Upload
la-seca-espai-brossa
View
228
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
2
Permeteu-me que proposi contribuir a escoltar el silenci. Això és
possible? “Escolteu aquest silenci”, deia Joan Brossa. Els silenci
dels abnegats, el silenci dels indiferents, el silenci dels temorosos,
el silenci inexplicable d’alguns representants de la cultura. Les
raons d’aquest silenci. Un silenci que encobreix tal vegada la por.
Un silenci, això sí, fortament eloqüent. Un silenci encobert massa
sovint pel sensacionalisme mediàtic.
I tanmateix, en teatre, el silenci és un dels valors més preuats. És el
silenci previ a l’aixecada del teló. Silenci tensat per les emocions, un
silenci que predisposa a la reflexió. I és també, paradoxalment, el
silenci de tants i tants homes i dones de teatre que, des d’una alta
temperatura creativa, avui més que mai, reclamen, també
silenciosament, de pujar damunt d’un escenari.
Gent, grups, dramaturgs joves i no tant joves que assumeixen
esdevenir mirall, embruixat o no, del que som o volem ser.
Des de La Seca Espai Brossa, també aquesta nova temporada, ens
proposem obrir portes. Portes per acollir-hi la tensió del silenci. La
força del silenci. L’eloqüència del silenci.
Hermann Bonnín
3
La Seca Espai Brossa proposa aquesta temporada 2012-2013 un
conjunt de més de trenta espectacles. La sala Joan Brossa, la sala
Leopoldo Fregoli i la sala Josep Palau i Fabre seran els espais
que els acolliran.
La Seca, com a Fàbrica de Creació, es proposa continuar obrint les
portes a la creació més oberta i compromesa. Aquella que ens parla
d’un aquí i ara col·lectiu. I també de tot allò que reflexa el
desassossec d’un segle XXI que estableix nexes d’unió i alhora
desunió, ben visibles, i que s’estén de Nord a Sud i d’Est a Oest.
Entre els trenta-cinc espectacles que proposem, la dansa i el circ
contemporani hi tenen, juntament amb la màgia, un pes singular,
amb els noms de clowns com Leandre i Toti Toronell. Volem
destacar també la presència de Los Corderos per primer cop a
Barcelona en temporada normal i la de La Societat Doctor Alonso,
de Tomàs Aragay. Textos clàssics d’Alessandro Baricco i Wajdi
Mouawad es donen la mà amb Joan Brossa i Josep Maria Miró.
Alexandre Dumas (fill) amb William Shakespeare. I Ferran Rañé
ens desvelarà els referents de l’estupidesa humana.
Comptarem també un altre cop amb la presència de la més
significativa creació de les Illes Balears i de València. I sobretot
destaquem l’estrena de Lucrècia, una tragèdia republicana (1769),
de Joan Ramis i Ramis, una obra patrimonial fins ara mai no
representada en la seva versió original, indispensable per a la
història de la literatura dramàtica.
Finalment, com sempre, oferirem el Barribrossa, que enguany arriba
a la seva desena edició. Ah! I també l’Escola de l’espectador que es
proposa explorar el significat de la nova dramatúrgia i la irrupció de
nous espais alternatius.
4
TRANSVERSALITAT DE GÈNERES
Un teixit integral entre les arts escèniques i visuals. Teatre, circ,
dansa, màgia i music-hall, des d’una poètica brossiana i el
compromís amb el significat de La Seca com a fàbrica de
creació.
LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ
Amb la complicitat de la Xarxa Alcover la nova creació
valenciana i balear.
BARRIBROSSA 2013
Deu anys ininterromputs de rellegir les avantguardes
històriques des de la mirada d’avui. El Cabaret Voltaire, el
Manifest Groc, Dau al Set, l’Oulipo...
L’ESCOLA DE L’ESPECTADOR
Una oferta anual per a l’espectador interessat en potenciar els
valors de la crítica i de la reflexió enfront del que se li ofereix.
NOVES ESCENES OBERTES
Una presència permanent de la programació i del significat de
ja malauradament històric Festival NEO.
EL REFERENT DE LA MEMÒRIA
L’obra Lucrècia, una tragèdia republicana de Joan Ramis i
Ramis. L’obra més important de la literatura catalana
setcencista. Per primera vegada en la seva versió original
acompanyada d’un homenatge a Jordi Carbonell, un dels
nostres homes claus del segle XX.
COMPLICITATS AMB EL TERRITORI
Mantenim una relació permanent amb el teixit social i cultural
del territori i amb les seves institucions: Museu Picasso,
MACBA, CCCB, Born CC
5
Sala Joan Brossa / Sala Leopoldo Fregoli
Sala Joan Brossa
12 de setembre – 6 d’octubre BIG WILL SHAKESPEARE!!!
22 de setembre 12 HORES DE MÀGIA
10 d’octubre – 10 de novembre ACORAR
13 de novembre – 8 de desembre NAÏF
12 de desembre – 12 de gener OJOS VERDES
19 de desembre – 5 de gener CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR
15 – 16 de gener BATHROOM SIMPHONY
17 – 19 de gener ELEGANTLY WASTED
22 – 23 de gener FILS
24 – 26 de gener NIPPLES THEORY
29 de gener – 16 de febrer HARKET [PROTOCOL]
20 de febrer – 15 de març DÉMODÉS
27 de març – 20 d’abril CARNAVAL DE MÀGIA
30 d’abril – 1 de juny LA DAMA DE LES CAMÈLIES
5 – 22 de juny EL HOMBRE VISIBLE
26 de juny – 27 de juliol LA PADRINA
Sala Leopoldo Fregoli
19 setembre – 13 d’octubre DAU AL 7
17 d’octubre – 3 de novembre EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO
14 de novembre – 15 de desembre NOVECENTO
18 de desembre – 5 de gener PACAMAMBO
9 – 26 de gener NORWAY.TODAY
30 de gener – 2 de març ESTÚPIDS
5 – 30 de març CLUB FERNANDO PESSOA
3 – 20 d’abril LUCRÈCIA
24 d’abril – 11 de maig PEP TALK
15 de maig – 8 de juny EL TIEMPO INMÓVIL
12 de juny – 6 de juliol 8 VECES TE DEJO
9 – 27 de juliol CARTES PORTUGUESES
6
SALA JOAN BROSSA
12 de setembre - 6 d’octubre de 2013
BIG WILL SHAKESPEARE!!! De Quim Lecina (a partir de Shakespeare, Álvarez, Lampedusa...) Música J.S. Bach i Fats Waller
Intèrprets Montserrat Bertral (actriu, mezzosoprano, piano), Anna Farriol (actriu, violoncel),
Quim Lecina (actor) i Berta Vidal (actriu, piano, saxofon)
Direcció Quim Lecina i Eva Hibernia
Producció executiva Marc Molina i Oriol Miras
Assistenta de direcció i regidoria Contxita Sesé
Escenografia i vestuari Llorenç Corbella
Moviment escènic Rosa Muñoz
Il·luminació David Castelló
Distribució Pere Riera
Producció Factea
L’espectacle Big Will Shakespeare!!! és un
recorregut sobre l’obra shakespeariana.
L’acció se situa a una taverna que evoca des
de la mirada d’avui el Boar’s Head que
freqüentava Shakespeare.
En escena tres actrius-músics i un actor
interpreten els diversos personatges de
l’obra de Shakespeare, al mateix temps que
interpreten –amb saxo, violoncel, piano i veu
mezzosoprano- la música de l’espectacle
(J.S. Bach i Fats Waller). La música per tant,
hi és sempre present i en directe.
L’autor del text és Quim Lecina, a partir de fragments de diverses obres de Shakespeare. És
escrit a partir de la pròpia experiència, i també de la lectura de diversos estudiosos de l’obra del
dramaturg anglès, especialment de poetes com José Maria Álvarez i Giuseppe Tomasi di
Lampedusa.
7
SALA LEOPOLDO FREGOLI 19 de setembre - 13 d’octubre de 2013
DAU AL 7 Dramatúrgia i direcció Xavier Giménez Casas Dramatúrgia i direcció Xavier Gimenez Casas
Repartiment Maria Donoso, Melcior Casals, Miquel Segovia i Pau Bou
Música ZA! (Edu Pou i Pau Rodríguez)
Creació gràfica, vestuari i fotografia Núria Inés (Tinta Fina)
Disseny gràfic, animació i fotografia Lluís J. Higueras
Escenografia Dolors Juárez
Disseny llums Antonio Curcio
Comunicació Cristina Gutiérrez
Vídeo Sergi Sandúa
Una producció de Nozomi 700 teatre
Agraïments: Cooperativa Obrera de Vivendes
Dau al Set representa la negació de la societat del seu
moment, en prendre una postura de provocació i agitació
constant, que entronca amb Dada i els surrealistes. Els
Dau al Set s'autoexclouen de l'ambient de tenebra
cultural dels primers anys del franquisme.
El grup Dau al Set es crea al voltant de la revista del
mateix nom, l'octubre de 1948, fundada per Joan
Brossa, el filòsof Arnau Puig i els pintors Joan Ponç,
Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats.
DAU AL 7 és una producció audiovisual de Nozomi 700
teatre, amb cinc peces avantguardistes de poesia
escènica de Joan Brossa de 1947, maridades amb
música del grup ZA! I les animacions gràfiques de Tinta
Fina+Lluís J. Higueras. L'espectacle inclou textos de la
revista Dau al Set, Antoni Tàpies i Carles Hac Mor.
Aquest espectacle és la quarta part d'una sèrie que
explora els moviments més provocadors de l'art
contemporani (del segle XX i del seu pas al segle XXI).
El primer fou Cabaret Voltaire, el segon Manifest groc, i el tercer Ten tips, tots tres estrenats al
Brossa Espai Escènic de Barcelona.
8
SALA JOAN BROSSA
22 setembre de 2012
12 HORES DE MÀGIA DE BARCELONA Idea i coordinació Hausson Amb els il·lusionistes
Aliskim i Luna, Enric Magoo, Serjo, Mag Edgard, Hausson i Fèlix Brunet Producció La Seca Espai Brossa
Aquesta serà la sisena edició de Les 12 hores de màgia a
Barcelona, una marató consolidada dins de l’oferta cultural
de les Festes de la Mercè i, per extensió, de tot Catalunya.
També en aquesta ocasió s’oferiran dotze intervencions
màgiques, una cada hora en punt i amb una duració
aproximada de 45 minuts cadascuna. Aquesta marató
“màgica”, recordem, és la primera iniciativa d’aquestes
característiques que acull la ciutat de Barcelona i que es fa a
nivell internacional. Començarà a les 12 del migdia i durarà
fins a mitjanit. Comptarà amb sis dels més importants
il·lusionistes del panorama estatal. La coordinació, com
sempre, serà a càrrec de Hausson.
En el marc de les Festes de la Mercè –dilluns dia 24 de
setembre- La Seca oferirà, doncs, la cinquena edició d’una
de les manifestacions escèniques –la màgia- més populars i
alhora més determinants de la poesia de Joan Brossa.
9
SALA JOAN BROSSA
9 d’octubre – 10 de novembre de 2013
ACORAR De Toni Gomila Text i interpretació Toni Gomila
Direcció Rafel Duran
Ajudant de direcció Antònia Jaume
Espai escènic i vestuari Rafel Lladó
Il·luminació i so Rafel Febrer
Producció Toni Gomila i Cristina Bugallo
Acorar és una reflexió sobre la
identitat col·lectiva dels pobles,
sobre què és allò que ens defineix,
què és allò que fa que -encara-
existeixi la nostra comunitat.
El text pren per excusa narrativa la
descripció d’una jornada de
matances a Mallorca. I d’aquí el títol
de l’espectacle. La d’acorar era una
feina reservada al més expert,
perquè no és gens senzilla de fer, i
avui en dia ben pocs en saben. A
partir d’un minúscul fet casolà,
oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim.
Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal. L’espectacle
arriba a Barcelona després de triomfar a les Balears la temporada passada, amb una desena
de premis i 10.000 espectadors. Amb aquest espectacle, la companyia mallorquina
Produccions de Ferro torna a Barcelona, després de presentar-hi els espectacles Els
Convidats, dirigit per Cristina Cervià i TOT, dirigit per Rafael Spregelburd.
10
SALA LEOPOLDO FREGOLI 17 d’octubre – 3 de novembre de 2013
EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO D’Amilkar Il·lusionista Amilkar
Quan el Mag AmílKar ens va proposar de col·laborar
amb la seva proposta, Màgia i Escacs, el primer que
varem pensar va ser: “Ja hi som! Acabaré descobrint
com es fan alguns trucs i per tant perdent una mica
d’il·usió!”. D’altra banda, la proposta era interessant.
Què tenen a veure els escacs amb la màgia? Estavem
disposats a descobrir-ho, malgrat que suposés
assabentar-nos del procés i desenllaç d’algun truc.
Però vet aquí que l’Amílkar, gran professional i millor
mag, en cap moment ens ha desvelat els seus secrets.
L’hem vist fer desenes de vegades els trucs que
vosaltres veureu en el seu espectacle i si bé podem
intuir com els fa, la seva habilitat és més ràpida que la
nostra mirada.
En aquesta partida d’escacs -que molt bé podria ser la
que Carlemany, segons conten les llegendes, va
plantejar a el soldat Garí, un gran jugador d’escacs de
l’època- els elements màgics i les peces d'escacs
apareixen i desapareixen.
Els trucs de màgia del Mag Amílkar i el joc estratègic dels escacs estan en continua combinació
per conduir a l'espectador a través d'un món ple d'històries i llegendes en les quals la màgia i
els escacs comparteixen protagonisme i on les regles d’ambdós jocs manen en cada moment.
Qui està al servei de qui? A la màgia hi ha trucs, i als escacs, saviesa. Hi ha també saviesa en
els trucs de màgia i trucs en els escacs? Escac al Mag".
11
SALA JOAN BROSSA
13 de novembre – 8 de desembre de 2013
NAÏF De Toti Toronell Idea original Toti Toronell
Pallasso Toti Toronell
Música Albert Dondarza
Llum i so Nino Costa
Regidoria Jordi Borràs
Animacions David Cid
Escenografia El soldadet de plom
Vestuari Carles Solé, Els soldadet de plom
Producció executiva Produccions Trapa
Les màquines a poc a poc van deixar
de cantar. De mica en mica la fàbrica,
abandonada, es va anar adormint. No
obstant això, en Toti, el pallasso,
continuava allà, amb el lliri a la mà i la
flor al cul, buscant on havia anat
tothom. Arrossegava la bossa de
deixalles que el lligava a aquells temps
en què la fàbrica encara estava
impregnada de sorolls i engranatges.
Ell, el seu alter ego, una mosca i una
ànima atrapada en els compassos de
les màquines eren els únics
supervivents d’un temps en el qual les
emocions es vivien a flor de pell.
12
SALA LEOPOLDO FREGOLI 14 de novembre – 15 de desembre de 2013
NOVECENTO D’Alessandro Baricco Autor Alessandro Baricco
Direcció Genoveva Pellicer
Traducció Mercè Canela
Adaptació de la dramatúrgia Genoveva Pellicer
Disseny escenografia i disseny il·luminació Paco Azorín
Interpretació Pep Jové
Producció Companyia Perlimplín
Alessandro Baricco ha esdevingut avui un fenòmen mundial. L’obra de Baricco oscil·la sempre
entre el real i l’oníric. I la seva creació personal i intransferible esdevé una incenssant reserca
de l’ànima de l’home.
Novecento és el pianista més gran que mai hagi tocat sobre l'oceà. Diuen que quan toca el
piano fa sortir una música meravellosa, que mai ningú no ha pogut escoltar abans. Quan era
un nadó, Novecento va ser trobat a bord d'un vaixell i, de fet, mai no ha posat els peus a terra.
Mai. I ningú no en sap la raó. Aquesta és la història de Novecento, una història inusual
explicada pel seu amic, el trompetista de l’orquestra del transatlàntic. “No estàs realment fotut
mentre tinguis una bona història i algú a qui explicar-la” -diu Novecento-. I la seva història
potser és la millor que es pot explicar.
13
SALA JOAN BROSSA
12 de desembre – 12 de gener de 2014
OJOS VERDES
Miguel de Molina in memoriam De Marc Vilavella Dramatúrgia i direcció Marc Vilavella
Direcció musical Marc Sambola
Actors Marc Vilavella, Gracia Fernández, Nacho Melús i Anaïs López
Viola Laia Martí
Guitarra i oboè Marc Sambola
Piano Gerard Alonso
Producció Lazzigags Produccions i La Barni Teatre
Ojos verdes és un viatge musical per la
crònica d’Espanya a partir de la biografia
de Miguel de Molina. Aquell que en el seu
dia va donar a conèixer cançons tan
memorables com “La bién pagá”, “Ojos
verdes” o “El día que nací yo”…, i que va
haver de pagar un preu molt alt per exigir-
se a sí mateix viure amb autenticitat.
“Miguel de Molina, aquell que va marxar!”.
La Piquer es va quedar amb les seves
cançons, i nosaltres el vam oblidar.
Ojos verdes vol recuperar la memòria d’aquella Espanya que Camus definia com el país “on els
homes van aprendre que és possible tenir raó i, així i tot, patir la derrota; que la força pot
vèncer a l’esperit, i que hi ha moments en que el coratge no té recompensa”.
Ojos verdes és un viatge per la copla…, la fiesta gitana…, el cafetín árabe…, Lorca, el
sentío…, el coraje…, el duende…, el quejío…, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els
exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…
Ojos verdes reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un
tipus de música que es relaciona injustament amb el franquisme i que, per tant, tothom intenta
esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta
directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.
Ojos verdes és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Deia Diderot que “La
ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”. Precisament aquest és el gran tema
d’OjosVerdes: el prejudici. Els prejudicis. Aquests van ser sempre la base de la biografia
personal i artística de Miguel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món
encara està impregnat d’absurds prejudicis cap a les llibertats individuals i col·lectives.
14
SALA JOAN BROSSA
19 de desembre – 5 de gener de 2014
CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR D’Enric Magoo Il·lusionista Enric Magoo
Tècnic Pablo Miranda/ Francesc Pérez Direcció Enric Magoo i Maria Español
Arranjament musical Teresa Sayas Escenografia Enric i Ana Ruiz
Vestuari Agustí Bardella i Dressart Fotografia Jordi Montlleó
Efectes màgics Enric Magoo, Màgicus, Juan Mayoral, Realitats Impossibles i Xavier Tapias
Quan les llums de la sala s’apaguen i sents els
aplaudiments i com l’Enric, encara fora de
l’escena, s’acomiada del seu públic, se t’escapa
una rialla... Penses: què vol fer, començar amb
una broma? Fer un espectacle a l’inrevés?
Aleshores entra a escena i gairebé sense mirar-
nos agafa una ampolla d’aigua, i ens diu amb el
gest més que amb paraules que esperem un
moment... Torna a desaparèixer i els
aplaudiments augmenten... i tu et quedes a la
cadira sense saber que has de fer... Retorna a
escena, i ara sí, ens dóna la benvinguda mentre
es treu el frac i seu còmodament. Es dirigeix a
nosaltres com si l’estiguéssim esperant en el
camerino... Ens explica que l’actuació ha anat bé,
que el públic era molt simpàtic... Aquí encara no
saps què pensar...
Confidències d’un prestidigitador és una proposta
agosarada i diferent d’un espectacle de màgia. És
presentar les emocions, els anhels, els somnis i
els desitjos d’un mag a través de la intimitat que
es crea en un camerino!
Gràcies a aquesta original posada en escena podrem conèixer què fa un il·lusionista quan
acaba un espectacle, com en prepara un altre, en què es basa, què el preocupa; i de passada,
què és la màgia, d’on ve, com s’estructura...
15
SALA LEOPOLDO FREGOLI 18 de desembre – 5 de gener de 2014
PACAMAMBO De Wajdi Mouawad Autor Wajdi Mouawad
Traducció Ramon Vila
Direcció Montse Albàs
Julie Marta Parramón Girvent
Gros Joan Roura
Marie-Marie Montserrat Grau
El Psiquiatre i La Mort Jordi Arqués
Veu de La lluna Montse Alcoverro
Espai escènic Pau Sánchez
Disseny d’il·luminació i so Arnau Planchart
Disseny de vestuari Montse Albàs
Ajudant de direcció Arnau Planchart
Wajdi Mouawad és un escriptor, autor i
director que assoleix la seva projecció
internacional amb l’èxit de la tetralogia
“Les sons des promesses” (Forêts,
Littoral, Incendies, Ciels).
A Pacamambo una nena, la Julie, ha
estat trobada després d’una desaparició
de tres setmanes. El psiquiatre la
interroga per comprendre per què ella i el
seu gos s’havien tancat al soterrani amb
el cadàver de l’àvia de la nena.
Per què la Julie no vol dir res? Després de dies i dies de negar-se a parlar, finalment Julie es
decideix a explicar la seva experiència. A través de les converses amb el psiquiatre, podem
assistir a l’aventura que Julie ha viscut després de la mort de la seva àvia i als diferents passos
que ha seguit per tal d’acceptar aquesta pèrdua. Una passos difícilment acceptables des d’una
visió racional i, com diu la Julie, normal de les coses.
És gràcies a la mirada de l’àvia, inculcada a la Julie a través del seu amor, que podrem
entendre l’univers de la nena. El llegat de l’àvia en morir és el somni de Pacamambo.
Pacamambo és, en el fons, la vida. I aquesta obra de teatre és, ni més ni menys, un cant a la
vida. Pacamambo és el país on es reconeix la gent com a gent. En el nostre món, els homes
són els únics que es pregunten si els altres homes són homes. El gat sap que és gat. El gos
sap que és gos. Però l’home, sovint, no sap si l’altre home és home. Dubta. No n’està segur. I
llavors, com que no n’està segur, té por. Llavors treu el ganivet i el clava al cos de l’altre. Un
cop el cos de l’altre és a terra i ja no es mou, es pren el temps de verificar si l’altre home és
home.
16
SALA LEOPOLDO FREGOLI 9 – 26 de gener de 2014
NORWAY.TODAY De Igor Bauersima Direcció Àlex Mañas
Text Igor Bauersima
Actors Mariona Tena i Joan Carles Suau
Ajudant de direcció María García de Oteyza
Producció executiva Lamolona i JOC d’Actors
Projeccions Emmanuel Granados
Fotografia Mista Studio
Norway.today d’Igor Bauersima, dramaturg i director suís resident a Alemanya, va guanyar el
premi a la millor obra teatral el 2001 a Alemanya, premi que entrega la prestigiosa revista
Theater Haute. L’èxit de la seva estrena el 2001 a Düsseldorf va ser tal que des de llavors s’ha
representat per més de 40 països de tot el món i ha estat traduïda a vint idiomes diferents.
Julie, una noia d’uns vint-i-pocs, cansada del món que l'envolta, decideix buscar per internet
una persona que comparteixi el seu estrany objectiu: suïcidar-se. En un xat troba algú disposat
a acompanyar-la i a seguir el seu camí, l'August, un noi de 19 anys fart de no pintar res al món.
Decideixen trobar-se en un punt remot de la gèlida Noruega, on un precipici de 600 metres es
converteix en el trampolí perfecte per posar fi a les seves vides.
En aquesta historia basada en fets reals, la Julie i l’August aniran destapant les seves pors i
teixint una amistat allunyada dels convencionalismes. El xoc d’aquestes personalitats singulars
despertarà sentiments inesperats.
17
SALA JOAN BROSSA
BORN EN DANSA(15 – 26 de gener de 2014 )
15 – 16 de gener de 2014
BATHROOM SIMPHOPNY D’Ona Fusté, Ariadna Montfort, Adele Madau i Vero Cendoya Direcció Vero Cendoya Creació i interpretació Ona Fusté, Ariadna Montfort, Adele Madau i Vero Cendoya Música Adele Madau (violí elèctric i objectes sonoritzats en directe) i Alessandro Olla (música electrònica) Vestuari Myriam Ibáñez i Mama&Co Disseny de llums Silvia Kuchinow Escenografia Joan Manrique Agraïments Jorge Picó, Claudia Solwat, Sol Picó, Bene Carrat, Romano i Lucia, Dolores Porcu i Valentí Rocamora
Un espectacle sobre la INTIMITAT, un homenatge al lloc que l’ésser humà escull per actes tan dispars com tallar-se les ungles o treure’s. la vida. Cinc històries privades que reivindiquen de pas el lleig, l’incòmode l’amorf. Cinc personatges que semblen multiplicar-se i esfondrar-se, tots en un mateix sac sense fons. Espectacle coproduït per l’associació TiConZero de Sardenya, Itàlia.
18
SALA JOAN BROSSA
BORN EN DANSA(15 – 26 de gener de 2014 )
17 – 19 de gener de 2014
ELEGANTLY WASTED De Nadine Gerspacher, Helena Canas i Anna Fontanet Director Nadine Gerspacher
Creació i interpretació Nadine Gerspacher, Helena Canas i Anna Fontanet
En col·laboració amb Marc Sans, Javier García, Javier Casado, Omar Puga, Isaac Lázaro,
David Nóvoa, Rai Homs
Ajudant de direcció artística Isaac Lázaro
Manager i producció Bernabé Rubio (Rotativa Performing Arts) www.rotativaperformingarts.com
Fotografia Iris Olivé, Jacob Karte, Alpha Mikeliunas, Giulia Burchielli & Luis Montero
Vídeo Miki Martínez y Jana Manich (Colectivo La Mosca) & Alpha Mikeliunas
Disseny d’il·luminació Alpha Mikeliunas & Fran Ortega
Música Aky Yakitory & Diego Martín
Vestuari Miss Alabama, Flor Barraza & Cris Lores
Elegantly Wasted és una opereta de teatre físic que narra escenes quotidianes d’una diva
desesperadament desorientada. A través d’una posada en escena tragicòmica s’introdueix
l’espectador en el marc visceral de les seves emocions ocultes.
És una oda a una societat narcisista que es basa en realitats falses, construïdes en base a res.
Aquesta criatura, ornament de si mateixa, ha estat restringida per les estructures d’una societat
banal i plàstica, on el valor i el preu del que posseïm i el que som, s’ha convertit en el mateix.
La companyia va ser fundada el gener de 2011 per Nadine Gerspacher, Anna Fontanet Bassas
i Helena Canas Estremera. El seu mètode es basa en la tècnica de la dansa contemporània i el
teatre físic, en la recerca de l'expressió màxima del moviment amb la finalitat de transmetre i
interactuar amb el públic, entès o no de dansa.
19
DANSA A LA SECA 22 – 23 de gener de 2014
FILS De Princesa Inca, Adele Madau i Vero Cendoya
Direcció Vero Cendoya Creació Cristina Martin, Adele Madau i Vero Cendoya Poesia Princesa Inca Música Adele Madau Dansa Vero Cendoya
Morías cada dos días, y antes, Dejabas en mi cama postales de ciudades Que jamás habíamos conocido... L’imaginari de la jove poeta Princesa Inca portat al moviment. Espectacle de dansa, música i poesia.
20
DANSA A LA SECA 24 – 26 de gener de 2014
NIPPLES THEORY De Katia Benbelkacem
Puesta en escena y coreografía Katia Benbelkacem
Asistente de coreógrafa Mélodie Cecchini
Repetidora Laura Vilar
Companyia Cia. PrÄk
Nipples theory pone en escena, en un fondo de campo de batalla, la revolución de la más tonta
de las tontas, Barbie.En este ambiente colorido, plastificado, donde la falda cortisima reina
desde hace cincuenta años, la barra de labios se va a hundir, la sonrisa a borrarse, la máscara
a caer. Estrafalario, divertido, picante, el rosa se convertira en negro. Esta obra, es la historia
de estas mujeres que ya no quieren responder a la llamada de la dictatura de la sociedad.
Creada por iniciativa de su directora artística, Katia Benbelkacem, Cia Prak nace en 2012 con
una primera creación, "Nipples theory", la cual está inscrita en el registro de la danza-‐ teatro
El equipo artístico, rico en sus diversas influencias por Anne-‐Marie Porras, CobosMika
Company o el Ballet Junior de Geneve, saca su energía de su locura, su complicidad, su
capacidad de sorprender.
21
SALA LEOPOLDO FREGOLI 30 gener – 2 de març 2014
ESTÚPIDS De Ferran Rañé
Dramatúrgia Blanca Bardagil i Ferran Rañé
Intèrpret Ferran Rañé
Direcció Blanca Bardagil
Il·luminació Jordi Llongueras
Muntatge musical José Antonio Gutiérrez
Construcció elements Jordi Dorado
Tècnic de la companyia Jordi Llongueras
Fotografies Ana Zaragoza
Espectacle creat a Factoria DiMô.
Fa molt de temps que vaig quedar
fascinat per un assaig anomenat Les
Lleis fonamentals de l’estupidesa
humana, de Carlo Maria Cipolla
(1922-2000), i vaig rumiar,
vagament, sobre alguna possibilitat
escènica. Aquest professor d’història
econòmica, amb una llarga carrera
docent a varies universitats d’Itàlia i
dels Estats Units, va publicar el 1988
aquest intel·ligent, divertit i explosiu
assaig sobre l’estupidesa, qualificant
a la gent estúpida com a un grup
més poderós que grans
organitzacions, com ara la Màfia, el Complex Militar Industrial (MIC) o les internacionals
fonamentalistes.
Un grup, els estúpids, que sense reglaments ni líders, aconsegueix efectes devastadors per a
la nostra societat. A poc a poc vaig anar perfilant l’idea per construir un espectacle que, partint
de la inspiració en aquest assaig, desitjava que pogués aconseguir vida pròpia i la més alta
teatralitat possible. Primer va aparèixer un personatge, enganyosament babau, murri i vital, al
que vaig anomenar Lluís Guiu. Per segona vegada a la meva carrera m’estava visualitzant a
soles amb el públic. Després va anar sorgint el dibuix d’un possible entramat: el públic podia
ser tractat com a assistent a una conferencia itinerant d’un famós professor, però el personatge
que els atén en primera instància, en Lluís, el seu ajudant, un esborrapissarres professional, els
advertirà que el professor arriba tard, i que ell pot anar avançant amb la conferencia “perquè
s’ho sap de memòria“. Aquest curiós personatge, “home per a tot” del professor, ens hauria de
conduir al seu món (particular i entranyable), al del seu admirat professor i a les seves tesis
acadèmiques. Amb l’escalfor que sento a l’estomac quan crec que un projecte pot progressar,
em poso en contacte amb la dramaturga i directora Blanca Bardagil.
22
SALA JOAN BROSSA
29 de gener – 16 de febrer de 2014
HARKET [PROTOCOL] De Juan Pablo Mendiola Dramatúrgia i direcció Juan Pablo Mendiola
Intèrpret / Coreografia Cristina Fernández
Versió valenciana David Hernández
Escenografia / imatge Assad Kassab
Audiovisuals / 3D Beatriz Herráiz / Adolfo Muñoz
Videomapping Manolo Conde
Vestuari María Almudever
Producció Panicmap Proyectos Escénicos
Cristina Harket és una jove voluntària en un projecte que investiga la possibilitat de sobreviure
en un búnquer amb l'únic ajut d'un sistema d'intel·ligència artificial anomenat MAP#2. Alguna
cosa va malament i el mes que havia d'estar a l'interior es converteix en un poc més dos anys.
Les portes del búnquer continuen tancades.
L'espectacle ens parla de la confiança i de la traïció. De la necessitat de vincular-nos amb algú
o amb alguna cosa, encara que no siga humà.
HARKET [PROTOCOLO], és quelcom més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa,
teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena de
l'espectacle.
És també un projecte transmedia que té la seua extensió a la xarxa a través de blogs i xarxes
socials en els quals l'espectador pot expandir l'experiència abans d'entrar a la sala o després,
en arribar a casa.
23
SALA JOAN BROSSA
19 de febrer – 15 de març de 2014
DÉMODÉS De Leandre I Cia.La Tal Creació Leandre I Cia.La Tal
Direcció Leandre Ribera
Intèrprets Enric Casso, Jordi Magdaleno i Leandre Ribera
Concepte visual Txema Rico
Efectes especials Voltaires
Música David Moreno
Inflables Quim Guixà Confecció vestuari Taller Maravillas Producció Cia. La Tal amb Leandre.
Pallassos dins del meu cap
Darrera el pallassos, generadors d’empatia, mestres de l’astracanada, de l’humor,aquells que
m’arrosseguen a una càpsula espai-temps inexplicable, que em fan saltar les llàgrimes sense
raó, darrera els pallassos, em sorprèn intuir un cop i un altre cop unes persones humils, petites
diríem, tossudament incapaces d’explicar fora de la pista la màgia única del seu art.
Persones sorpreses per la transcendència del seu ofici, refugiant-se en el gag, espantades de
la èpica que en el nostre imaginari té el personatge del pallasso. És aquest pensament,
aquestes persones el que ens inspira per crear aquest espectacle. Leandre Ribera
Tres pallassos perduts, fets fora per un món que canvia, veiem la persona darrera el nas,
descobrim el pallasso darrera la persona. Una tragicomèdia sobre la fi d’uns còmics, d’un
imaginari col·lectiu, una narració en llenguatge de clown clàssic, un intent de compartir allò que
els pallassos ens han deixat a la memòria.
La companyia de Leandre ha esdevingut un dels referents internacionals més significatius en
l’àmbit del circ i dels pallassos. Leandre ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Circ
24
SALA LEOPOLDO FREGOLI 5 – 30 de març 2014
CLUB FERNANDO PESSOA De La Societat Doctor Alonso
Dramatúrgia i direcció Tomàs Aragay
Intèrprets Sofía Asencio, Mia Esteve, Ramon Giró
Veu en off Luis Carlos Viejo.
Espai sonor Nilo Gallego
Espai escènic i il·luminació CUBE.bz
Producció Sònia Isart, [email protected]
Una co-producció del Teatre Lliure, la Societat Doctor Alonso y El Concello del Ferrol, per al
cicle Radicals Lliure.
"Quantes vegades jo mateix, que em enric de semblants seduccions de la distracció, em trobo
suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser
triomfal." Fernando Pessoa
La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a
un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to
humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el
gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major part del temps.
Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en
certa mesura hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan
companyia i troben el seu amagatall en aquest petit, desolat i ridícul club de fans de l'escriptor
portuguès.
Tomàs Aragay i la companyia Societat Doctor Alonso ha estat en el seu ja llarg recorregut un
dels referents indispensables de la nova escena oberta a la més rabiosa contemporaneïtat.
25
SALA JOAN BROSSA
27 de març – 20 d’abril de 2014
CARNAVAL DE MÀGIA De Hausson
Director Hermann Bonnín
Il·lusionista Hausson
Producció La Seca Espai Brossa
El joc i la màgia, el joc i l’engany. “He anat descobrint
que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema:
tots dos són una metamorfosi de la realitat, una sorpresa
per a la persona inteligent”, diu Joan Brossa en la seva
“espurna biogràfica”.
El carnaval es troba en l’origen del teatre. Un origen
bàquic, tal vegada en l’origen de la màscara i la
disfressa, a l’origen del transformisme i del music hall. I
la màgia es troba també en els orígens dels milenaris
rituals egipcis. Un art, aquest, característic dels tres reis
mags de l’orient brossià, Fregoli, Méliès i Houdin.
Aquests també, doncs, serien els referents de Hausson
que, en aquest nou espectacle, desdobla fins i tot el
propi teatre. I així dins d’un teatre en fa aparèixer dos.
Amb dos espectacle diferents que es donen l’esquena
un a l’altre i que, alhora, configuren l’univers de Hausson
i de Brossa. La poemància i el music hall. La depuració poètica de l’il·lusionisme i la rauxa del
cabaret.
26
SALA LEOPOLDO FREGOLI 3 – 20 d’abril 2014
LUCRÈCIA UNA TRAGÈDIA REPUBLICANA de Joan Ramis i Ramis
i dramatúrgia Sergi Marí
Repartiment Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Núñez, Josep Mercadal,
Àlvar Triay.
executiva Montserrat González
Escenografia i vestuari Sergi Marí i Marga de la Llana
Assessorament pedagògic Montserrat González
Assessorament filològic Jaume Gomila
Audiovisuals Anna Petrus i Blanca del Rey
Fotografia Valentín Coira i Josep Miquel Vidal
cia o Roma libre
tiques de l'il·lustrat
menorquí Joan
-
. Es tracta
d'una obra patrimonial (que només ha
conegut un muntatge anterior, basat en
una adaptació, a Palma en 1982) que
no havia estat mai escenificada en
versió original. De les diverses
Lucrècies, (Shakespeare 1594,
Moratin, 1763) la de Ramis és una de les més polítiques (juntament amb la de Rousseau,
1792) i destaca per la seva denúncia de la tirania i la defensa de l'imperi de la Llei. No debades
fou escrita quan Menorca, sota el domini britànic, després de la desfeta austriacista de 1714,
era l'únic reducte on el català es trobava en una situació de normalitat.
cia transcorre a casa de Col·latino, en un descans durant el setge d’Ardea per
part dels romans. Tarquino, fill del rei de Roma, i Col·latino, militar a les seves ordres, par
s absolutament fidel i que pateix dia i nit per l'absència del marit.
Decideixen comprovar-ho i Tarquino s'avança. Quan Lucr cia apareix, l'hereu del tron de Roma
no només comprova com n’és de virtuosa i amant del seu marit, que en queda fascinat
d'una forma incontrolable. Tarquino cedeix a la seva , desoint els consells de guiar-se
per la raó, i vol fer seva Lucr cia. Desplega totes les seves arts per aconseguir-ho: les
promeses, les amenaces i la tirania. Els fets es precipitaran fins provocar la revolta que
històricament es considera el motiu de la caiguda de la dinastia dels Tarquins i de la
consegüent proclamació de la República romana, que va durar uns quatre segles.
27
SALA LEOPOLDO FREGOLI 24 d’abril – 11 de maig 2014
PEP TALK d’Albert Ramos
Autor Alberto Ramos
Director Iban Beltran
Actor Pep Garcia - Pascual
Ajudant de direcció Sílvia Sanfeliu
Il·luminació Alex Aviñoa
Producció Cristina Ferrer/ PRODUCCIONS ZERO
Escenografia Sebastià Brosa
Distribució Cristina Ferrer i Queralt Vallcorba (internacional)
Vestuari Míriam Ponsa (amb la col·laboració de Josep Abril i Munich)
Fotografies Roser Blanch
Durant la temporada 2012-2013, l'exentrenador del FC Barcelona Pep Guardiola no va entrenar
cap equip de futbol. Què devia fer durant aquell temps?
Pep Talk és una ficció teatral emmarcada en una conferencia que dóna Pep Guardiola davant
d’un auditori internacional. Pep Guardiola és un dels millors entrenadors de la història del
futbol, un líder exemplar, un professional admirat i envejat arreu del món. I no només això:
també és una bona persona, símbol d'educació i de perfecció. Però i si tingués un secret que
ens amaga?
Fora de l’àmbit estrictament esportiu, en Pep explica, diserta i reflexiona sobre els punts bàsics
de la seva manera de fer i de la cultura que ell representa. Una conferència sobre el mètode
que ell va emprar al Barça i com aplicar-lo al món dels negocis, de les relacions internacionals i
fins i tot… Un mètode que té molt a veure amb la manera de fer dels catalans. Explicar al món
la nostra manera de fer, però alhora també ens ajuda a explicar allò que tots tenim en comú:
les passions humanes. Pep també aprofitarà per parlar d'altres coses que fins ara no havia
gosat explicar en públic.
Per què potser en Pep no és tan diferent de la resta de mortals…
28
SALA JOAN BROSSA
30 d’abril – 1 de juny de 2014
LA DAMA DE LES CAMÈLIES D’Alexandre Dumas (fill) Direcció Hermann Bonnín
Dramatúrgia Sabine Dufrenoy
Intèrprets Repartiment en curs
Producció La Seca Espai Brossa
Entre els esdeveniments del segle XIX que han
obtingut els majors èxits i més llargues longevitats
es troba la història de Margarida Gautier inspirada
en l'existència real d'Alfonsine Plessis.
Una nova mirada, avui, al mite burgès de La dama
de les camèlies no ha de suposar una transposició
rigorosa en el temps, de la història. Des de la
"moda imperi" i el tout Paris del segle XIX es pot
percebre la dimensió del mite. La seva
permanència. La seva intemporalitat. Encara més,
poden, des de la perspectiva del pas del temps,
visualitzar millor els seus mecanismes. Un mite
que assumeix i sublima el sentiment de l'amor i la
renúncia, condicionada, això sí, pels valors
burgesos de la feminitat, per la imatge burgesa de
la dona. La dama de les camèlies és, doncs, sens
dubte, un dels grans mites burgesos. El més
popular. Una història d'amor atrapada, però, per un altre dels seus preceptes: els diners, el
valor del mercat i de la compravenda.
Amb La traviata de Verdi, la història del drama esdevé definitivament el mite de la submissió de
la sensualitat a la legitimitat de la moral burgesa.
Una relectura escènica de La dama de les camèlies avui permet, des dels cànons teatrals,
operístics i cinematogràfics que van exaltar l'obra i perpetuar el mite, radiografiar amb precisió
el tramat emocional, social i moral de l'època. I explorar així les raons de la seva permanència
en el temps.
Recuperar, doncs, per al teatre La dama de les camèlies des de noves sensibilitats ens permet
rellegir els orígens del drama modern. La dama de les camèlies és un text essencial, un
exemple precoç de la utilització dels mass media que tenen com a objectiu conciliar interessos i
perspectives diferents. Una obra que ens permet reconèixer de quina manera vici i virtut es
reconcilien, percebre l'exaltació del mal, la santedat del mal, de l'excés, la redempció dels
abismes de l'infern que els poetes maleïts porten, poc temps després, a les darreres
conseqüències al marge dels valors burgesos.
29
SALA LEOPOLDO FREGOLI
15 de maig – 8 de juny de 2014
EL TIEMPO INMÓVIL D’Alejo Levis Intèrpret Anna Alarcón Asesoramiento técnico Carles Pedragossa Dirección y escenografía Silvia Delagneau Dramaturgia, dirección video y sonido Alejo Levis Producción Indi Gest
El tiempo inmóvil es un espectáculo
audiovisual con un personaje en escena, la
trabajadora de un peaje, que nos contará
historias en un continuo flujo de ideas,
imágenes, y emociones, que pasarán
delante de nuestros ojos a través de su
palabra como los coches anónimos pasan
por delante de ella. Momentos de vidas
desconocidas que se se nos cruzarán o que
chocarán con nosotros para dejarnos un
poso en la memoria o marcas en el cuerpo
para siempre. Esta es una obra-río en la
que la realidad, la imaginación y los
recuerdos se cruzan a través de nuestra
protagonista, y nos hacen vivir con ella un
tiempo inalterable, inmóvil, en el que todo y
nada sucede a la vez.
30
SALA JOAN BROSSA
4 – 22 de juny de 2014
EL HOMBRE VISIBLE De Los Corderos Idea, guió i interpretació David Climent
Direcció David Climent, Pablo Molinero
Propostes dramatúrgiques Godofredo Chillida, David Climent
Textos Fernando Pessoa, Oliverio Girondo
Partitures físiques David Climent
Espai escènic i il·luminació Oscar de Paz
Espai sonor Pablo Rega
Vestuari Kike Palma
Management i Producció Pilar López
Va haver-hi un temps que creia de veritat tot allò què
deia. Però un dia va deixar de veure-hi tan clarament.
No va voler donar-li massa importància, doncs pensava
que allò era temporal.
I així li anava passant el temps.
Fins que va intentar recordar i va adonar-se que ja no
recordava res.
Potser era el moment d'intentar redescobrir el seu
camí, es va comprar un mapa i una brúixola, es va
asseure a la butaca de pensar i va emprendre el camí
cap als principis que retornen.
Dedicat a Ramon Batalla
Després d’un temps d’investigació i creació, al 2007
s’estrena elhombreVisible a Vigo. Més tard veurà la llum durant molt poc temps, només visita
València, Cadis, Sevilla, Ferrol, Osca, Bilbao i Ciudad Real. Valentí, que així es diu el seu
protagonista, no se sent segur. Es vol amagar a la seva cova secreta vol guardar els seus
secrets, anhels, records, objectes i fracassos... És vulgar i amb una personalitat molt fràgil. La
seva manera de sobreviure a la incapacitat d’afrontar el present i de crear així un nou passat,
és recollir-se novament allà d’on va sortir. Vol que els seus manuscrits, cartes, poemes i
novel·les inacabades continuïn omplint-se de pols. Però ara, uns anys després, en un cert
moment, sembla que té alguna cosa a dir, decideix reprendre el seu camí i el 2014 aquest bon
home es vol fer visible de nou. S’omplirà de valor i del 29 al 15 de juny visitarà l’espai de La
Seca Espai Brossa per compartir amb aquells que el vulguin acompanyar la seva veritable i
trista història d’amor: la seva estimada planta, malauradament l’única que comprèn i coneix
realment el Valentí. Ella és l’única que ha tingut el privilegi infortunat de veure’l en les seves
hores baixes i en els seus deliris revolucionaris. Ella ha gaudit de la tendresa d’en Valentí i dels
seus covards ajornaments, amb ella viu la seva única i veritable història d’amor, que ens
permet descobrir la màxima qualitat del nostre personatge, la capacitat de sublimar la seva
avorrida existència, d’atorgar a una simple planta els atributs que habitualment un poeta
dedicaria a una rosa o a qualsevol altra flor més elegant i d’alta casta.
31
SALA LEOPOLDO FREGOLI 11 de juny – 6 de juliol de 2014
8 VECES TE DEJO De Gabriel Beck
Intérpretes María José Cordonet Castagneto, Laurato Correa, Gabriel Beck
Dirección Gabriel Beck
Dramaturgia Gabriel Beck, Elvira Gómez
Fotografías Facundo Marzano
Escenografía Juan Cordonet
Tras varios y exitosos espectáculos en Buenos Aires, la compañía teatral argentina Provensa
estrena su primer espectáculo en España.
“8 veces te dejo” es una comedia romántica que aborda la historia de una pareja a lo largo de
su relación. Laura y Steven. Ella es un ser extremadamente sensible, muy autosuficiente que
busca una pareja estable y cree en el amor como elemento transformador. Steven es un
inmaduro emocional, que padece fobia al compromiso pero se enamora perdidamente de
Laura. A partir de una contraposición ideológica la relación de ambos se construye sobre bases
muy poco sólidas lo que lleva a que Steven abandone a Laura 8 veces a lo largo de 6 años de
pareja. La obra aborda el cómo los pensamientos, miedos, ilusiones, miserias y bellezas de
ambos personajes son afectados por el tiempo, la costumbre, la infidelidad y el desgaste.
32
SALA JOAN BROSSA
26 de juny – 27 de juliol de 2014
LA PADRINA De Josep Maria Miró
Direcció Josep Maria Miró
Intèrprets Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig
La companyia La Padrina (integrada
pels actors Ricard Farré, David Marcé
i Arnau Puig) es posa en marxa i
estrenarà el pròxim 2014 el seu
primer muntatge a La Seca amb una
clara aposta pel teatre de text
d’autoria catalana. Per aquest motiu
han sumat complicitats amb el
dramaturg Josep Maria Miró (Nerium
Park, El principi d’Arquimedes i Gang
Bang), a qui han encarregat l’obra pel
seu debut com a companyia. De fet,
“un vestit a mida per aquests tres
actors” i mantenir la seva línia de
compromís amb la contemporaneïtat i
l’actualitat. Les pors dels nostres
temps, la pèrdua de llibertats
individuals i col·lectives, així com de
privacitat, són algunes de les
temàtiques que circularan en aquest
nou text que dirigirà el mateix autor.
33
SALA LEOPOLDO FREGOLI
9 – 27 de juliol de 2014
CARTES PORTUGUESES De Gabriel de Lavergne, comte de Guilleragues
Direcció Carlos Murias Dramatúrgia Helena Tornero
Adaptació al castellà Carlos Murias Adaptació al català Helena Tornero
Mariana Alcoforado Georgina De Yebra Escenografia Roger Orra
Disseny d'il·luminació Tony Murchland Figurín Ramon Ivars
Confecció vestuario Júlia de Yebra Espai sonor Àlex Ballester
Vestuari Ramon Ivars Música G. Rossini, J.S. Bach, A. Snittke, A. Part.
Amb la col·laboració de Hermann Bonnín, Oriol Genís, Pep Jové.
Agraïments al Centre Cívic Can Sagnier
El 1669 apareixia a París un petit volum titulat Cartes portugueses que contenia les cinc
missives que Mariana Alcoforado, una monja portuguesa, hauria escrit al comte de Chamilly,
capità de la cavalleria francesa que havia participat en el setge de Ferreira. La història que
havia unit els dos personatges explica, a través de cinc cartes d'amor, la passió de la monja
Mariana Alcoforado per recuperar el seu amant, el militar Noël Boutton, comte de Chamilly, el
qual la va abandonar després d'haver promès que vindria a buscar-la.
Tot i que sembli una novel·la breu, les cinc cartes portugueses se succeeixen com els cinc
actes d'una tragèdia: esperança, ingratitud, penediment, buit i adéu. Després de sentir-se
abandonada, Mariana Alcoforado va esgotant les esperances de tornar a veure el seu amant.
Les cartes evolucionen com una catarsi. Mariana s'enfronta al seu amant a través d'una relació
epistolar, que és l'únic que li queda i que fa que el destinatari rebi, llegeixi i respongui les seves
missives fins a ser ella mateixa qui, per fi, l'abandoni.
34
ALTRES ACTIVITATS
Dimarts màgics Un dimarts cada mes La Seca Espai Brossa presenta en sessió única il·lusionistes de nivell
internacional. Una oportunitat per gaudir dels noms indiscutibles de la màgia arreu del món.
24 de setembre Axel Hecklau (Alemanya)
22 d’octubre Greg Wilson (EUA)
19 de novembre Michael Ammar (EUA)
Resta d’il·lusionistes per determinar
Escola de l’Espectador Per gaudir millor de l’espectacle i alhora aprofundir en la capacitat crítica i reflexiva del públic.
BARRIBROSSA 2013 Un conjunt d’activitats relacionades amb alguns dels grans moviments creatius del segle XX
que es desplega a diferents indrets de Ciutat Vella com ara el Museu Picasso, MACBA, CCCB.
Festes de Commedia dell’Arte al Born Una nova edició de la Commedia dell’Arte al carrer. De nou les màscares d’Arlequí i
Colombina. Els conflictes, les cançons i l’expressivitat d’un dels gèneres més populars de la
Història del Teatre.
35
La Seca Espai Brossa / Temporada 2013 – 2014
Sala Joan Brossa 12 de setembre – 6 d’octubre de 2013
BIG WILL SHAKESPEARE!!! de Quim Lecina / Dir. Quim Lecina i Eva Hibernia
22 de setembre
12 HORES DE MÀGIA Amb Aliskim i Luna, Enric Magoo, Serjo, Mag Edgard, Hausson i Fèlix Brunet
10 d’octubre – 10 de novembre
ACORAR de Toni Gomila / Dir. Rafel Duran
13 de novembre – 8 de desembre
NAÏF de Toti Toronell
12 de desembre – 12 de gener
OJOS VERDES de Marc Vilavella / Dir. Marc Vilavella
19 de desembre – 5 de gener
CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR d’Enric Magoo / Dir. Toni Vives i Enric Magoo
15 – 26 de gener
CICLE DANSA TEATRE ELEGANTLY WASTED i THE NIPPLES THEORY
29 de gener – 16 de febrer
HARKET [PROTOCOL] de Juan Pablo Mendiola / Dir. Juan Pablo Mendiola
20 de febrer – 15 de març
DÉMODÉS de Leandre i La Tal / Dir. Leandre Ribera
27 de març – 20 d’abril
CARNAVAL DE MÀGIA de Hausson / Dir. Hermann Bonnín
LA DAMA DE LES CAMÈLIES d’Alexandre Dumas / Dir. Hermann Bonnín
30 d’abril – 1 de juny
LA DAMA DE LES CAMÈLIES d’Alexandre Dumas / Dir. Hermann Bonnín
5 – 22 de juny
EL HOMBRE VISIBLE de Los Corderos
26 de juny – 27 de juliol
LA PADRINA de Josep Maria Miró
36
Sala Leopoldo Fregoli 19 setembre – 13 d’octubre
DAU AL SET dramatúrgia i direcció Xavier Giménez Casas
17 d’octubre – 3 de novembre
EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO d’Amilkar
14 de novembre – 15 de desembre
NOVECENTO d’Alessandro Baricco / Dir. Genoveva Pellicer
18 de desembre – 5 de gener
PACAMAMBO de Wajdi Mouawad / Dir. Montse Albàs
9 – 26 de gener
NORWAY.TODAY d’Igor Bauersima / Dir. Àlex Mañas
30 de gener – 2 de març
ESTÚPIDS de Ferran Rañé / Dir. Blanca Bardagil
5 – 30 de març
CLUB FERNANDO PESSOA de Societat Doctor Alonso Aragay / Dir. Tomàs Aragay
3 – 20 d’abril
LUCRÈCIA de Joan Ramis i Ramis / Dir. Sergi Marí
24 d’abril – 11 de maig
MICHAEL KOHLHAAS de Heinrich von Kleist / Dir. Roberto Romei
15 de maig – 8 de juny
EL TIEMPO INMÓVIL d’Alejo Levis / Dir. Silvia Delagneau i Alejo Levis
12 de juny – 6 de juliol
8 VECES TE DEJO de Gabriel Beck / Dir. Grabriel Beck
9 – 27 de juliol
CARTES PORTUGUESES de Gabriel de Lavergne / Dir. Carles Murias
37
VENDA D'ENTRADES ////////////
Taquilla La Seca Els dies de funció, des de dues hores abans de
començar l'espectacle.
Telèfon reserves 933101364 (contestador 24 hores)
Telentrada 902101212 o www.telentrada.com
Tiquet Rambles (Palau de la Virreina, 99) de dilluns a diumenge, de 10 a
20.30h
La Seca Espai Brossa
Carrer Flassaders, 40 08003 Barcelona
Telèfon reserves 93 310 13 64
Telèfon oficines 93 315 15 96
[email protected] www.laseca.cat
Contacte premsa
Vicent Barella
Facebook www.facebook.com/LaSecaEspaiBrossa
Youtube www.youtube.com/LaSecaEspaiBrossa
Twitter www.twitter.com/laseca_brossa
Flickr www.flickr.com/laseca_espaibrossa
MATERIALS PER DESCARREGAR
Per descarregar material dossier de temporada i imatges dels espectacles de
temporada podeu descarregar-lo a www.mydrive.ch
Username espaibrossa
Password brossa