Un hivern de molt de fred, una

oroneta es va despenjar de les sev

es companyes quan se n´anaven a

cercar llocs més càlids on passar

l’hivern.

Mentre l’oroneta cercava on

poder protegir-se del fred, perquè

era l´hivern, va volar per damunt

una illa que es deia Menorca.

Volant, volant va veure molta gent

pels carrers i va pensar que devia ser

un dia de festa perquè si no fos així, els

fillets i filletes serien a l´escola i

els pares i mares a la feina.

Encuriosida per tal

gernació va aturar-se

damunt una palmera;

així com s´hi posava

sentia la gent que deia:

-Ja ve la processó, ara

faran els tres tocs!

Esbadalida no entenia res, sols

veia que en aquell lloc passaria

alguna cosa important perquè

cada vegada s´hi arreplegava

més gent.

Mentre esperava al seu costat

s´hi va posar un pardalet que li va dir:

-Què també vens a veure Sant

Antoni?

L’oroneta no va saber què li

demanava.

-Sí, avui és Sant Antoni i a Menorca

recorden el fet que durant un temps hi

van viure els àrabs fins que els

catalans amb el seu rei n´Alfons III,

van venir a viure l´illa.

Quan li acabava de dir açò

l’oroneta va veure com apareixia

una comitiva de gent que anava cap

a la plaça on hi havia la palmera on

ella s´havia posat i altres palmeres.

Van aparéixer tres cavalls, amb tres caixers i

el de davant duia una bandera.

Uns altres senyors damunt el coll duen

una imatge d´un vellet amb un vestit fins els

peus amb una caputxa posada, un llibre en

una mà i a l´altra un bastó amb una

campaneta, i al seus peus un porc negre.

Els seguien uns senyors molt mudats

que anaven en fila i uns altres vestits amb

un vestit també llarg i blanc que cantaven

una cançó.

Així com s´atracaven va sentir

que la gent deia:

-Xiiiit, silenci, que faran els tres tocs…!

L’oroneta va pensar que algú li

pigaria, li donaria tres tocs, i va

fer menció d´anar-se´n però el

pardalet li va dir:

-No te´n vagis, sentiras una cosa que

ens farà posar les plomes de punta.

L’oroneta entre retgirada i encuriosida va

decidir quedar. I sí, allà es va fer un silenci que

semblava impossible amb tanta gent. Només es

van sentir un, dos i tres tocs que va donar una

senyora damunt una creu del terra a la plaça de les

palmeres, amb el garrot d´aquella bandera que

duien els de la processó.

La gent després va

rompre a picar de

mans.

-Els ha agradat? va demanar l’oroneta

a l’ocellet.

-Sí, sempre els agrada, amb aquests

tres tocs va ser com fa molts d´anys

els àrabs van obrir les portes als

catalans que havien arribat a Menorca.

Unes portes molt grosses que abans hi

havia i així els catalans van quedar-se

per sempre a l´illa.

L’oroneta es va alegrar d´haver

quedat aquell hivern a Menorca per

poder viure amb els menorquins el dia

de la seva festa, la diada del poble

deMenorca.

Conte contat… Ja

s’ha acabat!