1

TEMA 6: EL MEDI NATURAL DE LES ILLES BALEARS

Tasca 5.- LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

1.- ELS AQÜÍFERS

Els aqüífers són grans borses on s’acumula l’aigua subterrània. L’aigua de pluja que es filtra terra endins segueix el seu curs descendent fins que topa amb una capa del subsòl, formada per materials impermeables, com per exemple el guix. Aleshores es forma l’aqüífer

Els aqüífers són la principal reserva d’aigua de les Illes. D’ells es treu la major part de l’aigua dedicada al consum humà, ja sigui d’ús agrícola, urbà, industrial o turístic.

L’extracció d’aigua dels aqüífers es feia tradicionalment utilitzant la força animal o del vent, amb pous, sínies o molins de vent, amb una profunditat màxima d’entorn els 20 metres. Amb les perforacions modernes que arriben sovint a més de cent metres de fondària i els potents motors elèctrics s’estan assecant els aqüífers i cada vegada s’extreu l’aigua a més profunditat.

2.- LES FONTS

Una font és una surgència natural d’aigua subterrània. Quan un aqüífer supera la línia del terreny impermeable surt a l’exterior, donant lloc a una font. La majoria de fonts són estacionals, depenent de l’abundància de pluges, però algunes ragen aigua tot l’any.

3.- ELS POUS

Un pou no és més que una perforació que arriba fins un aqüífer. Els pous són sistemes artificials d’extracció de l’aigua subterrània

Per obrir un pou, primerament calia localitzar la vena d’aigua subterrània. D’això se n’encarregava el saurí. Un cop decidit el lloc es començava l’excavació ajudats en tot moment per la “caixa”, una bastida circular de fusta de la mida del pou que aguantava les terres mentre es fa l’excavació i ajudava a mantenir l’aplom i les mides del mateix. Poc a poc s’anaven traient terres amb senalles i a mesura que la caixa anava baixant s’havia d’anar fent paret amb pedres per evitar que la terra caigués dins del pou, fins que s’arribava a l’aqüífer. Llavors s’aprofundia encara un poc més per tal d’assegurar que no s’assecàs.

Una volta aconseguida l’aigua, cal treure-la a l’exterior. Els sistemes d’extracció més comuns són:

-manual, mitjançant un poal i una corriola, accionada per la força dels braços d’una persona. Normalment només s’usava de manera casolana, per obtenir aigua pel propi consum, regar l’hort, donar beure als animals, etc.

2

-la sínia, és una màquina d'elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical, accionada per un animal, normalment un mul, que agafa aigua d'un pou poc profund. El mul dóna voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal que engrana amb una roda vertical que a la vegada mou una cadena sense fi, proveïda d'uns recipients anomenats cadufs, que pugen l’aigua de l’aqüífer i l’aboquen a una síquia.

Normalment s'utilitzava en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua; actualment les sínies s'han substituït per bombes elèctriques o de gasoil i ja no en queden en funcionament.

Les sínies són molt antigues. Varen ser els àrabs els qui introduïren les sínies a occident. En català, la paraula “sínia” deriva de l'àrab sǟniya, que significa molí. En anglès, francès, castellà, italià i portuguès s'anomena noria, paraula derivada també de l'àrab nā‘ūra amb el mateix significat.

-els pous de mina són un tipus particular de pous. Consisteixen en túnels subterranis que van foradant la terra fins que arriben a la capa freàtica. Una volta que troben la vena d’aigua, la fan

seguir per dins una galeria, aprofitant el pendent del terreny, fins que arriba a la sortida exterior.

L’avantatge del pou de mina és que l’aigua surt per la mateixa inèrcia, seguint el pendent, i no es necessita cap sistema mecànic d’extracció.

Els principals inconvenients d’un pou de mina són que és més costós d’obrir que el pou vertical i que el curs de l’aigua dins la galeria a

3

vegades s’obstrueix. Per netejar periòdicament la galeria de la terra o de les arrels dels arbres, s’obren uns pous d’oreig verticals pels quals es pot descendir.

També varen ser els àrabs qui estengueren els pous de mina pel Mediterrani, que ells nomenaven “qanats”. Acostumats al desert, esdevingueren uns grans enginyers hidràulics, i sovint portaven l’aigua de quilòmetres lluny per abastir les seves ciutats.

Els pous de mina tenen encara molta importància a les Illes Balears d’avui en dia. Pobles com Alaró, Bunyola o Santa Maria s’abastien, i encara avui alguns o fan, d’un pou de mina.

4.- SISTEMES D’EMMAGATZEMATGE D’AIGUA

Per aprofitar l’aigua de pluja o la que s’extreu dels pous, s’han utilitzat tradicionalment diferents tipus d’emmagatzematge. Els més tradicionals són:

-la cisterna: Una cisterna és un dipòsit subterrani per recollir l’aigua de pluja, normalment per a ús familiar. La seva construcció bàsica és una perforació vertical al terra, que es va eixamplant a mesura que s’aprofundeix, i on va l’aigua de la teulada o del terrat, mitjançant les canals.

El coll de cisterna és una mena de barana cilíndrica d’obra de pedra per protegir l’obertura. L’aigua s’extreu mitjançant un poal i una corriola.

A les Illes Balears, l’aprofitament de l’aigua que cau de la pluja ha tingut sempre gran importància. La cisterna és un element imprescindible de la casa tradicional mallorquina.

-el safareig és també un dipòsit artificial, de base rectangular, fet de parets de pedra i de ciment, sense cobertura superior, per a contenir l'aigua procedent d'una font o de la pluja, destinada sobretot a regar

-l’aljub és un safareig cobert, també per recollir l’aigua de pluja. La cobertura tradicionalment era de volta, per a protegir l’aigua, normalment per a ús domèstic. Antigament molts de pobles tenien un aljub d’ús col.lectiu pels veïns.

5.- LA PROBLEMÀTICA DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS.

Les Illes en no disposar de corrents continus d’aigua, tenen com a única font d’obtenció d’aigua potable l’aigua de pluja, ja sigui directament o bé dels aqüífers. Els problemes es produeixen quan augmenta la població de forma important (turisme, immigració…) i quan s’incrementen els hàbits de consum abusiu de l’aigua a les famílies(sanitaris, banyeres, rentadores, rentavaixelles, piscines….)

La problemàtica de les aigües a les nostres illes es caracteritza per:

1.- Elevat consum, localitzat sobretot a les grans ciutats i urbanitzacions costaneres.

2.- Elevada generació d’aigües brutes, amb la necessitat de majors infraestructures de sanejament i depuració

4

3.- Salinització dels aqüífers per intrusió marina, degut a la sobreexplotació

4.- Contaminació dels aqüífers per activitats humanes: aigües brutes, fertilitzants, pesticides… amb importants repercussions sobre la salut de les persones

6.- EL DESAPROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS. La modernització de les zones urbanes i la implantació generalitzada dels sistemes d'aigua corrent han acabat amb la manca de subministrament a les cases. Actualment, tothom disposa d'aixetes que manen aigua sempre que les obrim. Segurament per aquests motius s'han anat abandonant els sistemes tradicionals de recollida de la pluja, en cisternes o aljubs, que solien abastir els habitatges durant bastant mesos a l'any. Ara tota aquesta aigua prové dels dipòsits municipals, que s'abasteixen dels aqüífers i n'augmenten les extraccions.(GOB MENORCA. L’aigua a Menorca. Document d’anàlisi i propostes. Octubre 2007)

ACTIVITATS A.- DEFINICIONS: -Aqüífer -Font -Pou -Pou de mina -Sínia -Cisterna -Aljub B.- ACTIVITATS D’APLICACIÓ Sobre el dibuix, identifica l’aqüífer, una font, un pou, un pou de mina, les terres de cultiu irrigades i el torrent on va el sobrant d’aigua

C.- DEBAT. L’ESTALVI D’AIGUA

-Fer un llistat de les activitats domèstiques en les quals es fa ús de l’aigua, la seva freqüència diària o setmanal i la quantitat estimada d’aigua que s’usa. D’on creus que es podria estalviar aigua?

ACTIVITAT FREQÜÈNCIA QUANTITAT D’AIGUA QUANTITAT TOTAL

5