Treball Final Master

EL TREBALL PER PROJECTES. UN CANVI DE METODOLOGIA D’APRENENTATGE

Màster en Formació del Professorat d’Educació

Secundària Obligatòria i Batxillerat,

Formació Professional i Ensenyança d’ Idiomes

Treball cooperatiu relacionat

amb la problemàtica

mediambiental a l’àrea de

Tarragona i comarques,

adreçat a estudiants de

3er curs d’ESO.

EL TREBALL PER PROJECTES

UN CANVI DE METODOLOGIA D’APRENENTATGE

TREBALL DE FI DE MÀSTER - ESPECIALITAT FÍSICA I QUÍMICA CURS 2010 -2011 Alumne : Juan Oyonate Delgado DNI : 39660498B Tutora Treball : Yolanda Valero Sorando

TREBALL FI DE MÀSTER

Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT

pàgina 1 de 67

INDEX

1. Introducció..................................................................................................................... 2

2. Marc teòric i Revisió bibliogràfica.................................................................................. 2

3. Objectius del meu projecte........................................................................................... 7

4. Selecció d’eines i tècniques per al disseny del projecte............................................... 8

4.1 El mètode deductiu............................................................................................... 8

4.2 El mètode inductiu................................................................................................. 8

4.3 Avantatges i desavantatges del mètode deductiu i inductiu.................................. 9

4.4 L’aprenentatge per projectes (ApP)...................................................................... 10

5.

L’APRENENTATGE PER PROJECTES:

PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ ÀREA DE TARRAGONA i COMARQUES...............

17

5.1 Presentació del projecte......................................................................................... 19

5.2 Abast del projecte................................................................................................... 20

5.3 Metodologia del l’assignatura................................................................................. 21

5.4 Constitució dels equips de treball........................................................................... 21

5.5 Recursos................................................................................................................ 23

5.6 Temporització del projecte..................................................................................... 23

5.7 Avaluació de l’assignatura...................................................................................... 25

5.8 Resultats................................................................................................................. 29

5.8.1 Resultats esperats....................................................................................... 29

5.8.2 Discussions del resultats.............................................................................. 30

5.8.3 Conclusions.................................................................................................. 32

5.8.4 Aportacions i continuïtat del projecte........................................................... 33

6. Bibliografia/Webgrafia................................................................................................... 34

Annex I . Proposta d’unitats didàctiques...................................................................... 35

Annex II. Material per als alumnes............................................................................... 51



pàgina 2 de 67

1. Introducció

Com a docents hem de revisar la metodologia didàctica que volem emprar per mantenir els

nostres estudiants compromesos i motivats amb el procés de ensenyament-aprenentatge.

Evidentment, no existeix una recepta màgica per a cada un dels alumnes que tindrem a les

nostres aules, si bé trobarem partidaris i detractors de qualsevol metodologia que vulguem aplicar.

En aquest treball exposarem una metodologia que pugui ser emprada en una aula d’ESO,

que sigui motivadora i alhora que promogui un aprenentatge significatiu i cooperatiu.

Durant les pràctiques que vaig fer a l’INS Sant Pere i Sant Pau em vaig adonar que el

mètode utilitzat pels docents era un mètode deductiu. El professor explicava i els alumnes

escoltaven.

Sense menyspreu en cap moment d’aquesta metodologia, es pot dir que era un mètode

tradicional. Els alumnes escoltaven i, ni tan sols prenien apunts a classe ja que tots els

continguts es podien trobar al llibre de text. Les sessions magistrals es completaven amb sessions

de problemes a la mateixa classe on la majoria dels alumnes no feien els exercicis raonant-los,

sinó que es limitaven a cercar la resposta al llibre.

Crec que aquest procés d’ensenyament-aprenentatge no era en cap cas significatiu i

tampoc treballava en profunditat cap competència. Vaig poder comprovar, amb diverses activitats,

durant el Pràcticum II, que conceptes relativament simples i que havien estat explicats i repetits

diverses vegades eren objecte de confusió per quasi tota la classe. Això em porta a sospitar que

els alumnes només preparaven els continguts per superar els exàmens. L’aprenentatge

malauradament no havia estat significatiu.

2. Marc teòric i Revisió bibliogràfica

Com a docents si revisem l’índex de fracàs escolar a Catalunya 1 no podem de deixar de

sentir la necessitat de fer quelcom per millorar aquest panorama.

He revisat en profunditat l’informe fet per la “Obra Social de La Caixa” vol. 29 . El Fracaso

escolar en España 2, on parla del nivell de fracàs en el sistema educatiu. L’anàlisi de les causes

està fora del abast d’aquesta memòria i només es centrarem en que podem fer com a professors

per ajudar als nostres alumnes.

1 - http://www.europapress.es/sociedad/educacion/noticia-cataluna-propone-rebajar-fracaso-escolar-10-2020-0110208141929.html 2- http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/estudiossociales/volumenes10_es.html

http://www.europapress.es/sociedad/educacion/noticia-cataluna-propone-rebajar-fracaso-escolar-10-2020-0110208141929.html

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/estudiossociales/volumenes10_es.html



pàgina 3 de 67

Elaboració pròpia de dades extretes del “Fracaso y abandono Escolar en España”. Obra Social de La Caixa. Vol 29

Si mirem els llibres de pedagogia, les presentacions a les assignatures del Màster, els

articles publicats i, sobretot el Decret 143/2007, es desprèn que l’aprenentatge ha de fer que la

participació dels estudiants sigui tota la possible, també l’aprenentatge ha de representar un repte,

tindre un enfocament interdisciplinari, cooperatiu i evidentment ha de ser significatiu.

Així doncs he tractat de cercar una metodologia que pugui ser emprada en una aula de 3er

d’ ESO i que promogui un aprenentatge significatiu i cooperatiu. Realment hem d’aplicar “

Innovació” amb el sentit més ampli de la paraula.

Realment no he trobat molta bibliografia que tracti les diferents metodologies “innovadores”.

Com a destacable cal ressenyar el llibre “La pràctica educativa. Com ensenyar” d’Antoni Zabala.

En aquest llibre l’Antoni Zabala considera els mètodes globalitzats com més adequats quan volem

treballar continguts amb aplicació real i que estiguin contextualitzats.

“Els mètodes globalitzats neixen quan l’alumen esdevé el protagonista principal de

l’ensenyament;....” 3

Si cerquem dintre de la pagina del Generalitat, concretament al XTEC, trobem a la secció

Innovació i Recerca els següents punts :

Projecte eduCAT1x1

Centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa (CESIRE)

Projectes d'innovació educativa

Servei de Llengües

Llicències d'estudi retribuïdes

3 - Zabala,A. “La pràctica educativa.Com ensenyar” pàg, 142 . 2na Ed. 2007. Ed. Graó

73,4

50,8

69,2

62

0

10

20

30

40

50

60

70

80

ESO BAT+CFGM

%

Percentatge d'alumnes que acaben els estudis

1990 2006

http://www.xtec.es/innova/projecte1per1/index.htm

http://www.xtec.es/innova/cesire/index.htm

http://www.xtec.es/innovacio/

http://phobos.xtec.cat/pluriling/

http://www.xtec.es/innova/llicencies/index.htm



pàgina 4 de 67

He buscat informació dintre del cercador de llicències d’estudis retribuïts , trobant treballs

com :

DEL BARRIL MARTINEZ, Virginio (2004). “Aprenent a investigar en Ciències de la

Naturalesa: Una nova metodologia per a l’ensenyament-aprenentatge a l’ESO”.

SOLER , A.J. (2003). “El Mètode de Projectes Tecnològics com un entorn favorable dintre

de la contextualització de la Teoria de l’Activitat de l’Aprenentatge.”

I un de molt interesant per la facilitat d’aplicació i el material desenvolupat:

BATALLA GARCÍA. Consuelo (2009) “Teaching chemistry and physics to students in the 3rd

curs of ESO, by using the bilingual educational program CLIL (Content and language

integrated learning)

Amb la professora Batalla he intercanviat un parell d’e-mails i m’ha comentat que ella empra

aquest treball per donar les seves classes, cosa que m’ha semblat molt interesant e innovador.

També tenim els Camps d’aprenentatge, però aquesta experiència al igual que els centres

del CESIRE són només alternatives per petits treballs que no canvien significativament el

concepte del procés de ensenyament-aprenentatge.

Dintre de la web hi ha moltes pàgines que parlen de diferents tipus de processos

d’ensenyament-aprenentatge però no deixen clar quan és millor escollir una opció o una altra i

tampoc deixen gaire clar les diferències entre metodologies globalitzadores , així tenim les

WebQuests, Les caceres del Tresor, l’Aprenentatge basat en problemes, l’Aprenentatge per

Projectes, el treball per “Centres d’interès”, treballs de Recerca del medi, etc., barrejades moltes

vegades sota el paraigua de “treball per projectes”

Segons la descripció que es fa del treball per projectes en una llicencia del XTEC 4, poden

dir :

“S'entén el treball per projectes com una opció metodològica que permet organitzar les

situacions d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva globalitzadora i

relacional.”

A la secció 4 d’aquesta memòria faig una descripció més àmplia del que implica el “treball

per projectes” i com l’aplicarem nosaltres.

Podem dir que el treball per projectes pretén millorar el procés de ensenyament-

aprenentatge. Com fa que millori aquest procés? Començaré per el principi, fent una mica de

historia. Edgar Dale (1900–1985) un famós pedagog americà que va desenvolupar el seus

treballs als anys 60 sobre la utilitat dels mètodes audiovisuals va plasmar les seves conclusions

amb el seu famós “Con de l’ Experiència”5 on va fer una reflexió sobre com es modificava

4- http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina2.htm 5 -http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale

http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina2.htm



pàgina 5 de 67

l’aprenentatge amb la interacció. El Con de Dale és citat en molts treballs, és conegut com el 90 /

10 , cal dir que aquesta relació de retenció , que es pot veure al dibuix adjunt, va ser inventada

amb posterioritat així como la seva relació temporal . El fet és que aquestes xifres han estat

acceptades per la comunitat pedagògica com a representatives.

La proposta de Dale, sense entrar a valorar el percentatge, ens indica que el procés

d’aprenentatge és més efectiu si és fa mitjançant l’experiència directa que si és fa mitjançant

explicacions o llegint.

També podem anomenar els estudis de Hermann Ebbinghaus (1885) que van ser els

primers amb una base científica sobre el resultats de la retenció memorística. Ell mateix va ser el

subjecte del seu propi estudi i un cop provades les seves conclusions aquestes van ser publicades

en un treball anomenat Ueber das Gedächtnis ( Sobre la memòria).

Les conclusions de l’estudi és que un aprenentatge no significatiu té una corba d’oblit en

progressió geomètrica representada per una equació relacionada amb el temps:

( ⁄ )

, on m és el nombre de dies des de l’última repetició.

La corba inicial d’ Ebbinghaus, representada per la traçada en to blau fort redueix la retenció

a un 70 % en les primeres 8 hores d’aprenentatge, això es vàlid per dates sense cap sentit

significatiu per a la persona, podríem posar com a exemple : memoritzar una poesia o un nombre

de més de 9 xifres, o seqüències de fonemes sense sentit.



pàgina 6 de 67

Si a la corba d’ Ebbinghaus li afegim els conceptes desenvolupats per Dale i anem

introduint un aprenentatge cada cop més significatiu mitjançant eines adequades, a les hores

introduïm un factor de significació a la equació anterior de tal manera que la equació canvia a

com a conseqüència de introduir un factor en percentatge de “significativitat de l’aprenentatge”

(SN).

( ⁄ ) ⁄

Les corbes d’oblit canvien radicalment en funció de la significació que ha tingut

l’aprenentatge. Així un aprenentatge força significatiu pot tindre una línia amb una pendent d’oblit

suau com la marcada amb color groc en contrast amb un aprenentatge memorístic pur que seria el

blau on l’oblit és exponencial.

Així doncs com més significatiu sigui l’aprenentatge més retenció per part de l’alumne i per

tant l’aprenentatge es converteix en una bastida per als següents aprenentatges.

0

20

40

60

80

100

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

% R

ete

nci

ó

dies

Corba d'oblit

0

20

40

60

80

100

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

% R

ete

nci

ó

dies

Corba d'oblit



pàgina 7 de 67

3. Objectius del meu projecte

Després d’analitzar les oportunitats de l’INS Sant Pere i Sant Pau, les assignatures optatives

presenten una oportunitat per desenvolupar un treball que estigui contextualitzat, sigui cooperatiu i

treballi múltiples competències.

L’institut ofereix a 3er d’ESO diverses assignatures optatives quadrimestrals. El departament

de Ciències ofereix l’optativa “Diverteix-te al laboratori de Ciències” . Aquesta optativa treballa les

mateixes activitats que es fan a la assignatura de Ciències de la Naturalesa, ja que el docent

dedica una hora setmanal a fer alguna pràctica al laboratori amb la qual cosa podem dir que

aquesta optativa es converteix en un reforç de les pràctiques setmanals de l’ assignatura , les

quals ja cobreixen àmpliament la part pràctica tant de la Física i Química , com de la Biologia i

Geologia.

Així la meva proposta és :

La planificació, el desenvolupament (preparació del material) i avaluació ,

d’una assignatura optativa contextualitzada , que treballi les competències bàsiques

des de una perspectiva globalitzada i integradora, emprant la metodologia del treball

per projectes.

Quin es l’objectiu final de tot aquest esforç?

Entre moltes opcions que es podrien escollir, he decidit que en aquest projecte hem

d’aconseguir el següent :

1. Motivar als alumnes a que prenguin les decisions del seu propi coneixement preparant-

los per un futur on ells hauran de prendre decisions.

2. Canviar la metodologia deductiva per una de més inductiva.

3. Modificar l’actitud passiva a les classes per actituds actives.

4. Introduir el sentit de “Responsabilitat Compartida” i per tant de companyonia front al

individualisme.

5. Canviar l’actitud global front als “problemes” per transformar-los en “oportunitats”.

6. Tenir millors alumnes.



pàgina 8 de 67

4. Selecció d’eines i tècniques per al disseny del projecte

Va ser el docent, professor Biel Ferrer i Puig 6 amb un curs sobre programació didàctica qui

em va parlar per primer cop de les metodologies deductives e inductives com a grans tendències

metodològiques per a començar a desenvolupar una programació. Fins aquells moment per a mi

eren termes que jo hagués definit amb la definició contraria, o sigui al procés inductiu l’hagués

anomenat deductiu i l’inrevés. Aquell fet em va fer reflexionar sobre com s’ensenyava a les

escoles i en va obrir els ulls, jo sempre he tingut professor que seguien un procés deductiu, però

el que cal, o al menys així ho crec ara es tractar de fer processos inductius.

4.1 El mètode deductiu

Direm que desenvolupem una metodologia deductiva quan els conceptes estudiats van del

genèric al particular. El professor explica el concepte, dóna la definició o fa una demostració de la

qual s’extreuen les conclusions i les conseqüències o bé, es resol un problema o un cas que

demostri el fet. Per exemple si s’explica una llei de la dinàmica, primer s’expressa l’equació o

postulat i posteriorment es resolen exemples que la corroborin.

El mètodes deductius són els més emprats en l’ensenyament des de les etapes inicials fins

als estudis universitaris. Cal fer menció que és el mètode que menys fa treballar les competències

i les estratègies cognitives.

Aquesta metodologia és molt adient quan els principis, les lleis, fórmules, etc. , estan molt

assolides i no cal perdre temps a explicar els conceptes.

4.2 El mètode inductiu

És quan presentem casos particulars i suggerim que es descobreixi el principi que els

regeix. Partim de casos particulars i arribem al principi general, per després a partir de la llei

general aplicar-la a la resolució de problemes. Amb aquest mètode es van fer la majoria dels

descobriments científics. Es basa en l’experiència, en la participació, en els fets i possibilita en

gran mesura la generalització.

El mètode inductiu té les següents etapes :

Observació i registre dels fets.

Anàlisi i classificació dels fets.

Generalització d’una llei, principi, etc. a partir dels fets.

Comprovació experimental.

El mètode inductiu serveix per predir un principi, i a partir d’aquest utilitzar el mètode

deductiu per fer les comprovacions. Continuant amb l’exemple anterior, posaríem uns exemples

6- http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&id=331



pàgina 9 de 67

donant les dades de la força, la massa i l’acceleració i demanaríem la llei general que relaciona

aquestes dades, o sigui del fet particular a una llei general. Aquest mètode té detractors que diuen

que com no es poden comprovar totes les situacions, la generalització pot ser falsa.

Amb la inducció, fem partícips dels descobriments als alumnes i el mateix mètode i les seves

activitats es transformen en els dinamitzadors de l’acció i en un focus de motivació. Les tècniques

d’ensenyament es transformen en actives i el professor en guia o assessor.

4.3 Avantatges i desavantatges del mètode deductiu e inductiu

He fet un petit resum després de revisar més d’una dotzena de pàgines web on cadascú

exposa la seva interpretació o variant del que consideren avantatges o desavantatges dels

mètodes deductius i inductius, jo trobo que sembla prou clar que el mètode inductiu aporta

avantatges molt clares, si bé es cert que suposa un esforç per part del docent que no es dóna al

mètode deductiu. La inducció o la deducció i haurà de ser aplicada en funció dels objectius,

temps, alumnes, etc.

METODE DEDUCTIU METODO INDUCTIU

El mètode deductiu és un model on el

professor desenvolupa la seva activitat

mitjançant exposicions, preguntes, etc., i

l’alumne és un receptor passiu.

El mètode inductiu necessita de la participació de

l’alumne i és en si mateix generador de la activitat.

El professor és el conductor de l’aprenentatge

i explica el que creu bàsic.

El professor es converteix en un orientador del

aprenentatge.

S’aprèn abans que es comprèn. Es busca comprendre abans que memoritzar,

descobrir abans que acceptar un fet com cert.

El professor presenta les descobertes o

conclusions, l’alumne fa l’aplicació.

El professor presenta les particularitats i l’alumne fa els

descobriments.

Treballa una única matèria o àrea. El mètode inductiu és més flexible, pot treballar un grup

de matèries conjuntament dins d’ un “ centre d’interès”.

La estructura es simple va del més senzill al

més complex o del principi a la fi.

Facilita la modificació dels continguts i de l’ordre en

funció dels interessos dels alumnes , es mou des del

conegut a lo desconegut per a l’alumne. Es basa en la

intuïció.

Utilitza el llenguatge oral o escrit com quasi

únic mitjà de comunicació a la classe.

Cerca una realitat més propera o d’interès per a

l’alumne. Cerca l’experiència el més real possible.

Utilitza els màxims recursos per comunicar.



pàgina 10 de 67

Dins d’aquest grans trets podem trobar a la bibliografia i a Internet tota una sèrie de variants

i eines per assolir el que es pretén : un aprenentatge significatiu.

He analitzat el trets més importants de les eines més significatives i emprades en el procés

d’ensenyament-aprenentatge.

METODES CENTRE METODOLOGIA CARACTERISTIQUES PRINCIPALS

Expositius : el docent Mètode deductiu Exposició de conceptes bàsics.

Classes magistrals .

Aprenentatge basat

en problemes

(ABP)

: l’alumne Mètode deductiu o

inductiu en funció del

plantejament

Resolució de problemes. L’alumne

resolt problemes com a part de la

comprovació de les lleis o conceptes

revisats. En ocasions l’alumne ha de

buscar el concepte a aplicar.

Anàlisi de casos : l’alumne o

l’equip de

treball

Bàsicament inductiu Elaboració d’ hipòtesis. / Debats.

Visualització de vídeos.

Realització d’ experiments.

Aprenentatge

per Projectes

(ApA)

: l’equip de

treball

Bàsicament inductiu Desenvolupament de projectes. El

projecte és un cas relacionat amb el

món real. Pot ser deductiu o inductiu.

El professor es converteix en el líder

del projecte.

WebQuest,

: l’equip de

treball

Mètode deductiu Treball en equip. Projectes petits de

curta durada.

Aprenentatge

cooperatiu

: l’equip de

treball

Mètode deductiu o

inductiu en funció del

plantejament

Treball en equip. Els alumnes

treballen en grups heterogenis.

4.4 L’aprenentatge per projectes (ApP)

Quan feia el curs de programació didàctica, va sortir el tema de programar per projectes en

comptes de per continguts. Va ser un descobriment. Perquè no? No és més motivador tindre un fil

conductor que un llibre amb continguts? No és mes gratificant fer un prototip, una recerca, una

aplicació , que aprendre un seguit de noms o fer problemes que no entenem quina és la seva

aplicació?



pàgina 11 de 67

Programar per projectes no és la panacea de tots el problemes, es només una eina més que

tenim a la nostra maleta. Aquesta metodologia té fervents defensors i algun opositors.

He tractat d’analitzat els avantatges i desavantatges. A la pàgina web “What Works in

education” 7 s’esmenten diferents treballs de recerca que mostren la superioritat de l’aprenentatge

per projectes sobre l’aprenentatge tradicional. Altres anàlisis els podem trobar a casa nostra “Els

projectes de Treball” Guix num 235 Juny 2006 8

Després de reflexionar sobre diferents definicions, jo definiria l’aprenentatge per projectes

com :

un model centrat en l’equip (d’alumnes o membres) que permet treballar les competències

bàsiques i específiques d’una forma que el fa superior a metodologies tradicionals en aquest

aspecte, i que inclou estratègies en les quals tots els alumnes es poden involucrar

independentment de quin sigui el seu estil d’aprenentatge en oposició al clàssic mètode

deductiu.

El mètode basat en projectes té les seves arrels als treballs de Dewey l’any 1896 i després

va ser sistematitzat per William Heart Kilpatrick (1871–1965). Ja veiem que no estem parlant

d’una innovació recent.

Segons Kilpatrick9 caldria contemplar diferents tipus de projectes, jo he fet alguna petita

variant dels inicialment proposats, deixant el tipus de projectes en :

a) Projectes creatius: situacions d’aprenentatge basat en l’activitat; construcció d’un

telescopi, fabricació d’un robot, etc.

b) Projectes de problemes: resolució d’un problema teòric o pràctic.

c) Projectes d’aprenentatge: aprendre les excepcions de una llengua.

d) Projectes d’informació: adquirir informació per traspassar-la a dades o experiències i

reflexionar sobre el procés en si mateix.

Com ha d’esser un treball per projectes? 10

El treball per projectes pretén que l’alumne adquireixi competències seguint les següents

premisses :

El procés d ’aprenentatge estarà centrat en l’alumne. L’alumne és el protagonista del

procés mitjançant el seu treball, recerca, anàlisis , reflexió, deducció i decisió.

Si bé està centrat en l’alumne el procés es fa mitjançant el treball cooperatiu. La

responsabilitat és del grup en conjunt, les decisions les pren el grup de treball.

7- http://www.edutopia.org/project-based-learning-research 8- http://esc3-12.pangea.org/7jornades/conclu/GUIX_325_04elsprojectes.pdf 9 - http://www.slideshare.net/gualis91/metodologa-de-proyectos-segn-william-kilpatrick 10 - http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/desplegament_pri.pdf

http://www.edutopia.org/project-based-learning-research

http://esc3-12.pangea.org/7jornades/conclu/GUIX_325_04elsprojectes.pdf

http://www.slideshare.net/gualis91/metodologa-de-proyectos-segn-william-kilpatrick

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/desplegament_pri.pdf



pàgina 12 de 67

El treball cooperatiu pretén enriquir el pensament propi amb interaccions i nous punts de

vista. També fomenta la tolerància.

Els projectes han d’estar enfocats a objectius que siguin part del curriculum.

Els projectes han de tenir connexió amb el món i permetre una interacció real.

Si bé en el nostre cas el projecte és tancat, els alumnes poden proposar temes específics

relacionats amb l’assignatura : Si algun dels temes o apartats dels temes proposats els

resulta molt atractiu es pot plantejar un treball d’investigació més profund que

l’inicialment proposat o bé poden proposar un nou tema que sigui d’actualitat.

Incentiva la investigació en àmbits d’interès. Es transfereixen estratègies per aprendre.

S’avalua el que s'ha après i com s’ha après.

Resumin podem dir que el treball per projectes treballa les competències junt amb els

continguts amb una simbiosi que fa que l’aprenentatge sigui significatiu.

Què fa el treball per projectes per als alumnes?

a) Que es preparin per al treball al món real. Els alumnes adquireixen competències molt útils

per al món laboral.

b) Que augmentin la seva motivació per l’aprenentatge al ser ells els que decideixen què

volen treballar d’un tema.

c) Que estableixin una connexió entre l’aprenentatge i el món real.

d) Que aprenguin a col·laborar, alhora que el coneixement es converteix en un bé comú.

e) Que comparteixin coneixement mitjançant el treball dialògic.

f) Que connectin amb altres disciplines.

g) Que aprenguin amb diferents estils de raonament i de maneres de pensar.

h) Que augmentin les seves habilitats socials i de comunicació.

Fases del projecte tancat que he desenvolupat

Segons Kilpatric11 el projecte està comprès per 4 fases : Intenció, Preparació, Execució,

Avaluació. Els projectes de treballs globals que són una evolució dels “treballs de projectes de

llengua” , aporten més fases al procés. Per aquest projecte he escollit les fases que s’adapten

millor a la tasca que s’ha de desenvolupar en ser un projecte tancat.

11- ZABALA i VIDIELLA, A ( 1995) .La pràctica Educativa. Com ensenyar. Ed. Graó . 2a Ed. 2007



pàgina 13 de 67

a) Planificació : El professor i els alumnes busquen projectes que tinguin un

interès.

b) Investigació : El professor analitza si els recursos estan disponibles

c) Disseny : El professor dissenya les línies mestres del projecte

d) Verificar : Verifica amb els alumnes el projecte , acceptant canvis.

e) Implantació : S’implanta el projecte i es creen el equips

f) Documentació : : Es busca, s’analitza i es comparteix la informació.

g) Desenvolupament : El equips desenvolupen el treball amb supervisió.

h) Presentació : El equips presenten el seus treballs

i) Avaluació : El professor avalua. Els alumnes s’autoavaluen

Punts de vista oposats. Es pràctic l’aprenentatge basat en projectes?

Tan mateix que l’enfoc de l’aprenentatge basat en projectes o “aprendre fent ” esta ben

documentat com una estratègia curricular exitosa, aquest enfoc o estratègia requereix molta

preparació per par del docent i es difícil d’administrar i avaluar. Val la pena fer l’esforç que

requereix el ApP? 12

Por Susan Thompson

Susan Thompson ha trabajado en

educación durante 16 años, y ha

sido docente de muchas clases

de desarrollo profesional tanto en

el Centro para Docentes de

Massapequa, como en el Centro

para Docentes del Estado de

Nueva York. Continúa con su empeño de mejorar el

aprendizaje con el uso efectivo de las TIC en su

trabajo actual como Supervisora de Tecnología

Educativa en las Escuelas Públicas de Massapequa.

Por Kevin ScottKevin Scott ha

integrado las TIC en los

ambientes escolares, durante los

últimos siete años, para trabajar

con estudiantes que tienen una

amplia gama de habilidades.

Presta sus servicios a equipos

escolares de liderazgo y a

grupos de desarrollo de

currículos en el área de avances tecnológicos.

Actualmente realiza una maestría en Tecnología

para el aprendizaje en La Universidad Politécnica

de Virginia.

12 - Document tret de http://www.eduteka.org/SiNoApP.php



pàgina 14 de 67

Todo docente ha tenido un estudiante que pregunta:

“¿Por qué tenemos que aprender

esto?” Básicamente lo que el estudiante está

preguntando es qué relevancia tiene su Institución

Educativa para su futuro. El Aprendizaje Basado en

Proyectos (ABP) le da esa relevancia. Un proyecto

ABP es una experiencia auténtica de aprendizaje,

centrada en el estudiante, basada en investigación y

posibilita la conexión de habilidades y aprendizajes,

con el mundo que existe fuera del aula.

Puesto que he usado ampliamente el ABP en mis

clases tanto de grados de primaria como de

secundaria, he descubierto que cada proyecto me

permite entender mejor a mis estudiantes. Como el

proyecto generalmente está planeado para

trabajarse en grupos pequeños (2-3 estudiantes),

ellos tienen la oportunidad de experimentar con roles

de liderazgo y colaboración de maneras que no

pueden hacerlo en los cursos ordinarios. El docente

no solamente ve el producto final, sino que tiene

tiempo para observar cómo trabajan los estudiantes

de manera individual y en grupo.

Los mejores proyectos son aquellos que piden a los

estudiantes resolver problemas de la vida real. Si en

su localidad, hay un tema que genere controversia,

pida a los estudiantes que lo investiguen, que

entrevisten gente, que hagan lluvia de ideas al

respecto, y que utilicen un proceso de toma de

decisiones para encontrar soluciones.

El producto final podría ser una campaña por escrito,

una presentación para la autoridad competente, un

modelo, una presentación multimedia hecha a la

agencia local de noticias, la lista es interminable y el

trabajo es importante. Para que los estudiantes

lleguen a conclusiones, deben investigar, recopilar

datos, analizar los resultados, sintetizar múltiples

propuestas, evaluar cada una y decidir cuál es la

mejor solución y la mejor forma de presentación

para el producto final.

(Deténgase acá por favor y lea nuevamente los

verbos de la frase anterior. Tome nota de cuántos de

estos denotan habilidades de pensamiento de orden

superior). Cada trabajo refleja las fortalezas de los

estudiantes que componen el grupo y con cada uno

de los proyectos he podido observar el crecimiento

de los estudiantes para nivelarse con los retos que

se plantean y aprender más sobre sus propias

capacidades. Las TIC son un componente natural

de estos proyectos puesto que los estudiantes

escogen las mejores herramientas informáticas para

realizar las tareas

El Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP) es muy

exigente para usarlo regularmente en el aula

escolar. Muchas de las objeciones sobre el NCLB

[1], la presión por realizar mejores evaluaciones, la

enseñanza orientada por los datos y mantener

enfocados a los estudiantes para que demuestren

buen desempeño y obtengan buenos puntajes en

los exámenes más demandantes de competencias

escolares son válidas, pero el ABP no es el

remedio que cura ese mal. Esta es una estrategia

de enseñanza difícil de manejar que se ha vendido

como cura mágica para todos los estudiantes

etiquetados como talentosos, doblemente

excepcionales o aquellos necesitados de

aprendizajes más significativos. Esta es una

herramienta que se está usando con los

estudiantes para que generen sus propias

respuestas a preguntas y para que piensen más

críticamente sobre un tema; también se pretende

que simultáneamente y mientras dura el proceso,

hagan reflexiones con sus compañeros. En la

realidad del aula, donde deben manejarse

El diseño del ABP se originó en las facultades de

medicina. Cuando un paciente visita al médico,

éste debe hacerle preguntas que le den respuesta

al problema que lo ha llevado allí. Como pacientes

decimos: “Dr. Gómez, me duele la rodilla”. A lo que

el doctor Gómez me responderá con una serie de

preguntas como “¿Cuándo le empezó el

dolor?” “¿Había sentido antes este dolor?, En

escala de 1 a10, en la que 10 es el máximo dolor,

qué número le daría al dolor que siente? Después

de esta evaluación inicial, el doctor prescribe

terapia fisca o medicamentos o quizás nos remita a

un especialista. En el aula este modelo no funciona

así de bien. En muchos casos el problema que se

plantea, intencionalmente se describe en forma

muy vaga y los estudiantes no entienden cuál es la

situación.

En mi clase de historia, la mayoría de los

estudiantes no han estado expuestos a las

complejidades de la guerra u a otros conceptos

difíciles de comprender. Como facilitador, mi

trabajo consiste en guiarlos para que formulen

buenas preguntas y para que investiguen

respuestas a esas preguntas; pero en primer lugar,

¿qué sucede si los estudiantes no están

interesados en el tema? La mayoría de los

estudiantes de secundaria no demuestran interés

por hechos que ocurrieron hace más de 100 años y

puede resultar difícil motivarlos por asuntos que no

tienen ningún efecto directo en sus vidas.



pàgina 15 de 67

Otra particularidad del ABP, que con frecuencia no se

tiene en cuenta, es que se cometen errores, pero los

estudiantes encuentran la manera de corregirlos. De

vez en cuando, se requiere la intervención del docente

para guiar al grupo, pero generalmente los estudiantes

trabajan en conjunto para encontrar la solución. A pesar

de que como docentes, permanentemente estamos

evaluando el trabajo de nuestros estudiantes, pocas

veces les permitimos aprender de sus errores,

encontrarlos y corregirlos. Esto es algo que ocurre

naturalmente en el ABP.

La valoración del producto final generalmente se hace

con una Matriz de Valoración (Rúbrica), pero la

evaluación a lo largo del proyecto debe ser permanente

y se lleva a cabo, mediante la observación del docente

y con conversaciones sostenidas entre estudiantes y el

docente. Una vez termina el proyecto, siempre doy

tiempo para reflexionar, tanto con apuntes hechos en

un diario personal como promoviendo una discusión en

el grupo. Reflexionando sobre los aspectos positivos y

negativos del proyecto, desarrollamos las bases para

mejorar el diseño y mejoras para el siguiente proyecto.

Cuando un docente ha tenido experiencia con algunos

proyectos de este tipo (ABP), las labores de asignación,

manejo y calificación de los proyectos se facilita mucho.

Creo que yo desarrollé un sexto sentido que me

permitió saber cuándo estaba lista mi clase para

trabajar en un ABP. El sexto sentido se refuerza cuando

los estudiantes tienen habilidades con base sólida y

aprendizajes y también, cuando un evento a nivel local

o mundial resulta inspirador. Para resumir, ¿es el ABP

muy exigente para trabajarlo en las aulas escolares?

Definitivamente no; más aún, no sé cómo habría

enseñado yo durante estos 16 años sin utilizarlos. No

solamente hacen del aprendizaje algo relevante;

también posibilitan que la enseñanza sea relevante.

El ABP tiene ventajas para aprendices

avanzados y estudiantes mayores que están

cautivados por un tema que les fascina. Nos

esforzamos para que todos nuestros

estudiantes se interesen en los temas que les

presentamos y para que se involucren

activamente en su aprendizaje. Nuestros

Ministerios de Educación establecen qué deben

saber los estudiantes y el NCLB [1] determina si

estamos alcanzando esos objetivos. El ABP

requiere más tiempo, energía y recursos y sus

resultados son marginales o pequeños. Los

estudiantes que luchan con el desarrollo de

habilidades básicas, tienen mayores dificultades

con el ABP porque las bases que tienen no son

lo suficientemente sólidas para apoyarlo

Los estudiantes que luchan con el desarrollo de

habilidades básicas, tienen mayores dificultades

con el ABP porque las bases que tienen no son

lo suficientemente sólidas para apoyarlo

ESOL [2] y los estudiantes que requieren

educación especial luchan aún más, y a pesar

de nuestros mejores esfuerzos por ubicarlos en

grupos de estudiantes “buenos” que les ayuden,

terminan frustrados. Los estudiantes frustrados

no son exitosos y tampoco culminan sus

estudios con mayor conocimiento. En cambio,

están menos motivados y muchas veces

abatidos. No vale la pena lanzar al agua a esos

estudiantes que realmente necesitan nuestra

ayuda, sin un salvavidas.

Debemos concentrar nuestra atención en

prácticas, ideas fundamentales y estrategias

que den resultados; no en aquellas que

representan las últimas tendencias educativas o

que solo funcionan con estudiantes

excepcionales.

5. “Problemàtica mediambiental a l’àrea de Tarragona i comarques”

TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT

pàgina. 19 de 67

5.1 Presentació del projecte

Amb la present memòria pretenem desenvolupar una assignatura optativa quadrimestral on

la metodologia sigui el treball per projectes. La proposta és un projecte de documentació, anàlisi,,

contrast i diàleg, consensuar i, d’aprenentatge treballant en equip on el tema sigui la “

Problemàtica mediambiental a l’àrea de Tarragona i comarques”. També s’inclouran aquelles

problemàtiques globals, encara que no ens afectin d’una manera molt directa. Es vol que

l’assignatura sigui flexible per tractar esdeveniments importants si aquests es produeixen, per

exemple el tema de la central nuclear de Fukushima al Japó i, si això podria passar a Tarragona.

El currículum oficial situa aquest coneixement a la part de Biologia y Geologia , però els

llibres de text el relacionen més amb la part de Física i Química. Trobem que el Decret 143/2007

diu,

Interacció entre els subsistemes de la Terra i l'activitat humana.

Anàlisi d'alguns impactes de l'activitat humana sobre l'atmosfera i la hidrosfera.

Diferenciació entre contaminació i contaminant i identificació d'alguns contaminants i el seu

impacte en alguns medis.

Identificació d'alguns dels riscos derivats dels processos geològics externs. Reconeixement

de l'activitat humana com a afavoridora d'alguns d'aquests processos. Valoració de l'impacte i

mesures per a la seva predicció i prevenció.

.........

Caracterització de les conseqüències de l'activitat humana sobre la biosfera a partir

d'analitzar la modificació dels cicles de matèria i del flux d'energia de la natura. Identificació dels

mecanismes autoreguladors dels ecosistemes en els cicles de matèria i el flux d'energia d'un

ecosistema proper.

Anàlisi de les causes, processos i conseqüències d'alguns problemes ambientals, com ara:

la generació de residus, la pluja àcida, la disminució de la capa d'ozó i l'augment del diòxid de

carboni atmosfèric. Argumentació de mesures preventives i correctores per afrontar alguns

d'aquests problemes i concreció de propostes d'actuació a l'entorn proper.

També es pot vincular el tema amb la part del currículum de Física i Química que parla de

Interpretació de la radioactivitat i dels efectes de les radiacions ionitzants sobre els

organismes i en particular els éssers humans. Valoració de mesures preventives i protectores.


pàgina. 20 de 67

5.2 Abast del projecte

Fomentar el treball cooperatiu en una disciplina que és molt important pel futur de la

societat, fent-lo mitjançant un treball per projecte d’aprenentatge “tancat” que té interacció amb la

realitat propera de l’alumne, sense renunciar a una metodologia científica i a l’aprenentatge

dialògic. El projecte es constitueix en una assignatura quadrimestral.

Matèria : Matèria Optativa – Quadrimestral Curs : 3er ESO

Títol matèria : PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL AL ÀREA DE

TARRAGONA i COMARQUES

Objectiu : Comprendre quins són els problemes ambientals a l’àrea de Tarragona.

Estudiar l’impacte de les indústries a les nostres comarques, en la

manera de viure i en la salut de la població. Analitzar com aquests

problemes ambientals poden condicionar el futur de les nostres

comarques i el nostre propi.

Competències : El projecte cerca treballar totes les competències d’una manera pràctica.

Competència comunicativa: fent presentacions, resums, enquestes,

lectures complexes (legislació)

Competència artística i cultural: aprenent a fer mapes, esquemes,

història de l’evolució del medi ambient.

Tractament de la informació i ús de les TIC: utilitzant eines TIC per

fer recerques, anàlisis de dades, presentacions , etc.

Competència matemàtica: entenent conceptes com concentració

màssica, balanços de matèria, etc.

Aprendre a aprendre: sent capaç de conduir el seu aprenentatge,

fomentant el pensament creatiu i fent-se preguntes que necessiten

reflexió.

Autonomia i iniciativa personal: mitjançant el treball cooperatiu , així

com el foment de l’aprofundiment en aquells temes amb els quals cada

alumne pugui tenir un interès particular com un petit projecte personal.

Social i Ciutadana: fent enquestes a companys, professors o població

en general . Analitzant les repercussions del problemes a l’entorn i

debatre solucions.

Competència Científica: entendre tot el component científic associat a

aquest tema, com química, física, conceptes tècnics.


pàgina. 21 de 67

5.3 Metodologia de l’assignatura

Volem que els nostres alumnes tinguin una formació científica que faci que comprenguin la

importància de la preservació racional del medi ambient, alhora que treballant totes les

competències bàsiques.

Cooperativa :

El desenvolupament de l’assignatura es farà en equips cooperatius

estructurats, on es determinaran els rols. La responsabilitat del

coneixement és grupal.

Constructiva : L’estructura de les unitats fa que els aprenentatges estiguin encadenats i

relacionats. No és només cercar informació o llegir texts, sinó també

identificar problemes, observar fenòmens, formular hipòtesis, analitzar,

comparar, classificar, discutir, comprovar, comunicar resultats, etc.

Significativa : Un aprenentatge rellevant de forma que els continguts tinguin una

aplicació relacionada amb l’entorn proper. Totes les unitats tracten de

cercar l’ aplicació al nostre entorn (Tarragona i comarques). Es treballa

bàsicament cercant les competències en totes les activitats.

Inductiva : El treball tractarà de plantejar les qüestions de la manera més inductiva

possible. Els alumnes han de fer les deduccions sempre que sigui possible.

Transversal : Pararem atenció als continguts d’altres matèries que ens ajudin a

comprendre la nostra: la Química, les Matemàtiques, però també les

Ciències Socials o l’anglès.

Activa i motivadora

: El currículum de l’assignatura és obert. Sempre hi caben interessos que

estiguin relacionats directament amb l’assignatura.

5.4 Constitució dels equips de treball

Es treballarà en equips cooperatius de 3/4 alumnes. Se’ls proveirà d’una estructura de

responsabilitat i de co-avaluacions per evitar la inquietud de la responsabilitat individual i evitar

que la càrrega de treball recaigui només sobre una part dels membres.

Tindrem grups de treball heterogenis. La composició dels grups la farà el professor

desprès de fer un sociograma per conèixer les interaccions dintre de la classe i per tant garantir

en el possible una bona convivència en el grup.


pàgina. 22 de 67

Grup petit heterogeni :

Equip de treball de 3 o 4 alumnes que desenvolupen un projecte , activitat , etc. Mostra la

seva millor utilitat per a la realització de treballs que exigeixen la recerca d’informació amb

una anàlisis de profunditat mitjana del tema i per presentacions i exposicions.

PROMOU

Actituds cooperatives

Introducció de nous conceptes d’especial dificultat.

Aclariment d’ informació que s’ha donant prèviament al grup.

Enriquiment del al grup amb aportacions diferenciades.

Autonomia i responsabilitat

DESAVANTATGES

Difícil de valorar l’aportació individual

Alumnes que no hi participen

Els èxits individuals es dilueixen dintre dels resultats grupals

Dintre de cada grup hi haurà una distribució de responsabilitats per activitats . Es farà una

assignació de rols, aquestes assignacions seran entregades al professor perquè pugui avaluar el

paper de cadascun. Aquests rols seran rotatius al llarg del projecte, així cada persona realitzarà

tots els papers. De forma genèrica els rols a designar són :

Líder del projecte i Comunicador: És el responsable el que dinamitza l’activitat. Interactua

amb el professor- assessor , o si cal amb els altres equips de treball.

Responsable d’informació: És el responsable de cercar informació addicional a l’ aportada

per les fitxes.

Analista : És el responsable de l’anàlisi i classificació de la informació.

Secretari i Logístic : És l’encarregat de donar forma coherent a tota la informació escrita

de tal manera que tingui una coherència de forma i presentació . També s’encarrega de

buscar els recursos adients, si cal.

És molt important tindre la “Responsabilitat Compartida”, tots els integrants són

responsables del coneixement del projecte. Cada membre ha de tenir la capacitat de respondre

qualsevol pregunta del projecte.

El professor serà en tot moment el guia o assessor dels equips. També farà la

monitorització dels avenços de manera regular segons les necessitats dels equips i avaluarà de

forma permanent el rendiment de l’ equip i dels seus membres.

El professor serà en tot moment el teu guia quan estiguis en un

entrebanc o no sàpigues com orientar la feina.

També monitoritzarà el teu avanç i que cada un dels membres del

grup fa la feina encomanada


pàgina. 23 de 67

5.5 Recursos

Aquesta assignatura es treballarà a la biblioteca del centre que compta amb 18 ordinadors i

que a les hores de classe sempre roman tancada i per tant amb ordinadors i taules disponibles. El

projecte ha d’estar consensuat amb la direcció del Centre i amb els membres del departament

de Ciències.

Els recursos necessaris són bàsicament recursos TIC :

Material de treball per els alumnes . Veure annex II

Ordinadors amb connexió a Internet. Disponibles a la biblioteca del centre. Son la base

del treball a desenvolupar. La informació la trobarem dintre de les diverses pàgines web

proposades o en aquelles que els alumnes trobin durant la seva recerca.

Projector i pantalla. Imprescindible per veure pel·lícules , documentals , explicacions

complexes que requereixin una bona imatge . És també necessària perquè els alumnes

facin les seves pròpies presentacions. Disponible a la biblioteca del Centre.

Blog. Crearem un blog o pàgina web amb l’ajut del departament de Tecnologia i s’aniran

penjant les unitats didàctiques, amb les preguntes , adreces web i també es penjaran les

respostes i recerques dels equips, un cop avaluades com una base de dades.

La primera Unitat d’ Introducció al Treball en Equips serà donada amb l’ajuda de la

psicopedagoga del Centre.

Portarem persones de l’àmbit del medi ambient perquè facin xerrades.

Programarem dues sortides a empreses de l’àrea. Exemple: visita a una depuradora

d’aigües residuals.

5.6 Temporització del projecte

Aquesta assignatura optativa és quadrimestral amb una temporització de 35 hores. L’ hem

dividit en Unitats Didàctiques on anirem desenvolupant els diferents aspectes del medi ambient a

la nostra província i tota la problemàtica que això comporta.

He fet un desenvolupament de les unitats didàctiques amb els objectius d’aprenentatge,

competències a treballar, activitat d’aprenentatge, metodologia emprada i els criteris particulars

d’avaluació de cada activitat. Això està desenvolupat a l’Annex I.

La temporització aproximada del projecte es la següent:


pàgina. 24 de 67

Unitat 1

INTRODUCCIÓ AL TREBALL EN EQUIPS. ( 2 sessions)

▪ Diferència entre treballar en grup o treballar en equip. ▪ Com és el treball en equip?

▪Justificació d’un equip de treball ▪ Pràctiques de treball en equips.

Unitat 2

INTRODUCCIÓ AL MEDI AMBIENT. (4 sessions )

▪ El medi ambient. ▪ Què preocupa als tarragonins ? ▪ Quin és el problema ambiental més

preocupant del món?

Unitat 3

LA CONTAMINACIÓ AL NOSTRE ENTORN. (4 sessions)

▪ Contaminació i contaminant. ▪ Tipus de contaminació i contaminants

Unitat 4

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA .( 4 sessions)

▪ La realitat de Tarragona i comarques ▪ La problemàtica de la contaminació i les seves

conseqüències :La pluja àcida, el forat a la capa d’ozó.

Unitat 5

El CANVI CLIMÀTIC. (4 sessions)

▪ Entendre les conseqüències del canvi climàtic. ▪A què és degut el canvi climàtic. ▪ Com ens

afecta a nosaltres el canvi climàtic. ▪Què fa la societat per combatre el canvi climàtic?

Unitat 6

L’AIGUA. GESTIO I TRACTAMENT. (5 sessions)

▪ Aigua disponible per als éssers humans. ▪ El cicle de l’ aigua a la natura. ▪ Focus de

contaminació . ▪ La contaminació de les nostres aigües. ▪ Com es tracta l’aigua residual. ▪

Com funciona una depuradora. ▪ Com funciona una dessalinitzadora.

Unitat 7

GESTIO DELS RESIDUS. (4 sessions)

▪ Els residus industrials.▪ La gestió dels residus .▪ Recollida selectiva. ▪ Causes i efectes

de la contaminació del sòl

Unitat 8

ELS RECURSOS NATURALS: RENOVABLES I NO RENOVABLES.( 5 sessions)

▪ Entendre el concepte de renovable i no renovable .▪ Energies renovables i no

renovables produïdes al àrea de Tarragona. ▪ Els problemes actuals de les energies no

renovables. ▪ Com es produeix la energia nuclear. ▪ Accidents nuclears greus al món ▪L’

energia nuclear a les nostres comarques.▪ Els residus nuclears.▪ A favor o en contra de

l’energia nuclear ?

Unitat 9

QUÈ HEM APRÈS ? QUÈ PODEM FER NOSALTRES? (2 sessions)

▪ Què podem fer per millorar el medi ambient?

FINAL

PRESENTACIÓ I EXPOSICIÓ DEL TREBALL. (1 sessió)

▪ Treball final.▪ Presentació del treball final

TOTAL 35 sessions en un quadrimestre


pàgina. 25 de 67

5.7 Avaluació de l’assignatura

Els projectes s’han de pensar de tal manera que es puguin avaluar. Això implica començar

pels objectius, les activitats i després analitzar com avaluarem aquest objectius. Les activitats

dels treballs per projectes, han de ser planificades per :

Utilitzar una varietat de mètodes d’avaluació

Incloure l’avaluació al llarg del cicle de aprenentatge

Avaluar els objectius importants i les competències assolides.

Involucrar els alumnes en el procés d’autoavaluació.

5.7.1 Avaluació de les activitats

Les activitats que es vagin fent al llarg del projecte: redaccions, presentacions parcials,

debats, etc., s’avaluaran amb una matriu d’ activitats on s’anotarà l’activitat i es valorarà

l’aportació grupal e individual. Serà similar a una Matriu d’Avaluació Comprensiva. Es donaran en

cada treball les pautes per la seva avaluació.

5.7.2 Avaluació del projecte

L’ avaluació del projecte constarà de quatre valoracions que tindran un pes de un 25 %

sobre la nota del projecte.

a) Avaluació del treball escrit: dóna lloc a una qualificació comú per a tots els

components de l’equip.

b) Avaluació de la presentació oral: el professor qualificarà cadascuna de les

intervencions individuals.

c) Avaluació del treball en equip : basada en les observacions que realitzarà el professor

i que serà una qualificació individual.

d) Coavaluació sobre el treball desenvolupat al equip per cadascun dels altres

companys.

Els diferents aspectes es desenvoluparan a les matrius d’avaluació analítiques.


pàgina. 26 de 67

Qualificació del projecte per equip

Qualificació/ Criteri

Excel·lent (4)

Bé (3)

Suficient (2)

Pobre ( 1)

Qualitat i

Quantitat de

la informació.

La informació aportada està

clarament relacionada amb el

tema que es pregunta i

proporciona informació addicional

i/o exemples rellevants.

La informació és àmplia però al

hora ressalta o sintetitza els

punts clau.


clarament relacionada amb el

tema que es pregunta, la

informació addicional, si bé està

connectada no sempre és

rellevant

La informació acostuma a ser

àmplia però no sempre es

ressalten el punts clau.


relacionada amb el tema però no

dóna cap informació addicional o

exemples

La informació no sempre és

àmplia i no ressalta els punts clau.

La informació aportada no

respon adequadament al tema

que es pregunta.

La informació és insuficient i no

ressalta cap punt

Precisió de la

informació

La informació exposada es

totalment correcta i no es pot

rebatre

Es poden rebatre algunes de les

dades aportades o de les

argumentacions.

Es pot rebatre més d’un 10% de

l’argumentació o informació

aportada.

Es pot rebatre més del 20 % de

la argumentació o informació

aportada.

Organització

de la

informació

La informació està molt ben

organitzada. Els textos són

precisos amb una estructura

ordenada : introducció,

desenvolupament i conclusions.

La informació està ben

organitzada. El text està ben

redactat quasi sempre té una

introducció, desenvolupament i

conclusions.

La informació està ben

organitzada, però el text no està

ben redactat.

La informació no està ben

organitzada.

La estructura del text no és

aclaridora i les oracions no

estan ben construïdes.

Fonts

d’informació

Totes les fonts d’informació ,

gràfiques, dades, etc. estan

documentades i presenten una

gran fiabilitat.

Totes les fonts d’informació estan

documentades i son fiables, però

algunes tenen un fort biaix no

reflectit al treball.

Totes les fonts d’informació estan

documentades però algunes no

tenen fiabilitat contrastada.

Algunes fonts d’informació ,

dades, etc., no estan

documentades o no presenten

cap fiabilitat.

Ús de les

fonts d’

informació

Consulten les fonts suggerides i a

més en busquen de noves amb

informació fiable i adequada .

Normalment empren els

enllaços suggerits , però també

cerquen de nous pel seu compte.

Només empren els enllaços

suggerits.

Necessita ajuda amb els

enllaços, no sap navegar dintre

dels enllaços

Ortografia i

Gramàtica

No hi ha errors de gramàtica ,

ortografia o puntuació.

Quasi no hi ha errors de

gramàtica, ortografia o puntuació.

Hi ha pocs errors de gramàtica ,

ortografia o puntuació.

Hi ha molts errors de

gramàtica, ortografia o

puntuació.


pàgina. 27 de 67

Qualificació de la presentació a nivell individual


Excel·lent (4)

Bé (3)

Suficient (2)

Pobre (1)

Coneixement

del tema

Coneix el tema perfectament.

Contesta amb seguretat i precisió

totes les preguntes.

Coneix bé el tema.

Contesta amb seguretat quasi

totes les preguntes formulades.

Coneix el tema però no totes les

parts.

Pot contestar les preguntes de

les parts que coneix.

No coneix el tema.

No pot contestar les preguntes

formulades.

Domini de

l’escena

Domini de l’escena. Sap

transmetre contingut i emocions.

Controla l’escena. Sap transmetre

continguts i alguna emoció.

Poc ús del llenguatge corporal.

Sense transmetre emocions.

Totalment descol·locat a

l’escena.

Domini del

públic

Sap mantenir l’atenció en tot

moment amb la variació del to de

veu, llenguatge corporal, etc.

Sap mantenir l’atenció però no es

veu segur del tot.

No manté gaire l’atenció de

l’audiència.

L’audiència es desentén . No sap

mantenir l’atenció.

Control de la

situació

Estableix contacte visual amb tota

l’audiència.

A vegades perd el contacte visual

amb l’audiència.

No sap col·locar-se o no mira

prou a l’audiència.

No fa cap contacte amb

l’audiència.

Oratòria To de veu correcte i ben timbrat.

Agrada.

Durada perfecta.

Correcte. Ni agrada ni desagrada

Durada correcta.

La seva oratòria no connecta.

Es fa una mica llarg o una mica

curt.

No se sent o no vocalitza

correctament.

Temps o massa llarg o massa

curt.


pàgina. 28 de 67

Qualificació del treball en grup a nivell individual / Co-avaluació del companys


Excel·lent (4)

Bé (3)

Suficient (2)

Pobre (1)

Actitud No critica públicament el projecte o

treball dels altres membres

Sempre té actitud positiva vers el

treball.

Mot rarament critica en públic el

projecte o treball dels altres

membres.

La seva actitud sol ser positiva

vers el treball.

De tant en tant critica en públic

el treball del projecte o dels

altres.

Sol tenir una actitud bastant

positiva vers el treball.

Critica amb freqüència el treball

del projecte o dels altres

membres.

La seva actitud no sol ser

positiva vers el treball.

Qualitat en

el treball

Proporciona treball de qualitat de

molta qualitat.

Proporciona treball de bona

qualitat que algun cop s’ ha de

refer.

Proporciona treball que ha

d’ésser comprovat per altres

membres del equip.

Proporciona treball que no

serveix per a l’objectiu.

Treball en

equip

Escolta i comparteix i dóna suport

a l’esforç del equip.

S’esforça per mantenir un bon

clima a l’equip.

Acostuma a escoltar i compartir i

recolzar l’equip

No causa problemes

A vegades escolta i dóna suport

a a l’equip.

Ocasionalment causa problemes

amb els altres membres.

No escolta ni dóna suport a

l’equip.

Habitualment passa de l’equip

Contribució

al projecte

Proporciona idees útils sempre que

participa en les discussions de

l’equip

És un líder clar que s’esforça.

Generalment proporciona bones

idees

És un membre clau que s’esforça.

Ocasionalment proporciona

bones idees.

Fa el seu treball

No proporciona idees i no

participa en les discussions.

No sempre fa el seu treball.


pàgina. 29 de 67

5.7.3 Avaluació final

L’avaluació de l’assignatura constarà de dues contribucions :

a) L’avaluació del projecte que suposarà el 70 % de la qualificació

b) L’avaluació de les activitats de cada unitat didàctica que valdrà un 30 % de la nota.

Aquestes activitats formaran part del dossier del projecte.

5.8 Resultats

5.8.1 Resultats esperats.

En aquesta memòria es desenvolupa una proposta d’assignatura optativa basada en el medi

ambient. He comentat el tema amb els professors del departament de Ciències de l’INS on vaig

fer les pràctiques i, en principi, el tema i el material de l’optativa els ha semblat ben dissenyat i

força contextualitzat, però per una altre banda no són gaire partidaris d’introduir cap canvi.

Consideren que les metodologies tradicionals són tan bones com qualsevol nova tendència

pedagògica. Així el departament de Ciències té com a primer objectiu assolir un bon nivell de

qualificacions a les proves de les PAU, no fer innovacions.

Donant-li un vot de confiança perquè l’esmentada optativa tingués una bona acollida entre

alumnes amb un perfil científic i amb intenció de continuar el batxillerat tampoc tindríem,

inicialment, una massiva afluència d’alumnes. El perfil d’alumne que creiem que hi estaria

interessat correspon al d’estudiant dedicat, a qui agrada el treball en equip, la llibertat per prendre

decisions i que té interès real en conèixer el tema del medi ambient. També creiem que

l’organització de les unitats faria que tots aquells que fessin l’assignatura gaudissin força d’ella, ja

que:

Permet adquirir uns coneixements molt importants en l’àrea del medi ambient.

Permet llibertat de treball en els continguts. Existeix un dossier amb preguntes i webs de

referència però el treball és autònom i permet l’expressió personal de les idees.

Permet el treball cooperatiu com a forma d’aprenentatge i convivència.

Permet l’experimentació de com es treballa al món real.

Permet prendre contacte amb coneixements poc habituals com legislació, dades

empresarials, etc.

Es proposen sortides a empreses per viure quina problemàtica ambiental tenen.

Aquest treball prepara per al treball de recerca de Batxillerat.


pàgina. 30 de 67

Es molt important explicar als alumnes què poden esperar d’aquesta assignatura. No és una

assignatura que es pugui considerar fàcil, perquè els continguts són molt exigents i el treball e

documentació és una part molt important al hora que a vegades feixuga.

Crec que l’assignatura està ben plantejada per convertir-se en un mitjà de aprenentatge

significatiu i col·laboratiu. El treball a casa no ha de resultar un problema perquè la temporització

dóna temps suficient si es treballa a l’aula.

Per un altre costat el coneixement que poden adquirir serà molt valuós per a altres

assignatures com poden ser Ciències de la Naturalesa, Química o inclús per anar intuint un treball

de recerca al Batxillerat.

5.8.2 Anàlisi dels resultats

No sempre el projectes d’innovació tenen l’èxit que podíem esperar , les raons poden no ser

evidents. Què fem si no assolim els objectius fixats? (veure pàgina 7)

1. Motivar als alumnes a que prenguin les decisions del seu propi coneixement preparant-

los per un futur on ells hauran de prendre decisions.

a. no mostren decisió sobre el treball,

cada pas es consultat. La iniciativa

brilla per la seva absència.

a.1 donar pistes, suggerir, però en cap cas donar

la solució. Espitllar-los a que prenguin les

rendes.

a.2 fer una sessió sobre la pressa de decisions.

2. Canviar la metodologia deductiva per una de més inductiva.

b. als alumnes no els agrada la

metodologia emprada

b.1 modificar la metodologia, introduir altres

conceptes, com poden ser fer alguns

continguts de manera grupal.

b.2 treballar amb la tècnica de grups d’experts

( puzle d’Aronson)

3. Modificar l’actitud passiva a les classes per actituds actives.

c. els alumnes no mostren gaire interès

amb l’assignatura

c.1 analitzat què no agrada als alumnes de la

planificació de l’assignatura i modificar la seva

estructura.

4. Introduir el sentit de “Responsabilitat Compartida” i per tant de companyonia front al

individualisme.

d. alguns equips no funcionen

correctament

d.1 fer un procés de mediació.

d.2 fer un canvi de membres entre equips.


pàgina. 31 de 67

5.

5. 5. Canviar l’actitud global front als “problemes” per transformar-los en “oportunitats”.

e. cada petit entrebanc és una

muntanya.

e.1 analitzar el progrés fet, que ells valorin on

estaven i on estan.

e.2 ensenyar-los algunes tècniques per a

afrontar els problemes basat en la PNL.

Com a docents hem d’ analitzar constantment el que fem, per això podem emprar diversos

mètodes, un que hem vist durant el present Màster es diu la practica reflexiva13, és un mètode

basat en la millora continua. Per això necessitem de l’ajuda de companys i del nostres alumnes

Com apliquem aquesta metodologia ?

Amb els nostres alumnes. En primer lloc farem el següents passos:

1. En començar cada unitat donarem un petit qüestionari al nostres alumnes perquè

avaluïn els seus coneixements previs. Farem el que s’anomena KPSI.

2. En acabar cada unitat donarem un altre qüestionari on els alumnes faran un petit resum

del que han après , valoraran la metodologia que han emprat i si els han resultat

interessants el temes tractats.

3. S’inclourà una secció per que donin les seves idees per millorar: què els ha agradat,

què no els ha agradat, què farien per millorar la unitat.

Amb aquestes dades farem un procés de reflexió amb i un procés de millora que inclogui a

altres docents que estiguin involucrats en els processos de millora a les seves matèries o bé es

vulguin ajudar a millorar. Seguirem el procés de :

a) Fer l’anàlisi de les bones pràctiques, la coobservació a l’aula i la pluja d’idees

b) El Contrast : anotar el punts forts i els punts febles.

c) Redescripció : reescriure el mètode de tal manera que millorem els punts febles.

d) Avaluació del procés : Després de millorar el mètode, avaluar què fem ara que sigui de

positiu que no fèiem abans.

El procés torna a començar amb un cicle continu . Amb els nostres alumnes i companys

anirem progressant amb el procés reflexiu.

13- http://www.xtec.cat/formacio/practica_reflexiva/index.htm

http://www.xtec.cat/formacio/practica_reflexiva/index.htm


pàgina. 32 de 67

Al acabar el període quadrimestral, farem una profunda reflexió de totes les modificacions

que hem introduït, també farem una àmplia enquesta als nostres alumnes on els demanarem que

vagin donant les seves opinions del que els ha agradat i del que no.

Les modificacions a introduir poden ser molt variables :

Canvi de metodologia: podem fer el equips homogenis i introduir el multinivell.

Canviar els membres dels grups en cada unitat per aconseguir una millor interacció

entre tots els alumnes.

Introduir més activitats de treball més lúdic i menys treball de recerca d’informació.

Entrevistar al alumnes que es matriculin per descobrir si s’adapten al perfil requerir per

fer l’assignatura.

Tot això són només idees des de les quals, les acciones reals sortiran de la retroalimentació

i del treball reflexiu.

5.8.3 Conclusions.

Aquesta assignatura plantejada des d’un enfocament per projectes permet treballar més

competències que altres assignatures, que ha estat des del principi l’objectiu que ens havíem

marcat.


pàgina. 33 de 67

Si analitzem el que diu l’Antoni Zabala14 quan parla de les seqüències didàctiques i les

seqüències de contingut, considera al treball inductiu i al treball cooperatiu com una metodologia

superior a les altres demés, però amb possibles paranys que cal evitar com centrar l’aprenentatge

més en les activitats de recerca que en l’anàlisi de la informació recavada. Cal per tant, mantenir

un equilibri amb altres àrees com: l’anàlisi del coneixement trobats , la dialògica entre els

membres de l’equip, el resum dels continguts, etc.

Les unitats didàctiques i activitats estan plantejades de manera que es dóna una

predominança a l’anàlisi de dades, reflexions, dialògica entre els membres del equip, per davant

dels “teòrics” continguts a tractar.

5.8.4 Aportacions i continuïtat del projecte.

La resolució dels problemes del medi ambient , no per més repetits a la premsa i als mitjans

de comunicació deixa de ser un tema de candent actualitat i un dels reptes que té el món per

aquest segle.

Faríem anualment una àmplia sessió informativa als alumnes de 2n d’ESO explicant

l’objectiu de l’assignatura i del projecte i les possibilitats de treballar en equips, aprendre a fer

recerques avançades, presentacions, sortides, debats, etc.

Crec en els continguts, en la metodologia i en la capacitat dels alumnes per treballar en

equips traient el millor d’ells mateixos.

Crec que aquesta assignatura és necessària per tindre millors ciutadans, més responsables,

que tinguin un ampli coneixement de la realitat ambiental i que amb les seves aportacions, ja sigui

a la seva llar, a les decisions a la seva ciutat, a la seva comunitat i al seu país , mitjançant el seu

vot, mitjançant la seva activitat professional, o manifestant la seva opinió, puguin aconseguir un

món millor on viure.

Joan Oyonate Tarragona, a 24 de Maig de 2011

14- ZABALA i VIDIELLA, A ( 1995) .La pràctica Educativa. Com ensenyar. Ed. Graó . 2a Ed. 2007


pàgina. 34 de 67

6. Bibliografia / Webgrafia.

1. GALEANA DE LA O , L. El Aprendizaje Basado en Proyectos . Universidad de Colima http://ceupromed.ucol.mx/revista/PdfArt/1/27.pdf

2. JUANDO BOSH, J. El treball en equips dels mestres .Universitat de Girona http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/7989/Tjj1de2.pdf?sequence=1

3. KOLMOS , A. (2004) Estrategias para desarrollar currículos basados en la formulación de problemas y organizados en base a proyectos. Aalborg University. Educar 33. 2004, 77-96.

4. ZABALA i VIDIELLA, A ( 1995) .La pràctica Educativa. Com ensenyar. Ed. Graó . 2a Ed. 2007

5. Aprendizaje por proyectos. NorthWest Regional Educational Laboratory. http://www.eduteka.org/AprendizajePorProyectos.php

6. Aprendizaje basado en proyectos. http://sp.pbl-online.org/

7. Aprendizaje basado en proyectos colaborativos en la educación superior. Ing. Adriana M. Vélez de C.Proyecto Conexiones Universidad EAFIT - UPB – COLCIENCIAS http://www.url.edu.gt/sitios/tice/docs/trabalhos/190m.pdf

8. L’aprenentatge dialògic. http://www.xtec.cat/~cvilar/practiques_d98/html/m5/projecte/dialogic.htm

9. Diferencias entre el trabajo en equipo y el trabajo en grupo. http://www.aulafacil.com/Trabequipo/Lecc-2.htm

10. Ejemplos de matrices de valoración. http://www.eduteka.org/MatrizEjemplos.php3

11. Marco conceptual i pedagogico para la implementación de la formación por proyectos en el

SENA. .Servicio Nacional de Aprendizaje. Bogotá. 2007. http://www.slideshare.net/aracelosa/formacin-por-proyectos-en-el-sena

12. A Review of Research on Project-Based Learning. Executive Summary. John W. Thomas, Ph.D.March, 2000 http://classic-web.archive.org/web/20030812124529/http://www.k12reform.org/foundation/pbl/research/#download

13. Project Based Learned http://www.bie.org/about/what_is_pbl/

14. What works in education. The George Lucas Education Foundation.


http://ceupromed.ucol.mx/revista/PdfArt/1/27.pdf

http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/7989/Tjj1de2.pdf?sequence=1

http://www.eduteka.org/AprendizajePorProyectos.php

http://sp.pbl-online.org/

http://www.url.edu.gt/sitios/tice/docs/trabalhos/190m.pdf

http://www.xtec.cat/~cvilar/practiques_d98/html/m5/projecte/dialogic.htm

http://www.aulafacil.com/Trabequipo/Lecc-2.htm

http://www.eduteka.org/MatrizEjemplos.php3

http://www.slideshare.net/aracelosa/formacin-por-proyectos-en-el-sena

http://classic-web.archive.org/web/20030812124529/http:/www.k12reform.org/foundation/pbl/research/#download

http://www.bie.org/about/what_is_pbl/


Página 1 de 1

Matèria Optativa Quadrimestral

ANNEX I

PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ:

DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A

L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES”

PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES

Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT

Página 37 de 67

ÀREAS / MATÈRIA : OPTATIVA 3er d’ESO

Títol i Justificació : Problemàtica mediambiental a l’àrea de Tarragona i comarques

La conservació i restauració del medi ambient és un del problemes que té pendent la humanitat durant el segle XXI. És important

formar persones amb consciència ambiental que puguin entendre i per tant prendre decisions.

DURACIÓN : 35 SESSIONES DE 1 HORA PERIODE : QUADRIMESTRE CURS ESCOLAR: 2011 -2012

OBJECTIUS vs. COMPETÈNCIES COMPETÈNCIAS BÁSICAS CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Aprendre a treballar en equip ( 1, 5, 6, 7)

2. Aprendre a cerca informació i analitzar-la (3, 5)

3. Aprendre a fer resums i desenvolupar temes per escrit ( 1, 3)

4. Aprendre a fer presentacions en públic ( 1, 2 )

5. Conèixer genèricament la problemàtica mediambiental de l’àrea de

Tarragona i comarques ( 1, 3, 5, 6, 7, A)

6. Comprendre el concepte de contaminació i contaminat (3, 5, A)

7. Conèixer els tipus de contaminació i contaminats i la seva incidència en

les nostres comarques. (3, 5, A)

8. Comprendre els efectes de la contaminació atmosfèrica a les nostres

comarques (3, 6, 7, A)

9. Ser conscient del greu problema del canvi climàtic. (3, 5, 7, A)

10. Conèixer el problemes de contaminació de l’aigua (3, 5, A)

11. Conèixer la problemàtica de la gestió del residus (3, 5, 7, A)

12. Conèixer que és un recurs renovable i no renovable ( A )

13. Saber quines fonts de recursos energètics existeixen a les nostres

comarques (2, 3, 5, 6, A)

14. Entendre el consum energètic de una llar (4, 7)

15. Reflexionar com estalviar recursos (5, A)

1. Competència lingüística

2. Competència artística y cultura

3. Tractament de la informació

4. Competència matemàtica

5. Aprendre a aprendre

6. Autonomia i iniciativa personal

7. Social i ciutadana

El criteris d’ avaluació estan desenvolupats al punt 5.7 Avaluació de la

assignatura

COMPETENCIAS PROPIAS

A. Competència Científica



Página 38 de 67

CONTINGUTS

1. Introducció al treball en equip

2. Introducció al medi ambient

3. La contaminació en el nostre entorn

4. La contaminació atmosfèrica

5. El canvi climàtic

6. L’aigua. Gestió i tractament

7. La gestió dels residus

8. Els recursos naturals. Renovables i no renovables

9. Què podem fer?

10.Presentació i defensa del treball.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

Ciències Socials: Conèixer els problemes polítics i socials que comporta la problemàtica del medi ambient, en especial els problemes futurs de migracions, guerres, creixement

demogràfic.

Ciències de la Naturalesa : Comprendre la metodologia científica i el problemes científics que presenta el ús d’energies no renovables. Entendre el component de la contaminació des de el punt de vista

de la ciència i les solucions que pot aportat.

Tecnologia: És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.

METODOLOGIA.

Treball per equips autònoms

Assignatura esta dissenyada per desenvolupar en equip. Els alumnes treballaran totes les competències per desenvolupar un treball per projectes.

La metodologia està basada en la recerca de documentació o informació, comprensió del temes de manera autònoma, treball dialògic entre els membres del grup, es pot tindre

contactes amb altres grups de treball a nivell del puzle de Aronson. L’anàlisi de la informació és una de les parts més importants del treball, els alumnes deuen entendre i

discernir la bona informació de la informació “brossa”. La part de síntesi de les informacions per escrits i la defesa d’una unitat didàctica completen un treball dissenyat per ser

desenvolupat.



Página 39 de 67

UNITAT 1 : INTRODUCCIÓ AL TREBALL EN EQUIPS

DURADA : 2 SESSIONS PERÍODE : : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012

JUSTIFICACIÓ Introducció al treball en grups. ▪ Diferència entre treballar en grup o treballar en equip. ▪Com é el treball en equip? ▪Justificació d’un equip de treball

OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ

Int.

1. Objectius de la unitat.

2. Introducció del tema.

1. El professor explica els objectius .

2. El professor fa una petita introducció.

Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3. Aprendre què vol dir el

treball en equip.

1. Comunicació lingüística

Com ens comuniquem com a equip?

5. Aprendre a aprendre.

Desenvolupareu habilitats per treballar

en equip cooperatiu


L’equip és part de l’èxit de raça humana.

Entendre que som el que som perquè

vam aprendre a cooperar.

3. Muntar un trencaclosques fent un

equip. No es pot parlar ni fer signes.

Treball demostratiu de

comunicació.

Analitzar l’interès de cada

alumne en les metodologies

explicades.

Valorar la participació als

jocs d’equip.

2. Aprendre com treballar

en equip.

2. Repetir els mateixos exercicis

anteriors però abans consensuar els

papers de cadascú i un codi de

signes.

3. Aprendre a confiar. 3. Treballant per parelles, un explica un

dibuix a l’altre que l’ha de dibuixar

amb els ulls tancats seguin les

indicacions del seu company.

4. Aprendre que el treball

de grup no és el mateix

que el treball d’equip.

4. Obrir un debat de les diferències

entre grup i equip.

Aprenentatge dialèctic.

5. Aprendre a treballar en

grup.

6.Autonomia i iniciativa personal Posant en pràctica estratègies per dur a terme projectes col·lectius .

5. Jocs que desenvolupin activitats

grupals.

Jocs.



Página 40 de 67

UNITAT 2 : INTRODUCCIÓ AL MEDI AMBIENT

DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012

JUSTIFICACIÓ El medi ambient . Tothom parla del medi ambient, és un tema candent que cada dia surt als diaris. Sentirem opinions a favor de la defensa del medi

ambient i altres en contra de les mesures que es prenen per protegir-lo, ja sigui perquè són insuficients o perquè algú sent els seus interessos en perill.


TIC : És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.

Ciències de la Naturalesa: Comprendre la terminologia científica.


Int.



1. El professor explica els objectius.


Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3. Introducció al medi

ambient.

1. Comunicació lingüística.

Preparant un resum sobre una notícia

d’interès mediambiental.

3. Competència de TIC.

Mitjançant la recerca d’informació

sobre el medi ambient.


Desenvolupant habilitats per

comprendre informació

6. Autonomia i iniciativa personal.

A través d’una enquesta

desenvolupament de la iniciativa en la

interacció amb el món.

7. Social i ciutadana.

Comprenent el pensament de les

persones del voltant.

A. Competència científica.

Comprenent les implicacions

relacionades amb les energies que

sacsegen el món.

3. Projectar aquest petit documental

sobre la Terra.

http://www.youtube.com/watch?

v=mfbX5DHIy5s&feature=related

Valorar la capacitat de

treball en equip per fer la

recerca i l’anàlisi de la

informació.

Valorar l’habilitat de trobar

informació.


consensuar les dades i

resumir-les.

4. Conèixer i definir el terme

de “Medi Ambient”.

4. Què és per vosaltres el medi

ambient ?

5. Com el definiríeu?

Documentació en pàgines web.

5. Conèixer la problemàtica

medi ambiental del àrea on

viviu.

6. Cerqueu una notícia recent als diaris

(paper o digital) sobre algun

problema mediambiental de l’àrea de

Tarragona?

Documentació en pàgines web

Feu un resum de la notícia i la

seva transcendència per al medi

ambient segons la vostra opinió.

6. Ser capaç de fer un treball

de investigació de camp.

7. Quin creieu que és el tema medi

ambiental que més preocupa als

tarragonins.

Treball de camp : Enquesta.

Valorar la qualitat de

l’enquesta feta i de l’anàlisi

dels resultats.

7. Formar-se una idea dels

problemes del món.

8. Quin creieu que és el problema medi

ambiental més important del món?

Documentació en pàgines web i

debat intern al grup de treball

Raonar la resposta i aportar

algunes dades.

Valoració de la capacitat

de debat i d’aprendre

mitjançant la dialèctica

dintre de l’equip.

Re

sum

8. Resum de les idees

exposades.

9. Feu un resum de la informació que

heu recollit i expresseu la vostra

opinió.

Síntesi de la informació.



Página 41 de 67

UNITAT 3 : LA CONTAMINACIÓ EN EL NOSTRE ENTORN

DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : 1er TRIMESTR CURS ESCOLAR: 2011 -2012

JUSTIFICACIÓ La contaminació en el nostre entorn . En la portada dels diaris i revistes acostuma a aparèixer que els recursos no renovables s’acabaran durant el

segle XXI.

CONEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

TIC. És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.

Ciències Socials. Conèixer les economies dels països en desenvolupament.

Ciències de la Naturalesa. Entendre física i químicament els elements contaminats i el seu impacte.


Int.





Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

1. Definir el concepte de

contaminació i

contaminant.



sobre la contaminació a la província

de Tarragona.



comprendre informació.


Comprenent quina contaminació ens

envolta i quines són les

conseqüències a curt i llarg termini.

3. Amb ajuda de webs o enciclopèdies

defineix el que és considera

contaminació.

Documentació en diverses fonts

(pàgines web).

Anàlisis d’ informació.

Valorar la qualitat de la

informació.


extreure deduccions a partir

de dades genèriques.

4. Conèixer el tipus de

contaminació i

contaminants.

4. Feu una taula amb els tipus de

contaminació i contaminants

existents .

5. Conèixer la realitat a

Tarragona i comarques.

5. Sospeseu quins d’aquests

contaminants afecten al nostre

entorn.

6. Reflexionar sobre la

problemàtica de la

contaminació i les seves

conseqüències.

6. Quina contaminació us preocupa

més a curt termini? i a llarg

termini ?

Reflexió sobre la contaminació i

sobre quina us preocupa més

com a ciutadans.

Capacitat de reflexionar i

consensuar una conclusió.

Re

sum

7. Aprendre a fer

presentacions efectives.


Preparant una presentació oral.

2. Artística i cultural.

Preparant eines per acompanyar la

presentació oral.

7. Escolliu un tema de contaminació

que us preocupi i prepareu una

exposició de 10’ per presentar als

vostres companys de classe.

Fer una presentació del tema.

Valorar la qualitat i

fluïdesa de la presentació.



Página 42 de 67

UNITAT 4 : LA CONTAMINACIÓ ATMOSFERICA.

DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012

JUSTIFICACIÓ La contaminació atmosfèrica . L’àrea de Tarragona comarca té un dels centres químics més importants d’Europa amb una gran concentració d’indústries

químiques. Evidentment totes aquestes empreses aboquen contaminats per molt que diguin que apliquen “el principi de descarrega zero”.


TIC. Es necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.

Ciències Socials. Conèixer els problemes polítics de les energies així com les seves implicacions en l’economia del país.

Ciències de la Naturalesa. Conèixer la formulació dels compostos i la seva reactivitat.


Int.



1. El professor explica els objectius

2. El professor fa una petita introducció

Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3.Entendre informació. 1.Comunicació lingüística.

Entenent informació llegida d’ un mitja

de comunicació

3. Entendre la informació adjuntada al

dossier.

Anàlisi, debat, reflexió i

consens.

Capacitat d’ analitzar

informació.

4.Conèixer les empreses del

àrea de Tarragona i

comarques.



sobre la contaminació a la província de

Tarragona.

5.Aprendre a aprendre.




Comprenent quina contaminació ens

envolta i quines són les conseqüències

a curt i llarg termini.

Coneixent les unitats de concentració :

ppm , μgrams/litre, etc.

4. Fer una recerca sobre les indústries

químiques del àrea de Tarragona i

comarques i els productes que

fabriquen.

Recerca en pàgines web. Capacitat de cercar

informació.

Conèixer les unitats de

mesura del contaminants.

Saber llegir informes

tècnics.

Participar en els debats

organitzats.

5.Conèixer els contaminats

atmosfèrics als quals

estem exposats i les seves

conseqüències.

5. Reviseu els contaminats atmosfèrics i

quines són les fonts d’emissió a

l’atmosfera.

Documentació en pàgines

web.

6.Conèixer les emissions i

tindre una taula de la

normativa que les regula.

6. Reviseu el balanços d’ emissió de les

industries químiques de la província de

Tarragona que presenten i la normativa

que regula cada una de les emissions.

Auditant informació

d’empreses.

5. Conèixer la normativa

ambiental i la

problemàtica de les

comarques.

7. Presentació per part del Sr. Josep Lluís

Pau i Roigé Cap del Serveis Territorials

de Medi Ambient de Tarragona.

8.Preguntes al Sr. Pau i roig de la nostra

recerca que ens preocupin

Xerrada per un expert en la

matèria.



Página 43 de 67

OBJETIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ

De

sen

volu

pam

en

t

6.Entendre l’efecte de la

activitat humana en la

contaminació atmosfèrica.


Comprenent com l’ésser humà amb la

seva activitat industrial interfereix amb

els cicles naturals i les conseqüències

d’aquests fets.

9. Què és la pluja àcida? Efectes al nostre

entorn.

Documentació científica. Entendre els conceptes

científics.

Ser capaç d’analitzar les

conseqüències futures

del problemes

ambientals.

10. Què és el forat de la capa d’ozó?

Com s’ha produït? Quines són les

seves conseqüències.



Página 44 de 67

UNITAT 5 : EL CANVI CLIMÀTIC

DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012

JUSTIFICACIÓ El canvi climàtic. Actualment es parla del canvi climàtic quasi cada dia, ja ens hem acostumat que sigui una realitat més, però el canvi climàtic es un dels

més greus problemes de la humanitat en el segle XXI .



Ciències Socials. Entendre l’evolució de la societat actual i com això ens ha portat al canvi climàtic.

Ciències de la Naturalesa. Entendre la composició química del productes i quins productes químics afavoreixen el canvi climàtic.

OBJETIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ

Int.



1. El professor explica els objectius .


Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3. Entendre les

conseqüències del canvi

climàtic.



sobre el canvi climàtic





Comprendre les implicacions socials

que comportarà el canvi climàtic.


Comprenent les implicacions

científiques del canvi climàtic

3. Revisar informació a la web , articles ,

etc. hi extreure conclusions

Documentació en diverses

fonts (pàgines web).

Anàlisi d’informació.

Presa de posició com a ciutadà

davant d’un problema.

Capacitat de cercar

informació.

Tenir capacitat d’anàlisi.

4. Veure alguns trossos de la pel·lícula

“Una verdad incómoda”

5. Extreure les pròpies conclusions sobre la

pel·lícula.

4. Entendre el canvi

climàtic.

5. Entendre com afecta

això a les nostres

comarques

6. Feu una recerca i enteneu el principi del

canvi climàtic.

7. Reviseu la web de la Generalitat.

Documentació i anàlisi.

Saber llegir informes

tècnics.

6. Comprendre el que es

va acordar al Protocol

de Kyoto.

8. Feu una recerca sobre el Protocol de

Kyoto i els acords de Rio.

Documentació i comprensió.

7. Revisar els acords

mundials.

9. Feu una revisió a la web de referència.

Re

sum

8. Quines mesures

prendríeu per evitar

l’avanç del procés.


Comprendre les implicacions socials

que comportarà el canvi climàtic

10. Feu una posada en comú , busqueu

alternatives que siguin sostenibles.

Treball dialògic. Valorar les propostes

imaginatives.



Página 45 de 67

UNITAT 6 : L’AIGUA. GESTIÓ I TRACTAMENT

DURADA : 5 SESSIONS PERÍODE: QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012

JUSTIFICACIÓ L’aigua un recurs preciós. L’aigua és un recurs escàs.



Ciències de la Naturalesa. Conèixer els principis físics i químics del tractament de les aigües residuals.


Int.





Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3. Aprendre el cicle de

l’aigua.

1. Competència lingüística.

Fent una redacció sobre la visita








Entendre els processos de l’aigua i

els processos de tractament de les

aigües no potables.

3. Fer el joc n.4 de la pàgina web de la

Generalitat.

Eines TIC Capacitat de cercar

informació.

Capacitat de posar en

comú la informació.

4. Aprendre que l’aigua és un

recurs limitat.

4. Fer el joc n 1 de la pàgina web de la

Generalitat.

5. Petit debat sobre el tipus d’aigua que

beveu a casa i perquè.

Treball dialògic.

5. Conèixer els possibles

contaminats de l’aigua.

6. Consultar un enllaç per saber els

contaminats més habituals.

7. Revisar l’informe de la UAB per saber en

quines zones l’aigua està contaminada.


6. Comprendre els

processos de depuració.

8. Visita a una planta de depuració.

Treball de camp. Redacció sobre el procés

de tractament

7. Aprendre el principi de la

dessalació de l’aigua.

8. Aprendre el principi de

pressió osmòtica i osmosi

inversa.

9. Documentar-se com és una planta de

dessalació.

10. Estudiar i comprendre el procés

d’osmosis i osmosi inversa.

Documentació i comprensió. Saber definir el procés

de dessalació.



Página 46 de 67

UNITAT 7 : LA GESTIÓ DELS RESIDUOS


JUSTIFICACIÓ La gestió dels residus. Els residus són un problema cada cop més important al món modern.



Ciències Socials: Conèixer els problemes polítics i socials que generen els residus.

Ciències de la Naturalesa. Conèixer el canvis físic de l’aigua, els contaminants: productes químics principalment.


Int.





Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3. Conèixer els tipus de

residus existents.

3. Competència de TIC







Coneixent la problemàtica ambiental

dels residus i els tipus de reciclatge.

Sent conscient que s’ha de

minimitzar la producció de residus

A. Competència científica

Coneixent els processos de reciclatge

i les seves conseqüències vers el

medi ambient.

3. Reviseu la classificació de residus de la

Generalitat. Quins tipus de residus

considera?

Documentació i anàlisi. Capacitat de cercar

informació.

Capacitat de posar en

comú la informació. 4. Prendre consciència del

residus que produïm de

manera habitual.

4. Reviseu quins residus es produeixen a

la vostra llar. Treball aplicat.

5. Conèixer les fraccions

dels residus de una llar.

5. Saber identificar els contenidors on va

cada tipus de residus.

6. Conèixer com es poden

reciclar els plàstics.

6. Cercar quins tipus de reciclatge

existeixen i la seva aplicació.


7. Què són el plàstics

biodegradables?

7. Cerca com es fabriquen els plàstics

biodegradables.

Documentació.



Página 47 de 67

UNITAT 8. ELS RECURSOS NATURALS. RENOVABLES I NO RENOVABLES


JUSTIFICACIÓ Els recursos naturals. Renovables i no renovables. En la portada dels diaris i revistes de divulgació, acostuma a aparèixer que els recursos no renovables

s’acabaran durant el segle XXI.


TIC : És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.

Ciències Socials. Conèixer els problemes polítics de les energies així com les seves implicacions en l’economia del país.

Ciències de la Naturalesa. Entendre la física o la química involucrada en un recurs renovable i no renovable.


Int.





Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3. Entendre informació. 1. Comunicació lingüística

Entenent informació llegida de un mitja

de comunicació.

Preparant un resum sobre el recursos

renovable i no renovables.

2. Artística i cultural

Col·locant sobre un mapa de la

província on es troben els recursos

energètics.



sobre la producció d’energies a la

nostra província.


Desenvolupament d’ habilitats per



Analitzant la problemàtica de les

energies i extraient conclusions

A.Competència científica

Comprendre les implicacions

tecnològiques de les noves energies.

3. Analitzeu la notícia del dossier i

valoreu la seva importància com a

font de recurs energètic.

Anàlisis d’informació i

contrastació amb dades.

Valorar la capacitat de treball

en equip per fer la recerca i

l’anàlisi de la informació.

4. Entendre el concepte de

recurs renovable i no

renovable

4. Cerca què és un recurs renovable

5. Cerca què és un no renovable ?

Recerca d’informació en

pàgines web

Resum dels recursos

renovables i no renovables


diverses fonts (pàgines web).

Saber explicar i distingir un

recurs renovable d’ un no

renovable

5. Saber què és produeix a

la nostra província pel

que fa a energies

renovables i no

renovables.

6. Cerca quines energies renovables i no

renovables es produeixen a la

província de Tarragona?


trobar la informació

demanada amb precisió.

Comprendre el mix

d’energia de la província

7. Cerca quina quantitat d’energia es

produeix a la província. Quina

quantitat és renovable i quina no ?

8. Assenyalar en un mapa de la província

on es produeixen els recursos

renovables i no renovables. Diferenciar

amb símbols cada un del tipus de

energia

Fer un mapa energètic de la

província de Tarragona.

Saber llegir un mapa i

dibuixar les zones on es

troben les principals àrees

energètiques.



Página 48 de 67

OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ D

ese

nvo

lup

ame

nt

6. Analitzar el problemes

econòmics derivats de

l’energia.

1. Comunicació lingüística

Preparant una redacció sobre els

problemes de les energies renovables.


Desenvolupament d’ habilitats per



Analitzant la problemàtica de les

energies i extraient conclusions

A. Competència científica

Comprendre les implicacions

tecnològiques de les noves energies

9. Quins creieu que són el principals

problemes de les energies renovables

avui en dia?

Anàlisi de la informació

Fer una redacció sobre els

problemes de les energies

renovables.

Valorar la capacitat de fer

una anàlisi sobre temes la

rendibilitat de cada energia..

7. Conèixer com evoluciona

la tecnologia.

10. On es troba instal·lat el molí de vent

més gran fabricat a Espanya? Quina

potència té?

Recerca d’informació en la

web.

Valorar la recerca

d’informació

Re

sum

8. Comprendre les

possibilitats d’una

energia renovable.

4. Competència matemàtica

Avaluant el consum domèstic i

comparar-lo amb l’energia que

produeix un molí de vent.


Comprenent una factura elèctrica i

entenent la informació que conté.

Sent capaços d’analitzar si el

consum de la factura es correspon

amb el consum de la llar.

11. Mirareu la factura de la llum de la

vostra casa . Compareu aquesta xifra

amb la que pot donar el molí de vent

al 50 % de rendiment. Quantes llars és

podrien abastir d’ energia amb un sol

d’aquests molins de vent?

Comprendre qüestions de la

vida quotidiana. En aquest

cas analitzar un factura

elèctrica i treure conclusions.

Ser capaç de fer el càlcul

correcte de l’abastiment

d’energia d’un moli de

vent

Ser capaç d’entendre una

factura de la llum i saber si

la quantitat facturada es

correspon amb el consum

de la llar o empresa.

9. Quin és el vostre consum

d’energia?

12. Feu l’ exercici pràctic del dossier sobre la

lectura d’una factura elèctrica.



Página 49 de 67

UNITAT 9 : QUÈ PODEM FER ?.


JUSTIFICACIÓ Què podem fer? És necessari que el món redueixi el seu consum. No existeixen prou recursos per a tots.




Int.





Explicació. N.A.

De

sen

volu

pam

en

t

3. Com contaminar menys. 5. Aprendre a aprendre

Cerca solucions imaginatives per la

reducció de recursos


Mitjançant el coneixement del

moviment mundial per reduir el

nostre consum

3. Fes una pluja d’idees amb els teus

companys.

Pluja d’idees.

Valorar el treball en equip.

6. Conèixer idees per

estalviar recursos

4. Cerca idees a les pàgines web . Veure

material de l’alumne.

5. Cerca les 10 idees que creieu més

originals.


diverses fonts (pàgines web).

Valorar la cerca d’idees.

7. Aprendre a fer un pla e

implantar-lo

6. Feu un pla per implementar aquestes

idees al nostre institut.

Planificar un pla d’implantació. Viabilitat del pla d’

implantació.



Página 50 de 67

UNITAT 10 : PRESENTACIÓ I DEFENSA DEL PROJECTE.


JUSTIFICACIÓ Presentació de una Unitat de l’assignatura escollida per els alumnes i consensuada amb el professor.

RECURSOS TIC : Són necessaris recursos TIC per fer la presentació.


De

sen

volu

pam

en

t

1. Ser capaç d’assolir el

repte de comunicar en

públic.


Preparant una presentació oral.

2. Artística i cultural

Preparant eines per acompanyar la

presentació oral.


Ús d’elements TIC per a la presentació.

1. Presentació en públic 1. Parlar en públic Definit a la matriu de

Valoració

Fitxes per desenvolupar les Unitats Didàctiques


ANNEX II

MATERIAL PER A L’ALUMNE

PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES


Página 53 de 67

FITXES DE TREBALL

INSTRUCCIONS I RECOMANACIONS

Punts que us ajudaran a fer un bona feina

1. Si teniu cap problema el professor està per ajudar-vos a resoldre‟l o donar-vos una orientació.

2. L‟equip de treball és ara la teva unitat de treball. El que tu facis influeix en tots als altres.

3. Si es produeix algun problema de convivència el professor us ajudarà a resoldre‟l sense que això

representi cap cosa negativa per a vosaltres.

4. No cal perdre temps en cercar moltes pàgines que parlin del mateix, només cal que sigui una font

fiable. És més important l‟anàlisi de la informació que molta informació mal analitzada.

5. Si en algun moment teniu una idea per millorar la classe exposeu-la i la debatrem amb tots els

equips.

Treball

Heu de confeccionar un dossier : amb totes les unitats i les respostes a totes les preguntes,

esquemes, enquestes, debats, etc. És molt important documentar la informació amb les pàgines web

que heu consultat o llibres, etc.

Del treball presentat haureu de fer una presentació d‟una Unitat Didàctica, això es negociarà amb el

professor,

Comentaris

No copieu les respostes que trobeu a Internet o als llibres. Compreneu el que diuen i expresseu

les idees amb les vostres paraules.

Si copieu una definició o comentari o un tros d‟una publicació, remarqueu-la en negreta , o bé

entre cometes o amb color diferent i sempre poseu la font d‟on està extreta la informació.

FITXES DE TREBALL

UNITAT 1. Introducció al treball en equips

Temporització : 2 sessions Pàgina 1 de 1

El món laboral i social demana membres que sàpiguen treballar en equip, inclús si ets un professional

autònom tindràs que interactua amb altra gent.

1. Treballarem les principals tècniques del treball en equip.

2. Cercarem les avantatges e inconvenients.

3. Cercarem les eines per aconseguir que l’equip funcioni amb objectius comuns.

4. Farem escenificacions i jocs demostratius.



Página 54 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 2. Introducció al medi ambient


Introducció.

Tothom parla del medi ambient, és un tema candent que cada dia surt als diaris. Sentirem opinions

a favor de la defensa del medi ambient i altres en contra de les mesures que es prenen per protegir-lo,

ja sigui perquè són insuficients o perquè algú sent els seus interessos en perill.

Preguntes a respondre/ Treball de documentació.

1. Què és per vosaltres el medi ambient? Com el definiríeu ?

2. 2. Busqueu una notícia recent als diaris (paper o digital) sobre algun problema mediambiental del

àrea de Tarragona? http://www.diaridetarragona.com/

exemple trobat: La contaminació per mercuri a Flix supera les recomanacions de l‟OMS.

Doneu la vostra opinió sobre la noticia. Quin impacte creieu que podria tindre?

Treball de camp

3. Quin creieu que és el tema mediambiental que més preocupa als tarragonins?

Per respondre a aquesta pregunta cal que feu una enquesta almenys a 30 persones i demanar

tres respostes a cada una de les persones entrevistades. Escolliu les 5 respostes més votades en

primer lloc , i les 5 més votades en conjunt sense tindre en compte el lloc. Feu un gràfic on es

mostrin els resultats.

Treball dialògic

4. Quin creieu que és el problema mediambiental més preocupant del món?

Raoneu la resposta i aporta algunes dades.

En aquesta pàgina podeu trobar alguna guia, però no us limiteu només a aquesta, feu les vostres

pròpies recerques. Trobareu pagines molt interessants. Anoteu les web que consulteu per afegir-

les a la webgrafia.

http://www.fisica.uh.cu/bibvirtual/vida%20y%20tierra/contaminacionambiental/index.html

http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/178

Resum

5. Feu un resum de la unitat amb les recerques, notícies, idees, enquestes, etc. i tot el que

considereu rellevant.

http://www.diaridetarragona.com/

http://www.fisica.uh.cu/bibvirtual/vida%20y%20tierra/contaminacionambiental/index.html

http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/178



Página 55 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 3. La contaminació al nostre entorn


Podem veure cada dia a les notícies i escàndols sobre incidents de contaminació a Espanya i al món.

Preguntes a respondre/ Treball de documentació

Amb ajuda de webs o enciclopèdies definiu el que és considera contaminació.

1. Feu una taula amb els tipus de contaminació i contaminants existents .

2. Sospeseu si algun d’aquests contaminants afecten el nostre entorn.

Afegiu la font de contaminació que la provoca i, mireu si sou capaços d‟esbrinar si aquesta

afecta significativament a les comarques de Tarragona o no. Descriviu els efectes visibles e

invisibles que comporta aquesta contaminació.

http://es.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3n

http://www.greenpeace.org/espana/es/news/greenpeace-se-ala-a-los-respon/

http://waste.ideal.es/primeracontaminacion.htm

http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/3ESO/cambios_ecosistemas/contenidos.htm

En aquesta pàgina podeu descarregar un informe de Greenpeace sobre la contaminació a

Espanya. Busqueu les dades més significatives i en especial feu una revisió de l‟àrea de

Tarragona i la seva contaminació. Feu una exposició sobre les fonts de contaminació i

compareu-la amb la taula que heu preparat abans. Heu afegit coses noves? Us ha sorprès

alguna cosa?

http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/contaminaci-n-en-espa-a/

Treball de camp

3. Quina contaminació us preocupa més a curt termini? i a llarg termini ?

Feu una enquesta amb els professors i companys del vostre institut i demaneu-los el seu

parer. Feu un anàlisi dels resultats obtinguts.

Treball aplicat

4. Escolliu un tema de contaminació que us preocupi i prepareu una exposició per presentar al

vostres companys de classe.

Feu servir gràfiques, dades, opinions d‟experts , les enquestes , articles d‟opinió per fonamentar

la vostra presentació. Utilitzeu preferentment un programa de presentació com Power Point o el

que el professor de Tecnologia us recomani.

http://es.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3n

http://www.greenpeace.org/espana/es/news/greenpeace-se-ala-a-los-respon/

http://waste.ideal.es/primeracontaminacion.htm

http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/3ESO/cambios_ecosistemas/contenidos.htm




Página 56 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 4 . La contaminació atmosfèrica


La contaminació atmosfèrica és un tema que cada any ocasiona molts morts, en particular en persones

que ja tenen problemes pulmonars.

Treball aplicat

1. Llegeix el següent article i feu una anàlisi del que diu l’autor. Esteu d‘acord amb ell ?

Tarragona tiene la sensación de riesgo ambiental más alta de Catalunya. Casi

dos de cada diez personas dice haber sufrido un episodio de malos olores. Es

el índice más elevado de Catalunya NORIAN MUÑOZ | 05/03/2011 19:21

Una columna de humo procedente de la industria química marca

el cielo de Tarragona. Su visión causa inseguridad a los

ciudadanos. - LLUÍS MILIÁN

Doce del mediodía, salida del Centro de Atención Primaria

Torreforta- La Granja. Una mujer que sale del médico accede a

responder a la pregunta de si ha detectado algún problema

relacionado con el medio ambiente en el sitio donde vive. Ha ido

al doctor porque tiene una tos persistente que no se le va y las

pruebas de alergia han dado negativas. El médico no le ha

insinuado nada al respecto, pero a ella la primera sospecha que

se le ocurre es culpar al aire que respira de sus molestias.

La reacción de la mujer que sale del médico podría parecer un tanto exagerada, pero no es más que un reflejo de la

alta percepción que tienen los habitantes del Camp de Tarragona de que algo pasa con su medio

ambiente. La encuesta „Los hábitos ambientales de los catalanes‟, realizada por el Idescat en 2008 pero

cuyos datos íntegros se dan a conocer ahora, demuestra que el 38,5% de los consultados en el Camp de

Tarragona dice haber detectado algún problema relacionado con el medio ambiente en la zona donde vive.

Es el porcentaje más alto de Catalunya, donde el promedio de personas que han detectado uno de estos

problemas está en el 26%. Por ámbitos territoriales, el segundo que dice tener más problemas es Terres

de l‟Ebre (30,8%).

Pero, ¿qué motiva esta alta percepción de riesgo ambiental? Marta Schumacher es profesora de la

Cátedra de Tecnología del Medio Ambiente de la URV y miembro de Tecnatox, un grupo de investigación

especializado en medio ambiente y toxicología en el cual participan una treintena de profesionales, desde

médicos hasta geógrafos. Para ella la primera respuesta es muy simple: «Si te ves rodeado de industria y

de chimeneas, seguro que tienes más sensación de riesgo que si vives en medio de la montaña».

No obstante, la docente no está segura de que la percepción sea necesariamente fiel a la realidad. «Hay

que tener claro que cualquier industria siempre ocasiona una contaminación, pero las industrias están

realizando un importante esfuerzo por tener la tecnología que menos contamina. En mi opinión la

legislación marca de manera bastante estricta lo que hay que hacer». Eso sí, asegura que los ciudadanos

no pueden bajar la guardia para que los gobiernos sigan impulsando a la industria a tener siempre las

tecnologías que menos contaminan.

Por otra parte, las autoridades sanitarias tampoco avalan la tesis de que la contaminación aquí provoque

más problemas de salud que en otras zonas. El Consell Executiu de l‟Observatori de Salut i Medi

Ambient del Camp concluyó tajantemente el año pasado que en Tarragona no hay más casos de cáncer

que en otros sitios y que el principal contaminante que pude afectar la salud sigue siendo el Tabaco.



Página 57 de 67

página 2 de 3

La sospecha de los olores

Entre los factores que levantan más sospechas sobre una pobre calidad medioambiental está el problema

evidente de los episodios de malos olores. En el momento en que se hizo la encuesta, un 17,2% de los

encuestados dijo haber percibido en su entorno al menos un problema de malos olores.

En este sentido, Schumacher considera que también se ha avanzado mucho, pero la medición de los

compuestos volátiles, que son los que provocan los olores, sigue siendo complicada, especialmente

cuando son episodios que se producen en un momento determinado, y no emisiones continuas.

Preocupación vs. acción

La encuesta dice que el 92,2% de los habitantes del Camp de Tarragona dice estar, en general,

preocupados por el medio ambiente. El 82% dice estar muy preocupado.

También consideran que es necesario hacer algo para mejorar. Un 96 por ciento de los consultados

locales dice que habría que tomar medidas para proteger el medio ambiente. El 9o% cree que habría que

reducir el ruido causado por los vehículos; el 78%, que se debería regular el consumo abusivo de agua, y

el 56%, que se debería obligar, bajo multa, a separar los residuos domésticos.

Pero esta preocupación no se traduce necesariamente en un mejor comportamiento en los hogares. La

encuesta también encontró que todavía hay actitudes a mejorar. En el Camp sólo el 12,4% dice usar el

transporte público para desplazarse y el 31,9% reconoce que no separa los residuos. Mejor comenzamos

a hacerlo en lo que se refiere a ahorro de agua y de energía. La encuesta también pone nota a los hogares

y nos da un 6,30 sobre 10 de conciencia medioambiental.


2. Feu una recerca a la pàgina del Departament de Medi ambient de la Generalitat o bé posant al

Google “medi ambient generalitat de Catalunya”. En aquesta pàgina hi trobareu un enllaç a la

contaminació atmosfèrica

3. Què s’entén per contaminació atmosfèrica i el seu cicle?

Feu un resum del principals contaminats, els seus efectes i les seves fonts de emissió?



Página 58 de 67

pàgina 3 de 3

4. Quins són el compostos contaminats a declarar per les empreses?

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/aire.htm

http://www.xtec.es/~pcairo/bios/b1.htm

Si teniu temps i feu una ullada a “ Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control

integrados de la contaminación.( http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l16-2002.html)

Anexo 3 i a la Ley 27/2006, de 18 de julio (BOE 171, del 19 de julio de 2006).

5. Feu un resum de les emissions declarades per l’AEQT i la normativa que afecta a cada

emissió si la menciona. Quins d’aquests contaminats són els més perillosos ? ( veure

pregunta 2).

6. Segons la Generalitat de Catalunya : L'anàlisi de la qualitat de l'aire és necessària per a la

qualitat de vida, la salut de les persones i el medi ambient. És de gran importància conèixer

quins contaminants afecten i d'on provenen, per poder avisar la població i aplicar mesures

preventives i correctores.

Què és l'Índex Català de Qualitat de l'Aire?

Com es calcula ?

Fes un resum dels valors legislats de la qualitat de l'aire

7. Quines altres indústries o tipus d’indústries de les comarques de Tarragona emeten

contaminants a l’atmosfera? Feu una recerca a l’informe de Greenpeace.


8. Que és la pluja àcida?

Explica quin efectes provoca la pluja àcida

http://www.infoagro.com/agricultura_ecologica/lluvia_acida.htm

9. Què és el forat a la capa d’ozó?

Explica la seva formació i el que és més important, les seves conseqüències per la vida.

http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_la_capa_de_ozono

http://www.andaluciainvestiga.com/espanol/cienciaAnimada/sites/ozono.swf

Treball de resum

10. Què faríeu com a dirigents mundials per reduir el problemes de la contaminació atmosfèrica?

Quines conseqüències podria tindre la vostra actuació?

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/aire.htm

http://www.xtec.es/~pcairo/bios/b1.htm

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l16-2002.html

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/13010


http://www.infoagro.com/agricultura_ecologica/lluvia_acida.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_la_capa_de_ozono

http://www.andaluciainvestiga.com/espanol/cienciaAnimada/sites/ozono.swf



Página 59 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 5. El canvi climàtic.


Potser el canvi climàtic és el problema mediambiental més important de la història de la humanitat i

encara així molta gent el nega o el que és més greu no fan res.


1. Revisa la pagina web següent i observa quines són les conseqüències del canvi climàtic.

http://waste.ideal.es/cambioclimatico.htm

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/ccnn/flash/cambio_climatico.swf

2. Feu el joc que proposa la web de la Generalitat.

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.html

Anoteu les preguntes i les respostes correctes, us serviran més endavant

3. Sessió de cinema.

En aquesta sessió veurem alguns trossos de la pel·lícula “Una verdad incómoda. 2006”

4. Feu un resum del que es diu a la pel·lícula. Amb el vostre equip, preneu una posició sobre

si és creïble o és massa exagerada.

Si us cal, reviseu articles que podeu trobar a la web, a favor i en contra del canvi climàtic. Tingueu

esperit crític i com a ciutadans considereu si això és un problema.

5. També hi ha gent que diu que això és una estafa creada per grups de pressió per aconseguir

publicitat. Què en penseu?

http://www.youtube.com/watch?v=w1FU0j2kPVc&feature=related

http://waste.ideal.es/cambioclimatico.htm

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/ccnn/flash/cambio_climatico.swf


http://www.youtube.com/watch?v=w1FU0j2kPVc&feature=related



Página 60 de 67

pàgina 2 de 2

6. Feu una recerca en pàgines que parlin del canvi climàtic . Expliqueu en què consisteix l’efecte

hivernacle

http://www.cambioclimaticoglobal.com/

7. Feu una revisió de l’informe sobre el canvi climàtic editat per la Generalitat de Catalunya ,

pàg. 221 i comenteu les conclusions. Com ens afectarà això en un futur?

8. Feu una recerca sobre el Protocol de Kyoto 1999. Quins compromisos es van adquirir? Per

quins motius mai s’assoleixen els compromisos firmats?

Treball de resum

9. Quines mesures s’haurien de prendre per reduir el canvi climàtic?

Si fóssiu els dirigents mundials quines mesures prendríeu per reduir el canvi climàtic.

http://www.cambioclimaticoglobal.com/



Página 61 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 6. L’aigua. Gestió i tractament


L’aigua surt de la nostra aixeta cada cop que la obrim , però en molts països han de fer cada dia molts

quilòmetres per tindre aigua que no sempre és de bona qualitat per beure.

Treball de TIC

1. Fes el joc a la pàgina web de l’Agencia Catalana del Aigua. Joc n.4 “ El cicle de l’aigua”

Aprendràs alguns conceptes divertint-te una mica


Anota les preguntes i respostes.

Treball pràctic i dialògic

2. Beveu aigua de l’aixeta o d’ampolla a casa. Feu un petit debat. És apta per al consum humà

l’aigua de l’aixeta?

Explica les raons per què beus un o l’altre tipus d’aigua. Mira l’etiqueta d’una ampolla d’aigua

mineral i explica els seus compostos i si creus que són o no necessaris per al cos humà. Val el

que paguem per una ampolla d’aigua mineral?

Treball de documentació

3. Quanta aigua hi ha disponible per als éssers humans al planeta ? Fes el joc n .1 “ El món de

l’aigua”


4. Revisa aquesta pàgina i fes un resum dels possibles contaminats de l’aigua.

http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/11CAgu/110ConAg.htm

5. Ara que ja coneixes els possibles contaminats, mira aquesta presentació de la contaminació a

Catalunya feta per la Universitat Autònoma de Barcelona . Quines zones considera conflictives

a les nostres comarques i per quina raó?

clon.uab.es/recursos/descargar.asp?clau='0000002493' - (s’obre un arxiu pdf )

Treball de camp

6. Avui farem una visita a una planta depuradora. Com funciona una planta depuradora d’aigües residuals?

Feu una redacció de la visita. Fes un esquema dels processos de tractament


http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/11CAgu/110ConAg.htm



Página 62 de 67

pàgina 2 de 2

7. Una forma de tindre aigua dolça és traient-li les sals dissoltes. Això es coneix com dessalar o

dessalinitzar. Fes un petit esquema de com funciona una dessalinitzadora ?

Explica el terme pressió osmòtica i osmosi inversa.

Explica el procés de dessalació.

http://www.youtube.com/watch?v=cr5qWhaogKs

http://www.youtube.com/watch?v=djHXy6kH1Ek&feature=related

http://www.excelwater.com/spa/b2c/water_tech_5.php

http://www.youtube.com/watch?v=cr5qWhaogKs

http://www.youtube.com/watch?v=djHXy6kH1Ek&feature=related

http://www.excelwater.com/spa/b2c/water_tech_5.php



Página 63 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 7. La gestió dels residus


El residus són un problema ambiental cada cop més important . 7 mil milions de persones al món,

indústries i animals produeixen residus.

Treball de documentació

1. Revisa a la web de la Generalitat quins són els tipus de residus que existeixen

http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/?newLang=es_ES

Treball d’aplicació

2. Quins residus pot produir una família normal?

3. Coneixes els tipus de contenidors per al reciclatge dels residus municipals ?

Explica la característica de cada contenidor

Treball de recerca

4. Uns dels residus més problemàtics són els plàstics. Saps quins mètodes de reciclatge

existeixen?

Fes una breu descripció. Anomena les seves avantatges i desavantatges.

http://www.dforceblog.com/2009/10/22/demosle-una-nueva-vida-a-los-plasticos/

http://www.dforceblog.com/2010/07/03/reciclaje-quimico-de-plasticos/

5. Què són el plàstics biodegradables? De què estan fets? Creus que és una alternativa per

substituir els plàstics que provenen del petroli?

Feu una petita recerca per saber més dels plàstics biodegradables. Quina es la vostra opinió.

Treball de resum

6. Feu una proposta per reduir els residus municipals.

http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/?newLang=es_ES

http://www.dforceblog.com/2009/10/22/demosle-una-nueva-vida-a-los-plasticos/

http://www.dforceblog.com/2010/07/03/reciclaje-quimico-de-plasticos/



Página 64 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 8. Els recursos naturals. Renovables i no renovables


En la portada dels diaris i revistes de divulgació, acostuma a aparèixer que els recursos no renovables

s‟acabaran durant el segle XXI.

Treball de comprensió/aplicació.

1. Feu una lectura de la notícia sobre la trobada de més petroli a l’àrea de Tarragona. Creieu que

és molt o poc ? Quins són els principals productors de petroli del món?



Página 65 de 67

pàgina 2 de 3


2. Què és un recurs renovable i no renovable ?

Feu una descripció dels recursos renovables i no renovables que existeixen en el món. Feu una

breu descripció de cada un d‟ells..

En aquesta pàgina podeu trobar una activitat que us ajudarà a identificar-los, però si penseu una

mica trobareu encara més recursos que no son renovables o bé no fem el necessari per a la

seva renovació.

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/cambios_ecosistemas/actividad2.htm

http://www.elmundo.es/especiales/2006/04/ciencia/energia_nuclear/energianuclear/espana.html

3. Quines energies no renovables es produeixen a la província de Tarragona?

Comprova si algun de ells es produeix a Tarragona. Si no trobes cap informació, pregunta als

teus pares, professors , etc. Ubica‟ls al mapa de la província.

http://www.lavanguardia.com/economia/noticias/20090628/53733050047/tarragona-descubre-mas-petroleo-

bajo-sus-aguas-repsol-casablanca-mariano-marzo-barcelona-amposta-bur.html

4. Quines energies renovables es produeixen a la província de Tarragona?

Fes una recerca sobre el recursos renovables que es produeixen a la província de Tarragona.

Quina quantitat es produeix i de quines fonts ? Ubica‟ls al mapa de la província. ( només els

centres principals de producció)

Si necessites ajuda pots emprar aquesta pagina web. En aquest arxiu que es descarrega del

Diari de Tarragona podeu trobar informació. Aneu amb compte amb les xifres i gràfics poden

donar lloc a confusió.

http://www.diaridetarragona.com/resources/archivos/2010/5/17/1274083887025EX150510.pdf

http://www.eoliccat.net/energia-eolica/espai-per-nens-i-joves.html

A la pagina web de La Vanguardia teniu una hemeroteca que us permetrà fer moltes recerques

http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html

Altres pagines de consulta.

http://www.energias-renovables.com/energias/renovables/

http://waste.ideal.es/primeraenergias.htm

http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/energia/fuentes.htm?

4&0a.org/wiki/Energ%C3%ADa_renovable_en_Espa%C3%B1a

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/cambios_ecosistemas/actividad2.htm

http://www.elmundo.es/especiales/2006/04/ciencia/energia_nuclear/energianuclear/espana.html

http://www.lavanguardia.com/economia/noticias/20090628/53733050047/tarragona-descubre-mas-petroleo-bajo-sus-aguas-repsol-casablanca-mariano-marzo-barcelona-amposta-bur.html

http://www.lavanguardia.com/economia/noticias/20090628/53733050047/tarragona-descubre-mas-petroleo-bajo-sus-aguas-repsol-casablanca-mariano-marzo-barcelona-amposta-bur.html

http://www.diaridetarragona.com/resources/archivos/2010/5/17/1274083887025EX150510.pdf

http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html

http://www.energias-renovables.com/energias/renovables/

http://waste.ideal.es/primeraenergias.htm

http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/energia/fuentes.htm?4&0a.org/wiki/Energ%C3%ADa_renovable_en_Espa%C3%B1a

http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/energia/fuentes.htm?4&0a.org/wiki/Energ%C3%ADa_renovable_en_Espa%C3%B1a



Página 66 de 67

pàgina 3 de 3

5. Quins creus que són el principals problemes de les energies renovables avui en dia ?

Fes una petita recerca sobre les postures enfrontades sobre l‟ ús de les energies renovables.

Quina és la vostra postura al respecte. Feu una redacció de no més de 500 paraules.

6. On es troba instal·lat el molí de vent més gran fabricat a España? Quina potència té?

Treball d’aplicació

7. Aconsegueix una factura de la llum de casa teva i fes les següents activitats.

A. Localitza en la factura les següents dades :

1- Titular del contracte

2- Publicació de les tarifes

3- Dades de la facturació : despeses fixes i despeses variables

4- Histograma de consums

5- Numero del comptador i consum.

B. Lectures del comptador en kW.h. Consum total en el període facturat. Com s‟obté aquesta data ?

C. Saps què ocorre quan la companya no pot efectuar la lectura del comptador ? Esbrina què fa per

facturar en aquell mes.

D. Observa el preu del kW.h de electricitat, és major o menor que en la factura que tens com model?;

Qui se encarrega de regular les tarifes elèctriques ?

E. Estudia el historial de consums. Presenta alguna anomalia? en quina època hi ha una major

consum d‟electricitat en el vostres habitatges ? Sap la raó ?

http://erenovable.com/2011/04/27/medicion-del-consumo-electrico/

http://erenovable.com/2009/01/07/kilovatio-hora-megavatios-de-potencia/

http://erenovable.com/2011/04/27/medicion-del-consumo-electrico/

http://erenovable.com/2009/01/07/kilovatio-hora-megavatios-de-potencia/



Página 67 de 67

FITXES DE TREBALL

UNITAT 9. Què podem fer?


Nosaltres com a ciutadans del món hem de ser “bel·ligerants de forma pacífica” per defensar els nostres

interessos. Hem de votar als polítics que defenguin els nostres interessos , però alhora defugir dels

extremistes ambientals o dels que diuen que no passa res.

Sabeu que si tots el habitants del planeta consumíssim el mateix que la mitjana d‟un americà es

necessitarien 9 Terres per disposar dels recursos necessaris.

Treball aplicat

1. Feu una pluja d’idees amb els teus companys d’accions que podeu posar en funcionament per

tindre una societat que contamini menys.

2. Visita aquesta pàgina i baixa’t l’ecobook. Trobareu moltes idees. Cerqueu les 10 idees que

més en han agradat per la seva originalitat, facilitat, etc.

http://www.asimpleswitch.com/b2c/

3. Feu un pla per implantar-les al nostre institut

FITXES DE TREBALL

UNITAT 10 . Presentació

Temporització : 1 session Pàgina 1 de 1

Presentació d’una Unitat Didàctica als teus companys

Heu de fer una presentació emprant els mitjans que vulgueu. Tingueu en compte l’originalitat ,

el contingut fiable, la presentació dinàmica.

Esteu preparats per respondre les preguntes del vostres companys.

Cada membre del grup ha de fer una part de la presentació.

Fonts de documentació addicional amb molts enllaços http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/00General/IndiceGral.html http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/00General/Enlaces.html

http://www.asimpleswitch.com/b2c/

http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/00General/IndiceGral.html

http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/00General/Enlaces.html

Documents

Treball Final Master