UN COL·LEGI OBERT ALS JOVES ENGINYERS oli usat DISSENY INDUSTRIAL Cadira Egoa, 42 de Josep Mora ENGINEERING AROUND ... Montserrat Vila Cap del Departament de Formació, Comunicació

194 - JUNY 2015

P-06 P-16 P-26ENTREVISTAMiquel Darnés,

degà del Col·legi

SOSTENIBILITATSmart cities per millorar

el trànsit

INFORMACIÓCOL·LEGIAL

Un nou disseny, una aposta pel futur

UN COL·LEGI OBERT ALS JOVES ENGINYERS

01 TK194 Portada theknos ok.indd 1 08/06/15 14:03

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius, pertal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada al llarg detot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.

Si ets membre del Col·legi d'Enginyers Graduats i EnginyersTècnics Industrials de Barcelona i vols promoure la teva feina,protegir els teus interessos o els teus valors professionals, ambBanc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucionsfinanceres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seucol·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar.

SabadellProfessional

El banc de les millors empreses. I el teu.

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNBAGEEOOFPBMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIBENKOMMFFKEHIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILPHMHGOAFLPIOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFCMJCNLCFJNAOOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJMFFNFFEHLPIDMBACFDDIMIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPIOCFIHMIDOJGCFHEEHEEGJHJGHHHHHHHPHPPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

02 TK194 publi.indd 2 08/06/15 14:03

administrativa converteix aquesta forma de tramitació com a general per legalitzar les activitats. L’objectiu és reforçar la continuïtat de la contractació dels tècnics i fer veure la necessitat que els titulars estiguin assabentats del que signifi ca una declaració responsable, i que aquesta informació sigui proporcionada des dels mateixos ajuntaments. Ha de quedar clar que més simplifi cació administrativa no ha de ser equivalent a menys seguretat per al promotor, el municipi i la societat en general.

Finalment, volem manifestar la nostra preocupació per la poca implantació que té el Col·legi en el conjunt del territori, per la qual cosa un dels objectius estratègics per a l’any 2016, sorgit del Pla estratègic, és apropar ENGINYERS BCN als municipis del seu àmbit territorial, tot potenciant el contacte i la coneixença entre els col·legiats de cada comarca o zona geogràfi ca. Serà un primer pas per anar posant les bases del que en un futur podrien ser delegacions territorials, com ja tenen alguns col·legis. Però per a això caldrà la implicació i la col·laboració dels companys i companyes de cada lloc. Confi em que sigui així. ●

Juny 2015 Theknos 3

Confi em que sigui així. ●

Quan escrivim aquestes línies encara no s’han constituït els nous governs municipals, però els ajuntaments aviat estaran dirigits per alcaldes i regidors que enceten una nova etapa en cada poble o

ciutat. Des d’ENGINYERS BCN els desitgem a tots ells, i en especial als que estan dintre el nostre àmbit territorial, molta sort en el seu camí. Els oferim, com sempre hem fet, la nostra col·laboració en totes aquelles qüestions que tenen relació amb la professió i amb el Col·legi, que en són moltes i diverses: llicències d’obres i activitats; residus; contaminació ambiental; instal·lacions i serveis; estalvi energètic; enllumenat públic; protecció civil, i un llarg etcètera. Menció a part mereix l’acord especial que mantenim amb l’Ajuntament de Barcelona pel que fa al servei que oferim als col·legiats, en els informes d’idoneïtat tècnica (IIT) per a l’obtenció de llicències d’obres. Estem convençuts que el nou consistori continuarà amb l’acord vigent, en benefi ci dels col·legiats, dels usuaris i del mateix ajuntament. Així doncs, és evident que com més col·laborem amb l’administració local més benefi ci n’obtindrà el ciutadà i també el municipi.

En aquesta línia de col·laboració, i aquest cop des del Consell de Col·legis d’Enginyers de Grau i Enginyers Tècnics de Catalunya, estem preparant una campanya en col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, el Consell de Col·legis de Secretaris, Tresorers i Interventors de Catalunya i les diputacions provincials, que consistirà a endegar una sèrie de propostes adreçades al món municipal, i en especial als secretaris i tècnics municipals, per informar adequadament del que suposa la responsabilitat dels diferents actors en les declaracions responsables. La nova Llei de simplifi cació

COL·LEGI, MUNICIPIS I TERRITORI

OBSERVATORI

Miquel Darnés Degà d’ENGINYERS [email protected]@miqueldarnes

Un dels objectius de 2016 és apropar el Col·legi al territori

03 TK194 observatori.indd 3 08/06/15 15:44

Theknos Juny 20154

Consell editorial: Jordi Artiga, Miquel Darnés, Marta Martí, Ricard Nogués, M. Cinta Pastor i Montserrat Vila.

Coordinació i realització editorial: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, s.c.c.l.) www.sapienspublicacions.cat

Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes, director de l’Àrea: Gerard [email protected] Tel.: 93 634 76 12

Col·laboracions en aquest número: Sergi Albet, Jordi Barril, Anna Carrió, Joaquim Elcacho, Rosa Garcia, Jordi Garriga, Jordi Goula, Sílvia Günther, Paula Mateu, Cristina Olmos, Marta Oset, David Roman, Cristina Sáez, Montserrat Vila.

Imatges: Ajuntament de Barcelona, Xavier Corbella, Daisalux, Liter of Light, Oriol Nin, Pagua, Presto, Sàpiens, Standard Hidráulica, STUA, Thinkstock, Marta Torrent, Viuing.

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué), Bailèn, 68 - 08009 Barcelona Tel.: 93 272 54 30, [email protected]

Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL

Edita: Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 08009 Barcelona. Tel.: 93 496 14 20, fax: 93 215 20 81, [email protected] DL: B-35390-67 ISSN edició impresa: 2340-292X ISSN edició electrònica: 2385-5207

© Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no repre-senten necessàriament l’opinió del Col·legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilita-da. El Col·legi no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducció dels continguts de la re-vista a través de recopilacions d’articles periodís-tics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiu interessat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatze-mar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vos-tra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (PEFC).

Theknos#194

ENTREVISTA

16

FUNCIONEM JUNTS La igualtat en l’ocupació

PREGUNTES FREQÜENTS El silenci adminstratiu en l’àmbit de llicència d’obres

3638

INNOVACIÓ La rehabilitació d’edificis que tenen materials amb fibres d’amiant

28ARTICLE TÈCNIC Paràmetres d’estalvi d’aigua en la rehabilitació d’instal·lacions i en l’aixeteria

29

INFORMACIÓ PROFESSIONAL Notícies d’interès sectorial32

ESTIGUES AL DIA Activitats, idees i novetats en l’entorn de la tecnologia

OPINIÓ Els joves que volen emprendre05INFORMACIÓ COL·LEGIAL Notícies d’ENGINYERS BCN

06SOSTENIBILITAT Smart cities per millorar el trànsit26

EMPRESA Grinoil, SL Llarga vida a l’oli usat 40DISSENY INDUSTRIAL Cadira Egoa,de Josep Mora42ENGINEERING AROUND THE WORLD News about engineering in other countries44

46

EN PORTADA

20Miquel Darnés, degà del Col·legi

Tres joves enginyers expliquen els seus projectes de futur i com aprofiten les eines del Col·legi per accedir al mercat laboral

04 TK194 sumari.indd 4 08/06/15 15:31

Juny 2015 Theknos 5

Avui parlem tant d’emprenedors que al final gastarem la paraula. Sembla que emprendre sigui la solució definitiva dels problemes que tenim per crear ocupació. Certament, moltes vegades es diuen barbaritats sobre

aquesta qüestió. A Adecco han fet una interessant enquesta sobre com ho veuen els joves catalans, i algunes conclusions ens han de fer reflexionar a tots. Vegem-les: d’entrada, sembla que quatre de cada deu joves catalans voldrien emprendre, tenir el seu negoci; tot i això, un 73% considera que avui dia és molt difícil de muntar una empresa. D’entrada surten dos dubtes. Primer, resulta que un 37% vol muntar un bar o un restaurant. No sembla una sortida gaire innovadora per l’excés d’oferta que hi ha i perquè al llarg dels anys ha estat un recurs per als qui han perdut la feina i han capitalitzat les prestacions. Un 19% es decanta pel sector del lleure i això ja està millor…

El segon dubte és que en el seu plantejament manen la il·lusió i el desig d’independència personal —en gairebé la meitat d’ells—, i això és positiu…, però no és suficient, sobretot perquè només un 16% parla de crear un projecte empresarial. Tot és molt real. Em neguiteja, per exemple, que un 29% cregui que falten ajuts econòmics públics i que només el 17% demani més formació i una formació més bona. En un esperit emprenedor ha de ser al revés, encara que és cert que la falta de diners és letal a l’hora de començar; però avui ja hi comencen a haver canals més enllà de l’Administració.

En definitiva, em sembla bé que els nostres joves no vulguin ser funcionaris, com en altres comunitats, i que es mantingui un alt esperit d’innovació i d’independència en pensar a guanyar-se la vida. I els aspectes més dubtosos són, sens dubte, un pecat de joventut, que com deia George Bernard Shaw és “una malaltia que es cura amb els anys”. l

ELS JOVES QUE VOLEN EMPRENDRE

OPINIÓ

Jordi GoulaEconomista

@jordigoula

Oriol Nin

05 TK194 Opinió.indd 5 08/06/15 14:08

v

Theknos Juny 20156

Theknos, la nostra revista col-legial, ja fa més de 45 anys que va iniciar el seu camí. Al llarg d’aquests anys s’ha anat adaptant a les maneres de fer de cada època i també ha anat evolucionant en els seus continguts, sempre amb el desig d’oferir als col·legiats una revista que informés de l’activitat que es desenvolupa en el Col·legi, la informació tècnica més rellevant i tota l’actualitat norma-tiva que el professional de l’enginyeria necessita per al desen-volupament de la seva tasca. Ara ha arribat el moment d’anar més enllà... Tenim el plaer de presentar-vos un nou disseny gràfi c i una adaptació de continguts al moment actual.

El nou disseny no vol ser tan sols més actual, amb una imat-ge més clara i neta, sinó també mostrar els diferents apartats de la revista d’una manera més visual. És més fàcil de llegir, hi ha més gràfi cs i té una estructura que facilita poder trobar la informació més rellevant, per a qui només vulgui copsar ràpi-dament la idea principal, i una tipografi a que en fa amena la lectura per a qui vol endinsar-se en tot l’article.

Els continguts són bàsicament els mateixos, però hi in-corporem noves subseccions, com les pàgines dins d’Infor-mació col·legial, que tracten de diferents temes relacionats amb la Borsa de treball, les empreses vinculades o la trajec-tòria professional dels col·legiats, en un format de notícies breus i on esperem la col·laboració del col·lectiu perquè els

companys puguin estar al dia de l’evolució en l’àmbit laboral (canvis d’empresa, promocions professionals, iniciati-ves empresarials, etc.) de qui ho desitgi. També destaquem Engineering Around the World (L’en-

ginyeria al món), de caràcter bimensual, on, com diu el seu títol, s’informarà de notícies al voltant de l’enginyeria en al-tres països i, per primer cop en la història de la revista, estarà redactat en anglès amb un resum en català.

Desitgem que us agradi i que continueu gaudint de la vos-tra revista. ●

Montserrat VilaCap del Departament de Formació,

Comunicació i Màrqueting

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

29, 30 DE JUNY I 1, 6, 7 I 8 DE JULIOL DE 2015 Modelatge BIM d’instal·lacions amb Autodesk Revit MEP 2015Manuel Belda, arquitecte i especialista en BIM, impartirà aquest curs sobre Revit, la solució per a la generació d’instal·lacions d’aire condicionat, electricitat i canonades d’un edifi ci. De 16 a 21 h al Tecnoespai (Bailèn, 68).

30 DE JUNY DE 2015Jornada sobre protecció civil municipal i plans d’emergènciaJaume Guamis, subdirector general de Programes en Protecció Civil, i Joan Gràcia, cap del Servei de Gestió de Risc i Planifi cació, impartiran aquesta conferència per tal d’informar sobre les noves eines que determina la nova reglamentació (Decret 155/2014) sobre el document únic de protecció civil . A les 16 h, a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365).

6, 7 I 8 DE JULIOL DE 2015Curs d’iniciació a l’exercici professionalAquest curs és gratuït i exclusiu per a col·legiats i precol·legiats del Col·legi i tractarà dels temes relacionats amb la regulació de la professió d’ETI. Anirà a càrrec de Jordi Barril, advocat del Departament de Serveis Tècnics / Servei d’Assessorament Professional d’ENGINYERS BCN. De 17 a 20 h al Tecnoespai (Bailèn, 68).

7, 8 I 9 DE JULIOL DE 2015Taller de recerca de feinaAquest taller vol facilitar les eines, els recursos i la informació necessària per a la recerca activa de feina dins del mercat professional. De 9.30 a 13.30 h, a l’aula de la 3a planta del Col·legi (Consell de Cent, 365).

Més informació a: www.enginyersbcn.cat/agenda

AGENDA


194 - JUNY 2015

P-06 P-16 P-26ENTREVISTAMiquel Darnés,

degà del Col·legi

SOSTENIBILITATSmart cities per millorar

el trànsit

INFORMACIÓCOL·LEGIAL


UN COL·LEGI OBERT ALS JOVES ENGINYERS

Juny 2015 Theknos 17Theknos Juny 201516

ENTREVISTA

Quina valoració fa d’aquesta primera etapa de deganat?La meva valoració és molt bona. Jo em miro sempre el got mig ple. Hem aconseguit bastants objectius dels que ens plantejàvem, sobretot pel que fa a la implicació de tot l’equip humà que configura la institució, així com res-pecte a la participació dels col·legiats a través de les comissions. També pel que fa al desenvolupament del Pla es-tratègic i la millora del posicionament de la marca ENGINYERS BCN. Amb tot, encara hi ha molta feina per fer.

Un dels objectius del seu programa era que la marca ENGINYERS BCN aglutinés també les empreses i les universitats. Quins passos s’han fet en aquest sentit?L’eix escoles-col·legis-empreses, nos-altres el tenim molt clar i hem posat molts esforços a potenciar-lo. Per exemple, hem creat la marca Empre-

sa Vinculada, la qual implica una col-laboració molt fructífera en ambdues bandes pel que fa a una millor infor-mació tècnica i dels productes, entre més beneficis. Quant a les escoles, hem engegat la campanya “Forma part de l’equip, forma part del Col·legi”.

També parlava d’aproximar més el Col·legi als col·legiats...Sí, i en això també treballem fort. Per un costat, aprofitant la tecnologia que tenim a l’abast, i un bon exemple és la creació de l’aplicació de la Borsa de treball per a dispositius mòbils. Alho-ra, la Borsa de treball s’ha repensat i confegit com un autèntic departament d’ocupació i orientació professional. Volem que hi hagi assessorament per a l’emprenedoria, per a beques, per a sub-vencions i mentoria, si convé... En un vessant molt més de contacte directe, estem a punt d’engegar el Club EBCN. Es tracta d’utilitzar l’espai de l’antiga

Text Jordi Garriga l Fotografia Marta Torrent

Ara fa dos anys que Miquel Darnés iniciava el seu primer mandat com a degà d’ENGINYERS BCN. Han estat 24 mesos caracteritzats per la crisi i també per molts canvis profunds. Per començar, ja no parlem del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, sinó del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials. Però més enllà del que ha calgut fer front pel nou panorama de titulacions, la primera etapa del deganat de Darnés també està implicant un nou impuls per a la institució pel que fa a l’obertura, la participació i la transparència.

“Sense un col·legi fort, no hi ha una professió forta”

“Establir sinergies entre

col·legis ens dotaria de més recursos, força

i influència”

Enginyer i periodista. A més de ser degà del Col·legi ocupa els càrrecs de president de l’IDES (www.seguretat.org) i de vicepresident del CCETIC (www.ccetic.cat). També ha exercit com a professor catedràtic de cicles formatius de grau superior de l’Escola del Treball de Barcelona.

PERFIL

MIQUEL DARNÉSDEGÀ DEL COL·LEGI


FUNCIONEM JUNTS

PROSPECCIÓ DEL MERCAT I INSERCIÓ LABORAL Les ofertes de treball sempre es pu-bliquen per a enginyeres i enginyers (sempre s’indica en el títol i el contin-gut de l’oferta).

No es publica mai una oferta úni-cament per a homes o per a dones. En el cas que es detecti, es pregunta a l’empresa quina n’és la raó i, en funció de la resposta, es pot arribar a publi-car, però sempre per als dos sexes. En qualsevol cas, serà finalment l’em-presa la que aplicarà els criteris de selecció que consideri més adients en funció de les seves necessitats.

Per què només volen homes?• Per inèrcia (no pensen que puguin

ser dones o perquè no es pensa a posar-hi “enginyer/a”).

• A vegades pel sector o activitat de l’empresa.

• Perquè en alguns casos tenen mol-tes dones que hi treballen i volen equilibrar la proporció d’homes i dones en els equips de treball.

Per què només volen dones?• Perquè són més acurades, organit-

zades i responsables a la feina.• Perquè en alguns casos tenen molts

homes que hi treballen i volen equi-librar la proporció d’homes i dones en els equips de treball.

• Perquè són tasques més administra-tives.

• Perquè en alguns casos accepten retribucions més ajustades (pocs casos).

El Servei d’Ocupació i Promoció Professional (SOPP) d’ENGINYERS BCN és conscient que existeixen diverses raons com l’edat, el sexe o l’experiència, per les quals alguns col·lectius tenen més dificultats per inserir-se professionalment. Per aquesta raó, des del Servei es treballa per aconseguir la igualtat d’oportunitats entre tots els professionals de l’enginyeria i es desenvolupen accions en diferents àmbits. En aquest cas, s’expliquen les accions per a la diferenciació de gènere.

Com garanteix ENGINYERS BCN la igualtat d’enginyers i enginyeres en l’àmbit de l’ocupació

DEFENSA DE CANDIDATS I CANDIDATES DAVANT LES OFERTESEn el cas que alguna persona col-legiada estigui interessada en una oferta de treball, des del SOPP es fa una acció de defensa del candidat o candidata a l’empresa indicant les se-ves habilitats, coneixements i compe-tències per tal d’aconseguir que sigui entrevistada.

Es té una atenció especial amb els col·lectius de persones més vulne-rables en la inserció laboral, com és el cas dels més grans de 45 anys, a qui es dóna una atenció especial amb el Pla de reinserció laboral, per con- tribuir al seu reciclatge professional i l’actualització d’aquells coneixements que incrementin el seu índex d’ocupabilitat.

A les persones acabades de titular se’ls ofereix formació en competèn-cies i activitats d’orientació laboral especialment dissenyades per buscar la primera feina. I, finalment, s’atenen aquells perfils de dones enginyeres que per alguna de les raons esmenta-des anteriorment o d’altres tenen un accés més difícil a determinades ofer-tes de treball. En aquest sentit, en el marc del programa Funcionem Junts s’ofereixen activitats per al desenvo-lupament de competències transver-sals enfocades al col·lectiu d’enginye-res, com la comunicació.

PEDAGOGIA A LES EMPRESESDes del SOPP s’assessora les empreses sobre el perfil que estan requerint i es

dóna suport en la seva recerca, defen-sant el perfil de la dona enginyera en el cas que sigui necessari. Aquest asses-sorament pot ser per diferents canals: telèfon, correus electrònics, xarxes so-cials, xerrades, fires, etc. Es busca asse-gurar la igualtat d’oportunitats, perquè els candidats i candidates siguin selec-cionats en funció de les seves capacitats i adequació al lloc de treball.

ORIENTACIÓ LABORAL I FORMACIÓ EN GRUPEs dóna suport a les següents accions en la recerca de feina:• S’assessora sobre el currículum, in-

dicant com exposar millor la trajec-tòria professional i/o optimitzar-lo segons el cas (primera feina, millo-ra o reinserció laboral, canvi pro-fessional, feina a l’estranger...).

• Es detecten mancances i necessitats (factors limitants) i competències i potencialitats (factors facilitadors).

• S’informa sobre el mercat laboral i les seves tendències.

• Es recondueix, si és necessari, la formació per a un reciclatge o l’ac-tivació en la recerca de feina.

• Es dóna suport als enginyers i engi-nyeres amb el Pla de reinserció la-boral als més grans de 45 anys.

• S’orienta en el procés d’inserció laboral (passos que cal seguir, accions que cal realitzar...).

• Es fan saber les diferents vies d’em-prenedoria.

• S’introdueixen les xarxes 2.0, espe-cialment les vinculades a temes de recerca i millora de l’ocupació (a l’hora de fer cerques, els seleccio-nadors utilitzen majoritàriament el gènere masculí; per això es re-comana que es faci seguint aquest criteri).

Entrevistes de feina Es resolen dubtes i s’aclareix com contestar les preguntes que han de treballar i aprendre a desenvolu-par en una entrevista de feina, que

són, sobretot, d’àmbit personal (vida privada).• Amb qui vius?• Tens promès/a? • Què n’opines, del matrimoni?• Tens previst tenir fills?• Quina professió desenvolupa la teva

parella? I els teus pares? I els ger-mans?

També hi ha preguntes per als dos se-xes, però les dones hi han d’estar més alertes i tenir cura a l’hora de contes-tar-les:

• Quins són els teus objectius laborals a curt i llarg termini?

• Estaries disposat/ada a anar a viure a una altra ciutat o estat?

• Estaries disposat/ada a viatjar amb freqüència?

• Tens disponibilitat completa?• Podries dedicar hores extra en cas

que fos necessari? • Què en penses, de les hores extra no

remunerades?• Com et portaves amb la resta de

companys de la plantilla?

• Per què hauríem de contractar una persona com tu?

• Parla’m de tu mateixa.• Prefereixes treballar amb gent o

més aviat sola?• Amb quines persones et relaciones

millor? • Amb quines tens més dificultat?• Defineix-te amb cinc adjectius qua-

lificatius i justifica’ls.• Quins consideres els teus punts

forts? I els febles?• Quant et pagaven? l

En les activitats realitzades al Col·legi i a les escoles, dins les quals es presenten testimonis d’enginyers i enginyeres amb diferents trajectòries professionals, sempre es tenen presents els perfils de les dones enginyeres.

Aquestes activitats inclouen:• Les sortides professionals de

l’enginyeria de l’àmbit industrial.• Treballar a l’estranger (cicles

d’enginyeria arreu del món).• Presentacions especials del Col·legi a

les escoles universitàries.

En el gràfic podem veure que les noves titulacions han tingut una molt bona acollida entre les dones, que han apostat en gran nombre per l’Enginyeria Biomèdica, l’Enginyeria en Disseny i Tecnologia Tèxtil i l’Enginyeria Industrial i Desenvolupament de Producte. L’Enginyeria de l’Energia, tot i que en menor mesura, també compta amb un bon percentatge de noies estudiants.

ACTIVITATS PER A JOVES ENGINYERS I ENGINYERES

A les escoles d’enginyeria se segueixen les mateixes directrius indicades en els anteriors apartats, tant a l’hora d’atendre els estudiants que demanen suport i assessorament per a la recerca de feina com en l’atenció a les empreses que es

dirigeixen a les oficines d’ENGINYERS BCN per publicar-hi les seves ofertes de feina.

DonesHomes

Titulacions segons sexe dels estudiants Provincia de Barcelona, curs 2013-2014

20%

40%

60%

80%

100%

Biom

èdica

Dissen

y i Te

cnolo

gia Tèx

til

Dissen

y Indust

rial i

Desen

volu

pamen

t de P

roduct

eO

rgan

itzac

ió In

dustria

l

Quím

ica In

dustria

l

Mec

ànica

Elèc

trica

Mec

atrò

nica

Elec

trònica

Indust

rial i

Autom

àtica

Energia

Font: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU).


Després d’estudiar Enginye-ria de l’Energia a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barce-lona (EUETIB-UPC), Irene

Almenar està a punt d’acabar el pro-jecte de final de carrera i preveu tancar l’expedient aquest mateix curs. Men-trestant, ha començat unes pràctiques en una empresa que fa auditories en la facturació de subministrament ener-gètic. Per aconseguir-les, creu que va ser clau el curs sobre noves tecnologi-es aplicades en la recerca de feina que organitza el Col·legi i que va fer fa uns quants mesos. La tardor passada, com que només li quedava el projecte, es va plantejar d’acostar-se al mercat de treball i, per fer-ho, es va valer de les eines del Col·legi. Es va precol·legiar i, quan va veure la possibilitat de fer aquest curs, no s’ho va pensar. Segons diu, eren unes sessions informatives sobre qüestions molt pràctiques; per exemple, com es prepara el currícu-lum, com es ven el perfil professional propi tot i no tenir experiència, quines eines es fan servir en la cerca d’una feina o com s’afronta una entrevista. “Va resultar molt interessant. Gràcies

a això, ara faig les pràctiques”, explica Almenar, que valora sobretot el fet que l’atenció que va rebre fos molt personalitzada.

Isaac López es troba, ara mateix, en una situació similar a la que va viure la Irene. Estudia al mateix centre Enginye-ria Mecànica. Té previst marxar com a Erasmus el curs vinent i acabar totes les assignatures; després d’haver fet això, només li quedarà el projecte final.

Com que veu el mercat de tre-ball cada cop més a prop, també s’ha precol·legiat i ha començat un curs d’inserció laboral. “Ho vaig fer perquè podia accedir a la borsa de pràctiques i de treball. I també perquè crec que, si al currículum hi dius que ho ets, quedes més professional”, argumenta López. Pel que fa al curs, li ha interes-sat perquè fins ara ha après a estudiar qüestions pràctiques i teòriques re-lacionades amb la seva especialitat, però ningú no li ha ensenyat altres as-

Text Paula Mateu l Fotografia Marta Torrent

L’acabament dels estudis dóna el tret de sortida a la carrera professional dels joves enginyers. En aquest moment, la inserció laboral és el gran repte. Sempre ho ha estat. La crisi, però, encara

ha afegit més obstacles i dificultats a la transició cap al mercat de treball. Per això, el Col·legi posa al seu abast eines que els poden servir per aplanar el camí cap a la feina volguda.

ConAtquatur? Hiligni enihitatiae lautemost labo. Edis invel ipis alitius ut facit ent adit ut prenissi quamuscit quuntores dolutem quis escimetur rera proviti ataest que est es repellanda voluptat aliquam

PERFIL

El Col·legi ofereix als joves enginyers nombrosos serveis, com una borsa de treball que els posa en contacte directament amb les empreses.

Irene Almenar,enginyera de l’energia Isaac López,

enginyer mecànic

David Calvo,enginyer mecànic

EN PORTADA

Un Col·legi obert als joves enginyers

El que s'aprén després de la facultat

Alfonso Bartolomé i David Asensio, els socis de Grinoil, SL.

Mostres d’oli usat pendents d’analitzar al laboratori de la planta de Montcada i Reixac.

brut. Bombat fins a un contenidor calefactat, l’oli s’escalfa més enllà de 50 graus per trencar l’emulsió i sepa-rar-lo de l’aigua i el residu sòlid apro-fitant la diferència de densitat dels tres elements. Després d’un filtratge, l’oli s’escalfa novament en un altre tanc i se sotmet la decantació profun-da, de quinze hores de durada, passa-des les quals l’oli queda preparat per ser recollit pels camions cisterna, que el duran a la planta de fabricació de biodièsel. La minva s’envia a plantes de producció de biogàs. “Tot i que el procés és molt elemental”, explica Bartolomé, “assegura un producte de bona qualitat. Estem estudiant inver-

sions per millorar-ne l’eficiència afe-gint una instal·lació de filtratge cen-trífug i mecanitzant algunes parts del procés que encara fem manualment. Volem adaptar en el futur pròxim la instal·lació de calor per fer servir la minva sòlida generada en el procés com a combustible”.

DEL TRADER A L’ECONOMIA PRODUCTIVAUn escriptori i un ordinador van ser suficients per crear Grinoil, el 2006. Llavors Bartolomé es limitava a com-prar i vendre oli per a les plantes de biodièsel. Un dels clients habituals va comprar una petita planta de valorit-


Contemplar les piles de contenidors d’oli usat que fan cua al magatzem de Grinoil i s’esperen per convertir-se en un producte útil per a la indús-tria fa inevitable fer una mirada vint anys enrere, quan aquest residu o bé es llençava a l’aigüera o bé es rein-troduïa a la cadena alimentària com a ingredient de pinsos per a animals. El progrés ha fet canviar algunes co-ses que ara resulten impensables, i al seu voltant hi treballen empreses com Grinoil, especialitzada en el processa-ment d’olis vegetals usats.

Abans d’explicar-nos qualsevol de-tall sobre el funcionament de l’em-presa, Alfonso Bartolomé, soci funda-dor, aclareix un parell de conceptes:

“Quan parlem de residus, tractar vol dir ‘eliminar’. A Grinoil valoritzem l’oli usat per deixar-lo a punt per a l’ús com a matèria primera a les plantes de producció de biodièsel”. La compra, el processament i la venda d’oli són, necessàriament, locals, perquè la inci-dència del preu del transport en el cost

del producte és considerable: “A Ca-talunya hi ha cinc plantes de valorit-zació d’olis i greixos vegetals”, explica Bartolomé. “Per les instal·lacions que tenim i pel volum processat de residus, nosaltres som els més grans: valorit-zem 400.000 quilos d’oli al mes, i es-tem preparats per doblar la capacitat si és necessari”.

L’oli arriba a la planta de Montcada i Reixac de tres classes de proveïdors: del canal horeca (hostaleria, restau-rants i serveis de càtering) mitjan-çant transportistes especialitzats; de la indústria (alimentària, química i farmacèutica), i de deixalleries mu-nicipals i de particulars. En arribar a la planta, l’oli s’analitza per determi-nar-ne el grau d’acidesa i la minva (el contingut d’aigua i de residu sòlid que conté i que determina la quantitat fi-nal d’oli valoritzat). Un grau excessiu d’acidesa es neutralitza barrejant olis de menys grau per assolir el mínim exigit per la normativa.

LA SOLUCIÓ SOSTENIBLEEl procés comença en la predecan-tadora, on se separen les partícules sòlides més gruixudes que conté l’oli

EMPRESA

A CATALUNYA HI HA CINC PLANTES QUE PROCESSEN OLI VEGETAL USAT PER FABRICAR BIODIÈSEL

El reciclatge i el tractament de residus, a més de treballar per millorar les condicions mediambientals i de l’entorn, generen una creixent activitat econòmica. Grinoil és un engranatge més d’aquesta interessant maquinària productiva, dedicada a convertir un residu contaminant en matèria primera per fabricar biocombustible.

Llarga vida a l’oli usat

Grinoil, SL

GRINOIL, SL

Empresa dedicada a la valorització d’oli vegetal usat i destinat a les plantes de producció de biodièsel.Any de fundació: 2006Treballadors: 8

C/ Física, núm. 5Pol. Ind. la Ferreria08110 Montcada i Reixac (Barcelona)Tel.: 93 575 19 [email protected]

El biodièsel és un biocombustible que s’obté per la transesterificació de l’àcid gras, un procés que empra metanol o etanol per separar la glicerina de l’àcid gras i substituir-la per alcohol de cadena curta. En el grup de classes de biodièsel FAME (Fatty Acid Methil Ester) obtingut mitjançant aquest procés hi ha, entre més classes, l’SME, fet a partir de soja; l’RME, elaborat a partir de colza, o l’UCOME (Used Cooking Methyl Ester), obtingut a partir d’oli alimentari usat. Una normativa europea regula des del 2009 el tant per cent de biocarburant que els fabricants han d’incloure en la composició del combustible destinat al transport. Per afavorir l’ús de l’UCOME, més sostenible en comparació d’unes altres varietats fabricades amb oli cru i amb incidència directa sobre cultius destinats a l’alimentació humana i animal, la norma aplica l’anomenat còmput doble, que permet als fabricants fer servir la meitat de biodièsel en comparació de les altres classes de FAME. Aquesta normativa, ja adaptada en molts països d’Europa, encara no s’aplica a l’Estat espanyol.

BIODIÈSEL UCOME

zació i li va proposar de gestionar-la. Corria l’any 2009, i el salt qualitatiu cap a l’economia productiva va supo-sar l’entrada en escena del seu soci David Asensio, que es va encarregar de totes les qüestions relacionades amb la gestió, l’administració i les fi-nances. A partir de l’experiència ad-quirida, Asensio va elaborar un pla d’empresa que es va seguir fil per ran-da emprant recursos propis i el finan-çament dels bancs. Grinoil va com-prar l’equipament bàsic per establir la seva planta al polígon la Ferreria, a Montcada i Reixac, i el juliol de 2013 va entrar el primer litre d’oli a les no-ves instal·lacions. “Vam plantejar un negoci que oferís el millor servei pos-sible”, explica Asensio. “Estem situ-ats a la vora de Barcelona per facilitar el transport als proveïdors, descar-reguem els camions amb rapidesa i sense fer-los perdre temps, retornem els envasos nets i paguem puntual-ment en menys de 24 hores. Fidelit-zant proveïdors i amb molt d’esforç hem aixecat l’empresa en plena crisi. Estem gairebé consolidats, i ara tre-ballem per millorar la productivitat... i per trobar un soci que cregui en nos-altres a fi de continuar creixent”. l

DAVID ROMAN Enginyer i periodista

XAVI CORBELLA Enginyer i fotògraf

www.eltecnigraf.cat

Theknos Juny 201546

ESTIGUES AL DIA

LITER OF LIGHT • Com es pot fer llum?

PROJECTES

VIUING • Tele de cartró

PRODUCTES

Sembla estrany, però ningú no havia inventat un aparell com aquest, i ho han fet tres catalans. Viuing és un petit televisor por-tàtil d’un sol ús pensat per seguir els grans esdeveniments, com una cursa de fórmula 1, sense perdre’s cap detall.

El dispositiu fa servir el senyal de televisió; això permet seguir en temps real el que passa sense la necessitat de l’accés a Inter-net. Té la mida d’un mòbil, costa 15 € i té una autonomia de fins a sis hores. Per tant, no cal patir per la bateria ni estar pen-dent de cap carregador. Quan s’acaba l’espectacle, es pot dipositar als con-tenidors Viuing perquè sigui reciclat.viuing.com

Un estudiant del MIT s’inspira en la làmpada Moser, una ampolla plena d’aigua que permet il·luminar un interior, per crear fanals i portar la llum als carrers. Un servei escàs o inexistent en països en via de des-envolupament.

Així neix el projecte Liter of Light, una ONG que ofereix instruccions perquè tothom pugui accedir a una font d’il·luminació econòmica i efici-ent. També publica vídeos didàctics a YouTube per construir els fanals. literoflight.org

PAGUA® Funda paraiguaPagua és un nou concepte de paraigua. Ha estat dissenyat per dur-lo a l’esquena un cop plegat gràcies a la funda en forma de tub amb una corretja que permet carregar-lo sigui com a bandolera o com a motxilla. D’aquesta manera les dues mans queden lliures, i la roba no es mulla. Dit d’una altra manera, aquest és un invent pràctic perquè el paraigua deixi de ser una nosa quan ja no plou.

L’acabat de la carcassa és format per una cubeta pensada perquè l’aigua s’evapori. D’aquesta manera s’evita que els materials es podreixin.

Aquest complement original, creat per una empresa catalana, es fabrica íntegrament a Catalunya. Per saber-ne els preus i els punts de venda, i també per saber quins estampats podeu trobar, entreu a pagua.es.

COMPLEMENTS

Els contes són una font d’aprenentat-ge per als menuts i una oportunitat perquè desenvolupin la imaginació. Contes i ciència és un blog que es pro-posa, precisament, aprofitar el seu potencial. En aquest espai hi trobareu recursos per treballar la ciència a tra-vés de les narracions infantils, sigui a casa o a l’escola.

CONTES I CIÈNCIA • BlogDIVULGACIÓ

Al blog les històries són catalogades per conceptes científics, i l’autora pro-posa idees per desenvolupar-les a les aules. L’objectiu és generar situacions en què els nens es plantegin preguntes i s’animin a buscar respostes. També s’hi pot trobar informació de certàmens de narració.contesciencia.wordpress.com

CRISTINA SÁEZ Periodista especialitzada en ciència@saez_twitterwww.cristinasaez.wordpress.com

06 TK149 PRESENTACIOAGENDA.indd 6 08/06/15 14:09

v

Vint empreses i uns 150 estudiants van trobar-se el passat 19 de maig a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) de la UPC per participar en la 3a edició de l’Speed-Networking. La trobada consisteix a organitzar cites ràpides, durant les quals els estudiants poden dialogar amb empresaris de l’àmbit industrial, i aquests donen a conèixer la seva activitat i les necessitats laborals de la seva empresa. ENGINYERS BCN va realitzar una setmana abans el taller “Prepara’t per a l’Speed-Networking” per tal d’orientar els estudiants i ajudar-los a preparar la seva presentació i a millorar els seus currículums. La darrera edició de l’Speed-Networking va generar 50 convenis de cooperació educativa. Podeu consultar les empreses participants a: www.eet.upc.edu/mobilitat-empre-sa/Speed_Networking

Ha nascut l’equip ePowered Racing (a la imatge), format per estudiants de l’EUETIB, amb l’objectiu de participar en el IV MotoStudent, una competició promoguda per Moto Engineering Fundation i TechnoPark MotorLand que consisteix a dissenyar i fabricar un prototip de moto elèctrica de competició. També hi participaran els estudiants d’enginyeria de la UPC de Terrassa amb l’equip de carreres MotoSpirit. En la darrera edició, aquest equip va quedar en la 5a posició, d’un total de 36 equips participants.

Cites ràpides amb empresaris

Neix l’equip ePowered Racing

“Faré el projecte final de grau a Califòrnia”Després d’estudiar Enginyeria Química a l’EUETIB, tenia clar que volia fer el projecte final de grau a l’estranger, sense cap preferència sobre la destinació. Volia aprofitar aquesta oportunitat... El més important de tot és no tancar-se mai les portes, i estar a l’aguait de totes les oportunitats a les quals pots accedir. Per això vaig informar-me de tots els llocs que podia sol·licitar i on em podien proporcionar ajudes econòmiques. En aquest sentit des del Col•legi em van ajudar i donar consell sobre la redacció de l’Statement of Purpose. Finalment, m’han concedit la beca de mobilitat Balsells per fer el projecte final de grau a la Universitat de Califòrnia, a Irvine, aquest setembre. És una oportunitat que agraeixo moltíssim al programa de beques Pere Balsells, i que m’agafo amb molt d’entusiasme, no només perquè m’ajudarà a millorar el nivell acadèmic, sinó també a créixer a escala personal, i amb l’expectativa d’un millor futur professional.

JOVES ENGINYERS

Juny 2015 Theknos 7

Àurea Solé Carulla, enginyera química

07 TK194 jovesenginyers_ok.indd 7 08/06/15 14:09

patenten acaben en producte fi nal, per-què principalment “el sector de la inno-vació s’ha complicat força per culpa de la globalització” i, per tant, les millores que produeix una innovació s’estenen ràpidament arreu del món i aquesta innovació també queda ràpidament su-perada, com passa amb les patents.

EL PAPER DE LES ESCOLES I LES UNIVERSITATS“Una empresa innovadora requereix personal innovador i que se’ls faci sen-tir partícips directes en l’èxit de la in-novació”, va remarcar el ponent, però va reconèixer que, tot i que el nostre país és força innovador, aquesta capa-citat s’hauria de fomentar des de les escoles i les universitats. En la part fi nal del debat Comellas va lamentar l’excés de normatives en matèria d’in-novació, fet que obliga les empreses a tenir experts en normatives i a encarir, per tant, el producte fi nal. ●

Miquel Darnés, degà del Col·legi, i Ramon Comellas, president de Circuitor.


Miquel Darnés va començar la pre-sentació fent esment a la resposta de Ramon Comellas a l’entrevista que li fèiem al Theknos de febrer, i en la qual assegurava que l’èxit d’una empresa rau principalment en el grup humà que la forma. I, seguint aquest fi l, Come-llas afi rmava en la seva ponència que per fomentar la innovació dins d’una empresa cal tenir un equip de perso-nes motivades, fet que s’aconsegueix “escoltant-les i reconeixent el que fan i aporten”. També cal, va dir, que la in-novació “sigui útil i necessària per a la societat, que suposi la millora de serveis

o productes” i, sobretot, que faci desta-car la nostra empresa de la resta. I una de les claus per aconseguir-ho és, se-gons el president de Circutor, organit-zar “pluges d’idees” en grup. Comellas va afegir que només un 2-3% dels que

El passat 30 d’abril el president de Circutor, Ramon Comellas, va impartir la jornada “La innovació com a eina de futur”, que és la primera que se celebra enguany dins el cicle “Visions de la Catalunya del futur” organitzat per ENGINYERS BCN. L’acte va ser presentat i moderat per Miquel Darnés, degà del Col·legi.

ORGANITZAR PLUGES D’IDEES AJUDA A FOMENTAR LA INNOVACIÓ DINS LES EMPRESES

Theknos Juny 20158

Arrenca l’edició 2015 de les “Visions de la Catalunya del futur”

Més informació: www.enginyersbcn.cat/visions-universitat

08 TK194 visions.indd 8 08/06/15 14:10

v

La plataforma de la Borsa de treball del Servei d’Ocupació i Promoció Professional (SOPP) d’ENGINYERS BCN in-corpora una nova funcionalitat que permet als col·legiats i col·legiades deixar-hi el CV visible per a les empreses i fer que aquestes els puguin trobar sense que s’hagin d’inscriu-re a l’oferta prèviament.

La Borsa de treball és una eina molt ben valorada tant per les empreses com per les persones col·legiades, i ho demostra el fet que des que es va posar en marxa la nova plataforma, al març de 2012, 1.130 empreses han confi at en aquest servei per publicar-hi prop de 2.600 ofertes.

Per millorar el servei i aconseguir incrementar les pos-sibilitats d’incorporació al mercat de treball dels nostres

Graduació d’enginyeries a la Universitat de Vic

enginyers i enginyeres, durant l’últim any s’ha estat treballant en noves funcionali-

tats tecnològiques, com ara l’aplicació que es va engegar el passat mes d’octubre, la qual permet portar les ofertes a la but-xaca, consultar-les i gestionar-les en tot moment, i el nou servei de CV públic,

el qual s’ha posat en marxa aquest mes de juny: a partir d’ara tots els col·legiats i

les col·legiades tenen la possibilitat de fer que el seu CV quedi visible per a les empreses

que necessitin un perfi l d’enginyeria i que puguin contactar amb ells directament per la plataforma, ja que

s’ha millorat la gestió de missatges entre empreses i can-didats, de manera que permet enviar-los i contestar-los. A banda d’això, també s’hi han incorporat algunes millores de funcionament.

En el cas que estigueu interessats en aquest servei ja po-deu entrar a la vostra àrea privada de la Borsa de treball i activar el vostre perfi l públic.

El passat divendres 22 de maig es va celebrar a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic / Universitat Central de Catalunya l’acte de graduació dels estudiants d’enginyeries. El degà del Col·legi, Miquel Darnés, ha estat el padrí de la promoció d’enguany.

Van presidir l’acte Xavier Serra, cap d’estudis de l’Escola Politècnica de la Universitat de Vic (UVic); Jordi Villà, director de l’Escola Politècnica (UVic); Pere Quer, vicerector d’Ordenació Acadèmica (UVic); Miquel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats

i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, i Antoni Surinyach, coordinador dels Graus d’Enginyeries.

L’acte va incloure el lliurament de diplomes als graduats i parlaments dels representants de la institució i dels estudiants.

Feu que les empreses us puguin trobar!

• III promoció del grau en Enginyeria Mecatrònica

• II promoció del grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

• I promoció del grau en Enginyeria d’Organització Industrial

Juny 2015 Theknos 9

Més informació a:www.enginyersbcn.cat/serveis-colegiats/borsa_treball/[email protected]

D’esquerra a dreta: Xavier Serra i Jordi Villà, cap d’estudis i director de l’Escola Politècnica de la Universitat de Vic (UVIC), respectivament; Pere Quer, vicerector d’Ordenació Acadèmica (UVic), i Miquel Darnés, degà del Col·legi.

1.130Empreses han

confi at en aquest servei

2012 2.600Ofertes per a enginyers de

l’àmbit industrial

09 TK194 .indd 9 08/06/15 14:14

En el col·loqui final es va recordar que, tot i la tasca important feta pels tècnics per fer complir aquestes me-sures, els costos econòmics d’aques-tes mesures en obres ja existents són tan elevats que són quasi inaplicables al cent per cent. Tant Albert González com Joan Gallart van explicar, però, que en l’apartat d’obres d’una certa

antiguitat no s’aplica la nova norma-tiva, sinó la que s’aplicava en el mo-ment de la construcció de l’obra, però que si es comprova que en aquell mo-ment ja no es complien les normes, es fan les modificacions oportunes. l

D’esquerra a dreta, Òscar Rosique, M. Teresa Abella, Albert González i Joan Gallart. Els conferenciants van parlar de les obligacions que ha de complir el tècnic director de l’obra, entre d’altres temes.


La sessió, presentada per Òscar Ro-sique, president de la COSCIE, va ser impartida per Joan Gallart, cap del Servei de Prevenció de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’In-cendis i Salvaments; Albert González, tècnic del Servei de Prevenció de la Direcció General de Prevenció, Extin-ció d’Incendis i Salvaments, i M. Tere-sa Abella, directora del Departament d’Informació-Infocentre-AEIC.

LA NORMATIVAM. Teresa Abella va explicar la nor-mativa pel que fa als incendis i la seva prevenció, com també la jerarquia que segueix la normativa (UE, Espanya, comunitats autònomes i ens locals) i la norma tècnica d’aplicació voluntà-ria per facilitar l’intercanvi. La norma tècnica pot ser obligatòria si una llei o un reglament ho determina.

Posteriorment, en la part més tècni-ca de la matèria, Joan Gallart va parlar dels agents que intervenen en el siste-

ma de prevenció d’incendis de Catalu-nya, els quals han de complir una sèrie d’obligacions que, com va assegurar el cap del Servei de Prevenció, “van des de la presentació del projecte que fa el tècnic fins al darrer document que cal presentar per a la certificació d’ade-quació de les mesures de prevenció d’incendis” en el cas d’obres noves o activitats esporàdiques o puntuals de risc important, en les quals cal presen-tar una memòria tècnica amb plànols i dades. Va subratllar la necessitat de fer el manteniment en totes les mesures dutes a terme quant a la seguretat i la protecció contra incendis.

Tot i això, Gallart va reconèixer que “falta més implicació i rigor en aplicar les mesures d’adequació i a l’hora de fer un control tant de recepció i documen-tal dels productes, així com de l’execu-ció”. “Si falla una de les mesures, no es permet tirar endavant la traçabilitat de l’obra, però si falta un sol paper o docu-ment exigit, tampoc”, va concloure.

El 29 d’abril la seu del Col·legi va acollir la jornada “Certificat en matèria d’incendis. Posada en obra i traçabilitat de la documentació”, proposada per la Comissió de Seguretat contra Incendis i Emergències (COSCIE) i que va tractar del control tècnic de la documentació en l’execució d’una obra per complir correctament les mesures de prevenció.

LA MANCA D’UN SOL DOCUMENT EXIGIT NO PERMET DUR A TERME LA TRAÇABILITAT DE L’OBRA

La importància de complir i certificar les mesures de protecció contra incendis

Theknos Juny 201510

10 TK194 confe gallart.indd 10 08/06/15 14:11

v

COMISSIONS

La Comissió d’Enginyers d’Empresa, redefi nida amb aquest nom des del febrer d’enguany, va ser creada ja fa més de cinquanta anys pels pèrits in-dustrials, posteriorment mantinguda i dinamitzada pels enginyers tècnics i, d’ara endavant, pels enginyers gra-duats que estiguin o hagin estat vin-culats amb empreses.

Aquesta comissió ja va ser formada amb la voluntat de tenir protagonis-me en el col·lectiu i tenint clar que el seu paper és important, perquè la immensa majoria dels col·legiats són empleats de tercers o bé ho han es-tat. Entre les tasques que proposa, hi ha l’organització d’activitats, cursos i

conferències que puguin ser d’interès per al col·lectiu.

GRUPS DE TREBALL Un dels objectius principals és cons-tituir grups de treball sobre temes concrets, com són els defi nits en l’Àrea Comercial, àrees de Desenvolupa-ment i Producció o bé l’Àrea de Com-pres, i crear un intercanvi d’opinions amb enginyers tècnics industrials o enginyers graduats de la mateixa àrea o departament per parlar de noves for-mes de gestió, de nous enfocaments empresarials, de situacions i vivències, d’anàlisi de casos, etc., i, a més, tenir un espai per fer networking.

La Comissió també vol establir contactes amb personalitats del món tècnic perquè facin conferències, participar en la publicació d’articles tècnics, organitzar demostracions de materials i d’equipaments d’em-preses, etc. Una nova activitat que vol fomentar són les tertúlies tecno-lògiques, una iniciativa interessant que val la pena de potenciar i tornar a promoure per donar un valor afe-git a la tasca que fa la Comissió.

En defi nitiva, la Comissió d’Engi-nyers d’Empresa vol satisfer les ne-cessitats dels enginyers tècnics que mantenen lligams amb les empreses, ser una referència en el món col·legial per crear vincles entre les empreses i les escoles d’enginyeria tècnica in-dustrial per establir un punt de con-tacte amb els professionals i garantir la continuïtat de la professió, crear equips de treball en els quals parti-cipin tots els membres del Col·legi i aconseguir que, mitjançant els pro-jectes proposats, hi hagi un corrent de participació de tot el col·lectiu.

Amb aquestes activitats , a part d’enriquir el contingut de les reuni-ons, es genera la transversalitat que pretén la Junta de Govern amb altres comissions del Col·legi. ●

Comissió d’Enginyers d’Empresa

Taller de defensa personal

Lorem Ipsum es simplemente el texto Lorem Ipsum es simplemente el texto de relleno de las imprentas y archivos de

La Comissió de Joves Enginyers va organitzar un taller gratuït de defensa personal amb l’objectiu de millorar l’autocontrol i la confi ança en un mateix. El taller es va fer dissabte 23 de maig al matí a l’Esportiu Badrena de Barcelona. Els professors, Òscar Gispert (campió d’Espanya de judo el 1987) i Rebeca Garcia (actual seleccionadora femenina absoluta de la Federació Catalana de Judo i campiona de Catalunya de iudo) van plantejar diferents situacions de risc o perilloses i de quina manera es poden resoldre, mitjançant tècniques

bàsiques, com poden ser la posició respecte de l’agressor i el factor sorpresa. Va ser una jornada lúdica i esportiva, oberta tant a col·legiats

com a persones no col·legiades, que va concloure amb un petit refrigeri i l’intercanvi d’experiències entre tots els assistents.

D’esquerra a dreta, Joan Serra, secretari; Lluís Latorre, president, i Ángel Codina, vicepresident.

Juny 2015 Theknos 11

11 TK194 comissions.indd 11 08/06/15 14:11

v

Theknos Juny 201512


VOLEM SABER DE TU

EMPRESES VINCULADES

L’empresa Standard Hidràulica, fabricant de vàlvules per a instal·lacions d’aigua d’ús residencial i per a la conducció de gas i calefacció, ha presentat recentment la nova gamma d’aixeteria de cuina Clever, que incorpora la impactant aixeta de disseny Chef Carbon.

Té un sistema magnètic de subjecció de la pistola amb dues posicions i una palanca extrallarga de fi bra de carboni que li atorga suavitat d’obertura i assegura la seva funcionalitat. Gràcies al sistema Super Fix, una base situada en la part inferior, s’evita el moviment de l’aixeta en accionar-la; el sistema Easy Fix permet una instal·lació fàcil que no necessita eines. ●

BORSA DE TREBALL

Les ofertes de feina a la teva butxacaENGINYERS BCN disposa d’una APP gratuïta per consultar i poder inscriure’s a les ofertes de treball a través del mòbil i/o tauleta, disponible per a iOs i Android. Ara, a més, ofereix una nova funció de notifi cacions que permetrà als col·legiats que s’hagin descarregat l’aplicació

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es posiciona, segons el QS World University Rankings by Subject, en el setè lloc d’Europa i el 22è del món, i és la primera universitat espanyola que apareix en aquest rànquing de titulacions mundials. En l’àmbit d’Enginyeria Civil i Estructural, se situa com la desena europea i puja del lloc 36 al 35. En l’edició del QS World University Rankings by Subject 2015, publicat el 29 d’abril de 2015, la UPC se situa en l’àmbit mundial entre les 100 primeres institucions en les àrees d’ Enginyeria Civil i Estructural, Enginyeria de Telecomunicacions, Elèctrica i Electrònica, i Estadística i Investigació Operativa. També en l’àrea d’Arquitectura i Entorn Construït, Ciències de la Computació i Sistemes d’Informació. En totes aquestes disciplines, lidera la classifi cació estatal.

La UPC és entre les 100 primeres institucions mundials en enginyeria

La instal·lació de l’aixeteria de cuina Clever no necessita eines

Col·legiat, col·legiada, aquest espai és per a tu. Tens una feina nova? Un projecte d’enginyeria? Una idea de negoci per compartir? Has rebut un premi?... Al Col·legi volem saber com et va professionalment. Amb aquest objectiu, us animem a fer-nos arribar les vostres novetats a comunicació@ebcn.cat

El Consell editorial de THEKNOS es reserva el dret de publicar les informacions que ens arribin per a aquest apartat.

ENGINYERS BCN manté un acord de col·laboració amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC), mitjançant el qual els col·legiats d’ENGINYERS BCN gaudeixen d’un 10% de descompte en la matrícula de qualsevol programa formatiu de l’any acadèmic 2015-2016 anunciat en la web www.talent.upc.edu. ●

12-13 TK194 mon col·legial.indd 12 08/06/15 14:16

v

BENEFICIS DEL COL.LEGIAT

Tenir una assegurança col·lectiva, com és la que ofereix ENGINYERS BCN, i una corredoria d’una solvència internacional assegurada, ofereix avantatges a les persones col·legiades, així com tenir protegits els seus interessos.

Un exemple recent d’això és la comunicació que ha rebut el Col·legi de la corredoria Marsh, mitjançant la qual informa que un dels nostres col·legiats, que té un crèdit a favor seu respecte a la companyia britànica d’assegurances Independent Insurance —la qual es troba en la situació de concurs de creditors des de fa anys—, podrà entrar en l’acceptació del conveni dels creditors, i, probablement, li serà satisfeta una quantitat del crèdit que encara està per estipular.

Un exemple dels avantatges de tenir la pòlissa a EBCN

rebre avisos de noves ofertes de treball directament al seu dispositiu mòbil. Per a més informació consulteu l’apartat del Servei d’Ocupació i Promoció Professional del web del Col·legi. ●

La importància del CVEl Servei d’Ocupació i Promoció Professional recomana tenir un bon CV per a la recerca de feina. El CV és la nostra carta de presentació o primer contacte amb les organitzacions on volem treballar. Un bon CV signifi ca tenir oportunitats per optar a un lloc de treball. Per això, organitzem a la seu del Col·legi el taller “Millora el teu CV i aprèn a fer-ho per competències”, on aprendreu a destacar els vostres punts forts professionals i personals. Data: 16 de juliol. ●

Cerca de feina a les xarxes 2.0A través del nostre servei d’orientació personalitzat, us oferim assessorament en l’ús de les xarxes 2.0 com a eina de cerca de feina. El 73% dels reclutadors les utilitza per recolzar-se en les seves tasques de selecció de personal. Si estem en recerca de feina hem d’estar presents a les xarxes però no de qualsevol manera. Cal preparar una marca personal digital. Per això, el Col·legi organitza el curs “Consells per potenciar la teva marca personal amb LinkedIn”. Data: 14 de juliol. ●

12-13 TK194 mon col·legial.indd 13 08/06/15 14:16

CONVENIS

MOTORSOL IMPORT, SL AVANCAR CLÍNICA BAVIERA

Empresa dedicada a la venda i reparació d’automòbils i concessionari ofi cial de la marca Audi, ofereix a tots els col·legiats uns descomptes importants en la venda de vehicles nous, assegurances, servei de postvenda i fi nançament, entre més serveis i productes. Té cinc concessionaris repartits per Barcelona i rodalia, i els seus tallers estan adaptats a les últimes tecnologies.

www.motorsolimport.es

Líder a Espanya en oftalmologia avançada, renova el conveni amb ENGINYERS BCN i ofereix avantatges en salut ocular als membres del Col·legi: • Consulta mèdica preoperatòria

gratuïta.• Correció visual per làser: 795 € durant

els mesos de juny i juliol.• 10% de descompte en la resta de

tractaments.

Tel. 93 362 49 90 www.clinicabaviera.com

El Col·legi, a través de la Intercol·legial, s’adhereix a l’acord amb Avancar, el servei de car sharing que permet fer ús de vehicles per 4 €/hora amb benzina i assegurança a tot risc. L’acord amb Avancar permet al col·legiat disposar d’un crèdit de 60 € gratuïts per consum que s’ha de gastar en 3 mesos.

www.avancar.es

14 TK194 Convenis.indd 14 08/06/15 15:21

de la planta d’Anglaterra i com a di-rector de Qualitat adjunt del grup”, assegura. I de nou una inquietud per seguir creixent el va dur a formar part de Gamo Outdoor, SLU, on s’ha pogut desenvolupar com a director industrial. “Es tracta d’una empresa innovadora d’armes d’aire comprimit, amb alt valor afegit i producte propi”. Des de fa onze anys ha pogut créixer professionalment i actualment porta un equip de 180 persones.

COL·LABORAR AMB EL SECTOR“Per poder progressar, de manera in-dividual i col·lectiva, cal una xarxa de contactes i coneixements entre pro-fessionals del sector, empreses, cen-tres docents i l’Administració”, ens explica, “per tal de superar la situació actual del nostre país i millorar les empreses que ja tenim”. Aquest pen-sament l’ha dut a col·laborar amb


Els pares de Josep Cen-telles tenien un bar restaurant a Barcelona. “Allà vaig aprendre a treballar dur”, afi rma.

Estudiar enginyeria tècnica va ser la conseqüència de la seva afi ció per tot allò relacionat amb la mecànica. Amb el recolzament de la seva família, va començar a estudiar Construcció de Maquinària a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (EUETIT - UPC). “Vaig trobar la meva primera feina gràcies a la borsa de treball de la uni-versitat”, ens explica, “un contracte de cooperació universitària a Ficosa Internacional que em va permetre aprendre moltíssim en l’àmbit de la qualitat i entrar en contacte amb el món industrial”.

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL ASCENDENTL’esperit enginyer del Josep el va avi-sar que necessitava fer un salt profes-sional. Va entrar a treballar a Estam-paciones Martínez, SA, una empresa familiar (actualment integrada a Ges-tamp) que li va donar l’oportunitat de viure a Anglaterra. “Vaig perfeccionar els meus coneixements en el camp de la qualitat com a director de Qualitat

Text i foto Anna Carrió

“EL COL·LEGI M’HA DONAT SUPORT, CONEIXEMENTS I CONTACTES”

JOSEP CENTELLES ESTÉVEZDIRECTOR INDUSTRIAL A GAMO OUTDOOR, SLU, I ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL Col·legiat núm. 24.688 ● Membre de la Comissió de Qualitat i Innovació d’ENGINYERS BCN

diferents entitats com la Unió Patro-nal Metal·lúrgica (UPM), el Centre d’Estudis Metal·lúrgics (CEAM) i la Universitat de Vic (Uvic) —amb la qual col·labora, entre altres projec-tes, en la realització d’un màster en Disseny i Optimització de Processos Industrals—, i ENGINYERS BCN. “El Col·legi em va donar suport, co-neixements i contactes”, afegeix.

“A mi, m’ha anat molt bé comu-nicar-me amb la gent i escoltar-la”, explica, i aquest és el consell que in-tenta donar al seu fi ll Pere. ●

En Josep Centelles és un enginyer amb un desig al cap: algun dia, escriure unes memòries on explicar la seva trajectòria vital i professional de vint anys d’experiència en el camp de la indústria. Un llibre en el qual també vol aprofi tar per agrarir la paciència, la col·laboració i l’ajut que ha rebut de totes les persones que ha trobat al llarg del camí.

ESCRIURE PER COMPARTIR LES EXPERIÈNCIES

“PER SUPERAR LA SITUACIÓ ACTUAL CAL FER XARXA ENTRE PROFESSIONALS, EMPRESES, CENTRES DOCENTS I L’ADMINISTRACIÓ”

RETRAT PROFESSIONAL

amb alt valor afegit i producte propi”. Des de fa onze anys ha pogut créixer professionalment i actualment porta

COL·LABORAR AMB EL SECTOR“Per poder progressar, de manera in-dividual i col·lectiva, cal una xarxa de contactes i coneixements entre pro-fessionals del sector, empreses, cen-tres docents i l’Administració”, ens explica, “per tal de superar la situació actual del nostre país i millorar les empreses que ja tenim”. Aquest pen-sament l’ha dut a col·laborar amb

“El Col·legi em va donar suport, co-neixements i contactes”, afegeix.

“A mi, m’ha anat molt bé comu-nicar-me amb la gent i escoltar-la”, explica, i aquest és el consell que in-tenta donar al seu fi ll Pere. ●

En Josep Centelles és un enginyer amb un desig al cap: algun dia, escriure unes memòries on explicar la seva trajectòria vital i professional de vint anys d’experiència en el camp de la indústria. Un llibre en el qual també vol aprofi tar per agrarir la paciència, la col·laboració i l’ajut que ha rebut de totes les persones que ha trobat al llarg del camí.

ESCRIURE PER COMPARTIR LES EXPERIÈNCIES

CAL FER XARXA ENTRE

15 TK194 retrat professional.indd 15 08/06/15 15:03

Theknos Juny 201516

ENTREVISTA

Quina valoració fa d’aquesta primera etapa de deganat?La meva valoració és molt bona. Jo em miro sempre el got mig ple. Hem aconseguit bastants objectius dels que ens plantejàvem, sobretot pel que fa a la implicació de tot l’equip humà que configura la institució, així com res-pecte a la participació dels col·legiats a través de les comissions. També pel que fa al desenvolupament del Pla es-tratègic i la millora del posicionament de la marca ENGINYERS BCN. Amb tot, encara hi ha molta feina per fer.

Un dels objectius del seu programa era que la marca ENGINYERS BCN aglutinés també les empreses i les universitats. Quins passos s’han fet en aquest sentit?L’eix escoles-col·legis-empreses, nos-altres el tenim molt clar i hem posat molts esforços a potenciar-lo. Per exemple, hem creat la marca Empre-

sa Vinculada, la qual implica una col-laboració molt fructífera en ambdues bandes pel que fa a una millor infor-mació tècnica i dels productes, entre més beneficis. Quant a les escoles, hem engegat la campanya “Forma part de l’equip, forma part del Col·legi”.

També parlava d’aproximar més el Col·legi als col·legiats...Sí, i en això també treballem fort. Per un costat, aprofitant la tecnologia que tenim a l’abast, i un bon exemple és la creació de l’aplicació de la Borsa de treball per a dispositius mòbils. Alho-ra, la Borsa de treball s’ha repensat i confegit com un autèntic departament d’ocupació i orientació professional. Volem que hi hagi assessorament per a l’emprenedoria, per a beques, per a sub-vencions i mentoria, si convé... En un vessant molt més de contacte directe, estem a punt d’engegar el Club EBCN. Es tracta d’utilitzar l’espai de l’antiga

Text Jordi Garriga l Fotografia Marta Torrent

Ara fa dos anys que Miquel Darnés iniciava el seu primer mandat com a degà d’ENGINYERS BCN. Han estat 24 mesos caracteritzats per la crisi i també per molts canvis profunds. Per començar, ja no parlem del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, sinó del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials. Però més enllà del que ha calgut fer front pel nou panorama de titulacions, la primera etapa del deganat de Darnés també està implicant un nou impuls per a la institució pel que fa a l’obertura, la participació i la transparència.

“Sense un Col·legi fort, no hi ha una professió forta”

Enginyer i periodista. A més de ser degà del Col·legi ocupa els càrrecs de president de l’IDES (www.seguretat.org) i de vicepresident del CCETIC (www.ccetic.cat). També ha exercit com a professor catedràtic de cicles formatius de grau superior de l’Escola del Treball de Barcelona.

PERFIL

MIQUEL DARNÉSDEGÀ DEL COL·LEGI

16-19 TK194 Entrevista.indd 16 09/06/15 09:44


“Establir sinergies entre

col·legis ens dotaria de més recursos, força

i influència”


Theknos Juny 201518

ENTREVISTA

cafeteria per fer-hi activitats diverses com presentacions de projectes, tertú-lies, fòrums... Aquí, volem potenciar el contacte directe dels col·legiats amb el degà i la Junta, i serà un club perquè hi haurà sentit de pertinença.

Creu que els joves, a causa de les noves normatives, veuen menys important el fet de col·legiar-se?En això hi ha molta confusió, sobretot a causa de la Llei òmnibus i la que en-cara no ha sortit i que esperem que no surti: Llei de serveis i de col·legis pro-fessionals. La realitat és que avui dia és obligatori de col·legiar-se per exer-cir, tant si ho fas en exercici lliure com per compte d’altri. Ho estableix la Llei catalana de col·legis del 2006. A partir d’aquí nosaltres no volem perseguir els qui exerceixen sense estar col-legiats. Volem que els nous graduats ens vegin com una entitat útil per al desenvolupament de la seva carrera i que es col·legiïn sense cap coacció. Transmetre’ls que com més fort sigui el Col·legi, més forta serà la professió, i en això tots hi sortim guanyant.

La seva aposta per una entitat que aglutini els col·legis no és un repte molt ambiciós?Certament. Aquesta és una qüestió es-tratègica, i nosaltres la volem liderar, però amb diàleg, amb la confrontació d’opinions i interessos, i amb el con-sens. A hores d’ara resulta clar, vist el panorama de titulacions, competències i atribucions, que cal una confluència de col·legis que aglutinin i sumin siner-gies. Això aniria en benefici de tothom i ens dotaria de més recursos, més for-ça i més influència. I tot, sense perdre identitat. Això, d’entrada, ha d’afectar els tretze col·legis d’enginyers graduats

“Volem que els nous graduats ens vegin com una entitat útil per al desenvolupament professional i que es col·legïin sense cap coacció”



“Treballem per afavorir l’augment de la contractació, però també per defensar la dignitat dels sous i llocs de treball”

i enginyers tècnics de Catalunya, i es pot estudiar l’entrada dels col·legis de segon cicle. Hem d’anar pas per pas, i en primer lloc hem d’apostar pels de grau, amb els quals ens uneixen més coses.

I quina opinió ha copsat en els altres col·legis i professionals afectats? No hi ha hagut una mala recepció, però tampoc no hi ha hagut temps d’aprofundir. De moment hem acti-vat la Mesa d’Enginyeria Tècnica i de Graduats en Enginyeria de Catalunya (METGEC), hem tingut converses bilaterals amb alguns degans... Cal-drà tenir una visió àmplia de tothom. Aquest és el repte, i ara és el moment interessant per plantejar-se això.

Què implicaran les certificacions professionals?Implicaran un autèntic canvi de para-digma. Nosaltres treballem a partir de la norma ISO 17024 de certificació de persones. Treballem per crear una enti-tat certificadora acreditada per l’ENAC que vagi més enllà del nostre Col·legi. Pensem que, a diferència d’altres ini-ciatives que es duen a terme en l’àmbit de l’enginyeria i que no són acreditades per l’ENAC, aquest és el camí. Si tot va bé, abans que acabi l’any tindrem a punt la primera certificació, que pot ser de baixa tensió. Després ens plantegem la certificació dels auditors energètics, i es tracta d’anar-ho ampliant.

Com creu que acolliran les empreses aquest nou paradigma?Estem convençuts que ho valora-ran, i també l’Administració, però de primer cal tenir la certificació. Avui aquest plantejament no és gaire estès, però cal obrir camí. Jo crec que a mit-jà termini això donarà molta potència al Col·legi i un bon servei a la societat.

Continuen havent-hi poques dones enginyeres. I aquest era un punt clau per al seu equip. Com ho veu?

En aquest àmbit hem engegat el projec-te “Funcionem junts”, el qual dóna vi-sibilitat a les dones enginyeres i també els dóna eines per al seu desenvolupa-ment professional. Creiem que l’apor-tació de la dona és molt vàlida. Amb tot, és cert que l’augment de matriculacions de dones continua sent difícil...

Com està, avui, l’índex d’atur entre els enginyers tècnics i de grau?Continua sent a sota de la mitjana, però també havia pujat. Ara s’experi-menta una revifada d’un 30%, apro-ximadament, d’augment d’oferta de feina. Aquest és un bon indicador, tot i que ara toca lluitar per la qualitat d’aquests llocs. No solament treba-llem per afavorir l’augment de la con-tractació, sinó que també defensem la dig nitat dels sous i de les condicions laborals. No podem permetre que ningú s’aprofiti de la crisi. D’altra ban-da, ens cal un Estat diferent del que te nim ara, que aposti per la indústria, la recerca, la innovació, l’educació...

Parlem del Pla estratègic. En quina fase de desenvolupament es troba?Aquesta és una de les coses que hem treballat amb profunditat, que hem fet nosaltres, no l’hem encarregada, i amb una bona participació i impli-cació de les comissions i col·legiats. Ja hem superat la fase de diagnosi i estem fixant els objectius estratègics per al 2015, 2016 i 2017.

I quins són aquests objectius?En primer lloc, continuar la reorga-nització interna de la corporació per assolir una rendibilització més bona dels recursos i una potenciació més gran de les àrees més necessàries, com és el cas del Servei d’Ocupació i Orientació Professional i la Forma-ció i la Comunicació. Hem engegat diverses accions de fidelització i col-legiació. Després de set anys de dava-llada constant hem de recuperar mas-

sa crítica. Tot i que actualment hi ha diferents enginyeries de grau, hem de fer l’esforç perquè els nous titulats les identifiquin amb un sol col·legi... que ens identifiquin com el seu col·legi.

Quina feina queda per fer?Sempre queden coses per fer. És important el canvi d’estatuts que haurem d’afrontar per adaptar-nos als nous temps. Convé escometre el repte de la convergència de col·legis, créixer i arribar, si no als valors de col-legiació del 2007, a uns que s’hi acos-tin. Un gran actiu que tenim és el de tenir el suport dels col·legiats com el nostre millor prescriptor. l

EL FOCUSUn dels principals reptes de l’actual Junta de Govern és aproximar el Col·legi als col-legiats. La Borsa de treball s’ha convertit en un autèntic departa-ment d’ocupació i orientació professional amb una aplicació per a dispositius mòbils. El contacte directe el facilitarà el nou Club EBCN.

Nombre de col·legiats a ENGINYERS BCN

Homes

5.716

Dones

511


Theknos Juny 201520

Després d’estudiar Enginye-ria de l’Energia a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barce-lona (EUETIB-UPC), Irene

Almenar està a punt d’acabar el pro-jecte de final de carrera i preveu tancar l’expedient aquest mateix curs. Men-trestant, ha començat unes pràctiques en una empresa que fa auditories en la facturació de subministrament ener-gètic. Per aconseguir-les, creu que va ser clau el curs sobre noves tecnologi-es aplicades en la recerca de feina que organitza el Col·legi i que va fer fa uns quants mesos. La tardor passada, com que només li quedava el projecte, es va plantejar d’acostar-se al mercat de treball i, per fer-ho, es va valer de les eines del Col·legi. Es va precol·legiar i, quan va veure la possibilitat de fer aquest curs, no s’ho va pensar. Segons diu, eren unes sessions informatives sobre qüestions molt pràctiques; per exemple, com es prepara el currícu-lum, com es ven el perfil professional propi tot i no tenir experiència, quines eines es fan servir en la cerca d’una feina o com s’afronta una entrevista. “Va resultar molt interessant. Gràcies

a això, ara faig les pràctiques”, explica Almenar, que valora sobretot el fet que l’atenció que va rebre fos molt personalitzada.

Isaac López es troba, ara mateix, en una situació similar a la que va viure la Irene. Estudia al mateix centre Enginye-ria Mecànica. Té previst marxar com a Erasmus el curs vinent i acabar totes les assignatures; després d’haver fet això, només li quedarà el projecte final.

Com que veu el mercat de tre-ball cada cop més a prop, també s’ha precol·legiat i ha començat un curs d’inserció laboral. “Ho vaig fer perquè podia accedir a la borsa de pràctiques i de treball. I també perquè crec que, si al currículum hi dius que ho ets, quedes més professional”, argumenta López. Pel que fa al curs, li ha interes-sat perquè fins ara ha après a estudiar qüestions pràctiques i teòriques re-lacionades amb la seva especialitat, però ningú no li ha ensenyat altres as-

Text Paula Mateu l Fotografia Marta Torrent

L’acabament dels estudis dóna el tret de sortida a la carrera professional dels joves enginyers. En aquest moment, la inserció laboral és el gran repte. Sempre ho ha estat. La crisi, però, encara

ha afegit més obstacles i dificultats a la transició cap al mercat de treball. Per això, el Col·legi posa al seu abast eines que els poden servir per aplanar el camí cap a la feina volguda.

ConAtquatur? Hiligni enihitatiae lautemost labo. Edis invel ipis alitius ut facit ent adit ut prenissi quamuscit quuntores dolutem quis escimetur rera proviti ataest que est es repellanda voluptat aliquam

PERFIL

EN PORTADA

Un Col·legi obert als joves enginyers

El que s'aprén després de la facultat

20-25 TK 194 repor portada v2.indd 20 08/06/15 14:35


El Col·legi ofereix als joves enginyers nombrosos serveis, com una borsa de treball que els posa en contacte directament amb les empreses.

Irene Almenar,enginyera de l’energia Isaac López,

enginyer mecànic

David Calvo,enginyer mecànic


Theknos Juny 201522

El Col·legi organitza sessions informatives per als joves enginyers precol·legiats per aprendre a fer un currículum o per saber fer front a una entrevista laboral

pectes més transversals i relacionats amb la inserció laboral. I posa com a exemple aprendre a buscar feina o preparar una entrevista.

David Calvo, per la seva banda, fa un parell d’anys que va deixar enrere els estudis i va entrar en el mercat de treball. Aquest exestudiant d’Engi-nyeria Mecànica a l’escola del campus de Terrassa de la UPC va fer pràcti-ques en una empresa del sector i uns quants mesos després va signar el seu primer contracte laboral. En un any i mig, ha estat en dues companyies di-ferents, però fa un mes que va perdre la feina. En aquell moment, va deci-dir de col·legiar-se a fi d’aprofitar les eines del Col·legi per facilitar la cerca de feina. Segons explica, s’ha apuntat a la borsa de treball i ja s’ha presentat a diverses ofertes. “Em serveix per-què hi ha moltes ofertes en enginye-ria mecànica”, afirma. Es troba en el procés de selecció d’una. “La borsa de treball té l’avantatge que, quan envies

l’oferta i l’empresa la veu, ells matei-xos et diuen si estan interessats o no en el teu perfil”, explica.

Calvo també ha utilitzat els serveis d’orientació laboral per millorar el seu currículum i ha fet un taller so-bre la xarxa social laboral LinkedIn. Aquest li ha servit, diu, per millorar el seu perfil. “Hi havia opcions de Lin-kedIn que no coneixia i no podia fer servir, i ara sí”, assegura.

EN CONTACTE AMB EL SECTORTant Almenar com Calvo asseguren que, a més de fer servir la borsa de treball, segueixen atentament l’agen-da d’activitats mensuals, interessats com estan a trobar alguna sessió, curs o taller formatiu dels que ofereix el Col·legi, que poden ser presencials, en línia o per videostreaming. “Hi ha acti-vitats més encarades a persones que ja estan al mercat laboral i que es volen especialitzar, però també per als que hi acabem d’arribar”, explica la jove

enginyera. Per la seva banda, Calvo afirma que té la intenció de continuar formant-se perquè ho considera im-portant amb vista a consolidar la seva carrera professional.

Per serveis com aquest, el jove en-ginyer considera que pertànyer al Col·legi és una eina important amb vista al seu futur professional. “És una manera d’estar molt en contacte amb el món industrial i seguir-hi vinculat”, declara Calvo, a qui semblen molt in-teressants les trobades que organitza la institució entre responsables d’em-preses del sector i els col·legiats. “Et permeten estar al corrent de tot el que passa actualment a les empreses”, diu aquest enginyer, que confia que tor-narà a treballar en un termini màxim de tres o quatre mesos. “És un temps raonable per trobar una feina en con-sonància amb allò que busco”, afirma, i posa de manifest que l’enginyeria mecànica té moltes sortides professi-onals. A ell li interessa la recerca i el desenvolupament, que és la vessant que aplicava a l’última feina. Calvo as-segura que d’aquí a uns quants anys li agradaria treballar en l’àmbit de l’R+D com a projectista de màquines o com a responsable de fluxos logístics.

Les perspectives més immedia-tes d’Almenar passen per allargar la formació amb un màster en un altre país. Preveu que potser no el farà


“PERTÀNYER AL COL·LEGI M’HA AJUDAT A TROBAR FEINA”

La meva vinculació amb el Col·legi es va iniciar l’any 2011 després d’assistir al Fòrum d’empreses que organitzava l’EUETIB. En aquells moments, cursava els estudis del grau en Enginyeria Mecànica i feia alguns mesos que buscava algunes pràctiques per entrar en el món laboral. Durant la presentació, la companya Cristina Olmos va exposar alguns dels serveis més destacats del Col·legi i per què és important formar-ne part. De manera que precol·legiar-me era el primer pas per gaudir de cursos, conferències, assessorament i una borsa de treball pròpia, que de ben segur em permetrien assolir els meus objectius. I així va ser: just al cap d’una setmana de tramitar la precol·legiació vaig trobar feina al mateix Col·legi, concretament al Tecnoespai, situat al carrer Bailèn, que es dedica a la formació i lloguer d’espais. Era una feina que em permetia estudiar durant els matins i treballar a les tardes. Durant quatre anys vaig tenir l’oportunitat de veure com funciona ENGINYERS BCN des de dins, vaig guanyar autonomia i vaig adquirir noves responsabilitats. A més a més, sempre vaig tenir el suport dels companys quan tenia dubtes en alguna assignatura, i participava activament en tallers i jornades per anar elaborant un bon currículum.

En finalitzar el grau el mes de juny passat, vaig pensar que havia arribat el moment de fer un salt a la meva carrera professional. En primer lloc, em vaig col·legiar per participar més activament en el Col·legi i gaudir de tots els seus serveis. El fet de disposar d’una borsa de treball específica per a enginyers i d’un equip que m’orientava durant la cerca del nou lloc de treball va fer que tingués algunes entrevistes en empreses de diferents sectors. Des de fa tot just dos mesos em van seleccionar en una empresa del sector de l’automoció com a enginyer d’homologacions de vehicles. Això em demostra que sent col·legiat, en tot moment em senti recolzat i assessorat professionalment.

Enginyer graduatCol·legiat núm. 24.79226 anys

Eduard Pimàs

EN SEGONS


l’any vinent, però sí l’altre. D’aquesta manera, el vinent se’l planteja com un exercici de transició per assolir més experiència en el món laboral. “He fet un Erasmus i pràctiques a fora, i em crida l’atenció fer el màster també a l’estranger”, afirma. “Aquí ja sé què s’hi cou, i a fora he vist que les coses funcionen una mica diferentment i m’agradaria aprendre més per tenir altres punts de vista”, afegeix. A Al-menar li agradaria fer aquest màster en algun país del nord d’Europa, que, segons ella, van molt avançats en l’àm-bit de l’energia. I creu que, acabats els estudis, es quedarà uns quants anys a treballar allà per tornar més endavant amb la motxilla carregada d’experièn-cia i perspectives més diverses.

Estigui a Catalunya o a fora, la jove enginyera veu interessant pertànyer al Col·legi. “És una manera d’estar informat. Et van fent propostes, xer-rades i altres actes que et permeten impregnar-te de tot el que es mou en el sector”, diu Almenar, que explica que, en cas de viure a fora, pots estar en contacte amb el Col·legi a través de la pàgina web.


Theknos Juny 201524

EN PORTADA

A López el mercat de treball encara li queda una mica més lluny. Abans ha de fer l’Erasmus i el projecte final, cosa que li agradaria combinar amb pràctiques d’empresa. I es plante-ja estudiar un màster, tot i que no té decidit quin. Amb vista al seu futur laboral, la vessant de recerca i desen-volupament també és la que li inte-ressa més. Segons diu, malgrat que ha fet Enginyeria Mecànica, li interessa molt la biomèdica, i li agradaria desenvolupar pròtesis, cadires de rodes i altres eines que ajudin les persones amb problemes de mobilitat. López deixa clar que és enginyer “per voca-ció” i, per això, diu, vol estar un cert temps amb una ocupació més tècnica, “més de camp”, per després aspirar a un càrrec directiu. Tampoc no descar-ta crear la pròpia empresa, perquè es considera “molt emprenedor”.

FRONTERES ENLLÀ...Malgrat que, segurament, els joves són els qui en fan més ús, el Servei d’Orien-tació Laboral no és exclusiu per a ells. També ha estat útil per a enginyers que s’han quedat a l’atur i han hagut de tor-nar-se a inserir en el mercat laboral o per a d’altres que, voluntàriament, han volgut reorientar la seva carrera.

És el cas de Francesc Cruz, que havia treballat tant en l’exercici lliure com per compte aliè com a enginyer electrònic. Fa uns quants anys, però, empès per la deslocalització que hi havia en el sector, va decidir de fer un gir a la seva carre-ra, desvincular-se del sector i buscar una sortida en el món de l’arquitectura i l’obra civil. “Sempre havien vingut a buscar-me per oferir-me feina, i era la primera vegada que en volia buscar”, re-lata Cruz, que reconeix que durant anys no s’havia entrenat a fer currículums, preparar entrevistes o buscar ofertes. Per això va fer un curs organitzat pel Col·legi relacionat amb la cerca de fei-na i la inserció laboral. “Em va ser molt útil”, recorda.

AMB LA MIRADA POSADA A L’ESTRANGERSortir a l’estranger és una opció cada cop més escollida tant per estudi-ants que realitzen graus d’enginyeria com per enginyers titulats. En el cas dels estudiants de grau, les dades de la UPC apunten que uns 162 estudi-ants amb aquest perfil cursen assignatures o fan el projecte a un altre país —les dades més recents són del curs 2012-2013. Concretament a l’EUE-TIB, el curs passat en van marxar 146. Entre les destinacions, predominen els països europeus inclosos en el programa Erasmus i, especialment, Ale-manya, França, Itàlia, els Països Baixos i estats del nord d’Europa com ara Noruega, Finlàndia o Dinamarca. Segons les mateixes escoles universitàri-es, la demanda per fer pràctiques a l’estranger també va creixent progres-sivament, tot i que encara està en xifres molt baixes —tres o quatre estu-diants per curs. Pel que fa als enginyers titulats, segons la xarxa EURES, servei d’ocupació a escala europea, també és a Alemanya i als països nòr-dics on hi ha més demanda de treballadors amb aquest perfil.

El Col·legi permet als enginyers que treballen a l’estranger seguir vinculats amb Catalunya



tació de l’empresa Circutor. En concret, porta la zona de l’Orient Mitjà. I abans va muntar la delegació de l’Índia. Això l’obliga a viatjar contínuament i a pas-sar temporades a fora de Catalunya. No obstant això, no s’ha plantejat de donar-se de baixa del Col·legi. “Per mi, el Col·legi és un tema complementari. Fa molts anys que n’estic per això”, ex-plica. Segons la seva opinió, el Col·legi pot aportar a un enginyer “coses inte-ressants”. Recorda, per exemple, que fa uns quants dies va rebre la revista Theknos i va veure, en el programa de cursos i seminaris formatius, un parell d’esdeveniments que li van semblar interessants. A més, destaca que el Col-legi, quan organitza actes, esdevé un centre de networking perquè hi assis-teix molta gent del sector.

Javier de Miguel, per la seva banda, és col·legiat des de l’any 1996. Es va col·legiar de seguida que va acabar la carrera perquè, per ell, pertànyer al Col·legi “et refermava” com a engi-nyer. Sempre ha desenvolupat la car-rera professional a Catalunya i havia fet servir el Col·legi per a visats i per a consultes jurídiques. A més, havia participat en alguna de les comissi-ons de la institució. Però fa tres anys es va traslladar a França per treballar en una empresa gal·la que fa projec-tes ferroviaris a l’estranger. Malgrat el trasllat, ha volgut seguir al Col·legi “per mantenir la vinculació” amb la professió a Catalunya. De Miguel re-

QUÈ OFEREIXEL COL·LEGI?• Ofereix la possibilitat de formar-

se mitjançant cursos i tallers presencials, en línia i per videostreaming, Borsa de treball, orientació laboral i tècnica, així com assessoria jurídica.

• Facilita el lloguer de material de mesura i la signatura digital, emet visats i informes d’idoneïtat tècnica i elabora una guia de professionals, dues llistes de pèrits judicials i una de tècnics interessats en el registre públic de certifi cacions energètiques.

• Els col·legiats poden participar en les comissions del Col·legi, reben publicacions com la revista THEKNOS, el butlletí electrònic setmanal, el butlletí d’avantatges col·legials i l’agenda d’activitats, i tenen accés a diferents classes d’assegurances, a convenis de col·laboració i a lloguer d’espais.

corda que els darrers anys molts en-ginyers catalans se n’han anat a uns altres països per motius laborals. Per això, tenint en compte que l’activitat del Col·legi fi ns ara s’havia circums-crit a l’àmbit territorial català, valora molt que s’estudiï com potenciar-la també a fora. l

Nombre d’estudiants

Els alumnes de la UPCper branques

Enginyeria i arquitectura 1.628

Ciències socials i jurídiques 162

Ciències de la salut 54

Aquest episodi va corroborar la de-cisió que havia pres feia uns quants anys, quan, en deixar enrere la pràc-tica de la professió en exercici lliure, ja no va necessitar els visats del Col-legi. “Ja no m’era estrictament ne-cessari d’estar col·legiat, però ho vaig mantenir pels serveis potencials que m’oferia”, afi rma Cruz, que destaca, sobretot, les possibilitats que dóna el Col·legi en matèria de formació con-tinuada i de cerca de feina. Ara tre-balla per a una multinacional danesa i passa setmanes fora de Catalunya, entre la seu central de l’empresa i una fàbrica situada a Brno, a la República Txeca. Tot i això, no ha volgut prescin-dir de la col·legiació perquè creu que encara li pot aportar coses.

El mateix li passa a Jordi Serra, un enginyer que treballa en l’àrea d’expor-

Curs acadèmic 2013-2104

88

9

%3


Theknos Juny 201526

SOSTENIBILITAT

El trànsit continua sent un dels grans problemes de les ciutats d’arreu del món. Les solucions que s’associen al concepte d’smart city poden ajudar a resoldre reptes tan freqüents i universals com la gestió dels aparcaments, semàfors, embussos o la disponibilitat de transports públics. Barcelona no vol quedar-se enrere en aquesta cursa de les ciutats intel·ligents.

Smart cities per millorar el trànsit

Tecnologies intel·ligents aplicades en la mobilitat urbana

Una smart city ha de permetre

moure’s per la ciutat de

manera senzilla i sostenible.

Barcelona té una xarxa de bus

smart, que incorpora noves tecnologies per

fer-la més eficient.

JOAQUIM ELCACHO Periodista especialitzat en medi ambient i ciènciacomunicaciencia.cat

Les aplicacions smart cities per a la millora del trànsit i la mobilitat prete-nen aconseguir, entre més objectius, reduir la congestió de les infraestruc-tures viàries, disminuir els nivells de contaminació (atmosfèrica i acústi-ca), optimitzar els serveis de trans-port públic, disminuir l’ús del vehicle privat i augmentar l’accessibilitat i la seguretat viàries. Les solucions crea-des per empreses i institucions arreu del món inclouen des dels radars i les càmeres per a la detecció automàtica d’infraccions, unes solucions ja clàs-siques, fins als sistemes més moderns de comunicació en temps real entre vehicles, usuaris i infraestructures o els superordinadors per a l’anàlisi dels fluxos de trànsit, passant pels sensors d’ocupació de places d’aparcament, els semàfors intel·ligents i les automatit-zacions a la xarxa de transport públic.

Barcelona impulsa un particular pla smart mobility que és un bon model per entendre com es posen en pràcti-ca algunes d’aquestes solucions. Ve-gem-ne alguns exemples.

Un sistema de semàfors intel·ligents en fase de desenvolupament a la capi-

26-27 TK194 Sostenibilitat.indd 26 08/06/15 14:36

tal catalana facilita travessar carrers a les persones cegues gràcies a un petit comandament d’ús personal. Quan l’usuari arriba a un semàfor, prem el seu comandament i aquest dispositiu emet un so en el moment en què el se-màfor es posa verd.

Barcelona implanta, d’altra banda, un sistema intel·ligent que gestiona els semàfors i en regula el funciona-ment per tal que els vehicles de bom-bers i emergències tinguin una ruta ràpida i segura per acostar-se al lloc d’un incendi o d’un sinistre o sortir-ne ràpidament.

En un camp diferent però també relacionat amb el trànsit, a l’entorn del Born i el 22@ es posa a prova un sistema nou de sensors incrustats a l’asfalt per informar de l’ocupació de les places d’aparcament a la zona blava (vegeu el complement). Al pla de Palau, l’avinguda Diagonal o el


LES SOLUCIONS SMART BUSQUEN REDUIR LA CONGESTIÓ, LA CONTAMINACIÓ I OPTIMITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC

Els parquímetres tenen les hores comptadesA ningú no li agrada de pagar per aparcar a la zona blava o a l’àrea verda, però, ja que s’ha de fer, com a mínim que sigui de forma ràpida i còmoda. La solució smart city de Barcelona és l’aplicació ApparkB per a telèfons intel·ligents i tauletes. De primer ens hem d’instal·lar aquesta aplicació en el dispositiu mòbil i registrar-nos al sistema. Quan deixem el vehicle en una zona blava o una àrea verda i engeguem l’aplicació ApparkB, el sistema fa servir la geolocalització per aplicar la tarifa corresponent i facilitar el pagament pel temps exacte d’aparcament en el moment que retirem el vehicle.

I A MÉS

passeig de Gràcia, d’altra banda, es poden trobar les primeres smartque-sines, uns plafons situats a les parades d’autobús que estan equipats amb una tecnologia avançada per millorar l’experiència dels usuaris d’aquest transport públic. Aquests plafons in-teractius tenen connexió Wi-Fi, punt de descàrrega de les aplicacions mu-nicipals a través de Barcelona Con-tactless (tecnologia QR i NFC), una pantalla tàctil amb aplicacions d’uti-litat per desplaçar-se i conèixer la ciutat, així com una altra pantalla on es mostra publicitat dinàmica digital.

Per la seva banda, Transports Me-tropolitans de Barcelona (TMB) rea-litza un projecte per equipar els auto-busos amb xarxes Wi-Fi no solament per oferir connexió als passatgers, sinó també per conèixer millor els trams, els trajectes i les parades més utilitzades. l

MÉS INFORMACIÓ:www.smartcity.bcn.catwww.smartcities.es

ApparkB facilita pagar l’àrea verda i

la zona blava a través del mòbil.

Semàfor que emet so per facilitar als invidents creuar els carrers.

Les parades d’autobús de Barcelona proporcionen informació als usuaris.

26-27 TK194 Sostenibilitat.indd 27 08/06/15 14:36

Theknos Juny 201528

INNOVACIÓ

La rehabilitació d’edificis que tenen materials amb fibres d’amiant

Amb la participació de:

I la col·laboració de:

L’amiant és un mineral format per fibres microscòpiques de gran dura-bilitat i baix cost que es va utilitzar molt en la construcció d’edificis entre els anys 60 i 80 del segle passat, per-què la seva natura-lesa en fa un bon aï-llant tèrmic i acústic, a més de ser resistent a altes temperatures i aïllant al corrent elèctric. L’amiant es podia presentar sol o bé barrejat amb al-tres materials, com el fibrociment, també conegut amb el nom comercial d’uralita.

Des del 14 de desembre de 2002 se’n prohibeix la utilització, la producció i la comercialització a Espanya per l’Ordre ministerial del 7 de desem-bre de 2001. No obstant això, aquesta

normativa no afecta els materials que estaven instal·lats i que són permesos fins al final de la seva vida útil.

Actualment, en les rehabilitacions d’edificis pot aparèixer el problema

d’haver de manipu-lar materials que duen amiant. En po-dem trobar en forma de plaques ondulades en teulades, cober-tes i parets pluvials, plaques planes en façanes i balcons, xe-meneies i conductes d’aire en teulades i sortides de fum, con-

ductes d’aigua per a baixants d’aigües residuals, dipòsits d’aigua per a teu-lades i interiors, jardineres o teules.

Si el fibrociment està en bon estat, no és perillós per a la salut. El perill hi és si aquest material es trenca, es des-

gasta o es manipula indegudament. En aquests casos, les fibres d’amiant es poden desprendre, quedar suspe-ses en l’aire i ser inhalades, sense que la persona en sigui conscient, i poden produir malalties, entre les quals hi ha diversos tipus de càncer.

Les feines que suposin la mani-pulació d’amiant o de materials que duguin amiant només les poden fer empreses especialitzades, que han de complir la normativa de prevenció de riscos laborals vigent i específica, com el Reial decret 396/2006, del 31 de març, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut que cal aplicar en les feines amb risc d’exposició a l’amiant, o l’obliga-ció que aquestes empreses tenen de ser inscrites al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) del De-partament d’Empresa i Ocupació i complir una sèrie de requisits. l

LA MANIPULACIÓ DE MATERIALS QUE DUEN AMIANT S’HA DE REALITZAR AMB MOLTA CURA EVITANT QUE ES TRENQUIN

Text Marta OsetCol·legiada núm. 15.735 Comissió de Medi Ambient i Seguretat

Reparació d’una coberta

d’uralita.

28 TK194 innovacio.indd 28 08/06/15 14:38

ARTICLE TÈCNIC

Paràmetres d’estalvi d’aigua en la rehabilitació d’instal·lacions i en l’aixeteria

L’aigua és un element clau per al des-envolupament sostenible del planeta, però encara és més important per a l’alimentació i la salut de qualsevol organisme viu.

Espanya i la resta de països desen-volupats solen tenir instal·lacions que garanteixen la salubritat de l’ai-gua potable i l’accés a aquesta aigua. No obstant això, aquestes instal-lacions, l’últim punt de les quals és l’aixeteria, no sempre estan en les millors condicions possibles o han estat seleccionades amb criteris tèc-nics o de qualitat, per la qual cosa la rehabilitació d’un edifici és una oportunitat molt bona de millorar les instal·lacions que hi ha, substituir les aixetes, actualitzar-les d’acord amb la normativa vigent i possibilitar es-talvi d’aigua.

Un dels aspectes oblidats i molt senzills d’aplicar és monitorar el con-

sum. Hi ha un estudi de la Universitat d’Oxford que afirma que pel simple fet de mesurar i conèixer gairebé per-manentment un consum, s’activa un mecanisme intern de conducta que provoca canvis d’actitud de l’indivi-du, de manera que s’estalvia entre un 8 i un 14% (exemple: els mesuradors de gasolina dels vehicles moderns). Per tant, una de les primeres mesu-res a tenir en compte és quantificar l’aigua que s’utilitza: en processos de l’edifici (evaporatius, refrigera-

PER MILLORAR UNA INSTAL·LACIÓ, L’AIXETERIA S’HA DE SELECCIONAR AMB CRITERIS TÈCNICS O DE QUALITAT

ció, etc.), en determinats sectors (garatge, per plantes, etc.) o en de-terminades aplicacions (cuines, pis-cines, vestuaris, etc.). Hi ha diversos programes de gestió d’edificis que ajuden a monitorar aquest consum.


Nova sèrie XT ECO d’aixetes amb regulador de cabal.

Text Gustavo DíezProject Manager de Grupo Presto Ibérica

29-31 TK194 tecnic.indd 29 08/06/15 14:40

Theknos Juny 201530

Amb el mesurament i el monito-ratge en si, no s’executa cap mesura d’estalvi encara que hi pugui infl uir. És important de mesurar el consum, però encara ho és més de mesurar les pressions. La legislació vigent, el Codi tècnic de l’edifi cació, en la part de subministrament d’aigua del do-cument bàsic de salubritat, estableix que les pressions mínimes en els punts de consum han de ser d’1 bar per a les aixetes comunes i d’1,5 bar per a fl uxors i escalfadors, mentre que la pressió màxima no ha de su-perar mai 5 bar. Si a aquestes dades hi sumem que la majoria de normes europees recomanen pressions de 2,5-3 bar, aquestes pressions (di-nàmiques) s’han de prendre com l’objectiu de les instal·lacions dels edifi cis, perquè, a més, els principals fabricants d’equips (bombes, comp-tadors, aixetes, fl uxors, etc.), opti-mitzen el rendiment per a aquestes pressions.

Mesurar la pressió i instal·lar vàl-vules reductores si és necessari per ajustar a aquests 2,5 bar pot portar a aconseguir un estalvi d’aigua de més d’un 30%, especialment en instal-lacions antigues, on les aixetes i els fl uxors no tenen les últimes tendèn-cies en estalvi d’aigua, i, per tant, com més gran sigui la pressió, molt més gran serà el cabal.

Així mateix, en el costat oposat, instal·lar bombes “intel·ligents” amb variadors de freqüència ajuda a es-talviar energia elèctrica, però també pot suposar estalviar aigua, perquè una pressió defi cient pot provocar que alguns aparells no arribin a tan-

car i, a més, gestionar molt millor la simultaneïtat.

Si es fa una rehabilitació, val la pena d’apostar per la instal·lació d’aixetes i fl uxors efi cients, perquè per un cost lleument superior, es pot aconseguir un estalvi d’aigua del 70%.

Des de fa alguns anys, és coneguda la tendència a instal·lar airejadors en l’aixeteria, però això no sempre com-pleix el criteri d’estalvi d’aigua. És molt important d’indicar les diferèn-cies entre “airejadors reductors” i “re-guladors de cabal”: els primers redu-eixen el cabal de les aixetes barrejant l’aigua amb l’aire i reduint el cabal respecte a uns altres sistemes com-parables, però si la pressió augmenta o disminueix, el cabal també ho farà en funció de la corba de pressió (cabal d’aquest airejador). En canvi, els re-guladors de cabal no han de barrejar pas aire amb aigua, i a més, no tenen corba de cabal-pressió, perquè passa a ser una “recta”: a partir d’1 bar el cabal és el mateix, independentment

ARTICLE TÈCNIC

LA UTILITZACIÓ D’AIXETES I FLUXORS EFICIENTS PERMET UN ESTALVI D’AIGUA DEL 70% I, PER TANT, DE DINERS

que aquesta pressió sigui 3 bar o 6 bar, per exemple. Prest Ibèrica únicament porta aquesta classe de producte en les seves aixetes, com en la nova sèrie XT ECO.

L’ús d’aixetes efi cients contribu-eix molt a estalviar aigua i, per tant, diners, però a més, quan es reha-bilita, es busca millorar “la nota” energètica, perquè es vol obtenir alguna puntuació especial en certi-fi cacions LLEGIU o BREEAM o bé per la mateixa legislació espanyola, que des de dates recents obliga a ob-tenir una qualifi cació per a l’edifi ci.

AIXETES D’ÚS COL·LECTIUEn funció de la tipologia d’edifi ci, si és per a ús col·lectiu o per a ús resi-dencial, podem distingir entre aixe-tes efi cients diferents. 1. Fluxors amb regulador de cabal incorporat i/o polsador de doble des-càrrega.2. Aixetes temporitzades efi cients: porten menys temporització i un ca-bal més reduït.3. Aixetes electròniques: únicament funcionen quan detecten l’ús.4. Aixetes domòtiques: optimitzen i parametritzen l’ús de la instal·lació i són un sistema de gestió de l’aigua.

AIXETES D’ÚS RESIDENCIAL A més de les aixetes domòtiques, ex-plicades abans:● Aixetes de monocomandament amb obertura progressiva: tenen un to-pall a mig recorregut d’obertura per estalviar aigua.● Aixetes de monocomandament amb “obertura en fred”: l’aixeta únicament

Aixetes de monocomandament amb ”obertura en fred”.

29-31 TK194 tecnic.indd 30 08/06/15 14:40

barreja aigua des de la posició central cap a la posició d’aigua calenta.● Aixetes termostàtiques: ús de sen-sors de mescla per mantenir cons-tant la temperatura.● Vàters efi cients: amb sistema d’in-terrupció de descàrrega; dissenyats per a baix consum, o amb sistema de pulsació de doble descàrrega.

Quan es fa la rehabilitació d’instal-lacions, de vegades es passa per alt la inversió en aixeteria efi cient, que, no obstant això, sense tenir un cost gai-re més elevat que la convencional, contribueix de manera molt signifi -cativa a estalviar aigua sense pèrdua de confort de l’usuari. A més, és molt important de controlar els paràme-

tres d’utilització i, si és possible tam-bé, monitorar-los. Amb aquest docu-ment s’ha pretès donar a conèixer les diferents tecnologies a tenir en compte a l’hora de seleccionar l’aixe-teria, així com algunes propostes a l’abast per reduir consum quan es pretengui rehabilitar les instal-lacions d’un edifi ci. ●

4.3.

2.

1. 2.

29-31 TK194 tecnic.indd 31 08/06/15 14:40

MODALITATS D’ASSEGURANÇA

Quedaran inclosos en l’activitat assegurada:

• Els treballs professionals sotmesos a visat obligatori col·legial o visats voluntàriament a petició del client.

• La projecció/disseny, la direcció facultativa i la certificació dels següents treballs, que exigiran control col·legial mitjançant visat o registre de verificació documental (RVD): 1. Obertura d’activitats o establiments; 2. Espectacles públics o d’activitats recreatives; 3. Prevenció i seguretat en matèria d’incendis; 4. Prevenció i control ambiental de les activitats; 5. Estudis de seguretat i salut; 6. Coordinació de seguretat i salut; 7. Obres no

subjectes a la Llei d’ordenació de l’edificació; 8. Instal·lacions en matèria de seguretat industrial.

• Els treballs professionals sotmesos a la comprovació d’ENGINYERS BCN en la condició d’entitat col·laboradora de l’Administració (per exemple, els informes d’idoneïtat tècnica), així com la comprovació documental o sobre el compliment de la normativa aplicable, en virtut de conveni o contracte entre una Administració pública i ENGINYERS BCN.

No requerirà cap control col·legial la resta de treballs professionals no inclosos en els apartats descrits anteriorment.

Els treballs realitzats per enginyers assegurats en la seva condició de personal al servei d’una administració pública tenen cobertura sense necessitat de control col·legial atesa la naturalesa de la seva activitat.Aquest mòdul I té uns límits de cobertura que inclouen nou trams a escollir entre 450.759 i 3.000.000 euros i no té cap mena de franquícia excepte en les cobertures de pèrdua de documents, despeses de rectificació o protecció de dades.Cal destacar que el col·legiat pot escollir el límit de cobertura i que ni el volum de facturació dels anys anteriors ni possibles sinistres previs afecten la seva facultat d’elecció, a diferència de la majoria de les ARCP que coexisteixen en el mercat.

Empara tota l’activitat professional sense necessitat de control col·legial, excepte en els casos de visats obligatoris. El control col·legial permet a la companyia asseguradora una delimitació dels riscos derivats dels treballs professionals, atès que

ENGINYERS BCN ha comprovat la identitat, la condició de tècnic competent i habilitació legal de l’autor del treball professional, una comprovació de la correcció formal de la documentació i que la feina ha estat realitzada en una data en concret.

La manca de control col·legial implica per a la companyia assumir més riscos i, en conseqüència, aquest mòdul II té només dos límits de cobertura de 150.000 i de 300.000 euros i, en tot cas, una franquícia de 6.000 euros/sinistre.

ENGINYERS BCN ofereix una ARCP amb dues opcions d’assegurament (mòdul I i mòdul II) amb diferents condicions i límits d’indemnització a contractar.

MÒDUL I

MÒDUL II

Theknos Juny 201532

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Els enginyers tenen el deure de cobrir mitjançant una assegurança (o garan-tia equivalent) els riscos de responsa-bilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de llur professió.

Només estan exempts de complir el deure de tenir una assegurança de res-ponsabilitat civil:

En aquesta sèrie d’articles que s’inicia, ENGINYERS BCN pretén promoure un coneixement més aproximat de les principals característiques de l’assegurança de responsabilitat civil professional (en endavant, ARCP) que té contractada amb la companyia MAPFRE per a tots aquells col·legiats que voluntàriament decideixen adherir-s’hi.

L’assegurança de responsabilitat civil professional (I): activitat assegurada

32-33 INFORMACIprofessional.indd 32 08/06/15 14:40


• Els que actuïn exclusivament al ser-vei d’una administració pública.

• Els que exerceixin exclusivament per compte d’altri, sempre que la seva empresa tingui una assegu-rança que cobreixi els riscos deri-vats de l’activitat del professional.

L’exempció de l’obligació de l’ARCP en aquests supòsits no exclou que sigui recomanable disposar-ne d’una de prò-pia, en previsió de conflicte d’interes-sos entre les parts o quedar exclòs de la cobertura de l’ARPC de l’Administració o empresa en cas de deixar de treba-llar en aquestes. ENGINYERS BCN ha d’adoptar les mesures necessàries per a promoure i facilitar el compliment d’aquest deure, però cal recordar que el

deure de disposar d’ARCP és responsa-bilitat exclusiva de l’enginyer que podrà escollir lliurement entre tota l’oferta que ofereix el mercat assegurador.

ACTIVITAT ASSEGURADA EN L’ARCP D’ENGINYERS BCNL’ARCP empara i garanteix el paga-ment de les indemnitzacions de què puguin resultar civilment responsables els perits industrials, els enginyers tèc-nics industrials i els enginyers tècnics en Disseny Industrial, que estiguin col-legiats i assegurats a l’ARCP, ocasionats involuntàriament a tercers per actes negligents, errors o omissions professi-onals que derivin de l’exercici de l’acti-vitat professional per a la qual estiguin habilitats legalment.

No són activitat assegurada la resta d’activitats professionals, empresarials o econòmiques. Per exemple, el disseny d’una màquina serà activitat assegura-da (enginyeria), mentre que la seva fa-bricació i comercialització, no. l

Jordi BarrilServei d’Assessorament Jurídic del Col·legi

ÉS UN DEURE DE L’ENGINYER COBRIR ELS RISCOS QUE POT OCASIONAR L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ

32-33 INFORMACIprofessional.indd 33 08/06/15 14:40

Gener 2015 Theknos 34

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Gràcies al BIM i al MEP, podem disse-nyar i gestionar el cicle de vida complet de qualsevol projecte de construcció. Facilita la creació de nous dissenys, la introducció de canvis i la comunica-ció entre contractistes i els diferents equips de disseny, la qual cosa propor-ciona un estalvi important en els cos-tos i n’augmenta l’efi ciència.

Revit destaca per la seva facilitat d’ús i per la robustesa dels seus models, que permeten integrar molta informació en un mateix model. Aquesta aplicació inclou característiques CAD avança-des, com són el treball concurrent, el modelatge paramètric o la connexió amb eines de càlcul i dimensionament.

IMPLANTACIÓ ARREU DEL MÓNAquest model s’ha implantat fi ns a gairebé el 100% en països com els EUA, el Regne Unit o Austràlia, i la Unió Europea ha fi xat el 2016 com a data perquè sigui obligatori en la contractació pública. D’aquí que la seva implementació a Espanya s’hagi accelerat, tenint en compte la neces-sitat dels estudis d’arquitectura, en-ginyeria, construcció, instal·lacions

El programari Autodesk de disseny en 3D per a enginyeria i construcció disposa de l’aplicació Revit MEP (mechanical, electrical and plumbing engineering), la solució de modelatge d’informació de construcció (BIM, building information modeling) per a la generació d’instal·lacions d’aire condicionat, electricitat i canonades d’un edifi ci.

Modelatge BIM d’instal·lacions amb Autodesk Revit MEP 2015

Graus Enginyeries Industrials -

Màster en Direcció i Organització Industrial

Postgrau Disseny de Productes Intel·ligents (1a ed.)

Escola Universitària Salesiana de Sarrià · Pg. Sant Joan Bosco, 74 08017 Barcelona · 932805244 · www.euss.cat · [email protected]

La plataforma més efectiva per potenciar el teu CV!

8a edició Centre adscrit a la

engine eringby doing

i reformes de competir i treballar en projectes internacionals i nacionals de nova construcció i reforma.

Per aquest motiu, el Col·legi ofereix un curs sobre aquesta eina. El curs l’im-partirà Manuel Belda, arquitecte i espe-cialista en BIM, disseny gràfi c, modelat-ge i renderització.

EINA VERSÀTIL

Autodesk Revit és la solució integral per al disseny BIM i MEP, tant per a freelance com per a petits estudis i grans empreses, i és avui l’eina més implementada internacionalment. Gràcies a la seva versatilitat, s’utilitza tant en projectes grans i complexos com en petites construccions.

Dates i horari del curs: 29 i 30 de juny i 1, 6, 7 i 8 de juliol de 2015, de 16 a 21 hLloc: Tecnoespai. Bailèn, 68. BarcelonaMés informació: www.enginyersbcn.cat/agenda

34 TK194 xxxx.indd 34 08/06/15 14:41

Gener 2015 Theknos 35

Al saló BBB Construmat s’hi van pre-sentar les darreres novetats del mer-cat que afecten el present i el futur del sector de la construcció.

Els col·legiats i les col·legiades d’ENGINYERS BCN van aprofitar la seva visita al saló per passar per l’es-tand número 19 per recollir informa-ció, assabentar-se de les darreres no-vetats quant a serveis col·legials i, ja de pas, saludar el personal del Col·legi que atenia l’estand.

Entre les visites rebudes, desta-quen les d’empreses interessades a col·laborar amb temes de formació amb el Col·legi o per donar-se a co-nèixer entre els col·legiats, i també les d’enginyers/eres que demanaven informació sobre la col·legiació.

El Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Barcelona va participar en el saló BBB Construmat, la gran fira del sector de la construcció que va tenir lloc al recinte firal Gran Via de Fira de Barcelona entre el 19 i el 23 de maig.

El pas d’ENGINYERS BCN per BBB Construmat

D’esquerra a dreta, Miquel Carreres (Dpt.

de Comunicació); Mònica Castilla (Àrea

de deganat); Ricard Nogués, tresorer del

Col·legi, i Miquel Darnés, degà.

Col·legiats

Possibles nous col·legiats

Altres

Nombre total de visites

82

PRACTICAR IOGA PER VIURE TRANQUIL NO ET FA ÚNIC, GAUDIR DE LA TRANQUIL·LITAT DE REGAL, SÍ

7%

I PERQUÈ ETS ÚNIC TENS AQUESTES OFERTES ESPECIALSPer ser col·legiat /da del Col·legi d’ENGINYERS DE BCN, amb Regal gaudeixes d’un servei àgil i proper, l’assessorament personalitzat de professionals que saben el que fan i d’aquestes ofertes:

DE DESCOMPTE EN TOTS ELS PRODUCTES

DEMANA ARA EL TEU PRESSUPOST

Subjectes a les condicions de la companyia. No acumulable amb altres ofertes. Queden exclosos d’aquesta oferta els reemplaçaments. Companyia asseguradora: Liberty Seguros, Compañía de Seguros y Reaseguros S.A., a través del seu canal directe: Regal. C/ Llacuna, 56-70, Edifici C, 08005 Barcelona.

LLAR VIDA AUTO MOTO

www.regal.es/enginyers

[email protected]

ENTRA A

CONTACTA AMB

93 489 06 77TRUCA AL

10

3240

35 TK194 construmat.indd 35 08/06/15 14:42

Theknos Juny 201536

FUNCIONEM JUNTS

PROSPECCIÓ DEL MERCAT I INSERCIÓ LABORAL Les ofertes de treball sempre es pu-bliquen per a enginyeres i enginyers (sempre s’indica en el títol i el contin-gut de l’oferta).

No es publica mai una oferta úni-cament per a homes o per a dones. En el cas que es detecti, es pregunta a l’empresa quina n’és la raó i, en funció de la resposta, es pot arribar a publi-car, però sempre per als dos sexes. En qualsevol cas, serà finalment l’em-presa la que aplicarà els criteris de selecció que consideri més adients en funció de les seves necessitats.

Per què només volen homes?• Per inèrcia (no pensen que puguin

ser dones o perquè no es pensa a posar-hi “enginyer/a”).

• A vegades pel sector o activitat de l’empresa.

• Perquè en alguns casos tenen mol-tes dones que hi treballen i volen equilibrar la proporció d’homes i dones en els equips de treball.

Per què només volen dones?• Perquè són més acurades, organit-

zades i responsables a la feina.• Perquè en alguns casos tenen molts

homes que hi treballen i volen equi-librar la proporció d’homes i dones en els equips de treball.

• Perquè són tasques més administra-tives.

• Perquè en alguns casos accepten retribucions més ajustades (pocs casos).

El Servei d’Ocupació i Promoció Professional (SOPP) d’ENGINYERS BCN és conscient que existeixen diverses raons com l’edat, el sexe o l’experiència, per les quals alguns col·lectius tenen més dificultats per inserir-se professionalment. Per aquesta raó, des del Servei es treballa per aconseguir la igualtat d’oportunitats entre tots els professionals de l’enginyeria i es desenvolupen accions en diferents àmbits. En aquest cas, s’expliquen les accions per a la diferenciació de gènere.

Com garanteix ENGINYERS BCN la igualtat d’enginyers i enginyeres en l’àmbit de l’ocupació

DEFENSA DE CANDIDATS I CANDIDATES DAVANT LES OFERTESEn el cas que alguna persona col-legiada estigui interessada en una oferta de treball, des del SOPP es fa una acció de defensa del candidat o candidata a l’empresa indicant les se-ves habilitats, coneixements i compe-tències per tal d’aconseguir que sigui entrevistada.

Es té una atenció especial amb els col·lectius de persones més vulne-rables en la inserció laboral, com és el cas dels més grans de 45 anys, a qui es dóna una atenció especial amb el Pla de reinserció laboral, per con- tribuir al seu reciclatge professional i l’actualització d’aquells coneixements que incrementin el seu índex d’ocupabilitat.

A les persones acabades de titular se’ls ofereix formació en competèn-cies i activitats d’orientació laboral especialment dissenyades per buscar la primera feina. I, finalment, s’atenen aquells perfils de dones enginyeres que per alguna de les raons esmenta-des anteriorment o d’altres tenen un accés més difícil a determinades ofer-tes de treball. En aquest sentit, en el marc del programa Funcionem Junts s’ofereixen activitats per al desenvo-lupament de competències transver-sals enfocades al col·lectiu d’enginye-res, com la comunicació.

PEDAGOGIA A LES EMPRESESDes del SOPP s’assessora les empreses sobre el perfil que estan requerint i es

dóna suport en la seva recerca, defen-sant el perfil de la dona enginyera en el cas que sigui necessari. Aquest asses-sorament pot ser per diferents canals: telèfon, correus electrònics, xarxes so-cials, xerrades, fires, etc. Es busca asse-gurar la igualtat d’oportunitats, perquè els candidats i candidates siguin selec-cionats en funció de les seves capacitats i adequació al lloc de treball.

ORIENTACIÓ LABORAL I FORMACIÓ EN GRUPEs dóna suport a les següents accions en la recerca de feina:• S’assessora sobre el currículum, in-

dicant com exposar millor la trajec-tòria professional i/o optimitzar-lo segons el cas (primera feina, millo-ra o reinserció laboral, canvi pro-fessional, feina a l’estranger...).

• Es detecten mancances i necessitats (factors limitants) i competències i potencialitats (factors facilitadors).

• S’informa sobre el mercat laboral i les seves tendències.

• Es recondueix, si és necessari, la formació per a un reciclatge o l’ac-tivació en la recerca de feina.

• Es dóna suport als enginyers i engi-nyeres amb el Pla de reinserció la-boral als més grans de 45 anys.

• S’orienta en el procés d’inserció laboral (passos que cal seguir, accions que cal realitzar...).

• Es fan saber les diferents vies d’em-prenedoria.

• S’introdueixen les xarxes 2.0, espe-cialment les vinculades a temes de recerca i millora de l’ocupació (a l’hora de fer cerques, els seleccio-nadors utilitzen majoritàriament el gènere masculí; per això es re-comana que es faci seguint aquest criteri).

Entrevistes de feina Es resolen dubtes i s’aclareix com contestar les preguntes que han de treballar i aprendre a desenvolu-par en una entrevista de feina, que

36-37 TK 194 funcionenjunts.indd 36 08/06/15 14:42


són, sobretot, d’àmbit personal (vida privada).• Amb qui vius?• Tens promès/a? • Què n’opines, del matrimoni?• Tens previst tenir fills?• Quina professió desenvolupa la teva

parella? I els teus pares? I els ger-mans?

També hi ha preguntes per als dos se-xes, però les dones hi han d’estar més alertes i tenir cura a l’hora de contes-tar-les:

• Quins són els teus objectius laborals a curt i llarg termini?

• Estaries disposat/ada a anar a viure a una altra ciutat o estat?

• Estaries disposat/ada a viatjar amb freqüència?

• Tens disponibilitat completa?• Podries dedicar hores extra en cas

que fos necessari? • Què en penses, de les hores extra no

remunerades?• Com et portaves amb la resta de

companys de la plantilla?

• Per què hauríem de contractar una persona com tu?

• Parla’m de tu mateixa.• Prefereixes treballar amb gent o

més aviat sola?• Amb quines persones et relaciones

millor? • Amb quines tens més dificultat?• Defineix-te amb cinc adjectius qua-

lificatius i justifica’ls.• Quins consideres els teus punts

forts? I els febles?• Quant et pagaven? l

En les activitats realitzades al Col·legi i a les escoles, dins les quals es presenten testimonis d’enginyers i enginyeres amb diferents trajectòries professionals, sempre es tenen presents els perfils de les dones enginyeres.

Aquestes activitats inclouen:• Les sortides professionals de

l’enginyeria de l’àmbit industrial.• Treballar a l’estranger (cicles

d’enginyeria arreu del món).• Presentacions especials del Col·legi a

les escoles universitàries.

En el gràfic podem veure que les noves titulacions han tingut una molt bona acollida entre les dones, que han apostat en gran nombre per l’Enginyeria Biomèdica, l’Enginyeria en Disseny i Tecnologia Tèxtil i l’Enginyeria Industrial i Desenvolupament de Producte. L’Enginyeria de l’Energia, tot i que en menor mesura, també compta amb un bon percentatge de noies estudiants.

ACTIVITATS PER A JOVES ENGINYERS I ENGINYERES

A les escoles d’enginyeria se segueixen les mateixes directrius indicades en els anteriors apartats, tant a l’hora d’atendre els estudiants que demanen suport i assessorament per a la recerca de feina com en l’atenció a les empreses que es

dirigeixen a les oficines d’ENGINYERS BCN per publicar-hi les seves ofertes de feina.

DonesHomes

Titulacions segons sexe dels estudiants Provincia de Barcelona, curs 2013-2014

20%

40%

60%

80%

100%

Biom

èdica

Dissen

y i Te

cnolo

gia Tèx

til

Dissen

y Indust

rial i

Desen

volu

pamen

t de P

roduct

eO

rgan

itzac

ió In

dustria

l

Quím

ica In

dustria

l

Mec

ànica

Elèc

trica

Mec

atrò

nica

Elec

trònica

Indust

rial i

Autom

àtica

Energia

Font: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU).

36-37 TK 194 funcionenjunts.indd 37 08/06/15 14:42

Theknos Juny 201538

PREGUNTES FREQÜENTS

Tanmateix, aquest precepte afegeix: “excepte en els supòsits en els quals una norma amb rang de llei per raons imperioses d’interès general o una norma de dret comunitari estableixin el contrari”.

En aquest sentit, la Llei de l’estat del sòl estableix que “en cap cas es po-dran entendre adquirides per silenci administratiu facultats o drets que contravinguin l’ordenació territorial o urbanística” i que regeix, en tot cas, el silenci administratiu negatiu en “les obres d’edificació, construcció i implantació d’instal·lacions de nova planta, entre altres supòsits (arts. 9.7 i 9.8, lletra b, del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny).

En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, és la regla general que la sol·licitud es consideri estimada per silenci administratiu si ha transcorregut el termini màxim que té l’Administració per resoldre sense que ho hagi fet, d’acord amb l’article 43.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

• Si l’Administració no resol sobre la sol·licitud de llicència en el termini previst, aquesta es pot donar per concedida.

• Si es comencen les obres abans de disposar de llicència, es corre el risc que l’Administració resolgui denegar-la.

• Davant d’una resolució municipal, correspon a la persona interessada enderrocar allò construït o utilitzar les vies de recurs.

LES LLICÈNCIES A CATALUNYA

Quin règim de silenci administratiu s’aplica en l’àmbit de llicències d’obres?

DEBAT CONSTITUCIONAL I COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUESExisteix un debat sobre la constitu-cionalitat d’aquest precepte atès que podria vulnerar les competències de les comunitats autònomes i sobre el que ja es pronunciarà el Tribunal Constitucional en el seu moment.

I a Catalunya? La Llei d’urbanisme de Catalunya disposa que hi ha si-lenci administratiu positiu en l’ator-gament de llicències urbanístiques, però sense perjudici que “en cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin a aquesta llei o al planejament urba-nístic (arts. 5.2 i 188.2 del Decret le-gislatiu 1/2010, de 3 d’agost).

En conseqüència, a Catalunya, el silenci administratiu en matèria de llicències d’obres té sentit positiu; és a dir, si en el termini previst en la normativa l’Administració no re-sol sobre la sol·licitud de llicència, la persona interessada pot entendre concedida la llicència i començar les obres. No obstant això, l’ordenament urbanístic estableix que no es poden obtenir per silenci facultats en con-tra de les prescripcions establertes en la legislació urbanística i en el pla-nejament vigent.

Així doncs, començar les obres abans de disposar de la llicència és córrer un risc que pot resultar car; pot passar que, transcorregut amb es-creix el termini i potser amb les obres ja acabades, l’Administració resolgui denegar la llicència perquè considera que el projecte no s’ajusta al planeja-

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Assessorament Jurídic d’ENGINYERS BCN a www.enginyersbcn.cat

ment. La persona interessada es veu obligada a enderrocar allò construït, si no vol utilitzar les vies de recurs, de resultat incert, contra la resolució municipal. l

38 TK194 PREGUNTES_FREQÜENTS.indd 38 08/06/15 14:42

PUBLIREPORTATGE

Daisalux va impartir el passat 20 de maig la conferència “Efi ciència en il·luminació d’emergència. Projecció uniforme de la llum a través de LED”. La conferència va ser impartida per David Pérez de Albéniz, enginyer tècnic industrial i assessor tècnic de l’empresa Daisalux.

Durant la jornada tècnica es van tractar aspectes fonamentals de la nor-mativa d’enllumenat d’emergència, com els nivells mínims d’il·luminació i la seva uniformitat. L’última generació de llums d’emergència desenvolupada per projectar la llum de manera espe-cífi ca i uniforme, com les sèries Izar i Block de Daisalux, permeten complir

amb els nivells d’il·luminació, ja que projecten la llum amb la màxima uni-formitat, la qual cosa permet reduir considerablement el consum ener-gètic. Els nous desenvolupaments a través de LED també minimitzen l’im-pacte visual dels llums, perquè tenen mides més reduïdes (1 i 2).

Els llums de senyalització (evacu-ació i protecció antiincendis) també requereixen uns valors de luminàn-cia (brillantor), uniformitat al rètol i contrast entre diferents colors per identifi car amb seguretat el missatge dels pictogrames. Durant la conferèn-cia es van analitzar els nivells i les so-lucions a través de LED (3).

Més informació: www.daisalux.com

La justifi cació de la normativa a través de l’última versió del progra-mari de càlcul DAISA 6 i la informació que genera (informe, plànols de dxf, arxius en format FIEBDC, etc.) supo-sen una ajuda imprescindible a l’hora de dur a terme un projecte de baixa tensió d’un local de concurrència pública. En el transcurs de la jorna-da tècnica, es va mostrar un exemple comparant les projeccions de la llum (corbes fotomètriques) de diversos llums d’emergència.

Un cop acabada la instal·lació arri-ba l’hora d’afrontar el manteniment. La norma UNE-EN 50172 és la re-ferència imprescindible per planifi -car aquestes tasques en il·luminació d’emergència. Cal testejar els llums periòdicament, a través de talls de xarxa i completant un llibre de regis-tre de la instal·lació. En funció de la grandària de la instal·lació existeixen diferents sistemes de realització dels tests de manera automàtica (Auto-test) i que són capaços de comunicar amb una central i un ordinador (TCA sistema Daisatest), generar un lli-bre de registre i proposar tasques de manteniment. ●

Eficiència en il·luminació d’emergència. Projecció uniforme de la llum a través de LEDuniforme de la llum a través de LED

1

2

3


39 TK194 publireportage.indd 39 08/06/15 14:43

Mostres d’oli usat pendents d’analitzar al laboratori de la planta de Montcada i Reixac.

Theknos Juny 201540

Contemplar les piles de contenidors d’oli usat que fan cua al magatzem de Grinoil i s’esperen per convertir-se en un producte útil per a la indús-tria fa inevitable fer una mirada vint anys enrere, quan aquest residu o bé es llençava a l’aigüera o bé es rein-troduïa a la cadena alimentària com a ingredient de pinsos per a animals. El progrés ha fet canviar algunes co-ses que ara resulten impensables, i al seu voltant hi treballen empreses com Grinoil, especialitzada en el processa-ment d’olis vegetals usats.

Abans d’explicar-nos qualsevol de-tall sobre el funcionament de l’em-presa, Alfonso Bartolomé, soci funda-dor, aclareix un parell de conceptes:

“Quan parlem de residus, tractar vol dir ‘eliminar’. A Grinoil valoritzem l’oli usat per deixar-lo a punt per a l’ús com a matèria primera a les plantes de producció de biodièsel”. La compra, el processament i la venda d’oli són, necessàriament, locals, perquè la inci-dència del preu del transport en el cost

del producte és considerable: “A Ca-talunya hi ha cinc plantes de valorit-zació d’olis i greixos vegetals”, explica Bartolomé. “Per les instal·lacions que tenim i pel volum processat de residus, nosaltres som els més grans: valorit-zem 400.000 quilos d’oli al mes, i es-tem preparats per doblar la capacitat si és necessari”.

L’oli arriba a la planta de Montcada i Reixac de tres classes de proveïdors: del canal horeca (hostaleria, restau-rants i serveis de càtering) mitjan-çant transportistes especialitzats; de la indústria (alimentària, química i farmacèutica), i de deixalleries mu-nicipals i de particulars. En arribar a la planta, l’oli s’analitza per determi-nar-ne el grau d’acidesa i la minva (el contingut d’aigua i de residu sòlid que conté i que determina la quantitat fi-nal d’oli valoritzat). Un grau excessiu d’acidesa es neutralitza barrejant olis de menys grau per assolir el mínim exigit per la normativa.

LA SOLUCIÓ SOSTENIBLEEl procés comença en la predecan-tadora, on se separen les partícules sòlides més gruixudes que conté l’oli

EMPRESA

A CATALUNYA HI HA CINC PLANTES QUE PROCESSEN OLI VEGETAL USAT PER FABRICAR BIODIÈSEL

El reciclatge i el tractament de residus, a més de treballar per millorar les condicions mediambientals i de l’entorn, generen una creixent activitat econòmica. Grinoil és un engranatge més d’aquesta interessant maquinària productiva, dedicada a convertir un residu contaminant en matèria primera per fabricar biocombustible.

Llarga vida a l’oli usat

Grinoil, SL

DAVID ROMAN Enginyer i comunicador

XAVI CORBELLA Enginyer i fotògraf

www.eltecnigraf.cat

40-41 TK194 Empresa.indd 40 09/06/15 09:39

Alfonso Bartolomé i David Asensio, els socis de Grinoil, SL.

brut. Bombat fins a un contenidor calefactat, l’oli s’escalfa més enllà de 50 graus per trencar l’emulsió i sepa-rar-lo de l’aigua i el residu sòlid apro-fitant la diferència de densitat dels tres elements. Després d’un filtratge, l’oli s’escalfa novament en un altre tanc i se sotmet la decantació profun-da, de quinze hores de durada, passa-des les quals l’oli queda preparat per ser recollit pels camions cisterna, que el duran a la planta de fabricació de biodièsel. La minva s’envia a plantes de producció de biogàs. “Tot i que el procés és molt elemental”, explica Bartolomé, “assegura un producte de bona qualitat. Estem estudiant inver-

sions per millorar-ne l’eficiència afe-gint una instal·lació de filtratge cen-trífug i mecanitzant algunes parts del procés que encara fem manualment. Volem adaptar en el futur pròxim la instal·lació de calor per fer servir la minva sòlida generada en el procés com a combustible”.

DEL TRADER A L’ECONOMIA PRODUCTIVAUn escriptori i un ordinador van ser suficients per crear Grinoil, el 2006. Llavors Bartolomé es limitava a com-prar i vendre oli per a les plantes de biodièsel. Un dels clients habituals va comprar una petita planta de valorit-


GRINOIL, SL

Empresa dedicada a la valorització d’oli vegetal usat i destinat a les plantes de producció de biodièsel.Any de fundació: 2006Treballadors: 8

C/ Física, núm. 5Pol. Ind. la Ferreria08110 Montcada i Reixac (Barcelona)Tel.: 93 575 19 [email protected]

El biodièsel és un biocombustible que s’obté per la transesterificació de l’àcid gras, un procés que empra metanol o etanol per separar la glicerina de l’àcid gras i substituir-la per alcohol de cadena curta. En el grup de classes de biodièsel FAME (Fatty Acid Methil Ester) obtingut mitjançant aquest procés hi ha, entre més classes, l’SME, fet a partir de soja; l’RME, elaborat a partir de colza, o l’UCOME (Used Cooking Methyl Ester), obtingut a partir d’oli alimentari usat. Una normativa europea regula des del 2009 el tant per cent de biocarburant que els fabricants han d’incloure en la composició del combustible destinat al transport. Per afavorir l’ús de l’UCOME, més sostenible en comparació d’unes altres varietats fabricades amb oli cru i amb incidència directa sobre cultius destinats a l’alimentació humana i animal, la norma aplica l’anomenat còmput doble, que permet als fabricants fer servir la meitat de biodièsel en comparació de les altres classes de FAME. Aquesta normativa, ja adaptada en molts països d’Europa, encara no s’aplica a l’Estat espanyol.

BIODIÈSEL UCOME

zació i li va proposar de gestionar-la. Corria l’any 2009, i el salt qualitatiu cap a l’economia productiva va supo-sar l’entrada en escena del seu soci David Asensio, que es va encarregar de totes les qüestions relacionades amb la gestió, l’administració i les fi-nances. A partir de l’experiència ad-quirida, Asensio va elaborar un pla d’empresa que es va seguir fil per ran-da emprant recursos propis i el finan-çament dels bancs. Grinoil va com-prar l’equipament bàsic per establir la seva planta al polígon la Ferreria, a Montcada i Reixac, i el juliol de 2013 va entrar el primer litre d’oli a les no-ves instal·lacions. “Vam plantejar un negoci que oferís el millor servei pos-sible”, explica Asensio. “Estem situ-ats a la vora de Barcelona per facilitar el transport als proveïdors, descar-reguem els camions amb rapidesa i sense fer-los perdre temps, retornem els envasos nets i paguem puntual-ment en menys de 24 hores. Fidelit-zant proveïdors i amb molt d’esforç hem aixecat l’empresa en plena crisi. Estem gairebé consolidats, i ara tre-ballem per millorar la productivitat... i per trobar un soci que cregui en nos-altres a fi de continuar creixent”. l

40-41 TK194 Empresa.indd 41 08/06/15 14:43

Detall constructiu de l’articulació de la cadira Egoa, que permet que sigui basculant.

La cadira de Josep Mora ja és un clàssic del disseny contemporani que s’exporta arreu del món.

DISSENY INDUSTRIAL

Seure sobre unes ales

www.josepmora.infoLloc web de Josep Mora, on el dissenyador barceloní exposa bona part dels seus treballs en camps diversos.

www.stua.comEl fabricant de mobiliari basc té un complet lloc web on consultar l’extens catàleg amb productes dissenyats per professionals com Jesús Gasca, Jon Gasca i el mateix Josep Mora.

PER SABER-NE MÉS

A cavall entre el disseny in-dustrial i l’enginyeria, l’obra de Josep Mora (Barcelona, 1951) abasta des de mobiliari a vehicles de quatre rodes, i destaca per la simplicitat, l’enginy i el domini de la tèc-nica i dels materials. A mitjan dels anys 80 l’empresa basca STUA va decidir apostar per la qualitat i el disseny, i va en-carregar a Mora una cadira que representaria el primer pas en aquesta direcció. La

proposta de Mora combina-va el contraplacat emmotllat i l’acer, amb un senzill me-canisme en les unions-arti-culacions que convertia l’es-tructura en basculant i feia la cadira molt confortable.

Denominada Egoa (‘ales’, en eusquera) i ja gairebé a punt de fer vint anys, la cadi-ra encara sorprèn per la línia neta i moderna, i continua fabricant-se i exportant-se arreu del món. l

CADIRA EGOA, DE JOSEP MORA

DAVID ROMAN Enginyer i comunicador

Theknos Juny 201542

42 TK 194 cat.indd 42 08/06/15 14:44

PUBLIREPORTATGE

El juliol del 2014 es va publicar la revi-sió de la norma UNE 60670-3, “Instal-lacions receptores de gas subministra-des a una pressió màxima d’operació (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 3: canonades, elements i les seves uni-ons”. Aquesta norma anul·la i substitu-eix la norma UNE 60670-3:2005.

La norma té per objecte establir els criteris tècnics, els requisits de segu-retat i les garanties per a un bon servei que han de complir les canonades i els elements o accessoris que es poden utilitzar en la construcció de les instal-lacions receptores de gas. Aquesta nova revisió permet la possibilitat d’instal-lar, entre d’altres, tub multicapa.

El sistema amb tub multicapa ha de ser del tipus polímer/Al/polímer, se-gons la norma UNE 53008-1. Els tubs multicapa estan constituïts per una capa exterior de polímer, una d’in-termèdia d’alumini i una d’interior de PE-X. Els tubs multicapa i els seus ac-cessoris d’unió es lliuren sempre com un sistema complet.

El sistema multicapa MultiSkin + SkinPress Gas està disponible des de 16 mm fins a 32 mm. Els principals avantatges d’aquest sistema és l’expe-

riència de la seva utilitza-ció en països com França,

Bèlgica i Itàlia, des de fa més de cinc anys. Un

altre punt que aporta seguretat al siste-ma és l’anell Visu-Control®, que permet detectar fàcilment els accessoris d’unió no premsats durant la prova d’estanqui-tat. Així s’evita un premsatge incorrecte i una possible fuita posterior.

El sistema disposa de certificació KIWA segons ISO 17484 i en aquests moments està en procés d’obtenir la cer-tificació AENOR segons UNE 53008.

Presenta un acabat exterior estanyat, que ofereix resistència a la corrosió am-biental. Amb la identificació groga de l’anell Visu-Control® i la junta tòrica HNBR groga, l’accessori SkinPress Gas ofereix una seguretat al màxim nivell.

La canonada MultiSkin Gas (PE-Xc / Al / PE-Xc) és una canonada multi-

capa, amb una capa d’alumini en sen-tit longitudinal soldada a testa, pro-veïda d’una capa interior i exterior

de polietilè (HDPE). Les di-verses capes estan unides entre si mit-jançant un adhesiu

Per a més informació: www.standardhidraulica.com

d’alta qualitat. La soldadura longitu-dinal de la canonada d’alumini con-serva el mateix gruix en tota la seva longitud. La capa exterior està fabri-cada amb polietilè reticulat per radi-ació d’electrons (PE-Xc). El reticulat multiplica les qualitats del PE, hi dóna una millor resistència mecànica i n’assegura la durabilitat.

Tot plegat, dóna un plus de seguretat, qualitat i fiabilitat al sistema MultiSkin + SkinPress Gas.

La norma UNE 60670-3:2014 també indica la necessitat d’incorporar en la instal·lació limitadors d’excés de flux i de temperatura com a elements de se-guretat per minimitzar la possibilitat d’una explosió o d’agreujants provocats pel foc, en cas d’incendi.

Les claus de pas no enterrables de la instal·lació receptora han de ser con-formes a les característiques mecàni-ques i de funcionament indicades en la norma UNE-EN 331 per a diàmetres nominals inferiors o iguals a DN50. l

Nou reglament per a instal·lacions de gas


43 TK194 publireportage.indd 43 08/06/15 14:44

Theknos Juny 201544

ENGINEERING AROUND THE WORLD

New manufacturing process for solar cells

SERGI ALBETEnginyer i consultor digital@sergialbet

Silicon is the material most commonly used in the manufacture of solar cells, chips and other devices today, as it is the cheapest. However, engineers at Stanford University have discovered a new process using another material that can, in the long run, compete with silicon. This material is gallium arsenide, and its properties enable it to perform better than silicon. The production costs of gallium arsenide is, however, 1,000 times more expensive. The new process and the ensuing economies

of scale can drastically reduce this di�erence. This new process involves the devices being mounted on the upper surface of the gallium arsenide wafers, and separated from them by lasers, which allows the wafers to be reused. In this sense, the wafer becomes a tool instead of a consumable item, which further reduces the manufacturing cost of any devices.

The essence of engineering at Berkeley Underneath all the triple integrals and partial derivatives, there is the essence of university engineering. The engineering school of Berkeley understands this very well and wants its students to enjoy their time in an engineering environment to the full. The aim is to place great value on learning and what they call the “Lightbulb Moment”, when creativity emerges in some part of the School, without overlooking its academic rigour and cutting-edge research.

3. UNIVERSITY LIFE

2. TECHNOLOGY AND INFORMATION

Source: Stanford University www.engineering.stanford.edu

Source: Massachusetts Institute of Technologywww.web.mit.edu

Big Data opportunities for engineeringTechnology advances quicker than ever and the volume of information generated on networks grows greater and more diverse all the time. Sam Madden, professor of Electrical Engineering at the Massachusetts Institute of Technology (MIT) is studying the opportunities offered by Big Data to improve the social environment through mobile technology sensors. According to Madden, the problem with handling enormous amounts of data resides in discrimination and processing. He concludes his study by affirming that better discriminatory algorithms and faster processing speeds are needed to take advantage of the volume of information available.

Source: University of California-Berkeleywww.engineering.berkeley.edu

1. RESEARCH

44-45 TK194 L'enginyeria al mon.indd 44 08/06/15 15:40

L’ENGINYERIA AL MÓN

1. ELS ENGINYERS DE LA UNIVERSITAT DE STANFORD, als EUA, podrien aconseguir plantar cara al monopoli del silici en la fabricació de dispositius gràcies a un nou procés de fabricació amb l’arsenur de gal·li. En aquest nou procés, els dispositius es construeixen en la part superior de les oblies d’arsenur de gal·li que se separaran d’aquestes mitjançant la utilització del làser, que permetrà la reutilització de les oblees.

2. NO ÉS UNA NOVETAT que l’anomenat Big Data sigui el futur de les noves tecnologies, però sí que ho és que sigui una oportunitat per als enginyers. El Massachusetts Institute of Technology, MIT (EUA), està estudiant com es poden crear aquestes oportunitats a partir dels sensors mòbils que ajudin a millorar l’entorn social. Segons els investigadors, el problema resideix a com processar de manera ràpida i òptima tot el volum de dades per treure’n el màxim rendiment.

3. ELS ALUMNES DE L’ESCOLA D’ENGINYERIA de Berkeley conviuen amb l’enginyeria. Aquesta és l’essència que l’escola vol impregnar al seu alumnat. La creativitat i el que anomenen Moment Bombeta sorgeix en qualsevol racó de l’escola sense deixar de banda el rigor acadèmic i la investigació d’avantguarda.

4. REALITZAR MODELS DE NEGOCI VIABLES, transformar les idees en oportunitats reals o crear un entorn de col·laboració professional són les eines que utilitza la Universitat de Brown (EUA) per formar els seus futurs enginyers més enllà de les seves competències tècniques. Fruit d’aquest treball en formació al llarg de més de 50 anys, molts dels seus alumnes són ara casos d’èxit en el món de l’enginyeria empresarial.

5.LA REVISTA U.S. NEWS & WORLD REPORT, en una de les seves publicacions, considera que les escoles d’enginyeria haurien de formar els seus futurs enginyers amb habilitats empresarials. Creuen que l’enginyer hauria d’adquirir certes habilitats com el lideratge, la gestió, el desenvolupament de productes i la comptabilitat mentre estigui cursant la formació en enginyeria per evitar que, posteriorment, hagi de cursar un MBA.

.CAT


According to the prestigious U.S. News & World Report magazine, in its assessment of the university system, training courses in engineering should seek to develop other skills besides the technical ones. In particular, it considers that the ideal skills to complete these studies would be leadership, management, product development

and accountancy, so that in the end it resembles an MBA. Many engineering schools in the US, such as that of Colorado, include engineering management programmes so that their students are not obliged to take an MBA after graduation.

The skills an engineer needs in the labour market

5. TRAINING

The central principle of the School of Engineering at Brown University is to prepare the students to be competitive when they leave the University. The educational strategy of the School encourages and sharpens the entrepreneurial skills of the students so that they will be well and truly ready to enter the labour market without many hitches as qualified engineers. This is no new strategy, but has been the presiding environment of the students for the past 50 years. The school has modified its programmes over the decades and ensured that the needs of the business sector have been met over this long period. Creating viable business models, transforming ideas

into real opportunities and creating an environment for professional collaboration are just some of the issues that the school deals with to spread the entrepreneurial spirit. The result of all this effort and commitment is that the School has produced many students who have gone on to success. One such case is the onetime student and current professor of electrical engineering, Danny Washay, who in his professional career has created and sold 16 companies to multinationals such as Apple, Time, and others.

The entrepreneurial spirit of the School of Engineering at Brown University

4. EDUCATION

Source: Brown Universitywww.www.brown.edu/academics/engineering

Source: U.S. News & World Reportwww.usnews.com

44-45 TK194 L'enginyeria al mon.indd 45 08/06/15 15:40

Theknos Juny 201546

ESTIGUES AL DIA

LITER OF LIGHT • Com es pot fer llum?

PROJECTES

VIUING • Tele de cartró

PRODUCTES

Sembla estrany, però ningú no havia inventat un aparell com aquest, i ho han fet tres catalans. Viuing és un petit televisor por-tàtil d’un sol ús pensat per seguir els grans esdeveniments, com una cursa de fórmula 1, sense perdre’s cap detall.

El dispositiu fa servir el senyal de televisió; això permet seguir en temps real el que passa sense la necessitat de l’accés a Inter-net. Té la mida d’un mòbil, costa 15 € i té una autonomia de fins a sis hores. Per tant, no cal patir per la bateria ni estar pen-dent de cap carregador. Quan s’acaba l’espectacle, es pot dipositar als con-tenidors Viuing perquè sigui reciclat.viuing.com

Un estudiant del MIT s’inspira en la làmpada Moser, una ampolla plena d’aigua que permet il·luminar un interior, per crear fanals i portar la llum als carrers. Un servei escàs o inexistent en països en via de des-envolupament.

Així neix el projecte Liter of Light, una ONG que ofereix instruccions perquè tothom pugui accedir a una font d’il·luminació econòmica i efici-ent. També publica vídeos didàctics a YouTube per construir els fanals. literoflight.org

PAGUA® Funda paraiguaPagua és un nou concepte de paraigua. Ha estat dissenyat per dur-lo a l’esquena un cop plegat gràcies a la funda en forma de tub amb una corretja que permet carregar-lo sigui com a bandolera o com a motxilla. D’aquesta manera les dues mans queden lliures, i la roba no es mulla. Dit d’una altra manera, aquest és un invent pràctic perquè el paraigua deixi de ser una nosa quan ja no plou.

L’acabat de la carcassa és format per una cubeta pensada perquè l’aigua s’evapori. D’aquesta manera s’evita que els materials es podreixin.

Aquest complement original, creat per una empresa catalana, es fabrica íntegrament a Catalunya. Per saber-ne els preus i els punts de venda, i també per saber quins estampats podeu trobar, entreu a pagua.es.

COMPLEMENTS

Els contes són una font d’aprenentat-ge per als menuts i una oportunitat perquè desenvolupin la imaginació. Contes i ciència és un blog que es pro-posa, precisament, aprofitar el seu potencial. En aquest espai hi trobareu recursos per treballar la ciència a tra-vés de les narracions infantils, sigui a casa o a l’escola.

CONTES I CIÈNCIA • BlogDIVULGACIÓ

Al blog les històries són catalogades per conceptes científics, i l’autora pro-posa idees per desenvolupar-les a les aules. L’objectiu és generar situacions en què els nens es plantegin preguntes i s’animin a buscar respostes. També s’hi pot trobar informació de certàmens de narració.contesciencia.wordpress.com

CRISTINA SÁEZ Periodista especialitzada en ciència@saez_twitterwww.cristinasaez.wordpress.com

46 TK194_estiguesaldia v2.indd 46 08/06/15 14:50

Si ets un enginyer a qui li agrada estar al dia professionalment i que creu en el networking, la formació i la millora continua, en les comissions trobaràs el teu lloc.

PARTICIPAEN LESCOMISSIONS

Consell de Cent 365, 08009 BarcelonaT 934 961 420, [email protected]

www.enginyersbcn.cat

segueix-nos:

Apunta’t a www.enginyersbcn.cat/comissions

2015 ANY DE LA REHABILITACIÓ ENINSTA ACIONS

ProfessionalsEnginyers d’empresaEnsenyamentExercici LliureFunció Pública

TècniquesDisseny IndustrialEnergiaEnginyers en Actuacions PericialsMedi Ambient i SeguretatPlans d’Autoprotecció i Protecció CivilQualitat i InnovacióSeguretat Contra Incendis i Emergències

SocialsCultura i EsportsEnginyers JubilatsJoves Enginyers

47 TK194 publi.indd 47 08/06/15 14:51

FORMA PART DE L’EQUIP, FORMA PART DEL COL·LEGI

www.enginyersbcn.cat

segueix-nos:

Consell de Cent 365, 08009 BarcelonaT 934 961 420, [email protected]

2015 ANY DE LA REHABILITACIÓ ENINSTA ACIONS

FORMACIÓCOMISSIONSPUBLICACIONSVISAT

ENGINYERS BCN, un Col·legi modern, útil i proactiu

al servei dels col·legiats i de la societat.

BORSA DE TREBALLORIENTACIÓ TÈCNICAASSEGURANCESDOCUMENTACIÓ TÈCNICA

MUPITI PROMOCIÓ DEL PROFESSIONALASSESSORIA JURÍDICADESCOMPTES I CONVENIS DE COL·LABORACIÓ

anunci-equip-v2.indd 1 04/06/15 13:3648 TK194 publi.indd 48 08/06/15 14:50

Documents

UN COL·LEGI OBERT ALS JOVES ENGINYERS oli usat DISSENY INDUSTRIAL Cadira Egoa, 42 de Josep Mora ENGINEERING AROUND ... Montserrat Vila Cap del Departament de Formació, Comunicació