Embed Size (px)
Citation preview
M.B. 1
TEMA 3. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL4T ESO – INSTITUT MOIANÈS MERCÈ BIGORRA
M.B. 2
Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.
Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar a grans fàbriques.
Una nova font d’energia, el vapor, es va aplicar a les màquines i als nous mitjans de transport
La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzatsva conèixer un nou període d’expansió, la Segona RevolucióIndustrial.
INTRODUCCIÓ
M.B. 3
CAUSES
Hi ha 5 factors que intervenen en la Revolució Industrial
Revolució agrícola
Revolució demogràfica
Nous invents
Desenvolupament del comerç
Desenvolupament dels transports
M.B. 4
Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat Revolució Demogràfica.
140 milions d’habitants
266 milions d’habitants
187 milions d’habitants
1750
1800
1850
1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
La població es va duplicar al llarg del segle XVIII
M.B. 5
CAUSES:
l’augment de la producció d’aliments.
La població està millor alimentada i més resistent a les malalties.
el progrés de la higiene (asèpsia) i la medicina (vacunes)
Increment i manteniment d’unes taxes de natalitat molt altes
CONSEQÜÈNCIES:
una disminució de la mortalitat
augment de l’esperança de vida (50 anys).
La població augmenta i es duplica en poc temps
1.1 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: causes i conseqüències
M.B. 6
• L’increment de la població va provocar un augment de la demanada d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció.
• Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. Aquesta es va convertir en una propietat privada.
• La implantació d’innovacions, que van permetre millorar els rendiments amb la posada en pràctica del "Sistema Norfolk“, i l’estabulació dels ramats, introducció de nous conreus (blat de moro, patata, plantes farratgeres, etc.)
• Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles (segadores, sembradores, màquines de batre..)
.
1.2. La revolució agrícola
M.B. 7
1.2. La revolució agrícola
M.B. 8
Les terres comunals passen a ser terres privades de grans propietaris, que les podran tancar (enclosures)
1.2. La revolució agrícola
M.B. 9
Creixement extensiu: augmenta la superfície conreada
Creixement intensiu: augmenta el rendiment dels conreus
Sistema Norfolk: els camps sempre productius
Mecanització de les tasques agrícoles (segadores, sembradores, màquines de batre..)
Canvis en els sistemes de propietat
Augment de la producció agrícola
Els Openfields, que eren camps oberts d’explotació comunal i d’on vivien els petits pagesos, seran comprats per grans propietaris i convertits en propietats privades
Enclosure Acts, entre (1760 -1800) els gran propietaris tanquen els camps i els petits pagesos es queden sense terres i emigren a les ciutats
M.B. 10
A) Increment d’excedents alimentaris. Permeten satisfer la demanda d’una població creixent
B) Disponibilitat de més mà d’obra, fonamental per a la indústria
C) Flux migratori del camp a la ciutat.D) Increment de les rendes dels propietaris rurals.
Que podran invertir en les primeres fàbriques
1.2. La revolució agrícola
CONSEQUÈNCIES DE LES TRANSFORMACIONS AGRÍCOLAS
M.B. 11
M.B. 12
• 2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques
• 2.2. La indústria tèxtil
• 2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia
2. L’ERA DEL MAQUINISME
M.B. 13
2. L’ERA DEL MAQUINISME
2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques• Un altre element bàsic de transformació va ser la
innovació tecnològica.
• Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals.
• Les primeres màquines que es van introduir estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.
• Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor.
• La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.
M.B. 14
2. L’ERA DEL MAQUINISME
2.2. La indústria tèxtil• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va
mecanitzar va ser la indústria tèxtil cotonera, dedicada a l’obtenció del fil (filat) i del teixit
• Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.
• Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic (1785) va completar el procés de mecanització tèxtil.
M.B. 15
Teler manual
M.B. 16Llançadora volant
M.B. 17
la water frame: filadora accionada per energia hidràulica
Filadora Berguedana
Filadora manual
"SPINNING -JENNY"
M.B. 18
Filadora contínua
M.B. 19
Telers mecànics
M.B. 20
M.B. 21
M.B. 22
Màquina de vapor
M.B. 23
M.B. 24
M.B. 25
2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgia
• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització. Anteriorment la producció de ferro era en quantitats molt petites perquè el carbó vegetal donava poca capacitat calorífica
• L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica.
• Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.
• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització. Anteriorment la producció de ferro era en quantitats molt petites perquè el carbó vegetal donava poca capacitat calorífica
• L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica.
• Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.
Convertidor de Bessemer
M.B. 26
3. La revolució dels transports
3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor
M.B. 27
3.1. El ferrocarril
• Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails.
• Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament
del ferrocarril.
M.B. 28
La locomotora de Stephenson,(1829) va ser l’invent més important ja que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.
M.B. 29
M.B. 30
M.B. 31
Difusió del ferrocarril a Europa
M.B. 32
3.1 El vaixell de vapor• La màquina de vapor es va aplicar al transport
marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela. L’any 1847, els vapors ja podien travessar l’oceà Atlàntic en només 15 dies
• La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela. L’any 1847, els vapors ja podien travessar l’oceà Atlàntic en només 15 dies
M.B. 33
• Augment de la velocitat, seguretat i capacitat de càrrega.
• Impacte sobre l’economia :– Comerç de mercaderies europees a mercats llunyans.– Nous llocs de treball.– Augment del consum de carbó i de la producció de ferro.
• Canvi a la vida quotidiana: – Millora de la dieta de la població (transport d’aliments peribles).– Facilitat d’emigració a d’altres països i continents (abaratiment
dels preus dels passatges).
• Augment de la velocitat, seguretat i capacitat de càrrega.
• Impacte sobre l’economia :– Comerç de mercaderies europees a mercats llunyans.– Nous llocs de treball.– Augment del consum de carbó i de la producció de ferro.
• Canvi a la vida quotidiana: – Millora de la dieta de la població (transport d’aliments peribles).– Facilitat d’emigració a d’altres països i continents (abaratiment
dels preus dels passatges).
3.1. El vaixell de vapor: Importància econòmica i social
M.B. 34
M.B. 35
3.2. L’increment del comerçLa Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual, es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual, es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.
Aquest canvi va ser possible gràcies a
Augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
Augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior (mercat nacional).La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior (mercat nacional).
El comerç exterior va incrementar:- estimulat per la demanda de primeres matèries (cotó) i l’exportació de productes industrials (teixits).- La col·laboració d’una potent marina, mercant i militar.- La possessió d’un imperi colonial.
El comerç exterior va incrementar:- estimulat per la demanda de primeres matèries (cotó) i l’exportació de productes industrials (teixits).- La col·laboració d’una potent marina, mercant i militar.- La possessió d’un imperi colonial.
M.B. 36
3.2. L’increment del comerçAmb l’augment del comerç exterior ,es desenvoluparen les noves teories econòmiques que defensaven postures oposades com:Amb l’augment del comerç exterior ,es desenvoluparen les noves teories econòmiques que defensaven postures oposades com:
El lliurecanvisme, que defensava que la llibertat de comerç entre països fomentaria el creixement de l’economia.
El lliurecanvisme, que defensava que la llibertat de comerç entre països fomentaria el creixement de l’economia.
El Proteccionisme, que defensava la producció (indústria) nacional, i la protegia mitjançant impostos (aranzels) sobre les importacions.
El Proteccionisme, que defensava la producció (indústria) nacional, i la protegia mitjançant impostos (aranzels) sobre les importacions.
M.B. 37
11
•Interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l’economia
•La llei de l’oferta i la demanda, equilibra els preus del mercat.
•No intervenció estatal en matèria econòmica, l’Estat ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi)
•Interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l’economia
•La llei de l’oferta i la demanda, equilibra els preus del mercat.
•No intervenció estatal en matèria econòmica, l’Estat ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi)
Adam SmithAdam Smith 1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions”1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions”
escriu
4.1 El Liberalisme i el Capitalisme
idees
M.B. 38
El Capitalisme Industrial es basa en els principis següents:
Els mitjans de producció (fàbriques, maquinàri i bens produïts) són de propietat privada
Els mitjans de producció (fàbriques, maquinàri i bens produïts) són de propietat privada
Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria: la burgesiaEls propietaris dels mitjans de producció són una minoria: la burgesia
Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d’un salari
En el capitalisme, la manca de planificació i l’augment constant de la producció originen crisis econòmiques que es repeteixen cíclicament.
Quan baixa la demanda de productes i les empreses acumulen massa estocs, han d’acomiadar els obrers i sorgeix l’atur.
M.B. 39
• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.
• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.
• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.
• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.
• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.
• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.
4.2. Els bancs i les finances
M.B. 40
M.B. 41
10
Canvis en l’estructura financera Canvis en l’estructura financera
Capital financer
Empreses, societats anònimes
AccionsAccions
BorsaBorsa
El procés industrial necessita inversió
S’aconsegueix amb
Bancs d’inversió
Es creen
Que es compren i venen a través de la
M.B. 42
5. La segona fase de la industrialització
5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries
5.2. Una nova organització industrial
M.B. 43
5.1. Les noves fonts d’energia i les noves indústries
• En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
• La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.
• El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.
• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.
• La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya.
• En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
• La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.
• El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.
• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.
• La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya.
M.B. 44
• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.
• Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena.
• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
• Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.
• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.
• Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena.
• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
• Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.
5.2. Una nova organització industrial
M.B. 45
A finals del segle XIX, l’organització industrial va orientar-se cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Cap a 1903, Frederick Winslow Taylor proposava un nou sistema d’organització del treball i de la producció que es coneixerà com a taylorisme. El sistema es basava en la cadena de producció, en la qual cada obrer tenia cura d’unes tasques molt concretes i pretenia eliminar tots els moviments inútils per tal de rendibilitzar al màxim la mà d’obra. El resultat de la cadena seria una producció estandarditzada i massiva amb uns costos de fabricació força reduïts, però també comportava la deshumanització del treball i l’augment de la monotonia a l’exigir de l’obrer la repetició constant i mecànica de les mateixes tasques.
A finals del segle XIX, l’organització industrial va orientar-se cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Cap a 1903, Frederick Winslow Taylor proposava un nou sistema d’organització del treball i de la producció que es coneixerà com a taylorisme. El sistema es basava en la cadena de producció, en la qual cada obrer tenia cura d’unes tasques molt concretes i pretenia eliminar tots els moviments inútils per tal de rendibilitzar al màxim la mà d’obra. El resultat de la cadena seria una producció estandarditzada i massiva amb uns costos de fabricació força reduïts, però també comportava la deshumanització del treball i l’augment de la monotonia a l’exigir de l’obrer la repetició constant i mecànica de les mateixes tasques.
El TAYLORISME
http://www.youtube.com/watch?v=7RHtkFhfJqI
M.B. 46
6.1. La burgesia
6.2. Els obrers
6.3. Les primeres associacions obreres
6. La nova societat industrial
M.B. 47
• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis.
• Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.
• També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
• Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.
• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis.
• Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.
• També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
• Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.
6.1. La burgesia
M.B. 48En la nova piràmide un obrer de la planta baixa podia arribar legalment al primer pis.
M.B. 49
M.B. 50
• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.
• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.
• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.
• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.
• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.
• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.
6.2. Els obrers
M.B. 51
M.B. 52
• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.
• La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme).
• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.
• La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme).
6.3. Les primeres associacions obreres
M.B. 53
• Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.
• Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats.
6.3. Les primeres associacions obreres
M.B. 54
7. El marxisme, l’anarquisme i l’internacionalisme
• 7.1. El marxisme i el socialisme• 7.2. L’anarquisme• 7.3. L’internacionalisme
M.B. 55
• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera amb els objectius següents:
• Acabar amb el capitalisme i la propietat privada• Aconseguir el poder polític per al proletariat• Arribar a una societat comunista, sense classes
socials
• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera amb els objectius següents:
• Acabar amb el capitalisme i la propietat privada• Aconseguir el poder polític per al proletariat• Arribar a una societat comunista, sense classes
socials
7.1. El marxisme i el socialisme
M.B. 56
L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:
• L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.
L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:
• L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.
7.2. L’anarquisme
M.B. 57
• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.
• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes (Primera Internacional).
• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.
• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.
• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes (Primera Internacional).
• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.
7.3. L’internacionalisme
M.B. 58
Conferència de l’AIT 1864
Marx en un discurs
Mikhail Bakunin
1864
M.B. 59
M.B. 60
1864-1876 LONDRESASISTENTSsindicalistes,socialistes(marxistes)anarquistes i diferents associacionsobreres.OBJECTIUS• l'organització política del proletariat
a Europa i la resta del món• un fòrum per a examinar
problemes en comú i proposar línies d'acció.
LÍDERS • Karl Marx , Friedrich Engels, Mikhaïl
Bakunin.
A causa de les tensions entre Marx i Bakunin s’enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, després del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats.
1889-1916 PARÍS
PRIMERA INTERNACIONAL AIT SEGONA INTERNACIONAL
ASISTENTSSocialistes (marxistes)
Volen arribar al socialisme per via pacífica, mitjançant la participació dels obrers en la vida política.
OBJECTIUS
LÍDERSRosa Luxenburg
E. Bernstein
Es van crear els símbols del moviment obrer com l’himne La Internacional, i la Festa del primer de maig
M.B. 61
M.B. 62
