ARXIU D’IMATGE I SOL’ARXIU D’IMATGE I SO DEMENORCA COMPLEIX ONZE ANYS A CAN VICTORIP. 04

TORRE D’EN GALMÉSLA CAMPANYA D’EXCAVACIÓ HA PERMÈS TREURE A LA LLUM UNA GRAN CISTERNAP. 08

DIADA DEL POBLE DE MENORCACONSULTA EL PROGRAMA INSTITUCIONAL DEL CONSELL DE MENORCA P. 16

DL: M

E 52

4-20

07

NÚMERO 43 · GENER-MARÇ 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

2

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca

Número 43Gener-març 2017DL: ME 524-2007

Imatge de la portada:Torre d’en GalmésHolbox/Shutterstock.com

Correcció lingüística:Servei d’AssessoramentLingüístic del CIM

Disseny i maquetació:Island Mood

Han col·laborat en aquest número:Pau Salort, Martí Carbonell, Borja Corral, Francesc Isbert, Carmen Lara, Cecilia Ligero, Ester Marcos, Joaquim Pons, Carlos de Salort, Montserrat Anglada Fontestad, Cristina Bravo Asensio, Irene Riu-davets González García, Servei de Política Lingüística i Cultura Populari Centre d’Estudis Locals d’Alaior.

Es compleixen onze anys a Can Victori de

L’Arxiu d’Imatge i So

S’excava una grancisterna a

Torre d’en Galmés

Segona campanya d’excavacionsal recinte de taula de

Sa Cudia Cremada

Els llibres més destacatsde l’edició del 2016

Fira del Llibre en Català

SUMARI ACTUALITAT REVISTA ÀMBIT #43

Mossets d’actualitat

Breus

Llengua

Menorquí sí,català clar

4 5

ARXIU D’IMATGE I SO

PLAÇA CONSTITUCIÓ

Fotografia de Salvador Almirall Codina. Arxiu d’Imatge i So-CIM

L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca va obrir les portes l’any 2006. De llavors ençà, l’associació sense afany de lucre Aladern,

encarregada de la seva gestió, ha aconseguit signar acords de cessió o donació de fotografies, films o documents sonors

amb 105 entitats i particulars

Text: Pau Salort

REVISTA ÀMBIT #43 EN PROFUNDITAT ARXIU D’IMATGE I SO

6 7

ció amb 105 entitats i particulars, i això de-mostra que la feina que s’ha fet va per bon camí i que hem aconseguit la confiança de molts pel bé comú que significa tenir salva-guardades les imatges i els sons del nostre passat més recent dins un arxiu públic.

LA IMPORTÀNCIA DEL PATRIMONIEls fons dipositats a l’Arxiu passen per un procés de valoració, inventariat, ca-talogació, digitalització, restauració en alguns casos i conservació en les millors condicions possibles per perllongar la vida dels originals el màxim de temps. Aques-tes són les principals funcions i tasques de l’Arxiu. Pel fet de ser un arxiu que naixia de bell nou, durant aquests darrers anys s’ha anant perfeccionant la seva manera de treballar, actualitzant les seves tasques i feines a fer i adaptant-se a les noves tec-nologies. Per aquest motiu, els dos darrers anys s’han estudiat, dissenyat, elaborat i redactat els protocols on s’estableixen les pautes i normes a seguir a l’hora de re-alitzar qualsevol tasca en relació amb el tractament arxivístic d’un fons.

Però aquí no acaba la tasca, ja que durant aquests anys s’ha treballat inten-sament per aconseguir la conscienciació de la importància d’aquest tipus de pa-trimoni a través de diferents accions per poder realitzar una altra de les finalitats de l’Arxiu, que és la difusió. Les accions que s’han duit a terme han estat diverses:

didàctiques per a escolars; conferències; xerrades a associacions culturals i enti-tats relacionades amb persones majors; cursos; col·laboracions amb institucions públiques i privades; exposicions i audi-ovisuals produïts pel mateix arxiu i l’en-trada dins les xarxes socials. Tot plegat ha ajudat a donar a conèixer l’AISM i a crear consciència per no perdre en l’oblit una part de la memòria dels dos darrers segles i augmentar el nombre de col·leccions di-positades. També hem d’esmentar l’ajut de moltes persones que assabentades de la nostra existència ens han aportat fons propis o d’altres persones, o simplement han confiat en nosaltres i ens han donat la seguretat necessària per mantenir la il·lu-sió per fer la feina ben feta.

Que l’Arxiu hagi crescut tant ens ha d’alegrar i és sinònim de la gran conscienci-ació que tenen els menorquins envers aquest tipus de patrimoni i de la importància que donen a la seva conservació. Això permetrà salvar de la desaparició i l’oblit més fotogra-fies, audiovisuals i sons, que formen part de la nostra història i que no podem permetre que desapareguin. Per acostar-nos més als ciutadans recentment hem augmentat l’ho-rari d’obertura al públic tots els matins i els capvespres de dilluns a divendres.

Esperam la vostra visita per conèixer de primera mà l’Arxiu i els fons catalogats que es poden consultar amb l’ajut del nos-tre personal.

L’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular de Me-norca va obrir les seves instal·lacions a Can Victori l’any 2006, ara fa onze anys. Des de la seva creació, l’Arxiu, que depèn del Departament de Cultura i Educació, ha estat gestionat per l’associació sense afany de lucre Aladern, que mitjançant un concurs obert l’ha conduït en cinc contractes consecutius.

L’Arxiu ha crescut molt durant aquests anys pel que fa als fons dipositats i al nombre de donants. Al principi solament tenia els fons que havia gene-rat el Consell des de la seva creació i unes quantes donacions. A aquestes s’hi sumaren els fons apor-tats per la Filmoteca de Menorca, creada uns anys abans per la Fundació Rubió Tudurí – Andrómaco, mitjançant un acord entre ambdues institucions pel qual s’unificaven en un sol arxiu sota la titularitat del Consell Insular. Des d’aleshores el creixement ha estat enorme i important i, a hores d’ara, el fons de l’Arxiu està format per més de 450.000 fotogra-fies en format digital, més de 1.000 films i aproxi-madament 3.000 documents sonors (de la majoria dels quals tenim els originals dipositats per conser-var-los). Unes xifres que ni ens imaginàvem en ini-

ciar aquesta aventura i que amb aquesta progressió sobrepassaran la capacitat de les instal·lacions ac-tuals en poc temps. Aquest augment ha anat lligat a una major capacitació dels tècnics que gestionen l’Arxiu, que cal recordar que és d’una gran comple-xitat, perquè conserva formats i suports de diferents característiques que requereixen actuacions perso-nalitzades i ser dipositats en espais diferenciats.

Un arxiu d’aquestes característiques es nodreix de les aportacions no solament de la mateixa administra-ció pública sinó principalment de fons de particulars, entitats i associacions que, a través de diferents con-tractes de dipòsit, donen o cedeixen els seus arxius de fotografies, films o sons. Durant aquest curt període d’existència s’han concretat acords de cessió o dona-

ARXIU D’IMATGE I SOREVISTA ÀMBIT #43 EN PROFUNDITAT ARXIU D’IMATGE I SO

A HORES D’ARA L’ARXIU ESTÀ FORMAT PER MÉS DE 450.000 FOTOGRAFIES DIGITALS, 1.000 FILMS I 3.000 DOCUMENTS SONORS

EQUIP

L’associació Aladern ges-tiona l’Arxiu des dels seus inicis.

PROCÉS

Els fons passen per un procés de valoració, inventariat, catalogació, digitalització i, en alguns casos, restau-ració i conser-vació.

8 9

DESCOBRINTTORRE D’ENGALMESLa campanya d’excavació duta a terme per Amics del Museu de Menorca aquest estiu al jaciment d’Alaior ha permès treure a la llum una gran cisterna

Text: Martí Carbonell, Borja Corral, Francesc Isbert, Carmen Lara,Cecilia Ligero, Ester Marcos, Joaquim Pons i Carlos de Salort

L’Associació d’Amics del Museu de Menorca ha or-ganitzat, un any més, durant els mesos d’estiu, una nova campanya d’excavació arqueològica al jaci-ment de Torre d’en Galmés amb l’objectiu de con-tinuar investigant l’àrea sud-est del poblat i conèixer el desenvolupament i l’evolució històrica d’aquesta zona de l’assentament protohistòric. Des de l’any 2014, Amics del Museu de Menorca excava el cone-gut com a pati davanter del cercle 6, una gran àrea al sud d’un espai domèstic de la segona edat del ferro: el cercle 6 i la gran sala hipòstila o recinte Flaquer.

Amics del Museu, com a entitat sense ànim de lucre, té com un dels seus principals projectes l’ex-cavació i posterior difusió del patrimoni arqueològic de Torre d’en Galmés, feina que desenvolupa des de l’any 2001. Per assolir aquests objectius l’entitat compta amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament d’Alaior i els socis de l’asso-ciació. Gràcies a aquesta col·laboració, la feina de l’equip tècnic i la participació de nombrosos volunta-ris, el jaciment continua donant a dia d’avui impor-tants informacions sobre el final de l’època talaiòtica.

REVISTA ÀMBIT #43 ACTUALITAT TORRE D’EN GALMÉS TORRE D’EN GALMÉS

PATI

A la foto de l’esquerra es pot veure el pati davanter del cercle 6.

CISTERNA

A la primera i segona foto d’aquesta pàgina es pot distingir la gran cisterna.

MATERIALS

L’excavació ha tret a la llum materials metàl·lics, com ara monedes i claus de bron-ze (fotos de l’esquerra).

10 11

Entre els mesos de juliol i setembre de 2016, l’equip d’arqueòlegs ha treballat en l’esmentat pati davanter del cercle 6 i part de la possible murada sud-est del poblat. Als angles del pati els seus pobladors van construir petites cambres que tenien sos-tres d’argila i fustam, així com paviments per anivellar el terra, d’argila i pedreta compactada. Cal destacar la singularitat d’un, amb evidències d’una gran foguera a l’interior. Cronològicament sabem que la vida s’hi va desenvolupar fonamentalment en dos períodes: els primer, que aniria del s. IV al s. II a. de la n. e., i un de posterior, més ampli, que aniria del II a. de la n. e. fins al III, quan queda abandonat, amb un ús mínim i residual a l’època islàmica. Els materials arqueològics repeteixen els pa-trons d’altres espais domèstiques del món posttalaiòtic, amb gran presència de mate-rials ceràmics indígenes, que s’aniran subs-tituint amb els segles pels formats d’im-portació, primer punicoebusitans i després romans. Són interessants també els materi-als metàl·lics i lítics que han aparegut, com per exemple algunes monedes, entre les quals una d’ibèrica prou ben conservada, així com claus de bronze, percussors i pun-xons d’os, entre altres. Cal destacar també l’aparició de gran quantitat d’ossos d’ani-mals domèstics i de manera anecdòtica es-pècies de marisqueig. Per tot això, l’equip d’Amics del Museu de Menorca pensa que el pati davanter del cercle 6 devia ser una gran àrea d’activats domèstiques relacio-nada amb la casa i la sala hipòstila.

A la vegada que s’excavava el pati es va excavar una gran depressió que hi havia al centre. Aquest espai, que abans d’exca-var-se era un gran monticle de pedres, es va començar a buidar gràcies a la feina d’una grua i els arqueòlegs. Ben prest es va po-der observar l’enorme dimensió del forat, que, un cop excavat, s’ha vist que feia cinc metres de diàmetre per cinc metres de pro-funditat. L’excavació no va ser fàcil i es va haver de muntar una plataforma per poder

treballar-hi amb seguretat i poder treure tot el sediment i les pedres de l’interior. Un cop es va haver eliminat la capa de grans còdols, aparegué el sediment, sempre sense material arqueològic destacable. Les darre-res capes de terra eren d’un color totalment negre i amb alguns tions cremats a l’interior, fet que ens va fer pensar que hi hauria ha-gut una activitat constant de foc. Al final de la depressió aparegueren dos cocons de de-cantació, que ens han permès afirmar que es tracta d’una cisterna. L’equip d’Amics del Museu de Menorca pensa que aquesta gran cisterna tenia en el seu moment una boca de diàmetre molt més petit que el que veiem avui en dia, però que un cop la cis-terna deixà de tenir el seu ús va patir l’acció del foc, que va fer que la boca s’ensorrés i que se’n malmetessin les parets. Respecte a la cronologia de la cisterna, haurem d’espe-rar al desenvolupament de la investigació i a les feines de laboratori, ja que a causa del poc material arqueològic aparegut a l’inte-rior no podem aventurar-nos a datar a ho-res d’ara l’estructura.

L’excavació de la cisterna ha estat com-plicada, llarga i costosa, però servirà per conèixer una mica més els sistemes de reco-llida d’aigua dels assentaments talaiòtics de Menorca i enriquirà la visita a Torre d’en Galmés. Les futures investigacions d’Amics del Museu de Menorca hauran d’aportar noves dades per poder aprofundir encara més en el coneixement que tenim a hores d’ara del jaciment.

SA CUDIA CREMADA ACTUALITAT REVISTA ÀMBIT #43

Durant els mesos d’agost i setembre de 2016, es va dur a terme la segona campanya d’excavacions al re-cinte de taula del jaciment de sa Cudia Cremada, a Maó. La intervenció està emmarcada dins un projecte científic quinquennal en el qual es té previst excavar tot l’edifici, i que està codirigit per les arqueòlogues Montserrat Anglada, Cristina Bravo i Irene Riuda-vets. Durant la campanya d’enguany, s’han realitzat dues sessions de tres setmanes cadascuna, durant les quals els alumnes que participaren a l’Escola Interna-

cional d’Arqueologia, organitzada per l’Associació Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology, van tenir l’oportunitat de desenterrar part del llegat dels antics habitants de l’illa, els talaiòtics.

Una de les novetats d’aquest any ha estat la re-alització d’un curs de laboratori teòric i pràctic a les instal·lacions del Museu de Menorca. Durant aquest curs, els alumnes, provinents dels Estats Units, Irlanda i Austràlia, han adquirit coneixe-ments introductoris sobre tècniques de conserva-

NOVA CAMPANYA ARQUEOLÒGICA ASA CUDIA CREMADA

La segona campanya d’excavacions realitzada per Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology deixa al descobert la pedra de suport vertical

de la taula i permet delimitar el santuari d’aquest poblat talaiòtic

Text: Montserrat Anglada Fontestad, Cristina Bravo Asensio i Irene Riudavets González

LES EXCAVACIONS A TORRE D’EN GALMÉS HAN PERMÈS CONÈIXER UNA MICA MÉS EL PERÍODE FINAL DE L’ÈPOCA TALAIÒTICA

REVISTA ÀMBIT #43 ACTUALITAT TORRE D’EN GALMÉS

12 13

TROBALLES

Entre els ma-terials trobats al jaciment de sa Cudia Cremada destaquen ceràmiques i eines lítiques.

SANTUARI

La segona campanya ar-queològica ha tret a la llum el suport vertical de la taula del

poblat.

ESCOLA

L’associació Sa Cudia Crema-da FieldSchool Archaeology ha organit-zat un any més l’Escola Internacional d’Arqueologia.

ció-restauració de materials, fotogrametria i processament i anàlisi dels objectes i les mostres recuperades durant el desenvolu-pament de l’excavació.Quant a les restes arquitectòniques visibles del jaciment arqueològic de sa Cudia Cremada, evidencien que es tracta d’un poblat prehistò-ric d’època talaiòtica on es conserven, a més del recinte on s’excava, un total de tres talaiots, que presenten característiques diferents entre ells. També s’hi poden observar restes molt deteriorades de cases, també anomenades cer-cles, que molt probablement correspondrien als darrers segles abans de la conquesta roma-na, és a dir, del talaiòtic final (600/500-123 aC). Finalment s’ha de destacar la presència de diverses coves excavades a la roca (hipo-geus), que conformen una necròpolis.

Com es va poder verificar durant la cam-panya del 2015, l’edifici en el qual s’intervé actualment és un recinte de taula, és a dir el santuari del poblat. Abans d’iniciar les tasques d’investigació, aquesta era la hipòtesi princi-pal de les directores de l’equip, però això no es podia afirmar amb seguretat, ja que, tot i que es conservava complet el perímetre sencer de l’edifici, no es tenien indicis de l’existència del monument que dóna nom a aquestes cons-truccions: la taula. Va ser durant les prime-res setmanes de treball quan va aparèixer la pedra suport vertical, aparentment en el seu lloc, tot i que visiblement rompuda.

Durant la campanya d’enguany, s’han centrat els esforços en l’excavació de la part interior del recinte, on encara hi havia res-tes corresponents a l’enderroc dels murs de l’edifici. D’aquesta forma, es van continuar descobrint els diferents elements arquitectò-nics típics dels recintes de taula, com ara les pilastres adossades al mur o l’entrada, avui en dia tapiada i amb la llinda desapareguda, que es troba emmarcada per dos grans bran-cals, que al seu torn delimiten el pas a l’in-terior de l’edifici a través d’un passadís curt.

El mur perimetral està construït mitjan-çant un doble parament i conforma un edifici

de planta en forma de ferradura irregular i façana lleugerament còncava. A causa que encara resta una bona potència de sediment a l’interior de l’edifici, no es pot saber l’alçada total dels murs que conserva. Tot i així, es pot aventurar que en algunes parts aquesta alça-da pot arribar a ser de més d’un metre. Quant a les troballes de materials signi-ficatius, s’ha de destacar la pre-sència d’una ele-vada quantitat de ceràmica de pro-cedència púnica ebusitana i de ceràmica indíge-na, així com algunes eines lítiques, que segu-rament estarien reaprofitades com a material constructiu.

Encara queden moltes preguntes per re-soldre sobre els recintes de taula utilitzats en els darrers segles de la prehistòria de Menorca. No sabem amb certesa quan es comencen a construir, tampoc sabem amb seguretat si es tractava de santuaris coberts o descoberts i tampoc podem explicar amb gaire detall els rituals religiosos que s’hi duien a terme a l’interior. Totes aquestes qüestions i moltes més ens empenyen a continuar les tasques d’investigació científi-ca d’aquest edifici, que sens dubte ens apor-tarà una informació molt valuosa per poder interpretar la vida, els costums i els rituals religiosos dels talaiòtics.

El projecte ha estat finançat a través de la convocatòria de subvencions del Departa-ment de Cultura del Consell Insular de Me-norca i pels fons aconseguits amb les matrí-cules dels alumnes de l’escola d’arqueologia Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeolo-gy. A més s’ha rebut el suport del Museu de Menorca i del Departament de Medi Ambi-ent del Consell Insular de Menorca.

REVISTA ÀMBIT #43 ACTUALITAT SA CUDIA CREMADA

A LES EXCAVACIONS DE SA CUDIA CREMADA PARTICIPEN ALUMNES D’ESTATS UNITS, IRLANDA I AUSTRÀLIA

SA CUDIA CREMADA

14 15

ESPAI 14Miguel García Sánchez

Harry Potter i el llegat maleït, una obra de teatre de J. K. Rowling, J. Tiffany i J. Thor-neque que dóna continuïtat a la saga.

El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.

JOCS MAÓFrancesca Mus Pons

El Llibre del gentil i dels tres savis, de Ra-mon Llull, en versió d’Ignasi Moreta i Àfrica Fanlo, de l’editorial Petit Fragmen-ta. Es va fer la presentació del llibre a la Fira amb la participació dels autors.

En podria dir molts, aquest any hi ha-via llibres preciosos. Però si n’haig de triar un, el meu preferit va ser Óssa i conill, un conill menut i saberut, de Baula. El vaig lle-gir a la Fira i és un conte petitó amb unes il·lustracions molt divertides i tendres. Re-comanable per a totes les edats.

JUGUETTOS CA NA JUANA Joana Torres Pons

Alguns dels llibres amb més acceptació han estat els de la col·lecció Llibre Llan-terna, amb diversos subtítols, que perse-gueixen que el lector no sigui tan consci-ent de la lectura però que s’impliqui en l’observació i aquesta el porti a implicar-se i interactuar amb el llibre.

En el nostre estand el més important és que el nen junt amb la seva família pu-gui apreciar la importància que té en la vida de qualsevol ésser humà el coneixe-ment i que una de les fases més important d’aquest aprenentatge passa per un llibre. Llibres de les col·leccions de fades i els sentiments o Conta’m una cançó seran supe-rimportants a la biblioteca de casa.

LA TORRE DE PAPELMicky

Peccata Minuta, relats d’escriptors i es-criptores dels cursos de Maó i Ciutadella de La Isla de los Escritores.

Mare i filla, de Jenn Díaz.

LLIBRERIA CATALANAMiquel Llompart

Una història particular, de J.M. Quintana.La putrefacció de la llum, de Josep Masanés.

LLIBRERIA PAURoser Seguí

L’amor del capità Gavina, de Pau Faner, publicat per Editorial Meteora.

Història de Menorca, de Miquel Àngel Casasnovas, publicat per la Institució Francesc de Borja Moll.

LLIBRERIA SA CATÒLICASusana Quiñonero

Plantes silvestres comestibles de Menorca, de Cristòfol Mascaró Sintes, publicat pel GOB; Una història particular. Els conflictes Es-glésia-Estat a la Menorca del segle XVIII, de Josep M. Quintana, i llibres de Peppa Pig.

Qualsevol dels llibres relacionats amb l’illa.

SA LLIBRERIA DE FERRERIESPere Al·lès

L’amor del capità Gavina, de Pau Faner.Llampecs, de Jean Echenoz, publicat per

Raig Verd. Es tracta d’una novel·la basa-da en la vida de l’enginyer Nikola Tesla.

VADLLIBRES Marta Simon i Joan Pere Alzamora

Per a adults el llibre més venut ha estat Els hereus de la terra, la continuació de L’es-glésia del mar, d’Ildefonso Falcones. Un lli-bre molt esperat pels lectors fidels d’aquest escriptor català. I per a fillets, Max i els superherois, de Rocío Bonilla i Oriol Malet.

Si n’hem de triar un ens quedam La Terra Santa, d’Alda Merini, publicat per l’editorial menorquina Arrela, amb tra-ducció de la poeta Nora Albert. I pel que fa a literatura infantil coincidim amb el públic, perquè ens agrada molt Max i els superherois, un cant a la imaginació, a la fantasia i a l’amor per les mares.

XII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ REVISTA ÀMBIT #43 ACTUALITAT XII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ

XII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀLa Fira del Llibre en Català, que vam celebrar els dies 4 i 5 de novembre a Ciutadella, ens va deixar moltes propostes i moltes ganes de llegir

Text: Servei de Política Lingüística i Cultura Popular

Parlam amb els llibreters participants perquè ens facin propostes de lec-tura en català. Per açò els hem demanat que ens contestin aquestes dues preguntes:

Quin és el llibre que heu venut més a la XII Fira del Llibre en Català?De l’estand que heu posat a la Fira, quin era el vostre llibre preferit?

16 17

REVISTA ÀMBIT #43 ACTUALITAT BREUS

13/01TEATRE DE BUTXACA 19 H (amb repetició cada 30 minuts)Teatre de butxaca amb motiu del 60è aniversari de l’arribada a Maó del Teatro Portátil Hermanos Largo, amb les representacions i als llocs següents:· Morir (o no) [fragment], d’S. Belbel, a l’Ajuntament de Maó, a càrrec de Joan Villalonga i Mònica Petrus.· Morir (o no) [fragment], d’S. Belbel, al Teatre Principal, a càrrec de Joana Fiol.· «Teatrificacions», El judici, a Can Victori, amb I. González, P. Lucena, M. Pau Fullana i J. Marquès.· Anada al teatre, a la Sala Sa Nostra, a càrrec de Karl Valentine, Manolo Obrador i Isa González.· Homes i dones, a la plaça del Mercat (entrada per la plaça Miranda), a càrrec de Teatre de Xoc, amb Malu Morro, Adriana Aguilar i Xevi-Cor.Organitza: Orfeó Maonès.

GLOSAT DE LA DIANA20 H. Sala de Plens. Ajuntament des CastellGlosat de la diada, a càrrec de Soca de Mots.Abans del glosat es lliurarà el Premi Josep Vivó de glosa escrita i es presentarà el nou Quadern de

BREUS

16/01INAUGURACIÓ DE “LA PINTURA NUA”18 H. El Roser. CiutadellaInauguració de l’exposició de Maties Quetglas. Romandrà oberta fins al 15 d’abril.

CONTA’M UNA CANÇÓ: CONTAREM CONTES, CANTAREM I JUGAREM JUNTS19 H. Pla de sa Creu. Sant LluísA càrrec de Margui Juanico, productor Cris Juanico.

17/01PLE EXTRAORDINARI DE LA DIADA18 H. Sala de Plens del CIMConferència: “Pasqual Calbó (1752-1817), artis-ta-científic”, a càrrec d’Antoni Roca Rosell, profes-sor de la UPC i membre de l’IEC.

CONCERT DE LA DIADA20 H. Teatre Principal de Maó.Concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears amb Simón Orfila.

19/01PRESENTACIÓ DEL LLIBRE“EL GRAN TOUR DE PASQUAL CALBÓ”20 H. Can VictoriPresentació del llibre de Miquel Pons Povedano, editat per l’Institut Menorquí d’Estudis.

21/01EXPOGLOSADA12 H. Centre d’Art Ca n’OliverEls glosadors menorquins de Soca de Mots gosen glosar les obres d’art de l’exposició L’emancipació del paper fent un passeig per la mostra.

21/01 i 22/01 CONCERT DOMINUS TECUMDissabte 21/01. 18 H. Església de SantBartomeu de FerreriesDiumenge 22/01. 12.30 H. Claustre del Convent de Sant Diego d’AlaiorConcert presentació de l’obra Dominus Tecum, tres moments per a trio, de Jaume Coll, a càrrec de Scor-datura Ensemble.

Folklore núm. 112 amb les gloses premiades dels anys 2010 a 2016.

15/01EXCURSIÓ AL JACIMENT DE SON OLIVARETSortida: 10 H. Cala BlancaLloc de trobada: aparcament de l’av. de la Platja, davant el supermercat Cala Blanca a les 9.30 h.Visita a la naveta d’habitació de Cala Blanca. Ruta pel Camí de Cavalls fins a la finca de Son Olivaret acompanyats per membres del GOB, vi-sita al sepulcre de Son Olivaret i tast de productes locals: embotits de Son Olivar i vi de Binitord.Tornada opcional amb autobús (gratuït) fins a Cala Blanca a les 13.00 h.

II TROBADA DE BATUCADES DE MENORCA12 H. Plaça del Pare CampsCercavila pels carrers des Mercadal.

CERCAVILA A CÀRREC D’ACIRKAOS12 H. Inici: davant l’església de Sant Cristò-fol. Es Migjorn

Consulta tot el programa en aquest enllaç

18 19

Menorca Pulsar són residències d’art al lloc perfecte per inspirar-se, Menorca, durant dues estacions màgiques en què tot està en perfecta calma: primavera i tardor. Els pintors Carles Gomila i Jorge Fernán-dez Alday han escollit una preciosa mansió, Son Triay, i convocat els millors artistes del panorama internacional per a compartir la seva experiència acadèmica i humana amb un grup de bojos per la pin-tura procedents de tot el món. Els alumnes treballen i conviuen amb els seus artistes favorits en uns tallers que són, a més d’unes classes magistrals de pintura figurativa, una experiència única on conciliar estudi i temps lliure. Els dies que els alumnes i els professors passen a Menorca són un punt de llum en l’ensenyament artístic d’elit, un lloc on la creativitat, el coneixement i l’experiència humana van de la mà. La primera edició ha estat un èxit, i ja s’han obert les matrícules per al 2017. Recentment s’han associat amb la Barcelona Academy of Art i el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) per a treballar en noves propostes que es portaran a terme a Menorca.

REVISTA ÀMBIT #43 ACTUALITAT BREUS

MENORCA PULSAR

CONCURS DE JOVES GUIESEts un jove apassionat de l’arqueologia i el patrimoni? Et motiva parlar en pú-blic? T’agraden els reptes i donar-li una nova perspectiva a les coses? El cap et bull d’idees?... i a més, t’aniria molt bé guanyar 2000 euros per als teus estudis? Informa’t de les bases en aquest enllaç!

L’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó torna a orga-nitzar per segon any consecutiu tres “Concerts familiars per a tothom”, gràcies al patrocini de La fundació La Caixa. Després de la bona acollida que van te-nir el curs passat, aquest any tornarem a apropar la música en directe als més petits amb la companyia i l’entusiasme dels pares sense exclusions de cap tipus. En tots s’hi podran aprendre conceptes i curiosi-tats sobre instruments, història de la música, compositors i di-ferents estils musicals de mane-ra propera, activa i amena. Es farà un concert per trimestre, tots a les 12:00 h del migdia al mateix Ateneu. El primer, dia 18 de desembre “música del sol naixent” (arpa i flauta traves-sera), el segon, dia 5 de març “Un tast d’òpera” (piano, so-prano, baríton i narrador) i el tercer, 30 d’abril “A ritme de Brasil” (guitarra, flauta traves-sera, percussió i baix). L’objec-tiu d’aquests concerts familiars és crear un espai conjunt i inte-grador on pares i fills compar-teixin i gaudeixin d’una estona de música en directe, de teatre i d’oci sense exclusions en un ambient lúdic i inclusiu.

TORNEN ELS “CONCERTSFAMILIARS PERA TOTHOM”

BREUS

Els Amics del Museu de Me-norca, amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, torna a organitzar les jornades de voluntariat a Torre d’en Gal-més. Les jornades tindran lloc els diumenges 19 i 26 de febrer i 5, 12, 19 i 26 de març i l’horari serà de 9 a 14 hores.Les jornades consisteixen a par-ticipar en l’eliminació de vege-tació, per tal de col·laborar en el manteniment del poblat i de descobrir noves estructures, ara cobertes pels ullastres i les mates.Per a participar-hi cal apuntar-se a través de l’adreça electrònica info@amicsmuseumenorca.org o telefonant al 682 187 566.

Text: Centre d’Estudis Locals d’AlaiorDel febrer a l’abril de 2017 el Centre d’Estudis Locals d’Alaior durà a terme tot un seguit d’activitats programades entorn a les XIII Jorna-des d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca a Alaior:• Conferència inaugural sobre el patrimoni immaterial i les festes

populars (a final del mes de gener de 2017).• Glosat dels Darrers Dies (el diumenge de Carnaval).• Realització de les XIII Jornades d’Història Local i Patrimoni

Cultural de l’illa de Menorca (del 10 al 12 de març de 2017), a la Sala d’Activitats Ciutadanes.

• Projecció d’imatges de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca.• Una actuació de la Banda de Música d’Alaior.• Una visita cultural a una explotació agrària.• Exposició pictòrica i de gravats al Centre Internacional de Gravat

Xalubínia (entre febrer i març de 2017).• Exposició sobre les festes tradicionals de Sant Llorenç, a la Sala

de Cultura Sant Diego (del 24 de febrer al 12 de març de 2017).• Exposició de material bibliogràfic i guia de lectura del centre

d’interès de patrimoni cultural de la biblioteca pública d’Alaior (febrer-abril de 2017).

• Visites guiades a Alaior i visites al túnel de la Guerra Civil (del 10 al 18 de març de 2017).

• Dues conferències a la biblioteca pública d’Alaior.Es podran obtenir crèdits atorgats pel CEP per a aquesta activitat, així com també certificats d’assistència a les jornades i als seus actes complementaris.

XIII JORNADES DE PATRIMONI CULTURAL DE MENORCA JORNADES

DE VOLUNTARIATTORRE D’ENGALMÉS

20

REVISTA ÀMBIT #43 LLENGUA

El Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca té des de l’any 2005 un web (http://sal.cime.es/) que aplega continguts relaci-onats amb l’ús i el foment de la llengua catalana en l’àmbit de l’illa de Menorca, així com tots els materials sobre llengua editats pel Consell Insular.

El mes d’agost de 2016, però, va voler fer una pas-sa més i introduir-se a les xarxes socials amb una pàgina de Facebook, que es manté activa i en la qual es van penjant apunts sobre diferents temes d’interès relacionats amb la llengua catalana: convocatòries d’ajuts i premis, cursos i proves de llengua catalana, publicacions d’interès, campanyes de normalització, actuacions puntuals com la Fira del Llibre en Cata-là, articles i informacions d’interès, terminologia, les seccions fixes següents: «Trenquem mites», «Parlem amb propietat» i «Servem els nostres topònims».

És especialment a través d’aquestes darreres sec-cions que el SAL intenta divulgar l’ús correcte de la llengua catalana. Vegeu-ne uns quants exemples:

“Trenquem mites”L’article salat no és exclusiu de les Balears, ja ho vam veure; però, a més, l’article salat no és l’únic que feim servir en la llengua oral, sinó que aquest conviu, i més del que molts es pensen, amb l’ar-ticle literari (el/la), ja que hi ha molts substantius i expressions, en la llengua parlada, que reclamen aquest article. Només en posarem uns exemples: l’any que ve, la setmana passada, totes les hores del dia (les cinc, les dotze...), la mar, el cel, el camp, l’in-fern, el bisbe, la catedral, topònims com la Vall o la

Mola, expressions com a les fosques, a la merda, fer l’ullet, fer la vessa, a la torta, a la llarga...

“Parlem amb propietat”La paraula metge (professional de la medicina) és un substantiu i mai no pot fer la funció d’adjectiu. Si volem referir-nos a quelcom relatiu o pertanyent a la medicina o als metges, aleshores hem de fer servir l’adjectiu mèdic/-a. Així, no és correcte referir-nos a un “certificat metge”, a un “cos metge” o a una “revisió metge”. En aquests casos hem d’utilitzar l’adjectiu corresponent (que ha de concordar amb el substantiu) i dir, per tant, certificat mèdic, cos mèdic i revisió mèdica. La nostra llengua és molt rica i hem de vetlar per utilitzar-la correctament.

“Servem els nostres topònims” Avui ens situam al centre de l’illa per referir-nos a dos topònims que poden resultar equívocs a l’hora d’interpretar-los. Són Sanitja i Salairó, ambdós so-vint escrits erròniament sa Nitja i s’Alairó, com si anessin encapçalats per article. El cas és que aques-ta s- inicial no es pot interpretar com a article, atès que ni nitja ni alairó es poden identificar com a noms comuns i a més està documentada la seva procedèn-cia: Sanitja prové de Sanisera, tal com la cita Plini el Vell a la seva Naturalis Historia quan diu: “Civitates habet Iamonem, Saniseram, Magonem”. Per la seva part, d’acord amb Coromines i Mascaró Passarius, Salairó prové del llatí salarionem, ‘lloc salat, salabrós’.

La divulgació lingüística a través de les TIC

NÚMERO 43 · GENER-MARÇ 2017 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

LA CONTRA La construcció del Llatzeret, declarat bé d’interès cultural, data de finals del s. XVIII.

En les seves instal·lacions es van viure episodis tràgics, com les fortes

epidèmies de febre groga de 1821 i 1876