L'ART CLÀSSIC: ROMA

Continguts:

● Context

● Antecedent: Art Etrusc

● Característiques generals de l'art romà

● Arquitectura i urbanisme romans

● Escultura romana

● Decoració pictòrica

● Mossaïcs

● Art paleocristià

Context històric i polític: Orígens, la Monarquia (753-510 aC)

● Llegenda: Ròmul i Remo (753 aC)

● Història: tribus latines, sabines i etrusques assentades als 7 turons de Roma, banyats pel riu Tíber. Al s. VIII s'unifiquen.

● Influències culturals etrusques i gregues.

● Al segle VI aC Roma esdevé ciutat-estat.

● En aquests anys el sistema de govern és la Monarquia.

● Els últims tres reis de Roma són etruscos.

Context històric i polític: la República (510-31 aC)

● El 510 aC un grup d'aristòcrates destronen l'últim rei etrusc.

● Roma es converteix en un Estat militarista i colonitzador.

● Guerres Púniques (264-146 aC): derrota de Cartago.

● Expansió pel Mare Nostrum, a partir dels antics territoris cartaginesos.

● Economia de latifundis i esclavisme.

● Consolidació de les estructures republicanes.

● Planificació urbana i obres públiques.

● Expansió del llatí i del Dret romà per tots els dominis: romanització.

Context històric i polític: l'Imperi (27 aC – 476 dC)

● Cèsar August venç la guerra civil i aboleix la República, és el primer emperador.

● L'Imperi s'organitza en províncies.

● Emperador poder absolut i culte diví.

● Etapes:

– Alt imperi (fins el segle III dC): continuen conquestes i romanització i esclavisme.

– Crisi del segle III, d'Alexandre Sever a Dioclesià (235-284 aC) 19 emperadors, cap mort natural. Crisi econòmica. Migracions bàrbares.

– Baix imperi (fins el 476 dC): divisió de l'imperi a la mort de Teodosi, cristianisme, crisi de l'esclavisme.

● Invasions bàrbares, fi de l'Imperi romà.

Context religiós de Roma 1● Religió polteïsta:

a) Mitologia grega

b) Culte privat etrusc (penates, lares, manes)

c) Culte imperial

● Cristianisme perseguit des del s. I. Dioclecià va fer l'última i més gran persecució (303-311 dC)

● Constantí es converteix al cristianisme i el 313 dC proclama la tolerància religiosa.

● Teodosi proclama el 380 dC el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi.

Context religiós de Roma 2

ETRUSCOS

● Poble autòcton (?) que vivia a la Toscana.

● Influències culturals gregues i orientalitzants.

● Forta influència religiosa, especialment dels ritus funeraris, en l'art estrusc.

L'ART ETRUSC: ARQUITECTURA

● Precursors a Europa de l'arc i la volta (origen Mesopotàmic).

● Tombes túmul excavades en roca, cobertes per una forma cònica (aproximació de filades).

● Temples de planta quadrada, sobre pòdium alt amb escales, pòrtic amb columnes, amb una o tres naos paral·leles: Tina (Júpiter), Cupro (Jun) i

Menerfa (Minerva). Sostre a dos aigües amb fris i escultures de terracota als costats.

● Altres temples arquitravats dòrics amb columna llisa i basa i amb fris senzill són d'ordre toscà, després adoptat pels romans

ART ETRUSC: ESCULTURA

● Funció funerària

● Escultura sarcòfags:

– Bronze i terracota

– Quotidianitat, escenes relaxades

– Elements del període arcaïc grec: somriure, ulls ametllats, geometria i cert hieratisme

● Escultura temples (també arcaïsme)

● Retrats realistes: incidència a l'escultura de Roma.

ART ETRUSC: PINTURA

● Funció funerària

● Recreen la vida després de la mort o representen festes de comiat dels difunts

● Allargament dels peus i les mans

● Colorides: negre (perfilat) color fosc (pell) rojos (edificis) i ocre (fons)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART ROMÀ

● Arrels eclèctiques: etrusques, gregues i hel·lenístiques (del Pròxim Orient i Egipte).

● És el màxim difusor de l'ideal clàssic grec tot i que sobretot en la seua versió hel·lenística.

● L'Estat és el gran client de l'art romà, encomana obres amb sentit utilitari però també monumental, per propaganda i per ser recordat i immortalitzat.

● Centralisme romà imposa forta unitat en l'art. Sense gairebé escoles artístiques.

Arc de Tiberi a Orange, s. I dC

ARQUITECTURA I URBANISME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1

● Utiliarisme, amb gran desenvolupament de l'enginyeria. Monumentalitat (sobretot des del s.I dC), amb sentit propagandístic i immortal.

● Civilització urbana, amb noves necessitats (basíliques, termes).

● Vocació imperial obliga a construir comunicacions (ponts i carreteres com la Via Augusta), dotar serveis (aqueductes com el de Segòvia), protecció (muralles).

● Model urbanístic ortogonal basat en els campaments militars. Cardo (NS), Decumanus (EO), Fòrum.

● Simetria i més verticalitat (cúpula).

ARQUITECTURA I URBANISME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2● Decoracions botàniques

profuses, més que a l'hel·lenístic.

● Interiors molt treballats tècnicament: volta, cúpula...

● Materials: pedra, formigó, rajola. Aparell: opus cuadratum, carreus a soga i través, sovint en 'coixinet'.

● Materials barats i accessibles, però toscos. Per això molts edificis es revestien amb marbre blanc amb grapes.

ARQUITECTURA I URBANISME: HERÈNCIES CULTURALS

● Herència etrusca:

– Arc i Volta, que evolucionà des de la de mig canó fins la cúpula i la volta d'aresta.

– Ordre toscà

– Temples elevats amb pòdium i amb façana i pòrtic principals.

● Herència grega:

– Temples rectangulars, amb pronaos i naos, en peristil.

– Ordres arquitectònics: dòric, jònic i corint. Invenció de l'ordre compost (jònic i corint).

– Frisos més decorats, sovint amb garlandes i bucranis.

– Sentit d'equilibri i simetria. Però amb monumentalitat.

ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS RELIGIOSOS

● Temples:

– Planta rectangular. També tholos.

– Elevats amb pòdium.

– Façana i alt pòrtic principals, accés amb escalinata.

– Pronaos i naos.

– Peristil.

– Sostre a dos aigües. També amb cúpula (com el Panteó de Roma).

Maison Carrée, Nimes, 16 aC

ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS CIVILS 1

● Basílica:

– Multiusos (comerç, justícia, reunions).

– Planta rectangular.

– 3 naus longitudinals, amb volta de canó i cúpula al fons.

– Nau central més alçada i més gran que la resta.

– Finestres.

– Paret del fons semicircular: absis.

Basílica de Majenci, Fòrum de Roma, 312 dC

ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS CIVILS 2

● Commemoratius:

– Columna (rostral o historiada).

– Arc del triomf: fòrums o entrades. 3 arcs, 1 més gran; o només 1 arc.

● Oci:

– Termes.

– Teatre: Semblants als grecs, però amb cavea semicircular, orchestra més reduïda i scena més complexa. Éxterior en pisos d'arqueries, de baix a dalt per resistència així: 1dòric, 2jònic, 3corint, 4compost.

– Anfiteatre: el·líptic, amb scena circular, cavea de tres anells (imma, media i summa), toldo monumental (velum), escepctacles violents (inspira pç. bous).

– Circ: allargat i tancat en semicercle, spina al mig. Carreres.

ARQUITECTURA I URBANISME: EDIFICIS PRIVATS

● Domus: unifamiliar

● Insulae: edifici en alt

● Vil·la: residència rural rica.

● Palau: residència aristocràtica o imperial extramurs.

ARQUITECTURA I URBANISME: VOLTES I CÚPULES

ARQUITECTURA I URBANISME: VOLTES I CÚPULES

ARQUITECTURA I URBANISME: VOLTES I CÚPULES

POSA'T A PROVA 1

Bosrà (Síria), s. II dC, 15.000 espectadors.

Aspendos (Turquia), Zenó, s. II dC, 15.000 espectadors.

POSA'T A PROVA 2

Arenes d'Arlès, 90 dC, 25.000 espectadors

Arenes de Nimes, 50-100 dC, 25.000 espectadors

POSA'T A PROVA 3

Constantí, Batalla del Ponte Milvio, Roma, 315 dC

POSA'T A PROVA 4

ESCULTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

● Saqueig i espoli de Grècia (146 aC).

● Posseir escultura grega és tendència a Roma. Sobretot a partir de l'Imperi.

● Artistes grecs són portats a Roma, i comencen a copiar, però són híbrids estilísticament.

● Material: bronze i sobretot marbre. Tècnica: trepà.

● Antropocentrisme, naturalisme, realisme i retratisme, propaganda.

● No només cos sencer, sinó també representen bustos i caps (diferència respecte de Grècia).

● Escultures pintades.Retrat de Caracalla, 213 aC, Museu de Nàpols.

ESCULTURA ROMANA: INFLUÈNCIES

INFLUÈNCIES:

- ETRUSQUES

● Retrat funerari realista, però sovint amb trets esquemàtics.

● Retrats: caps i bustos.

● Escultures de bronze amb animals (lloba capitolina).

- HEL·LENÍSTIQUES:

● Temes mitològics

● Temes frívols.

● Retrat (realista o idealitzat)

● Relleu narratiu Cap del noi, bronze etrusc, s. III aC. Museu de Florència.

ESCULTURA ROMANA: REPÚBLICA (510-31 aC)

● Ideal de vida patrici frena una mica les influències estrangeres.

● Retrats realistes de familiars, sovint només del cap. Cultes avantpassats.

● Bustos: cabell curt, molt pla de talla, quasi sense pentinar.

● Compromís entre realisme i idealisme.

Gai Juli Cèsar.S. I a.C. Roma. Museus Vaticans

ESCULTURA ROMANA:IMPERI

● Apogeu de la influència grega i hel·lenística.

● Còpia compulsiva d'obres clàssiques i hel·lenístiques. Escola neoàtica (s. I aC): Pasíteles, Stefanos, Menelau

● Tendència a l'idealisme des d'August fins la fi del s. II dC. Un idealisme soint al servei de la política. En tot cas idealisme humanitzat.

● Des de meitat del s. II dC tendència a l'expressionisme, i al segle III dC cap a l'esquematisme oriental, amb engrandiment d'ulls i, marcat de pupil·les. Bust de Neró, s. I dC, Museu

Capitolini

POSA'T A PROVA 1

August de Prima Porta, encarregada pel Senat de Roma, 14 dC. Còpia d'original de 20 aC. Marbre. 2,04m

POSA'T A PROVA 2

1 Brutus Barberini, s.I aC – s. I dC, marbre, 1,65 m

2 Colós de Constantí, asseguda, 313 dC, marbre, 12 metres.

POSA'T A PROVA 3

Retrat de l'emperador romà d'Orient Arcadi, s. V dC. Estambul.

Cap d'un patrici romà, Otricoli, 50-75

aC, Marbre, Museu Torlonia (Roma)

POSA'T A PROVA 4

Estàtua eqüestre de Marc Aureli, 176 dC, Bronze, Museus Capitolins (Roma)

POSA'T A PROVA 5

La dama de la permanent, s. II dC, Marbre, Museus Capitolins (Roma)

Nen, escultura romana imperial

L'infant amb la llebre, s I – s II dC. Museu Arqueològic de Cabra

POSA'T A PROVA 6

Còmodo, representat com a Hèrcules, 192 dC, Museus Capitolins

Escipió l'Africà. Bronze amb ulls de pasta. S II aC.

Bust d'Adriano, 135 dC, marbre, Museu Arqueològic de Sevilla

POSA'T A PROVA 7

L'Orador, Aulo Metele, bronze, s. I aC. Museu Arqueològic de Florència.

Livia Drusila, esposa d'August, marbre, 14-19 dC. Museo arqueológico de Madrid.

Els tetrarques, porfidi, s. IV dC, Plaça Sant Marc de Venezia, espoliada de Constantinoble.

SEMBLANCES RAONABLES?

Calígula, marbre, s. 37-41 dC. Museu Ny Carlsberg Glypotek, Copenhagen

Joffrey Baratheon (Jack Gleeson), Game of Thrones.

ESCULTURA ROMANA: EL RELLEU

● Profusió del relleu narratiu que recrea les gestes de l'Imperi.

● Relleu més històric que mític. Voluntat propagandística: columnes (helicoïdal), arcs, altars... O funerària (més tardana): sarcòfags.

● Evolució:

– A partir d'August (I aC) : idealisme, diferents nivells de relleu (alt, baix, mitjà) per assolir perspectiva.

– Des del s. I dC: més realisme, amb més detalls de la història. Menor cura en la perspectiva (isocefàlia).

– Baix Imperi: Estil Cristalí, juxtaposició de figures que entronca amb l'art paleocristià.

Dalt: Família d'August a l'Ara Pacis (17 aC).

Mitjà: Saqueig del Temple de Salomó (82 dC).

Baix: Legions romanes travessant el Danubi (107-113 dC)

POSA'T A PROVA 1

Ara Pacis Agustea, altar de sacrificis, marbre (13 aC)

POSA'T A PROVA 2

Pedestal de l'Obelisc de Teodosi I el Gran, baix relleu, marbre 390 dC

Sarcòfag Màxim de la Batalla de Romans i Germans, Marbre, 180-190 d. C

PINTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS● La coneixem sobretot per les ruïnes

de Pompeia i Herculà (79 dC).

● Influència grega present des de l'inici, és creixent: temes mitològics.

● A partir del s. I aC comença a generalitzar-se la pintura mural al fresc, per decorar l'interior de les cases amb escenes també quotidianes.

● A Pompeia i Herculà: alt realisme, ús de perspectiva (grandària i difuminació), detallisme, precisió, força expressiva, riquesa cromàtica. Hi ha 4 estils pompeians.

● A les cases riques, existien també pintures realistes sobre taula, al tremp o encàustica (amb cera).

Terencio Eneo i la seua muller. Representats amb papirs i tauletes a Pompeia, s. I dC. Museu

PINTURA ROMANA:ESTILS POMPEIANS 1

● Primer estil o estil d'incrustació (s. II aC – s. I aC):

– Copiat dels palaus hel·lenístics.

– Simula grans lloses de marbre i sovint empra motllures d'estuc per emmarcar-les.

● Segon estil o arquitectònic (des de principis del s. I aC):

– Simula elements arquitectònics com si la paret s'obrís a l'exterior (il·lusionista).

– Paisatges simulats i amb personatges.

– Evolucionarà amb escenes mitològiques en el centre del mur, com si estigueren dins d'una habitació.

La Casa de Sallustio, Pompeia, s. III aC

Vil·la de Boscorreale, pròxima a Pompeia, s. I dC

PINTURA ROMANA:ESTILS POMPEIANS 2

● Tercer estil o ornamental (des de finals del s. I aC, August):

– Divisió del mur com un retaule amb estilitzats elements arquitectònics i d'orfebreria.

– Cada requadre o finestra té una escena independent, amb colors plans. Sostinguda per una 'escultura'.

● Quart estil o il·lusionista (a partir del terratrèmol de 62 dC):

– Complicació del segon estil.

– Perspectives molt complexes i decorats com en el teatre (telons, cortines, màscares).

– Escenes picaresques, mitològiques, amoroses, quotidianes, familiars...

Casa dels Vetti, judici a Ixionm Pompeia, s. I dC

Casa dels Vetti, Pompeia, s. I dC

POSA'T A PROVA

Vila dei Misteri, s. I aC, Pompeia

MOSAÏC ROMÀ● Aplicat a parets i al terra.

● Herència de l'Hel·lenisme, a través de la Magna Grècia.

● Esplendor durant l'Alt Imperi.

● Construït amb tessel·les (de vidre, esmalt o marbre). Segons grandària de les tessel·les:

– Opus tessallatum (+ de 4mm)

– Opus vermiculatum (- de 4mm)

– Opus musivum (mur)

– Opus sectile (pedres de marbre, diferent grandària). Tècnica més suntuosa i habitual per edificis rics o públics.

● Inicialment, temes mitològics i grecs; després diversos temes i també formes geomètriques.

Tigre atacant el marrà, Opus sectile, Basílica de Giunio Basso, Roma, 325-350 dC.

POSA'T A PROVA

Medusa, s. II dC , Opus Vermiculatum, Museu Arqueològic de Tarragona.

Mosaic de Penteé, Opus Tessallatum, Nimes.

ART PALEOCRISTIÀ (313-750): CARACTERÍSTIQUES GENERALS● Clandestí fins: Edicte de Milà

(313). Catacumbes.

● Oficialitat: Edicte deTessalònica (380).

● Adopta les fòrmules romanes però adaptant-les a les noves funcions, objectius i mental·litats religioses.

● Marca el tipus d'edifici que dominarà en l'Edat Mitjana.

● A l'Imperi d'Orient enllaça amb l'Art Bizantí.

ART PALEOCRISTIÀ (313-750):

ARQUITECTURA

● Després del 313 dC, Roma patrocina obres cristianes i els regala edificis pagans.

● Arquitectura de gran unitat formal en tot l'Imperi, determinada per les funcions.

● La basílica, edifici romà civil, esdevé el model dels nous temples cristians. Perviu en l'Edat Mitjana.

● Adosat té el baptisteri: circular o poligonal, amb un “tonell” al mig.

Característiques de la basílica:

● Allargada: objectiu albergar fidels.

● 3 o 5 naus, la central és més ampla i té finestres grans.

● En un extrem la porta, en l'altre l'absis (mira a Orient). “Jo sóc la llum del món”. A l'absis hi ha el tron o càtedra del bisbe.

● L'altar és una taula damunt del presbiteri, precedeix l'absis. Està cobert per un baldaquí i sobre ell es dibuixa un gran arc, l'arc de triomf.

● Evolució porta al creuer o transepte (creu llatina) a partir del presbiteri.

● Primeres basíliques no voltades, són a dues aigües. Exterior poc acurat.

● Atri (pati porticat) i Nàrtex(vestíbul).

ART PALEOCRISTIÀ (313-750): ARQUITECTURA,

BASÍLICA

Sant Pau Extramurs, Roma, 380 dC.

ART PALEOCRISTIÀ (313-750): ESCULTURA

● Continuïtat en els temes i la plàstica romana decadent, però amb un nou significat: cristià.

● Tendència a l'abstracció: treballen contorns. Hieratisme, esquematisme.

● Poques exemptes, relleu sobretot, on destaquen relleus en sarcòfags:

– Marbre i porfidi.

– Narratius (més comú) o amb escenes separades per columnes o arcs. A voltes en dos faixes.

– Sovint retrat de difunt i cònjuge

– Temes: primer reconversió del paganisme però amb noves figures, el bon pastor i l'orant; des de Constantí explícitament temes cristians: evangeli, Crist, verema, corder, bon pastor, calze, crismó.

POSA'T A PROVA

FI D'UNA ÈPOCA?

Bateig de Clodoveu, rei dels francs, 496 dC. Reims