Tribuna 1990-1991

Direcció General del Patrimoni CulturalServei d'Arqueologia

TRIBUNAD'ARQUEOLOGIA

1990-199 1

GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE CULTURA

Barcelona, 1992

© Generalitat de Catalunya . Departament de Cultura, i autor sEdició del Departament de Cultura de la Generalitat de Cataluny aImpressió i Fotocomposició : Gràfiques 92 S.A . – Sant Adrià de BesòsDipòsit legal : B . 32931-1992ISSN: 1130-7781

Sumari

Incarcal (Crespià, Pla de l'Estany) : un jaciment representatiu de lafauna de grans mamífers del plistocè inferiorJulià Maroto, Àngel Galobart

La cova del Parco (Alòs de Balaguer . La Noguera . Lleida) : darrerescampanyes d'excavacions (1988-1990)Josep M. Fullola i Pericot, M. Mercè Bergadà i Zapata, RaülBartolí i Isanta

Ca n'Isach (Palau-saverdera) : un assentament a l'aire lliure del neo-lític mitj àJosep Tarrús, Júlia Chinchilla, Sara Aliaga, Oriol Mercadal

27

Un nou assentament del bronze-ferro al Vallès : Can Roqueta (Saba-dell, Vallès Occidental )Sílvia Boquer, Luis González, Oriol Mercadal, Teresa Rodón ,Laura Sáez

4 1

La fortalesa ibèrica ausentana del Casol de Puigcastellet de Folguero-les (Osona )Dolors Molas, Immaculada Mestres, Montserrat de Rocafiguera

5 3

Les excavacions arqueològiques a Santa Maria de Panissars, Portú s(Vallespir)/La Jonquera (Alt Empordà) . Estat de la qüestióJordi Castellví, Josep M. Nolla, Isabel Rodà

Les primeres estratigrafies a la villa romana deis Ametllers, Tossa(Selva)Albert López i Mullor

7

1 7

6 3

73

Un projecte de recerca arqueològica al Castell de Mediona (Alt Pene-dès) :

Assentaments àrabs i berbers al Penedès . Els Madyñn aMiquel Barcel ó

El Castell de Mediona (Alt Penedès )Helena Kirchner

Una xarxa de castells original a ponent del LlobregatRamon Martí

El poblat ibèric de Montbarbat (Lloret de Mar, la Selva )Maria del Vilar Vilà, M. Carme Barrachina, Sílvia Martín ,M. Mercè Negre, Esther Ramó n

Les ocupacions d'època romana i medieval de l'Aiguacuit (Terrassa) .Excavacions 1989-1990Eulàlia Barrasetas, Albert Martín, Josep M. Palet

L'església i la necròpoli de Santa Margarida (Martorell, BaixLlobregat)Rosario Navarro i Sáez, Alfred Mauri i Martí

97

10 1

10 4

10 7

11 5

123

Incarcal (Crespià, Pla de l'Estany) :un jaciment representatiu de la faunade grans mamífers del plistocè inferio rJULIÀ MAROTO, ÀNGEL GALOBART

SITUACIÓ GEOGRÀFIC A

El jaciment se situa a la pedrera de carbonats d'Incarcal . Aquesta pedrera estroba dins del municipi de Crespià, al nord de la comarca del Pla de l'Estany .

S'hi accedeix a partir de la carretera de Besalú a Figueres, la N-260 ; en elquilòmetre 57 trobem el camí que ens porta, en direcció cap al sud, a les ex-plotacions de carbonats (fig . 1) .

1 2 3i

:, :

,: : : : 54lo -e el ---- 6

-7

Fig . 1 . Situació geològica i geogràfica: 1 . Quaternari indiferenciat. 2 . Glacisde Maià de Montcal. 3. Calcàries lacustres d'Incarcal . 4 . Pliocè detrític. 5.

Eocè. 6. Contacte discordant. 7. Falla (adaptat de Julià Villalta, 1980) .

8

TRIBUNA D'ARQUEOLOGI A

ANTECEDENTS

Aquest jaciment paleontològic va ser descobert cap a l'any 1965, resultat d eles accions fortuïtes de l'empresa Incarcal i de les prospeccions de J .F. Villalt ai R . Julià.

L'empresa, quan explotava els carbonats a la pedrera de Cal Taco, hi troba -va bosses d'argiles dins de les quals apareixien ossos de vertebrats .

A J .F . Villalta i R . Julià es deu el descobriment científic del jaciment, i tam-bé els primers treballs i la seva divulgació .

Aquests primers treballs, anteriors a la nostra intervenció, són els següents :Julià i Villalta (1974), Julià (1977, 1979, 1980), Deckker et al. (1979) i Julià iVillalta (1984) .

CONTEXT GEOLÒGIC REGIONAL

El jaciment d'Incarcal es troba a la conca lacustre de Banyoles-Besalú .Aquesta conca ocupa una franja deprimida situada entre les comarques natural sde la Garrotxa, a l'oest, i l'Empordà, a l'est . Els materials de la Garrotxa só nd'edat eocènica i constitueixen el bloc aixecat, mentre que els de l'Empordà, dereompliment, són neògens i quaternaris .

La conca lacustre ha evolucionat des del final del terciari, i es divideix e ntres unitats geomorfològiques que són, de nord a sud : el glacis de Maià deMontcal, el pla d'Usall i la cubeta lacustre de Banyoles (JULIÀ, 1980) . El jaci-ment de què parlem es troba a la primera d'aquestes tres unitats (fig . 1) .

El substrat majoritari del glacis de Maià de Montcal és format per les calcà-ries lacustres d'Incarcal, que segons Roiron (1983) –a partir de l'estudi de lesmacrorestes vegetals– tindrien una edat finipliocènica, la qual no és en contra -dicció amb la geologia regional de la zona (fig . 1) .

CONTEXT GEOLÒGIC DEL JACIMENT

Aquestes calcàries, d'una potència de 70 m (JULIÀ i VILLALTA, 1984), só nconstituïdes per calcisiltites que inclouen capes d'acumulació de fragments d ecarofícies . Són de color totalment blanc, molt pures en contingut de CaCO 3 , icontenen restes abundants de fulles vegetals, les quals han estat publicades de-talladament (VILLALTA i VICENTE, 1972 ; ROIRON, 1983) .

Les calcàries estan fracturades i basculades (s'hi veuen discordances angu-lars i slumps) . Posteriorment a l'activitat tectònica han sofert un procés de cars-tificació, que ha format embuts o dolines . Més tard, aquests han estat reom-plerts essencialment d'argiles, i també de llims, sorres, còdols, blocs de calcà-ria i restes de fauna (fig . 2) .

Els embuts són força abundants a la zona de la pedrera . A la seva partabandonada n'hi havia un nombre indeterminat que han desaparegut ; en tenim

TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA

9

o

8'm

C-5-1;0 1

i"-4 2

F-T'-1 9

Fig . 2 . Secció esquematitzada del reompliment d'Incarcal 1(adaptat de Juli àVillalta, 1984) . 1 . Fragments de calcisiltites. 2 . Restes òssies. 3 . Sorres. 4.

Argiles . 5. Travertí de caroficies. 6. Calcisiltites.

constància gràcies a la comunicació verbal dels senyors Ventura i Quera, du-rant molt de temps gerent i encarregat, respectivament, d'aquesta pedrera .

Avui dia tenim la presència de vuit embuts, un parell d'ells testimonials ,que els hem numerat de 1'I al VIII .

Les argiles de reompliment presenten una disposició laminar en forma còn-cava degut a processos de compactació (JULIA i VILLALTA, 1984), visible so-bretot a Incarcal I (fig . 2) . Aquestes argiles tenen un color verdós, potser degu ta una sedimentació en un medi reductor, que en tot cas era subaquàtic, i hi tro-bem còdols que indiquen aportacions de diferent intensitat de flux .

Els blocs de calcària procedeixen de les mateixes vores i parets dels em-buts .

Un element de datació relativa, recollit per Julià i Villalta (1984), és l apresència de fragments de roques volcàniques, de manera molt dispersa, din sdel reompliment . La colada més antiga coneguda de la zona d'Olot és datad aen 0,9 milions d'anys . Així, segons aquest criteri, el reompliment no seria mé santic de 0,9 milions d'anys .

LES CAMPANYES D'EXCAVACIÓ

L'agost de 1984 vàrem realitzar la primera excavació a un dels embut sd'Incarcal, que més tard batejàrem amb el nom d'Incarcal I (fins ara totes le srestes procedien de prospeccions o troballes fortuïtes) . Es tracta d'una excava-ció d'urgència per aixecar les restes d'una pelvis d'elefant malmesa . Tambétrèiem algunes vèrtebres i una mandíbula, totes d'elefant, presumiblement de lmateix individu . Els resultats d'aquesta excavació, els publiquem a Maroto iSoler (1985), en què situem el jaciment entre 1 i 1,5 milions d'anys i donem e l

NIEW•111•=11111•11W'\~

-aum•namom•a~ . ~.uwmzazi~~~~~~~~~~~~

\ I I 1 I 1

11EME111IIII•lMEI

IENEIWiEMaisniseaIIII•111=1••■111

ElEIMIEI=11•1.L 11,

_ ~:i '/ Ié/

,e ~í

7~~

~r~

~' 1 1 1 1

1 1r

1

I

I Í IÍ1 1 I

1 1 l 1

Í".

1. I ,

,1

-

1

1 I 1 1 1 ~ 1 1

11

_

54 LY?I=-= 1 ®

10


llistat de fòssils següent : Hippopotamus major/incognitus, Pachycrocuta brevi-rostris, Mammuthus meridionalis i Homotherium crenatidens . Donem tambéuna primera interpretació del jaciment .

A partir d'aquesta campanya acordem una cooperació entre el Centr ed'Investigacions Arqueològiques de Girona, l'Institut de Paleontologia d eSabadell i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles per tal d'excavar i estu-

diar el jaciment. Les campanyes d'excavació que hem fet comprenen des de l1985 fins al 1990 .

L'abril de 1985 vam iniciar la primera excavació programada, que va teni rlloc a Incarcal II .

El 1986 vam treballar durant el mes d'octubre, principalment a Incarcal I itambé a Incarcal III .

Les campanyes del 1987, 1988 i 1989 van estar repartides en dos torns :abril i setembre . A la primera vam excavar a Incarcal I i Incarcal II . A la sego-na, només a Incarcal I, i a la tercera a Incarcal I, Incarcal II, Incarcal V iIncarcal VI .

El 1990 vam excavar únicament a Incarcal V .Pel que fa a Incarcal IV, Incarcal VII i Incarcal VIII, només hem recolli t

mostres de sediment per buscar microfauna .Les intervencions a Incarcal II i Incarcal III han estat molt puntuals . L'ex-

cavació d'Incarcal VI ha estat considerable, però aquest jaciment ha resulta tser, almenys la part excavada, pràcticament estèril .

Per tant, ens queden com a excavacions significatives les d'Incarcal I iIncarcal V (GALOBART et al ., 1990) .

L ' EXCAVACIÓ D'INCARCAL I

Incarcal I és un embut gran amb un diàmetre que oscil . la entre 14 i 15 m .La seva profunditat encara és per determinar .

L'estat de conservació dels fòssils és molt bo, bé que la seva recuperació é sdelicada i dificultosa. Una bona part s'han trobat enters .

L'excavació de l'embut s'ha fet horitzontalment, rebaixant-ne tota la super-fície . Per això obríem fronts, d'aproximadament 0,5 m, a partir dels qual savançàrem d'un extrem a un altre .

La gran fragilitat dels ossos ens obligava a utilitzar un consolidant plàsti c—l'acetat de polivinil (PVA)— per tal de donar-los consistència i evitar que am bla seva exposició a l'aire lliure es degradessin .

Si la peça o conjunt de peces, en cas de trobar-se en connexió o properes le sunes a les altres, són d'una certa grandària, per retirar-les cal la seva protecci óamb poliuretà expandit.

Per tal de poder tenir el major nombre de dades a l'hora de l'estudi del jaci-ment, coordenem totes les restes utilitzant el sistema de coordenades polars ,que és el que ens sembla més pràctic per a les característiques del jaciment .S'afegeix la fondària calculada respecte a un pla zero general . A més es pren la


1 1

direcció del cabussament i la direcció de la peça . El conjunt d'aquestes dades,el projectem en plantes que permeten una visualització de la situació relativa deles peces .

L'acumulació d'ossos més gran es dóna a les zones adjacents a les parets del'embut, on sovint presenten un fort cabussament . Les peces situades a les zo-nes centrals de l'embut perden, en canvi, aquesta inclinació i solen trobar-s ehoritzontals . Això es deu, tal com hem dit, al fet que les argiles mostren un adisposició laminar en forma còncava a causa de la seva compactació, i presen-ten, per tant, un pendent considerable en els extrems que es va perdent cap a lcentre (fig . 2) .

D'aquest embut s'han rebaixat entre la nostra excavació i les actuacions an-teriors, aproximadament, uns 2,50 m, però no sabem quant queda encara pe rexcavar . Nosaltres hem aturat l'excavació a la cota 2,50 m, que coincideix am buna disminució de la concentració d'ossos . No hem pogut quantificar am bexactitud les pèrdues provocades abans de les excavacions —per acció de le smàquines de la pedrera i dels excavadors furtius—, però tot fa pensar, per le srestes recuperades a particulars i per les nostres troballes, que la part superio rde l'embut, excavada només parcialment per nosaltres, correspondria a la zon ade major riquesa . En aquest sentit, pensem en la possibilitat que entre el mate -rial no recuperat es trobés el crani de l'elefant que hi ha ben representat a l'ex-cavació .

L'estat de conservació dels ossos és molt bo, malgrat que alguns hagin que -dat deteriorats per culpa de la humitat que han acumulat durant el procés d'ex-tracció.

La diagènesi del sediment ha afectat alguns fòssils . En uns casos, defor-mant-los a causa de la pressió de la compactació ; en altres, fracturant-los peracció de les petites diàclasis del reompliment .

A l'embut podem distingir tres graus diferents de conservació dels fòssils :un grup d'ossos fragmentats, un d'ossos conservats en la seva totalitat o gaire -bé i per últim un d'ossos enters en connexió anatòmica (extremitats, columne svertebrals . . .) .

Els ossos més grans i els trobats en connexió anatòmica, normalment se si-tuen prop de les parets de l'embut ; els de menor grandària, distribuïts per tot ala superfície . Així, les zones més riques normalment estan en els límits propersa les parets .

Les restes identificades corresponen majoritàriament a elefants, hipopòtam si carnívors .

El llistat de les espècies de vertebrats trobades a Incarcal I el relacionem alquadre 1 i II de la pàgina següent, acompanyat d'un recompte provisional, per òsignificatiu, del nombre mínim d'individus (NMI) i del nombre total de reste s(NR) .

Hi ha diversos fragments de costella que encara no hem pogut identificar s isón d'elefant o d'hipopòtam, al costat d'altres que sí que hem pogut identificar .Per això, de moment hem de tenir en compte que hi ha més de 60 restes de cos-telles que s'han de repartir entre aquestes dues espècies .

12


Quadre I . INCARCAL I . ESPÈCIES DE VERTEBRATS

N. M. I . N . R .

Mammuthus (Archidiskodon) meridionalis 2 104+costelle sDicerorhinus etruscus 2 5Hippopotamus major 3 206+costelle sBison sp . 1 6Megaceros sp . 1

1 19Cervus sp . 1

1

Homotherium crenatidens 3 ` 15 2Pachycrocuta brevirostris 1 J

Canis sp . 1 1

Oryctolagus sp . 2 9Apodemus sp . 1 2Arvicolidae indet 1 2Soricidae 1 1

Au indet . 2 2

Amfibi indet. 1 1

Osteicti indet. 4

Pel que fa als invertebrats, tenim :Ostràcode sGasteròpodesQuant als vegetals :Juglans sp . (2 exemplars)CarofíciesCom es pot apreciar, almenys hi ha un elefant, un hipopòtam i un felí am b

dents de sabre molt ben representats esquelèticament, al costat d'altres gran smamífers representats molt pobrement .

És de destacar, per 1'excepcionalitat de la seva conservació fòssil, la tro -balla del fruit sense clova de la nou, Juglans sp . (dos exemplars molt sen-cers) . També s'han trobat alguns fragments de fusta en aquest i en algun al-tre embut .

L 'EXCAVACIÓ D'INCARCAL V

La superfície original d'Incarcal V la desconeixem, perquè l'embut fou des -cobert després que les màquines excavadores rebaixessin la pedrera. En tot cas ,aquest fet no pot ser massa important i ha afectat molt poc els fòssils . El seudiàmetre és d'uns 5 metres i l'hem rebaixat 2 metres durant el 1989 i el 1990 .

La metodologia d'excavació senceres a Incarcal V és molt semblant a l'esmen-tada per Incarcal I, bé que en no sortir les peces tan senceres i ser les seves dimen -sions més reduïdes, no és necessària la realització de tantes «mòmies» de poliuretà .


1 3

Quadre II . INCARCAL I . ESPÈCIES DE VERTEBRATS

N. M. I . N . R.

Mammuthus (Archidiskodon) meridionalis 1 2Equus stenonis 1 6Bison sp . 1 4Megaceros sp . 1 8Cervus sp . 1Homotherium crenatidens 4 150Pachycrocuta brevioristris 1Oryctolagus sp . 1 22Arvicolidae indet.Tortuga indet. 1 0Osteicti indet.

El sistema de coordenació, per qüestions pràctiques, no és el de les coorde-nades polars, sinó que mesurem la distància de cada peça a dos punts separats ,alineats nord-sud, i indiquem el cantó d'intersecció dels dos radis (est o oest) .Aquestes dades després es projecten en planta .

La concentració més gran d'ossos l'hem trobada a la part nord-central d el'embut, i coincideix normalment amb la presència de nombrosos còdols ro -dats . El seu estat de conservació —sense tenir en compte la fracturació original —és similar al d'Incarcal I, encara que també la humitat acumulada ha deteriora talgunes restes .

La majoria dels ossos que han sortit en aquest embut estan fragmentats i e nalguns casos lleugerament rodats, mentre les restes trobades en connexió anatò-mica són escasses . Degut al petit volum de l'embut, la seva diagènesi no és tanforta com a Incarcal 1 .

La majoria de restes identificades pertanyen a carnívors .El llistat de les espècies de vertebrats trobats en aquest embut és el següent ,

expressat de la mateixa manera que ho hem fet per a l'embut anterior .Quant als invertebrats, hi trobem :OstràcodesGasteròpode sAranèids indet .Quant als vegetals :Carofície sEn aquest embut també hi ha una distribució molt desigual de la representa -

ció esquelètica dels grans mamífers i només el felí de dents de sabre està be nrepresentat .

Hem de remarcar la troballa d'una aranya fòssil a Incarcal V . D'una banda ,el registre d'entomofauna fòssil de quaternari a la Península és bastant restrin-git, i de l'altra, en molt poques ocasions s'han trobat artròpodes fossilitzats e nargiles .

1 4

INTERPRETACION S

Cronologia

Pel que fa a la cronologia, de moment no es disposa de cap datació absolut aper als jaciments d'Incarcal . Tenim, però, alguns elements de datació relativa .

El principal, recollit per Julià & Villalta (1984), és la presència de frag-ments de roques volcàniques, de manera molt dispersa, dins del reompliment .La colada més antiga coneguda de la zona d'Olot està datada en 0,9 milion sd'anys . Però aquest criteri no és significatiu, ja que no sabem si el supòsit e nquè es basa és del tot cert: les colades d'Olot no estan suficientment estudiade si del tot datades, i avui dia es revisen les datacions existents .

L'associació faunística que presentem és típica del plistocè i inferior, e nconcret de la fauna quaternària arcaica europea (presència de Mammuthus me-ridionalis, Dicerorhinus etruscus, Equus stenonis, Homotherium creatidens, . . . )i, per tant, podria anar entre 0,7 i 1,5 milions d'anys, i la veritat és que, de mo-ment, només per la fauna, no podem precisar més amb garanties . Segons leszonacions d'alguns autors es podria situar cap a 1,3 milions d'anys ; segons lesd'altres se situaria cap a 0,8 milions d'anys . Els jaciments del plistocè i inferio ramb datacions absolutes són molt escassos i, per tant, les diferents biozona-cions existents cal agafar-les amb molta precaució .

Reconstrucció del jacimen t

La zona actualment ocupada pels jaciments podria constituir un complex d epetits estanyols d'alimentació subterrània. Els embuts, que ara són jaciment sfossilífers, eren conductes que donarien lloc als estanyols esmentats . L'aigu ade procedència subterrània vindria de l'aqüífer confinat en profundidat, din sdels materials de 1'eocè . La circulació subterrània potenciaria la carstificació d eles calcàries del pliocè i la formació dels conductes que donarien lloc, en su-perfície, als estanyols . Aquesta interpretació és de R . Julià .

Les aportacions superficials reompliren els embuts dels estanyols, segura -ment en moments de nivell freàtic baix, primer taponant el conducte subterrani ,i a partir d'aquí, reomplint-los amb materials argilosos i restes d'animals morts.Mentre un embut s'omplís, d'altres embuts podrien anar funcionant .

Suposem que la majoria dels reompliments trindrien lloc amb poca colum-

na d'aigua, segons 1'estratigrafia i la composició seva granulomètrica .La dessecació del complex tindria lloc amb un descens important del nivel l

de base i amb això es produiria la culminació definitiva de tots els embuts .

Consideracions tafonòmiques

Pel que fa a les interpretacions tafonòmiques, el fet de trobar ossos fractu-rats i ossos enters, ja sigui en connexió o aïllats, ens indica diverses intensitat sde transport tractiu . Els ossos procedirien dels animals morts a la superfície ; l adiferència en l'estat de conservació de les peces que trobem a l'interior d e



1 5

l'embut vindria donada per la distància del lloc de la mort al lloc de la deposi -ció, i per l'estat de descomposició de l'animal mort i les seves dimensions en e lmoment d'iniciar el transport . La grandària dels fòssils als embuts també vin-dria condicionada per la intensitat del transport en cada cas .

Així, les restes d'Incarcal V ens indiquen un tipus de transport diferent a ld'Incarcal I ; potser pertanyia a una zona més distal, cosa que implicaria u ntransport més llarg i, per tant, una més gran fragmentació i una menor grandà-ria de les peces .

L'abundància relativa de carnívors encara no l'hem poguda interpretar .La presència d'una aranya planteja un problema de tafonomia i de fossilit-

zació particularment interessant, ja que, tal com hem apuntat, la fossilitzaci ód'artròpodes en un sediment detrític és un fet excepcional . En tot cas, el seu ex-cel . lent grau de conservació en un medi argilós ens indica que no tots els fòs-sils van ser transportats fins al jaciment .

BIBLIOGRAFIA

DECKKER, P. de ; GEURTS, M .A. i JULIA, R . (1979) : «Seasonal rhythmites froma Lower Pleistocene lake in Northeastern Spain», Paleography,Paleoclimatology, Paleoecology, 26, p. 43-71 .

GALOBART, A . ; MAROTO, J . ; MENÉNDEZ, E. ; Ros, X . ; GAETE, R . i COLOMER,F. (1990) : «El yacimiento del Pleistoceno Inferior de Incarcal (Crespià,Girona)», Com. Reunión de Tafonomía y Fosilización, Madrid, p . 161-167 .

JULIA, R . (1977) : «Nuevos datos sobre la posición cronoestratigráfica de lo smateriales cuaternarios de la cuenca lacustre de Banyoles-Besalú (Girona)» ,Acta Geológica Hispánica, XII, 1/3, Barcelona, p . 55-59 .

JULIA, R . (1979) : «El cuaternario de la cuenca lacustre Banyoles-Besalú» Acta sde la IV Reunión del Grupo de Trabajo del Cuaternario, Excursión B1 ,Banyoles, p . 279-287 .

JULIÀ, R. (1980) : La conca lacustre de Banyoles-Besalú, Centre d'Estudi sComarcals de Banyoles, 187 p .

JULIA, R . i VILLALTA, J .F . de (1974) : «El Ampurdán», Coloquio internaciona lde bioestratigrafia continental de Neógeno superior y Cuaternario inferior ,Guía 28 .9, Madrid, p . 3-9 .

JULIÀ, R. i VILLALTA, J.F. de (1984) : «El yacimiento de vertebrados de lPleistoceno inferior de Crespià (Girona, NE de la Península Ibérica)», ActaGeológica Hispánica, 19, 2, Barcelona, p . 129-138 .

MAROTO, J . i SOLER, N . (1985) : «Un elefant d'un milió d'anys trobat aCrespià», Revista de Girona, 110, Girona, p . 52-54 .

ROIRON, P . (1983) : «Nouvelle étude de la macroflore plio-pléistocène d eCrespià (Catalogne-Espagne)», Geobios, 16,6, Lió, p. 687-715 .

VILLALTA, J .F . de i VICENTE, J . (1972) : «Una flora del Cuaternario antiguo e nlas cercanías de Crespià», Acta Geológica Hispánica, VII, 4, Barcelona ,p . 120-128 .

La cova del Parco (Alòs de Balaguer .La Noguera . Lleida) :darreres campanyes d'excavacion s(1988-1990 )JOSEP M . FULLOLA 1 PERICOT ,M . MERCÈ BERGADÀ 1 ZAPATA-RAÜL BARTOLÍ 1 ISANTA"'

INTRODUCCIÓ

Les tres darreres campanyes d'excavacions a la cova del Parco (anys 1988 ,1989 i 1990) han permès fer realitat els plantejaments previs formulats despré s

de fer-nos càrrec dels treballs l'any 1987 . En efecte, l'estiu del 1989 vam poderunir els dos àmbits del jaciment, la cova i l'abric, per tal de tenir oberta un a

àmplia superfície que ens permet l'excavació en extensió . Aquesta acció h avingut a afegir-se a les endegades a partir del 1987, com ara la revisió dels ma-terials de l'excavació del Dr . Maluquer de Motes l'any 1984 (MALUQUER D E

MOTES, 1988), l'estudi d'una estructura de combustió apareguda l'any 198 8

(FULLOLA i BERGADÀ e .p .) o l'estudi sedimentològic de la secció de la calaMaluquer, excavació 1984 (BERGADÀ e .p .) .

Amb aquest bagatge d'informació elaborada i publicada no ens sembla per -tinent repetir dades ja conegudes, sinó fer-ne conèixer de noves producte so-bretot de l'excavació dels dos darrers anys, el 1989 i el 1990 . En les línies quesegueixen volem que es pugui trobar la síntesi de les últimes novetats a la cova

del Parco, tant pel que fa referència a 1'estratigrafia com a les restes material slítiques, òssies, antracològiques, etc . ; posarem especial èmfasi també en les es-tructures de combustió, molt abundants, variades i de gran interès, i en les da-tacions radiocarbòniques que ens van situant, ja en el seu moment precís, el ni -

vell II que excavem en una fase de transició entre paleolític superior i epipa-leolític .

* Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i director del SERP .** Becària de FPI, codirectora de l'excavació i membre del SERP .*** Codirector de l'excavació i membre del SERP.

18


SITUACIÓ GEOGRÀFIC A

La cova del Parco és situada en el terme municipal d'Alòs de Balaguer (l aNoguera) . Es localitza en el vessant meridional del Dom de Sant Mamet, a uns420 m s .n .m. i a 120 m del riu Segre . La seva orientació és de NS . Les coorde-nades geogràfiques són les següents :

Longitud est : 0 56' 31 "Latitud nord : 41 54' 48 "

CONTEXT GEOLÒGIC I GEOMORFOLÒGIC

El jaciment pertany a un complex càrstic que es desenvolupa en els conglo-merats oligocènics del sinclinal de La Massana . Aquest sinclinal (PoCOVI,1978) s'estén en direcció EW, des del riu Noguera Ribagorçana, a les proximi-tats de La Massana, fins a l'aflorament triàsic d'Alòs de Balaguer .

Des d'un punt de vista geomorfològic, la zona d'Alòs correspon a un con-gost, lligada la seva evolució a la del riu Segre . Les formes del relleu són les tí -piques d'un paisatge calcari i de conglomerats amb relleus abruptes i escarpats .

DESCRIPCIÓ MORFOLÒGIC A

El jaciment se situa tant a l'interior de la cova com a l'abric exterior, am bcontinuïtat estratigràfica en els nivells paleolítics . La cavitat constitueix unagaleria única i adopta una planta allargada de 10,5 per 4,5 m amb un fort gra -dient cap a l'interior . El recorregut és molt rectilini, però es pot dividir en do strams: el primer, a l'exterior, més ample (4,5 m) és format per tot el reblimen tsedimenta ; el segon, a l'interior, més estret (2 m), és format per una gran acu-mulació de blocs . L'abric adopta una planta rectangular de 5,5 per 11 m i pre-senta un fort pendent cap a 1' interior .

La gènesi de la cova es vincula a una sèrie de fractures i diàclasis del con-glomerat . El dipòsit sedimentari té una homogeneïtat textural ; la geometria delqual és asimètrica i cònica, i els nivells presenten un cabussament en direcci ónord . Hi ha abundants indicis i restes de l'activitat humana, que disminueixe ncap a l'interior de la cavitat .

ANTECEDENT S

La cova del Parco fou descoberta l'any 1974 pel Dr . J . Maluquer de Motesi pel Sr . Rafel Gomà, conegut amb el nom de Rafel del Parco ; d'aquí ve el nomdel jaciment .

Des de l'any del descobriment, la Universitat de Barcelona va fer excava-cions arqueològiques sota la direcció del Dr . Maluquer . L'any 1987 el Dr . J .M .


1 9

Fig . 1 . A la part superior, la planta . Al mig, agulla ; nivel 11. A la part infe -rior, estructura de combustió; nivell II.

20


COVA DEL PARCOW p.W ~ara brW {Loeaeotl0eeo PAeoeEAb C. PeYaYodün P1egia~Y Memookgie ~VI

— ~~ •axoo

.

.\ i

~210 1- r.Wrr . .rr • \~ - ~0E1

xxae

1

IV

1 :orx.e.rro

hsuPI~pApey

101110

xrw oemx CiuA.deHelu hsD PIr .,A~Y~urdoCT~PA. .I..

~1%111 111

e0 ~pyr Cn■ .Ipe r~ C~1~ Ae. 0

IV

. ' p P1~. pAVY

Y T : ~VI.

o11 1

1

~ N.

-.Yx

O ~OX

P4~pA~rY

aR+r.a orla wr !e nn

uxw

XIV

p .

O,e

ll

xr/ Oi6sW A~A

Fig . 2 . Síntesi paleoecològica de l'assentament.

Paleolític superior .Ve representat per la caiguda de blocs . Estèril .Epipaleolític (?) .Neolític cardial i epicardial .Neolític final-calcolític .Bronze mitjà i final .

Fullola i Pericot codirigí la campanya, i n'assumí la direcció l'any 1988 ,juntament amb els altres dos signants d'aquest treball, fins a l'actualitat .

L'interès arqueològic del jaciment rau, entre altres raons, en la seva llarg aseqüència cronocultural, que va des del paleolític superior (magdalenià) fins al'edat del bronze . El Dr . Maluquer va distingir-hi 6 estrats ; aquesta divisió nocor-responia a una distinció estratigràfica sinó cultural . L'estratigrafia és la se-güent (MALUQUER, 1983-1984) :

Estrat VI .Estrat V.Estrat IV .

Estrat III .Estrat II .

Estrat 1 .Superficial . Visigot i medieval .


2 1

SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÀFICA I SEDIMENTOLÒGIC A

Des del punt de vista estratigràfic i sedimentològic s'han distingit 15 ni -vells, que s'agrupen en 4 unitats clarament diferenciades :

Unitat I . Formada pels nivells XV i XIV (sondeig . Secció W) . Els sedi-ments que formen aquests nivells estan constituïts per blocs i graves, que deno-ten unes condicions fredes i rigoroses (les més acusades del dipòsit) . Obeeixena freqüents cicles de gelldesgel i prou intensitat en la gelada com per despren-dre estacionalment crioclastes .

Unitat II . Formada pels nivells XIII fins al VII. La rigorositat climàtica dis-minueix respecte de la Unitat anterior, i presenta el percentatge més elevat d efracció fina . Les condicions sedimentàries responen a la introducció d'element sfins, abundants, aportats per processos eventuals de circulació hídrica de baixaenergia, que són indicadors d'una millora climàtica .

Unitat III . Aquesta unitat comprèn els nivells VI fins al III . Una pulsaciófreda i probablement més seca es reflecteix en aquest unitat . També apareixenplaquetes de gelifracció, sobretot en els nivells III i IV . La intensitat de l acrioclàstia sembla menor que en la Unitat I .

Unitat IV . Formada pels nivells II i I. Finalment, el canvi cap a condicionsmés humides i notòriament més benignes es manifesta en aquesta Unitat . Lescaracterístiques del dipòsit apunten cap a un rebliment de materials fins, degu ta l'acció d'un flux hídric d'intensitat variable i estacional . Es manifesten caigu-des de blocs .

INTERPRETACIÓ PALEOECOLÒGIC A

En aquest apartat tractarem d'esbossar un esquema orientatiu que mostril'evolució tant sedimentària i paleogeogràfica com paleoecològica de la covadel Parco durant les últimes etapes del tardiglaciar i del postglaciar .

Originàriament, l'entrada al jaciment devia ser la mateixa que a l'actualitati els dos sectors (cova i abric) devien estar connectats .

Els primers dipòsits detectats a la cova corresponen a sediments general sper processos de gelifracció, en un clima de característiques fredes i seques, U I(N XV-XIV) . No es constata ocupació humana . Aquest primer dipòsit repre-senta la primera pulsació paleoclimàtica regional, que anomenem PARCO A.

La rigorositat climàtica cedeix a la unitat següent, UII (des del nivell XIIIfins al VII), que correspon a la introducció de sediments per circulacions hídri-ques eventuals . Això ens fa pensar en una millora climàtica cap a condicions demés humitat . Aquesta segona pulsació paleoclimàtica correspon a la fase regio -nal PARCO B .

Una pulsació més freda i probablement més seca es reflecteix en la Unita tsegüent, III (N VI fins al III), on apareixen de nou les plaquetes de gelifracció .Els estudis antracològics ens denoten la presència generalitzada de l'espèci ePinus sylvestris . Correspon dins de l'escala regional a la fase PARCO C .

22


Després d'aquesta etapa freda se succeeix un moment d'humitat oscil .lan tamb dipòsits de circulació hídrica superficial (N II) . Aquest nivell és datat e n10 .390 ± 300 BP . De l'estudi de les restes faunístiques que s'han documentatcal destacar la presència del conill (Oryctolagus cuniculus), la cabra salvatge(Capra pyrenaica) . . ., que ens evidenciaria una explotació especialitzada en un aàrea muntanyenca . Pel que fa a l'estudi antracològic, s'ha constatat la presènci adels tàxons Pinys sylvestris i Quercus sp . La proximitat al postglaciar es mani -festa en aquesta fase PARCO D .

El començament del postglaciar ve marcat per una caiguda de blocs que ,des del punt de vista de 1'habitabilitat de l'assentament, fa que els dos sector santeriorment esmentats quedin separats definitivament . El canvi cap a unescondicions benignes es manifesta en el NI, on sedimentològicament s'observe netapes de més alta energia que altemaven amb processos de més poca energia .Segons la nostra escala regional, aquestes pulsacions estarien incloses a les fa -ses PARCO El i PARCO E2.

INDÚSTRIA LÍTICA I ÒSSI A

Quant a la indústria lítica dels nivells magdalenians de la cova del Parco ,cal remarcar que l'estudi que presentem es basa, en bona part, en els material sprocedents de les excavacions del Dr . Maluquer . Els treballs de recerca actualsnomés han iniciat l'excavació d'aquests nivells i no es posseeix encara un con -junt de materials estadísticament representatiu per poder establir un seriós estu-di tecnoindustrial .

S'han estudiat 3 .349 peces lítiques (FULLOLA, G' ARGÜELLES i MILLÁN ,1988 ; G. ARGÜELLES i FULLOLA, 1990), 188 de les quals han estat transforma -des en útils retocats . Els suports d'aquests útils són les ascles i les làmines, am buns percentatges del 64% i del 36% respectivament . L'anàlisi tipològica esta-bleix 193 tipus primaris (183 monotipus i 5 peces dobles) i la distribució se-gons el mode de retoc és :

S BA SE

5 3274

402 1

44228

9 2477

El retoc abrupte, dominant, representa el 47% i correspon fonamentalmenta les laminetes i puntes de dors (80,4% del retoc) . Continuen en importància elretoc simple (27,4%) amb un predomini dels gratadors (43,4% del retoc) i l atècnica del burí (22%), amb un considerable domini dels burins sobre pla natu-ral (72,8% del retoc) .

Una primera aproximació tecnològica a aquest material lític permet obser-var uns sistemes de producció tècnica basats en una explotació laminar de l amatèria primera (sílex, preferentment) . El volum de tala és preparat acurada-


2 3

ment mitjançant la creació de làmines amb cresta (nombroses dins del conjun tindustrial), i els nuclis, molt exhaurits, tenen les formes prismàtiques i pirami-dals típiques d'aquesta tècnica de talla .

Una troballa recent important ha estat un nou element d'indústria òssia qu es'afegeix al conjunt de peces, punxons i atzagaies, recuperades pel Dr . Malu-quer durant els seus treballs del 1984 (FULLOLA, GARCÍA ARGÜELLES iMILLÁN, 1988) . Es tracta d'una agulla, l'única que es posseeix fins al momenta Catalunya en posició estratigràfica, localitzada al Nivell II durant la campan -ya d'excavació del 1990 . Aquesta presenta senyals de combustió i es va retro -bar trencada d'antic en tres fragments . Les seves mides totals són de 51 mm d ellargada, 2 mm d'amplada màxima proximal i 1 mm d'ample distal . El forat d el'agulla, la realització del qual es va fer mitjançant una perforació per rotació ,és circular i el seu diàmetre oscil .la entre 1,5 mm i 1 mm .

ESTRUCTURES DE COMBUSTI Ó

Hem de destacar també un altre aspecte molt important del registre arque-

ològic : les estructures de combustió . Al llarg d'aquestes darreres campanyes hanestat nombroses les estructures constatades dins el sòl d'ocupació del Nivell II .

Aquestes estructures tenen una tipologia variada : llars planes (la majoria d'elle sde considerables dimensions i de forma irregular), llars de cubeta simples i llarsde cubeta amb preparació estructural . D'entre totes destaquen per la seva singu-laritat 1'EC1NII (Estructura de Combustió 1, Nivell II) i 1'EC4NII .

La primera d'elles, l'ECINII, és una llar de cubeta amb delimitació i prepa-ració estructural. La seva forma és circular i el seu diàmetre oscil .la entre 40 i30 cm . Té una potència de 12 cm . L'anàlisi microestratiogràfica ha permès do-cumentar l'existència de tres nivells estructurals diferenciats (FULLOLA i BER -GADÀ, e .p .) .

Nivell superior : 5 cm de potència . És format per cendres i set blocs, sis decalcària i un de granit, que constitueixen la delimitació de l'estructura .

Nivell intermedi : 4 cm de potència . És format per dos blocs de cornubiani-ta i taques de cendres menys concentrades .

Nivell inferior : 3 cm de potència. Presenta una cinquantena de petits blocs .Amb l'estudi dels blocs que formen els diferents nivells d'aquesta llar s'h i

ha constatat que la majoria han sofert alteracions físico-químiques de rubefac-ció i fragmentació degudes a l'acció tèrmica. Quant a la litologia dels blocs, ca lremarcar que la calcària i el conglomerat provenen del mateix substrat estruc -

tural de la cova; en canvi, el granit i la cornubianita provenen de la zona axia lpirinenca i arriben a aquesta àrea transportats pel riu Segre ; la seva aportació a ljaciment correspondria a l'acció antròpica . Cal fer també especial esment d'un ade les cornubianites mencionades, ja que en un dels seus costats s'ha documen-tat una sèrie de polits . Un estudi de reproducció experimental d'aquests darrer sha constatat que aquesta cornubianita hauria desenvolupat funcions de polidor

per a l'elaboració de peces d'os polides .

24


La funcionalitat d'aquesta estructura de combustió seria principalment calo-rífica i de punt de llum . Aquesta hipòtesi vindria avalada per la mateixa estruc-turació de la llar i per l'estudi traceològic del material lític associat, que h aidentificat un treball sobre materials tous, concretament pell fresca .

La segona estructura de combustió, EC4NII, és de forma circular (60 cm d ediàmetre mitjà aproximat) i és delimitada amb blocs . Ens trobem amb un caspoc usual, perquè en realitat es tracta d'una llar doble, és a dir, la segona lla raprofita part de l'estructura d'un foc anterior. Una gran taca de cendres de co-loració grisosa s'associa a aquesta llar, amb la qual estava en connexió directa .Aquestes cendres provenen de l'interior de l'estructura i haurien estat escampa -des molt possiblement per algun agent natural .

Aquesta abundància de llars en aquest Nivell II ens indica que ens trobemdavant d'un moment amb una intensa i important ocupació antròpica .

DATACIONS ABSOLUTE S

La presència de carbons en els sòls d'ocupació ens ha permès obtenir, fin sal moment, les datacions radiocarbòniques següents :

- UBAR - 193 = 10 .810 ± 160 BP- ICEN - 501 = 10.390 ± 300 BPLa primera de les datacions correspon a la base del nivell de caiguda d e

blocs del sector exterior del jaciment . La segona ha estat feta amb carbons pro-cedents de la primera llar documentada al nivell II (EC1NII) l'any 1988 i j adescrita i esmentada a l'apartat d'estructures de combustió . Aquestes dates en ssituen en moments que industrialment no són molt rics però que podríe mcol .locar en el límit final del paleolític superior .

Els carbons procedents de la campanya del 1990 es troben actualment e ntractament al laboratori de la Facultat de Química de la Universitat deBarcelona i contribuiran a continuar obtenint una seqüència tan àmplia com pu-gui de dates per a aquest jaciment .

CONCLUSIONS I PERSPECTIVES DE FUTUR

Com a síntesi de tot el que hem exposat fins aquí hem de fer una valoraci ópositiva, no tan sols dels resultats obtinguts fins ara, sinó sobretot de jes pers-pectives de futur que obre el jaciment .

Si haguéssim de donar un visió global i integral del paleolític a Catalunya ,tan sols tres jaciments podrien aportar seqüències més o menys llargues o ns'interrelacionessin indústries, datacions i dades paleoecològiques, per ordr ecronològic caldria recórrer a l'abric Romaní (Capellades, Anoia), a l'Arbred a(Serinyà, Pla de l'Estany) i a la cova del Parco . Aquest jaciment cobreix, amés, el segment cronològic final del paleolític superior, del qual l'Arbred an'està mancat, amb la qual cosa queda coberta de manera pràcticament contí-


2 5

nua la darrera glaciació . Aquesta és una de les principals aportacions de la covadel Parco, i l'hem desenvolupada molt sintèticament en l'apartat d'estratigrafia ,amb l'esment de les fases de A a E2, corresponents a les oscil .lacions del tardi -glacial fins al període atlàntic . La possibilitat de lligar aquesta sèrie estratigrà-fica amb datacions li dóna una dimensió única, de moment, al país .

Quant a la indústria, hem d'esperar que els futurs treballs ens permetra nconstatar la gran riquesa d'instrumental lític i ossi que coneixem a partir del streballs del Dr . Maluquer de Motes . L'excavació minuciosa ens permetrà dife-renciar cronològicament els successius moments d'ocupació, no diferenciats ales velles excavacions ; al mateix temps ens plantegem una ampliació de l'àre ade treball que triplicarà la superfície de paleolític superior, prèvia excavaci ódels 10 m 2 de potent estratigrafia neolítica encara existent a la cova . A la pos-sibilitat de conèixer aquesta evolució en el material lític, s'hi afegeix la presèn-cia d'elements ossis per primera vegada a Catalunya fora de Serinyà . La troba -lla de l'agulla ja esmentada en l'apartat corresponent ens situa amb claredat e nun magdalenià que esperem veure corroborat per les datacions radiocarbòni-ques de les estructures de combustió supra i subjacents .

La profusió d'estructures de combustió és també una dada de gran interès ,per la seva diversitat de formes i de disposicions . L'estudi acurat d'aquest con -junt ens ha de proporcionar dades de gran interès de tipus cronològic, paleoe-cològic i social, sobretot si tenim en compte que la seva abundància serà mol tgran, si jutgem per la secció de la cala Maluquer 1984 .

Però si dins de Catalunya la importància del Parco és gran, la seva inserciódins del panorama actual de la vall de l'Ebre i del vessant sud del Pirineu no fadisminuir aquesta consideració . Tot i que aquests darrers anys la conca del'Ebre, en el seu sentit més ampli (català, aragonès, etc .), ha anat proporcionantalgunes troballes importants del paleolític superior com ara l'abric dels Colls ola cova del Boix, a la vall del Montsant, al Priorat ; la Bauma de la Peixerad'Alfés, al Segrià o l'encara inèdit jaciment de Les Forques, prop de Graus, aOsca (comunicació personal de J . M. Rodanés), el Parco té tan sols un paral .le lclar industrialment i cronològica, que és la cova de Chaves, a Osca . Un ampl idesenvolupament del magdalenià, per sota d'un ric neolític (tot i que per sotaapareixen elements d'escotadura, absents al Parco) i una indústria òssia mol tsemblant serveixen, entre altres dades, per formular aquest paral .lelisme, quequeda palès a les publicacions contingudes a les actes de la reunió «Aragón-li-toral mediterráneo ; intercambios culturales durante la Prehistoria», de maig de l1990 a Saragossa . Aquesta i d'altres publicacions del nostre equip de trebal ldel SERP de la Universitat de Barcelona han anat donant la justa mesura de l aimportància del Parco en el context de la prehistòria catalana, situació que es-perem que es mantingui i s'incrementi en un futur immediat .

26


BIBLIOGRAFIA

BERGADÀ, M .M. (e .p .) : Aproximació a l'estudi sedimentològic-paleoclimàti cd'un assentament prehistòric : La cova del Parco (Alòs de Balaguer, LaNoguera ; rev . Cypsela, Girona .

FULLOLA, J .M . ; G.' ARGÜELLES, P. i MILLÀN, M. (1988) : «Noves aportacionsal coneixement de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera ,Lleida)», Actas del1 Congreso Internacional de Arqueología de Puigcerdá .Homenaje al Dr . J . Maluquer de Motes, juny del 1986, Puigcerdà, 3 fig . ,p . 29-35 .

FULLOLA, J .M. i BERGADÀ, M.M. (e .p.) : «Estudi d'una estructura de combustiói revisió dels nivells paleolítics de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, LaNoguera, Lleida)», vol. homenatge a Enrique Pla, València.

G e ARGÜELLES, P. i FULLOLA, J .M. (1990) : «El Paleolítico Superior Final enlas comarcas meridionales y occidentales de Cataluña», Cuadernos dePrehistoria y Arqueología Castellonense, 13, Castelló de la Plana, 6 fig . ,p . 17-38 .

MALUQUER DE MOTES, J. (1983-1984) : «Un jaciment paleolític a la comarca d eLa Noguera», Pyrenae, 19-20, Barcelona, 6 fig ., p . 215-233 .

MALUQUER DE MOTES, J . (1988) : «Mig segle de recerques prehistòriques a le svalls del Noguera Pallaresa i del Segre a les vores del Montsec» ,Comunicació al VIIè Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà ,1986 . Puigcerdà, p . 17-24 .

POCOVI, J . (1978) : «Estudios geológicos de las sierras marginales catalanas(Prepirineo de Lérida)», tesi doctoral, Fac . de Geologia, Univ . de Barcelona,Barcelona, 192 p .

Ca n'Isach (Palau-saverdera) :un assentament a I'aire lliuredel neolític mitjàJOSEP TARRÚS, JÚLIA CHINCHILLA, SARA ALIAGA ,ORIOL MERCADAL

HISTÒRIA I SITUACIÓ

El febrer de 1987, membres del GESEART' descobriren aquest importan tjaciment, a causa de l'obertura d'un carrer en la urbanització del mateix nom .Aquell mateix any es va fer una prospecció i des del 1988 s'hi excava sistemà-ticament .

L'assentament es troba en un replà del vessant sud-occidental de la serra d eRodes, sobre la cota 100 s .n .m., en una zona de contacte entre roques de gnei si d'esquist . És situat en un dels pocs punts que poden permetre un establimen thumà en aquesta regió, perquè a tocar la muntanya començaven els aiguamolls ,que han obligat a bastir els pobles al peu de la serralada o en llocs poc elevats .Es delimitat al nord pel torrent del Riutort, a l'est per l'espadat de la serra deRodes, mentre que al sud i a l'oest hi ha una cinglera d'esquist, que protegei xen semicercle el jaciment.

EL MEDI NATURAL

Segons els resultats de les anàlisis palinològiques 2 i antracològiques, 3 e lpaisatge que envoltava l'assentament al final del IV mil .lenni era molt més hu-mit que l'actual . Es tractava d'un entorn obert, dominat per herbàcies i arbusto s(Cistus, Erica i Calluna-vulgaris), amb clapes de boscos mediterranis (Pinus,Quercus i Olea-Phillyrea), al costat d'arbres de ribera (Tamariz, Corylus ave -

llana, Juniperus, Alnus glutinosa i Ulmus minor) . Cal destacar la presència de ltàxon Cerealia, que ens assegura l'existència de camps de conreu al voltant del'hàbitat.

(1) E . Carreras i M .D. Piñero .(2) F. Burjachs .(3) M .T . Ros .

28 TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA

Fig. 1 . Situació de l'assentament del neolític mitjà de Ca n'Isach (Palau-sa -verdera, Alt Empordà) .

TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA 29

Fig. 2 . El nivell Ib de l'espai d'habitatge 1 (EH1) .

EL JACIMENT ARQUEOLÒGI C

L'assentament

De l'assentament de Ca n'Isach només coneixem ara com ara l'espa id'Habitatge 1r o Estructural 1, que engloba actualment 28 estructures diverse sen tres nivells o pisos d'ocupació .

Sabem que hi ha altres possibles zones d'edificacions, com l'estructura 26 ,desplaçada més al sud-oest de l'anterior, que pot ser un nou Espai d'Habitatge .

Tot sembla indicar que en el replà de 800 m 2 que ocupa l'assentament h ihavia més d'una gran estructura o espai d'habitatge .

Cal comprovar també la presència de possibles restes d'un mur d'aspect evell i de grans blocs a la part nord-oest .

L'estratigrafia

S'han pogut diferenciar tres estrats en el conjunt del jaciment, a part del su-

perficial, força remenat per les màquines excavadores .—Estrat I, de sones marró clar, compactes, amb restes d'estructures i amb

material arqueològic del neolític mitjà i una potència d'uns 50 cm .

30


Fig. 3. Materials arqueològics.


3 1

–Estrat II, de sorres marró fosc compactes, amb només una estructura cone-guda en aquests moments (no excavat) . El material arqueològic és del neolíti cmitjà, amb uns 20 cm de potència.

–Estrat III, de sorres engrunades, groguenques, arqueològicament estèril .

L'Espai d'Habitatge 1

Aquest és limitat per un mur o sòcol gairebé semicircular, amb els dos ex -trems engruixits i de forma quadrangular; que s'estén de nord-oest a sud-oest .D'ambdós, el millor conservat és el del sud-oest .

El mur descansa sobre l'estrat I i al seu redós hi ha 3 nivells d'ocupació (Io ,Ia, Ib) . Es tracta d'un parament fet amb grans lloses, d'esquist generalment, ales vores, a l'interior de les quals hi ha un reompliment de blocs de gneis, es -quist, quars (roques locals) de mides mitjanes i petites . El seu gruix varia entre50 i 60 cm de potència, excepte a la plataforma quadrangular de l'extrem sud ,on només hi ha una filada de lloses-blocs d'escassa potència (entre 15 i 20 cm) .

Es més probable que es tracti d'un sòcol que d'un mur, tal com s'entén e nmoments posteriors . Aquest sòcol tindria clavats'pals de mides diverses, i cor-respondrien a aquesta funció els forats de pal localitzats a l'interior de l'estruc-tura 1 (est . 1A a 1G) . La seva funció sembla relacionada amb el tancament oarrecerament de l'espai que hi ha al seu interior . Aquí es van localitzar tres ni -vells, que corresponen a tres pisos d'ocupació d'una durada limitada, sempr edins del neolític mitjà . Així, 1'estratigrafia coneguda en aquest Espaid'Habitatge 1 és la següent :

–Estrat I . –Nivell lo, entre les cotes de 50 i 60 cm .–Nivell la, entre les cotes de 60 i 80 cm .–Nivell Ib, entre les cotes de 80 i 100 cm .–Estrat II, entre les cotes de 100 i 120 cm, (sense excavar) .–Extrac III, roca local de gneis .Els nivells Io i la són presents en tota la superfície de l'habitatge, mentr e

que el nivell Ib, només apareix dins de la zona protegida pel mur sòcol . Això ésdegut que aquest nivell lb es troba sedimentat dins de la suau depressió o con -ca que hi ha dins d'aquest EH1 (natural o bé artificial) .

La distribució dels materials

Mitjançant la projecció en dues seccions (nord-sud i est-oest) de tots el smaterials arqueològics apareguts a 1'EH1, entre els nivells Io-Ib, es pot obser-var clarament la seva forta concentració en una franja que va des de la cot a1000 . Dintre d'aquesta franja, la zona més densa correspon a la base del nivel lIb, i ja més esclarits també marcats els pisos lo i Ia . Pel que fa al pendent, s'ob-serva una més gran concentració en els quadres interiors de 1'EH1, tant de nor da sud com d'est a oest .

32


La projecció en planta d'aquests mateixos materials 4 , s'ha dividit en 6 cate-gories diferents : ceràmica, indústria lítica tallada, elements de mòlta, indústri ade roca polida, discos i inscultures, i s'han considerat els materials pertanyent sa estructures . D'aquesta manera, en el nivell lb s'observa una clara concentra -ció dels elements de mòlta i la indústria de roca polida a l'extrem nord-occi-dental de 1'EH1, mentre que les altres categories estan més repartides per tot ala seva extensió . Aquesta distribució ens indicaria l'especialització d'una zon aen la mòlta dels cereals . També es pot observar que els materials del nivell I bqueden dins de l'àrea interna de 1'EHI .

Sòls d'habitació i estructures

La mateixa distribució dels materials arqueològics, a les seccions, ens mar -

ca l'existència d'una franja molt clara d'ocupació neolítica de 1'EH1, separabl een tres nivells distints . De fet, però, és l'existència d'estructures obertes o im-plantades a les cotes d'aquests pisos d'habitació el que ens defineix amb mé sseguretat aquestes diferents etapes d'ocupació de 1'EH1 . Aquestes estructuresqueden, a vegades, fins i tot sobreposades, amb la qual cosa la seva seriació enel temps queda assegurada .

Pel que fa a la distribució concreta del tipus d'estructura dins de cada sò l

arqueològic, podem observar el següent :–Al nivell Ib, de sud a nord, tenim un possible foc pla (est . 2A), a tocar e l

mur, i 3 cubetes de combustió, una al costat de l'altra, a la part central i occi-

dental de 1' EH 1 .Els forats de pal són abundants en aquesta fase, perquè sense comptar el s

que existeixen al mur-sòcol, hem pogut localitzar-ne 7 . D'aquests, 2 són a l'ex-terior de l'estructura 1, un a l'extrem nord-est (est . 10) i l'altre al sud-oest (est .5), mentre que els altres es disposen longitudinalment ; són les estructures 3, 30 ,24, 25 i 12 .

També tenim dins d'aquest nivell l'estructura 23, que hem considerat din sde la categoria de «braser», i que se situa a la zona sud de 1'EHI .

–Al nivell Ia, tindríem les 2 cubetes de combustió existents (est . 4 i 14), si-tuades, la primera, damunt de l'estructura 20, en el centre de l'EHI, i la sego -na, una mica més al nord-est .

Els forats de pal d'aquest nivell, se'n troben dos a prop d'altres estructures ;així tenim l'estructura 28 a prop d'una estructura de combustió (est . 14), i l'es-tructura 9 al costat de l'estructura de conservació 8 ; d'aquest tipus també só nles estructures 6 i 15 .

Dins d'aquest nivell, l'estructura 8 es considera una petita fossa de conser-vació, la qual es troba a la zona nord-est de 1'EH1, just al límit de la zona in -

terna .

–Al nivell Io les estructures d'implantació (forats de pa]) són 2 (est . 11 i est .

(4) M . Buch.


3 3

27) . En aquest nivell s'obren 4 noves cubetes de combustió, totes a la zona ex -

terna de 1'EHI . Una d'elles, l'est 13, posseeix 3 subestructures d'implantació a lseu voltant.

Dins d'aquest nivell trobem l'estructura 29, la qual hem considerat que e stracta d'un «braser» . Per acabar cal parlar de les estructures 7 i 17, les més in-

ternes d'aquest nivell, les quals han estat considerades com de conservació al -hora que no sembla que es relacionin amb cap altra estructura d'aquest pis .

De la distribució espacial d'aquestes diverses estructures, cadascuna al se upis d'ocupació, sembla que se'n pot deduir la voluntat dels grups neolítics deCa n'Isach de formar concentracions d'estructures de combustió i de «brasers» ,amb forats de pal sovint relacionats amb aquestes, possiblement per a funcion sde trípode aeri . Els forats de pal concentrats a l'angle oest de 1'EH1, dins de lnivell Ib, poden tenir aquesta funció en relació a les properes estructures d ecombustió (est . 20, 21 i 24) . Aquesta relació s'estableix en tots els nivell sd'ocupació. Altres forats de pal, d'altra banda, apareixen desconnectats d'es-tructures d'aquesta classe, i cal veure'ls relacionats amb l'estructura de tanca-ment de 1'EH1 . Finalment, les estructures considerades d'emmagatzematge(est . 8 i 17) i en particular la 17, que potser contenia una reserva d'aigua, no -més apareixen als nivells la i Io, i estan situades prop del límit extern de 1'EH1 .

Cabana o recinte d'ús social ?

Queda per resoldre el problema de la funció que tenia aquest Espaid'Habitatge lr de Ca n'Isach . Si ens fixem en la possible existència de zone sde treball que semblen identificar-se a partir de la distribució dels materials (ni -vell Ib), i en la varietat d'estructures de combustió o d'emmagatzematge (bra-sers, sitges), el model d'ocupació humana resultant sembla el d'un hàbitat per-manent. També ens fa pensar això la superposició de pisos d'habitació, que de -

laten un marge de temps suficient perquè algunes estructures de combusti ósiguin substituïdes per altres que sovint s'hi sobreposen . No es pot descartar, é sclar, que es tracti d'estructures d'amortització ràpida, però això no varia subs-tancialment el model d'ocupació que proposem, sinó només la seva durada .

A hores d'ara, la hipòtesi que l'assentament de Can n'Isach sigui una caba-na o aixopluc de caire permanent sembla, doncs, més probable que la que e stracti d'un recinte d'ús purament cerimonial o una simple cleda per al ramat .

TIPUS D'ESTRUCTURES

A Ca n'Isach s'han localitzat i excavat multitud d'estructures (30 en aquest smoments) que corresponen a funcions diferenciades . Segons aquesta probablefunció es pot fer una primera classificació en estructures de tancament, de sos-teniment, de combustió i de conservació. Aquesta divisió s'ha realitzat teninten compte tant la seva forma com el seu contingut (sediments, materials) .

34


Aquest darrer ha estat sovint l'únic element fiable a l'hora de definir aquestesfuncions .

Estructures de tancament

En aquest grup englobem els murs o sòcols que delimiten els espais d'habi-tació de Ca n'Isach . Són les estructures 1 i 26 .

Estructures de sosteniment

–Tipus A : Es tracta de forats d'implantació per a estaques d'un diàmetrecomprès entre 10 i 15 cm . Podem diferenciar-ne dos subtipus, a) simples forat scirculars, profunds (est . 5A-B) ; b) forats quadrangulars, profunds amb falque s(est . 6, 11, 30) .

–Tipus B : Es tracta de forats d'implantació per a pals mitjans d'un diàmetrecomprès entre 15 i 25 cm . En coneixem un únic tipus : forats ovalats amb fal-ques, mitjanament profunds (estructures 3, 9, 10, 27 i 28) .

–Tipus C : Es tracta de forats d'implantació per a grans pals d'un diàmetrecomprès entre 40 i 50 cm . Podem diferenciar-ne dos subtipus : a) forats ovalat samb falques, poc profunds, en cuberta (est . 12, 24 i 25) ; b) forats ovalats ambfalques, poc profunds amb solera de lloses (est . 15) .

A l'estructura 1, que encercla l'Espai d'Habitatge Ir, hi observem forat sd'implantació del tipus B (est. 1D, E, F, G) i C1 (est. 1A, B, C), mentre que al'estructura 26 només hi coneixem, ara com ara, una subestructura (26A) del ti-pus Ab .

Estructures de combustió

Les estructures de combustió són molt abundants a Ca n'Isach i també só nles més fàcilment identificables . Seguint el treball de Jean Gascó (1985) pode mfer dues grans divisions entre les estructures de combustió de Ca n'Isach; el sfocs plans i les cubetes de combustió .

Els focs plans

Només tenim una estructura (est . 2A1), la qual consisteix en una acumula-ció circular de cendres i carbons d'uns 85 cm de diàmetre per uns 10 cm depotència . Estava delimitada per petites plaquetes d'esquist i al seu centre, ensuperfície, hi havia una concentració de petits quarsos cremats .


3 5

Les cubetes de combustió

Tenim 10 exemples a Ca n'Isach, i n'hem diferenciat cinc tipus .Tipus A . Representat per l'estructura 20, es tracta d'una cubeta circula r

molt poc profunda (16 cm de potència) i força gran (150 cm de diàmetre) . Ensuperfície presenta una capa de terres marronoses clares, sense cendres ni quar-sos cremats . Entre aquesta capa i la següent de terres marró fosc, hi ha algun squarsos cremats i uns quants carbons .

Tipus B. Representat per l'estructura 4, es tracta d'una cubeta circular forç aprofunda (28 cm de potència) i de dimensions mitjanes (115 cm de diàmetre) .En superfície presenta una capa de terres marronoses clares, a sota hi ha un acapa de cendres i de carbons amb algun quars cremat .

Tipus C. Representat per l'estructura 2A2 . Es tracta d'una cubeta circularforça profunda (20 cm de potència) i de dimensions mitjanes (85 cm de diàme-tre) . En superfície presentava una capa de cendres i de carbons, a l'interior d ela qual hi havia algun quars cremat . A sota hi ha una capa de terres marró fosc .

Tipus D . Representat per les estructures 14, 16, 18, 19, 21 i 22 . Són cubetescirculars força profundes (entre 25 i 33 cm de potència), a excepció de l'es-tructura 21 que només té 16 cm de fondària, i les seves dimensions són gran s(entre 140 i 187 cm de diàmetre) . En superfície presenten una capa de terresmarronoses clares, sense cendres ni quarsos cremats . A sota hi ha una capa d ecendres i de carbons amb algun quars cremat. Finalment, la darrera capa és d eterres marró fosc amb petits quarsos cremats molt triturats .

Tipus E. Representat per l'estructura 13, que és una cubeta força profund a(25 cm de potència) i de dimensions grans (145 cm de diàmetre) . En superfíci epresenta una capa de terres marró fosc amb petits quarsos cremats .

Estructures de conservació

Aquest tipus d'estructures han estat les de més difícil interpretació de C an'Isach; de fet, els tipus següents que proposem els hem adscrit a una o altracategoria com a hipòtesi de treball i, per tant, no estem pas segurs que la funci óque els assignem sigui realment la que tenien originalment . En total es tracta de5 estructures .

Brasers

Aquest tipus és representat per les estructures 23 i 29 . Es tracta d'una cube-ta circular poc profunda (entre 14 i 15 cm) i de petites dimensions (entre 45 i55 cm de diàmetre) . En superfície presenta una capa de terres marronoses cla-res, sense cendres ni carbons, però amb algun bloc de roca local . A sota hi hauna capa de cendres i algun carbó . Aquest tipus d'estructura, la considerem qu ees pot englobar en la categoria de «brasers» de Jean Gascó, és a dir, dipòsits decendres .

36


Sitges

Són representades per les estructures 8 i 17, que representen dos subtipu sdiferents .

Tipus A . L'estructura 8 és una fossa circular força profunda (30 cm) i de di-mensions mitjanes (105 cm de diàmetre), que des de la superfície té una capade terres marronoses clares, sense cendres, que n'és l'únic sediment . Estava re-omplerta de blocs de gneis i esquist . L'existència d'un fragment d'os (no deter-minable) dins de l'esmentada estructura i davant les característiques d'acides adel sòl, que no permet la conservació d'aquest tipus de restes, en fa significati-va la presència .

Tipus B. L'estructura 17 és una fossa circular profunda (40 cm) i de dimen-sions grans (130 cm de diàmetre) . Des de la superfície presenta una capa de ter -res marronoses clares, sense cendres i carbons, que n'és l'únic sediment . El se uinterior estava «folrat» amb grans lloses d'esquist clavades i al seu fons, un asolera de blocs de gneis, estava reomplerta amb blocs . La presència d'un granfragment de terra cuita podria indicar que estava parcialment revestida o tapad aamb aquest material .

Cisterna

L'estructura 7 és la més complexa de totes les estructures excavades a C an'Isach. Es tracta d'una cubeta circular molt profunda (75 cm) i de grans di-mensions (130 cm), les parets de la qual eren revestides amb grans lloses d'es-quist clavades verticalment reomplerta amb nombrosos blocs . Dintre seu es di-ferenciaren tres capes de sediments: la primera i la més potent era de terres mar-ró clar, la segona amb terres marró fosc i la tercera, que cobria tot el seu fons ,era formada per terres molt argiloses i humides . Aquesta singular de l'últim ni -vell, a causa del fet que la resta de sediments són fets amb sones per descom-posició de les roques locals, ens pot donar la clau de la funció original d'aques-ta estructura ; aquesta capa sembla que només s'ha pogut formar per un llar gcontacte amb aigua estancada .

LA CULTURA MATERIAL

Els vasos ceràmic s

Els fragments ceràmics de Ca n'Isach corresponen a vores exvasades o re -entrants, amb llavis de tipus arrodonit, aprimat o engruixit ; sense que hi hag iuna presència de llavis aplanats o bisellats . Les pensions són majoritàriamen tmugrons o mamellons, alguna vegada perforats, amb alguna nansa de cinta ver-tical i també alguna nansa tubular (vertical o horitzontal) . Les bases són gaire-bé sempre arrodonides amb presència, però, d'alguna base plana o aplanada ,corresponents a vasos mitjans o petits . Els acabats de les superfícies són sem-


37

pre llisos (possiblement polits), malgrat la mala conservació dels fragments .Les úniques decoracions conegudes són algunes petites incisions i algun esgra-fiat geomètric sobre vasos petits .

D'entre els vasos de Ca n'Isach, en podem fer dues grans distincions : el svasos d'emmagatzematge i els vasos domèstics . Els primers són sempre pre-sents en els llocs d'hàbitat, on servien per emmagatzemar els aliments (líquid so sòlids) o les manufactures sobrants . Les formes d'aquests vasos corresponena grans gerres cilíndriques, sovint provistes de mamellons o grans nanses decinta a la part superior del recipient .

Com a vasos domèstics entenem els vasos petits i mitjans que devien teniruna funció quotidiana o domèstica, és a dir, els bols, escudelles, tasses carena-des i olles, emprats per cuinar o per alimentar-se . Els bols poden portar algu nmugró com a element de prensió o bé com a adornament, formant una coronasota el llavi, mentre que les escudelles acostumen a no dur-ne cap . Les tasse scarenades poden dur nanses tubulars verticals o horitzontals i també nanses decinta petites ; mentre que les olles duen mugrons o mamellons sota la vora o b évan provistes de nanses de cinta .

La indústria lítica

La indústria lítica tallada és feta sobre diversos tipus de sílex (beix, marró ,vermellós, negre), entre ells el melat, també sobre quars i cristall de roca .S'empraren nuclis polièdrics, de tortuga i sobretot prismàtics, que quan són d esílex els trobem sempre en estat d'explotació final i, en canvi, quan són dequars, es recuperen a vegades quasi sencers . S'han trobat diversos rierencs dequars, amb senyals de percussió en un extrem, que poden haver estat els per-cussors emprats en aquesta indústria lítica .

Del total de les extraccions, dominen les làmines sobre les ascles, amb va-lors mitjans compresos entre les ECA (Extraccions Curtes Amples) i les E L(Extraccions Llargues), encara que la majoria són ECE (Extraccions Curte sEstretes) .

Aquestes làmines o ascles eren convertides amb retocs abruptes, sobreele-vats, simples o plans, en geomètrics (triangles i trapezis), làmines amb dors ,trepants, raspadors, osques, puntes foliàcies i sobretot en làmines amb retocsmarginals, com a peces de falç o com a ganivets .

La indústria sobre roca polida

Les eines sobre roca polida són fetes totes sobre corniana, menys una des-tral que és d'esquist verdós . Destaquem una massa amb ranura central de gneis ,diversos polidors sobre quars i diverses destrals sobre corniana.

38


Els elements de mòlta

Gairebé totes les pedres de molí trobades són barquiformes, sobre gneis oesquist, encara que també n'hi ha alguna de rectangular. No falten tampoc le smans de molí, troncocòniques o prismàtiques, fetes sobre les mateixes roqueslocals .

Els discos

Un altre element comú de Ca n'Isach amb els dòlmens antics i les ciste samb túmul de l'Alt Empordà són els «discos» . Es tracta d'objectes circulars d emides variables (entre 70 i 190 mm), a vegades perforats, que han estat retallat sper retocs simples directes o bifacials, sobre esquistos i rarament en quars .

Les insculture s

La seva presència permet de relacionar el jaciment amb els sepulcres de cor-redor i cistes amb túmul de la mateixa zona . Les trobem localitzades en llosesque formen part de l'estructura 1 o 26 i també en pedres de reompliment a l'in-terior d'alguna estructura. Es tracten principalment de cassoletes amb regue-rons .

La cronologia de Ca n'Isach ha permès envellir l'aparició d'aquestes ins-cultures fins al final del IV mil .lenni aC, moment en què també apareixen el sprimers sepulcres de corredor de I'Albera-serra de Rodes-cap de Creus, i qu eens relaciona l'hàbitat a l'aire lliure de Ca n'Isach amb aquestes construccionssepulcrals .

Els recursos alimentari s

L'absència gairebé de restes òssies es deu a l'alt índex d'acidesa dels sedi-ments geològics on es troba situat l'assentament . Això ens priva d'una impor-tant font de dades arqueològiques (paleoeconòmiques i ambientals), i també d epoder assegurar la funció original d'algunes estructures . Fins al moment tam-poc no s'han recuperat restes carpològiques entre els carbons procedents de lesestructures de combustió .

LA CRONOLOGIA ABSOLUTA

Es van fer dues datacions de C14 a partir d'una mostra de carbons proce-dent de la mateixa estructura, la est . 2, la qual es tracta d'un foc pla del nivel lIb a l'interior de l'Espai d'Habitatge 1 . Les datacions són les següents :


3 9

—UBAR-164 :5060 ± 100BP . . .= . . .3110 ± 100BC . . .= . . .4105-3655BC (calibrat) .—GAK-14234 :4660 ± 100BP .= . . .2710 ± 110BC . . .= . . .3760-3155B CTambé es va fer un mesurament per termoluminiscència 5 sobre un fragment

ceràmic del nivell Io de 1'EH1, als laboratoris del Centre de Recherch eNucleaire d'Estrasburg amb els resultats següents :

TL(CNRS) :3250 ± 215aC, en anys reals . . .= . . .3465-3035B CAquestes datacions ens situen Ca n'Isach al final del IV o inicis del II I

mil .lenni, en cronologia C14 convencional, o bé a mitjan IV mil .lenni en cro-nologia real o calibrada .

CONSIDERACIONS FINALS

Pel que ara sabem, Ca n'Isach devia ésser un assentament a l'aire lliure, fi xi d'una certa importància poblacional, si s'ha de jutjar per la multitud d'estruc-tures d'habitació trobades en els tres sòls arqueològics estudiats a 1'EH1 .

Aquests tres nivells de 1'EH1, i també l'estrat II subjacent del neolític mitjà ,ens indiquen una certa durada de la vida d'aquest hàbitat .

La seva situació, en un replà molt favorable per a un assentament fix, pro pd'un torrent i dominant la plana, són arguments a favor de considerar aquest ja -ciment com un hàbitat important, un nucli central de població .

L'existència de dos sepulcres de corredor amb cambra subcircular (Barrac ad'en Rabert i Mas Bofill) a 150 m al nord i al sud del jaciment, que poden ha -ver estat bastits també al final del IV o al principi del III mil .lenni aC (no cali-brat), poden ser interpretats com la necròpoli d'aquest poblat neolític .

En tot cas, Ca n'Isach, és un assentament a l'aire lliure del neolític mitjà pl ede Catalunya dins d'un possible Grup Empordanès (amb ceràmiques d'estilMontboló en un context Chassey), que podria actuar espacialment com un gru pintermedi entre el Chassey i els sepulcres de fossa (Vallesà-Solsonià) .

BIBLIOGRAFI A

BEECHING, ALAIN ; GASCÓ, JEAN (1989) : Les foyers de la Préhistoire récent edu Sud de la France. (Descriptions, analyses, et assais d'interpretation) .Actes du Colloque de Nemours 1987 . Memoires du Musée de Préhistoir ed'lle de France, 2, p . 275-292 .

BEECHING, ALAIN ; MOULIN, BERNARD (1981) : Les structures de combustiondes niveaux supérieurs de la Baume de Ronze (Ardéche) . Première appro-che Bulletin de la Société Préhistorique Française . Tom 78 .

GASCÓ, JEAN (1985) : Les installations du Quotidien, DAF, núm. 1, París, 140 p .

(5) C . Navarro.

Un nou assentament del bronze-ferroal Vallès : Can Roqueta(Sabadell, Vallès Occidental )SÍLVIA BOQUER, LUIS GONZÁLEZ,ORIOL MERCADAL, TERESA RODÓN ,LAURA SÁEN Z

El jaciment de Can Roqueta és un assentament a l'aire lliure amb una eco-nomia basada en activitats agrícoles, ramaderes i metal .lúrgiques . Cronològi-cament presenta dues fases d'ocupació . La més antiga, del bronze mitjà, ambuna estructura d'emmagatzematge i una doble inhumació, que possiblemen taprofitaria una estructura amb una altra funció primària . La segona, entre elssegles VII i VI aC, documentada en 4 estructures, 3 d'emmagatzematge, una d eles quals conté les restes d'un ase en connexió anatòmica, i un fons de cabana ,on es va documentar un fragment de ceràmica al torn fenícia .

SITUACIÓ DEL JACIMENT (MARC GEOGRÀFIC I GEOLÒGIC )

El jaciment arqueològic de Can Roqueta és al municipi de Sabadell, Vallè s

Occidental . Es troba situat a uns 700 m al sud de Torre Romeu, barri d eSabadell sobre la ribera est del riu Ripoll . El seu nom deriva de la masia ano-menada Can Roqueta, encara existent en aquest lloc .

Les estructures arqueològiques varen ésser localitzades, aproximadament ,entre la part posterior d'unes naus industrials de recent construcció i la líni ad'alta tensió que travessa la zona en direcció NW-SE .

Geogràficament cal situar el jaciment en el centre del sector occidental de l adepressió del Vallès, fossa tectònica amb orientació SW-NE i altituds inferior sals 200 m s .n .m. El substrat geològic és constituït per dipòsits miocènics d'ori-gen continental i de granulometries diverses, llims i argiles marró-vermellosesamb abundants nòduls calcaris, on es troben excavades les estructures arque-

ològiques .

ANTECEDENTS HISTÒRIC S

La serra de la Salut, elevació on se situa la masia de Can Roqueta, és unaàrea coneguda arqueològicament des del començament d'aquest segle amb l atroballa de restes prehistòriques i romanes .

42


Fig. 1 . Plantes i seccions de les estructures.


4 3

El 1913, Joan Vila i Cinca, aleshores director del Museu de Sabadell, va lo-calitzar restes d'una necròpoli d'incineració en un indret sense determinar pro -per a la masia esmentada, materials que foren dipositats al Museu i posterior -ment estudiats per Lluís Marià Vidal i Pere Bosch i Gimpera . Des d'aquest des -cobriment, diversos investigadors han utilitzat aquests materials com a dade sper a la realització dels seus treballs, com és el cas de Vicenç Renom, Joa nMaluquer de Motes, Martín Almagro Gorbea, i més recentment, Gonzalo Rui zZapatero i M. Àngels Petit .

Com a conseqüència del coneixement de l'existència de restes arqueològi-ques a l'àrea de Can Roqueta, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat deCatalunya va contractar un arqueòleg per controlar els treballs de rebaix de le sobres d'infrastructura del polígon industrial . Aquest control, efectuat sobre un asuperfície total de 46 .390 m2 , va donar com a resultat la localització de 7 es-tructures prehistòriques, a més d'una zona (Sector A) amb presència de ceràmi-ca però sense cap estructura associable .

LES ESTRUCTURES ARQUEOLÒGIQUES

Del conjunt de les estructures, la número 1 se situa cronològicament en uncontext del bronze mitjà, les números 2 i 4 són de difícil caracterització crono-cultural i les estructures 3, 5, 6 7 i el sector A poden ser datats en la transicióentre els segles VII i VI aC.

L'estructura del bronze mitj à

La planta consisteix en dos cercles (la forma és aproximadament la d'un 8 )d'un diàmetre d' l i 1,10 m. La profunditat màxima és d'1,88 m. En principi ,semblava que es tractava d'una mateixa estructura, però l'existència d'un peti ttestimoni documentat a partir dels darrers 15 cm fa pensar en la possibilita td'una separació real entre ambdues .

A partir d'aquestes dades podem formular diferents hipòtesis quant a l adinàmica d'utilització de la fossa . En primer lloc, es pot tractar bé de dues es-tructures independents en les quals l'element separador es malmet o bé d'un aestructura més complexa consistent en dues fosses comunicades .

Estructures de dificil atribució cronològica

Morfològicament les estructures 2 i 4 són assimilables, caracteritzades pe rla forma de les parets (indiferenciades) i pel fons (còncau) . Les podríem classi-ficar com a cubetes o com a restes d'estructures de les quals només s'ha con -servat el fons .

En l'estructura 4 van ser documentades restes òssies de dos individus sens ecap connexió anatòmica, un d'ells adult i l'altre infantil . No es va trobar mate-

44


rial que es pogués considerar com a element d'aixovar funerari . Això ens fapensar que no és una estructura concebuda amb finalitats funeràries, sinó qu eaquestes restes òssies van ser dipositades una vegada l'estructura ja era amor-titzada .

Es tracta clarament d'un enterrament secundari, en què s'observen tres de -posicions ben diferenciades :

1.Un crani d'adult.2. L'esquelet postcranial d'un adult (suposadament el mateix) .3. Una mandíbula infantil .L'estudi de les restes òssies, efectuat per les antropòlogues C . Castellana ,

A . Malgosa, E . Subirà i T . Carrasco, les atribueix a un individu de sexe mascu-lí, adult jove (25/35 anys) i de tipologia mediterrània gràcil . Presenta càries icarrall moderats, a més d'hipoplàsia en canines i incisives, que indica una defi-ciència alimentària als 4/6 anys .

La troballa d'inhumats dins d'estructures en fossa de plata aproximadamen tcircular i retallades al substrat geològic és cada cop més comú en jaciment samb cronologies situades entre el final de 1'eneolític/calcolític i el bronz emitjà ; la seva àrea de dispersió comprèn les comarques de l'Alt Penedès ,Vallès Occidental i Osona, en medis geogràfics molt semblants . Com aparal .lel més proper cal esmentar les troballes de la Bòbila Madurell (Vallè sOccidental) on, a més d'un enterrament secundari, es constata la presènci ad'infants o de joves dins la mateixa estructura que els adults .

Les estructures de la transició entre els segles VII/VI aC

Les estructures d'aquesta fase (3, 5, 6 i 7) tenen com a característica comu-na la seva planta circular, però s'han pogut establir dues variants pel que fa re-ferència a la forma de les parets i a la possible funcionalitat .

Les estructures del primer grup (3, 5 i 6) tenen el diàmetre de boca comprè sentre 0,97 i 2 m, el diàmetre de fons entre 1,78 i 2,20 m i l'alçària màxima en-tre 0,64 i 2 m .

En el segon grup només hi ha una estructura, la 7 . El seu diàmetre màximés de 3,20 m i l'alçària, 0,70 m .

No tenim testimonis clars de la funció primària per a la qual les fosses fo-ren construïdes, però sí el d'un segon moment d'utilització com a fosses detrí-tiques, fet que queda justificat per les característiques del reble :

—Aleatorietat de la dispersió del material arqueològic a l'interior de l'es-tructura (ceràmica, restes òssies de fauna, tovot, peces de molí . . .) .

—Fragmentació predeposicional dels materials .—Presència d'un alt contingut orgànic en el sediment .Centrant-nos en la funció primària, ja hem esmentat la manca d'evidèncie s

en el registre arqueològic, però a partir de les característiques morfològiques ide la interpretació sobre estructures similars a Catalunya (Bòbila Madurell, sit-ges de Bellaterra, Can Soldevila, Institut de Manlleu . . .), creiem que les podem


45

interpretar com a sitges d'emmagatzematge . La presència de carbons i cendre sa l'interior podria ser deguda a l'abocament indiferenciat de sediment despré sde la inutilització de l'estructura .

El segon grup és representat per l'estructura 7 . No s'ha conservat la plantacompleta, encara que la seva morfologia i l'extensió de la part excavada per -meten deduir una forma arrodonida . La paret és irregular ; mentre que al nord(amb major potència de sediment) i a l'est és còncava, i al sud és obliqua . Pera la definició de l'estructura 8 s'ha utilitzat la tipologia establerta a partir de le sestructures del jaciment «Arenero del Soto» (Madrid), basada en l'estudi de le sseccions dels fons de cabana i el seu reble .

A partir d'aquesta tipologia, considerem l'estructura 7 com un fons de ca-bana amb el fons aplanat, parets amb tendència corba, recta o oberta (Tipu sIV) . Quant al tipus de reble, el sediment és argilós i homogeni amb la presèn-cia d'una llar (Tipus VI) . La llar és de tipus pla, limitada . Es caracteritza per l apresència d'un límit parcial de la zona de combustió consistent en pedres i to -vots que envolten una superfície argilosa amb cendres on no van aparèixer res -tes òssies ni ceràmiques .

El contingut arqueològic és baix en proporció amb les dimensions de l'es-tructura . La ceràmica, disposada arbitràriament, està molt fragmentada, i no -més al fons, a prop de la llar, es va documentar una peça amb els fragments e nconnexió .

MATERIALS ARQUEOLÒGIC S

Restes ceràmiques

A partir de l'estudi del conjunt del material ceràmic s'ha establert l'existèn-cia de dos moments cronològics en el jaciment . El primer, situat en el bronzemitjà (1500/1250), i el segon, en la fase de transició entre els segles VII i VI aC .

Únicament pertany a aquesta fase l'estructura 1, en què es van recupera r748 fragments . L'estudi dels trets morfològics ha permès diferenciar diverso sgrups ceràmics :

—Grup 1 . Grans contenidors, caracteritzats per la seva elevada capacitat, e nquè es diferenciarien :

—Vasos de perfil hemiesfèric amb el fons pla, vora dreta i llavi pla amb per-foracions de secció circular i una llengüeta a prop de la vora . Superfície exter-na rugosa .

—Vasos carenats amb la vora exvasada o recta, llavi arrodonit i fons convex ,llengüetes sobre la carena. Decoració incisa/impresa en el llavi .

—Grup 2 . Vasos de perfil en S, amb un mugró a la paret i la superfície ex -terna pentinada .

—Grup 3 . Vasos globulars, amb una perforació circular a la part superior de lcos que podria ser un forat de suspensió .

—Grup 4 . Vasos subcilíndrics, i Grup 5, vasos de perfil trancocònic, ambdó samb la superfície externa rugosa.

46


–Grup 6. Bols, amb mugró a la part mitjana del cos o llengüeta a prop de l avora i la superfície externa rugosa o allisada.

Pel que fa a les decoracions, podem diferenciar l'existència de decoracion splàstiques, incises i impreses, amb un predomini de les plàstiques :

–Decoracions plàstiques, inclouen els fragments amb la superfície extern arugosa i amb cordons, els quals poden estar incisos o impresos i disposats demanera paral .lela, formant un motiu en forma de V, disposant-se de manera ra-dial entorn d'un arrencament de nansa, etc .

–Decoracions incises, que se situen al llavi o al cos de la peça i desenvolu-pen, en aquest cas, el motiu «d'espina de peix», o bé pentinades .

–Decoracions impreses d'unglades a la paret, però bàsicament situades e nel llavi, i que poden ser digitals, d'unglades o bé fetes amb un element de sec -ció circular mitjançant el qual s'efectuarien impressions d'uns 5 mm de diàme-tre i 2 de profunditat o de 4 cm de profunditat . En aquest cas, és possible qu eno es tracti únicament d'un motiu decoratiu sinó que podria servir com a ele -ment de suport per a una cobertura que protegís el contingut del recipient, u ngran contenidor .

FASE 2

Incloem en aquest segon moment les estructures 3, 5, 6, 7 i el sector A, qu ehan donat un total de 969 fragments ceràmics, un 15,3 % dels quals tenen for-

ma i un 19,9 %, decoració .A nivel morfològic, predominen les vores rectes o exvasades amb el llav i

arrodonit o bisellat i es dóna la presència de vores corresponents a plats/tapa-dora . Els fons més abundants són els plans, si bé també trobem, en un cas, elpeu anular (fig . 2 .1) . Quant als elements de prensió, a més de les nanses de sec -ció en cinta o arrodonida, hi ha una llengüeta .

Dins de les decoracions, es diferencien la incisa, amb un clar predomini deles superfícies pentinades sobre les acanalades, aquestes últimes caracteritzade sper la disposició horitzontal dels canals ; la impresa, digital, en un cas situat enuna zona molt propera al fons ; la plàstica, amb cordons principalment impresoso incisos i en menor nombre, llisos . Els cordons impresos/incisos se situen ma-joritàriament al coll de la peça, i constitueixen l'anomenat coll orlat (fig . 2dalt), el qual freqüentment s'associa amb la superfície externa pentinada .

A l'estructura 7 (fons de cabana) i al sector A es van recuperar tres frag-ments ceràmics remarcables, dos dels quals són fets al torn . El primer és unfragment informe, amb una decoració pintada de dues bandes horitzontals d ecolor negre sobre una engalba de color vermell, que s'assigna culturalment a lmón fenici (fig . 2 .3) ; el segon no té ni forma ni decoració i el tercer, fet a mà ide pasta verdosa, presenta una nansa horitzontal de secció aplanada propera ala vora, que és entrant i, amb el llavi pla (fig . 2 .2) . Té paral . lels als jacimentsdel Coll Alt (Tivissa) i El Coll del Moro de la serra d'Almós (Ribera d'Ebre) ,amb una cronologia situada en la fase de transició entre bronze final/edat de lferro i, en el primer cas, associat a materials fenicis .


47

Fig. 2 . Materials ceràmics provinents del fons de cabana dels segles VII-V IaC, a mà (a dalt, 1 i 2) i al torn pintat fenici (3) .

48


Indústria lític a

El conjunt de la indústria lítica recuperat al jaciment (un total de 40 efec-tius) es caracteritza per un predomini dels suports de quars sobre els de sílex .Dins d'aquests són clarament preferents els fragments sobre les ascles i les pe-

ces retocades . Les segones presenten majoritàriament talons plans i puntifor-mes. La categoria de peces retocades és representada per dos únics efectius ,una rascadora marginal laterotransversal i un gratador carenat . L'estat de con-servació del material és deficient degut a diversos fenòmens naturals i antrò-pics, com ara la deshidratació, concrecions, rodaments i alteracions per foc .

Les peces de mol í

La constatació d'activitat agrícola en el jaciment queda ben reflectida per l a

presència de 38 peces de molí. L'estudi realitzat sobre aquest material, teninten compte diverses variables com ara l'estat de conservació, la matèria primer ade fabricació, la morfometria i les superfícies laborals, ens permet constataruna sèrie de característiques principals que no difereixen significativament d eles conclusions a què han arribat altres estudis sobre conjunts similars, tant pe lque fa referència al context deposicional com al cronològic .

Malgrat el deficient estat de conservació del material (amb una fragmentacióque supera en molts casos el 60 %), podem dir que la totalitat de les peces ex-humades s'inclouen dins de la tipologia general de molins barquiformes o d etradició neolítica, és a dir, formats per dues peces, una mòbil i una altra matriu .La matèria primera utilitzada és el granit, el qual es pot trobar formant part delsaportaments dels cursos hídrics propers al jaciment . En el cas del material deCan Roqueta, les dues peces matrius presenten la planta el•lipsoïdal, secci ópseudorectangular i la superfície laboral lleugerament còncava com a resulta t

del desgast continuat . Les peces mòbils, malgrat que hem observat algunes mor-fologies més irregulars, presenten majoritàriament la planta clarament el .lipsoï-

dal i secció semiel .lipsoïdal, amb la superfície laboral lleugerament convexa .

Els motlles

S'han documentat un motlle univalve i dues valves complementàries o su-periors, els tres elaborats sobre pedra sorrenca i sense senyals de restes de me -tall fos o vitrificació .

El motlle univalve, peça matriu, presenta a la cara superior, allisada, una es -tria longitudinal profunda de secció semicircular preparada per a l'elaboraci óde varetes . Les dimensions del motlle són 15,5 x 8,9 x 4,5 cm, i l'amplada dela vareta : 0,6 cm. D'aquest s'ha conservat també part de la seva possible valv acomplementària, amb una cara allisada, i la part que resta de les mateixes mi-

des que el motlle .


4 9

De la segona valva complementària, també amb la superfície allisada, e ndesconeixem el motlle a què estaria relacionada .

CRONOLOGIA

Únicament disposem d'una datació efectuada al laboratori de C14 de laFacultat de Química de la Universitat de Barcelona a partir d'una mostra d ecarbons de l'estructura 1, amb un resultat de 3370 ± 80 BP, el qual confirm ales dades proporcionades pel material ceràmic . En aquest sentit, l'ocupació hu-

mana en el jaciment de Can Roqueta es pot situar en dos moments, un primeremmarcat dins un bronze mitjà i un segon, dins del període de transició entreels segles VII i VI aC.

Són elements definitoris de la primera cronologia les formes carenades, e lpredomini de mugrons i de llengüetes com a elements de prensió, els llavis de-corats amb incisions, impressions digitals i perforacions profundes, les decora-cions d'unglades i les incises «d'espina de peix», les superfícies rugoses . . .

En el segon grup, les conclusions assolides a partir de l'estudi de les cerà-miques de tradició autòctona i les de caire fenici són coincidents . En el primercas, destaca l'existència de ceràmiques pentinades amb el «coll orlat» ; en el se-gon, la ceràmica pintada a bandes, i la feta a mà ja comentada, les quals ens si-tuen en un moment en què s'inicia la incidència fenícia a la zona catalana ca pa la segona meitat del segle VII aC/principis del segle VI aC .

ESTUDIS PALEOAMBIENTAL S

A partir de les mostres de carbons i de sediment recollides durant el procé sd'excavació s'han realitzat dos tipus d'anàlisis per tal d'establir la configuraci ópaleoambiental del jaciment . L'antracològic, efectuat per R . Piqué, i el pali-nològic, per F . Burjachs .

A grans trets, quant al període bronze mitjà, l'espècie arbòria dominant se-gons l'anàlisi antracològica és l'alzina i el garric (Quercus ilex), seguida delroure (Quercus caducifolis) . L'anàlisi palinològica indica un predomini del p i(Pinus), seguit del bedoll (Betula), l'alzina i el garric (Quercus perennifoli), il'avellaner (Corylus) . Com a espècies arbustives, presència de bruc i bruguero-la (Ericaceas), i quant a les herbàcies, gramínies silvestres (Poacies) i lli(Linum) . La presència de pol .lens de pi i de bedoll i no pas de carbons pot res -pondre al fet que aquests pol .lens provinguin de les muntanyes properes .

Quant al segon període, l'espècie arbòria dominant segons l'anàlisi antra-cològica és el roure, seguida de l'alzina i del garric . Les anàlisis palinològique sindiquen que L'arbre predominant és el pi, seguit del roure, l'avellaner i el ver n(Alnus glutinosa) . Cal destacar l'absència del bedoll, fet que pot indicar la in-cidència antròpica sobre la muntanya, concretament en l'obertura d'espais am bfinalitats ramaderes .

50


Així, doncs, l'evolució paleoambiental entre aquests dos períodes consisteix ,bàsicament, en el descens de la cobertura arbòria i la desaparició de l'espectrepol .línic del bedoll . La diferència principal entre les dues etapes és el domini d el'alzina i del garric en la la fase (període climàtic subboreal), i del roure en la 2 a(període climàtic subatlàntic), canvi facilitat per la millora climàtica que repre-senta aquest darrer període, amb un augment de la humitat i de la temperatura.

El paisatge resultant es caracteritza per una vegetació força oberta al voltan tdel jaciment, principalment a causa de l'abundància del pi (arbre colonitzado rd'espais desboscats) i el baix percentatge d'altres espècies arbòries . Tanmateix ,constatem la presència d'espècies arbòries climàtiques, bàsicament 1'alzina/e lgarric i el roure, i d'altres com ara el vern i l'avellaner, que ocuparien els lloc smés humits . La idea d'un espai obert està reforçada per la presència d'arbustos ,com el bruc i la bruguerola, i l'abundància de plantes herbàcies, algunes d'elle sassociades normalment als cultius .

L'estudi arqueozoològic, efectuat per S . Casellas, ha identificat diverse sespècies animals en cada una de les fases cronològiques .

En la primera fase, es constata la presència d'ovicàprids no determinats ( 2adults), bòvids (Bos taurus) (1 de 18 mesos i 1 adult) i porc (Sus domesticus) ( 1adult) . En el segon període, ovicàprids, ovella (Ovis aries) (de 18 mesos, 1 se-nil), bòvids adults, conill (Oryctolugus cuniculus), ase (Equus asinus) i reste sd'amfibis i microfauna .

Les restes més significatives són les pertanyents a l'ase, recuperat pràctica-ment sencer i en connexió anatòmica a l'anterior de l'estructura 6 . Es tractad'un individu mascle d'una edat compresa entre els 15 i els 19 anys . L'aparicióde l'ase a la península Ibèrica s'explica mitjançant la incidència del comerç fe-nici . En el nostre cas és significativa la circumstància que l'estructura on v aaparèixer és propera al fons de cabana on es va recuperar un fragment de cerà-mica fenícia. Aquesta associació ase/ceràmica fenícia no és un cas exclusiu d eCan Roqueta, ja que també es constata al jaciment penedesenc de L'Hort d'e nGrimau si bé en aquest cas l'animal es va trobar dins d'una estructura amb res-tes de cremació .

A partir de totes les dades esmentades podem establir algunes hipòtesis re -ferides a les activitats econòmiques desenvolupades pels pobladors prehistòric sde Can Roqueta.

L'economia seria bàsicament de tipus mixta, és a dir, centrada en activitatsagrícoles i ramaderes . Dades com ara l'abundant presència de molins i la fun-cionalitat primària de les estructures excavades, probablement sitges d'emma-gatzematge, estarien en relació amb l'existència de conreus dels quals no po-dem precisar les espècies en no disposar de les anàlisis carpològiques .

Quant a la ramaderia, l'explotació dels animals seria diversa : com a pro-ductes de caire alimenta, carn (ovella i bòvids joves, porc), llet i derivats (bò-vids vells i ovella adulta) ; per a l'obtenció de llana (ovicàprid) i de pell, i per ala seva utilització com a força de tracció, el cas dels bous i dels ases .

Altres possibles activitats econòmiques serien la recol .lecció de fruits sil-vestres, com ara les avellanes, i la cacera (conill) .


5 1

BIBLIOGRAFI A

BARBERÀ, J . i SANMARTÍ, E . (1976-1978) : «Notas sobre el poblado protohistó-rico del Coll Alt (Tivissa, Ribera de Ebre, Tarragona) .» Ampurias, 37-40 ,1976-1978, Barcelona, p . 289-294 .

BOQUER, S . ; GONZÁLVEZ, L . ; MERCADAL, O . ; RODÓN, T . i SÁENZ, L . (1990) :«Les estructures del Bronze Antic-Bronze Mitjà al jaciment arqueològic deCan Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental .» Arrahona, 7, 3a època, tardordel 1990, Sabadell, p . 9-25 .

BOQUER, S . ; GONZÁLVEZ, L . ; MERCADAL, O . ; RODÓN, T . i SÁENZ, L . (1991) :

«El jaciment arqueològic de Can Roqueta. Dades sobre la transició dels se-gles VII al VI aC al Vallès .» Limes, Cerdanyola del Vallès, p . 7-18 .

COSTA, F. ; GARCÍA, P . ; MARCET, R . i MAS, J . (1982) : «El jaciment prehistòricde Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda) .» Fulls d'Arqueologia iPrehistòria de Santa Perpètua de Mogoda, 1982, Santa Perpètua d e

Mogoda, p . 9-48 .CRUELLS, W . ; MOLIST, M . ; RODÓN T . ; BOQUER, S . ; BOSCH, J . i MIRET, J .

(1989) : «L'Institut de Manlleu (Osona) . Un nou jaciment del Bronze Antic .Nota preliminar.» Cypsela, 7, 1989, Girona, p . 21-34 .

MARCET, R . i PETIT, M .A. (1985) ; «Assentaments d'habitació a l'aire lliure dela comarca del Vallès . Del Neolític al Bronze Final», Estudios de laAntigüedad, 2, 1985, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra,p . 93-133 .

MARTÍN, A . ; MIRET, J . ; BLANCH, R.M . ; ALIAGA, S . ; ENRICH, R . ; COLOMER, S . ;ALBIZURI, S . i BOSCH, J . (1989) : «Campanya d'excavacions arqueològi-ques 1987-1988 al jaciment de la Bòbila Madurell-Can Feu (Sant Quirzedel Vallès, Vallès Occidental) .» Arrahona, 3, 3a època, tardor del 1988 ,Sabadell, p . 9-23 .

MARTÍNEZ, M .I . i MÉNDEZ, A . (1983) : «Arenero de Soto . Yacimientos de fon -dos de cabaña del horizonte Cogotas I» . Estudios de Prehistoria yArqueología Madrileña, 2, 1983, Madrid, p . 183-254 .

MAYA, J .L. (1985) : «Los silos de la Edad de Hierro en la UniversidadAutónoma de Bellaterra .» Estudios de la Antigüedad, 2, 1985, UniversidadAutónoma de Barcelona, Bellaterra, p . 147-218 .

MESTRES, J . ; SANMARTÍ, J . i SANTACANA, J . (1990) : «Estructures de la PrimeraEdat del Ferro de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès) . »Olerdulae, any XV, gener-desembre del 1990, Vilafranca del Penedès ,p. 75-117 .

PETIT, M.A. (1985) : Contribució a l'estudi de l'Edat del Bronze a Catalunya(comarques del Moianès, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme ,Barcelonès i Baix Llobregat) . Tesi Doctoral . Inèdita . Bellaterra .

VILA, J . (1913) : Memoria de los trabajos realizados en las excavaciones de la scercanías del Santuario de Nuestra Señora de la Salud de Sabadell .Tipografía Rivera . Sabadell .

La fortalesa ibèrica ausetana de lCasol de Puigcastellet de Folgueroles(Osona)DOLORS MOLAS, IMMACULADA MESTRES ,MONTSERRAT DE ROCAFIGUERA

INTRODUCCIÓ

La referència més antiga sobre el Casol de Puigcastellet es troba en un do-cument de compra de la domus de Coll, en què s'esmenta el «castellet» . Atesala doble denominació popular de mateixa significació, poblat dalt d'un turó ,vàrem decidir unir els dos noms i designar-lo com el Casol de Puigcastellet, ievitar també la confusió amb tants d'altres jaciments arqueològics anomenat sPuigcastellet .

La fortalesa es troba situada a dalt d'un turó de 715 m s .n .m. d'altitud a l azona oriental de Vic, entre les actuals poblacions de Folgueroles i Sant Julià deVilatorta (Osona), i és un dels primers turons de la plana cap a les Guilleries .S'hi accedeix per un camí rural a què arribem des de la carretera comarcal deFolgueroles a Vilanova de Sau; el camí ens porta als masos de l'Arumí i e lColl, situats al cantó de llevant del turó i que actualment n'exploten el bosc i e lcamp. Des d'aquí es puja a peu seguint els corriols que ens menen al cim, on e nuna petita esplanada es troba situada la fortalesa. La situació d'aïllament natu-

ral es veu reforçada per les estructures arquitectòniques que arribarien arran decinglera .

El turó és format a la base per margues eocèniques que configuren el sòco lde la plana de Vic i a les parts altes, per sorrenques glutonítiques de la forma -ció de Folgueroles, roques àrides i responsables del mal estat de conservaci ódel material arqueològic . El procés d'erosió augmenta any rere any, i el turótendeix a convertir-se en els típics turons-testimoni de la plana .

El clima participa de les característiques de la Plana, però en tractar-s ed'una zona elevada, aquest és lleugerament menys extrem en les temperatures,i les boires hi són rares . La vegetació reflecteix aquest pas cap a la muntanya;juntament al bosc de roure martinenc trobem alzines pròpies de la mediterràni amés seca i pi roig d'aportació segurament antròpica . La fauna seria consumid ades d'antic pels habitants de l'assentament . La presència segura de cursos d'ai -gua propers a l'assentament ens presenten una àrea habitable per l'home de l aprotohistòria .

54


Vers els anys 60 un grup de persones vinculades amb el Museu Episcopa lde Vic, dirigit aleshores pel Dr . Eduard Junyent, i encapçalat pel Sr . MartíCassany, netejaren el pany de muralla extern i excavaren 4 de les 19 cambresque s'obren al seu redós . Des del 1982 s'hi fan campanyes sistemàtiques d'ex-cavació, amb el suport del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Cataluny ai l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona . Desd'aleshores, i amb el mètode de les coordenades cartesianes, s'han excavat l aresta d'àmbits i la part davantera dels 1, 2 i 3, que anomenem 1' 2' i 3' . Atès elmal estat de conservació del material, ha estat necessària la consolidació in sit ude les restes a fi de recuperar-lo el millor possible . També s'han realitzat tre-balls de prospecció en el bosc, on documentàrem restes de fons de cabanes cro-nològicament contemporànies a la fortalesa, i treballs de neteja de vegetació a lrecinte i entorn .

FORTALESA

El conjunt arquitectònic està format per un gran pany de muralla de 64,9 mde llargada i 2,5 m d'amplada, situat entre els dos cingles, a banda i banda de lturó . A la cara sud-est presenta una torre o contrafort rectangular, atalussadaper la part davantera, de 12,2 m de llargada i 6,3 m d'amplada, sense oberturalateral ; la seva superfície és coberta per l'enderroc de les mateixes parets, é smassissa i es construí adossada a la muralla. A la banda nord-est s'obren 1 0àmbits construïts contemporàniament a la muralla, són rectangulars i les mide soscil . len entre els 4,5 m i els 6 m d'amplada de 3 m i 4,5 m de llargada .

Els darrers treballs arqueològics han posat al descobert noves estructures ,tal com s'aprecia a la planta que presentem (fig . 1) . Apareixen adossats al llençde muralla dos braços exteriors contemporanis que arribarien arran de cingle, ique en reforçarien la funció de barrera. Suposem que l'entrada seria aquí, carno s'ha trobat en el cos principal de la muralla . Igualment s'ha documentat da-vant els àmbits 1, 2 i part del 3 un pati empedrat limitat, a l'extrem i als late-rals, per tres murs irregulars de molt poca entitat ; és difícil saber on era l'in-grés, atès el mal estat de conservació de la paret nord . El paviment de base de lpati és format per pedres petites planes i irregulars, i terra premsada, que a l'al-tura de l'àmbit 3 desapareix ja que aflora la mateixa roca mare que serveix aqu íde paviment de base del pati .

Tots els àmbits tenen una paret davantera de tancament, excepte l'àmbit 6 ,en què està arrasada d'antic . Aquestes són d'amplada menor a les del cos prin-

cipal, formades per pedres petites i de disposició poc acurada, no encaixen am bels murs laterals i, per tant, no formarien part de la unitat constructiva inicial .Algunes d'elles, com les dels àmbits 2, 5 i 9, i possiblement la 7 i la 8, s'as-senten sobre l'estrat més antic d'ocupació o III ; per tant, la seva construcció éscontemporània al primer moment de funcionament de la fortalesa . Altres, co mles dels àmbits 1, 3, 4 i 10 s'assenten sobre l'estrat primer i últim d'ocupació .

L'ingrés dels àmbits, sempre que l'hem localitzat, és desplaçat a un cantó obé a l'extrem . A l'àmbit 9, que es troba lleugerament desplaçat cap a l'est, s'ha


5 5

Fig. 1 . Planta de la fortalesa .

documentat la llinda d'entrada, i també una pedra d'encaix on giraria la barr ade la porta .

No s'ha documentat cap tipus de resta que ens documenti la coberta .L'alçària dels arbres de la zona permet cobrir a un vessant la superfície de le shabitacions . El sostre recolzaria en els murs, atès que no s'ha trobat cap fora tde pal ni cap altra estructura de sosteniment . La naturalesa del material i lamanca d'estructures semblen indicar que el pati empedrat estaria al descobert .

El conjunt arquitectònic està construït a base de grans lloses del país, pla-nes, primes, força regulars, col . locades en sec i amb disposició horitzontal ,mentre que alguns angles es reforcen amb lloses verticals . Els murs lateral sdels diferents àmbits es trenen amb el llenç principal de la muralla i formarien ,per tant, part de la unitat constructiva inicial .

Pel que fa a la fonamentació, les estructures s'assenten directament sobre e lsòl natural, malgrat que en uns certs punts es retalla la roca mare per tal d'en-caixar-hi la filada de base .

EL FUNCIONAMENT DELS ÀMBIT S

Una particularitat general de l'assentament és la poca potència estratigràfi-ca, amb un màxim de 50 cm, estretament relacionada amb la curta ocupació d ela fortalesa . Una altra particularitat és que si bé en els 10 àmbits predomine nactivitats de caire domèstic, aquestes no foren ni les úniques ni contemporànie si, dins d'un curt espai de temps, les funcions d'un àmbit podien variar.


57

L'àmbit 1 fou utilitzat en el darrer moment de la seva ocupació (estrat II)com a habitatge, fet indicat per la presència de distintes llars associades a res -tes de menjar i a atuells ceràmics de cuina i de taula. Durant l'etapa iniciald'ocupació, a l'àmbit 1 es desenvolupa una activitat artesanal relacionada ambel metall del ferro, d'abast encara no definit . Així ho documenten: 1) Les nom-broses restes d'escòria i de nucli de ferro, 2) La reducció considerable d'ele-ments de caire domèstic, amb un notable predomini de ceràmica a mà, i 3) Laduresa i el fort acoloriment de la terra dins de la gamma dels vermells, resulta td'haver experimentat una forta acció del foc . El fet que no es trobin estructuresdestacables no nega que es tracti d'un forn de transformació dels metalls, atèsque els paral . lels arqueològics i els experiments realitzats mostren la feblesa ila peribilitat d'aquestes estructures .

L'àmbit 2 s'utilitzà durant l'últim període com a habitatge, mentre que l'es-cassa presència de restes arqueològiques i l'absència de llars assenyalen per a lmoment inicial una ocupació molt feble de difícil definició .

Ara com ara, l'àmbit 3, en curs d'excavació, ofereix una dinàmica funciona ldiferent a la dels àmbits comentats, amb un nivell antic molt ric de material ar-queològic i fins i tot amb vasos complets fragmentats, tret inusual en el Casol .

Els àmbits 1, 2 i 3 donen accés a un pati comunitari —àmbits 1', 2' i 3'— ,zona oberta sense senyals d'haver-s'hi realitzat activitats domèstiques, i a onanaven a parar les deixalles dels àmbits .

Els àmbits 9 i 10 presenten una dinàmica funcional semblant entre ells, am bun únic nivell d'ocupació que es correspon amb el moment més antic (estra tIII) . L'estrat II és gairebé estèril i molt homogeni en color i textura, que evi-dencia una ocupació molt esporàdica, quasi de previ abandonament, tot i que e scorrespon amb el moment de construcció de la paret davantera .

En relació a les llars, s'han diferenciat diferents tipus i sempre hi són pre-sents en nombre de dues o tres, amb una distribució aleatòria, i rarament s'hihan conservat les estructures associades, a excepció d'una estructura per aguan-tar el pal de clemàstecs .

Les activitats primàries

El grup humà del Casol es dedicà en primer lloc al conreu dels cereals, ta lcom ho testimonien, per exemple : 1) La troballa de triticum dicocum i indirec-tament la presència de rata negra, sempre lligada a les activitats agrícoles im-portants, 2) La presència d'un molí circular de pissarra bituminosa i 3) L'exca-vació d'una sitja a l'estrat II de l'àmbit 9 . Aquesta activitat es compaginà am bla cria d'animals de granja com ara gallines, galls i pollastres, mentre les reste sde guineus ratifiquen aquesta activitat. La ramaderia i la pastura, bàsicamentd'ovicabrum i representada per pocs individus, era una activitat de suportorientada a l'autoconsum, mentre la cacera de cèrvids, de porcs senglars i d econills fou una activitat complementària . Destaquem la importància dels ani-mals de tir, de muntar i de transport com ara el bou, el cavall i l'ase i, a nivell

58


culinari, una preferència per la carn cuita en contacte amb el foc respecte a l abullida, i la utilització de totes les espècies per a l'alimentació excepte l'ase, elcavall i el gos, com també l'aprofitament dels ossos per a l'utillatge .

El material arqueològic

És escàs i conservat en condicions deficients, però molt representatiu a ni -vell cronològic i documental .

Característiques dels vasos modelats a torn : 1) Predomini dels bols de per-fil còncau, que tendeixen a imitar les formes del vernís negre, i de les gerres d eperfil troncocònic, 2) Absència de kalathos, 3) Absència de restes de decoraci ópintada (creiem que pot haver estat motivat per l'acidesa de la terra que ha es-borrat la pintura, o bé que aquesta no existís) .

Dins de la reduïda tipologia de la ceràmica modelada a mà destaquen le solles de perfil ovoide de mida mitjana o petita, amb decoració aplicada, aplica -da impresa, impresa o pentinada, o bé llises, acompanyades de tapadora .

El vernís negre : Forma un conjunt molt unitari, originan d'un únic centr eproductor . Es tracta de vasos fabricats en els tallers occidentals i les peces iden-tificades –formes Lamboglia 27 i Lamboglia 24/25B– pentanyen al taller de lespalmetes radials que funcionà a Roses entre el final del segle IV aC inici de lsegle III aC i el tercer quart d'aquest darrer segle .

Les monedes : En els nivells fundacionals de la fortalesa han aparegut dife-rents exemplars de dracmes empuritanes, i també una imitació, del tipus am bcap d'Aretusa dins d'un cercle de punts i Pegàs en marxa a la dreta . Villarong afixa l'inici d'aquestes encunyacions després del 241 aC i, segons el mateix au-tor, perduren fins a l'aparició de la moneda ibèrica a primers del segle II aC .

L'ocupació i ['abandonament del Casol de Puigcastellet

L'arribada al Casol de Puigcastellet de peces de vernís negre produïdes enels tallers de Roses, conjuntament amb dracmes de tipus empurità, testimonienrelacions d'intercanvi amb la zona grega de la costa nord-est de Catalunya . Lapresència d'ambdós elements en els nivells más antics situen la construcció dela fortalesa en el tercer quart del segle III aC, mentre que l'absència de ceràmi-ca tipus campaniana A i de moneda ibèrica que segueix el patró romà indique nque la vida a l'assentament no anà més enllà de l'inici del segle II aC .

L'estudi de l'evolució estratigràfica i dels documents arqueològics proce-dents dels àmbits analitzats demostra que : 1) L'ocupació de l'establiment duràentre 40 i 60 anys, 2) En cada un dels àmbits es desenvoluparen funcions decaire diferent, 3) Aquestes funcions variaren durant el temps en què l'assenta -ment fou ocupat, 4) L'ocupació es reduí de manera progressiva i en els darrerstemps es va centrar a l'extrem sud-est de la fortalesa, període que es correspo namb el moment que a l'àmbit 1 deixà de funcionar un taller artesanal relacionatamb el ferro i passà a utilitzar-se com a habitatge .


5 9

PROPOSTA D'INTERPRETACIÓ: L'ASSENTAMENT I EL TERRITOR I

Les anàlisis estratigràfiques, arquitectòniques i de les restes materials realit-zades fins ara al jaciment del Casol de Puigcastellet han proporcionat una sèri ede dades que, a priori, ens permeten afirmar que ens trobem davant d'un as-sentament molt particular pel que fa a l'ocupació ibèrica d'Osona, i amb po-quíssims paral . lels a nivell global a la resta de Catalunya .

Tota investigació arqueològica ha de tenir com a objectiu final un resulta thistòric, i els gairebé deu anys d'estudi al Casol ens han permès plantejar —i va-

lidar— un seguit d'hipòtesis en aquest sentit . Partim de la base que els trets de-finitoris d'un jaciment arqueològic no són fruit de l'atzar, sinó que obeeixen acriteris econòmics o ideològics que, seguint un mètode hipotètico-deductiu, ca lplantejar-se a l'hora de formular una proposta d'interpretació . La nostra hipòte-si parteix com a premissa del valor de la relació assentament/territori, i és apartir d'aquesta que hem aconseguit una explicació plausible per al Casol dePuigcastellet que permet superar i explicar les aparents contradiccions que l'as-sentament mostra, si es tracta la seva interpretació des de l'interior i no de sd'un punt de vista més ampli .

A nivell de microespai, el Casol de Puigcastellet presenta un seguit de tret scontradictoris, que li donen un caràcter, si més no, sorprenent :

—Gran planificació de les seves estructures defensives / inexistència d'es-tructures urbanístiques relacionades amb aquesta .

—Forta inversió de mà d'obra en la construcció de la fortalesa / poca densi-tat de població, si fem cas de la feblesa de les estructures domèstiques .

—«Agressivitat» del concepte de la fortalesa / abandonament progressiu ipacífic .

—Gran inversió de treball a l'aixecament de la muralla / amortització en pocmés de mig segle .

—Material qualitativament molt significatiu / pobre quantitativament .A un nivell d'anàlisi semimicro, és a dir, en analitzar l'assentament dins de l

seu entorn immediat, podem obtenir un seguit de noves informacions :L'indret on s'implanta la muralla ha estat acuradament escollit dins del con -

junt del turó . Aquesta es troba uns metres desplaçada del seu cim, en favor de lpunt més estret i de vessants més espadats . En aquest punt la muralla travessael turó de banda a banda, i constitueix una veritable barrera entre espadats .

Tot i que avui dia l'entorn del jaciment és molt emboscat, cosa que en dis -

torsiona la lectura, el jaciment presenta un clar domini físic i visual sobre el lle-vant de la plana de Vic i sobre els dos vessants . Cal esmentar que el turó delCasol s'insereix en la primera línia d'elevacions importants sortint de la Plan acap a les Guilleries . Per tant, la seva implantació no només respon a un contro lfísic sinó visual del territori, i sobretot a «ser vist» des del territori . La sevafunció de «marca de territori» sembla ser, doncs, indubtable .

El tercer factor d'elecció per implantar-hi un assentament fortificat té rela-ció amb un altre element clau en el territori : les vies de comunicació . Als peusdel jaciment circula un ramal meridional de la sèrie de camins que, seguint el

60


curs del Ter, comuniquen la zona de la comarca d'Osona amb la costa gironin ai empordanesa . Aquesta via de pas està documentada com a camí ral des d'èpo-ca medieval, i possiblement la seva antiguitat sigui molt superior . En el punt onse sima el Casol, aquest camí passa encaixonat entre un doble aturonament,format pel propi turó del Casol i el Puig Estamper a la banda nord, que fan qu esigui un punt —el darrer abans d'obrir-se a la Plana— de fàcil control . Seguint e lcurs del camí, cap a les Guilleries, hi ha altres vestigis en superfície que se-gueixen la mateixa pauta de control, com és el Puig Castellar, uns dos quilò-metres en línia recta del jaciment, que també s'implanta en un doble aturona-ment i sobre aquesta via de pas .

L'entom immediat del jaciment ens ha permès plantejar una sèrie de tret sterritorials que semblen haver estat tinguts en compte a l'hora de construir l afortalesa, però encara no ens n'expliquen el perquè .

És a nivell macroespacial, és a dir, tenint en compte el conjunt de l'Oson aibèrica, que hom pot trobar una explicació històrica coherent per al conjunt de ljaciment del Casol de Puigcastellet .

Al final del període ibèric ple, segle IV, l'àrea d'Osona sembla que es trob aen una etapa de formació territorial prèvia a l'estructura plenament urbanística,que es concreta en la formació de veritables oppida, centres redistribuïdors i in-tegradors d'un territori determinat, i l'encunyació de moneda i, que seguint le sfonts romanes posteriors, podem definir com a l'Ausetània .

L'assentament del Casol de Puigcastellet, situat en un indret no autosufi-cient des del punt de vista agrícola, tal com ho demostra l'estudi de l'entorn, iamb una clara funció estratègico-defensiva, representaria una part d'un engra-natge molt més complex que afectaria tota la comunitat ausetana . Així queda-rien explicades les dues primeres contradiccions a què hem fet referènci aabans: les potents estructures defensives no tindrien un urbanisme ni una de-mografia important al seu darrere, perquè es tractaria d'un jaciment «especialit-zat» en defensa del territori, un jaciment «frontera» als límits de 1'Ausetània .Hem de pensar que en la seva construcció no hi haurien intervingut només el sseus pobladors, sinó gent de tot el territori, ja que el control de les vies d'accé sa la plana de Vic és una problemàtica que afecta tot el territori, tant a nivell d erelacions comercials pacífiques -comerç—, com a nivell de conflictes .

El perquè de la seva curta durada s'explica pel moment en què la fortales afou construïda . És coneguda a mitjan segle III aC la situació d'inestabilitat po-lítica i econòmica que es viu a tot el Mediterrani occidental, i que a nivell loca les concreta en conflictes entre les diferents comunitats indígenes en el marcprevi a la Segona Guerra Púnica . Entenem que la construcció del Casol d ePuigcastellet podria obeir a una mesura de reforçament de la xarxa defensiv aausetana, que sembla anar-se dibuixant en el conjunt de la franja del llevant d ela Plana . Amb l'arribada dels romans al final de segle, la nova reestructuraci óde la xarxa viària, i la potenciació de l'explotació agrícola, jaciments puntualscom el Casol de Puigcastellet esdevenen totalment marginals i es van abando-nant. En canvi, en aquest moment altres jaciments a la Plana, com ara Ca nCaseta a Manlleu, es comencen a fer grans .


6 1

BIBLIOGRAFI A

MOLAS, M.D. (1976) : «Hallazgos en el Casol de Puig Castellet (Folgueroles ,Osona)», a Pyrenae, 12, p . 177-178 .

A.A.V.V . (1982) : El poblament antic a Osona . Catàleg de l'exposició organit-zada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Vic .

MOLAS, M.D . et alií (1985) : El Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona) ,1982-1984. Memòria de les excavacions, (inèdita) .

MOLAS, M .D . ; MESTRES, I . ; ROCAFIGUERA, M. (1988) : «La fortalesa ibèric adel Casol de Puigcastellet (I) . Una aproximació als límits del territori au-setà» a Ausa, XIII, Vic, p. 97-131 .

MOLAS, M .D . ; MESTRES, I . ; ROCAFIGUERA, M. (1989) : La fortalesa ausetanadel Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona) 1985-1987 . Memòria d eles excavacions, (inèdita) .

ROCAFIGUERA, M. (1989) : L'estructura del poblament ibèric a Osona: carac-terístiques i evolució a través de l'anàlisi del territori . Barcelona, tesi dellicenciatura, (inèdita) .

MOLAS, M .D . ; MESTRES, I . ; ROCAFIGUERA, M. (1991) : «La fortalesa ausetan adel Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona)» a Simposi Internacionald'Arqueologia Ibèrica, Manresa, 1990 .

MOLAS, M .D . ; MESTRES, I . ; ROCAFIGUERA, M . : Catàleg de l ' Exposició sobreel Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona) . Ateneu Popular,Folgueroles, (en preparació) .

Les excavacions arqueològiques aSanta Maria de Panissars, Portú s(Vallespir)/La Jonquera (Alt Empordà) .Estat de la qüestióJORDI CASTELLVÍ, JOSEP M. NOLLA ,ISABEL RODÀ

L'exploració sistemàtica de les restes medievals i romanes de Santa Mariade Panissars s'ha originat a la Catalunya Nord i s'ha de situar dins d'un pro -grama de recerca que ha tingut com a objectiu principal l'estudi de la xarx aviària romana en el moment de travessar la serralada pirinenca, i que ha inten-tat establir les diferents possibilitats, la importància de cada un dels colls, lacronologia i la identificació de les mansiones dels vells itineraria . Una tasca degran complexitat, però que ha servit per identificar diversos trams de camí ,moltes característiques de diferents tècniques constructives, maneres diverse sde resoldre problemes i fixar la importància decisiva, la preeminència, del pa sdoble, Portús/Panissars, usats simultàniament durant un llarguíssim període d etemps però, sempre, un o altre més utilitzat, més emblemàtic, segons l'època iel moment fins a l'abandonament total de Panissars en època relativamen tavançada .

Les fortaleses baix-imperials i tardo-antigues de les Clausurae (uns 4 km alnord de Panissars), l'estructura de porta, molt ben conservada, a la part baixadel Castell dels Moros (Clausura baixa), a tocar el riu Rom, i restes d'aterras-saments, retalls a la roca i senyals deixats pels vehicles, permeten resseguiramb precisió el camí immediatament al nord de Panissars . Una via alternativas'identifica passant a redós de la Clausura alta (Les Cluses) .

Dins d'aquests treballs, l'exploració arqueològica de Santa Maria d ePanissars, justament damunt la partió d'aigües i dividint el jaciment en dos perla frontera sorgida de la Pau dels Pirineus (1659), esdevenia una necessitat . Amés, la descoberta d'un bloc monumental de pedra sorrenca que semblava insitu feia imprescindible el començament d'excavacions arqueològiques, que fo-ren encarregades a Jordi Castellví i iniciades el 1984 . Entre aquest any i e l1989, en què s'incorporà a les tasques d'excavació del monument un equip ca -talà, els treballs s'efectuaren a la banda pertanyent a l'Estat francès de maneracontinuada i amb resultats excel . lents .

El de Santa Maria és un més d'aquests jaciments arqueològics permanent-

Ei4


ment ocupats des de la Baixa República fins als temps moderns : la via romana(Augusta o Domícia, segons la terminologia francesa) i un gran monument ,desmuntat sistemàticament des del segle IV, un nucli d'habitació altomedieval(sitges, enterraments), la construcció d'una església romànica consagrada mol tal principi del segle XI dependent de l'abadia d'Arles del Tec i consolidada e nun priorat, més endavant, quan haurà passat a formar part de les propietats d el'abadia de Ripoll ; al costat de l'església i del lloc de pas natural que s'integràen època medieval dins del camí de Santiago sorgí un petit poble, la vida de lqual s'allargà també fins al segle XVII . El 1659, el convent, damunt mateix d ela línia fronterera, serà abandonat, i esdevindrà pedrera per a la construcció de lcastell de Bellaguàrdia .

Les excavacions han fornit dades molt significatives per a l'estudi de la vi aromana, especialment un fragment de pedra mil•liar que podem atribuir aConstantí I . Sembla, a més, que la via és anterior al gran monument pel fet qu ela vora oriental fou modificada i malmesa en construir-se la gran estructur aque, d'altra banda, utilitza el camí com a eix de simetria i se situa al punt mésalt del coll damunt mateix de la partió d'aigües . En aquest punt, la via roman até una amplada de cinc metres i mostra senyals evidents del seu ús en les pro -fundes roderes deixades per les rodes dels vehicles, accentuades per l'erosi ódesprés d'haver-se abandonat el seu manteniment .

El moment romà explorat en aquests darrers anys ens és suficientment co-negut per poder-ne fer, encara que sigui provisionalment, una descripció d econjunt. Consta de dos grans basaments simètrics que es disposen a l'est i al'oest de la via romana. El sector oriental es troba anivellat a 1,70 m sobre l avia i l'occidental, a 6,40 m, en aquest cas modificant un aflorament rocós natu-ral . Amiden, cada un d'ells, de nord a sud, 29,50 per 15,90 m, i el conjunt, su-mant-hi l'amplada del camí romà, configura una estructura de 29,50 mnord/sud per 35,40 m est/oest, és a dir, un rectangle de 120 per 100 peus ro-mans . Cada un dels basaments té en el seu eix una trinxera de fonamentació in-terna, en forma d'U, de 18 m de llargària per uns 3 m d'amplada .

La fonamentació de l'estructura retalla la roca natural, formant de tant e ntant graons d'alçària precisa (igual o múltiple de la mida d'un bloc de marès ,groguenc, i a l'interior un farcit de carreus de marès, units en sec o de vegade samb encaixos en forma de cua d'oreneta ; la procedència d'aquest marès és in-certa, però cal buscar les pedreres no pas gaire lluny de Panissars, potser fins itot en el terme del Boló . A l'angle nord-est del monument és l'únic lloc o ns'han conservat alguns blocs amb una alçària de tres filades . Al basamentoriental, molt més baix, l'anivellació interna de l'estructura, més enllà de lesrases farcides de blocs de marès, es féu amb opus caementicium, ben conservati que serví de plataforma llisa i sòlida per construir-hi al damunt l'esglési aromànica.

Malgrat l'espoliació continuada d'elements, les modificacions i les refor-mes, les restes conservades dibuixen una estructura imponent, gegantina, qu ecal datar i, posteriorment, interpretar . Els elements per a una datació són els se-güents: La tècnica feta servir és de tradició hel . lenística (fonamentació impor-


6 5

Fig. 1 . Planta general de les estructures.

66


tant, utilització de la roca natural com a estructura interna, tècnica d'aixeca-ment i talla de la pedra, i a més cal notar que no hi ha evidències de l'ús d'ei-nes de talla típicament augustals o posteriors . Hi ha també exemples baix-repu-blicans de construccions amb l'ànima interior de formigó i gran paramen td'opus quadratum a l'exterior.

De quin monument es tracta? En efecte, una estructura tan monumental i si-tuada en el punt més alt de la via que travessa els Pirineus, especialment visibl edes d'Hispània, hauria d'haver deixat una petja més o menys forta en les font sescrites . Segons Estrabó (IV, 1, 3), a mitjan segle I aC, dos monuments senya-litzaven la frontera entre la Gàl•lia i Hispània : el temple d'Afrodita, damunt de lmar, i els trofeus de Pompeu alçats pel general el 71 aC per commemorar la f ide la guerra sertoriana . Al costat mateix, segons recorda Dió Cassi, Juli Cèsa rhi consagrà un modest altar després de la victòria d'llerda el 49 aC sobre el sgenerals pompeians . I també, a partir de les notícies d'Estrabó, Sal•lusti, Plin iel Vell i Dió Cassi, podem situar aquest monument en el límit entre les due sprovíncies, en l'indret anomenat Summum Pyraneum en els vells itineraris .

Aquestes evidències ens han portat a pensar com a hipòtesi fonamentad aque el gran monument, molt malmès i arrasat, podria ser identificat amb el strofeus bastits per Gneu Pompeu . No hi ha proves directes (epigràfiques) qu econfirmin aquesta suposició i no és pas fàcil que les futures campanyes d'exca-vació resolguin aquest problema . Tanmateix, les restes, imponents, les mides ,la tècnica constructiva i la situació, excepcional si l'estructura mira cap aHispània, són dades circumstancials però prou sòlides per tenir-se en compte iper acceptar, amb totes les reserves que calgui, l'equació Panissars = trofeus d ePompeu .

Després d'una primera campanya de presa de contacte i de participació e nla problemàtica del jaciment (1989), el 1990 es va fer per primer cop una exca-vació conjunta dels equips de la Catalunya Nord i Sud, en què se sondejà e lsector de via romana justament en els punts d'unió amb els angles sud-occi-dental de la plataforma de llevant i sud-oriental de la de ponent, on per sot ad'interessants estructures del priorat, amb diverses fases de reconstrucció, id'un interessant nivell de tombes amb caixa de lloses damunt mateix de la via ide les restes robades del monument romà, fou localitzat el camí que marca e nentrar a Hispània un revolt molt forçat en direcció a ponent, cap a unes reste sque caldrà explorar amb més cura i que podrien correspondre, per la situació ,per la tècnica i per les dimensions, a la fonamentació de l'altar de Cèsar del 49 aC .A més, les plataformes oriental i occidental del monument mostraven dos gran sbrancals a nivell de façana meridional que estrenyen notablement la via roma-na que, en aquell punt, no mostrava senyals d'utilització, la qual cosa nomé ss'explica si se suposa l'existència d'un enllosat desaparegut . Aquestes modes-tes troballes modifiquen, tanmateix, la idea del monument i valoren la caraprincipal, vers l'Alt Empordà. Amb les dades actuals s'ha de pensar amb el strofeus i la gran inscripció que esmenta Plini, i amb l'accés ennoblit per u narc/porta, simbòlic, del qual formarien part potser els basaments dels brancal sidentificats en l'excavació .


6 7

Fig. 2 . Planta del monument romà .

Fig . 3 . Vista del monument romà . A primer terme, carreus in situ de la plata -forma E .

68


Podem establir, bé que sigui esquemàticament, la seqüència històrica de le srestes monumentals identificades a Panissars de la manera següent:

1- Via romano-republicana, de considerable amplada, que August integrar àen el recorregut de la Via Augusta .

2- Dues plataformes immenses que no semblen correspondre a altra cosaque als trofeus pirinencs de Pompeu el Gran .

3- Trinxera de fonamentació del probable altar de Cèsar al vessant hispàni cdel Coll .

4- Assentament altomedieval del qual són testimoni unes sitges excavades ala plataforma oriental i uns enterraments en lloses damunt la via romana .

5- Consagració al principi del segle XI de l'església priora] de Santa Mari a(construïda directament sobre la plataforma oriental del trofeu romà), al voltantde la qual es desenvoluparia un petit nucli habitat i on el 1285 Pere el Granvencé el rei francès Felip l'Ardit ; les estructures medievals continuarien la sev avida sota la dependència de Ripoll, flanquejant el pas natural convertit e naquesta època en camí de Santiago, fins que el 1659 el Tractat dels Pirineusposà fi a l'ocupació del lloc i començà el llarg oblit que ha durat fins als nos -tres dies .

Un cop, com dèiem, determinada aquesta seriació, cal que ens deturem e nuna primera proposta de restitució del monument romà que considerem el d ePompeu . És cert que les restes són malmeses –d'altra manera no se n'haguésperdut el rastre al llarg dels segles, però tot i amb això el que ens queda és pro usignificatiu com per poder avançar alguna hipòtesi, si tenim en compte quel'excavació no és encara acabada, car falten com a mínim dues campanye smés .

Tenim un monument que s'assenta sobre el massís rocós natural i l'aprofit acom a nucli de les seves bases, retallant-lo convenientment i afegint opus cae-menticium per tal d'igualar les irregularitats . Amb aquesta tècnica s'aconse-gueix disposar de dues plataformes que se'ns presenten avui d'alçària desigual ,puix que s'adapten al que la roca mare proporciona, i és més alta l'occidental imés baixa l'oriental .

No vol dir això, com en un primer moment es pensà, que l'aspecte definiti udel monument fos dissimètric sinó que la diferència d'alçària imposada per le scondicions del terreny es compensaria amb el parament de carreus que folrav aexteriorment les dues plataformes, parament que a la plataforma est formari acom una mena de pantalla per tal d'assolir les cotes de nivell de la plataformaoest .

Tenim, doncs, dues plataformes rectangulars flanquejant a banda i banda lavia romana, revestides originàriament de grans carreus de marès assentants e nunes rases tallades directament a la roca, tal com ja hem dit .

Les façanes nord (gàl.lica) i sud (hispànica) sembla que presentaven unacerta diferenciació, car per la banda que donava a Hispània la via no era pas ta-llada a la roca sinó enllosada, i les excavacions del 1990 semblen haver posatal descobert potser els indicis de la fonamentació d'una porta o arc, potser no -més una cimentació que travava les dues plataformes per sota del nivell de la


69

via; caldrà, però, comprovar en el futur la realitat d'aquests elements perquè l aseva restitució presenta greus problemes .

Què hi hauria damunt d'aquestes dues plataformes que són només la bas edel monument? Unes rases absolutament idèntiques excavades a la roca mar een forma d'U semblen ser indici segur que damunt de les plataformes hi hauri aun cos o cossos que, per la gran amplada de les rases, es podrien enlairar a con-siderable altura, materialitzant una estructura turriforme damunt el pas de l avia. Ara bé, és estrany que no hagi quedat la més minsa resta d'aquesta super-estructura, la realitat de la qual hem d'acceptar davant les dimensions de les ra-ses de fonamentació .

Hem de buscar-hi alguna interpretació en aquest fet . Creiem que la millor,ara com ara, pot ser pensar que el monument tingué una vida molt curta : estracta d'un monument fet per bons enginyers però que treballaven de pressa,segurament amb estructures de fusta i amb un material corn el marès, suscepti-ble de degradació, donant forma a un cos vertical encavalcat en difícil equilibridamunt d'una via amb una posició que la convertí en víctima de tempestes ,vents i llamps . Amb aquestes condicions pensem que el monument no es man-tindria en peu més que uns cent cinquanta anys ; cap al 70-80 dC s'esfondraria ,i inutilitzaria amb la seva runa el pas viari .

En efecte, el poc material arqueològic recuperat ens dóna una concentraci ócerta entre els anys 70-120 amb força sigil-lata sudgàl•lica i monedes dels fla-vis i primers antonins sobretot . Aquesta constatació en duu a proposar que e naquests anys s'haguessin dut a terme treballs per reobrir el pas de la via i tornara utilitzar-la, treballs durant els quals s'haurien fet desaparèixer les runes queavui ens manquen pertanyents a la superestructura .

A partir d'època flàvia, data de l'enderroc, quedarien així en peus i visible snomés les dues plataformes que encara avui veiem, si bé no tan degradades ,perquè conservaven encara en aquell temps el seu parament de carreus que se-ria sistemàticament desmuntat a mitjan segle IV per construir les fortalese sbaix-imperials de les Clausurae .

Mala sort, i també mala acollida segons que ens diu Dió Cassi, varen teni ren l'antiguitat els trofeus grandiosos que Pompeu féu bastir per commemorar elseu triomf sobre Sertori . L'estat de les restes ens parla en els nostres dies decom s'han combinat la natura i l'home contra aquesta obra arquitectònica, le sengrunes de la qual acabaren encara als forns de calç per bastir el monestir d eSanta Maria .

A manera de recapitulació, volem sintetitzar les fases dels trofeus d ePanissars de la manera següent :

1.Construcció l'any 71 aC a banda i banda de la via principal per comme-morar la victòria sobre Sertori a Hispània ; el temps que durà l'edificació sem-bla que fou força breu .

2. Esfondrament en època flàvia .3. Reobertura de la via, enretirant les runes, entre l'època flàvia i l'antonina .4. Desmuntatge sistemàtic dels carreus a mitjan segle IV per construir le s

fortaleses de les Clausurae, avui Les Cluses a territori francès .

70


5. Ocupació medieval, amb la construcció damunt la plataforma oriental del'església i el monestir de Santa Maria ; la plataforma occidental serví de pedre-ra indiscriminada i també per a l'assentament d'un poblat .

6. Després de la Pau dels Pirineus, els blocs que encara quedaven a lloc d ela rasa est de la plataforma oriental serviren per a la construcció del castell d eBellaguàrdia, on encara poden veure's, sobretot, a la porta d'entrada, conegud acom a Porta de França .

Hem presentat fins aquí la realitat de les restes materials . No volem cloureaquestes planes sense donar, si més no, unes línies cap a on enfocar el proble-ma de la seva restitució .

Es tracta, sens dubte, d'un monument que s'ha d'incloure dintre del mar cde l'arquitectura hel . lenística amb paral . lels que cal cercar en la Mediterràni aOriental . El mateix Silla, la felicitas del qual volgué heretar Pompeu el Gran ,féu bastir un trofeu doble per commemorar la batalla de Queronea a Grèci al'any 86 aC —només a 15 anys dels trofeus de Pompeu—, tot seguint la tradici óhel . lenística de marcar amb despulles de l'enemic el lloc d'una victòria militar ;d'altra banda, es prou conegut que a Silla mateix es deu la introducció de ti -pus arquitectònics hel . lenístics a la Itàlia central sobretot .

Hem de tenir en compte que és dintre d'aquest context que Pompeu projec-ta la realització del seu propi trofeu amb una variant molt significativa : no el faconstruir a l'escenari mateix de la batalla, sinó que el situa en una zona fronte-rera (la separació entre Hispània i la Gàl•lia), tenint ben present, segurament ,que el mateix havia fet el primer Gran de la història en els confins de la terraconquerida, aquell Alexandre que Pompeu desitjava imitar amb tant d'afany ,prenent-ne fins i tot el mateix sobrenom .

Tècnicament i formal els trofeus presentaren sempre una gran similitu damb els mausoleus : tant és així, que els antics mateix els confongueren . En e lnostre cas no ens podem estar d'aproximar els trofeus de Pompeu al gran mau-soleu hel . lenístic de Belevi, a prop d'Efes, que utilitza com a nucli intern tam-bé el massís rocós retallat, que és folrat així mateix de grans carreus .

Trofeus posteriors al pompeià el tingueren si no com a model exacte, s ícom a punt de referència . Estem al . ludint en concret al trofeu d'August a l aTurbie per al qual, sens dubte, es comptà amb el coneixement dels trofeus piri-nencs : es tracta també d'un trofeu turriforme ; però sobretot la gran inscripció ,parcialment conservada, és molt il . lustrativa puix que commemora la victòri ad'August sobre més de 800 pobles, de la mateixa manera que sabem per le sfonts literàries (Plini el Vell) que Pompeu la va fer gravar en el seu propi tro -feu, si bé d'aquesta inscripció no ens ha quedat res .

Models hel . lenístics de mausoleus i monuments tumformes són els que ca lcercar per trobar la clau interpretativa dels trofeus de Pompeu al Coll d ePanissars . Hem de tenir en compte que, si bé de manera no provada i molt dis-

cutida, s'ha considerat com a tomba de Pompeu un sepulcre turriforme qu es'aixeca prop de la villa que sabem que posseí a la localitat itàlica d'Albanum ,al costat de la Via Àpia .

I dintre d'aquests models hel . lenístics gosaríem encara triar-ne uns, si bé


7 1

som conscients que en un futur cal elaborar i afinar molt la proposta ; no resis-tim, però, llançar-la a tall d'hipòtesi, tot simplificant-la conscientment .Pompeu, afí als cercles sil•lans, no es va treure mai del cap ésser un no uAlexandre : la mateixa ubicació fronterera dels seus trofeus pirinencs sembla re-flectir-ho una vegada més . I pensant en això i en el ventall de models d'arqui-tectura hel . lenística que s'oferirien a Pompeu, per què no pensar que en va vo-ler uns de molt concrets, símbol de la ciutat d'Alexandre : ens referim, bé sigu ial far d'Alexandria, bé sigui al mausoleu d'Alexandre mateix .

Quines evidències en podem adduir? Deixant de banda el fet que el raona-ment té la seva coherència, hem de pensar que es tracta de restituir a Panissar sun monument turriforme pels indicis arqueològics que avui tenim, i que a mé sde les dimensions de les dues plataformes, sense sumar l'amplada de la via, di-buixen un quadrat de 30 metres de costat, les mateixes dimensions precisamen tque tenia el far d'Alexandria, convertit avui en reducte militar al voltant de lfort del segle XIV que substituí respectant-ne, però, l'estructura, el primitiu far,meravella del món, enfonsat per un terratrèmol .

L'altra possibilitat que hem insinuat aproparia encara més la figura d ePompeu a la d'Alexandre . Tipològicament ja hem assenyalat les analogies en-

tre mausoleus i trofeus ; d'altra banda, però, no sabem pràcticament res del'aparença de la tomba d'Alexandre, però no és impossible pensar que el prop ifar d'Alexandria pogué inspirar-se en la seva planta, no evidentment en el se ualçat .

No volem, ara com ara, avançar més en el terreny de les hipòtesis, i meny sencara encavalcar-les, però creiem que pot ser suggestiu fer conèixer aqueste spropostes de restitució i d'estudi, encara que sigui en un estadi incipient, qu eanem elaborant paral . lelament a l'excavació del jaciment per tal de compli ramb la missió inherent a l'arqueòleg : mirar d'entendre allò que té entre mans apartir del mateix moment en què ho desenterra, no renunciant a l'aproximaci óhistòrica, conscient, això sí, que és una aproximació preliminar i com a tal pre-guem al lector, pacient, que interpreti les planes que acaba de llegir .

Les primeres estratigrafies a la villaromana deis Ametllers, Tossa(Selva) *ALBERT LÓPEZ 1 MULLOR

INTRODUCCI Ó

El jaciment es troba en el nucli urbà de Tossa, al vessant oriental del turó d eSant Magí ; la pars urbana (pu) n'ocupa una terrassa gairebé artificial situada amitja muntanya, i la pars rustica (pr) és al peu, limitada a llevant per l'avingu-da del Pelegrí. En aquest mateix carrer, al davant de les ruïnes de la vil . la, e stroba la casa municipal de cultura, antic hospital de pobres . Abans del traçat ur-banístic actual, un bon tros del terreny on són les restes era plantat d'ametllers ;d'aquí procedeix el nom popular del paratge .

Pella i Forgas (1889 : 213) ja va parlar de les «monedes, fragments de cerà-mica i parets de l'època grega i romana trobades en els fonaments de la vil . l amés antiga de Tossa» . També Girbal (1884: 10) va suposar-hi l'existènciad'una població romana, tenint en compte «les restes de ceràmica d'aquellstemps i anteriors trobats en ella i les seves rodalies» . No sabem del cert s iaquestes referències al . ludien a la vil . la dels Ametllers (de la qual hi haviamurs al descobert), o es feien ressò del descobriment d'un establiment ibèricquan es va construir el far (Pella i Forgas 1889 ; Castillo 1939 : 204), del qualencara resten algunes sitges . Tampoc no podem comprovar si descrivien d'al-tres troballes esporàdiques, realitzades al nucli urbà del poble o diverses vil . lesdels voltants (Mas Font, malauradament desapareguda fa poc ; Mas Carbotí ;Xalet Vermell, etc .) .

Sigui com sigui, el mèrit del descobriment de la vil . la cal atribuir-lo alDr. Ignasi Melé i Farré, metge i erudit, el qual va començar les excavacions a lparatge dels Ametllers el febrer de 1914 «per un mur que estava al descobert»

* Aquesta excavació és el fruit de l'esforç desinteressat dels membres del Centre d'Estudi sTossencs, entre els quals es troba el sotasignat, els seus col . legues en la direcció de la recerca : sen-yors Ricard Batista Noguera i Mario Zucchitello Gilioli, i un grup de joves arqueòlegs format perles senyores Montserrat Baldomà, Maria Clua, Montserrat Gumà, Joana Viñas i els senyors Valent íNiño i Xavier Solé . Els treballs, però, no s'haurien pogut dur a terme sense la col . laboració entu-siasta del senyor Francesc Pérez, cap dels Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat d eCatalunya a Girona, i sense l'ajut de l'Ajuntament de Tossa.

74


Fig . 1 . Secció nord-sud del sondeig PU 1 (A : final s . 1 aC; B: 60-70 dC;C: començament s . III; D: ?; E-F: final de l'antiguitat ; G-H: c .s. XVI; 1 : ex -

cavacions prof. Castillo ; J.• època actual) .

.D I

00

oo

iooz

o

Q

u e N~ o„r,,.L

~

•~ •

0Oó 8

o<a

e,m0

A

Fig . 2 . Planta de les estructures aparegudes en el sondeig PU 1 (A : final s . 1 aC;B : mur perimètric est de la pars urbana reutilitzat com a paviment al final de

l'antiguitat ; F: envans de la mateixa època) .


7 5

(Melé, 1922 : 11) . Aquells treballs posaren en evidència una sèrie de dipòsit sde la pr, i també la base d'un torcus, una premsa d'oli segons aquest autor .El valor de les troballes fou palesat pel professor Bosch-Gimpera en un dic-tamen tramès a l'alcalde de Tossa el 7 de juliol de 1916 (Ibid. : 19), i en unaltre signat per Schulten el 4 d'abril de 1920, que reconeixia la importànci adel descobriment, elogiava Melé i estimulava la continuació de les excava-cions, alhora que formulava hipòtesis sobre la cronologia del jaciment i l afunció de les estructures exhumades (Castillo, 1939 : 244-245) . Així les co-ses, Melé va deixar d'excavar al peu del turó de Sant Magó i va parar aten -ció uns metres més amunt, on va descobrir les restes de la pu el desembre de

1921 (Melé, 1922 : 20-21) . D'aquesta manera van aparèixer les cambres de lnucli central de la residència antiga, algunes de les quals estaven pavimenta -

des amb mosaic ; en un dels paviments es podia llegir el topònim antic de l

lloc : Turissa, i el nom de Vitalis, possessor de la vil . la cap a la segona mei-tat del segle IV .

Atesa la seva importància, el 1933, després que l'Institut d'Estudis Catalan s

hagués comprat alguns terrenys de la pu, es va emprendre la consolidació del s

mosaics sota la direcció del professors Alberto del Castillo, qui, a la vegada, vadur a terme noves excavacions que prosseguiren durant el 1934 i el 1935 .Aquests treballs van ocasionar la delimitació del perímetre bàsic de la pu icomportaren descobriments interessants, com ara el de la instal . lació termal .L'investigador esmentat va publicar els resultats dels treballs en dos article s

(Castillo, 1934 ; Id. 1939) . El segon conté la síntesi més completa, on es fa unadescripció de les troballes i una aproximació cronològica .

L'any 1957, l'Ajuntament de Tossa adquirí el solar on havien començat le sexcavacions del Dr . Melé . Era l'única parcela de la pr que restava lliure i sal-vable, perquè la resta del pla havia estat venut i urbanitzat . El terreny en qües-tió va ser dedicat després a parc infantil del col .legi religiós instal . lat a l'anti chospital de pobres, i posteriorment fou utilitzat com a estacionament públic d e

vehicles . Aquest ús va continuar fins al març de 1976 . Aleshores va començaruna sèrie de treballs de prospecció i de neteja del jaciment, dirigits pe rR. Batista i M . Zucchitello, els quals van allunyar definitivament la possibilitatd'una utilització no arqueològica de l'indret i van preparar la futura investiga -ció sistemàtica (Batista, López, Zucchitello, 1980) . La darrera fase de la recer-ca es va encetar el 1985 i continua fins ara.

OBJECTIUS I METODOLOGI A

Entre les nombroses troballes realitzades durant les excavacions anteriors ales nostres, destaquen les de l'àrea residencial, sobretot els paviments d'opus

tesselatum, però també cal tenir en compte el bon nombre de parets que roma -nen al descobert . La presència de totes aquestes ruïnes, si bé n'ha tingut unefecte beneficiós per a la conservació del conjunt i constitueix una de les prin-cipals atraccions per als visitants, suposava, en començar els nostres treballs,

76


Fig. 3. Secció est-oest del sodeig PU 3 (A: estructures ibèriques del s . II-1 aC,com a mínim ; B: final s. 1 aC; C.• primera meitat s . II dC ; D : segle IV; E: ex-

cavacions prof. Castillo; F: època actual) .

Fig . 4. Secció est-oest del sondeig PR 1 (A: final s . 1 aC; B : començaments. II dC; C: final s . III; D: s. IV; E: c .s . XVI; F: època actual).


7 7

un inconvenient força seriós : a penes sabíem res de la cronologia i n'ignorà-vem completament l'evolució . A més, no estàvem en condicions de poder es-brinar directament aquests aspectes, ja que l'excavació de les restes havia es -tat total . La tasca dels nostres antecessors en la recerca, sobretot la del pro-fessor Alberto del Castillo, va constituir una fita important en el seu moment ,però a causa de l'avenç lògic dels mètodes d'excavació, resultava incomple-ta. Es per això que el primer objectiu de la nostra intervenció va ser de com-pletar, per procediments indirectes, els coneixements que es tenien sobre eljaciment.

Com que no tenim mitjans materials importants, vàrem creure convenien tde realitzar una anàlisi minuciosa en el gabinet, complementada amb els tre-balls de camp imprescindibles . En conseqüència, es va procedir al fitxatgesistemàtic de totes les estructures que romanien al descobert, cosa que va per -metre d'esbrinar-hi de visu la posició estratigràfica i tenir-ne uns primers in-dicis de la cronologia relativa. Tot seguit, es va encetar l'estudi formal i ti-pològic dels elements descoberts, que enllestirem aviat ; això no obstant, j aestem en condicions de formular hipòtesis sobre els paviments de mosaic osobre la funcionalitat de les diverses cambres . Finalment, es va planificar e l

treball de camp. De moment, hem realitzat tres sondeigs a la pu i quatre a lapr, tots ells en indrets que, a més de ser presumptament intactes, es trobave nen punts idonis per estudiar les estructures ja descobertes i, alhora, localitzar -ne de noves .

Atesa la brevetat d'aquestes línies, i per fer més entenedora la descripció deles troballes, hem renunciat a utilitzar la nomenclatura real de les diverses uni-tats estratigràfiques, tot unificant-les dins els horitzons cronològics descobertsen cada lloc . Així, les u .e . contemporànies d'una determinada etapa es desig -

nen amb una mateixa lletra majúscula, que es reflecteix en les figures i en e ltext . Al final, hi ha un quadre sinòptic amb les equivalències de tots aquests ho-ritzons en els diferents estats evolutius del jaciment .

LA PARS URBAN A

Sondeig PU 1 (fig . 1, 2, 7)

Fins ara, s'han enllestit dos sondeigs i el tercer roman inacabat . Els resultatshan permès de conèixer amb força aproximació la data de fundació de la vil . l ai definir alguns moments clau de l'evolució . Manquen, però, els estrats d'aban-dó, encara que, com es veurà, és possible que no siguin enlloc . Concretament eltempteig anomenat PU 1 es va realitzar els anys 1985 i 1987, al sud-oest de l aresidència, a tocar del tancament de migdia del cos principal, dins l'àmbit teò-ric AC, on la densitat de ruïnes descobertes d'antuvi és més gran . Afectava unaàrea intacta, limitada a tramuntana pel mur A, del qual es veia la cara nord .Aquesta situació facilitava l'estudi de les estructures ja exhumades, ja que l aparet esmentada, de llargària considerable, es relacionava físicament amb mol-

78


tes d'elles ; d'una banda, tancava el recinte septentrional de la pu, el qual consi-derem residència dels propietaris, i d'altra banda constituïa el límit de tramun-tana d'una de les cambres secundàries (àmbit AC) del cos meridional, destinatpotser a l'allotjament dels treballadors (hipòtesi ja proposada a Castillo 1939 :246) . Enteníem que el tempteig podia donar llum sobre l'evolució del cos an-nex de migdia, molt poc conegut, i alhora solucionar el problema plantejat pe rla cronologia absoluta dels vestigis descoberts en les excavacions antigues .Aquest sondeig es va completar amb un altre de més petit dins els àmbits AH iAl, obert a tramuntana de la paret A, en un indret ja excavat els anys trenta ,però on crèiem que podríem trobar intacta la capa més baixa, com efectivamentva ocórrer . Els resultats d'aquest segon tempteig els hem unificat amb els de lprimer .

L'estratigrafia palesa que precisament la paret A, i unes altres de contem-porànies situades perpendicularment (fig . 2), van ser les primeres estructure sque es van bastir en aquesta zona. La trinxera de fundació de la cara de tra-muntana del mur principal —a migdia no n'hi havia— va donar poc material ,però suficient per fixar-ne una data de cap al final del segle I aC o comença -ment del segle 1 de la nostra era. El terra d'aleshores (A, fig . 1) era el matei xterreny verge aplanat . Suposem que en aquella data es van bastir, corn a mínim ,els murs perimètrics dels dos cossos que comprenia la pu . El segon momen ts'ha de situar gairebé cent anys més tard ; aleshores es va col . locar un pavimentnou de terra piconada (B), dotat de diverses preparacions per enlairar-ne el ni -vell al sud del mur que ens serveix de referència (A) . Per ara, és difícil relacio-nar l'aixecament de la cota amb canvis constructius, ja que l'excavació nomé sha afectat una paret de la compartimentació interna del cos meridional de la re-sidència. Això no obstant, fóra probable que llavors s'hagués dut a terme unaremodelació d'aquest darrer conjunt .

La tercera etapa és del començament del segle III ; hi correspon un altre es-trat de rebliment coronat per un sòl de terra batuda (C), i també el paredamen td'una porta que hi havia a l'angle nord-est de la paret A i la reconstrucci ód'aquest mateix mur . Sembla que es tracta d'una època de gran activitat en tot ala pu tal corn veurem a les conclusions . Pel que fa a aquest sector, és eviden tuna remodelació interna del cos de migdia, on es va enlairar el terra una altravegada i s'hi va amortitzar el mur més petit de la fase A aparegut en el sondeig ;també es va tancar la comunicació entre les dues grans àrees de la residència.

No sabem del cert quant temps va passar fins a la propera fase perquè l'es-trat D no ha donat cap material datable, però el cas és que a sobre hi va caur eun bon tros de la paret perimètrica que tancava la residència a ponent (pels sec -tors AC i Al, fig . 7) . Aquest fet ben eloqüent bastaria per suposar l'abandódestrucció dels sectors AC, AH, Al i la rodalia, de la qual cosa estem segurs .No obstant això, les restes del mur desplomat (B), dipositades horitzontalment ,es van reaprofitar corn a paviment d'una nova estança que tenia poc a veur eamb el traçat anterior de la vil . la ; fins i tot hi van recolzar uns petits envans d emaçoneria (F) . Aquest sòl tan ferm no va requerir gaire cura fins a l'abandó de-finitiu, ja que no presenta reparacions ni d'altres capes al damunt . Tot això fa


7 9

que, una altra vegada, no podem datar la cronologia d'aquesta fase . L'estratd'amortització, molt potent (G-H), té ceràmiques de l'època moderna, la qua lcosa indica que les darreres estructures eren vistes fins al segle XVI, aproxima-dament . Sens dubte, unes evidències com les proporcionades pels horitzon smés enlairats indiquen un abandonament molt lent de les estructures antigues ,que presenten els paviments ben nets, i un ús secunda dilatat d'estances mal -meses però habitables, encara que fos en condicions precàries . La capa I és mésanecdòtica que no pas altra cosa ; correspon al rebliment col .locat pel professorCastillo després d'haver resseguit el mur més important de l'etapa A . L'estrati-grafia, però, no es va veure gens afectada perquè, en trobar la paret caiguda ireaprofitada (E), va aturar els treballs sense passar als nivells següents .

Sondeig PU 2 (fig . 7)

L'any 1988, es va obrir un tall nou per tal de completar els resultats obtin-guts a PU 1 . La cala es va plantejar al sud-oest del cos meridional de la re-sidència, a l'àmbit AM . Un dels motius de l'elecció del lloc era poder datarl'estrat d'abandó, atès el mutisme d'aquest horitzó en el sondeig precedent .D'altra banda, es pretenia comprovar la cronologia del tancament perimètricdel recinte originari, aquesta vegada a ponent, on el mur que hi feia la funci óconservava una alçària considerable i el traçat complet . A més, aquesta zonatornava a ser envoltada d'estructures importants no excavades per nosaltres, ipodíem trobar una successió que s'hi relacionés .

L'excavació, però, encara no ha pogut proporcionar gaires resultats aclari-dors, degut a l'enorme acumulació de terres modernes (C) que es van haverd'extreure abans d'arribar als nivells romans, la qual cosa va fer que encara n os'hagin assolit les capes més profundes . De totes maneres, posseïm algunes da -des que poden ajudar-nos : la cronologia de la segona meitat del segle III pro-porcionada per l'únic horitzó antic localitzat fins ara (A), i també el descobri-ment d'un terra associat amb un mur i un foc (B) utilitzats quan la vil . la ja nodevia funcionar com a tal . Pel que fa a l'estrat baix-imperial, sabem del cer tque es va dipositar en una etapa en què la pu encara s'usava amb normalitat, j aque el mur occidental de tancament romania dempeus . Després, com és normaals altres sondeigs, hi manca un hipotètic estrat d'abandó en l'època antiga ; enaquest cas la mancança també sembla indicar una disminució paulatina de l'ac-tivitat amb les estructures a la vista . La confirmació d'aquesta sospita rau en e lfet de la reutilització assenyalada pels elements de la fase B ; aquí tampoc nopodem aplicar-hi una datació precisa, encara que se n'ha localitzat material : al-gunes ceràmiques grises fetes al torn lent, similars a unes altres, trobades for ade context, que vam publicar fa uns quants anys (Batista, López Mullor,Zucchitello, 1980) . Aquestes peces, per ara, no es poden datar perquè en des-coneixem paral . lels propers, però s'assemblen força a unes aparegudes a Darr ó(Vilanova i la Geltrú) en nivells posteriors al segle VI, cosa que proporciona u nindici per suposar una ocupació baix-medieval, de la qual anirem veient proves

80


Fig . 5. Secció est-oest del sondeig PR 2 (A : final s . 1 aC. ; B: començamen ts. II dC; C: s. IV; D: remogut, amb materials moderns; E: època actual) .

en els altres sondeigs . Finalment, pel que fa a l'abandó definitiu, entès com adesaparició de les ruïnes, tornem a tenir materials molt tardans, de cap al segl eXVII, com a mínim.

Sondeig PU 3 (fig . 3 i 7)

L'anàlisi sistemàtica de les ruïnes descobertes fa anys indicava que hi haviaun indret al nord-est on es donaven les condicions per fer-hi una excavació rà-pida i profitosa. Es tractava dels sectors AP i AR, on s'entreveien diverses ta-ques d'opus signinum per sota de l'estrat superficial, i també hi havia restes debasaments de pilars . A més, connectava estratigràficament amb la més septen-trional de les cambres pavimentades amb mosaic (J) . Aquest lloc ja havia esta tobjecte de treballs anteriors (per part del Dr . Castillo i algunes cales el 1976) ,durant els quals s'havien tret els nivells superiors, però l'existència del terra d esigninum garantia que la resta dels estrats encara hi eren . L'excavació es va dura terme L'any 1989 mitjançant una trinxera en direcció est-oest de 10 m x 2,20 m ,la qual després es va eixamplar amb un altre sondeig perpendicular d' 1 md'amplària, obert en direcció nord-sud fins a arribar a la paret septentrional d ela cambra J .


8 1

a5¢~,p ~ —eo~°~3q

a_- ~ ~~ • O O +a

~ p~~ ~) ,D_ p~'Qdp~-'^~J--C9P~~$Lbmo~

D

`.T

E

ic~

v R

SONDEIGS PR1 PR4

PR1

OMS . ..coicv .i

FIG 6

Fig . 6 . Planta parcial de les estructures trobades en els sondeigs PR 1 - PR 4(A : final del s . 1 aC; B : començament del s . II dC) .

Les dades més reculades que s'han aplegat en aquest sondeig proporcione nla primera prova estratigràfica de la presència d'un poblat ibèric anterior a l avil la . Ja teníem l'esperança de trobar-lo perquè, durant l'actuació del 1976, v aaparèixer una sitja sota d'una de les estances de la pr, i les restes d'altres dipò-sits molt a prop de l'indret on és el sondeig PU 3 . Com se sap, l'emmagatze-matge en sitges no era gens habitual entre els romans, però era molt normal en-

tre els ibers, els establiments dels quals es caracteritzen sovint per L'aparició de«camps de sitges» . Així, la troballa de dos elements d'aquesta mena (A ; per ar anomés se n'ha excavat un) dins una seqüència fiable ja podria ser un argumentsuficient per plantejar una ocupació indiketa del lloc dels Ametllers . Això n oobstant, la presència del sòcol d'una paret (A) retallat en el terreny verge i as-sociat amb un sòl (A; la mateixa roca natural, també retallada) ens semblenevidències clares per definir la presència d'un nucli autòcton . Pel que fa a l acronologia, només estem segurs de l'abandó o, com es diu ara, de la «recon-versió», proporcionada per l'estrat de rebliment de la sitja buidada, el qual erala mateixa capa (B) que es va utilitzar per enlairar considerablement aques tsector en fundar-ne la villa . Les ceràmiques trobades situen tots dos fets, la fidel poblat ibèric i el començament de la instal•lació romana, cap al darrer de-cenni del segle I aC .

Quant al funcionament anterior de l'establiment ibèric, la pròpia mena d eles estructures descobertes, tallades al sauló i amb el paviment net, impedeix d etenir més informació . De totes maneres, s'hi poden associar molt bé les nom-broses peces dels segles II-1 aC que hem anat recollint, fora de context, en le sexcavacions de la villa, o bé les que van aparèixer fa poc durant unes obres e nel carrer de la Guàrdia (aquest material, la cronologia del qual va fins a l'èpoc aimperial, es podria relacionar amb el port o lloc d'arribada d'embarcacions) .D'altra banda, podem connectar aquest nucli dels Ametllers amb el que devi ahaver al promontori de Tossa, o bé amb altres localitzats en diversos llocs de lterme municipal .

82


Fig . 7. Planta general esquemàtica del sector excavat de la vil.la delsAmetllers ; s 'hi veuen els diversos sondeigs dels darrers anys .

No és gaire senzill d'associar alguna de les estructures aparegudes amb e lprimer moment de la vil . la romana . Les nostres esperances de trobar intactel'indret de l'excavació es van confirmar en el costat de ponent, segellat pel sig-ninum . En la meitat de llevant, en canvi, ja havia treballat el professor Castill omitjançant una rasa que es tornà a tapar (E) . Això ens priva de conèixer-hi 1'es-tratigrafia . Malgrat tot, en el tall de la fig . 3, es pot apreciar que el mur quehem anomenat B amb interrogant té la base molt més profunda que no pas l'es-tructura C (de la qual tractarem tot seguit), i recolza directament sobre el ter -reny natural, aplanat pels ibers . Aquesta circumstància fa que, sense una segu-


8 3

retat absoluta, pensem que el mur i una canonada coberta de tegulae, trobada alfons de la trinxera de Castillo, corresponguin a l'etapa del final del segle I aC . Eltraçat de la cambra J, que no apareix en aquest tall, també pot ser d'aleshores ,ja que igualment recolza al terreny verge i el paviment de la fase posterior (C)s'hi adossa .

La següent construcció apareguda, l'hem poguda situar molt bé en la suc -cessió, però no té una cronologia absoluta gaire precisa, encara que, com esveurà, hem tractat d'esbrinar-la indirectament . Es tracta d'un basament (C) quehavia format part d'un pòrtic annex a la filera de cambres situades a llevant deles termes . L'erecció d'aquesta base de pilar és assenyalada per una estreta trin-xera de fundació en la capa anterior. Aquesta petita fossa, però, no va donarcap material, com tampoc no ho va fer un paviment i la preparació (C), ados-sats a l'estructura que ens preocupa i contemporanis de la fundació (tambéadossats al mur septentrional de la cambra J, que ja hi era) . A continuació v aaparèixer el sòl d'opus signinum esmentat abans, també dotat d'una preparaci óprèvia (E) . Aquesta capa d'anivellament va donar materials del segle IV .

Aquestes dades i l'anàlisi de la posició física de totes les unitats presents enel sector excavat i en la rodalia ens han permès de reconstruir l'evolució del ja-ciment en aquest indret, encara que sigui a tall d'hipòtesi . De la primera etap a

no hi ha dubte, com s'ha vist : un establiment ibèric abandonat al final del segl e

I aC, i que va funcionar els segles II-I aC, com a mínim . L'estrat romà inicia l

(B) toma a estar clar, i és precisament en aquesta unitat que recolza el mur pe-

rimètric nord de la cambra J . Si tenim en compte que la filera de cambres de l

davant de les termes és solidària amb el mur A del sondeig PU 1 (que tanca per

migdia aquest cos de la pu ; concretament s'hi relaciona l'habitació F), podre m

intuir que totes aquestes construccions podrien ser del moment fundacional dela residència ; com també el mur B de l'extrem de llevant de la fig . 3, segon sque hem explicat abans . El basament C creiem que es va bastir quan tot això j afuncionava, atesa la trinxera de fundació i la cota enlairada del paviment, peròno sabem la data. De totes maneres, si prenem en consideració la cronologi adel mosaic del recinte J, primera meitat del segle II, i la del tesselatum del pòr-

tic S, una mica avançada, podríem aventurar que el basament C i el porxo d e

què formava part poden ser del mateix segle : la cota dels mosaics dels àmbits J ,S i la del nostre paviment C és la mateixa ; aquest terra s'adossa a la cambra J ,que funcionava d'antuvi, i sembla que el van posar en un moment d'important smodificacions edilícies (fig . 9), en el qual es van bastir les termes, es vancol . locar els paviments musius al . ludits i es van comunicar mitjançant una ga-leria els sectors S i AP . El nostre basament formava part d'aquesta galeria .

La cronologia de la fase E no ens ha fet patir tant ; es pot situar en el segl eIV (això sí, sense poder establir-hi el decenni) gràcies als bocins de ceràmicaafricana trobats en la preparació de 1 opus signinum, i correspon al darrer can-vi arquitectònic esdevingut a la zona. Pel que fa a l'abandó, no tenim cap dadaa causa de les excavacions anteriors a les nostres, les quals eliminaren la restade 1'estratigrafia ; la nostra capa superficial és molt més minsa i tardana, segu-rament dipositada a causa de les petjades dels turistes .

84 TRIBUNA D'ARQUEOLOGI A

Fig . 8. Croquis de les estructures atribuides provisionalment al s. I.

LA PARS RUSTIC A

En aquest sector es podien combinar tots els objectius de la recerca, ja qu en'hi havia algunes restes exhumades d'antuvi, a penes conegudes arqueològica-ment ; unes altres només insinuades durant les actuacions dels anys setanta i, fi-nalment, una zona intacta . Davant d'aquestes possibilitats, els treballs van co-mençar en un indret amb totes tres característiques, a llevant del solar municipalque dóna a l'avinguda del Pelegrí . En aquest lloc, limitat a l'est pel carrer es-


8 5

mentat, a l'oest per un mur romà de doble parament i llargària considerable, i a lnord i al sud per les finques veïnes, vam realitzar tres sondeigs . Els núm . 1 i 2afectaren sectors no excavats i el 3 va servir per completar una cala començad ael 1976 ; en el 4 només es van extreure dues tombes medievals, deixades com atestimoni feia deu anys . A més, en l'extrem occidental del predi, al costat de le sprimeres estructures trobades pel Dr . Melé l'any 1914, vàrem obrir una rasa per-pendicular a la pu (PR 5), per tal de trobar els murs de contenció de la terrass aartificial on es va bastir la residència .

Sondeig PR 1 (fig . 4, 6-7)

Es va dur a terme el 1985 mitjançant un tempteig de 4 x 5 m, i va propor-cionar una sèrie de troballes força interessant . Cal destacar-ne el mur dobleal . ludit abans (A), el qual havia estat localitzat superficialment els anys setanta ,i que, per les dimensions i la presència de contraforts, semblava el tancamen toriental del recinte primitiu de la pr. També es van descobrir, aquesta vegadaestrictament, les parets d'una cambra (B), solidàries entre si i adossades al mu resmentat, i també unes escales (B) amb graons de tegulae recolzats en una bas ed'opus signinum i uns rebliments .

Segons que es desprèn de 1'estratigrafia i l'anàlisi dels materials, conside-rem que l'estructura més antiga és el mur A . Per ara no coneixem la data exac-ta, ja que recolzava en el terreny verge i la resta dels estrats i estructures s'h iadossaven o el cobrien . Això no obstant, el parament doble indica que va evo-lucionar abans de formar-se les altres unitats descobertes . A més, la fase se-güent (B), caracteritzada per la presència de les escales i la cambra que s'hi re-laciona, dóna ceràmica abundant datable de cap al començament del segle II, l aqual cosa indica el terminus ante quem . Tot això i la seguretat de saber que e stractava del parament que delimitava a llevant el recinte original de les de-pendències productives, ens fa sospitar que la fundació caldria portar-la als dar-rers anys del segle 1 aC, en què van començar a funcionar els elements més an-tics de la pu .

L'etapa B indica la construcció de noves dependències fora del cos origina lde la pr (un bon nombre de les quals vam descobrir en els altres tempteigs), fe tque va implicar la col . locació de les escales, ja que l'àrea de llevant era en un acota més baixa . La data d'aquest eixample, els primers anys del segle II, és sig-nificativa perquè sembla propera a la d'un canvi important localitzat en els son-deigs PU 1 i 3 de l'àrea residencial . Aquestes cambres es van abandonar duran tel segle III avançat i van ser colgades amb rebliments (C) . Malgrat tot, el re-cinte primitiu de la pr va continuar en ús fins a un moment mal conegut, sen sdubte posterior a mitjan segle IV, cronologia dels materials més tardans trobat sen el nostre estrat romà més tardà (D), el qual no degué ser el d'abandó, ja qu eno cobria el cim del mur A . Els horitzons E i F són molt més moderns . L'F defa deu anys i 1'E de l'època moderna, encara que els materials segurament vanser barrejats pels conreus .

86


AB

AC PANS URBANA

HG . 9ESTAT 2SEGLE II

MOSAIC S

AO

Fig . 9. Croquis de les estructures atribuïdes provisionalment al s . II.

Sondeig PR 2 (fig . 5-7)

Es va dur a terme els anys 1985 i 1986 . Era immediatament al nord de PR 1 ,

i mesurava 9 x 5 m . La meitat meridional es va excavar de bell nou, i en la sep-tentrional es va completar un tempteig obert el 1976 . Els treballs van palesar u naltre recinte rectangular (B), immediatament a tramuntana del descobert en l acala anterior, 1'estratigrafia del qual era força intacta . De totes maneres, gaire -bé al mig del sondeig, en un lloc on ja s'havia fet una rasa el 1976 i no posseí -em els nivells més enlairats, va aparèixer una tomba d'inhumació (B), orienta -da d'est a oest, amb el cap de l'individu a ponent, i coberta amb pedres (fig . 6) .


8 7

Les troballes confirmen les dades obtingudes a PR 1 . El mur A és el mé santic, potser del final del segle I aC. Les parets B formaven una de les de-pendències bastides al començament del segle II, el paviment de la qual, enaquest cas, era el mateix terreny verge (B) . Aquesta estança segurament va se rabandonada cap a l'època de Dioclecià, encara que es confirma un altre co pque la zona originària de la pr va continuar funcionant . Pel que fa a la tomba ,hem d'afegir que a l'àmbit PR 4, gairebé buidat abans de la nostra intervenció ,menys un petit testimoni, es van descobrir dues sepultures més . Pràcticamentafloraven a 1'estratigrafia perquè ja s'havien tret els estrats superiors i, a la partde sota, estaven mig tallades en el terreny verge . La primera contenia les restesd'un adult i un infant i la segona l'esquelet d'un nen ; també estaven orientadesd'est a oest i adoptaven la tipologia de cistes molt rudimentàries (fig . 6) . Unsaltres enterraments semblants, ja exhumats els anys setanta, s'han relacionat d evegades amb 1' antic hospital de pobres, situat al davant . Això no obstant ,l'orientació i el ritu fan pensar en una cronologia més antiga. Al nostre parer ,podria tractar-se de sepultures medievals ; potser anteriors a la carta de poblaci óde Tossa atorgada el segle XII (tal com vam avançar a : Batista, López Mullor ,Zucchitello, 1980) ; fins i tot es podrien arribar a relacionar amb les reutilitza-cions del jaciment que hem vist en els sondeigs de la pu, però no podrem asse-gurar-ho fins que no es localitzin enterraments dins un context segur .

Sondeig PR 3 (fig. 6-7)

Es va realitzar l'any 1986, al nord de PR 2 . En aquest cas només es tracta -va de concloure un tempteig dut a terme el 1976 . Quan vàrem començar, j as'havia extret tot el nivell D i una bona part del C . Sembla que aquesta àrea v aevolucionar idènticament a la dels indrets descrits en els paràgrafs anteriors . Elmur A ja hi era, probablement des de l'època del Principat . Després, cap al co-mençament del segle II, es va bastir la dependència limitada per aquesta part iels paraments B, la qual utilitzava com a sòl el terreny verge aplanat . Aquestconjunt va ser colgat cap al final del segle III o començament del segle IV (C) .Suposem que el mur A va continuar en ús força temps, ja que la ceràmica mé stardana trobada a l'horitzó D data d'un moment avançat de la mateixa centúria ,i aquesta capa no va arribar a cobrir l'estructura esmentada .

Sondeig PR 5 (fig. 7)

S'hi van fer treballs els anys 1988 i 1989 . Es tracta d'una trinxera oberta e nel talús que separa les dues partes de la vil . la . L'objectiu primordial era localit-zar els elements que tancaven l'extrem de llevant de la terrassa on és la pu .Aquesta fita ja s'ha aconseguit en descobrir-se, molt arrasades, les restes d'u nmur de contenció dotat de contraforts on recolzaven les terres que formaven

88


l'esplanada artificial . També s'ha exhumat un altre llenç paral . lel però mé sbaix, a l'extrem de ponent de la pr, que limitava un segon graó per contenir el srebliments . La cronologia d'aquestes estructures encara no s'ha pogut esbrinar ,perquè, de moment, ens hem limitat a extreure els estrats que les cobrien :aquest sector es va utilitzar d'abocador durant les excavacions antigues, i aban sja s'hi havia dipositat una capa molt potent deguda als esllavissaments del ter -reny d'ençà l'abandó definitiu del jaciment .

CONCLUSIONS

Un dels objectius principals de la nostra actuació al jaciment era poder es-brinar la cronologia i l'evolució de les estructures descobertes d'antuvi, de lesquals a penes hi havia dades . Malgrat tot, posseíem una síntesi molt interessant ,deguda al professor Castillo (1939), on es descriuen les troballes, s'exposen elsresultats dels treballs i es formula una hipòtesi sobre la datació de les ruïnes ,que pot resumir-se de la manera següent : la villa es va construir el segle I, opotser una mica abans, a l'època d'August, i va funcionar sense canvis duran tel segle II . A mitjan segle III va patir la invasió franca, i es va remodelar el se-gle IV (el mosaic de Vitalis fóra del segle IV avançat) . Els paviments de mor-ter —opus signinum— que hi havia sobre les cambres de les termes (van ser tret sdurant les seves excavacions) poden ser de l'època visigòtica i datar-se del se-gle VI (Ibid. : 240, 245, 252, 256) . L'abandó del jaciment hauria estat a caus ade la invasió musulmana (Ibid. : 262) .

Tenint en compte que aquestes hipòtesis es van proposar sense l'ajut de1'estratigrafia i amb un coneixement molt parcial dels materials, poden consi-derar-se força encertades en diversos aspectes . Això no obstant, ja podem ma-tisar-les amb algunes dades segures .

Els precedents

Creiem que, en descriure el sondeig PU 3, ha quedat clara la presència d'u nnucli ibèric anterior a la vil . la, del qual coneixem, fins ara, un mur i diverse ssitges, tant a la pu com a la pr, per bé que només n'haguem excavat una . Estemsegurs que, poc a poc, s'anirà fixant el perímetre d'aquest establiment i potse res podria relacionar amb un altre situat al promontori de Tossa . Castillo va do-nar notícia de l'existència d'un camp de sitges (Ibid . : 204), que ell identificavacom a necròpoli, segurament influït per publicacions contemporànies (v . gr. ex -cavacions de Colominas a Can Fatjó, a 1'AIEC 1915-1920, amb comentaris so-bre Sant Feliu de Guíxols) . Aquestes sitges són visibles avui dia al costat d el'església gòtica i en el camí que mena al far . Això no obstant, s'hauria decomprovar si totes elles són antigues, ja que fa uns quants anys vam poder re -visar material del rebliment de certs dipòsits, i en general datava del segl eXVII, la qual cosa indica, com a mínim, un reaprofitament, potser medieval .


89

Sens dubte, els ibers utilitzaven un port situat a la rodalia de l'actual car-rer de La Guàrdia, ja que s'hi van trobar moltes ceràmiques dels segles II- IaC, semblants a les que apareixen, fora de context, arreu de la vil . la . Enaquest punt, però, també s'han localitzat materials de l'època romana, data-bles almenys fins al segle IV . Encara que serà molt difícil confirmar la loca-lització d'aquest lloc d'arribada de vaixells, perquè s'hi va edificar a sobr esense miraments, cal retenir que el Dr . Castillo situava la rada antiga a la pe-tita badia des Codolar . Tanmateix, sense descartar la utilització d'aquest in -dret, hem de pensar que el litoral tossenc deu haver canviat molt els darrerssegles i, en el supòsit força probable que la platja actual fos moderna en bon apart, podríem considerar que la desembocadura de la riera, ben protegida pe rtots dos costats, podria haver estat el lloc ideal per situar el port o, si més no ,un dels ports .

La fundació de la villa i la primera etapa d'ús (fig. 8)

Les dades dels dos sondeigs de la pu que hem pogut acabar coincideixen :les estructures més antigues són dels darrers anys del segle I aC . A la pr el mu rdoble afectat per l'excavació també sembla del primer moment i, malgrat nohaver-lo datat, és segur que va funcionar al segle I i hom va tenir temps de fol-rar-lo . La nostra hipòtesi és, doncs, que es podria haver bastit a les acaballe sdel segle anterior .

La t .s . aretina trobada fora de context, tant en les nostres excavacions co men les anteriors, s'avé força amb la poca que ha aparegut ben estratificada du-rant els darrers treballs . No hi ha cap fragment precoç i, en general, es tracta deproductes ben corrents del final del segle I aC o començament de la nostra era .Les parets fines presenten un panorama semblant, i també les àmfores ; la llàn-tia més antiga és de l'època de Claudi, i la primera moneda, de Tiberi .

Però, a més de perfilar la data, convé saber com era la villa primitiva. Araper ara, estem lluny de poder traçar un panorama evolutiu de totes les estructu-res del jaciment amb dades abundants i contrastades . Això no obstant, aqueste sprimeres estratigrafies permeten de proposar hipòtesis amb una certa base . Enconseqüència, pensem que la pu ja era a la terrassa mig artificial on avui e sconserven les ruïnes més vistoses, i que segurament aquest indret havia esta tocupat en l'època ibèrica, atès l'aplanament del terreny natural que hem pale-sat . A més d'això, es pot deduir que els murs perimètrics dels dos cossos es-sencials també són de cap als darrers anys del segle I aC . Pel que fa als am-bients concrets, els F, G, H, I, J, potser amb un traçat no exactament com l'ac-tual, també funcionaven . El mateix es pot dir dels espais AI, AH i AG . Tambéresulta assenyat suposar que el probable porxo de la part davantera ja s'havi abastit . Tot plegat, no són gaires dades, però insinuen un corredor (S) i unamena d'atri (AJ, AM) envoltat d'estances almenys a migdia i a llevant . A la pr ,la situació és més precària, tot i que podríem pensar amb raó que els dos mur sque la limiten a llevant i ponent també són d'aquella època .

90


,{}_) pFIG 1 0

ESTAT 3PRIMERA ME ITAT SEGLE II I

MOSAICS

Fig. 10. Croquis de les estructures atribuïdes provisionalment a la primerameitat del s . II.

El segle II (fig . 9)

Els canvis esdevinguts a l'interior del cos de tramuntana de la pu, compro-vats al sondeig PU 1, l'edificació del pòrtic (AR) de transició entre S i AP, pa-lesa a PU 3, la col . locació dels mosaics del mateix passadís/porxo S i de l acambra J, la construcció de les termes, i l'eixamplament cap a llevant de le sdependències de la pr són tots ells fets esdevinguts al segle II . Alguns al co-mençament o la primera meitat, d'altres en un moment més imprecís .

Nosaltres considerem que el tret més significatiu és l'augment de les ins-


9 1

tal•lacions dedicades a la transformació de les matèries agrícoles, la qual cos aimplica que la nostra vil . la va superar perfectament l'anomenada crisi de l'èpo-ca de Domicià i el reajustament anterior, i que, tot plegat, en va sortir enforti-da. Aquesta conjuntura favorable podria interpretar-se mitjançant una hipòtes ique hem formulat en altres llocs, segons la qual, després d'una primera reorde-nació de la producció agrícola cap a l'any 70 (que a Tossa va fer desaparèixerla vil . la del Mas Carbotí), al final del segle 1 es va produir el segon i definiti uabandó dels establiments poc competitius en benefici de nuclis més grans, be norganitzats i amb predis extensos (potser producte de la fagocitació dels altres) .Al nostre parer, aquesta renovació dels mitjans productius va coincidir amb un aampliació del fundus de la vil . la dels Ametllers, i lògicament amb una multipli-cació de beneficis que va propiciar les obres sumptuàries .

Fóra arriscat d'apuntar la possibilitat que en aquell moment els propietari sde la vil . la ja hi residissin (com segur que van fer anys després) . De totes ma-neres, la construcció dels banys i la col . locació dels mosaics –segurament a to -tes les cambres a llevant de les termes– són una bona mostra de la confortabili-tat que s'hi volia donar. De totes maneres, a més d'haver comprovat una redis-tribució en algunes cambres pròpiament residencials (AI-AM), degud aprecisament a la col . locació dels edificis termals, hi manca informació sobre elsector a ponent d'AP, segurament destinat al mateix ús .

El segle III, la crisi i les conseqüències (fig . 10)

Sembla que durant la primera meitat no van canviar gaire els trets essen-cials del jaciment, però a la zona de les termes es detecten modificacions inte-ressants : es va col . locar el mosaic G i altres paviments de la mateixa mena enles habitacions M, N i P dels banys ; la piscina R es va anul . lar amb un tessela-tum i s'hi va fer la banyera Q . Aquestes obres semblen palesar una bona marx ade l'explotació, ja que la pr continua igual i es fan millores a la pu .

Les coses degueren canviar cap al final del segle, perquè no es detecta ca pactivitat edilícia, però desapareixen una colla d'instal . lacions productives . Deben segur, són les conseqüències de la crisi de l'època de l'anarquia milita rque, si bé no van ocasionar cap destrucció, contràriament a allò que s'havi apensat molt temps, van tenir una influència econòmica indubtable . Segon sCastillo, la villa dels Ametllers va ser modificada profundament degut a les in-vasions dels franco-alemanys . Aquesta afirmació s'ha pres al peu de la lletra, iel jaciment ha estat un dels exemples clàssics de la historiografia per palesar l adestrucció sistemàtica dels jaciments . Les nostres investigacions també han de-tectat les conseqüències d'aquest procés . De moment, però, no hem trobat el snivells típics de destrucció ; potser perquè no n'hi ha .

Per ara, hem documentat l'abandó de les cambres de la pr adossades al murperimètric de llevant, on no hi ha cap prova d'una destrucció violenta . A la pupassa el mateix, ja que en tots tres sondeigs tenim estrats del segle IV dipositat snormalment a sobre d'altres capes anteriors . Castillo creia, per exemple, que

92


Fig. 11 . Croquis de les estructures atribuïdes provisionalment al s . IV.

les termes van patir durant aquest període d'inestabilitat, però ja hem vist qu eles modificacions més evidents cal situar-les abans de la crisi . Tot això ens fasospitar, encara que sense haver-ho comprovat pregonament fins al moment ,que la vi l . la no va experimentar una destrucció general, però que va reflectir el scanvis socials esdevinguts arreu des de l'imperi de Dioclecià. La informaciómés evident és la reducció de l'espai destinat a la producció, ocasionada pe rl'abandó d'algunes dependències que van eixamplar la pr cap a l'època d eTrajà . Això pot significar una disminució de l'activitat productiva, però atesa l aperduració del cos principal d'aquest sector, hem de pensar que s'hi va mante-nir l'ús .

TRIBUNA D ' ARQUEOLOGIA

9 3

En síntesi, amb les dades actuals, sembla que les seqüeles de la crisi del se-gle III no van ser tan terribles com s'havia pensat, encara que van ocasiona runa disminució de l'activitat de l'explotació i, tal vegada, canvis a l'àrea nord -oest de l'habitatge dels propietaris.

De mitjan segle IV a l'abandó del jaciment (fig . 11 )

Cap a la segona meitat del segle IV, algunes estances de la residència vanpatir una sèrie de modificacions ben eloqüents . En primer lloc, cal esmentarl'aparició dels mosaics nous a H i I, la temàtica dels quals fa pensar que l avil la ja no és la segona residència del propietari (potser ja no ho era des demitjan segle II) i refermen la hipòtesi d'un règim econòmic autàrquic, fàcil -ment deduible d'ençà el final del segle III .

Això no obstant, certes dades contradiuen l'esplendor escenogràfica de le srepresentacions musives. La primera és justament la manca de més mosaic snous, ja que els de les habitacions G, J i el pòrtic S es van arranjar diverso scops, cada vegada amb tècniques més barroeres . La segona, l'abandó de les ter -mes i la pavimentació amb signinum de les estances M, N, P i R (segon sCastillo, amb forats per posar-hi àmfores, encara que això no es podrà confir-mar mai) i de la galeria AR . D'altra banda, en cap recinte dels que hem exca-vat fins ara hi ha transformacions estructurals datables de l'època, la qual cosafa imaginar un estancament de les possibilitats inversores .

Pel que fa a l'abandó, no tenim gaire dades per ara . L'evidència més claraés que va ser molt lent, degut a la manca d'estrats de destrucció en els llocs ex -cavats i l'absència de materials d'ús quotidià conservats in situ . Castillo es -menta la troballa de les proves d'un incendi —suposem que a les cambres prin-cipals de la pu que ell va excavar, ja que s'hi localitzaren cendres, juntamen tamb restes de les parets i la teulada . Això li va donar peu per pensar en la in-vasió sarraïna (Id . : 262) . Sense descartar aquesta evidència, es podria pensarque qualsevol enderrocament presenta el mateix panorama : restes de tàpia i es -tucs de les parets, tegulae i imbrices de la coberta i cendres de les bigues car-bonitzades (pel foc o pel pas del temps) . A més, l'autor esmentat no descriu en -lloc utensilis domèstics conservats raonablement, i es lamenta contínuamen td'haver trobat un material pobre : només fragments de ceràmiques i alguns me-talls i cap estàtua o element decoratiu de certa importància . Potser aquestaqueixa reiterada ens pot posar a la pista de les causes de l'abandó, i en compte sde pensar que tal mena d'objectes no es va trobar per culpa del saqueig del smoros, creure que hi manquen perquè van ser arrabassats durant els diversossegles que les ruïnes van romandre al descobert .

Un cop exposada la nostra hipòtesi sobre les causes de l'abandó de la villa(veritablement molt menys espectacular que no pas la del nostre il . lustre prede-cessor), intentarem situar-lo en el temps . En la pr la mancança d'estrats con-temporanis ho fa difícil, però sabem del cert que les capes del segle IV mai n ovan cobrir un dels murs perimètrics ; en la pu hem palesat la caiguda de la paret

94


que tancava el recinte a ponent, però no sabem la data . Finalment, ]'anàlisi del smaterials, tant els trobats ara com els d'abans, indica una data màxima del se-gle V. Això, però, tampoc no és una dada definitiva perquè, com se sap, le sceràmiques fines deixen d'importar-se aleshores i la circulació monetària tam-bé es paralitza .

Finalment, coneixem proves del reaprofitament de les ruïnes, mitjançantuna necròpoli altomedieval, potser dels segles X-XI o anteriors (tombes de P R2-PR 4), i l'aparició de diverses construccions a l'àrea residencial (sondeigs PU

1-2) que no es van colgar fins a l'edat moderna . Tot això no ajuda gaire, peròcom a mínim, indica que les ruïnes van ser visibles durant molts segles i l'ús v acontinuar . L'única dada una mica segura prové de les ceràmiques grises al tornlent trobades a PU 2, en un estrat associat amb una construcció d'aquest perío-de incert. Per ara, és difícil de datar aquest material, però ja s'ha indicat aban sque s'assembla a les peces que hem descobert a Darró en un horitzó semblant .És per això que podem intuir que, des del segle V, la vida del jaciment va llan-guir a poc a poc, fins i tot sectors extensos poden haver restat fora d'ús en le sdues centúries següents, però sempre hi visqué algú .

La invasió sarraïna, com vol Castillo, potser va ser el cop de gràcia per a l avil-la, extensa com a explotació agrícola a la manera romana . Això no obstant,dubtem de la destrucció i del saqueig sistemàtic, com també dubtem de la des -població radical del terme de Tossa . És raonable suposar que, molt abans de l acarta de població, la qual podria haver significat l'ocupació sistemàtica de l aVila Vella, al paratge dels Ametllers hi havia una ocupació, potser precària ,però que es podria haver mantingut fins i tot més enllà de l'edat mitjana.

SONDEIGS I HORITZONS ESTRATIGRÀFICS TROBATS EVOLUCIÓ

CRONOLOGIA

PU 1fig .

1PU 2 PU 3 PR 1

fig . 3

fig . 4PR2fig. 5

PR3 PR5

A Estat 0 Establiment ibèricS . H-I aC, com a míni m

A B A A A A Estat 1fig . 8

Fundació de la vill aFinal s . t a C

B C B B B Estat 2fig . 9

Final s . i o començamen ts . H d C

C Estat 3fig . 10

Primera meitat s . In

A C C C Estat 4 C . final s . I n

D? D D D D Estat 5fig . 11

S . IN(

E-F? B E Estat 6 Edat mitjana


95

BIBLIOGRAFIA

BATISTA, R . ; LÓPEZ MULLOR, A . ; ZUCCHITELLO, M . (1980) : Noves aporta-cions al coneixement de la villa romana deis Ametllers, Tossa, Quadernsd'Estudis Tossencs, 1 . Tossa de Mar .

CASTILLO, A . del (1934) : «El poblament de la zona de la Costa Brava entr eBlanes i Sant Feliu de Guíxols», a Revista de Catalunya, 78, maig 1934 ,p . 138-159 .

CASTILLO, A . del (1939) : «La Costa Brava en la Antigüedad, en particular l azona entre Blanes y S . Feliu de Guíxols . La villa romana de Tossa», aAmpurias, I, p . 186-267 .

GIRBAL, E .C . (1883) : Tossa . Noticias sobre su historia, tradiciones y costum-bres de esta villa v su término . Girona .

LÓPEZ MULLOR, A. (1989) : Las cerámicas romanas de paredes finas enCataluña, Diputació de Barcelona . Barcelona (2a ed ., Libros Pórtico .Saragossa, 1990) .

LÓPEZ MULLOR, A . ; BATISTA, R . ; ZUCCHITELLO, M . (1987) : «La producciónvitivinícola de la Tarraconense, algunos ejemplos sintomáticos» a El vi al'Antiguitat. Economia, comerç i producció al Mediterrani Occidental.Actes . Badalona, p . 319-326 .

LÓPEZ MULLOR, A . ; ZUCCHITELLO, M . ; FIERRO, J . (1985) : «Resultats de la pri -mera campanya d'excavacions a la villa romana del Mas Carbotí (Tossa ,La Selva)», a Informació Arqueològica, 44, p . 38-43 .

MELÉ I FARRÉ, I . (1922) : «Converses sobre les excavacions de la vil . la romanade Tossa», a Butlletí del Grup Excursionista Gironí.

PELLA I FORGAS, J . (1883) : Historia del Ampurdán . Barcelona .

Un projecte de recerca arqueològica a lCastell de Mediona (Alt Penedès )

1

ASSENTAMENTS ÀRABS 1 BERBERS AL PENEDÈS . ELS

MADYUNA

MIQUEL BARCEL Ó

Per ara, l'única evidència dels assentaments àrabs i berbers de l'Al tPenedès és un cert registre toponímic fragmentari i, sobretot, mal entès . Però e stracta, penso, d'una evidència inequívoca . I també es tracta d'un dels registre stoponímics més antics fins ara conegut, atès que la seva aparició en document sfeudals s'ha de situar, en general, a partir de la segona meitat del segle X . D'al-tra banda, la comprensió adequada d'aquests topònims s'ha d'inscriure, forço-sament en la qüestió més complexa dels assentaments andalusins més septen-trionals com ara els de la zona de l'actual Aragó i que, en l'actual Catalunya ,tindria a Àger, a la Noguera (berber Ajer, Azger, Azger, Adjer) el seu punt mésextrem (X . PUIGVERT, en premsa) . Hi ha, doncs, una, diguem-ne, «qüestió sep-tentrional» (M . BARCELÓ, en premsa) que lentament es va formulant . Aquest a«qüestió septentrional», tant en el seu vessant aragonès com català, sembla, pe rara, caracteritzar-se sobretot per la gran dificultat de datar els assentaments ini-cials que apareixeran més tard, però esmentats tant en els textos cronístic sàrabs com ara al-Razi i al-Ùdhri, i que permeten datacions de la seva existèn-cia entre els segles IIUIX i V/XI, com a la documentació feudal de, per exem-ple, el monestir de Sant Cugat del Vallès, que fa conèixer la major part de la to-ponímia penedesenca des de la meitat del segle X. Tampoc, per ara, no s'haaconseguit establir enlloc un registre arqueològic tradicional d'estructures ar-quitectòniques i de ceràmica, dels segles VIII i IX . Al col .loqui sobre la MarcaSuperior (PH . SÉNAC, Coord . 1991) ja hi ha alguna referència a aquesta invisi-bilitat arqueològica dels estrats més antics dels assentaments : C. Esco i Ph .Sénac (1991) remarquen que malgrat 1' antiguitat, textualment comprovada, de lpoblament andalusí del districte d'Osca, tant les prospeccions com les excava-cions proporcionen un material ceràmic tardà molt sovint datable del segleV/VI . Aquest problema té un envers quasi simètric en els assentaments clara -ment berbers que no apareixen mai als textos àrabs i que, tant pel sentit del seuemplaçament com de la seva capacitat, durant un temps concret que desconei-xem de segmentació -és a dir, de produir nous assentaments tot conservant e lnom d'identitat tribal o clànica-, devien ser relativament nombrosos i tampo cno hi sol haver cap registre arqueològic .

98


tes de fortaleses (husün, sing . hism) escampades arreu de la frontera superiorhan produït entre els historiadors i els arqueòlegs la discussió sobre el caràcte restatal o simplement pagès d'aquestes construccions (Ph . Sénac, Cood . 1991) .Tota la qüestió es fa girar sobre si coincideixen cronològicament l'assentamen tamb la fortificació. Suposadament, la fortificació es pot datar, arqueològica-ment, a si mateixa, però l'assentament inicial no . C. Esco i Ph. Sénac (1991, p .57) ho han formulat molt clarament per tota la zona d'Osca : «Saber si aqueste sfortaleses foren la base del poblament agrícola o si, al contrari, no feren altr acosa que enquadrar un poblament ja existent és una qüestió oberta . . . »Tanmateix, l'assentament dels Banu Àbdildar, clan àrab qaysite instal . lat aCorbalán (Terol), cap a la meitat del segle IUVIII (M . BARCELÓ, 1990), i e lcontext de les expedicions andalusines —amb un fort component berber— cap ales Gàl•lies des del 721 fins al 734 i promogudes pels amir(s) de Còrdova (P .CHALMETA, 1990, p . 99), no permeten situar en aquesta època una ordre emiralde construcció de la frontera . Seria el reflux d'aquestes expedicions que pro-duiria assentaments autònoms dels grups berbers que, com els Banu Àrus i el sGelida, desapareixen dels textos tot i que continuen ben vius . Aquests assenta-ments no poden ser de la segona meitat del segle IIUIX . No hi ha context histò-ric conegut que els faci possibles .

D'altra banda, l'absència d'aquesta mena de fortaleses (basun) al Penedès ,conquerit pels feudals des del principi del segle X, indicaria potser que els as-sentaments andalusins inicials (II/VIII-IIUIX) no són, en efecte, resultat d'un ainiciativa d'organització i fortificació d'una frontera . O sigui que el desplaça-ment o liquidació d'aquests grups andalusins del Penedès, o bé ha d'ocórre rabans de la necessitat emiral d'organitzar una frontera, o bé sigui que, e naquest moment, aquests grups eren marginals respecte al progressivament mé sconsolidat estat Omèia de Còrdova. En qualsevol cas, els assentaments de l'Al tPenedès són una part ineludible de l'estudi de la «qüestió septentrional» i, a l avegada, no poden ser entesos fora d'aquesta qüestió . Hi ha encara un altre as-pecte important . Aquests assentaments andalusins no signifiquen l'exclusi ód'una població indígena anterior sinó una juxtaposició . Naturalment, les rela-cions polítiques entre ambdues poblacions són desconegudes . 1 és curiós, tandesconeguts són els assentaments indígenes com els andalusins . El que sí éscert és que la documentació feudal mostra des del principi de la conquesta qu eaquesta població indígena, desallotjats els andalusins, tenia una vida agrícol atan organitzada com mal coneguda (R . MARTÍ, en premsa) .

Els topònims conservats són de dos tipus : els tribals i els descriptius . Cal ,però, fer dues observacions . En primer lloc, es tracta d'un registre toponímicincomplet, fragmentari . R. Martí (en premsa) ha revelat una microtoponími aàrab, escassa i intermitent, en la documentació feudal, fins ara ni pròpiamen tadvertida ni estudiada. I en segon lloc, es desconeixen les causes i les condi-cions socials precises de la seva conservació . La conservació dels topònim scom a denominació dels districtes dels nous castells termenats i no de lloc sconcrets pot ser a causa, o bé d'un reconeixement d'un territori previ d'aques tnom —imprecís de termes com a assentament andalusí— o bé, el més probable,


99

~r-

£J

1 . Medina, alt Penedès 6. València 11 . Albarrasí2. B. FURAHIK 7. Oliva (V) 12 . Còrdova3. Benicarló (CS) 8. Xàtiva (V) 13. Takurunna4. Castelló 9. Santaver i Salda 14. Oriola (B . Amira)4 . Vall d'Uixó (CS) 10. Terol 15. B. Amira

Fig. 1 . Els Madyúna en Al-Andalus .

atesos els actuals coneixements, una extensió feudal, regida per una lògica en-cara poc coneguda, d'una identitat onomàstica concentrada en espais inicial sandalusins dels quals, avui, hom ignora el seu emplaçament concret . L'absèn-cia, almenys per ara, de restes arqueològiques -estructures arquitectòniques iceràmiques— obliga a postular l'absència de fortaleses de relleu i a considerarun tipus d'assentament pagès prim de població, amb poc embalum arquitectò-nic i d'artefactes i de poca durada, com també serien així les 29 alqueries sen-se restes arqueològiques de Sant Carles de la Ràpita (M . Barceló i H . Kirchner ,1988) . La conservació del topònim, doncs, no es deu a la importància del gru pàrab o berber sinó a altres factors que se'ns escapen, i que, sens dubte, són re-sultat de la conquesta feudal .

Els Madyñna, com es pot veure en la fig . 1, produïren abundants assenta -ments bé amb el nom tribal, com a l'Alt Penedès, València i Mallorca, bé am bels noms dels seus nombrosos clans . És clar que el mapa no és exhaustiu, però

100


sí assenyala perfectament el sentit espacial d'aquesta segmentació . ElsMadyúna foren, des del principi, un dels grups berbers més actius i més nom-brosos durant l'ocupació d'Hispània. Una prova de la seva importància és el fe tque Àbd al-Rahman al-Dakhil («el primer») confirmà el 155 AH a Hilal b . al -Madyiinï com a shaykh (cap) de la seva tribu i la possessió dels seus territori s(P . CHALMETA, 1990, p . 104) . Penso que totes les altres propostes etimològi-ques –filològicament sense sentit– han de ser rebutjades . Gelida també faria re-ferència a un grup berber, els Banu Gellidassen, i Lavit, als Banu Labid, àrab shilaliens (M . BARCELÓ, en premsa) .

REFERÈNCIES

M . BARCELÓ (en premsa) : «La cuestión septentrional . La arqueología de losasentamientos andalusíes más antiguos» a Avances recientes en la historiade al-Andalus : Arqueología y sociedad, Saragossa, 1991 (en premsa) .

M . BARCELÓ i H. KIRCHNER (1988) : «Husun et établissements arabo-berbère sde la Frontière Supérieure d'al-Andalus (zone de 1'actuelle Catalogne)» aCastrum 4 . Frontière et peuplement dans le monde méditerranéen auMoyen Age, Erice (Sicília), (en premsa) .

P . CHALMETA (1990) : «El nacimiento del estado neo-Omeya andalusí» aHomenaje a Manuel Ocaña Jiménez, Còrdova, p . 95-106 .

C. Esco i PH . SÉNAC (1991) : «Le peuplement musulman dans le district d eHuesca (VIIIe-XIIe siècles)» a La Marche Sepérieure d'al-Andalus e tl'Occident chrétien, Madrid, p . 51-66.

R. MARTÍ (en premsa) : «La primera expansió comtal a Ponent del Llobregat» aCatalunya Romànica . Pénedès/Anoia, Barcelona .

C . PUIGVERT (en premsa) : «Àger, un topònim berber a la Marca Superior d'Al -Andalus» a Faventia .

PH . SÉNAC Coord . (1991) : La Marche Supérieure d'al-Andalus et l'Occiden tchrétien, Madrid, 1991 .


10 1

II

EL CASTELL DE MEDIONA (ALT PENEDÈS

HELENA KIRCHNE R

Les mencions documentals de Mediona més antigues localitzades fins ar asón de l'any 954, en què Mediona apareix esmentat com a terme (J . M. FONT ,

1969, doc . 5), de l'any 977, igualment com a terme (J . RIUS, 1945, I, doc . 122) ,i com a castell, del 1011 (J . RIUS, 1946, II, doc . 435) . Les excavacions fetes en-tre els anys 1988 i 1990 han permès establir a grans trets les fases constructive smés importants de la fortificació, en l'esperó rocallós damunt del riu Mediona .La localització del castell té a veure amb el control d'una via de comunicaci óimportant que segueix el mateix curs del riu en aquest punt . Les fases cons-tructives més importants són tres . La primera -datable per ara només a partir d ela documentació ja que 1'estratigrafia és, fonamentalment, d'abandó o de des-trucció, excepte algun nivell que data reformes posteriors al final del segl eXIII— correspon al castell fundacional de mitjan segle X . Es tracta d'un recinteemmurallat que fortifica el turó més prominent de l'esperó rocallós on es situ atot el conjunt castral . Els murs, amb factures constructives diferents, segueixe nel perímetre del turó, i s'hi adapten mitjançant panys rectilinis que formen an-gles més o menys oberts entre si . Les diferències constructives constatades són,probablement, indicatives de reconstruccions del recinte, les cronologies de le squals són poc segures encara i que cal situar bàsicament entre els segles XI-XI Ii el final del XIII i inici del XIV . El perímetre fortificat conservat fins avui de-gué ser, però, sense gaire diferències, l'original, cosa que tan sols una excava -ció global permetrà comprovar . L'extrem sud-oest és el més fortificat, amb un amitja torre, o bestorre (fig . 2, A) destruïda a nivell del que fou el primer pis, pe rla qual cosa l'alçària conservada de construcció correspon al seu basament ,d'alçat lleugerament cònic en les primeres filades . En el costat sud-est, trobemel que haurien pogut ser també, per la seva planta semicircular, les restes d'un apetita bestorre (B) . Tanmateix, la seva funció és dubtosa atesa la seva associa-ció amb altres construccions interiors al recinte, parcialment excavades, un ad'elles amb planta circular o semicircular . L'interior del recinte ha estat par-cialment excavat i s'han posat al descobert restes d'habitacions, els murs de le squals mostren, a més d'algunes reformes, un important arrasament que proba-blement es produeix cap al final del segle XIII, alhora que es fa un anivella-ment del pendent de la roca amb una pavimentació feta a base de pedres, algu-nes procedents dels murs destruïts, trabades amb fang i morter de calç .

102


Fig . 2. Croquis de la planta del conjunt castral de Mediona. .

Alguns d'aquests murs interiors, juntament amb les dues bestorres i par tdels murs del recinte, presenten característiques constructives comunes, espe-cialment pel que fa a la composició del morter de calç utilitzat, molt abundant ,blanc i dur, i la mida petita dels carreus, lleugerament desbastats i disposats e nfilades regulars en les cares exteriors dels murs, i serien les estructures corres -ponents a la primera construcció del castell .

La primera menció documental de l'església de Santa Maria de Mediona é sdel 1130 (A . BACH, 1987, doc . 43) . S . Llorach (1983, p . 83) la data al final de lsegle XII, però hom pensa que podria ser obra dels templers, ja al segle XIII ,els quals tenen el castell des del 1226 (S . LLORACH, 1983, p . 222), atès que laseva planta originària –una sola nau rectangular, volta de canó amb dos arcs to -rals, campanar d'espadanya al mur de ponent i entrada pel mur de migdia– é scaracterística de les construccions del Temple (R . MARTÍ, 1989) . És difícil di rsi el castrum fundacional del segle X tenia ja una església que hauria estat des -truïda per la construcció de l'actual conservada . Aquesta ha sofert reforme sparcials posteriors, com ara la construcció d'un absis poligonal amb volta ner-vada al segle XIV, i l'afegit d'una capella neoclàssica (S . LLORACH, 1983, p .83) .


103

La segona gran fase constructiva, al final del segle XIII, inici del XIV, cor-respon a una sèrie d'edificis de tàpia fonamentalment, que fortifiquen l'extre msud-oest, amb murs (C) que enllacen el basament de la bestorre del segle Xamb una mena de baluard de tàpia (D), construït amb tongades d'1,20 m d'am-plada, 2,40 m de llarg i 1,20 d'alçària, sobre un sòcol de carreus, i amb espai sbuits entre elles que conformen troneres i preveuen un forat per permetre l'ac-cés d'una canalització d'aigua (E) procedent de la Font de Can Verdaguer .Aquest baluard enllaça directament amb els murs de tàpia d'una sala gòtica (F) ,de planta rectangular, amb 5 basaments d'arcs apuntats i un mur intern de com-partimentació amb dues portes d'accés a les dues habitacions resultants, en e lmur del sud-est . El mur oposat, adossat a la paret de roca del turó fortificat a lsegle X, és fet amb carreus tallats grossos i per darrere seu es troba la canalit-zació d'aigua, picada a la roca, que condueix a un aljub (G), probablement con-temporani dels edificis de tàpia . La trinxera de cimentació picada a la roca delmur de tapial d'aquesta sala fou parcialment excavada i aportà materials cerà-mics que cal datar al final del segle XIII, inici del XIV .

La tercera fase constructiva suposà la destrucció parcial de la sala gòtica idel baluard de tàpia: la construcció d'una gran torre quadrada, al segle XV,amb almenys dos pisos superiors, ocupà l'espai comprès entre el baluard i l asala gòtica . L'estratigrafia de reompliment de les restes de la sala gòtica, exca-vada parcialment, dóna materials ceràmics que indiquen aquesta cronologia .Una altra torre quadrada i la porta d'accés al conjunt castral, en el seu extre mnord-est, en el camí que segueix el curs del riu Mediona, són probablemen tcontemporànies d'aquesta torre del segle XV .

REFERÈNCIES

A. BACH (1987) : Col . lecció diplomàtica del monestir de Santa Maria deSolsona : el Penedès i altres llocs del comtat de Barcelona (segles X-XV) ,Barcelona .

J . M. FONT (1969) : Cartas de población y franquicia de Cataluña, vol . I ,Madrid-Barcelona.

R. MARTÍ (1989) : Memòria de l'excavació d'urgència practicada a l'esglési ade Santa Maria de Lavit (Torrelavit, Alt Penedès) . Servei d'Arqueologia d ela Generalitat de Catalunya (inèdita) .

S. LLORACH (1983) : El Penedès durant el període romànic . Sant Sadurníd'Anoia.

J . RIUS (1945-1946) : Cartulario de Sant Cugat del Vallès . Vols . I i II ,Barcelona .

104


III

UNA XARXA DE CASTELLS ORIGINAL A PONENT DELLLOBREGAT

RAMON MARTÍ

Les tres campanyes d'excavació practicades fins ara al Castell de Medion a(1988-1990) han permès conèixer les diverses fases evolutives de la fortificaci ómedieval i han ofert datacions de les nombroses ruïnes aparents, encara que si-guin aproximades. El projecte d'estudi que ha generat l'excavació va mé senllà, però, dels murs de la mateixa fortificació i abasta tant la xarxa castral ons'inscriu com l'evolució del poblament al territori durant l'alta edat mitjana . Elprimer d'aquests objectius és el que ací tractarem en unes quantes línies, enabreujar el que hem desenvolupat a un altre lloc (R . MARTÍ, en premsa), men-tre l'estudi del poblament medieval a la vall del riu de Bitlles és incipient en -cara . En aquest sentit podem avançar, però, que s'observa nítidament l'evolu-ció dels assentaments a la vall des de l'antiguitat i les transformacions més re -llevants de l'espai agrari .

Tothom sembla d'acord a remarcar que la conquesta comtal de les comarque sde l'Anoia i del Penedès es caracteritzà per un fenomen generalitzat de construc -ció de castells : J . Iglésies ho definia com un «rosari de fortificacions» (1963. p .13 ; P . Bonnassie s'adonà que els castells a Catalunya «atenyen aquí la seva den-sitat més elevada» (1979-1980 : vol . I, p . 107) ; J . Bolòs, en una sèrie de treballsrecents (1986, 1987 i amb M . PAGÈS : 1986), ha estudiat alguns casos concretsdel Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat i ha mostrat clarament com s'integren din suna xarxa complexa . En aquest sentit, només la conquesta del comtat d'Osona i ,probablement, la de Berga, sembla haver anticipat la iniciativa, ja que va com-portar la immediata construcció de nombrosos castells esmentats als primers do -cuments de la seu vigatana (DCV) . Es tracta d'un procés original de creació d ecastells i d'adjudicació de termes jurisdiccionals, la primera fragmentació de totun territori en castells termenats que assoleixen funcions militars, sens dubte, ique també són els marcs d'enquadrament de la població pagesa i de fortificacion ssubsidiàries . El mot castrum que utilitzen els escrivans té, de fet, el doble signifi -cat d'emplaçament de la fortificació i de terme assignat al castell titular.

La primerenca documentació local contrasta amb la de la resta de laCatalunya Vella, on les valls i les villas han estat les unitats administratives d equè donen notícia els escrivans eclesiàstics durant els segles IX-X i que nomésseran substituïdes per les parròquies a partir del segle XI, quan es generalitza l aconstrucció de castells al rerepaís . De la mateixa documentació escrita pode mdeduir que l'ocupació comtal del Penedès i de l'Anoia degué produir-se pro-gressivament entre els anys 910-940 i, especialment, entre el 920-930 . D'ençà


10 5

dels acords de pau amb Còrdova del 940 comencen a aparèixer documents con -servats relatius a les comarques que estudiem, suficients per poder afirmar qu ela majoria dels castells d'aquestes comarques han estat construïts abans de l

960 . Encara que només es faci referència als seus termes, no hem de dubtar qu ehi hagi la fortificació, ja que aquells coincideixen amb els que la documentaci óposterior atribueix a cada castell termenat . No es pot precisar, però, la data d econstrucció exacta de les diverses fortificacions . Hem de considerar, tot i així,que hi deu haver castells del moment de la conquesta (910-930) i que la pau de l940 va permetre la definitiva multiplicació i consolidació de les fortificacions .

Els primers castra s'instal . len en llocs prominents, preferentment a les pe-nyes amb espadats que proporcionen defenses naturals . Tal com remarca

P. Bonnassie, un castell d'aleshores és, bàsicament, una muntanya o una rocaamb murs de defensa per tapar els esvorancs i els diversos tipus de construc-cions (t . I, p . 101) ; l'arqueologia ha de precisar encara, però, quins models con-crets reprodueixen o desenvolupen les fortificacions de l'inici del segle X . Un

d'aquests models ha estat descrit per F . Galtier, segurament el més difós ja cap

al 940 : «La torre de planta oblonga, de dimensions relativament importants, nomolt alta i concebuda com a habitatge», amb angles exteriors arrodonits i mur s

dobles fets amb encofrat i revestits amb pedra desbastada i argamassa (1987 ,

p . 188) . L'aparició de les torres cilíndriques durant la segona meitat del segle Xés una de les poques pautes evolutives fixades fins ara .

L'establiment dels castells pot ser a dalt d'un cim, a mitja pendent o en u nturó afillat, cercat i triat per a un millor control de l'àrea que li ha estat assigna-

da a cadascun . Aquí també, la disposició de les fortificacions és en funció de lcontrol dels accessos a les diverses valls, com observava J . Bolòs en estudiar

els castells del Bages (1986) . El curs de l'Anoia és assignat des de la capçaler aa un llarg seguit de castells situats a la vora, la jurisdicció dels quals s'estén so-

bre els dos marges del riu (en aquest sentit només hem registrat les excepcion sd'Òdena i de Cabrera, tot i que no són segures) . El mateix passa a les valls del

Foix i del Riudebitlles, on s'enquadren pocs castells . Finalment, a algunes for-tificacions s'atribueix el control exclusiu d'una petita vall i, de vegades, la con-junció de diverses rieres (Claramunt, Lavit) . En els casos de Cabrera d'Anoia ide Mediona, situats sobre congosts, l'emplaçament ha cercat clarament una es -treta vigilància dels accessos fluvials respectius .

Els termes d'un mateix castell inclouen jurisdiccions senyorials diverses iaixò fa del castrum una unitat administrativa força complexa . Els drets senyo-rials apareixen molt fragmentats i els seus titulars formen part de la nova es-tructura militar . De fet, J . M. Font ha remarcat, des d'una perspectiva estricta -ment institucionalista, com en aquests castells es desenvolupen les primere s

«tinences feudals» i «castlanies» (1968) . Amb la possessió de diferents castell ssimultàniament s'estableixen relacions de dependència complexes entre els ma-teixos membres de la milícia comtal, basades tothora en la fidelitat envers e lsenyor i en la concessió al fidel de rendes o de beneficis de diversa considera -ció jurídica . El desenvolupament de les institucions feudals a Catalunya té mol ta veure amb l'organització senyorial ,de les comarques estudiades, on els fets

106


s'anticipen als termes jurídics i s'accelerà així el procés de feudalització .Malauradament reconquesta i repoblació són encara avui els termes a l'ús

emprats generalment per descriure la conquesta dels nous territoris, dos concep -tes que es justifiquen recíprocament i que exigeixen una baixa densitat demogrà-fica a les terres de frontera . A hores d'ara considerem que aquesta premisa és in -demostrable malgrat la migradesa de la informació que proporciona la documen-tació escrita dels primers temps i l'absència de referents arqueològics precisos .

En el millor dels casos, la frontera dels comtats catalans amb Al-Andalus é sconcebuda com «terres de ningú», on hi hauria un incert «poblament residual» ,«malfactors» si seguim les indicacions d'alguns documents del monestir d eSant Cugat de l'inici del segle XI . Així, J . Iglésies pot contraposar a la «mal agent» de la frontera la «gent treballadora honrada establerta pels senyors feu-dals», pioners en un país gairebé despoblat (p . 11) . D'altra banda, ha estat co-munament acceptada la imatge del «castell repoblador» o «castell refugi» que al'últim va convertir-se en la principal i benèfica finalitat de les fortificacions .No deixa de ser estrany, però, que ningú no hagi pogut precisar els fluxos de«gent honrada» que hi acudeixen ni la seva procedència, i qui ho ha intentatpensem que no ha reeixit a fer-ho .

SIGLES I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUE S

BOLÒs, J . (1986) : «Algunes torres de planta circular de les valls de lLlobregat i del Cardener», Setmana d'arqueologia medieval . Institut d'Estudi sllerdencs, Lleida, p . 157-172 .

BoLÒs, J . (1987) : «Fortificacions frontereres situades entre els rius Anoia iel Gaià. L'estructuració d'un territori al segle X», Arqueología MedievalEspañola. II Congreso, II, Madrid, p . 113-122 .

BoLÒS, J . i PAGÈS M . (1986) : «El castell i la Baronia de Castellví deRosanes (Baix Llobregat)», Acta/Mediaevalia . Annex 3, Universitat deBarcelona, p . 113-151 .

BONNASSIE, P . (1979-1980) : Catalunya mil anys enrere, 2 vol ., Edicions62, Barcelona.

FONT, J.M. (1968) : «Les modes de détention de chateaux dans la «VieilleCatalogne» et ses marches extérieures du début du IXè au début du XIè siècle» ,Annales du Midi, t . 80, n . 89, p . 405-419 .

GALTIER, F . (1987) : «Les chateaux lombards de l'Aragon, a 1'aube de lacastellologie romane occidentale . La tour ronde», Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuixà, 18, p . 173-206 .

IGLÉSIES, J . (1963) : La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià ,«Episodis de la Història», n . 40, Rafael Dalmau Ed ., Barcelona .

JUNYENT, E. (1980-1987) : DCV : Diplomatari de la Catedral de Vic . SeglesIX-X, Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, Vic .

MARTÍ, R. (en premsa) : «La primera expansió comtal a ponent de lLlobregat», Catalunya Romànica, vol . XIX (Penedès-Anoia-Garraf) .

EI poblat ibèric de Montbarbat(Lloret de Mar, la Selva)MARIA DEL VILAR VILÀ, M . CARME BARRACHINA ,SÍLVIA MARTÍN, M . MERCÈ NEGRE, ESTHER RAMÓN

SITUACI Ó

El poblat ibèric de Montbarbat és situat al cim de la muntanya del matei xnom, de 311 m d'altitud, que pertany a la Serralada Litoral Catalana, entre l adepressió de la Selva i la mar Mediterrània, i separat de la costa uns 6,8 k m(fig . 1) .

Administrativament correspon als termes municipals de Lloret de Mar iMaçanet de la Selva, ambdós de la comarca gironina de la Selva .

El jaciment es troba actualment cobert per un bosc d'alzines sureres, depins i de diversos arbustos . La zona excavada durant catorze campanyes cor -respon bàsicament a l'àrea sud-oest del recinte, de la qual s'ha descobert apro-ximadament 36 m de muralla que formen un angle de 90°, i una torre de defen-sa de planta rectangular adossada a la fortificació .

Fig . 1 . Planta general del poblat .

108


Fig. 2 . Planta de les estructures excavades a l'àrea sud-occidental .

Aquesta muralla delimita una zona dins de la qual es troben diverses es-

tructures constructives que, seguint l'esquema típic del món ibèric, recolzen ala fortificació, una al costat de l'altra, i amb parets mitgeres entre elles . Tambées poden identificar dos carrers, espais comuns que serveixen per relacionar le sconstruccions internes (fig . 2) .

ARQUITECTURA

Sistema defensiu

El sistema defensiu de Montbarbat és format per una muralla que descriu un aforma geomètrica irregular que tanca totes les construccions, i una torre adossad aa ella situada reaprofitant una antiga poterna . Encara que és l'única torre excava-da, hi ha indicis almenys d'una altra, la qual cosa indica un tipus de fortificaci ómolt freqüent al món ibèric, que combina muralles i torres, les quals o bé es repe-teixen a uns certs intervals o bé es disposen dispersament en llocs estratègics .

No es coneixen altres elements defensius fora del poblat, ja que l'àrea éscoberta per una abundant vegetació .


109

Malgrat que no s'ha identificat la pedrera de la qual procedirien els carreus ,tots els elements del poblat són construïts amb pedra local, combinada am bd'altres elements peribles com ara són el fang, en forma de tàpia o de rajol scrus, i la fusta .

La muralla, de la qual s'han descobert uns 40 m, és construïda directa-ment sobre la roca o la terra, sense cap rasa de fonamentació a la major par tdel seu perímetre ; però en els trams on hi ha més pendent, com és precisa-ment a l'angle de muralla, hi ha una banqueta que sobresurt 0,20 m del co sprincipal .

És formada per un mur simple que consta d'un parament extern més acu-rat, amb carreus més ben escairats, un parament intern i un reompliment d epedres petites i de terra . És una construcció en sec, amb pedres més petites perencaixar els carreus . La seva amplada oscil .la entre 1,20 m i 1,50 m i ladistància entre els paraments és d'entre 0,55 m i 0,85 m . L'alçària conservadaés d' 1,50 m .

La torre va ser incorporada a la muralla posteriorment en un lloc on s'obri auna poterna d'1,10 m d'amplada que, amb la construcció de la torre, va quedaramortitzada . Aquesta torre, de planta rectangular, sobresurt 3,80 m de la mura-lla i té una amplada de 2,70 m i una llargada de 5,30 a 5,60 m, amb una super-fície interna de 14,85 m2 .

És construïda directament sobre la roca, sense cap tipus de fonamentaci ótambé amb un sistema de mur simple ; la seva amplada és uniforme (1,20 m) ila seva alçària és equiparable a la de la muralla .

Ni a la muralla ni a la torre es conserven restes de la part superior, que se-ria o bé de tàpia o bé de rajols crus .

Tampoc no es coneix cap sistema de drenatge de les aigües de pluja .

Estructures privades

Un cop construïda la muralla es planifiquen els hàbitats en funció de la de-fensa, en què les cases adossades al parament intern de la muralla és la tècnic acaracterística .

En el sector excavat s'han identificat dos tipus d'habitatges : aquells que no -més tenen un àmbit, i uns altres compartimentats, amb diferents habitacions .

Totes estan edificades seguint el mateix sistema constructiu : un sòcol de pe-dra, aixecat sobre la roca, la terra o amb rasa o banqueta de fonamentació, i un aparet de rajols crus o tàpia . Els sòcols són formats per dos paraments de pedrade maçoneria i un reompliment de terra i de pedres . Normalment, es tracta d epedres de dimensions diverses i no gaire ben escairades, però especialment al sangles i als llindars es veu un tractament més acurat .

La presència de forats de pal indica l'ús de la fusta com a element estructu-ral, emprat especialment per a les cobertes que, a causa de la seva composició isituació, són de fàcil i ràpida descomposició .

És molt possible que alguna d'aquestes cases tingués un segon pis, que co-

110


briria si no tota la superfície de la casa sí almenys una part, tal com evidenci ala presència de gruixudes capes d'argila amb empremtes d'encanyissats caigu-des al centre de l'habitació principal de la Casa V, per exemple .

Totes les estructures identificades com a habitatges tenen una llar, algune sfins i tot tres, que funcionarien successivament . Les llars poden ser exemptes ,situades, més o menys, centralment, adossades a una paret, de forma circular orectangular amb els angles arrodonits ; la seva composició també pot variar, h iha llars senzilles formades per capes d'argila endurides pel foc sense cap pre-paració prèvia, i d'altres que alternen capes amb trossos de ceràmica . Algune spresenten elements rituals com ara la disposició acurada dels fragments cerà-mics d'un o diversos vasos, que no tenen sistemàticament el fons, o la presèn-cia d'un capfoguer zoomorf.

Els carrers que comunicarien les estructures privades són encara força des -coneguts, tan sols s'han localitzat dues zones que es podrien identificar com atals ; aquestes no presenten cap tipus de pavimentació, només terra trepitjada e nquè hi ha forats de pal que podrien sostenir algun tipus de tarima o porxo .

Sistema d'aigua

En un recinte de característiques constructives diferents, delimitat per unmur d'una única filada de grans carreus de fins a 1,80 m x 1,40 m, hi ha un acisterna . Es tracta d'un dipòsit de petites dimensions, aproximadament d'1 mde diàmetre i 1 m de profunditat, amb un sistema de petites rases i regueron sexcavats a la roca, i que a la vegada connecta amb una cubeta que es troba e nuna altra habitació situada en un nivell inferior .

També hi ha una bassa amortitzada amb la construcció de la Casa I, les pa -rets de la qual recolzen en una gran pedra que l'omple .

Sitja

A la zona mitjana del poblat hi ha una sitja d' 1,50 m de diàmetre i 1,46 mde profunditat ; és integrada al poblat dins d'una habitació .

Forn

A la Casa IV hi ha un forn de petites dimensions que podria ésser d'ú sdomèstic . No s'ha conservat la volta; l'element més destacable és la presènci ad'un forat de ventilació fet en una paret que el delimita ; és una obertura feta enconstruir la paret i està molt ben resolta .

ECONOMIA

La vida econòmica del poblat es basa principalment en una economia mix-ta agrícola-ramadera, al costat d'una activitat secundària formada per la caça, l apesca, la recol .lecció i una indústria complementària força rudimentària .


11 1

Si bé cal pensar en un tipus d'economia autosuficient més aviat pobre, j aque li manquen objectes de luxe (tant ceràmics com metàl .lics), hi hauria d'ha-ver un excedent per poder intercanviar amb venedors ambulants de poblats pro -pers a la zona o amb aquells que procedien de les colònies .

Els conreus més usuals serien els dels cereals (blat i ordi principalment), l avinya i l'olivera, els llegums i diverses espècies d'hortalisses . La ramaderi amés representada, constatada per restes òssies trobades al poblat, és formada enprimer lloc per ovicaprins (xai i cabra), seguida per bòvids i èquids en meno rpercentatge .

La caça, com a ocupació complementària, es manifesta en la troballa d'os-sos d'algunes espècies de carnívors : llop, guineu, gat salvatge, senglar, etc .

La pesca no està documentada fins ara, encara que creiem que era practica-da a causa de la proximitat de la costa .

Recol .lecció de cargols i de fruits estacionals (espàrrecs, bolets, pinyons,etc.) .

Més que d'una indústria cal parlar d'una activitat artesanal, en primer llocdels productes derivats de l'economia primària : pa, begudes fermentades, oli ,conserves alimentàries, formatges, pernils, etc .

Aquesta activitat no tan sols era de tipus alimentari sinó també cobria ne-cessitats bàsiques com ara la tèxtil : treball de la llana (filat i teixit documentatsa partir de les troballes de fusaioles), i possible tenyida posterior de les teles ;pells adobades per elaborar calçat, peces d'abric, corretges, etc .

La fusta servia per a les construccions (bigues, portes, suports, etc .), el mo-biliari, els carros i diversos útils domèstics (fusos, culleres, vasos, mànecs ,etc .) .

La indústria lítica és ben representada a Montbarbat, sobretot pel que fa a ltreball d'útils grans (mans de morter, destrals, polidors-allisadors), i en meno rproporció pel que fa a les peces microlítiques de sílex i de quars . S'han trobattambé trossos de molí de tipus barquiforme .

Altres materials utilitzats, dels quals, però, no en queden restes, són el ví-met, el jonc i l'espart, per confeccionar cistells, cordes, calçats, etc .

El treball de l'os és poc representat ; bàsicament servia per elaborar agulle si punxons .

Quant al metall, abunden les escòries de ferro, la qual cosa implica un tre-ball de reparació d'eines i d'armament més que una tasca de preparació de pe-ces . L'ús del ferro va lligat amb útils relacionats amb tasques agrícoles idomèstiques, aplicacions en objectes de fusta, etc ., mentre que l'ús del bronzeés més selectiu i tan sols el trobem en petits objectes d'ornament personal .

La ceràmica

La ceràmica és el fòssil director . La feta a mà, més abundant, era manufac-turada pels propis habitants del poblat, mentre que l'elaborada al torn procedi ade tallers especialitzats foranis .

112


Els vasos a mà es caracteritzen per la seva funcionalitat, per la poca varietaten les formes i per la reiteració en les decoracions ; s'utilitzen com a atuells decuina i de magatzem . Les pastes i els acabats també perden qualitat respectedels vasos elaborats durant la primera edat del ferro . Solen ésser mal fets, deparets gruixudes i de pastes grolleres, amb desgreixant gros de quars, calç ,feldspat, mica i matèria vegetal . Els defectes de cocció s'aprecien en les diver-ses tonalitats que presenta la pasta d'una mateixa peça .

Dins de la ceràmica al torn, que constitueix els vasos de taula, els de luxe iels de magatzem, cal distingir entre la d'importació i la manufacturada en ta-llers indígenes de la regió .

La ceràmica importada és eminentment grega ; la més antiga correspon a laceràmica de figures roges, després arriba l'àtica de vernís negre, a la qual per-tanyen un major nombre d'exemplars, si bé molts fragmentats . Aquests tipu svan lligats amb el consum del vi : krateres, skyphoi, kylikes .

Més tard, a les darreries del segle IV aC comencem a trobar vasos proce-dents de tallers d'Itàlia (Taller de les Petites Estampetes) i, a la vegada, aparei-xen vasos de vernís negre elaborats en terrisseries del sud de la Gàl .lia, o pro-peres als Pirineus (Taller de les Pàteres de les Tres Palmetes Radials, Petite sEstampetes, etc .), la majoria de les formes segueixen la tradició de vasos perveure vi .

Trobem també imitacions locals d'aquests vasos importats, tant en les for-mes com en les textures (ceràmica negra mat) .

D'altra banda, arriben a la regió vasos procedents del sud de França (cerà-mica grisa monocroma) .

La ceràmica indígena al torn trobada a Montbarbat, tant pel que fa a les pas -tes com a les textures, els acabats i les formes, presenta les característiques del sprototipus de l'Empordà . Pot tenir decoració pintada geomètrica, que és enaquest cas de tonalitat vermella o blanca (aquesta darrera, típica dels Indiketes) .

En àmfores apareixen els dos grups més representatius, les de boca plana d etipus ibèric i les anomenades de tipus púnic i, a més, algun bocí de producciómassaliota.

En tots els àmbits i els estrats del jaciment hi ha peces discoïdals (fitxes) d edimensions petites i retallades en tot tipus de ceràmica .

CRONOLOGI A

Quant a la cronologia, es constata un període d'ocupació ben datat pe rl'existència de ceràmiques d'importació entre el segon quart del segle IV il'inici del segle III aC, moment en què s'abandona el poblat .

L'inici del recinte queda clar, encara que als nivells inferiors apareixe nceràmiques fetes a mà de la primera edat del ferro, i fragments d'àmfora fení-cia que, si bé no endarreririen la construcció de les defenses, sí la de la presèn-cia de pobladors en aquesta zona a un moment anterior (segles VII-VI aC) .

Les primeres importacions de ceràmiques gregues a l'àrea excavada (figu-


11 3

res roges) daten del segle IV aC quan es generalitzen aquestes importacion samb les ceràmiques àtiques de vernís negre . A mitjan segle IV aC es redueixe nen nombre i en el darrer quart de segle comencen a arribar les produccions oc-cidentals (itàliques, Taller de Rhode) . Per tant, hi ha un espai de temps d'un squaranta anys en què s'amortitzen les peces àtiques adquirides a la primerameitat del segle .

L'abandonament del poblat es produeix a poc a poc, sense cap indici deviolència ni de destrucció .

És possible que aquestes dades es refereixin només a la zona excavada, queés una part encara petita de la superfície total del jaciment, dins del qual podri acontinuar habitada alguna altra àrea quan aquesta zona sud-oest fos abandona-da, ja que en els estrats superficials s'han trobat restes d'àmfora romana, de si-gil .lata i de materials medievals .

BIBLIOGRAFIA

VILÀ, M. del V. (1981) : El poblat ibèric de Montbarbat . Publ . del MuseuMunicipal de Lloret de Mar 1, Lloret de Mar .

VILÀ, M. del V . (1981) : «Els jaciments ibèrics i romans en el terme muni-cipal de Lloret de Mar», Lloret Gaceta, 257 .

VILÀ, M. del V. (1982) : «El poblament de la comarca de la Selva en èpoc aibèrica : Sistemes defensius», XI Simposi de Prehistòria i Arqueologi aPeninsular . Vic, Ausa X/102-104, p . 231-238 .

VILÀ, M . del V . et alií (1984) : Poblat ibèric de Montbarbat . Memòria d eles campanyes d'excavació realitzades els anys 1981 i 1982 : Habitació II .Generalitat de Catalunya, Barcelona (inèdit) .

VILÀ, M. del V. i RAMON, E . (1985) : Memòria del poblat ibèric d eMontbarbat (Lloret de Mar-Maçanet de la Selva) corresponent a l'any 1983 :Passadís I i Habitació III . Generalitat de Catalunya . Barcelona (inèdit) .

VILÀ, M . del V. i RAMON, E . (1985-1986) : «La ceràmica a mà del pobla tibèric de Montbarbat», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol . XXVIII ,p . 45-71 .

VILÀ, M. del V . ; RAMON, E. ; MARTÍN, S . ; NEGRE, M . (1986) : Memòria de lpoblat ibèric de Montbarbat (Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva) cor-responent a l'any 1984 : Habitació IV . Generalitat de Catalunya, Barcelon a(inèdit) .

VILÀ, M . del V. (1986) : «Dues gerres decorades amb pintura blanca d eMontbarbat», homenatge al Dr . J . Maluquer de Motes . Institut d'Arqueologia iPrehistòria . Universitat de Barcelona (en premsa) .

114


VILÀ, M . del V . ; BARRACHINA, C . ; MARTÍN, S . ; NEGRE, M . ; RAMON, E .(1988) : Poblat ibèric de Montbarbat. Memòria de les campanyes d'excavaci órealitzades els anys 1984, 1985 i 1986 : Casa V. Generalitat de Catalunya,Barcelona (inèdit) .

VILÀ, M . del V . ; BARRACHINA, C . ; MARTÍN, S . ; NEGRE, M . ; RAMON, E .(1989) : Memòria del poblat ibèric de Montbarbat (Lloret de Mar-Maçanet de l aSelva, la Selva) corresponent a l'any 1987 : Àmbit R2, Casa VI . Generalitat deCatalunya, Barcelona (inèdit) .

VILÀ, M. del V . i RAMON, E . (1990) : «Imitacions indígenes de les ceràmi-ques de vernís negre del poblat ibèric de Montbarbat (la Selva)», XXXII

Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Rubí, 1986 .NEGRE, M . M . ; VILÀ, i M. del V . (1990) : «El sistema defensiu de

Montbarbat», Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica, Manresa (en prem -sa) .

VILÀ, M. del V . et alii (1991) : Montbarbat (1978-1986), Lloret de Mar (e npremsa) .

Les ocupacions d'època roman ai medieval de I'Aiguacuit (Terrassa) .Excavacions 1989-1990EULALIA BARRASETAS, ALBERT MARTÍN ,JOSEP M . PALET

Prop de la masia de l'Aiguacuit es trobaren els anys 50-60 diverses reste sarqueològiques barrejades amb les terres de conreu . Per aquest motiu, quan l amoderna urbanització del polígon «Segle XX» afectà el solar, que qued acomprès entre els carrers de Valls, Santa Eulàlia, Galícia i Montanyans, Anton iMoro notificà al Servei d'Arqueologia l'inici de les obres .

Aquest fet motivà que des del 1987 s'hi fessin diverses intervencions ar-queològiques, dividint el solar en sectors, que responen a les fases de construc-ció de les naus .

La darrera d'aquestes intervencions, la que tractem en aquest article, s'ini-cià el 16 d'octubre de 1989 i s'allargà sense interrupció fins al final de març d e1990 .

El jaciment de l'Aiguacuit, enclavat en el corredor del Vallès-Penedès, que-

da situat en un lloc de pas i en unes terres fèrtils, prop del nucli romà d'Egara ,i proper també a altres nuclis rurals (Can Jofresa, Can Bosch de Basea . . .) . Estroba en una petita terrassa lleugerament inclinada vers la riera de Vallparadís ,en una elevació que permet dominar la plana més baixa .

La intervenció afectà els últims 1 .800 m2 que restaven per construir . A totala zona havia estat retirada la terra de conreu en una intervenció dirigida perE. Sánchez i J .M. Defaus . Bona part de les estructures de la darrera fase roma-

na ja estaven a la vista .En aquest mateix sector, i abans de la intervenció suara esmentada, es fé u

una primera excavació que afectà el sector nord-oest . Cal remarcar-ne la troba-lla d'unes sitges del període calcolític, cosa que permet parlar d'una ocupaci óanterior amb un llarg hiatus entre aquest període prehistòric i el moment defundació de la vil .la cap al canvi d'era .

L'excavació ens dóna quatre fases d'ocupació romana i una de medieval .Al final de cada fase romana, hi podem veure una forta remodelació de les es-tructures i l'amortització o la reutilització dels diferents àmbits .

116


PRIMERA FAS E

Trobem les restes d'una edificació de tipus rural, que s'estén cap al nor d(sota les naus ja construïdes) en la zona excavada en campanyes anteriors . Ladata inicial d'aquest complex se situaria en època d'August, i el moment fina ld'aquesta fase cap als anys 80-90 dC .

Es compon d'una desena d'àmbits agrupats en dos sectors . Aquests dos sec -tors estan separats per un arrasament antic que ens impedeix de veure la conne-xió estructural . De tota manera, per l'orientació dels murs, s'evidencia un dife-rent bloc d'edificacions, segurament separades constructivament . Així doncs ,trobem un nucli constructiu a l'oest, clarament marcat per un ample passadí s(àmbit 102), que dóna accés a quatre habitacions (àmbits 103, 104, i 105 i u naltre, fora de la zona d'aquesta intervenció i excavat amb anterioritat) . Al cos -tat d'aquest grup d'habitacions trobem l'àmbit 106, dividit internament per un aparet; aquest àmbit tindria, al contrari que la resta de l'edifici, un accés des de lsud . A l'oest del nucli constructiu, possiblement ja en un espai exterior, hi ha-via la claveguera 101 que desguassava per una obertura feta a través del mu rque limita aquesta fase pel sud .

L'altre nucli constructiu, el trobem a l'est de l'arrasament, el qual ha deixa tsense límit la banda oest dels àmbits . Només en resta, d'aquest límit, un murque ens donaria una aproximació de les dimensions de les habitacions d'aques tsector. Una altra canalització, feta d'imbrex, la trobem al sud d'aquesta part,però sense cap relació estructural amb les construccions properes . L'esta td'arrasament, però, no permet de dir gaire cosa més .

Tots els murs d'aquesta fase són fets de pedra seca, i es conserven, majo-ritàriament, només a nivell de fonaments . No s'ha trobat a l'interior de les ha-bitacions cap resta de paviment, però sí que s'ha detectat, a l'exterior de le sconstruccions, restes diverses de paviments que podrien conformar una pavi-mentació general al voltant dels edificis .

A l'espai exterior hem trobat un total de tres sitges d'aquest moment i u nrebaix ovalat de 7 metres i poca profunditat . La forma completa d'aquest re -baix no ha pogut ser excavada pel fet de trobar-se, en part, afectat per cons-truccions de la tercera i quarta fase .

SEGONA FASE

Representa l'expansió del jaciment cap al sud, i l'aparició de l'element ter -mal . L'inici de la fase se situa en els anys 80-90 i l'ús s'allargaria fins a la pri-mera meitat del segle III . En aquesta fase s'aprofiten gran part de les habita-cions del moment anterior (àmbits 103, 104, 106, 108, 109 i 110), i d'altres só nremodelades . L'arrasament i el consegüent aïllament de les construccions decada banda afecta també aquesta fase, de manera que continuem tenint dos nu-clis constructius separats, i al sud, restes de noves construccions .

El nucli constructiu de l'oest ha remodelat part dels seus àmbits en funci óde dos elements molt importants : 1'hipocaust 215 i la piscina 213 .


11 7

Per construir 1'hipocaust 215 calgué primer rebaixar el terreny situat al su dde l'àmbit 106 . Aprofitaren per bastir-lo dues parets, la nord i l'oest, i feren le saltres de bell nou . A la paret oest, hi practicaren un forat per adossar-hi la xe-meneia, que la trobem dins de l'àmbit 205 . Té l'entrada a l'est, amb un prae-furnium estret ; possiblement l'entrada a la cambra escalfada es faria per l'ober-tura del nord, mentre que el pas d'aquesta cambra calenta al Tepydaria 214 esfaria pel mur al sud, en un pas obert que hi donaria .

El Tepydaria 214 és una habitació de forma irregular, pavimentada amb

opus incertum, amb una canalització que desguassaria a la claveguera 219 . A l

costat del Tepydaria la piscina 213 està també ensorrada respecte a la cota natu-ral del sòl . Aquesta piscina era revestida d'un opus signinum finíssim, i havia

tingut un esglaó lateral que recolzava en el mur est . Desguassava també a la cla-veguera 219 per un forat de petit diàmetre, realitzat en el mur sud . Relaciona ttambé amb la piscina hi ha l'àmbit 212, del qual es conserven només els murs i

la meitat de la pavimentació amb opus incertum i també un desguàs fet de tegu-

lae connectat a la claveguera 219 . L'estructura de la resta d'àmbits del sector é s

molt similar a la de la fase anterior ; la remodelació més remarcable és la de l'ha -bitació 205 que queda tancada a l'oest, i la del corredor 102 que ha estat refor-mat, de manera que hi queda un passadís estret i curt (202) .

La claveguera 219 volteja bona part del jaciment i desguassava els àmbit s

212, 213 i 214 . El seu traçat té tot un seguit de giragonces per adaptar-se alcontorn de les edificacions . Cal remarcar que en el tram corresponent als àm-bits 213 i 214, la paret de la claveguera i el mur formen un sol cos constructiu .Aquest fet evidencia una acurada planificació de tota l'edificació del conjun ttermal .

En el nucli est trobem la remodelació del sector nord, en què es fan de bel lnou els àmbits 217 i 218, mentre que l'àmbit 108 continua com a la fase ante-rior . També cal destacar la construcció d'una nova habitació a la part baixa ,que se sobreposa a la canalització d'imbrex de la fase anterior.

De les edificacions situades al sud de la claveguera poca cosa es pot dir, ca rhan estat notablement afectades per les construccions de la tercera i quarta fase .

Cal destacar en aquesta fase l'ús del morter, no tan sols en els paviment sd'opus signinum i incertum, sinó també en diversos murs i en el traçat de l aclaveguera 219 .

Aquesta és la fase en què trobem l'element termal més complet i en mé s

bones condicions : la piscina, 1'hipocaust, les canalitzacions i la claveguera for-

men una unitat constructiva ideada per a l'ús dels banys .

TERCERA FAS E

La tercera fase no presenta el nucli constructiu de l'est . Aquest sector que -da abandonat i al llarg d'aquesta fase es va cobrint de terra i de runa ; en canvi ,es potencia la construcció cap al sud . La datació queda compresa entre la pri-mera meitat del segle III i mitjan segle IV .

118


Fig. 1 . Fase segona : vista del sector nord amb els dos nuclis constructius.

En aquesta fase continuen amb la mateixa estructura les habitacions 103 ,104, 202 i 212 . L'habitació 205 ha estat modificada en el seu angle sud-est pe rfer-hi un accés a la piscina 315 . L'element termal continua en aquesta fase ,però s'ha remodelat completament fins a l'extrem de canviar-li l'orientació .

L'antiga piscina 213 ha estat adaptada per servir d'hipocaust (313) . Per aaquesta fi s'esbotzà l'esglaó lateral, es feren uns retalls en el paviment per en-cabir-hi els tubs d'extracció de fums, i es col .laboren 32 pilastres fetes de rajol sper sustentar el sòl de la cambra escalfada, a la qual s'entrava des de l'oest .

L'accés a 1'hipocaust es feia a través de l'àmbit 314, convertit ara en prae-furnium . Per a tal fi reventaren el doble mur, i es construí una volta feta de ma -ons per consolidar l'entrada . Per fer aquest accés, i atès que entre el sòl d el'àmbit 313 i 314 hi ha un fort desnivell, calgué retallar part del paviment d el'antic tepydaria 214, amb la qual cosa quedà inutilitzat per a usos amb aigua .

La piscina d'aquesta fase (315), la trobem en l'espai remodelat de 1'hipo-caust 215 . Per fer-la calgué amortitzar tant 1'hipocaust com el passadís de con-nexió amb l'àmbit 214. Ho cobriren amb terra i molta runa (cal destacar-ne l agran quantitat d'estucs trobats), i tapiaren la porta d'entrada al tepidarium .


11 9

Fig. 2 . Fase tercera: Vista del sector nord.

Seguidament es varen construir els nous murs de delimitació de la piscina .El sistema de desguàs no ha estat trobat . De fet, qualsevol sistema de des-

guàs s'hauria d'haver trobat, atesa la inclinació natural, en el cantó sud, sud-est, cantó que fou arrasat per la remodelació de la quarta fase .

La construcció d'aquesta piscina fa variar ostensiblement les dimensions del'habitació 306 respecte a la 106 . A la part de ponent, dos murs allarguen le shabitacions termals en direcció oest, i emmarquen un nou àmbit, el 322, que t él'esglaó per accedir al caldarium de 1'hipocaust 313 .

Totes les remodelacions efectuades en aquest edifici segurament provoca -

ren una modificació dels alçats i, per tant, de les teulades, fins al punt d'ésse rnecessari col .locar un mínim de tres columnes sobre la claveguera, ara desafec-tada, al llarg del mur meridional .

Per davant d'aquestes columnes hi ha una gran extensió (324) pavimentad aamb còdols i grava . Les construccions al sud d'aquesta extensió es troben arra-sades per les estructures de la quarta fase, que, o bé aprofiten els murs ja exis-tents per a fonaments de nous murs, o bé els amortitzen totalment (àmbits 326 ,325, 344) .


12 1

QUARTA FAS E

És la fase amb major quantitat de superfície construïda, en què l'espai cen-tral és totalment ocupat per edificacions, des d'arran de naus fins a la linia de

l'erosió, prop de la carretera. Abarca el període entre mitjan segle IV i el segl eVI .

En aquesta fase no hem trobat hipocaust que ens indiqui una zona termal ,però per la piscina 447 podem pensar que encara hi ha una zona dedicada abanys .

A la part més al nord, prop de les naus industrials ja construïdes, hi trobe mtota una sèrie d'àmbits estrets (428, 429, 430) i d'altres de dimensions més re-gulars (431, 432, 433), la destinació dels quals no ens és possible de determi-nar .

L'àmbit 434 estava molt malmès, i fins i tot perdut pel seu cantó occidental .Se situa just al damunt d'on hi havia l'hipocaust 314 . Per fer-lo calgué reomplirde terra aquesta estructura i desmuntar els murs que la limitaven . El nou murdel sud fou encofrat directament sobre el terra, aprofitant una de les columne scom a farciment. La separació entre l'àmbit 434 i el 435 és una linia de bipe-dais col .locats horitzontalment sobre el cantó més prim . Aquesta lidia haviad'estar soterrada . El sòl de l'habitació 435 seria de terra compactada, mentr eque el de l'habitació 434 seria d'opus signinum.

De la piscina 315 de la fase tercera, en resta bona part del paviment i el sseus límits nord, est i oest . Però la part sud ha estat arrasada per ampliar l'àm-bit cap al sud . Així, l'habitació estava pavimentada amb dos sistemes diferents ;el paviment inicial de la piscina 315 era d'opus incertum, i les reparacions il'ampliació de l'àmbit estan realitzades en opus signinum . L'accés a aquest àm-bit possiblement es faria per l'àmbit 439 .

El corredor 438 sembla que s'adapta al traçat dels edificis ; de fet, encaraque englobat dins la quarta fase, la seva construcció és un xic posterior . Aques tcorredor enllaça les construccions de la part nord amb les de la part sud, i s'es-tén possiblement en l'àmbit 443 . A la part sud, un conjunt d'habitacions (440 ,441 i 442) aprofiten i amortitzen els diversos murs de les habitacions de la faseanterior. Hi ha també dues habitacions (445 i 446) molt erosionades perquè es -tan prop del tall de la carretera .

Finalment cal esmentar a la part est una piscina quadrada (447), amb tracesd'haver tingut un esglaó lateral . Aquesta piscina havia estat molt malmesa pe rl'arrasament modern, l'efecte del qual s'observa a diversos indrets de l'excava -ció, com ara al sud del corredor 438 o en el paviment de l'àmbit 434 .

Hi ha restes de dos àmbits molt malmesos . El 448, per la seva situació, po-dria estar relacionat amb la piscina, i el 449 sense connexió amb cap estructur aconeguda .

En finalitzar aquesta fase es constata un abandó de les estructures. Malgrataquest abandó, la campanya anterior va documentar l'existència d'enterrament stardo-romans que ens indiquen una freqüència del lloc .

122


EPOCA MEDIEVAL

D'aquesta fase podem identificar restes de dos moments d'ocupació .Encara que la diferència cronològica possiblement és mínima, no la podem de-terminar amb precisió . En tot cas estan situades cap al segle XI .

La primera ocupació medieval la documentem en dues llars, situades a l'ex-trem sud-est del jaciment . Són situades al fons d'un retall de grans dimension sque esbotzà els estrats romans . La majoria de les estructures del segon momentmedieval són 42 sitges agrupades bàsicament en dos sectors, l'un al nord-oest il'altre al sud-est, fora de l'àrea que ocupava la zona central del jaciment romà .Els únics murs atribuibles a aquest moment els trobàrem per sobre de les llars ,i formaven dos àmbits d'ús indeterminat .

La majoria de les sitges estaven amortitzades amb runa i material provinen td'un desmuntatge intencionat de les estructures romanes, segurament efectua tamb la finalitat de preparar el terreny per al conreu .

L'església i la necròpoli de SantaMargarida (Martorell, Baix Llobregat )ROSARIO NAVARRO 1 SÁEZ ,

ALFRED MAURI 1 MARTÍ

SITUACIÓ

El jaciment arqueològic de Santa Margarida és situat al municipi deMartorell, a molt poca distància del nucli urbà antic, en una zona de terren yamb suau pendent al marge dret del riu Anoia .

L'església de Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort i un asenzilla masia del segle XVII, constitueixen les construccions visibles . El terri-tori de la parròquia de Santa Margarida, antigament independent de la d eMartorell, es corresponia amb el del monestir de Sant Genís, situat dalt de l amuntanya, a molt poca distància. La unitat d'aquest territori s'ha vist talladaper la construcció de l'autopista A-7, obra que ha contribuït també a una alte-ració profunda de la topografia original del lloc i ha esborrat les traces dels ca-mins antics .

ANTECEDENTS

L'església de Santa Margarida va ser punt d'atracció per als excursionistesdel segle passat i per als primers arqueòlegs del moment . En diverses actes d evisites de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i de l'Associaci ód'Excursions Catalana es fa esment de la realització d'excavacions i de troba-lles en el lloc.' Les excavacions actuals han permès constatar la magnitu dd'aquests treballs que, per les seves característiques i pel fet de conservar ma-terials a la seva Casa-Museu, es poden atribuir a Francesc Santacana iCampmany, el qual les devia dur a terme vers el 1870 . 2

El 1972, un grup de martorellencs va iniciar treballs de recuperació del lloc ,aleshores totalment abandonat, i excavacions en alguns punts de l'interior il'exterior de l'església, les quals van permetre constatar la importància del lloci les possibilitats que oferia per a una investigació arqueològica programada.Des del 1981 es desenvolupen anualment campanyes d'excavació dins del sprogrames de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la UB, primerament, i deMuseus de Martorell actualment, amb el suport de l'Ajuntament de Martorell ,de la Generalitat de Catalunya i del Centre d'Estudis Martorellencs .

124


Fig. 1 . Plànol general de l'església de Santa Margarida, amb la superposicióde la planta de la primera església i l'obra romànica i la zona de necrdpoli

excavada al costat sud.

LA METODOLOGIA DE TREBALL

La metodologia d'excavació emprada ha seguit, des dels seus inicis, el sprincipis de l'excavació per extensió, amb documentació de cada unitat estra-tigràfica mitjançant fitxes, fotografies i plantes degudament acotades . L'anàliside la documentació gràfica de l'excavació permet seguir detalladament la se-qüència estudiada.

LA PRIMERA ESGLÉSIA

L'església més antiga de Santa Margarida data de l'època de l'antiguita ttardana, si bé la seqüència estratigràfica, especialment la superposició de dos


125

paviments i alguna ampliació constructiva, obliga a diferenciar fases diverses ,que seran precisables en datació quan l'excavació hagi culminat el seu procé sextensiu i estratigràfic .

L'edifici

L'església, orientada lleugerament vers el NE, és formada per una nau rec-tangular, amb entrada pel costat sud, i capçalera tripartida composta per un ab -sis central, amb planta de ferradura, i dues cambres rectangulars que sobresur-ten de les parets laterals de l'edifici . Les mesures totals són : 15,25 m de longi-

tud, per 9 m d'amplada de la nau .L'edifici és construït amb murs de pedres irregulars, un opus incerium

que en alguns punts combina amb dopus spicatum, tot rejuntat amb morterde calç i cobert per enlluït blanc . Les cantonades i els brancals de la portasud són reforçats per grans carreus possiblement reaprofitats de l'època ro -

mana .La capçalera era delimitada exteriorment per un mur continu en el qual des -

taquen dos forats separats, de forma triangular i de semicreu, que es poden de -finir com a loculi o relicaris . A l'interior de la capçalera, l'absis (3,1 m de dià-metre per 3,8 m de diàmetre màxim) és enquadrat per parets obliqües que con -formen un volum trapezoïdal, sense comunicació amb les cambres laterals qu es'obrien, en canvi, cap a la nau . És en aquestes parets exteriors nord i sud de lpresbiteri que s'han conservat dues concavitats cúbiques o armariets de possi-ble ús litúrgic . A la cambra nord, a part, es trobaren les restes d'una tomba d ecaixa de teula plana .

Les campanyes del 1989 i del 1990 han deixat constància, a partir de tot u nseguit de fosses, de la continuïtat d'un primer paviment de morter que s'esteni ades de l'absis fins als peus de l'església. Al davant de l'absis, hi figurava l'al-tar, tan sols deduïble per les bases fragmentades de dues stipites de marbreblanc .

La superposició d'un segon paviment, a uns 30 cm respecte de l'anterior ,anul•la, per ara, tot intent d'estudiar les possibles estructures i espais litúrgic sde la primera església . Aquest nou paviment, d'opus signinum, va lligat a unanova reorganització de l'església i del seu entorn més immediat .

Per col•locar el nou altar es basteix un basament quadrangular de pedres si-tuat aproximadament al damunt de l'anterior . De totes maneres, cal observar al'extrem contrari del santuari, el més proper a la nau, un altre espai quadrangu-lar definible per la superfície molt grollera del paviment, més aviat pròpia d'u nrudus, que contrasta amb la resta del paviment, que conserva la capa superio rpolida i anivellada . Aquesta superfície irregular indica, potser, la manca d'u nnivell més elevat i, en conseqüència, va bé per especular sobre un possible des-plaçament de l'altar en aquest espai . El santuari es projecta més enllà de la bas ede l'arc de ferradura, i constitueix un espai quadrat que restaria protegit pel scancells o murets laterals amb petita obertura al costat nord .

126


Les construccions annexes

A l'angle SW dels peus de l'església hi ha un portal, amb el corresponentmarge-peu (1,20 m per 0,52 m), que probablement comuniqui amb un àmbi tper l'oest . Malauradament la comunicació més immediata amb aquest possibleàmbit queda en part destruïda per la implantació de la façana romànica, peròesperem que l'excavació ens ajudi a definir la seva funció litúrgica (baptis-mal?) . Si aquest àmbit existia ja a la primera fase, això podria explicar el feno-men que la porta principal de l'edifici s'obrís al costat llarg (sud) i no a l'oest .

Adossada a la paret meridional de l'església es construeix a la segona fase,en correspondència de cotes amb la pavimentació del signinum, un recinte rec-

tangular a manera de vestíbul, que s'estén des del mur oriental de la capçaler afins al SW de l'església (15,25 m de longitud per 3,75 m d'amplada) . L'accé ses verifica a través d'un portal situat davant la porta sud de l'església .

La necròpol i

Dins del vestíbul i adossades a la seva paret sud i a la capçalera de l'esglé-sia, se situen tot un seguit de tombes de teules a doble vessant que determinenla funció funerària del recinte . L'existència d'algunes tombes per sota del ni -vell del signinum fa sospitar en un ús funerari d'aquest espai, anterior a l aconstrucció del vestíbul .

Aquest sentit funerari apunta igualment a l'origen de l'església de Sant aMargarida . La troballa, si bé molt malmesa, d'un crani infantil a sobre d'un ateula plana, a una profunditat superior al primer paviment de l'església, deix aper ara oberta la pregunta entorn d'aquest possible origen .

L ' ASSENTAMENT ALTOMEDIEVAL

La reutilització de la primera església

Una segona reutilització de l'església primitiva s'ha constatat tant estra-tigràficament en l'existència de paviments que reestructuren l'espai interior ,com en la utilització de les estructures de tancament laterals en el moment debastir l'església romànica al final del segle xii . L'edifici primitiu, amb refor-mes, es continua utilitzant en època altomedieval .

La necròpoli altomedieva l

Al voltant de l'església, coincidint cronològicament amb la utilització pre -romànica de l'església primitiva, es forma una densa necròpoli en la qual s'han


127

pogut estudiar diverses tipologies de tomba (antropomorfes excavades a l'argi-la o construïdes, ovalades, etc .), tombes infantils, agrupacions possiblement detipus familiar, indicis de sistemes de senyalització, reutilitzacions, etc . Ara perara no es coneixen els assentaments humans en correspondència amb aquest anecròpoli . 3

L'assentament altomedieval

Possiblement dins del segle xi es forma, al voltant de l'església, un nucl id'hàbitat del qual es coneixen algunes estructures, molt malmeses, i un impor-tant conjunt de sitges a què ens referirem amb detall a l'apartat següent . Les es-tructures fins ara estudiades no permeten fer-se una idea de la distribució gene -ral de l'espai, però sí que permeten constatar l'interès per apropar-se a l'edific ide l'església, fins i tot ocupant l'espai que fins aleshores era ocupat per l anecròpoli .

D'aquestes construccions s'ha detectat el fonament de pedra sobre el qual ,molt possiblement, s'aixecava una construcció de tàpia . La dispersió de cerà-mica i les característiques dels sòls no permeten una identificació de la funcio-nalitat dels àmbits .

Les sitges i els forn s

Ja el 1984 es va estudiar una sitja de considerables dimensions en un espa iimmediat a l'església, alhora que se'n coneixia una altra al seu interior. 4 Le sdarreres campanyes han permès constatar la presència de sitges que ocupen to tl'interior de l'església, des dels paviments corresponents fins a la utilitzaci ód'època pre-romànica, amb perforació dels paviments primitius . Molte sd'aquestes sitges semblen haver estat en funcionament simultàniament . El fe -nomen de les sitges als interiors de l'església es constata cada vegada com mé shabitual per aquestes èpoques . La mida de les sitges és considerable, i s'avalu ala capacitat de la més gran en uns cinc metres cúbics . Són sempre excavades al'argila, en alguns casos tallant paviments i estrats d'utilitzacions anteriors del'edifici . La sitja excavada a l'exterior de l'església presentava restes d'un re -cobriment de les parets amb morter de calç i sorra .

Han estat les sitges, encara no totalment estudiades, les que han proporcionatun material ceràmic més abundant i de millor estat de conservació . Les ollesglobulars i els gibrells de dimensions considerables, produïts amb pastes nor-malment grolleres i de cocció reductora, constitueixen les formes més habituals .

L'EVOLUCIÓ POSTERIOR

Des del segle XI, l'església de Santa Margarida forma part del territori de lmonestir de Sant Genís de Rocafort . Al segle XII es farà una profunda reforma

128


dels edificis de Sant Genís i de Santa Margarida . En aquest darrer'cas tot e lvoltant de l'església experimenta una intensa transformació, amb l'arrasament iel cobriment de les restes d'edificacions existents al voltant, especialment a lcostat de migdia .

Al segle XV, l'església romànica bastida al final del segle XII ha perdut l acoberta. Poc després serà reconstruïda, i s'ocuparà solament la meitat posteriorde l'edifici, a més es convertirà la part anterior en pati i cementiri, en el qua labunden els enterraments dels segles XVII i XVIII .

Progressivament, Santa Margarida perd població fins a limitar-se a unes po-ques cases de camp disperses . El segle XIX ja només serà una ermita deMartorell, destruïda definitivament el 1936 .

ACTUACIONS AMB VISTA AL FUTU R

Els treballs realitzats fins ara ens permeten constatar l'existència d'una llar-ga i continuada tradició d'assentament en el lloc, a la vegada que ens perme tl'estudi de diversos aspectes :

- Construcció i transformació de l'església de tradició paleocristiana .- Reutilització de l'església en època pre-romànica i continuïtat d'assenta-

ment .- Estudi de la població present a la necròpoli, amb una llarga seqüència de s

d'almenys el segle VI fins al XVIII.- Estudi de la transformació de l'assentament en època altomedieval .Aquests aspectes no s'avaluen aïlladament, sinó en el marc d'un program a

ampli d'investigació de la morfologia històrica del territori que es desenvolup aa la zona .

NOTES

1. Excursió a Martorell y sos encontorns. 23 de novembre 1884 a

Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques . Vol . VIII ,Barcelona, p . 545-550 .

MASPONS, FRANCISCO DE S. (1886) : Excursió col.lectiva a la Conca Baixadel Nova. Acta a Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm . 91 a 96 .Vol . VII, Barcelona, p . 130 i 131 .

2. SANTACANA, FRANCESC (1909) : Catàleg il.lustrat del Museu Santacanade Martorell. Barcelona .

3. Una primera aproximació a l'estudi de la necròpoli es pot seguir a : NA-

VARRO, ROSARIO 1 MAURI, ALFRED : «La secuencia estratigráfica de la necró-polis de Santa Margarita (Martorell, Barcelona)», II Congreso de ArqueologíaMedieval Española, Madrid, 1987, p . 570-580 .

4. NAVARRO, ROSARIO I MAURI, ALFRED : La excavación de un silo medie -val en Santa Margarida . (Martorell. Barcelona). Osca, 1985 .

Documents

Tribuna 1990-1991