JULIOL 2015. Número 30 - Preu: 3 €www.fcbkids.cat

Qui va inventar...El quètxupEl perfumLa tassa de vàterEls pantalonsEl xiclet...

Un pòster històricTots els campions del segon triplet!

Un superconteLa Petúnia i el castell impossible

4

GRUP HERMESPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara.Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya (vicepre-sident), Joan Ballester, Maria Favà, Lluís Foix, Rosa Font, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, Vicent Sanchis, Llorenç Soldevila, Antoni Vila Casas i Pep Collelldemont (defensor del lector).

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.

BARÇAKIDSDirectora: Susanna Oliveira.Disseny: Jordi Molins i Florent Morante.Fotografi a: FC Barcelona. Correcció: Mei Brescó.Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

Any 2100. Com serà la Terra?Us imagineu com serà el nostre planeta d’aquí a gairebé un segle? El futur no està escrit, però podem tenir algunes pistes de com pot ser. Ho podeu descobrir en una exposició a CosmoCaixa de Barcelona.

8 Qui va inventar...Hi ha moltes coses que fem servir

cada dia. Us heu preguntat mai quants anys tenen o qui les va

inventar? La tassa del vàter, per exemple, o el paper higiènic. Què feien servir abans? Descobreix-ho a “La casa dels invents”...

Sumari de Barçakids

On has d'enviar la foto?A revista@fcbkids.cat

I no t’oblidis de posar-hi: el teu nom i cognoms, edat, adreça i telèfon o correu electrònic.

Teniu temps d’enviar la foto fi ns al 31 d’agost

Concurs de vacances ambEnvia’ns una foto de les teves vacances amb la revista Barçakids i guanya una samarreta signada pels jugadors del Barça!

Entre tots els participants sortejarem 20 samarretes de Barçakids signades pels jugadors del Barça

2

30

28

El conte“El castell impossible”, un conte especial per a una bona lectura d’estiu

20

16

18

CòmicL’Sportman i en Xiulador proven la tirolina. Se’n sortiran?

31

L’abecedari del BarçaLa “E” d’equip. Junts som mÉs forts!

PòsterUn pòster per guardar, amb tot l’equip dels campions del triplet!

Fem una pila!El Petit Leonardo ens parla de l’energia i ens ajuda a construir una pila

La receptaUn refrescant granissat de llet merengada

24

Per què hi ha sorra a la platja?La sorra està feta de roques esmicola-des que, de mica en mica, les ona-des de l’aigua del mar transporten fi ns a les platges. Segons el tipus de marees, pot ser que en deixin, però també pot passar que l’aigua s’emporti la sorra mar endins.

Llegir, jugar...I, com sempre, les nostres propostes per llegir una estona, jugar amb els amics...

On és la Blua?S’ha entretingut fent màgia i l’hem perdut!

27

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara

Com es produeixen les onades al mar? ?El racó dels saberuts

El nostre correu electrònic:

revista@fcbkids.cat

El sol ens crema la pell, però si hi es-tem exposats poca estona o ens protegim amb una crema, la melanina, que és el pigment que tenim a la pell, reac-ciona i s’enfosqueix per fer rebotar la llum del sol. Quan ens bron-zegem és perquè el nostre cos vol evitar que ens cre-mem la pell.

Per què el sol ens enfosqueix la pell?

Si ompliu d’aigua un plat i hi bufeu al damunt, veureu com es formen mini-onades. El vent actua igual damunt la superfície del mar. Llavors, l’onada, segons les circumstàncies que es trobi pel camí, com ara les marees, els corrents, la temperatura o el vent, pot ser que augmenti de volum o que es vagi fent petita fi ns a arribar a la platja amb suavitat.

10Supermegajocs d’estiu!Més jocs que mai per a aquest estiu. Busca i troba...

3

Text: Lluís Llort. Il·lustració: Liliana FortunyEl reportatge

Tassa de vàterHi ha coses que fem cada dia, com ara dormir, menjar, beure, fer pipí i caca. Moltes altres coses també les fem cada dia, com per exem-ple rentar-nos les dents, parlar o mirar la tele, però podem no fer-les. En canvi, la primera llista sí que és inevitable. I això ha estat així sempre, fi ns al punt que fa uns 4.000 anys a Creta ja tenien una mena de tassa de vàter, i en fa 3.000 a l’Índia, i en fa 1.500 a Egipte... Fins fa dos-cents anys, però, la xarxa de clavegueres no es va generalitzar a les ciutats i els pobles d’Occident. Va ser un poeta anglès, John Har-rington, el primer que va desenvolupar, el 1597, un vàter similar als actuals. El 1890, una versió perfeccionada de l’invent ja era comuna a tot Europa. Fins ales-hores es feia la caca en un orinal i es llençava per la fi nestra, al mig del carrer. Ecs, quin fàstic!

Hi ha molts, moltíssims estris, materials i productes que fem servir cada dia. Us heu preguntat mai quants anys tenen o qui els va inventar? Aquí en teniu uns quants exemples.

La casa dels

Al bany

4

Paper higiènicI un cop ja es tenia una tassa grossa on seure a fer la caca i el pipí, amb una

cisterna d’aigua que quan la buidem s’ho emporta tot cap a unes canona-des que allunyen tot el que hem fet, què més calia? Doncs una manera d’eixugar-se. Molt antigament es feia amb aigua (avui dia és el sistema preferit als països musulmans), però encara més amb fulles d’enciam (no és broma!), draps, pells, fulles de blat, molsa, algues... Els grecs

ho feien amb pedres (quin mal!) i els romans, amb esponges lligades a un pal i mullades amb aigua salada. Els primers a fer servir el paper

higiènic van ser els xinesos, fa uns 2.200 anys. Joseph C. Gayetti va ser el primer que va comercialitzar el paper de vàter, el 1857, uns fulls de paper

humitejats amb àloe que només podien comprar els molt rics. El 1880, els germans Scott (Edward i Clarence, nord-americans) van posar a la venda

el paper enrotllat que coneixem i fem servir avui dia. Bé, el d’ara és molt més suau que el de fa 135 anys.

PerfumI després de tanta caca, posem-hi una mica de perfum, no? Tot i que la paraula ve del llatí (per i fumare, que vol dir “a través

del fum”, perquè els romans cremaven herbes aromàti-ques a les cases), el primer cop que es va fer servir

en el sentit actual va ser en català, a l’obra Lo Somni, de Bernat Metge, el 1399. Diuen que el primer perfum va ser casual: quan un home prehistòric va fer una foguera

per escalfar-se i la llenya duia resina i va fer bona olor. Però el perfum com a líquid aromatitzat que les persones ens posem per fer bona olor va néixer fa

5.500 anys a Sumèria, el que avui és el Pròxim Orient. De fet, els historiadors afi rmen que els sumeris van crear el

primer sistema d’escriptura, van ser els primers a fer servir instruments de bronze, van inventar la roda i van ser els primers que van fabricar ungüents i perfums.

invents (2)Recupera la història de molts altres invents al número 13 de Barçakids. El trobaràs al web www.fcbkids.cat

5

El reportatge

Cremallera I si el botó és important per cordar tota mena de peces de roba, també ho és la cremallera per als pantalons i les caçadores, oi? Com sol passar, ja hi havia invents anteriors (entre el 1850 i el 1900) molt similars però que no acabaven de funcionar prou bé. Aquest sistema de tancar fent moure un passador que uneix o separa una sèrie de dents o gafets, no es va paten-tar fi ns al 1917. Ho va fer Gideon Sundback,

un senyor nascut a Suècia però que vivia al Canadà i es va casar amb la fi lla de W.L. Judson, inventor d’una mena de cremallera. Primer es van fer servir per cor-dar botes i pantalons i roba de nens, però de seguida també es va aplicar a bosses, entapissats, armaris de tela... Al principi alguns en van dir zipper, perquè quan l’obres o tanques fa un soroll així: “Ziiip”, no us sembla?

A l'armari

à ià i

Pantalons Pantaleó és un personatge de la Commedia dell’Arte, que són uns espectacles de carrer que es

representen a Itàlia des del segle XVI. Aquest personatge duia aquesta peça

de roba que s’ajusta a la cintura i a les cames i que pot dur bu-txaques. És curiós que moltes de les civilitzacions que per

als grecs eren bàrbares vestien amb una mena de pantalons i no amb túniques com ells. Des d’aleshores, tot i que el sistema és el mateix, s’han fet servir moltes me-nes de pantalons i de molts materials, fi ns a arribar als omnipresents texans. Cada societat té les seves manies, però n’hi ha de ben ximples: a Espanya, fi ns fa uns 60 anys, no estava ben vist que una dona portés pantalons!

Botó Perquè els pantalons s’aguantin a lloc es poden utilitzar diferents sistemes, com ara elàstics, cinturons, gafets, cremalleres, Velcro i, sobretot, botons. Al principi els botons no servien per cordar la roba, eren només decoratius. Els primers es feien amb closques de mol·lusc, fa més de 4.000 anys. Els grecs i els romans també els feien servir de decoració i en

feien de fusta, d’ivori, d’ossos... En qualsevol cas els botons són molt

pràctics i poden ser molt variats de forma, de color i de material, per

això hi ha molta gent que els col·lecciona. Menys els mem-

bres d’una agrupació religiosa, els amish, que no fan servir els botons per convicció. És clar que

tampoc fan servir cotxes ni electrici-tat, ni moltes altres coses.

6

Quètxup I ja que hi som, posem quètxup al frankfurt (i a les patates fregides, si en teniu). El 1876, el nord-americà Henry J. Heinz (us sona, la marca Heinz?) va afegir tomàquet a la recepta d’una antiga salsa xinesa, picant i de color vermell (tot i que no duia tomàquet). La salsa xinesa es deia una cosa així com kôechiap i Heinz va adaptar el nom. El quètxup actual porta bàsicament tomàquet, però també sucre, vinagre, sal, herbes aromàtiques, ceba i espècies.

Marranades ben bonesMararFrankfurtL’entrepà d’hamburguesa és el que més es menja a tot el món, però el de salsitxa de Frankfurt (que en anglès anomenen hot dog) ocupa el segon lloc de la llista. És una salsi-txa que es diu així per la ciutat alemanya. L’original està feta amb carn de porc emboti-da en tripa natural d’ovella. El seu gust peculiar s’aconsegueix amb una cocció de fumat (amb l’escalfor del fum de fusta) i per això no s’acostumen a cuinar, només cal escalfar-les en aigua calenta. Tot i que aquesta mena de salsitxes es fan a la zona d’Alemanya de Frankfurt am Main des del segle XIII, no van aparèixer en algun document fi ns al 1562. I no es van començar a conèixer com a “salsitxes de Frankfurt” fi ns al 1929.

Xiclet Podem acabar la ració de marranades amb un xiclet. L’home mastega productes naturals des de sempre, com ara herbes, resines, cereals... Els grecs mastegaven una mena de goma que surt d’una planta que es diu llentiscle, i ho feien per netejar-se les dents i tenir més bon alè. Els indis americans mastega-ven la resina que surt de tallar els avets i el 1850 es van començar a vendre trossos d’aquesta resina com a primer xiclet comercialitzat. Després es va passar a fabricar amb làtex, que és un suc lletós que surt del sapote, un arbre dels boscos tropicals de Cen-treamèrica. William F. Semple, un dentista d’Ohio (Estats Units), va fer servir aquest làtex per preparar un material gomós per exercitar la mandíbula i estimular les genives, i el desembre del 1869 va patentar el xiclet.

7

El reportatge

Planeta TerraAny 2100

És cert que no es pot predir el futur, però estudiant les ten-dències, és a dir els canvis que es formen lentament al llarg del temps, podem tenir algunes pistes del que pot passar. I si us interessa saber què diuen aquestes pistes podeu visitar a CosmoCaixa de Barcelona l’exposició Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?

En aquesta exposició ens podem fer una idea del que es preveu en el futur. Però, ep!, el futur no està escrit... i totes aquelles coses negatives que prediuen les pistes les podem canviar entre tots per fer canviar el rumb!

Us imagineu un món sense ordinadors ni mòbils i sense Whatsapp? Doncs si parleu amb els vostres avis us expli-caran que quan ells eren petits no n’hi havia! Ara no ens podem ni imaginar algunes de les coses que segur que existiran l’any 2100. Bé, imaginar sí, perquè sempre hi ha hagut gent a qui li ha agradat somiar com seria el futur. Per això a l’exposició trobareu algunes peces d’algunes pel·lícules de ciencia-fi cció, com ara una rèplica del cotxe de la pel·lícula Retorn al futur i de la nau Vally Forge del fi lm Naus silencioses.

Quanta gent habitarà el nostre planeta? Com serem? De què viurem? Sí, sí, falta mooooolt per arribar a l’any 2100! Però com serà la Terra d’aquí a gairebé un segle depèn de tots nosaltres.

Model de la nau Vally Forge del film "Naus silencioses"

Rèplica del cotxe de la pel·lícula

"Retorn al futur"

8

Un planeta superpoblatUn món encara més tecnològic

Què ens diuen les pistes?L’estudi de les tendències ens dibuixa a grans trets com pot ser el nostre planeta en un futur.

SuperpoblacióAra la població mundial supera els 7.000 milions d’habitants. Mai havíem estat tants! I ha estat gràcies a la millora de les condicions de vida. I sembla que aquesta tendència continuarà i en un futur encara serem més!

MegaciutatsPer primera vegada en la història, més de la meitat de la població del món viu en ciutats. I es preveu que hi haurà moltes més megaciu-tats –ciutats de més de deu milions d’habitants– que ara.

Els recursosDe moment no anem gaire bé. Avui dia ja gastem

més recursos dels que el planeta ens pot pro-porcionar. Ja tenim doncs una alerta i segur que haurem de canviar el rumb!

Ciència i tecnologiaEn el darrer segle els canvis tecnològics s’han acce-lerat. Tenim moltes més eines i coneixements científi cs que els nostres avantpassats que ens fan la vida més còmoda. I això no s’atura!

El futur no està escrit!Ara ens n’hem fet una idea, però recordeu que el futur no està escrit i depèn de tot el que fem cada un de nosaltres!

9

Juguem! Text i il·lustracions: Cristina Bueno

10

Solu

ció

a l

a p

lan

a 3

0

11

12

Sol

uci

ó a

la

pla

na

30

13

Juguem!

14

Sol

uci

ó a

la

pla

na

30

15

11. L'energia al Renaixement

Text: Marc Boada

El Petit Leonardo

L'energia que mai no va tenir Leonardo da Vinci

LA CURIOSITATEl moviment perpetuLa més important de les lleis de l’energia diu que aquesta no es crea ni es destrueix, només es transforma. Per això deduïm que tampoc pot aparèixer espontàniament. Però en el Renaixement això no estava tan clar. Hi havia persones que pensaven que es podia construir una màquina que es pogués moure indefi nidament sense cap aportació d’energia. Fins i tot Leonardo ho va intentar. Durant uns anys va dissenyar màquines de moviment perpetu. Per sort va entendre que era un somni impossible, però per desgràcia avui en dia encara hi ha gent que pensa que és possible!

Estudis de Leonardo da Vinci sobre el seu somni del moviment perpetu.

El Renaixement va ser un moment especial. La societat europea sortia de l’edat mitjana. L’època de la foscor havia acabat. Es recuperaven els coneixements dels antics grecs i romans i les classes benestants gaudien de les noves tendències artístiques. Dins d’aquesta revolució renaixentista els enginyers i artesans també vivien nous temps. Una febre constructora d’edifi cis i catedrals els omplia de feina! Però, tot

i que la tecnologia va experimentar un gran salt, hi havia un problema greu. L’energia per fer coses era la de sempre. Pensem-hi!

La llista d’energies disponibles era ben minsa. Per una banda hi havia l’energia eòlica, utilitzada des de feia

milers d’anys per impulsar vaixells i després per moure molins de vent. També era coneguda l’energia hidràulica. A tot Europa hi havia rodes d’aigua per fer tot de coses, moldre el blat, fer paper o activar les fargues per fer ferro. Finalment hi havia la gran font energètica del moment, les energies de sang. Sí, els animals i també els humans eren fonts d’energia molt importants. Transportaven mercaderies, enlairaven pedres enormes per les catedrals i movien totes les màquines necessàries per fer la roba, l’aliment i qualsevol altre producte. És per aquest motiu que moltes de les màquines que va dissenyar Leonardo estaven condemnades al fracàs: no tenien un bon motor elèctric!!!

EL CONCEPTEQuè és l’energia?L’energia és un dels quatre components bàsics de l’univers, junt amb la matèria, l’espai i el temps, i és molt difícil explicar què és. Una possibilitat és defi nir-la com tot allò que és capaç de produir un canvi. Per tant, si les coses no canvien gens és perquè no hi ha cap energia. Hi ha diversos tipus d’energia: les primàries, com la llum i la radioactivitat, i les secundàries, que en són transformacions. Per exemple, l’energia elèctrica que surt d’una central nuclear es produeix després que la calor de la desintegració dels àtoms d’urani es converteixi en vapor d’aigua i aquest faci girar una turbina a què connectem un generador elèctric.

18

EN EL PROPER CAPÍTOL... Els joguets de Leonardo.Van ser tantes les seves invencions que fi ns i tot va dissenyar joguets que encara fem servir avui. En el proper capítol construirem algunes de les seves joguines i descobrirem la ciència que amaguen.

Construïm una pila elèctricaACTIVITAT

1

4

5

2

3

Netejarem les volanderes i les pessetes d’alumini amb un fregall, aigua i una mica de sabó. Han de quedar brillants.

Ara ja pots muntar la pila. Posa una moneda sobre la taula i a sobre un disc

del material absorbent que has tallat. Després posa-hi una volandera d’inoxidable. Això és una pila simple, però nosaltres la necessitem múltiple.

Repeteix el procés. Sobre la volandera posa una moneda, un disc, una volandera, etcètera.

Ara embolica tot el paquet amb un tros de cinta aïllant. Posa un clip entre la moneda i la cinta i un altre entre la volandera i la cinta. Això seran els terminals.Als clips has de connectar-hi dos fils, i ja tens una pila!

Pots fer funcionar un LED d’una llanterna espatllada, o un rellotge, i muntant diverses piles en paral·lel fins i tot un petit motor!

Retalla 10 o 12 discos d’algun material absorbent. Funciona molt bé el feltre, el paper assecant o una baieta de cuina. El diàmetre ha de ser el mateix que el de les monedes.

Posa una mica de suc de llimona en un plat i procura que els discos

absorbents en quedin ben amarats però sense que degotin. També serveix el vinagre o el col·lutori bucal.

Avui construirem una pila elèctrica que hauria deixat bocabadat el mestre Leonardo.

Començarem buscant 10 o 12 monedes antigues, en concret les pessetes d’alumini que encara volten per molts calaixos de les cases. Demana’n als pares, avis i tiets, segur que en tenen algunes. Després has d’anar a la ferreteria i comprar volanderes que tinguin el mateix diàmetre i siguin d’acer inoxidable. Això és essencial.

19

El conte Text: Lluís Prats. Il·lustració: Anna Clariana

20

L ·

21

El conte

22

–No en tens ni idea, pare! –va dir traient foc pels queixals la Petunieta–. Mira el seu castell! El veus? Doncs jo el vull!El senyor Sugranyes va girar el cap i va veure la preciositat

–Quant en demana? –va dir traient-se la cartera de la butxaca.El senyor Collprim va obrir uns ulls com taronges i es va mirar l’home d’ulleres de sol que li tapaven mitja cara.–Vol comprar-me el castell?

–Puc comprar el que em peti –va replicar el senyor Sugranyes–. Quant?–No l’hi puc vendre. Si vol, que la nena jugui amb nosaltres.–No! La nena vol el castell. Res de jugar “amb nosaltres”.En veure la cara d’empipat del senyor Sugranyes, el pare d’en Nil va replicar:

la revista.–El molt gamarús no me l’ha volgut vendre –va remugar el constructor.–Que no te l’ha volgut vendre? –va dir ella escandalitzada.–No, Cuca. Però ja sé què faré. Que es prepari!Tot seguit va agafar el telèfon mòbil i va prémer els números amb tanta força que gairebé van sortir disparats de l’aparell.El dia següent van aparèixer a la platja dues grans excavadores que van abocar tones de sorra, però quan la Petúnia intentava fer alguna cosa, només aconseguia que sortís una merdeta de castell, per dir les coses pel seu nom.El segon dia va fer venir dos enginyers i dos arquitectes de Construccions Sugranyes SA per veure què podien fer. Però ni amb els aparells tecnològics van ser capaços de fer un castell que s’assemblés al que en Nil i el seu pare feien cada dia a la platja abans de remullar-se al mar.

23

Els dies següents el senyor Sugranyes es va trencar el coll donant instruccions als arquitectes mentre el pare d’en Nil

El cinquè dia el senyor Sugranyes es va posar a dirigir

pensant que el seu director general estava ben tocat del

El vuitè dia la Petúnia Sugranyes s’estava traient fum per les orelles al costat de la seva mare veient com en Nil i el seu

Tampoc en va quedar res de l’escala que portava cap a la

Van tornar cap a la seva ombrel·la pensant com en seria de

de la nena repel·lent i del senyor que cridava pel telèfon

enrabiada amb els punys a terra mentre el seu pare

La recepta Il·lustració: Cristina Bueno Nutricionista: Lídia Mateos

24

25

El Club dels EsbrinairesUN CAS DE LA BLUA SCARLET

Solu

ció

a l

a p

lan

a 3

0

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara.El Club dels EsbrinairesUN CAS DE LA BLUA SCARLET

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càma

Acabo de llegir un llibre sobre el mag Harry Houdini. Va néixer a Budapest, a Hongria, el 1874, però el 1878 ja vivia als Estats Units, on va emigrar amb els seus pares i els seus cinc germans. Va començar fent trucs amb cartes, però aviat va descobrir la seva vocació: l’escapisme, que vol dir treure’s manilles de la policia, camises de força, escapar de capses tancades amb cadenes, de cel·les de presons, de vagons de tren... Amb el pas dels anys es va fer famós i ric.

−Mare, em lligues els canells amb aquest cordill, sisplau?

−Per què ho vols?

−Per imitar el Harry Houdini!

−D’acord, però no em demanis que et tanqui en un bidó ple d’aigua perquè és molt perillós i si no saps el truc de com escapar...

Deslligar-me les mans sé com fer-ho, perquè ho he llegit i ho he assajat. La mare se sorprèn quan li torno el cordill de seguida!

−Oh, Blua, com ho has fet? Molt bé!

El pare, que tot just arriba a la sala, vol saber a què juguem.

−Va, pare, digues d’on vols que m’escapi...

On és la Blua?!−T’ho puc posar difícil?

−I tant, això espero!

−Mooolt difícil, segur?

−Sí!

−Doncs vull que t’escapis del... Barçakids!

Creieu que seré capaç de fer-ho?

Que passeu un molt bon estiu llegint, jugant i fent molt d'esport. Ah, i visca el Barça!

27

Les nostres propostes

Explora el món sense sortir de casa

"Menja'ns a l'estiu"

Autors: Anna M. Matas, Joan Antoja i Òscar Sardà Editorial: Barcanova

Què t’agrada menjar a l’estiu? Síndria, préssecs... o potser cogombres? En aquest llibre descobrireu les fruites i verdures de l’estiu, les seves propie-tats, com es cultiven i moltes curiosi-tats, a més d’unes quantes receptes boníssimes per cuinar els productes de temporada. Bon profi t!

A partir de 8 anys

Autors: Jaume Copons i Andreu Sánchez Il·lustracions: Liliana FortunyEditorial: Babulinka

Unes bruixes malvades han robat la Tristània Imperial, una poció màgica custodiada al Magatzem de bruixes i bruixots del parc del Tibidabo. L’objectiu? Entristir el parc, la ciutat i el món sencer! En Buri Buri i els seus amics hauran de triar entre ser malvats o lluitar per fer brillar l’alegria.

A partir de 4 anys

Racó de lectura

"Tristània Imperial"

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Google, el cercador més famós d’internet, ens ajuda a navegar per la xarxa i a accedir a tota la informació i els enllaços que puguem necessitar. Però també ens permet explorar el nostre món més enllà dels simples resultats d’una cerca. Avui us portem algunes iniciatives que ens fan viatjar pel nostre planeta i descobrir les meravelles naturals i culturals que ens envolten… sense sortir de casa!

L'art, més a prop que maiArt ProjectEn col·laboració amb algunes de les institucions culturals i els museus més importants del món, Google ens permet contemplar les obres d’art més signi-fi catives, des de casa, sense fer cua i sense pagar entrada. A més de passe-jar virtualment per les galeries, s’han digitalitzat més de 45.000 obres en alta resolució, de manera que les podem veure de més a prop que mai. És com acostar el nas al quadre i veure al detall cada pinzellada. Increïble!

Més informació: https://www.google.com/culturalinstitute/u/0/project/art-project

Les meravelles del mónWorld WondersEl nostre món és ple de monuments, llocs i paisatges meravellosos i ne-cessitaríem una bona maleta i molt de temps per recórrer-los tots. Gràcies a aquest enllaç podem passejar virtual-ment per més de 170 indrets de tot el planeta. Salta a cop de clic del Taj Mahal a Stonehenge, de Pompeia al Mont Fuji… Deixa’t sorprendre per les meravelles que amaga aquest planeta.

Més informació: https://www.google.com/culturalinstitute/u/0/project/world-wonders

Les nostres propostes

28

"El nen que va xatejar amb Jack Sparrow"Autor: Francesc Puigpelat Il·lustracions: Oriol MaletEditorial: Bromera

Si algun dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre “capità”! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, sí, el protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib!

A partir de 12 anys

Fins al fons del marOceansUna de les propostes més innovado-res és la possibilitat de submergir-nos, sense mullar-nos, als oceans del nostre planeta. A Street View Oceans trobem paisatges increïbles, criatures fascinants de totes les mides i fi ns i tot restes de naufragis! Explora els mars amb vista de submarí, neda amb bale-nes i gaudeix de la bellesa dels bancs de corall. Refrescant!

Més informació: https://www.google.com/maps/views/u/0/streetview/oceans

Jocs per a l'estiu (2)Continua l’estiu... i continuem jugant. Aquí teniu la segona entrega amb més jocs, per passar un estiu ben entretingut amb la família i els amics. No deixeu de jugar!

El joc de taula

Bug OutA partir de 3 anys. Hi ha 36 parelles de cartes (quadrades i rodones) amb el mateix dibuix, uns simpàtics animalons. A cada jugador se li dóna una carta de la parella (quadrada) i ha de buscar la que li correspongui entre les que hi ha sobre la taula (rodona). Com que no hi ha torns, tothom ho fa alhora i és un bon guirigall. Podeu provar de posar les cartes per terra o repartir-les per la casa!

Cucu TrasA partir de 4 anys. Cada carta té el mateix dibuix a les dues cares però amb alguna petita diferència. Es posen 5 cartes sobre la taula i se’n reparteixen 5 més a cada jugador. Tothom ha de fi xar-se molt en les cartes. Quan el jugador inicial digui: “Ulls tancats!”, tothom els tancarà i ell girarà qualsevol de les cartes. Quan digui: “Obriu els ulls!”, tots intentaran reconèixer quina és la carta que s’ha girat i qui ho aconsegueixi pot posar una de les seves cartes sobre la taula... i serà una mica més difícil!

Black Stories A partir de 10 anys i per al cotxe és genial! Hi ha 50 cartes amb 50 històries, totes ben tètriques (o no serien black). Un jugador llegeix l’enigma i a la part del darrere de la carta mira la solució (i no la diu). A partir d’aquest moment els altres jugadors es posen el barret d’investigadors i poden fer totes les preguntes que vulguin, però les respostes únicament poden ser: “Sí”, “No” o “Això no importa”. Preparats per fer de detectius?

www.lu2l 2 cat

5% de descompte amb el codi: BarçaKids

I ara el més difícil... escollir!

29

JUGUEM!

30

EL CLUB DELS ESBRINAIRESDoncs ho ha aconseguit! La nostra amiga Blua Scarlet Lavento ha “escapat” del Barçakids i ja no tornarà al Club dels Esbrinaires. Però estigueu atents, que no ha marxat! Ja ho veureu al setembre. En tot cas ha guanyat la juguesca al seu pare. I és que la Blua és ben llesta!

SOLUCIONS

EndevinaA quins anys corresponen aquests escuts, al 1910, al 1941 o al 2002... (pots consultar internet...)

Equip

Em

patEl FCB ja té 15 escoles repartides

per tot el món! Al setembre, 370

futbolistes del FCBEscola de

Barcelona començaran el nou curs.

Refresquem la memòria!!!Quan estem decidits o obligats a fer una cosa, diem que

HEM DE... i no TENIM QUE. Per exemple: HE D'ESTUDIAR!

Text: Mei Brescó

Les solucions v - Endevina: (A) Túnel de vestidors, (B) vestidor dels visitants, (C) vitrines dels trofeus. Completa les frases: Més val boig conegut que savi...; Veu la palla a l’ull dels altres i no veu la biga...; Està més content que un nen amb sabates noves.

L'abecedari del Barça e

Completa les frases Tria l’opció correcta...

◗ Hem (mercat /marcat) les àrees del camp.

◗ No (pagava /pegava) mai l’entrada.

◗ Han marxat de (viatja/viatge) i tornen demà.

Viu Barçakids amb un

clic!entra a www.fcbkids.cat

i disfruta!

Fixa-t’hi: “L’Estel és muda”, “L’Estel es muda”. Hi

veus la diferència? Sí? Efectivament, perquè no

hi hagi malentesos, es fa servir l’accent (accent

diacrític) per distingir paraules que s’escriuen

igual però que tenen signifi cats diferents.

Altres exemples: mes/més, te/té...

Té un te per prendre

31

Còmic