TEMA 0: INTRODUCCIÓ…….…………………………… 2 · • S’han de fer exercicis de caràcter general, de manera que s’abasten totes les parts del cos. • És convenient

ÍNDEX

TEMA 0: INTRODUCCIÓ…….…………………………… 2

BLOC 1: EL COS EN MOVIMENT

TEMA 1: PER ENTENDRE L’EDUCACIÓ FÍSICA………. 8

TEMA 2: ESCALFANT MOTORS…………………………… 10

TEMA 3: EM POSE EN FORMA…………………………… 13

BLOC 2: ESPORTS

TEMA 4: ELS ESPORTS COL·LECTIUS………….……… 23

TEMA 5: EL COLPBOL………….………………………….. 25

TEMA 6: EL BÀSQUET……………………………………… 27

TEMA 7: EL VOLEIBOL…………………………………….. 32

TEMA 8: ESPORT INDIVIDUAL): EL BÀDMINTON….… 36

BLOC 3: BANC DE FITXES

FITXA 1: TEST DE RUFFIER-DICKSON……….………. 40

FITXA 2: TEST DE CONDICIONAMENT FÍSIC..…….. 42

FITXA 3: ZONA D’ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE… 44

FITXA 4: RESISTÈNCIA – Carrera Contínua…….... 46

Col·legi LA CONCEPCIÓN Ontinyent

BLOC 1: EL COS EN MOVIMENT

Departament de Ciències Naturals

Tema 1: Escalfant motors 10

TEMA 2: ESCALFANT MOTORS

LÉSCALFAMENT

INTRODUCCIÓ: LA NECESSITAT D’ESCALFAR BÉ

T’imagines córrer a tota velocitat sense escalfar abans? Amb tota

seguretat, els resultats serien molt negatius. El temps seria molt pitjor i a més a més ens podríem

lesionar. Has de recordar que sempre que els músculs estiguen freds les possibilitats de patir una lesió

són molt elevades. A més pensa que has de preparar al teu cor per a passar de 60 pulsacions per minut

fins a... les 200 pulsacions! Aquest canvi és molt brusc i ens hem de preparar abans amb un bon

escalfament.

QUÈ ÉS UN ESCALFAMENT?

Léscalfament és la part inicial de qualsevol sessió d’educació física o d’un entrenament o competició

que ens prepara per a realitzar esforços més exigents d’allò que és habitual.

PER A QUÈ SERVEIX ESCALFAR?

Léscalfament serveix principalment per:

1. Evita lesions. Si no escalfem correctament podem tenir una lesió com esquinços, contractures

o fractures que ens deixen apartats de la pràctica esportiva durant un temps.

2. Millora el rendiment. Després de realitzar-lo, correràs més i la teua flexibilitat i força seran

majors. Ens farà estar més concentrats.

3. Millora la motivació i la concentració per a afrontar la competició.

TIPUS DÉSCALFAMENT.

Hem de tenir en compte quina activitat física o esportiva volem practicar després, per tal que els

exercicis d’escalfament s’hi adapten. Per això, podem distingir.ne tres tipus:

• Escalfament general. Serveixen per a qualsevol activitat física i/o esport. Contenen

exercicis comuns a qualsevol activitat que es practique, intervé la major part de la

musculatura del cos.

• Escalfament específic per a un esport. Encara que també té exercicis generals, acaben

amb exercicis per a un sol esport i per tant serveix sols per a eixe esport.

• Escalfament preventiu, es realitza sobre alguns músculs que han estat lesionats a base de

diverses tècniques (ex: massatges, banys de calor,...)

QUANT DE TEMPS DURA UN ESCALFAMENT?

No hi ha un temps ideal, normalment, en les classes dÉ.F. a causa de la limitació de temps, serà de

uns 10 minuts, com a molt.

Efectes fisiològics

• Millora la coordinació muscular • Augmenta el número de pulsacions • Augmenta la temperatura muscular. • Impedix el cansament prematur

Professor: Fran-Jo Maíquez Richart

1r d’ESO

Tema 2: Escalfant motors. 11

PARTS DÚN ESCALFAMENT GENERAL

CARRERA CONTÍNUA. Començarem fent carrera suau i

podem augmentar a poc a poc el ritme. 2-3 minuts pot ser

suficient per a activar-nos.

MOBILITAT ARTICULAR. Mobilitzarem amb major concreció els diferents segments corporals. Són

moviments de les articulacions que seguixen un

ordre, ascendent o descendent (turmells, genolls,

malucs, muscles,...)(1-2 minuts)

ESTIRAMENTS. Mantenir cada posició entre 15-20 segons,

hem de notar tensió però sense arribar al dolor. No farem

moviments exagerats per evitar lesions. (2 minuts)

EXERCICIS DE FORÇA. Realitzar-los per tal de mobilitzar diferents grups musculars

(carrera lateral, creuar les cames, cap enrere,...) També podem incloure en aquesta part

alguns exercicis per al tronc, braços i cames

(abdominals, flexions,...) (2 minuts).

També es poden incloure SPRINTS DE VELOCITAT O “PROGRESSIUS”. Amb la realització

d’aquestos exercicis, aconseguirem la intensitat i el ritme

requerit posteriorment. Són carreres de 40 o 60 metres en

què incrementem la velocitat progressivament.

En determinades ocasions, també es poden utilitzar JOCS. Seran jocs que impliquen l’activació

completa del cos (joc de l’STOP; del pilla-pilla;la serp,...)


1r d’ESO

Tema 2: Escalfant motors. 12

TORNADA A LA CALMA

No és aconsellable deixar de realitzar activitat física de certa intensitat de sobte. Com en

léscalfament, però a l’inrevés, hem de baixar la intensitat de treball progressivament. A més, hauria

de fer-se una bona sèrie de estiraments. El motiu és perquè s’afavorirà la recuperació de l’esforç

realitzat i es tornarà a un estat de repòs en les millors de condicions.

Efectes beneficiosos de la tornada

• Retorn gradual a la situació de repòs. Disminució progressiva del ritme cardíac i la circulació sanguínia. • Afavoreix una recuperació més ràpida per a afrontar nous esforços. • Redueix el risc de possibles lesions.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE D’UN ESCALFAMENT:

• Ha de ser suau i progressiu (de menys intensitat a més). • No ha de ser tan intens que provoque cansament. • S’han de fer exercicis de caràcter general, de manera que s’abasten totes les parts del cos. • És convenient realitzar exercicis de poca dificultat. • La durada de l’escalfament està en funció de l’activitat que es realitzarà després. Per exemple, per a una sessió de 50 minuts de treball total, podem dedicar de 10 a 12 minuts.


TEMA 3: “EM POSE EN FORMA”

LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES Per a realitzar qualsevol tipus d’activitat física o esportiva, necessitem d’un recolzament físic que ens

permeta fer-ho amb èxit.

No servix de res tenir molt encert en el toc del baló de futbol, si no tinc la força necessària per fer-lo

arribar a la porteria. De res servix tenir una tècnica excel·lent en bàsquet (el millor passador, bon

tir,...) si no tinc una resistència de base que em permeta aguantar corrent en el terreny de joc el temps

que dura un partit.

Les CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES són aquelles capacitats del nostre organisme que ens

permeten fer activitat física o esport. Es poden mesurar (amb un test) i es poden millorar fàcilment

amb l’entrenament.

Són quatre:

LA RESISTÈNCIA

És la capacitat del cos que permet mantenir una activitat o esforç físic el major temps possible. També

permet que el cos es recupere més ràpidament després de fer un exercici.

Per classificar-la, la quantitat d’oxigen que necessiten els músculs és la característica principal que ens

permet diferenciar els dos tipus de resistència:

• Resistència aeròbica, són esforços de llarga durada i ritme suau. La quantitat d’oxigen que

respirem és igual o més gran que la quantitat d’oxigen que necessitem. Ex. quan correm

còmodament, esquiadors de fons,... (esforços per davall de 2 minuts).

• Resistència anaeròbica, són esforços de durada curta i ritme intens en què la quantitat

d’oxigen que arriba al múscul és inferior a la que es necessita per fer l’exercici. Ex. quan

correm i sentim que ens falta l’aire; en el joc de tocar i parar; una carrera de 100 metres

(esforços per damunt de 2 minuts).

Tema 3: Em pose en forma. 13

Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO

Hi ha diverses formes per a treballar-la com poden ser la carrera contínua (footing) o els jocs (la

cadena, policies i lladres...)

Per controlar l’esforç i la intensitat de l’activitat cal mesurar les nostres pulsacions,

mesurar la freqüència cardíaca, és a dir, els bàtecs que realitza el nostre cor per minut.

Hi ha tres maneres de comptar les pulsacions:

Durant quant de temps ens prendrem les pulsacions?

Utilitzar un període de 15’’, multiplicant per 4 per obtenir la FC en un 1’.



Per a què servix?

• Permet fer qualsevol activitat diària sense cansar-se. • Millora el rendiment esportiu. • Per controlar l’excés de pes. • Millora la circulació de la sang i fer treballar el cor. • En resum, per fer salut

Artèria radial (prop del canell)

Artèria caròtida (altura del coll)

Zona esquerra del cor (mà sobre el cor)

MAI PRENDREM LES PULSACIONS AMB EL POLZE PERQUÈ TÉ POLS PROPI!

Recorda…

• En repòs és normal que estigues aproximadament entre 60-80 pulsacions per minut. • Després de l’escalfament, entre 120-140 pulsacions per minut.

Si la teua freqüència cardíaca es troba…

• entre 120 i 160 pulsacions per minut, has treballat la resistència aeròbica. • Entre 170 i 190 pulsacions, has treballat la



LA FLEXIBILITAT

És la capacitat que ens permet executar moviments amb la màxima amplitud possible. Gràcies a ella

podem tocar el sòl sense necessitat de doblegar les cames o agafar-se les mans per l’esquena.

En aquests moviments intervenen dues estructures corporals: articulacions i músculs.

Hi ha dos tipus de flexibilitat:

Estàtica. No hi ha moviment, és a dir, sádopta una

postura determinada i s’estira la musculatura implicada

durant quinze o vint segons. No s’ha de sentir dolor. Es

sol treballar al final de l’entrenament o de la classe

(TORNADA A LA CALMA).

Serveix per a millorar la nostra flexibilitat o també per

a deixar la musculatura preparada per a l’entrenament

de l’endemà.

Dinàmica o “mobilitat articular”. Implica el

moviment d’una articulació amb la seua

màxima amplitud i el consegüent estirament

muscular. S’ha de practicar a l’escalfament.

Serveix perquè augmente la temperatura del múscul i

treballar amb més intensitat.



Associa cada activitat amb un tipus de flexibilitat

LA FORÇA

Has vist per televisió als llançadors de pes? La capacitat que els permet llançar o véncer aquestes

pesades càrregues és la força i es defineix com la capacitat de véncer o oposar-se a una resistència per

mitjà de la utilització dels nostres músculs.

Les característiques de la càrrega (resistència externa) i la velocitat d’execució del moviment ens

determinen els tres tipus de força:

Força MÀXIMA és la màxima tensió que els músculs són capaços de fer. No importa el temps.

(Halterofília)

Força EXPLOSIVA és la capacitat de vèncer resistències o càrregues no massa grans amb la

màxima velocitat. (Salt de llargada)

Força RESISTÈNCIA és la capacitat de fer una activitat força durant un temps determinat i de

resistir el cansament que provoca. (Ràfting)



Fixa’t en les imatges següents, quin tipus de força seria?

La força aporta alguns beneficis per al nostre cos, ja que…

• Facilita el manteniment de postures correctes. • Fa que la sang circule d’una manera més fluida pel cos.. • Pot fer augmentar el pes corporal. • Ajuda a mantenir una bona salut. • Permet millorar el rendiment esportiu



LA VELOCITAT

És la capacitat de permet fer un o diversos moviments en el mínim temps possible.

La velocitat ha de realitzar-se al 100%. Si no es fa al 100% no es pot considerar velocitat. Parlarem, en

aquest curs, de dos tipus de velocitat:

VELOCITAT GESTUAL com la capacitat de fer un gest tècnic en el

mínim temps possible. (Un llançament de pes en atletisme, un xut, un

llançament de tres,...)

VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT com la capacitat de recórrer un

espai en el mínim temps possible.

En classe l’hauràs practicat quan fem algun joc de relleus o en els jocs en els

quals ràpidament has déscapar-te per no ser pillat.

La velocitat la utilitzem…

• Tots, cadascú en la seua activitat. • Però els esportistes la fan servir sempre en totes les seues accions.



CONCEPTE DE CONDICIÓ FÍSICA

La suma de totes les capacitats físiques que té l’organisme per afrontar qualsevol activitat física o

esportiva amb la màxima eficàcia, retardant l’aparició de fatiga i evitant l’aparició de lesions,

s’anomena CONDICIÓ FÍSICA.

Al procés de desenvolupament dáquestes capacitats se’n diu CONDICIONAMENT FÍSIC, i el

resultat obtingut serà el grau de CONDICIÓ FÍSICA.

Assolir un nivell de condició física acceptable no només

serà útil en l’esport. La vida quotidiana i l’activitat laboral o

estudiantil necessiten d’un nivell de condició física.

Els nivells de condició física es divideixen en:

• NIVEL MÍNIM. És el nivell que han d’aconseguir

totes les persones ja que constitueix el límit entre

un organisme sa i un malalt. Ex. tots aquells alumnes de 1r d’ESO que no puguen córrer 15

minuts sense aturar-se no arriben al nivell mínim per a la seua edat i es considera que no

estan sans.

• NIVELL IDEAL. Està considerat com el nivell òptim per desenvolupar amb eficàcia els seus

moviments i les seues activitats. Està en funció de l’edat de la persona i de les seues

possibilitats. És al que hauríem d’aspirar!.

• NIVELL ESPECIAL:. Necessari per a la pràctica esportiva competitiva d’alt nivell. Per arribar

a nivells de rendiment tan elevats es requereixen sessions de condicionament físic molt dures

i exigents. Sol estar per damunt del nivell ideal i per tant pot ser nociu per a la salut. Ex. els

esportistes d’alt nivell solen tenir nivells de salut baixos (lesions, malalties, estrès) pels seus

excessius nivells d’entrenament.



ACTIVITATS

Aquest recolzament físic ve donat pel que anomenem condició física, que

és _______________________________________________________.

Observa les situacions quotidianes que exposem a continuació. Tracta d’esbrinar quina de les qualitats físiques bàsiques es necessita en cada situació:

• Estem a 30 metres de la parada de l’autobús, i aquest està a punt d’arrancar però necessitem agafar-lo.

Qualitat física necessària: .

• Tractem d’obrir una porta que ens ofereix gran oposició.


• Assagem uns passos de ball bastant complicats.


QUALITATS

__________ O QUANTITATIVES



• Com sabem anar amb bici prou bé, anem a intentar soltar les mans del manillar.


• A l’arribar a casa, l’ascensor està avariat, i hem de pujar les escales caminant fins on vivim, el 10è pis.


• Hem eixit a fer turisme i duem tres hores caminant.

Qualitat física necessària:

• Hem de passar sobre un tauló perquè el terra esta pintat.


• S´ ha aturat el cotxe i cal espitjar-lo per posar-lo en marxa.


Relaciona cada activitat física amb les qualitats físiques més importants:

Tennis

Futbol

Rugbi

Gimnàstica rítmica

Marató

50 m llisos

Boxa

Llançament de pes

Salt d´ alçada

Jocs malabars

Carreres de relleus



BLOC 2: ESPORT

D’EQUIP i INDIVIDUAL


TEMA 4: Iniciació als esports col·lectius 23

Exemples de…

• Col·laboració:

• Oposició:

En tot esport col·lectiu hi haurà…

• Espai

• Un temps de joc.

• Uns jugadors (companys i/o adversaris)

• Un mòbil

• Un reglament

TEMA 4

ELS ESPORTS COL·LECTIUS

Els esports col·lectius són els que enfronten dos equips formats per varis jugadors.

Normalment tots dos equips tenen el mateix nombre de jugadors excepte circumstàncies

especials.

Objectiu principal:

Durant un partit, tots dos equips es disputen la

possessió d’un mòbil (baló) per a aconseguir

puntuar.

L’ATAC i LA DEFENSA

La possessió de la pilota marca les 2 FASES o activitats bàsiques d’un esport: L’ATAC i LA

DEFENSA. Quan tenim el mòbil ataquem per a puntuar, i si no el tenim defenem per a

recuperar-lo.

En aquestes dues fases, un jugador ha de realitzar

per afavorir al seu equip: col·laboració (acció que

ens permet ajudar als companys) i oposició ( accions

que ens permeten enfrontar-nos a l’adversari per a

evitar que puga aconseguir el seu objectiu)

PRINCIPIS

BÀSICS DELS

ESPORTS

COL·LECTIUS

ATAC

Conservar el baló.

Progressar amb el mòbil.

Marcar un gol, punt,...

DEFENSA

Protegir zones de puntuació (porteria...)

Evitar que progesse el mòbil i els adversaris.

Intentar recuperar el mòbil (baló)


1r d’ESO

TEMA A: Iniciació als esports col·lectius 24

CONCEPTES COMUNS:

• TÈCNICA: És el conjunt d’habilitats que el jugador ha de dominar per a participar

adequadament en un esport, tant en tasques defensives com en tasques d'atac. Has de

tenir present que s’inclouen accions que es realitzen sense baló.

• TÀCTICA: Fa referència a aspectes organitzatius, de caràcter col·lectiu o individual,

que estarien determinats abans d’un partit (estratègies, sistemes de joc,...).

CLASSIFICA ELS CONCEPTES SEGÜENTS QUE ES REFEREIXEN A SITUCIONS TÈCNIQUES

O TÀCTIQUES: Bot, marcatge en zona, defensa individual, passada, defensa 5-1,

control del baló, 4-4-2, regateig, llançament.


Tema 5: COLPBOL 25

TEMA 5

EL COLPBOL

a. El partit. Es divideix en dues parts de 20', amb un descans de 5 minuts. S'inicia des

del centre de la pista amb un salt entre dos central i un jugador de cada equip

disputa la possessió.

b. Jugadors

� Equips obligatòriament mixtos.

� Nombre de jugadors: 6 de camp i el porter (7 en total)

� Un equip consta un màxim de 12 jugadors.

El Colpbol és un esport col·lectiu d'invasió disputat per dos equips mixtos, en un espai clarament

definit, la finalitat dels quals és introduir, a força de colps amb les mans, una pilota en la porteria

contrària.

L’habilitat bàsica d’aquest esport és el colpeig.

És un esport que es caracteritza per ser...

� competitiu que fomenta la màxima participació sense dependre de la

condició física de l’alumne/a.

� dinàmic.

� d’equip, que accentua l’esperit col·lectiu.

� igualitari i inclusiu.

� que fomenta valors com la solidaritat, la cooperació o la integració.

ELEMENTS DEL JOC

CARACTERÍSTIQUES


1r d’ESO

Tema B: COLPBOL 26

c. Serveis.

� Fora des de la línia de fons - córner

� Servei de porta des de l’interior de la línia de l’àrea (solament poden estar dins

el/la porter/a i el/la llançador/a)

� Servei de centre: després de gol.

� Servei de l'àrbitre: al començament del partit i després del joc parat.

� Tots els serveis s’efectuen amb un colp al baló i la resta dels jugadors,

obligatòriament a 3 metres de distància.

d. Regles bàsiques.

Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte, exclusivament, el porter,

dins la seva àrea de meta (definida reglamentàriament com a àrea de 9 metres) i

solament en situació defensiva (quan la pilota ve impulsat en ultima instància per

un jugador contrari).

Sobre la intencionalitat del doble toc o toc amb els peus serà l'àrbitre l'encarregat

de decidir la intencionalitat o no dels tocs amb les cames i peus determinant si és o

no falta.

No hi ha penaltis. Falta dins l'àrea, s'executa igual que qualsevol una altra.

e. Sancions. Les següents infraccions es solucionen amb una FALTA (es realitzen sempre des

de la línia de banda):

Fer doble toc (DOBLES).

Toc intencionat amb les cames o peus (PEUS).

Colpejar la pilota amb el puny tancat.

Empènyer o agafar al contrari.

No respectar les distàncies en els serveis.

Retenir, agarrar o llançar la pilota amb una o

ambdues mans.

VOCABULARI BÀSIC


Tema 6: EL BÀSQUET 27

TEMA 6

EL BÀSQUET

El bàsquet és un esport col·lectiu o d'equip en què un equip s'enfronta a un altre a través d’una

pilota i amb un objectiu comú: intentar aconseguir el major nombre de punts possibles.

Si observem un partit de bàsquet, veiem que a cada moment del joc hi ha un equip que està

ATACANT mentre l'altre DEFENSA. Cada equip té una missió diferent depenent de la situació en

què es trobe, la qual cosa ens porta a veure els principis bàsics tant d'atac com de defensa, que

es resumeixen en el següent quadre:

EQUIP ATACANT EQUIP DEFENSOR

Aconseguir el baló. Que no ens el lleve el contrari!

Recuperar el baló.

Avançar cap a la cistella de l’altre equip.

Si no aconseguim recuperar el baló ràpid, ens arrepleguem cap a la nostra cistella per a molestar l’avanç del contrari.

Aconseguir un tir a cistella des d’una posició fàcil.

Dificultar el llançament del contrari.

UN POC D’HISTÒRIA

El nord-americà de Massachusetts James Naismith és considerat com el

pare i l' inventor del bàsquet. Aquest professor d'educació física,

preocupat perquè durant els freds dies d’hivern, els seus alumnes no

podien fer activitats físiques i esportives a l'exterior, va inventar un joc

que es practicava al gimnàs i que consistia a introduir una pilota dins una

cistella, que requerira més destresa que força. Va tenir el seu primer

reglament l'any 1891.

Ràpidament s' estengué per tota l’Amèrica del Nord i aviat es

professionalitzà. Els soldats nord-americans que combatien en la

Primera Guerra Mundial l' exportaren a Europa, i l' any 1936 va ser ja

admés com a esport olímpic.

A Espanya va arribar gràcies a Eusebio Millán, un escolapi que ho va

veure practicar a Cuba i ho va començar a difondre a Barcelona en 1922.

Alguns dels èxits de la selecció d’Espanya són el mundial de 2006 a

Japó, dos eurobàsquet ( 2009 / 2011) i tres medalles de plata olímpiques

(1984, 2008, 2012)


1r d’ESO

Tema C: EL BÀSQUET 28

Objectiu: anotar més punts que l'equip adversari fent travessar la pilota a través de la cistella. Es poden anotar 2 o 3 punts segons la posició del camp des d’on es llance en joc i 1 punt en cada tir lliure amb el joc parat.

Durada: quatre períodes de 10 minuts cadascun. Si el partit finalitza amb empat entre els dos equips, haurà de jugar-se una pròrroga de 5 min més, i així successivament fins que un equip guanye el partit.

Jugadors: Cada equip disposa de 12 jugadors com a màxim, 5 jugaran alhora i els altres 7 seran els suplents. Es poden realitzar tantes substitucions com es desitge aprofitant interrupcions en el joc. Interacció entre els jugadors: podem tocar-se, però no

espentar-se, agarrar-se o colpejar-se.

Canvis de possessió: a l'equip que comet una "violació" o

una "falta personal" se li sanciona amb la pèrdua la

possessió de la pilota i, en el cas d'algunes faltes (en tirs,

tècniques, antiesportives…) amb tirs lliures en contra.

BASE: sol ser el més “baixet” (1). El seu paper és dirigir a l'equip. Ha de portar la pilota a l'inici de l'atac i transmetre en la pista les ordres de l'entrenador.

ALERS: solen ser els més potents de l'equip, alçada mitjana. La

seua funció és anotar des de posicions exteriors. L'Escorta (2) té millor maneig de pilota i ajuda al base a pujar-la. L’Aler (3) és un poc més alt i té millor tir.

PIVOTS: solen ser els més alts. Juguen prop de l’ar per a agafar rebots, com a funció fonamental. El més àgil, amb més salt i millor

pot i tir juga d'Ala-pivot (4), de cara a l’ar amb més espai fins a la cistella. El més alt, fort i lent juga de Pivot (5), prop de l’ar, d'esquena a la cistella, atacant amb moviments de peus.

COM ES JUGA

4

5

2

1

3

SITUACIÓ DELS JUGADORS EN ATAC


1r d’ESO


� El partit començarà oficialment amb un salt

entre dos, en el cercle central. El jugador ha

de jugar la pilota amb les mans.

� El jugador pot desplaçar-se amb la pilota mitjançant el bot.

� En començar a desplaçar-se amb la pilota, ha de botar-la abans de moure els peus.

� En finalitzar el bot amb una parada, el jugador pot pivotar.

� El jugador pot culminar el seu desplaçament en bot amb

una entrada a cistella, un tir o una passada realitzant un

màxim de dos passos consecutius.

� Un jugador que ve en carrera i rep la pilota també pot

donar dos passos per a entrar, tirar o passar.

� Si un jugador agafa la pilota després de botar, no pot

reiniciar el bot.

� Quan un jugador amb pilota sobrepassa el centre de la pista situant-se en

zona d'atac, la pilota no podrà tornar a la zona defensiva.

� Disposem de 24” per jugar la possessió de la pilota. Si l’atac s’interromp per alguna raó:

Si el dispositiu de 24 segons mostrava 14 segons o més en el moment en què

el joc va ser parat, el dispositiu de 24” no es reiniciarà i contínua igual.

Si el dispositiu de 24 segons mostrava 13” o menys en el moment en què el joc

va ser parat, el dispositiu de 24” es reiniciarà amb 14 seg.

En cas d’agafar el rebot després del llançament (rebot d’atac), l’equip que

atacava disposarà de 14” més per realitzar una nova jugada.

COM JUGAR EL BALÓ?

Dispositiu de 24 segons i temps de joc

Marcador


1r d’ESO


Les infraccions del reglament es poden

classificar en:

VIOLACIONS: Són infraccions de les regles

que es sancionen amb un canvi de la possessió

a l’equip contrari. Les més comuns són:

� Les passes : No es poden donar tres passes

sense botar la pilota. És l'acció, doncs, de caminar o córrer sense botar la pilota. També quan mou el peu de pivot, en una sortida botant, abans de que la pilota toque

terra. � Els dobles: No es pot botar la pilota amb les

dos mans. Si es bota i s' atura de botar-la en un moment donat, ja no es podrà tornar a fer-la botar, llevat que la toque un altre

jugador. � Camp enrere: un cop passada la pilota de

mig camp, no pot tornar al camp propi. � Excessos de temps restringits:

5 segons: és el temps màxim en que un jugador pot tenir la pilota a les mans

sense botar, passar o tirar. 3 segons per estar en la zona. 8 segons és el temps màxim que disposa

un equip per passar a camp contrari. 24 segons: és el temps màxim del que

disposa un equip per tirar a cistella i fer bàsquet o que la pilota, al menys, toque l' anella.

5 segons per traure de banda o fons.

FALTES: Es realitzen quan hi ha contacte amb un

jugador contrari. També si insultes o protestes,

tant a l' àrbitre com als jugadors de l' equip

contrari. Quan un jugador n’acumula 5 faltes es

eliminat; quan un equip n’acumula 5 o més en un

quart, cada falta es sancionada amb dos tirs

lliures en contra. Hi ha diferents tipus de faltes:

� Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari sense respectar el seu cilindre imaginari i li causa un desavantatge. Si aquest contacte es comet

durant una acció de tir, la falta se sancionarà amb tirs lliures; si no, amb servei darrere de la línia més propera al lloc de la falta (banda o fons). Si el jugador està tirant quan li fan la falta i fica cistella en aqueixa mateixa acció,

tirarà només un tir lliure. � Falta antiesportiva: una falta personal en la

qual un jugador no realitza cap intent legítim de jugar la pilota, provoca un contacte violent o agarra, colpeja, pega una puntada o espenta deliberadament a un jugador contrari. Es

sanciona amb dos tirs lliures i possessió. � Falta tècnica: no implica contacte amb un

jugador adversari, sinó un comportament irrespectuós cap a un àrbitre, ofendre o incitar als espectadors, provocar a un adversari... Es

sanciona amb un tir lliure i treta de banda. � Falta desqualificant: qualsevol infracció

flagrantment antiesportiva component de

l'equip; a més, dues faltes tècniques a un

jugador equivalen a una desqualificant .

REGLAMENT

Llançament tir lliures


1r d’ESO


EL BOT ha d'estar controlat en tot moment, i per açò ha de realitzar-se complint vàries consells

tècnics:

� Ràpid, la qual cosa implica que l'impuls ha de ser fort. Per baix de la cintura, amb què

s'ofereix poc recorregut per a ser robat pel defensor.

� Amb la mà més allunyada del defensor, per raó òbvia de

mantenir la possessió de la pilota.

� Sense mirar la pilota, per a poder observar els moviments de defensors i

companys.

EL TIR: Pots realitzar-lo saltant un poc o en suspensió (gran salt), però sempre complint:

� Peus paral·lels, separats a l'amplària de malucs i mirant el cèrcol.

� Flexió dels genolls per a afavorir la posterior extensió.

� Baló situat per damunt dels ulls i avançant al plànol de la cara.

� Braç de llançament: es col·loca flexionat pel colze ( més o menys 90º

entre braç i avantbraç), de manera que el peu, el genoll i el colze queden

un mateix plànol mirant cap a l’ar.

� Acompanyament de la mà esquerra fins a quasi el final.

LA PASSADA: Es poden realitzar diversos tipus, cadascun amb la seua tècnica concreta:

� De pit: amb les dues mans, fort i al pit del company,

al qual acaben assenyalant els braços.

� Des de damunt del cap: amb dues mans, fort i al pit, el cos

quiet, els braços acaben assenyalant al company.

LA DEFENSA: Els gestos de defensa poden ser varis:

Parada: Quan no pots avançar més, has de parar. La parada pot ser d'un temps o de dos temps, depenent de si caus amb els dos peus simultàniament o en moments diferents.

Posició de base: les cames han d'estar flexionades, amb una cama més avançada que l'altra, depenent de la mà de l' atacant que bota la pilota.

Intercepció: acció d'un defensor/a per intentar recuperar la pilota quan un atacant la bota o la passa. Si s' intercepta un llançament s' anomena tap.

Rebot: acció en que un jugador/a intenta recuperar la pilota llançada a cistella per un company/a o per un adversari/a.

ASPECTES BÀSICS DE TÈCNICA INDIVIDUAL

Tipus de passades

TRIP

LE A

MEN

AÇ

A


Tema 7: EL VOLEI 32

TEMA 7

EL VOLEIBOL

El voleibol o volei és un esport molt educatiu, ja que les accions col·lectives prevaleixen sobre

les individuals. Qualsevol jugador ha de saber jugar en totes les posicions.

És un esport d’equip o col·lectiu de canxa dividida.


El voleibol va ser inventat per Willliam G. Morgan

en 1895 en Massachussets (EUA). Morgan era

professor d'educació física de la YMCA

(Associació de Joves Cristians) i es va veure en la

necessitat de trobar un joc menys vigorós per

poder competir amb el bàsquet. Però es va

adonar que no existia cap baló adequat per a

aquest nou joc, que va cridar MINTONETTE. La

companyia SPALDING li va proporcionar la

primera pilota oficial que es va fer amb pell de

vedella.

Posteriorment, durant un partit de demostració ,

Alfred T. Halstead va suggerir que, ja que l'acció

de volea era tan característica del joc, el nom de

l'activitat hauria de ser precisament voleibol.

A principis de segle, cap a 1917, es va estendre

per Europa introduït per les tropes americanes

durant la primera guerra mundial. A Espanya

aquest esport va ser conegut cap a 1920 amb el

nom de voleibol, i va començar a practicar-se en

les platges dels voltants de Barcelona.

EL voleibol es va consolidar als Jocs Olímpics de

Tòquio, el 1964.

L’any 2007, Espanya va aconseguir ser

CAMPIONA D’EUROPA, major èxit del volei

espanyol masculí.


1r d’ESO

Tema D: EL VOLEI 33

EL TERRENY DE JOC

Es juga en un camp rectangular (18 x 9 m), que està dividit en

dos parts iguals (9 x 9 m), per mitjà d’una xarxa subjecta a dos

postes, la qual està a una altura de 2’43 m (per als homes) i de

2’24 m (per a les dones).

Damunt de la línia central hi ha una xarxa, subjecta als seus

corresponents pals, que separa tots dos camps. La xarxa mesura

9,5 metres de llarg per un metre d'ample

Coincidint amb el lloc de les línies laterals, sobre la xarxa, estan

instal·lades unes varetes (una a cada costat) que sobreïxen per

sobre de la xarxa 80 centímetres.

EL BALÓ

Està compost d'una coberta de cuir flexible i, normalment,

sintètic. Per a iniciar-nos en volei és fonamental habituar-se a la

pilota.

ELEMENTS DEL JOC


1r d’ESO

Tema D: EL VOLEI 34

És un esport on s’enfronten dos equips de sis

jugadors o jugadores cadascun, encara que a la

banqueta hi poden haver més jugadors suplents

per realitzar substitucions, i consisteix en passar el

baló per damunt de la xarxa i intentar que aquest

caiga al terra del camp contrari.

Hi ha algunes característiques importants que diferencien

aquest joc de molts altres:

• No hi ha contacte físic entre els integrants dels dos

equips, és a dir, cada equip juga al seu camp i no pot

passar a camp contrari.

• El baló, mentre està en joc, no es pot retenir ni agafar

(excepte en el servei), sols podem colpejar-lo.

• Hi ha un número màxim de tocs per equip (3) per poder

passar la pilota al camp contrari, però un mateix jugador

NO podrà colpejar dues vegades seguides.

• Cada jugador ha d’estar, obligatòriament, a una zona

determinada del seu camp, a l’inici de cada punt.

COM ES JUGA?

EL SERVEI: s’usa per iniciar el joc. El SERVEI DE

SEGURETAT O BAIX: recomanable quan un jugador

s’inicia en aquest esport

QUÈ ES FA QUAN TRAU L’EQUIP CONTRARI?

Podem rebre el baló amb el toc d’avantbraços

o amb el toc de dits per a evitar que caiga a

terra i, alhora, permet tornar el baló al camp

contrari.

COM ES PASSA EL BALÓ?

• TOC DE DITS: per col·locar el baló on ens

interessa més.

• TOC D’AVANTBRAÇOS: per rebre la pilota

després del servei o la rematada.

• REMATADA: Acostuma a ser l’últim toc.

• BLOQUEIG: prop de la xarxa. Parar l’atac.


1r d’ESO

Tema D: EL VOLEI 35

REGLES BÀSIQUES

TOC DE DITS

COM ES PUNTUA?

Totes les accions puntuen. Per guanyar un punt, hi

ha que fer botar el baló al camp contrari, o bé que

l’altre equip no envie correctament el baló a la

nostra canxa. Per tant, en cada jugada hi haurà un

punt en joc, sense que importe qui estava sacant.

DURADA DEL PARTIT

Els partits es poden jugar al

millor de 3 sets (l’equip que

guanya 2 sets guanya el partit), o

al millor de 5 sets (l’equip que fa

3 sets ha guanyat), depèn de

categories.

Per guanyar un set hem de fer 25

punts, encara que si arribem

empatats a 24, a partir d’ací, per

guanyar, s’ha de tenir una

diferència de 2 punts. L’últim set

és l’únic que es juga a 15 punts.

LA ROTACIÓ

Cada vegada que es realitza un nou servei els

jugadors han de canviar de posició (rotar).

La rotació es realitza en el sentit de les agulles

del rellotge (cap a la dreta).

FALTES MÉS COMUNS

No es pot passar la línia central amb el peu (invasió) i

trepitjar el camp contrari.

No es pot tocar la xarxa, excepte que siga un jugador que

la toque involuntàriament i no intervinga en la jugada.

TOC D’AVANTBRAÇ


Tema 8: BÀDMINTON 36

TEMA 8

ESPORTS INDIVIDUALS

BÀDMINTON

Es juguen tres modalitats: modalitat individual ( masc. o fem.), dobles ( masc. o fem.)

i dobles mixtes.

Inici del joc: al començar el primer set trau u dels dos jugadors per sorteig, en els

següents sets trau el jugador que haja guanyat l'últim set.

El joc: l'objectiu del joc es aconseguir colpejar el volant i fer-lo passar per damunt de

la xarxa cap al camp contrari i que l'adversari siga incapaç de tornar-lo. En cada set es

canvia de camp.

Els jugadors han de canviar de costat:

Al final del primer joc.

Abans d'iniciar el tercer joc.

En el tercer joc, quan un dels dos jugadors arribe a 11 punts.

És un joc de canxa dividida i és juga amb una raqueta molt lleugera i un volant.

El seu origen pot ser el joc de la "poona" practicat a l'Índia, que van

aprendre els colonitzadors anglesos durant la seua invasió i que després

van exportar al seu país, el que va originar el modern Bàdminton. En 1877

es publiquen les primeres regles, i en 1893 es crea la primera associació a

Anglaterra, sent en 1934 quan es funda la Federació Internacional.

El bàdminton fou introduït en España a final de la dècada dels 70 i es va

estendre ràpidament. La culminació d'aquest esport en España va ser en

els Jocs Olímpics de Barcelona 92, on fou proclamat esport Olímpic.

COM ES JUGA



1r d’ESO


EL CAMP

El camp és un rectangle de 13,40 de

longitud per 5,18 d’amplitud en el joc

d’individuals.

La xarxa té una alçada de 1’55 m.

EL VOLANT Pot ser de plomes o sintètic.

LA RAQUETA

De metall o fibra de carboni, molt lleugera. Es divideix en

tres parts: cap, tronc i mànec.

1. Els partits es juguen al millor de tres jocs. En cas d'empat (1 - 1) es disputa el tercer.

2. Cada set es juga a 21 punts en totes las modalitats.

3. Si en el tanteig s'empata a 20, el jugador que primer aconsegueix arribar a una

diferencia de 2 punts, guanyarà el joc. En cas d’empatar 29 – 29, guanyarà qui

aconseguisca el punt 30.

4. El jugador que aconsegueix un tant sumarà un punt al seu tanteig. Un dels jugadors

guanya el punt quan l'oponent comet una "falta" o el volant deixa d’estar en joc

perquè toca la superfície de la pista contrària.

5. El jugador que guanya un joc traurà primer en el següent joc.

6. Tots els punts puntuen per a aquell/a jugador/a que els guanya inclosa la recuperació.

7. Per saber d’on hem de traure, cal fixar-se en la puntuació; si el número de punts que

portem és par traurem de la dreta i si és impar de l ‘esquerra.

COM ES PUNTUA

ELEMENTS NECESSARIS PER A JUGAR


1r d’ESO


Si el servei no és correcte:

Traure per damunt del maluc.

El cap de la raqueta està per damunt de la mà que la subjecta en el moment del colp.

Alçar el peu moment de realitzar el servei.

Els peus del servidor no estan dins de la zona de servei o xafa la línia de joc

Si el volant:

Queda enganxat en la xarxa.

Desprès de passar per dalt de la xarxa queda atrapat.

Es colpejat pel company del receptor.

Si durant el joc, el volant:

Cau fora dels límits de la pista.

Passa per la xarxa o per baix d'aquesta.

No passa la xarxa.

Queda enganxat en la raqueta i es llança amb un colp.

Es colpejat dues vegades seguides pel mateix jugador

Si mentre que el volant està en joc, un jugador:

Toca la xarxa o postes amb la raqueta o cos.

Envaís o entra amb la raqueta o el seu cos en la pista del contrari.

Si deliberadament el jugador distrau a l'oponent amb gestos o crits.

FALTES


BLOC 3: BANC DE FITXES

FITXA 1: TEST DE RUFFIER-DICKSON

QQUUÈÈ ÉÉSS??

Un test basat en una fórmula que servix per a obtenir un coeficient que ens dóna una valoració

del nostre estat de forma. Mesura la resistència cardíaca a l’esforç i la capacitat de recuperació

cardíaca. Aquest coeficient s'obté mitjançant la realització de 30 flexions profundes de cames

en un temps de 45″.

Instruccions per a elaborar el càlcul:

Es prenen les pulsacions en repòs durant 15″ (P1)

Dempeus, realitzar 30 flexions i extensions profundes de

cames en un temps de 45″

Es tornen a prendre les pulsacions durant 15 ” (P2)

Transcorregut un minut d'acabar les flexions, es prenen de

nou les pulsacions en 15″ (P3).

Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO Fitxa 1

FÓRMULA: (P0 + P1 + P2) – 200 / 10

Valoració de la condició física

Excel·lent <0 - 0

Molt bona 1 a 5

Bona 6 a 10

Suficient 11 a 15

Insuficient (Baixa) Més de 15

QUADRE DE REGISTRE

DATA OCTUBRE VALORACIÓ

FITXA 2: TESTS DE CONDICIONAMENT FÍSIC

QQUUÈÈ ÉÉSS??

Una vegada que ja coneixes els resultats que has obtingut en cadascuna de les proves de

valoració de la condició física realitzades en classe, ara has de consultar en les TAULES DE

BAREMACI (Puntuacions), l'equivalència de cada resultat obtingut amb la puntuació que li

correspon de 0 a 10. Per a açò has de considerar el teu any de naixement i el teu sexe (xic o

xica). Les Taules de Barem les tens la pàgina web.

Posteriorment, has d'anotar en la taula el resultat obtingut en la prova així com el Barem o

Nota corresponent (de 0 a 10 punts).

PROVA ACTIVITAT OCTUBRE DESEMBRE MARÇ MAIG

1. SALT HORITZONTAL

2. SALT VERTICAL

3. 10 X 5 METRES

4. ABDOMINALS

5. VELOCITAT

6. FLEXIÓ DE TRONC

7. CARRERA CONTÍNUA

RESISTÈNCIA OCTUBRE MARÇ MAIG

1. TEST DE COOPER

2. TEST DE CONCONI

3. COURSE NAVETTE


1r d’ESO

Fitxa 2

SH SV CIRCUIT ABD VEL FLEX C.C.

DDAADDEESS

Ara que ja coneixes les teues marques i la nota corresponent a cadascuna d'elles, realitza una

gràfica amb els resultats obtinguts utilitzant la NOTA NUMÈRICA (de 0 a 10) obtinguda en

cadascun dels tests realitzats.

FITXA 3: Zona d’activitat física saludable

QQUUÈÈ AANNEEMM AA FFEERR??

En realitzar qualsevol activitat física augmenta la freqüència cardíaca per damunt del nivell de

pulsacions que té una persona en estat de repós.

Zona d'Activitat Física Saludable és l’ interval o marge de pulsacions “segures”en què hauríem

d’estar sempre que realitzàrem diferents activitats o exercicis per a millorar la nostra condició

física de manera segura, controlada i saludable.

Es situa entre el 60% i el 85% de la Freqüència Cardíaca Màxima.

La FREQÜÈNCIA CARDÍACA MÀXIMA (FCM) fa referència al nombre màxim teòric de

pulsacions per minut que un cor sa podria suportar després d'un esforç molt intens (sempre que

et trobes en òptimes condicions de treball), i es calcula utilitzant la següent fórmula:

FCM = 220 – edat (xics) FCM = 226 – edat (xiques)

Per tant, la teua FCM seria: ______– ______ = ________ pulsacions/minut

Aquelles activitats que realitzem per sota del 60% tindran poc efecte en el nostre organisme,

entre que aquelles que es troben per sobre del 85% de forma reiterada poden resultar

perjudicials.

La teua ZONA D'ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE estarà compresa entre:

60% de FCM =_______ pulsacions/minut 85% de FCM =_______ pulsacions/minut


1r d’ESO

Fitxa 3

1) Marca en la gràfica que tens a continuació la teua FCM amb una línia discontínua de

color blau, i amb dues línies en color roig el límit inferior i superior de la teua Zona

d'Activitat.

2) Has d'anotar en un paper les pulsacions que tingues després de realitzar diverses

activitats que et propose el professor (carrera, sentadilles, salts de corda, caminar,

esprint…). A continuació has de traslladar aquestes dades a la taula que tens a

continuació i el nombre de pulsacions/minut també a la gràfica.

FITXA 4: Condició física

RESISTÈNCIA – Carrera contínua

QQUUÈÈ AANNEEMM AA FFEERR??

En aquesta activitat amb les dades registrades en la graella següent, elaborarem una gràfica on

es represente l’evolució de la vostra Freqüència Cardíaca (pul/min) en tres moments diferents

del curs (cada presa d’un color).

REGISTRE DE PULSACIONS

DURANT LA CARRERA DURANT LA RECUPERACIÓ

DATA Als 4’ Als 8’ Als 12’ Al cap d’1’ Al cap de 2’ Al cap de 3’

Novembre

Febrer

Maig

CARRERA RECUPERACIÓ

Documents

TEMA 0: INTRODUCCIÓ…….…………………………… 2 · • S’han de fer exercicis de caràcter general, de manera que s’abasten totes les parts del cos. • És convenient