Tribuna Arqueologia 1987-1988

Direcció General del Patrimoni CulturalServei d 'Arqueologia

TRIBUNAD'ARQUEOLOGIA

1987-1988

RA LÙ DEC k= r~.

?'f1

-~ ~

~

Ya 1~~.À~a4 ~~`~

.~

,t

.~EP'T

çServei d'Arqueo ogi a

DEPARTAMENT DE CULTURADE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Barcelona, 1988

© Departament de Cultura i autorsEdició del Departament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaImprès per Impremta Juvenil, S .A. - Maracaibo, 11 - 08030 Barcelon aDipòsit legal : B .45196 - 198 8ISBN: 84-393-1062-5

Índex

El projecte etnoarqueològic del Canal Beagle (Terra del Foc,Argentina) . Ernesto L. Piana .

La missió arqueològica espanyola a Egipte : Les excavacions aHeracleòpolis Magna . Josep Padró.

Les excavacions de la rue de Lutèce i l'arqueologia urbana a París .F. Audoin, T. Badin, F. Baucheron, J. A . Muñoz Lacasta ,1. Rovaze, E. Sapin, C. Voyet, S. Zylawyj.

El megalitisme de 1'Albera-Serra de Roda-Cap de Creu s(Alt Empordà-Vallespir Oriental), segons els estudis del sdarrers 10 anys (1979-1988) .Josep Tarrús i Galter .

Darreres intervencions a l'assentament ibèric i la vil . la romana deDarró (Vilanova i la Geltrú, Garraf) .Albert López i Mullor, Xavier Fierro i Macía.

L'establiment protohistòric d'Aldovesta (Benifallet, Baix Ebre) .Un punt clau del comerç fenici a la Catalunya meridional .Maite Mascort i Roca, Joan Sanmartí i Grego ,Joan Santacana i Mestre .

Les excavacions al paratge de la Bòbila Madurell i de Can Fe u(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) .Araceli Martín, Josep Miret, Josep Bosch, Rosa M. Blanch ,Sara Aliaga, Roser Enrich, Sergi Colomer, Sílvia Albizur iJoaquim Folch, Juan Martínez, Teresa Casas .

7 7

Els jaciments romans de l'Olivet d'en Pujol i els Tolegasso s(Viladamat, Alt Empordà) .Josep Casas i Genover .

9 3

El poblat dels camps d'urnes i ibèric de Vilars(Arbeca, les Garrigues) . Ignasi Garcés, Emili Junyent .

10 3

Els sòls d'ocupació a l'abric Romaní (Capellades, Anoia) .R. Mora, E. Carbonell, A . Cebrià, J . Martínez.

115

7

1 5

2 7

3 9

5 3

69

La villa romana de Torre Llauder (Mataró, Maresme) .Marta Prevosti, Joan F. Clariana .

12 5

El Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona) : un jacimen tmesolític atípic ?Miguel Ángel Paz i Martínez, Assumpció Vila i Mitja .

13 3

Les darreres campanyes d 'excavacions al poblat ibèric de l aMoleta del Remei (Alcanar, Montsià) : 1985-1987 .Francesc Gràcia i Alonso, Glória Munilla i Cabrillana ,Ramon Pallarés i Comas .

14 5

El poblat ibèric de la Torre Roja i el conjunt termal d eCaldes de Montbui (Vallès Occidental) .Joaquim Folch i Solé, Xavier Menéndez i Pablo .Carme Miró i Alaix, Josep M. Puche,Emili Revilla i Cubero, Elisabet Sorribes. 153

EI projecte etnoarqueològicdel Canal Beagl e(Terra del Foc, Argentina)ERNESTO L . PIANA

Amb la tornada de Juan Sebastián Elcano i els seus companys arribà ala Península la notícia d'un país molt meridional que avui dia anomene mTerra del Foc . La noticia estava tan esvaïda i atrotinada com els vestits del sque la portaren : es varen poder donar molt pocs detalls d'aquelles terres .Poc temps després eren considerades l'extrem nord d'un continent meri-dional al qual, amb tota l'honradesa i a la manera d'aquells temps, anome-naren Terra incognita Australis.

Tots els esforços posteriors de Sarmiento de Gamboa no pogueren es-clarir les boires d'ignorància que la tapaven . Hem d'esperar al 1578 qua nel pirata Francis Drake navegà —molt probablement sense voler-ho— fins le silles Wollaston i descobrí per tant la inexistència del suposat continent aus-tral . Europa no va tenir cap més noticia de l'extrem sud americà fins qu eLe Maire, el 1616, girà el cap Hornos inaugurant la ruta sud de l'Atlànti cal Pacífic . La importància d'aquest pas fou tan gran que només tres any sdesprés els germans Nodal donaren la volta, per primera vegada, al conjun td'illes de la Terra del Foc . Tot seguit un cert nombre d'expedicions euro-pees ensumaren neguitoses les costes de la Terra del Foc i, fins i tot, h icercaren redós en els esforços per girar el cap Hornos i accedir al desitjatPacífic . Si era poc el que es coneixia d'aquestes terres, considerades co mun escull en el camí comercial, encara era més minso el coneixement qu ees tenia dels seus habitants . '

1 . A la Terra del Foc convisqueren dues tradicions culturals ben contrastades : els Selk'na m(també anomenats Onas), caçadors-recol-lectors pedestres de terra endins, la vida econòmicadels quals depenia del guanac (Lama guanicoe) i els Yamana o Yaghan, nòmades del mar, ca-noers que depenien fonamentalment dels recursos marins i que ocupaven les costes d'illes icanals del territori de la Terra del Foc. En aquesta ocasió només es farà referència als segons.

8

ERNESTO L . PANA

Tot i que existiren descripcions curtes i incompletes, amb un valor mol tdesigual, com les de Cook (1775) i Weddel (1825) i ja s'havien produït con -tactes pacífics i dels altres, entre els canoers nadius dels canals de Magalla-nes i de la Terra del Foc (yamanes i alakalufs) i els viatgers del vell conti-nent, els fueguins varen ésser presentats a la societat pels oficials de Fitzro yi Darwin . El primer ho va fer literalment, ja que va segrestar quatre habi-tants de la Terra del Foc i els presentà a la cort anglesa ; els ensinistrà en l allengua i la cultura d'aquest país amb l'objectiu de tornar-los al seu, a fi iefecte que servissin de via d'accés a la resta dels seus paisans . Tot i queFitzroy (1839), amb els seus dos viatges, ens deixà certa informació sobreels nadius, no es pot negar que la popularitat més gran es va produir gràciesa la ploma de Darwin (1839). Això es degué al prestigui guanyat amb le sseves obres en el camp de la biologia, prestigi que fou indiscriminadamen testès a totes les seves afirmacions i apreciacions . En l 'època que Darwi nrestà en territori de la Terra del Foc, era un jove clergue en potència que ,en trobar-se amb una realitat social i cultural ben diferent de la pròpia i e nunes circumstàncies personals no gens favorables, no la va saber compren-dre . Els va contemplar com a representants del més primitiu dels estadi spossibles de la humanitat a causa de l 'escassetat i d'allò que de rudimentar itenia el seu bagatge material, la quasi total nuesa en un clima fred i enutjós ,la senzillesa de les seves vivendes i l 'aparent brutalitat dels seus costums .

Abillats d 'aquesta mena varen entrar els habitants de la Terra del Fo cper la porta de servei a la cultura europea . Al mateix temps, altres escrit smés exactes, com els de Wilkes (1844), no varen trobar la mateixa acollid aa causa del poc coneixement que es tenia dels seus autors .

Tot i així es va poder rectificar poc a poc aquesta imatge a través de le saportacions d ' altres autors que visqueren a la Terra del Foc, com el mossè nanglicà Thomas Bridges i el seu fill Lucas ; d'estudis etnogràfics com els de lmissioner Martin Gusinde, o de científics d'altres camps que varen docu-mentar la vida dels aborígens . Tenim molta informació de final del xix icomençament del nostre segle referent a l'antropologia física (Garson ,1885, Sergi, 1867 i 1888, Mantegazza i Regalia, 1886 ; Martin, 1893, 1894 ;etc .) . També trobem un interès més holístic, minuciós i perdurable en l adescripció cultural (Ihomas Bridges, 1866, 1892, 1893 ; Martial, 1888 ;Hyades i Denniker, 1893 ; Lothrop, 1928; Gusinde, 1937 ; Lucas Bridges ,1947 ; Emperaire, 1955 ; etc .) .

La diversitat d'observadors, el contacte perllongat en alguns dels casos ,l 'observació científica desapassionada en altres o els treballs pròpiament etno -gràfics, sumats al caràcter recent del registre –que permet fins i tot treballa ramb material fotogràfic– ha forjat la, potser, més completa visió etnohistò-rica de l'Argentina . El resultat és una visió que recupera en un grau mol televat la vida dels canoers de Magallanes i la Terra del Foc. -

2 . Per a la imatge etnogrdfica, vegeu Gusinde, 1937 ; Lothrop, 1928 ; Orquera, .lana, Sala iTapia, 1982 ; Orquera i Piana, 1986 a i b .

EL PROJECTE ETNOARQUEOLÒGIC DEL CANAL BEAGLE

9

Es varen corregir aspectes errats, fal .làcies i interpretacions subjectives ,però alguns conceptes fortament arrelats varen romandre i els canoers d eMagallanes i la Terra del Foc continuaren essent considerats exemples viu sd'arcaisme cultural, representants cristal . litzats d 'estadis culturals ja supe-rats . Àdhuc Gusinde arribà a considerar que els alakalufs, així com els ya -mana, eren «els únics que ens podien donar una resposta segura i satisfaen tsobre alguns detalls de certes institucions i costums de l'època més antigade la humanitat, dels començaments de la vida humana» . (1924:42) .Aquest autor i els qui acceptaren aquesta posició negaren implícitamen ttota possibilitat adaptativa o evolutiva a aquests pobles . Imbelloni, en ac-ceptar aquesta premissa, assajà de trobar-ne les raons causals, basant-se e nun suposat arraconament provocat per l'empenta de pobles culturalmen tmés dinàmics . Aquesta presentació resultà una tautologia, ja que es veia l acausa des de l'efecte i a l ' inrevés i perquè l 'explicació es basava en una cert adinàmica suposada, no comprobable . Menghin (1960 :9) va veure aques tproblema i el va corregir introduint, tot i que d'una manera superficial, un avaloració del medi ambient . Des del seu punt de vista es tractava d'un mit-jà dur en extrem i àdhuc hostil per a l'home, la regió «era d'allò més apt aper a servir de darrer refugi a pobles primitius que volien o havien de cedi ra la pressió de grups més forts» .

D'aquest exercici teòric sorgí per decantació natural l'interès pel passataborigen tot i que l'especulació de base etnològica no va tenir la correspo-nent contrastació arqueològica . Només es poden esmentar dues excepcion sen aquest sentit : els treballs pioners de J . Bird als anys 30 (Bird, 1938 i 1946 )i els del matrimoni Emperaire i Laming (1961) uns vint anys després .

Els treballs de Bird tenen esculls difícils de passar perquè la feina d ecamp no va anar acompanyada de treball de gabinet, i perquè el que vapublicar es redueix a un parell de fulls . Tot i així va completar la imatg edel començament de la nostra era . L'informe més extens dels Emperaire n otenia punts de comparació i durant molt de temps el jaciment que excava -ren (Englefield) era intrigant, tant per l'antiguitat que li donaven com pe rla singularitat tipològica i el seu afillament geogràfic .

Com a resultat d 'aquest procés, pels anys 70 no hi havia correlació ar-queològica per a una, en canvi, molt completa informació etnogràfica i et-nohistòrica . Aquesta situació no es podia perllongar més i és en aquest sanys que comença a produir-se el canvi . En 1972 Omar Ortiz Troncoso ,arqueòleg xilè, excavà dos importants jaciments propers a la ciutat de Pun -ta Arenas : Bahía Buena i Punta Santa Ana (Ortiz Troncoso, 1975) i, mé stard (1979), va posar en dubte l'antiguitat d'Englefield reduint-la a nomé s1800 anys ap .

En 1975 començà el Projecte Arqueològic Canal Beagle amb l'excavaciódel jaciment Lancha Packewaia (Orquera, Sala, Piana, Tapia, 1977) on elsnivells més antics van ésser datats de fa uns 4000 anys . Això va fer necessa-ri el disseny d'una investigació a llarg termini basat en unes excavacion sintensives i extensives .

10

ERNESTO L . PIAN A

Les característiques de les costes del Canal Beagle i la relació eustatism eisostàsia fa que alguns dels jaciments propers a la costa no hagin pogut es-tar mai coberts pel mar i que l'estabilització de la mar al nivell actual n ohagi modificat gaire la costa . D'altra banda l'activitat humana recent pràc-ticament no ha modificat el terreny . Es per tot això que algunes restes del scampaments més antics possibles de la tradició adaptativa al litoral marí-tim (que resultà al final en els canoers de Magallanes i la Terra del Focobservats pels europeus) podien ésser trobades .

La investigació es dissenyà aleshores per tal de recuperar un primer es-boç cronològico-cultural que cobrís diferents moments, des dels més anticsque es podien esperar fins a, com a mínim, la presència de materials euro -peus (Orquera i Piana, 1985) . Tenint en compte la gran abundància de jaci-ments arqueològics que ofereix la Terra del Foc es va decidir concretar e lprojecte amb la menor distància possible entre els llocs . Això es va fer aix íper tal de controlar la variable «accés a recursos» . Un cop assolida la fit aen només dos quilòmetres de costa, la investigació es dirigí vers l ' obtenciód'informació regional recuperant manifestacions arqueològiques : A) d'anti-guitats comparables a les que s'havien estudiat primer, B) que poguessi nser de la mateixa tradició adaptativa, C) amb accés a recursos genèricamen tsemblants als de l'ambient magallànic i de la Terra del Foc, però amb ca-ràcters geomorfològics que suposessin disponibilitat o accés als recursos di -ferents de les primeres.

Es a dir, se cercà la variació «accés a recursos» mantenint controlade sles variables temporals i culturals per tal d ' arribar a la comprensió del feno-men regional .

S'ha aconseguit molt recuperant diferents classes de llocs, des dels espe -cialitzats fins als ocupats repetidament en diferents estacions, però encar as'ha de treballar fort en aquesta direcció .

De tot aquest treball realitzat, s 'ha obtingut una primera imatge del pro-cés colonitzador i adaptatiu a les condicions particulars d 'aquest litoral ma -rítim humit, fred i ventós . Noves preguntes, cada cop més acurades, són le sque permetran avançar en aquest camí del coneixement .

Intentarem esbossar en poques línies els resultats obtinguts : les duesgrans tradicions culturals que poblaren la Terra del Foc haurien estat j adiferenciades abans de la seva entrada al territori i haurien arribat per ca-mins i maneres diferents . Els caçadors pedestres haurien arribat per terr aa l'illa de la Terra del Foc, abans de la seva separació de la Patagònia Con-tinental amb l'obertura de l'estret de Magallanes (Orquera i Piana, 1987) .Avui dia es pensa que aquest estret s'hauria obert fa uns 8000 anys (Rabasacom.pers .) i la presència d'aquests caçadors es pot remuntar, com a mínim ,a I'XIè. mil . lenari abans del present (Massone, 1983 ; Laming Emperaire ,1968). La penetració dels grups ja pre-adaptats a la vida en el litoral marí-tim s'hauria fet pel seguit d'illes occidentals, comptant amb canoes i avan-çant cap al sud a mesura que les condicions ambientals es tornaren aptes .La data hipotèticament més antiga per a aquest avenç va ser fixada en uns


1 i

6000 anys i es basa en el fet que abans no hi havia hagut una presència d eboscos amb arbres grans estesos i ben distribuïts (Orquera i Piana, 1987) .Ja tenim manifestacions arqueològiques d'aquesta antiguitat i per tant e spoden considerar representatives dels primers moments del procés adapta-tiu. Al jaciment de Túnel tenim tota una seqüència de més d 'un centenard'ocupacions esporàdiques, rastres de moviments nòmades al llarg d'un pa-rell de segles pels voltants de 6000 o 6200 anys enrera (Piana, 1984) .Aquestes ocupacions representen estades en totes les estacions de l'an y(Schiavini, 1985) . Aquesta gent posaren les bases de la tradició adaptativ aal litoral marítim com indiquen els fets següents :

1) De la totalitat dels instruments, un 37% són ossos i d'aquest pro pd 'un 90% va ésser fabricat amb ossos de mamífers i aus marines .

2) La morfologia de la seva arma més representativa, l'arpó, ens indic aconeixement dels problemes que es produeixen en la cacera del llop de mar .

3) Del conjunt d'instruments i fauna trobada es desprèn que és absolu-tament necessari l'ús de les canoes (Piana, 1984) .

4) La fauna marina domina notablement la totalitat de la fauna recupe-rada (uns 400 Llops marins, 22 cetacis menors i unes 400 aus marines da-vant una vintena de guanacs i unes poques aus terrestres) .

Tot i que hi hagué un elevat grau d'aprofitament de la fauna marina, e nels primers moments no es va recórrer a la reco l . lecció de mol . luscs . Va serpoc temps després quan es comencen a menjar de manera massiva i cons -tant, cas semblant a l ' observat a Bahía Buena i Punta Sta . Ana (Ortiz Tron-coso, 1979) .

Malauradament, el procés de població que segueix no és conegut a l'em -bocadura occidental de l'Estret de Magallanes, però es pot resseguir fàcil -ment al Canal Beagle amb un registre arqueològic que pràcticament no dei -xa entreveure grans canvis fins fa uns 4000 anys . Es en aquest nou momen ten el qual apareixen puntes de pedra de 10 a 15 cm de longitud, amb form ade llança, biapuntades, tallades bifacialment per reducció de preforme sgrans fetes en vulcanita basáltico-andesítica (Orquera, e .a ., 1977) . Tot aixòes correspon amb un augment del consum de guanac, que arriba fins al 36 %del total de les calories consumides avaluades (Saxon, 1979) .

La tradició es manté sense canvis més grans: els arpons van modifican tpoc a poc la seva forma general (de base en creu i extrem amb dues dent sadjacents, passen a tenir una base en forma d'escut i amb una sola dent) ,perden la decoració incisa i estan fets de manera cada cop més grollera to ti que mantenen la seva mateixa funcionalitat i manera de fer-se servir .

Com a molt tard fa uns 2700 anys ja eren presents les puntes de projec-til, possiblement indicant la utilització de l'arc . Aquestes puntes arriben aésser força abundants en diferents contextos arqueològics i ofereixen un avariabilitat morfològica impressionant . El procés de manufactura era e lmateix que el fet servir per a les grans puntes que havíem vist abans : esrebaixava bifacialment des dels costats oposats alternadament . El voluminferior, però, feia més fàcil la utilització de primeres matèries més fre-

12

ERNESTO L . PIAN A

qüents i d'accés senzill ; de fet ja no era necessari augmentar les despesesde la cacera del guanac invertint temps extra en la recerca de primeres ma-tèries poc abundants . Crida l'atenció que el registre arqueofaunístic d'a-questa època sembla continuar les pautes observades al jaciment de LanchaPackewaia, on l'aportació de calories per part del guanac es redueix des de l12%, al començament del període d'aparició de les puntes de fletxa, fins a l3% al final del mateix període . Tot i així, després del primer mil-leni de l anostra Era sembla com si l'ús d'aquestes armes entrés en decadència i ja e nel moment etnogràfic l'arc i les fletxes són poc més que un objecte d'inter-can vi .

Al segle xv11, les primeres matèries europees van ésser transformades e ninstruments pels aborígens tot i que el Canal de Beagle no va ésser desco-bert oficialment fins al 1830 .

La noció d'arraconament va haver d'ésser revisada i substituïda per l avisió d'un exitós procés adaptatiu a les particulars condicions ecològique sdels canals de Magallanes i la Terra del Foc . Aquest procés va permetre un adensitat de població elevada en relació a d'altres caçadors-recol . lectors ique es pot calcular en unes trenta vegades superior a les de la Pampa i l aPatagònia a l'arribada dels europeus . Va ésser un camí de sis mil . lenaris enel qual, un cop assolides ràpidament les bases d'adaptació, s'observa un aestabilització en pautes d'aprofitaments assolides i una deriva lenta cap aformes econòmiques on la rendabilitat només es podia augmentar mitjan-çant la reducció en la inversió d'esforços .

Hem assajat d'explicar, a grans trets, la manera com es forjaren les duesimatges (I'etnohistòrica i l'arqueològica) i donar-los una valoració . Tots do ssón quadres impressionistes, però coneixem alguns dels traços del pinzel lamb bon detall . Tanmateix, manca la contrastació de les dues imatges .

La senzilla projecció de les dades etnogràfiques cap al passat és un mè-tode incorrecte . S'han de tenir en compte, almenys, una certa quantitat decondicionaments que poden anar des de la identitat del registre materia lfins a la profunditat temporal i de distància en l'espai . Per poder fer u nexercici de projecció etnohistórica haurem de tenir l'aval de l'arqueologia(Orquera, e.a . 1977 :75-91) .

Avui dia hi ha un projecte d'etnoarqueologia que vol emprendre aques trepte . A partir de la informació arqueològica suara resumida, s'està acaban tla recopilació etnohistórica i seleccionant quina d'aquesta intentarem con-trastar amb el registre arqueològic . Tenim un jaciment a la regió que pos-seeix l'antiguitat de les fonts etnogràfiques i el gener de 1988 es començaranles tasques d'excavació . Es van fent, paral . lelament, observacions ambien-tals aprofitant l'escassa, o gairebé nul . la, modificació humana recent de lmitjà .

El projecte està en marxa dins el marc d'un conveni d'investigació entreel C .S .I .C . (Espanya) i el C .O.N.I .C .E.T. (Argentina) i està a càrrec d'A .Vila (C .S .I .C .), R . YII i J . Estévez (Universitat Autònoma de Barcelona) pe rpart espanyola i per part argentina per L . Orquera (C .O.N.I .C .E.T.-Asocia-


1 3

ción Investigaciones Antropológicas) i el sotasignant (del Centro Austral de

investigacions Científicas del C.O.N.I .C .E.T.).Els primers resultats ja són prometedors, però manca encara molta tas-

ca per fer. La ciència no avança obtenint respostes, sinó fent cada vegad amillor les preguntes, i és això el que s'intenta amb aquest projecte . Estem

assajant de plantejar preguntes que no es podrien realitzar en els casos e n

què no hi són els dos vessants informatius. Preguntes que hauríem de dei-xar de banda si tinguéssim solament el registre arqueològic, ja que fóra im-possible d'obtenir-ne respostes . Esperem més aviat assolir avenços en el de-senvolupament metodològic que en la clarificació d 'un fenomen històri c

puntual . És això el que uneix interessos d 'una mateixa ciència a ambdues

bandes d'un oceà .

BIBLIOGRAFI A

BIRD, J . B. (1938) : «Antiquity and migrations of the early inhabitants o fPatagonia», Geographical review, XXVIII: 250-175 U.S .A .

BRIDGES, L. (1947) : «Uttermost part of the world». Londres .BRIDGES, T . (1866) : Cartes publicades a A voice for South America, vol .

XIII . Transcripció a Bulletins de la Société d'Anthropologie de Paris .BRIDGES, T. (1884) : «Moeurs et cotumes des fueguiens» Bulletin de la So-

ciété d'Anthropologie de Paris, 3a. Serie, VII: 147-168.BRIDGES, T . (1892) : «Datos sobre Tierra del Fuego comunicados por el re-

verendo Thomas Bridges .» Rev . Museo de La Plata, 3 ; 313-320 .COOK, J . (1775) : «A voyage towards the south pole and round the world ,

performed in his Majesty 's ships the Resolution and the Adventure i nthe years 1772-1775 in wich included . . .» Londres .

DARWIN, Ch. (1839) : «Journal and remarks (1832-1836)», dins : Narrativeof the surveying voyages ofHis Majesty 's ships Adventure and Beagle bet-ween the years 1826 and 1836 . . . Vol . III Londres; H. Colburn .

EMPERAIRE, J. i LAMING, A. (1961) : «Les gisements de iles Englefield etVivian dans la mer d'Otway (Patagonie Austral) .» Journal de la Sociétédes Americanistes 50:7:77 .

FITZ RoY, R. (1839): «Proceedings of the second expedition (1831-1836 )under the command of captain Robert Fitz Roy», dins : Narrative of thesurveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle betweenthe years 1826 and 1836 . . . Vol . II, Londres .

GUSINDE, M . (1924) : «Cuarta expedición a la Tierra del Fuego (informe de lJefe de Sección)», Publicaciones del Museo de Etnología y Antropologí ade Chile; IV; 7 :67 .

HYADES, P . J . i DENIKER, J . (1891) : «Antropologie et Etnografie .» En Mis-sion Scientifique du Cap Horn (1882-1883), tomo VII, París, ed . ofi-cial .

14

ERNESTO L. PIAN A

IMBELLONI, J . (1947) : «El poblamiento de América» Revista de la Universi-dad de Buenos Aires cuarta época, tomo 1 :9-35 .

LAMING EMPERAIRE, A . (1968) : «Missions Archeologiques Françaises auChili Austral et au Brezil Meridional : datations de quelques sites par le sRadiocarbone», Journal de la Société d'Americanistes, 57 :77-99 .

LOTHROP, S . K. (1928) : «The indians of Tierra del Fuego .» Nueva York .MANTEGAllA, P . i REGALIA, E . : «Studio sopra una serie di crani di fuegui-

ni .» Archivo per (Antropologia e la Etnologia, vol . XVI, 463-515 .MASSONE, M . (1983) : «10400 años de colonización humana en Tierra de l

Fuego .» Rev . Infórmese, n .° 14 .MENGHIN, O. (1960) : «Urgeschichte der Kanuindianer des südlischste n

Amerikas» a Steinzeitfragen der Alíen und Neuen Welt, 343-375 .ORQUERA, L . i PIANA, E . (1983) : «Adaptaciones marítimas prehistóricas e n

el litoral magallánico-fueguino .» Relaciones de la Sociedad Argentina deAntropologia XV NS: 225-235 .

ORQUERA, L . i PIANA, E . (1985) : «El Programa de Investigación Arqueoló-gica del Canal Beagle : evaluación metodológica .» Comunicación en elVIII Congreso Nacional de Arqueología Argentina . Concordia .

ORQUERA, L . i PIANA, E . (1987) : «Human litoral adaptations in the Beagl eChannel region : the maximum possible age .» Quaternary of Sout hAmerica and Anthartic Peninsula IV (e .p .) .

ORQUERA, L. i PIANA, E. (1987) : «La adaptación al litoral marítimo de lcanal Beagle y adyacencias», dins Stuart, D. i Borrero, L. (eds .) . Tierradel Fuego: Settlement and subsistente on mankinds southern frontier,Nueva York (e .p .) .

ORQUERA, L . SALA, A., PIANA, E . i TAPIA, A . (1977) : «Lancha Packewaia :arqueología de los canales fueguinos .» Buenos Aires .

ORTIZ TRONCOSO, O. (1975) : «Los yacimientos de Punta Santa Ana y Ba-hía Buena (Patagonia Austral) : excavaciones y fechados radiocarbóni-cos .» Anales del Instituto de la Patagonia VI . 93-122 .

PIANA, E . L . (1984) : «Arrinconamiento o adaptación en Tierra del Fuego . »Antropología Argentina (1984) : 7-110 .

SAXON, E . C. (1979) : «Natural Prehistory : the archaeology of Fuego Pata-gonian ecology .» Quaternaria XXI : 329-356 .

SCHIAVINI, A . (1985) : «Determinación de pautas de captura de pinípedo sdel Canal Beagle por lo aborígenes prehistóricos (resultados prelimina-res) .» Comunicación a las Primeras Jornadas Argentinas de Mastozoolo-gía (Mendoza) .

WEDDEL, J . (1825) : «A Voyage towards the South Pole performed in theyears 1822-1824 containing an examination . . .» Londres .

WILKES, C . (1844) : «U .S . exploring expedition during the years 1838, 1839 ,1840, 1841, 1842, under the command of. . .» Philadelphia .

La missió arqueològica espanyol aa Egipte : Les excavacions aHeracleòpolis Magn aJOSEP PADRÓ

La Missió Arqueològica Espanyola a Egipte té el seu origen en la dramà-tica crida que la UNESCO va fer el 1960 a la col . lectivitat científica inter-nacional per tal de salvar els monuments de Núbia, amenaçats per la cons-trucció de la gran resclosa d'Assuan. Espanya es va oferir des del prime rmoment a col . laborar, tant econòmicament com científica, responen tdoncs a la crida i disposant-se a participar en aquesta gran i inèdita tasc ade solidaritat científica internacional . El primer problema, però, es va pre-sentar a causa de la total inexistència d'egiptòlegs a Espanya, raó per l aqual la UNESCO va aconsellar en principi la creació d'una missió mixt aitalo-espanyola. Un cop creat el Comitè Espanyol per al Salvament del sTresors de Núbia, i havent-ne estat nomenat M . Almagro Basch directo rtècnic, les seves primeres gestions es van orientar a obtenir la plena inde-pendència de la missió, objectiu aconseguit amb la condició de no excavarjaciments faraònics .

Durant els anys que va durar la Campanya Internacional per al Salva-ment dels Tresors de Núbia, la Missió Arqueològica Espanyola va realitza rdiverses campanyes d 'excavacions arqueològiques, epigràfiques i d 'altres ,tant a Egipte com al Sudan . En principi les campanyes van ser conduïde sper arqueòlegs la majoria dels quals es van haver d'especialitzar sobre elterreny. Les diverses campanyes es van desenvolupar entre 1961 i 1966 ,intervenint a indrets com Xeykh Daud (Egipte), Argín (Sudan), l'illa de Ka -sar-ico a la segona cascada del Nil (Sudan), l'illa d'Abkanarti —també a l asegona cascada (Sudan) i a Masmàs (Egipte) . Aquestes intervencions es vancentrar en nombrosos jaciments que anaven des del segon mil . lenari aban sde la nostra era fins a la fi de l'edat mitjana . Entre els nombrosos investiga-dors que van treballar a Núbia esmentarem aquí F . Presedo, R. Blanco Ca -ro, R. Lucas, M. Pellicer, M . Llongueras, J . Zozaya, M. A. García Guinea,

16

JOSEP PADRÓ

X . Teixidor, E . Ripoll, L . A. Monreal, M. Almagro Gorbea i J . López, amés del mateix M . Almagro Basch .

Acabats els treballs al Sudan, Espanya va obtenir de l'OrganitzacióEgípcia d'Antiguitats la concessió d'un permís d'excavació per al jacimen td'Heracleòpolis Magna, amb la qual cosa la Missió Arqueològica Espanyo -la a Egipte inicià els treballs en aquest indret l'any 1966. Les excavacionsarqueològiques a Heracleòpolis han continuat des d'aleshores fins al pre-sent, si bé per raons diverses no s 'ha pogut mantenir el ritme anyal de le scampanyes, i, fins i tot, s'han produït dues interrupcions llargues .

Heracleòpolis Magna, l'actual Ehnasya el-Medina, està situada a l'Egip-te Mitjà, uns 120 km al Sud del Caire i al costat del Bahr Yusef, a la sevariba dreta i a uns 15 km de la riba esquerra del Nil . La ciutat està prop d el'entrada a l ' oasi del Fayum, per on el Bahr Yusef entra en aquesta depres-sió per desembocar al llac Moeris, l'actual Karun . A mig camí entre l'Alt iel Baix Egipte és on la vall del Nil assoleix una més gran amplària .

La vila, d'origen prehistòric, anomenada en egipci Hnn-nsw, apareix ci-tada per primera vegada als annals de la Dinastia I, en els quals ja s ' esmen-ta el temple del principal déu local, Arsafes, en egipci Hry-g.f. La ciutat v ajugar un important paper en la història d'Egipte durant el Primer PeríodeIntermedi, quan va ser la capital del Doble País amb les Dinasties IX i X—l'època heracleopolitana—, i una altra vegada durant el Tercer Període In -termedi, quan va ser la capital d'un principat independent que va mantenirrelacions comercials fins i tot amb els fenicis, en produir-se la fragmentaci ódel poder polític durant l'època líbia .

Heracleòpolis va seguir tenint una gran importància durant l'èpoc abel•lenística i romana . Es probable que la identificació d'Arsafes amb Hera-cles remunti a l'època de Ptolomeu I Soter, i d'aquesta època dataria tamb éel nom clàssic de la ciutat . Durant l'època cristiana va ser seu d'un bisbat ,i la prosperitat d'Heracleòpolis queda palesa per la riquesa de l'art copt eque en ve. El nom copte de la ciutat, Hnés, deriva del nom faraònic; d'a-quest al seu torn deriva l'àrab Ahnas que ha donat l'actual Ehnasya . Ladecadència d'Heracleòpolis és simultània a la decadència del cristianism een aquesta ciutat .

El jaciment, un dels més grans d'Egipte, va ser objecte d'excavació pe rE . Naville el 1891, per U. Wilcken el 1899 i per W . M. F. Petrie el 1904, iposteriorment han estat nombrosíssimes les troballes casuals . Cal destaca rtambé les excavacions de Petrie i G . Brunton a la necròpolis heracleopolita -na de Sedment el 1920-1921 . L'any 1961 van començar al jaciment les ex-cavacions de l'Organització Egípcia d'Antiguitats, i el 1966 les de la MissióArqueològica Espanyola, que han continuat més o menys intermitentmen tfins al present .

Entre els monuments heracleopolitans cal destacar la necròpolis del Pri -mer Període Intermedi, prop de la muralla sud; el temple d'Arsafes, ambrestes de treballs arquitectònics que van de l'Imperi Mitjà, a l'època roma-na; el temple del Kom el-Aqareb, de l'Imperi Mitjà ; la necròpolis del Tercer

LA MISSIÓ ARQUEOLÒGICA ESPANYOLA A EGIPTE

1 7

Període Intermedi propera a Ezbet el-Kholidy ; el-Keniseh, la «Gran Esglé-sia» d'època copta, originàriament un temple romà amb gran probabilitat ;i d'altres restes d'èpoques hel . lenística, romana, bizantina i copta .

Els treballs de la Missió Arqueològica Espanyola van ser conduïts e l1966 per J . López, qui va excavar per les rodalies del temple d'Àrsafes, co mtambé prop d'Ezbet el-Kholidy on va descobrir una necròpolis de Baix aÈpoca amb les tombes de tovots . Durant la campanya de 1968 López vadescobrir i va començar a excavar la necròpolis del Primer Període Inter -medi, prop de la Muralla Sud ; aquestes excavacions van ser continuade sper F. Presedo durant les campanyes de 1969, 1976, 1977 i 1979, i pe rnosaltres mateixos des del 1984 .

L'any 1977 F. Fernández Gómez va descobrir i va excavar una capell afunerària del Tercer Període Intermedi : M. C. Pérez Díe ha continuat elstreballs aquí des de 1984, i ha descobert una necròpolis de cambres —j a

saquejades— molt semblant a la necròpolis real de Tanis i pertanyent agrans personatges d'època líbia, molt probablement emparentats amb el sfaraons de la Dinastia XXII bubastita . A les cases de tovots annexes h aaparegut un interessant lot de ceràmiques fenícies .

L'única necròpolis heracleopolitana del Primer Període Intermedi cone-guda abans del 1968 era la de Sedment, que es troba a una certa distànci aa l'oest de la ciutat . En aquest indret, ja a la muntanya que separa la val ldel Nil de la depressió del Fayum, Brunton i Petrie van descobrir i excava rdiversos centenars de tombes d'aquest període entre 1920 i 1921, localitza-des a Mayana, a l'extremitat sud de la necròpolis, ja a prop de Deixaixa .Es tractava de tombes excavades a la' roca, que contenien sarcòfags inscrit si decorats amb escenes de la vida quotidiana ; també contenien figures d efusta de servidors. En canvi, no es van trobar senyals de les tombes del sreis heracleopolitans .

La necròpolis del Primer Període Intermedi a Heracleòpolis mateix va se rdescoberta per López el 1968, encara que posteriorment hom ha obtingut in-dicis d'expolis anteriors a la necròpolis per part d'excavadors clandestins, qu enecessàriament n'havien de conèixer l'emplaçament i la riquesa. L'any 196 8López va excavar les tombes de la 1 a la 13, i el 1969 va procedir-ne a l'estudi ,al mateix temps que A . Roccati estudiava els Textos dels Sarcòfags inscrits alsmurs de les tombes 10 i 11 i que Presedo excavava pels voltants . Presedo vaprosseguir la seva excavació cap al nord el 1976 i va trobar les tombes 14 i21 ; i els anys 1977 i 1979 va continuar aquests treballs, però aquestes darrere scampanyes són totalment inèdites (fig. 1) .

L'any 1984, i en col . laboració amb Pérez Díe, vam reemprendre les ex-cavacions a l'Oest de la necròpolis, i vam deixar un testimoni sense excava rentre les velles excavacions i les nostres . Els anys 1985 i 1986 hem prosse-guit, ja tots sols, aquestes excavacions, posant al descobert les tombes 22 i23, a més d'altres necròpolis d'èpoques posteriors, així com un barri d ecases de tovots algunes de les quals han proporcionat àmfores fenícies data-bles entre els segles 1x i viu .

18

JOSEP PADRÓ

Fig. 1. – Croquis topogràfic de la necròpolis del Primer Període Intermedi aHeracleòpolis Magna .

López va descobrir dos grups de tombes de tovots –les tombes 1-2 i le stombes 3-6– que obeeixen un mateix pla, disposades longitudinalmen td'est a oest i unides les tombes d'un mateix grup per un passadís pel se ucostat nord. Saquejades ja en època heracleopolitana, les troballes més inte-ressants són les esteles del tipus de falsa-porta, trobades de vegades in situ ,de vegades trencades i els seus fragments dispersats a gran distància .Aquestes esteles ens fan conèixer els noms i els títols dels propietaris d'a-questes tombes : 3 dames per al grup de tombes 1-2 (que s'estén més a l'es tperò que no s'ha acabat d'excavar) –Tm, Satsobek i Tjau–, i 3 cavallers i1 dama per al grup 3-6 –respectivament Harsafnakht, Ankhef, Actoyuah i


1 9

Xedy. Els dipòsits funeraris, gairebé desconeguts, havien estat destruït spels saquejadors i per la humitat : només van ser trobades restes de sarcò-fags de fusta i fragments ceràmics . Cal precisar, a més, que la tomba 7, enel passadís del grup 3-6, pertany a un intrús posterior.

La tomba 13, de pedra, correspon als esposos Djadjay i Nofret : les seve sesteles falsa-porta van ser trobades encara in situ en un passadís a l 'est dela tomba. Les tombes 13, 10 i 11 –aquestes últimes també de pedra– seguei -xen la mateixa ordenació, en direcció oest, de les tombes 1 a 6, de les qual ssens dubte són contemporànies .

Les tombes 10, 11 i 12, trobades gairebé intactes, constitueixen el gru pmés interessant trobat per López ; encara dretes, i amb les seves portes a lsud encara tancades, havien estat violades pel sostre des de l'època hera-cleopolitana . Segons López i l'arquitecte Boix, primer van ser construïde sles tombes 11 i 10, que corresponen als esposos Saket i Nefeririut . Als mursinteriors van ser pintades escenes de portadors d'ofrenes, de la vida quoti-diana i del banquet funerari, com també «frisos d'objectes» ; també hi vanser pintats els Textos dels Sarcòfags estudiats per Roccati . Probablement al'exterior, pel costat est, van ser fixades les esteles falsa-porta d 'ambdós di-funts, com en el cas de la tomba 13 . Posteriorment, però, el fill de Saket iNefeririut, de nom Harsaftnakht, va reestructurar aquest grup de tombes,retirant les esteles dels seus pares, adossant en el seu lloc la seva pròpi atomba –la 12, idèntica a les altres dues– i construint a l 'est de la seva tomb auna capella funerària conjunta per a les tres tombes –també de pedra iadossada–, la qual conté les tres esteles falsa-porta dels tres personatges, é sa dir, amb les dues primeres reinstal . lades .

La tomba 12 i la capella adossada, com també les construccions annexe sde tovots, se sobreposen a les tombes anònimes 9 i 8 –aquesta infantil iamb un magatzem– i en part les destrueixen . Les tombes 8 i 9 són sensible-ment contemporànies a les tombes 1-6 ; per tant, la tomba 12 i la capellasón clarament posteriors . Entre el material atribuible al dipòsit funerari d eSaket, hi podem comptar: plats i botelles de ceràmica, dues botelles d ebronze, diversos ganivets de bronze, una fulla d'or i restes de fusta .

Poc sabem de la campanya de 1969, durant la qual Presedo va excava rpels voltants de la necròpolis . Durant la següent campanya, que va ser l ade 1976, Presedo va estendre l'excavació cap al nord, i va trobar el grup detombes 14-16, de pedra, orientades igual que les tombes 1-13 . Aqueste stombes havien estat saquejades, i Presedo va trobar a l'est de la tomba 1 6diversos fragments epigràfics que pertanyien a les esteles falsa-porta del scavallers Harsafnakht i Neferkhau i de la dama Huat, els probables propie-taris de les tres tombes . Així mateix hi va trobar un gran fragment corres-ponent a la decoració mural en relleu de la tomba de Satbahotep .

Al nord-est del grup de tombes 14-16, Presedo va excavar la tomba 17 ,de pedra, que es trobava al mateix nivell i orientada com totes les anteriors .L'estela in situ, a l'est de la tomba, identificava el seu propietari, anomena tActoes .

20

JOSEP PADRÓ

Entre les tombes excavades el 1968 al sud, i les tombes 14-17 al nord ,Presedo encara va trobar el 1976 quatre esteles falsa-porta in situ que co-rresponien a tombes probablement de tovots –tombes 18 a 21– ; només h aestat possible, però, llegir els noms del propietari de la tomba 19, el cavallerÀctoes, i de la tomba 21, la dama Senti . Aquestes esteles, orientades d eforma lleugerament diferent, van aparèixer clarament a més gran profundi-tat, submergides ja en l'aigua del nivell freàtic, per la qual cosa són mé santigues que totes les anteriors .

Cal assenyalar que, d'algunes tombes, només en tenim notícies incom-pletes; així, López parla d'una possible tomba pertanyent a un gran perso-natge anomenat Actoes, que estaria immediatament al nord de les tombes2 i 3; no n'hem tornat a saber res, encara que potser va ser excavada en l ainèdita campanya del 1969 . Altres tombes s'entreveuen al perfil sud. Tam-bé l'any 1969, probablement, va ser trobada una estela falsa-porta a no md'un personatge anomenat Henyheryib ; aquesta estela va figurar a l'exposi -ció d'Art Faraònic que els anys 1975 i 1976 va viatjar per Madrid, Saragos-sa, Barcelona i València, però tampoc no en sabem res més . Finalment ,entre 1977 i 1979 van ser trobats més fragments del mur de la tomba d eSatbahotep; un, com a mínim, ha anat al Museo Arqueológico Nacional deMadrid a l'igual que l'anterior; nogensmenys, res no sabem de la localitza -ció d'aquesta tomba tan important .

Durant les nostres excavacions de 1984 vam trobar abundoses restes d edestrucció de la necròpolis, com ara nombrosíssimes pedres trencades i fus -ta carbonitzada, i restes de 9 cadàvers en una reduïda superfície de poc mé sde 10 m 2 , tots ells cremats i coberts de pedres i enderrocs . Un dels cadà-vers, excavat totalment, corresponia a un cos momificat, col . locat sobreuna llosa plana, sobre el cap del qual hom havia deixat caure una gran pe-dra, esclafant-lo .

L'any 1985 vam descobrir la tomba de Sehu –la 22–, reduïda a un muntinforme de pedres, bàrbarament destruïdes . L'excavació, completada e l1986, va posar de manifest la importància d'aquesta tomba, amb paret sdecorades amb inscripcions i relleus, relleus que presentaven escenes de l avida quotidiana i de portadors d'ofrenes . La seva qualitat recorda la de le smastabes de Memfis de l'Imperi Antic, i demostra el manteniment del ni -vell de qualitat artística dels relleus d'Heracleòpolis, enfront del provincia-nisme de l'art a altres indrets d'Egipte en aquesta mateixa època (fig . 2) .

La tomba 23, descoberta el 1986, només ha estat excavada parcialment ,ja que es troba totalment sota la muralla sud d'Heracleòpolis . De fet ,aquesta potentíssima muralla de tovots que havia estat considerada ante-riorment com a romana, hem pogut demostrar que està construïda directa -ment sobre les restes de la necròpolis del Primer Període Intermedi . La se -va datació de temps faraònics és, doncs, segura, i possiblement no s'alluny igaire de l'època de l'Imperi Mitjà .

Tota la necròpolis coneguda fins ara dóna la sensació d'obeir un plaúnic, desenvolupat en un temps curt . No tenim per ara criteris per a esta-

LA MISSIÓ ARQUEOLÒGICA ESPANYOLA A EGIPT E

Fig . 2 . - Nivell de destrucció de la necròpolis del Primer Període Intermedi aHeracleòpolis ; campanyes del 1984 al 1986 .

blir la prelació cronològica d'unes tombes sobre unes altres : ni estratigrafi ahoritzontal clara, ni dipòsits funeraris, ni informació epigràfica . Només ala campanya de 1976, Presedo va excavar quatre tombes -de la 18 a la 21 -pertanyents a una fase anterior. Pel que fa a la tomba 12, va ser construïda ,segons López, després de les tombes 10 i 11 i destruint, a més, parcialmen tles tombes 8 i 9 . La tomba 12, per tant, ha de pertànyer a un moment cro-nològic posterior . Però aquests són els únics indicis que posseïm pel que faa la cronologia relativa de les tombes .

L'epigrafia i la llengua usada a les inscripcions ens proporciona tamb éalguna informació cronològica de caire general . Així, l'epigrafia presentaunes característiques molt semblants, que demostren que totes les inscrip-cions van sortir d'un sol taller que va treballar durant un temps més avia tcurt . I determinades característiques lingüístiques, ortogràfiques, paleogrà-fiques i formulàries ens acosten més la llengua de les inscripcions heracleo-politanes a l'egipci antic -llengua de l'Imperi Antic- que no pas a l'egipc iclàssic -llengua de l'Imperi Mitjà .

Les divinitats invocades invariablement a la fórmula de les ofrenes d e

21

22

JOSEP PADR Ó

Fig. 3. – Fragment de relleu de la tomba de Sehu (núm . 22) amb escenes de lavida camperola.

les inscripcions heracleopolitanes són Osiris i Anubis ; però també teni mmencions dels déus Arsafes –el déu local d ' Heracleòpolis–, Sucos, Hathori, potser, Tot . També és molt interessant, pel que fa al ritual funerari, l arepresentació i fins i tot l'enumeració dels 7 olis sagrats en algunes de le sesteles .

L'antroponímia dels personatges heracleopolitans enterrats a la necrò-polis està ben datada entre els Imperis Antic i Mitjà, i cal destacar-ne espe-cialment el nom Actoes, que també va ser dut per 3 o 4 reis heracleopoli-tans de les Dinasties IX i X . Pel que fa als títols ostentats pels personatge senterrats a la necròpolis heracleopolitana, es tracta de títols cortesans, ad-ministratius, militars i sacerdotals ben coneguts, tant a l'Imperi Antic co ma l'Imperi Mitjà . En concret, coneixem grans funcionaris de les Dinastie sIV i V, propietaris de grans mastabes de Memfis, que havien ostentat al-guns d'aquests títols . Resulta significativa, doncs, la reducció de les mesu-res de les tombes entre Memfis i Heracleòpolis .


Fig. 4. – Fragments de relleus de la tomba de Sehu: estela falsa-porta amb repre-sentació del difunt i la seva esposa preparats per al banquet funerari .

23

24

JOSEP PADRÓ

Sehu, si s'ha de jutjar per la qualitat dels relleus de la seva tomba i pel sseus títols, és el personatge més important enterrat a la necròpolis troba tfins ara : deixant de banda alguns títols manifestament no administratius ,Sehu és tresorer del rei, amic únic, superintendent dels tresorers . . . (?), capdels secrets de la casa perfecta, inspector de palau . . . (?), supervisor de tot sels treballs de Tot (?) i estimat veritable del seu senyor . Cap altre personat-ge de la necròpolis no acapara aquesta quantitat de títols .

Cal indicar també que les indicacions prosopogràfiques de tots aquest spersonatges són molt escasses .

La necròpolis, doncs, està ben datada a l'època heracleopolitana ; i pos-siblement algunes de les tombes havien estat violades ja a l'època heracleo-politana. No obstant això, la violenta destrucció de la necròpolis pot se rdeguda a altres causes . Al perfil sud de l'excavació de López i Presedo só nvisibles nombroses restes de tombes destruïdes . La tomba de Sehu, destruï-da pedra per pedra, va exigir un esforç considerable per reduir-la a un mun tinforme de runa . Nombrosos cadàvers, disseminats entre els enderrocs d etombes i cremats, van ser trobats el 1984 . Finalment, cal recordar la mòmiaamb el cap esclafat, trobada també el 1984 entre enderrocs .

Fins ara només coneixíem la violència de la lluita final de la guerra civi lque va acabar amb la caiguda d'Heracleòpolis gràcies a la tomba de Dei rel-Bahari (a l'oest de Tebes) on Winlock va trobar enterrats uns 60 soldat samb les seves armes, la majoria dels quals presentaven ferides mortals be nevidents . Aquests soldats van caure sens dubte a la presa d'Heracleòpolis ivan ser fets enterrar pel seu rei, Mentuhotep II, prop de la seva pròpia tom-ba . Ens sembla que només les violències provocades per la presa d ' Hera-cleópolis pels tebans pot explicar la salvatge destrucció de la necròpolis :tombes destrossades, cadàvers cremats, mòmies esclafades, reflex tot ple -gat de la virulència de la lluita final, que només una guerra civil potprovocar .

El pare del rei heracleopolità Merikare, en uns cèlebres Ensenyament sadreçats al seu fill, li va aconsellar de no lluitar a les necròpolis i no destrui rtombes alienes . També li va aconsellar de no lluitar contra els tebans . Tot saquests consells van acabar essent ben inútils : els tebans es van apodera rd'Heracleòpolis i probablement van destruir-ne la necròpolis .

BIBLIOGRAFI A

ALMAGRO BASCH, M . ; ALMAGRO GORBEA, M. J . ; PÉREZ DÍE, M . C. (1975) :Arte Faraónico, Madrid, 1975 .

ALMAGRO, M . ; PRESEDO, F. J . (1979) : «Les Fouilles à Hérakléopolis Magn a(1976)», a Acts of the First International Congress of Egyptology, Cairo,1976 (Schriften zur Geschichte und Kultur des Alten Orients, 14), Ber -lín, pp . 67-71 .

BAINES, J . ; MÁLEK, J . (1980) : Atlas of Ancient Egypt, Oxford .


2 5

LÓPEz, J . (1975) : «Rapport Préliminaire sur les Fouilles d 'Hérakléopoli s(1968)», a Oriens Antiqvvs, XIV, pp . 57-78, làms . 17-28 .

PADRÓ, J . ; PÉREZ DÍE, M. C. (1985) : «Récents travaux archéologiques d ela Mission Espagnole à Héracléopolis Magna», a Fourth Internationa lCongress of Egyptology, Munich, 1985 . Abstracts of Papers, Munich ,1985, pp . 165-166 .

PÉREZ DÍE, M . C. (1983) : «Excavaciones y Restauraciones en Oriente Próxi-mo y África del Norte», a Indice Cultural Español, 11, 1983, pp . 11-58 .

PÉREZ DÍE, M. C. (1986) : «Les Excavacions de la Missió Arqueològica Es-panyola a Heracleòpolis Magna (Egipte)», a Quaderns de la Fundaci óCaixa de Pensions, 32, 1986, pp . 10-13 .

PÉREZ DÍE, M. C. (1987) : «Hérakléopolis Magna . Une cité prospère au xportes du Fayoum», a Archeologia, 225, 1987, pp. 36-49 .

PRESEDO VELO, F . J . (1979) : «Les Dernières Découvertes à Hérakléopoli sMagna», a Acts of the First International Congress of Egyptology, Cairo ,1976 (Schriften zur Geschichte und Kultur des Alten Orients, 14), Ber-lín, 1979, pp . 525-532 .

PRESEDO VELO, F . J . (1977) : «Heracléopolis Magna», a Historia 16, 12 ,1977, pp . 105-111 .

ROCCATI, A . (1974) : «1 Testi di Sarcofagi di Eracleopoli», a Oriens An-tiqvvs, XIII, pp . 161-197, làm . 4 .

Les excavacions de la rue de Lutècei l'arqueologia urbana a ParísF . AUDOIN, T. BADIN, F . BAUCHERON, J. A. MUÑOZ LACASTA,1 . ROVAZE, E. SAPIN, C. VOYET, S . ZYLAWYJ

INTRODUCCI Ó

Des de final del segle xlx fins a l'any 1984 les excavacions realitzade sa París foren dirigides pels arqueòlegs de la Comission du Vieux Pari s(CPV), el caràcter municipal dels quals els en permetia un monopoli gaire -bé absolut . L'excavació de la Cour Napoleon del Louvre establirà les nove sbases de l'arqueologia urbana parisenca .

Efectivament, l'operació del Gran Louvre permeté, per primera vegada ,la inserció de l'arqueologia dins el marc dels grans projectes que estan mo-dificant radicalment l'urbanisme del centre de la capital . El projecte dereestructuració del Museu del Louvre va fer possible les excavacions de l aCour Napoleon i del Carrousel ; de la mateixa manera que la nova òper ade la Bastilla o les columnes concebudes per Buren i dreçades al pati de lPalais Royal permeteren la realització dels sondeigs arqueològics que vanprecedir aquests projectes (fig . 1) .

Totes aquestes operacions (tal com també s'esdevindrà al jaciment d ela rue de Lutèce) es van dur a terme sota el control de la Direction de sAntiquités Historiques de l'Ile de France,' el director de la qual en serà e lresponsable científic .

1 . Òrgan administratiu dependent de la Sots-direcció d'Arqueologia (Ministeri de Cultura) .

28 F. AUDOIN 1 D'ALTRES

LOCAUSATIONDES OPERATION SARCHEOLOGIQUESDELS CENTRE

Fig . 1 . - Localització de les actuacions arqueològiques a París (1982-1987) .

EL JACIMENT DE LA COUR NAPOLEON

La immensa superfície a explorar (30 .000 m 2 a la Cour Napoleon i alCarrousel) 2 va fer necessària la creació d'equips amb un nombre de profes -

2 . Sobre l'excavació de la Cour Napoleon i del Carrousel vegeu : TROMBETTA, P . J . «Sous laPyramide du Louvre. . . 20 siècles retrouvés.» Editions du Rocher, 1987 .

TROMBETFA, P . J . et alli : «La céramique, commercialisation, fabrication (V-XIX) .» Congré sd'archéologie medievale . Paris du 4 au 6 Octobre 1985 .

TROMBETrA, P . J . et alli : «Les fouilles de la Cour Napoleon.» Archéologie el projet urbain .Revue des Monuments Historiques, núm . 136 . 1985 .

TROMBETTA, P . J . «El polémico proyecto del Gran Louvre. Las excavaciones arqueológicas e nla plaza Cuadrada y en la plaza de Napoleón .» Koine, núm. 1, Madrid, 1986 .

TROMBETrA, P . J . ; COLAS, J . M y BONIS, A . : «Dèdal» . Revista d'Arqueologia i Societat,núm . 1 . Barcelona, 1988 .

LES EXCAVACIONS DE LA RUE DE LUTÈCE

2 9

sionals i de voluntaris que oscil . lava entre trenta i cent vint . Per primeravegada en la història de l'arqueologia parisenca, professionals de forma-cions diverses es complementaren per dur a terme l'excavació, alhora qu ela gestió del material i la preparació per a la ulterior publicació .

A les dues hectàrees i mitja de la Cour Napoleon foren excavades le srestes d'un barri que havia començat a constituir-se a partir del segle xiii .

Efectivament, a final del segle xii, Philippe Auguste va construir un afortificació a la ribera dreta del Sena, sota l'actual Place Carrée del Louvre .Aquesta instal . lació fou el motor del desenvolupament urbà que es produ ía partir del segle xiii .

De l'època anterior al segle xii es van excavar les restes d'algun fons d ecabana i, sobretot, un nombre important de fosses i fossats relacionats am bles activitats domèstiques i agràries. Aquesta mena d'estructures apareixe ndocumentades des de l'època gal . loromana .

Des de començament del segle xiii, un sistema de carrers ortogonals fi -xa la configuració general de les illes de cases situades entre el Louvre i le sTuileries .

D'ençà d'aleshores es funden esglésies, una escola per als pobres i l'hos-pital de cecs dels Quinze-Vingts . Així doncs, en aquesta zona privilegiad ade l'urbanisme medieval, els vestigis arqueològics es multipliquen i es di -versifiquen . Les restes d'activitats artesanats hi ocupen un lloc important .

De la xarxa viària només s'han conservat dos carrers orientats N-S : larue Fromenteau i la rue St . Thomas .

A final del segle xiv, Charles V va incloure aquest barri en l'interio rd'una nova muralla que limitava la ciutat per l'oest . Aquesta fortificació h aestat excavada molt parcialment .

A partir de final del segle xvi, el barri experimentà un canvi social qu es'incrementà tot al llarg del segle xvii . Aquesta transformació es troba re-presentada per les importants restes de palaus nobiliaris excavats . Els no-bles propietaris d'aquestes mansions van seguir sovint els reis en els seu speriples parisencs .

Del Louvre de Louis XIV van poder ser exhumades també les impo-sants restes de l'anomenat mur Levau, contraescarpa inacabada del fossa tque encerclava el palau .

En passar la cort del Louvre a Versailles, el barri va tornar a experimen-tar un nou canvi . Alguns palaus particulars van ser enderrocats i al damun ts'hi construïren cases de veïns .

La destrucció definitiva de tot aquest barri es produí el segle xix, qua nNapoleó III decidí d'homogeneïtzar el Louvre .

Els crèdits que van permetre la publicació de la Cour Napoleon tamb évan estar a l'alçada de la que havia estat l'operació arqueològica més im-portant d'Europa . El seu cost total va arribar als 1 .200 milions de pessetes ,de les quals 160 milions es van adjudicar a la publicació .

Vint arqueòlegs i tècnics foren contractats durant dos anys per retorna rals parisencs i a la comunitat científica'la història d'un barri clau, molt ma lconegut fins ara .

30

F . AUDOIN 1 D'ALTRE S

EL JACIMENT DE LA RUE DE LUTÈC E

El juny de 1986, la construcció d 'un aparcament en ple centre de la ciu-tat va permetre que un equip de divuit professionals realitzés una de lesexcavacions més complexes de les que mai no havien estat dutes a termefins aleshores a París . Aquesta nova operació va ser inscrita també dins u nprojecte urbanístic que va modificar sensiblement l'antiga rue de Lutèce ,situada entre edificis públics del segle xlx (Prefecture de Police, Tribuna lde Commerce, Palace de Justice i l'hospital Hotel Dieu) .

Els arqueòlegs van ser testimonis i protagonistes, per segon cop, d ' unasituació nova: la signatura d'un Conveni entre l'Ajuntament de París i l'Es-tat ; aquesta subvenció mixta els va permetre de dur a terme l'excavació d e2.000 metres quadrats, amb abundància de mitjans i en el temps rècor dd'un any. La primera etapa de l'operació va ser finançada amb 146 milion sde pessetes .

La primera fase de construcció de l'aparcament i de la central de regu-lació del trànsit de París, tots dos subterranis, i la superfície dels qual scorresponia a la zona a explorar, es va dur a terme paral . lelament al streballs arqueològics . La construcció de la plataforma de cobertura d el'obra va fer que l'excavació, iniciada a l'aire lliure, esdevingués un espa i

semi-soterrani .Els primers sis mesos es van caracteritzar per les dificultats tècnique s

vinculades directament a les primeres intervencions de l'empresa de tre-balls públics sobre el jaciment . La il . luminació elèctrica i la contaminaci ódeguda als residus del ciment foren una constant permanent amb la qua les van haver d'enfrontar els arqueòlegs quotidianament .

Tanmateix, no eren solament els treballs de construcció els únics res-

ponsables de les dificultats tècniques; l'aigua retinguda per les capes d ' ar-gila impermeables o, fins i tot el clima, que s'anava fent més dur d'u nany a l'altre, van completar el paisatge apocalíptic del jaciment de la rue d eLutèce .

ELS ARXIU S

Amb anterioritat als grans treballs de Haussmann (la construcció de l aPrefecture de Police i del Tribunal de Commerce i l'obertura del boulevarddu Palais), el centre de París conservava un aspecte medieval, caracteritza tpels patis enfangats, les cases mig enrunades i els carrerons estrets i retort samb noms que recordaven el passat d'un barri actiu i comerciant : rue auxFèves, rue de la Vieille Pelleterie, rue de la Barillerie, rue de la Calandre ,

rue de St . Eloi, rue de la Vieille Draperie . . .La rue de Lutèce reemplaçarà aquest antic carrer de la Vieille Draperi e

en tres etapes compreses entre el 1787 i el 1867 .El carrer de la Vieille Draperie, amb una orientació que corresponia a

LES EXCAVACIONS DE LA RUE DE LUTÉCE

3 1

una sèrie de carrers de l'alta edat mitjana i de l'època gai . loromana, durantl'edat mitjana fou un dels eixos principals de 1'11e de la Cité que connectav ael Palais Roya] amb el centre comercial de l'illa . El segle xii la Vieille Dra-perie era habitada, principalment, per jueus . Aquests foren expulsats pe rPhilippe Auguste, el qual va lliurar llurs cases als comerciants de teixit s(drapiers) .

Aquest carrer limitava la part nord del monestir de St . Eloi, que fo ufundat l'any 635 pel tresorer de Dagobert sobre un terreny que pertanyiaal fisc . Aquest conjunt monàstic devia ser força extens per tal com l'abadi aaplegava, sota l'autoritat de Santa Aure, la primera abadessa, unes tres-centes religioses . Segurament el convent devia arribar en extensió fins a l arue aux Fèves .

El 1107 les religioses, que havien deixat de tenir una conducta irre-protxable (a causa d'un contacte massa sovintejat amb els soldats de l aguarnició del Palais Royal), foren substituïdes per monjos sota la direcci ód 'un prior .

A partir del segle xli, comencen a ser censats alguns terrenys del mones -tir fins que, a final del segle xnl, moment en què és possible reconstruir e lparcel . lari gràcies als arxius, tota la part nord del monestir serà edificada ,llevat d 'alguns jardins al sud del claustre .

El 1629, l'arquebisbe de París va lliurar el priorat als religiosos de l'Or -de de la Congregació de St . Paul . L'església i els annexos del convent, enmolt mal estat de conservació, foren restaurats .

Després de la Revolució, l'església fou utilitzada com a dipòsit d'arxius ,fins que el 1838, en el moment de la construcció de la rue de Constantine ,fou enderrocada .

Durant l'edat mitjana, les propietats del monestir comprenien tamb éuna part de les terres situades entre el carrer de la Vieille Draperie i el car-rer de la Pelleterie . A tocar d'aquestes vies hi havia l'abadia de St . Malgoi-re, que tenia l'església dedicada a St . Barthélemy . Aquesta església, cons-truïda a l'emplaçament de l'antiga capella del Palais Royal, fou fundad aper Hugues le Grand i fou consagrada pel seu fill, el futur Hugues Capet, afinal del segle x .

L'altre carrer exhumat en aquest jaciment és la rue St . Eloi, anomenat ,en L'edat mitjana, de la Savaterie . Té un traçat en ziga-zaga que potser cor-respon a un antic camí situat en les terres del monestir i format gairebé d eforma natural .

A l'est es trobava el carrer de la Juiverie (l'actual carrer de la Cité)

on els jueus s'havien instal . lat d'antic . Hi fundaren una sinagoga que e sva transformar en l'església de la Madeleine durant el regnat de PhilippeAuguste (fig. 2) .


3 3

L'EXCAVACIÓ

El jaciment es troba situat en ple cor de 1'ile de la Cité 3 i el seu caràcte rd'illa fa que tingui una connotació diferent de la de la resta dels explorat santeriorment a la ciutat . L'existència, d 'ençà dels primers dies de la roma-nització, d'un relleu topogràfic força marcat, derivat directament d'un pai-satge fluvial va mediatitzar la instal . lació humana.

Entre els murs dels cellers moderns s'estén una sinuosa franja de terren yconservada pel traçat dels carrers Saint-Eloi, orientat N-S, i la Vieille Dra-perie, orientat E-O, on s'han conservat dos mil anys d 'història parisenca,representada per sis metres de potència estratigràfica .

Fins a la segona meitat del segle II dC, un braç del Sena travessava e ljaciment . Se n'ha conservat una part de la vora situada a la zona més occi-dental del jaciment i hi romanen les restes d 'una ocupació anterior a l'arri-bada dels romans, que podria correspondre al segle l aC .

Als múltiples nivells de disposició d'al . luvions (llims calcaris) aportat spel Sena, s'hi poden distingir diverses fases d'ocupació representades pe rl'existència de negatius d'estaques de fusta (conservades, en algun cas, grà-cies a la humitat del terreny) i de fosses . La situació en l'espai de tote saquestes restes ens permeten de delimitar una sèrie de fons de cabana cir-culars, d'un diàmetre aproximat de cinc metres . D'alguns altres, que devienser rectangulars, n'ignorem les dimensions exactes i la utilitat .

Totes aquestes estructures, aillades del seu context d'ocupació, ens fa npensar en una elevació dels hàbitats, que potser eren construïts sobre pi-lars, o bé ens suggereixen una erosió permanent produïda en el moment d eles inundacions .

De la vora oriental d'aquest braç del Sena no se n'ha conservat cap ves-tigi, tot i que una anàlisi rigorosa de les restes arquitectòniques i del pen-dent dels dipòsits ens en permetrà una reconstrucció parcial .

Tanmateix, la depressió formada per aquest canal ha estat ben estudia -da, encara que no en la totalitat . Una sèrie considerable de talls estratigrà-fics que travessen la part central del jaciment de nord a sud, igual coml'excavació d'una important mostra, ens ha permès d'analitzar l'evoluciód'aquest antic braç, la història del qual, fins ara, ens era desconeguda .

El fons d'aquest braç del Sena és format pel terreny natural (argila -llims), on només ha estat observada una resta . Es tracta d 'una fossa afilladade l'ocupació corresponent i d'explicació difícil, per tal com no sembla qu ees tracti d 'una construcció relacionada amb l'extracció de matèria primera .D'altra banda, fa de mal comprendre el sentit que tenia en una zona ques'inundava sovint .

3 . L'ile de la Cité es troba situada al mig de la Conca de París, encerclada pel riu Sena .Aquest eixampla el seu curs gràcies als afluents Yonne i Marne a l'est de París i Oise i Eure, al'oest.

Estrabó ja ens parla a la seva «Geografia» de la importància d'aquest riu com a via de comu-nicació .

34

F . AUDOIN 1 D'ALTRE S

Una capa gruixuda d'argila blava, barrejada amb restes vegetals, es v aanar sedimentant sobre tota la superfície . S'hi han pogut observar les reste snegatives d'estaques o, fins i tot, de capes d'ocupació molt primes i fosse sque podrien correspondre, en alguns sectors, a la primera meitat del segl eu dC .

A partir de la segona meitat del segle u dC, el canal, esdevingut un veri-table aiguamoll insalubre, va començar a ser empantanat mitjançant l'abo-cament de matèria orgànica i de desferres de construcció que s'acumule nen un gruix de més de dos metres . Aquests dipòsits són compactes i humit si contenen una important quantitat de fusta i de cuir, així com restes òssie sen connexió de cavalls, gossos, un ase, i d'ocells, entre els quals cal destaca run voltor, una espècie molt mal coneguda en l'època gal•loromana .

A la vora oest del canal, després d'un període d 'abandonament, reaparei-xen, a partir del segle 11, els fons de cabana rectangulars, igual que les alinea-cions d'estaques, relacionades, segurament, amb les activitats de pesca .

Tot al llarg del segle iii el canal fou reomplert sistemàticament mitjan-çant l 'abocament constant de deixalles orgàniques, pero no alimentàries, imaterials de construcció diversos .

En la segona meitat del segle nI fou construït, amb fusts de colum-na invertits, un altar que s'elevava sobre allò que podia haver estat la bas edel pendent oriental del canal . Al costat foren dipositades dues destralsneolítiques .

D'altra banda, no gaire lluny de la vora occidental, un conjunt de baixosrelleus i de restes de fusts de columna i arquitraus foren reutilitzats per ala construcció d'una efímera instal . lació «arquitectònica» .

En un d'aquests blocs de pedra hi ha representada una escena marinaformada per un tritó que bufa una conquilla sobre la qual és asseguda un adona que porta una palma a la mà . Aquest conjunt és d 'una gran qualita ttècnica i deu provenir, igual que les altres restes, d'un edifici públic derruït .

Totes aquestes restes, encara que es troben escampades, pertanyen a l amateixa fase cronològica, i foren cobertes de seguida per altres aportacion sorgàniques .

En l'estat actual de la investigació no se 'n pot avançar cap conclusió ,tot i que, possiblement, es tracti en tots dos casos de construccions ritual sque devien fer referència a un culte a l'aigua .

Les primeres estructures construïdes en dur (àrea artesanal) exhumadesa la part occidental del jaciment daten d'aquesta època .

A partir de final del segle [[[ i principi del segle Iv, el primer carre rorientat E-O (decumanus) establirà el primer esquema d'un urbanisme . De sd'aquest moment i fins al segle xvii1, el traçat del futur carrer de la Vieill eDraperie experimentarà poques modificacions .

Pel que fa a l'hàbitat, les restes excavades són molt fragmentàries a cau -sa de les pertorbacions modernes . Apareixen escampades i no són monu-mentals, tret dels vestigis d ' un edifici construït amb blocs calcaris de gran sdimensions, exhumat a la zona sud-est del jaciment .


3 5

En la primera meitat del segle Iv es va aixecar un nou edifici sobre lesrestes enrunades de l'estructura que acabem de descriure . Als seus nivellsd'ocupació s'ha conservat una col . lecció de monedes (més de cent) datadesen la meitat del segle iv, que constitueix un dels rars conjunts metàl . licsben conservats .

Del segle Iv al segle vi una sèrie de murs orientals E-O i N-S configura -ven els límits parcel•laris de la primera organització urbana d'aquesta ban-

da de 1'11e de la Cité . Les primeres estructures exhumades suggereixen un ainstal . lació encara mal organitzada . Es tracta, sobretot, d'espais dedicat sa les activitats artesanals, situats a la perifèria d 'hàbitats més ben organit-zats . S'hi succeeixen una sèrie de sòls, llars de foc, fosses i negatiu sd'estaques .

Nous abocaments de terra semblen posar fi a aquesta mena d ' ocupaciódesordenada per deixar pas a les primeres construccions característique sd'una organització urbana permanent. Les tanques d'estaques i, més enda-vant, els murs ben construïts, són l'exemple d'una instal . lació estable.

Alhora, se succeeixen els diferents nivells del decumanus construïts mit-jançant una capa o diverses capes de preparació (tegulae, argila i pedres)sobre les quals es disposa un enllosat i/o un empedrat .

En aquesta part de l'Ile de la Cité, tan marcada per un medi natura ldifícil de controlar, el pas del camp a la ciutat es va anar fent a poc a po ci no gens radicalment .

Des del segle vi fins al vm, l'espai ocupat pel decumanus fou utilitzatper a la construcció dels primers hàbitats merovingis, les restes dels qual sapareixen afillats del seu context urbà a causa de les pertorbacions produï-des per les grans transformacions arquitectòniques de la baixa edat mitjan ai de l'època moderna. Malgrat tot, les fosses i les sitges són el testimonid'una vida domèstica intensa . Les restes òssies i la ceràmica representen l abaula perduda de la història parisenca .

La part meridional del jaciment va experimentar una transformaci óviolenta a causa de l'arrasament produït per la instal . lació d'una de les pri-meres necròpolis del monestir de St . Eloi . Aquest cementiri, adossat a do smurs d'època romana reutilitzats, pertany a 1'esglèsia d'un monestir funda tper St . Eloi el segle VII sota el regnat de Dagobert. D'aquesta església, e lplànol de la qual ens ha estat restituït pels arxius, només se n'han conservatels fonaments del límit septentrional i una part de la façana .

En van poder ser exhumades cinc inhumacions (dues foren trobades e nels sondeigs realitzats per la CPV el 1981) . Els enterraments foren realitzatsen fosses excavades directament en un terreny del Baix Imperi . Aquest ce-mentiri es devia trobar entorn de l ' absis de l ' església i cal situar-ne la data-ció en els segles VIi-VIII si tenim en compte la cronologia d'un gra de colla-ret de pasta vítria trobada entre les tombes .

El segle VIII hi havia un carrer, del qual es conserva el traçat N—S sot ala futura Savaterie, més endavant St . Eloi, que devia circuir el cementiri .Aquest carrer era limitat per un mur que prengué l'alineació de construc-

36 F. AUDOIN I D'ALTRE S

cions ga l . loromanes anteriors . Alhora, el futur carrer de la Vieille Draperieva constituir el límit nord del conjunt monàstic . Aquests carrers van con-servar el seu traçat fins al segle xIx .

En el segle xl el cementiri va deixar d'organitzar l 'espai . Els murs qu eel protegien foren enderrocats i recoberts amb un sòl de terra batuda .Aquesta ocupació potser depenia d 'una propietat privada o bé es tractavade les restes d 'un hàbitat dependent de la comunitat religiosa . La naturale-sa de les deixalles alimentàries dipositades sobre aquest sòl i les excavadesen una fossa d'aquesta mateixa època ens ajudaran a saber si es tract ad'una forma de vida específica o si, ben al contrari, es pot comparar am bels altres dipòsits contemporanis del jaciment .

En el segle xlu es va dur a terme una nova reestructuració . A parti rd 'aquell moment, el carrer de la Savaterie va ocupar la superfície dels an-tics hàbitats de l'alta edat mitjana.

De la baixa edat mitjana se n'han conservat pocs exemples . Cal destacar-ne alguns murs parcel•laris limitats pels carrers de la Vieille Draperie i d ela Savaterie ; llurs elevacions conservaven encara les arrencades de lesvoltes. També es conserva una sèrie important de latrines que cronològica -ment van des del segle x111 al xvi; presenten una sedimentació semblant :totes disposen d'una successió d'estrats orgànics i de sanejament (cendra ,sorra, calç) . N'hi ha dues (l'una del segle x111 i l'altra del xv) que han con -servat material d'una qualitat extraordinària . Plats, culleres i planxes defusta, restes de teixit i cistells de vímet, constitueixen, a hores d'ara, l acol•lecció medieval més important d'aquesta mena d'objectes que hi h aa París .

L ' ÈPOCA MODERNA

Els segles xvlI, xvIII i xIx són els més ben representats, des del punt d evista arquitectònic . Efectivament, a partir del segle xvll, aquesta zona de lbarri central de 1' 1 le de la Cité experimentà un desenvolupament substan-cial . La necessitat d'espai va modificar, en certa manera, les tècniques d econstrucció, però no els eixos del parcel . lari, que continuaran sent orga-nitzats pels carrers de St . Eloi (antiga Savaterie) i de la Vieille Draperie .

En aquesta illa on hi ha el jaciment de la rue de Lutèce, la necessitat d enous espais vitals imposarà la construcció de cellers profunds que seran lacausa principal de les pertorbacions en els nivells corresponents a les ocu-pacions anteriors . 4

4 . Les datacions avançades en aquest article no són definitives . Sobre la rue de Lutèce ve-geu :

BulssoN, D . : «Decouvertes rue de Lutèce.» Arqueologia, núm. 217, pàg. 16-22 . París, 1986 .EQUIP ARQUEOLÒGIC DE LA RUE DE LUTÈCE : «Le site de la rue de Lutèce : un coeur urbain sa(si

dans sa longue durée .» Rapport preliminaire. Marc, 1987 .


3 7

Cellers, latrines, pous, fosses i plantes baixes junt amb els plànols d'ar-xiu (existents a partir del xvi i, sobretot, del xvil) ens permetran de recons-truir la totalitat del parcel . lari de l'Època Moderna (fig. 2) .

ALTRES OPERACIONS

Des del 1984 fins al 1986 la CPV va dur a terme també una sèrie d'exca -vacions de més o menys envergadura, tant a 1'Ile de la Cité com a d'altre szones de la ciutat . La més important de totes fou la realitzada sota la Cou r

Carrée du Louvre . Aquí foren exhumades les restes del primer Louvre, fo-talesa construïda per Philippe Auguste fora del recinte emmurallat d eParís, més endavant palau reial de Charles V . Les imposants restes de latorre mestra i els fossats que l'encerclen han conservat una elevació apro-ximada de nou metres i han estat integrats en una cripta arqueològic asubterrània . 5

El 1986, la CPV va poder realitzar quatre noves petites operacions . Laprimera, duta a terme en un solar del carrer de l'Abbé de 1'Epée, va perme-tre l'excavació de diversos carrers i cellers gal . loromans que encara conser-vaven unes pintures murals excel . lents . Aquestes restes formen part d'unbarri situat en la perifèria de la Lutèce romana . D'altra banda, el seguimen tde la construcció d'un accés al RER St . Michel, a la cantonada de l'hospita lHotel Dieu i el carrer Cité, permeté el descobriment d'una part de la mura-lla gal . loromana que defensava el sud de 1' 1 le de la Cité .

Finalment, dues excavacions són dirigides actualment per aquest equi pmunicipal, l'una a l'Institut Cury i l'altra sota la plaça de Nótre Dame a1'ile de la Cité . 6

EL FUTUR

Un equip de vuit persones ha treballat durant sis mesos per a prepara rla publicació . La primera fase de l'operació de la rue de Lutèce ha durat ,doncs, divuit mesos .

MUÑOZ LACASTA, J . A . i AUDOIN, F . : «El yacimiento de la rue de Lutèce: la técnica, la gestión ,

la difusión .» Dèdal . Revista d'Arqueologia i Societat, núm . 2 (en premsa) Barcelona .EQUIP ARQUEOLÒGIC DE LA RUE DE LUTÈCE : «Le site de la rue de Lutèce .» Rapport de Fouille .

1986-1987 .5. Sobre la Cour Carrée vegeu:FLEURY, M . et alli : «Le Louvre des rois . Les fouilles de la Cour Carrée.» Archeologia ,

núm . 110, 1986 .6. Sobre el Parvis Nótre Dame vegeu :FLEURY, M . et alli : «La crypte archéologique du Parvis de Nótre Dame .» Archeologia,

núm . 147 . 1980 . Págs . 6-29 .Aquest apartat ha estat realitzat per BEAUTIFULS, E.

38

F. AUDOIN I D'ALTRES

L'interès creixent de l 'Ajuntament de París per una exposició de prestig ia principi de 1989 i l ' interès científic d'aquest jaciment clau podrien moti-var un nou i important finançament que permetria de dur a terme aques tprojecte .

Han estat presentats al Consell Superior de la Investigació Arqueològic auna sèrie de projectes . De moment, però, la situació continua en punt mort .

Tanmateix, la cosa que sí que sembla certa és que, si es realitza la publi -cació, es veurà reduïda a una simple monografia, atès que els crèdits per afer un estudi exhaustiu del jaciment seran insuficients .

D 'una altra banda, la construcció d'una àrea d 'aparcament subterra-ni al Carrousel, relacionada amb el projecte de renovació del Museu de lLouvre, suposarà una nova activitat arqueològica en aquest sector ric e nrestes rurals medievals i gal . les, i àdhuc prehistòriques . Aquí es trobare nles empremtes del primer home neolític parisenc. Tot plegat sense oblida rque també a la mateixa zona fou descobert el taller instal . lat per BernardPalissy (original naturalista i ceramista) per dur a terme l ' encàrrec de Ma-ria de Mèdici : la realització d'una cova artificial decorada amb tota men ade representacions humanes, animals i vegetals . Aquesta fou una obra ina-cabada que ens va deixar les restes de cinc mil peces i fragments que en spermetran de renovar l'estudi de l ' obra de Palissy, pràcticament abandonatdes del segle xix .

Aquesta nova tasca impulsarà una altra vegada la constitució d'un am-pli equip i serà finançada amb 360 milions de pessetes .

EI megalitisme de I'Albera-Serrade Roda-Cap de Creu s(Alt Empordà-Vallespir Oriental), segonsels estudis dels darrers 10 anys(1979-1988)JOSEP TARRÚS 1 GALTER

INTRODUCCI Ó

Quan es va començar a treballar en aquesta zona megalítica l'any 1979 ,la nostra intenció era centrar l'esforç d'excavació en una àrea reduïda pe rtal que l'estudi final fos al més exhaustiu possible i pogués servir així co ma pauta per a la comprensió de la resta de l'àrea de l'Albera i de l'Alt Em-pordà en general .

La zona triada va ésser la de les conques de 1'Orlina i 1'Anyet, dos petit srius que s'ajunten abans de desembocar al Llobregat de Muga, el principa lafluent de la Muga dintre de la seva conca nord .

Aquesta elecció es va fer a causa de la forta concentració de dòlmensque presentava, entre els quals hi havia el sepulcre de corredor de la Fon tdel Roure, tantes vegades citat com a exemple de dolmen de l'Alt Empordàamb la seva cambra subcircular, avantcambra amb porta i corredor de pa -ret seca.

També va pesar el fet que les nostres visites prèvies ens havien conven-çut que els dòlmens d'aquesta zona es trobaven potser en millors condi-cions de conservació que els altres de 1'Albera i no cal dir de la Serra deRoda o del Cap de Creus, molt més malmesos aquest darrers pels conreu sde la vinya en estar en cotes més baixes .

Passats els primers anys (1979-1981, en col . laboració amb Júlia Chin-chilla, Rosó Vilardell i Josep Castells), que es varen dedicar sobretot a l'ex-cavació sistemàtica del major nombre de sepulcres possible, sempre dintred'aquesta àrea de 1'Orlina i 1'Anyet (Coma de Fèlix, Girarols, Comes Llo-bes de Pils, Solar d'En Gibert, Arrenganyats, Les Morelles, Coll de Madàs Ii Barranc), els anys següents (1982-1988, en col . laboració amb Júlia Chin-chilla) es varen emprar en l'excavació, ara més reposada, d'altres sepulcres

40

JOSEP TARRÚS 1 GALTER

(Gutina, Tires Llargues, Fontanilles, Salt d 'en Peió) i a completar algun saspectes de les anteriors .

Aquest seria el cas del dolmen del Barranc del qual se'n reexcavà el cor-redor (1984). Darrerament (1988) a tots els dòlmens dels tres primers any ss'hi ha practicat una trinxera al túmul per tal de recollir mostres per a le sanàlisis antracològica i pal•linològica, alhora que es podia estudiar am bmés deteniment la composició interna i les estructures externes d 'aquest stúmuls .

Serà també en aquesta segona etapa (1984-1988) quan s 'aborda de ma-nera sistemàtica la restauració de cadascun dels dòlmens excavats, gràcie sal patrocini del Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació d eGirona . D'entrada es restaurarà el dolmen del Barranc (amb l'ajut del pale-ta Salvador Famoso de Figueres) i després els de Gutina, Tires Llargues ,Fontanilles, Salt d ' En Peió i Arreganyats (amb l'ajut del paleta Rafael Ins ad 'Espolla), tasca que s'anirà continuant fins a tenir completada tot prime raquesta zona de 1'Orlina i 1'Anyet .

Un altre fet important que marcarà aquesta etapa (1982-1988) serà l aincorporació dels companys Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero del GE-SEART (Grup Empordanès per al Salvament i Estudi de l'Arquitectura Ru-ral i Tradicional) als treballs de prospecció sistemàtica de 1'Albera (nord isud), la Serra de Roda i el Cap de Creus .

Gràcies a les sortides setmanals d'aquest equip, s'han retrobat tots el sdòlmens citats a la bibliografia dels anys 20-40 (excepte el del Mas Godó) ,amb algun cas tan difícil com el de Canadal (La Jonquera) que no s'havi avist des de feia 66 anys . També s 'han descobert nombrosos monument smegalítics nous, tant dòlmens com menhirs (un d'ells el dels Palaus d'Agu-llana decorat amb inscultures), sense comptar els abrics sepulcrals graní -tics, a vegades veritables paradòlmens, i les innombrables roques amb ins-cultures (cassoletes amb reguerons formant motius diversos sobretot antro-pomorfs en creu) .

També devem a aquest grup la descoberta del primer assentament a l'ai -re lliure del neolític mitjà de l'Alt Empordà, al costat mateix de tres sepul-cres de corredor, en el paratge de Ca N'Isach (Palau-saverdera), al vessan tsud-oest de la Serra de Roda, descobert després del pas de les màquine sque obrien un nou carrer d'una urbanització el mes de febrer de 1987 .

No cal oblidar-se tampoc de l'Associació Cultural i Esportiva Jonque-renca, els membres de la qual han contribuït també durant aquests darrer sanys a la descoberta de molts sepulcres megalítics inèdits, així com del safeccionats locals com els Srs . Joan Calverol d'Espolla, Lluís Torres de St .Climent Sescebes o Joan Ortensi de Roses, descobridors també d'algun sdòlmens i guies incansables dels monuments megalítics dels seus terme smunicipals .

Gràcies als esforços d'uns i d'altres, i en especial del GESEART com j as'ha dit, durant els últims 10 anys s'han descobert 30 dòlmens inèdits (20 a1'Albera Sud, 5 al Cap de Creus i 5 a la Serra de Roda) i 4 menhirs igual-

EL MEGALITISME DE L'ALBERA-SERRA DE RODA-CAP DE CREUS

4 1

ment inèdits, aquests darrers tots a I'Albera Sud (Estanys I, dempeus i am bestructures circumdants, Els Palaus d'Agullana, redreçat el 24 de juny d e1987 ; Estanys II de la Jonquera, redreçat el 13 de desembre de 1987 ; i eldels Rocs Blancs d'Espolla, que és redreçat el 24 de juny d'enguany 1988) ,més d'un centenar de roques amb inscultures tant a l'Albera com a la Serrade Roda com al Cap de Creus, i sobretot l'esmentat assentament a l'air elliure de Ca N'Isach al vessant sud-oest de la Serra de Roda .

A finals d'aquesta segona etapa (1986-1988) serà quan s'amplia l'ho-ritzó d'estudi a tot l'Alt Empordà, per tal de poder comprendre millor e lfenomen megalític d'aquesta zona en conjunt i en conseqüència poder des -triar amb més rigor les característiques pròpies del grup megalític de le sconques de l'Orlina i I'Anyet .

S'excavaran ara jaciments de vital importància per a la comprensió glo-bal d 'aquests grups constructors de monuments megalítics de l'Alt Empor-dà-Vallespir Oriental, com poden ésser el menhir amb estructures circum-dants dels Estanys I i el sepulcre de corredor veí dels Estanys II de la Jon-quera a la part sud-oest de l'Albera, a pocs metres un de l 'altre (encol . laboració amb Miquel Cura, els anys 1987-1988), les cistes amb túmu lde Roses (Tomba del General i Pla de les Gates), damunt de la cala Mont-joi al Cap de Creus (1986-1987 en col . laboració amb Àngel Bosch i Sar aAliaga), i finalment l'assentament a l'aire lliure de Ca N'Isach a Palau-saverdera (1987-1988 en col . laboració amb Júlia Chinchilla, Sara Aliaga iOriol Mercadal) .

Aquest darrer jaciment ens haurà d'aportar moltes dades inèdites sobr ela cultura material i els tipus d'assentament dels primers constructors d esepulcres megalítics de l'Albera-Serra de Roda-Cap de Creus .

No cal dir que tots aquests treballs no s'haguessin pogut mai dur a ter-me sense la col . laboració de tots els companys que hem citat i també am bla d'altres que han col . laborat activament en les darreres campanyes d'ex-cavació (Ana Loriente, Mònica Tusell, Toni Daniel Lou, Pere Joan Ala -cambra, Josep Anton Molina, etc .) o bé que s'han encarregat de les anàlisi spol•líniques (Francesc Burjachs) i antracològiques (Maite Ros) .

ELS PRIMERS RESULTATS : LES NOVETATS

A) Quant als sepulcres megalítics

Tipus de Sepulcres

Les dades aportades per les excavacions recents dels sepulcres megalí-tics de les conques de I'Orlina i l'Anyet (Albera), així com de la zona de lacala Montjoi al Cap de Creus, han servit per clarificar força quina classede dòlmens hi ha a l'Alt Empordà-Vallespir Oriental .

En primer lloc s'ha confirmat la presència de sepulcres de corredor de

42

JOSEP TARRÚS 1 GALTER

cambres poligonals (subcirculars, trapezoïdals, rectangulars), en haver-n epogut finalment excavar els passadissos d'accés (Arreganyats, Tires Llar-gues, Gutina, Comes Llobes de Pils, etc .) . Igualment s'ha confirmat l'exis-tència de les petites galeries catalanes, clarament evolucionades dels sepul -cres de corredor locals (Coll de Madàs I) .

Com a novetats cal destacar la identificació de cistes (rectangulars oquadrangulars) dins de grans túmuls (Vinya d 'En Berta, Tomba del Gene-ral, Pla de les Gates) i també l'existència d'un tipus especial de cambr asimple, amb accés des del centre del túmul a través d'un vestíbul-pou, quehem batejat com a arques (Salt d'En Peió, Estanys I) .

De molt d ' interès ha estat la també recent excavació de François eClaustre (Chargée de Recherche au CNRS Présidente du Groupe de Préhis-toire du Vallespir et des Aspres) al dolmen de la Sureda (Morellàs, Valles-pir Oriental), a l'extrem nord-occidental de l'Albera, que ens ha demostratl'existència en aquesta zona del tipus més comú, segons la bibliografia, decambra simple : la que posseeix un accés des del centre del túmul a travé sd'una porta frontal elevada (o finestra), coneguda generalment com a cam-bra pirinenca .

De fet aquest tipus de dolmen no estava documentat al Pirineu Orienta lper cap excavació que hagués demostrat la validesa d'aquest sistema d'ac-cés a la cambra funerària . Es possible, ara, pensar que alguns dòlmens sensecorredor de l'Albera sud-occidental puguin correspondre igualment aaquesta classe de sepulcre, o bé al tipus de ('arca amb vestíbul-pou .

Percentatge i distribució

Pel que ara sabem un 80% dels dòlmens de l'Alt Empordà i del Vallespi rOriental són en realitat sepulcres de corredor, encara que sovint el seu ma lestat de conservació els faci incognoscibles . La resta es repartiria entre le sgaleries catalanes, les cambres simples i les cistes amb túmul .

La seva distribució en tota la zona és particularment interessant : els se -pulcres de corredor estan estesos per tota l'àrea, essent el mateix nombrepràcticament a l'Albera (36) i a la Serra de Roda-Cap de Creus (34), encar aque la concentració sigui relativament més densa a la segona zona ja qu eés molt més reduïda (1/3 de l'anterior) .

Les galeries catalanes també les trobem a les dues zones (5 a l'Albera i2 a la Serra de Roda), encara que es nota una concentració a la part occi-dental (nord i sud) de 1'Albera .

Les cambres simples (arques o cambres pirinenques) només estan docu-mentades per ara a l'Albera (8), i dins d'ella només a la seva part occidenta l(nord i sud) .

Les cistes amb túmul, en canvi, només estan documentades al Cap deCreus (3) i a la part sud-oest de la Serra de Roda (2) .

En total doncs, es coneixen actualment 90 dòlmens segurs en aquest azona de l'Alt Empordà-Vallespir Oriental, amb una clara predominança


4 3

dels sepulcres de corredor envers els altres tipus . Si ens fixem en l'àrea glo-bal de les dues serralades, uns 500 km quadrats, veurem com el percentatg ecorresponent és 5,5 dòlmens per km' .

S'observa també que els sepulcres de corredor tendeixen a agrupar-s eformant necròpolis, encara que a vegades també se ' ls troba aïllats, fet qu eveiem repetit en el cas de les cistes amb túmul . Les galeries catalanes, e ncanvi, apareixen normalment aïllades, o bé al costat de sepulcres de corre-dor, igual com passa amb les cambres simples (arques o cambres pirinen-ques) .

Emplaçament, orientació i arquitectura

Els dòlmens d'aquesta zona es basteixen tant en terreny planer (cotes100-200) com en una franja més elevada, entre els 200-400 metres sobre e lnivell del mar. Es coneixen pocs exemplars per damunt d'aquesta cota, en-tre els quals cal destacar el de la Font del Roure (600 metres sobre el nivelldel mar) .

Els trobem normalment construïts sobre terreny pla, però a vegades elsveiem també en pendents suaus o fortes .

S 'orienten principalment cap al sud-est, sud, i poques vegades al sud-oest, seguint la tònica dels sepulcres de la façana atlàntica, a excepció d eles cistes amb túmul que orienten el seu perfil al nord-sud .

Per a la seva construcció s'utilitzen sempre roques locals (granit, pis-sarra, gneis, esquist i quars), sovint extretes de pedreres immediates a lmegàlit .

Les cambres funeràries dels sepulcres de corredor de forma subcircula ri trapezoïdal, els tipus més antics, es construïren solapant-ne les lloses, d eforma ametllada generalment . En canvi les cambres rectangulars dels sepul -cres de corredor més recents, de les galeries catalanes i de les cambres sim-ples (arques-cambres pirinenques) es construïren alineant les seves lloses ,de forma prismàtica generalment .

Pel que fa a les cistes amb túmul direm que es tractarà sempre de caixe stancades, fetes de lloses molt primes i de poca alçada, ametllades o prismà-tiques, posades en línia.

El sistema d'accés variarà segons la classe de dolmen de què es tracti .En el cas dels sepulcres de corredor i de les galeries catalanes s'accedirà ala cambra a través d'un passadís des de la mateixa vora del túmul . Pel quefa als sepulcres de corredor aquest passadís serà més baix que la cambr aperò entre les galeries en trobem alguns que són una mica més baixos ialtres de la mateixa alçada que la cambra . Sempre existeix però una claradiferenciació de les cambres i dels corredors, perquè les lloses emprades pe ra les primeres són molt més grans que les dels passadissos .

Les cistes amb túmul no estaven pensades per a ésser reutilitzades, i pe raixò estaven colgades dins d'un túmul sense cap accés .

En canvi, entre les cambres simples coneixem ara dos sistemes d'accés

44

JOSEP TARRÚS I GALTE R

segurs : el vestíbul-pou (arca del Salt d'En Peió a St . Climent Sescebes) i l afinestra-porta (cambra pirinenca de la Sureda a Morellàs) .

En el primer cas s'accedeix a la cambra des del centre del túmul a travé sd 'un vestíbul-pou, des d'on es pot remoure una llosa-porta que ocupa l ameitat de la seva cara frontal .

En el cas segon s'accedeix a la cambra des del centre del túmul també ,però a través d'una porta elevada o finestra, col . locada damunt d 'una altrallosa inferior que sosté el túmul, oberta en la seva cara frontal .

Quant als túmuls, fent la seva funció de contrafort de les cambres, he mobservat que la gran majoria estan fets de blocs grans a la base i més petit sa la superfície, barrejats amb terra, que se sostenen amb un anell exterio ro cromlec de grans blocs (cistes amb túmul, sepulcres de corredor i galeries ,generalment) o de lloses clavades (galeries catalanes tardanes i cambressimples) .

En un sol cas, el sepulcre de corredor dels Estanys II (la Jonquera), he mpogut observar un túmul més complex, fet d'un anell de grans blocs al vol -tant de la cambra i un altre anell exterior de blocs més petits (cromlec) ,entre els quals només hi havia una massa de terra .

Cronologia absoluta i relativa

Podem intentar deduir la cronologia relativa a través dels materials ar-queològics que han aparegut en els diferents tipus de dòlmens i també a tra-vés de la tipologia comparada de les diferents arquitectures conegudes am bles d'altres zones més ben datades, com ara la façana atlàntica europea .

Segons aquestes premises veurem que les cistes amb túmul i els sepul-cres de corredor (cambres subcirculars-trapezoïdals) de l'Alt Empordà -Vallespir Oriental haurien de correspondre a la fase més vella, ben bé din sd'un neolític mitjà (3500-2700 aC), mentre que els sepulcres de corredor decambres rectangulars i les galeries catalanes se situarien al seu darrera du-rant el neolític final (2700-2200 aC) .

Els pocs materials del neolític mitjà apareguts en alguns d'aquests sepul-cres de corredor antics (trapezi de sílex melat des dels Estanys II, olles ambcoll del Barranc, barrilet de calaïta de la Font del Roure, etc .) ens confirma-rien aquesa hipòtesi .

El mateix passaria amb els sepulcres de corredor tardans (cambres rec-tangulars) i les galeries catalanes, que no posseeixen mai materials del neo -lític mitjà i, en canvi, en tenen del neolític final (paletes d'esquist i dene sd 'esteatita del sepulcre de corredor de la Cabana Arqueta, raspador sobr elàmina de sílex de la galeria de Coll de Madàs) .

Per acabar, les cambres simples (arques o cambres pirinenques) serie ncoetànies de la cultura campaniforme durant el calcolític (220-1800 aC) ,segons sembla deduir-se de la manca d'elements clars del neolític final i pe rcontra la constant presència de ceràmiques campaniformes (Pirinenc) qu es'hi observa (arca del Salt d'En Peió) .

EL MEGALITISME DE L'ALBERA -SERRA DE RODA-CAP DE CREUS

4 5

Les úniques dates de cronologia absoluta es refereixen a dos sepulcresde corredor de la fase més antiga . Són les següents :

Sepulcre de corredor (cambra subcircular) d'Arreganyats (Espolla, l'Al-bera) : UGRA-148 5400 ± 100 BP = 3450 BC .

Sepulcre de corredor (cambra subcircular) de Tires Llargues (St . Cli-ment Sescebes, 1'Albera): GAK-12 .162 5090 ± 160 BP = 3140 BC .

Les dues mostres de carbons foren extretes del paleosòl del sepulcre, ala zona del corredor . Serien una bona prova de la primera època constructi-va dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Vallespir Oriental .

Dades sobre paleoambien t

Posseïm ja unes primeres dades sobre la vegetació que envoltava el sdòlmens quan foren construïts, a través de les anàlisis palinològique s(Francesc Burjachs) i antracològiques (Maite Ros) dels seus paleosòls .

Segons elles durant el neolític mitjà dels primers sepulcres de corredo r(Tires Llargues, Gutina, Barranc) el clima seria més temperat i humit qu el'actual a 1'Albera, amb abundants zones de prats i boscos de roures, alzina-suro i pins . S'ha localitzat en algun dolmen (Barranc, sobretot) una for-ta presència d'arbres de ribera (om, freixe, avellaner, vern, etc .) que ens as-senyalen que l'aigua devia d'ésser abundant en aquella època .

Les poques dades de què disposem ara per ara sobre els paleosòls del ssepulcres de corredor tardans (Fontanilles) i sobre les galeries (Coll de Ma-dàs) del neolític final, com també sobre les cambres simples (arc del Sal td'En Peió) del calcolític, no ens permeten dir gairebé res sobre els paleoam -bients de l'època. Únicament podem esmentar que s'observa un creixemen tdel bruc, l'estepa i el boix, en detriment dels boscos de roure/alzina-suro ,que a vegades veiem substituïts ara per pinedes .

B) Quant als menhir s

Els tipus de menhirs que ara coneixem, segons la seva forma, serien el sfal . liformes (Els Palaus, Estanys II, etc .), els estei . liformes (La Murtra, Es-tanys I, etc .) i els antropomorfs (Quera Fumat, Perafita o Frare de Cervera ,etc .) . En un sol cas (Els Palaus) tenim constància d'inscultures (un 8 o u njou) sobre la seva superfície .

Se 'n coneixen actualment 13, tots a 1'Albera, on es distribueixen paral-lelament, al llarg de la muntanya . Alguns estan agrupats en una àrea d epocs metres, com els dels Estanys I i II, molt a prop també del Quera Fu -mat, mentre que tots els altres coneguts estan aïllats . El seu emplaçamen tva des de la plana (100 m sobre el nivell del mar) fins a mitja muntany a(400 m), però sempre s'aprofita una zona planeta per a bastir-los .

En un sol cas –Estanys 1– s'ha pogut comprovar l'existència d'estructu-res al voltant del menhir. Concretament un fossa[ semicircular al seu da-vant, que empalma amb una paret de pedra seca al seu darrera . Es tractaria

JOSEP TARRÚS I GALTER

Fig. 1. — Distribució dels jaciments megalítics de 1 Albera-Serra de Roda-Ca pde Creus.

per tant d'un recinte, presidit pel menhir . La major part del altres, en can-vi, no semblen conservar cap senyal d 'estructures a excepció del mateixmenhir .

Estan fets sobre roques locals (granit, pissarra) i el seu perfil s'orient atant a l 'est-oest com al nord-sud .

La seva funció seria essencialment la de marcar un territori, però tamb éla d'assenyalar la proximitat d'una necròpolis . En el cas dels menhirs ambestructures circumdants (fossats, altres menhirs com a la Murtra) hem d econsiderar-los llocs de reunió social dels grups que vivien en aquella zona .

La seva cronologia no ha de ser diferent de la dels sepulcres més antic sde l'àrea, si tenim en compte que existeix un probable menhir trencat, reu-tilitzat com a suport del sepulcre de corredor de Gutina . El que no podemsaber és fins a quina data es varen seguir aixecant, encara que és probabl eque se'n construïssin fins al neolític final-calcolític .

46


4 7

C) Quant a les sepultures alternative s

Ens referim a les sepultures que es feien servir coetàniament als sepul-cres megalítics de l'àrea estudiada .

Se'n coneixen actualment de dues classes :–Les coves, de fractura generalment, i ampliades per corrents d 'aigua ,

obertes a la pissarra (Cau del Llop de Vilajuïga) . Presenten sovint l 'entradaobturada per una paret seca, i a vegades estructures més complexes, co mserien les lloses clavades de la cova dels Encantats (Port de la Selva) .

–Els abrics granítics, formats per l 'apilonament de blocs erràtics de gra-nit, i els abrics de pissarra, simples balmes poc profundes . Estan agençatsgeneralment amb murs de pedra seca o lloses clavades per tal de formaruna cambra funerària, tancada per un mur o per una llosa (Cau Conillers ,La Murtra, a 1 'Albera) . Alguns com el del Mas de la Pallera (granit) a l aSerra de Roda, o el del Turó del Cap de l'Home (pissarra) al Cap de Creus ,posseeixen fins i tot un petit corredor d'accés fet de lloses . Els casos mé scomplexos semblen veritables paradòlmens .

Se 'n coneixen actualment molts, especialment del tipus més simpl e(abrics granítics amb murs de pedra seca), sempre a prop de dòlmens, tan ta 1'Albera, com a la Serra de Roda, com al Cap de Creus .

A través dels materials arqueològics que en coneixem semblen remun-tar-se al neolític final-calcolític com a mínim, amb perduracions duran tl'edat del bronze antiga, sense que de moment tinguem constància de l apresència d'elements del neolític mitjà .

En un sol cas, al Cau Conillers d'Espolla, J . Ruiz Solanes, –que l'excavàl'any 1970–, va poder recuperar restes òssies humanes, en molt mal esta tde conservació, al costat d'un aixovar del calcolític-bronze antic . Semblavatractar-se en aquesta ocasió d'un enterrament múltiple .

D) Quant a les insculture s

Des del final del segle són conegudes les cobertes de dòlmens amb ins-cultures a l'Alt Empordà-Vallespir Oriental, tot primer a través de la cober-ta del sepulcre de corredor del Barranc de la qual S . Sanpere i Miquel j an'esmenta els gravats l'any 1881 .

Posteriorment es coneixeran les roques amb inscultures, com la Roc ade Capmany, que ja esmenta Lluís Marià Vidal l'any 1914 .

Des d'aleshores fins als anys 80 només s'havien afegit al conjunt algune sroques amb gravats (La Clusa del Pertús, 1949 ; la Roca dels Vilars, cone-guda des dels anys 70 per Joan Calverol d 'Espolla) i algunes cobertes mé sde sepulcres de corredor (Taula dels Lladres i Mores Altes I del Port de l aSelva).

Un cas a part seria el magnífic descobriment d 'Isidre Macau, l'an y1932, d'una cista sota d'un túmul intacte que posseïa diversos gravats sobr euna llosa frontal i cassoletes amb reguerons sobre la coberta, una sola peç ade «leptinita» blanca . Aquesta troballa ens assegura la contemporaneïtat

48

JOSEP TARRÚS 1 GALTE R

de les inscultures amb les primeres manifestacions megalítiques de l'Al tEmpordà .

Serà però a partir de la recerca sistemàtica dels companys E . Carreras iMiquel Dídac Piñero del GESEART, des del 1982, quan començaran a tro-bar-se una gran quantitat de noves roques (cassoletes amb reguerons, rodes ,antropomorfs en creu, etc .), i també noves cobertes amb inscultures comals sepulcres de corredor de Comes Llobes de Pils i Solar d'En Gibert, o ala galeria catalana del Coll de Madàs .

Les roques amb inscultures es poden comptar ara per desenes, amb al-gunes agrupacions espectaculars tant a 1'Albera (serrats al voltant del Ma sGirarols), com a la Serra de Roda (al capdamunt de la Coma d'Infern d eVilajuïga o a la part alta del Rec del Cap de Terme), com al Cap de Creu s(al turó del Sud del Mas Paltré ; al Cap Norfeu, etc .) .

Recentment, l'any 1987, es va reconèixer un menhir caigut amb inscul-tures sobre una cara (un 8 o un jou), que seria el primer cas conegut ambseguretat a l'Alt Empordà-Vallespir Oriental .

Es tractarà sempre de dos tipus d ' inscultures segons la roca sobre la qua les facin: granit o pissarra . En el primer cas s'emprarà una tècnica de repi-quetejat per tal de confeccionar cassoletes i reguerons que les intercomuni-quen, formant diversos motius; en el segon cas es tractarà d'incisions d esecció en U, que dibuixaran figures antropomorfes i zoomorfes, cercles ifigures quadriculades .

Normalment s'emplacen prop de les necròpolis, i ocupen les zones alte simmediates dels llocs d'assentament, com seria el cas de Ca N'Isach (Palau -saverdera), o bé en zones aïllades . Acostumen a posseir una posició mol tdominant sobre la vall, encara que també se'n coneixen a la plana .

La seva funció és difícil de determinar. En ocasions semblen claramentrelacionables amb cerimònies de caràcter funerari, quan tenen forma d'u naltar a tocar un dolmen; altres vegades, la seva posició dominant ens f apensar en observatoris nocturns del cel ; altres encara, el seu agrupament e nàrees reduïdes, ens fa pensar en veritables zones sagrades que delimitarie nel territori de cada grup . Res no pot ésser segur sobre aquesta qüestió .

Del que ja no podem dubtar és de la seva cronologia (finals del IV i II Imil . lenni), en bona part gràcies a la troballa de la Vinya d'En Berta (Pau) .

E) Quant als assentament s

Des de fa ja alguns anys ens ha preocupat la recerca de llocs d'assenta-ment a l'Albera-Serra de Roda-Cap de Creus, d'època neolítica-calcolítica ,que poguessin correspondre a les necròpolis dolmèniques de l'àrea.

Està clar que aquests assentaments poden ésser de dues classes :–Aixoplucs de pastor, eventuals, que aprofitarien qualsevol abric (graní -

tic) o petita balma (pissarrá), de les moltes que coneixem a la zona .–Veritables assentaments fixos, a l'aire lliure, concentrats o dispersos,


4 9

que constituirien el tipus d'ocupació normal dels constructors de sepulcre smegalítics de l'Alt Empordà-Vallespir Oriental .

Atesa la distribució, ja comentada, dels tipus de dòlmens que coneixe mi considerant que aquests centres d'habitació han de ser pròxims a les se-pultures megalítiques, tot sembla indicar que aquests assentaments a l'air elliure se situaren a I'Albera tant a les valls tancades internes, especialmen tde la banda Sud, com ara la del Pla de l'Arca, la del Mas Corbera, la de lMas Girarols o la del Mas de Pils, com a les zones planeres a peu de mun-tanya, entre les cotes 100-200 sobre el nivell del mar .

A la Serra de Roda, zona més reduïda i sense valls internes importants ,aquests assentaments només podien estar als replans de la muntanya de l abanda sud-oest que domina l ' Empordà, entre les cotes 50-100 sobre el ni -vell del mar, o bé a les petites valls de la banda nord-est, com ara la de L aVall o la de la Selva de Mar .

Al Cap de Creus aquests assentaments s'han de concentrar a la zon ade Roses, concretament a l'altiplana del Serrat de la Torre del Sastre, o ns'agrupen els seus sepulcres de corredor (el de la Creu d 'En Cobertell aés el més famós), l'única concentració important d'aquesta àrea .

Aquestes previsions s'han demostrat de moment a la banda sud-oest d ela Serra de Roda, amb el descobriment l'any 1986 del ja esmentat assenta -ment de Ca N'Isach (Palau-saverdera) .

A través de les primeres intervencions fetes en aquest nucli poblaciona l(prospecció de 1986, primera campanya d'abril de 1988, amb Júlia Chin-chilla, Sara Aliaga i Oriol Mercadal) tot sembla indicar que es tracta d'un aàrea ocupada d'uns 600 m 2 . De moment s'ha excavat en part una gran ca-bana ovalada (12x6 m 2 ) muntada sobre un sòcol de paret seca, a l ' interio rde la qual s'han trobat dues possibles llars i un possible forat de pal .

Pels materials arqueològics recuperats fins ara, formes ceràmiques i ei-nes sobre sílex melat, hem de considerar aquesta primera estructura d'habi-tació del neolític mitjà (vers 300 aC). Aquesta datació relativa confirmari al'antiguitat dels sepulcres de corredor de cambra subcircular (Mas Bofil li Barraca d'En Rabert) situats a menys de 200 metres al nord-est i oes td'aquest assentament .

L'emplaçament d'aquest nucli és particularment interessant, perqu èel trobem a tocar, per dessota, d'una agrupació de dòlmens de la seva ma-teixa cronologia, i a la vegada també està pròxim d'una gran concentraci ód'inscultures (cassoletes amb reguerons) a uns 300 metres amunt, al se unord-est .

CONSIDERACIONS FINALS

A hores d'ara, doncs, tenim ja dades suficients com per proposar unafase del neolític mitjà per al megalitisme de 1 'Albera-Serra de Roda-Cap d eCreus, relacionada amb els sepulcres de corredor més antics i amb les ciste samb túmul, dins d'una cronologia convencional de 3500-2700 aC .

50

JOSEP TARRÚS 1 GALTE R

A aquesta fase li seguiria una altra durant el neolític final, entre 2700 -2200 aC, en la qual el tipus de sepultura megalítica serien els sepulcres d ecorredor tardans i les galeries catalanes, clara derivació dels primers e naquesta zona .

Durant el calcolític (2200-1800 aC) es construirien segurament les cam-bres simples (arques o cambres pirinenques), relacionades ja amb els com-plexos campaniformes a l'àrea que ens ocupa .

Els assentaments fixos, a l'aire lliure, serien la classe d'ocupació huma-na normal a tota l'àrea durant les fases neolítica i calcolítica . El seu empla-çament estaria sempre a prop de les necròpolis o agrupacions de dòlmens ,de les zones de reunió —els menhirs amb estructures circumdants—, aix ícom de les roques amb inscultures, veritables «zones sagrades» de la comu-nitat .

BIBLIOGRAFI A

ABELANET, J . (1970) : Les dolmens du Roussillon, Actes du Colloque sur le sCivilisations Néolithiques du Midi de la France de Narbonne, pp .74-79 ,Carcassonne .

BOSCH-GIMPERA, P . ; PERICOT, L . (1915-1920) : Els sepulcres megalítics del 'Alt Empordà, A.I .E.C. núm. VI, pp. 488-491 . Barcelona .

CURA, M ; FERRAN, A. (1971) : «Los Sepulcros Megalíticos de la Sierra d eRoda», a Corpus de Sepulcros Megalíticos-6 . Barcelona .

CURA, M ; CASTELLS, J . (1977) : Evolution et Typologie des mégalithesde Catalogne, Colloque sur 1 'Architecture Mégalithique, pp . 71-97,Vannes .

EESTEVA, L . (1979) : «Sepulcros Megalíticos del Alto Ampurdán (Girona)»,a Corpus de Sepulcros Megalíticos-9. Girona .

GARRIGA, J . (1948) : «Los monumentos megalíticos del Alto Ampurdá n(Gerona)», Ruedo Ibérico núm. 128 . Barcelona .

MACAU, I . (1934) : Nous Monuments megalítics de l'Alt Empordà, Butll .Inst . Hist . Nat ., vol . XXXIV, núm. 6-9 . Barcelona .

PERICOT, L. (1950) : Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenai-ca, Barcelona .

Ruiz SOLANES, J . (1972) : Apuntes para el estudio del Alto Ampurdán, de lNeolítico Final a la Edad del Hierro, A .I .E .E ., 1971-1972, pp . 204-210 .Figueres .

TARRÚS, J . et alii, (1982): «El dolmen de Coma de Fèlix (Rabós d'Empor-dà),» a Cypsela IV, pp. 31-43 . Girona .

TARRÚS, J . et alii, (1983) : «El dolmen d ' Arreganyats (Espolla) i els sepul-cres de corredor amb passadís de paret seca de l'Alt Empordà», a Revis-ta de Girona, núm. 102, pp. 25-38 . Girona .


5 1

TARRÚS, J . et alii, (1984) : «Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i del Sola rd 'En Gibert (Rabós d'Empordà)», Excavacions Arqueològiques de Cata-lunya, núm. 4, pp . 11-45. Barcelona .

TARRÚS, J . et alii, (1981-1982) : «Els dòlmens de Girarols i de Les Morelle s(Espolla, Alt Empordà) i algunes consideracions sobre els sepulcres me-galítics de les Alberes», Pyrenae, núm. 17-18, pp . 103-137 . Barce-lona .

TARRÚS, J . (1987) : «El Megalitisme de l'Alt Empordà (Girona) : els cons-tructors de dòlmens entre el Neolític Mitjà i el Calcolític a I ' Albera, Ser-ra de Roda i Cap de Creus», a Cota Zero, núm . 3, pp . 36-54. Vic .

Darreres intervencions a I' assentamen tibèric i la villa romana de Darró(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

ALBERT LÓPEZ 1 MULLOR, XAVIER FIERRO 1 MACÍA

Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona

Durant els últims anys els treballs a Darró han tingut tres objectius fo-namentals : delimitar amb precisió el perímetre del jaciment arqueològic ,enllestir la investigació de les zones excavades el període 1980-1983 i co-nèixer 1'estratigrafia i les estructures principals de la resta del conjunt .

Com que l'espai de què disposem és limitat, només resumirem els resul -tats d'alguns d'aquests treballs. Així, exposarem l'evolució d'una de les ca -ses ibèriques : l'anomenada casa 3 ; presentarem la troballa de forns cerà-mics tant romans com ibèrics, i direm els trets essencials de la zona de l apars urbana de la villa romana on hem treballat fins ara .

1 . LA CASA IBÈRICA NÚM . 3

Es va excavar de 1980 a 1983 en campanyes anuals no gaire llargues .Primer es va fer un sondeig a la cambra G (vegeu la nomenclatura a l aplanta general de la casa), i després els treballs van afectar la resta de le shabitacions . La cambra F encara no l'hem buidada fins al fons, per la qualcosa no podem parlar de l'evolució d'aquest espai en les fases més antigues .Cal remarcar que la casa no va ser ser sempre una sola unitat d'habitació ,com veurem, però hem preferit utilitzar una única denominació per fer-n emés planera la descripció .

El moment més antic de l'ocupació d'aquest lloc s'ha de situar a mitjansegle IV. En aquesta data es va bastir un recinte segurament rectangula r(planta C3/0), encara que no en coneixem tot el perímetre, car excedeix l azona excavada . Aquest habitatge tenia una llar central força gran, en form ade ferradura . Es interessant assenyalar que, abans de construir les parets ,es van fer uns fonaments molt profunds ja que aquest sector es trobava en

54


una zona d 'aiguamolls. La primera capa consistia en un entramat de biguesde fusta (algunes de les quals s'han conservat in situ perfectament, car só ndins d'una capa d'aigües subàlvies) . A sobre d'aquesta base, es van posa runa sèrie d'estrats de terres i pedres .

Aquesta primera unitat d 'habitació va subsistir sense variacions fins a l180 aC aproximadament . En aquell moment es degué produir un canvi im-portant en el poblat, possiblement ocasionat per la conquesta romana i pe lconsegüent canvi de signe a les perspectives comercials : a Darró no hi hamostres de resistència als romans, malgrat que les fonts recullen la batall ade Cissa (Liv . XXI, 60, 7 ; Polib . III, 76, 1-12), en la qual es van veur eimplicats altres cossetans . Pensem que aquest assentament, després d 'esta-bilitzar-se la situació, va tornar a la funció de centre redistribuïdor de mer-caderies pròpies i d'importació, funció que desenvolupava d'antuvi .

Aquesta conjuntura nova també va propiciar un remodelatge urbanís-tic, que va afectar les construccions que des de feia temps ocupaven el pa-ratge pantanós que envoltava el turó de Sant Gervasi (elevació en la qualdevia d'haver-hi el nucli més antic i important del poblat) . En aquest con -text cal situar la construcció de la casa 3 pròpiament dita .

L'edificació d'aquest habitatge no va ser un fet afillat, sinó que s'ha derelacionar amb un canvi profund de les estructures del poblat . A més, totel nucli situat al peu del vessant oriental del turó va ser pensat de maner aunitària . Això va comportar l 'obertura de dos carrers (segurament van se rmés, però de moment únicament coneixem aquests dos i potser un altre) ,un al nord i un altre a l'est, el primer porticat . Aquestes vies van ser dota-des de serveis comunitaris, com per exemple el clavegueram del carrer sep-tentrional .

Des que va començar l'ús de la casa, cap al 180 aC, fins que va ser aban-donada (ca . 80-70 aC), els canvis de la distribució interior van ser inces-sants, i no com a la fase anterior que les estructures van romandre invaria-bles durant un període més llarg . Això fa pensar que l'etapa del segle II aCva ser la més activa de la vida de l'assentament .

Una part important dels canvis esdevinguts a l'interior de l'edifici, del squals hem intentat fer una interpretació, podrien ser deguts a la redistribu-ció de llars i forns . Alguns d'aquests focs eren merament domèstics, per òaltres s'han de relacionar amb activitats artesanals . Aquest fet indica quela casa va tenir una funció doble, d'habitatge i taller, força interessant .

També cal esmentar l'aparició d'enterraments infantils sota els pavi-ments d'algunes cambres (passim) . Tots són d'inhumació i corresponen afetus terminals o nadons . En analitzar les fases d'utilització, observem qu eels enterraments són a les zones de la casa destinades a l'ús domèstic, i qu eapareixen després d'un canvi en la compartimentació .

Fóra molt fàcil i espectacular pensar que les tombes són el testimoni d esacrificis humans de fundació, però l'estudi d'antropologia física pales aque alguns d'aquests infants no van arribar a néixer, per la qual cosa difícil -ment podien haver estat sacrificats . Això no obstant, és interessant relacio-

DARRERES INTERVENCIONS A L'ASSENTAMENT IBÈRIC 5 5

Fig . 1 . - Planta general de les zones del jaciment excavades recentment .

56

ALBERT LÓPEZ I MULLOR, XAVIER FIERRO 1 MACÍA

nar les inhumacions amb alguna mena de pràctica religiosa propiciatòria ,segons la qual s'enterraria a casa el primer fill que naixés mort o morís d emolt petit .

1 .1 . Evolució

Com que ja hem dit que la casa 3, malgrat l'apel . latiu convencional, nova ser sempre un sol habitatge, per simplificar la descripció de les fase sevolutives, utilitzarem termes com casa de l'esquerra, en referir-nos al re-cinte de la meitat oriental, i casa de la dreta, en parlar de l'àmbit occiden-tal . Igualment, quan anomenarem les vies urbanes que envoltaven l'edifici ,parlarem del carrer nord i del carrer est . Del carreró descobert al costat d el'actual plaça de Darró, en direm carrer sud . Finalment, cal tenir en comp-te que, en començar les nostres excavacions el 1980, les cambres A i C j ahavien estat buidades i tenim poques notícies sobre 1'estratigrafia i les tro -balles d'estructures .

Primera fase (paviments 96, 107, 146; planta C3/1 )

En aquell moment la casa presentava una estructura complexa . Si co-mencem la descripció per la façana que dóna a la via nord, veurem en pri-mer lloc que en el carrer hi havia una mena de vorera, formada per unenllosat barroer de pedres calcàries planes (u .e . 167) . Aquest enllosat toca-va a la dreta i a l'esquerra als murs 6 i 11, prolongació de les parets lateral sde la casa i que, segons el nostre parer, sostenien la coberta d'un pòrtic . A lcostat del segon dels murs esmentats, i ja en el carrer, hi havia una pedr aclavada verticalment (u .e . 168), la qual protegia la cantonada del pòrtic de ltrànsit rodat .

Una vegada passats la vorera i el porxo, trobem tres portes, delimitade sd 'esquerra a dreta, pels murs 24, 25 i 26 . Es tractava dels accessos a lescambres G, B i A respectivament . Des de la cambra G, al llarg d'un passa-dís format pels murs 11 i 95 s'entrava a l'habitació H . Allà hi havia unaporta que comunicava amb el carrer est . La cambra B estava tancada perl'envà 39, però era possible passar a la G per una porta oberta entre el smurs 8 i 38 . S'ha de remarcar que en aquest àmbit es va trobar l'enterra -ment 153 .

En aquesta etapa, totes les cambres excavades no pertanyien a la matei-xa casa . Les habitacions A, C, D i E formaven part de l'habitatge de ladreta, del qual de moment no coneixem el límit meridional (tallat per u ncarrer modern) . La cambra F potser també era independent, encara queaquesta fase no s'ha descobert fins ara .

Tot això palesa que durant aquest període funcionaven els carrers nordi est, el primer tenia un pòrtic i una claveguera (excavada davant la casa 1 ,a l'oest de la casa 3) . En aquest carrer s'obrien tres portes ; les dues del'esquerra corresponien a l'àrea inicial de la casa 3, dotada de tres cambres

DARRERES INTERVENCIONS A L'ASSENTAMENT IBÈRI C

Fig. 2. - Esquema de les fases evolutives i funcionals de l'anomenada «Cas aibérica 3» de la zona 0 .

57

58

ALBERT LÓPEZ 1 MULLOR, XAVIER FIERRO 1 MACÍ A

(A, G, H), la més interior de les quals tenia una altra porta que donava al car -rer est . La casa secundària situada a la dreta comprenia les cambres A, C ,D i E. S'ha de destacar que dins la cambra G hi havia un foc (u .e . 97), mate -rialment enganxat al mur 11, i un altre de més petit al centre de l'estança .

Pel que fa a la interpretació funcional, la cambra B era l'habitatg epròpiament dit (recordem la inhumació 153), la cambra G seguramen ts'utilitzava a tasques artesanals, tenint en compte l'existència dels foc s(potser restes molt malmeses d 'un forn) i de les restes d 'una xemeneia a lpassadís G-H . L'espai H potser era subsidiari de la funció productiva . A l acasa de la dreta només s'han trobat restes d'un foc a la cambra A, la qua lcomunicava directament amb els espais C i E —de fet tots tres eren un amena de corredor— . L 'espai D, dotat de certa personalitat, també tenia un aporta molt àmplia . Tot això fa descartar l'ús domèstic, encara que la funci óartesanal tampoc no és ben definida en aquesta etapa .

Segona fase (paviments 85, 115, 147, 177; planta C3/2)

Els canvis d'aquest moment afecten l ' habitatge de l 'esquerra, on desapa -reix el forn hipotètic de la cambra G . En lloc seu van funcionar tres focsarrenglerats (u .e . 86, 88, 90) . En l 'habitació B, es va construir un petit re-cinte situat al fons i limitat pels murs 41 i 42, a l'interior del qual va funcio-nar un foc de planta rectangular, que potser era un altre forn .

Sembla que en aquest període a les cambres G i H van continuar le sactivitats artesanals . A la B, la construcció del foc nou, de considerable sdimensions, potser indica la mateixa funció .

Tercera fase (paviments 84, 85, 106, 115, 176 ; planta C3/3)

A la casa de l'esquerra van canviar els envans de la cambra H, els qual svan formar un petit distribuïdor al costat de la porta del carrer est i tambées va eixamplar la cambra pròpiament dita . A més, van desaparèixer el sfocs de l 'estança G . A la casa de la dreta, es va construir una paret al fon sde la cambra A (u .e . 43, 44) amb una porta que donava a l 'habitació C-E .L'espai D va adquirir una més gran personalitat, car l'accés es va fer mé spetit .

El canvi a l 'habitació H s'hauria de relacionar amb la desparició del sfocs de la cambra G . Això devia fer que totes dues passessin a la funci ódomèstica i que només romangués l'espai B dedicat a les tasques producti-ves . Al mateix temps, l'estança A podria haver adquirit un ús domèstic .

Quarta fase (paviments 81, 82, 86, 115 ; planta C3/4)

En aquesta etapa hi va haver força canvis . L'espai H es va fer indepen-dent i va adquirir la funció domèstica : tenia una llar (u .e . 75), complemen-

DARRERES INTERVENCIONS A L'ASSENTAMENT IBÈRIC

5 9

tada per una estructura per recollir cendres o caliu, formada per dos mei-tats d'àmfora (u .e . 74) ; a l'angle nord-est hi havia un enterrament infantil .

Una altra unitat la formaven les estances G i B . La G va tornar a l'ú sproductiu, car posseïa dos focs (u .e . 77, 79) –potser restes d'un mateix fornallargat– al costat del mur 11 . La B, comunicada amb l'interior mitjançan tuna porta molt estreta, potser era domèstica, però, en no tenir foc propi ,és difícil assegurar-ho .

El tercer habitatge el formaven les cambres A, C, D i E . L'estança Etenia un forn bastant gran (u .e . 110) amb xemeneia independent, i es co-municava amb la C per una porta també bastant gran . Segurament tote sdues s'han de relacionar amb les tasques artesanals . La cambra A potse rs'utilitzava per treure els productes al carrer i, tal vegada, la D, més afillada ,era domèstica, encara que atesa l'absència de focs, podria haver estat u nmagatzem .

Cinquena fase (paviments 29, 113, 146; planta C3/5)

La cambra H va tornar a integrar-se a la casa de l'esquerra, però, a mé ses va annexionar l 'estança D ; la porta que donava al carrer est restà apare -dada. Aquest conjunt va continuar amb la funció domèstica, exemplaritza-da per l'aparició d'un enterrament infantil nou a l'angle sud-est (u .e . 37), asobre del qual es va posar una llar .

A l'estança G, que formava part de la mateixa casa, s'hi va instal . lar unfoc novament (u .e . 69), la qual cosa en palesa l'ús productiu . Aquesta uti-lització també podria haver-se estès a la cambra B, ja que la porta de comu -nicació amb G és molt àmplia .

La casa de la dreta comprenia les habitacions A i E (que ja havia incor-porat definitivament l'espai C): l'estança A era domèstica i a 1'E funcion ael forn de les etapes anteriors, reformat lleugerament .

Sisena fase (paviments 19, 112, 122 i 144 ; planta C3/6)

Les dues cases es van unificar, a excepció de la cambra A . Llevat de lforn de la cambra E, van desaparèixer totes les restes de focs . A més, es vatornar a obrir la porta que comunica H amb el carrer de llevant . No é ssenzill interpretar aquest canvi, car tenim dificultats per establir l'àrea do-mèstica: el conjunt dels àmbits B, G i H-D no sembla apropiat, car és mol tespaiós i té massa portes . Això fa pensar, amb les reserves que fan al cas ,que tot el conjunt estava relacionat amb el forn E i tenia un ús productiu .La cambra A, que va restar afilada, potser era domèstica, encara que noconeixem restes de foc .

L'habitació F (l'excavació de la qual va arribar fins aquesta etapa) eraun lloc domèstic independent amb una llar a l'angle nord-est (u .e . 120) . Laporta potser donava a un carreró situat a migdia (aquesta hipòtesi no s'hapogut comprovar, car en aquest lloc hi ha un carrer modern) .

60


Setena fase (paviments 16, 19, 111, 118 i 143,- planta C3/7)

Hi ha una certa continuïtat respecte al moment anterior, però cal re-marcar la desaparició del forn de la cambra E. Tampoc no s ' ha enregistratla troballa de cap foc corresponent a aquesta etapa . Tot això fa suposar qu el'ús residencial es va perdre definitivament . Fins i tot es podria pensar qu eel carreró de migdia va ocupar els antics àmbits C i E, encara que aix ònomés és una hipòtesi . Els espais A i F van continuar independents . Enel segon va aparèixer una altra llar més petita al costat de la port a(u .e . 116) .

Octava fase (paviment 7; planta C3/8)

Va representar un canvi radical respecte a tot allò que hem vist fins ara .Els carrers nord i est continuaren en ús, però van desaparèixer totes le sportes de la casa que hi comunicaven, i potser el carrer que intuïem al sudera més important, però no sabem ben bé com es relacionava amb les cam-bres F-H i E-C (ara unificades) .

Quant al caire de la utilització de l'edifici, no és gaire clar . En primerlloc, cal pensar en l'abandó de la casa (o cases) que hem descrit fins ara . Ensegon lloc, el conjunt A, B, D, G, H sembla un espai unitari ben comunica tamb F, i es podria interpretar com un magatzem o una cort . Finalment ,l'espai C, E potser n'era subsidiari o tenia la funció domèstica, però to tplegat és molt hipotètic .

2 . ELS FORNS DE TERRISS A

2 .1 . Els forns ibèrics

A Darró ja se'n coneixien exemples des del 1977 . Aleshores, l'acció deles màquines (que va motivar els primers treballs d'excavació) va posar a ldescobert dos forns petits col . locats un al costat de l'altre, molt a prop d el'estructura anomenada «casa ibèrica núm . 1» (u .e . 0301 i 0302) . Són deplanta el-líptica amb praefurnium allargat, i el més gran té un element cen-tral on degué recolzar el laboratori de cocció . Les circumstàncies desgracia -des de la troballa no han permès datar-ne la fundació, però el reblimen tinterior suggereix una data d'abandó de cap al 70 aC .

A part d'aquestes instal . lacions, durant l'any 1987 hem localitzat do sforns ibèrics més (u .e . 1503, 1225) . El primer força gran i l'altre més peti ti arrasat . Estan situats a l'àrea 1 del jaciment, molt a prop d'unes estructu-res de la purs rustica de la vil . la (vegeu planta) . El que s'ha conservat mé sbé presenta la planta completa, com també restes del praefurnium, de lacambra de foc –amb nombroses xemeneies– i del suport del laboratori d ecocció .

Els rebliments de les dues estructures i els materials d'un abocador in-


6 1

diquen que dins d'aquestes instal . lacions es van coure ceràmiques comunesibèriques de pasta beix (molt típiques de Darró i la contrada), ceràmi-ca grisa ibèrica i ceràmica a mà reduïda . Aquests materials indiquen unperíode d ' utilització que pot situar-se entre final del segle Iv i el segle u a Cavançat .

La darrera fase d 'aquests forns potser es podrà associar a una sèrie d'es-tructures arquitectòniques, aparegudes molt a prop i que excavem en re-dactar aquestes línies . També cal afegir que algunes d'aquestes parets sege-llen un forn (u .e . 1307) similar als descrits, completament ple d'àmfores de ltipus PE 15 (algunes d'elles amb defectes de cocció), l 'estudi del qual po-dria donar molta informació sobre el paper de Darró als segles ►v-III sotala influència púnica .

2.2 . La terrisseria romana

Es va trobar durant la campanya del 1986 i en coneixem els element sessencials . Juntament amb els forns, s 'ha localitzat una dependència anne-xa i una bassa per decantar-hi les argiles utilitzades com a primera matèria .

2 .2 .1 . Els jorn s

Tenen idèntica estructura i distribució interna, si bé el que hem desig -nat amb el núm . 2 (vegeu planta parcial) va ser objecte de reformes que e nmodificaren sensiblement el funcionament. En els dos casos la part conser-vada correspon a la cambra de combustió, tallada parcialment en el terren ynatural, i al praejurnium que s'obre a la dependència annexa . Estan orien-tats de nord a sud, amb la portella d'alimentació de la cambra de foc situa-da en el darrer punt, i la separació entre ells és de 1,95 m.

Són de planta rectangular i estan construïts amb tovot . Aquest materia lforma els murs perimetrals i els elements de sustentació de la graella . Pe ra la construcció dels forns es realitzaren dues operacions . En primer lloc ,es va retallar el terreny natural argilós (amb el qual es devien elaborar el stovots), a continuació es va formar el perímetre inicial mitjançant totxo ssense coure que, tret de la cara meridional, van ser adossats a les argile sverges . Al costat de migdia es va aixecar un mur de maçoneria, en el qua ls'havia deixat un espai per col . locar-hi el praefurnium . En la cara internad'aquest mur s'hi van adossar les toves que configuraven el forn pròpia -ment dit .

Dins la cambra de foc dels dos forns, van aparèixer una sèrie d'estructu-res construïdes amb totxos i revestiments argilosos refractaris . Es tractavad'uns estreps laterals, adossats als murs més llargs de les instal . lacions .Aquests elements es completaven amb un altre de central en forma d'espi-na, adossat a la paret del fons, del qual arrencaven nous estreps orientat scap a la dreta i l'esquerra . Davant de la boca dels praefurnia només hi ha -via estreps en els murs laterals, ja que l'espina acabava una mica abans

62

ALBERT LÓPEZ 1 MULLOR, XAVIER FIERRO 1 MACÍ A

d'arribar al conducte d'alimentació . En aquest lloc es van trobar els arren-caments d 'un sol arc, la llum del qual era igual a l'amplada interior de l acambra i disposava d'estreps més gruixuts .

D'aquesta manera, en cadascun dels forns, començant a comptar des d ela boca, es trobaven els arrencaments de I'arc únic i, a continuació, les res-tes de cinc arcades paral . leles . Aquesta disposició indica que els vestigi scorresponen a la sustentació de dues fileres d'arcs paral . lels, a sobre del squals devia haver-hi la graella, que no s'ha conservat .

A part de la funció de sostenir les arcades, els elements laterals ajudave na alinear les xemeneies que escalfaven el pis superior i permetien l'aireja-ment del procés de combustió . També feien de contraforts i evitaven le sempentes laterals de les terres a les quals es trobaven materialment engan-xades les bases dels forns .

Els praefurnia tenien 2,37 m de llarg per 1 m d'amplada . L'alçada deviaser lleugerament inferior a la de les cambres de combustió respectives . Ere nde tova i el coronament consistia en una volta de mig canó (de la qual s en'han trobat els arrencaments) . Exteriorment estaven protegits per uns mu-rets que devien servir de contrafort . Al costat de l'entrada es va documen-tar un petit sòcol que devia servir per tancar el conducte en les darrerescoccions .

El fet d'haver documentat el tester al nord de la zona excavada, fa pen-sar que el lloc per on es carregaven les cambres de cocció era en el costa toposat al dels praefurnia. A migdia hi havia la dependència annexa, la quals'utilitzava per emmagatzemar combustible i recollir cendres .

Les restes trobades suggereixen 'que l'aparença general de totes dues ins -tal . lacions era semblant (encara que el forn 2 va canviar una mica despré sd'unes reformes, les quals no explicarem per manca d ' espai) : el praefur-nium cobert amb volta donava pas a una cambra de foc rectangular . Enaquest lloc hi havia els arcs per a la sustentació de la graella . Aquest ele -ment, no l'hem trobat in situ, però, segons els materials descoberts, devi aser de totxos bipedals (de 29x30 cm exactament) . Aquests totxos tenien un sorificis per comunicar l'escalfor de la cambra de foc . Del laboratori de coc-ció no se n'ha conservat cap resta, però suposem que era de totxo i cober tamb cúpula o volta .

2 .2 .2 . La dependència annexa

Al sud dels forns es va trobar un recinte rectangular construït amb ma-çoneria lligada amb fang, de 40,42 m de llarg per 12,30 m d'ample . Els cos-tats menors es trobaven orientats de nord a sud. A tramuntana hi havia el spraefurnia dels forns, i al sud hi havia una porta . Aquesta dependència ser-via per protegir els esmentats conductes d'alimentació, per emmagatzemar -hi la llenya i per dipositar-hi la cendra després de netejar l'interior del sforns .

El paviment era el terreny verge, retallat per tal de posar-lo al mateix


6 3

nivell que l'interior dels forns. Els murs es trobaven en una cota més enlai-rada, per sobre de les argiles naturals . Això va fer que la porta tingués u ngraó intern . La coberta suposem que era de tegulae i imbrices amb encava-llades, recolzades sobre les parets perimètriques, un pilar central i una pi -lastra adossada al mur de migdia .

2 .2 .3 . La bassa de decantació

Al nord-est dels forns es va descobrir un recinte gairebé quadrat, de3,70 m per 3,65 m . Les parets eren molt matusseres, construïdes amb rebl ei morter de calç . La cara externa no era vista perquè estava adossada a lterreny . A l'interior, concretament a l'angle nord-oest, hi havia una sèrie detegulae planes que semblaven graons . El paviment era de terra batuda i el smurs eren emblanquinats amb calç i presentaven una rebava a l 'alçada de lterra . Els rebliments descoberts indiquen que es tractava del lloc per depu-rar de sorres i graves les argiles que apareixen en aquesta zona del subsò ldel jaciment .

La terrisseria va començar a funcionar cap a les darreres dècades de lsegle I aC, i es va abandonar a l'època de Domicià. Va produir tegulae, im-brices, totxos bipedals, ceràmica comuna (de la qual estudiem ara la tipolo -gia) i una quantitat important d'àmfores . Les formes més conegudes són l aDr.-Pascual 1 D i la Dr. 7-11 . No obstant això, també hi ha dos tipus d'àm-fores inèdites . El primer (PD 1) és un recipient de base plana amb una boc asemblant a la Dr . 2-4, i el segon (PD 2) té el llavi de secció quadrada i co ssimilar a la Pascual 1 (paral . lel de pasta i forma al museu de Vaison-La -Romaine) . Aquests productes tenen pastes de color beix, groc o bicolors :beix i ataronjat o beix o vermellós, molt semblants a les ceràmiques ibèri-ques que es van manufacturar al jaciment uns anys abans .

3 . LA VILLA ROMAN A

La terrisseria és un signe inequívoc de la proximitat d'una explotaci óagrícola romana . De totes maneres, ja teníem notícies de l 'existència d'un avi l . la a Darró gràcies a les excavacions realitzades al jaciment fa unes dèca-des, sota la direcció del professor A . Arribas . Durant aquests treballs es vadelimitar el mur que tancava la pars urbana pel costat de migdia i es va nbuidar algunes cambres de l'extrem occidental .

Durant la campanya de 1985 vàrem destapar aquestes restes i vàre mexcavar tot l'estrat supeficial de la hipotètica àrea de la pars urbana (ensreferim als vestigis situats al sud de la línia fèrria ; al nord de la via les es-tructures continuen, segons que vàrem comprovar el 1982, però de mo-ment no hem fet més investigacions en aquesta zona) i vàrem fer algun ssondeigs estratigràfics . L'excavaçió sistemàtica de la resta va començar eldarrer trimestre de 1987, tant a la pars urbana com a la rustica, i encar acontinua .

64

ALBERT LÓPEZ I MULLOR, XAVIER FIERRO 1 MACÍA

Fig . 3. - Planta de les estructures de la pars urbana de la villa descobertesdurant la darrera campanya .


6 5

Com és natural, els resultats que presentem aquí són molt provisionals ,però poden donar una idea dels trets més importants d'aquesta etapa de ljaciment . Pel que fa a la cronologia, el sondeig A-1/1986, realitzat al bel lmig de l'àrea residencial, prop del mur meridional de tancament (vege uplanta PU), ha proporcionat una estratigrafia que indica les fases se-güents:1. Eliminació dels aiguamolls originaris mitjançant rebliments cap a mit-

jan segle II aC; aquest procés s 'ha de situar en el moment de l'expansi ómàxima de l'assentament ibèric .

2. Fundació de la vil. la cap al darrer decenni del segle i aC .3. Remodelatge a començament del segle II ; les estructures formen bàsica -

ment la planta que s 'ha conservat fins avui .4. Crisi dels anys 260-270 ; s 'ha descobert un estrat de destrucció prou elo-

qüent. Això no obstant, aquesta capa no assenyala l'abandó de la vil . la.5. A sobre del nivell de destrucció esmentat, hi ha un altre paviment, datat

de l 'època de Dioclecià aproximadament . El cim de 1'estratigrafiad'aquest indret es caracteritza per l'aparició de les parets de tàpia caigu-des, les quals donen la mateixa data que el paviment . Immediatamentper damunt, apareix l'estrat corresponent als conreus moderns (sobreto tdes del segle xvlit) .En aquest lloc no es va poder datar ben bé l 'abandó, i per això no h i

hem fet referència, però en una dependència de la pars rustica, a llevant deljaciment, hem trobat sigillata grisa paleocristiana del segle v avançat . Apart d'això, en altres sectors de la pars urbana que excavem en aquests mo-ments (on la potència de les últimes capes sortosament és més gran), hemcomprovat que l'abandonament va ser molt lent i, abans que les estructure srestessin colgades, van ser saquejades minuciosament. Els únics material sceràmics trobats relacionables amb aquesta darrera etapa, són unes ceràmi-ques grises fetes al torn lent (les quals lògicament encara tenim en estudi) ,que podrien ser del segle vi .

Pel que fa a les estructures trobades, ara només podem parlar de les qu efuncionaven des de l'imperi de Dioclecià, les més superficials, encara queels sondeigs parcials han palesat que els murs principals són del segle II, i

fins i tot el plantejament general podria venir de l'època d ' August . D'altrabanda, els nostres treballs només han afectat un tros de l'àrea residencialde l'explotació, el qual podria abastar una mica menys de la meitat meri-dional (com se sap, la línia fèrria va passar pel mig d'aquest sector del jaci-ment i encara no hem excavat en extensió a tramuntana del ferrocarril) .

Fins ara, s'ha descobert bona part dels murs perimètrics de migdia iponent i algunes restes del tancament oriental, encara que aquesta par tva ser molt afectada pels saqueigs antics i els conreus de l'edat moderna .L'anàlisi de la compartimentació interior palesa que, a l'època d'August ,l'edifici podia haver estat de planta rectangular . Més tard, amb el remode-latge del segle II, segurament el van escurçar pel costat de ponent .

Això va donar lloc als trets generals de la planta conservada fins avui,

66

ALBERT LÓPEZ I MULLOR, XAVIER FIERRO I MACÍ A

la qual comprèn un cos rectangular i un afegitó trapezial a l ' oest . El nucl iprincipal d'aquesta construcció té un pòrtic ampli a l'extrem de migdia : I(d'aquesta mena d'estructures se ' n diu «corredor» a la bibliografia especia-litzada, però l'anomenem així per distingir-lo del passadís interior en direc -ció est-oest : II) . A partir del pòrtic hi ha dos passadisos que subdivideixe nsengles crugies . A ponent del primer (VII), hi ha dues cambres rectangular s(VIII, IX) traçades en direcció est-oest i pavimentades amb opus signinum .Es troben molt arrasades pels treballs agrícoles ; van ser descobertes el sanys cinquanta i només les hem netejades i hem excavat alguns racon sintactes .

A continuació d'aquestes estançes, a tocar d ' un dels límits del cos prin-cipal de l'edifici, hi ha una cambra rectangular traçada en direcció nord -sud (XV), amb una capçalera pentagonal separada de la resta per un gra ó(XIV) . Les parets segurament tenien un revestiment d'opus sectile, segonsho palesen les marques trobades, i l 'espai rectangular posseïa uns pòrtic slaterals (en l'excavació hem trobat una basa, el 1956 se'n va localitzar un aaltra ; al museu de la Geltrú se'n conserven capitells, columnes i bases d'or-dre corinti recollits durant les obres del ferrocarril ; potser no són d'aquí icorresponen a un hipotètic peristil, però en tot cas indiquen que tots el selements d'aquesta mena co l . locats a la vi l . la eren del mateix ordre) . El cen-tre d'aquest recinte encara no s'ha excavat (Arribas el va deixar com a testi -moni i nosaltres ens hem centrat a la capçalera i un dels angles que roma -nien intactes), però pensem que podria tractar-se d'un atri lateral o, millor ,d'un oecus bastant gran. Pel que fa a l 'encapçalament, se'n coneixen d esemblants a les vil . les d'Almenara de Adaja (Valladolid), Aguilafuent e(Segòvia) i Sádaba (Saragossa) .

A l'altre extrem del primer passadís, vàrem trobar una cambra en direc-ció nord-sud (VI) . Suposem que tenia l 'accés a llevant, car la resta de lesparets perimètriques no presenten cap obertura . En aquest costat hi havi aun altre passadís (V) que comunicava amb un corredor (II), paral . lelamen tal pòrtic . A l'est de V hi ha una estança relativament gran, traçada d'est aoest (IV) . Es troba molt degradada, però a l'extrem oriental s ' endevinen lesrestes d'un marxapeu, que correspondria a la porta principal . També éspossible que tingués una altra entrada en el costat oposat . Aquesta darre-ra donaria a V, i l'altra a un tercer passadís, poc conegut, anomenat III .El paviment de la cambra era d'opus tesselatum policrom, però es trob adestrossat pels conreus . La disposició i la relativa riquesa d'aquest àmbit ,fan pensar que podria haver estat un triclini, potser el d'hivern, atesal'orientació .

Al nord d'aquest conjunt, hem trobat un altre espai (XI), limitat a l'oes tper un mur a l'alçada de la capçalera del suposat oecus (XIV-XV), i per un aaltra paret al costat de l'anomenat triclini (IV) . També té un mur paret queel limita pel costat de tramuntana, el qual pertany a una estructura no exca-vada per trobar-se sota el talús del ferrocarril . També s'ha de destacar queté diversos accessos ; el primer a l'angle nord-est, el segon a l'angle nord-


67

oest, el tercer al costat de ponent i el quart al costat de migdia. Aquest adiversitat de portes li dóna una funció de distribuïdor . D'una banda, l'espa iXI articula la comunicació del cos central de la vi l .la (on potser hi havia e lperistil) amb les dependències de migdia i, d'altra banda, comunica aques-tes cambres amb les habitacions de ponent .

Una altra troballa realitzada en aquest indret dóna dades important ssobre l 'estructura aèria . Es tracta d'un nombre considerable de fragment sgrans d'opus signinum, caiguts sobre el terra en posicions molt diverses ibarrejats amb una gran massa de tàpia . Això indica que la residència v atenir una planta pis (o una terrassa) pavimentada amb signinum . Aquestahipòtesi es complementa amb uns altres vestigis localitzats al pòrtic : en leszones que no estaven arrasades pels conreus es van descobrir abundant sfragments d'un mosaic policrom, caiguts sobre el terra en posició inclinadajustament sobre la capa d'enderroc formada per restes de tàpia i bigue s(aquesta capa és perfectament horitzontal) . Finalment cal esmentar el des-cobriment d'unes restes d'escala a l'extrem oriental del mateix corredo r(Esc) .

Quant al cos trapezial de ponent, tot just hem començat l ' excavació . Noobstant això, sabem que la compartimentació que hem trobat pertany a l areforma de Dioclecià (llevat dels murs perpendiculars al tancament d emigdia, els quals van ser excavats per Arribas fins als fonaments i potserdaten del segle II) . Per ara, coneixem una cambra (XII) darrera de 1'oecus,la qual comunica amb un altre espai (XIII) que, alhora, té una porta cap alnord. Després, hi ha una estança rectangular força àmplia (XVI), on co-mencen a aparèixer les restes d'uns pilars, que segurament sostenien l aplanta pis .

Malgrat totes les limitacions d'aquestes troballes, que de moment única -ment donen llum sobre les fases més tardanes del cos rectangular, hem fetalgunes hipòtesis sobre la distribució . Pensem que es tracta d'una vil . la decorredor, de les anomenades urbano-rústegues. La disposició s'assembl abastant a l'explotació del Castillet (Cartagena). També té punts de contacteamb el cos oriental de la vil la dels Munts (Altafulla) . Les vil . les del Pui gde la Cebolla (València) i Tossa de Mar també presenten similituds, sobre -tot la darrera.

Amb aquestes bases, es pot pensar en una construcció principal (el co srectangular) destinada a les cambres domèstiques, potser amb un peristi len el centre i un oecus o atri lateral . El cos trapezial potser albergava altrescambres secundàries. En qualsevol cas, encara manquen elements impor-tants, com els banys, i estem lluny de fer-nos una idea de la disposició iutilitat de la planta pis .

68

ALBERT LÓPEZ I MULLOR, XAVIER FIERRO 1 MACÍ A

BIBLIOGRAFIA RECEN T

LÓPEZ I MULLOR, A . (1986): «Establiment ibèric i romà de Darró», aMemòria 1984. Servei de Catalogació i Conservació de Monuments dela Diputació de Barcelona, Barcelona, pp . 113-142 .

LÓPEZ 1 MULLOR, A . ; FIERRO 1 MACÍA, J . : «Assentament ibèric i vi l . la roma-na de Darró . Les excavacions de 1986», a Memòria 1985-1986, Serve ide Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelo-na, en premsa .

LÓPEZ 1 MULLOR, A . ; FIERRO 1 MACÍA, J . (1987) : «Les excavacions al con-junt de Darró durant l'any 1986», a Primera Edició (Vilanova i la Gel-trú), pp . 5-12 .

LÓPEZ 1 MULLOR, A . ; FIERRO 1 MACÍA, J . (1988) : «La campanya d ' excava-cions de 1987 a l'assentament ibèric i la villa romana de Darró», a Pri-mera Edició (Vilanova i la Geltrú) .

LÓPEZ 1 MULLOR, A . ; FIERRO 1 MACÍA, J . : «L ' època ibèrica a Darró . Hipòte-sis i evidències proporcionades per les darreres excavacions», a 1 Jorna-des d'Estudis Penedesencs, juny 1988, en premsa .

L'establiment protohistòric d'Aldovest a(Benifallet, Baix Ebre) . Un punt clau delcomerç fenici a la Catalunya meridionalMAITE MASCORT 1 ROCA, JOAN SANMARTÍ 1 GREGO,JOAN SANTACANA 1 MESTRE

1 . INTRODUCCIÓ

El jaciment protohistòric d'Aldovesta fou descobert pels sotasignats enel decurs d'una breu campanya de prospecció desenvolupada durant el me sde juliol de 1986 a les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre am bl 'objecte d'elaborar un pla d ' investigació més ampli, fonamentat en la pros-pecció arqueològica, per a tota aquesta zona . Les possibilitats d 'aquesta,efectivament, malgrat ser ben conegudes, i tot i tenint en compte la notabletasca investigadora desenvolupada, principalment, per J . Maluquer de Mo-tes i per M. Genera,' no han estat, fins al moment, suficientment explo-tades .

L'establiment antic és situat dins del terme municipal de Benifallet, a ldamunt d'un morrot situat a l'esquerra de l'Ebre i netament delimitat pelcurs del riu, d'uns seixanta metres d'alçada sobre el nivell fluvial, la qua lcosa li atorga, a banda i banda, una considerable visibilitat sobre l'Ebre ; amés, gràcies a la presència de sengles desembarcadors a un costat i l'altr ede l'elevació, l'indret és molt adequat com a punt de relació i contacte e nel comerç fluvial, sempre molt intens en aquesta gran artèria de comunica -ció entre la costa i les terres interiors . Aquest caràcter estratègic del lloc vedemostrat també, finalment, pel fet que durant l'última guerra civil fo s

1 . J . MALUQUER DE MOTES, El poblado paleoibérico de La Ferradura, Ulldecona (Tarragona),Programa de Investigaciones Protohistóricas, VII, Universitat de Barcelona, 1983; IDEM, Lanecrópolis paleoibérica de «Mas de Mussols», Tortosa (Tarragona), Programa de InvestigacionesProtohistóricas, VIII, Universitat de Barcelona, 1984; M . GENERA, «Inventari arqueològic de laRibera d'Ebre», Fonaments, 3, 1982, pp . 47-134 ; EADEM, «EIs pobles deis Camps d'Urnes alsud de Catalunya : l'establiment del Puig Roig (El Masroig, Priorat)», Tribuna d'Arqueologia,1985-1986, pp . 53-61 .

70

MAITE MASCORT, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACAN A

ocupat pels soldats de la República, els quals hi excavaren profundes trin-xeres que han afectat parcialment la conservació del jaciment arqueo-lògic .

Per una altra part, la ubicació del lloc ofereix altres avantatges conside-rables per a l'establiment d 'un hàbitat humà . Primerament, les facilitat sque suposen per a la pesca els remolins que es formen en aquesta zona, acausa de la inflexió brusca del curs del riu . En segon lloc, el microclima d equè gaudeix aquest sector de la comarca, molt favorable per a l 'horticultu-ra, que actualment s'ha especialitzat en la producció de cítrics . Finalment ,i això és important per al tema que ens ocupa, l 'existència, pocs quilò-metres riu amunt, de jaciments de galena argentífera, a la zona de lesmuntanyes de l'Argentera, fàcilment accessible pels cursos de l'Ebre i e lSiurana . 2

2 . EL JACIMENT

Els treballs d'excavació han estat desenvolupats durant els anys 1986 i1987, comptant sempre, excepte per a la primera campanya, amb el finan-çament i la col . laboració del Servei d'Arqueologia de la Generalitat deCatalunya, que assumí la realització de les tasques d'investigació . Aques-tes han permès descobrir l'existència, en el punt més alt del morrot, d'unconjunt de construccions que formen un sol edifici, d'uns 200 metresquadrats de superfície i que, actualment, ja ha estat excavat quasi en l aseva totalitat .

Amb l 'única excepció del recinte A –que més endavant comentare mamb un cert deteniment–, la tècnica emprada per a la construcció d'aques tedifici es caracteritza per la utilització de dos paraments para l . lels de llose sverticals, amb farciment de l'espai resultant amb pedres petites i terra . Persobre d'aquest basament, l'elevació dels murs era feta amb tàpia .

Pel tipus de planta, és possible distingir dos grups de recintes : per unapart, els de planta quadrangular irregular (B, C, D i E) ; en segon lloc, dueshabitacions de planta semicircular (A i F), de les quals la segona pot se rconsiderada, amb arguments estratigràfics incontestables, com a anterior i ,sens dubte, ja en desús quan fou bastit el gran recinte A . Amb tot, i malgra taquesta important reestructuració, tot el conjunt descobert pot ser conside-rat bàsicament com a contemporani, amb només algunes petites modifica-cions estructurals . Això és ben clar si hom considera que l'estratigrafia do-cumentada mostra un sol nivell d'ocupació, segurament no molt llarg ,seguit per un incendi que, sens dubte, fou la causa de l'abandonament d el'establiment . En tot cas, resulta evident que el conjunt descobert a Aldo-vesta, malgrat el seu caràcter indígena indiscutible, no és un poblat del ti -

2 . L. SOLÉ i O. RIBA, «Tortosa», full 41 del Mapa Geológico de España, escala 1 :200 .000 deI'I .G .M ., Madrid, 1972 .

L'ESTABLIMENT PROTOHISTÒRIC D'ALDOVESTA

7 1

pus ben documentat coetàniament a la mateixa zona .' Quant a la seva fun-cionalitat i la dels recintes que el composen, pot ser establerta, com veure mseguidament, amb una certa seguretat .

El recinte C és l'únic dels que han estat excavats que pot ser consideratamb seguretat com un habitacle . En efecte, solament aquest tenia una llar ,i també és l'únic que ha lliurat elements clarament domèstics, com ara u npondus, un molí de pedra granítica i un nombre considerable de vasos cerà-mics, entre els quals predominen clarament les produccions locals de cuinai de vaixella, amb molt escassa representació dels envasos d ' emmagatze-matge; així mateix, cal fer notar que és el recinte on s 'ha documentat u nmés gran nombre d 'objectes ceràmics de vaixella d ' importació . Aquesta ha-bitació havia estat coberta amb una estructura de bigues transversals, se-gons demostra el potent estrat de cendres trobat immediatament a sobr edel paviment .

Al costat de l'habitació C hi havia altres dos recintes de planta quadran-gular, el D i 1'E, que, per les seves dimensions i pel fet que hom no hi h adocumentat la presència d'un estrat d'incendi, segurament no van ser ma icobertes, la qual cosa fa pensar que possiblement es tractava dels estable sque se solen situar al nord de les cases de camp . Hom ha d 'assenyalar l atroballa en el recinte B d 'un motlle de pedra, ja amortitzat, per a la fabrica -ció de lingots i varetes metàl•liques .

Un altre recinte, senyalat amb la lletra B, és de planta molt irregular ,per la qual cosa fou necessari cobrir-la mitjançant un sistema de bigues ra-dials recolzades en una columna central, que, segons mostren les anàlisisantracològiques, era de fusta de pi . No cal dir que també aquí fou docu-mentada l 'existència d'un potent estrat d ' incendi per sobre del nivell depavimentació . Aquesta habitació, on els objectes vasculars eren bastant es-cadussers, ha lliurat un nombre considerable d 'objectes de bronze, així comllimalls d 'aquest mateix metall i algun fragment de ferro . Els primers cor-responen a una tipologia i una cronologia diverses –per descomptat, din sdel bronze final i la primera edat del ferro–, i alguns d'ells ja eren, sen sdubte amortitzats .

Respecte al recinte F, es diferencia dels que fins ara hem descrit per l aseva planta semicircular, però no pel sistema constructiu . Aquí tampoc hihavia un estrat de cendres que demostrés l'existència d'un sistema de co-berta amb bigues de fusta, però el fet que els materials descoberts al se uinterior siguin envasos de magatzem fa poc versemblant la idea que pogué stractar-se d 'una habitació sense sostre .

3 . S . VILASECA, El poblado y necrópolis prehistóricos de Molá (Tarragona), Acta Arqueológic aHispánica, I, Madrid, 1943 ; IDEM, Coll del Moro. Poblado y túmulo posthallstátticos en Serrade Almors, término de Tivissa (Bajo Priorato), Estudios Ibéricos, 1, València, 1953 ; J . MALU-QUER DE MOTES, El poblado paleoibérico. . ., op . cit. a la nota 1 ; M . GENERA, «Els pobles dei sCamps d'Urnes . . .», op. cit. a la nota 1 ; J . ROVIRA 1 SANTACANA, El yacimiento de La Mussara(Tarragona) . Un modelo de asentamiento pastoril en el Bronce Final de Catalunya, MonografiesArqueològiques, 2, Barcelona, 1982 .

72 MAITE MASCORT, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACANA

Fig . 1 . - Planta dels recintes d'Aldovesta .


7 3

El més gran dels recintes excavats és l'àmbit semicircular A, de 17 me-tres de diàmetre, que es diferencia de la resta de construccions pel sistem ade construcció : es tracta d'un basament de tres metres d'amplada, sens efonaments, fet amb pedres petites delimitades per sengles filades de pedresmés grans i lleugerament escaironades ; no hi ha dubte que l'elevació tamb éera feta de tàpia, car no s'ha trobat cap resta del potent enderroc de pedre sque hom podia esperar en cas d'haver-se utilitzat elements d'aquest tipusper a fer-la . Quant a la coberta, l'absència, també en aquest cas, d'un nivel lde cendra demostra que no era feta amb bigues, la qual cosa, per altra ban -da, podia també deduir-se de les dificultats estructurals que hauria suposa tla utilització d'aquest sistema . En conseqüència, i tenint en compte a lavegada aquest fet i la planta semicircular de l'edifici, no és inversemblan tpensar que aquest pogués haver estat dotat d'una coberta de tàpia en form ade semicúpula. Quant a la funció d'aquesta gran construcció, hom pot pen-sar molt versemblantment que es tractava d'un magatzem, car a l'interio rnomés s'hi han trobat grans envasos, alguns dels quals eren de producci ólocal, però la majoria àmfores fenícies del tipus 1 de Toscanos o Vuillemo tR-1 .

3 . ELS MATERIALS ARQUEOLÒGICS

A part de les característiques estructurals del jaciment, que mostren be nclarament que no es tracta d ' un poblat, els materials arqueològics són fona-mentals per a determinar la funcionalitat de l 'establiment d ' Aldovesta . Enefecte, els objectes ceràmics descoberts al jaciment representen aproxima-dament el 57% del total de vasos documentats, percentatge que, si ho mconsiderés exclusivament els grans envasos de magatzem i transport, fóraencara molt més elevat . En total, s'ha descobert almenys un centenar d'àm-fores fenícies, quasi sempre del tipus 1 de Toscanos-Vuillemot R-1, si bécal fer notar la presència de productes versemblantment sards 4 i d'un exem-plar que tal vegada calgui relacionar amb les produccions documentades ala Penya Negra de Crevillent . Així mateix, s'han recuperat alguns frag-ments de pithos i d'«àmfora de coll», a vegades amb decoració pintada ; encanvi, són molt pocs els fragments que es puguin atribuir a peces fenície sde petita grandària,, principalment bols amb vora exvasada .

Quant a les ceràmiques indígenes, es tracta principalment del tipus cor-rents en la cultura dels camps d'urnes de la primera edat del ferro, tot ique alguns elements de la vaixella domèstica imiten clarament prototipu sfenicis . En general, i sense comptar els grans vasos de magatzem, en tot ca spoc nombrosos, es tracta de peces amb vores secants inclinades vers l'exte-rior, amb perfil exterior arrodonit còncau i llavis també arrodonits . El s

4 . Hem d'agrair aquesta informació al Sr . Joan Ramon Torres, que ha tingut la gentilesad'examinar les peces en qüestió .

74

MAITE MASCORT, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACANA

fons són quasi sempre plans, de perfil exterior còncau . Manquen totalmentles decoracions incises i de solcs acanalats, i només les peces més petite stenen les superfícies brunyides . Cal fer notar que aquestes ceràmiques indí-genes només són majoritàries en els recintes B i C, els únics que poden se rversemblantment considerats —especialment el primer—, com a autèntic shabitacles .

Pel que fa als objectes metàl•lics, les peces de bronze o coure constituei-xen un conjunt amb elements relativament arcaics en relació a la resta d ematerials i és segur que algunes peces ja havien estat amortitzades . La tipo-logia d'aquests objectes permet proposar per al conjunt una cronologia d emitjan segle vii aC, per bé que alguns elements podrien ser lleugeramen tanteriors o, també, posteriors en mig segle .

4 . CRONOLOGIA

L'element més significatiu per a la determinació de la cronologia abso-luta és, òbviament, la ceràmica fenícia, l'arribada de la qual a Catalunya s esol datar generalment a partir de mitjan segle VII aC, continuant fins a prin-cipis de la centúria següent . Això, juntament amb la tipologia dels objecte smetàl•lics i l ' absència de decoració de solcs acanalats en les ceràmiques in-dígenes, permet suposar que el nucli d'Aldovesta no fou creat amb anterio-ritat a mitjan segle vu aC. Pel que fa a la datació final, hom ha de conside-rar com a element molt significatiu la presència en el recinte A d'u nexemplar amfòric del tipus Mañá Al, possiblement relacionable amb le sproduccions locals de la Penya Negra de Crevillent, que no es pot conside-rar anterior al 600 aC . Si hom afegeix a aquest fet la total absència de mate -rials a torn de producció indígena, ja ben documentats en el segon quar tdel segle vi aC a les necròpolis paleoibèriques del Baix Ebre, s sembla ver-semblant situar el moment d'incendi i abandonament del nucli en el prime rquart del segle vi aC, fet que coincideix de forma ben precisa amb el qu eha estat documentat a l'Illa d'en Reixac per al final de les importacion smassives d'àmfora fenícia . 6 Així doncs, podem suposar que l'establimentd'Aldovesta fou ocupat durant, només, dues generacions, fet que s'adiuprou bé amb la manca de reestructuracions importants i de superposicion sa què abans ens hem referit .

5. J . MALUQUER DE MOTES, La necrópolis paleoibérica. . ., op. cit . a la nota 1 .6. M . A . MARTÍN 1 E . SANMART(, «Aportación de la excavaciones de la "Illa d'en Reixach "

al conocimiento del fenómeno de la iberización en el norte de Catalunya», Simposi Internacio-nal: Els Orígens del Món Ibèric, Ampurias, 38-40, pp . 431-448 . Sobre la distribució i la cronolo-gía de les importacions fenícies a Catalunya, vegeu també O. ARTEAGA, J . PADRÓ 1 E . SANMARTÍ ,

«El factor fenici a les costes catalanes i del Golf de Lió», Els pobles preromans del Pirineu, 2Colloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 1978, pp . 129-135 ; EIDEM, «L aexpansión fenicia por las costas de Cataluña y del Languedoc», a G . DEL. OLMO y M . E . AUBE T

(edd .), Los fenicios en la Península Ibérica, Sabadell, 1986, vol . II, pp. 303-314 .


7 5

5 . CONCLUSION S

Les reduïdes dimensions del jaciment humà descobert a Aldovesta, co mtambé el fet que només un dels recintes excavats pugui ser considerat ver -semblantment com un habitacle, fan pensar que el grup establert en aquestindret era, necessàriament, molt petit, format segurament per una sola uni-tat domèstica . Els recursos alimentaris de què disposava aquest grup eren ,sens dubte, abundosos, car a la pesca fluvial, que podia ser una activitatimportant, cal afegir la ramaderia en règim d'estabulació, especialmen td'ovi-càprids, bous i cavalls, les restes dels quals han estat documentadesal jaciment, especialment en els espais destinats a corrals . Pel que fa a l aproducció agrícola, només és testimoniada per la presència a l'habitació C

d 'un molí de granit, que devia ser destinat a la trituració de gramínies . Aix ímateix, la troballa d'un pes de teler en el mateix recinte posa de manifes tl'existència d'una activitat tèxtil . Amb tot, és evident que cap d'aquestesera una activitat econòmica fonamental, i que la producció es limitava ales necessitats de consum d'un grup humà de molt petites dimensions .

Sens dubte, el fet més significatiu quant a les funcions econòmique sprincipals desenvolupades a Aldovesta és la presència d 'una quantita td'àmfores fenícies, car, tenint en compte la petita extensió del nucli i l aseva evident debilitat demogràfica, no és versemblant pensar que el contin-gut d'aquests envasos estigués destinat a l'autoconsum. En altres paraules ,creiem que la troballa d'aquest elevat nombre de materials d'importaci óindica una intensa activitat comercial, el reflex de la qual s'adverteix, e naltres jaciments coetanis, per la presència de ceràmiques fenícies, habitual -ment en quantitats molt més reduïdes que a Aldovesta, malgrat que les di-mensions d'aquests nuclis són sempre notablement superiors a les del queens ocupa.' Tot això, doncs, planteja la necessitat d'explicar quin era e lmodel econòmic dominant . En aquest sentit, és important fer notar que l apresència d'un autèntic magatzem és un fet absolutament excepcional en e lmarc del bronze final i la primera edat del ferro d'aquesta zona, evident -ment perquè l'estructura econòmica no feia necessària l'existència de cons-truccions d'aquest tipus . Dit d'una altra manera, el fet evident és que l asocietat indígena del segle vll aC fou capaç de crear, davant l'aparició d enous incentius i de noves necessitats, un model arquitectònic nou, absolu-tament original en el marc espacial i temporal que ens ocupa . Sembla ,doncs, evident la funció d'Aldovesta com a centre receptor i redistribuïdordels productes fenicis, i també és ben probable que la ferralla de bronze i ,tal vegada, el plom o la plata, fossin un dels mitjans de pagament més im-portants d'aquests productes . Per una altra part, creiem que no cal recorda raquí una vegada més que Aldovesta respon amb considerable fidelitat a u nmodel de nucli comercial que fou definit fa ja alguns anys per J . P . Morel ,

7 . Vegeu la nota anterior i M . T. MASCORT, J . SANMARTI i J . SANTACANA, «Noves dades sobreel comerç fenici a Catalunya», 7 Col. loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, en premsa .

76

MAITE MASCORT, JOAN SANMARTÍ, JOAN SANTACAN A

i els homòlegs del qual, en el marc de la colonització grega i etrusca, estroben en establiments com Villasmundo, a la Sicília oriental, 1'Incoronata ,prop de Metapont, o Saint-Blaise, a les boques del Roine . 8

Per tal de desenvolupar aquestes noves activitats econòmiques de tipuscomercial, la societat indígena del segle vll aC desenvolupà, doncs, una res -posta adaptativa a un sistema de relacions econòmiques diferent de l'indí-gena tradicional . Efectivament, els estudis desenvolupats durant els darrer sanys sobre les poblacions de les últimes etapes de l'edat del bronze mostre nl'existència de models comercials caracteritzats per la circulació de petit sobjectes de luxe, de prestigi o d'ornament, mentre que l'absència de dipò-sits, sitges o magatzems demostra la perduració d'un mode de producci ódomèstic, bàsicament no excedentari, en el marc del qual el comerç es prac-tica fonamentalment amb objectes susceptibles de donar prestigi social al sseus posseïdors . Per tant, es pot pensar que els productes aportats pel co-merç fenici, el caràcter exòtic dels quals els conferia una càrrega de bén sde prestigi, eren destinats a ser redistribuïts, amb funcions d 'ostentació . Enconseqüència, el model comercial a considerar per tal d 'explicar l'existèn-cia i les funcions d'un nucli com Aldovesta no és el de mercat, sinó el d 'unsistema basat en el concepte d'economia de prestigi . Si l'existència d'unestabliment com Aldovesta demostra ben clarament la vitalitat de la res-posta indígena a l'estímul colonial, no és menys cert, a la vegada, que tam-bé posa de manifest les seves limitacions, car, per tal de poder desenvolu-par aquestes noves funcions comercials, li fou necessari adaptar model sconstructius exòtics, sens dubte una de les primeres passes dins del granprocés de canvi cultural que, en pocs decennis, havia de portar a la forma -ció del món ibèric de la segona edat del ferro ; procés en el qual, a banda ,indubtablement, d'altres factors, la presència comercial fenícia i, poc des-prés, grega, fou un dels elements fonamentals.

8 . J . P. MoREL, «Greek Colonization in Italy and in the West (Problems of Evidence andInterpretation)», a T. HACKENS, N . D . HOLLOWAV i R. Ross HOLLOWAY, Crossroads of the Medi-terranean, Louvain-La-Neuve i Providence (Rhode Island), 1983, pp . 123-161, especialmentpàg . 149 .

Les excavacions al paratge de la Bòbil aMadurell i de Can Feu (Sant Quirze de lVallès, Vallès Occidental )ARACELI MARTÍN, JOSEP MIRET, JOSEP BOSCH, ROSA M . BLANCH ,SARA ALIAGA, ROSER ENRICH, SERGI COLOMER i SILVIA ALBIZURI ,de l'equip del jaciment de la Bòbila Madurell .JOAQUIM FOLCH, JUAN MARTÍNEZ 1 TERESA CASAS, de l'equip de ljaciment de Can Feu .

El jaciment anomenat Bòbila Madurell-Can Feu és un paratge arqueolò -gic on es multipliquen els vestigis des del neolític mitjà a l'època romana .

En aquesta zona han anat apareixent des del 1921 un seguit de reste sdel neolític mitjà, vestigis afillats del neolític antic, neolític final, bronz eantic, bronze final / primera edat del ferro i època ibèrica, així com d'altre sd'època romana . Els més coneguts pertanyen a la cultura dels «Sepulcre sde Fossa» del neolític mitjà .

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

L'àrea arqueològica està situada dins la fossa tectònica Vallès-Penedès ,que separa les Serralades Litoral i Prelitoral, on durant el Neogen varensedimentar materials detrítics procedents de l'erosió dels relleus esmentats .La major part del paratge arqueològic és ocupada pels esmentats material sdetrítics procedents de la Serralada Prelitoral i argiles vermelles quaternà-ries amb nivells de conglomerats i crostes carbonàtiques . La part més enlai -rada és ocupada per materials neògens : argiles grises i llantions de conglo-merats i sorres amb nivells de nòduls carbonàtics no consolidats .

La zona més enlairada correspon a una suau elevació, anomenada serra tde Can Feu, voltada d'una extensa plana tallada pel torrent de Can Feu, al'est i pels de la Taula Rodona i Lloret, entre d'altres, a l'oest, que confluei -xen una mica més al sud al riu Sec .

Aquestes terres privilegiades pel seu clima, abundància d'aigua (tamb éhi ha diverses fonts) i fàcil accés han estat explotades pel conreu i la pastu-ra, que subsisteixen només en punts molt residuals davant l'avanç urbà iindustrial . Així mateix, fins fa uns anys s'estenia un important bosc pel

78

A . MARTÍN 1 D'ALTRE S

costat nord de Can Feu, ja desaparegut . A l'actualitat, dins el paratge enqüestió, resta una cobertura arbòria molt reduïda i bastant antropitzada :alguns roures i alzines, pins, plataners, pollancres . . . ressegueixen els curso sdels torrents fonamentalment .

La cota màxima d'aquesta zona objecte d'estudi és de 198 m snm . i l amés baixa se situa a uns 170 m snm. Els vèrtex de l'àrea afectada tenen lescoordenades geogràfiques següents: 45°, 99' 35" , 45° 98 ' 85" , 45° 98' 75" i45° 98' 33" de latitud nord i 4° 24' 17", 4° 24' 55", 4° 23' 50" i 4° 23' 80 "de longitud est (meridià de Greenwich) .

HISTÒRIA DE LES INVESTIGACION S

Fent un ràpid repàs de les troballes prehistòriques, assenyalarem que le sprimeres restes provenen dels rebaixos realitzats el 1921 amb motiu de l aconstrucció de la via dels Ferrocarrils de Catalunya de Sant Cugat del Va-llès a Sabadell . Llavors es van localitzar tres sepultures neolítiques i due sestructures no sepulcrals prehistòriques, excavades per Lluís Mas i Vicen çRenom .

Deu anys més tard s'instal . lava en aquesta zona la coneguda Bòbila Ma-durell . L'extracció conseqüent d'argiles va provocar l'aparició de noves res -

tes a partir de 1933, que el Sr. Renom va anar recuperant . La localitzaci ótopogràfica d'aquestes es va iniciar l'any 1943, per la qual cosa és impossi-ble situar correctament totes les anteriors, malgrat conèixer aproximada -ment la zona on va aparèixer (sota la mateixa bòbila, ja que aquí es vaniniciar els primers rebaixos) . Durant els darrers anys d'aquesta segona fase ,que va ocupar quasi tota la dècada dels quaranta, es van localitzar un mí-nim de 54 sepultures, assimilables a la cultura dels «Sepulcres de Fossa» i10 «fons de cabanes» neolítics i de l'edat del bronze, així com vestigi sd'època ibèrica i romana . Les darreres notícies de troballes daten del 1947 ,si bé l'explotació de la bòbila va continuar i sabem que durant els anyscinquanta van incidir a la zona oest de la fàbrica, on sembla que no es v aproduir cap descoberta .

La següent intervenció va venir provocada per la construcció de l'auto -pista A-18 l'any 1974 i variants viàries subsidiàries . Creiem no equivocar-nos en afirmar que aquelles obres van malmetre moltes restes arqueològi-ques, algunes de les quals van ser tallades per les màquines . En total es va nlocalitzar dues sepultures neolítiques i nou estructures neolítiques i d el'edat del bronze . Si bé la veu d'alarma i les primeres intervencions va n

procedir de col. laboradors del Museu de Sabadell, va ser l'Institut de Pre-història i Arqueologia de la Diputació de Barcelona el que, a continuació ,es va fer càrrec dels treballs, sota la direcció de Miquel Llongueras, Roge rMarcet i M . Àngels Petit . Aquests treballs es van allargar fins l'any 1985 ,sense que es finalitzés l'excavació de tots aquells vestigis . D'aquesta actua-ció comptem amb alguns avanços, on es parla de sepulcres i estructures

EXCAVACIONS AL PARATGE DE LA BÒBILA MADURELL I DE CAN FEU

7 9

prehistòriques aèries, interpretades com a «focs rituals» . Durant els últimsanys aquest equip havia excavat una llarga estructura neolítica (hàbitat 1) ,interpretada primer com a fons de cabana i després com a fossa .

Al llarg dels anys setanta diferents col . laboradors del Museu d 'Històri ade Sabadell van portar a terme diverses prospeccions . Fruit d 'aquests tre-balls és la troballa d ' un fragment de ceràmica amb impressions de cardium

–donaria peu a situar un jaciment de neolític antic–, restes lítiques pre-històriques i ceràmiques del bronze final / primera edat del ferro al voltan tdel Serrat de Can Feu . D ' aquest últim període també es van trobar testimo-nis durant l'obertura del Passeig dels Estats Units, que substituiria l'anticcamí de Can Feu i facilitaria la comunicació entre les poblacions de San tQuirze i Sabadell .

Pel que fa referència al jaciment ibèric i romà, la primera notícia dat adel 1913 quan Joan Vila i Cinca fa referència a la troballa de diversos ob-jectes d'època romana dins la propietat de Can Feu . L'any 1934 Vicen çRenom localitzà més troballes al sector de la Bòbila Madurell . Pels anysseixanta Lluís Mas i Rafael Subirana identifiquen un paviment d'opus sig-ninum . Finalment Domènec Miquel, Eulàlia Morral i Pere Casanovas pu -bliquen els resultats de les diverses prospeccions i fan una primera aproxi-mació cronològica del jaciment, on dedueixen la possible presència d eforns de ceràmica .

LA INTER VENCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL SERVEI D'ARQUEOLOGI ADE LA GENERALITA T

El desconeixement de l'existència del projecte Mas Duran-Can Feu ,aprovat l'any 1974, que afecta unes 26 ha al sector oriental de l'autopis-ta, destinades a naus industrials, i unes 26 ha més al sector occidental dela mateixa, on està previst construir una zona residencial, explica que n os'hagués fet prèviament una prospecció sistemàtica ni cap delimitació .L'inici de les obres, a finals de l'any 1986, va arribar per sorpresa .

La noticia de la presència de màquines excavadores al Serrat de CanFeu, que ja havien començat a obrir alguns carrers, arribava al Servei d'Ar-queologia el 8 de gener . L'endemà s'aturaven les obres i s'iniciava una in-tervenció, encara no finalitzada . L'actuació des de la direcció del Museud'Història de Sabadell, així com la dels seus col . laboradors, va ser exemplaren aquells primers moments d'incertesa davant la magnitud de l'àrea afec-

tada . La resposta de la propietat i la promotora ha estat modèlica malgra tla repercussió econòmica .

ESTAT DE L'ÀREA AFECTADA A L'INICI DELS TREBALLS

D'acord amb la seva ubicació, vam decidir denominar sector A al situa tal costat oriental de l'autopista i B al del costat occidental .

80

A . MARTÍN 1 D'ALTRES

El sector A es perllonga des de Can Feu a l'autopista i del Passeig del sEstats Units a la via del ferrocarril . Aquí ja s'havia obert el carrer que e ldivideix en dues parts en sentit nord/sud (carrer número 3 del projecte) ,s'havien començat a obrir els que es dirigeixen transversalment cap al'autopista (carrers 4, 5 i 6 del projecte) . Tanmateix vam observar que lacarena del serrat semblava lleugerament escapçada, potser com a resulta tdels rebaixos que es devien haver fet des d'antic per a un millor aprofita -ment agrícola .

El sector B quedava pendent d 'una modificació del projecte original .Aquí tot restava igual : uns terrenys rebaixats per l'explotació de la bòbila ,d'altres dedicats al conreu i una forta depressió natural que correspon a laconca dels torrents .

ELS TREBALLS DE PROSPECCIÓ 1 DELIMITACI Ó

El primer objectiu plantejat era localitzar, en cas de conservar-se, el spossibles assentaments del neolític antic, mitjà i final, l'edat del bronze, e lferro, l'ibèric i el romà . La principal expectativa radicava en trobar el po-blat de la cultura dels «Sepulcres de Fossa» de la necròpolis veïna .

El 9 de gener s'arribava a un acord amb la promotora, que declarava l aseva intenció de respectar el jaciment .

Paral . lelament el Servei d'Arqueologia es posava en contacte amb l'Ins-titut Cartogràfic i el Servei Geològic del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques de la Generalitat, per assajar la fotografia aèria d'in-fraroig i aconseguir un ràpid informe geològic, respectivament . D'aquestúltim demanaven sobretot la diferenciació dels estrats del quaternari, pertal de poder assegurar quan una estructura es podia considerar original-ment aèria o excavada al subsòl . Ambdues Institucions van respondre ràpi-dament i eficaç, desplaçant alguns dels seus membres d'immediat . Això noobstant, l'estat del terreny va impedir que les proves fotogràfiques d'infra-roig aportessin dades. Tampoc les fotografies aèries normals, realitzades apartir de la primavera, no van informar del que anàvem i aniríem desco-brint .

Només quedaven les màquines per prospectar tantes hectàrees . L'em-presa promotora va proporcionar dos retroexcavadores petites amb le squals vam començar a obrir rases en totes direccions dins el sector A . Unaes va obrir paral . lela a l'autopista per comprovar si les estructures trobadesal talús tenien una continuïtat aquí . La profunditat de les rases venia deter-minada per la localització de vestigis arqueològics o l'aparició del terra ver -ge . D'aquesta forma es van localitzar i acotar les primeres restes, que va ndonar una primera idea dels jaciments . Coordinats amb l'empresa, es vaoptar per anar retirant per zones les terres superficials . Després es llaurava .Totes aquestes accions van ser controlades a nivell arqueològic i van per-metre noves troballes . En total es va localitzar quasi un centenar d'estruc-

EXCAVACIONS AL PARATGE DE LA BÒBILA MADURELL 1 DE CAN FEU

8 1

tures prehistòriques i tenim la certesa que poques d'elles se'ns han pogu tescapar. Tanmateix comprovàrem la inexistència d'un sòl prehistòric, j aque les estructures es conservaven escapçades sota la capa vegetal .

Aquesta metodologia, justificada per la necessitat de planificar una in-tervenció que respectés el patrimoni arqueològic sense perjudicar excessi-vament els interessos econòmics de la promotora i els propietaris, explic ael paisatge desnivellat amb promontoris aïllats del sector A, que eren le sreserves arqueològiques per excavar . En l 'actualitat només resten dos pro-montoris corresponents a vestigis ibèrics i romans, encara en curs d'exca-vació .

Una prospecció similar es va efectuar en el sector B, on s'havia d'ins-ta l . lar un co l . lector . Aquestes obres coincidien amb un dels carrers del pro -jecte residencial i anava de l'autopista al torrent de la Taula Rodona, entr eel camí d 'accés a la bòbila i aquesta, és a dir dins el nucli del jacimen tneolític conegut d'antic . La densitat de vestigis era remarcable . Es loca-litzaren 7 sepultures del neolític mitjà i més de 4 estructures excavades ,neolítiques i de l'edat del bronze .

Els topògrafs del Servei d'Arqueologia van registrar bona part de les ra-ses de prospecció i delimitació i la localització de tots els vestigis antics .

METODOLOGIA DE L'EXCAVACIÓ PREHISTÒRICA

Recordarem la diferenciació entre el sector A i B i advertirem que he mreservat el topònim Bòbila Madurell per designar el jaciment prehistòric iCan Feu per a l'ibèric i el romà, malgrat la coincidència espacial .

La multiplicació de les restes del sector A ens va obligar a triar un anomenclatura àgil . Atès que el projecte industrial era una realitat, va moptar per mantenir la identificació de les seves parcel . les i carrers . Aix íel nom que rebia cada estructura localitzada responia a la lletra de la par-cel . la o número del carrer, seguit del número de troballa (per exemple ,D-36, 4-1, etc) .

L'excavació era precedida per la insta l . lació d'una creu amb gomes elàs-tiques sobre cada una de les estructures . Aquesta creu, situada topogràfica -ment, seguia l'orientació cardinal i permetia coordenar els materials i pe-dres i realitzar alçats, seccions i estratigrafies . Quan es comprovava que elsediment arqueològic era el resultat d'abocaments de deixalles es prescin-dia de la coordinació tridimensional de tots els objectes, però mai de le sseccions estratigràfiques nord/sud i est/oest . La coordenació tridimensionales va mantenir en les estructures susceptibles d'aportar dades d'interès pe rla seva configuració o reompliment . S'ha treballat gràficament a escala 1 :1 0i en algun cas a escala 1 :5 cm .

82

A. MARTÍN I D'ALTRES

PRIMERS RESULTATS ALS JACIMENTS PREHISTÒRIC S

La localització de vestigis es va allargar fins a l'estiu . Les excavacionss'havien iniciat el mes de febrer i pel que respecta al jaciment prehistòri cvan finalitzar el mes de desembre . Al llarg d'aquests treballs han participatnombrosos estudiants de les dues universitats i diversos aficionats a l'Ar-queologia, i hem pogut comptar amb la col . laboració del Museu d'Històriade Sabadell i l'Ajuntament de St . Quirze del Vallès, a més del de la promo-tora de les obres, que ha sabut entendre el problema plantejat i l'interè shistòric del paratge . La inclusió d'aquest projecte arqueològic dins el con-veni I .N.E.M. –Generalitat va permetre prosseguir els treballs fins al me sde desembre .

La prospecció i la posterior excavació van permetre valorar l ' estat deconservació d'aquest macrojaciment . La successiva reutilització del mateixespai explica la deficient conservació de la majoria de les estructures . Comja hem dit, sota la capa vegetal apareixien les estructures escapçades . El sò lprehistòric havia desaparegut . Al llarg de tot el paratge només restaven el svestigis enterrats d'origen, fosses sepulcrals i no sepulcrals, que quantifica-rem a continuació :

® TOTAL

A D 57 – 4 6 1E 26 1 – 27F 1 – 1 2carrers 3 – – 3

B rasacol . lector 5 7 – 1 2

TOTALS 92 8 5 105

estructures excavades d'habitaciófosses sepulcral s

® fosses d'habitació reutilitzades parcialment com a sepultura o amb res-

tes humanes disperses .

Si bé les excavacions prehistòriques del sector A estan pràcticament fi-nalitzades, el material encara està en estudi i avui només podem presenta runa primera aproximació dels treballs realitzats .

Fosses sepulcrals

Aquest terme inclou les estructures expressament obertes per a aquest a

funció. En el sector B es van localitzar 7 sepultures ; sis eren fosses oval samb un inhumat i una tenia banqueta i contenia dos esquelets (un adult i

e


8 3

un infant) . Generalment les vam trobar precedides d'algunes pedres disper-ses a pocs centímetres . Els individus segueixen una orientació est/oest . Ha-vien estat dipositats sobre l'esquena amb les cames plegades cap a la dreta ,els braços plegats i/o alçats i el cap més o menys girat en aquell sentit . L'ai -xovar és l'habitual: geomètrics, làmines i laminetes en sílex melat, destral sde materials diversos, molins de granit, punxons i espàtules d'os, petite sdenes discoïdals de variscita i petits recipients carenats, menys freqüents .La quantitat i qualitat de l'aixovar varia entre les tombes, el que pot impli-car diferències socials . La presència d 'un infant d 'uns tres anys enterra tamb un vaset, ens podria indicar que ja estava integrat a la seva societat .En el sector A, molt a prop de l'edifici romà, es va localitzar una altra foss asepulcral prehistòrica arrasada, de difícil filiació . En aquest mateix sectorhi ha diverses estructures no sepulcrals, reutilitzades no exclusivament pe ra aquesta funció, que explicarem en l'apartat següent.

Estructures amb restes d'habitació

Així definim unes depressions artificials que ens han arribat amb vesti-gis d'una funció aparentment diferent per a la qual van ser obertes alsubsòl . Contenen deixalles relacionables amb àrees d'habitació .

Si bé totes elles podrien definir-se morfològicament com a fosses, hempreferit diferenciar provisionalment entre fosses, cubetes i depressions irre-gulars segons la seva configuració i dimensions . Les considerem FOSSESquan les estructures són de planta circular o arrodonida i conserven un aprofunditat superior a 50 cm . Poden ser de secció troncocònica, cilíndrica ,ovoide i bombada . Les troncocòniques poden assolir més de 2 m de diàme-tre i 1 m de profunditat, amb volums de més de 3000 1 . Dominen a l'edatdel bronze final de la primera edat del ferro . Les cilíndriques i ovoides só nmés petites, amb diàmetres que no superen 1,50 m i volums a l'entorn d e10001, i es van colmatar en tots els períodes prehistòrics detectats .

El fet d'haver-se trobat restes de blat i ordi carbonitzat en algunes fosse sens permet pensar en un sistema d'emmagatzematge per a cereals, tipu ssitja, però podrien haver contingut d'altres aliments vegetals (fruits secs id'altres) . No hem observat cap mena de revestiment, però és possible pen-sar que netejarien les superfícies i com a màxim les folrarien de palla od'algun altre material similar, per aïllar-ne el contingut de la humitat . Latroballa de grans fragmenta de plaques conglomeràtiques (tortorà) a l'inte-rior d'algunes d'elles permet intuir que podria tractar-se de les tapadores ,segellades potser amb la mateixa argila . El deteriorament d'aquest possibletipus d'emmagatzematge obligaria al seu abandó, passant a continuació aser utilitzades com a pou de deixalles : restes culinàries, entre elles les d efauna principalment domèstica, recipients i eines trencades, pedres, cen-dres, carbons i tovots, alguns d'aquests procedents de possibles parets, etc .

Dues de les fosses troncocòniques del bronze final / primera edat de lferro podrien haver tingut una funció de forn, atès el seu gran contingut en

84

'.'1," -)

I

A .I18Ó8 AJ

A41,4VIART4D401DIALTRES

~ltbs1~in fiit~soil.ins-clulsinlals rprzsentenunésivoTe.§ denpéníane -'4

quelvecordel1)ieilzobértes-AnóbilsildelsIorns deetittitc.Ç laíl

dinis

TI'ii)r

rI.s'11apllocadiriati restel,ár~o lógicwey.i i ipcompletes

ens cVun 1infanelplegat á,la base de l afell;§ál.qEg n: bberill9aYtejadesiambJks .tleixallethesrnevítraties 3leNiA .t de dos exem-pléYIh'-ft1sseslovnidWatnl7

i lqe llvlbrcifbrl relekTaddin!"deiruGnTEsJa le§ egirilettires de poca fondá -ifiá i ! <Alárnettel d'11 tn ún rdvxilnáckunewt 'Tont:tw palle t 1 recte s o lleugeramentdWergentl/El tiblu áti tán .lemblai g uptirion .ats,2(l11. OefNegades es troben molttY*oIpu¿:le Glt§ 11titelí0til lanúl>QtoraldritillYiPabentrnent contemporanis . SeN i>í deté«at lá)ttItt períodi3s .19ndrien 11=r-se d'una mena de rebost

-tit!Ofeniblel' ,eabanesAlaslidé§n seibrelo ,dipósits més arrasats. La mancade traces de combustil4léj1eg'Walgidítieulta-_una interpretació de brasers . Elreompliment no difereix del descrit per a les fosses.

Amb el terme de DEPRESSIONS IRREGULARS reconeixem unes estructure spoc definides, de mesures i morfologies molt diferents i materials de final s

der)ileMt4ci4 tÍzle~ del ht»nde [afilie . De moment és arriscat avançar-n e:quál§éíMli iliterpettaé,té 1funeinnaE l

.óbi.tirl1ii-11rri(,') unir

0 ,7it2S~t>>

yr cli g(, i i

?„Iil distnbucio espacial

?1?-<El I rétirriplit7tien1 aPciuenlógic en totes elles es redueix a fragments cerá -Inks=,atgúffi l-velcísIsetteePS, fragments de molins, tovots de diferent

s mobiliari lític és freqüenten les estructures neolí -titítieli 4 ifiar.tetfiálìffinlacológic està poc representat, de la mateixa maneraOné:él Lffit'áILItine lémpre hem localitzat a les estructures més recents . Re-~reakit•ni .0tie`4111ines estructures de l'edat del bronze contenien algu

n én eó'nnexió anatòmica.Voletfrtíelárir que, fins al moment, no hem localitzat cap vestigi que pu-

gtliSer átrilbdít al neolític antic . El fragment cardial procedent de les prospec -Üiédis si.ipérficials no s'ha pogut contrastar amb cap tipus d'estructura, si bélnó■JtTdiem una ocupació del lloc en aquell període . No oblidem que encara-0él:l'abner fer la prospecció del sector B .

" Ilüirn a l'espera dels resultats de les anàlisis radiocarbòniques sobre mostrescarbó vegetal . De moment només comptem amb les restes materials per

identificar la cultura, aproximar la cronologia i plantejar hipotésis referents atina virtual distribució espacial de les diferents estructures per èpoques . Enaquests moments en què manca l'estudi detallat, només ens atrevirem a avan-çar unes observacions, que caldrà comprovar pròximament. Són les següents:

–Concentració de vestigis de la cultura dels «Sepulcres de fossa» a lazona excavada del sector B, així com a la més pròxima a aquesta de 1'A, onconviuen sepultures i fosses . Aquesta concentració formaria part del jaci-ment conegut d'antic, al voltant de la bòbila Madurell . D'altres material scontemporanis aïllats s'han trobat enmig de la villa romana .

EXIr; .YACl D Nb F\VHARATGE DE LA BÒBILA MADURELL I DE CAN FEU

ICS

Lina -dispersió- de-tes- Iestes -del neolític fmal,- facies Vei aca, penalErreu. De qualsevol manera, estan poc representades . La seva morfologi ainclou tots els tipus esmentats . Aquesta identificació és possible pel mate-1tial fonamentalment ceràmic, caracteritzat per l'ornamentació mitjançan tcordons llisos. i múgronS superposats .

'-Una concentració de vestigis del bronze antic i mitjà al vessant occi ji

dental del serrat de Can Feu (parce l . les E i D) . Aquesta atribució procedei xtic la presència de,ceràmiques careñades, decoració d 'unglades, cordonsLisos, etc ., motius que es generalitzen a partir de l'edat 1 1, bronze anti cperduren .

Una altra concentració se superposa a l 'assentament neo1 tic del sector B. Podria tractar-se d'un nucli una mica més antic, pérm s?ha de com-provar .

-Una concentració dé vestigil del bronze final / printéra edat del ferrosobre la carena del seIr at i ervessant accidental pròxim (parcel . la D i E) .Entre la tipologia ce thica ai ú localitzada hem observat grans` recipientsqíe perfils corbs ü en S, supe#`fic'tes brunyides, però també raspatllades i, fins

tot, grolleres, sense cap aüisa . Iraesbaset són normalment planes i dediàmetre reduït.1 s'han tr4obàt4Is s foç ament carenats i el is acanalats¡$ón raríssims; fetsue ens permeten sospitar que es tracta probablemen t¿l'un assentament d'inic$s ç 1 èdàtm 1 fer o, a l'igual que el c ltínegut a l al;Jniversitat AutonomaldeS1i ce4on~‹ig ;,1) .

, 'ituació

•

Els vestigis ibèrics i romans esl<rob t çP.n><nent ocupen les parcel . les E i F del futur plf0lia carena del Serrat de Can Feu sobreposant•jaciment prehistòric (fig . 1) .

L'àrea de , rç àxima concentració de restes delextensió de 2 ha i se situa entre 483 i 191 m sn

Íletodologi a

Aixecada la terra: vegetal i delimitats els jkciments, es va subdividir l a$eva superficie en sectors que inclouen les principals agrupacions d'estrucjures . Sobre aquests sectors vam projectar una quadrícula amb mòduls de4x4 m per tal de facilitar les tasques de registre i situació topogràfica . L'e xçavació es realitzà en extensió aplicant el mètode de registre proposat per,É . C . Harris .

t

ÉL JACIMENT IBÈRIC 1 ROMA ,pE ÇA N~ rÎ

'

àrea que actual -coincidint ambmeridional del

o

o0 a


8 7

Contextualització

Tractant la xarxa viària del Vallès a partir dels estudis epigràfics, M .

Mayer i I . Rodà remarquen la importància del nucli arqueològic de CanFeu en època romana, basant-se en una proposta d'itinerari ja avançad a

per L . Mas, segons el qual la via procedent del Pont del Diable passaria pe rTerrassa, entraria a Sabadell per Can Feu i 'dirigint-se pel carrer St . Quirze ,travessaria el Pedregar i des d'aquí aniria vers el turó de la Salut .

El gran interès d 'aquest itinerari no tan sols està justificat per dade sepigràfiques, sinó també per la important concentració de vil . les i reste sromanes tot al llarg del recorregut, des de Terrassa a Sabadell, i que actual -ment queden distribuïdes a banda i banda de l'actual traçat de l'autopist a

A-18 : Can Bosch de Basea, l'Aiguacuit, Can Coret, Can Jofresa, Sant Pa u

de Riusec .Les dades facilitades per estudis recents d'algunes d'aquestes vil . le s

coincideixen cronològicament amb la data de fundació de l'assentament ro -mà de Can Feu, al voltant del segle I aC i perduren fins a les darreries de l

s . II dC, començaments del s . ni dC.

DESCRIPCIÓ DE LES ESTRUCTURES DESCOBERTES .ATRIBUCIÓ CULTURAL 1 CRONOLOGIA

Les prospeccions i excavacions han deixat al descobert un notable con -junt de subestructures ibèriques i romanes (fonaments, dipòsits, forns, sit-ges) . Queden ben diferenciades dues parts :

–la més septentrional està constituïda per un grup de fonaments qu epresenten la planta d'un edifici rectangular, més un tester i un petit forn .

–la més meridional la constitueixen tres forns paral . lels i orientats a l

sud-est .S'han localitzat un gran nombre de sitges obliterades des d'època ibèri-

ca fins als darrers moments de funcionament de la vil . la .

Sitges ibèriques

S'han localitzat 25 sitges reomplertes amb materials ceràmics ibèrics .Ocupen la mateixa àrea on s'assenten les estructures romanes .

Aquestes estructures són majoritàriament de secció ovoide i semblentrobar-se escapçades per la part superior, havent desaparegut el sòl coetani .Provisionalment les interpretem com pertanyents a un assentament on le ssuperestructures haurien desaparegut en sobreposar-s'hi l'establiment romà .

Els materials que contenen són els característics del període ibèric ple :àmfora de boca plana, kalathos, ceràmica grisa de la costa catalana, urne sfetes a mà amb decoració de cordons, etc . Les sitges que han proporciona tmaterial de vernís negre poden datar-se en el s . 111 aC per la presència de

88

A . MARTÍN 1 D'ALTRES

ceràmica del taller de les tres palmetes radials . Cal esperar, però, el resultatde l'excavació de les sitges que resten i l'estudi dels materials per a determi -

nar l'entitat i els límits cronològics d'aquest jaciment ibèric .

Edifici de la vil la

Les estructures d 'un edifici s'estenen en una àrea que ocupa uns 520 m 2 ,i tan sols se n'han conservat els fonaments i les estructures excavades alsubsòl, localitzades a 30/40 cm del nivell superficial . És possible que el streballs agrícoles hagin degradat les restes aèries, visibles encara fa uns vin tanys. Les restes conservades ens ofereixen una planta parcial que és, però ,una de les més completes de la comarca .

El conjunt millor conservat presenta una planta rectangular orientadaen direcció NE/SO (fig. 2) . En destaquen les següents estructures :

—En l 'extrem sud-oest, un paviment d 'opus signinum que pertany a undipòsit i una sèrie de murs que compartimenten àmbits . A l'interior d ' algu-na d 'aquestes habitacions s'han localitzat sitges contemporànies excavade sen el subsòl .

—En l'extrem nord-est, dos dipòsits comunicats i pavimentats amb opussigninum .

—Al sud, dos dipòsits de planta quadrada excavats al subsòl . Hi ha d'al-tres estructures que, parcialment conservades, dificulten la interpretació ila relació amb la resta de l'edifici . La major part dels fonaments s'assentenen una trinxera excavada en el subsòl i estan construïts amb còdols d egrans dimensions lligats amb morter de calç .

Els forn s

A 35 m al sud de les restes de l'edifici es troba un conjunt de tres forn sarrenglerats, de similars dimensions i idèntica orientació vers el sud-est .

Durant la campanya de 1987 ha finalitzat l'excavació del forn situat al'est del conjunt (forn núm. 1) . Es conserva la part inferior, la cambra decombustió excavada en les argiles grises terciàries . Aquesta és quadrada(5,35 m de costat) . Els murs perimetrals del forn estan construïts amb to -vots rectangulars . La cambra està dividida en dues parts per un mur axial~pe s 'adossa al mur del fons . Les parets i el sòl de la cambra estan recobert sd'argila amb 4firmisN de confusió i vitrificació, on es poden observa riyersPS,rgfçbeig1s.ol' .,e a j i 4rnii1 ')0 tgççó situada davant el prae-f ln 4w3?, i~ml?~~rAue,

l{tzi~ ~Pr!P a,,çA}3?PIArl' 4ipe.Ii4ciÁr,n(? dr ,cl'. umt çonju Pitr M41?? i ak9}141,Í9f

p14Ptqg .Çlry Ang a ari ,dIme1}S}9 !l}? s.,rfr4ï¢çts-MrPIna d? ~9 )~rAuq e}~, teriS r~ h içAmbfl-de,c~o#??gustió, . 1:11 1n a-pal,çsmIRTv113ar:R,rplIr!up, %ypIlúa çnk4 ' Argilaen) ,fkcar4, PlernaT; A; l'intesioor,s'h;aP,1 4ç 4i t

qugre,Rilir§,

sl1t§. i1çpa{etI l 5)4p1,LSrPPIn,a 11ulg1 as. enc4N gla(>eJs l rqfS nr, R911fÑI G #f}r g ~~~ 1Js, fa .1 r94 1, án trppal. álguP q,fr a8mPW51,t) r,~lx; ,„1,1 (1 ?In1 i

hi~stc r

EXCAVACIONS AL PARATGE DE LA BÒBILA MADURELL 1 DE CAN FEU

8 9

Isur.

1g3-1 m9 c

.1É 291 29bolr

.t9vin 219 n3

JIni 9up 19 .sb'iub9-

2I7snIV 202sVn9 b C)E _

.g El s15919b 29 297ciImÉ"1.

1 ~9g sbsinomi1291 ;A11iTy '

,99u

s1 9b si9nú12no9 dr.i s

od i~i

•.) 9b 2oiiud91 9b In°misu,g

ap

14i41':7 .p

~~ i ~ ~~~<~'~aY~`1~~~~~~ 11Si :1'+ "_`

.q sl ]9q

,dc ,?S ui .9nibuoc7) ~s inn999b 19-nsb 19b s9ilF.J l)b 00E 19b 211ov zIs ¿nit 7squlovn929b sivyb 29 si-11v s

.(F11 2ws1 í - A 01 silgodrnc.I) A s'rs1') 2.T 9b r,i5n 5

oq ~ . ~ ic•1 a~rn la(l~ , iki<413 1'

Fig. 2. — Planta de l'edifici romà de Can Feu.

90

A . MARTÍN I D'ALTRE S

El tester

Al SE de l'edifici de la villa ja descrit, s'hi ha localitzat una gran fossarectangular, la qual fou utilitzada per abocar-hi restes ceràmiques en desús .Aquests fragments són principalment restes d'àmfora (Pascual 1 i Dresse l2/4), de dolia i, en menor quantitat, de tegulae, que ben segur es relacione namb la producció local de terrissa .

Un fet remarcable d'aquest tester és que el reompliment anul . la un ma-gatzem de dolia anterior, com també un conjunt de sitges probablemen tibèriques, encara en procés d'excavació .

Les produccions

Després d'una primera revisió dels materials i amb caràcter provisional ,a causa de la manca d'un estudi a fons dels mateixos, podem distingir qui-nes eren les principals produccions d 'aquests forns .

La producció dominant era la d'àmfora, fet demostrat no solament pe rl'elevada proporció de fragments d'aquest tipus ceràmic, sinó també per latroballa de rebutjos de forn, la repetició de segells i l 'homogeneïtat de le spastes . Es poden diferenciar dues fases de producció . La primera començ àdurant el primer decenni abans de l'Era i finalitzà als voltants de l'an y15 dC . En aquest primer moment únicament es produeixen àmfores del ti-pus Pascual 1 . Els nivells corresponents a aquesta fase s'han localitzat a di -verses sitges i dipòsits de l 'edifici de la villa . Durant la segona fase, que s esitua a mitjan segle 1 dC, es detecta la producció simultània del tipus Pas -qual 1 i del tripus Dressel 2-4 . Les produccions del segon moment les tro-bem representades principalment al tester abans descrit . Durant els dos pe-ríodes les àmfores presenten marques sobre pivot .

En els nivells del s . ►1 dC la proporció de fragments d 'àmfora és mol treduïda, el que interpretem com a indicador que en aquesta fase la produc-ció d'envasos vinaris ja havia finalitzat . Paral . lelament a la fabricaciód 'àmfores es detecta la producció, quantitativament menys important, d etegulae, testimoniada per la troballa freqüent de rebutjos de forn . Tenimtambé constància de la producció de ceràmica comuna perquè la presènci aigualment de rebutjos de cocció ho posa en evidència .

Cronologia de l'assentament romà

Els nivells més antics poden datar-se per la presència de formes de T .S .Itàlica del darrer decenni aC (Goudineau 24, 26, 27 A i 28) . L'activitat dela vi l . la es devia desenvolupar fins als volts del 200 dC d'acord amb la pre -sència de T .S . Clara A (Lamboglia 10 A - Hayes 23) .


9 1

CONCLUSION S

Sembla possible proposar una ocupació d'aquest paratge des del neolíti cmitjà al IV mil . lenni aC en datació no calibrada, que correspondria a unesgents de la cultura dels «Sepulcres de fossa» . També tenim vestigis del finaldel neolític corresponents al grup «Veracià», els quals fins i tot podrie nhaver viscut en un moment cronològic contemporani al calcolític d'altre sllocs, període no detectat aquí fins al present . Els testimonis al llarg d el'edat del bronze són presents i és molt possible que travessin l'edat de lferro .

És impossible conèixer el grau d'estabilitat d'aquestes poblacions e naquest paratge i si l'ocupació de la zona va ser continuada al llarg de l aprehistòria o si hi ha buits importants que no sempre detectem . Malgrattot, ens sembla lícit pensar en poblats de cabanes de material perible, qu epodrien coincidir amplament amb les estructures descobertes i que es va ndesplaçar paulatinament de la plana cap a la carena del serrat . El reompli-ment d'aquestes ens parla d'una economia ramadera i agrícola . Tant el scereals (blat i ordi) com la fauna domèstica (ovella, cabra, porc i bou) h isón presents des del neolític, si bé amb diferent proporció. El domini d 'unao altra segurament va variar al llarg del temps . Es detecta un impuls econò-mic notable a finals de ('edat del bronze i la primera edat del ferro am buna activitat agrícola molt destacada i sembla que molt més extensiva qu een els moments precedents .

Hem observat un hiatus cronològic entre els darrers moments prehistò-rics i la fase ibèrica del s . 111 aC. La transició entre els períodes ibèric i romàresulta també mal coneguda, a causa de l'escassetat de vestigis d'èpoc atardo-republicana trobats al jaciment .

L'estudi dels mobiliaris, de les diferents estructures, de la seva distri-bució espacial i la relació topogràfica formaran part d'un estudi globa ld'aquest paratge arqueològic, del qual esperem recuperar un quadre aproxi-mat del seu paleoambient, de la població que el va ocupar, de la seva orga-nització i explotació econòmica, així com concretar-ne la cronologia i larelació cronològica entre les diferents ocupacions . Algunes de les anàlisi spertinents per aconseguir aquests objectius ja s'han iniciat i esperem queles restants s'iniciïn aviat . El Servei d'Arqueologia té la paraula. Nosaltre sconfiem que aquest ambiciós projecte arqueològic pugui finalitzar-se : pera això és necessari un últim esforç de les institucions i de la propietat .

92

A . MARTÍN 1 D'ALTRE S

BIBLIOGRAFI A

LLONGUERAS, M ; MARCET, R. i PETIT, M . a A (1982): «Bòbila Madurell ,Sant Quirze del Vallès», a Les excavacions arqueològiques a Catalunyaen els darrers anys, Excavacions arqueològiques a Catalunya, 1 Barcelorna, pp . 85 a 87 .

, )MARCET, R . ; PETIT, M . a A . (1985) : «Assentaments d'habitació a l'aire lliurí

de la comarca del Vallès . Del neolític al Bronze Final», a Estudios de(A#Antigüedad, 2, Bellaterra, pp . 93 a 133 .

D5' 1MARTÍN, A . (1985) : «De la cultura de los "Sepulcros de Fosa ", al grupa dé

"Veraza" en el Vallés», a Estudios de la Antigüedad, 2 Bellaterra,

3a 57 .

r>up cMAS, L . (1964) : «Razón topográfica del emplazamiento de la primeraitied q

parroquial de San Félix de Arrahona en relación con el trazado!ile4aVía Augusta», a Museo de la Ciudad de Sabadell, 8 .

n :, : iboqMAYER, M . ; RODA, I . (1984) : «La romanització del Vallès segonsrl gth

fia», a Museu d'Història de Sabadell, pàg . 18 .

i :;"l, rnmr lMIQUEL, D . ; CASANOVAS, P . ; MORRAL, E (1947) : «El jaciment Bòhidá;

durell en Sant Quirze de Galliners», a Museo de la Ciudad de :SaIxtdè6EIII, pp . 57 a 75 .

,nr?12 ;,;l£ u

VILA, J . (1913) : Memoria de los trabajos realizados en las cercan.dds;tdeéRéatlSantuario de Nuestra Señora de la Salud de Sabadell . SabatM,.Jil9 Ipp . 15 a 24 .

In5rnom 215 n 5,v152do rn51 I

f15di 52&1 El i 25[ 1;m 5drrrsJ £11U25" Isn£5ildug5l-obic J

- .

rn 2I5b ibu125' . 1lcdolg .

ci i Isi5cg25 òi3u d-ixolgs nbr,_

rp-ic 581slsq J25upc' b-cg-lo Ev52 £1 5b

drrrco5icq u52 15b JcrnE1 i sigolonon sl 5n-1u .

s òi5cjolgx' i òi5ESli n2i2ilsnc 251 5b 25nuglA .2nc_

1n5 c3igólorrol5 òi5E15 15up rrr515g25 i JEiDini ncd'2 Ei 2u . .

ug52no5s 15q 21n5nif5q25111s2o 3 i .c{uinsq El 51 Ligole5uplA'b

Eivc nii5ini'2 21nc1251 25 115q :52-1s'tilsnii iuguq 5igólo5up1c 51551!

idrns 125upc 5up m5rilno 5.1c15igo q e1 5b i 2noi5u1ii2ni 251 5b 21oi25 mitin nu iis22555n zh òxis c

Els jaciments romans de I'Olivet d'enPujol i els Tolegassos(Viladamat, Alt Empordà )JOSEP CASAS 1 GENOVE R

El territori de Viladamat està situat a la plana que s 'estén entre els riusFluvià i Ter, a pocs quilòmetres de la costa i de la ciutat romana d'Empú-ries . El terme municipal comprèn terrenys de la plana al . luvial quaternàri aa llevant i, a ponent, la serralada eocènica que separa les conques dels do srius i que d 'alguna manera assenyala la divisòria entre l'Alt i el Baix Em-pordà .

L'aspecte que presentava el terreny a l'antiguitat era ben diferent d el'actual . Els aiguamolls ocupaven bona part de la plana, des de la costa fin sa la línia de l'actual carretera de La Bisbal a Figueres . A partir d 'aquest alínia, que segueix un esglaó visible en les corbes de nivell, és on comen-çava el terreny conreable . No és estrany, doncs, que sigui ben bé a l'inic id'aquesta terra ferma on trobem ja el primer establiment romà amb arrel sen època republicana. Ens referim a la vil.la dels Tolegassos .

Està constituïda no tan sols per la vil-la principal, sinó també per u nmagatzem situat a un 500 m a l'oest, per dues petites necròpolis i per u nforn que havia servit per coure tegulae i imbrices per a ús de la vil . la . E sl'única vil . la romana de la zona emporitana que fins ara s'ha excavat (dei-xant a part la villa del Mas Gusó, a Bellcaire, on vàrem obrir un sondei gla tardor passada) .

L'Olivet d'en Pujo] és un jaciment situat a l'inici de la serralada, en e llloc on s'acaba la plana . Es un indret ideal per a l ' establiment de qualsevo lexplotació agrícola i més tenint en compte que el terreny està ben regat ,arrecerat i que des d'ell es domina tota la plana empordanesa, des de l aserra de Rodes fins al Montgrí i el mar . Ja abans de l 'ocupació romana il'arribada dels primers colons, s 'enregistrava força activitat en aquell lloc .Ho hem pogut comprovar amb la troballa de dues sitges ibèriques oblitera -des cap a la segona meitat del s . tv aC, situades en el mateix lloc on mé stard va construir-se el magatzem romà. Aquesta repetició i constant reocu-

94

JOSEP CASAS 1 GENOVE R

pació d'un indret determinat la tornem a constatar als Tolegassos, on tam-bé trobem sitges per sota la villa rcy na, encara que aquestes van ser reu-tilitzades i farcides en diverses èpoopuss.

El magatzem de 1'Olivet va set s dèscobert l'any 1981 i es va excavarcompletament en dues campanyes, .hknys 1982 i 1983 . Durant la primeracampanya es van posar al descobe di! murs de 1 'edificacïó i part de l'inte-rior del pati . A la segona, s'acabà cbinpletament l'excavació .

De fet, el que en un principi sup ' em que era una típica villa romanaamb unes possibles arrels o preced 1 en Opoca de la Baixa República esva convertir, tant bon punt es va a

r la 'la . campanya, en un gran ma -gatzem agrícola ple de forats per tar-hi dolia, construït a finals dels . tt aC. Tan sols a l'angle nord-oest aren aparèixer dos murs paral . lels al sdel pati, que devien formar part d'u1 cobert no massa gran, destinat a refu-gi dels obrers agrícoles o a desar leS Ases . Malgrat els sondeigs fets en e lcamp i en el bosc veí, no s'han p o u . localitzar restes que facin suposarl'existència d'altres edificacions . Ai*òns fa pensar que aquest magatze mno tenia cap altra dependència ann8x? sin1 que formava part d'una villamés gran situada a la vora, seguranátJ la dels Tolegassos .

L'excavació ens ha mostrat que .tant Os 100 o 125 anys que va estaren funcionament el magatzem va hapltu-hi olta activitat en el seu interior .Molts dolia van ser desplaçats del sub dssentament original o substituïts pe rhaber-se trencat . Es pot comprovat pel fet que els forats tallats en el sò lgeològic van ser modificats. En alguns casos trobem dos, tres o quatre fo-rats uns dins els altres i tallant els més antics . Altres forats més petits conte -nien àmfores, les restes de les quals van ser trobades al seu interior .

L'estratigrafia del jaciment és molt senzilla i ens mostra com en el ma-gatzem no va fer-s'hi cap reforma dsraaat el temps que va estar en funciona-ment . Aquesta estratigrafia també ens mostra que a part de l'ocupació indí-gena en el s . ni aC, al final del s, 11 o començament del s . t aC es vaconstruir el magatzem ex novo que es va utilitzar durant un centenar llar gd'anys, fins a l'època d'August, i es v1aiandonar cap al primer terç del s . 1 dCmalgrat que hi hagué alguna visita esporàdica a finals del s . tt dC si fem casde la mitja dotzena de fragments del t .s . africana trobats en superfície .

ESTRAT 1 . És l'estrat superficial, format quan el jaciment ja s'havi aabandonat i destruït . La seva part superior està força remenada ja que 1'oli-vet s'ha anat llaurant i conreant sempre . El material arqueològic comprènfragments que es poden datar des de la segona meitat del s . 11 aC fins a lcanvi d'era .

ESTRAT II . Es tracta d'un nivell de pedres, tegu/ae i imbrices amb algu-nes restes de morter de calç i sorra, tot caigut . Ocupa la meitat oest de lmagatzem i prové de la destrucció 7del cobert de l'angle nord-oest, i del smurs . La ceràmica hi és abundosa, predominant la ceràmica comuna roma-na, els fragments d'àmfora de la forma Pascual 1, algun llavi d'àmfora d etradició púnica, t .s . aretina, ceràmica de parets fines, àmfora itàlica, i cerà-mica d'engalba blanca .

EL JACIMENTS ROMANS DE L'OLIVET D'EN PUJOL 1 ELS TOLEGASSOS 9 5

Fig. I . — Planta de les restes i reconstitució hipotètica del magatzem de 1'Olivetd'en Pujol.

96


ESTRAT III . Es tracta d'un farcit d'aportació eòlica que reposa damun tel paviment de terra batuda i que es va formar immediatament després del'abandó del lloc, omplint primerament els forats on reposaven els dolia. E lmaterial arqueològic és idèntic al dels estrats anteriors i s'inscriu en un pe -ríode comprès entre finals del s . 11 i primera meitat del s . I aC. En tot cas ,cal afegir-hi la troballa de nombrosos fragments de dolia, alguns d ' ells ambmarques de capacitat .

ESTRAT IV . Està format per les terres que colgaven els forats de dolia ique s'hi van dipositar una vegada retirades aquelles gerres en abandonar-s eel jaciment .

ESTRAT V . Constitueix l'anivellament de la roca natural i es va forma rimmediatament després d'excavar-se els forats per als dolia i quan aquellsrecipients ja estaven col . locats en el seu lloc . La part superior de l'estrat er ael sòl de treball del magatzem i constituïa una mena de paviment força du ri ben diferenciat . Predominen els materials antics, llavis d'àmfora de tradi -ció púnica, grisa emporitana, ceràmica de vernís negre, kalathoi ibèrics ,àmfora itàlica, etc .

RASA DE FUNDACIÓ . Un darrer estrat, el més important de tots, ja qu eens data amb precisió la fundació del magatzem, és el format per les terre sdel farcit de la rasa de fundació dels murs . Malgrat el poc nombre de frag-ments recuperats, tots són molt homogenis . Bàsicament trobem ceràmic acampaniana B, àmfora Dressel 1-A i kalathoi ibèric, tots ells datats a lasegona meitat o darrer quart del s . tt aC .

ELS TOLEGASSOS

A l'igual que 1'Olivet d 'en Pujol, podem constatar que la villa dels Tole -gassos va ser un dels primers establiments agrícoles construïts a l'Empordà ,amb una fase inical que podem datar cap a la segona meitat del s . II aC ide la qual no hem trobat cap estructura, però si molt material arqueològic ,ceràmica i monedes .

Com en altres vil . les de la zona, que van ser construïdes o ampliade sdurant la primera meitat del s . 1 dC, la dels Tolegassos va tenir una granampliació en aquest moment (és el que en diem fase I), una segona amplia -ció cap a la segona meitat del s . 1 (fase II), i després, a la segona meitat de ls . II, una tercera fase, abans de ser abandonada completament un centena rd'anys més tard .

De totes maneres, l'activitat humana damunt el jaciment no es va aca-bar en època romana. Durant segles, la villa va quedar colgada i converti-da en camp de conreu ; però en un moment indeterminat, possiblement al'entorn del 1467, es va construir damunt la villa un campament militar.D'aquest campament només n'hem trobat les alineacions de forats en el squals s'assentaven els pals d'unes defenses que devien tenir una estructurasemblant a la dels cavalls de frisa. L'únic element que tenim per datar

EL JACIMENTS ROMANS DE L'OLIVET D'EN PUJOL I ELS TOLEGASSOS 9 7

aquest camp fortificat és una moneda de final del s . xv trobada dins u ndels forats i la documentació medieval que parla dels fets d ' armes esde-vinguts a Viladamat el 1467, on van ser vençudes les tropes de Joan II i e lseu fill Ferran, que en aquells moments tenia 15 anys . No coneixem capaltre operació militar a la zona que hagués pogut motivar la construcciód'un campament tan gran com el que estem descobrint damunt la villaromana .

FASE I

Per raons pràctiques, abans de començar la primera campanya vam di-vidir el jaciment en dos sectors, corresponents a la meitat oest el primer ia la meitat est el segon . Aquests dos sectors han coincidit també amb do sedificis situats dins el recinte, separats per un pati central però relligat spel mur de tanca que fa també la funció de límit sud del recinte . Al llargd'aquest mur trobem una petita porta d'un metre d'ample per la qual e spodia accedir a l'interior del conjunt .

En el sector 1 s'ha posat al descobert un edifici de planta quadrada am bun petit pati interior i un pòrtic exterior a la façana est, de cara al pat icentral de la villa . Les habitacions d 'aquest edifici van ser construïdes si -mètricament a l'eix del seu pati interior i tenen unes dimensions relativa -ment grans, entre 7 i 14 m de llarg i 3,5 m d'amplada . Cap d'elles no estav apavimentada; en tot cas, conservaven només un paviment de terra batud adifícil de diferenciar . Tan sols les dues habitacions quadrades situades al sextrems nord-oest i sud-oest tenien un paviment d'opus signinum en malestat .

Les dimensions, característiques i la disposició d'aquestes habitacions ila forma de l'edifici responen a una funció concreta . Hem pogut constatarque les dues petites habitacions quadrades són dues cuines, de les quals tansols queda el paviment i les bases de les llars, amb la canalització que sorti aa l'exterior i que feia la funció de tir del foc i s'utilitzava també per neteja rles cendres de la llar . Justament a fora d'aquestes dues cambres i fora l'edi-fici, trobem l'abocador d'aquella part de la villa . Durant l'estiu del 198 7es va produir una troballa fins a cert punt insòlita al fons dels abocadors .Varen aparèixer quatre gerres de caràmica comuna oxidada dipositades e ndues petites cavitats allargades excavades en el sòl geològic i recobertes pe rl'abocador. Les quatre gerres reposaven damunt sengles llits d'ossos d'avi -ram i dues d'elles tenien en el seu interior un ou sencer . Ignorem el signifi-cat d'aquesta troballa, però potser la podríem relacionar amb algun tipu sde ritus de fundació .

Coneixent l'ús d ' aquestes habitacions i veient-ne la disposició de la res -ta, podem concloure que l'edifici constituïa en realitat la cellae de la vi l . la .La forma rectangular i uniforme de les altres cambres fan pensar en u nmagatzem o una caserna . En tot cas no és un magatzern, ja que les dues

98

JOSEP CASAS 1 GENOVER

Fig . 2 . — Planta de les restes actualment conegudes de la villa romana deisTolegassos, amb el sector 1 a l'oest i el 2 a l'est .


cuines no tindrien raó de ser-hi . Així doncs, hem de suposar que es tract ade les habitacions on s'allotjaven els obrers .

És lògic que sigui així, ja que una vil . la d'aquestes dimensions, que ex-plotava una gran extensió de terra, havia de tenir un bon nombre d'obrer sper extreure'n un màxim rendiment . Fins i tot, i en el camp de la hipòtesi ,podem pensar en un augment del nombre d 'obrers quan veiem que la partsud del pati interior de l'edifici va ser escurçat per poder-hi construir un anova habitació semblant a les altres .

Una característica remarcable, que ja havíem insinuat abans, és la ma-nera de construir els murs . Prèviament a la construcció, es van marcar le sseves alineacions, i es van tallar en angle recte els transversals i els longitu -dinals, sense cap desviació respecte a l'eix central . Després van obrir-se lesrases de fundació en el sòl geològic, format per argiles i graves molt dures .En els llocs on el sòl és rocós van estalviar-se d'obrir les rases, consideran tque els fonaments dels murs ja eren prou sòlids .

Els fonaments que hem pogut excavar són els que corresponen a mur sque van ser desmuntats per aprofitar la pedra per a la construcció d'algun apart del campament medieval . En aquests casos, les rases tenen una fondà-ria d'entre 60 i 80 cm i una amplada de 65 cm, de manera que les mateixe strinxeres van servir d'encofrat dins el qual es va buidar la barreja de pedr ai morter que havien de constituir el fonament dels murs . Els blocs són depedra calcària procedent d'una pedrera situada a uns 500 m de la vil-la .Però també trobem reaprofitats elements constructius, com és el cas de te-gulae i algun fragment d'element decoratiu de marbre .

Aquests murs, llevat dels que van ser desmuntats posteriorment, estanintactes, de tal manera que la seva part superior apareix allisada i a pun tde rebre el mur de tàpia que havia de sostenir la teulada . Un senzill càlculde les dimensions dels fonaments ens permet constatar que podien sosteni rperfectament un altre pis per damunt de la planta baixa de l'edifici . Potse raquest no és el cas de l'edifici del sector 1, però és ben segur que l'edific idel sector 2 tenia planta i pis, ja que un dels àmbits correspon sense capmena de dubte a una caixa d ' escala .

Abans ja havíem comentat a grans trets la cronologia de les diverse sfases de la vil . la . Però cal dir que durant les primeres campanyes va se rmolt difícil poder conèixer aquesta cronologia amb precisió, perquè pràcti-cament no es conservava cap estratigrafia damunt o dintre les habitacion sdel sector 1 . És més, en moltes parts del pati central, per exemple, per sotal'estrat superficial, d'uns 15 cm de potència, trobem ja la roca natural . Detotes maneres, dins les habitacions es conservava un nivell de terres que n ohavia estat afectat per les tasques agrícoles i que corresponia als nivells d'ú si abandó dels àmbits .

Aquests estrats, que a ran del sòl geològic constitueixen els paviment sde terra batuda que van anar augmentant de gruix amb la freqüentació iutilització de l'edifici, contenen materials ben diversos, amb un marge cro-nològic ample (des de la primera meitat del s . 1 fins a la segona meitat del

100


s . nl dC) . Es pot observar que la major part correspon al s . 1 dC, encara quetambé són presents els materials anteriors, com és el cas d'àmfores del tipusDressel 1 i alguna moneda ibèrica o romana del començament del s . n aC.

Malgrat aquestes poques dades obtingudes en l'excavació del sector 1 ,en ampliar els treballs cap al sector 2 vam poder obtenir una estratigrafi amés sencera i de major potència que l'anterior . Com que part de les estruc-tures de l'edifici del sector 2 estan relligades amb les del primer sector, l adatació d'aquestes ens ha permès comfirmar i , afinar la cronologia que pro-visionalment havíem atribuït a les anteriors . Es a dir, que la seva construc-ció l'hem de datar dins la primera meitat no avançada del s . 1 dC.

S'ha excavat una mínima part de l'edifici del sector 2 corresponent a l afase 1, per la qual cosa desconeixem la seva funció exacta . Podem observarque les habitacions són quadrades, de 5x5 m i que conserven restes de pa-viment . Potser ens trobem davant una part relativament més luxosa de l avilla i fins i tot podríem pensar que la capa d 'estucs pintats que colgave nuna fossa situada a l'extrem sud-est del jaciment, a ran d ' aquestes habita-cions, provenien d'elles .

LES FASES II 1 II I

Durant un centenar d'anys es va aprofitar la fossa situada a la band asud i est de la villa per abocar-hi les escombraries. Però cap al final del s . 1

o començament del s . 11 dC es va ampliar l'edifici del sector 2 construin tnoves habitacions que van doblar gairebé la superfície inicial . Cent anysmés tard, es va tornar a agrandir aquesta part de la villa .

Es pot datar perfectament l'ampliació mercès a una estratigrafia de mésde 2 m de potència que correspon precisament al fossat utilitzat com aabocador . Damunt el sòl geològic, al fons de la fossa, trobem un estrat qu econté material arqueològic de la primera meitat del s . 1 dC . Es l'estrat queens ajuda a confirmar la cronologia dels murs de la fase 1 . Damunt aques testrat i en relació directa amb els murs que recolzen sobre els primers i qu eatribuïm a la fase 2, trobem un segon estrat en el qual el material arqueolò-gic datable està format bàsicament per t .s . sud-gàl.liques i t .s. africana (Cla-ra A) en les seves formes més antigues . La seva formació, essent molt tarda -na, no podem datar-la amb posterioritat a mitjan s . 11 dC .

Dues canalitzacions que travessen el mur de la tercera fase i evacuen le saigües del pati central i de l'edifici del sector 2, van ajudar a la formaci ód'un tercer estrat d'abocador que es va anar omplint des de l'inici del fun-cionament dels desguassos —i per tant de la construcció del mur del qualformen part, ja que es pot observar que van ser construïdes al mateix temp sque ell— fins a l'abandó definitiu de la villa .

En realitat no s'observa cap tall aparent en els materials de l'estrat qu eens data la fase II i els d'aquest últim estrat. Desapareixen, això sí, els frag-ments de sud-gàl . lica, però continua tot el repertori de les sigil . lades africa-


nes (sobretot Clara A) i altre material típic de la segona meitat del s . 11 i laprimera meitat del s . 111 dC. Els materials més moderns, que ja s' inscriue nentre mitjan s . 111 dC i la segona meitat del mateix segle, són les ceràmiquesafricanes de la forma 50 (Clara C) .

La tècnica de construcció dels murs d'aquestes dues últimes fases é sbastant diferent de la primera . Les parets són totes en pedra seca, amb un aquasi total absència de morter . Únicament en alguns indrets molt precisos ,a la part superior dels fonaments, queden restes de morter que haurien ser-vit per a anivellar la superfície dels murs abans d'aixecar-los amb encofra tde tàpia . En altres casos, les restes de morter semblen correspondre a obre sde consolidació d 'aquests mateixos murs .

Direm per acabar, que l 'ampliació de la villa en aquesta última fasehauria comportat un petit canvi en la funció d 'aquella part de l'edifici delsector 2, ja que s'hi va habilitar un petit taller per a la fabricació d'eine sagrícoles . En ell, a part de restes d' instal•lacions del taller, varen trobar-s'h ialgunes d'aquestes eines, escòries de ferro i lingots sense forjar.

CONCLUSIÓ

El conjunt de jaciments romans descoberts a Viladamat durant aquest sdarrers sis anys, pertanyents tots a la mateixa vil . la, il . lustren perfectamentl'inici del procés de romanització del territori en el qual s'emmarquen, am bla construcció dels primers establiments agrícoles, en el rerapaís emporit àcap a la fi del s . 11 aC, època de l 'arribada massiva dels primers colonsitàlics.

La regió de Viladamat va ser una zona privilegiada per rebre aquest sprimers colons . La ciutat i el port d'Empúries es troben a uns 5 km a l'est .La Via romana, la Via Domitia, corre a una dotzena de km a l'oest, i altre scamins i vies menors travessen el territori de l'Empordà a pocs centenarsde metres del jaciment . Les condicions geogràfiques no podien ser donc smés apropiades per a la construcció de les primeres vi l . les en aquesta zona .De fet, en coneixem d'altres situades a l'entorn d'aquesta en un radi noinferior als 3 .500 m ni superior als 4.500 .

EI poblat dels camps d'urnes i ibèric d eVilars (Arbeca, les Garrigues )IGNASI GARCÉS, EMILI JUNYEN T

Amb el nom de Vilars es coneix una partida agrícola ubicada a l'angl enord-est del terme municipal de la vila d'Arbeca, confrontada a la comarc ade l'Urgell ; d'aquesta comparteix les característiques físiques, tals com l aconfiguració plana del terreny i el regadiu procedent del Canal d'Urgell . E lmateix nom serveix per designar dos jaciments : un establiment romà, pro-bablement una villa, de la qual es va destruir la necròpolis, fet encara vi ual record popular i, a uns tres-cents metres al sud, el poblat amb facies d ecamps d'urnes i ibèric que ens ocupa ; la cota absoluta és de 300 m sobre e lnivell del mar .

Ja d'entrada sorprèn la atipicitat del lloc en relació a la seva època: unterreny planer on l'única elevació sobre el paisatge la determina actualmen tla mateixa sedimentació, que en algun punt assoleix els 2,5 m per damuntdels camps circumdants ; per sota d'ells es conserva quelcom més d'u nmetre .

La superfície arqueològica està en l'actualitat repartida entre unes qua-tre propietats, i el jaciment podria tenir una extensió de 60x60 m, de tote smaneres només coneixem per ara i amb seguretat l'extrem meridional de lrecinte fortificat . Antigament, un rierol torrencial, avui una sèquia domes-ticada, 1'Aixaragall, corria a pocs metres de la banda nord del poblat, pe rno desguassar enlloc, ja que es dispersa per la plana ; despunten com a condi -cions molt serioses per a propiciar l'assentament d'una comunitat agrícola-ramadera estable els potents sòls al . luvials sota el jaciment i els terrenysimmediats, afavorits per la presència d'un curs d'aigua, i freatismes . Lararesa d'aquesta ubicació ja aconsellaria per si mateixa els treballs . arqueo-lògics, però la nostra actuació ha estat motivada per altres circumstàncies .

Com hem dit, el solar es troba repartit en diferents mans . Entre el fina lde la dècada dels 60 i el principi de la dels 70, i independentment entre si,

104

IGNASI GARCÉS, EMILI JUNYENT

es portaren a terme fortes anivellacions de terreny, que provocaren granspèrdues patrimonials i la configuració de tres «marges-testimoni» entr eelles . El fet no va transcendir aleshores, i quan un de nosaltres (E . J .) vaentrar en contacte amb el jaciment, les destruccions s'havien consumat . Esva planificar una campanya d'excavacions per al 1975, que les circumstàn-cies —la conflictiva aparició de vestigis a la plaça Sant Joan de Lleida— im-pediren realitzar .

No va ésser fins el 1985 quan el Servei d'Arqueologia intervingué am buna excavació d'urgència,' que mostrà ben aviat part de la seqüència estra-tigráfica, però que va delimitar incorrectament el jaciment ; aleshores donà-rem per perdudes les zones de conreu entre els marges-testimoni, però des-prés hem vist com, almenys en un terreny, es conserven. Moguts pe rl'estudi de 1'estratigrafia i sense pretensions de caire patrimonial, prossegui-rem els treballs en una segona campanya el 1986, al final de la qual, i e ndonar crèdit al testimoni oral dels propietaris i a les nostres observacions ,descobrírem a flor de terra la part superior de la muralla. Aquest fet ensobligà, per tercera vegada, a canviar d'estratègia, i dedicàrem la campany ade 1987 a l'estudi exclusiu de les defenses que successivament sortiren a l allum : muralla, torre i camp chevaux defrise datables tots als camps d'urne sde l'edat del ferro . Les tres campanyes han tingut com a denominadors co-muns el finançament total i el suport dels treballs per part del Servei d'Ar-queologia, i la direcció científica per l'Estudi General de Lleida, amb l aparticipació formativa d'estudiants i llicenciats de l'Estudi General i de l aUniversitat de Barcelona i, ocasionalment, s'han contractat peons . Vilar sha estat un jaciment gairebé desconegut en la bibliografia i, quan hi apa-reix, és en funció de la seva excavació (GARCÉS, premsa ; JUNYENT 1986 ,261 ; GARCÉS — JUNYENT, premsa) .

En un futur immediat tenim previst un doble programa d'actuacions ,per al bienni 1988-1989, que permetrà, confiem, una correcta pronunciaci ósobre el tema patrimonial . Per una banda es contemplen excavacions ar-queològiques en una de les propietats afectades, per l'altra perseguim la de-limitació global del recinte i el coneixement d'aspectes que l'excavació pe rsi mateixa no pot afrontar, i que serà assumit per diversos especialistes .

Fins ara, la seqüència estratigràfica de Vilars la coneixem pels mencio-nats marges-testimoni, pels sondeigs al peu dels mateixos i les dades pro-cedents de la zona excavada en un camp de conreu ; és aquest un dels aspec-tes més importants que aporten les excavacions a Vilars, que il . luminenuna zona allunyada del Segre, encara poc coneguda arqueològicament . Sónquatre les fases per ara docurnentades, caracteritzades per remodelacion sconstructives, però que mantenen, de la primera a l'última, constants decontinuïtat, com per exemple el límit del recinte i la disposició urbanes . Laprimera fase o Vilars I (650-550/525 aC) pertany a l'Horitzó dels camp s

1 . Gràcies a la gestió de l'arqueòleg Sr . Jordi Pérez i Conill, el Servei d'Arqueologia entr àen contacte amb el jaciment .

EL POBLAT DELS CAMPS D'URNES 1 IBÈRIC DE VILARS

10 5

d'urnes del ferro . El segueix Vilars II (550/525-425/400) ja amb presènci ade ceràmiques a torn, dintre de l'Horitzó Ibèric Antic . Les dues darreresfases: Vilars III (425/400-350) i Vilars IV (350-300 aC) corresponen a l'Ho -ritzó Ibèric Ple .

La fase Vilars IV la coneixem en un dels marges testimoni, una franj ade prop de 60 m de llarg per 1,5 m d'ample de mitjana . En total hem posatal descobert quinze àmbits delimitats per murs sovint mutilats per les mà -quines excavadores ; la tasca de reconstruir l'urbanisme esdevé complexa ;però podem dir que a l 'extrem meridional presenta habitacions amb paret sest-oest i pisos de terra batuda, algun d'ells amb una capa prèvia de grava .Destaca una estança de més de 6 m de llarg que conservava un enllosa tparcial i, al centre, una estructura cilíndrica de 90 cm de diàmetre, relacio-nable amb els molins de mà giratoris que s 'hi han trobat; el tram centralconsta de quatre habitacions, tres d'elles amb porta identificada, que donena un antic corredor, en aquesta fase tancat ; el tram septentrional és formatper bocins de tres habitacions, dues de les quals presenten enllosats parcial scombinats amb pisos de terra batuda .

Es conserven les bases de les parets, que són de pedra de volum irregu-lar amb reble abundós . Les ceràmiques de Vilars IV són bàsicament cerà-mica a torn oxidada —plats, gerres, àmfores— ara llises, ara pintades am bbandes i cercles a compàs, ceràmiques locals facturades a mà, vasos àtic sde vernís negre —grans pàteres, formes Lamb 22—, les decoracions de pal-metes radials impreses permeten fixar bé la fase en la segona meitat de lsegle 1v aC, i algunes ceràmiques grises a torn inspirades en el vernís negre ,amb gran probabilitat forànies de l'àrea ilergeta .

Atès que Vilars IV és la darrera fase del «teli» que encara conservav aper sobre restes de superficial, i valorant l'absència, per ara absoluta, de to ttipus de vernís negre no àtic, com també de material indígena propi de lsegle 111, deduïm un abandonament sobre el 300 aC . I en aquest punt éssimptomàtica l'absència de vasos reconstruibles, a la qual s'afegeix la man-ca de nivells de cendres, indicis tots ells d'un abandó no violent, precedi tpotser d'una crisi gradual . Actualment les causes de l'abandonament se'n sescapen .

Vilars III conserva una superfície similar a Vilars IV, només guanyem ,i no sempre, alguns decímetres d'amplitud. La reduïda trama urbana qu econeixem presenta analogies amb la fase posterior, o petites diferències .Ara el corredor es troba en funcionament, i tal vegada fa funcions de carre rsecundari . Entre els paraments de Vilars III predominen les bases de pedre splanes, trabades amb fang . Es pot documentar la presència de toves, algun arecuperable . Menció especial mereix l'estança núm . 1, que conservava un aestructura en fang singular, que aprofita una cantonada de l 'habitació pe ra formar un quadrat d'un metre de costat . S'ha observat com les parets il'estructura portaven arrebossats de fang allisat, sobre el qual s'aplicà un f ienguixat i es va procedir a dipositar una pintura negra, pròpia d'un sòcol .Per ara constitueix un fenomen aïllat a l'àrea ilergeta .

106

IGNASI GARCÉS, EMILI JUNYEN T

Les ceràmiques de Vilars III són pròpies de l 'Horitzó Ibèric Ple . De le simportacions destaquem una kylix de peu baix, tipus «delicatte class »(SPARKES - TALCOTT 1970, XIII,1 102-103, XIII,2 làm. 22 . núm. 487 ; MA-

LUQUER et allii 1984, 40,6) gairebé sencera, trobada dintre de l'estructur asingular de l'àmbit 1, i datable al darrer quart del segle vè . o bé primersanys de la quarta centúria, i tindria exemplars semblants a Empúries iUllastret, entre d'altres (PICAZO, 1977, 62-63) . El corredor o carrer propor-cionà un peu de copa que ha permès ubicar en estratigrafia una kylix-shiphos de figures roges en propietat particular, i datable al primer terç dela quarta centúria, pròxim als cercles dels pintors de «phi» trobats a Arche -na (TRIAS 1967, 402) i Cigarralejo (GARCÍA CANO, 1982, 98) .

Vilars III tampoc presenta signes de destrucció violenta, i si la riques ade les importacions i el millor acabat de les construccions no són pantalle sals nostres ulls, hem de convenir que és la fase més opulenta del poblat .

La fase Vilars II és la pitjor coneguda . Aquesta afirmació, però, no e scontradiu amb el fet que es conserva millor que Vilars III i IV i —en conse -qüència, almenys potencialment— atresora més informació ; la causa d'aix òés que el testimoni a la base s'eixampla fins a assolir uns 4 a 6 metres ,mentre que el gruix mitjà arriba a uns 60-40 cm . Després de la campanyadel 1987 encara no ha estat pròpiament objecte d'excavació i només s'h adocumentat a la neteja del gran tall longitudinal . En aquest no s'aprecienestructures pròpies amb seguretat, però sí d'altres construïdes a la fase an-terior i que continuen essent utilitzades ; és el cas de la muralla, o almenys ,del mur-parament interior i de les vivendes que hi recolzen . Possiblementl'observació pugui fer-se extensiva a l'organització general del poblat, és adir, a la seva estructura urbana, sense que això s'oposi òbviament a l'exis-tència de modificacions i estructures pròpies de la fase . Es ociós en aquestsmoments intentar valorar observacions més intuïtives que documentades ,però no se'ns oculta l'interès que aquests aspectes tindran per al coneixe-ment de l'evolució de l'urbanisme de la primera edat del ferro fins a l'ibe-risme ple ilerget .

Sense haver excavat, lògicament els materials són escassos, encara qu esignificatius . Procedeixen de l'esmentada neteja que precedí al dibuix de ltall i s'ha de tenir en compte que estan estratificats i que tipològicamentsón força indicatius . Per altra banda, una vegada identificats com a perta-nyents a Vilars II, aquests materials permeten considerar homòlegs altre sde troballa superficial . Es tracta de ceràmica modelada a mà i de ceràmic atornejada, de pastes oxidants amb decoració pintada a bandes i del tipu sanomenat gris monocrom . Al darrer d'aquests tipus pertanyen uns frag-ments informes, un dels quals sembla correspondre al llavi d'un gerro d eboca oberta, i dos a un plat de vora a marli; aquesta forma, que és be nconeguda al Rosselló i al Llenguadoc, i més rara a la Provença, entre le sproduccions arcaiques de la ceràmica gris monocroma (NICKELS - GENT Y

1974, 25-27 ; NICKELS 1978, 248-267 ; NICKELS 1980, 155-162) ha estat re -collida en l'estudi més complet i recent amb el núm. 4 (ARCELIN PRADE-


10 7

LLE 1980 ; 1984, 19-20), i amb anterioritat altres autors, Taffanel i Benoit ,

li havien assignat respectivament 1'1 i el 12 de les seves tipologies (TAFFA-

NEL 1972, 248-252 ; BENOIT 1965, 161-162 i 289) . Al sud-est francès es dat aa segona meitat del segle vl i primera meitat del v aC (NICKELS - GENT Y

1974, 55 ; NICKELS 1976, 111-113 ; 1978, 267 ARCELIN PRADELLE 1984 ,143-146) . Aquesta vaixella inclosa entre les anomenades «ceràmiques gre-gues d'Occident», constitueix un element preciós com a indicador de l'inte-rès emporità per la Catalunya interior que el comerç colonial abasteix se-guint l'eix fluvial del Llobregat (JUNYENT 1977, 180-182 ; 1981, 38); a le scontrades més occidentals, on la tradició de cocció reductora no tindr àèxit, arriba esporàdicament des del final de la sisena centúria i així s'h aidentificat a La Pedrera (Vallfogona de Balaguer - Térmens, La Noguera) ,o al Tossal de les Forques (Ivorra, La Segarra) i, estratificada a les darrerie sdel segle vi aC, al Tossal del Molinet (El Poal, La Noguera) (JUNYEN T

1982, 256-257 ; JUNYENT et alií, en premsa) .La cronologia de Vilars II queda establerta a partir d 'aquestes dades i

refermada pel fet de trobar-se pinçada entre les datacions de Vilars II I(425/400-350) i Vilars I (650/625-550/525) . Amb tota la seva provisionali-tat, estimem que aquesta fase cal atribuir-la al segle v i potser a les acaba-lles de l'anterior. El seu coneixement a través de futures campanyes, haur àde resultar summament interessant per a caracteritzar els horitzonts ibèric sAntic i Ple al llarg d'un segle cinquè, per ara pèssimament conegut a la zon ai, en general, al món ibèric .

Vilars I és la fase més antiga . Es troba per sota de la cota zero, entenentper tal el nivell actual del camp de conreu . Aparentment destruïda per l'ar-rasament del «teli», els anivellaments i els cultius, ens proporcionà, en e lcurs d'una prospecció realitzada l'octubre del 1986 i, posteriorment, a par -tir dels treballs del 1987, l'agradable sorpresa de comprovar que la plant adel primer poblat, així com el recinte defensiu, es conservaven força bé .L'àrea oberta la campanya de l'any passat fou d ' uns 120 m 2 i els resultat shan estat certament espectaculars en abastar parcialment un barri d'habi-tatges, una muralla torrejada i una barrera de pedres clavades . Pel que e srefereix al primer, l'excavació s'ha limitat a escassos metres quadrats de l apart de darrera d'una sèrie de cases recolzades sobre la muralla —una men ade doble parament—, entre les quals se situa un farcit de pedres i terra, ique temps després se n'afegí un altre per l'exterior, assolint així els cin cmetres d'amplada . Del mur interior arrenca una torre rectangular tamb émassissada; el seu parament atalussat exterior li dóna un aspecte enganyo-sament semicircular, si s'ha de jutjar per la part que sobresurt de la líni ade muralla cap en fora . Quant a la barrera o camp de pedres clavades, e stracta d'un característic sistema defensiu a base de chevaux de frise, de lqual ens ocuparem més endavant ; només dir que les pedres sobresurten un s40-60 cm i que estan disposades de dos en dos i a peu de muralla, sens eque en aquests moments sapiguem l'amplada del camp .

L'ordre d'edificació d'aquestes construccions va ésser el següent : es co-

108


mença pel mur interior de la muralla i a partir d 'ell les cases i la torre ;després, el mur extern i el farciment –ambdós recolzant sobre la torre–, iel camp frisi ; posteriorment la muralla fou reforçada per fora amb un altremur. Totes aquestes construccions foren contemporànies, encara que n oconstruïdes al mateix moment; així corresponen a Vilars I, que tingué un aduració relativament llarga, pels volts d'uns cent anys ; ara per ara, però, n opodem establir el lapsus de temps transcorregut entre la construcció inicia ldel sistema defensiu i l'addició del reforç exterior .

La qüestió cronològica de la fase més antiga del jaciment, la tenim plan -tejada partint d'arguments de tres tipus: estratificació i materials, cotes irelacions estructurals i materials superficials però que s'hi poden adscriur etipològicament . L'estratificació, esplèndida, mostra com Vilars I s'associ aexclusivament a ceràmica modelada a mà, pròpia dels camps d'urnes de lferro i caracteritzada per formes més o menys globulars, presència de peus ,escassetat de llavis bisellats i decoració plàstica a base de cordons amb im-pressions, d'incisions directes al coll, així com per l'absència de decoraci óacanalada . La remarcable manca d'acanalats i torn ofereix uns'termini tansuggestius com imprecisos . Tossal del Molinet (JUNYENT 1982, 256-257) ,Pedrera (GALLART - JUNYENT, en premsa) i Tossal de les Tenalles (Sida-mon, Segrià) (GARCÉS - MARÍ, em premsa) semblen demostrar que els aca -nalats no arribaren a coexistir amb la difusió i l'ús massiu del torn a la Val ldel Segre, encara que sí és possible que ho fessin amb les importacions fení-cies i paleoibèriques meridionals, segons sembla desprendre's de les exca-vacions en curs a Serra del Calvari (La Granja d'Escarp, Segrià) (RODRÍ-GUEZ DUQUE 1981, 171-175 ; 1986, 127-134 ; JUNYENT et alii, en premsa) .Aquest panorama correspon, al nostre entendre, a la segona meitat del segl ev[I i a la primera del v1 aC, és a dir, abans que l'Horitzó Ibèric Antic e smanifesti a les terres ilergetes (JUNYENT et alii, en premsa) .

La proposta cronològica per a Vilars I 650/625-550/525 es veu reforça-da per altres materials no estratificats recuperats superficialment . Sobre-surt la troballa, en la neteja del tall longitudinal i per sota de Vilars II ,

d'una agulla de bronze de cap enrotllat . La datació d'aquestes peces no é smassa precisa ; semblen tenir el seufeurit al bronze final III B (facies Mail-hac I), però no és gens estranya la seva aparició en ambients propis decamps d'urnes tardans (Ruíz ZAPATERO 1985, 942-945) . Per la seva proxi-mitat ens resulta particularment interessant l'exemplar aparegut a l'estra tVII de Pedrera associat a ceràmica acanalada i a un motlle de destral d etaló amb anella (MALUQUER et alii 1960, 51-53), context que atribuïm a l aprimera meitat del segle vu aC (GALLART - JUNYENT, en premsa), és a dir,més antic que Vilars I però menys que la datació de ple segle vul, defensa -da per Maluquer, Muñoz i Blasco i, més recentment, per Ruíz Zapatero .

En darrer lloc, el testimoni contigu permet valorar certes connexion sestructurals, així com les cotes, a partir de la relació que s'estableix entreVilars I i les fases sobreposades . El fet que Vilars III s'edifiqui un metre pe rsobre de Vilars 1 i que entre ambdues es dipositi la runa de Vilars II, que


Fig. 1 . - Planta de les estructures excavades els anys 1986-1987.

109

1 10


atribuïm a les darreries del vi i segle v aC, ve indirectament a refermar l adatació que proposem per a la fase més antiga .

La profunda transformació experimentada pel paisatge que acollí el spobladors de Vilars 1 ens impedeix valorar actualment en profunditat tret sque semblen força sorprenents . El Projecte Recerca Paral . lela 1988-1989 t éobjectius prioritaris en la geomorfologia, l'arqueologia del paisatge i l aprospecció del recinte per mitjans no excavatoris, però avui ens hem d elimitar a subratllar amb prudència alguns aspectes de l'observació superfi-cial i directa : I'excepcionalitat d 'un autèntic hill fort i el seu emplaçamentde planura, en una zona no mancada d'elevacions en un radi d'escasso squilòmetres, que els obligà a un considerable esforç per a convertir-lo e nun fort inexpugnable; només la part nord comptaria amb la protecció addi-cional d 'un barranc, 1'Aixaragall .

L'impressionant sistema defensiu que construïren té en la barrera d epedres clavades un dels elements més singulars i mereix ésser tractada am bmés atenció, ja que no en va està esplèndidament conservada i estratificad a—pot, en conseqüència, ser datada amb precisió— i resulta que és la mésantiga entre les conegudes i l'única documentada a la Vall de l'Ebre . Aques-tes particulars característiques i condicions de conservació i sedimentaci óens fan creure que l'estudi de la fortificació de Vilars I ha de reportar dade ssignificatives respecte a la filiació cultural dels chevaux de frise i també d eles restants estructures defensives . A partir dels treballs de Harbison (HAR-BISON 1968a ; 1968b ; 1971), descartada la hipòtesi de filiació hispana i di-fusió marítima (HOGG 1957, 32) s'accepta que el seu origen es troba a le sestacades de fusta dels hills forts del Hallstatt C centreuropeu de la setenacentúria . La seva difusió degué ser d 'est a oest i a mesura que s'esteniencap a Irlanda, Escòcia, Gal . les i Espanya la pedra substituïa la fusta . Aix ía França, a meitat de camí, apareixen els dos tipus, Le Fou de Verdun (La-vault-de-Frétoy, Nièvre) i Pech Maho (Sigean, Aude) (HARBISON 1971 ,214-215) ; a la Península Ibèrica arriben ja imposada la pedra, arrelen pri-mer a la serra soriana i, després, a través del sistema central, guanyen l'oc-cident de la Meseta i, finalment, zones del nord-oest, mentre que Castilvie-jo de Güijosa (Sigüenza, Guadalajara) i El Raso (Candelera, Avila )apareixen com els més meridionals dels grups oriental i occidental, res-pectivament (HARBISON 1968a, 146-147 ; 1971, 218-219 ; ESPARZA 1980 ,80-82 ; 1983, 109-111 ; ROMERO CARNICERO 1984b 40-41 ; 1985, 96-97 ;MARTÍN VALLS 1985 ; 110; BELÉN et alii 1978, 63-67) .

L'aparició de les estacades centreuropees representaria la reacció da-vant els moviments traco-cimeris i, la importància naixent de la cavalleri apels volts del 700 aC (HARBISON 1968a, 146; 1971, 200-221) i la seva difu -sió per l'Europa occidental resultaria de l'expansió dels camps d'urnes o ,fins i tot . d'incursions de grups de genets, com els que s'ha volgut identifi-car en certs elements aïllats de panòplia i arnés en diferents punts de l apenínsula i, en concret, en la cultura del Duero (SCHULE 1969) . Semblahaver-hi acord en reconèixer, per a les pedres clavades més antiges, una


1 1 1

filiació indoeuropea o hallstàttica (Ruíz ZAPATERO 1977, 90 ; BELÉN et a/ii1978, 67 ; ESPARZA 1980, 80-82) i un context definit com a propi delscamps d'urnes tardans del ferro (ROMERO CARNICERO 1984a, 84-85 ;1984b, 58 i 63). Lògicament l'adopció d'aquest sistema defensiu va ana rlligada a la d'altres elements d'arquitectura militar com les torres i les mu-ralles amb armadura de fusta (HARBISON 1971, 218-219 ; ESPARZA 1982 ,398-404) . Ací, però es trenca la unanimitat, ja que com és en el cas de le storres, s'accepten datacions en excés modernes —dintre del segle vl aC, co ma màxim– (Ruíz ZAPATERO 1977, 90) o es proposa una filiació mediterrà-nia (SAVORY 1975, 81-82) .

Com ja hem dit en una altra ocasió, aquest senzill esquema difusionista t éel seu correlat cronològic, els camps frisis més antics són els centreuropeu si, a la Península Ibérica, són més recents com més occidental i cap al nord -est, i fins i tot evolutius perquè s'incorporen a sistemes defensius cada co pmés complexos com més a l'oest es troba el «castro» que protegeixe n(GARCÉS - JUNYENT, en premsa) . La coherència interna de la proposta d eHarbison no s'adiu amb la feblesa del registre arqueològic . Per una banda ,la qüestió cronològica segueix essent tan obscura com fa vint anys (HARBI-

SON 1968, 2 142-143) i sols argumentacions indirectes, extrapolacions i pre-teses associacions a materials superficials aguanten les datacions del scamps frisis (GARCÉS - JUNYENT, en premsa) ; per l'altra, la pobresad'exemplars francesos i centreuropeus (HARBISON 1968a, 147; 1971) i l'ab-sència a la Vall de l 'Ebre (ESPARZA 1980, 77 ; ROMERO CARNICERO 1985 ,96) redueixen a quasi un exercici d'imaginació l' intent de reconstruir el ca -mí de la seva difusió vers la muntanya soriana, on, per arrodonir-ho tene nuna datació imprecisa, però més alta que aquells .

En una primera lectura, Vilars I ve a remeiar aquesta situació : és unacomunitat de camps d'urnes del ferro la que, durant la segona meitat de lsegle VII aC i no lluny de la Vall del Segre, abasteix un recinte fortificat am btorres rectangulars i barrera de pedres clavades, com a defensa contra l acavalleria i ('infanteria enemiges . El cavall, segons es desprèn del tall estra-tigràfic realitzat a Pedrera l 'any 1979 (GALLART - JUNYENT, en premsa) ,absent al bronze recent, hauria estat introduït com a montura pels camp sd'urnes i afermada la seva presència amb el pas dels segles —com tamb éprova el famós enterrament on apareixen restes òssies i els arnesos de do séquids—, fins arribar a constituir l'arma principal de les tropes ilergetes .Ara bé, agermanades en l'origen, pedres clavades i cavalleria no semble nhaver tingut vides paral . leles i, desaparegudes les raons que justificaren l afortificació del poblat, en plena època ibèrica, el camp frisi ja era a l'obli ti colgat de terra .

Com tota recerca que comença, Vilars 1 planteja més interrogants querespostes i és prematur intentar de resoldre les qüestions que hem presenta ti altres que ni hem gosat fer-ho i que es deriven de la seva excepciona lsoledat en el context arqueològic de la Catalunya de ponent .

112 IGNASI GARCÉS, EMILI JUNYENT

BIBLIOGRAFI A

ARCELIN PRADELLE, C (1978) : «Recherches sur la céramique grise monoch-rome en Provence», a Les Céramiques de la Grèce de l'Est, et leur diffus-sion en Occident . Actes du Col . Inter . Naples . 1976, pp . 243-247 .

ARCELIN PRADELLE, C (1984) : La céramique grise monochrome en Proven -ce. Supplément núm . 10 de Revue Archéologique de Narbonnaise . Pa -ris .

BELÉN et alií; BELÉN, M . ; BALBÍN, R . y FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (1978) :«Castilviejo de Guijosa (Sigüenza)», a Wad-al-Hayara, núm. 5, pp . 63 -87 . Guadalajara .

BENOIT (1965) : Recherches sur l'hellénisation du Midi de la Gaule. Publica-tions des Annales de la Faculté de Lletres, núm. 43 . Aix-en-Provence .

ESPARZA, A . (1980) : «Nuevos castros con piedras hincadas en el borde occi-dental de la Meseta», a Actas do Seminario de Arqueologia do Noroest ePeninsular, Guimaraes 1979, vol . II, pp . 71-86 .

ESPARZA, A . (1982) : Reflexiones sobre el castro de Monte Bernorio (Palen-cia) . Publicaciones de la Institución «Tello Téllez de Meneses» ,núm. 47, pp . 395-408 .

ESPARZA, A . (1983) : «Sobre el límite oriental de la Cultura Castreña», a IISeminario de Arqueología del Noroeste, Santiago de Compostela 1980 ,pp. 104-119 . Madrid .

GALLART, J . ; JUNYENT, E . (en premsa) : Un nou tall estratigràfic a La Padre-ra, Vallfogona de Balaguer - Termens, La Noguera, Lleida .

GARCÉS, I . (en premsa) : Avanç de les excavacions al poblat ibèric Els Vilarsd'Arbeca, Generalitat de Catalunya .

GARCÉS, I . ; JUNYENT, E . (en premsa) : «El poblado fortificado de los Cam-pos de Urnas Tardíos en Els Vilars, Arbeca. Lleida», a XIX Congres oNacional de Arqueología, Castelló de la Plana, desembre 1987 .

GARCÉS, I . ; MARÍ, U . (en premsa) : «Una cisterna pre- ibèrica al Tossal deles Tenalles (Sidamon)», en Recerques de Ponent .

GARCÍA CANO, J . M. (1982) : Cerámicas griegas de la región de Murcia ,Murcia .

HARBISON, P . (1968a) : «Castros with chevaux-de-frise in Spain and Portu-gal», a Madrider Mitteilungen, núm. 9, pp . 116-147. Madrid .

HARBISON, P . (1968b) : «Castros with "pedras ficadas" in Tràs-os-Montes» ,a Trabalhos de Antropologia e Etnologia, núm . 20, pp . 385-389 .

HARBISON, P . (1971) : «Wooden and Stone Chevaux-de-Frise in Centra land Wester Europe», a Proceedings of the Prehistoric Society, núm .XXXVII, pp . 195-225 .

HOGG, A. H. A. (1957) : «Four Spanish Hill-Fort s », a Antiquity, núm .XXXI, pp . 25-32 .

JUNYENT, E . (1977) : «Problemática general de la iberización en la Cataluñ ainterior», a SIOMI, pp. 177-185 . Barcelona .


11 3

JUNYENT, E . (1981) : «Empòrion i la iberització de Catalunya», a L'Avenç ,núm. 38, pp . 36-41 . Barcelona .

JUNYENT, E . (1982) : «Tossal del Molinet (El Poal)», a Les excavacions ar-queològiques a Catalunya en els darrers anys, pp . 256-257 . Barcelona .

JUNYENT et alii; JUNYENT, E . ; PASCAL, P . ; RIBES, J . y SERRA, D. (en prem-sa) : Las primeras cerámicas torneadas en el Valle del Segre.

MALUQUER et alii; MALUQUER DE MOTES, J . ; MUÑOZ, A. M. y BLASCO, F .(1960) : Cata estratigráfica en el poblado de la Pedrera en Vallfogona deBalaguer, Lérida . Universidad de Barcelona .

MALUQUER et alii; MALUQUER DE MOTES, J . ; PICAZO, M . et MARTÍN, A .(1984) : Corpus Vasorum Antiquorum. Musée Monographique d ' Ullas-tret. Fascicule I. Barcelona .

MARTÍN VALLS, R. (1985) : «Segunda Edad del Hierro», a VALDEON, J .(Dir .) Historia de Castilla y León . 1, La Prehistoria del Valle del Duero,pp. 104-131 . Ed . Ámbito, Valladolid .

NICKELS, A . ; GENTY, P . (1974) : «Una fosse à offrandes du VIè s . avant no-tre ére a la Monédière, Bessan (Hérault)», a Revue Archéologique deNarbonnaise, VII, pp . 25-37 .

NICKELS, A . (1976) : «Les maisons à abside de 1'époque grecque archaiqu ede la Monedière à Bessan, (Hérault), a Gallia, 1976, 1, pp . 95-128 .

NICKELS, A . (1978) : «Contribution à l'Etude de la céramique grise archai -que Lenguadoc et Roussillon», a Col. Inter. de Naples, pp. 248-267 .

NICKELS, A . (1980) : «Les plats à marli en céramique grise monochrome detype Roussillonnais», a Ruscino. Supplément n . 7, Revue Archéologiquede Narbonnaise, pp . 155-162 . París .

PICAZO, M . (1977) : Las cerámicas áticas de Ullastret. Universidad de Bar-celona . Publicaciones Eventuales del I .A.P., núm. 28 .

RODRÍGUEZ DUQUE, J . I . (1981) : «El jaciment "La Serra del Calvari " a LaGranja d'Escarp (Lleida)», a Informació Arqueològica, núm. 36-37 ,maig-desembre, pp . 171-175 . Barcelona.

RODRÍGUEZ DUQUE, J . I . (1986) : «La Serra del Calvari (La Granja d'Es-carp, Lleida) . Noves dades sobre l'Edat del Ferro al Baix Segre», en 6è.Col. loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà 1984, pp . 127-134 .Puigcerdà .

ROMERO CARNICERO, F . (1984a) : «La Edad del Hierro en la provincia d eSoria . Estado de la cuestión», a Actas 1er. Symposium de ArqueologíaSoriana, 1982, pp . 51-121 . Soria .

ROMERO CARNICERO, F . (1984b): «La Edad del Hierro en la serranía soria-na : los castros», a B.S .A .A ., núm. L, pp. 27-67. Valladolid .

ROMERO CARNICERO, F. (1985) : «La Primera Edad del Hierro», en VAL-DEON, J . (Dir .) : Historia de Castilla y León, 1, La Prehistoria del Valledel Duero, pp . 82-103 . Ed. Ámbito . Valladolid .

RUÍZ ZAPATERO, G . (1977) : «Fortificaciones en el castro hallstáttico d eValdeavellano (Soria)», a Celtiberia, núm. 53, pp . 83-92. Soria .

114

IGNASI GARCÉS, EMILI JUNYENT

Ruiz ZAPATERO, G. (1985) : Los Campos de Urnas del N.E. de la PenínsulaIbérica, Universidad Complutense de Madrid .

SAVORY, H. N. (1975) : «Algunas influencias del Mediterráneo Occidenta len la temprana Edad del Hierro de Gales», en C.P .A.C., núm. 2, pp .81-86 . Castellón de la Plana .

SCHULE, W . (1969) : Die Meseta-Kulturen der Iberischen Halbinsel . Madri-der Forschungen 3 . Berlin .

SPARKES, B . ; TALCOTT, L. (1970) : The Athenian Agora . Princenton, NewJersey .

TAFFANEL, O. et J . (1972): «Les poteires grises du Cayla II à Mailhac (Au -de), a Omaggio a Fernand Benoit, vol . 1, pp . 191-199, Bordighera .

TRÍAS, G. (1967) : Cerámicas griegas de la Península Ibérica . Valencia .

Els sòls d'ocupació a l'abric Roman í(Capellades, Anoia)R. MORA, E . CARBONELL, A . CEBRIÀ, J . MARTÍNEZ

Per comprendre la dinàmica de les excavacions que es realitzen e naquests moments cal que ens referim necessàriament als treballs empreso samb anterioritat, per tal com la morfologia que presenta l'abric actualmen tés producte de les successives excavacions que s'hi han dut a terme d'enç àdel seu descobriment el 1909 i que podem resumir en els punts següent s(fig . 1) :

Pou 1 : Sondeig efectuat per A . Romaní entre el 1909 i el 1911 amb unaprofunditat de 4 metres, que posteriorment fou reexcavat pel doc-tor Ripoll entre el 1956 i el 1961, moment en què hi va realitza runa trinxera en forma de L de 2,5 metres de profunditat .

Pou 2: Sondeig efectuat per A . Romaní entre el 1909 i el 1911 amb unaprofunditat de 8 metres a la part central . A la base hi excavà una minaamb l'objectiu de localitzar la paret de l'abric . En el període 1983 -1987 ha estat reexcavat i continuat per sota del límit de la seqüènci aestratigràfica coneguda per A . Romaní (Vidal, 1911-12) .

Pou 3: Sondeig efectuar pel doctor Ripoll entre el 1956 i el 1961 amb l afinalitat de contrastar la seqüència estratigràfica . Té tres metres d eprofunditat .

Aquesta situació impedeix de dur a terme excavacions en extensió i du-rant la darrera fase dels treballs (1983-1987) ens hem limitat a extreure le sterres remogudes, a netejar els sondeigs (ja que havien estat reomplerts d eterres), i a excavar els testimonis II (secció R-49) i III (secció P 56-59), o nes documenten la major part dels sòls d'ocupació de què parlarem e naquest article .

De forma paral . lela a aquests treballs s'han dut a terme anàlisis sedi-mentològiques, realitzades al laboratori del doctor Miskovsky (París VI),

116

R . MORA, E . CARBONELL, A . CEBRIÀ, J . MARTÍNE Z

Fig. 1. - Planta de l'abric Romaní al nivel! actual (P1 : Pou 1 amb la trin.veraen . f ,rma de L ; Pou Romaní: Pou 2; P3: Pou 3) i secció de l'abric on pot veure's

el pou Romaní i la mina efectuada ala seva base entre el 1909 i el 1911 .

ELS SÒLS D'OCUPACIÓ A L'ABRIC ROMANÍ

11 7

les quals van donar resultats bastant pobres, pel fet que la seqüència é smolt homogènia (Muro, 1988) .

Posteriorment hem iniciat estudis sobre la micromorfologia de la se-qüència, molt més d'acord amb les possibilitats que oferia el jaciment, con -juntament amb el doctor Ramon Julià de l'Institut Jaume Almera, el doc-tor James Bischoff, del Geological Survey (USA) i el Laboratori de Paisatg ede la Universitat de Barcelona, en la persona del senyor Agustí Esteban .

El resultat ha estat un estudi conjunt de la geologia, la palinologia i le sdatacions del conjunt estratigràfic de l'Abric Romaní (Bischoff, 1986) .

Paral . lelament s ' inicià la revisió i l'anàlisi del registre arqueològic qu eencara es conservava als fons del Museu Paperer de Capellades (MPC) i de lMuseu Arqueològic de Barcelona (MAB) .

ELEMENTS QUE CONFIGUREN L'ESTRATIGRAFI A

El CO 1 Ca i les diferents formacions a què dóna lloc són l'element es-tructural de tota la seqüència dels Cingles del Capelló i de l'abric Romaní ,i les podem resumir en (fig . 2) :

Formacions travertíniques (FT) : en la seva formació és imprescindibl el'aigua, rica en CO 3Ca, i una mena determinada de vegetació (molses, lí-quens, falgueres) així com unes condicions molt concretes de circulació hí-drica, de llum, etc . ; tot plegat dóna origen a diferents tipus d'estructurestravertíniques o facies.

Nòduls calcaris, oncòlits (NC) : compostos per un nucli central (partícul ade quars o petit fragment de travertí), que es van recobrint de capes calcà-ries successives i arriben a adquirir grandàries molt diverses .

Elements detrítics, sorrencs (ED) : producte de l'alteració dels mateixo stravertins, donen lloc a un sediment sorrenc, amb elements detrítics de di -verses fàcies i mides .

Argiles i llims (AL) : documents a l'abric de la Consagració, així com ad'altres jaciments que encara resten per excavar, contenen els nivells d epaleolític superior . Provenen de la plana de Capellades, per decantació d eles aigües d'escorriment .

Nivells de descamació (ND) : considerats tradicionalment com a nivell scrioclàstics, de la fase Wurm 11, actualment se sap que provenen de la des -camació de les parets a causa de la humitat ; el seu gruix màxim correspo nals punts on la circulació hídrica és important .

Nivells arqueològics (NA) : apareixen tot al llarg de la seqüència, sensepautes o normes aparents, tot i que únicament s'hi han pogut identifica raquells que presentaven en secció carbons, indústria o ossos .

Caigudes de blocs (CB) : se'n documenta una en el conjunt III i la resta ,fins arribar a les quatre, es reparteixen al llarg de la seqüència ; ens hanservit com a referencial per marcar les unitats estratigràfiques que es podenobservar a 1'estratigrafia, de 1'I al X .

118

R . MORA, E . CARBONELL . A . CEBRIÀ . J . MARTÍNE Z

Fig. 2 . — Seqüència crono-estratigràlica de l'abric Romaní (Capellades, .-lnoial .1, AL: llims ; 2, 3, 4, 5 FT: diferents facies de travertí: 6, ND: descamacions :7, ED : elements detrítics amb sorra :: 8, NC: nòduls calcaris amb sorra ; 9. N.-1 :

nivells arqueològics; CB: caiguda de blocs .

ELS SÒLS D'OCUPACIÓ A L'ABRIC ROMANÍ

11 9

SÒLs D'OCUPACIÓ DEL CONJUNT II1 II I

Les peculiars condicions en què ens trobàrem en iniciar les excavacions ,tres sondeigs i una rasa en forma de L, han permès la correlació estratigràfi -ca entre les 13 seccions de què es disposa per al conjunt II i III, la datacióde les quals, pel mètode Urani-Thori (U/T), ens ha donat la dimensió cro-no-estratigràfica (Bischoff, Julià, Mora, 1988) .

Fem servir el terme Sòl d'Ocupació, per referir-nos a l'espai físic i geo-gràfic que utilitzen les societats caçadores i recol . lectores del Pleistocè Su-perior, per desenvolupar llurs activitats de producció i reproducció, espa ipreservat fins als nostres dies sense grans alteracions . Al jaciment que ensocupa, l'abric Romaní, els sòls d'ocupació es caracteritzen per tenir moltpoc gruix, cosa que indica que es tracta d 'ocupacions molt limitades a ni-vell cronològic.

Conjunt 11-1 .1 . i 11-1 .4 . (Datació : 43-45 .000 B.P . )

Localitzats i excavats únicament als testimonis II i III, tots dos es troba -ven en una posició secundària, i hom podia observar com les acumulacion sde material ossi i lític coincidien amb la microtopografia del sòl (petits ca-nals i concavitats) . L'àrea excavada, que no supera els 6 metres, va quedarrestringida a la superfície dels testimonis ; aquesta era l'única zona on e sdocumentaven . Els materials obtinguts en excavar foren escassos, igua lcom s ' esdevé a les co l . leccions conservades a 1'MPC i al MAB. Del registrearqueològic d'aquest nivell cal destacar la conservació d'una macro-rest avegetal que és un fragment de fusta treballada .

Conjunt 111-1 .0 . (Datació : 45-46 .000 B.P . )

Es tracta de dos sòls d'ocupació englobats en una unitat sedimentològi-ca molt marcada, que es diferencia, per la textura i pel color, de la resta d ela seqüència . Es localitza a tot l'abric, i és compost per argiles i llims d ecolor marró. Conté els sòls d'ocupació III-1 .1 . i III-1 .2 ., que agafen unacoloració fosca (acció del foc i cendres) . Hom hi ha pogut diferenciar ,d'acord amb la concreció que presenten les peces, el primer sòl d'ocupació(III-1 .1 .), en posició secundària, els objectes del qual es troben concrecio-nats, i el segon sòl, in situ, els elements del qual no presenten concreció .La datació absoluta d 'aquest conjunt se situa entorn dels 45 .000 B.P., esta-di isotòpic 3 (Layberie, 1984) .

Aquest nivell és el punt de referència en qualsevol treball de l'Abric Ro-maní i a la literatura el trobem esmentat com a capa -9– ; això és degut ala gran densitat d'objectes que ha proporcionat de manera global .

Si a la poca àrea excavada afegim l'activitat dels furtius a l'abric, entreel 1961 i el 1987, sobretot al testimoni II i, més concretament, en el conjun tIII-1 .0 ., que és un dels més visibles i accessibles de l'abric, ens podrem fe runa idea de com està de mediatitzat el registre arqueològic .

120

R . MORA, E . CARBONELL, A. CEBRIÀ, J . MARTÍNEZ

En aquest nivell el testimoni III va donar la primera estructura comple-xa: una llar de foc de secció còncava que aprofita la morfologia del terra il 'accentua envoltant-la amb fragments de travertí . Presenta els elements re -lacionats següents :

1. Una zona de combustió (la llar de foc pròpiament dita) .2. A 60 cm una estructura còncava de dimensions inferiors a l'anterior ,

plena de cendra i de materials arqueològics .3. Fragments de travertí amb una superfície plana, amb signes d'alteraci ó

tèrmica, associats a les zones 1 i 2, interpretats com a plaquetes .

Ha estat interpretada com a una estructura complexa en la qual es pro-dueixen processos de combustió (1) i cocció d'aliments o retenció d'escal-for, (2) mitjançant plaquetes (3) .

Cal destacar que als conjunts II i III la indústria lítica és elaborada so-bre materials propers al jaciment i la primera matèria dominant n'és el sí-lex (80%); també s'hi troben representats el quars i la pedra calcària, en u npercentatge, però, més petit . Els suports més habituals són els fragments ,restes de talla i resquills, que hi representen més del 90% ; els objectes reto -cats que estan jerarquitzats pels tipus primaris de rascadora i estris denti-culats són escassos .

Es constata una diferència important entre tots dos conjunts a nivel lfaunístic, ja que a tots els nivells predomina l'aportació d'èquids (+60%) ,seguits pels cèrvids i els caprins. Al Conjunt III N.1 .0 . es produeix una in -versió i les espècies més aportades són el cérvol, la cabra i el cavall, pe rordre d'importància .

Sigui com vulgui, aquestes espècies són euritermes i el canvi que s ' ob-serva en l'espectre faunístic no aporta cap mena d'explicació a nivell cli-màtic.

Conjunt III-Nivell 2 .1 .6 i 2 .1 .8 (Datació: 45-46 .000 B.P . )

Per sota del nivell III-1 .0 . ha estat documentada l'existència de dos ni-vells arqueològics : 2 .1 .6 . i 2 .1 .8 . Tots dos sòls d'ocupació es troben separat sper un nivell estèril, 2 .1 .7 ., de gruix variable. La superfície excavad ad'ambdós nivells és de 12 metres quadrats, i està limitada per les excava-cions antigues i per les successives fases de reutilització de l'abric . Hom h acercat les zones on es podia presentar continuïtat, tanmateix tots els resul-tats han estat negatius. En aquests ha estat documentada una nova estruc-tura (fig . 3) .

III-2 .1 .8 . : Ocupació on es construeix una estructura de combustió d'u nmetre de radi i de forma ovalada, amb secció còncava ; per arribar-hi caltravessar la capa de nòduls (III-2 .1 .9 .) i deixar a la vista unes parets rube-factades per l'escalfor i molt verticals, sobre les quals s'encastaven els ob-jectes arqueològics .

ELS SÒLS D'OCUPACIÓ A L'ABRIC ROMAN Í

Fig . 3. - Bloquigrama: planta dels nivells d'ocupació 2.1 .6 i 2 .1 .8 del Conjun tIII, on es pot veure la microtopografia de l'estructura de combustió .

121

122

R . MORA, E . CARBONELL, A . CEBRIÀ, J . MARTÍNEZ

1I1-2 .1 .7 . : Sorres estèrils de color groc que recobreixen i segellen el ni -vell anterior. A la zona de l'estructura n'hi ha un gruix d'uns 2 cm .

I11-2 .1 .6 . : Nova ocupació antròpica ; l'estructura de combustió és reuti-litzada .

Malgrat estar separats per una fina matriu sorrenca a l'excavació es di-ferenciaven tots dos sòls, basant-se en la coloració que presentaven . Igual -ment, hom ha pogut establir criteris diferenciadors a nivell de registr earqueològic, ja que mentre el primer nivell es caracteritza per un síle xamb pàtina amb restes de talla i nuclis abundants, el material del sego nno presenta pàtina i es tracta d'un sílex de molt mala exfoliació, ple deruptures .

Hom les interpreta com a ocupacions de durada curta i, doncs, d'u ngran interès, per tal com podem conèixer els processos operatius que desen-volupen en el lloc d'ocupació mitjançant tècniques de remuntatge, tant dela indústria com de la gran quantitat de restes òssies aparegudes en aquest snivells .

CONCLUSIÓ

En intentar comparar l'abric Romaní amb els jaciments clàssics del pa-leolític mitjà francès, o amb els que hi ha a la Península Ibèrica, ens tro-bem amb problemes en la seriació cronològica . Tot i que l'Abric Roman ídisposa actualment de més de 50 datacions absolutes al llarg de la sev aseqüència, cosa que ens permet d'abordar el problema de la sincronia ocu-pacional, atès que coneixem constantment els ritmes de sedimentació ; aixòés impossible en la resta de jaciments, tant de la Península Ibèrica —ja queno disposen de sèries datades— com pel que fa al paleolític mitjà francès .

L'única excepció que existeix és el jaciment de «Le Moustier» (Valla -das, 1986), la cronologia del qual comprèn de 40 .000 a 56 .000 B.P., ambun registre cultural mosterià de tradició acheuliana en una seqüència d etres metres . El Romaní, amb una amplitud cronològica molt semblant, t éuna potència sedimentària cinc cops més gran i és impossible fer-ne l'atri-bució cultural a causa de com han arribat de mediatitzades les col•leccion santigues fins als nostres dies .

Una altra gran dificultat està en la controvertida «variabilidad moste-riana». En el moment en què els registres arqueològics (lítics bàsicament )no són enquadrables en els morfotipus preestablerts n'és impossible l acomparació . A l'abric Romaní hem pogut comprovar que els sòls d 'ocupa-ció treballats fins al moment presenten més d'un 90% de bases positives ,categoria sota la qual englobem resquills, fragments de resquill, fragment si restes de talla ; en definitiva, els diversos tipus de mosterià es cree nd'acord amb el tant per cent d'objectes retocats, per la qual cosa és impossi-ble d'enquadrar les ocupacions de l'abric Romaní .

D'altra banda, cal remarcar que la base empírica que sosté el paleolític

ELS SÒLS D'OCUPACIÓ A L'ABRIC ROMAN Í

mitjà prové d'excavacions antigues, on es primava el fòssil director per so-bre de les estructures o de les associacions d 'objectes; aquest fet ha creatuna barrera insalvable a l'hora d'interpretar aquestes societats caçadores-recol•lectores del Pleistocè, atès que la informació ha esdevingut media-titzada i jerarquitzada per criteris subjectius .

La rigorositat i un nou enfocament en l'estudi d'aquestes comunitatshan d'arribar ensems amb una nova metodologia en el treball de camp, iamb un nou cos teòric susceptible de ser interpretat, coses que a hores d'ar aencara no són possibles . Cal que esperem els resultats de les excavacion sque es duen a terme actualment .

123

La vil .la romana de Torre Llaude r(Mataró, Maresme)MARTA PREVOSTI, JOAN F . CLARIANA

Del 1737 data la notícia escrita més antiga que informa sobre restes ro-manes trobades pels voltants de la masia de Torre Llauder, tot i que v aromandre com a manuscrit fins que el 1949 va ser publicada per la revist aMuseu de Mataró . El 1777, Matas torna a fer-hi referència, i a partir d'ales -hores el coneixement de les restes ja devia ser tan generalitzat que tot u nseguit d 'estudiosos van anar donant notícies de diverses troballes com es -cultures, un mosaic, un sarcòfag o una conducció subterrània.

En el segle xx, les notícies de troballes es multipliquen, fins que el 196 1s'hi van iniciar les primeres excavacions sota la direcció de Marià Ribas .El 1963 començà la segona campanya d'excavacions arqueològiques i enca-ra, el 1969 se n'hi va dur a terme una altra . El 1965, a instàncies dels mem-bres de la Secció Arqueològica de Mataró, la vi l . la va ser declarada «Monu-ment Històrico-Artístic d ' interès nacional» i l'Ajuntament de Mataró v acomprar els terrenys del seu sector central . Tot i amb això, el jaciment vaanar essent destruït d'una forma implacable, per anivellar el terreny i perextreure sorres per a la construcció, fins a deixar-ne només l 'esmentat sec-tor central .

El 1980, un cop construït el mur que protegeix el jaciment, el Museu deMataró juntament amb els serveis de Patrimoni i Arqueologia de la Gene-ralitat van començar a fer passos perquè es restauressin les restes de la vi l . l ai s'adeqüessin per a la visita . A partir del 1982 la direcció de les excava-cions arqueològiques de la villa va córrer a càrrec dels sotasignats .

Torre Llauder —dins del terme municipal de Mataró, al Pla d'en Boet-queda enclavada entre la Riera d'Argentona i l'actual ciutat de Mataró, ala plana de davant del mar, a uns 450 m de la platja actual . La vil . la era auns 1250 m, en línia recta, de . l'antic nucli urbà d'Iluro i a uns 650 m delpas de la Via Augusta (Camí del Mig) . Per tant era una casa de camp molt

126

MARTA PREVOSTI, JOAN F . CLARIAN A

ben situada, sobre camps de conreu de la millor qualitat dins del Maresme ,ben comunicada (hem de pensar que de la Via Augusta devia sortir un cam íque anava fins a la vil . la i d'altra banda tenien la sortida al mar), al costa tdel nucli urbà, cosa que li devia posar a l'abast un excel . lent mercat i qu esens dubte ens permet de qualificar-la de villa suburbana .

Les excavacions dels anys 60 no van ser estratigràfiques, però tot i am baixò hem de tenir present que, si no hagués estat per l'obra d'aquells incan-

sables estudiosos del grup d'Arqueologia del Museu, avui dia seguramen tno quedaria ni una trista paret de la villa . Van posar al descobert, essen-cialment el nucli central, residencial, de l'establiment, un sector d'hàbita tsecundari, i una sèrie de recintes dispersos, de caire rústic . De tot plega tsolament s'ha conservat el que apareix a la figura en traç negre continu . Estracta de l'àrea de vivenda del propietari, que consisteix en una sèrie d'habita -cions nobles que envolten un distribuïdor central en forma d'atri (B) . Desd'aquesta peça, a través d'un corredor (E), s'accedeix al jardí interior de l acasa, amb peristil (G) . Cap a l'oest s'obre també una porta que dóna a u n

pati segurament de funció rústica . Al nord d'aquest sector d'habitacions .

s'aixecaven les termes de la casa, amb frigidari, tepidari, caldari, habitaci ódel servei i latrines, d'oest a est . Una llarga claveguera, que neix a la piscin a

del frigidari, desguassava aquest element, corria per sota les latrines i anav aa abocar les aigües brutes al torrent actualment anomenat de la Gatassa .

A l'est del peristil, fora ja del conjunt de restes conservades i a mesuraque avançaven les obres d'explanació del terreny i extracció de sorres, totdestruint el jaciment, Ribas va poder dibuixar la planta d'una sèrie de res -tes entre les quals destaquen quatre forns de vidre i unes habifacions inter-pretades com a magatzem . Al nord, va documentar una zona d'abocado rd'escombraries —acabat d'excavar per nosaltres el 1982—, alguns trams deparets, pous i dipòsits . A l'oest, les habitacions 12 a 15 indicaren l'existèn-cia d 'un segon nucli residencial . Finalment, el forn, núm. 17, al sud de lconjunt, també va ser destrossat després d'aixecada la seva planta .

Donat que es pot trobar una explicació general de la villa a la Guia d eTorre Llauder, publicada recentment, evitarem entrar en reiteracions sobr eaquest particular i centrarem la nostra atenció en els resultats de les cam-panyes d'excavació dels anys 1981 a 1985 .

1 . EL TALLER D'ÀMFORE S

Des de fa temps, es coneixia indirectament l'existència d'un taller d'àm-fores en aquesta villa (Ribas 1972, p . 171), però va ser en trobar-lo física-ment, sota els mosaics, quan s'obtingueren dades precises de la seva acti-vitat .

El 1982, amb els treballs portats a terme en el sector sud de l'atri, es v aposar en evidència, gràcies a la troballa del massís de toves d'argila queconstituïa la paret nord del forn trobat el 1963 a l'estança contigua C, que

LA VILLA ROMANA DE TORRE LLAUDER

12 7

aquest no era sinó un forn d'àmfores de doble cambra de foc, amortitzatamb la construcció de les habitacions B, C i F . Els fragments de murs, mol tmalmesos i d'interpretació impossible, trobats també sota l'estança B, co mtambé un petit forn de planta circular que aparegué sota la sala D, és tot e lque ens resta de l'estructura constructiva d'aquella indústria . Aquest darre rforn tant podria haver servit per a treballs subsidiaris del taller com percoure-hi pa .

L'activitat de la terrisseria es pot datar des de la meitat del segle 1 aCfins a poc abans del canvi d'era . Per tant representa el conjunt de reste smés antigues conegudes del jaciment . Bàsicament produïa les característi-ques àmfores laietanes Pasqual 1 i, en proporció molt menor, les Dresse l2-4 . Les marques que semblen pertànyer a aquest taller són : AR(?), AS, AT,B, BP, SEC i VERD . (Prevosti i Clariana, 1987) .

2. CONSTRUCCIÓ DE LA VILL A

La primera construcció que ens permet parlar amb propietat d 'una vil-la va ser aixecada sobre el taller d'àmfores vers el tomb d'era . La troball ad'alguns fragments de T .S . aretina (formes Goudineau 17-b, 1 i 25-a) i lu-cernae (formes Dressel-Lamboglia 4 i 12) com a materials amb datació pre-

cisa més moderns, dins de les trinxeres de fonamentació dels murs, així hodemostra (Prevosti i Clariana, 1987, p . 200) .

Però la seqüència cronològica esmentada només fa referència al secto rcentral de la villa, que és el que ha estat objecte d'intervenció arqueològic aen els últims anys . Per tant, desconeixem la data de construcció inicial d ela resta de l'establiment. En aquest sentit cal recordar que Ribas també afir-mava que els estrats més profunds del sector central de la casa es datave nen època d'August .

3. ELS SEGLES I 1 II DC

Si hem de jutjar pels materials trobats en les campanyes del 1963 i1969, es tracta d'una de les etapes més riques de l'establiment . Tot i ambaixò, la zona central, actualment recoberta pels mosaics, almenys en par tcorresponia a estançes de la pars rustica, amb paviments rudimentaris deterra batuda . L'aula A, en aquest moment, devia estar destinada a l'activi -tat industrial o agrícola, com indiquen els vestigis de dues grans dolia queocupaven el lateral oest de la sala . Juntament amb el paviment sorrenc d el'estança hi hem trobat, escampades, una gran quantitat de tessel . les de pas-ta vítria, amb colors blau-turquesa (o blau-cobalt), verd-maragda i groc -Ilimona, sense cap mena de senyal d'haver estat usades, netes de qualsevo lresta de calç . Aquest fet ens fa pensar en la possibilitat de llur fabricacióen els forns de vidre de la vil . la (Ribas 1972, págs . 130-131 i 174-177 ; Jun-cosa i Clariana 1984, págs . 40-42) .

128

MARTA PREVOSTI, JOAN F . CLARIANA

Tal vegada l'estança B constituïa un pati a cel obert, com dóna a enten-dre la densitat d 'estrats exhumats sota el mosaic, amb presència de llot e nalgun d 'ells, i la manca de vestigis arquitectònics que facin pressuposar e lcontrari .

D'altra banda, l'aula D devia estar ocupada per una habitació de mesu-res inferiors a l'actual i amb dos accessos, l'un pel passadís, prop del peris-til, i l'altre donant al petit pati interior B. Per tant constituïa una estançade pas .

Finalment cal recordar que el pedestal dedicat a Gaius Marius Aemilia-nus, de la tribu Aniens, trobat a Torre Llauder, està datat de finals del se-gle 1 o començaments del u . Aquest personatge, també present en un altr epedestal del fòrum de Barcino, degué haver estat dominus de la vil . la .

4 . LES REFORMES D'ÈPOCA SEVER A

Al final del segle 11 i començament del 111, s'observa al món rural de lMaresme un moment econòmic àlgid . En són testimoni 1'ennobliment i re-forma d'algunes vil .les com la de Cal Ros de les Cabres (el Masnou) i laque ens ocupa.

Antigues estançes de la pars rustica són transformades en sales de rebr ede la pars urbana . L'habitació més gran (A), sembla que va constituir el llo cd'emmagatzematge d'alguns elements de la construcció, car, sota el mosaic ,en tot el lateral est, foren exhumades gran quantitat de pedres aptes per ala construcció de murs i, gairebé en el centre, fou exhumada una gran gla -rea de ceràmica, perfectament triturada, que devia estar destinada a forma rpart dels paviments d'opus signinum . Com a material restant, va queda rcolgat en aixecar el nivell de l 'estança, en construir un graó de marbre pe ral seu accés i en la posterior col . locació del gran paviment d'opus tessella-tum que indica la seva categoria de saló principal de recepció del senyor dela casa .

L'antic pati interior (B) es va aprofitar per a adaptar-hi un atri am bimpluvi ornamental al centre . La sortida d'aigües, ja que no té cisterna in-ferior, s'operava vers la claveguera que corre sota el passadís i que s'h aconstatat que també fou construïda en aquest moment. Tot l'atri va se rrecobert per quatre mosaics d ' opus tessellatum, en blanc i negre, amb deco-ració de cercles secants en els espais nord i sud i d'escaquers de tabes e nels laterals est i oest.

També es van pavimentar amb opus tessellatum el passadís, les duesaules D i F i tot el peristil . L'estança D va ser reformada i ampliada ; es vatapiar la porta que donava al passadís, es va enderrocar i construir de no uel mur nord i, d'aquesta manera, es va donar lloc a una aula paral . lela a l aF, amb la qual tot el conjunt obtenia una major harmonia .


12 9

5. LES RESTAURACIONS DELS MOSAICS

S'ha pogut constatar que totes les habitacions pavimentades amb opustessellatum presentaven indicis, en major o menor mesura, de refaccion sde factura antiga. On s'ha vist més clar ha estat a l'aula A . El seu mosaicpresentava, fins i tot, restauracions classificables en tres moments ben dife-renciats :

1 a. restauració : el mosaista segueix fidelment l ' esquema general del mo-saic, cercant la màxima semblança amb el treball original, però, en canvi ,utilitza unes tessel•les més grans, on el color blanc és de tonalitat grisa clarai pels altres colors utilitza tessel•les que van de l 'ocre al vermell . Tambéaprofita algunes (poques) tessel•les de pasta vítria blava i finalment deix aben polida i acabada la superfície del mosaic .

2a . restauració : de més baixa qualitat que l'anterior, el mosaista, de ve-gades canvia radicalment l'esquema de la decoració que restaura ; utilitzaunes tessel•les de color vermell rosat i verd de qualitat inferior; finalment ,no poleix la superfície, desigual i amb petits grumolls de calç .

3a . restauració : tal vegada és la més barroera i decadent de les tres, t élloc en els racons pròxims a les parets ; utilitza, com a tessel•les, petits frag-ments d'àmfora tallats en cubs . Només busca reomplir, sense seguir capesquema decoratiu .

Aquestes restauracions, suposem que deuen correspondre als segles II Iavançat i Iv .

6. LES REFORMES DURANT EL BAIX IMPER I

El Baix Imperi (estudiat per Clariana i Prevosti, en premsa) ofereix u npanorama general de llanguiment paulatí del nucli residencial de la casa .Ara bé, és ben probable que l 'afegitó d'un absis a l'aula A dati dels inici sdel segle Iv, època en què comença a difondre's amb freqüència aquestaforma arquitectònica de les sales de rebre, que també fan funció de menja-dors. Una aula triclinal absidada ens parla, doncs, d'un propietari que en -cara està al corrent de les modes constructives del moment i que s'esforç aper mantenir el seu prestigi de dominus . Amb la construcció de l 'absis coin-cideix la inutilització d'almenys part de les termes .

Les sales D, F i el peristil G es van reconvertir en zona rústica, en un adata que sembla que ha de ser posterior a la meitat del segle 1v, amb lainclusió d'un horreum, de dolia, i de diversos dipòsits . Només el triclini Ava restar com a aula noble . Però llur fi es va esdevenir en un mateix mo-ment, com indiquen els fragments d'una mateixa gran pátera estampadaafricana escampats per l'estrat d'amortització del triclini, així com dels deles dolia . Les ceràmiques importades més tardanes d 'aquests estrats donenla cronologia del segle VI .

130

MARTA PREVOSTI, JOAN F. CLARIAN A

• r~

111.0IMIEMESt

Fig. 1 . - Planta de Torre Llauder publicada per M. Ribas (1972) .


13 1

7 . L 'OCUPACIÓ POST-ROMAN A

Malgrat tot, no ens atrevim a afirmar que la fi de les importacions coin-cideixi amb la fi de la villa . En aquest sentit és interessant l'estudi d'unabocador d'escombraries situat als límits de la vil . la (fig . 1), que també do -nava una cronologia final idèntica. Ara bé, és ben possible que la casa vis-qués una darrera època més pobra i tancada a l'exterior, utilitzant uns ma-terials ceràmics que nosaltres no sabem datar . Així ho fan pensar tambéuna sèrie de fosses amb materials clarament visigòtics o alto-medievals queindiquen una continuïtat de vida o reocupació de la construcció romana .Es tracta de fosses de perfil gairebé ovoidal, que destruïren part del mosaicromà, i que contenien, com a estrat d'inutilització, restes òssies i ceràmic agrollera, cuita amb tècnica reductora, i fabricada amb el característic tornlent . La seva datació és força incerta, abasta des dels temps post-roman sfins a l'alta edat mitjana . També cal fer esment de la troballa superficial d edos fragments de ceràmica decorats amb «corda seca», datables del se-gle xu (Clariana et alii, 1986) .

El moment darrer de la casa, per tant, encara és incert . No obstant això ,la troballa de tres esquelets humans damunt d 'estances pavimentades am bmosaics, caiguts en posició violenta, fan pressuposar un final tràgic per ala villa (Prevosti i Clariana, 1988, p . 17) .

BIBLIOGRAFI A

CLARIANA, J . F . ; PREVOSTI, M. (1986) : «Troballa d'un pesal de mig florí aTorre Llauder (Mataró)» Gaceta Numismática, 82-III-86, pp . 69-70,Barcelona .

CLARIANA, J . F . ; OROBITG, M . J . ; PORTILLO, T . ; PREVOSTI, M. (1986) : «Da -tos para el estudio del poblamiento rural altomedieval del Maresme(Barcelona)» Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española,t . IV, pp . 569-585, Diputación General de Aragón, Saragossa .

CLARIANA, J . F. ; PREVOSTI, M. (1988) : «Sobre la pervivencia de hábitat srurales romanos en la Alta Edad Media en el Maresme», Actas del IICongreso de Arqueología Medieval Española, Madrid .

CLARIANA, J . F . ; PREVOSTI, M. (en premsa) : «Un exemple de ruralitzacióa l'Antiguitat tardana : la Villa de Torre Llauder» III Reunió d'Arqueo-logia Cristiana Hispànica, cel-lebrada a Maó el setembre del 1988 .

CLARIANA, J . F . ; PREVOSTI, M . ; OROBITG, M . J . ; PORTILLO, T . ; BASSOLS, 1 .

(inèdit) : Memòria d'Excavacions de la zona de l'Abocador l'Escombra-ries de Torre Llauder.

JUNCOSA, R . ; CLARIANA, J . F . (1984): «El vidre a Mataró - I» Fulls del Mu-seu Arxiu de Santa Maria, núm. 21, Mataró .

PREVOSTI, M . (1981) : Cronologia i Poblament a l'Àrea rural d'Iluro, «Vil. la»núm. 243, Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró .

132

MARTA PREVOSTI, JOAN F . CLARIANA

PREVOSTI, M. ; CLARIANA, J . F . (1985) : «Nota sobre l'excavació de salva-ment realitzada a la zona de l'abocador d'escombraries de la villa ro -mana de Torre Llauder (Mataró)» Laietània, 2-3, pp. 217-223, Ma-taró .

PREVOSTI, M . ; CLARIANA, J . F. (1987) : «El taller de ánforas de Torre Llau -der: nuevas aportaciones» El vi a l'Antiguitat . Economia, Producció iComerç al Mediterrani Occidental, pp . 199-210, Badalona .

PREVOSTI, M . ; CLARIANA, J . F . (1988) : Torre Llauder . Mataró. Villa roma -na . «Guies de jaciments arqueològics», Departament de Cultura de l aGeneralitat de Catalunya, Barcelona .

RIBAS, M. (1966) : La villa romana de la Torre Llauder de Mataró, «Excava-ciones Arqueológicas en España», 47, Madrid .

RIBAS, M. (1972) : «La villa romana de la Torre Llauder de Mataró» ,N.A .H., serie arqueológica, 1, pp. 117-180, Madrid .

RIBAS M . (1975) : El Maresme en els primers segles del cristianisme, Caixad'Estalvis Laietana, Mataró .

EI Roc del Migdia (Vilanova de Sau ,Osona) : un jaciment mesolític atípic?MIGUEL ÁNGEL PAZ 1 MARTÍNEZASSUMPCIÓ VILA 1 MITJA

Fa 11520 anys B .P., en un dels aixoplucs naturals que caracteritzen e lrelleu de les cingleres vermelles de la vall de Sau, un grup dels anomenat spels arqueòlegs caçadors-recol . lectors, va enterrar un dels seus membres, e naquest cas una dona de 51 anys d ' edat . Malgrat que per a l 'època la sevaedat era avançada, aquesta dona no tenia cap malaltia almenys detectabl emitjançant una anàlisi paleoantropològica ; només remarcar, pel seu interè sper a una posterior recerca específica, el fet que patia una considerable pa-tologia oral, la causa probable de la qual fou un procés osteític d'orige ndentari (pèrdua d'un 38 a un 56% del total de dents en vida, nombrose scàries a les dents conservades i forta reabsorció en la zona corresponent ales molars de la mandíbula i en la fracció desdentada del maxil . lar supe-rior) .

La dona, segons els càlculs fets a partir de les longituds d'ambdós radi si utilitzant diferents mètodes, no era gaire alta : 1,53 m i la seva constituci ófísica en general entrava dins la morfologia protomediterrània, més concre-tament en la variant gràcil (Turbón, 1983 i 1987) .

Val a dir que es tracta d ' una de les constatacions més antigues d 'aques tmorfotipus humà . Les altres cites de mediterranis corresponen a datacion smés recents, si bé és veritat que no existeixen en l'àrea mediterrània gairesrestes humanes del final del paleolític que hagin estat ben datades en èpo-ques anteriors o contemporànies . Només a l'abric Paglicci (Palma di Ces-naola, 1973), a Itàlia, en la base del nivell 21, datat entre 23040 i 2472 0B.P. es trobà un esquelet masculí que per la forma de les òrbites i la cararecorda el tipus mediterrani, tot i que les proporcions de la resta de l'esque-let l'apropen més al tipus Cromagnon . Altres restes (Meiklejohn, 1986) de lmesolític, però més recents, són per exemple, les famoses de Grotta d el'Uzzo i San Teodoro (a Sicília), Culoz, Rastel i Baume de Montclús (Fran-

134

MIGUEL ÁNGEL PAZ 1 MARTINEZ, ASSUMPCIO VILA I MITJ A

ça), Moita do Sebastiao i Samouqueira (a Portugal) o àdhuc Duruthy i Ur-tiaga (als Pirineus occidentals) i tal volta fins i tot els d'Offnet (a Baviera) .Tots ells presenten característiques properes al tipus mediterrani, amb di -verses influències . Les característiques de l'enterrament ens suggereixe nuna especial cura en el tractament dels morts, o almenys en el que respect aa aquesta dona en concret . Havien aprofitat un entrant natural de la cingle-ra com a nínxol i exteriorment ho varen delimitar amb dues grans llose slaterals (95 cm de llarg, 57 d'ample i 20 de gruix l'una, i 71 cm de llarg, 5 0d'ample i 23 de gruix, l'altra) i una capçalera (35 de llarg, 52 d'ample i 1 3de gruix) . Totes elles del mateix conglomerat que forma la cinglera i refor-çades lateralment per altres petits conglomerats que servien de suport (YII ,Wünsch i Guillamón, 1986) .

La inhumació es va realitzar dipositant el cadàver en posició decúbi tsupí . La part superior del tronc i de les extremitats superiors havien esta tmogudes per causes postdeposicionals, igual que el crani que es va troba ren la part corresponent als peus. La resta estava encara en connexió ana-tòmica .

Dins el reompliment de la tomba hi havia gran quantitat de material :cargols terrestres (44), cargols marins (3), ossos d'au (2), ossos de mamífe rmitjà (81), peces de quars (53), peces de calcària (4), peces de sílex (8) ,còdols (3) i fragments d'ocre (2) .

Hem de fer notar, com hem dit abans, el migrat dels nostres coneixe-ments sobre els costums d'enterrament en aquestes èpoques . Bé po-dem afirmar que, llevat de l'ombra de Morin, la sepultura del Roc del Mig -dia és la més antiga de la Península . De tota manera, hi ha elements en l adescripció que acabem de fer que es retroben en d'altres sepultures d'èpo-ques o llocs propers . L'esmentat esquelet de Paglicci estava també estès en

la mateixa posició . Un avantbraç igualment creuat sobre el cos. Anavaguarnit amb una «còfia», un braçalet i una «turmellera» en les quals h ihavia, lligades, dents de cérvol . Restes lítiques acompanyaven el cadàver .Res, excepte una gran pedra sobre els genolls, no protegia, però, la inhuma -ció. La sepultura de Los Azules (Fernández Tresguerres, 1980), a Astúries ,si bé és una mica més recent (estaria datada entre el 11000 i el 10300 se-gons Meiklejohn, 1986) presenta unes semblances sorprenents .

Més sorprenents encara són les que es poden veure a l'enterrament deI'Abri Salauze (Escalon, Onoratini, 1976 :222-224), construït igualmen tamb grans pedres . En canvi, la sepultura de la Baume de Montclus (fina ldel mesolític, i per tant més recent que la del Roc) parteix d'un concept etotalment diferent : es tracta d'una tomba ovalada excavada en el terra e nla qual es diposità el cadàver doblegat, en posició fetal, sobre el seu costa tdret .

La reconstrucció de la dinàmica de la sepultura no es fonamenta en e lfet del seu reconeixement visual, sinó sobretot en el seu aïllament com aassociació estadística significativa d'ossos humans, lloses i alguns material sconcrets . Específicament destaca l'associació amb curculles perforades i pe-

EL ROC DEL MIGDIA

13 5

Fig. 1 . – 6 'islu general de (•ex-cuvucio.

tits còdols tacats d'ocre, elements que poden –de moment– ser considerat scom a aixovar en espera de noves anàlisis . La resta de materials pertanyenal reompliment . Cal remarcar que l'existència d'aixovar només es pot ac-ceptar quan la presència de materials molt o poc representats a la resta de lnivell o amb caràcter al•lòcton es recolza sobre una significació estadís -tica.

La sepultura es troba en el sector nord-est de l'àrea excavada, àrea qu een realitat és només una petita part de tot el jaciment, que té una extensi ógeneral de 200 m de longitud per 5-15 m d'amplada .

El Roc del Migdia és un dels tres jaciments (Vila, 1985 i 1987) que ,contradient l'opinió aleshores generalitzada de manca de jaciments paleolí-tics i mesolítics a la zona, va ésser descobert dins el terme municipal d eVilanova de Sau (Osona) el 1978 .

136

MIGUEL ÁNGEL PAZ I MARTINEZ, ASSUMPCIO VILA 1 MITJ A

En aquest punt de la comarca d 'Osona es troba el contacte entre la ser -ralada prelitoral catalana i la serralada transversal . Les Guilleries perta-nyen a la serralada prelitoral, juntament amb el Montseny, mentre que e lmassís de Collsacabra forma part de la transversal, amb contacte amb e lPre-pirineu (Amat i altres, 1986) .

La zona on s'ubiquen els jaciments (Castell Sa Sala, Cingle Vermell iRoc del Migdia) està formada per conglomerats vermells de l'Eocè inferio rque donen aquest aspecte tan característic a la vall de Sau i té com a curso sd'aigua més propers el Ter, la riera Major i la riera Moran .

El jaciment del Roc del Migdia va ésser constatat durant la primeracampanya d'excavacions sistemàtiques al Cingle Vermell . Està situat no-més a 200 m d'aquest jaciment, seguint la mateixa cinglera que els consti-tueix en abrics .

Després d 'uns primers sondeigs es va plantejar l'excavació a parti rd 'una zona central delimitada en els dos extrems per dos grans despreni-ments de la paret . Aquesta zona té una extensió de 30 m de llarg per 7-1 0d'ample i un desnivell d'un 15% en sentit longitudinal .

Des d'un principi es va plantejar l'excavació en extensió per tal de se-guir els possibles pisos d'ocupació .

A les campanyes 1984 i 1985, tercera i quarta, els treballs es varen cen-trar primordialment en l'excavació de dos sòls aillats des d'un principi . E lsegon és el que correspon a la sepultura i s'estén des de la part alta (cap al'oest) del jaciment, fins a la seva desaparició per efectes de l'erosió superfi-cial a mesura que avança cap a l'est, i comprèn una extensió d'uns 45 m' .Aquest pis d'ocupació, el més extens i complert, és el que denominem «pi sT» i d'ell tractarem fonamentalment en aquesta comunicació .

A nivell general, en la indústria lítica el quars és la matèria primera pre-dominant (82%) seguida pel sílex (61% de la resta), la lidita (22%) i la calcà-ria (11%). El cristall de roca i la quarsita hi són també presents amb u npercentatge molt feble . El mode de retoc Simple és el més representat (66% )—especialment rascadors marginals, osques i denticulats i tan sols dos grata-dors—, seguit de l'Abrupte (16%) sobretot configurant abruptes indiferen-ciats . Els burins estan fets d'un sol cop, una vegada marginal i una altr aprofund, sense més preparació . Amb un 37% el taló pla i amb un 34% e lpuntiforme són els més freqüents. La indústria lítica recuperada en aquestpis representa el 64% de la de tot el jaciment, fins ara . Els esclats esta nsignificativament més sovint retocats que a la resta del jaciment . Mentr eque a la resta són més abundants, significativament, les fractures, aquí h iha més talons plans ; també hi ha més sílex que a la resta, amb diferènci aaltament significativa .

En totes les àrees properes als Pirineus en el mateix moment es trobe njaciments que han donat unes indústries que la gent ha classificat o bé co ma magdalenianes (en el cas de trobar-se arpons) : la Bora Gran, La Vache 2 ,Les Eglises 8, Dufaure 4, Duruthy 3, etc . ; o bé azilianes (segons la morfolo-gia dels arpons o en absència d'aquests) : Lourdes, Poéymau CPE, Zato-

H

1

J

K

L

EL ROC DEL MIGDIA

13 7

~ 110CI MIOOUI (PIS T)

.

{

~ .

,~~o "01.1

~~

I

c%'

'•`

D

'~_C~ 1'

~J U

I

o

o

:•

~~~ ,

.

~

~ ,

~ °

°~° •~ 0

0 ~~

I,'\) o

, e~= 0

1 1I\3_\l o o i

~

E , M,

~

.—

.5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Fig. 2. – Planta de l'àrea excavada .

ya II inf. (vegeu Soler, 1976 ; Strauss, 1986; Geddes i altres, 1986) o àdhu cepipaleolítiques microlaminars : Abric Gai (Guilaine i altres, 1982) . Aques-tes indústries contemporànies es caracteritzen per una forta presència delàmines i puntes amb dors, burins i gratadors .

En la mateixa cinglera tenim els dos altres jaciments en què trobe munes indústries amb forta presència d'ascles retocades configurant els te-mes clàssics del paleomesolític : laminetes amb dors, gratadors, burins, etc .

Així, destaca el Roc com una indústria aparentment molt diferent de laresta: no trobem cap d'aquestes configuracions de les ascles retocades .Aquesta diferència, però, s'ha de vincular estretament, en primera instàn-cia, amb la primera matèria emprada . Efectivament, en tots els jaciment sesmentats el chert o altres primeres matèries de fractura concoïdal són le spredominants . Al Cingle, per exemple, el chert representa el 70,8% mentr eque el quars només és el 21,9% de tota la indústria . Com es pot apreciar .es tracta d'unes proporcions inverses . Aquesta irregularitat, però, no és enrealitat completament desconeguda . En nombrosos jaciments als voltantsdel Pirineu oriental se'n troben, d'indústries amb aquestes característiques ,anomenades atípiques : Abrí de Dourgne, Grotte des Adoutx, Caune d'Ar-ques, Abri du Roc d'en Bertrand (Geddes i altres, 1986) i el mateix Sot aPalou (C.R.P .E.S ., 1985) . Sempre utilitzant les primeres matèries locals d emés fàcil obtenció a la zona : quars, quarsites, lidites, i d'altres roques erup-tives . Aquestes indústries tradicionalment es classifiquen com a epipaleolí-tiques i se situen cronològicament a partir del Xè . mil•lenari abans d'ara ;és a dir, un xic posterior a la datació del Roc . El problema, com sempre ,és la relativa manca de datacions sobre la qual es construeixen els lligam sfilètics . Efectivament, en aquesta situació cronològica trobem, precisamen tal contrari del que suposàvem, les indústries «típiques» del Cingle i no le sdel Roc . Si afegim a aquest fenomen I'encavallament que apareix en tote sles datacions dels complexos industrials que s'havien considerat com a suc -

138

MIGUEL ÁNGEL PAZ I MARTINEZ, ASSUMPCIO VILA I MITJ A

cessius (recordem que hi ha dates del Xè . mil . lenari B.P . per a indústrie sconsiderades magdalenianes) ens adonarem de la necessitat de refe raquests esquemes sobre els quals s 'ha vingut funcionant en Prehistòria .

Pel que fa a les restes òssies animals, l'espècie més representada és elcérvol (48%), seguit de la cabra salvatge (29%), el porc senglar, el cabirol,etc . Són abundants els cargols terrestres i marins . Les restes òssies animal srecuperades en el pis T representen el 60% del total de les d'animals terres -tres . Augmenta la proporció de mamífers de talla mitjana, i baixa la del saltres (micromamífers, amfibis i, especialment les aus) . La categoria de car -gols terrestres, en especial Cepaea nemoralis, està molt ben representadaquant a nombre de restes . Aquesta, qualitativament, és la fauna típica d ela zona a partir de 1'Alleród . Sempre hi són representats el cérvol, el sen-glar, el cabirol, la cabra, l'isard i sovint també el toro salvatge i els cargol sterrestres . Una altra cosa és la comparació quantitativa . El que més en ssobta no és la comparació general, ja que veiem que les espècies dominant ssón diferents segons l'orografia de la zona en la qual estan situats els jaci-ments, sinó que el que crida l'atenció és la diferència que trobem respect eals dos altres jaciments de la mateixa zona . En un moment anterior, en e lCastell, el cavall és el dominant, seguit del cérvol . En canvi, en un momentposterior, en el Cingle, igual que el que s'observava a la Balma del Gai só nels conills els que dominen el conjunt faunístic .

Les restes carpològiques no són especialment nombroses . Només hemtrobat dues restes de pinyons (Pinus pinea), tres restes d'avellana (Corylusavellana), tres restes de nous (Juglans regia) i una resta d'aglà (Quercus sp. )(Buxó, 1985) . En tots els casos les restes estan carbonitzades .

Tot i que com és natural les restes paleocarpològiques no són nombro -ses, sí que almenys ens donen una idea de l'existència de l'activitat re -col . lectora . En aquest cas, un altre cop ens coincideix aquesta dada amb le sque tenim en jaciments contemporanis en la zona oriental de l'istme piri-nenc . Efectivament, a partir d'aquest moment es multipliquen les troballe spaleocarpològiques : és el cas de la Salpetre, o el nivell 7 de Balma d'Abeu-rador, Mas d'Azil o del mateix Cingle Vermell .

En definitiva, de moment, el que podem dir és que el Roc del Migdi arespon a l'esquema general de cacera-recol . lecció d'ample espectre que é suna de les respostes alternatives a partir del canvi vegetacional .

El paleoambient que es pot reconstruir és el d'un bosc relativamen ttemperat i humit . Aquesta formació és la que realment caldria esperar dela datació feta, que correspon al període climàtic que s'ha anomenatAlleród. Pertot arreu, en aquesta època es documenta ('extensió d'una ve-getació més temperada que l'existent en períodes anteriors . Tot i que a lnord-oest i en les cotes més altes dels Pirineus aquest millorament climàti csembla començar a notar-se una mica més tard (és el cas de Duruthy, Du-faure o Dourgne i la Balma Margineda, per exemple), a la nostra vessan taquest canvi és ja un fet en el 12000 B .P. (és el cas de la Caune de Belvis ,la Grotte Gazel) (vegeu Geddes i altres, 1986; Strauss, 1985 i 1986) . En el

EL ROC DEL MIGDIA

13 9

proper jaciment de la Balma de Gai, Moià (vegeu Guilaine i altres, 1982 )ja a partir de 11050 B.P. tenim documentats el Pinus sr/vestris . Pinus sol: -manni, Amrgdahr .s comrnunis. Prunus spinosa, Prunus muhaleb, Buiu ssempervirens . Juniperus, Acer monspessulanum, juntament amb Betula ve-rrucosa, la qual cosa confirma el canvi vegetal que s'observa a partir de l13000 en les anàlisis pol•líniques del Delta de ('Ebre (VII, 1987) . Aix ídoncs, a la zona de Vilanova de Sau tindríem representat un moment ante-rior on encara no s'ha produït aquesta reforestació (Castell sa Sala) i u nposterior on ja la trobem consolidada (Cingle Vermell) .

Les comparacions establertes fins ara ens demostren que el Roc de lMigdia ens ha donat la mateixa evidència arqueològica que altres jaciment smés o menys sincrònics de I'itsme pirinenc .

Fins ací es podria considerar com un jaciment més, si bé en el nostrecas aquesta evidència es troba reunida en un sol jaciment .

Què és, doncs, el que és atípic del Roc del Migdia? . . . El que és realmen tnou és la metodologia que s'ha emprat en el treball, afavorida per l'ex-cel•lent conservació de la interrelació espacial de les restes .

La metodologia per a la recuperació de les restes materials va ésser plan -tejada en funció d'una hipòtesi de partida : que la interrelació espacial d eles restes reflecteix l'arranjament de l'espai ocupat, entès com a modifica -ció i articulació del mateix en funció de les necessitats sòcio-econòmiques .és a dir, reflecteix un aspecte important de l'estratègia organitzativa de lgrup .

Fig. 3. – L 'enterrumww mesulr'tir .

140

MIGUEL ÁNGEL PAZ 1 MARTINEZ, ASSUMPCIO VILA 1 MITJA

Així doncs, es va dur a terme un enregistrament sistemàtic de les reste si d'altres elements arqueològics (carbons, cendres, etc .) emprant el sistem atridimensional de coordenades cartesianes Laplace-Meroc (1954) amb al-gunes variants (Amat i altres, 1986) .

Aquest mètode ens ha permès l'aplicació d'un paquet estadístic infor-matitzat creat específicament per nosaltres (Wünsch i Guillamón, 1987 )per tal de :

a) Determinar les associacions d'elements significatives, basant-se e ncategories rellevants que continguin informació útil per a la contrastaci ódels nostres pressupòsits inicials (per exemple, la categoria «indústria» en sdiu ben poc, en canvi «indústria utilitzada» i més encara la utilització con -creta, sí resultaria informativa car li atorga caràcter d'eina i indica un tipu sconcret de procés de treball) .

Les anàlisis realitzades són encara preliminars . En un primer processa-ment mitjançant un test de presència/absència, que permet introduir cate-gories qualitatives, hem emprat les categories de : pedres cremades, pedre sno cremades, cendres, carbons, lloses, ossos humans, curculles perforades ,indústria total (sílex, lidita, calcària), mamífer mitjà cremat, mamífer mitj àno cremat, cargols comestibles, altres cargols, aus i microfauna . Destaque ndues associacions: sepultura (ossos humans, lloses i curculles perforades) ielements de combustió (cendres, carbons i pedres cremades) . La resta d ematerials presenta un conjunt d'associacions mútues que caldrà aïllar pun-tualment emprant categories més informatives en nous processaments esta -dístics .

b) Analitzar la interrelació espacial de les restes separades per catego-ries a dos nivells : determinació del patró de distribució (aleatori o no-aleatori) i establiment del tipus de disposició (aleatori o no-aleatori) . Comen el cas anterior, un processament preliminar permet constatar que les dis-tribucions tenen tres elements en comú : no són aleatòries, no són unifor-mes i són agrupades . Basant-se en la distribució desigual (concentració i/ odispersió) de les categories tractades es poden diferenciar dues zones be ndelimitades : zona A (part oest) i zona B (part est) .

L'anàlisi específica d'ambdues zones ens mostra una major concentra-ció significativa de restes lítiques i òssies a la zona B, mentre que les reste sd'aus i microfauna es concentren en la zona A . Destaca igualment el fet dela concentració significativa de materials als voltants de la sepultura, qu esembla jugar un paper polaritzador en la distribució dels mateixos (i possi-blement —caldrà contrastar-ho— en el caràcter de l'assentament) .

Una primera avaluació de la «funcionalitat» de les dues zones separa -des indica que la concentració desigual de les restes lítiques i òssies a l azona B es pot correspondre amb el seu caràcter d'àrea de treball i/o habita-cle, sense excloure alternativament que es tracti d'una àrea de rebuig de le sdeixalles .

Nous processaments amb categories més informatives permetran acuraraquestes anàlisis estadístiques i les consegüents explicacions .

EL ROC DEL MIGDIA

14 1

La complementació entre les associacions d'elements aillades i els resul -tats de l'anàlisi de les interrelacions espacials de les restes materials es mos -tra com una poderosa eina a l'hora de descriure objectivament l'evidènci aarqueològica. No obstant això, serà la conjunció d'aquest tipus d ' anàlisiamb la resta la que permetrà de formular millor hipòtesis explicatives sobr ela dinàmica dels assentaments humans .

Aquesta distribució tan interessant de les restes en l'assentament, sobre -tot quant a les restes òssies –ja que el que les restes lítiques siguin majorità -riament de quars ha implicat endegar un projecte específic de cara a solu-cionar la problemàtica implícita en aquest tipus d'indústria que encara noha donat resultats–, ens dóna potser la millor prova del factor d'aportacióde les diferents categories de fauna establertes .

Sembla prou clar que els mamífers de talla mitjana han estat, pràctica -ment tots, aportats per la gent, encara que també els carnívors petits pode nhaver-hi contribuït . De tota manera, ens sembla més probable que la in-fluència d'aquests últims hagi estat més en el sentit de fer desaparèixer res -tes que en el d'aportar-les .

Com ja hem apuntat anteriorment les restes de microfauna s'associe nsignificativament amb les d'avifauna, formant una agrupació homogèni ai perfectament situada en una zona límit de la visera de l'abric . A parti rd'aquesta associació diferencial es pot establir una determinació tafonòmi-ca molt més acurada : reflectiria, en aquest cas, un tipus d'aportació natura lquant a la microfauna, relacionat amb les rapinyaires o a factors lligats ala nidificació en la paret de l'abric .

Fins ací doncs, els primers resultats aconseguits després de quatre curte scampanyes d'excavació . El fet que no es doni a aquest jaciment la impor-tància que té (la sepultura adscrita a un nivell d'ocupació, associacions d'e-lements clares, entre les quals destaquen diversos fogars, bona conservaci óde les restes, la seva especificitat dins el període cronològic en què s'em-marca . . .) ha fet que les subvencions concedides hagin estat del tot insufi-cients. Aquesta realitat ha fet que dediquéssim les dues últimes campanye sfonamentalment a la consolidació, imprescindible per altra banda per a po-der continuar treballant, perquè no ens permetien ni tan sols d'aconsegui rla infrastructura mínima necessària per a un jaciment d'aquestes caracterís-tiques i en el qual es vol aplicar una metodologia específica . Per totesaquestes raons les nostres «conclusions» només poden ésser descriptives ino explicatives com voldríem .

142

MIGUEL ÁNGEL PAZ 1 MARTINEZ, ASSUMPCIO VILA 1 MITJ A

BIBLIOGRAFI A

AMAT, T . el alii (1986) : Roc del Migdia . Memòria de les excavacions, 1981 -86 (inèdit) .

AMAT, T. et alii (1986) . «Noves propostes per a la praxis arqueològica» .VII Reunió de Paleolitistes de l'Estat Espanyol. Girona .

Buxó, R . (1985) : Dinàmica de l'alimentació vegetal a partir de l 'anàlisi dellavors ifruits . Interés del seu estudi per la reconstrucció de la dieta vege-tal antiga humana. Tesi de Llicenciatura Univ . Autònoma de Barcelo-na .

C.R .P .E .S . (1985) : Sota Palou . Un centre d'intervenció prehistòric postgla-ciar a l'aire lliure. Diputació de Girona . Estudis Arqueològics . Sèri eMonogràfica n .° 5 .

ESCALON DE FONTON, M . ; ONORATINI, G . (1976) : L'Abri Cornille à Istre s(Bouches du Rhone), Bulletin et Mémoires de la Société d'Antrophologiede Paris . Série XIII, 10 :89-110 .

FERNÁNDEZ TRESGUERRES, J . A . (1980) : El aziliense en las provincias deAsturias y Santander . Centro de Investigación y Museo de Altamira .Monografías 2 .

GEDDES, D . ; BARBAZA, M . ; VAQUER, J . i GUILAINE, J . (1986) : «Tardiglacia land Postglacial in the Eastern Pyrenees and Western Languedoc (Fran-ce)», British Archaeological Reports, International Series, 284 :63-80 .

GUILAINE, J . et alii (1982) : «Prehistoric Human Adaptations in Cataloni a(Spain)» . Journal of Field Archaeology, 9 :407-416 .

MEIKLEJOHN, C . (1986) : «Old Bone, New Dates : Recent Radiocarbon Re-sults from Mesolithic Humen Skeletal Remains», Mesolithic Misce-llany, 7-1 :9-16 .

MEIKLEJOHN, C . (1986) : «Further Radiocarbon Dates Relevant to an Azi-lian Burial in Spain», Mesolithic Miscellany, 7-1 :17-19 .

PALMA DI CESNAOLA, A . (1973) : «Recenti scoperte nella Grotta Paglic-ci», Economia e Societa nella Magna Grecia . Congrés de Tarento ,:377-387 .

SOLER, N . (1976) : «La Bora Gran d'en Carreras», a Canal, J . i Soler, N .(eds) . El Paleolític a les comarques Gironines . Girona : 156-157 .

STRAUSS, L. G . (1986) : «The End of the Palaeolithic in Cantabrian Spai nand Gascony», British Archaeological Reports, International Series,284:81-116 .

STRAUSS, L. G . (1986) : «The Aziliae of Abri du Faure (Sorde-L'Abbaye ,Les Landes, France)», Mesolithic Miscellany, 7-1 :1-7 .

TuRBÓN, D . (1983) : «El esqueleto del Roc del Migdia» (11 .520 B .P . (Vila-nova de Sau, Barcelona) ) . 111 Congreso de Antropología Biológica de Es-paña . Santiago de Compostela, 1983 .

TuRBÓN, D . (1987) : «Epipalaeolithic remains from the northeastern of th eiberian peninsula», Procedings ofthe Second Symposium on Upper Pa-laeolithic, Mesolithic and Neolithic Populations of Europe and the Medi-terranean Basin : 6-10, Tel Aviv, September 1987 (e .p .) .

EL ROC DEL MIGDIA

14 3

VILA, A . (1985) : El «Cingle Vermell» : assentament de caçadors-recol. lector sdel Xè. mil. leni B.P. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 5. De-partament de Cultura de la Generalitat de Catalunya .

VILA, A . (1987) : «L 'assentament paleolític del Castell (Vilanova de Sau)» ,Cypsela, VI: 111-123 .

WÜNSCH, G . i GIJILLAMÓN, C . (1987) : Proposta Teòrico-Metodològica pera l'anàlisi de les interrelacions espacials dels elements arqueològics . Tes ide Llicenciatura Univ . Autònoma de Barcelona .

YLL, E . I . ; WÜNSC-i, G . ; GUILLAMÓN, C . (1986) : «Metodologia instrumen-tal per a l'estudi de sepultures mesolítiques» . Cota Zero, 2 :14-19 .

YLL, E . 1 . (1987) : «Arqueologia i Palinologia en el Llevant peninsular du -rant el Tardiglacial i Postglacial» . Cypsela, VI : 15-21 .

Les darreres campanyes d'excavacion sal poblat ibèric de la Moleta del Reme i(Alcanar, Montsià) : 1985-1987FRANCESC GRÀCIA 1 ALONSO, GLÒRIA MUNILLA 1 CABRILLANA ,RAMON PALLARÉS 1 COMA S

SITUACIÓ DEL JACIMEN T

El poblat ibèric fortificat de la Moleta del Remei es troba situat al termemunicipal d'Alcanar (Montsià), i les seves coordenades són 40°33'34" d elatitud nord i 0°28'49" de longitud est, amb un D .P . : 31 TBE 872929 i un aaltitud absoluta de 224 m s .n . i relativa de 20 m . El seu enclavament corres -pon a un dels darrers contraforts de la vessant sud del Massís del Montsià ,al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Remei, de la qual agafa la sev adenominació toponímica . Geològicament, aquest terreny pertany al Creta-ci Inferior, període Barremià, caracteritzat per una composició de roca cal-cària, mesclada amb nivells de margocalcàries i margues lumaquèliques ,que, encara avui dia, són explotades comercialment en els llocs de la Bo-quera i Racó d'en Riva, al nord del terme municipal .

La Mola, damunt de la qual s'assenta el jaciment, domina visualmen ttota la planura costanera situada entre el Golf dels Alfacs i la Serra d'Irta ,a la qual també s'obren els poblats ibèrics del Puig de la Nao de Benicarlói El Puig de la Misericòrdia de Sant Sebastià de Vinaròs, amb els quals t écontacte visual i dels quals dista, en línia recta, 9 i 6 km, respectivament ,conformant amb ells un patró únic d'assentament sobre cota afillada flanqueja-da i defensada naturalment per barrancs, depressions i cursos fluvials .

Aquests assentaments ilercavons són, sense cap mena de dubte, el spunts de partença per al comerç mediterrani que, fent servir el traçat del srius Cérvol i La Sénia, s'endinsa cap a les terres del Baix Aragó en la zonad'influència de la vall del Matarranya, dissenyant una via de penetraci óparal . lela a la vall de l'Ebre, que com proven els materials dels jaciment sde Castelló, s'inicia a finals del segle vi aC .

146

FRANCESC GRÀCIA, GLÒRIA MUNILLA, RAMON PALLARÉ S

LA CONCEPCIÓ ARQUITECTÒNIC A

El recinte fortificat ocupa la part superior de l'elevació topogràfica co-neguda com a Moleta del Remei, conformant un poblat de planta oval ,amb dimensions màximes de 98x54 m en els seus eixos majors . El traçates configura al voltant de dos carrers (C 1 i C 2) disposats partint d'un espa idistribuïdor (Plaça 1) . Aquests eixos viaris delimiten una estructura con -cèntrica que té les seves arrels tipològiques en els poblats de la Vall de l'E -bre durant el període de la primera edat del ferro, com és el cas d 'El Cabezode Monleón, El Roquizal del Rullo i Piurò del Barranc Fondo, definits pe r

en J . Maluquer com a poblats distribuïts en dos barris i separats per u ncarrer central . El concepte de poblat en estructuració concèntrica es consta-

ta, també, en l'oppidum laietà de la Penya del Moro i en 1'ilercavó del Pui gde la Nao, ambdós amb cronologia incial del segle v► aC ; per tant, la con-cepció urbanística entronca directament amb models ja coneguts en el pe-ríode inicial ibèric, que seran desenvolupats i conservats en el jacimentd'Alcanar fins al final de la seva ocupació, en el segle II aC, sense que el smodels distributius de l'espai de tipus engraellat o hipodàmic, que caracte-ritzaran els assentaments ibèrics a partir del segle Iv aC, influeixin en lesseves remodelacions .

ELS TIPUS CONSTRUCTIU S

Dintre de l'apartat de l'arquitectura del jaciment, podem diferencia rtres elements principals :

—El sistema defensiu .—Els edificis singulars .—Les estructures d'habitació .

a) Sistema defensiu : és compost per la interrelació entre dues torres i due slínies de muralla . Les torres, que protegeixen l'únic accés fins ara cone-gut al jaciment i situat a l'inici del Carrer núm . 1, responen a una con-cepció rectangular massissa (7x3,5 m) l'exterior i quadrangular buid a(3x3,4 m) la interior, adossada aquesta última al segon parament defen-siu . La disposició d'aquestes dues torres de línies ortogonals protegin tun accés recorda els tipus d'obres defensives escampats per la Mediter-rània amb l'expansió colonial grega d'època clàssica, just en un mo-ment en què la tecnologia militar es troba en plena renovació, a caus ade la introducció de les noves concepcions polioercètiques reflectides e nles obres de Filó de Bizanci i Eneas el Tàctic . Si prenem la data de cons-trucció d'aquest sistema defensiu que es pot xifrar, a partir de la crono-logia aportada per la ceràmica àtica, pels voltants de l'inici del darre rquart del segle v aC (430-425 aC), veurem com sorgeixen aquestes obre sdefensives sense cap relació amb els precedents arquitectònics defensius

EXCAVACIONS AL POBLE IBÈRIC DE LA MOLETA DEL REMEI

14 7

Fig. 1 . - Planta del sector excavat del poblat de la Moleta del Remei .

148


de la zona, ben representats a I 'oppidum de Benicarló, la qual cosa indi-

ca el factor d'influència mediterrània que, sens dubte, va determinar iafavorir la construcció del recinte d'Alcanar . Amb les naturals reservesde distància i factors culturals, una solució defensiva semblant es po ttrobar per a la mateixa cronologia al recinte d 'Assos (al Golf d'Adrami-trion, davant l'illa de Lesbos) .

Les dues línies paral . leles de muralla, que delimiten i protegeixen e lCarrer núm. 1 fins al seu enllaç amb l'espai distribuïdor central, aug-menten aquesta idea d ' una influència grega en el plantejament arqui -tectònic militar, mitjançant la presència de bastions i mòduls sortint safegits a la muralla interior que recorden, d'una forma potser groller aperò efectiva, la idea dels traçats anomenats de cremallera propis del sperímetres grecs d'època clàssica, dels quals és una bona mostra al Prin-cipat el Sector de l'Istme de l'oppidum indiketa d'Ullastret .

b) Els edificis singulars: els elements de més novetat dels espais arquitectò-nics del jaciment són, sense cap mena de dubte, els recintes conegutscom a edificis singulars, dels quals s'han estudiat, fins ara, tres exem-plars . Aquests edificis, dels quals 1'1 i el 3 se situen a la zona sud-oes toberts a la Plaça núm . 1, i el número 2 s'ubica al barri nord orienta tenvers el Carrer núm . 2, estan formats per dos grups de quatre mursparal . lels (3,50x0,70x0,80 m) orientats en sentit sud-oest/nord-oest el sdos primers i cinc murs (3,5x0,50x0,80 m) el tercer, orientat en senti tnord-oest/sud-est . En tots els casos, aquests murs es troben delimitat sper un pòdium fet de lloses planes, perfectament escairades, que desta-

quen els edificis del seu entorn . L'absència, dintre de l'arquitectura ibè-rica, de qualsevol tipus de paral . lel per a aquestes construccions (a ex-cepció feta del conjunt d'edificis de suport a la fortificació de la Torrede Foios a Lucena del Cid, Castelló), planteja el problema bàsic de l aseva interpretació. No obstant això, i partint tant del material localitza t(agulles i punxons en bronze i os), com de la forma general dels edificis ,creiem que aquests podrien servir com a dipòsits comunitaris de gra e nsacs, estibats sobre plataformes de fusta col . locades damunt dels fona-ments de pedra conservats, a fi i efecte de protegir els cereals de la hu-mitat, d'una manera semblant a allò que es pretén amb els hórreos d ela cornisa astur-galaica . Uns edificis d'aquest tipus poden ser incloso sdins dels conceptes de «Siri i Horrea» presents en els campaments mili -tars romans del període de la conquesta del centre peninsular i descrit sper F. López Pardo.

c) Les estructures d'habitació : les unitats d'hàbitat estudiades fins al mo-ment a 1'oppidum d'Alcanar responen a dos tipus perfectament entron-cats amb les dues fases arquitectòniques del jaciment . Tenim, d'aquest amanera, les anomenades «cases trapezoïdals», pròpies del període d eplanificació del jaciment (finals del segle v aC) . Aquestes estructures re-colzen sobre la muralla interior i s'obren al carrer núm . 2 ; el nivell d'ha-bitació es troba a una alçada inferior al d'accés, per la qual cosa aquest


149

s'ha de fer a partir d'un dintell enllosat, mitjançant escales descendent sde fins a quatre graons, realitzats amb pedres planes i escairades . La dis -tribució interna dels hàbitats comporta llars centrals delimitades per pe-dres, compostes per capes successives de terra piconada i còdols de riu ;en ocasions, com és el cas de l'habitació 14, a més de les llars, existeixe nforns de maons ben estructurats que configuren espais comunitaris detransformació d'aliments . Els terres són de dos tipus principals, coexis-tint els de terra batuda i piconada sobre capes de preparació estèrils d emescla de terra i pedres (habitacions 1 i 14), amb els formats per pavi-ments de còdols de dimensió reduïda que delimiten àmbits concrets (ha-bitació 5) . La superestructura d'aquests habitacles, que molt probable -ment disposaven de dos pisos, es compon d'una coberta de fustes, bran-ques i fang, inclinada cap a l'interior del poblat, i l'evacuació d'aigüe ss 'efectua damunt del carrer núm . 2 .

D'altra banda, «les cases seriades» són el resultat de les remodelacion sdutes a terme en el segon moment constructiu i configuren un seguit d ecinc espais d 'habitació correlatius (habitacions 15, 16, 13, 12 i 9) de for-ma rectangular allargada, a les quals s'accedeix mitjançant una escala des-cendent ubicada sempre a l'angle sud-est de les mateixes i formada per do sgraons de pedra que salven un desnivell de 40 cm . Aquestes construccion sdisposaven d'un pis superior, al qual s'accedia per una escala d ' angle d e90°, situada al fons de les mateixes (en aquest sentit, és molt il . lustratiul'exemple de l 'habitació 12, que es compon de cinc graons, dels quals e lprimer marca l 'angle ; tots ells són realitzats per una preparació de ter-ra batuda i pedres de petites dimensions, damunt de les quals es disposenlloses planes de forma rectangular amb dimensions mitjanes de 60x30 cm) .Per la seva forma i mesures, aquestes habitacions recorden les conegude sen el poblat ibèric del Molí d'Espígol i destinades a tasques d'emmagatze-matge ; no obstant això, la presència de llars centrals adossades a les paret sindica la seva funció d'hàbitat .

LES FASES CONSTRUCTIVES

De les característiques arquitectòniques esmentades fins al moment e spot deduir l'existència de dues fases constructives :

Primera fase: correspon a la planificació originària del jaciment . Enaquest període es construeix el Sistema Defensiu, els Edificis Singular si les anomenades «cases trapezoïdals» . Cronològicament, es pot data ren el darrer quart del segle v aC, a partir dels materials d'importació ,tals com ceràmiques àtiques de vernís negre, lekythos aribal•lístics de lGrup de Pintor de Würzburg i kantharos sessile del Grup de Saint Va-lentin pertanyents al tipus VIII de Howard i Johnson .

150


Segona fase: correspon a la remodelació de les estructures arquitectòni-ques, centrada en la compartimentació de les cases trapezoïdals i la sev atransformació en les «cases seriades» . Cronològicament, correspon a fi -nals del segle nl aC, i arriba de forma ininterrompuda fins a les darre-ries del II aC. Aquest període ve datat pels materials d'importació ità-lics: campaniana A i campaniana B .

EL MATERIAL ARQUEOLÒGI C

L'abundantíssim material proporcionat per 1'oppidum de La Moleta ésàmpliament representatiu de les diferents fases d'ocupació del jaciment irespon a les línies bàsiques de la panòplia d'elements constitutius dels as-sentaments ibèrics .

D'entre aquest material destaca, en especial, el d'importació que abast aels diferents tipus d'elements representatius del comerç mediterrani entr eels segles v i II aC. Així, junt amb les ceràmiques gregues citades anterior-ment, podem trobar produccions de vernís negre dels Tallers del Golf d eLleó i Llenguadoc-Rosselló, tal com el Taller 24/25 B (Morel 2540), co mtambé produccions de la zona emporitana, com és el cas de les peces de lTaller de les Tres Palmetes Radials, Taller de Rhode, Taller de les Tre sPalmetes Radials sobre línies d'estries i Taller de Nikia Iwn . El comerç ro-mà anterior a la presència militar està representat per peces del Taller d eles Petites Estampetes i produccions del Grup 96 i Papena, Cosa, Teano iOrdona .

Al costat d'aquest material d'importació, trobem, també, tota la gamm ade produccions de la ceràmica ibèrica, comuna a torn, amb les decoracion stípiques de la zona del nord-est peninsular, junt a la perduració de produc -cions a mà amb formes i decoracions que recorden les conegudes des de lperíode de la transició bronze final-ferro .

El material metàl . lic és, sens dubte, molt important, ja que demostrala perduració de tipus formals en boga des de mitjan segle v► aC, co mpoden ésser les agulles de cap circular o cònic i les sivelles de cinturó d'u ngarfi, en aquest cas sense decoració . Altres elements amb cronologia de se-gles v - 1v aC són destrals votives, pinces, simpulum o platets de balança . Laqual cosa demostra una metal . lúrgia del bronze perfectament desenvolupa -da. Per la seva banda, els objectes de ferro s'agrupen en formes d'arma llan -cívola i puntes de sageta .

L'últim material destacable és l'abundant seriació de molins, agrupats ,en alguns casos (habitació 14), en els espais de producció d'aliments comu -nitaris . Se'n poden distingir tres tipus principals : molí de vaivé ; molí ova-lat, de superfície llisa, amb nanses ; i molí circular de dues peces .


15 1

ELS RECURSOS ECONÒMIC S

L'activitat econòmica del jaciment està marcada per una economia d esubsistència que comporta pràctiques agrícoles (blat), recol . lectores (amet-lles i olives) i ramaderes (ovicàprids, porc, boví i gallinàcies), amb la cacera(porc senglar, cèrvids) i l 'explotació dels productes marins (escopinya degallet, escopinya gran) .

De l'estudi del material ossi es desprèn, també, la utilització domèstic adel gos i els equins .

LA SEQÜÈNCIA CRONOLÒGIC A

Els treballs realitzats fins al moment indiquen una ocupació de l'hàbitatxifrable entre el final del segle vii aC i el final del segle II aC . Aquesta cro-nologia s'estructura de la manera següent :

—Del final del segle vn a mitjan segle vI aC (620-540 aC), etapa caracte-ritzada per un tipus ocupacional de fons de cabanes (nivells inferiors deles habitacions 18 i 41 i datable per àmfora fenícia i bucchero etrusc .

—Del final del segle v al final del segle iv aC (425-300 aC), etapa correspo-nent a la primera fase constructiva .

— Del principi al final del segle III aC (290-237 aC), fase d'estancament ca-racteritzada per les importacions de vernís negre dels tallers itàlics i occi-dentals .

—Del final del segle iii al final del segle il aC (230-110 aC), etapa correspo-nent al segon moment constructiu .

La perduració de l'ocupació humana al territori d'Alcanar, després del'abandonament del poblat ibèric, es fa palesa a la villa romana republica-na del Cementiri Vell, ubicada als peus dels contraforts del Montsià, ons'assenta l'oppidum. Aquest enclau romà té una cronologia que abarca de sdel final del segle n aC fins al segle 1 dC, partint de la presència de cerà-miques campaniana A tardana i B i sigillata Aretina, Sudgàl•lica i His-pànica .

EI poblat ibèric de la Torre Roja i e lconjunt termal de Caldes de Montbui(Vallès Occidental )JOAQUIM FOLCH 1 SOLÉ, XAVIER MENÉNDEZ 1 PABLO ,CARME MIRÓ 1 ALAIX, JOSEP M. PUCHE ,EMILI REVILLA 1 CUBERO, ELISABET SORRIBES

La presència de restes d 'un edifici termal romà a Caldes de Montbui é sconegut des d'antic ; no és, però fins l'any 1956 que se 'n comença a plante-jar la recerca .

El poblat ibèric de la Torre Roja, ja conegut anteriorment, fou object ed'excavacions a partir del 1959 i fins al principi dels 70 per part d 'un grupd'aficionats encapçalats per l'erudit local Llogari Sala, de les quals no te-nim pràcticament informacions escrites . Aquestes prospeccions de Sala ,juntament amb d'altres realitzades per tot el terme municipal, forniren l asecció arqueològica del Museu de Caldes, avui en remodelació, i posare nde manifest la riquesa de vestigis d 'època ibèrica i romana de la zona, re-flectida posteriorment en els estudis de Pascual (1977), Mayer (1984), San-martí (1986, inèdita) i Miró (1987, inèdita) .

No és fins l'any 1984 que s'inicien les primeres excavacions oficials ,realitzades ininterrompudament des de llavors, al poblat de la Torre Roja ,en el marc dels Camps d'Aprenentatge d'Arqueologia organitzats a l'esti uper l'Institut Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat, amb la parti-cipació del Servei d'Arqueologia i la col•laboració de l'Ajuntament de Cal -des, sota la direcció de Carme Miró (1984-87) i, consecutivament, de Xa-vier Menéndez (1984), Joaquim Folch (1985-86), Josep Maria Puche iEmili Revilla (1987) .

Paral . lelament, i des de L'any 1986, s'han realitzat diverses inter-vencions d'urgència a l'àrea de la Plaça de la Font del Lleó i de l'anti cmuseu (en obres) on s'ubiquen les termes romanes, a càrrec de Carme Mir ó(1986-88) i Elisabet Sorribes (1987) . També s'han efectuat excavacions a l avilla romana de la Vall (1984) i en un sector del casc urbà, al carrer BuenosAires (1987), igualment dirigides per Carme Miró .

J . FOLCH I D'ALTRES

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El municipi de Caldes de Montbui se situa a la Vall de la Riera de Cal-des, en el contacte entre la Plana del Vallès i la Serralada Pre-litoral . Aques-tes dues unitats estructurals determinen també els dipòsits sedimentaris de lMiocè en la primera, i els materials granítics, sorrencs i conglomerats en l asegona .

L'element a destacar d'aquesta àrea és la presència de gran nombre d esurgències d'aigües clorurado-sòdiques, liltíniques i fluorades, d'origen me -

teòric, que afloren a 70°C, i que són l'origen del conjunt termal del nucl i

urbà .

EL POBLAMENT IBÈRI C

El terme municipal de Caldes de Montbui presenta una certa densi-tat d 'assentaments ibèrics, uns situats dalt de turons, d'altres situats al pla .Així mateix volem destacar la presència de material ibèric a diferents in -drets del casc urbà, com pot ser a la plaça de la Font del Lleó .

Quant als jaciments ubicats dalt de turons, hem de destacar la Torr eRoja, el Turó Gros de Can Camp i el Puig Alt de Can Viver. Com a nucli ssituats al pla podem anomenar El Remei, Can Vendrell, Les Cremades iBòvila Busquets . Segurament aquests jaciments eren petits assentament saillats, amb un caire agrícola, que van esdevenir posteriorment villae al'època romana .

Hem de mencionar la problemàtica quant a la localització de la sec ad'Eusti . Llogari Sala l'havia situat al terme de Caldes, i assenyalava Le sCremades com a possible ubicació . Aquestes monedes presenten la inscrip-ció d'Eusti o Eustibaicula, i Villaronga les inclou dins del grup ausetà pe rla metrologia i el tipus (Villaronga, 1973) . Creiem que no tenim cap dadaprou fiable per a situar la seca d'Eusti al terme de Caldes, ja que de les 2 4monedes d 'època republicana trobades a la zona i classificables amb unacerta seguretat, solament quatre corresponen a Eusti .

EL POBLAT DE LA TORRE ROJ A

El poblat ibèric de la Torre Roja està situat al cim del turó del matei xnom, de 393 m d'altitud, el qual forma part de la Serra del Farell, i domin avisualment part de la depressió del Vallès i la Riera de Caldes, una de le sprincipals vies de comunicació cap a l'interior . El topònim es deu a l'exis-tència d'una torre de guaita de planta circular, de factura medieval . El po-blat està situat a la plataforma central superior del turó, i malgrat que n os'han pogut localitzar els seus límits, per les prospeccions i observacion sque s'han fet, es pot confirmar que es tracta d 'un poblat de dimensions im-portants.

154

EL POBLAT IBÈRIC DE LA TORRE ROJA I CALDES DE MONTBU I

Fig . 1 . — Planta de les restes conegudes del conjunt termal de Caldes de Montbui .

155

156

J . FOLCH 1 D'ALTRES

Al llarg de les primeres cinc campanyes (1984-1988) s'han excavat u ntotal de 240 m- ; s'han documentat diverses habitacions de planta rectangu-lar, amb parets de pedra sorrenca travades amb fang . A una d'aquestes ha-bitacions, la núm . 4, va aparèixer una °structura de llar de foc, de formaquadrada, feta amb calç . S'han detectat almenys tres fases constructives a lllarg de la vida del poblat, amb una cronologia global que s'inicia a la pri-mera meitat del segle v aC (avalada per la presència de ceràmica àtica defigures roges) i arriba al canvi d ' era (representada per alguns fragments d eTerra sigillata Aretina, de parets fines i d'àmfores Pascual 1), sense in-terrupcions .

El període més conegut és el darrer, corresponent a una fase tardana o na nivell material és visible el fort impacte de la romanització : ús de tegulaei dollia, construcció de clavegueres, monedes, un gran molí giratori, impor-tacions ceràmiques, etc . Les habitacions, orientades homogèniament d enord a sud, s 'adossen a un gran mur reutilitzat com a marge, que probable -ment constituí la muralla de tanca del poblat per la banda nord, bastida e nun moment inicial del poblat . La principal claveguera excavada, construïd aamb lloses de pedra sorrenca, la travessa . D'aquest moment daten tambédues inhumacions disposades directament a la fossa sense estructures se-pulcrals, localitzades prop de la muralla, i que pertanyen a un adolescent ia un fetus a terme .

Quant a la troballa de monedes en aquest jaciment, hem de destacar-n ela varietat d'origen : Untikesken, Lauro, Eusti, Kese, Malaca, Saguntum, I1-turo, Longostaleton, Roma . Així mateix, hem d 'assenyalar la distribuci ócostanera de les seques, a excepció de Lauro i Eusti, d 'origen pròxim . Ta lvegada les monedes hagin arribat a través del port més proper, juntamen tamb les àmfores vinàries i la vaixella d 'importació. La majoria d'aqueste smonedes daten del final del segle u aC ; destaca però, un denari de Cèsar ,encunyat cap el 49-48 aC . Remarquem l ' absència de monedes de les sequesd'Iltirta, Iltirkesken i Ausesken .

EL POBLAMENT RURAL EN ÈPOCA ROMANA

Les comunicacions

El ramal interior de la Via Augusta que travessava el Vallès ignorav aCaldes, però existia una important via secundària des de Granollers o L aRoca fins a Martorell que també creuava la comarca longitudinalment, ique incloïa a la xarxa viària els dos probables municipis del Vallès : Terras-sa i Caldes de Montbui . Aquesta mateixa via enllaçaria amb Mataró pe lColl de Parpers .

El mil•liari de Can Vendrell, localitzat a uns 6 km de Caldes, al term ede Santa Eulàlia de Ronçana (Fabre, Mayer, Rodà, 1984, IRC núm . 181) ,dedicat al procònsul Mani Sergi i datat vers el 110 aC, podria pertànyer a

EL POBLAT IBÈRIC DE LA TORRE ROJA 1 CALDES DE MONTBUI

15 7

l'esmentada via Caldes-Mataró, ja que fa referència a la milla XXI, aproxi-madament la distància (30 km) que separa Can Vendrell de Mataró pe lColl de Parpers .

Els altres dos mil•liaris de Mani Sergi, els de Tona (milla VII) i Sant aEulàlia de Riuprimer (milla 1) amollonaven el tram més septentrional de l aVia Ausa-Maresme que segueix el Congost, àmpliament documentada e nèpoca imperial . En aquest sentit, s'ha considerat que la via republicana de -via enllaçar Tona o Centelles i Caldes per la carretera de Sant Feliu de Co-dines, evitant el pas del Congost . Però la posició del mil•liari de Can Ven-drell, més relacionable amb Granollers i Mataró que no amb Vic, n opermet identificar de manera segura aquella ruta amb la via de Mani Sergi .Per altra banda, un camí de muntanya podria comunicar Caldes per Ca nVendrell amb la Via del Congost per Bigues (on hi ha un possible mi l . liari )vorejant els cingles de Bertí . Tampoc no és descartable l'ús de la via delCongost des d ' època republicana . En tot cas, es pot afirmar que els tre smil . liaris formen part d'una xarxa viària d'origen militar que s'estructur àa la zona al final del segle n aC, abans de la reforma de la via Heraklea ,després Augusta i de la fundació de Barcino .

Caldes ja era un important lloc de pas en època republicana, i fou u nimportant nus de comunicacions, com demostra el seu accés directe a ciu-tats i man.sio tant importants com Ausa, Egara, Ad Fines, Semproniana ,Praetorio (i des d'aquí a Barcino) i Iluro .

El poblament de villae

Trobem al terme municipal de Caldes de Montbui una organització de lterritori a l'època romana, caracteritzada per l'existència de villae des d'unmoment força antic . Podem assenyalar com a villae establertes ja en èpoc arepublicana els següents jaciments : Sant Miquel dels Martres, Mas Manolo ,Sant Salvador o Can Cortès, El Remei, Mas Corró i Mas Pujades . Així ma-teix, de moment només hem localitzat una villa que començà a funciona ren època imperial, tot i que posteriors excavacions podrien canviar aquest acronologia, atès que la zona en la qual es va intervenir arqueològicamen tés molt reduïda; es tracta de la villa de Carerac .

La vall

Aquesta villa és l'única on hem actuat, fent una excavació d'urgència el smesos d'octubre i desembre de l'any 1984 . Aquest jaciment es troba situa tmolt a prop de l'actual carretera de Caldes a Granollers, prop de la Cre ude Baduell .

L'excavació posà al descobert un sector de la zona industrial de la villa .Es localitzà una part d'un magatzem de dollia i dipòsits d'opus signinum .Quant a la cronologia, podem dir que el funcionament de la villa s'iniciaen època republicana, i que el seu final no el podem dur més tard del segl e111 dC. S'han detectat dues fases constructives molt clares .

158

J . FOLCH 1 D'ALTRE S

Quant al material, hem de destacar la troballa d'una gerra de grans di-mensions, la pasta de la qual és similar a les dollia però amb una form adiferent . Aquesta gerra presenta una forma semiesfèrica, amb la base plana ,i vora plana de secció quadrada amb dues motllures . A la vora trobem tam-bé una mena de broc . Aquesta gerra es trobava soterrada, i la boca quedav aanivellada amb un dipòsit d'opus signinum .

La indústria vinícolaLa producció de vi per a l 'exportació va ser, segons les dades de què d e

moment disposem, la principal activitat econòmica de les villae de Calde sde Montbui durant el primer segle de l'Imperi . Els tallers d ' àmfores de Cal-des van ser dels primers que va identificar l'arqueologia catalana i dels qu evan possibilitar a R . Pascual argumentar l 'origen català de l'àmfora qu eavui porta el seu nom (Pascual 1960) .

Es coneixen vestigis d'alfars a set jaciments . En tres d'ells (Sant Miqueldels Martres, Can Cabot i Mas Manolo) s'han localitzat els forns . En el saltres es van trobar testers formats per fragments d'àmfora i rebutjos decocció. Els alfars es troben formant part o pròxims a les villae, i es distri-bueixen al nord i a l 'est del nucli antic de Caldes . Dos testers es troben din sdel casc urbà actual, a poca distància del casc antic (potser es relacione namb un possible barri industrial del nucli romà?).

Les àmfores produïdes pertanyien a les formes Pascual 1 i Dressel 2-4 .En el conjunt d'alfars s'han localitzat pivots amb una vintena de segell sdiferents, però segons Pascual (1977) les marques pròpies del terme no de-vien ser més de sis : PTE, MCN, SLL, LLQ, C, LCP . Es possible seguir ladifusió d'alguna d'aquestes marques . Les troballes d'àmfores amb el segel lPTE (segurament pertanyent al forn del Mas Manolo) revelen una ruta capa Itàlia a través de Còrsega .

L'inici de la producció amfòrica data del final del segle I aC i tindria e lseu punt àlgid a mitjan segle 1 aC. Els derelictes amb àmfores del segell PT Edaten de Claudi-Neró (Corsi, Sciallano, Liou, 1985) .

La producció vinícola de Caldes de Montbui s'emmarca dins del grancorrent d'exportació de vi de la Laietània que es produeix entre el regnatd'August i la dinastia Flàvia . Geogràficament, els tallers de Caldes d eMontbui i Santa Eulàlia de Ronçana es caracteritzen per ser els més allu-nyats de la costa i els situats a una cota més alta sobre el nivell del mar .

El final de la producció amfòrica planteja un problema: ¿implica aquestcanvi una crisi de les exportacions i, per tant, un trasbals en l'economia d eles villae? Sense l 'excavació en extensió de les villae rurals no se'n podenobtenir dades segures, però l ' escassetat de materials posteriors al segle 1 dC ,dipositats al Museu Municipal podria indicar una transformació remarca -ble. En canvi, el segle II és el de major documentació epigràfica al nucl iantic de Caldes de Montbui . Les termes es devien bastir sobre la base dela prosperitat agrícola i probablement es mantenien gràcies a les aporta-cions dels oferents dels ex-vots .


15 9

EL NUCLI TERMAL DE CALDES DE MONTBU I

Caldes com a municipiu m

Tradicionalment s'ha vingut identificant Caldes de Montbui am bdAquae Calidae de les fonts clàssiques (Plini el Vell, Història Natural (3,23 )i Ptolomeu, Geografia (II, 6,69) ), però de moment no hi ha res que pugu idemostrar que Aquae Calidae era Caldes de Montbui . El nom d'Aquae Ca-lidae era un adjectiu comú a tots els nuclis on brollava aigua calenta, i no -més a Catalunya podem trobar-ne diferents exemples .

L'epigrafia és una de les fonts més importants de què disposem a l'hor ad'estudiar l'època romana a Caldes de Montbui . Es coneix un total d'onz erestes epigràfiques, la majoria de les quals —vuit, possiblement nou— prove -nen de l'entorn de les termes, i són làpides d'agraïment als déus per la cura-ció d'algun individu.

Així mateix, les làpides ens ajuden a definir el tipus d'organització qu ecorresponia a aquest nucli . Per una inscripció on es descriu el cursus hono-rum municipal de Lucius Caecilius, edil, duumvir, flamen (IRC núm . 42) ,es pot parlar d'un municipium a Caldes a l'època flàvia, o possiblemen td'un moment anterior, augusteu o juli-claudi (Mayer, Rodà, 1985) . Unalàpida dedicada a la deessa Isis parla d'una res publica, que defineix un aincipient organització jurídica premunicipal del nucli .

La cronologia de la majoria de les inscripcions (entre el segle í dC iel II dC) ens fan pensar en un moment transcendent del nucli en èpoc ad'August-Tiberi . Aquesta prosperitat venia donada per l'anomenada d eles virtuts curatives de les aigües termals i està estretament relacionad aamb l'atracció de forasters —especialment de Tarraco, però també de Barci-no, Iluro i altres indrets .

Hem d'assenyalar que hi ha un buit a la història del nucli en època de lBaix Imperi . A partir del final del segle 11 dC o el principi del 111 dC notenim cap notícia, ni cap resta, del que passa a Caldes de Montbui, fins a lprincipi de l'edat mitjana.

Les estructures d'hàbitat i artesanats

En aquest moment, si deixem de banda la plaça de la Font del Lleó il'edifici termal, són poques les intervencions arqueològiques sistemàtique sdins el nucli urbà de Caldes de Montbui .

El darrer any es va dur a terme, durant el mes d'octubre, una interven -ció d'urgència al carrer Buenos Aires cantonada Santa Eulàlia, lloc on l'an y1959 es localitzaren dues habitacions d'una casa romana pavimentade samb mosaic . Aquests mosaics daten del segle lI dC. La darrera campany aposà al descobert dues habitacions més, les quals només es conservaven anivell de fonamentació. Així mateix aparegué una canalització d'aigua, fet ad'opus caementicium, i opus signinum . Aquestes són les úniques reste sd'hàbitat dins del casc urbà, i les podríem relacionar amb un possible nucl id 'hàbitat que envoltava el conjunt termal .

160

J . FOLCH 1 D'ALTRE S

Altres restes a destacar dins aquesta zona són dos testers d'àmfores, d eforns productors de Pascual 1 i de Dressel 2-4 . Aquests testers estaven ubi-cats al carrer Balmes i al carrer Espartero . Si relacionem totes aquestes es-tructures, podem parlar d'un possible centre amb un caire artesanal icomercial .

L'edifici terma l

L'any 1956 es du a terme la restauració de la part de l'edifici termal qu eactualment podem visitar a la plaça de la Font del Lleó . No és, però, fin sl'any 1986 que es torna a intervenir en aquesta zona, a ran de l'obertur ad'una rasa al mig de la plaça, on es localitza una nova piscina del conjunt .En dur-se a terme les obres de rehabilitació de l'edifici de l'Antic Hospita lde Caldes per a establir el Museu Municipal, es comença l'excavació siste-màtica de tot el subsòl ocupat per l'edifici . Aquesta excavació s'està fen tper parts, segons les necessitats de l'obra .

El coneixement actual sobre el conjunt termal romà de Caldes de Mont-bui és fragmentari . Malgrat la importància de les restes documentades fin sal moment, aquestes són només una mínima part de l'edifici .

Quant a la cronologia del conjunt, situem el seu primer moment d'ú spel volts del final del segle 1► aC o l'inici del segle 1 aC. Aquesta data ens v edonada per diversos fragments de ceràmica campaniana del tipus A troba ta l'excavació . No tenim clar, però, el seu darrer moment, ni la datació d eles diferents fases constructives i reformes que hem constatat, ja que teni muna manca absoluta d'estratigrafies amb materials arqueològics concrets .Creiem que, encara que en un moment donat, al final del segle 1v o l'inici delsegle v dC (presència de ceràmica Terra Sigillata Clara D), l'edifici pot redui rla seva extensió . Una part es converteix en necròpolis –Capella de Santa Susan -na– i la resta del conjunt segueix funcionant . Al segle x111 es construeix l'Hos-pital de Pobres sobre les restes d'una part d'aquestes termes romanes .

Les termes són un edifici ben construït, que presenta un estat que, al -menys en una part, li confereix un caràcter monumental . Així mateix po-dem constatar una proporcionalitat i simetria a la part conservada. Cal unconeixement més aprofundit de tot el conjunt per tal de poder establir un scànons de proporcions que ens defineixin la metrologia del projecte arqui -tectònic originari .

Quant a la funcionalitat de les termes romanes de Caldes de Montbui ,no tenim cap dubte que eren medicinals . La funció primordial d'aques tconjunt termal era curar els nombrosos malalts que arribaven a l'indret ,atrets per l'anomenada que devien tenir els poders medicinals de les seve saigües . No descartem, però, una possible funcionalitat complementària decaire lúdic o simplement de repòs . Aquesta funció terapèutica principal es-tava profundament emmarcada en un context religiós, ja que els poder sguaridors de les aigües estaven relacionats amb diferents divinitats, comI'epigrafia ens ho ha fet evident .


16 1

Actualment, es coneixen un total de nou piscines, les quals correspone na nou àmbits diferenciats . Així mateix s'han localitzat diferents cambre sque ens ajuden a definir la planimetria del conjunt . La complexitat de lespràctiques medicinals hidroterapèutiques feia necessària una diversita td'àmbits on dur-les a terme . Aquest fet comporta, en conseqüència, un acomplexitat de l'edifici termal . Cal preveure una gran varietat d'habita-cions, amb unes funcions determinades, diferents des del punt de vista te-rapèutic, i similars des del punt de vista formal . De moment no s'ha esta-blert un esquema tipus de les termes medicinals, el que sí que s 'observa ésuna gran similitud de les diferents plantes conegudes dels grans centre stermals (Bath, Badenweiler, Neris-les-Bains, etc .) . L ' organització de l ' espa ien aquests diferents balnearis és similar, i en molts casos les dimension ssón idèntiques . Així mateix cal remarcar que l ' estructura de les termes me-dicinals es diferencia molt clarament de les termes públiques o privades ,sobretot pel gran nombre d'ambients i d ' instal . lacions que requereixen le sprimeres .

Una part molt important de les troballes que s 'han dut a terme corres-ponen a les instal . lacions pròpies d'un edifici termal . S 'han detectat dife-rents canals de conducció d'aigua, així com el sistema de desguàs de le sdiferents piscines . També cal remarcar el tipus d'instal . lacions que feie nservir per mantenir els diferents espais a la temperatura desitjada . Fem es -ment aquí que a tots els àmbits arribava l'aigua termal a la temperatur adesitjada segons el tractament que s'havia de dur a terme . Un tret que caldestacar del sistema de calefacció de les termes de Caldes és el fet que l amajoria de murs estaven creuats per un canal per on corria l'aigua termal ,que mantenia així l'escalfor de l'ambient .

La zona central i principal de les termes devia ser la ubicada a l'actua lplaça de la Font del Lleó, indret on han aparegut les dues piscines de di-mensions més grans, envoltades ambdues per una galeria perimetral ambarcades . Aquest devia ser el nucli del centre termal . A la zona corresponenta l'actual museu es devien trobar les instal . lacions més secundàries, o detractaments més concrets, no majoritaris .

CONCLUSION S

L'estat del coneixement arqueològic actual no ens permet de defini ramb cura quin tipus de nucli i d'organització del territori trobem a la Cal -des romana . Manquen moltes dades per a poder establir una visió real iconcreta de com es devia generar el poblament entorn de les surgències ter -mals .

És clar, però, que el que vertebrà un nucli urbà a Caldes de Montbui al'època romana foren les deus termals . En un primer moment es deuria ge-nerar un petit nucli entorn d'aquestes fonts, segurament ja amb un cert cai-re guaridor i religiós .

162

J . FOLCH I D'ALTRES

No hem d'oblidar, però, que hem constatat un poblament indígena fin sa l'època ibèrica tardana, al canvi d'era, localitzat i ben representat a l adarrera fase d 'ocupació del poblat ibèric de la Torre Roja. Així mateix te-nim una via romana que creua la comarca el darrer quart del segle II aC .El territori dels voltants està plenament romanitzat al final del segle tt aC ,moment en què trobem un reguitzell de villae republicanes . En relació a lesesmentades villae trobem una important concentració d'obradors terrissai-res productors d'àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4 .

Les excavacions arqueològiques, d'una banda a la Torre Roja, les qual sens donaran una estratigrafia del moment ibèric i dades per a entendre laseva ocupació en un moment avançat de la romanització, de l'altra al cen-tre termal, que ens proporcionaran una planta més completa de l'edific icom també més informació sobre les diferents fases i la seva cronologia ,ens ajudaran a omplir molts dels buits que actualment tenim a les nostresinvestigacions .

BIBLIOGRAFI A

PASCUAL, R . (1977) : Las ánforas de la Layetania . «Méthodes classiques e tméthodes formelles dans l'étude des amphores . Actes du Col . loque deRome», 1974 . Ecole française de Rome .

MAYER, M . ; RODÀ, I . (1984) : La romanització del Vallès segons 1'epigrafia .Museu d'Història de Sabadell, Sabadell .

SANMARTÍ, J . (1986) : La Laietania ibèrica . Estudi d'Arqueologia i Història .Tesi doctoral . (Inèdita) .

MIRÓ, C . (1987) : Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona . (Inèdita . )VILLARONGA, L . (1973) : Sistematización del numerario ibérico del grup o

ausetano . Acta Numismática, III . Barcelona .FABRE, G . ; MAYER, M. i RODÀ, I . (1984) : Inscriptions romaines de Cata -

logne . I-Barcelone (souf Barcino) . Diffusion de Boccard, Paris .CORSI-SCIALLANO, M . et Ltou, B . (1985) : Les Epaves de Tarraconaise à

chargement d'amphores Dresse 2-4 . Archaenautica, 5 .

Documents

Tribuna Arqueologia 1987-1988