T MAQUETA ARIADNA LLUNA PRUNA...L’Ariadna li posa un dit en un cràter. —Ai! Aquí no, que és el meu ull! —Perdona, lluna. No ho sabia. —L’Ariadna l’acarona suaument i

Aurora

Cristina

4

Cartoné

240x276

245x276

245x276

225x276

Tela

Telas 1.Saifu H-1051, 107cm x 50 m

per roll

T_MAQUETA_ARIADNA LLUNA PRUNA.indd 5 30/6/20 10:25

Baobab, 2020

© del text: Jaume Cabré, 2020© de les il·lustracions: Queralt Armengol, 2020

© Edicions 62, S. A., 2020, Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelona

[email protected]

Primera edició: novembre del 2020ISBN: 978-84-18135-18-7

Dipòsit legal: B. 12.301-2020Imprès a la Xina

El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre té la qualificació de paper ecològic i procedeix de boscos gestionats de manera sostenible.

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa

a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta

obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.



L’Ariadna té un somni molt bonic. S’ha fet amiga de la lluna.



L’Ariadna es desperta perquè ha sentit un sorollet. Encén el llum i mira al voltant. Alça! Als peus del llit hi ha una lluna ben groga. La nena agafa la lluna amb les mans i diu:

—Ets la lluna de debò?—Qui vols que sigui? Faig cara de ser un elefant?L’Ariadna riu, feliç.—Estic tipa d’estar sempre allà dalt —diu la lluna—. Hi fa molt fred! I m’avorreixo molt.—Pots parlar amb el sol, no?—És un cregut. Buf! Sempre ha de tenir la raó!


L’Ariadna li posa un dit en un cràter.—Ai! Aquí no, que és el meu ull!—Perdona, lluna. No ho sabia. —L’Ariadna l’acarona suaument i diu—:

Ets com al somni, però més petita.—És que si no em pogués fer petita, no cabria a la teva habitació.


L’Ariadna baixa del llit, aixeca la persiana de la finestra i para l’orella. Se senten uns crits:

—Eh! Que la lluna ha desaparegut!!! Com pot ser!!! On és la lluna?

—Vaja...! —diu la lluna, empipada—. Em pensava que ningú no s’hi fixaria...

—I què faràs?—Què vols que faci? Tornar a la feina! —respon la lluna—.

I no diguis a ningú que he vingut, eh?La lluna desapareix del llit de l’Ariadna.L’Ariadna mira per la finestra i veu allà dalt, al cel fosc,

la lluna que li pica l’ullet.



Documents

T MAQUETA ARIADNA LLUNA PRUNA...L’Ariadna li posa un dit en un cràter. —Ai! Aquí no, que és el meu ull! —Perdona, lluna. No ho sabia. —L’Ariadna l’acarona suaument i