Embed Size (px)
DESCRIPTION
Estudi experimental i anàlitic del bioclimatisme en les aules
Citation preview
TREBALL DE RECERCA
LA MOTXILLA BIOCLIMÀTICA
ANÀLISI BIOCLIMÀTIC EN LES AULES
Alumne: Xavier Bonet Martinez
Curs: 2n BAT A
Tutor: Sílvia Faus
13/01/2012
AGRAÏMENTS
Primer de tot vull agrair a la tutora del treball Sílvia Faus tot l’esforç que ha fet. Per
aconsellar i ajudar tant a mi com al meu company a poder dur a terme aquest projecte
on l’experimentació té un paper clau i també costós.
També vull dedicar els meus agraïments al professor de la UdL Manel Ibáñez que ens
ha facilitat molt les coses, proporcionant-nos diverses eines i coneixements molt útils
en la nostra tasca.
Gràcies també a la Universitat de Lleida que ens ha proporcionat la major part
d’aparells digitals per dur a terme les mesures.
I per últim, vull destacar el paper fonamental del meu company Joel Cemeli amb el que
he treballat moltes tardes després de classe inclús també alguns matins a l’hora del
pati i amb el que he pogut contrastar tot el que anava fent.
ÍNDEX
SUMARI...........................................................................................................................pàg 4
INTRODUCCIÓ..................................................................................................................pàg 5
QUÈ ÉS LA MOTXILLA BIOCLIMÀTICA?.................................................................pàg 5
QUIN ÉS EL SEU ORIGEN?.....................................................................................pàg 5
QUINES FINALITATS PRETÉN?..............................................................................pàg 6
1. APARELLS QUE CONTÉ LA MOTXILLA.......................................................................pàg 7
2. CONCEPTES BÀSICS DELS PARÀMETRES QUE ES VOLEN MESURAR.........................pàg 12
2.1. LA TEMPERATURA..........................................................................................pàg 12
2.1.1. DEFINICIÓ...........................................................................................pàg 12
2.1.2. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 12
2.1.3. ÚS A LA CIÈNCIA..................................................................................pàg 13
2.2. LA HUMITAT...................................................................................................pàg 13
2.2.1. DEFINICIÓ...........................................................................................pàg 13
2.2.2. TIPUS D’HUMITAT...............................................................................pàg 13
2.2.3. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 14
2.3. LA RADIACIÓ SOLAR.......................................................................................pàg 15
2.3.1. DEFINICIÓ...........................................................................................pàg 15
2.3.2. CARACTERÍSTIQUES............................................................................pàg 15
2.3.3. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 16
2.4. LA CONCENTRACIÓ DE CO2..............................................................................pàg 16
2.4.1. DEFINICIÓ...........................................................................................pàg 16
2.4.2. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 16
2.4.3. PRINCIPALS PROBLEMES.....................................................................pàg 17
2.5. LUMINÀNCIA..................................................................................................pàg 18
2.5.1. DEFINICIÓ...........................................................................................pàg 18
2.5.2. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 18
2.6. ÀREA I VOLUM...............................................................................................pàg 19
2.6.1. DEFINICIONS.......................................................................................pàg 19
2.6.2. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 20
2.7. CABAL HIDRÀULIC...........................................................................................pàg 21
2.7.1. DEFINICIÓ...........................................................................................pàg 21
2.7.2. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 21
2.8. ENERGIA ELÈCTRICA........................................................................................pàg 22
2.8.1. DEFINICIÓ...........................................................................................pàg 22
2.8.2. UNITATS DE MESURA..........................................................................pàg 22
3. PASSEM A L’ACCIÓ: OBTENCIÓ I INTRODUCCIÓ DE DADES.....................................pàg 24
3.1. CREACIÓ DE LES AULES...................................................................................pàg 24
3.1.1. OBTENCIÓ DE DADES PER A CREAR LES AULES....................................pàg 25
3.1.2. DADES OBTINGUDES A CADA AULA I CLASSIFICADES...........................pàg 28
3.1.3. INTERPRETACIÓ DE LES DADES OBTINGUDES......................................pàg 31
3.2. COMPORTAMENT BIOCLIMÀTIC EN LES AULES................................................pàg 32
3.2.1. LA CALCULADORA...............................................................................pàg 32
3.2.2. OBTENCIÓ DE DADES..........................................................................pàg 41
3.2.3. DADES I RESULTATS OBTINGUTS.........................................................pàg 57
3.2.4. ALTRES RESULTATS I CONCLUSIONS....................................................pàg 76
CONCLUSIÓ....................................................................................................................pàg 79
BIBLIOGRAFIA................................................................................................................pàg 82
ANNEX...........................................................................................................................pàg 84
4
SUMARI
El meu treball de recerca consistirà en estudiar el comportament bioclimàtic en les aules, on és
tractarà tot el relacionat amb les diferents pautes de confort necessàries per aconseguir un
estat de benestar òptim dins del centre.
Per poder donar constància de l’estat de confort de les classes el meu company Joel Cemeli i jo
disposem de la motxilla bioclimàtica, que consta d’un seguit de sensors o aparells i indicadors
proporcionats per la Universitat de Lleida que ens permetran obtenir diverses dades com per
exemple: temperatura interior, temperatura exterior, humitat, concentracions de CO2, entre
d’altres. També tindrem l’ajuda del professor de la UdL Manel Ibáñez que ens proporcionarà
eines i coneixements necessaris per introduir les dades captades pels aparells i interpretar-les
correctament.
També, a més de la part pràctica, el treball constarà de l’explicació detallada de tot el que s’ha
tenir en compte en relació als diferents paràmetres que mesurarem.
5
INTRODUCCIÓ
QUÈ ÉS LA MOTXILLA BIOCLIMÀTICA?
- La motxilla bioclimàtica és una proposta de recerca que ens convida a descobrir la
salut bioclimàtica de algunes de les aules del nostre centre, l’espai on passem tantes
hores al dia durant el curs escolar.
- Aquesta és planteja com un treball d’investigació per als alumnes i el seus professors,
de durada variable i de finalitats compartides amb la comunitat educativa (Treballs de
Recerca).
- Per poder arribar a conclusions, farem servir la calculadora bioclimàtica que ens
indicarà els arguments i indicadors que utilitzarem i on introduirem les dades que ens
sol·liciti.
QUIN ÉS EL SEU ORIGEN?
- Aquesta iniciativa va ser inicialment promoguda pel Camp d’Aprenentatge de Juneda,
les Obagues eines educatives, l’associació Lo Secanet i la Universitat de Lleida.
- Gracies a la col·laboració d’aquests centres disposem dels aparells i dades necessàries
per poder dur a terme tots els objectius que es volen assolir amb aquest original pla de
treball.
6
QUINES FINALITATS PRETÉN?
- La motxilla bioclimàtica a més de ser un conjunt d’eines de suport didàctic a
l’ensenyança, és un programa d’educació ambiental que planteja un pla d’acció final a
diferents nivells d’incidència.
- A més a més, pretén exercitar als alumnes que col·laborin en l’anàlisi bioclimàtic de la
seva aula, en la creació dels informes finals de l’estudi realitzat i també en la presa de
decisions posteriors on es faran propostes de millora dins del mateix àmbit.
- També vol fer-nos més conscients de les repercussions que les nostres accions
quotidianes tenen en l’equilibri ecològic del nostre planeta.
- Un objectiu molt interessant a la que aspira aquesta iniciativa és augmentar la cultura
mediambiental de les persones, cosa que a la llarga beneficia a tots.
- L’ús d’aquesta motxilla busca promoure l’experimentació directa per obtindre i
disposar d’arguments necessaris per tal d’incorporar el terme energia a la vida
quotidiana.
- Podrem reconèixer els elements i les aplicacions pròpies en l’àmbit de l’arquitectura
bioclimàtica que es troben en el centre i avaluar-ne la seva eficiència.
7
1. APARELLS QUE CONTÉ LA MOTXILLA
- Per poder efectuar les diverses mesures, a les que aspirem per poder confeccionar
aquest treball, disposem d’una sèrie d’aparells digitals.
- Cada un dels aparells (en són deu) ens permet aconseguir els diferents tipus de
mesures que podem fer per analitzar els paràmetres bàsics relacionats directament
amb la bioclimatologia.
- A continuació exposaré els noms dels aparells de mesura i un explicació molt breu de
la seva funció:
- Termòmetre d’infraroig (PCE 888): Obté les temperatures dels objectes per
mitjà d’un làser infraroig. Les unitats de mesura de l’aparell poden ser en graus
Centígrads (ºC) i en graus Fahrenheit (ºF). L’obtenció de dades és immediata, no
precisa de molt temps de funcionament.
- Termòmetre multicanal de contacte (PCE T390): Les temperatures dels objectes
que capta necessiten de temps per poder ser enregistrades, a més del temps d’ús
la forma de mesura també és totalment diferent. El sòlid del que es vulgui
mesurar la temperatura ha d’estar totalment en contacte amb l’aparell.
8
- Termohigròmetre (PCE HT110): Aquest aparell es capaç d’obtenir mesures de
temperatura ambiental i també de la humitat relativa. Disposa d’una ranura per a
targeta SD i USB per poder emmagatzemar les dades obtingudes que estan
dividides en petits intervals de temps d’un minut. Finalment, aquest aparell no
s’ha utilitzat, ja que disposàvem d’altres aparells que ens suplien la seva funció i
eren més còmodes.
- Mesurador de distàncies làser (PCELDM50): Mesura de forma ràpida i eficient
qualsevol distància. A més a més té la funció de poder efectuar mesures de
superfícies i volums. Saber el volum de l’habitació on es fan les mesures ens serà
molt d’ajut a l’hora de veure els efectes d’altres paràmetres bioclimàtics.
9
- Luxímetre (PCE-174): Aquest aparell es l’encarregat de mesurar la luminància de
l’aula, en altres paraules, ens indica la intensitat de llum que capta la seva cèl·lula
fotosensible i ens l’expressa en lux.
- Piranòmetre (PCE SPM1): La responsabilitat d’aquest aparell és la mesura de la
radiació solar. Aquesta radiació que ens subministra el sol potser directa i difusa
en l’atmosfera. Aquest piranòmetre ens donarà aquests dos tipus de radiació
expressats en (W/m²).
- Mesurador de la concentració de CO2 (CDL210): Aquest aparell ens permet
mesurar la concentració de diòxid de carboni que es troba en l’ambient en parts
per milió (ppm). Es important per la nostra salut que els nivells de diòxid de
carboni en l’aire es mantinguin baixos.
10
- Comptador d’electricitat instantani (Efergi): Determina l’energia elèctrica que
s’està consumint (KWh) i també efectua càlculs econòmics que determinen el
consum de l’habitació on es prenen les mesures. Aquest aparell que s’inclou en la
motxilla bioclimàtica, tampoc hi serà present en el nostre treball ja que és
totalment prescindible en la nostra recerca.
- Cabalímetre (PCE-TDS 100H/HS): La funció principal d’aquest aparell és mesurar
el cabal del líquid en litres partit per hora (L/h) que passa pels tubs dels radiadors
que s’encarreguen de la calefacció de les diferents aules on efectuarem mesures.
Finalment, per causes alienes a nosaltres, no ens hem pogut fer amb aquest
aparell i hem tingut que fer una estimació del cabal.
11
- Estació meteorològica (PCE-FWS 20): És l’aparell més complet dels que disposem,
s’instal·la a l’exterior del centre i les dades que obté les transmet al comandament
inal·làmbric. Mesura dades com la pressió atmosfèrica, la humitat relativa i la
temperatura exterior i també interior, la direcció i força del vent i la quantitat de
pluja durant les precipitacions.
- També utilitzarem la guia “plis plas” amb la que ha traves del lloc web oficial de la
motxilla bioclimàtica(1) podrem accedir als manuals d’ús dels diferents aparells
emprats.
12
2. CONCEPTES BÀSICS DELS PARÀMETRES QUE ES VOLEN MESURAR
2.1. LA TEMPERATURA
2.1.1. DEFINICIÓ
- La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament si
quelcom es fred o calent. Els objectes de baixa temperatura són freds, mentre que els
nivells de temperatures més altes es coneixen amb els noms de tebi o calent. La
mesura quantitativa d’aquestes temperatures es fa amb termòmetres, que es poden
calibrar respecte a les diferents escales de temperatura.
2.1.2. UNITATS DE MESURA
- L'escala més utilitzada arreu del món és la Celsius (°C) per a la mesura de la majoria de
les temperatures.
Aquesta escala incrementa de la mateixa forma que l'escala Kelvin, que és l’usada en
la ciència, però el seu punt nul està fixat en els 273,15 kelvins, que equival a 0 graus
Celsius, que és la temperatura a la que l’aigua es congela.
Tanmateix, hi ha alguns països, sobretot els Estats Units, on encara s'utilitza l'escala
Fahrenheit a la vida quotidiana, una escala proposada el 1714 a la qual l'aigua es
congela a 32 °F i bull a 212 °F. També en alguns camps de l’enginyeria química als
Estats Units encara s'utilitza “L'escala de Rankine” que és una escala absoluta basada
en l'increment dels graus Fahrenheit.
Al llarg de la història han existit moltes altres escales, en són exemple: l'escala
Newton (1700), l'escala Delisle (1732), l'escala Rømer (1701) o l'escala
Réaumur (1730).
13
2.1.3. ÚS A LA CIÈNCIA
- Moltes propietats físiques dels materials com les seves fases, la densitat, la solubilitat,
la pressió de vapor o la resistivitat elèctrica depenen clarament de la temperatura.
La temperatura també desenvolupa un paper important en la determinació del grau i
l'abast de les reaccions químiques. Això explica en certa raó que el cos humà tingui un
seguit de mecanismes que s’encarreguen de mantenir la temperatura a 310 K, ja que
temperatures lleugerament més elevades poden causar reaccions amb conseqüències
perjudicials molt greus per a la salut.
A més a més la temperatura controla la radiació tèrmica emesa per una superfície. Un
exemple clar d'aquest efecte és el funcionament de la bombeta incandescent, en la
qual un filament de tungstè s’escalfa elèctricament i degut a la resistència que oposa
el filament al pas del corrent elèctric es produeix un increment en la temperatura on
s'emeten quantitats significatives de llum visible.
2.2. LA HUMITAT
2.2.1. DEFINICIÓ
- La humitat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire i es classifica en dos tipus
diferents segons les unitats amb les qual s’expressa: la humitat absoluta i la humitat
relativa. L’aparell que s’utilitza per a mesurar-la s’anomena higròmetre.
2.2.2. TIPUS D’HUMITAT
- Humitat absoluta: S'expressa pel pes de l'aigua en un volum d'aire. Es calcula el seu
valor dividint la massa de l’aigua mw pel volum d'aire va:
14
Aquesta humitat absoluta canvia d'acord amb la pressió.
- Humitat relativa: És el tipus més habitual a l’hora d’expressar la humitat ja que
s'utilitza en la predicció meteorològica i es fa servir com a indicador del confort
ambiental.
És el percentatge entre la humitat que conté l'aire i la màxima humitat que pot
contenir aquest mateix aire a una temperatura determinada.
Es calcula amb l’expressió següent:
On els valors de l’equació s’esmenten a continuació:
és la pressió parcial de vapor d'aigua en la barreja d'aire
és la pressió de saturació d'aigua a la temperatura de la barreja d'aire
és la humitat relativa de la barreja d'aire
A l'estiu una humitat relativa molt elevada pot dificultar la suor i per tant l'acció
refrescant d'aquesta sobre la pell, a causa d’aquest fet tenim una sensació de xafogor.
2.2.3. UNITATS DE MESURA
- La humitat absoluta: s’ expressa en el Sistema Internacional en grams d'aigua
per metre cúbic d'aire (g/m3).
La humitat relativa que considera la humitat total que pot contenir l'aire a la
temperatura a la què ens trobem i aquesta s’expressa en tant per cent (%).
15
Cal destacar que la humitat que es tindrà en compte en la part pràctica d’aquest
treball serà la relativa, ja que és la que més s’utilitza i és la que ens proporciona el
termohigròmetre que s’utilitzarà.
2.3. LA RADIACIÓ SOLAR
2.3.1. DEFINICIÓ
- La radiació solar és el conjunt de les radiacions electromagnètiques provinents
del sol que arriben al la superfície de la terra. Aquestes radiacions van des de els raigs
infrarojos que tenen una longitud d’ona aproximada de 8000 Armstrong fins als
ultraviolats, la longitud d’ona dels quals es d’uns 4000 Armstrong.
2.3.2. CARACTERÍSTIQUES
- A la Terra la llum que emet el sol és filtrada per l'atmosfera. La intensitat lumínica està
directament condicionada per les estacions, amb un màxim a l'estiu (s’està més a prop
del sol) i un mínim a l'hivern (s’està més lluny del sol), i també pels núvols . La llum
solar es mesura amb un piranòmetre. Un raig de llum emès pel sol triga 8,3 minuts en
arribar a la superfície terrestre. Segons la OMM (Organització Meteorològica Mundial)
la llum solar que arriba al planeta terra és com a mínim d’uns 120 watts per metre
quadrat.
La llum directa del sol té una eficiència lumínica del voltant de 93 lúmens per watt de
flux radiant, on s’inclouen la llum infraroja, la visible i l'ultraviolada; dóna una
luminància aproximada de 100.000 candeles per metre quadrat.
16
Pel que fa a la relació entre la radiació solar i els seus efectes sobre els éssers vius, la
llum del sol és el factor clau en la fotosíntesi de les plantes, un procés d'importància
fonamental per a la vida en la Terra. Per altra banda, en el cas de les persones,
l’exposició excessiva a la radiació solar pot ser perjudicial per la salut.
2.3.3. UNITATS DE MESURA
- La mesura de la radiació solar va directament lligada a la irradiància que és la magnitud
utilitzada per descriure la potència incident per unitat de superfície de tot tipus de
radiació electromagnètica (en aquest cas la solar).
En unitats del sistema internacional es mesura en watts per metre quadrat (W/m2).
2.4. LA CONCENTRACIÓ DE CO₂
2.4.1. DEFINICIÓ
- És la quantitat de diòxid de carboni (CO2) acumulat en un determinat volum. Aquest
compost químic és un gas incolor (invisible), inodor (sense olor), i insípid (sense gust).
No és tòxic però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, ja què és un
gas de més pes que l'aire, i s'acumula més fàcilment en els llocs baixos.
2.4.2. UNITATS DE MESURA
- La concentració de diòxid de carboni en el aire es mesura en Parts per milió (ppm) que
és la unitat utilitzada usualment per a valorar la presència d'elements en petites
quantitats dins d’una barreja. En general, sol referir-se a percentatges en pes (en el cas
17
de sòlids) i en volum (en el cas de gasos). Una altra forma de definir aquesta unitat és
la següent: «la quantitat de matèria continguda en una part sobre un total d'un milió
de parts».
Les parts per milió també es poden expressar com a 1 µg/g, 1 mg/kg o (en el cas dels
fluids) 1 mg/l.
2.4.3. PRINCIPALS PROBLEMES
- La concentració d’aquest gas en l’ambient significa la contaminació de l’atmosfera i la
principal causa del efecte hivernacle. L'augment progressiu de diòxid de carboni en
l’aire ens pot portar al llarg dels anys a un canvi climàtic del nostre planeta. També és
la causa de la boira fotoquímica a les ciutats, produïda majorment per l’activitat de les
fàbriques.
Degut a aquests problemes es va signar el Protocol de Kyoto l’any 2005 on els 192
països signants i corroborants s'havien compromès a disminuir-ne les emissions, però
desgraciadament la major part d’aquests no han complert el pactat.
Normalment, el diòxid de carboni es troba a l'aire fresc (considerat com aire net) en
proporcions variables que oscil·len entre el 0'036% i el 0'039%, però en concentracions
molt elevades, aproximadament 100 vegades més del normal, és mortal. Per tant, es
tracta d'una substància tòxica per a les persones a partir de una concentració del 2%, a
partir d’aquí produeix efectes narcòtics (son) i problemes respiratoris.
En una concentració superior al 3%, el màxim temps que un humà la pot suportar és
d'un quart d'hora. I finalment provoca la mort immediata, per aturada respiratòria
brusca, quan està al 25%.
18
Una habitació no ventilada sol trobar-se amb un 0'3% a 0'4% de diòxid de carboni a
l'aire, per això és important obrir les finestres almenys deu minuts ininterromputs al
dia.
2.5. LUMINÀNCIA
2.5.1. DEFINICIÓ
- És la quantitat de flux lluminós que incideix sobre una determinada superfície o unitat
d'àrea.
L’expressió que quantifica el valor de la luminància:
on:
E V és la luminància, mesurada en lúmens per metre quadrat (lm/m2).
F és el flux lluminós, en lúmens (lm).
S es refereix a l'àrea considerada, en metres quadrats (m2).
2.5.2. UNITATS DE MESURA
- La unitat del Sistema Internacional més utilitzada per representar la luminància o
il·luminació és el lux (lx). També es pot representar, com hem dit anteriorment, en
lúmens per metre quadrat (lm/m2).
19
També existeix una altra unitat de mesura, això sí menys utilitzada, que es fa servir
sobretot als països anglosaxons. S’anomena “foot-candle” (fc) i la seva equivalència
amb el lux és la següent:
1 fc 10 lux 1 lux 0.1 fc
2.6. ÀREA I VOLUM
2.6.1. DEFINICIONS
- L’àrea és un paràmetre referent a l’espai que expressa l'extensió
d'una superfície o forma de dues dimensions al pla. Per entendre millor que és, la
podem considerar com la quantitat de material necessari per crear un model d’una
forma, o la quantitat de pintura necessària per cobrir la superfície amb una sola capa.
L’àrea tindrà un paper molt important en aquest projecte, ja que la mesura de la
superfície del terra, dels tancaments interiors i exteriors i de l’obertura de finestres, és
imprescindible i necessària per poder interpretar correctament les altres mesures
efectuades en les diferents aules que hem escollit.
- El volum, en canvi, és la magnitud física que expressa l'espai que ocupa un cos tenint
en compte les tres dimensions. Però el volum al que ens referim és la capacitat, que la
considerarem com l'espai buit d'alguna cosa que és suficient per contenir a una altra o
altres coses.
- El volum d’alguna de les classes del nostre centre serà el que obtindrem per a poder
treballar àmpliament amb les altres mesures de les magnitud esmentades
anteriorment.
20
2.6.2. UNITATS DE MESURA
- La unitat de mesura de l'àrea en el sistema internacional (S.I.) és el metre quadrat
(m2), una unitat derivada i definida a partir del metre (m).
A partir dels principals prefixos del Sistema Internacional s'obtenen les següents
unitats per donar compte de l’àrea:
Quilòmetre quadrat (km2) = 1.000.000 m2
Decímetre quadrat (dm2) = 0,01 m2
Centímetre quadrat (cm2) = 0,0001 m2
Mil·límetre quadrat (mm2) = 0,000001 m2
També és molt utilitzada l'hectàrea encara que no sigui reconeguda pel Sistema
Internacional), aquesta és equivalent a un hectòmetre quadrat (hm2).
A més podem destacar altres unitats no oficials que s'utilitzen en certs àmbits com
el barn, una unitat d'ordre molt petit i que es fa servir en l'àmbit nuclear.
En el Sistema Imperial d'Unitats (el sistema anglosaxó), la unitat base és la iarda
quadrada, que equival a 0,83612736 m2. A partir d’aquesta s’obtenen la polzada
quadrada, el peu quadrat i l'acre, entre d'altres.
Finalment i com a curiositat, destaquem que en el món agrari al llarg del temps
s'havien utilitzat moltes unitats com per exemple la fanecada, la tafulla o la vessana.
- I la unitat de mesura del volum en el Sistema Internacional és el metre cúbic (m3), que
també es una unitat derivada del metre però el valor del seu exponent és 3
perquè considera aquest número de dimensions. Aquest s’utilitza més per a
quantificar els sòlids però també s’usa el litre, el qual s’usa per als líquids.
A continuació les equivalències més utilitzades que fan referència a un metre cúbic:
21
1.000 litres (líquids)
1.000 decímetres cúbics i 1.000.000 centímetres cúbics (volums més petits)
35,3 peus cúbics (sistema d’unitats als països anglosaxons)
2.7. CABAL HIDRÀULIC
2.7.1. DEFINICIÓ
- El cabal hidràulic és la quantitat de líquid que passa per una determinada secció del
seu recorregut per unitat de temps.
El valor d’aquesta magnitud s’obté a partir de la següent expressió matemàtica:
- On “A” és l'àrea de la secció de la canonada o tub en metres quadrats (m²) i “u” la
velocitat a cada punt d’aquesta en metres partit per segon (m/s). Com la velocitat no
té per què ser uniforme al llarg de tot el recorregut cal integrar-la a través de tota
l'àrea.
2.7.2. UNITATS DE MESURA
- En unitats del Sistema Internacional s'expressa en metres cúbics partit per segon
(m3/s), o en litres partit per segon (l/s), en el cas dels cabals més reduïts.
En hidràulica, si es parla de canonades, el cabal s’expressa en litres partit per segon
(l/s), però per fer referència al cabal de canals i rius, s’utilitza com a unitat el metre
cúbic partit per segon (m3/s).
En la nostra experiència, on mesurarem el cabal dels radiadors encarregats de la
calefacció, utilitzarem com a unitat de mesura el litre partit per hora (L/h).
22
2.8. ENERGIA ELÈCTRICA
2.8.1. DEFINICIÓ
- L’energia elèctrica o electricitat és aquell tipus d’energia que s’utilitza per dur a terme
un determinat treball i s’obté a partir de l’existència de una diferencia de potencial
entre dos punts, on s’estableix un corrent elèctric entre ambdós, quan aquests estan
units per un conductor elèctric.
Aquesta es manifesta com a corrent elèctric, és a dir, com el moviment de càrregues
elèctriques negatives (electrons), a través d'un cable conductor metàl·lic com a
conseqüència de la diferència de potencial que un generador, col·locat en els seus
extrems, produeix.
- També en podem destacar la potència elèctrica que és una magnitud directament
relacionada amb l’energia elèctrica però que posa en joc la variable del temps. Per
tant, la potència és la quantitat d’energia lliurada o absorbida per un element en un
temps determinat.
2.8.2. UNITATS DE MESURA
- La unitat que dona compte de l’energia elèctrica en el Sistema Internacional és el Joule
(J). S’utilitza per referir-se al treball, al calor i a qualsevol altre tipus d’energia.
Aquesta es pot definir com el treball que fa una força d'un newton quan el punt on
s'aplica recorre un metre en la mateixa direcció que aquesta força. Tenint en compte
les unitats de les magnituds de les quals deriva s’expressa en quilogram per metre
quadrat dividit entre segon al quadrat (kg*m/s2).
Però aquesta unitat pot ser definida de diverses maneres ja que l’energia elèctrica pot
ser utilitzada en diferents àmbits de la física:
23
El treball necessari per moure una càrrega elèctrica d'un coulomb (C) en
una diferència de potencial d'un volt (V).
El treball realitzat per un circuit elèctric per fer circular un corrent
elèctric d'un amper (A) a través d'una resistència elèctrica d'un ohm (Ω) durant
un segon (s).
El treball requerit per produir la potència d'un watt (W) durant un segon (s).
- A més a més, aquest tipus d’energia pot ser mesurada amb altres unitats molt
freqüents en l’àmbit de l’electricitat i relacionades directament amb la potència com
són el watt per hora (W*h) i alguns submúltiples com el quilowatt hora (kWh) i el
megawatt hora (MWh).
- Les conversions més importants de les unitats referents a l’energia elèctrica són les
següents. 1 joule (J) equival a:
1 newton per metre (N*m)
1 watt segon (W*s)
2,7778·10−4 watts hora (W*h)
2,78·10−7 quilowatts hora (kW*h)
6,24150974 × 1018 electró volts (eV)
0,239 calories (cal)
24
3. PASSEM A L’ACCIÓ: OBTENCIÓ I INTRODUCCIÓ DE DADES
3.1. CREACIÓ DE LES AULES
- La pàgina web(2) on introduirem posteriorment totes les dades, ens demana una sèrie
de requisits mínims per a cada aula en la que vulguem efectuar les pertinents mesures.
Aquestes dades necessàries per la creació de les aules no s’han d’obtenir en continu
sinó que es mesuren en un moment determinat ja que són constants.
- Les dades necessàries son les següents: el centre on s’obtindran (el donem quan ens
registrem a la pàgina), el nom de l’aula, una petita descripció (si es una aula de
dimensió convencional o no), el volum (mesura de l’espai interior), la superfície
(mesura de l’àrea de la planta), orientació (punt cardinal al que s’orienta el tancament
exterior més gran), potència de la il·luminació artificial (potència elèctrica que sumen
les làmpades fluorescents instal·lades), il·luminació artificial (mesura de la luminància
aconseguida en les millors condicions sense il·luminació natural), superfície de les
finestres (mesura del àrea dels vidres de les finestres a l’exterior), superfície de
tancament exterior (mesura de l’àrea de les parets de l’aula que donen a espais
exteriors a l’edifici que la conté) i per últim la superfície de tancament interior (mesura
de l’àrea de les parets de l’aula que donen a espais interiors a l’edifici que la conté).
25
Nosaltres hem decidit escollir 4 aules per a crear: l’aula d’informàtica, l’aula de
tecnologia, l’aula de 2on de Batxillerat A i l’aula de 2on de Batxillerat C.
- A continuació exposarem com hem efectuat les mesures per obtenir els paràmetres
bàsics (esmentats abans) per a poder crear les aules. El procés es repetirà de manera
igual a cada aula.
3.1.1. OBTENCIÓ DE DADES PER A CREAR LES AULES
Volum:
Per obtenir aquest paràmetre hem utilitzat el “Distanciòmetre làser (PCELDM50)”.
Hem ficat l’opció que ens permet comptar el que mesura el propi aparell per així poder
recolzar-lo a la paret o al terra i obtenir unes mesures més precises i de forma més
còmoda sense càlculs innecessaris.
Per mesurar el volum de l’aula en la que efectuem les mesures l’únic que hem de fer
es posar l’opció “volum” i prémer el botó vermell dues vegades (un cop per a que es
pugui apuntar amb el làser i un segon cop per a obtenir la mesura) per a mesurar en
26
ordre indiferent l’amplada i la llargada, i això si, en última posició l’alçada del terra al
sostre. L’aparell farà automàticament el càlcul del producte d’aquestes tres mesures.
Superfície:
Aquesta mesura l’efectuarem també amb el distanciòmetre làser, l’únic que varia
respecte l’obtenció del volum és que hem posat l’aparell en mode superfície,
d’aquesta manera haurem de mesurar de la mateixa forma que en el procés anterior
només l’amplada i la llargada. L’aparell també ens farà un càlcul automàtic però
aquesta vegada amb aquestes dues mesures.
Orientació:
Les aules que formen part del nostre estudi només ocupen dues orientacions: la nord i
la sud. Degut a l’orientació que presenta l’edifici. Totes les aules que donen al carrer
estan orientades al Sud i les que donen a l’interior de l’institut, o sigui, al pati estan
orientades al Nord.
Potència il·luminació artificial:
Es un dels pocs paràmetres que no hem necessitat aparells de mesura. L’únic que hem
fet ha set comptar el nombre de fluorescents de l’aula (sense comptar el de la pissarra)
i multiplicar-lo per la potencia de cadascun que és de 58 W (ho posa en el mateix tub).
Il·luminació artificial:
Per efectuar aquesta mesura hem fet ús del Luxímetre (PCE-174). Les mesures de la
luminància amb aquest aparell es poden efectuar de diverses maneres:
27
Fer una quadricula imaginaria de l’aula i situar l’aparell en quatre llocs diferents i
desprès fer la mitjana aritmètica dels valors obtinguts, fer moltes mesures repartides
per l’aula i fer també la mitjana aritmètica o col·locar el luxímetre en el centre
geomètric de l’aula a l’altura del nivell d’una taula. Nosaltres ens hem decantat per
l’última opció, ja que vindria a ser un valor estàndard i, al cap i a la fi, la mitja de tota
l’aula.
Una vegada hem col·locat l’aparell en el centre geomètric de l’aula, destapem el
protector de la cèl·lula fotosensible i abans de prémer el botó “RANGE” ens
assegurem de que esta en el mode “Lux”.
Per obtenir el valor de la luminància artificial hem fet dues mesures a cada aula: una
amb tots els llums oberts i una altra amb tots els llums apagats (per així obtenir el
valor de la luminància natural) i els hem restat posteriorment.
Superfície de les finestres:
Hem descobert que cada bloc de finestres es de la mateixa superfície i que per saber la
superfície total de cada aula hem de multiplicar el valor d’un bloc de finestres pel
nombre de blocs que hi ha (a vegades els blocs de finestres tenen la meitat de
superfície que la dels convencionals).
Per mesurar l’àrea d’un bloc de finestres convencional hem decidit mesurar un de
l’aula de tecnologia i ho hem fet de la manera explicada anteriorment amb el
distanciòmetre làser en el mode “superfície”.
28
Superfície de tancament exterior:
El mesurador de distancies ha tornat a ser emprat en aquest paràmetre. Hem mesurat
l’àrea de la paret que dona a l’exterior ja que en totes les aules (excepte la de
informàtica que n’hi ha dos) només hi ha una paret que doni a l’exterior de l’edifici.
Hem configurat prèviament el mode “superfície” i hem efectuat la mesura de la
llargada de la paret i de l’alçada del terra al sostre. Com en la majoria dels casos la
superfície exterior coincidia amb les finestres teníem que calcular la diferencia entre
l’àrea de la paret i la superfície de finestra.
En l’aula d’informàtica a part de la paret amb finestres que dona a l’exterior també hi
ha una altra sense finestres i que hem de sumar a l’anterior per obtenir la superfície
total de tancament exterior en aquesta aula.
Superfície de tancament interior:
Aquest és l’últim valor per a crear les aules de la web de la Motxilla Bioclimàtica i és
l’últim cop que utilitzarem el distanciòmetre en el nostre projecte de recerca.
Consisteix bàsicament en obtenir l’àrea total de les parets que donen a l’interior de
l’institut, i això ho aconseguim de la mateixa manera que sempre, obtenim la
superfície de les parets i les sumem.
3.1.2. DADES OBTINGUDES A CADA AULA I CLASSIFICADES
- Una vegada obtenim les dades les hem de revisar per verificar si són correctes, a més
a més, les hem d’arrodonir i han de quedar expressades sense decimals ja que el lloc
web on les pugem no tolera els decimals i talla el nombre a partir del punt sense fer un
arrodoniment.
29
Una vegada hem pujat les dades a la Calculadora (lloc web on pujarem totes les dades
obtingudes) ja podem crear les aules. L’aparença de cada aula és la següent:
Aula d’Informàtica:
Aula de Tecnologia:
30
Aula de 2on BAT A:
Aula de 2on BAT C:
31
3.1.3. INTERPRETACIÓ DE LES DADES OBTINGUDES
- Fent un balanç dels volums podem concloure que tenim dues aules (Informàtica i
Tecnologia) que doblen les dimensions d’una aula convencional (2on BAT A) i una
última aula (2on BAT C) que és d’unes dimensions lleugerament inferiors a la de 2on
de Batxillerat A.
De les superfícies poca cosa a dir ja que segueixen el mateix patró que el volum.
- Pel que fa a les orientacions podem concretar que tres aules (Tecnologia, 2on BAT A i
2on BAT C) donen cara al Sud i que l’aula d’informàtica dona cap al nord cosa que
explica la poca llum natural que rep.
- De la potència d’il·luminació podem confirmar que com més gran és l’aula més
potència per a il·luminar és necessària.
- Fen referència a la il·luminació, podem dir que no tan sols depèn de la potència
elèctrica dedicada en fer funcionar les làmpades sinó que també del volum de l’aula i
en la distribució de les llums en el sostre.
Ja que si observem la diferencia de luminàncies entre l’aula de tecnologia i la
d’informàtica comparant el volum que es casi el mateix i la potència que es la mateixa
també, només ens queda dir que la causa d’aquesta diferencia és la distribució de les
làmpades.
- Els blocs de finestres son diferents en cada aula, i podem afirmar que la superfície de
finestra és més gran a l’aula de Tecnologia, una mica més petita a la d’Informàtica,
una mica menor a la de 2on de Batxillerat A i molt més petita a l’aula de 2on de
Batxillerat C (que només te mig bloc de finestra convencional).
32
- I de les superfícies de tancament exterior i interior poca cosa a dir, només dir que les
diferències entre les quatre aules es produeixen ja que en el cas de la superfície
exterior cal restar l’àrea de finestra i també cal tenir en compte el nombre de parets
que donin al exterior.
3.2. COMPORTAMENT BIOCLIMÀTIC EN LES AULES
- Una vegada ja hem creat les aules al lloc web de la motxilla bioclimàtica, hem de
començar a obtenir dades per a posteriorment introduir-les en la mateixa pàgina i així
poder estudiar el comportament bioclimàtic de les nostres aules.
Però abans de començar a obtenir dades hem de saber quines són les que necessitem i
per tant hem de conèixer a fons la “Calculadora”.
3.2.1. LA CALCULADORA
Què és?
- La calculadora és una de les nostres dues principals eines de treball (l’altra eina és el
conjunt d’aparells digitals que ens ajuden a dur a terme les diferents mesures).
És l’encarregada d’emmagatzemar les dades que anem introduint en ella i també de
fer els càlculs necessaris per a conèixer els diferents índex de confort bioclimàtics i les
gràfiques que ens ajudaran a fer una millor interpretació dels resultats obtinguts.
Quines dades demana?
- Una vegada entrem a qualsevol de les aules creades, ens surt el següent:
33
En la imatge anterior podem distingir els següents apartats: el nom de l’aula i del
centre, la descripció de l’aula, les dades corresponents i per últim el calendari de
mesures.
- El calendari de mesures és el que ens permetrà introduir les dades dels dies que
seleccionem per a fer les mesures. Una vegada accedim a un dels dies desitjats ens
apareixen les següents opcions:
34
L’entrada de dades i a la seva dreta tenim l’opció de veure els resultats i classificació
bioclimàtica de l’aula (aquesta opció té un paper fonamental en la interpretació de les
dades).
- Si entrem a l’apartat “Entrada de dades” ens apareix una altra pàgina amb dues altres
opcions:
Les mesures d’interior com el seu propi nom indica són aquelles dades relacionades
amb l’interior de l’espai o aula on es treballa, podríem dir que és la part més important
referent a les mesures ja que demana una quantitat molt més gran de dades que
l’apartat de “Mesures d’exterior”.
I les mesures d’exterior que com també evidencia el seu nom són les dades associades
a l’entorn on es situa l’espai o aula on es dur a terme l’experiència.
35
A continuació us deixo les imatges dels dos apartats anteriors i una breu explicació de
cadascun:
Mesures a l’interior:
Les mesures a l’interior de l’aula es divideixen en sis parts: l’activitat (que fa referència
a les persones que es troben en l’aula), l’aire (que té en compte tres magnituds molt
importants com la temperatura, la humitat relativa i la concentració de CO2), la llum
(dades de luminància natural + artificial en lux), la calefacció (que conté la temperatura
d’entrada i sortida dels radiadors i el cabal que circula pels tubs d’aquests), la
il·luminació artificial (només llum artificial en lux) i els tancaments (que té en compte
la temperatura de les superfícies opaques, la irradiància i la superfície de captació).
Les dades s’han de introduir en les mateixes unitats en que són demanades i durant
períodes de una hora on el valor elegit ha de ser el valor mitjà pertinent. Seguidament
us ofereixo dos exemples en imatges de les parts que constitueixen les mesures
d’interior:
36
Activitat:
Aire:
37
Mesures a l’exterior:
L’apartat de les mesures d’exterior té una aparença molt més resumida que el
d’interior i les dades que demana només són referents a l’ambient i a la intensitat
energètica que prové del Sol (irradiància solar). Les dades que necessita són les
següents: temperatura, humitat relativa, concentració de CO2 i la irradiància (en un pla
vertical orientat al sud).
38
La manera d’introduir les dades és la mateixa que a l’opció de mesures d’interior.
S’han de escriure en les unitats demanades per la “Calculadora” i s’ha d’agafar també
el valor mitjà horari.
- Si tornem una mica enrere, justament després de seleccionar el dia en el que volem
introduir les mesures, podem veure l’apartat mencionat anteriorment anomenat
“Resultats. Classificació bioclimàtica de l’aula”. Una vegada entrem en ell ens
apareixerà el següent:
Totes aquestes opcions ens ajudaran a interpretar correctament les dades que pugem.
Els diversos punts que constitueixen l’apartat de “Resultats. Classificació bioclimàtica
de l’aula” són aquests:
Índexs de qualitat ambiental: Aquest punt està dividit en tres índexs diferents que
donen constància de la qualitat ambiental. Aquests índexs són els de la qualitat
higrotèrmica (humitat i temperatura), respiratòria (CO2) i lumínica (luminància).
Balanç energètic: Dona compte del guanys (solars, de calefacció i interns), les pèrdues
(ventilació-infiltració i tancaments) i l’emmagatzemament (inèrcia tèrmica) energètics
que és produeixen en l’aula en el transcurs del dia seleccionat.
39
Índexs de qualitat bioclimàtica: Els índex que ens calcula la web fan referència a la
qualitat bioclimàtica solar (IBS), de calefacció (IBC), ventilació/infiltració (IBVI) i de
tancaments (IBT). A més a més, en aquest apartat podem aconseguir paràmetres com
els Graus-dia (°C) o la radiació diària (kWh/m2).
Índexs específics: En aquest apartat es troben altres indicadors bioclimàtics com el
d’eficiència d’iluminació i el factor de llum natural. I també la renovació i la ventilació
en períodes d’una hora.
Avaluació energètica: Aquí tenim accés als consums estimats (en guanys i pèrdues)
que tindrà l’aula al llarg de tot el curs, expressats en kWh/m2.
Seguidament adjunto algunes de les pàgines de l’explica’t anteriorment:
Índexs de qualitat ambiental
40
Balanç energètic
Índexs de qualitat bioclimàtica
Índex específics
41
3.2.2. OBTENCIÓ DE DADES
- Primer de tot hem de seleccionar dues de les quatre aules que hem creat per centrar
tots els nostres esforços en aquestes, ja que no disposem del temps necessari ni de les
comoditats pertinents.
Finalment hem decidit seleccionar les aules de Tecnologia i la d’Informàtica per al
nostre estudi, ja que sempre les tenim a l’abast (gràcies a la nostra tutora Sílvia Faus
que forma part del Departament de Tecnologia) i a més a més els aparells els podem
tenir allà sense cap problema i disposem d’ordinadors que ens ajudaran a
emmagatzemar les mesures obtingudes (amb l’opció de l’aula virtual per poder accedir
des de la nostra casa a les mesures que obtinguem en el centre).
Aquí tenim el plànol de la planta segona de l’Institut Samuel Gili Gaya que conté les
dos aules (marcades en vermell) on farem les mesures:
42
- Una vegada hem elegit les aules on farem les mesures, també hem d’elegir els dies del
calendari on introduirem les dades que obtinguem. De cada aula agafarem 5 dies que
és una setmana en horari escolar. Per l’aula de tecnologia les mesures introduïdes
seran del dia 21 al 25 de Novembre de 2011. I per l’aula de informàtica els dies
seleccionats seran la setmana del 12 al 16 de desembre de 2011.
Per començar obtindrem les dades pertinents a l’apartat de la web de la calculadora
de “Mesures a l’interior”.
Mesures a l’interior:
Activitat:
- En aquest apartat no utilitzarem els aparells de mesura, ja que aquest dona compte de
l’energia interior dels cossos de les persones que es troben en l’aula. Tenint en compte
la taula següent:
Podem concloure que la taxa metabòlica per cada persona que ocupa l’aula (incloent
al professor) és de 100 W/m2. D’aquesta manera omplirem totes les caselles referents
a la taxa metabòlica amb la xifra 100.
43
L’únic que ens faltarà serà l’ocupació (el nombre de persones), que el coneixem ja que
ens han subministrat uns horaris (disponibles al annex) amb totes les classes que es
duen a terme en aquestes aules en una setmana.
Aire:
- Aquest apartat com ja he dit anteriorment dona compte de la temperatura, la humitat
i la concentració de CO2. I per mesurar aquets paràmetres utilitzarem dos dels aparells
que formen la motxilla bioclimàtica: “l’estació meteorològica (PCE-FWS 20)” i el més
important que és el “Mesurador de la concentració de CO2 (CDL210)”.
- Primer de tot explicaré com podem obtenir les dades (de temperatura interior i
humitat relativa) amb l’estació meteorològica. Per aquestes dades no necessitem
l’estació meteorològica en sí, es a dir, utilitzarem el comandament tàctil que s’ha de
deixar a l’interior de l’aula i en un lloc lluny de les mans de tercers com per exemple un
armari.
Per a que s’enregistrin les dades, tant d’interior com d’exterior, no és necessari cap
programació manual (excepte per a configurar l’hora i la data) a través dels botons
tàctils, ja que ho fa de forma automàtica. Però per a guardar-ho a l’ordinador en
format Excel si que és necessari un software que inclou el mateix aparell en un CD i
que s’anomena ”EasyWeather”.
Una vegada està instal·lat el programa, connectem a l’ordinador, per mitjà del cable
USB, el comandament tàctil. El software ens detectarà l’aparell automàticament i
haurem complir els passos següents:
44
1) Seleccionem la ruta: Record>History.
2) Una vegada estem a l’apartat “History” hem de seleccionar el període de dies que volem i fem
clic a “Search”.
45
3) Per últim fem clic a “Export...” i seleccionem el format “.xls”:
D’aquesta manera obtenim les mesures d’interior (i totes les que ens ofereix l’estació)
per poder treballar amb elles amb l’ordinador.
- Però també hem d’obtenir les dades de CO2 i per això a continuació explicaré el
funcionament del “Mesurador de concentració de CO2 CDL210”. I cal dir, que aquest
aparell no mesura tan sols la concentració de diòxid de carboni sinó que també els
altres paràmetres (temperatura i humitat relativa) de l’apartat “Aire”. El funcionament
d’aquest aparell es divideix en dues parts: la configuració manual del aparell i l’ús del
software per exportar les dades en format “Excel”.
Pel que fa a la configuració manual de l’aparell, cal dir que s’ha de configurar l’hora
prèviament (a l’annex podem trobar les instruccions). A més a més hem de configurar
els intervals d’enregistrament de dades ( 900 segons entre cada mesura).
46
L’enregistrament de dades és molt fàcil, només hem de prémer durant uns segons el
botó “LOG” i quan a la pantalla aparegui la paraula “rec” ja estarà disponible per a
gravar.
Un cop ha transcorregut el període d’enregistrament hem de passar aquestes dades a
l’ordinador. I per dur a terme això necessitem instal·lar un software anomenat
“Wöhler CDL 210”.
Una vegada hem instal·lat el programa, connectem l’aparell amb l’ordinador a través
del cable USB i seguim els següents passos:
1) Mantenim el dit en el botó “ESC” de l’aparell fins que hagi desaparegut la
paraula “rec” de la pantalla (l’aparell ja estarà disponible per transmetre dades
a l’ordinador).
2) Una vegada hem obert el programa “Wöhler CDL 210”, fem clic a l’opció “Read
Data” i el programa obtindrà totes les dades de l’última gravació feta.
47
3) Una vegada s’han carregat les dades, fem clic amb el botó dret del ratolí sobre
la gravació pertinent (en la imatge ombrejada en blau) i seleccionem
seguidament l’opció “Export” (guardem l’arxiu en format “.csv”):
I així obtenim les dades de l’apartat “Aire” de la pàgina de la “Calculadora” amb el
mesurador de CO2.
48
Llum:
- En aquest apartat hem d’omplir la taula amb les dades de luminància artificial i natural
(en lux). Però hi ha un problema, el luxímetre no mesura dades en continu per tant
hem tingut que fer una estimació dels resultats.
- Primer de tot hem considerat que la luminància en les aules en les hores de
penombra és zero (de 0 a 6 h i de 19 a 24 h).
A més a més hem considerat que en les hores on es fa classe es treballa amb tots els
llums encesos. Per tant hem sumat la dada de luminància artificial que teníem (en la
creació de les aules) amb possibles mesures de la luminància natural.
Calefacció:
- En aquest punt ens demanen la temperatura d’entrada i de sortida dels radiadors i el
cabal d’aigua (en L/h) que circula en aquests.
Per a mesurar la temperatura d’entrada i sortida del sistema calefactor, utilitzarem el
“termòmetre multicanal de contacte (PCE T390)”. Aquest aparell és el menys complex
pel que fa a l’ús (parlant d’aparells de mesura en continu) ja que no precisa de cap
programa informàtic per emmagatzemar les dades.
Per a posar-lo a punt per a enregistrar, primer de tot, com en tots els aparells anteriors
hem de configurar la dada, l’hora i l’interval de gravació (manual d’instruccions a
l’annex). Una vegada ho hem fet, hem de localitzar els tubs d’entrada i sortida del
radiador, i enganxar amb cinta adhesiva els dos cables de contacte amb els respectius
tubs.
49
El posem en opció de gravar durant el temps que vulguem. Quan ja vulguem passar les
dades, hem de treure l’opció “rec” de l’aparell i seguidament extreure la targeta SD.
Aquesta targeta la introduïm en un adaptador USB (que ve amb la caixa) i la
connectem a l’ordinador a través del port corresponent. Busquem el dispositiu
extraïble en l’ordinador i l’obrim. En la carpeta que s’obre es troba un document tipus
“Full de càlcul” o “Excel” amb totes les dades enregistrades com aquest:
D’aquesta manera obtenim les mesures corresponents a la temperatura de l’apartat
“Calefacció”.
- Però encara ens queda el cabal, que com hem dit anteriorment és la quantitat de
líquid que passa per una determinada secció en un determinat temps.
50
Per la mesura d’aquest paràmetre també hem tingut un problema, ja que
malauradament l’aparell que s’encarrega de mesurar aquesta magnitud no ens ha
arribat i no hem pogut fer ús d’aquest.
Per això hem estimat un valor únic a partir de la taula següent:
Hem considerat les aules com si fossin una sala i hem seleccionat un cabal (en
funcionament) de 0.0296 l/s. Com la unitat de mesura demanada per la calculadora és
de l/h, fem la corresponent conversió:
0.0296 𝑙
𝑠 =
3600 𝑠
1 ℎ = 106.56
𝑙
ℎ
51
A l’hora dels càlculs la xifra de 106.56 l/h la considerarem com el cabal quan la
calefacció està en funcionament. Per el contrari si la calefacció no està engegada
considerarem un cabal nul. Tenint en compte l’horari de funcionament del sistema de
calefacció (de 7h a 13h i de 15h a 16h) podrem acabar tot l’apartat de calefacció.
Il·luminació artificial:
- En un principi, en aquest punt s’havien d’introduir dades referents a la il·luminació
artificial (lux). Però a causa d’un error intern de la web de la “Calculadora”, les dades
que hi ha són les mateixes que en l’apartat de “Llum”. I si escrius valors en aquesta
pàgina, els valors que hi havia en “Llum” són substituïts. Per tant hem decidit no
escriure cap valor.
Tancaments:
- En els treballs de investigació sempre apareixen problemes i aquest és l’únic apartat
on no hem ficat informació. En un principi, teníem només que mesurar en forma
contínua la temperatura de les parets i la irradiància solar, però hem tingut problemes
amb els dos aparells.
Per una banda, no teníem cap termòmetre de contacte disponible ja que el multicanal
el teníem ocupat amb les mesures de calefacció i el termòmetre infraroig no realitza
mesures en continu.
I per l’altra banda, no vam saber posar a punt el piranòmetre, no el podíem programar
per a la gravació i les mesures puntuals que fèiem no eren molt significatives (un
màxim de 10 W/m2.
52
Mesures a l’exterior:
Dades de l’activitat i l’ambient:
- En aquest apartat exclusiu per a les mesures d’exterior (temperatura, humitat, CO2 i
irradiància solar), hem fet ús de la pàgina web del “Servei meteorològic de Catalunya”.
D’aquest lloc web hem aconseguit dades de la temperatura mitjana i de la humitat
relativa exteriors provinents de l’estació meteorològica de la Bordeta (Lleida). I també
de la irradiància solar, però aquesta l’hem extret de les dades facilitades per l’estació
meteorològica de Raïmat (Lleida).
A continuació mostraré el procediment pas a pas per obtenir les dades anteriors per
mitjà de la web del “Servei meteorològic de Catalunya”:
1) Escrivim en la barra de navegació aquest enllaç: http://www.meteo.cat
53
2) Seguidament fem clic a l’opció “Dades meteorològiques” del costat esquerra i
ens apareixerà el següent:
3) A continuació seleccionem l’opció anomenada “Estacions automàtiques (XEMA)”:
54
4) I en el mapa de Catalunya que ens apareix fem un clic sobre la comarca del
Segrià:
A partir d’aquí podem fer dos coses: entrar a l’estació de la Bordeta per agafar
dades de temperatura i humitat o anar a la de Raïmat per aconseguir la
irradiància solar.
55
5) Seleccionem l’estació que volem clicant a la icona que té forma de graella a la
seva dreta:
La Bordeta:
Raïmat:
56
Cal tenir dues coses en compte:
1) El dia s’ha de seleccionar amb el calendari que hi ha a la part superior i
quan ja estigui elegit s’ha de fer clic a “Cercar”.
2) El tram horari està expressat en temps universal (T.U). Cal sumar 1h en
horari d'hivern i 2h en horari d'estiu per passar a l'hora oficial.
- Pel que fa al CO2 no hem trobat dades en el “Servei meteorològic de Catalunya” però
hem omplert l’espai de cada hora amb 380 ppm, que és una dada efectuada
puntualment a l’exterior del centre.
Si es compara amb el nivell promig de diòxid de carboni a les ciutats europees(3) que és
de 640 ppm s’observa que és bastant menor. Això es deu a la localització del nostre
institut, que és molt proper al riu Segre (hi ha molta vegetació) i està molt aïllat del
centre de la ciutat (del tràfic).
57
3.2.3. DADES I RESULTATS OBTINGUTS
- Com hem fet molts dies (10 en total) i la variació de les dades es va repetint
periòdicament, en aquest treball per escrit només presentaré les dades d’un dia per a
cada aula. La resta de dades que no ofereixo aquí i que també formen part del projecte
es poden trobar fàcilment en el següent enllaç:
“http://www.ukuntic.com/demos/motxilla/calculadora/centres/Institut%20Gili%20i%20Gaya”
- Començarem per l’aula d’informàtica en el dimecres dia 14/12/11:
Mesures d’interior:
Activitat:
58
Aire:
59
Llum:
60
Calefacció:
(*) Les dades d‘ il·luminació artificial i de tancaments no les adjunto pels motius
explicats anteriorment.
61
Mesures d’exterior:
62
Resultats i classificació bioclimàtica de l’aula:
Índexs de qualitat ambiental:
- Es pot observar com la relació de temperatura i humitat manté uns valors elevats
durant la matinada i a mesura que es va entrant en horari escolar sofreix una
progressiva disminució fins que s’apaga la calefacció per primer cop a les 13 h. A partir
d’aquesta hora els valors van augmentant més lentament.
- Aquí es veu clarament una gran pujada de luminància entre les 10h i les 15h, això ens
indica les hores en les que s’han fet classe (obrint tots els llums). La resta de temps la
gràfica es manté mont constant ja que aquesta aula amb orientació Nord rep molt
poca llum del sol i a més a més les reixes resguarden molt de la llum solar.
63
- En la mateixa franja horària on es podien observar els valors superiors de llum podem
veure que és una zona on es troben els valors més elevats de concentració de diòxid
de carboni amb uns màxims molt propers a 2500 ppm (seria recomanable ventilar una
mica perquè aquets nivells màxims de diòxid de carboni no són tòxics però poden
baixar el rendiment del alumnat).
Balanç energètic:
- En el cas dels guanys solars no hi ha variacions a causa de la falta de dades. Pel que fa
a calefacció, s’observa una pujada des de que s’encén a les 7h fins que s’apaga a les
13h (amb una lleugera davallada immediatament després de ser posada en marxa).
Més tard quan torna a ser posada en marxa de 15h a 16h també s’observa un petit
màxim i una vegada està apagada torna a valors nuls. I en referència als guanys interns
podem observar una gran pujada mentre fan classe els alumnes.
64
- Les pèrdues causades per la ventilació-infiltració són positives entre les 8h i les 10h
que no hi ha alumnes fent classe i són negatives (per tant guanys) mentre hi ha classes
amb mínims al voltant dels -20 kWh/m2. A continuació continuen havent pèrdues
positives mentre no hi ha alumnes i funciona la calefacció. Les dades de tancaments no
les puc comentar ja que són menys fiables a causa de falta de dades.
- L’emmagatzemament mostra també moltes pèrdues negatives d’inèrcia tèrmica, la
gràfica mostra certa relació amb la de pèrdues comentada en el gràfic anterior.
Índexs de qualitat bioclimàtica:
Graus-dia: 12,183 °C
Radiació diària: 1,826 kWh/m2
Índex de qualitat bioclimàtica de calefacció (IBC): 0,004 (A )
Índex de qualitat bioclimàtica de ventilació/infiltració (IBVI): 0,004 (A )
65
Índex de qualitat bioclimàtica de tancaments (IBT): 0,008 ( )*
Índex de qualitat bioclimàtica solar (IBS): 0,000 (C )*
(*) índexs que no podem analitzar per falta de dades.
- Dels índexs de qualitat bioclimàtica de calefacció i ventilació/infiltració podem dir que
tenen el qualificatiu (A) que vol dir “Alta”. Per tant en el nostre centre podem presumir
de una alta qualitat d’aquets paràmetres.
Índexs específics:
- Pel que fa a l’índex d’eficiència d’il·luminació (VEEI) podem considerar que és regular si
considerem la taula següent:
Avaluació energètica:
- Podem destacar els guanys en calefacció que es poden dur a terme en un futur.
66
- Aquí ens indica les pèrdues negatives de ventilació que poden ocórrer en el proper
curs (d’aquestos gràfics d’avaluació energètica no podem extreure conclusions molt
sòlides ja que s’han estimat moltes dades i altres no s’han pogut efectuar).
- I ara ve el torn de les mesures fetes a l’aula de tecnologia en el dimecres dia 23/11/11:
Mesures d’interior:
Activitat:
67
Aire:
68
Llum:
69
Calefacció:
(*) Taules de il·luminació artificial i tancaments no adjuntades.
70
Mesures d’exterior:
71
Resultats i classificació bioclimàtica de l’aula:
Índexs de qualitat ambiental:
- La relació higrotèrmica comença a augmentar a les 9h que és quan comencen les
classes i comença a disminuir quan s’acaben aproximadament les 15h.
- Els valors més elevats d’iluminació s’adquireixen quan es duen a terme les classes
pertinents en aquesta aula. Amb una davallada de 12h a 13h que no s’hi fa cap classe.
72
- Aquí es veu clarament degut a la falta de hipèrbola en el gràfic que s’han donat uns
valors estàndards estimats, on els màxims valors (1000 ppm aproximadament) es
troben en horari escolar. Amb aquests valors de diòxid de carboni en l’ambient es pot
treballar amb normalitat, no és del tot òptim com el de l’exterior, però està bastant bé
per ser a l’interior de l’aula.
Balanç energètic:
- Com ja he dit moltes vegades i no cal que hem repeteixi, no comentarem les dades
solars. Si ens fixem en la calefacció, podem observar que els guanys augmenten durant
el seu funcionament. Tot i que, no són molt elevats ja que les mesures es van efectuar
en el novembre i les temperatures són més elevades que al desembre. I els guanys
interns mostren una certa inestabilitat però es produeixen durant el transcurs de les
classes.
73
- Referint-nos només a la gràfica de ventilació-infiltració, s’observa que la majoria de
pèrdues son de caràcter negatiu (exceptuant unes pèrdues pròximes als 10 kWh/m2 en
les 7h).
- El gràfic corresponent a l’emmagatzemament de la inèrcia tèrmica mostra una certa
relació amb les pèrdues de ventilació.
Índexs de qualitat bioclimàtica:
Graus-dia: 9,063 °C
Radiació diària: 2,643 kWh/m2
Índex de qualitat bioclimàtica de calefacció (IBC): 0,003 (A )
Índex de qualitat bioclimàtica de ventilació/infiltració (IBVI): 0,012 (A )
74
Índex de qualitat bioclimàtica solar (IBS): 0,000 (C )*
Índex de qualitat bioclimàtica de tancaments (IBT): 0,001 ( )*
(*) índexs no comentats per falta de dades.
- Si ens fixem en la radiació diària veurem que és superior a la de l’aula d’informàtica ja
que al novembre el sol irradia amb més força que al desembre.
Finalment, si parlem dels índexs bioclimàtics de calefacció i de ventilació/irradiació,
obtenim com en l’estudi del dia 14/12/11 a l’aula d’informàtica també una qualificació
alta.
Índexs específics:
- Si parlem de l’índex d’eficiència i il·luminació podem dir que no és molt eficient ja que
no compleix el següent: [VEEI< 1,8].Però com s’hi aproxima molt el podem considerar
com l’òptim.
75
Avaluació energètica:
- Aquests dos gràfics són idèntics als de l’apartat d’avaluació energètica dels resultats
anteriors, per tant, o la pàgina web de la “Calculadora” té aquest error per a corregir o
realment ha de ser així ja que és una previsió del balanç energètic en el proper curs.
76
3.2.4. ALTRES RESULTATS I CONCLUSIONS
GRÀFICS DEL COMPORTAMENT DEL CO2 AL LLARG D’ALGUNS DIES:
- El gràfic corresponent als dies 9, 10, 11, 12 i 13 de desembre de 2011 mostra com el
diòxid de carboni va augmentant progressivament durant les classes del divendres dia
9 i torna a baixar als valors mínims de 500 ppm durant tot el cap de setmana (dies 10 i
11). Aquests valors continuen disminuint fins que s’inicien les classes del dilluns dia 12
on torna a augmentar fins a valors superiors als 2500 ppm i tornar a baixar al final de
les classes. El comportament mostrat durant el dia 13 mostra algunes anomalies que
fan impossible la interpretació corresponent.
Aquest gràfic també conté dades pertinents a la temperatura i a la humitat, on es veu
a simple vista una correspondència entre elles, quan un augmenta l’altra disminueix i a
la inversa.
77
- Aquest és el gràfic corresponent als dies 13, 14, 15 i 16 de desembre de 2011. Veiem
com es va repetint periòdicament la baixada i la posterior pujada dels nivells de CO2
durant tots els dies. Quan s’acaben les classes els nivells de diòxid de carboni en
l’ambient són els més alts i aquests van disminuint fins que comencen les classes del
dia següent on torna a augmentar fins al final d’aquestes.
Respecte a les dades de temperatura i humitat, recalcar la inversa relació que tenen.
Com la humitat durant les hores de la nit va augmentant i va disminuint al posar-se en
marxa la calefacció, a la temperatura li passa tot el contrari, durant la nit va disminuint
i una vegada es posa en marxa la calefacció va augmentant com és evident.
78
Gràfic de les temperatures d’entrada i sortida del sistema de calefacció:
- Pel que fa a les temperatures d’entrada i sortida dels dies 16, 17, 18 i 19 de desembre
del 2011. En el dia 16 (divendres), podem observar com va disminuint després de ser
engegada i com torna a augmentar en algun punt del dia però torna a disminuir
ràpidament al ser apagada. Durant els dies 17 i 18 (dissabte i diumenge) al estar la
calefacció apagada es mantenen uns valors constants. I finalment en el dia 19 (dilluns)
just al final del gràfic es pot veure un augment que significa que la calefacció ha tornat
a ser engegada.
L’evolució de la temperatura de sortida es directament proporcional a l’evolució de la
temperatura d’entrada. Per això, les dues gràfiques segueixen una recorregut
semblant.
79
CONCLUSIÓ
Fent aquest treball de recerca he complert molts dels objectius plantejats inicialment, com per
exemple: adquirir una cultura mediambiental i uns coneixements molt més profunds de
l’arquitectura bioclimàtica, ser conscient del impacte mediambiental que causem els humans
en les aules, saber utilitzar els diferents aparells dels que disposàvem per obtenir dades i
arribar a conclusions a partir d’aquestes.
També hem aprés a fer diverses consideracions a l’hora d’entrar les dades en la “Calculadora”.
Com per exemple: estimacions, mitjanes aritmètiques i arrodoniment de les dades.
Després dels resultats obtinguts hem entès que es podrien adoptar algunes millores:
1) Canviar el sistema de reixes fix per un de regulable per així poder controlar
l’entrada de llum natural per segons quines siguin les necessitats (menys llum
per al projector, més llum per a poder treballar i utilitzar menys llum de les
làmpades, etc).
2) Cal ventilar totes les aules després de cada classe al voltant de tres minuts, així
s’evita que s’acumuli en excés el diòxid de carboni i d’aquesta manera es pot
treballar en l’aula tenint unes condicions més òptimes. Ja que en una aula que
no ha estat ventilada en tot el dia els nivells de CO2 poden arribar fàcilment a
80
nivells dels 3000 ppm (que afecten en el rendiment dels alumnes i en la seva
concentració).
Com menys volum tingui l’aula més s’acumula el CO2 per tant es recomana que
les aules més petites (com pot ser la de 2on de Batxillerat C) siguin ventilades
amb més freqüència.
També cal destacar el bon funcionament del sistema de calefacció que té un índex bioclimàtic
òptim. I un funcionament correcte de la il·luminaria artificial.
No tan sols hem fet mesures per a la “Calculadora” sinó que també tenim moltes dades (bona
part adjuntades en l’annex) d’altres dies, les quals ens han servit per estimar resultats i treure
altres conclusions. Totes aquestes dades estan disponibles en l’aula virtual del nostre centre.
Valoració personal
En tots els treballs d’experimentació sorgeixen molts problemes, i en el nostre treball ens hem
donat compte que per a fer un treball del rang d’una tesis doctoral és necessita molta
dedicació i temps (cosa que a nosaltres ens ha faltat a causa dels exàmens i les altres
assignatures).
Problemes com la falta de mesures i d’aparells, o els petits dubtes que ens anaven sorgint, ens
han anat frenant una mica per arribar a les nostres metes. També hem descobert que és
81
indispensable tenir uns coneixements bàsics que nosaltres en aquests temps encara no tenim,
propis dels professors de la universitat.
Volem també fer saber als responsables de la web de “la motxilla bioclimàtica” que el procés
d’introducció de dades i la posterior interpretació dels resultats poden ser una mica complexos
per a alumnes de secundària. I també hi ha petits errors que cal corregir com per exemple la
introducció de dades d’il·luminació artificial i coses que cal millorar en l’apartat d’ajuda com
explicar els índex específics (índex d’eficiència d’il·luminació i el factor de llum natural).
Per això som conscients de que no hem acabat aquí la tasca sinó que els hem obert les portes
als pròxims alumnes interessats en continuar amb el minuciós anàlisi bioclimàtic de les aules
del nostre centre. Encara quedar molt per fer!
82
BIBLIOGRAFIA
http://www.ukuntic.com/demos/motxilla
http://www.ukuntic.com/demos/motxilla/calculadora
http://www.pce-iberica.es/manuales/termometro-infrarrojo-dt-888.pdf
http://www.pce-iberica.es/manuales/manual-estacion-meteorologica-pce-fws20.pdf
http://www.pce-iberica.es/manuales/manual-pce-t390.pdf
http://www.pce-iberica.es/manuales/manual-pce-tds-100.pdf
http://www.pce-iberica.es/manuales/manual-medidor-radiciacion-pce-spm1.pdf
http://www.pce-iberica.es/manuales/manual-luxometro-pce-174-nuevo.pdf
http://www.pce-iberica.es/manuales/manual-pce-ldm50-n.pdf
http://mgkg.woehler.com/en/var/uploads/artikeldownload/22412_bda-cdl210-de-en-nl.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Diòxid_de_carboni
http://abcienciade.blogspot.com/2008/07/concentracin-de-dixido-de-carbono-en.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Humitat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Il·luminància
http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_elèctrica
http://ca.wikipedia.org/wiki/Volum
http://ca.wikipedia.org/wiki/Àrea
83
http://ca.wikipedia.org/wiki/Temperatura
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cabal_hidràulic
http://ca.wikipedia.org/wiki/Irradiància
http://www.mansdesant.com/wp-content/uploads/2011/03/Bombolla-beneficis.pdf
http://www.ergonautas.upv.es/herramientas/tasamet/tasamet.php
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/12232/1/Memoria%20y%20Anexo-
In%C3%A9s%20Labarta%20Rodr%C3%ADguez.pdf
http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat
http://www.institutgiligaya.cat/moodle3/course/view.php?id=133
84
ANNEX
85
Instruccions per a configurar l’hora i la data en el Mesurador de CO2:
86
Instruccions per a configurar l’hora, la data i l’interval de mesures en el termòmetre
multicanal:
87
Recull d’altres dades i gràfics:
Dades obtingudes amb el distanciòmetre:
Aula tecnologia:
L=14.809 m
A=6,939 m
H=3,325 m
paret exterior: 49,214 - 26,271 = 22,943 m2
superfície interior: 95,358 m2
Volum= 341,676 m3
Aula informàtica:
L=14.255 m
A=6.866 m
H=3,306 m
paret exterior: 47,127 - 21,893 = 25,234 + 22,699= 47,933m2
superfície interior: 47,127 + 22,699 = 69,826 m2
Volum= 323,574 m3
Aula 2on BAT A:
L=6.884 m
88
A=6.985 m
H=3.266 m
Volum= 160,913 m3
paret exterior: 22,483 m2
superfície interior: 68,109 m2
Aula 2on BAT C:
L=4.988m
A=6.887m
H=3.233m
Volum= 111,061m³
Bloc de finestres de 4: 2.098 m * 4.174 m = 8.757 m2
Dades de potència elèctrica:
Potència lumínica Aula tecnologia: 58 W * 18 bombetes = 1044 W
Potència lumínica Aula informàtica: 58 W * 18 bombetes =1044 W
89
Algunes dades obtingudes amb l’estació meteorològica:
74 14/11/2011 15:01 60 58 22.1 61 19.6
75 14/11/2011 16:01 60 61 20.0 66 18.6
76 14/11/2011 17:01 60 64 19.4 69 17.5
77 14/11/2011 18:01 60 64 19.2 73 16.6
78 14/11/2011 19:01 60 64 19.0 76 15.9
79 14/11/2011 20:01 60 65 18.9 78 15.5
80 14/11/2011 21:01 60 66 18.8 79 15.3
81 14/11/2011 22:01 60 66 18.7 79 15.4
82 14/11/2011 23:01 60 66 18.5 80 15.0
83 15/11/2011 0:01 60 66 18.4 84 14.3
84 15/11/2011 1:01 60 66 18.3 83 14.5
85 15/11/2011 2:01 60 66 18.1 80 14.3
86 15/11/2011 3:01 60 66 17.9 80 14.2
87 15/11/2011 4:01 60 66 17.9 78 14.5
88 15/11/2011 5:01 60 66 17.8 87 13.4
89 15/11/2011 6:01 60 67 17.7 90 13.2
90 15/11/2011 7:01 60 67 17.6 91 13.1
91 15/11/2011 8:01 60 67 17.5 90 13.1
92 15/11/2011 9:01 60 67 17.4 91 12.9
93 15/11/2011 10:01 60 74 18.7 92 12.8
94 15/11/2011 11:01 60 66 21.6 93 12.7
95 15/11/2011 12:01 60 67 21.9 89 13.0
96 15/11/2011 13:01 60 66 21.6 91 12.7
97 15/11/2011 14:01 60 66 21.3 91 13.2
98 15/11/2011 15:01 60 66 21.1 93 13.1
99 15/11/2011 16:01 60 66 21.2 94 12.9
100 15/11/2011 17:01 60 66 20.8 93 12.6
101 15/11/2011 18:01 60 66 20.6 93 12.3
102 15/11/2011 19:01 60 66 20.5 94 12.0
103 15/11/2011 20:01 60 65 20.4 95 12.1
104 15/11/2011 21:01 60 65 20.3 97 11.7
105 15/11/2011 22:01 60 65 20.2 97 11.5
106 15/11/2011 23:01 60 65 20.1 98 11.0
107 16/11/2011 0:01 60 65 20.0 99 10.4
108 16/11/2011 1:01 60 66 19.9 99 9.6
109 16/11/2011 2:01 60 66 19.9 99 8.8
110 16/11/2011 3:01 60 66 19.7 99 8.4
111 16/11/2011 4:01 60 65 19.6 97 7.3
112 16/11/2011 5:01 60 65 19.5 97 7.6
113 16/11/2011 6:01 60 65 19.4 97 7.3
114 16/11/2011 7:01 60 65 19.2 98 6.6
115 16/11/2011 8:01 60 65 19.1 99 5.5
116 16/11/2011 9:01 60 64 19.0 97 7.3
117 16/11/2011 10:01 60 66 19.9 99 8.8
90
118 16/11/2011 11:01 60 65 20.8 97 12.2
119 16/11/2011 12:01 60 64 21.0 68 17.7
120 16/11/2011 13:01 60 64 21.2 65 17.8
121 16/11/2011 14:01 60 64 21.2 58 20.4
122 16/11/2011 15:01 60 63 21.0 59 18.3
123 16/11/2011 16:01 60 64 20.9 63 16.3
124 16/11/2011 17:01 60 64 20.7 64 16.0
125 16/11/2011 18:01 60 64 20.5 77 13.3
126 16/11/2011 19:01 60 64 20.4 83 12.2
127 16/11/2011 20:01 60 64 20.3 84 11.9
128 16/11/2011 21:01 60 64 20.1 88 11.9
129 16/11/2011 22:01 60 64 20.0 87 12.7
130 16/11/2011 23:01 60 65 19.9 88 12.6
131 17/11/2011 0:01 60 64 19.8 93 11.6
132 17/11/2011 1:01 60 64 19.7 95 10.5
133 17/11/2011 2:01 60 64 19.7 97 9.6
134 17/11/2011 3:01 60 64 19.5 98 9.1
135 17/11/2011 4:01 60 64 19.4 98 9.0
136 17/11/2011 5:01 60 64 19.3 99 9.2
137 17/11/2011 6:01 60 64 19.2 99 8.8
138 17/11/2011 7:01 60 64 19.1 99 8.4
139 17/11/2011 8:01 60 64 19.1 99 8.5
140 17/11/2011 9:01 60 64 19.1 99 9.9
141 17/11/2011 10:01 60 64 20.0 84 12.6
142 17/11/2011 11:01 60 64 20.6 62 17.9
143 17/11/2011 12:01 60 63 20.6 57 19.2
144 17/11/2011 13:01 60 64 20.9 61 18.6
91
Algunes dades obtingudes amb el Mesurador de CO2:
Logger: Woehler CDL 210
Start time: 25/11/2011
15:10 Lograte: 900 s Records: 367 Measuring
Unit: Celsius Serial
Number: 12345678 Note:
Data Set Date: Time: CO2: Temperature: rel. Humidity:
1 25/11/2011 15:10:45 1931 19,9 61,2
2 25/11/2011 15:25:45 1910 19,8 61
3 25/11/2011 15:40:45 1840 19,6 61,5
4 25/11/2011 15:55:45 1771 19,3 61,6
5 25/11/2011 16:10:45 1697 19,2 61,5
6 25/11/2011 16:25:45 1636 19 61,6
7 25/11/2011 16:40:45 1574 18,9 61,5
8 25/11/2011 16:55:45 1525 18,8 61,6
9 25/11/2011 17:10:45 1462 18,7 61,4
10 25/11/2011 17:25:45 1396 18,6 61,3
11 25/11/2011 17:40:45 1337 18,5 61,2
12 25/11/2011 17:55:45 1284 18,4 61,2
13 25/11/2011 18:10:45 1231 18,4 61,1
14 25/11/2011 18:25:45 1182 18,3 60,9
15 25/11/2011 18:40:45 1143 18,3 60,8
16 25/11/2011 18:55:45 1109 18,2 60,7
17 25/11/2011 19:10:45 1104 18,3 60,9
18 25/11/2011 19:25:45 1100 18,2 61,2
19 25/11/2011 19:40:45 1097 18,2 61,3
20 25/11/2011 19:55:45 1092 18,2 61,5
21 25/11/2011 20:10:45 1083 18,2 61,6
22 25/11/2011 20:25:45 1077 18,1 61,7
23 25/11/2011 20:40:45 1076 18,1 61,8
24 25/11/2011 20:55:45 1065 18,1 61,8
25 25/11/2011 21:10:45 1060 18,1 61,8
26 25/11/2011 21:25:45 1054 18 61,9
27 25/11/2011 21:40:45 1043 18 62
28 25/11/2011 21:55:45 1035 17,9 62
29 25/11/2011 22:10:45 1026 17,9 62,1
30 25/11/2011 22:25:45 1018 17,9 62,1
31 25/11/2011 22:40:45 1008 17,9 62,1
32 25/11/2011 22:55:45 1000 17,9 62,1
92
33 25/11/2011 23:10:45 991 17,8 62,1
34 25/11/2011 23:25:45 982 17,8 62,1
35 25/11/2011 23:40:45 971 17,8 62,1
36 25/11/2011 23:55:45 959 17,8 62,1
37 26/11/2011 0:10:45 950 17,8 62,1
38 26/11/2011 0:25:45 940 17,7 62,1
39 26/11/2011 0:40:45 931 17,7 62,1
40 26/11/2011 0:55:45 925 17,7 62,1
41 26/11/2011 1:10:45 914 17,7 62,1
42 26/11/2011 1:25:45 904 17,6 62,1
43 26/11/2011 1:40:45 892 17,6 62,1
44 26/11/2011 1:55:45 881 17,6 62,1
45 26/11/2011 2:10:45 872 17,6 62,1
46 26/11/2011 2:25:45 865 17,5 62
47 26/11/2011 2:40:45 857 17,5 62,1
48 26/11/2011 2:55:45 850 17,5 62
49 26/11/2011 3:10:45 844 17,5 62,1
50 26/11/2011 3:25:45 839 17,4 62
51 26/11/2011 3:40:45 833 17,4 62
52 26/11/2011 3:55:45 825 17,4 62
53 26/11/2011 4:10:45 816 17,4 62
54 26/11/2011 4:25:45 811 17,3 62
55 26/11/2011 4:40:45 803 17,3 62
56 26/11/2011 4:55:45 796 17,3 62
57 26/11/2011 5:10:45 790 17,3 62
58 26/11/2011 5:25:45 782 17,3 61,9
59 26/11/2011 5:40:45 777 17,3 61,9
60 26/11/2011 5:55:45 769 17,2 62
61 26/11/2011 6:10:45 763 17,2 62
62 26/11/2011 6:25:45 758 17,2 61,9
63 26/11/2011 6:40:45 748 17,2 61,9
64 26/11/2011 6:55:45 744 17,2 61,9
65 26/11/2011 7:10:45 741 17,1 61,8
66 26/11/2011 7:25:45 736 17,1 61,9
67 26/11/2011 7:40:45 732 17,1 61,8
68 26/11/2011 7:55:45 728 17,1 61,9
69 26/11/2011 8:10:45 722 17,1 61,9
70 26/11/2011 8:25:45 717 17,1 61,8
71 26/11/2011 8:40:45 714 17 61,8
72 26/11/2011 8:55:45 710 17 61,9
73 26/11/2011 9:10:45 704 17 61,9
74 26/11/2011 9:25:45 702 16,9 61,8
75 26/11/2011 9:40:45 697 16,9 61,8
76 26/11/2011 9:55:45 693 16,9 61,8
77 26/11/2011 10:10:45 690 16,9 61,8
78 26/11/2011 10:25:45 686 16,9 61,7
93
79 26/11/2011 10:40:45 682 16,9 61,7
80 26/11/2011 10:55:45 677 16,8 61,7
81 26/11/2011 11:10:45 675 16,8 61,8
82 26/11/2011 11:25:45 674 16,8 61,7
83 26/11/2011 11:40:45 672 16,8 61,6
84 26/11/2011 11:55:45 666 16,8 61,6
85 26/11/2011 12:10:45 663 16,8 61,6
86 26/11/2011 12:25:45 661 16,8 61,6
87 26/11/2011 12:40:45 659 16,8 61,6
88 26/11/2011 12:55:45 657 16,8 61,5
89 26/11/2011 13:10:45 654 16,7 61,5
90 26/11/2011 13:25:45 649 16,8 61,5
91 26/11/2011 13:40:45 648 16,7 61,4
92 26/11/2011 13:55:45 647 16,7 61,5
93 26/11/2011 14:10:45 643 16,7 61,4
94 26/11/2011 14:25:45 641 16,7 61,4
95 26/11/2011 14:40:45 641 16,7 61,4
96 26/11/2011 14:55:45 637 16,7 61,4
97 26/11/2011 15:10:45 634 16,7 61,3
98 26/11/2011 15:25:45 631 16,7 61,3
99 26/11/2011 15:40:45 630 16,7 61,3
100 26/11/2011 15:55:45 630 16,7 61,4
Captures de gràfics de CO2:
94
95
Algunes dades obtingudes amb el termòmetre multicanal:
Place Date Time Value Unit Value Unit
1 16/12/2011 10:56:21 45,1 T1 KTemp C 37,2 T2 KTemp C
2 16/12/2011 11:26:23 44,1 T1 KTemp C 36,5 T2 KTemp C
3 16/12/2011 11:56:25 41,4 T1 KTemp C 35,5 T2 KTemp C
4 16/12/2011 12:26:26 41 T1 KTemp C 35,5 T2 KTemp C
5 16/12/2011 12:56:28 35,3 T1 KTemp C 28,7 T2 KTemp C
6 16/12/2011 13:26:29 32,1 T1 KTemp C 23,7 T2 KTemp C
7 16/12/2011 13:56:31 36,1 T1 KTemp C 22,3 T2 KTemp C
8 16/12/2011 14:26:32 31,2 T1 KTemp C 21,6 T2 KTemp C
9 16/12/2011 14:56:34 24,5 T1 KTemp C 20,2 T2 KTemp C
10 16/12/2011 15:26:35 23,6 T1 KTemp C 19,3 T2 KTemp C
11 16/12/2011 15:56:37 22,6 T1 KTemp C 19,2 T2 KTemp C
12 16/12/2011 16:26:38 22,3 T1 KTemp C 19 T2 KTemp C
13 16/12/2011 16:56:40 22,3 T1 KTemp C 18,7 T2 KTemp C
14 16/12/2011 17:26:41 22,2 T1 KTemp C 18,4 T2 KTemp C
15 16/12/2011 17:56:43 21,3 T1 KTemp C 18,2 T2 KTemp C
16 16/12/2011 18:26:44 20,5 T1 KTemp C 18 T2 KTemp C
17 16/12/2011 18:56:46 20 T1 KTemp C 17,8 T2 KTemp C
18 16/12/2011 19:26:47 19,6 T1 KTemp C 17,6 T2 KTemp C
19 16/12/2011 19:56:49 19,3 T1 KTemp C 17,3 T2 KTemp C
20 16/12/2011 20:26:50 19,1 T1 KTemp C 17,1 T2 KTemp C
21 16/12/2011 20:56:52 18,9 T1 KTemp C 17 T2 KTemp C
22 16/12/2011 21:26:54 18,9 T1 KTemp C 16,9 T2 KTemp C
23 16/12/2011 21:56:55 18,8 T1 KTemp C 16,7 T2 KTemp C
24 16/12/2011 22:26:57 18,6 T1 KTemp C 16,5 T2 KTemp C
25 16/12/2011 22:56:58 18,6 T1 KTemp C 16,4 T2 KTemp C
26 16/12/2011 23:27:00 18,4 T1 KTemp C 16,2 T2 KTemp C
27 16/12/2011 23:57:01 18,4 T1 KTemp C 16,2 T2 KTemp C
28 17/12/2011 0:27:03 18,2 T1 KTemp C 16 T2 KTemp C
29 17/12/2011 0:57:04 18,2 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
30 17/12/2011 1:27:06 18,1 T1 KTemp C 15,8 T2 KTemp C
31 17/12/2011 1:57:07 17,9 T1 KTemp C 15,6 T2 KTemp C
32 17/12/2011 2:27:09 17,9 T1 KTemp C 15,6 T2 KTemp C
33 17/12/2011 2:57:10 17,8 T1 KTemp C 15,5 T2 KTemp C
34 17/12/2011 3:27:12 17,8 T1 KTemp C 15,4 T2 KTemp C
35 17/12/2011 3:57:13 17,7 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
36 17/12/2011 4:27:15 17,6 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
37 17/12/2011 4:57:16 17,6 T1 KTemp C 15,2 T2 KTemp C
38 17/12/2011 5:27:18 17,5 T1 KTemp C 15,1 T2 KTemp C
39 17/12/2011 5:57:19 17,4 T1 KTemp C 15 T2 KTemp C
40 17/12/2011 6:27:21 17,4 T1 KTemp C 15 T2 KTemp C
41 17/12/2011 6:57:22 17,3 T1 KTemp C 14,9 T2 KTemp C
42 17/12/2011 7:27:24 17,3 T1 KTemp C 14,8 T2 KTemp C
96
43 17/12/2011 7:57:26 17,2 T1 KTemp C 14,8 T2 KTemp C
44 17/12/2011 8:27:27 17,1 T1 KTemp C 14,7 T2 KTemp C
45 17/12/2011 8:57:29 17,2 T1 KTemp C 14,7 T2 KTemp C
46 17/12/2011 9:27:30 17,1 T1 KTemp C 14,7 T2 KTemp C
47 17/12/2011 9:57:32 17,1 T1 KTemp C 14,8 T2 KTemp C
48 17/12/2011 10:27:33 17,2 T1 KTemp C 15 T2 KTemp C
49 17/12/2011 10:57:35 17,2 T1 KTemp C 15,2 T2 KTemp C
50 17/12/2011 11:27:36 17,4 T1 KTemp C 15,5 T2 KTemp C
51 17/12/2011 11:57:38 17,5 T1 KTemp C 15,7 T2 KTemp C
52 17/12/2011 12:27:39 17,6 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
53 17/12/2011 12:57:41 17,8 T1 KTemp C 16,3 T2 KTemp C
54 17/12/2011 13:27:42 18,2 T1 KTemp C 16,7 T2 KTemp C
55 17/12/2011 13:57:44 17,9 T1 KTemp C 16,6 T2 KTemp C
56 17/12/2011 14:27:45 17,6 T1 KTemp C 16,5 T2 KTemp C
57 17/12/2011 14:57:47 17,4 T1 KTemp C 16,3 T2 KTemp C
58 17/12/2011 15:27:48 17,3 T1 KTemp C 16,2 T2 KTemp C
59 17/12/2011 15:57:50 17,2 T1 KTemp C 16 T2 KTemp C
60 17/12/2011 16:27:51 17,2 T1 KTemp C 15,8 T2 KTemp C
61 17/12/2011 16:57:53 17,1 T1 KTemp C 15,6 T2 KTemp C
62 17/12/2011 17:27:54 17 T1 KTemp C 15,5 T2 KTemp C
63 17/12/2011 17:57:56 17 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
64 17/12/2011 18:27:58 16,9 T1 KTemp C 15,2 T2 KTemp C
65 17/12/2011 18:57:59 16,9 T1 KTemp C 15 T2 KTemp C
66 17/12/2011 19:28:01 16,9 T1 KTemp C 14,9 T2 KTemp C
67 17/12/2011 19:58:02 16,8 T1 KTemp C 14,8 T2 KTemp C
68 17/12/2011 20:28:04 16,8 T1 KTemp C 14,7 T2 KTemp C
69 17/12/2011 20:58:05 16,7 T1 KTemp C 14,6 T2 KTemp C
70 17/12/2011 21:28:07 16,7 T1 KTemp C 14,5 T2 KTemp C
71 17/12/2011 21:58:08 16,6 T1 KTemp C 14,3 T2 KTemp C
72 17/12/2011 22:28:10 16,6 T1 KTemp C 14,3 T2 KTemp C
73 17/12/2011 22:58:11 16,5 T1 KTemp C 14,2 T2 KTemp C
74 17/12/2011 23:28:13 16,5 T1 KTemp C 14,2 T2 KTemp C
75 17/12/2011 23:58:14 16,5 T1 KTemp C 14,1 T2 KTemp C
76 18/12/2011 0:28:16 16,4 T1 KTemp C 14 T2 KTemp C
77 18/12/2011 0:58:17 16,3 T1 KTemp C 13,9 T2 KTemp C
78 18/12/2011 1:28:19 16,3 T1 KTemp C 13,8 T2 KTemp C
79 18/12/2011 1:58:20 16,2 T1 KTemp C 13,8 T2 KTemp C
80 18/12/2011 2:28:22 16,1 T1 KTemp C 13,6 T2 KTemp C
81 18/12/2011 2:58:23 16,1 T1 KTemp C 13,5 T2 KTemp C
82 18/12/2011 3:28:25 16,1 T1 KTemp C 13,5 T2 KTemp C
83 18/12/2011 3:58:26 16 T1 KTemp C 13,4 T2 KTemp C
84 18/12/2011 4:28:28 16 T1 KTemp C 13,3 T2 KTemp C
85 18/12/2011 4:58:29 15,8 T1 KTemp C 13,2 T2 KTemp C
86 18/12/2011 5:28:31 15,8 T1 KTemp C 13,1 T2 KTemp C
87 18/12/2011 5:58:33 15,8 T1 KTemp C 13,1 T2 KTemp C
88 18/12/2011 6:28:34 15,8 T1 KTemp C 13,1 T2 KTemp C
97
89 18/12/2011 6:58:36 15,7 T1 KTemp C 13 T2 KTemp C
90 18/12/2011 7:28:37 16 T1 KTemp C 14,8 T2 KTemp C
91 18/12/2011 7:58:39 16,4 T1 KTemp C 15,6 T2 KTemp C
92 18/12/2011 8:28:40 16,7 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
93 18/12/2011 8:58:42 16,7 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
94 18/12/2011 9:28:43 16,9 T1 KTemp C 16,2 T2 KTemp C
95 18/12/2011 9:58:45 17 T1 KTemp C 16,3 T2 KTemp C
96 18/12/2011 10:28:46 17,1 T1 KTemp C 16,4 T2 KTemp C
97 18/12/2011 10:58:48 16,2 T1 KTemp C 15,4 T2 KTemp C
98 18/12/2011 11:28:49 15,4 T1 KTemp C 14,9 T2 KTemp C
99 18/12/2011 11:58:51 15,7 T1 KTemp C 14,9 T2 KTemp C
100 18/12/2011 12:28:52 15,9 T1 KTemp C 15,1 T2 KTemp C
101 18/12/2011 12:58:54 16,2 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
102 18/12/2011 13:28:55 16,4 T1 KTemp C 15,5 T2 KTemp C
103 18/12/2011 13:58:57 16,8 T1 KTemp C 15,5 T2 KTemp C
104 18/12/2011 14:28:58 16,8 T1 KTemp C 15,4 T2 KTemp C
105 18/12/2011 14:59:00 16,7 T1 KTemp C 15,2 T2 KTemp C
106 18/12/2011 15:29:01 16,5 T1 KTemp C 15,1 T2 KTemp C
107 18/12/2011 15:59:03 16,5 T1 KTemp C 15 T2 KTemp C
108 18/12/2011 16:29:04 16,3 T1 KTemp C 14,9 T2 KTemp C
109 18/12/2011 16:59:06 16,2 T1 KTemp C 14,8 T2 KTemp C
110 18/12/2011 17:29:08 16,1 T1 KTemp C 14,6 T2 KTemp C
111 18/12/2011 17:59:09 16,1 T1 KTemp C 14,5 T2 KTemp C
112 18/12/2011 18:29:11 16 T1 KTemp C 14,3 T2 KTemp C
113 18/12/2011 18:59:12 16 T1 KTemp C 14,2 T2 KTemp C
114 18/12/2011 19:29:14 15,9 T1 KTemp C 14,1 T2 KTemp C
115 18/12/2011 19:59:15 15,8 T1 KTemp C 13,9 T2 KTemp C
116 18/12/2011 20:29:17 15,8 T1 KTemp C 13,7 T2 KTemp C
117 18/12/2011 20:59:18 15,8 T1 KTemp C 13,6 T2 KTemp C
118 18/12/2011 21:29:20 15,7 T1 KTemp C 13,5 T2 KTemp C
119 18/12/2011 21:59:21 15,6 T1 KTemp C 13,3 T2 KTemp C
120 18/12/2011 22:29:23 15,6 T1 KTemp C 13,3 T2 KTemp C
121 18/12/2011 22:59:24 15,6 T1 KTemp C 13,2 T2 KTemp C
122 18/12/2011 23:29:26 15,4 T1 KTemp C 13 T2 KTemp C
123 18/12/2011 23:59:27 15,7 T1 KTemp C 15 T2 KTemp C
124 19/12/2011 0:29:29 16,1 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
125 19/12/2011 0:59:30 16,3 T1 KTemp C 15,6 T2 KTemp C
126 19/12/2011 1:29:32 16,5 T1 KTemp C 15,7 T2 KTemp C
127 19/12/2011 1:59:33 16,7 T1 KTemp C 15,8 T2 KTemp C
128 19/12/2011 2:29:35 16,7 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
129 19/12/2011 2:59:36 16,8 T1 KTemp C 16 T2 KTemp C
130 19/12/2011 3:29:38 16,8 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
131 19/12/2011 3:59:39 16,8 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
132 19/12/2011 4:29:41 18,3 T1 KTemp C 16,5 T2 KTemp C
133 19/12/2011 4:59:42 18,9 T1 KTemp C 17,7 T2 KTemp C
98
Place Date Time Value Unit Value Unit
3 20/12/2011 11:51:14 48,1 T1 KTemp C 39,3 T2 KTemp C
4 20/12/2011 12:21:15 46,6 T1 KTemp C 38,4 T2 KTemp C
5 20/12/2011 12:51:17 38,4 T1 KTemp C 31,4 T2 KTemp C
6 20/12/2011 13:21:18 34,9 T1 KTemp C 23,9 T2 KTemp C
7 20/12/2011 13:51:20 37,1 T1 KTemp C 22,1 T2 KTemp C
8 20/12/2011 14:21:21 33 T1 KTemp C 21,3 T2 KTemp C
9 20/12/2011 14:51:23 43,1 T1 KTemp C 29,5 T2 KTemp C
10 20/12/2011 15:21:24 43,7 T1 KTemp C 37,1 T2 KTemp C
11 20/12/2011 15:51:26 36,3 T1 KTemp C 29,2 T2 KTemp C
12 20/12/2011 16:21:27 32,2 T1 KTemp C 22,8 T2 KTemp C
13 20/12/2011 16:51:29 29,3 T1 KTemp C 20,4 T2 KTemp C
14 20/12/2011 17:21:30 26,2 T1 KTemp C 19,3 T2 KTemp C
15 20/12/2011 17:51:32 23,8 T1 KTemp C 18,6 T2 KTemp C
16 20/12/2011 18:21:33 22,4 T1 KTemp C 18,2 T2 KTemp C
17 20/12/2011 18:51:35 21,5 T1 KTemp C 18 T2 KTemp C
18 20/12/2011 19:21:37 20,7 T1 KTemp C 17,7 T2 KTemp C
19 20/12/2011 19:51:38 20 T1 KTemp C 17,3 T2 KTemp C
20 20/12/2011 20:21:40 19,6 T1 KTemp C 17 T2 KTemp C
21 20/12/2011 20:51:41 19,1 T1 KTemp C 16,6 T2 KTemp C
22 20/12/2011 21:21:43 18,8 T1 KTemp C 16,4 T2 KTemp C
23 20/12/2011 21:51:44 18,6 T1 KTemp C 16,3 T2 KTemp C
24 20/12/2011 22:21:46 18,3 T1 KTemp C 16,1 T2 KTemp C
25 20/12/2011 22:51:47 18,3 T1 KTemp C 16,1 T2 KTemp C
26 20/12/2011 23:21:49 18,1 T1 KTemp C 15,9 T2 KTemp C
27 20/12/2011 23:51:50 18 T1 KTemp C 15,8 T2 KTemp C
28 21/12/2011 0:21:52 17,8 T1 KTemp C 15,7 T2 KTemp C
29 21/12/2011 0:51:53 17,7 T1 KTemp C 15,6 T2 KTemp C
30 21/12/2011 1:21:55 17,6 T1 KTemp C 15,5 T2 KTemp C
31 21/12/2011 1:51:56 17,5 T1 KTemp C 15,4 T2 KTemp C
32 21/12/2011 2:21:58 17,5 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
33 21/12/2011 2:51:59 17,3 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
34 21/12/2011 3:22:01 17,4 T1 KTemp C 15,4 T2 KTemp C
35 21/12/2011 3:52:02 17,3 T1 KTemp C 15,3 T2 KTemp C
36 21/12/2011 4:22:04 17,2 T1 KTemp C 15,2 T2 KTemp C
37 21/12/2011 4:52:05 17,1 T1 KTemp C 15,1 T2 KTemp C
38 21/12/2011 5:22:07 17,1 T1 KTemp C 15,1 T2 KTemp C
39 21/12/2011 5:52:09 17 T1 KTemp C 15 T2 KTemp C
40 21/12/2011 6:22:10 17 T1 KTemp C 14,9 T2 KTemp C
41 21/12/2011 6:52:12 46,3 T1 KTemp C 29,3 T2 KTemp C
42 21/12/2011 7:22:13 45,8 T1 KTemp C 37,1 T2 KTemp C
43 21/12/2011 7:52:15 47,5 T1 KTemp C 38,5 T2 KTemp C
44 21/12/2011 8:22:16 47,3 T1 KTemp C 38 T2 KTemp C
45 21/12/2011 8:52:18 46,6 T1 KTemp C 38,1 T2 KTemp C
46 21/12/2011 9:22:19 46 T1 KTemp C 38,4 T2 KTemp C
