Tema 4 - La gestió pública turística a través dels ingressos públics.pdf

La gesti pblica turstica a

travs dels ingressos pblics

Tema 3 Gesti Pblica de les Destinacions

Introducci

La gesti pblica es dna a travs de:

1. Ingressos pblics.

2. Despesa pblica.

3. Regulaci.

Universitat de Girona - Facultat de Turisme

2

Ingressos Pblics

Ingressos pblics. Sobtenen principalment a travs dels impostos o taxes i

normalment:

Aporten els recursos necessaris pels programes de despesa (com per exemple

el cas dels bns pblics; els programes de redistribuci de rendes; etc.)

Poden utilitzar-se com instruments correctors de fallades de mercat i tamb per

a la correcci de les desigualtats o la iniquitat.

Els impostos, a diferncia de la majoria de transferncies de diners entre diferents

persones, i dels intercanvis del mercat, sn obligatoris.

Principi dactuaci per coacci Principi dactuaci de mercat.


3

Tipologia dIngressos Pblics

La classificaci tradicional que compta amb major inters s la que

diferencia entre:

Ingressos ordinaris.

Ingressos extraordinaris.


4

Ingressos Ordinaris

No precisen duna autoritzaci expressa del Parlament al aprovar la llei de

pressupostos, doncs lexistncia dels diferents ingressos ordinaris ja est

prevista per una norma jurdica anterior.

Exemple:

La llei dl'Impost sobre la renda de les persones fsiques permet al sector

pblic obtenir ingressos en el moment en que una persona obtingui una

renda, sense necessitat de que les Corts Generals reiterin aquesta

possibilitat cada any.


5

Ingressos Extraordinaris

En el cas dels ingressos extraordinaris es produeix una reducci del patrimoni

net del sector pblic, doncs si semet deute o nova moneda sest

incrementant el passiu al que ha de fer front el sector pblic i si es privatitzen

empreses pbliques sest reduint lactiu.

Pel contrari, quan lEstat percep ingressos ordinaris no es causa tal efecte

sobre el patrimoni net, almenys de forma immediata.


6

Classificaci

Dacord amb aquests criteris, podem considerar com ingressos ordinaris i

extraordinaris els segents:


7

Ingressos ordinaris Ingressos extraordinaris

- Preus - Emissi de deute

- Taxes - Venda de patrimoni pblic

- Contribucions especials o privatitzaci

- Impostos - Encunyaci de moneda

Ingressos Ordinaris

1. Preus pblics.

Es denomina preu pblic a la contraprestaci dinerria que l'Estat rep per la

prestaci d'un servei en igualtat de condicions que el sector privat i dins del rgim

del Dret Privat. Tals serveis o activitats sn realitzades tamb pel sector privat.

L'Estat ofereix un servei (com per exemple, el transport pblic) i cobra un preu per

ell , tal com ho podria fer una empresa privada.

Sn de sollicitud voluntria per part dels administrats.


8

Ingressos Ordinaris

2. Taxes

La definici legal de taxa exigeix la concurrncia de diverses circumstncies:

Hi ha dhaver un benefici individual clarament derivat de la realitzaci duna

activitat pblica o dun s privatiu del domini pblic.

Normalment:

Que el servei sigui de recepci obligatria per a ladministrat, perqu aix ho estableixi

una norma legal o reglamentria o perqu sigui essencial per a la vida privada o

social del ciutad.

Que el servei no sigui prestat pel sector privat.


9

Ingressos Ordinaris

3. Contribucions especials.

Les contribucions especials es paguen quan el ciutad obt un benefici o

sincrementa el valor del seu patrimoni com a conseqncia de la realitzaci

duna obra pblica o lestabliment o ampliaci de serveis pblics.

El tret distintiu de la contribuci especial s que el ciutad no sollicita el servei

pblic o la obra pblica, per es beneficia duna manera especial de lactuaci

del sector pblic.


10

Ingressos Ordinaris

4. Impostos.

Sn tributs exigits sense contraprestaci. Amb els impostos es trenca la relaci

bilateral existent en els ingressos pblics vistos fins ara:

Prestaci de serveis = pagament pels serveis

El fet de que el ciutad pagui un impost no el confereix el dret a exigir alguna cosa

a canvi. Per tant, es trenca el nexe entre el que va pagar (impost) i el que rep a

canvi (servei pblic).


11

Ingressos Ordinaris

Els impostos poden classificar-se conforme a diferents criteris. Si fem s

de la base imposable, es classifiquen en directe i indirectes:

Impostos directes. Recauen sobre manifestacions directes de la capacitat

de pagament del contribuent (la seva renda o el seu patrimoni). Tenen en

compte les circumstncies personals del subjecte passiu i sn de difcil

translaci.

Impostos indirectes. Recauen sobre expressions indirectes de la capacitat

contributiva (el consum), no tenen en compte les circumstncies personals

del contribuent i en general es traslladen via preus al consumidor final.


12

Ingressos Ordinaris

Es pot diferenciar entre imposici real i imposici personal:

Imposici real. El sistema impositiu pot recaure sobre la renda o sobre el consum,

sense tenir en compte les condicions personals del contribuent.

Imposici personal. El sistema impositiu pot recaure sobre la renda o sobre el

consum, tenint en compte les condicions personals del contribuent.


13

Classificaci dels Impostos

Impostos directes:

Impost sobre la Renda de les persones

fsiques.


No Residents.

Impost de societats.

Impost sobre Successions i Donacions.

Impostos indirectes:

Impost sobre el Valor Afegit.

Impostos especials.

Impost sobre les Primes d'Assegurances.

Impost sobre Transmissions Patrimonials i

Actes Jurdics Documentats.

Tributs sobre el Joc.


14

Elements bsics dun tribut

Fet imposable: supsit jurdic o econmic que dna lloc al naixement de

lobligaci de pagar el tribut.

Subjecte passiu: persona natural o jurdica obligada al pagament del tribut

com a contribuent o com el seu substitut.

Base imposable: valoraci econmica del fet imposable.

Base liquidable: s el resultat de restar a la base imposable les reduccions

que sestableixin en la Llei reguladora dl'Impost.


15

Elements bsics dun tribut

Tipus de gravamen: xifra, coeficient o percentatge que saplica a la base

liquidable per obtenir com resultat la quota ntegra.

Quota ntegra: s el resultat daplicar el tipus impositiu a la base liquidable,

tret que sigui una quantitat fixa.

Quota lquida: s el resultat de restar a la quota ntegra les deduccions en

la quota que permet la llei.

Deute tributari: constitueix la quota lquida ms els recrrecs, interessos de

demora i sancions, que, si escau, hagi de satisfer el contribuent.


16

Progressivitat

La progressivitat legal

Recordatori: El tipus impositiu o tipus de gravamen s la taxa, fixa o variable i

expressada en forma de coeficient o percentatge, que, aplicada a la base

imposable, dna com a resultat la quota tributaria.

La progressivitat legal marca o, almenys, intenta que el tipus impositiu sigui creixent. Es

a dir, que a majors els ingressos duna persona, major la quota tributaria a pagar per

part daquell individu.

Per exemple:


17

Progressivitat Legal

1. La Progressivitat per classes

En aquest cas totes les bases imposables sagrupen en classes, a cada una de les

quals correspon un tipus impositiu que saplica a la totalitat de la base.

La progressivitat per classes planteja un greu inconvenient tcnic denominat error

de salt, que es produeix quan un augment en la base imposable genera un

augment encara major de la quota.


18


2. Progressivitat per esglaons

En aquest cas, donada la base imposable es subdivideix en trams o esglaons, a cada

un dels quals es correspon un tipus impositiu diferent. La quota sobt multiplicant

cada porci (o esgla) pel seu tipus i sumant les quantitats resultants. Tindrem per

exemple el segent:


19


3. Impost proporcional amb mnim exempt

El tipus impositiu s constant, per hi ha una porci de la base imposable que est

exempta de gravmens. En realitat, ens trobem davant dun impost progressiu per

esglaons amb dos nics esglaons: el primer entre cero i el mnim exempt i el segon a

partir del mnim. La tarifa seria la segent, per exemple:


20


Per saber si realment trobem una progressivitat legal es necessari abans

explicar el concepte de tipus mig de gravamen. Aquest es correspon amb la

formula segent i mesura el tipus mig que sacaba pagant amb limpost.

=

100

La progressivitat legal pot adoptar tres formes diferents.

Proporcional si el seu tipus mitj s constant.

Progressiu si el tipus mitj augmenta en fer-ho la base imposable.

Regressiu si disminueix el tipus mitj en incrementar la base imposable .


21

Progressivitat Real

El tipus marginal

El tipus marginal sempre sha definit com l'impost addicional que es paga per cada

euro ms de renda.

s per aix que algunes persones quan tenen una pujada de sou o obtenen majors

ingressos " salten de gra " i passen a tributar a un tipus marginal ms gran que, a la

prctica, es tradueix en " menors ingressos per l'efecte fiscal.

A la prctica, la majoria de sistemes impositius busquen un sistema marginal creixent,

anomenat progressiu. LIRPF i lIS formen en formen part, per exemple.


22

Progressivitat Real

Per tant la progressivitat real la definim a travs del concepte de Elasticitat Renda.

, = % %

Diem llavors que:

Progressiu quan E > 1,

Proporcional quan E = 1.

Regressiu quan E < 1.

L'existncia d'impostos legalment progressius no garanteix la progressivitat real de l'impost.

Per exemple, si tenim un impost sobre la renda legalment progressiu per amb fortes deduccions per

estalvi (o per compra d'habitatge), pot succeir que els que ms ingressos percebin es beneficin ms

d'aquestes deduccions i per aix, l'elasticitat renda de l'impost disminueix.


23

Imputaci de lImpost

Per a explicar on es poden establir impostos s necessari recordar la distinci

entre variables flux i variables estoc.

Flux. Sn aquelles magnituds econmiques que es defineixen per a un perode

de temps. Aix, la renda nacional o consum sn variables que es refereixen a

un any, normalment.

Estoc. Sn aquelles que es defineixen per a un moment del temps. Aix la

riquesa o el patrimoni duna persona sestableix en una data concreta.


24

Principis Tributaris

1) Simplicitat. El sistema tributari ha de ser senzill i cmode tant per al contribuent (mnims

costos de complementaci) com per a ladministraci (mnims costos gesti).

2) Suficincia. El conjunt de impostos ha de ser capa de generar recursos suficients per

cobrir les despeses del sector pblic.

3) Equitat. Requereix de dos factors: equitat vertical + equitat horitzontal.

4) Neutralitat. Els impostos han dalterar el menys possible les decisions dels agents

econmics. La idea fonamental s que els individus trin de forma ptima tot utilitzant els

preus generats pel funcionament del sistema econmic. Com aquests preus es veuen

alterats com a conseqncia dels impostos, es pretn que tals distorsions siguin mnimes.


25

Principis Tributaris

La compatibilitat entre els diferents principis tributaris.

Aquests principis poden ser incompatibles i, per aix, un sistema tributari que tracti

de complir amb els diferents principis no pot descansar en una nica figura

impositiva.

Es necessari doncs, pensar en utilitzar diverses mesures a la vegada per cobrir

completament els principis i a vegades, no noms de carcter impositiu.

La principal oposici es produeix entre els principis dequitat i de neutralitat.


26

Tipologies dImpostos

Per satisfer les necessitats pbliques lestat ha de disposar duns recursos.

Aix, es parla dactivitat financera de lestat com el conjunt dactes que

realitza lestat per obtenir els ingressos i realitzar els actes necessaris per

aconseguir les seves finalitats.

Lactivitat financera t dues facetes: lobtenci dingressos i la realitzaci de

despeses pbliques. Est regulada pel dret financer. Anem a referir-nos a una

part daquests ingressos pblics que sn els tributs.


27

IVA

Qu grava?

LImpost grava els lliuraments de bns i les prestacions de serveis amb contraprestaci,

realitzades per les associacions.

Qui lha de pagar?

s un impost que grava el consum de bns i serveis, no la daci. Per tant, qui ho ha de pagar sn

els destinataris de bns i serveis, no les associacions que els lliuren.

Per fer-ho possible, l'Impost estableix lobligaci de repercutir-ho (cobrar-ho) i ingressar-ho en el

Tresor Pblic.

Funcionament de l'impost

L'impost sobre el Valor Afegit s un impost que funciona pel mtode de lautoliquidaci.


28

IAE

Qu grava?

L'Impost sobre Activitats Econmiques grava totes les activitats que suposin el lliurament de bns i la

prestaci de serveis, s a dir, sobre activitats empresarials, professionals o artstiques, que sexerceixin o

no en un local determinat.

Qui lha de pagar?

Lhan de pagar totes les associacions que lliurin bns o prestin serveis en el desenvolupament de les

seves activitats. Labsncia dafany de lucre i, ocasionalment, de contraprestaci econmica, no

alliberen en cap cas, de lobligaci de pagar-ho.

La quota a pagar s variable.

Va en funci del tipus dactivitat que es realitza corregida per uns parmetres que l'Impost considera

rellevants per calcular la quantitat final a pagar (superfcie, situaci del local, grandria de la

poblaci...).


29

IRPF

Qu grava?

LImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques grava les rendes obtingudes per les

persones fsiques.

Qui lha de pagar?

Les associacions sn persones jurdiques, i per tant, lImpost sobre la Renda de les

Persones Fsiques no grava, en cap cas, les rendes que obtenen.


30

IS

Qu grava?

Limpost de societats grava el supervit (benefici) que obtenen les associacions. Per

supervit, sha dentendre la diferncia entre els ingressos i les despeses necessries

per obtenir-los.

Qui lha de pagar?

Lhan de pagar totes les associacions. Labsncia dafany de lucre i, la eventual

reinversi del supervit obtingut en les activitats de lassociaci, no allibera en cap

cas, de lobligaci de pagar-ho.


31

IS

A ms imposa obligacions de tipus administratiu. Han de practicar una

retenci sobre les rendes que satisfan, i ingressar-la en el Tresor Pblic.

Les principals rendes sobre les quals les associacions han de practicar una

retenci sn les segents:

1. Rendiments del treball (depn del sou i de la situaci familiar del treballador).

2. Rendiments dactivitats professionals (18% o 9%).

3. Determinats premis (18%).

4. Rendiment de larrendament dimmobles urbans (15%).


32

IBI

LImpost sobre Bns Immobles s un impost de gesti compartida, ats que les

competncies sobre el mateix es troben dividides entre dues administracions: la

estatal i la local.

La elaboraci de les ponncies de valors, la revisi, fixaci i modificaci dels valors

cadastrals i la formaci del Padr de l'Impost, corresponen a ladministraci de

lestat a travs de la Gerncia Territorial del Cadastre, i la liquidaci, recaptaci i

revisi dels actes dictats en via de gesti tributria, correspon a ladministraci

local, a travs dels seus Ajuntaments.


33

Marc Legal

A Espanya el marc legal que defineix el sistema fiscal est composat per les segents

lleis:

1. Constituci Espanyola.

2. Llei General Tributria (58/2003 de 17 de Desembre).

3. Llei General Pressupostria.

4. Les lleis que regulen cada tribut.

5. Els reglaments que desenvolupen les lleis tributries.


34

Impostos Estatals

Impostos directes:


fsiques.


No Residents.

Impost de societats.



Impost sobre el Valor Afegit.

Impostos especials.

Impost sobre les Primes

d'Assegurances.

Impost sobre Transmissions

Patrimonials i Actes Jurdics

Documentats.



35

Impostos Estatals

Impostos directes:

Impost sobre la renda de les

persones fsiques = 54.773

Impost de societats = 32.495

Impost sobre la renda dels no

residents = 1.351


Impost sobre el valor afegit =

49.870

Impostos especials= 18.022


36

Importncia relativa de les diferents figures

Segons la memria de 2005 de la AEAT la recaptaci a Espanya dels tributs estatals

recaptats per lAgncia sn per al indicat any, els segents (en milions deuros):

Impostos Autonmics

El sistema de finanament i recaptaci de les autonomies est regulat a la

Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autnomes, tamb

coneguda com LOFCA.

La Constituci imposa una srie de lmits a la facultat recaptatria prpia de

les administracions autonmiques. Hauran de respectar, en tot cas, la reserva

de llei dels elements essencials del tribut; de seguir el principi de territorialitat,

no podran crear tributs duaners i hauran d'evitar l'existncia de privilegis

econmics i socials, i respectar el principi de solidaritat pel que fa a la resta

d'autonomies.


37

Impostos Autonmics

Malgrat l'existncia d'alguns tributs propis, creats per la prpia Comunitat

Autnoma sobre fets imposables no gravats per l'Estat o sobre matries no

gravades per impostos locals, gran part de la massa ingressada prov

d'impostos estatals la recaptaci dels quals va a parar, en part o ntegrament,

a les arques autonmiques.

Han de diferenciar-se els ingressos tributaris de les Comunitats Autnomes sota

el rgim general i els derivats del rgim peculiar de Concert o Convenis

Econmics que tenen establert el Pas Basc i Navarra.


38

Tributs Propis

Tributs propis:

Las Comunitats Autnomes poden establir tributs propis sobre fets

imposables no gravats per l'Estat, o sobre matries no gravades per les

administracions locals (6.2 LOFCA). Noms podran crear impostos sobre

matries gravades per impostos locals si existeix una llei estatal que ho

autoritza, tal com indica l'article 6.3 de la LOFCA.


39

Tributs Cedits

Tributs cedits:

Existeixen una srie d'impostos estatals, la gesti dels quals i recaptaci ha estat

cedida per complet a les comunitats autnomes. Sn els segents:

Impost sobre Transmissions Patrimonials.

Actes Jurdics Documentats.


Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport.

Impost sobre les Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs.



40

Tributs Cedits

Al costat d'aquests tributs, existeixen uns altres la gesti dels quals correspon a

l'Estat, que cedeix un percentatge determinat de la recaptaci a les

autonomies. Es cedeix la recaptaci d'una fracci de:

IRPF.

IVA.

Especials.


41

Tributs Cedits

LOFCA Revisi del 2009

Apareix el terme "coresponsabilitat fiscal".

Les comunitats gaudien ja d'una srie de tributs cedits pel Govern (els que graven el joc o

les transaccions immobiliries, per exemple). A ms, es cedeix una part de la recaptaci

dels principals impostos. Fins a 2009, era el 33% del IRPF, el 35% de lIVA i el 40% dels impostos

especials (sobre l'alcohol, la gasolina i el tabac).

En el nou model, aquesta cistella es va ampliar i les comunitats reben el 50% de IRPF i IVA i

el 58% d'impostos especials. La tercera pota s el fons de suficincia: sn transferncies del

Govern espanyol per cobrir la diferncia entre el que es destina a les comunitats de la

recaptaci d'impostos i la necessitat de finanament reconegut.


42

Impostos Locals

Sistema tributari local (Municipis):

Les Hisendes locals tenen a la seva disposici un conjunt de impostos,

lestabliment dels quals pot ser obligatori, o en alguns casos noms

potestatius.

Igual que passa a nivell autonmic, els municipis que siguin capitals de

provncia o de Comunitat Autnoma i posseeixin ms de 75.000 habitants es

beneficien de la cessi de la recaptaci de certs impostos estatals,

principalment per compensar la concessi dexempcions sobre lIAE.


43

Impostos Locals

Els ajuntaments no tenen potestat legislativa i ja que els impostos shan

destablir per llei, sha de recrrer a la Llei Reguladora dHisendes Locals

(LRHL), que s una llei dmbit nacional. La regulaci dels mateixos ve

establerta en lart. 60 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre.


44

Impostos Locals


45

Impostos propis: Els impostos que obligatriament han de recaptar els

municipis sn:

Impost sobre Bns Immobles (IBI).

Impost sobre Activitats Econmiques (IAE).

Impost sobre Vehicles de Tracci Mecnica.

Impost sobre Despeses Sumpturies.

Impostos Locals

De la mateixa manera, entre els impostos que els municipis poden recaptar

voluntriament es troben els segents:

Impost sobre Construccions, Installacions i Obres.

Impost sobre lIncrement del Valor dels Terrenys.

Impostos cedits a data de 2007, on els municipis que complissin amb els requisits

esmentats (capital de provncia o autonomia de ms de 75.000 habitants) es

beneficiaven de l'1,6875% del IRPF dels residents, de l'1,7897 del IVA i del 2,0454%

dels Impostos especials de fabricaci. Tant per a lIVA com per a aquests ltims

Impostos Especials de Fabricaci, es t en compte la estimaci del consum en el

municipi que realitzi el Institut Nacional de Estadstica (INE).


46

Incidncia

Incidncia impositiva: s lestudi per determinar qui suporta la crrega dun impost (o

crrega fiscal).

La incidncia impositiva tamb depn de la elasticitat-preu de loferta. Quan loferta

s elstica i la demanda inelstica, la major crrega fiscal la reben els compradors.

Quan loferta s inelstica i la demanda elstica, la major incidncia fiscal s major en

aquella part del mercat amb la menor elasticitat, s a dir, si la demanda s ms

inelstica que loferta llavors la major part de la crrega fiscal recau sobre els

compradors i, si loferta s ms inelstica que la demanda, llavors la major part de la

crrega fiscal recau sobre els venedors.


47

Distribuci de la Crrega Impositiva

Incidncia impositiva o Efectes de la tributaci

Quan es grava un b es produeixen dos efectes:

Augmenta el preu que ha de pagar el comprador.

Disminueix el import que percep el venedor.

Amb independncia de sobre qui dells recaigui l'Impost.


48


Disminueix lactivitat econmica:

Aquests impactes repercuteixen sobre el benefici que genera lactivitat

econmica.


49


Quan sestableix un impost disminueix el benefici del comprador i del venedor, al

mateix temps que entra en acci un tercer partcip, lEstat, que obt el seu propi

benefici.

El benefici del comprador disminueix ja que ha de pagar ms pel b, i el del venedor

tamb disminueix perqu ingressa menys.


50



51



52


El benefici total augmenta o disminueix?

Si abans de limpost el benefici total era la suma del obtingut per compradors i

venedors, desprs de lestabliment de l'Impost cal incloure tamb el benefici que

obt lEstat.

s interessant comparar el benefici total abans i desprs de lestabliment de

limpost per veure si aquest augmenta o disminueix.

Per a aix compararem els dos grfics segents, un abans de l'Impost i un altre una

vegada que sha establert.


53



54


Es pot veure que el benefici total que sobt desprs de lestabliment de l'Impost s

menor que el que sobtenia abans.

La prdua de beneficis que sofreixen compradors i venedors s major que el benefici

que obt lEstat.

Aquesta disminuci del benefici s resultat de la menor activitat que provoca l'Impost.


55


Aix s degut a limpost, que encareix el preu que paguen els compradors i redueix el

ingrs dels venedors, la qual cosa porta a alguns compradors i venedors a abandonar

el mercat.

Pel costat dels compradors abandonaran el mercat aquells que valoraven el b per

sobre del preu inicial (i per aix estaven al mercat) per per sota del nou preu.


56


Aquells venedors el cost de producci dels quals era inferior al preu inicial (i per

aix estaven al mercat) per superior al nou preu.

La quantia en la qual es redueix el benefici total dependr de les elasticitats de les

corbes doferta i demanda.

Mentre major siguin les elasticitats doferta i demanda major ser el impacte

negatiu que tingui l'Impost sobre el benefici total.


57



58


Els ingressos de l'Estat augmenten inicialment quan seleva el tipus impositiu

per a partir de cert moment pujades addicionals de limpost provoquen una

caiguda en la recaptaci.


59

Externalitats Negatives - Positives

El problema sorgeix perqu de vegades lactivitat econmica no noms repercuteix

en compradors i venedors, sin que tamb afecta a tercers, i en ocasions molt

negativament. Aquests efectes no sn tinguts en compte per compradors i venedors

quan han de prendre les seves decisions.

Quan la iniciativa privada falla per resoldre les externalitats pot estar justificada la

intervenci de l'Estat.


60


L'Estat pot intervenir:

A. Regulant les activitats (prohibint o promovent determines actuacions, segons

generin externalitats negatives o positives).

Per exemple, pot obligar al tancament de bars i discoteques a partir de certa hora de la

nit, pot prohibir lexercici dactivitats contaminants o perilloses prop de nuclis urbans, etc.

B. Establint correctors (subvencions o penalitzacions), de manera que el impacte

econmic de les externalitats afecti directament a la part que lorigina i per tant la

tingui en compte quan han de prendre les seves decisions.


61


Amb lestabliment de correctors l'Estat busca que el sector privat internalitzi les

externalitats que genera.

Es tracta que el impacte econmic que produeixen les externalitats es materialitzi com

un major cost (externalitats negatives) o majors ingressos (externalitats positives) para

aquell que les origina.

Aquests correctors poden ser molt diversos en funci de lexternalitat que tractin de

internalitzar.


62


Exemple 1:

Si una empresa contamina s just que pagui un cnon per aquesta contaminaci,

import que l'Estat pot dedicar a palliar els efectes nocius de la mateixa.

Aquest cnon es converteix en un cost ms que ha dassumir aquesta empresa. Per

tant, la corba doferta (que representa els costos de producci) es desplaar cap

amunt.


63


Per a cada quantitat oferida els venedors sollicitaran un preu major ja que els seus

costos de producci shan incrementat en la quantia del cnon.

El punt dequilibri es desplaar cap a lesquerra, la qual cosa implica una disminuci

del volum de transaccions.


64


Exemple 2:

Si una empresa prepara als seus empleats invertint en formaci, aix genera una

externalitat positiva: aquesta formaci beneficia al treballador i a lempresa mentre el

treballador romangui en la mateixa, per quan canvi de treball aquesta major

formaci beneficia a la societat en el seu conjunt en disposar duna m dobra ms

qualificada.

El govern podria afavorir aquesta externalitat positiva subvencionant part dels costos

de formaci de les empreses. Aquesta subvenci reduiria el cost de producci

daquesta empresa desplaant la seva corba doferta cap avall.


65


El punt dequilibri es desplaar cap a la dreta, la qual cosa implica un augment del

volum de transaccions.

Hem vist dos exemples dexternalitats pel costat de loferta, una negativa i una altra

positiva, per tamb poden sorgir externalitats pel costat de la demanda que poden

justificar tamb la intervenci de l'Estat per tractar de corregir-les.


66



67


Exemple 3:

El consum de tabac genera importants problemes de salut que comporten un elevat cost

datenci per a la sanitat pblica.

El fumador, pren la seva decisi de compra, no t en compte aquest cost que haur de ser

assumit per tota la societat.

Per aix, l'Estat pot intervenir fixant un impost sobre el paquet. La corba de demanda es

desplaar cap avall (el comprador demandar la mateixa quantitat que abans sempre

que el seu preu fos inferior ja que a aquest preu haur de sumar-li el import de limpost)


68



69


El nou punt dequilibri estar situat a lesquerra del anterior el que implica una

disminuci del volum de transaccions. Daltra banda, l'Estat rebr uns ingressos que

podr destinar a cobrir el cost sanitari derivat del tabac.


70



71


Exemple 4:

Un exemple dexternalitat positiva pot ser la installaci de panells solars en els

establiments dallotjament del sector turstic. Aix generar una menor contaminaci

que beneficiar a tota la societat.

El propietari del hotel, per exemple, no t en compte aquesta externalitat positiva

quan ha de prendre les seves decisions. Aix pot justificar la intervenci de l'Estat

recolzant aquesta iniciativa amb subvencions.


72

Efecte Renda i Efecte Substituci

Variacions del preu: efectes sobre la decisi del consumidor.

La variaci del preu dun dels dos bns considerats produeix dos efectes:

Desplaament de la lnia de restricci pressupostria.

Variaci del seu pendent.

Representem en el segent grfic la restricci pressupostria que per analitzar la

renda disponible. Laugment del preu del menjar a 15 euros / kg desplaa la restricci

pressupostria cap al interior i modifica el seu pendent (ja que canvia el preu relatiu

dels dos bns).


73



74

El punt de tall amb leix daquell b, el preu del

qual no ha variat, roman constant, en canvi el

punt de tall del b, el preu del qual ha

augmentat, sapropa a lorigen.


Efecte renda:

Laugment del preu dun b provoca un efecte renda negatiu ja que el consumidor

shaur empobrit en termes relatius, ja que donat un nivell determinat de renda podr

adquirir menys quantitat daquest b. Si abans amb 3.000 euros de renda podia

adquirir 300 kg de menjar, ara tan sols podr adquirir 200 kg.

Efecte substituci:

A causa de la relaci de preu alterada entre els dos bns contemplats, si abans la

beguda era 2 vegades ms cara que el menjar, ara aquesta diferncia es redueix a

noms 1,3 vegades.


75



76


El desplaament de la restricci pressupostria cap al interior obliga al consumidor a

posicionar-se en una corba dindiferncia ms propera a lorigen. En la seva nova

decisi influiran aquests dos efectes.

Lefecte renda negatiu redueix el consum de tots dos bns considerant que tots dos

bns sn normals (pas del punt A al punt B).

Lefecte substituci afavoreix el consum del b que sha abaratit en termes relatius

(en aquest cas la beguda) i perjudica el del b que sha encarit (el menjar) (pas del

punt B al punt C)


77



78

Un efecte similar per de signe contrari s el que

es produeix quan sabarateix el preu dun dels

bns.


Si sunissin els diferents punts que representen les decisions ptimes del consumidor

davant variacions del preu dun b sobtindria la corba de demanda daquest b.

(*) Per facilitar veure la relaci entre ambdues corbes sha presentat la corba de

demanda amb els eixos invertits.


79



80


Quan es modifica el preu dun b, es produeixen dos tipus defectes. El ms notori s

el canvi en la taxa a la qual es pot substituir un b per un altre, per tamb es

modifica el poder adquisitiu de la renda monetria.

El canvi en la quantitat consumida que es deriva del primer efecte (la relaci

dintercanvi entre els bns) es denomina efecte substituci, mentre que la variaci en

la demanda que s producte de la modificaci del poder adquisitiu, es denomina

efecte renda.


81


Bns pblics:

El problema dels bns pblics s que al no poder-se restringir el seu s es beneficien

persones que no paguen pel seu s (Free-Raider). Aix impedeix que el mercat pugui

gestionar el seu s i justifica que sigui l'Estat qui ho reguli.

Per exemple, les persones tenen accs lliure i gratut a les platges i es beneficien

delles sense pagar res. Aix fa que cap empresa privada estigui interessada a

gestionar-les ja que no podr cobrar-li als usuaris.


82

Subministrament de bns Pblics

En ser un b que genera un benefici per a tota la societat s lgic que l'Estat es

preocupi de la seva conservaci, assumint un cost que acaba repercutint en els

ciutadans (impostos).

Quan l'Estat inverteix en un ben pblic ha de saber si aquesta inversi est justificada,

s a dir si el benefici que generar ser superior al seu cost.

El problema sorgeix per la falta dun preu de referncia.


83


El preu dun b ens permet conixer quant ho valoren els compradors.

Si comprem una entrada a un museu per 10 euros s perqu valorem el que veurem

en ell almenys en 10 euros.

Per, quant valora una famlia el que la platja estigui neta?, que hi hagi serveis de

vigilncia?

La falta de preu dificulta la realitzaci dun estudi de cost-benefici per veure si la

inversi que l'Estat vol escometre est justificada.


84


Per exemple, un ajuntament disposa de recursos per escometre b la construcci

duna comissaria o la dun hospital. A l'Estat li resultar molt difcil mesurar el benefici

que genera cadascuna daquestes opcions i quina delles s ms adequada.

Lanlisi cost-benefici s una eina fonamental per avaluar una inversi, i en els bns

pblics aquesta eina no es pot emprar rigorosament, tan sols es poden realitzar

aproximacions.


85

Impost Mediambiental i Turstic

Latenci sha centrat en els ltims temps en els mecanismes de regulaci

indirecta, mal anomenats instruments de mercat, s a dir en lestabliment de

normes que sense forar les actituds dels agents les dirigeixen cap a

comportaments menys nocius per al medi ambient, generalment a travs de

repercutir sobre els contaminadors la crrega dels danys causats.

Es tracta dintroduir incentius, habitualment de carcter financer, perqu els

agents canvin dactitud, b penalitzant-los (per exemple, amb impostos

ambientals) b premiant-los (per exemple, amb subvencions).


86


El seu establiment es justifica tericament tant mitjanant la utilitzaci de la

teoria dels bns pblics com mitjanant la dels efectes externs. Per exemple

sargumenta que existeix un elevat nombre denclavaments amb

caracterstiques de bns pblics que estan accessibles "sense preu daccs"

amb la qual cosa estan sobreutilitzats i sabusa dells. De fet es poden trobar

arguments relatius al fet que en un mn amb grans diferncies de renda, com

aquest en el qual vivim, s justificable fer pagar ms als collectius de renda

ms alta.


87

Caracterstiques dels instruments de regulaci

indirecta

Les principals caracterstiques desitjables dels impostos ambientals sn:

1. Sn instruments eficients. s a dir, permeten -almenys en teoria- aconseguir

els objectius mediambientals amb el menor cost.

2. Sn instruments eficaos. Si estan dissenyats de forma adequada

permeten millorar la qualitat del medi ambient.

3. Sn instruments flexibles. Sadapten, en general, amb ms facilitat que la

regulaci directa.


88


indirecta

4. Sautofinancen. Sn instruments que no representen una crrega sobre el

pressupostos i, a ms, sn una font potencial dingressos per al sector pblic.

5. Incentiven els avanos tecnolgics. Constitueixen un important incentiu per a la

investigaci i desenvolupament de noves tecnologies menys contaminants.

6. Generen un doble dividend com a resultat de la seva aplicaci. Si la seva

introducci es planteja en un marc de neutralitat quant als ingressos, es pot

aprofitar per reduir impostos que creen distorsions indesitjables mentre que poden

desencativar lestalvi, la inversi, etc...


89


indirecta

No obstant aix, no tot sn avantatges, podem dir en contra seva que:

1. El seu nivell dacceptaci per part dels agents econmics s molt inferior al

de la regulaci directa.

2. Els seus resultats sn ms incerts que els de la regulaci directa quan hi ha

problemes dinformaci.

3. Si sn efectius acaben menyscabant la seva prpia base imposable.

4. Poden tenir efectes negatius sobre la competitivitat si sn aplicats

unilateralment.


90


Al voltant daquest argument sha desenvolupat recentment la idea de la

"reforma fiscal ecolgica". Aquesta reforma es basaria en l'elevat potencial

regulador dels impostos ambientals. En concret es planteja que la seva

introducci, en generar un important volum de recursos permetria la reducci

daltres impostos que afecten negativament a leconomia, com els impostos

sobre la renda o els impostos sobre el consum, alliberant a leconomia de les

distorsions que aquests generen i millorant al seu torn la qualitat ambiental.


91


Els anlisis semblen mostrar que els impostos sn instruments molt tils i

necessaris, encara que per optimitzar la seva efectivitat alhora de reparar i

mantenir els actius turstics la seva recaptaci ha darribar a les comunitats

que suporten els costos, de forma directa i transparent.


92

Ecotaxa Balear

Vegem el paper dels anomenats impostos ambientals o "ecotaxes" en les poltiques

pbliques destinades a la consecuci dun "turisme sostenible", centrant-nos en

lexperincia de les illes balears.

L'Ecotaxa balear va plantejar gravar a tots els turistes majors de 12 anys que no

viatgessin grcies a programes socials subvencionats i que sallotgessin en

establiments turstics.


93

Ecotaxa Balear

Els contribuents no exempts havien de pagar una mitjana d'1 euro diari,

obligaci del compliment de la qual havien dencarregar els hotelers, la qual

cosa va provocar no poques protestes per part dels empresaris hostalers. La

recaptaci obtinguda es destinava tericament i de forma exclusiva a

millorar lactivitat turstica i a la preservaci del medi ambient.


94


95

Ecotaxa Balear

El fet que fos la comunitat autnoma de les illes Balears la primera que va plantejar la

utilitzaci daquest tipus de figures va ser molt rellevant posat que les estadstiques

collocaven a Balears en el primer lloc del turisme espanyol, tant en nombre de turistes

(11 milions) com dingressos (6.010 milions deuros) lany 2000. De fet aquesta indstria

s responsable del 85% de lactivitat econmica a les illes Balears. En Balears les

expectatives de recaptaci estaven per sobre dels 72 milions deuros/any.

El Govern central va interposar recurs dinconstitucionalitat contra la "ecotaxa"

(Impostos sobre Allotjaments Turstics) que va ser rebutjat, encara que els arguments

del Govern no semblaven anar molt desencaminats ja que l'Impost podria recaure

sobre serveis que ja estaven gravats per el Iva i el IAE.


96

Ecotaxa Balear

Crtiques:

LImpost Ecoturstic balear presentava un vincle difs, al no avaluar el dany

ambiental generat ni relacionar-ho amb un fet imposable ben motivat.

Destinar el recaptat a projectes de rehabilitaci de zones turstiques i espais

naturals no s indicador que ens trobem enfront dun impost ambiental.

Tampoc la "progressivitat" de la tarifa t explicaci alguna donat que, de nou, no

sestableix cap lligam entre els contribuents que van als allotjaments de major

categoria i una major generaci de contaminaci.


97

Ecotaxa Balear

En un estudi efectuat en la Universitat de les Illes Balears sha examinat en terme

delasticitats el impacte que podria tenir la ecotaxa en termes de caiguda del

nombre de visitants, establint aquesta xifra en unes 125.000 persones sobre unes

entrades duns 7 milions de visitants (dades de 1998), la qual cosa ve a representar

sobre un 1,8% de les visites.


98

Ecotaxa Balear

Per finalitzar amb lanlisi de L'Ecotaxa balear, subratllar que el impacte de laplicaci

dun impost dependr en gran mesura de lelasticitat preu de la demanda de serveis

turstics per tamb de lelasticitat preu de loferta. Aquests elements a ms de

permetrens aproximar el impacte en termes de caigudes en la demanda ens

permetrien tamb aproximar el repartiment de la crrega tributria, ja que encara

que tericament aquesta hauria de recaure exclusivament sobre els turistes

lexistncia de serveis substitutius propers, geogrfica i qualitativament, podria obligar

als oferents a absorbir part de la crrega.


99

Altres Experincies o Perspectives

A ms de lexperincia balear, ja derogada, altres administracions pbliques shan

plantejat la introducci de figures de caracterstiques similars, tant a nivell autonmic

com a nivell local.

A Andalusia la Comissi de Turisme del Parlament va examinar lenquesta

encarregada per la Conselleria per sondejar lopini dels andalusos sobre la possibilitat

dimplantar una ecotaxa similar a la balear (entre 0,5 i 2 euros per nit dallotjament als

turistes per considerar que lactivitat t impacte en el medi ambient). El resultat en

termes de suport social va ser molt baix donat que una majoria de la poblaci es va

mostrar contrria.


100

Altres Experincies o Perspectives

Tamb shan estudiat iniciatives similars a Canries i a Catalunya. En el cas concret de

Catalunya, juntament amb propostes relatives a un gravamen autonmic sobre el

turisme, tamb sha discutit una proposta dun grup dalcaldes socialistes relativa a

fixar un tribut daquestes caracterstiques en lmbit municipal.


101

Simulaci Ecotaxa

Prenent en consideraci les dades de estades en establiments hotelers (hotels i apart-

hotels) i emprant la mateixa tarifa que la de limpost balear...sense incloure la

recaptaci que es generaria per estades en establiments turstics diferents dels quals

recull l'Enquesta dOcupaci Hotelera.

Sense tenir en compte lefecte de caiguda de la demanda derivat de la introducci

de limpost encara que l'escs pes del mateix sobre la despesa diria per allotjament

sembla ser descassa importncia i per tant el seu impacte, donada la informaci

disponible sobre lelasticitat de la demanda turstica, hauria de ser bastant redut.


102

Simulaci Ecotaxa

75,7 milions de visitants estrangers.

Un 65% daquests va passar almenys una nit al nostre pas, es pot parlar de 49,5

milions de turistes estrangers.

228.681.570 estades efectuades en establiments hotelers:

Hotels 5*: 2,5%

Hotels 4*: 27,5%

Hotels 3*: 43%

Ingressos corresponents a lexercici 2001 haurien ascendit a gaireb 203.694.072 ,

amb una mitjana de 89 cntims de per pernocta.


103

Simulaci Ecotaxa

Distribuci dingressos:

1. Illes Balears hauria estat la responsable de la major part dels ingressos,

concretament del 23,6% dels ingressos totals.

2. Entre noms quatre comunitats autnomes shauria generat el 73,8% del total

dingressos (per aquest ordre: Illes Balears, Canries, Andalusia i Catalunya).

3. Entre les dues comunitats insulars (Illes Balears i Canries) shauria generat ms del

42% de la recaptaci.

4. Les comunitats autnomes costaneres del mediterrani (Illes Balears, Andalusia,

Catalunya, Comunitat Valenciana i Mrcia) generarien el 65,15% de tot el

recaptat.


104

Simulaci Ecotaxa

Conclusions:

A. Ls dels instruments fiscals per palliar els problemes financers causats per la

congesti, usualment de carcter temporal, de les infraestructures finanades pels

residents en zones turstiques sembla raonable. Aix fer pagar als no-residents per ls

daquests bns pblics s fcilment defensable. Aix s, ats que el vincle entre

l'Impost fixat i els danys ambientals que es pretn corregir s molt lax el qualificatiu

ambiental ens sembla inoport.


105

Simulaci Ecotaxa

B. s molt important preveure els impactes en termes de caiguda dels visitants que un

impost daquest tipus podria ocasionar. No obstant aix hem de considerar que una

lleugera caiguda en el nombre de visitants es podria compensar si millora la qualitat

del servei ofert (per exemple per la reducci en la congesti) i per tant es podrien

recuperar els ingressos perduts amb lleugers augments de preus.

C. Aquest tipus de figures sn bastant habituals en lmbit local o b en mbits

subcentrals, tal com succeeix per exemple en el cas del Regne Unit o de Frana,

encara que normalment no es presenten com a instruments de naturalesa ambiental.


106

Simulaci Ecotaxa

D. Les estimacions de recaptaci sn molt elevades i afavoririen precisament a

aquelles comunitats autnomes que ms sofreixen els "efectes negatius" del turisme

generant-se un doble dividend. Duna banda, una lleugera caiguda de les

pernoctacions que afavoriria la reducci de la pressi sobre els recursos naturals, i per

un altre lobtenci dingressos que es podrien destinar a crear i mantenir les

infraestructures necessries perqu no es donessin els problemes de congesti.


107

Documents

Tema 4 - La gestió pública turística a través dels ingressos públics.pdf