T o t 'v O D S . ^ I K

CATALOGOB E L S P E I X O S .Oy» ES CRIEN, E PEIXQIJEN

en lo Mar de Valencia.

< U t ' e > //^4^4.'

V A L E Ü ^ C U .

P O R L A V IU D A D E M A R T IN PE R IS,

calle del P o z o , junto al huerto de

Ensendra. Año 1802.

r ,,. r-f ■ - O ’ - r •■•■ V.. .' f • /,r \ i r : I., » -. ; , ,<

i . v ' r , > % ; i ^ | ^ - T r , M c ] n ò

f i r "

.; i

1 i ■ . ' Í . ' i C i ' / . ( i . ' J i V A .T ; i ; ; T

■A'i

L'-í4 *1*-

D E U N A P A S I O N A T A L A U T O R , Y A L A L en gu a V alen cian a

D E C I M A .

Quant s’ había divulgat L o d' esta obreta , dubtabcn M olts qu* el pcnsament aLiben,Si el fi es voria lograt:Ja está ab tal felicitar.Que fa honor al nostre idioma.Mes 2 com es, que nom no asoma D e A utO R ? E L L AN Aba ardic Ocultantse ; y hia qui ha dit:A ixó es rasgo de tal ploma,

B. E.

A L T R A D E L M A T E I X .

Grades se li poden dar Per tanta rahó com dona,Puix desde ara una persona Pot cada peix nomenar:M olt be es poden reparar La deis Pardals , y esta obreta,Puix la lengua pura y neta Se scriu , com parlarse es deu, y avenintse al parer seu.La ortografía es perfeta.

- ‘ ' - Í ' - A .3 A T / . ; í O I 2 ><I.A Z 'J 3 -2fciU

.-¿■«rn;)3a

■ t ;i2 ^ Li u j

'■ rU it^ íjí j . i i o 7 -Ä^ îi íi> i ¿

I n i di; Í.Jas rX

: ', h -iprjorf U s i . y '

i f r f c s t o f ! ((!c;-i o a p ,:;5 n t o p j . e a Mj.r-ii A îiiO itjA .aCi

::••.!> S,ti f u f i£ ;r f ; 3?. .( n i( ;o O

.(..Vj 'f'j Ibj üb í,í’.'’ ..i ei o :íA • "\ g M ' ■■ -

j-Ha A jrr.Hi ■ */

j ; i : ò b X T l( :a ó íí¿ t£ jn J ,r v J l

U M j u í f e i í i 'X h / I

, , ‘■ i.iiQ u x 'i '4\ .U l J

a i u : ; , j j J t o ir*.

r¿ o e T a b íy/í. Y

gv "r i; í J

HP R o L E C H.

Abent v î s t , L ector meu , un T r a c ta t , qu*es publîcà , per r an y pasat de 1 7 9 5 en V alen cia ( sia de qui es

vu lla ) intitulât : Catalogo , è Descripciò d ’ els Fardais deV A lb u fe r a , m ’ ha paregut dar al publich ( seguint lo m ateix rumbo ) un altre Catalogo ( que no dcixa de te­nir alguna analogìa ab aquell ( y es !> ’ els Peixos qu' es crien , e peixquen en la M a r de Valencia. Encara que la mira unica no era mes que referir sencillam ent eîs noms dels Pcîxos; m, he determinar à expresar tam bé el nom cas­tella » qu’ en A n d a lu c ía , ò alguna part de Castella solen d a lli à cascun peix qu’ a ixî es nomena : ab V advertencia, que ni tots son coneguts a llá , ni als qu’ ho son , en totes parts s’ els dona un m aieix nom : Y encara m’ he arres­tai à designar à cada peix c l nom latí que probablement tè •, y dich probablement, y no m e s , perqu’ es una contì­nua controversia entr» els A A . particularment N aturalis­tes , quai sia el peix que per cada nom se désigna , y quai c l qu’ es nomena en una lengua, sia el corresponent en a í- tra ; de modo que de la matjor part se pot dir lo que Ron- deleci diu parlant d' un peix que proposa a b dos noms G rechs lib. 5 . cap. de chromi : an iidem , an d iversi sunt p isces , equidem me adhuc nescire fa teo r : malo enim id

f a te r í , quam sciens studiosis imponerey et rem incertam pro certa proponere. Y parlant d ’ altre peix lib. 5 . pag. 13 8 . diu Î Quis sit is piscis difficile est conjicere ; y del m ateix m odo se explica frequentment. Per lo m ateix , à aíguns no m’ he resolt designarlos nom latí ; à demés que tal ve­gada noi lindrán, com el mateix R ondeleci dÍu parlam del Uranoscopo///». 10. ca p .i^ . pag.'^os^ V eterilatino nomine caret ( del qual peix parla E n gelgrave D om . 1 2.post Pent. to m .2 .p a g ,m ih i 6 6 3 . im p r .je 5 5 .) M o tíu ,p e r el qual es

n o m en cn ,y dehuen n-ome-narsc en k lengua provincial ds hon son coneguts, sent m’olt âfrîesgat cl calificar per cer­ta s p e c if .de peix el que ab algún nom de lengua stranya es, nooiena, y aixi Plini no s> atreví à dar nom latí ais p ei- xos que trova nom enats, ò series ab alguna veu grega î ^uam oh causarti (continúa R on dclecî) V iln iu sgræ cis (n o­m in ib u s) semper ususest* Y encara liia altre storb , c in­convenient en la materia , y cs qu i uns pcixos tenen aix i m atcix molts n o m s, y al contrari un m ateix nom com ­pren m oites spccies , sobre Io qual ocuriix també que fa - cilm ent qu) el nom d» una specie s> cxtcn à altra. T o t Io qual fa ser el asumpt una materia ardua, intrincada, y d i­fusa ; y m olt p o ch m cn ys que im posible el poder donar una segura, y certa descripció de nostros peixos ; y en ca­ra que nos los demostren dibuixats ( à mes de ser m olt fa­la z , y senya equívoca ladcm ostració de la pintura) se des- cobrin errors en el modo, ò en la specie de peix,p och con­form e à la specie', ò clase qu, hu te coneguda : Per tòt lo qual la D escripció de dits peixos es empresa que qucd i re­servada pera algún F isich N aturaliste , que despues d. un larch examen , c ab consulta deis peixcadors mes experi­m entáis y practichs emprenga eixa materia,acudint en tal cas pera mes acert, à explorar no sois lo que díhuen Üpia^ no , P lin i, R on d eleci, H uerta, Bousuet, O v id i en son H a- lieuticon , de que sois queden uns fragm ents, y altres que asi cs citarán; sí tambe à N icoiau Parteni, V an ier & c . que porten en G rech , L atí , A lem a , Francés & c . noms de varietat de peixos ; puix no pasa el meu designi princi­pal de sois dar noticia deis noms d- els pcixos d» este mari P er ultim , si eltractad et insinuât d. els Pardals de 1 A l­bufera ha m ereixcut acceptació deis cu riosos, no m enys la m ereixerá ,cste d> els peixos, en el qual se citen els A A . qu, els porten dibuixats i circunstancia que podrá con-

d u îr , entr> aîtres efcctes , pera cU Pintor!; quant pera ses obres s> els oferîxca pintar a lgù , puix poques vcgadcs tin - dran líTproporCÍó de lo grar la CQh)ur)mra dç la specie de p eix adequaJa al cas , y m olt m enys fresch , com sería m illor pera retratarlo ab son natural brillo , y propietat, puix no son poclis els asum pts, y pasatges , en special d> H istoria Sagfada , en qu> entren peîxos, aixî en cornu, com en p articu la r, de specie determinada : Y bastant lo d it pera Prolech , me defepedixch ja, L ector meu , diente lo dï O piano de P is d b ,îib . $.prop.fin»

E xundet Tastum semper tib í piscibus aquor.

E P IG R A M M A T A A U C T O R IS.

D ifficile in pelago cui visum sumere pisccs, H ic facile in terra sumere cui^ue licet.

A l i u d .

Q ui pisces hucusque mari alto nare solebant, Eggressi incipiunt totum volitare pcrorbem.

A l i u d .

Occultos pelago qui pisces dJxerit esse, Fallitur ; hic prostant omnium et arbitrio.

A l i u d ,

Solum hucusque salum sese jactabat habere Pisces ; at siccum nunc habet inde solum.

A l i u d .

Mens potuit plures notos comprendere pisccs: Tarn facile hos utinam posset et ipsa manus.

A l i u d ,

Quos hic non memorat,Lector,mea pagina pisces> M i crede, invenies sequoris in medio.

( » )

C A T A L O G OD E E L S P E I X O S , Q U E E S C R I E N

é peixquen en lo Mar de Valencia. .

^ G u l l a , Plur. Agalles , 6 Ahulles. Cast. A guja. L a t.^ - cus t i . Pórtala .retratada Bellon Cenoman de Aqua^

til, lib. 1» pag. 164. y Rondeleci lih. 8. cap, 3. y 4* puix porta varies species de Ahulles.

A gullat, Plur. A g u lla ts , 6 A h u lla ts : Cast. Gelve,A la tja . PJur. Alatges, Que pronunciem Alacha ; Scmetja

á la Sardineta.Alecrín. Plur. Alecrins : Cast. Alecrín,Aladroch, N om , colectiu , que compren m ultitud de tal

p e ix e t : Cast, Aladroque , y Boqueron, E l D icc io - nari de la Academ ia Spanyola diu ser la Anchova antes de salarse, L a t. A ^ u a , a . D e esta calitat de peixets forma Joachim Camerari la Emblem a 4, ííí la Centuria 4. referint la varietat de opinions so­bre si se engendra de la P lutja , de la Spuma , ó si del Tarquim , ó fanch.

Anguila, Plur. Anguiles: Cast. Anguila : "Lzt A n g u illa , ce, Segons Palmireno F lu ta , ee. Pero segons Sales en son Calepino , Fluta es la Lamprea , y Anguila del M a r de Sicilia. Joachim Camerari lib.^. Fmhl.>\^, porta retratada la peixquera de Anguiles ab la F l- tóra : Encara que no es peix del centro del mar, lo comprench en este Catalogo , perque en V a le n a a sen coneixen de dos calitats , les unes de la A lbu­fera , riu , ó ceq u ia ; les altres peixcades en el mar prop , 6 al menys no lunt de la gola de la A lbu fe­ra , per lo qual es dihuen Maresesy y son estes mes stimades. Lorens Palmireno en lo Vocabulari del

C 2 )'Jlumaniste, en Io Descans de la Scala Thìlosophica tracta difusament de les Anguìles: com nehia tam­bé en los Stanchs y Lagunes , tracta igualment de les Anguiles l^onáQÍtzJn part.z, cap. 22, pag. 198. Per algo amenizar lo asum p t, copiaré así Io E pi- t a p h i , que se li posa à un C apellà , que havla se- gut un gran Peixcador de Anguiles , y ( segons se- nyes ) li deyen de nom Andreu : D ia puix lo E p i- taphi a ix i:

Gaudeant A n guilla , quìa mortuus est ille Presbyter Andreas , quì capìebat eas,

Plur. Aranyes : Cast. Araña, y Escorpìon : L at . A ' raneus, i* Portala dibuixada Rondeleci lìb, 18. cap. 26. pag. 57 £•

'Baca . . Plur. Baques : Cast. Tembladera,Baca Serrana. Es semetjant al serra,pero mes pia que este; Bacoreta, Plur. Bacoretesi Bacoreta : Atun pequeño:

L a t. (sent molt chiqueta } Cordylla , a . Quant r a creixent Lim osa , ò Pìlam ys, limosa , limaria , se­gons Palmireno. En Castella no repara Huerta tra- duint à Plinì lìb . 9. cap. 15. nomenarles Pelamìdes lim osas, puix Pelamtdìs es diu en L ati pasant del any, segons Ravis. T extor : Si son matjors, se di- hutiìOrsinos, segons dit Huerta. Quant ja tenen un any , es dihuen Tonynes , en L a t í Thynnus, Pero

, quant apleguen à ser molt grans , els dihuen (s e ­gons dit Huerta) Ballenes. Si es a ix í , no será dis- tincta specie de animal. Portala dibuixada Ronda- leci lìb, 8. cap. 1 1 . à pag. 245.

TialUna. Plur. Ballenes : Cast. Ballena : L at. Balena cete Pìstris, Pistrix, L a porta dibuixada Rondel. I ìb ,i6 . p a g .‘ ^2. y Opiano^íí^^. í .

Boca . . Plur. Boques : Cast. Boca : Lat. Cammarus.Boga . . Plur. Bogues: Cast. Boga : L at. fsegons Palmireno)

Boops. N e hia de dos calítats. Portala dibuixada Be- Ion Canom. lìb. 1. pag. 118. y Rondeleci lib.^. cap, j 1. pag. 156. y 137. hon porta altra specie de Boga,

BottUol. Plur. Bonitols : Cast. Bonita,

( 3 )Cahalla, Plur. Cahalles : Cast. Cahalla,Cabet . . Plur. Cahets : Cast. Cabete,Calamar. Plur. Calamars : Cast. Calamar: L at. fse3onsPaI-

mireno y Povio) Loligo,inis. Portalo dibujxat Ron- deleci lib , 17. cap.^, pag. 508. y Juan Ferro Theatro di Impres. part. 2. pag. 149.

C a le t . . Plur. caleths. Cast, cachucho.Cantera, V\uï, canteres : Cast, cantara, y chopa : ’Lzt.cantha”

rus y i. Portala demostrada Joach, Cam er, Cen\.ur,<\, Etnbl. 33.

CaragoL Plur. caragolsi Lat. Lim ax codea,Castanyola. Plur. castanyoles : Cast. Saputa.

^^Cen^enhocáf, Semetja al aladroch, pero es mes chíquet que este de dit nom , per ser tan chíquet.

Chay choy chu. M ira en Ja , Joy Ju.Clógena. Plur. clogenes (en la articulado sena clochena)C¡ísU

coquina : L at. conca y a .Congre. Plur. congres: Cast. Congrio, y Safio\ "Ldit.congrus,t.

E l porta historiat y dibuixat Belon. Ceno.m. lib. à pag. 161 . yR ondaleci//^.i4. ca p .i, ápag. 139.

Corhall. Plur. corballs : Cast. Berrugate ¡ ò Berrugato : Lat^ (segons Palmireno) Coracinus,

Corretja. En la articulació sona correcha. Plut. corretges,Cotgero, ?\ur.cotgeros,tn la articulació cochero: Czst.Tiierto.Crunch. Vlur.Cranchs: Cast. Cangrejo: L at. Cancer marinus.

Portal demostrar, y el descriu Belon.Cenom. lib ,2» p^g>l^7' Y la principal de moites species, entre al* tres , es pot veure en Camerari cent. 4. Em bl. 5 1 . y 52. Y à h p a g . 55. el que se cria en los rius. R on- deleci lib .iS . desde el cap.i^. tracta, y porta dibui- xades moites species de cranchs de Mar: també Fe­r r o /74/-Í. 2. pag. 384.

Dentò. . Rarisim en este M a r , y frequent en el Port de Sancta Maria.

Dentol. Plur. Dentols: C zit.D entol, y Denton : L at: (segons P ovio ) D en tex , ids.

Doncella. Plur. Doncelles: Cast. Doncella: Lat. (segons Pal­mireno) lu lls , lu lia , lopSt Portala retratada Ronde-

{ 4 )lecí lib. ff. cap, 7. pag, 1 8o,

Emperador, M.ìx2l Spasa. Dihuen alguns, quel Emperadór es d ifere n t , y que no te espasa.

E s , , , , Mira en la S ,Galera. Peix ruinet com de mìtg pam , ab moltes cametes. G a lfi. , Peix també de poca sustancia.G all, • . Piur. Galls'. Cast. GaMo'. Lat. (segons P ovio ) Fa­

ber, brìchalceuSy ì, Zeus^ L Portai dibuixat Rondele­ci 11 , cap,ig .p a g . 328.

Gallineta. Plur. Gallìnetes : Cast. Escarpa,Gamba. Plur. Gambes : Cast. Camarón,Garneu. Plur. Garneus : Cast. Cachorubìo,G a t . . y.Gatet / * ^^ ’ •GatSyGatets'.Cs.suPìntarroja, y (s e g o n s P a l­

mireno) Tollo : Lat. (segons Povio) Gallus, ì, CatU" lusy ìy y (segons altres) Squallus,

Golfas. Plur. Golfasesi Cast. Anchova,Jarret. Plur. Jarrets ( en la articulacid sona charrets) Cast.

Jarretey Carcomel,Juliola, Piur. Julioles (que pronunciem chuUola,b choliola,

ve à ser Io mateix que Garneu : Lat. (segons Palmi­reno} Cuculus,

Jutjo , V ìut.Jutjos: (en la articulació chuchos) Peix ruin, Lagosta. PJur. Lagostes: (en la articulació Llagosta) : Cast.

Langosta: Lat. Locusta marina. Portala dibuixada Rondeleci Uh, 18. cap. 2. pag. 535. el qual segueix proposant altres species en los capitoJs seguents.

Lagosti, Plur. Lagostins (en la zxt\cu\zc\ó Llagostt) Cast. Langostin : Lat. (segons Palmireno) Squilla crango^ «¿’.Portalo dibuixat R o n d e l e c i 18.í:íz/?.8. í?^ .547.

Lampuga. Plur. Lampugues {cn Ja pronunciacio Llampuga): Cast. Dorado,y Lmprea: L at . Lampetra, a . Lampre- tayO". Segons Palmireno Hippurus ; segons P o v io , à mes de Lampreta, Mustella , te. Portala dibuixada Rondeleci //¿».14. cap. 3. p ig. 168.

L iza . . , Plur. Lizes', en la articulació Lliza\ C zs t.L iza iL u . Cestrcus; y (segons Palmireno ) també cephalus, ca pito. Ne hia varies species,com son: L iza de cap chi'

f 5 )quety L iza fusany^ L iza de cap groSy L iza galtiroig^

Lista . . Plur. Listes^ en la articulacio Llista.Lobarro, Plur. Lob anos ( en la articulacio U oba n os) Cast.

Loharro,LomantoL VlutXomantolsy e n ia ztúcwUcióLlom antohQ^su

Bogabante,L u z . . , Plur. Luzos, en la articulacio Lluz: Cast. Pescada,

Merlusa'. L at. (segons Palmireno) Cestra : y també Lucius, i t , segons Joach. Camerari cent.^. em bl.2s, segons Terreros Especl.de la Natur, tom.2.pag,i2-^^ la Merlusa te altres noms en Latí*

Mahre .. Plur. Mahres', Cast. Terrera,Malarmat, Plur. Malarmats'. Cast. Armado, Portal dibuí- M arraix. plur. Marraixos: Czst. M arrajo,

xat Rondaleci ¡ib, lo , c a p .p a g , 299» y Cenoman* lib , 1 . pag. 209.

M.€T0 • , V\viv,Meros r Cast. M ero, y Merlo (y Pegerrey) se* gun H uerta sobre P lin ío lib.g.cap.i 5. y també M ir- lo y segons P cvio : L at. Merulus, /; y (segons dit Po- v io , també Mérula, a . Es de mentjar tan exq u isit, que doná marge al R efrá C a ste llá , tan d ecan tai, que diu :

D e los Psscados el M ero,D e ¡as Carnes el Carnero,D e las A ves la Perdiz.

Portalo d e scr it , y dibuíxat Pere Bellon, Cenoman. lib. 1 . a pag. 160.

M oìxó. . .\ P I in . Moìxonsi encara que per Io comú es nom M o ixo n et.f colectiu.

Es semetjant al Aladroch, j éste mes chiquet que la Sardineta, entre lo qual hia poca diferencia.

M o l l , . P lur. M olls’. Cast. Salmonete \ L at, (segons Palm i­reno) MuUus harhatus', segons P ovio , Salmo , onis. Portal d escrit, y demostrat Pere Beilon. Cenoman. l ib .i . àpag. 1 7 ^ .y i j 6 . Es diu M olldeR oca , y es mes sabros el que es c r ia , y peixca en les roques, » penyes del mar.

Mollera. Plur. Molieres : Cast. Alfaneca,

( 6 )*Mongeta, Plur. M ongetes, en la articulado Moncheta : lo

m ateix que Jutjo,'Morena, ^im.M orenesi Cast. : L at. (segons P o vio )

MyrinuSfi. Pere B ell. Cenom . d e s c r i b i n t l a à 158 la demostra pag, 160. y diu haberne dos species : Si es L a t. Marañaba la porta descrita y dibuixada C a ­merari cent,^,emhl.^^. y 44. Tam bé la porta G revi- no deVenenìSy lìb, t . cap, pag. 120. tratantlad e animai venenos ; y la du també dibuixada Ronde- leci lìb. i^,cap» 402.

'fu s o la . ^\nx,Musoles: Cast. Cazon,y Mustela*. Lat.(Segons Yovìo) Mustella,(e\sz^ons Palmireno^Gii/^MJ levis^ y

Ichthyocola, a , En V alen cia se conten quatre species ab son particular nom cascuna , nomenantse Musola Gavatjay Dentuday Pintaday y Caralló.

Oblada . Vhxx.Oblades. Cast, (segons Vov\o)Obladaiy Roda^ •vallo'. Lat.(segonsPalm ireno) Melanurus'yst^onsva^ v io . Rhombus, h segons Sales, el Rodavallo es Rhotn- bus. Tam bé en latí es Oculata ademes de Melanurus, segons Pere Bellon,Cenom . que la descriu y demos­tra pag^.'i’jo .y 271. y Joach.C am er. cent,^,embl.i^2.

Orada . Vlnx.Oradesx Czst,Dorada‘. Lat.Auratayce, Orata, aj y (segons Palm ireno) també loniscus. Pere Belion. Cenom . la descriu, y porta dibuixada ápag» 192, y Rondeleci lib .s , cap.2, pag.

Orguena, Plur. Orguenes: Cast.Orguena,Ostió . . Plur. Ostions: Czst.O stra.P a g e ll. Plur. Pagells (en la articulació Pachell) Cast.Pagel,

Breca'. L at. (segons Palm ireno) Erithrinus, Erithi- nusy Rubellio. H uerta , comentant à Plini lib.g. cap» 16 . el nomena Besuguete, Portal dibuixat Rondele­ci lib .5. ca p .i6 .p a g .i4 ^ ,

Vhgre . V\nr,Págres: Cast.Bosinegro: segons Carlos R o s,B e­sugo : L at. (según Palmireno) Pagrus, Portal dibui­xat Rondeleci lib .5. cap.15. pag.1^2.

Talaya . Plur. Palayes: Cast.Lenguado: L a t. (segons P ovio , y altres) Solea ; segons Palm ireno , també Buglosa; també Ungulata segons Bellon.Cenom , que la por-

/ 7 ^ita descrita y dibuixada lib. i . h pag. 145. y du varíes species dibuixades Rondel.//i».11 .cap,11.yi.2.áp.i2Q

Palomina. P lut. Palomines: Cast. Palomina,Pámpol. Plur, Pámpols: Csíst, Romerillo: Lat. (segons Palm i­

reno} Pompilus. Sent a ix i , el porta demostrat Cam e­rari lib. 4. embl. 35. N e hía una sp ecie , que es diu. Pámpol rascat ; en Cast. D ot.

Pegìna. Plur. Pegines (en la articulació Pegina) Cast.C<?^«f- na: ’Lzt.Coclea. Porta moltes calitats de Pegines di­buixades Rondeleci 2.//¿.i. que es deTestaceìs»

Peìxopalo. Es bon peix , semetja al L u z,Peluda. P lur. Peludes: Cast. Tapaculo,Peluda en randa. Plur*Po//x: L a t. Pediculus marinus. Portal

Rondeleci part.i.cap.2S. pag.^jG,Polp . , Vim.Polps: C a s t . Lat.Po/j/puí,?. T rata de este

peix Rondel, lib. ij.c a p .6 .pag.s 10. y cap .y .pag.si^ hon dient haber varies species,el porta retratat tam ­bé Ferro part.z.pag.$So,

K a fe t . Plur. Rafets: Cast. Biligau,Rajada. VXm.Rajades (en la articulació Í{¿iírWrf} C^st.Raya.

Pere B ell. Cenom . expresant que ne hia m olt gene- ros, descriu este peix , y el dona demostrat lib. x .á pag.-jS' y Rondel, manifesta moltes species per ex- tens 12. desde el cap.- . y '^pag.^-^g. Nicandro la nomena en latí , y tratantla de venenosa,la porta figurada lib. i . pag. 124. y 125.

Rap. . . Plur. Raps: Cast. Rápe.Reig , . Plur. Cast. Corvina: L at. (segons Palmireno)

Latus y Ò Late.R tm o l. V\u\.R€mols: Cast. Rodavallo: L at. Rhomims, z. Saboga. V\wx.Sabogues: Cast.Saboga: ILat. A lóla, ce,Sarch. Vlur.Sarchs: Cast.Sargo: L at. Sargus, /,Sardina. V\ux. Sardines: Cast.Sardina:'Lat.Sardimayes. T ri-

chias,íe,y{st%onsValm.)TrichiayceyTrichis.hzl\.Ctíi, la porta descrita, y dibuixada l ib .i . ápag. 170.

C 8 )Sardineta, N om colectlu de peixos de este nom»S c a t . , , . Plur. Scats,Scorpa . .. Scorpes,^*^^^'*^-Scrita . . . Plur. Scrites : Cast. Escrita , y Kaya,Sepia . . .. Plur. Sepies: Cast. Sepia , ckocó pera alguns C<i-'

lamars. X ibia : L at. { segun Povio ) Sepia , a . Pere Bellon. Cenom . la descríu//¿.2. àpag.-H 2. y la por­ta d e m o s t r a d a 335. Tam bé Camerari centur,.\^ embl./^j. y Rondeleci lìb , 17 , cap,2. pag.<^$S, .

Serra , Plur, Serrans,Serranet. Vhxi. Serranets •. Cast. Serranos* L a t. (segons Pal­

mireno) Channa, H iatula, Sehannus, Pere B ellon .C e­nom. la descriu > y du dibuixada lib , 1. àpag, 267**

Serviola. Plur. Servìoles: Cast. Anchova,Solrraìg. ^\\xx,Solraigs ,n e h ia 'com de dos arrobes.S o re ll.. Plur. Sorells : Cast, Sorel : L at. (segun Palmireno )

Trachurus, P ovio scriu XorelU H ia una specie que es diu Sorell de cua rotja.

Sparralló, Plur. Sparrallonsi CsLSt, Mojarra (segun Palmireno ) Sparus,

Spasa,, A lguns dihuen que es el m ateix qu&Emperador:Cast, Emperador : L a t, Xìphias ; segons Palmireno Gla~ dius Xiphia , y diu ser el mateix que diem Spasa, T am bé P ovio li acomoda el nom lati X iphia ,a . Por­tai demostrat Joach, Cam er, cent,<\. emhl. 14. exp li- cant algo de la sehua naturalea : també Rondeleci lìb.%. cap. iß^pag, 251. E l P , Terreros Especl,de la N at, torn.2. pag. i4<j^hon lo porta d ib u ix a t, lo no- mena Unicornio marino.

Sturìò . Plur. Sturions : Cast. Sollo, Palm ireno pensa ser el Sollo el m ateix què el Ancìpenser en lati : péto ho contradiu Huerta comentant ilflPltiii, lib. 9. cap. 17. Bellon. Cenoman, el dona demostrat parlant de eli, lib. i.p a g . 101. y pareix ser el Silurus, de que par­la Camerari cent.i^. em bLiS, hon Io posadibuixa se­gons el manifesta Gesnero.

Suda , . Plur. Sudes : Cast. Trompero : L a t. (egons Palm i­reno} Halec 3 ManUi M anas,

Tamo» PIuí. Talur^nsX C kSt.Taburoni I^t. TihurOyOnts.Vav Ja de este peix sens representarlo,Rondeleci/z¿f.i$'. cap.iS .pag.^ ^ S' lo Epígrafe de Tiburone, E l tra­ta de peix de Indies ; pero com dít A u tor era Eran-* c é s , ignora tal vegada haberne en este M ar.

Tenca • '?\\xx,Tenques\ L at . ( segons V anier V rad, rust, Uh¿ 1 5 * M ?* ^78- y Ausonio) Tinca. P e ix ruin : portala dibuixada Cenom. l ib . i . pag,'^2$.

Tellina, P lur. Tellines\Casx..TellinaSyCoquinas,Almejas'X.zUDactylus codea. Pere Bellon.Cenom . porta les T e n - ques demostrades lib, 2.pag. 403. y Rondeleci part, 2. lib , 1 . produint varies species desde el cap, 5. a pag, seguents.

Tonnina, ?ìur.Toni/ìnes:(eii la zrticuU d6Toñm a)Cnst.Atun: L at. Thunnus, Thynnus, Portala demostrada Bellon. Cenoman. l ib .i , pag. 108. tratant de ella desde pag. i o 5 . y Rondeleci lib, 8. desde el cap. 1 1 . 12. 13. ¿ pag. 245. y Ferro part.^. pag^s^S. Mira Bacoreta.

Tortuga. Plur. Tortugues xCnst. Tortuga (qxxant es de terra. Galapago) Franciosini diu Galapago al m at;o,y Tor­tuga à la femella: L at. Testudoyinis. Portala dibui­xada Camerari cent.^, embl.^%. y Ferro 690. y ab altres species deTortugues Rondeleci i 6 . a cap. l-p a g . 445. y seguents.

Verderol. Plur. Verderols: Cast.Verderón, Alballada'. Lat.(se- gons Palmireno) Turdus tertius, 20 es,la tercera spe­cie del peix Tort.

Vidriada. V\ur. Vidñades: Cast. Mojarra prieta.V ís o l. . Plur.^/jo/j; C a st.V isol: L at, (segons Palmirei^o )

Scombrus,

( io >^LIJPINT AX- a n t e c e d e n t ULTIM EPIGRAMA

D E C I M A .

N o entench que puguen juntarse En m ltg la mar tots los peixos Que asi falten ; y quants de eixos N o voldrán molt allunyarse 1 Be , que no pot senyalarse E l m itg , el m itg de la mar.Q ui se habia de ficar A buscar ( per ser curios)Mes calitats ? Cent y dos Son bastants pera admirar.

F LImprimase.

Llamas,

Kota. N o se ha observado la mas prop ia ortografía de la L e n e u a V a l e n c i a n a , p o r faltar en la Im pren ta los a p o s tra fe s , y las ce c o a t e d i l l a .

CATALOGOY D E S C R I P C I Ò D ’E L S P A R D A L S D E

l ’ a l b u f e r a d i V A L E N C I A .

s M o tiu s p era este T ra cta t.

ent part de la historia p rovin cial de V a le n c ia , ¿ un ram de la n a tu ra i, p ertan yen t al regne anim ai, la dcnom inació , calitat y descripciò dels pardals q u ’ es crien en esta A lb u fe ra , ó que per alguna tem porada recldicen en e lla , es raho com plaure á no pochs sutgectes erudits , q u ’ apeteixen esta noticia de ilustració no despreciable ; per ço , e perque no falten forasters que desirgen saber la lengua V a le n ­ciana , e no sens fonam ent han stran yat qu* es tro - b e tan poch scrk en nostra lengua antiga L en io si- n a , per lo qual s* ha obscurit , c casi d ’ el to t s' ha an tiq uat ; Per to t ju n t , e pera que no succeixca lo m ateix en la q u ’ ara usém , ha paregut dar á ilum este tractadet , q u ’ esencialm ent exig ís , c demana concebirse , y scriturarse en nostre idiom a , per ser noms p ro p is , tcch n ich s, y peculiars d ’açi els dels par­dals q u ’ es referisen, sens qu* á la m atjor part d ’ ells sia fácil averiguar c saber el nom en altra lengua per quant venen de va ries , d is tin c te s , è distantes t e r r e s , y P rovin cies , algunes m olt rem otes , c a ix î pera indagar e l nom que cascú tin ga en la respecti­v a P rovin cia hon algú d ’ ells sia concgut , se nece­sita una particular discucio , no sols difusa , si p eri- llosa de incurrir en m olts errors , com pot coletgirsQ de Io que s ’ apuntar» parlant de la Fotja.

A

A - m i c h , y P aysá meu ( p uix sí no h u eres no parle en tu ) aci ct done el present tractadet de curiositat , en que van recopilats els noms d ’ els Pardals de nostra A lb u fe ra , ab una descripció d* clls , mes exacta que la que publicá nostron D ia rí d ’ el dia 16 . y seguents de Jo lio l de 1 7 9 2 . Si eres aficionat á este genero de cat^a q u ’ es freqüenta en los dies que dicm d ' Entrada , de Sanct M a r t í , y Sancta C ath alin a ,, á 1 1 . y 3 5 . de N o h e m b re , t ln - dras esta noticia pera d ecid ir els dubtes de qual sia el Pardal q u ' hatges m ort tu ( ó altre ) ab los per- digons de fotja ( ó de plata ) : SI no eres aficionat á ta l d iversió ,, no h ia res perdut en que per este m itg es moga algú. á scriure , ó desitjar s' escriga un tractat d ’ e l art d e ca^ar pardals ( m atjors , e menors) ja ab paralls , ja ab m ornell , ja per cetrería , ja ab altres tram pes, y per u ltim ab la Scopeta , de que h ia m olt pocK s e r it , en com paració de lo m olt que vem, s’ h a scrit de Ca^a m atjo r, tan t per lo H isto- r ich , com. per lo M o r a l , D re t C i v i l , C an on ich y P o lit ich , com es pot veure , entre a l t r e s e n T h o - mas D em pstero A n tiqu lt.R om , lib .2 , cap.'], a p a g .2 2 6 , N a ta l Com es ( q u ’ algún P aysá d irá N ad al C on de ) e l q u al scrigue quatre libres en vers latí de Vena* iíone : A n d reu T iraq u elo D e N obilita te cap. 3 7 . ¿ n. 1 3 8 . A m a y a lib. j o . C. tit.. ^ 7 . in L e g . iinic. de V s- n a t .f e r . D . Joan de So\oizár\o Emblem^, 33., El P . Jacm e V an ier en la sehua excelent obra : Pnedium . rn sticim lib. 1 6 . ^ p a g . 308.. impres. 1 7 5 0 . y no m enys els Italians s’ han sm erat en este ram, cona.

Erasme de V alvasore , que scrigue tot un libre en vers Itaiíá ab lam ines impres. Veneeia 1 6 0 2 . 8. m ar- quilla , y E ugeni R am on Brescia alrra obra , tam be en I ta lia , y ab lam in es, m olt rhcs instru ctiva , y extensa^ « tam be en Veneeia en 16 3 0 . á demes de G racio F a lisco , M arch A u re lio ü ly m p io Nemesia- y altres extran ygers que com prengue aquell A n o n y m que publica un tom o pretitulat : Poette la tin i rei *venaticí€ Scriptores^ impres. L u g d u n i B a ta 'v , et Ha^ g<e Comit. 1 7 2 8 . 4- miirq. H abent , pues , tan t scrit d ’ els prim itius modos de ca<jar , qu* eren ab lo tropoll que porta la ca(ja m atjor , a que seguí, ó acom panyá el d ’ arch , y fietges , ccrtanient es cosa d ’ estranyar , que d esp u es'd e la in ven ció de la pol­vera ( que h ia fa mes de 400. anys ) no s’ hatja scrit mes q u ’ algo de d ita specie de ca 'a 5 sent en esta part mes feli^ la de ia infcU citat d ’ els p e x o s , que diem p eix ca r , de la quai scrigue de p ro p o sit, y en vers latí el m olt erudit P. N icolau P arth en i G ia n - netasi Jesuíta N apolirá , in titu lant la sehua obra Ueiitica j impres. N apols i 5 8 p. en 8. m arqu illa , obra que tin ch per particular per ser de peixca , y m olt mes in d iv id u a l que la que escrigue' Ü piano , que cor­re G reco-latin ó, impres. V eneeia en 1 5 1 7 . c n 8. Pues de peixos en g e n e ra l, encara qu e b e , ja han scrit m o ltis im s, com á demes de d it O pian o , R o n d ele­c i , Sen om an , K ir c h ie r , A r is tó te le s , P lin i , y altres n atu ralistes, y no m enys O v ld i scrigue un tractat special pretitulat H alieuticon , segons d iu Beroaldo com entant T A sse d ’ or d ' Apideyo , pag, 6 5 9 . E li, si be es mira , sois s’ encontra la l qual cosa sobre e l m odo de cazar pardals . com la curta noticia que

nos dona cl Pare F ra y M iq u e l A g o s tí cn la sehua A g ricu ltu ra , d ita d ' el P r io r , lib, 5. cap. 9 . y aço n o en los termes adéquats á la caça que hui s’ es­tila , specialm ent en V A lb u fera j y no h o dích per i ’ ocios term e de caçar ab los Bots , com usen

a lii alguns , c amagantse, en tr’ els canyars & c . sino per el disparar ab la scopeta , ara sia stant en barca ( que per el m ovim ent d 'e sta , es m enester mes art) ara sia disparant en terra ferm a. Y o b ’ et confese de pía ( L eto r m eu ) q u ’ esta materia eutropelica no es d e la clase de prim era ( n i encara segona ) necesi­tar , pero a part de que no deixa de ser un ram subaltern de 1’ A rtille r ía , en el dilatar camp de la basta erudicio to t aprofita t ¿Y qu e por ventura no h ia tractats d ’ altres asumptes semejants , com A r t de T o retjar ( per D . N ico lau R o d rig o N o v e li ) A r c d e la Sgrima ( per D . Gaspar A g o s ti de L ara , p et D . L u is Pacheco de N arvaes & c. ) D el Joch de la P ilota y y en vers h ero ich ( segons Francesch P atri- ei ¿/e R égna lib. 3 . f i t . 9 . ) î L)’ el Joch d* el R e v e r sino ( per un A n o n y m , im pres en 1 7 7 7 ) , D ’ el A - xedres ( no sols per Canalejas , y D . Joseph C arlos G arzes , y de la Sierra B o il d ’ A re n o s , si posterior- m ent adelantant la m ateria , per D . Pau C ecina, R ic a , y Pergel ) e a ix i d ’ alfres que podria rcferii? P u ix en verirat , no sería d ’ adm irar que s ’ cscri- guera , ó s’ baguera scrit de d it' a r t , ré g im e n , trac­te , calibre y construcclo de la scopeta, precaucions d ’ el Caçador y calitat , e cantitac de la respectiva m unició , y dem es co n d aen t á la caca d ’ els par­dals , que sobre d iversió , porta algun profit , y aies si se extcnguera e l tractat á altres clases

animals de m o n ta n y a , o d e caga m atjor, q u ’ e s ta ti rccom anada pera la salut , cotn 1’ e ixercici no sia im - m oderat , p u ix per ser est ingenios cxcrcicì cosa tan sa lu d ab le , el com prehengue en sa erudita obra C e ro n i M ercurial D e A r te Gym nastica, lìb. 5. cap. 1 5 . / i 'p a g . 1 85 . que tam bé traerá de la caca , y aplaudintla canta H oraci lib. i . epist. 18 . *

R om anis solemne 'viris opus , utile fam¿e,Vit¿€que et membrìs.

P ero , perque no parega este tractadet m onstruos, sent el Prolech ó Gap mes gran q u ’ el cos de la obra , concloirc , p reven in t , que no h ia D ed icato ­ria per moltes rahons : L a prim era , per ser cosa tan parva : L a segona , perque les D edìcatories ara ja no ca<jen la profitosa protecció q u ’ en altre temps:Y la tercera , perqiie pansaijx Oper 390 m ateix) d e­dicarla á algún Sánct ( qu es eí patrocini mes se­g u r ) no lie encóntrat ningún S a n ct, á qu i per C a ­la d o r em pareguera adaptarse , ó poder serli grata la D ed icatoria , puix no es tro va Sanct algu que fora C a la d o r , segons Sene C ero n i ab auctoritat d ’ el qual h o apoyen Casaneo Catalog. G lor. miind. p a r t. 1 1 , cons. 5 I . p a g . mihi 4 4 7 . col. r . Baltasar Bonif.ici H.is~ tor. L u d icr. lib. 1 . cap. 40. p a g . 78 . Y el íllustrisim Bisbe Sim ó M a y o l D ier . canic. tom. i . Colloq. Plane­t a X X L p a g. mihi cül. i . Be que pera con­solacio , y conort d ' els aficionats á la specie de ca- ^a referida , direm , que d it Sanct y A A . parlen de la cat a m a tjo r , y en o d i de la fe re d a t, y h o r- len d a crueltat q u ’ eixa en si porta j y no de U

A a

c:< \ m enor de p a rd a ls , y ausells, qu* es una entren tenguda honesta recreado , que pot graduarse en clase de v irtu t eutropelica. Y per ultim remate , L e - tor meu , d ient lo de P lato in T h a te t. pag. mihi .14 4 . impres, Basilea 1 5 5 1,

S i tib i jucm dunty M ih i non molestum.

V a le n cia y O ctu b re 10 de 1 7 ^ 5 .

C A T A L O G O , Y D E S C R IP C IÓ S U C C I N T A '

» " e l s p a r d a l s d e l ’ A L B U F I R A DE V A L E N C I A .

A g r ó .). Es com una G allina gran , el color ros, les camcs largues , y el coll larch , v e en M ar^ , y s’ enva en O ctu b re.

A L C A T R O Z . Es el m ateix p a rd a l, que per aU tre noni dihuem G a v in a blanca. V.® G avina.

A L C O R R O C H . Es de la grandaria d ’ un C o ­loni y fa tres cries al a n y , y en cada una no en cria m es de dos com els C o lo m s , y ahon vá s’ enporta sempre la c r ia , que la fá sobre V A sprella j y quant se veu incom odar , ó en p erill , per alguns P e ix ca- d o r s , ó Barques que pasen, pren un h o u en cada ^ar­p a , y transporta la c r ia , ó p osta, á altra part e ixuta d e la m ateixa A lb u fe ra . Son color es blanquisch , e l p ico algo mes larch q u ' e l del C olom . Perm aneix sempre en V A lb u fe r a , ni m uda sa recid en cia, p u ix hon naix v iu hasta que mor.

A N E T . Es lo m ateix que C o ll-v ert. Este pardal cria m olt en la m ateixa A lb u fera , pero tam be enveneti de fora en Setem bre, y altres stacions d*el a n y en que fá mal temps , ó corre tem poral , en que tam be venen altres molts pardals de pico ampie. E l m atjo es b la u , e l cap y el coll vert ( per lo qual g o tja , y te d it nom ) lo demes negre , y les cames d ' un groch ro ig : L a fem clla es tota parda , y el pi-, co y pata son de color groch. V en en per Setem ­bre , y s’ envan á ultim s de M a r^ , y primers d* A b r il . A 90 es 1’ A n e t propiam ent tal , ó per cxr celencia a ix i d it , p u ix ne h ia varies sp e c lcs ,

,'ILorenç Palm ireno en lo seu V o c a b u la r î, que T În^ titu la P rim er Abecedario de las A v e s neporta h asi ta dcsat , donant á cascuna d istlnch nom la ti ; D ie ­go de F u n e s, y M en d o za en la H istoria dels Ati- sells , o Pardals^ y A n îm .ils , c a p . z z . ne nomena hasta dotse species d ’ A n ets.

A S C L E . Es de la m accixa grandaria q u ’ el B o ix , q u es un poch mes g ich q u ’ el A n e t > el seu color es pardo acendrar , y la earn ( la q u al es gcoga ) es m olt gustosa. Es pardal de pás.

B E Q U E R U D A . Es de la m ateixa grandaria qu e la G u a tla , y del m ateix color q u ’ esta. T e el p ico larch com ahulla saquera î ve per A g o st , y s* envà per A b r il ,

B E Q U E T . Es m olt sem etjant á la B eq u eru d a, en el p ic o , en el cant , y en t o t , sols se d iferen cia d ’ ella en la g ran d aria , p u ix qu e solam ent es com la m itât de la B equeruda.

B O IX . T e el pico pardo , el cap ro ig , lo restant d e color de ce n d ra , pata y tot lo dem es ; la granda-^ ria poch m enys que 1’ A n e r , d ’ el qual se d istín - guis m olt poch. V e per Setem bre , y s’ enva pee A b r il . A g n e s io en lati lo nomena Basa.

B R A G A T . T e la squena negra , el pico poch mes ampie q u ’ el A n e r , ó Pato. Es diu B r a g a t per­que te la pantja, y bragadura blanca. Sa grandaria ve á ser com la m itdt d ’ el A n e t ; ve per Setem bte, y s ’ enva per A b r il í tam be li d ihuen CíilU reta,

C A D E L L O T . T e el color que retira á rosenchj es de la grandaria d ’ un Colom bolador : -les carnes larguctes que venen á ser de sis dits de largarla; el pico semetjan al de la. fo t ja , sois s i q u ’ es doble

larch. V e tam bé per Setem bre , y s’ enva per A b r il.C A M I L L O N G A . T e la pantja b lanca, la squena

de color de cendra , el pico una má de larch j ve per la Prim avera , cría en i’ A lb u fera , y s’ enva en O ctu b re . Es d iu Camillonga , perque te les carnes un pam de vara de largues. Sois fa una cria al a n y , y en trau tres ó quarre.

C A R C E T . V .« Sarcet.

C IS N E . Es gran com un G all d e je s In d ie s , el colt la r c h , y les carnes la rg u es; e y i ^ r e , y pardal desr en gan yat , que no es deixa faclim ent m atar. V e en r i v e r n , y quant hia te m p o ra l, y en l'h o ra que p a ­sa el tem p o ral, y s’ asosega el te m p s , en lo ma-í te ix Ivern s’ envá.

C O L L V E R T .E s lo m ateix q u ’A n e t, com ja va d it.C O R R I O L E T . Es pardalet de poca substancia,

m olt o r d in a r i, y g iq u et com un T auladi. Se íi dona d it nom per lo m olt que c o r r e , p u ix corre mes qu* un hom e : sempre recidis a ^ i , y no s' enva.

C O R V A M A R I N A . D e gran es com un C olom b o la d o r ,le s carnes un eixem de largues, y lo ma­teix es de larch e l coll j el pico es redó , y qu atre dits de larch , la squena negra. V e en la Primavera^ y s* enva á 1’ airra Prim avera per Setem bre.

C U A D E J U N C H . Specie d ' A n e t ; te les ca­rnes largu es, la grandaria poch m enys q u ’ el B o ix , el p ico y tot lo demes del pardal es pardo j ve per Setem bre , y s’ enva per Mar^.

C U L L E R E T A . V .« Bragat.E S C A B U Z Ó . V.« Scabu^ó.E S P L U C A B O U S . V.® C om et.

F L A M E N C H . Es blanch , y les plomes de les ales

I O

rorges; Ics camcs m olt la rg u es, y com d e m itja vara; el COS p o d i mes gran q u ’ el d ’ una G allin a j el coll d e uns tres pams de la rch ; el pico c u r t , red ó , y ner gre ; v e en 1’ ivern , y en lo m ateix ivern m artja. E l D iccio n ari de 1’ A cad em ia S pan yola el des­criu tam be.

F O T J A . Son color negre ( sí el negre es color) ab cresta blanca en el cap. En cara qu* es pardal de pas, que ve per Setem bre y fins d ’ A g o s t , y s’ enva

en M ar9 y A b r il , m oltes Fotges crien tam be ai r, y V augm ent d ’ elles es m olt , p u ix fe t e l com put, cada una p ot naturalm ent produir centenars de l o t g e s a l a n y , perqué ponen 1 5 . 1 6 . ó i-j . hous en cada cria ó p o s ta , fentne cada a n y d o s , se n t la prim era en A b r i l , y l ’ altra en A g o s t , per lo q u al tenen tant d ’ augm ent. A lg u n s d ihu en tam ­b e á les Fotges G argarites. Palm ireno ( c o m tam­b e A g n e s io ) scriu F o g g ia , nom enantla en la ti F u - Íica , y en castellá G allina de agua : Pero a ltres per G allin a de aygiia entenen la P o lle ta , E l D ic ­cion ari de r A cad em ia Spanyola acomoda la paraula latina F ú lic a , no á la Fotja , sino al ^ arcet, q u i- sá per seguir á Sales en son C alepin o , y á la B i ­blioteca M usartim : Pero sobre sí la Italiana F o llca quadra á la Fotja , ó á altra specie de pardal, tracta m olt per extens el C a va lier C esar R ip a en la Figura A dottione p a g, mihi 5 8 3 . 7 5 8 4 . impres, P a d o v a 1 6 1 %. h on despues d ’ una m olt erudita d iscu c ió , nos deixa en lo m ateix d u b te > asignant varíes causes de confundirse els noms d ' els pardals, sent una entr* altres , el com pendre u n nom gene- rich m oltes sp ec ie s , com ja diguerem en T A n e t ,

i rM es jo comprench' que la F u lica es la F otja , no sois per r auctorítat de Palm ireno , si tam be per lo que d iu el eruditisim Pare L ui^ de la C erd a com entant á V ir g i ii G eorg. lib. i , vers. %6%.y 3^ 3. hon este cantá:

.......................... cumque marina

In circo liidim t F ú lica .

p u ix pareix porta la ethim ología d ’ e l nom fuligo^ q u ’ es la sutja ( cn castellá ollin)^ y p er la negror q u ad ra á la F otja , en latí F ulica , y n o al ^ar^ c e t , qn* es pardo. D ie g o d e Funes y M en doza en la H istoria de las A ^ es y Anim ales ,, trad u in t á A r is tó te le s , cap. 2 2 . pag. 13 0 . te per una m atelxa cosa la F o x a y A n a d e Torquata 5 m e d eten gu t algo mes de r acostum at en este §. per ser la Fotja e l pardal mes nomenat de 1’ A lb u fera , tal vegada per tan p rolifich com va d it.

F U M A D E L L . Pardal m olt ru ínet, que no val pe­ra m entjar, ni pera res; te el pico larchj ne hia de tres calitats , uns negres, altres blanchs , y altres pardos^

G A L L .E s de gran com una Polla quant ja es casí ponedora^ les carnes com un eixem de largues, y rot- g e s , te el color blau , el p ico c u r t , redó , y roig; la cola curta. Perm aneix sempre en T A lb u fe r a , hon naix , cria , y mor fa un a cria al a n y , y en ella pon d e cinch á sis hous.

G A R Z A . Este es nom g e n e ríc h , pues ígualm eot es Gar^a el A g r o , el V ito l , e l M a rtin et & c . Y aixi per mes speeificació es nom enat=

G A R Z A B L A V A . L a qual cs com una G allina 'de les In d ie s , y to ta de color blau j les carnes lar­g u e s, y tam bé larch el c o l i ; ve per S etem b re , y s* en va per A b r il . Igualm ent la descriu el D iccionari de r A cad em ia Spanyola.

G A R C E T A B L A N C A . V.® O ro vá l.G A V I N A . Es de gran com un C o lo m , no val res

pera m e n tja r , el seu color es blanch i sempre está en r A lb u fe ra , y a^i cria. A g n e c io la nomcna en la ti G a v ia al'va. L a G avin eta blanca es d iu tam be A lca tro f.

G A V I N O T . Es poch mes gran q u ’ un C olom peter j te la squena negrenca , la pantja blanca , el cap gros , el pico de G avilá . C ria dos vegades en 1’ A lb u fe r a , y en cada cria ne trau dos.

G O M E T . T e el color ros com el or j es de gran com un C olom bo lad or, el coll la r g u e t , el pico uns tres dits de larch , y re d ó j la cola blanca y curteta. .Ve á uUims de M a r^ , ó prim ers d' A b r i l , y s’ en va á ultim s d ’ A g o st , y á prim ers de Setem bre. Cria, a< i en 1' A lb u fera , fa sois una cria a l a n y , y en ella ne trau de tres á quatre. Es el m ateix pardal q u ’ altres d ihuen Spluga-bons.

M A R T I N E T . Es de la grandaria d ' un C olom p e te r , el color seu es p a rd o , íes carnes y el coll larchj el cap com de G allina , y el pico r e d ó , y com tres d its de larch 5 ve en A b r i l , y s enva en Setem bre. C r ia entr els canyars de 1’ A lb u fe r a , y fa dos cries, y en cada una pon dos hous , com els C olom s. T am be el descriu el D iccionari de T A cad em ia S panyola , verb. M artin ete,

M A R T I N E T D É R I U . Es poch mes gran q u ’ un

T a u la d í; el p ít r o íg , la squena blava , el p ico larch com de tres d its , redó de cua ; no es b o de m entjarj va per ios r lu s , cequies y A lb u fe ra ; fa dos cries al a n y en los canyars d ’ ella, y cada vegada ne cria dos., T e la p ro p ie ta t, que m ort y sech , pentjat en un qu arto hon hatja roba, la preserva de la p o lilla ,y no entra l’ am a j altres lo nom enen Blarvet.

M O N T G E T A . Pardalet mes ru in ,q u ‘el Fum adelLM O R E L L . Es de gran com m itg P ato , la pantja

b lan ca, y la squena negra , y en m ltg d e les ales blanch. Es m olt bo de m entjar.

M O R E L L C A P E L L U T . Se diferencia d ’ el al* tre ja d i t , sois en que dam unt d ’ el cap te un topet,: y encara es m illor de m entjar q u ’ el altre ja referit.

N E G R I L L A . V.® Picardona.O C A . Es com una G allina de les Indíes , y en

to t com les demes O ques casolanes. Es pardal de pas, y envcnen a^i m olt poques.

O R O V A L . Es lo m ateix que Garceta, blanca, sa grandaria com un C olom . V e en A b r i l , fa dos cries^ ne trau en cada una un p a re ll,y s'enva á T o ts Sancts. Es bona de m entjar. S e 11 dona d it nom en sa rcco - m anació , y per lo m olt que s’ aprecia , com qu e or-’val y. ó wal-or.

P E R D I G A N A D ’ A Y G U A . Es de la m ateixa m agnitut que la P erdiu de m ontaya, de la qu e no es d istinguís en altre q u 'e n q u ’ es pardal d ’ a y g u a , y te la pantja blanca. V e per Setem bre, y s’enva per Mar^.

P I C A R D O N A . Es de la grandaria de un T o r t , es n e g ra , y el p ico de T o rt. Sempre está en l’ A l ­b u fe ra , fa al a n y sois una cria entre M a ig , y J u n y , y en ella ne trau de quatre á cinch . £ s e l m ateix

pardal qu ' el .D iccionari de 1’ A cad em ia Spanyola denomina N e g r e ta , per el qual nom açi es conegut.,

P IU L O . Es de 1a grandaria d ’ el B o ix , no es tan ampie com e s te , pero mes larguer , p a r d o , y U para negra. D e tots los pardals de pico am pie, es el de mes ruin earn pera m enrjar. V e , y s’ en va, com pardal de pas.

P O L L E T A . Es gran com un C o lo m , de color negre , y la cola rodoneta , la cama verda , la g ran ­daria com la mitac de la irotja j sempre recid is en r A lb u fe ra , sens m udar de te r r ito r i , per lo qual a^i naix:^ y a^i mor. C ria dos vegades al a n y , la una par M a ig , y 1’ aitra entre J u n y , e J o lio l , y ca-, da vegada ne cria quatre. Es m olt bona de m entjar.

Q U A O R I N Y O L A . Es poch mes gran q u ’ un T au - ladi Î les cames verdes , mes largues qu ' e l T au ladi, redoneta de cua j son color entre n e g r e , y pardoj cria en 1’ A lb u fera entre M a ig y J u n y j y sois fa una cr ia , en la qual ne trau de quatre á c in ch .

R A S C L O . E s de gran com una G uatla , n eg re ,. Ies patetes rorges , el piquet ro ig com de Cotonij sempre está en 1' A lb u fe ra : fa una cria al an y , y cada vegajda ne trau quatre.

R O N C A D E L L . Es de gran co m ú n C olom b o la- d o r , de color de c e n d r a , cam es, y pico de Pato. Sa earn es m olt sabrosa. Se d iu R o n ca d ell, perque quant bola ronca. Es de p a s , com tots los demes pardals de pico ample.

R O S E T A . Es de la grandaria de m itg P a t o , y ‘de color d e rosa , per lo qual St U dona d it nom, te les pâtes nègres. V e á ultim s de J o lio l , y s 'en va á Tots. Sancts. Es bona de m entjar.

R O T G E T . Es de la gran daria d ’ cl M o r e l! , ó m itg A n e t , e l cap negre ; el coll , y p it ro tget; squena negra , pata groga , y tancada j v e al Se-: tem bre , y s’ enva al M a r^ , ó A b r il , com. tots los dem es de pico ample.

S A R C E T . Es dc la grandaria d 'e l R o n ca d e ll, d e color de cendra , y p ard o , les patetes negres , el pi-; CO com el P a to , y cs pardal de pas. T am b é es d iu Cercet , y en castella Cerceta y Z erceta . Pero Ag-t necio scriu Sarcet. V.® F o tja .

S C A B U S Ó . Q u ’ altres d ihuen A lca biig á , y P al- m ir e n o , com tam bé A g n e c io lo nom enen Cabuzó,^ t e la spala negra, la pantja b la n ca , la grandaria com un C olom bolador; en el pico , y cap semetja al Co-: lo m ; no m uda son d o m ic ii i , p u ix a^i nalx , c r ia , y moc5 fa sa cria sobre I’ Asprella. D e cada cr ia , de dos q u ’ e n fa , netrau un parell ; ne h ia dos maneres , ó species de Scabusons , uns. mes gran s, qu e son bons rostits : altres mes gichs qu e puden,

S E R R A N E T . Es de gran com un T o r t ; el color entre ros y pardo , carnes y patetes c u rte s ; el pi­co redó , de dos dits de larch ; la earn bona d e m entjar. Es pardal de pas.

S E R R E T A . Es poch mes g iq u eta q u ’ el B o ix; la squena n egren ca; baix de les aJes bragat de blanch; e l pico de P ato , la pata negra. Sa earn es bona de m entjar., T am b é es pardal de pas.,

S IS L O T . Q u altres d ihuen S ir lo t , es de la gran ­daria d ’ un C olom R o q u er ; te el pit blanch ; el pico larch com la B eq u eru d a; v e en Setem bre , y s’ enva al Mar^,

S IS S E T A , Es sem etjant á la B e q u e ru d a , sois se

l is

d istin gu ís en qu e te la p an tgeta y la cola blan­c a ; Sa earn es bona de m entjar. Es pardal de pas. A lg u n s tam be la nom enen G a llin eta d ’aygua,

S I V E K T , Es poch mes gran q u ’el A n er,p ico gros, y a ix i el p ico , com el cap roigs ; la squena de color d e cen d ra, els peus roigs . y tancats. V e en A b r il , cria en V A lb u fei^ , y s’ enva al N ohem bre ; fa dos c r ie s , y en cada una ne trau de quince á setce.

S P L U G A - B O U S . V.= G om et.T E R R E T I T . Es com un T a u la d í, de color de

cendra , ó pardench 5 el pico prim , y larch ; par­dal m olt r u in e t ; cria fora de les lagunes. L es T e r - rctites fan una cria ,y en cada una ne trahuen quatre, ó cinch . L a etim ología d ’ el nom es p e rq u 'e l seu cant jCS t ir itit it i,

T É T O L . Es de la grandaria d ' un C olom bola­d o r ; de color de cendra , la pantgeta b lan ca, pico la rc h ; sa earn bona de m en tjar; venen á ultim s de J o l io l , y prim ers d ’ A g o st.

T I F O R T . D e gran es poch mes q u ’ una G u atla , les carnes r o tg e s ; ve als prim ers d e Mar^ , y s’ enva cn A g o s t ; fa dos cries , en cada una ne trau de tres á quatre.

V I T O L . Es una tercera part mes g ian q u ’ el A g ro ; \ es ros com Y o r , e l pico de G a llin a ; es d ’ els par­

dals d e earn mes reg a la d a , y sabrosa pera m entjar, y e cn S etem b re , y s' enva al Mar^,

Imprímase,Camacho,