1

TEMA 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES

1.- PAISATGE NATURAL I PAISATGE HUMANITZAT

La Terra està formada per una gran varietat de paisatges. El relleu, el clima, el tipus de sòl,

l’erosió, la proximitat del mar etc. són els factors físics que determinen la fisonomia del

paisatge.

També l’activitat humana a través del temps ha modelat el paisatge. Els homes i dones han

tallat boscos; posant terres en cultiu, desviant rius i obrint canals, terraplenat pendents i

guanyant terreny al mar, obrint carreteres i aixecant

ciutats, han modificat profundament el paisatge.

Avui en dia són molt pocs els paisatges naturals en

estat pur, és a dir, que no hagin estat alterats per

l’acció humana. Definim paisatge natural com aquell

en el qual els elements del medi natural predominen

clarament sobre els que són resultat de la intervenció

humana. Paisatge humanitzat és aquell que ha sofert

moltes alteracions per l’activitat humana.

Els grans paisatges que podem trobar a la Terra són:

Estanyol de Gerber (Pallars Sobirà), exemple de paisatge natural

Dibuix paisatge humanitzat

2

2.- ELS PAISATGES DE CLIMES CÀLIDS

-Selva equatorial i tropical.

S’estén sobre la línia de l’equador fins els tròpic de Càncer, al nord i el tròpic de Capricorn, al

sud. La selva forma

un bosc molt espès,

amb arbres molt

elevats que formen

fins tres pisos

vegetals. La pluja és

molt abundant

durant tot l’any i la

temperatura càlida,

amb poques

diferències entre

estiu i hivern.

La selva equatorial és l’hàbitat d’una gran varietat de plantes, rèptils, petits mamífers i ocells.

L’abundància d’aigua forma els rius més cabalosos del planeta. Les selves tropicals són la

principal font d’oxigen de la Terra.

Els pobles indígenes que hi habiten es dediquen a la caça, recol.lecció i practiquen una

agricultura de subsistència. Tradicionalment han alterat molt poc la selva, però aquesta cada

vegada està més destruïda per l’explotació de fusta, les tales abusives per obtenir pastures

pels animals i l’obertura de carreteres i de grans preses per produir energia hidràulica.

Trobam la selva

equatorial i tropical a

gran part de Sud-

amèrica: la selva de

l’Amazones, la

d’Amèrica Central i la de

les illes Antilles; a Àfrica

hi ha la selva del riu

Congo; a Àsia, a l’Índia,

la península d’Indoxina,

Indonèsia; finalment

trobam selva tropical a

l’est d’Austràlia.

Croquis de la selva equatorial on es pot veure els tres estatges

o pisos de vegetació

El riu Amazones recorre la selva del Matto Grosso, al Brasil

3

-La sabana

A mesura que ens allunyam de la línia de l’equador, la selva tropical va donant pas a la sabana.

les pluges són abundants però tenen una estació seca en que gairebé no hi plou, normalment a

l’hivern.

La vegetació està formada per herbes altes i arbres dispersos. És l’hàbitat dels grans mamífers

herbívors i carnívors, com zebres, elefants, girafes, lleons, hienes, etc.

Els pobles de la sabana es dediquen a l’agricultura i ramaderia extensiva per consum propi i

amb destinació als mercats locals. En temps més recents, les grans empreses multinacionals hi

han establert l’agricultura de plantació, dedicada al monocultiu de cacau, canya de sucre,

cafè, etc pels mercats mundials i han trencat les formes de vida tradicionals.

-Grans deserts

A Àfrica, Aràbia i Àsia els deserts formen una ampla franja a les dues bandes del tròpic de

Càncer. Hi trobam els grans deserts del Sàhara, de la península Aràbiga i el desert de Gobi. A

l’hemisferi sud hi ha el desert de Namíbia, a la costa africana de l’Atlàntic i el Gran Desert

Australià.

A Amèrica els gran deserts es troben a la part del Pacífic. Hi trobam el desert d’Arizona a

Amèrica del Nord i el desert de Xile, a Amèrica del Sud. A Austràlia, la part central i occidental

del continent també formen el Gran Desert Australià.

Tot i que el clima predominant és càlid, els deserts es caracteritzen per les temperatures

extremes: molta calor de dia i molt de fred a la nit. Això és degut a la sequedat de l’aire, que en

no retenir gairebé gens d’humitat fa que l’escalfor del sol rebut durant el dia no es mantingui a

la nit.

A la sabana hi viuen els grans mamífers. Es pot apreciar una acàcia amb la copa aplanada pels vents, formant

els característics arbre de bota.

4

El sòl està molt erosionat, formant grans extensions d’arena com al Sàhara o de pedres, com al

desert de Gobi. Els cursos d’aigua, reben el nom de “uadis”, són escassos i sovint no arriben al

mar, sinó que formen grans depressions o llacs salats, els “chott”, com el “chott el Djérid”, a

l’actual Tunísia. Amb les escasses pluges es produeixen inundacions, degut a que la terra

gairebé no absorbeix l’aigua i aquesta s’evapora ràpidament.

Els grans rius que a voltes travessen el desert, com el riu Nil i el riu Níger, tenen l’origen a les

terres de clima tropical.

On hi ha aigua s’hi formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre predominant. La

població es concentra entorn dels oasis, on han sorgit pobles i ciutats. Tradicionalment els

deserts han estat habitats per pobles nòmades com els tuareg, que es dediquen al comerç

amb terres llunyanes, formant caravanes o es dediquen al pasturatge de camells, cabres i

ovelles.

El desert és una important font de recursos minerals: petroli, gas natural, carbó, fosfats... Per

això actualment, moltes zones del desert han estat profundament alterades per carreteres,

oleoductes i l’explotació minera.

3.- PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS

Els països de climes temperats són els llocs on, des de temps antics ha tingut lloc l’activitat

humana més intensa i s’hi han format les grans civilitzacions. Per això, en general es tracta de

grans àrees molt explotades i on el medi natural ha estat profundament alterat.

Al desert del Sàhara, on hi ha aigua es formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre característic

5

-Paisatges de clima mediterrani.

El clima mediterrani es caracteritza per estius càlids i secs i hiverns temperats i més humits. El

clima mediterrani es troba al voltant del mar Mediterrani, a l’extrem sud d’Àfrica, al sud

d’Austràlia. A Amèrica del Nord es troba a la zona de Califòrnia i a Amèrica del Sud a la costa

central de Xile.

On l’activitat humana no ha degradat molt el paisatge natural hi creix el bosc perennifoli, amb

arbres com l’alzina i el roure i el pi i un ric sotabosc.

-Paisatges de clima oceànic.

Es caracteritzen pels estius frescs i humits i els hiverns freds i sovint nevats. El clima oceànic es

troba a les latituds mitjanes d’Europa occidental, a la costa oest d’Amèrica del Nord i Sud-

amèrica, sud-est d’Àfrica i d’Austràlia.

L’aigua és abundant i hi predomina el bosc caducifoli amb espècies com el castanyer,

l’avellaner i el noguer

-Paisatges de clima continental.

Es troben a l’interior dels continents. En no rebre la influència del mar, tenen hiverns molt

freds, mentre que els estius poden ser més o menys càlids. Cobreix les latituds mitjanes

d’Euràsia, formant les planures de Sibèria i d’Amèrica del Nord. El paisatge natural està format

per les estepes, grans extensions de plantes gramínies, gairebé sense arbres.

Paisatge típic mediterrani

6

4.- PAISATGES DE CLIMES FREDS

-Paisatges d’alta muntanya.

Les grans serralades presenten un paisatge característic, format pel relleu accidentat i el clima

fred. Les grans zones de paisatge de muntanya són: Himàlaia a Àsia, les muntanyes de Kènia i

de l’Atlas a Àfrica, els Alps i els Urals a Europa, les Muntanyes Rocalloses, els Apalatxes i els

Andes a Amèrica.

La vegetació es distribueix en estrats o pisos ascendents. A les parts més elevades s’hi troba

l’avet, i als cims de neus perpètues desapareix tot tipus de vegetació.

Altra diferència entre el tipus de vegetació és la que es forma als obacs o llocs sempre

ombrívols i les solanes, o llocs amb més o menys exposició solar.

La serralada dels Pirineus presenten el paisatge típic d’alta muntanya

7

-Paisatge de climes polars.

A l’Antàrtida i a la zona del cercle polar Àrtic d’Europa i Amèrica del Nord s’hi troben els climes

polars. Són zones de temperatures extremes sovint de més de 30º sota zero, amb neus

permanents i escassa precipitació. La vegetació evoluciona des del taigà, o zones de grans

boscos de coníferes fins la tundra d’herbes i líquens, a mesura que ens apropam als pols.

L’escassa població tradicional, els pobles esquimals i inuit, viu de la caça i la pesca. Actualment

s’hi fan exploracions científiques i s’exploten recursos minerals.

ACTIVITATS A.- DEFINICIONS

-paisatge natural

-paisatge humanitzat

-uadi

-chott

-oasis

-bosc caducifoli

-bosc perennifoli

-estepa

-obac

-solana

-taigà

-tundra

B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

1.- Descriu, a partir de les imatges del text, els diferents paisatges

2.- Descriure un paisatge a partir d’una imatge, fotografia o dibuix, que portis de casa. On és,

quin clima hi ha, com és la població, com és la naturalesa, etc.

C.- TREBALL AMB MAPES

-Sobre el mapamundi, situar els grans paisatges estudiats

8