T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 33economia.gencat.cat/.../arxius/annex-1/annex1-tema-33.pdf · 2019. 3. 3. · T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 33 1. El concurs: pressupòsits 2. L'acte

www.cef.es SumariOCTUBRE 2018

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 33

1. El concurs: pressupòsits

2. L'acte de declaració de concurs

3. Administració concursal

4. Efectes de la declaració de concurs sobre deutor, creditors, crèdits i contractes

5. Les masses del concurs

6. El conveni: contingut i efectes

7. Liquidació

8. Qualificació

9. Causes de conclusió del concurs

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.


www.cef.es 33‒1OCTUBRE 2018

1. EL CONCURS: PRESSUPÒSITS

El Dret concursal espanyol es troba regulat en la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.

La primera reforma significativa després de la Llei concursal s’efectua pel Reial decret-Llei 3/2009, de 27 de març. Amb posterioritat, la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, introdueix reformes substancials de caràcter processal.

Però, sens dubte, la més àmplia reforma de la Llei concursal s’ha dut a terme a través de la Llei 38/2011, de 10 d’octubre, de reforma de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, introduint importants modificacions dirigides a corregir errors d’enfocament detectats en la pràctica, i prenent com a referèn-cia la situació econòmica actual, tant per a l’adopció de les mesures com per a la valoració de la seva implementació.

Així mateix, s´ha de destacar també la reforma duta a terme per la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, sobretot pel que fa a la fase preconcursal i en la qual destaquem la creació del denominat acord extrajudicial de pagaments, mitjançant la introducció d’un nou títol X a la Llei, en el qual es regula un mecanisme de negociació extrajudicial de deutes, ja si-guin per a persones físiques o jurídiques, títol modificat àmpliament per la Llei 25/2015, de 28 de juliol.

El procediment és flexible i se substancia extrajudicialment davant funcionaris amb experiència i qualificació, com són el registrador mercantil o el notari, els quals han de procedir al nomenament del mediador concursal, que és el professional que ha dímpulsar l’avinença i assegurar que es compleixin els requisits de publicació i publicitat registral necessaris per portar a bon terme les finalitats persegui-des amb l’acord.

La Llei 14/2013, també modifica la Llei concursal en la matèria preconcursal dels acords de refinança-ment amb un doble propòsit: d’una part, per regular d’una manera més completa i flexible el procediment registral de designació dels experts, de manera que es pugui sol·Iicitar del registrador el seu nomena-

TEMA

33 El concurs: pressupòsits. L’acte de declaració del concurs. Administració concursal. Efectes de la declaració de concurs sobre deutor, creditors, crèdits i contractes. Les masses del concurs. El conveni: contingut i efectes. Liquidació. Qualificació. Causes de conclusió del concurs

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90


33‒2 www.cef.es

T. GesTors ATC Oposicions

ment i seguir-se el procediment sense necessitat que l’acord estigui conclòs o el pla de viabilitat tancat; d’una altra part, per incloure una regla més flexible i més clara del còmput de la majoria del passiu que subscriu l’acord i que constitueix el requisit legal mínim per a la seva potestativa homologació judicial.

Finalment, és necessari destacar la reforma duta a terme per la Llei 17/2014, de 30 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, per la Llei 9/2015, de 29 de maig, de mesures urgents en matèria concursal i la duta a terme per la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres me-sures d’índole social.

Perquè pugui ser declarat el concurs de creditors d’una persona cal que es donin les circumstànci-es següents:

1.1. PrESSuPoST SubjECTiu

Segons l’article 1 de la Llei 22/2003, la declaració de concurs és procedent respecte de qualsevol deutor, sigui persona natural o jurídica, no podent ser declarades en concurs les entitats que integren l’or-ganització territorial de l’Estat, els organismes públics i altres ens de Dret públic.

També és possible sotmetre a concurs de creditors a una herència encara que manqui de personali-tat jurídica, però per a això cal que l’herència no hagi estat acceptada purament i simplement, perquè en aquest cas el concursat seria l’hereu que hagués acceptat l’herència.

1.2. PrESSuPoST objECTiu

Segons l’article 2 de la Llei 22/2003, la declaració de concurs és procedent en cas d’insolvència del deutor comú, entenent que es troba en tal estat el deutor que no pot complir regularment les seves obligacions exigibles, és a dir, que no té béns suficients per fer front o que, tenint-los, no disposa de la liquiditat necessària per a això.

Si la sol·licitud de declaració de concurs la presenta el deutor, n’ha de justificar l’endeutament i el seu estat d’insolvència, que pot ser actual o imminent. Està en estat d’insolvència imminent el deutor que prevegi que no pot complir regularment i puntualment les seves obligacions.

Si la sol·licitud de declaració de concurs la presenta un creditor, l’ha de fonamentar en un títol pel qual s’hagi despatxat execució o constrenyiment sense que de l’embargament en resultin béns lliures su-ficients per al pagament, o en l’existència d’algun dels fets següents:

• 1r. El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.

• 2n. L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera gene-ral el patrimoni del deutor.

• 3r. L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.

• 4t. L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pa-gament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres re-tribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats.


www.cef.es 33‒3

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

2. L'ACTE DE DECLARACIÓ DE CONCURS

Segons l’article 21, La interlocutòria de declaració de concurs ha de contenir els pronunciaments següents:

• 1r. El caràcter necessari o voluntari del concurs, amb indicació, si s’escau, que el deutor ha sol·licitat la liquidació o ha presentat proposta anticipada de conveni.

• 2n. Els efectes sobre les facultats d’administració i disposició del deutor respecte al seu pa-trimoni, així com el nomenament i les facultats dels administradors concursals.

• 3r. En cas de concurs necessari, el requeriment al deutor perquè presenti, en el termini de 10 dies a comptar de la notificació de la interlocutòria, els documents que esmenta l’article 6.

• 4t. Si s’escau, les mesures cautelars que el jutge consideri necessàries per assegurar la inte-gritat, la conservació o l’administració del patrimoni del deutor fins que els administradors concursals acceptin el càrrec.

• 5è. La crida als creditors perquè posin en coneixement de l’administració concursal l’exis-tència dels seus crèdits, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà a la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat de la interlocutòria de declaració de concurs, de conformitat amb el que disposa l’article 23.

• 6è. La publicitat que s’hagi de donar a la declaració de concurs.

• 7è. Si s’escau, la decisió sobre la formació d’una peça separada, de conformitat amb el que disposa l’article 77.2 en relació amb la dissolució de la societat de guanys.

• 8è. Si s’escau, la decisió sobre la procedència d’aplicar el procediment especialment sim-plificat a què es refereix el capítol II del títol VIII d’aquesta Llei.

La interlocutòria produeix els seus efectes immediatament, obre la fase comuna de tramitació del concurs, que comprèn les actuacions que preveuen els quatre primers títols d’aquesta Llei, i és executi-va encara que no sigui ferma.

Declarat el concurs, s’ordena la formació de les seccions segona, tercera i quarta. Cada una d’aques-tes seccions ha d’anar encapçalada per la interlocutòria o, si s’escau, la sentència que hagi ordenat la seva formació.

L’administració concursal ha de fer sense demora una comunicació individualitzada a cada un dels creditors la identitat i domicili dels quals constin en la documentació que figuri en actuacions, i ha d’in-formar de la declaració de concurs i del deure de comunicar els crèdits de la manera que estableix la Llei.

La comunicació s’ha d’efectuar per mitjans telemàtics, informàtics o electrònics quan consti l’adre-ça electrònica del creditor.

La comunicació s’ha d’adreçar per mitjans electrònics a l’Agència Estatal de l’Administració Tri-butària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social a través dels mitjans que aquestes habilitin en les respectives seus electròniques, hi consti o no la seva condició de creditores. També s’ha de comunicar a la representació dels treballadors, si n’hi ha, fent-los saber del seu dret a comparèixer en el procedi-ment com a part.

El secretari judicial ha de notificar la interlocutòria a les parts que hi hagin comparegut. Si el deu-tor no hi ha comparegut, la publicació prevista a l’article 23 produeix, respecte d’ell, els efectes de no-tificació de la interlocutòria.


33‒4 www.cef.es


Si el concursat és una entitat de crèdit o una empresa de serveis d’inversió que participa en un sis-tema de pagaments i de liquidació de valors o instruments financers derivats, el secretari judicial ha de notificar la interlocutòria, el mateix dia de la data, al Banc d’Espanya, a la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors i al gestor dels sistemes als quals pertanyi l’entitat afectada, en els termes previstos a la legislació especial a què es refereix la disposició addicional segona.

Així mateix, ha de notificar la interlocutòria a la Comissió Nacional del Mercat de Valors quan el concursat sigui una societat que hagi emès valors admesos a cotització en un mercat oficial.

Si el concursat és una entitat asseguradora, el secretari judicial ha de notificar la interlocutòria, amb la mateixa celeritat, a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, i si és una mútua d’acci-dents de treball i malalties professionals, ho ha de notificar en els mateixos termes al Ministeri de Tre-ball i Immigració.

El concurs de creditors té la consideració de voluntari quan la primera de les sol·licituds presentades hagi estat la del mateix deutor. En els altres casos, el concurs es considera necessari (art. 22).

La publicitat de la declaració de concurs, així com de les altres notificacions, comunicacions i trà-mits del procediment, s’ha de fer preferentment per mitjans telemàtics, informàtics i electrònics, en la forma que es determini per reglament, garantint la seguretat i la integritat de les comunicacions.

L’extracte de la declaració de concurs s’ha de publicar, amb la màxima urgència i de manera gratuïta, en el Butlletí Oficial de l’Estat, i ha de contenir únicament les dades indispensables per a la identificació del concursat, incloent-hi el seu número d’identificació fiscal, el jutjat competent, el número d’actuacions i el número d’identificació general del procediment, la data de la interlocutòria de declaració de concurs, el ter-mini establert per a la comunicació dels crèdits, la identitat dels administradors concursals, el domicili postal i l’adreça electrònica indicats perquè els creditors, en la seva elecció, efectuïn la comunicació de crèdits de conformitat amb l’article 85, el règim de suspensió o intervenció de facultats del concursat i l’adreça elec-trònica del Registre públic concursal on s’han de publicar les resolucions que tinguin l’origen en el concurs.

La interlocutòria de declaració del concurs, així com la resta de resolucions concursals que de con-formitat amb les disposicions d’aquesta Llei han de ser objecte de publicitat, s’han d’inserir en el Regis-tre públic concursal, d’acord amb el procediment que s’estableixi per reglament (art. 23).

3. ADMINISTRACIÓ CONCURSAL

Lárticle 26 estableix que declarat el concurs de conformitat amb el que disposen els articles ante-riors, el jutge ha d’ordenar la formació de la secció segona, que comprèn tot el relatiu a l’administració concursal del concurs, al nomenament i a l’estatut dels administradors concursals, a la determinació de les seves facultats i al seu exercici, a la rendició de comptes i, si s’escau, a la responsabilitat dels admi-nistradors concursals.

Ládministració concursal ha d’estar integrada per un únic membre.

Únicament es poden designar les persones físiques o jurídiques que estiguin inscrites a la secció quarta del Registre públic concursal i que hagin declarat la seva disposició a exercir les tasques d’admi-nistrador concursal en l’àmbit de competència territorial del jutjat del concurs.

Es poden inscriure a la secció quarta del Registre públic concursal les persones físiques o jurídiques que compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament. Aquests requisits es poden referir a


www.cef.es 33‒5

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

la titulació requerida, a l’experiència que cal acreditar i a la realització o superació de proves o cursos específics. Es poden exigir requisits específics per exercir com a administrador concursal en concursos de mida mitjana i gran.

Als efectes de la designació de l’administració concursal, s’ha de distingir entre concursos de mida petita, mitjana o gran. També cal fixar reglamentàriament les característiques que permetin definir la mida del concurs.

La designació de l’administrador concursal ha de recaure en la persona física o jurídica de la llista de la secció quarta del Registre públic concursal que correspongui per torn correlatiu i que, un cop reu-nides les condicions exigides als apartats anteriors, hagi manifestat, en el moment de sol·licitar la seva inscripció al registre esmentat o amb posterioritat, la voluntat d’actuar en l’àmbit de competència terri-torial del jutjat que ho designi. La primera designació de la llista s’ha de fer mitjançant sorteig.

No obstant això, en els concursos de mida gran, el jutge, de manera motivada, pot designar un ad-ministrador concursal diferent del que correspongui al torn correlatiu quan consideri que el perfil de l’ad-ministrador alternatiu s’adequa millor a les característiques del concurs. El jutge ha de motivar la seva designació atenent algun dels criteris següents: l’especialització o l’experiència prèvia acreditada en el sector d’activitat del concursat, l’experiència amb instruments financers utilitzats pel deutor per al seu finançament o amb expedients de modificació substancial de les condicions de treball o de suspensió o extinció col·lectiva de les relacions laborals.

Com a excepció al que disposa l’apartat 1, en els concursos en què hi hagi una causa d’interès pú-blic que així ho justifiqui, el jutge del concurs, d’ofici o a instància d’un creditor de caràcter públic pot nomenar com a segon administrador concursal una administració pública creditora o una entitat de dret públic creditora vinculada o dependent d’aquesta. En aquest supòsit, la representació de l’administració ha de recaure sobre algun empleat públic amb titulació universitària, de graduat o llicenciat, que exer-ceixi les seves funcions en l’àmbit jurídic o econòmic, i el seu règim de responsabilitat és l’específic de la legislació administrativa. En aquests casos, la representació de l’administració concursal enfront de tercers recau sobre el primer administrador concursal.

L’administració pública creditora o l’entitat vinculada a aquesta pot renunciar al nomenament.

En supòsits de concursos connexos, el jutge competent per a la tramitació d’aquests pot nomenar, en la mesura que això sigui possible, una administració concursal única, i designar auxiliars delegats.

En cas d’acumulació de concursos ja declarats, el nomenament pot recaure en una de les adminis-tracions concursals ja existents (art. 27).

Segons l’article 28 no es poden nomenar administradors concursals les persones següents:

a) Els qui no puguin ser administradors de societats anònimes o de responsabilitat limitada.

b) Els qui hagin prestat qualsevol classe de serveis professionals al deutor o a persones rela-cionades especialment amb aquest en els últims tres anys, inclosos els qui durant aquest termini hagin compartit amb aquell l’exercici d’activitats professionals de la mateixa natu-ralesa o d’una naturalesa diferent.

c) Els qui estiguin inscrits a la secció quarta del Registre públic concursal i es trobin, sigui quina sigui la seva condició o professió, en alguna de les situacions a què es refereix l’article 13 del Reial decret legislatiu 1/2011, d’1 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’audi-toria de comptes, en relació amb el mateix deutor, amb els seus directius o administradors, o amb un creditor que representi més del 10 per cent de la massa passiva del concurs.


33‒6 www.cef.es


d) Els qui estiguin relacionats especialment amb alguna persona que hagi prestat qualsevol classe de serveis professionals al deutor o a persones relacionades especialment amb aquest en els últims tres anys.

El nomenament d’administrador concursal s’ha de comunicar al designat pel mitjà més ràpid. Dins dels cinc dies següents al de recepció de la comunicació, el designat ha de comparèixer davant el jutjat per acreditar que té subscrita una assegurança de responsabilitat civil o garantia equivalent proporcional a la naturalesa i l’abast del risc cobert en els termes que es despleguin reglamentàriament, per respondre dels possibles danys en l’exercici de la seva funció i manifestar si accepta o no l’encàrrec.

Acceptat el càrrec, el designat només pot renunciar per causa greu (art. 29).

Quan el nomenament d’administrador concursal recaigui en una persona jurídica, aquesta, en ac-ceptar el càrrec, ha de comunicar la identitat de la persona natural que l’hagi de representar i assumir la direcció dels treballs en l’exercici del seu càrrec (art. 30).

Quan la complexitat del concurs així ho exigeixi, l’administració concursal pot sol·licitar l’auto-rització del jutge per delegar determinades funcions, incloses les relatives a la continuació de l’activitat del deutor, en els auxiliars que aquella proposi amb indicació de criteris per a l’establiment de la seva retribució (art. 31).

Els administradors concursals poden ser recusats per qualsevol de les persones legitimades per sol-licitar la declaració de concurs (art. 32).

Les funcions dels administradors concursals són les establertes a lárticle 33 de la llei, que distin-geix entre funcions de caràcter processal, les pròpies del deutor o dels seus òrgans dádministració, en matèria laboral, relatives a drets dels creditors, funcions d’informe i avaluació, funcions de realització de valor i liquidació, funcions de secretaria i qualsevol altra que aquesta Llei o d’altres els atribueixin.

Els administradors concursals tenen dret a retribució amb càrrec a la massa i aquesta es determina mitjançant un aranzel que s’ha d’aprovar per reglament i que ha d’atendre el nombre de creditors, l’acu-mulació de concursos, la mida del concurs segons la classificació considerada, a l’efecte de la designa-ció de l’administració concursal, i les funcions que exerceixi efectivament l’administració concursal, de les que preveu l’article 33.

Els administradors concursals i els auxiliars delegats han d’exercir el seu càrrec amb la diligència d’un administrador ordenat i d’un representant lleial i responen davant del deutor i davant dels creditors dels danys i perjudicis causats a la massa pels actes i les omissions contraris a la llei o fets sense la dili-gència escaient (art. 34 i 35).

Quan concorri causa justa, el jutge, d’ofici o a instància de qualsevol de les persones legitimades per sol·licitar la declaració de concurs o de qualsevol dels altres membres de l’administració concursal, pot separar del càrrec els administradors concursals o revocar el nomenament dels auxiliars delegats.

En tot cas ha de ser causa de separació de l’administrador, llevat que el jutge, atenent circumstàn-cies objectives, resolgui el contrari, l’incompliment greu de les funcions d’administrador i la resolució d’impugnacions sobre l’inventari o la llista de creditors a favor dels demandants per una quantia igual o superior al vint per cent del valor de la massa activa o de la llista de creditors presentada per l’adminis-tració concursal en el seu informe. En tots els casos de cessament d’un administrador concursal, el jutge ha de procedir immediatament a fer un nou nomenament (art. 37 i 38).


www.cef.es 33‒7

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

4. EfECTES DE LA DECLARACIÓ DE CONCURS SObRE DEUTOR, CREDITORS, CRèDITS I CONTRACTES

4.1. EfECTES SobrE dEuTor

4.1.1. facultats patrimonials del deutor

Segons lárticle 40 de la llei, en cas de concurs voluntari, el deutor conserva les facultats d’adminis-tració i disposició sobre el seu patrimoni, i l’exercici d’aquestes facultats queda sotmès a la intervenció dels administradors concursals, mitjançant la seva autorització o conformitat.

En cas de concurs necessari, se suspèn l’exercici per part del deutor de les facultats d’administració i disposició sobre el seu patrimoni, i és substituït pels administradors concursals.

No obstant el que disposen els apartats anteriors, el jutge pot acordar la suspensió en cas de concurs voluntari o la mera intervenció quan es tracti de concurs necessari. En ambdós casos, s’ha de motivar l’acord, s’han d’assenyalar els riscos que es pretenguin evitar i els avantatges que se’n vulguin obtenir.

A sol·licitud de l’administració concursal prèvia audiència al concursat, el jutge, mitjançant inter-locutòria, pot acordar en qualsevol moment el canvi de les situacions d’intervenció o de suspensió de les facultats del deutor sobre el seu patrimoni.

El canvi de les situacions d’intervenció o de suspensió i la consegüent modificació de les facultats de l’administració concursal se sotmeten al règim de publicitat dels articles 23 i 24.

En cas de concurs de l’herència, correspon a l’administració concursal l’exercici de les facultats patri-monials d’administració i disposició sobre el cabal relicte, sense que aquesta situació que es pugui canviar.

La intervenció i la suspensió s’han de referir a les facultats d’administració i disposició sobre els béns, els drets i les obligacions que s’hagin d’integrar en el concurs i, si s’escau, a les que corresponguin al deutor de la societat o comunitat conjugal.

El deutor conserva la facultat de testar, sense perjudici dels efectes del concurs sobre l’herència.

4.1.2. Col·laboració i informació del deutor

El deutor té el deure de comparèixer personalment davant el jutjat mercantil i davant l’administració concursal totes les vegades que sigui requerit, i el de col·laborar i informar en tot el que sigui necessa-ri o convenient per a l’interès del concurs. Quan el deutor sigui una persona jurídica, aquests deures in-cumbeixen als seus administradors o liquidadors i als qui hagin exercit aquests càrrecs dins els dos anys anteriors a la declaració del concurs.

Els deures a què es refereix l’apartat anterior també els tenen els apoderats del deutor i els qui ho hagin estat dins el període assenyalat (art. 42).

4.1.3. Conservació i administració de la massa activa

Segons l’article 43 de la llei, en l’exercici de les facultats d’administració i disposició sobre la massa activa, cal atenir-se a la seva conservació de la manera més convenient per als interessos del


33‒8 www.cef.es


concurs. Amb aquesta finalitat, els administradors concursals poden sol·licitar al jutjat l’auxili que con-sideri necessari.

Fins a l’aprovació judicial del conveni o l’obertura de la liquidació, no es poden alienar o gravar els béns i els drets que integren la massa activa sense autorització del jutge.

S’exceptuen del que disposa l’apartat anterior:

A) Els actes de disposició que l’administració concursal consideri indispensables per garantir la viabilitat de l’empresa o les necessitats de tresoreria que exigeixi la continuïtat del con-curs. S’han de comunicar immediatament al jutge del concurs els actes realitzats, i s’hi ha d’adjuntar la justificació de la seva necessitat.

B) Els actes de disposició de béns que no siguin necessaris per a la continuïtat de l’activitat quan es presentin ofertes que coincideixin substancialment amb el valor que se’ls hagi donat en l’inventari. S’entén que aquesta coincidència és substancial si en el cas d’im-mobles la diferència és inferior a un deu per cent i en el cas de mobles d’un vint per cent, i no consta oferta superior. L’administració concursal ha de comunicar immediatament al jutge del concurs l’oferta rebuda i la justificació del caràcter no necessari dels béns. L’oferta presentada queda aprovada si en termini de deu dies no es presenta una de su-perior.

C) Els actes de disposició inherents a la continuació de l’activitat professional o empresarial del deutor, en els termes que estableix l’article següent.

4.1.4. Continuació de l'exercici de l'activitat professional o empresarial

La declaració de concurs no interromp la continuació de l'activitat professional o empresarial que exerceixi el deutor.

En cas d'intervenció, i a fi de facilitar la continuació de l'activitat professional o empresarial del deu-tor, l'administració concursal pot determinar els actes o les operacions propis del gir o el tràfic d'aquella activitat que, per raó de la seva naturalesa o quantia, queden autoritzats amb caràcter general.

No obstant el que estableix l'apartat anterior, i sense perjudici de les mesures cautelars que hagi adoptat el jutge en declarar el concurs, fins a l'acceptació dels administradors concursals el deutor pot portar a terme els actes propis del seu gir o tràfic que siguin imprescindibles per a la continuació de la seva activitat, sempre que s'ajustin a les condicions normals del mercat.

En el cas de suspensió de les facultats d'administració i disposició del deutor, correspon a l'administració concursal adoptar les mesures necessàries per a la continuació de l'activitat professional o empresarial (art. 44).

4.1.5. Llibres i documents del deutor

Segons l'article 45, el deutor ha de posar a disposició de l'administració concursal els llibres d'administració obligatòria i qualssevol altres llibres, documents i registres relatius als aspectes patri-monials de la seva activitat professional o empresarial.


www.cef.es 33‒9

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

4.1.6. Comptes anuals del deutor

En cas d’intervenció, subsisteix l’obligació legal dels administradors de formular i de sotmetre a auditoria els comptes anuals, sota la supervisió dels administradors concursals.

En cas de suspensió, subsisteix l’obligació legal de formular i de sotmetre a auditoria els comptes anuals, i aquestes facultats corresponen als administradors concursals (art. 46).

4.1.7. Dret a aliments

El concursat persona natural que es trobi en estat de necessitat té dret a percebre aliments durant la tramitació del concurs, amb càrrec a la massa activa, sempre que hi hagi prou béns per atendre les seves necessitats i les del seu cònjuge, parella de fet inscrita quan es doni alguna de les circumstàncies que preveu l’article 25.3 i descendents sota la seva potestat (art. 47).

4.1.8. Efectes de la declaració de concurs sobre els òrgans de les persones jurídiques deutores

Durant la tramitació del concurs, es mantenen els òrgans de la persona jurídica deutora, sense per-judici dels efectes que sobre el seu funcionament produeixi la intervenció o la suspensió de les seves fa-cultats d’administració i disposició (art. 48).

4.1.9. Efectes de la declaració de concurs sobre les accions contra els socis

Durant la tramitació del concurs de la societat, correspon exclusivament a l’administració concursal l’exercici de l’acció contra el soci o els socis personalment responsables pels deutes d’aquesta anteriors a la declaració de concurs (art. 48 bis).

4.1.10. Embargament de béns

Des de la declaració de concurs de persona jurídica, el jutge del concurs, d’ofici o a sol·licitud rao-nada de l’administració concursal, pot acordar, com a mesura cautelar, l’embargament de béns i drets dels seus administradors o liquidadors, de fet i de dret, apoderats generals i dels que hagin tingut aquesta con-dició dins dels dos anys anteriors a la data d’aquella declaració, quan de les actuacions resulti fonamenta-da la possibilitat que en la sentència de qualificació les persones a les quals afecti l’embargament siguin condemnades a la cobertura del dèficit resultant de la liquidació en els termes que preveu aquesta Llei.

L’embargament s’acorda per la quantia que el jutge consideri i pot ser substituït, a sol·licitud de l’interessat, per un aval d’entitat de crèdit (art. 48 ter).

4.1.11. Efectes de la declaració de concurs sobre les accions contra els administradors de la societat deutora

Una vegada declarat el concurs, correspon exclusivament a l’administració concursal l’exercici de les accions de responsabilitat de la persona jurídica concursada contra els seus administradors, auditors o liquidadors (art. 48 quater).


33‒10 www.cef.es


4.2. EfECTES SobrE CrEdiTorS

El procediment d’execució col·lectiva té com a finalitat primordial que tots els creditors es puguin quedar satisfets, sense més discriminacions que aquelles que es deriven de l’especialitat dels seus crèdits, amb el patrimoni del deutor. Els efectes que produeix el concurs sobre els creditors no són personals, sinó que es refereixen als procediments judicials en els quals intervenen en les seves relacions amb el deutor concursat, a les accions que disposen per satisfer els seus drets i a la impossibilitat d’actuar aïlladament.

Així, segons l’article 49 de la llei, declarat el concurs, tots els creditors del deutor, ordinaris o no, qualssevol que sigui la seva nacionalitat i domicili, queden de dret integrats en la massa passiva del con-curs, sense més excepcions que les establertes en les lleis. En cas de concurs de persona casada en règim de guanys o qualsevol un altre de comunitat de béns, síntegren en la massa passiva els crèdits contra el cònjuge del concursat, que siguin, a més, crèdits de responsabilitat de la societat o comunitat conjugal.

Els efectes es poden classificar de la següent manera.

4.2.1. Nous judicis declaratius

Segons l’article 50 de la Llei els jutges de l’ordre civil i de l’ordre social davant els quals s’interposi una demanda de la qual hagi de conèixer el jutge del concurs de conformitat amb el que preveu aquesta Llei s’han d’abstenir de conèixer-ne i han de prevenir les parts perquè exerceixin el seu dret davant el jutge del concurs. Si les demandes s’admeten a tràmit, s’ha d’ordenar l’arxivament de totes les actuaci-ons, sense que tinguin validesa les actuacions que s’hagin practicat.

Els jutges mercantils no admeten a tràmit les demandes que es presentin des de la declaració del concurs fins a la seva conclusió, en les quals s’exerceixin accions de reclamació d’obligacions socials contra els ad-ministradors de les societats de capital concursades que hagin incomplert els deures imposats en cas de con-currència de causa de dissolució. Si s’admeten, és aplicable el que disposa l’últim incís de l’apartat anterior.

Els jutges de primera instància no admeten a tràmit les demandes que es presentin des de la decla-ració del concurs fins a la seva conclusió, en les quals s’exerceixi l’acció que es reconeix als que posin el seu treball i materials en una obra ajustada a tant alçat contra el propietari de l’obra en els termes que preveu l’article 1597 del Codi civil. Si s’admeten, és aplicable el que disposa l’últim incís del primer apartat d’aquest article.

Els jutges o tribunals contenciosos administratius, socials o penals davant els quals s’exerceixin, posteriorment a la declaració del concurs, accions que puguin tenir transcendència per al patrimoni del deutor han de citar l’administració concursal i tenir-la com a part en defensa de la massa, si es persona.

4.2.2. Processos declaratius en curs

Els judicis declaratius en què el deutor sigui part i que estiguin en tramitació en el moment de la declaració de concurs s’han de continuar substanciant davant el mateix tribunal que estigui coneixent d’aquests fins a la fermesa de la sentència.

Per excepció s’acumulen d’ofici al concurs, sempre que estiguin en primera instància i no hagi fina-litzat l’acte de judici o la vista, tots els judicis per reclamació de danys i perjudicis a la persona jurídica concursada contra els seus administradors o liquidadors, de fet o de dret, i contra els auditors.


www.cef.es 33‒11

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Els judicis acumulats continuen la seva tramitació davant del jutge del concurs, pels tràmits del proce-diment pel qual se substanciï la reclamació, inclosos els recursos que siguin procedents contra la sentència.

En cas de suspensió de les facultats d’administració i disposició del deutor, l’administració concur-sal, en l’àmbit de les seves competències, substitueix aquest en els procediments judicials en tràmit, i a aquest efecte el secretari judicial li ha de concedir, una vegada personada, un termini de cinc dies perquè s’instrueixi en les actuacions, però necessita l’autorització del jutge del concurs per desistir, aplanar-se, totalment o parcialment, i transigir litigis. La sol·licitud presentada per l’administració concursal, l’ha de traslladar el secretari judicial al deutor en tot cas i a les parts personades en el concurs que el jutge con-sideri que han de ser escoltades respecte al seu objecte. Les costes imposades a conseqüència de l’apla-nament o del desistiment autoritzats tenen la consideració de crèdit concursal; en cas de transacció, cal atenir-se al pacte en matèria de costes.

No obstant això, la substitució no impedeix que el deutor mantingui la seva representació i defensa se-parada per mitjà dels seus propis procurador i advocat, sempre que garanteixi, de manera suficient davant el jutge del concurs, que les despeses de l’actuació processal i, si s’escau, l’efectivitat de la condemna en costes no recauen sobre la massa del concurs, sense que en cap cas pugui exercir les actuacions processals que, de conformitat amb el paràgraf anterior, corresponen a l’administració concursal amb autorització del jutge.

En cas d’intervenció, el deutor conserva la capacitat per actuar en judici, però necessita l’autoritza-ció de l’administració concursal per desistir, assentir, totalment o parcialment, i transigir litigis quan la matèria litigiosa pugui afectar el seu patrimoni (art. 51).

Un cop declarat el concurs i fins a la seva conclusió, queden en suspens els procediments iniciats abans de la declaració de concurs en els quals s’hagin exercit accions de reclamació d’obligacions so-cials contra els administradors de les societats de capital concursades que hagin incomplert els deures imposats en cas de concurrència de causa de dissolució. També queden en suspens els procediments ini-ciats amb anterioritat en els quals s’hagi exercit l’acció que es reconeix als que posin el seu treball i ma-terials en una obra ajustada a tant alçat contra el propietari de l’obra en els termes que preveu l’article 1597 del Codi civil (art. 51 bis).

La normativa descrita és aplicable als procediments arbitrals en tramitació en el moment de la de-claració de concurs (art. 52).

4.2.3. Procediments executius

Declarat el concurs, no es poden iniciar execucions singulars, judicials o extrajudicials, ni seguir-se constrenyiments administratius o tributaris contra el patrimoni del deutor.

Fins a l’aprovació del pla de liquidació, es poden continuar els procediments administratius d’execu-ció en els quals s’hagi dictat diligència d’embargament i les execucions laborals en les quals s’hagin em-bargat béns del concursat, tot això abans de la data de declaració del concurs, sempre que els béns objecte d’embargament no siguin necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor.

Les actuacions que estiguin en tramitació queden en suspens des de la data de declaració de concurs, sense perjudici del tractament concursal que correspongui donar als respectius crèdits (art. 55).

4.2.4. Creditors amb garantia real

Els creditors amb garantia real sobre béns del concursat que siguin necessaris per a la continuïtat de la seva activitat professional o empresarial no poden iniciar l’execució o la realització forçosa de la ga-


33‒12 www.cef.es


rantia fins que no s’aprovi un conveni el contingut del qual no afecti l’exercici d’aquest dret o transcorri un any des de la declaració de concurs sense que s’hagi produït l’obertura de la liquidació. En particular, no es consideren necessàries per a la continuació de l’activitat les accions o participacions de societats destinades exclusivament a la tinença d’un actiu i del passiu necessari per al seu finançament, sempre que l’execució de la garantia constituïda sobre aquestes no suposi causa de resolució o modificació de les relacions contractuals que permetin al concursat mantenir l’explotació de l’actiu.

Tampoc es poden exercir durant aquest temps:

a) Les accions tendents a recuperar els béns venuts a terminis o finançats amb reserva de do-mini mitjançant contractes inscrits al Registre de béns mobles.

b) Les accions resolutòries de vendes d’immobles per falta de pagament del preu ajornat, en-cara que derivin de condicions explícites inscrites al Registre de la propietat.

c) Les accions tendents a recuperar els béns cedits en arrendament financer mitjançant con-tractes inscrits als Registres de la propietat o de béns mobles o formalitzats en un document que comporti execució.

Les actuacions ja iniciades en exercici de les accions a què es refereix l’apartat anterior s’han de sus-pendre, si no s’han suspès en virtut del que disposa l’article 5 bis, tan aviat com la declaració del concurs, sigui o no ferma, consti en el procediment corresponent, encara que ja estiguin publicats els anuncis de subhasta del bé o dret. Només s’aixeca la suspensió de l’execució i s’ordena que continuï quan s’incor-pori al procediment un testimoni de la resolució del jutge del concurs que declari que els béns o drets no són necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor.

Durant la paralització de les accions o la suspensió de les actuacions, i sigui quin sigui l’estat de tra-mitació del concurs, l’administració concursal pot exercir l’opció que preveu l’apartat 2 de l’article 155.

La declaració de concurs no afecta l’execució de la garantia quan el concursat tingui la condició de tercer posseïdor del bé objecte d’aquesta.

Als efectes del que disposen lárticle 55 i 56, correspon al jutge del concurs determinar si un bé del concursat és necessari per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor. (art. 56, redactat per la Llei 17/2014, de 30 de setembre).

4.3. EfECTES SobrE CrèdiTS

Des de la declaració de concurs queda suspesa la meritació dels interessos, legals o convencionals, llevat dels corresponents als crèdits amb garantia real, que són exigibles fins on arribi la garantia respec-tiva. Els crèdits salarials que resultin reconeguts meriten interessos d’acord amb l’interès legal del diner fixat en la corresponent llei de pressupostos. Els crèdits derivats dels interessos tenen la consideració de subordinats als efectes del que preveu l’article 92.3r d’aquesta Llei.

No obstant això, quan en el concurs s’arribi a una solució de conveni que no impliqui quitament, s’hi pot pactar el cobrament, total o parcial, dels interessos la meritació dels quals hagi resultat suspesa, calculats al tipus legal o al convencional si és inferior. En cas de liquidació, si en resulta un romanent després del pagament de la totalitat dels crèdits concursals, s’han de satisfer els interessos esmentats cal-culats al tipus convencional. (art. 59).

Un cop declarat el concurs queda suspès l’exercici del dret de retenció sobre béns i drets integrats en la massa activa. Si en el moment de conclusió del concurs aquests béns o drets no han estat alienats,


www.cef.es 33‒13

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

han de ser restituïts immediatament al titular del dret de retenció el crèdit del qual no hagi estat satisfet íntegrament. Aquesta suspensió no afecta les retencions imposades per la legislació administrativa, tri-butària, laboral i de seguretat social. (art. 59 bis).

Des de la declaració fins a la conclusió del concurs queda interrompuda la prescripció de les acci-ons contra el deutor pels crèdits anteriors a la declaració. La interrupció de la prescripció no perjudica els deutors solidaris, així com tampoc els fiadors i avalistes. Des de la declaració fins a la conclusió del concurs queda interrompuda la prescripció de les accions contra socis i contra administradors, liquida-dors i auditors de la persona jurídica deutora. També queda interrompuda la prescripció de les accions l’exercici de les quals quedi suspès en virtut del que disposa aquesta Llei. En el cas previst als apartats anteriors, el còmput del termini per a la prescripció s’inicia novament, si s’escau, en el moment de la conclusió del concurs. (art. 60).

4.4. EfECTES SobrE ConTrACTES

Una vegada declarat el concurs, el concursat pot tenir contractes vigents vàlids però que estan pen-dents d’execució. També poden existir contractes de tracte successiu que poden veure’s afectats per la situació concursal i també existeixen certs contractes peculiars per l’índole dels contractants o per la seva pròpia naturalesa als quals la declaració del concurs afecta de manera singular.

4.4.1. Contractes amb obligacions recíproques

En els contractes subscrits pel deutor, quan en el moment de la declaració del concurs una de les parts hagi complert íntegrament les seves obligacions i l’altra tingui pendent el compliment total o parci-al de les recíproques a càrrec seu, el crèdit o el deute que correspongui al deutor s’ha d’incloure, segons escaigui, a la massa activa o a la passiva del concurs.

La declaració de concurs, per si sola, no afecta la vigència dels contractes amb obligacions recípro-ques pendents de compliment tant a càrrec del concursat com de l’altra part. Les prestacions a les quals estigui obligat el concursat s’han de realitzar amb càrrec a la massa.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, l’administració concursal, en cas de suspensió, o el concursat, en cas d’intervenció, poden sol·licitar la resolució del contracte si ho consideren convenient a l’interès del concurs. El secretari judicial ha de citar a dia cert davant del jutge el concursat, l’admi-nistració concursal i l’altra part en el contracte i, si hi ha acord quant a la resolució i els seus efectes, el jutge ha de dictar interlocutòria en què declari resolt el contracte de conformitat amb el que s’hagi acor-dat. Altrament, les diferències se substancien pels tràmits de l’incident concursal i el jutge ha de decidir sobre la resolució, i acordar, si s’escau, les restitucions que escaiguin i la indemnització que s’hagi de satisfer amb càrrec a la massa. Quan es tracti de la resolució de contractes d’arrendament financer, i a falta d’acord entre les parts, a la demanda incidental s’hi ha d’adjuntar una taxació pericial independent dels béns cedits que el jutge pot tenir en compte en fixar la indemnització.

Es consideren no posades les clàusules que estableixin la facultat de resolució o l’extinció del con-tracte per la sola causa de la declaració de concurs de qualsevol de les parts. (art. 61).

En contractes d’arrendaments urbans, l’administració concursal pot enervar l’acció de desnonament exercitada contra el deutor amb anterioritat a la declaració del concurs, així com rehabilitar la vigència del contracte fins al moment mateix de practicar-se l’efectiu llançament. En tals casos, s’han de pagar amb càrrec a la massa totes les rendes i conceptes pendents, així com les possibles costes processals fins a aquest moment.


33‒14 www.cef.es


4.4.2. Resolució per incompliment

La declaració de concurs no afecta la facultat de resolució dels contractes a què es refereix l’apartat 2 de l’article precedent per incompliment posterior de qualsevol de les parts. Si es tracta de contractes de tracte successiu, la facultat de resolució també es pot exercir quan l’incompliment hagi estat anterior a la declaració de concurs.

L’acció resolutòria s’exerceix davant el jutge del concurs i se substancia pels tràmits de l’incident concursal.

Encara que hi hagi causa de resolució, el jutge, atenent l’interès del concurs, pot acordar el compli-ment del contracte, i són a càrrec de la massa les prestacions degudes o que hagi de realitzar el concursat.

Acordada la resolució del contracte, queden extingides les obligacions pendents de venciment. Quant a les vençudes, s’ha d’incloure en el concurs el crèdit que correspongui al creditor que hagi complert les seves obligacions contractuals, si l’incompliment del concursat és anterior a la declaració de concurs; si és posterior, el crèdit de la part complidora s’ha de satisfer amb càrrec a la massa. En tot cas, el crèdit ha d’incloure el rescabalament dels danys i perjudicis que escaigui (art. 62).

4.4.3. Contractes de treball

Els procediments de modificació substancial de les condicions de treball de caràcter col·lectiu, de trasllat col·lectiu, d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, una ve-gada declarat el concurs, s´han de tramitar davant el jutge del concurs per les regles establertes en l’ar-ticle 64 de la Llei Concursal, redactat per la Llei 9/2015, de 25 de maig.

Si en la data de declaració del concurs hi ha un procediment d’acomiadament col·lectiu o de sus-pensió de contractes o reducció de jornada en tramitació, l’autoritat laboral ha de remetre les actuacions al jutge del concurs. Dins dels tres dies següents a la recepció de l’expedient, el secretari judicial ha de citar a compareixença els legitimats que preveu l’apartat següent per exposar i justificar, si s’escau, la procedència de continuar amb la tramitació de les mesures col·lectives, d’acord amb el que preveu aquest article. Les actuacions practicades en el procediment administratiu anterior fins a la data de la declaració de concurs conserven la seva validesa en el procediment que es tramiti davant el jutjat.

Si en la data de declaració del concurs l’empresari ja ha comunicat a l’autoritat laboral la decisió adoptada a l’empara del que estableixen els articles 51 o 47 de l’Estatut dels treballadors o, si s’escau, ja ha recaigut una resolució administrativa que autoritzi mesures d’extinció, suspensió o reducció de jor-nada, correspon a l’administració concursal l’execució d’aquestes mesures. En tot cas, cal comunicar la declaració de concurs a l’autoritat laboral als efectes que siguin procedents.

L’administració concursal, el deutor o els treballadors de l’empresa concursada a través dels seus representants legals poden sol·licitar al jutge del concurs la modificació substancial de les condicions de treball i l’extinció o la suspensió col·lectives dels contractes de treball en què sigui ocupador el concursat.

La representació dels treballadors en la tramitació del procediment correspon als subjectes que in-dica l’article 41.4 de l’Estatut dels treballadors, en l’ordre i les condicions que s’hi assenyalen. Si trans-corren els terminis indicats a l’article referit sense que els treballadors hagin designat representants, el jutge pot acordar la intervenció d’una comissió d’un màxim de tres membres, integrada pels sindicats més representatius i els representatius del sector al qual pertanyi l’empresa.


www.cef.es 33‒15

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

L’adopció de les mesures que preveu l’apartat anterior només es pot sol·licitar al jutge del con-curs una vegada emès per l’administració concursal l’informe a què es refereix el capítol I del títol IV d’aquesta Llei, llevat que es consideri que la demora en l’aplicació de les mesures col·lectives preteses pot comprometre greument la viabilitat futura de l’empresa i de l’ocupació, o causar un perjudici greu als treballadors; en aquest cas, i amb acreditació d’aquesta circumstància, es pot fer la petició al jutge en qualsevol moment processal des de la declaració de concurs.

La sol·licitud ha d’exposar i justificar, si s’escau, les causes motivadores de les mesures col·lectives preteses i els objectius que es vol assolir amb aquestes per assegurar, si s’escau, la viabilitat futura de l’empresa i de l’ocupació, i cal adjuntar-hi els documents que ho acreditin.

L’administració concursal pot sol·licitar la col·laboració del concursat o l’auxili del jutjat que con-sideri necessari per a la comprovació.

Una vegada rebuda la sol·licitud, el jutge ha de convocar el concursat, els representants dels treba-lladors i l’administració concursal a un període de consultes d’una durada no superior a trenta dies natu-rals, o a quinze, també naturals, en el supòsit d’empreses que tinguin menys de cinquanta treballadors.

En cas d’intervenció de les facultats d’administració i disposició del deutor, el jutge pot autoritzar la participació del concursat en el període de consultes.

Els representants dels treballadors o l’administració concursal poden sol·licitar al jutge la partici-pació en el període de consultes d’altres persones físiques o jurídiques que indiciàriament puguin cons-tituir una unitat d’empresa amb la concursada. A aquests efectes, poden sol·licitar l’auxili del jutjat que es consideri necessari per a la comprovació. Igualment, per al cas d’unitat empresarial, i a l’efecte de valorar la realitat econòmica del conjunt empresarial, es pot reclamar la documentació econòmica con-solidada o la relativa a altres empreses.

Si la mesura afecta empreses de més de cinquanta treballadors, la sol·licitud s’ha d’acompanyar d’un pla que reculli la incidència de les mesures laborals proposades en la viabilitat futura de l’empre-sa i de l’ocupació.

En els casos en què la sol·licitud l’hagi formulat l’empresari o l’administració concursal, la comuni-cació als representants legals dels treballadors de l’inici del període de consultes ha d’incloure una còpia de la sol·licitud prevista a l’apartat 4 d’aquest article i dels documents que, si s’escau, s’acompanyin.

El jutge, a instància de l’administració concursal o de la representació dels treballadors, pot acordar en qualsevol moment la substitució del període de consultes pel procediment de mediació o arbitratge que sigui aplicable en l’àmbit de l’empresa, que ha de tenir lloc dins del termini màxim assenyalat per al període esmentat.

Durant el període de consultes, els representants dels treballadors i l’administració concursal han de negociar de bona fe per assolir un acord.

L’acord requereix la conformitat de la majoria dels representants legals dels treballadors o, si s’es-cau, de la majoria dels membres de la comissió representativa dels treballadors sempre que, en tots dos casos, representin la majoria dels treballadors del centre o centres de treball afectats.

L’acord subscrit per l’administració concursal i els representants dels treballadors pot anar acom-panyat de la sol·licitud, i en aquest cas no cal obrir el període de consultes.

L’acord ha de recollir la identitat dels treballadors afectats i ha de fixar les indemnitzacions, que s’han d’ajustar al que estableix la legislació laboral, llevat que, ponderant els interessos afectats pel con-curs, se’n pactin de manera expressa altres de superiors.


33‒16 www.cef.es


Quan finalitzi el termini assenyalat o en el moment en què s’assoleixi un acord, l’administració con-cursal i els representants dels treballadors han de comunicar al jutge del concurs el resultat del període de consultes.

Una vegada rebuda la comunicació, el secretari judicial ha de sol·licitar un informe a l’autoritat la-boral sobre les mesures proposades o l’acord assolit, que s’ha d’emetre en el termini de quinze dies, i aquesta pot oir l’administració concursal i els representants dels treballadors abans d’emetre l’informe.

Quan el jutge del concurs hagi rebut l’informe o quan hagi transcorregut el termini d’emissió, el curs de les actuacions ha de prosseguir. Si l’informe s’emet fora de termini, però, el jutge del concurs el pot tenir en compte en adoptar la resolució corresponent.

Una vegada s’hagin complert els tràmits ordenats als apartats anteriors, el jutge ha de resoldre en un termini màxim de cinc dies, mitjançant una interlocutòria, sobre les mesures proposades, i ha d’acceptar, si s’escau, l’acord assolit, llevat que en la conclusió d’aquest apreciï l’existència de frau, dol, coacció o abús de dret. En aquest cas, així com en el supòsit que no hi hagi cap acord, el jutge ha de determinar el que procedeixi d’acord amb la legislació laboral.

Si no s’ha arribat a un acord, el jutge del concurs ha de donar audiència als qui hagin intervingut en el període de consultes, per a la qual cosa el secretari del jutjat els ha de convocar a una compareixença en la qual poden formular al·legacions i aportar prova documental. El jutge pot substituir aquesta com-pareixença per un tràmit escrit d’al·legacions per tres dies.

La interlocutòria, en cas d’acordar-se la suspensió o l’extinció col·lectiva dels contractes de treball, té efecte des de la data en què es dicti, llevat que s’hi disposi una altra data posterior, i produeix les ma-teixes conseqüències que la decisió extintiva o suspensiva adoptada per l’empresari a l’empara del que estableixen els articles 51 o 47 de l’Estatut dels treballadors o que, si s’escau, la resolució administrativa de l’autoritat laboral recaiguda en un expedient de regulació d’ocupació, a l’efecte de l’accés dels treba-lladors a la situació legal de desocupació.

Contra la interlocutòria a què es refereix l’apartat anterior, l’administració concursal, el concursat, els treballadors a través dels seus representants i el Fons de Garantia Salarial (d’ara endavant, FOGA-SA) poden interposar recurs de suplicació, així com la resta de recursos que preveu la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social, els quals s’han de tramitar i resoldre davant els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, sense que cap d’ells tingui efectes suspensius sobre la tramitació del concurs ni dels incidents concursals.

Les accions que els treballadors o el FOGASA puguin exercir contra la interlocutòria en qüesti-ons que es refereixin estrictament a la relació jurídica individual, s’han de substanciar pel procediment de l’incident concursal en matèria laboral. El termini per interposar la demanda d’incident concursal és d’un mes des que el treballador va conèixer o va poder conèixer la interlocutòria del jutge del concurs. La sentència que recaigui és recurrible en suplicació.

En el supòsit que s’acordi una modificació substancial de caràcter col·lectiu de les que preveu l’arti-cle 41 de l’Estatut dels treballadors, el dret de rescissió de contracte amb indemnització que, per a aquest supòsit, reconeix la norma legal esmentada, queda en suspens durant la tramitació del concurs i amb el límit màxim d’un any des que s’hagi dictat la interlocutòria judicial que va autoritzar la modificació.

La suspensió que preveu el paràgraf anterior també és aplicable quan s’acordi un trasllat col·lectiu que suposi mobilitat geogràfica, sempre que el nou centre de treball estigui a la mateixa província que el centre de treball d’origen i a menys de 60 quilòmetres d’aquest, llevat que s’acrediti que el temps mínim de desplaçament, d’anada i tornada, supera el vint-i-cinc per cent de la durada de la jornada diària de treball.


www.cef.es 33‒17

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Tant en aquest cas com en els altres supòsits de modificació substancial de les condicions de tre-ball, la improcedència de l’exercici de l’acció de rescissió derivada de la modificació col·lectiva de les condicions de treball no es pot prolongar per un període superior a dotze mesos, a comptar de la data en què s’hagi dictat la interlocutòria judicial que va autoritzar la modificació.

Les accions resolutòries individuals interposades a l’empara de l’article 50 de l’Estatut dels tre-balladors, motivades per la situació econòmica o d’insolvència del concursat, tenen la consideració d’extincions de caràcter col·lectiu, des que s’acordi la iniciació del procediment que preveu aquest article, per a l’extinció dels contractes. Una vegada acordada la iniciació del procediment que preveu aquest article, la totalitat dels processos individuals seguits enfront de la concursada posteriors a la sol·licitud del concurs pendent de resolució ferma se suspenen fins que adquireixi fermesa la interlo-cutòria que posi fi al procediment d’extinció col·lectiva. La resolució que acordi la suspensió s’ha de comunicar a l’administració concursal als efectes del reconeixement com a contingent del crèdit que pugui resultar de la sentència que en el seu moment es dicti, una vegada alçada la suspensió. Igual-ment, s’ha de comunicar als tribunals davant els quals estiguin tramitant els procediments individuals. La interlocutòria que acordi l’extinció col·lectiva produeix efectes de cosa jutjada sobre els processos individuals suspesos.

4.4.4. Contractes amb Administracions Públiques

Mentre que els efectes de la declaració de concurs sobre els contractes de caràcter administratiu subscrits pel deutor amb Administracions Públiques es regeixen per la seva legislació especial, els con-tractes de caràcter privat subscrits pel deutor amb Administracions Públiques es regeixen quant als seus efectes i extinció, pel que estableix aquesta la llei concursal (art. 67).

4.4.5. Rehabilitació dels contractes resolts

L’administració concursal, per iniciativa pròpia o a instància del concursat, pot rehabilitar els con-tractes d’adquisició de béns mobles o immobles amb contraprestació o preu ajornat la resolució dels quals s’hagi produït dins els tres mesos precedents a la declaració de concurs, sempre que, abans que finalitzi el termini per a la comunicació de crèdits, notifiqui la rehabilitació al transmissor, satisfaci o consigni la totalitat de les quantitats degudes en el moment de la rehabilitació i assumeixi els futurs pagaments amb càrrec a la massa. L’incompliment del contracte que hagi estat rehabilitat confereix al creditor el dret a resoldre’l sense possibilitat de rehabilitació ulterior.

El transmissor es pot oposar a la rehabilitació quan, abans de la declaració de concurs, hagi iniciat l’exercici de les accions de resolució del contracte o de restitució del bé transmès, o quan, amb la ma-teixa antelació, hagi recuperat la possessió material del bé per vies legítimes i retornat o consignat en el que sigui procedent la contraprestació rebuda o hagi realitzat actes dispositius sobre aquest en favor d’un tercer, cosa que ha d’acreditar suficientment si no consta a l’administració concursal. (art. 69).

4.5. EfECTES SobrE ELS ACTES PErjudiCiALS PEr A LA MASSA ACTivA: AC-CionS dE rEinTEgrACió

Segons l’article 71 de la llei, un cop declarat el concurs, són rescindibles els actes perjudicials per a la massa activa efectuats pel deutor dins dels dos anys anteriors a la data de la declaració, encara que no hi hagi hagut intenció fraudulenta.


33‒18 www.cef.es


El perjudici patrimonial es presumeix, sense admetre prova en contra, quan es tracti d’actes de dis-posició a títol gratuït, llevat de les liberalitats d’ús, i de pagaments o altres actes d’extinció d’obligacions amb venciment posterior a la declaració del concurs, excepte si tenen garantia real, cas en què s’aplica el que preveu l’apartat següent.

Llevat de prova en contra, el perjudici patrimonial es presumeix quan es tracti dels actes següents:

• Els dispositius a títol onerós efectuats a favor d’alguna de les persones especialment rela-cionades amb el concursat.

• La constitució de garanties reals a favor d’obligacions preexistents o de les noves contretes en substitució d’aquelles.

• Els pagaments o altres actes d’extinció d’obligacions que tinguin garantia real i amb ven-ciment posterior a la declaració del concurs.

Quan es tracti d’actes no compresos en els tres casos que preveu l’apartat anterior, el perjudici pa-trimonial ha de ser provat per qui exerceixi l’acció rescissòria.

En cap cas poden ser objecte de rescissió:

• Els actes ordinaris de l’activitat professional o empresarial del deutor efectuats en condici-ons normals.

• Els actes compresos en l’àmbit de lleis especials reguladores dels sistemes de pagaments i compensació i liquidació de valors i instruments derivats.

• Les garanties constituïdes a favor dels crèdits de dret públic i a favor del FOGASA en els acords o convenis de recuperació que preveu la seva normativa específica.

L’exercici de les accions rescissòries no impedeix el d’altres accions d’impugnació d’actes del deutor que siguin procedents de conformitat amb el dret, les quals es poden exercir davant el jutge del concurs, d’acord amb les normes de legitimació i procediment que per a aquelles conté l’article 72.

Segons l’article 71 bis, redactat per la Llei 17/2014, de 30 de setembre, no són rescindibles els acords de refinançament assolits pel deutor, així com els negocis, actes i pagaments, sigui quina sigui la natura-lesa i la manera com s’hagin fet, i les garanties constituïdes en execució d’aquests, quan:

a) En virtut d’aquests es procedeixi, almenys, a l’ampliació significativa del crèdit disponible o a la modificació o extinció de les seves obligacions, mitjançant la pròrroga del seu termi-ni de venciment o mitjançant l’establiment d’altres de contretes en substitució d’aquelles, sempre que responguin a un pla de viabilitat que permeti la continuïtat de l’activitat profes-sional o empresarial a curt i a mitjà termini; i

b) Amb anterioritat a la declaració del concurs:

• L’acord hagi estat subscrit per creditors els crèdits dels quals representin almenys tres cinquens del passiu del deutor en la data d’adopció de l’acord de refinançament. Als efectes del còmput d’aquesta majoria de passiu, s’entén que, en els acords sub-jectes a un règim o pacte de sindicació, la totalitat dels creditors subjectes a l’acord esmentat subscriuen l’acord de refinançament quan votin a favor seu els qui repre-sentin almenys el 75 per cent del passiu afectat per l’acord de sindicació, llevat que les normes que regulen la sindicació estableixin una majoria inferior; en aquest cas, és aplicable aquesta última.


www.cef.es 33‒19

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

En el cas d’acords de grup, el percentatge assenyalat es calcula tant en base indivi-dual, en relació amb totes i cadascuna de les societats afectades, com en base conso-lidada, en relació amb els crèdits de cada grup o subgrup afectats, i excloent en tots dos casos del còmput del passiu els préstecs i crèdits concedits per societats del grup.

• S’emeti certificació de l’auditor de comptes del deutor sobre la suficiència del passiu que s’exigeix per adoptar l’acord. Si no n’hi ha, és auditor el nomenat a aquest efec-te pel registrador mercantil del domicili del deutor i, si aquest és un grup o subgrup de societats, el de la societat dominant.

• L’acord hagi estat formalitzat en instrument públic al qual s’han d’haver unit tots els documents que justifiquin el seu contingut i el compliment dels requisits anteriors.

Tampoc són rescindibles els actes que, duts a terme amb anterioritat a la declaració de concurs, no es puguin acollir a l’apartat anterior però compleixin totes les condicions següents, sigui de manera indivi-dual, sigui conjuntament amb altres que s’hagin efectuat en execució del mateix acord de refinançament:

A) Que incrementin la proporció d’actiu sobre passiu prèvia.

B) Que l’actiu corrent resultant sigui superior o igual al passiu corrent.

C) Que el valor de les garanties resultants a favor dels creditors intervinents no excedeixi les nou desenes parts del valor del deute pendent a favor d’aquests, ni de la proporció de ga-ranties sobre deute pendent que tinguin abans de l’acord. S’entén per valor de les garanti-es el definit a l’apartat 2 de la disposició addicional quarta.

D) Que el tipus d’interès aplicable al deute subsistent o resultant de l’acord de refinançament a favor del creditor o els creditors intervinents no excedeixi en més d’un terç l’aplicable al deute previ.

E) Que l’acord hagi estat formalitzat en instrument públic atorgat per totes les parts que hi intervenen, i amb constància expressa de les raons que justifiquen, des del punt de vista econòmic, els diversos actes i negocis duts a terme entre el deutor i els creditors intervi-nents, amb menció especial de les condicions que preveuen les lletres anteriors.

Per verificar el compliment de les condicions a i b anteriors es tenen en compte totes les conseqüèn-cies d’índole patrimonial o financera, incloses les fiscals, les clàusules de venciment anticipat, o altres de similars, derivades dels actes que es duguin a terme, encara que es produeixin respecte a creditors no intervinents.

El compliment de totes les condicions anteriors s’ha de donar en el moment de la subscripció de l’instrument públic en què es recullin els acords.

Els acords que regula aquest article únicament són susceptibles d’impugnació de conformitat amb el que disposa l’apartat segon de l’article següent.

Tant el deutor com els creditors poden sol·licitar el nomenament d’un expert independent perquè in-formi sobre el caràcter raonable i realitzable del pla de viabilitat, sobre la proporcionalitat de les garanties d’acord amb condicions normals de mercat en el moment de la signatura de l’acord, així com les altres mencions que, si s’escau, prevegi la normativa aplicable. Quan l’informe contingui reserves o limitaci-ons de qualsevol classe, la seva importància ha de ser avaluada expressament pels signants de l’acord.

El nomenament d’un expert independent correspon al registrador mercantil del domicili del deutor. Si l’acord de refinançament afecta diverses societats del mateix grup, l’informe pot ser únic i elaborat per


33‒20 www.cef.es


un sol expert, designat pel registrador del domicili de la societat dominant, si està afectada per l’acord o, si no, pel del domicili de qualsevol de les societats del grup.

La legitimació activa per a l’exercici de les accions rescissòries i altres d’impugnació correspon a l’administració concursal. Els creditors que hagin instat per escrit de l’administració concursal l’exercici d’alguna acció, assenyalant l’acte concret que es vol rescindir o impugnar i el fonament per fer-ho, estan legitimats per exercir-la si l’administració concursal no ho fa dins els dos mesos següents al requeriment. En aquest cas, quant a les despeses i costes dels legitimats subsidiaris s’aplica la norma prevista a l’apartat 4 de l’article 54. Només l’administració concursal està legitimada per a l’exercici de l’acció rescissòria i d’altres d’impugnació que es puguin plantejar contra els acords de refinançament de l’article 71 bis (art. 72).

La sentència que estimi l’acció ha de declarar la ineficàcia de l’acte impugnat i condemnar a la res-titució de les prestacions objecte d’aquell, amb els seus fruits i interessos.

Si els béns i drets sortits del patrimoni del deutor no es poden reintegrar a la massa perquè perta-nyen a un tercer no demandat o que, d’acord amb la sentència, ha procedit de bona fe o gaudeix d’irrei-vindicabilitat o de protecció registral, s’ha de condemnar a qui hagi estat part en l’acte rescindit a lliurar el valor que tenien quan van sortir del patrimoni del deutor concursat, més l’interès legal; si la sentència aprecia mala fe en qui va contractar amb el concursat, se l’ha de condemnar a indemnitzar la totalitat dels danys i perjudicis causats a la massa activa. (art. 73).

5. LES MASSES DEL CONCURS

5.1. dETErMinACió dE LA MASSA ACTivA

La massa activa del concurs està constituïda pel conjunt de béns i drets amb els quals compta el deutor per poder satisfer als seus creditors.

La declaració del concurs no impedeix que el deutor continuï amb la seva activitat empresarial o professional, la qual cosa pressuposa que conserva la possessió i propietat de tots els seus béns i la titu-laritat de tots els seus drets.

No obstant això, un cop declarat el concurs correspon als administradors conèixer quina és l’autèn-tica situació patrimonial del concursat, obligant amb això a fer un inventari de tots els béns i drets dels quals sigui titular patrimonial i amb els quals pugui fer front a les seves obligacions.

5.1.1. Composició de la massa activa

Segons l’article 76 de la llei, constitueixen la massa activa del concurs els béns i drets integrats en el patrimoni del deutor a la data de la declaració de concurs i els que s’hi reintegrin o adquireixi fins a la conclusió del procediment. S’exceptuen del que disposa l’apartat anterior els legalment inembargables. Els titulars de crèdits amb privilegis sobre els vaixells i les aeronaus poden separar aquests béns de la massa activa del concurs mitjançant l’exercici, pel procediment corresponent, de les accions que tinguin reconegudes en la seva legislació específica. Si de l’execució en resulta un romanent a favor del concur-sat, s’ha d’integrar a la massa activa.

Si l’execució separada no s’ha iniciat en el termini d’un any des de la data de declaració del con-curs, ja no es pot efectuar i la classificació i graduació de crèdits es regeix pel que disposa aquesta Llei.


www.cef.es 33‒21

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

En cas de concurs de persona casada, la massa activa comprèn els béns i els drets propis o privatius del concursat. Si el règim econòmic del matrimoni és el de societat de guanys o qualsevol altre de comu-nitat de béns, s’han d’incloure a la massa, a més, els béns de guanys o comuns quan hagin de respondre d’obligacions del concursat. En aquest cas, el cònjuge del concursat pot demanar la dissolució de la so-cietat o comunitat conjugal i el jutge ha d’acordar la liquidació o divisió del patrimoni, que s’ha de dur a terme de manera coordinada amb el que resulti del conveni o de la liquidació del concurs. (art. 77).

Si el règim econòmic fora de separació de béns, es presumeix en benefici de la massa, llevat que hi hagi una prova en contra, que va donar al seu cònjuge la contraprestació satisfeta per aquest per a l’ad-quisició de béns a títol onerós quan aquesta contraprestació procedeixi del patrimoni del concursat. Si no es pot provar la procedència de la contraprestació, es presumeix, llevat que hi hagi una prova en contra, que la meitat va ser donada pel concursat al seu cònjuge, sempre que l’adquisició dels béns s’hagi efec-tuat l’any anterior a la declaració de concurs.

Les presumpcions a què es refereix aquest article no regeixen si els cònjuges estan separats judi- cialment o de fet.

Els béns adquirits per ambdós cònjuges amb pacte de supervivència es consideren divisibles en el concurs de qualsevol d’ells, i s’integren a la massa activa la meitat corresponent al concursat.

El cònjuge del concursat té dret a adquirir la totalitat de cada un dels béns si satisfà a la massa la meitat del seu valor. Si es tracta de l’habitatge habitual del matrimoni, el valor és el del preu d’adquisi-ció actualitzat d’acord amb l’índex de preus al consum específic, sense que pugui superar el del seu valor de mercat. En els altres casos, és el que de comú acord determinin el cònjuge del concursat i l’adminis-tració concursal o, si no, el que com a valor de mercat determini el jutge, oïdes les parts i amb l’informe previ d’un expert quan ho consideri oportú.

Quan l’habitatge habitual del matrimoni tingui caràcter de guany o els pertanyi en comunitat con-jugal i sigui procedent la liquidació de la societat de guanys o la dissolució de la comunitat, el cònjuge del concursat té dret que aquell s’inclogui amb preferència al seu haver, fins on aquest assoleixi o abo-nant l’excés. (art. 78).

Els saldos creditors de comptes en què el concursat figuri com a titular indistint s’integren a la massa activa, llevat que hi hagi una prova en contra apreciada com a suficient per l’administració concursal. Contra la decisió que s’adopti es pot plantejar incident concursal. (art. 79).

Els béns de propietat aliena que estiguin en poder del concursat i sobre els quals aquest no tingui dret d’ús, garantia o retenció els ha de lliurar l’administració concursal als titulars legítims, a sol·licitud d’aquests. Contra la decisió denegatòria de l’administració concursal es pot plantejar incident concur-sal (art. 80)

Si els béns i els drets susceptibles de separació han estat alienats pel deutor abans de la declara-ció de concurs a un tercer del qual no es puguin reivindicar, el titular perjudicat pot optar entre exigir la cessió del dret a rebre la contraprestació si l’adquirent encara no l’ha realitzat, o comunicar a l’ad-ministració concursal, per al seu reconeixement en el concurs, el crèdit corresponent al valor que tin-guin els béns i drets en el moment de l’alienació o en un altre de posterior, a elecció del sol·licitant, més l’interès legal.

El crèdit que resulti a favor del titular perjudicat té la consideració de crèdit concursal ordinari. Els efectes de la falta de comunicació oportuna del crèdit es produeixen transcorregut un mes des de l’ac-ceptació per l’administració concursal o des de la fermesa de la resolució judicial que hagi reconegut els drets del titular perjudicat. (arts. 81).


33‒22 www.cef.es


5.1.2. formació de l’inventari

Segons l’article 82 de la Llei, l’administració concursal ha d’elaborar com més aviat millor un in-ventari que ha de contenir la relació i l’apreuament dels béns i els drets del deutor integrats a la massa activa a la data de tancament, que és el dia anterior al d’emissió del seu informe. En cas de concurs d’una persona casada en règim de guanys o qualsevol altre de comunitat de béns, s’inclouen a l’inventari la re-lació i l’apreuament dels béns i els drets privatius del deutor concursat, així com les dels béns i drets de guanys o comuns, amb indicació expressa del seu caràcter.

De cada un dels béns i drets esmentats a l’inventari se n’ha de fer constar la naturalesa, les carac-terístiques, el lloc on estigui i, si s’escau, les dades d’identificació registral. També s’han d’indicar els gravàmens, les traves i les càrregues que afectin aquests béns i drets, i s’hi ha de fer constar la naturale-sa i les dades d’identificació.

L’apreuament de cada un dels béns i drets s’ha de fer d’acord amb el seu valor de mercat, tenint en compte els drets, els gravàmens o les càrregues de naturalesa perpètua, temporal o redimible que direc-tament els afectin i influeixin en el seu valor, així com les garanties reals i les traves o els embargaments que garanteixin o assegurin deutes no inclosos a la massa passiva.

A l’inventari s’hi ha d’afegir una relació de tots els litigis el resultat dels quals pugui afectar el seu contingut i una altra on constin totes les accions que s’hagin de promoure, a judici de l’administració concursal, per a la reintegració de la massa activa. En ambdues relacions s’ha d’informar sobre la via-bilitat, els riscos, els costos i les possibilitats de finançament de les actuacions judicials corresponents.

Els béns de propietat aliena en poder del concursat i sobre els quals aquest tingui dret d’ús no s’han d’incloure en l’inventari, ni és necessària la seva avaluació, i únicament hi ha de figurar el dret d’ús sobre aquest de l’arrendatari financer concursat.

Si l’administració concursal considera necessari l’assessorament d’experts independents per a l’estimació dels valors de béns i drets o de la viabilitat de les accions a què es refereix l’article anterior, ha de proposar al jutge el nomenament i els termes de l’encàrrec. Contra la decisió del jutge no es pot interposar cap recurs.

És aplicable als experts independents el règim d’incapacitats, incompatibilitats, prohibicions, recu-sació i responsabilitat establert per als administradors concursals i els seus representants.

Els informes emesos pels experts i el detall dels honoraris meritats, que són amb càrrec a la retribu-ció de l’administració concursal, s’han d’adjuntar a l’inventari. (art. 83).

5.2. MASSA PASSivA i ELS CrèdiTS ConTrA LA MASSA

5.2.1. Composició de la massa passiva i els crèdits contra la massa

Segons l’article 84 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, constitueixen la massa passiva els crèdits contra el deutor comú que d’acord amb aquesta Llei no tinguin la consideració de crèdits contra la massa.

Tenen la consideració de crèdits contra la massa els següents:

A) Els crèdits per salaris pels últims trenta dies de treball efectiu anteriors a la declaració de concurs i en quantia que no superi el doble del salari mínim interprofessional.


www.cef.es 33‒23

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

B) Els de costes i despeses judicials necessàries per a la sol·licitud i la declaració de concurs, l’adopció de mesures cautelars, la publicació de les resolucions judicials que preveu aques-ta Llei, i l’assistència i representació del concursat i de l’administració concursal durant tota la tramitació del procediment i els seus incidents, quan la seva intervenció sigui legalment obligatòria o es faci en interès de la massa, fins a l’eficàcia del conveni o, altrament, fins a la conclusió del concurs, llevat dels ocasionats pels recursos que interposin contra resolucions del jutge quan siguin totalment o parcialment desestimats amb expressa condemna en costes.

C) Els de costes i despeses judicials ocasionades per l’assistència i la representació del deu-tor, de l’administració concursal o de creditors legitimats en els judicis que, en interès de la massa, continuïn o iniciïn d’acord amb el que disposa aquesta Llei, llevat del que es preveu per als casos de desistiment, assentiment, transacció i defensa separada del deutor i, si s’escau, fins als límits quantitatius que aquesta estableixi.

D) Els d’aliments del deutor i de les persones respecte de les quals tingui el deure legal de pres-tar-los, d’acord amb el que disposa aquesta Llei sobre la seva procedència i quantia, així com, en tota l’extensió que es fixi en la corresponent resolució judicial posterior a la declaració del concurs, els dels aliments a càrrec del concursat acordats pel jutge de primera instància en algun dels processos a què es refereix el títol I del llibre IV de la Llei d’enjudiciament civil.

També tenen aquesta consideració els crèdits d’aquest tipus meritats amb posterioritat a la de-claració del concurs quan tinguin l’origen en una resolució judicial dictada amb anterioritat.

E) Els generats per l’exercici de l’activitat professional o empresarial del deutor després de la declaració del concurs, incloent-hi els crèdits laborals, compreses en aquests les indemnit-zacions d’acomiadament o extinció dels contractes de treball, així com els recàrrecs sobre les prestacions per incompliment de les obligacions en matèria de salut laboral, fins que el jutge acordi el cessament de l’activitat professional o empresarial, o declari la conclusió del concurs.

Els crèdits per indemnitzacions derivades d’extincions col·lectives de contractes de treball ordenats pel jutge del concurs s’entenen comunicats i reconeguts per la mateixa resolució que els aprovi, sigui quin sigui el moment.

F) Els que, d’acord amb aquesta Llei, resultin de prestacions a càrrec del concursat en els contractes amb obligacions recíproques pendents de compliment que continuïn en vigor després de la declaració de concurs, i d’obligacions de restitució i indemnització en cas de resolució voluntària o per incompliment del concursat.

G) Els que, en els casos de pagament de crèdits amb privilegi especial sense realització dels béns o drets afectes, en els de rehabilitació de contractes o d’enervació de desnonament i en els altres que preveu aquesta Llei, corresponguin per les quantitats degudes i les de futur venciment a càrrec del concursat.

H) Els que, en els casos de rescissió concursal d’actes realitzats pel deutor, corresponguin a la devolució de contraprestacions rebudes per aquest, llevat que la sentència apreciï mala fe en el titular d’aquest crèdit.

I) Els que resultin d’obligacions vàlidament contretes durant el procediment per l’adminis-tració concursal o, amb l’autorització o conformitat d’aquesta, pel concursat sotmès a in-tervenció.

J) Els que resultin d’obligacions nascudes de la Llei o de responsabilitat extracontractual del concursat posteriorment a la declaració de concurs i fins a la conclusió del concurs.

K) El cinquanta per cent dels crèdits que suposin nous ingressos de tresoreria i hagin estat concedits en el marc d’un acord de refinançament, en les condicions previstes a l’article 71 bis o a la disposició addicional quarta.


33‒24 www.cef.es


En cas de liquidació, els crèdits concedits al concursat en el marc d’un conveni d’acord amb el que disposa l’article 100.5.

Aquesta classificació no s’aplica als ingressos de tresoreria fets pel mateix deutor o per persones relacionades especialment a través d’una operació d’augment de capital, préstecs o actes amb una finalitat anàloga.

L) Qualssevol altres crèdits als quals aquesta Llei atribueixi expressament aquesta conside-ració.

Segons l’article 154 de la Llei, abans de procedir al pagament dels crèdits concursals, l’ad-ministració concursal ha de deduir de la massa activa els béns i drets necessaris per satisfer els crèdits contra aquesta.

Les deduccions per atendre el pagament dels crèdits contra la massa s’han de fer amb càr-rec als béns i drets no afectes al pagament de crèdits amb privilegi especial.

5.2.2. Comunicació i reconeixement de crèdits.

Dins el termini assenyalat en el número 5è de l’apartat 1 de l’article 21, els creditors del concursat han de comunicar a l’administració concursal l’existència dels seus crèdits.

La comunicació s’ha de formular per escrit signat pel creditor, per qualsevol altre d’interessat en el crèdit o per qui acrediti representació suficient d’ells, i s’ha d’adreçar a l’administració concursal. La comunicació es pot presentar en el domicili designat a aquest efecte, el qual ha d’estar en la loca-litat en la qual tingui la seva seu el jutjat, o s’ha de remetre al domicili esmentat. També es pot efec-tuar la comunicació per mitjans electrònics. El domicili i l’adreça electrònica assenyalats als efectes de comunicacions són únics i els ha de posar en coneixement del jutjat l’administrador concursal en el moment de l’acceptació del càrrec o, si s’escau, en el moment de l’acceptació del segon dels adminis-tradors designats.

La comunicació ha d’expressar el nom, el domicili i altres dades d’identitat del creditor, així com les relatives al crèdit, el seu concepte, la quantia, les dates d’adquisició i venciment, les característiques i la qualificació que es pretengui. Si s’invoca un privilegi especial, s’han d’indicar, a més, els béns o drets als quals afecti i, si s’escau, les dades registrals. També s’ha d’indicar un domicili o una adreça electrò-nica perquè l’administració concursal practiqui totes les comunicacions que siguin necessàries o conve-nients, i tenen efectes plens les que es trametin al domicili o a la direcció indicats.

S’hi ha d’adjuntar una còpia, en forma electrònica en cas que s’hagi optat per aquesta forma de co-municació, del títol o dels documents relatius al crèdit. Llevat que els títols o els documents figurin ins-crits en un registre públic, l’administració concursal pot sol·licitar els originals o les còpies autoritzades dels títols o documents aportats, així com qualsevol altra justificació que consideri necessària per al re-coneixement del crèdit.

En cas de concursos simultanis de deutors solidaris, el creditor o l’interessat poden comunicar l’exis-tència dels crèdits a l’administració concursal de cada un dels concursos. En l’escrit presentat en cada concurs s’hi ha de fer constar si s’ha fet o es farà la comunicació als altres, i s’hi ha d’adjuntar, si s’es-cau, una còpia de l’escrit o els escrits presentats i dels que s’hagin rebut. (art. 85).

Correspon a l’administració concursal determinar la inclusió o l’exclusió a la llista de creditors dels crèdits posats de manifest en el procediment. Aquesta decisió s’ha d’adoptar respecte a cada un dels crè-dits, tant dels que s’hagin comunicat expressament com dels que resultin dels llibres i els documents del deutor o que per qualsevol altra raó constin en el concurs.


www.cef.es 33‒25

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Totes les qüestions que se suscitin en matèria de reconeixement de crèdits han de ser tramitades i resoltes per mitjà de l’incident concursal.

S’han d’incloure necessàriament a la llista de creditors els crèdits que hagin estat reconeguts per laude o per resolució processal, encara que no siguin ferms, els que constin en un document amb força executiva, els reconeguts per una certificació administrativa, els assegurats amb garantia real inscrita en el registre públic, i els crèdits dels treballadors l’existència i la quantia dels quals resultin dels llibres i documents del deutor o per qualsevol altra raó constin en el concurs. No obstant això, l’administració concursal pot impugnar en judici ordinari i dins el termini per emetre el seu informe, els convenis o pro-cediments arbitrals en cas de frau, d’acord amb el que preveu l’article 53.2, i l’existència i validesa dels crèdits consignats en títol executiu o assegurats amb garantia real, així com, a través dels cursos adme-sos a aquest efecte per la seva legislació específica, els actes administratius.

Quan no s’hagi presentat alguna declaració o autoliquidació que sigui necessària per determinar un crèdit de dret públic o dels treballadors, l’ha de formalitzar el concursat en cas d’intervenció o, si s’escau, l’administració concursal quan no ho faci el concursat o en el supòsit de suspensió de facultats d’admi-nistració i disposició. Per al cas que, per absència de dades, no sigui possible la determinació de la seva quantia s’ha de reconèixer com a crèdit contingent.

Quan el concursat sigui una persona casada en règim de societat de guanys o qualsevol altre de comu-nitat de béns, l’administració concursal ha de fer constar, respecte de cada un dels crèdits inclosos a la llista, si només es poden fer efectius sobre el seu patrimoni privatiu o també sobre el patrimoni comú (art. 86).

Els crèdits sotmesos a condició resolutòria es reconeixen com a condicionals i gaudeixen dels drets concursals que corresponguin a la seva quantia i qualificació, mentre no es compleixi la condició. Com-plerta aquesta, es poden anul·lar, a petició de part, les actuacions i decisions en les quals l’acte, l’adhesió o el vot del creditor condicional ha estat decisiu. Totes les altres actuacions es mantenen, sense perjudi-ci del deure de devolució a la massa, si s’escau, de les quantitats cobrades pel creditor condicional, i de la responsabilitat en què l’esmentat creditor hagi pogut incórrer davant la massa o davant els creditors.

Als crèdits de dret públic de les administracions públiques i els seus organismes públics recorreguts en via administrativa o jurisdiccional, tot i que la seva executivitat estigui cautelarment suspesa, els és aplicable el que disposa l’apartat anterior.

En canvi, els crèdits de dret públic de les administracions públiques i els seus organismes públics que resultin de procediments de comprovació o inspecció es reconeixen com a contingents fins a la seva quantificació, a partir de la qual tenen el caràcter que els correspongui d’acord amb la seva naturalesa sense que sigui possible la seva subordinació per comunicació tardana. Igualment, en el cas que no hi hagi liquidació administrativa, es classifiquen com a contingents fins al seu reconeixement per sentència judicial, les quantitats defraudades a la Hisenda Pública i a la Tresoreria General de la Seguretat Social des de l’admissió a tràmit de la querella o denúncia.

Els crèdits sotmesos a condició suspensiva i els litigiosos han de ser reconeguts en el concurs com a crèdits contingents sense quantia pròpia i amb la qualificació que correspongui, i s’admeten els seus titulars com a creditors legitimats en el judici sense altres limitacions que la suspensió dels drets d’ad-hesió, de vot i de cobrament. En tot cas, la confirmació del crèdit contingent o el seu reconeixement en sentència ferma o susceptible d’execució provisional, atorga al titular la totalitat dels drets concursals que corresponguin a la seva quantia i qualificació.

Quan el jutge del concurs consideri probable el compliment de la condició resolutòria o la confirmació del crèdit contingent, pot adoptar, a petició de part, les mesures cautelars de constitució de provisions amb càrrec a la massa, de prestació de fiances per les parts i qualsevol altra que consideri oportuna en cada cas.


33‒26 www.cef.es


Els crèdits que no es puguin fer efectius contra el concursat sense la prèvia excussió del patrimoni del deutor principal es reconeixen com a crèdits contingents mentre el creditor no justifiqui complida-ment a l’administració concursal haver exhaurit l’excussió; en aquest cas, es confirma el reconeixement del crèdit en el concurs pel saldo subsistent.

Els crèdits en els quals el creditor gaudeixi de fiança de tercer es reconeixen pel seu import sense cap limitació i sense perjudici de la substitució del titular del crèdit en cas de pagament pel fiador. Sem-pre que es produeixi la subrogació per pagament, en la qualificació d’aquests crèdits s’ha d’optar per la que resulti menys costosa per al concurs entre les que corresponguin al creditor o al fiador.

A sol·licitud del creditor que hagi cobrat una part del seu crèdit d’un avalador, fiador o deutor solidari del concursat, es poden incloure a favor seu a la llista de creditors tant la resta del seu crèdit no satisfet com la totalitat del que, per reemborsament o per quota de solidaritat, correspongui a qui ha fet el paga-ment parcial, encara que aquest no hagi comunicat el seu crèdit o hagi fet remissió del deute. (art. 87).

Als únics efectes de la quantificació del passiu, tots els crèdits es computen en diners i s’han d’ex-pressar en moneda de curs legal, sense que això en suposi la conversió ni modificació.

Els crèdits expressats en una altra moneda es computen en la de curs legal segons el tipus de canvi oficial en la data de la declaració de concurs.

Els crèdits que tinguin per objecte prestacions no dineràries o prestacions dineràries determinades per referència a un bé diferent dels diners es computen pel valor de les prestacions o del bé en la data de la declaració de concurs.

Els crèdits que tinguin per objecte futures prestacions dineràries es computen pel seu valor a la data de la declaració de concurs; l’actualització s’ha d’efectuar d’acord amb el tipus d’interès legal vigent en aquell moment (art. 88).

5.2.3. Classificació dels crèdits

Segons l’article 89 de la Llei concursal, els crèdits inclosos a la llista de creditors es classifiquen, a efectes del concurs, en privilegiats, ordinaris i subordinats.

Els crèdits privilegiats es classifiquen, al seu torn, en crèdits amb privilegi especial, si afecten de-terminats béns o drets, i crèdits amb privilegi general, si afecten la totalitat del patrimoni del deutor. No s’admet en el concurs cap privilegi o preferència que no estigui reconegut en aquesta Llei.

S’entenen classificats com a crèdits ordinaris els que no estiguin qualificats en aquesta Llei com a privilegiats ni com a subordinats.

A) Són crèdits amb privilegi especial, segons l’article 90:

1r. Els crèdits garantits amb hipoteca voluntària o legal, immobiliària o mobiliària, o amb penyora sense desplaçament, sobre els béns o drets hipotecats o pignorats.

2n. Els crèdits garantits amb anticresi, sobre els fruits de l’immoble gravat.

3r. Els crèdits refaccionaris, sobre els béns refaccionats, inclosos els dels treballadors sobre els objectes per ells elaborats mentre siguin propietat o estiguin en possessió del concursat.

4t. Els crèdits per contractes d’arrendament financer o de compravenda amb preu ajor-nat de béns mobles o immobles, a favor dels arrendadors o venedors i, si s’escau,


www.cef.es 33‒27

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

dels finançadors, sobre els béns arrendats o venuts amb reserva de domini, amb pro-hibició de disposar o amb condició resolutòria en cas de falta de pagament.

5è. Els crèdits amb garantia de valors representats mitjançant anotacions en compte, sobre els valors gravats.

6è. Els crèdits garantits amb penyora constituïda en document públic, sobre els béns o drets pignorats que estiguin en possessió del creditor o d’un tercer. Si es tracta de penyora de crèdits, només cal que hi consti en document amb data fefaent per gau-dir de privilegi sobre els crèdits pignorats.

Els crèdits garantits amb penyora constituïda sobre crèdits futurs només gaudeixen de privilegi especial quan concorrin els requisits següents abans de la declaració de concurs:

• Que els crèdits futurs neixin de contractes perfeccionats o relacions jurídiques constituïdes amb anterioritat a la declaració esmentada.

• Que la penyora estigui constituïda en document públic o, en el cas de penyora sense desplaçament de la possessió, s’hagi inscrit en el registre públic competent.

• Que, en el cas de crèdits derivats de la resolució de contractes de concessió d’obres o de gestió de serveis públics, compleixin, a més, el que exigeix l’ar-ticle 261.3 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Perquè els crèdits esmentats en els números 1r a 5è de l’apartat anterior puguin ser clas-sificats amb privilegi especial, la respectiva garantia ha d’estar constituïda amb els requi-sits i les formalitats que preveu la legislació específica per a la seva oposabilitat a tercers, llevat que es tracti d’hipoteca legal tàcita o dels refaccionaris dels treballadors.

El privilegi especial només afecta la part del crèdit que no excedeixi el valor de la garantia respectiva que consti a la llista de creditors, calculada d’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 94. L’import del crèdit que excedeixi el reconegut com a privilegiat especial s’ha de qualificar segons la seva naturalesa.

B) Són crèdits amb privilegi general, segons l’article 91:

1r. Els crèdits per salaris que no tinguin reconegut un privilegi especial, en la quantia que resulti de multiplicar el triple del salari mínim interprofessional pel nombre de dies de salari pendents de pagament, les indemnitzacions derivades de l’extinció dels contractes, en la quantia corresponent al mínim legal calculada sobre una base que no superi el triple del salari mínim interprofessional, les indemnitzacions derivades d’accident de treball i malaltia professional, meritats amb anterioritat a la declara-ció de concurs. El mateix privilegi han de tenir els capitals-cost de Seguretat Social dels quals sigui legalment responsable el concursat, i els recàrrecs sobre les presta-cions per incompliment de les obligacions en matèria de salut laboral, sempre que siguin meritades amb anterioritat a la declaració de concurs.

2n. Les quantitats corresponents a retencions tributàries i de Seguretat Social que degui el concursat en compliment d’una obligació legal.

3r. Els crèdits de persones naturals derivats del treball personal no dependent i els que corresponguin al mateix autor per la cessió dels drets d’explotació de l’obra objecte de propietat intel·lectual, meritats durant els sis mesos anteriors a la declaració del concurs.


33‒28 www.cef.es


4t. Els crèdits tributaris i altres de dret públic, així com els crèdits de la Seguretat So-cial que no gaudeixin d’un privilegi especial d’acord amb l’apartat 1 de l’article 90, ni del privilegi general del número 2n d’aquest article. Aquest privilegi es pot exer-cir per al conjunt dels crèdits de la hisenda pública i per al conjunt dels crèdits de la Seguretat Social, respectivament, fins i tot el cinquanta per cent del seu import.

5è. Els crèdits per responsabilitat civil extracontractual. No obstant això, els danys per-sonals no assegurats s’han de tramitar en concurrència amb els crèdits recollits al número 4t d’aquest article.

Els crèdits en concepte de responsabilitat civil derivada de delicte contra la hisenda pública i contra la Seguretat Social.

6è. Els crèdits que suposin nous ingressos de tresoreria concedits en el marc d’un acord de refinançament que reuneixi les condicions que preveu l’article 71.6 i en la quan-tia no reconeguda com a crèdit contra la massa.

7è. Els crèdits de què sigui titular el creditor a instància del qual s’hagi declarat el con-curs i que no tinguin el caràcter de subordinats, fins al cinquanta per cent del seu import.

C) Són crèdits subordinats, segons l’article 92:

1r. Els crèdits que, havent estat comunicats tardanament, siguin inclosos per l’adminis-tració concursal a la llista de creditors, així com els que, no havent estat comunicats, o havent-ho estat de forma tardana, siguin inclosos en aquesta llista per comunica-cions posteriors o pel jutge en resoldre sobre la impugnació. No han de quedar su-bordinats per aquesta causa, i s’han de classificar segons correspongui els crèdits de l’article 86.3, els crèdits l’existència dels quals resulti de la documentació del deutor, els que constin en document amb força executiva, els crèdits assegurats amb garan-tia real inscrita en registre públic, els que constin d’una altra manera en el concurs o en un altre procediment judicial, i aquells altres per a la determinació dels quals sigui necessària l’actuació de comprovació de les administracions públiques.

2n. Els crèdits que per pacte contractual tinguin el caràcter de subordinats respecte a tots els altres crèdits contra el deutor.

3r. Els crèdits per recàrrecs i interessos de qualsevol classe, inclosos els moratoris, llevat dels corresponents a crèdits amb garantia real fins on arribi la respectiva garantia.

4t. Els crèdits per multes i altres sancions pecuniàries.

5è. Els crèdits de què sigui titular alguna de les persones especialment relacionades amb el deutor a què es refereix l’article següent, llevat dels compresos a l’article 91.1r quan el deutor sigui una persona natural i els crèdits diferents dels préstecs o actes amb una finalitat anàloga dels quals siguin titulars els socis a què es refereix l’article 93.2.1r i 3r que reuneixin les condicions de participació en el capital que s’hi indiquen.

S’exceptuen d’aquesta regla els crèdits per aliments nascuts i vençuts abans de la declaració de concurs, que tenen la consideració de crèdit ordinari.

6è. Els crèdits que com a conseqüència de rescissió concursal resultin a favor de qui a la sentència hagi estat declarat part de mala fe en l’acte impugnat.

7è. Els crèdits derivats dels contractes amb obligacions recíproques a què es refereixen els articles 61, 62, 68 i 69, quan el jutge constati, amb l’informe previ de l’adminis-tració concursal, que el creditor obstaculitza de manera reiterada el compliment del contracte en perjudici de l’interès del concurs.


www.cef.es 33‒29

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

A l’informe de l’administració concursal s’hi ha d’adjuntar la llista de creditors, referida a la data de sol·licitud del concurs, que ha de comprendre una relació dels inclosos i una altra dels exclosos, amb-dues ordenades alfabèticament.

La relació dels creditors inclosos ha d’expressar la identitat de cadascun d’ells, la causa, la quan-tia per principal i per interessos, dates d’origen i venciment dels crèdits reconeguts de què sigui titular, les seves garanties personals o reals i la seva qualificació jurídica, i s’ha d’indicar, si s’escau, el seu ca-ràcter de litigiosos, condicionals o pendents de l’excussió prèvia del patrimoni del deutor principal. Els creditors amb privilegi general o especial, respectivament, han d’estar inclosos en les classes següents:

1r. Laborals, entenent-se com a tals els creditors de dret laboral. Queden exclosos els vincu-lats per la relació laboral de caràcter especial del personal d’alta direcció en allò que exce-deixi la quantia que preveu l’article 91.1r. A aquests efectes, tenen igualment consideració de creditors de dret laboral els treballadors autònoms econòmicament dependents en una quantia que no excedeixi la que preveu l’article 91.1r.

2n. Públics, entenent-se com a tals els creditors de dret públic.

3r. Financers, entenent-se com a tals els titulars de qualsevol endeutament financer indepen-dentment del fet que estiguin o no sotmesos a supervisió financera.

4t. Resta de creditors, entre els quals s’inclouen els creditors per operacions comercials i la resta de creditors no inclosos en les categories anteriors.

Cal fer constar expressament, si n’hi ha, les diferències entre la comunicació i el reconeixement i les conseqüències de la falta de comunicació oportuna.

Quan el concursat sigui una persona casada en règim de guanys o qualsevol altre de comunitat de béns, cal relacionar separadament els crèdits que només es poden fer efectius sobre el seu patrimoni privatiu i els que es poden fer efectius també sobre el patrimoni comú (art. 94, redactat per la Llei 9/2015, de 25 de maig).

6. EL CONvENI: CONTINgUT I EfECTES

Les solucions del concurs previstes en la llei són el conveni i la liquidació. Per a la tramitació de les mateixes s’articulen fases específiques en el procediment.

El conveni és la solució normal del concurs, que la llei fomenta amb una sèrie de mesures, orienta-des a aconseguir la satisfacció dels creditors a través de l’acord contingut en un negoci jurídic en el qual l’autonomia de la voluntat de les parts gaudeix d’una gran amplitud.

Garrigues defineix el conveni com aquell negoci jurídic fundat en l’acord de voluntats, entre el deu-tor i la col·lectivitat dels seus creditors, i sancionat per l’autoritat judicial, que té per objecte la satisfac-ció dels segons per procediment divers de la liquidació en el judici concursal.

6.1. ConTinguT

6.1.1. Proposta de conveni

Qualsevol proposta de conveni, que pot contenir diferents alternatives, s’ha de formular per escrit i ha d’estar signada pel deutor o, si s’escau, per tots els creditors proposants, o pels respectius represen-


33‒30 www.cef.es


tants amb poder suficient. Les propostes presentades, el secretari judicial les ha de traslladar a les parts personades.

Quan la proposta contingui compromisos de pagament a càrrec de tercers per prestar garanties o finançament, fer pagaments o assumir qualsevol altra obligació, ha d’estar signada, a més, pels com-prometents o els seus representants amb poder suficient. Les signatures de la proposta i, si s’escau, la justificació del seu caràcter representatiu han d’estar legitimades. (art. 99).

La proposta de conveni ha de contenir proposicions de quitament o d’espera, i es poden acumular totes dues.

La proposta de conveni pot contenir, a més de quitaments o esperes, proposicions alternatives o ad-dicionals per a tots o alguns dels creditors o classes de creditors, a excepció dels creditors públics. Entre les proposicions es poden incloure les ofertes de conversió del crèdit en accions, participacions o quotes socials, obligacions convertibles, crèdits subordinats, en crèdits participatius, en préstecs amb interessos capitalitzables o en qualsevol altre instrument financer de rang, venciment o característiques diferents del deute original.

En cas de conversió del crèdit en accions o participacions, l’acord d’augment de capital del deu-tor necessari per a la capitalització de crèdits ha de ser subscrit per la majoria prevista, respectivament, per a les societats de responsabilitat limitada i anònimes als articles 198 i 201.1 del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol. Als efectes de l’article 301.1 d’aquest text refós de la Llei de societats de capital, s’entén que els passius són líquids, estan ven-çuts i són exigibles.

També es pot incloure en la proposta de conveni proposicions d’alienació, ja sigui del conjunt de béns i drets del concursat afectes a la seva activitat empresarial o professional o de determinades unitats produc-tives a favor d’una persona natural o jurídica determinada, que es regeixen pel que disposa l’article 146 bis.

Les proposicions han d’incloure necessàriament l’assumpció per part de l’adquirent de la continuï-tat de l’activitat empresarial o professional pròpia de les unitats productives que afecti. En aquests casos, cal oir els representants legals dels treballadors.

La proposta no pot consistir en cap cas en la liquidació global del patrimoni del concursat per a satisfacció dels seus deutes, ni en l’alteració de la classificació de crèdits establerta per la Llei, ni de la quantia d’aquests fixada en el procediment, sense perjudici dels quitaments que es puguin acordar i de la possibilitat de fusió, escissió o cessió global d’actiu i passiu de la persona jurídica concursada.

Només es pot incloure la cessió en pagament de béns o drets als creditors sempre que els béns o drets cedits no siguin necessaris per a la continuació de l’activitat professional o empresarial i que el seu valor raonable, calculat d’acord amb el que disposa l’article 94, sigui igual o inferior al crèdit que s’ex-tingeix. Si és superior, cal integrar la diferència en la massa activa. Si es tracta de béns afectes a garan-tia, és aplicable el que disposa l’article 155.4.

En cap cas no s’ha d’imposar la cessió per paga dels creditors públics.

Les propostes s’han de presentar acompanyades d’un pla de pagaments amb detall dels recursos previstos per al seu compliment, inclosos, si s’escau, els procedents de l’alienació de determinats béns o drets del concursat.

Quan per atendre el compliment del conveni es prevegi comptar amb els recursos que generi la continuació, total o parcial, en l’exercici de l’activitat professional o empresarial, la proposta ha d’estar


www.cef.es 33‒31

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

acompanyada, a més, d’un pla de viabilitat en el qual s’especifiquin els recursos necessaris, els mitjans i les condicions per a la seva obtenció i, si s’escau, els compromisos de la seva prestació per tercers.

Els crèdits que es concedeixin al concursat per finançar el pla de viabilitat s’han de satisfer en els termes que fixi el conveni (art. 100, redactat per la Llei 9/2015, de 25 de maig).

Els creditors es poden adherir a qualsevol proposta de conveni en els terminis i amb els efectes que estableix aquesta Llei. L’adhesió ha de ser pura i simple, i no pot introduir cap modificació ni cap condi-cionament. Altrament, es considera que el creditor no s’hi adhereix. Tanmateix ládhesió ha d’expressar la quantia del crèdit o dels crèdits de què sigui titular el creditor, així com la seva classe, i s’ha d’efec-tuar mitjançant compareixença davant el secretari judicial o mitjançant instrument públic. L’adhesió a aquests convenis per part de les administracions i els organismes públics s’ha de fer respectant les nor-mes legals i reglamentàries especials que les regulen. (art. 103).

Des de la sol·licitud de concurs voluntari o des de la declaració de concurs necessari i, en ambdós casos, fins a l’expiració del termini de comunicació de crèdits, el deutor que no ha demanat la liquidació i no està afectat per alguna de les prohibicions que estableix l’article 105 pot presentar davant el jutge la proposta anticipada de conveni (art. 104).

Per a la seva admissió a tràmit, la proposta ha d’anar acompanyada d’adhesions de creditors de qual-sevol classe, prestades en la forma establerta en aquesta Llei i els crèdits dels quals superin la cinquena part del passiu presentat pel deutor. Quan la proposta es presenti amb la mateixa sol·licitud de concurs voluntari, és suficient que les adhesions assoleixin la desena part del mateix passiu.

El jutge ha de rebutjar l’admissió a tràmit quan les adhesions presentades en la forma establerta en aquesta Llei no assoleixin la proporció del passiu exigida, quan apreciï infracció legal en el contingut de la proposta de conveni o quan el deutor estigui inclòs en alguna prohibició (art. 106).

Admesa a tràmit la proposta anticipada de conveni, el secretari judicial l’ha de traslladar a l’admi-nistració concursal perquè en un termini no superior a deu dies procedeixi a la seva avaluació.

L’administració concursal ha d’avaluar el contingut de la proposta de conveni en consideració al pla de pagaments i, si s’escau, al pla de viabilitat que s’hi adjunti. Si l’avaluació és favorable, s’ha d’ad-juntar a l’informe de l’administració concursal. Si és desfavorable o conté reserves, s’ha de presentar en el termini més breu possible al jutge, el qual pot deixar sense efecte l’admissió de la proposta anticipada o la continuació de la seva tramitació, i ha d’adjuntar l’escrit d’avaluació a l’informe esmentat. L’admi-nistració concursal ha de comunicar telemàticament l’informe desfavorable o amb reserves als creditors dels quals es conegui l’adreça electrònica. Contra la interlocutòria que resolgui sobre aquests aspectes no es pot presentar cap recurs (art. 107, redactat per la Llei 9/2015, de 25 de maig).

Des l’admissió a tràmit de la proposta anticipada de conveni i fins a l’expiració del termini d’im-pugnació de l’inventari i de la llista de creditors, qualsevol creditor pot manifestar la seva adhesió a la proposta amb els requisits i en la forma que estableix aquesta Llei. Quan la classe o la quantia del crèdit expressades en l’adhesió siguin modificades en la redacció definitiva de la llista de creditors, el creditor pot revocar la seva adhesió dins els cinc dies següents a la posada de manifest de la llista a l’oficina judicial. Altrament, se’l considera adherit en els termes que resultin de la redacció definitiva de la llista. (art. 108).

Dins dels cinc dies següents a aquell en què hagi finalitzat el termini d’impugnació de l’inventari i de la llista de creditors si no s’hi han presentat impugnacions o, si se n’han presentat, dins els cinc dies següents a aquell en què hagi finalitzat el termini per a la revocació de les adhesions, el secretari judicial ha de verificar si les adhesions presentades assoleixen la majoria legalment exigida. El secretari, mitjan-çant decret, ha de proclamar el resultat.


33‒32 www.cef.es


Si obté majoria, el jutge, dins els cinc dies següents al venciment del termini d’oposició a l’aprova-ció judicial del conveni, ha de dictar sentència aprovatòria, llevat que s’hagi formulat oposició al conve-ni o aquest sigui rebutjat d’ofici pel jutge.

La sentència posa fi a la fase comuna del concurs i, sense obertura de la fase de conveni, el declara aprovat (art. 109).

Si no és procedent l’aprovació anticipada del conveni, el jutge ha de requerir immediatament el deu-tor perquè, en el termini de tres dies, manifesti si sol·licita l’obertura de la fase de conveni o si vol sol-licitar la liquidació. En la fase de conveni, el deutor pot mantenir o modificar la proposta anticipada de conveni o formular-ne una de nova.

Si es manté la proposta anticipada de conveni, els creditors adherits a aquesta es consideren presents a la junta als efectes de quòrum, i les seves adhesions es compten com a vots a favor per al còmput del resultat de la votació, tret que assisteixin a la junta de creditors o que, abans de celebrar-se aquesta, consti en interlocutòries la revocació de la seva adhesió (art. 110, redactat per la Llei 9/2015, de 25 de maig).

6.1.2. Obertura de la fase de conveni

Quan el concursat no hagi sol·licitat la liquidació i no hagi estat aprovada ni mantinguda una pro-posta anticipada de conveni de conformitat amb el que estableix la secció precedent, el jutge, dins els quinze dies següents a l’expiració del termini d’impugnació de l’inventari i de la llista de creditors si no s’hi han presentat impugnacions o, si se n’han presentat, a la data en què es posin de manifest a l’ofici-na judicial els textos definitius d’aquells documents, ha de dictar interlocutòria en què posi fi a la fase comuna del concurs, i obrir la fase de conveni i ordenar la formació de la secció cinquena. La interlocu-tòria ha d’ordenar convocar junta de creditors d’acord amb el que estableix l’article 23 i el secretari ju-dicial ha de fixar el lloc, dia i hora de la reunió. Aquesta s’ha de notificar al concursat, a l’administració concursal i a totes les parts personades en el procediment. (art. 111).

Transcorregut el termini de comunicació de crèdits i fins a la finalització del termini d’impugnació de l’inventari i de la llista de creditors si no s’hi han presentat impugnacions o, si se n’han presentat, fins a la data en què es posin de manifest a l’oficina judicial els textos definitius d’aquells documents, pot presentar davant el jutjat que tramiti el concurs la proposta de conveni el concursat que no hagi presen-tat una proposta anticipada ni hagi sol·licitat la liquidació. També ho poden fer els creditors els crèdits dels quals constin en el concurs i superin, conjuntament o individualment, una cinquena part del total passiu resultant de la llista definitiva de creditors, llevat que el concursat hagi sol·licitat la liquidació.

Quan no hagi estat presentada cap proposta de conveni d’acord amb el que preveu l’apartat anteri-or, ni el concursat hagi sol·licitat la liquidació, aquest i els creditors els crèdits dels quals superin, con-juntament o individualment, una cinquena part del total passiu que resulti de la llista definitiva poden presentar propostes de conveni des de la convocatòria de la junta fins quaranta dies abans de la data as-senyalada per a la seva celebració (art. 113).

Dins dels 5 dies següents a la seva presentació, el jutge ha d’admetre a tràmit les propostes de con-veni si compleixen les condicions de temps, forma i contingut.

En la mateixa providència d’admissió a tràmit s’ha d’acordar donar trasllat de la proposta de conveni a l’administració concursal perquè, en el termini improrrogable de 10 dies, emeti escrit d’avaluació sobre el seu contingut, en relació amb el pla de pagaments i, si escau, amb el pla de viabilitat que l’acompanyi.


www.cef.es 33‒33

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

L’article 115 bis estableix les regles en cas de tramitació escrita del conveni.

6.1.3. La junta de creditors

La junta s’ha de reunir en el lloc, el dia i l’hora fixats a la convocatòria.

El president pot acordar la pròrroga de les sessions durant un o més dies hàbils consecutius.

La junta la presideix el jutge o, excepcionalment, el membre de l’administració concursal que aquest designi.

Ha d’actuar com a secretari qui ho sigui del jutjat. Ha de ser assistit en les seves funcions per l’ad-ministració concursal.

La junta s’entén constituïda amb la concurrència de creditors que titulin crèdits per un import, com a mínim, de la meitat del passiu ordinari del concurs o, si no n’hi ha, quan concorrin creditors que re-presentin, com a mínim, la meitat del passiu del concurs que pugui resultar afectat pel conveni, exclosos els creditors subordinats (art. 116).

Els membres de l’administració concursal i el concursal tenen el deure d’assistir a la junta ja sigui personalment o per apoderat amb facultats per negociar i acceptar convenis. Tenen dret d’assistència els creditors que figurin en la relació d’inclosos en el text definitiu de la llista.

En la junta es delibera i es vota en primer lloc sobre la proposta presentada pel concursat; si no és acceptada, es procedeix de la mateixa manera amb les presentades pels creditors, successivament i per l’ordre que resulti de la quantia major a menor del total dels crèdits titulats pels signants.

Després de prendre nota de les sol·licituds de veu per a intervencions a favor i en contra de la pro-posta sotmesa a debat, el president ha de concedir la paraula als sol·licitants i pot considerar suficient-ment debatuda la proposta una vegada s’hagin produït alternativament tres intervencions en cada sentit.

Conclòs el debat, el president sotmet la proposta a votació nominal i crida els creditors assistents amb dret a vot. Els creditors assistents poden emetre el vot en el sentit que considerin convenient, enca-ra que hagin signat la proposta o s’hi hagin adherit.

Es computen com a vots favorables a la proposta de conveni corresponent els dels creditors signants i els dels adherits que sense haver assistit a la junta s’hi hagin considerat presents.

En cas d’acords que, després de la declaració del concurs, segueixin subjectes a un règim o pacte de sindicació, s’entén que els creditors voten a favor del conveni quan votin a favor seu els que representin almenys el 75 per cent del passiu afectat per l’acord en règim de sindicació, llevat que les normes que regulen la sindicació estableixin una majoria inferior, cas en el qual és aplicable aquesta última. Aquesta previsió s’aplica per al còmput de les majories necessàries per aprovar el conveni i per a l’extensió dels seus efectes a creditors no participants o dissidents (art. 121).

No tenen dret de vot en la Junta, segons l’article 122, els titulars de crèdits subordinats inclosos, en particular, les persones especialment relacionades que hagin adquirit el seu crèdit per actes entre vius després de la declaració de concurs.

Els creditors compresos a l’apartat anterior poden exercir el dret de vot que els correspongui per al-tres crèdits de què siguin titulars.


33‒34 www.cef.es


El vot d’un creditor privilegiat a favor d’una proposta produeix, en cas que la junta accepti la pro-posta i que el jutge aprovi el conveni corresponent, els efectes que resultin del contingut d’aquest res-pecte del seu crèdit i privilegi.

El vot d’un creditor que sigui titular de crèdits privilegiats i ordinaris simultàniament es presumeix emès en relació amb aquests últims i només afecta els privilegiats si s’ha manifestat expressament així en l’acte de votació (art. 123, redactat per la Llei 9/2015, de 25 de maig).

Perquè una proposta de conveni es consideri acceptada per la junta es necessiten les majories següents:

a) El 50 per cent del passiu ordinari, quan la proposta de conveni contingui quitaments iguals o inferiors a la meitat de l’import del crèdit; esperes, ja siguin de principal, d’interessos o de qualsevol altra quantitat deguda, amb un termini no superior a cinc anys; o, en el cas de creditors diferents dels públics o els laborals, la conversió de deute en préstecs participatius durant el mateix termini.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, quan la proposta consisteixi en el pagament íntegre dels crèdits ordinaris en un termini no superior a tres anys o en el pagament immedi-at dels crèdits ordinaris vençuts amb un quitament inferior al vint per cent, n’hi ha prou que voti a favor seu una porció del passiu superior a la que hi voti en contra. A aquests efectes, en els supòsits de proposta anticipada i de tramitació escrita, els creditors, si s’escau, han de manifestar el seu vot en contra i amb els mateixos requisits que preveu per a les adhesi-ons l’article 103 i en els terminis, segons sigui el cas, dels articles 108 i 115 bis.

b) El 65 per cent del passiu ordinari, quan la proposta de conveni contingui esperes amb un termini de més de cinc anys, però en cap cas superior a deu; quitaments superiors a la meitat de l’import del crèdit, i, en el cas de creditors diferents dels públics o els laborals, la con-versió de deute en préstecs participatius pel mateix termini i a les altres mesures que preveu l’article 100.

Als efectes del còmput de les majories que preveu l’apartat anterior, es consideren inclosos en el passiu ordinari del concurs els creditors privilegiats que votin a favor de la proposta.

L’aprovació del conveni implica l’extensió dels seus efectes als creditors ordinaris i subordinats que no hi hagin votat a favor, sense perjudici del que disposa l’article 134. Si no s’assoleixen les majories exigides, s’entén que el conveni sotmès a votació queda rebutjat. (art. 124, redactat per la Llei 9/2015, de 25 de maig).

El secretari ha d’estendre acta de la junta, en la qual ha de relatar de manera succinta el que s’hagi esdevingut en la deliberació de cada proposta i hi ha de fer constar el resultat de les votacions amb in-dicació del sentit del vot dels creditors que així ho sol·licitin. Els creditors també poden sol·licitar que s’adjunti a l’acta un text escrit de les seves intervencions quan no constin en les actuacions.

Sigui quin sigui el nombre de sessions, s’ha de redactar una sola acta de la junta.

Llegida i signada l’acta pel secretari, el president aixeca la sessió. (art. 126).

6.1.4. Aprovació judicial del conveni

El mateix dia de conclusió de la junta o el següent dia hàbil, el secretari ha d’elevar al jutge l’acta i, si s’escau, sotmet a la seva aprovació el conveni acceptat (art. 127).


www.cef.es 33‒35

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Es pot formular oposició a l’aprovació judicial del conveni en el termini de deu dies, comptat des del següent a la data en què el secretari judicial hagi verificat que les adhesions presentades assoleixen la majoria legal per a l’acceptació del conveni, en el cas de proposta anticipada o tramitació escrita, o des de la data de conclusió de la junta, en cas que s’hi accepti una proposta de conveni.

Estan activament legitimats per formular l’oposició l’administració concursal, els creditors no as-sistents a la junta, els que hi hagin estat il·legítimament privats del vot i els que hagin votat en contra de la proposta de conveni acceptada per majoria, així com, en cas de proposta anticipada de conveni o tra-mitació escrita, els qui no s’hi hagin adherit.

L’oposició només es pot fonamentar en la infracció de les normes que aquesta Llei estableix sobre el contingut del conveni, la forma i el contingut de les adhesions, les regles sobre tramitació escrita, la constitució de la junta o la seva celebració.

Es consideren inclosos entre els motius d’infracció legal a què es refereix el paràgraf anterior els supòsits en què l’adhesió o adhesions decisives per a l’aprovació d’una proposta anticipada de conve-ni o tramitació escrita, o, si s’escau, el vot o vots decisius per a l’acceptació del conveni per la junta, hagin estat emesos per qui no sigui titular legítim del crèdit o obtinguts mitjançant maniobres que afectin la paritat de tracte entre els creditors ordinaris (art. 128, apartat 1, redactat pel RD-Llei 3/2009, de 27 de març).

L’oposició s’ha de ventilar per les vies de l’incident concursal i s’ha de resoldre mitjançant sentèn-cia que aprovi o rebutgi el conveni acceptat, sense que en cap cas el pugui modificar, encara que sí fi-xar-ne la correcta interpretació quan sigui necessari per resoldre sobre l’oposició formulada. En tot cas, el jutge pot solucionar errors materials o de càlcul (art. 129).

6.2. EfECTES

El conveni adquireix plena eficàcia des de la data de la sentència que l’aprovi, llevat que el jutge, per raó del contingut del conveni, acordi, d’ofici o a instància de part, endarrerir aquesta eficàcia en la data en què l’aprovació esdevingui ferma.

En pronunciar-se sobre el retard de l’eficàcia del conveni, el jutge pot acordar-lo amb caràcter parcial.

Des de l’eficàcia del conveni cessen tots els efectes de la declaració de concurs i queden substituïts pels que, si s’escau, s’estableixin al mateix conveni, llevat dels deures de col·laboració i informació que estableix l’article 42, que subsisteixen fins que conclogui el procediment.

L’administració concursal ha de retre comptes de la seva actuació davant el jutge del concurs, dins del termini que aquest assenyali. L’informe de rendició de comptes s’ha de remetre mitjançant una comuni-cació telemàtica als creditors dels quals l’administració concursal conegui l’adreça electrònica. (art. 133).

El contingut del conveni vincula el deutor i els creditors ordinaris i subordinats, respecte als crèdits que siguin anteriors a la declaració de concurs, encara que per qualsevol causa no hagin estat reconeguts.

Els creditors subordinats queden afectats pels mateixos quitaments i esperes que estableix el conve-ni per als ordinaris, però els terminis d’espera es computen a partir del compliment íntegre del conveni respecte d’aquests últims. Queda estàlvia la facultat d’acceptar, d’acord amb el que preveu l’article 102, propostes alternatives de conversió dels crèdits en accions, participacions o quotes socials, o en crèdits participatius.


33‒36 www.cef.es


Els creditors privilegiats només queden vinculats al contingut del conveni si han votat a favor de la proposta o si la seva signatura o adhesió a aquesta s’ha computat com a vot favorable. A més, es poden vincular al conveni acceptat pels creditors o aprovat pel jutge, mitjançant adhesió prestada en forma abans de la declaració judicial del seu compliment, cas en què queden afectats pel conveni.

Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, els creditors privilegiats també queden vinculats al conveni quan concorrin les majories següents de creditors de la seva mateixa classe, segons la defini-ció de l’article 94.2:

a) Del 60 per cent, quan es tracti de les mesures que estableix l’article 124.1.a.

b) Del 75 per cent, quan es tracti de les mesures que estableix l’article 124.1.b.

En el cas de creditors amb privilegi especial, el còmput de les majories s’ha de fer en funció de la proporció de les garanties acceptants sobre el valor total de les garanties atorgades dins de cada classe.

En el cas dels creditors amb privilegi general, el còmput s’ha de fer en funció del passiu acceptant sobre el total del passiu que es beneficiï de privilegi general dins de cada classe (art. 134).

Els creditors que no hagin votat a favor del conveni no queden vinculats per aquest quant a la plena subsistència dels seus drets davant els obligats solidàriament amb el concursat i davant els seus fiadors o avaladors, que no poden invocar ni l’aprovació ni els efectes del conveni en perjudici d’aquells (art. 135).

Els crèdits dels creditors privilegiats que hagin votat a favor del conveni, els dels creditors ordinaris i els dels subordinats queden extingits en la part a la qual arribi el quitament, ajornats en la seva exigibi-litat pel temps d’espera i, en general, afectats pel contingut del conveni (art. 136).

El conveni pot establir mesures prohibitives o limitadores de l’exercici de les facultats d’adminis-tració i disposició del deutor. La seva infracció constitueix incompliment del conveni, la declaració del qual pot ser sol·licitada del jutge per qualsevol creditor (art. 137).

Amb una periodicitat semestral comptada des de la data de la sentència aprovatòria del conveni, el deutor ha d’informar el jutge del concurs sobre el seu compliment (art. 138).

El deutor, una vegada que estimi íntegrament complert el conveni, ha de presentar al jutge del con-curs l’informe corresponent amb la justificació adequada i sol·licitar la declaració judicial de compli-ment. El secretari ha d’acordar posar de manifest a l’oficina judicial l’informe i la sol·licitud (art. 139).

Qualsevol creditor que consideri incomplert el conveni en allò que l’afecti pot sol·licitar al jutge la declaració d’incompliment. L’acció es pot exercir des que es produeix l’incompliment i caduca al cap de dos mesos a comptar de la publicació de la interlocutòria de compliment a què es refereix l’article anterior. La sol·licitud es tramita pel curs de l’incident concursal y contra la sentència que resolgui l’in-cident es pot presentar recurs d’apel·lació.

La declaració d’incompliment del conveni suposa la resolució d’aquest i la desaparició dels efectes sobre els crèdits a què es refereix l’article 136.

No obstant això, si l’incompliment afecta creditors amb privilegi especial que hagin quedat vin-culats al conveni per aplicació del que disposa l’article 134.3 o que s’hi hagin adherit voluntàriament, poden iniciar o reprendre l’execució separada de la garantia des de la declaració d’incompliment i in-dependentment de l’inici eventual de la fase de liquidació. En aquest cas, el creditor executant ha de fer seu l’import resultant de l’execució en una quantitat que no excedeixi el deute originari, i la resta, si n’hi ha, correspon a la massa activa del concurs. (art. 140).


www.cef.es 33‒37

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Una vegada ferma la interlocutòria de declaració de compliment i transcorregut el termini de cadu-citat de les accions de declaració d’incompliment o, si s’escau, rebutjades per resolució judicial ferma les que s’hagin exercit, el jutge ha de dictar interlocutòria de conclusió del concurs i se n’ha de donar la publicitat que preveuen els articles 23 i 24 d’aquesta Llei (art. 141).

7. LIQUIDACIÓ

La llei concedeix al deutor la facultat d’optar per una solució liquidatòria del concurs a qualsevol moment, com a alternativa a la de conveni, però també li imposa el deure de sol·licitar la liquidació quan durant la vigència d’un conveni conegui la impossibilitat de complir els pagaments compromesos i les obligacions contretes amb posterioritat a la seva aprovació. Si el deutor no sol·licita la liquidació durant la vigència del conveni, pot fer-ho qualsevol creditor que acrediti l’existència d’algun dels fets que poden fonamentar una declaració de concurs. La llei estableix els següents efectes de l’obertura de la fase de liquidació:

7.1. EfECTES SobrE EL ConCurSAT

Segons l’article 145 de la llei, la situació del concursat durant la fase de liquidació és la de suspen-sió de l’exercici de les facultats d’administració i disposició sobre el seu patrimoni, amb tots els efectes establerts per a aquesta en el títol III d’aquesta Llei.

Quan en virtut de l’eficàcia del conveni, i d’acord amb el que preveu l’apartat 2 de l’article 133, els administradors concursals hagin cessat, el jutge, acordada l’obertura de la liquidació, els ha de reposar en l’exercici del seu càrrec o n’ha de nomenar uns altres.

Si el concursat és una persona natural, l’obertura de la liquidació produeix l’extinció del dret a ali-ments amb càrrec a la massa activa, llevat quan sigui imprescindible per atendre les necessitats mínimes del concursat i les del seu cònjuge, parella de fet inscrita quan concorri alguna de les circumstàncies que preveu l’article 25.3 i descendents sota la seva potestat.

Si el concursat és una persona jurídica, la resolució judicial que obri la fase de liquidació ha de contenir la declaració de dissolució si no està acordada i, en tot cas, el cessament dels administradors o liquidadors, que han de ser substituïts per l’administració concursal, sense perjudici que aquells conti-nuïn en la representació de la concursada en el procediment i en els incidents en els quals siguin part.

7.2. EfECTES SobrE ELS CrèdiTS ConCurSALS

A més dels efectes que estableix el capítol II del títol III d’aquesta Llei, l’obertura de la liquidació produeix el venciment anticipat dels crèdits concursals ajornats i la conversió en diners d’aquells que consisteixin en altres prestacions (art. 146). L’article 146 bis, afegit per la Llei 9/2015, de 25 de maig, estableix determinades especialitats en cas de transmissió d’unitats productives.

7.3. EfECTES gEnErALS

Durant la fase de liquidació es continuen aplicant les normes que conté el títol III d’aquesta Llei en tot el que no s’oposi a les específiques d’aquest capítol (art. 147).


33‒38 www.cef.es


8. QUALIfICACIÓ

Segons l’article 163, el concurs es qualifica de fortuït o de culpable. La qualificació no vincula els jutges i tribunals de l’ordre jurisdiccional penal que, si s’escau, entenguin d’actuacions del deutor que puguin ser constitutives de delicte.

La llei formula el criteri general de qualificació del concurs com a culpable i a continuació enuncia una sèrie de supòsits, que, en tot cas, determinen aquesta qualificació, per la seva intrínseca naturalesa, i una altra de supòsits que, excepte prova en contrari, presumeixen dol o culpa greu, per incomplir deter-minades obligacions legals relatives al concurs.

Per tant, segons l’article 164 de la llei, el concurs es qualifica de culpable quan en la generació o l’agreujament de l’estat d’insolvència hi hagi hagut dol o culpa greu del deutor o dels seus represen-tants legals, si en té, i en cas de persona jurídica, dels seus administradors o liquidadors, de fet i de dret, apoderats generals, dels qui hagin tingut qualsevol d’aquestes condicions dins dels dos anys anteriors a la data de declaració del concurs, així com dels seus socis d’acord amb el que disposa l’article 165.2.

En tot cas, el concurs es qualifica com a culpable quan hi concorri qualsevol dels casos següents:

A) Quan el deutor legalment obligat a portar la comptabilitat incompleixi substancialment aquesta obligació, porti doble comptabilitat o hagi comès alguna irregularitat rellevant per a la comprensió de la seva situació patrimonial o financera en la que porti.

B) Quan el deutor hagi comès inexactitud greu a qualsevol dels documents que acompanyin la sol·licitud de declaració de concurs o presentats durant la tramitació del procediment, o hagi acompanyat o presentat documents falsos.

C) Quan l’obertura de la liquidació hagi estat acordada d’ofici per incompliment del conveni a causa de causa imputable al concursat.

D) Quan el deutor s’hagi alçat amb la totalitat o una part dels seus béns en perjudici dels cre-ditors o hagi realitzat qualsevol acte que retardi, dificulti o impedeixi l’eficàcia d’un em-bargament en qualsevol classe d’execució iniciada o de previsible iniciació.

E) Quan durant els dos anys anteriors a la data de la declaració de concurs hagin sortit frau-dulentament del patrimoni del deutor béns o drets.

F) Quan abans de la data de la declaració de concurs el deutor hagi efectuat qualsevol acte jurídic dirigit a simular una situació patrimonial fictícia.

Segons lárticle 165 de la llei, el concurs es presumeix culpable, llevat que hi hagi una prova en con-tra, quan el deutor o, si s’escau, els seus representants legals, administradors o liquidadors:

a) Hagin incomplert el deure de sol·licitar la declaració del concurs.

b) Hagin incomplert el deure de col·laboració amb el jutge del concurs i l’administració con-cursal, no els hagin facilitat la informació necessària o convenient per a l’interès del concurs o no hagin assistit, ells mateixos o per mitjà d’un apoderat, a la junta de creditors, sempre que la seva participació hagi estat determinant per a l’adopció del conveni.

c) Si el deutor està obligat legalment a l’administració de comptabilitat i no ha formulat els comptes anuals, no els ha sotmès a auditoria, i ho hauria d’haver fet, o, una vegada apro-vats, no els ha dipositat al Registre Mercantil o al registre corresponent, en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.


www.cef.es 33‒39

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

El concurs es presumeix culpable, llevat que hi hagi una prova en contra, quan els socis o adminis-tradors s’hagin negat sense una causa raonable a la capitalització de crèdits o una emissió de valors o instruments convertibles, i això hagi frustrat la consecució d’un acord de refinançament dels que es pre-veuen a l’article 71 bis.1 o a la disposició addicional quarta, o d’un acord extrajudicial de pagaments. A aquests efectes, es presumeix que la capitalització obeeix a una causa raonable quan així es declari mit-jançant un informe emès, amb anterioritat a la negativa del deutor, per un expert independent nomenat de conformitat amb el que disposa l’article 71 bis.4. Si hi ha més d’un informe, la majoria dels informes emesos han de coincidir en aquesta apreciació.

En tot cas, perquè la negativa a la seva aprovació determini la culpabilitat del concurs, l’acord pro-posat ha de reconèixer a favor dels socis del deutor un dret d’adquisició preferent sobre les accions, les participacions, els valors o els instruments convertibles subscrits pels creditors, a conseqüència de la ca-pitalització o l’emissió proposada, en cas d’alienació ulterior d’aquests. No obstant això, l’acord propo-sat pot excloure el dret d’adquisició preferent en les transmissions efectuades pel creditor a una societat del seu mateix grup o a qualsevol entitat, que tingui per objecte la tinença i l’administració de partici-pacions en el capital d’altres entitats per tal que sigui del seu grup o que estigui participada pel creditor.

Es consideren còmplices les persones que, amb dol o culpa greu, hagin cooperat amb el deutor o amb els seus representants legals, si en té, i, en cas de persona jurídica, amb els seus administradors o li-quidadors, tant de dret com de fet, o amb els seus apoderats generals, en la realització de qualsevol acte que hagi fonamentat la qualificació del concurs com a culpable (art. 166).

La formació de la secció sisena s’ha d’ordenar en la mateixa resolució judicial per la qual s’aprovi el conveni, el pla de liquidació o s’ordeni la liquidació d’acord amb les normes legals supletòries.

Per excepció al que estableix l’apartat anterior, no és procedent la formació de la secció de quali-ficació del concurs quan tingui lloc l’aprovació judicial d’un conveni en què s’estableixi, per a tots els creditors o per als d’una o diverses classes, entenent igualment com a tals les establertes a l’article 94.2, un quitament inferior a un terç de l’import dels seus crèdits o una espera inferior a tres anys, llevat que resulti incomplert.

La secció s’encapçala amb un testimoni de la resolució judicial i s’hi han d’incorporar testimonis de la sol·licitud de declaració de concurs, la documentació aportada pel deutor, la interlocutòria de de-claració de concurs i l’informe de l’administració.

En cas de reobertura de la secció de qualificació per incompliment del conveni, cal procedir de la ma-nera següent, als efectes de determinar les causes de l’incompliment i les responsabilitats que pertoquin:

• Si s’ha dictat una interlocutòria d’arxivament o una sentència de qualificació, en la mateixa resolució judicial que acordi l’obertura de la liquidació per raó de l’incompliment del con-veni s’ha d’ordenar la reobertura de la secció, i s’hi han d’incorporar les actuacions anteri-ors i la mateixa resolució.

• Altrament, la resolució judicial ha d’ordenar la formació d’una peça separada dins de la sec-ció de qualificació que estigui oberta, per a la seva tramitació de manera autònoma i d’acord amb les normes establertes en aquest capítol que li siguin aplicables (art. 167)

Qualsevol creditor o persona que acrediti interès legítim pot comparèixer a la secció i ser-ne part, al·legant per escrit el que consideri rellevant per a la qualificació del concurs com a culpable (art. 168).

L’administració concursal ha de presentar al jutge un informe raonat i documentat sobre els fets re-llevants per a la qualificació del concurs, amb proposta de resolució.


33‒40 www.cef.es


Una vegada adjuntat l’informe de l’administració concursal, el secretari judicial ha de traslladar el contingut de la secció sisena al ministeri fiscal perquè n’emeti dictamen en el termini de deu dies. El jutge, ateses les circumstàncies, pot acordar la pròrroga de l’esmentat termini per un màxim de deu dies més. Si el ministeri fiscal no emet dictamen en aquest termini, ha de seguir el seu curs el procés i s’entén que no s’oposa a la proposta de qualificació (art. 169).

Si l’informe de l’administració concursal i el dictamen que, si s’escau, hagi emès el ministeri fiscal, coincideixen a qualificar el concurs com a fortuït, el jutge, sense cap altre tràmit, ha d’ordenar l’arxiva-ment de les actuacions mitjançant interlocutòria, contra la qual no es pot interposar cap recurs. Altrament, el jutge ha de donar audiència al deutor pel termini de deu dies i ordenar citar totes les persones que, se-gons es desprengui de les actuacions, puguin estar afectades per la qualificació del concurs o declarades còmplices, a fi que, en el termini de cinc dies, compareguin a la secció si no ho han fet abans (art. 170).

Si el deutor o algun dels compareguts hi formula oposició, s’ha de substanciar pels tràmits de l’in-cident concursal. Si són diverses les oposicions, s’han de substanciar juntes en el mateix incident. Si no s’ha formulat oposició, el jutge ha de dictar sentència en el termini de cinc dies (art. 171).

La sentència ha de declarar el concurs com a fortuït o com a culpable. Si el qualifica com a culpa-ble, s’ha de fer constar la causa o les causes en les quals es fonamenti la qualificació.

La sentència que qualifiqui el concurs de culpable ha de contenir, a més, els pronunciaments següents:

• La determinació de les persones afectades per la qualificació, així com, si s’escau, la de les declarades còmplices. En cas de persona jurídica, es poden considerar persones afectades per la qualificació els administradors o liquidadors, de fet o de dret, apoderats generals, i els qui hagin tingut qualsevol d’aquestes condicions dins dels dos anys anteriors a la data de la declaració de concurs, així com els socis que s’hagin negat sense una causa raonable a la capitalització de crèdits o una emissió de valors o instruments convertibles en els termes que preveu l’article 165.2, en funció del seu grau de contribució a la formació de la majoria necessària per rebutjar l’acord. Si alguna de les persones afectades ho és com a administra-dor o liquidador de fet, la sentència ha de motivar l’atribució d’aquesta condició.

La presumpció continguda a l’article 165.2 no és aplicable als administradors que hagin re-comanat la recapitalització basada en una causa raonable, encara que els socis la rebutgin posteriorment.

• La inhabilitació de les persones afectades per la qualificació per administrar els béns aliens durant un període de dos a quinze anys, així com per representar qualsevol persona durant el mateix període, atenent, en tot cas, la gravetat dels fets i l’entitat del perjudici, així com la declaració culpable en altres concursos.

En cas de conveni, si així ho ha sol·licitat l’administració concursal, excepcionalment la sentència de qualificació pot autoritzar l’inhabilitat a continuar al capdavant de l’empresa o com a administrador de la societat concursada.

En cas que una mateixa persona sigui inhabilitada en dos o més concursos, el període d’in-habilitació ha de ser la suma de cada un d’ells.

• La pèrdua de qualsevol dret que les persones afectades per la qualificació o declarades còm-plices tinguin com a creditors concursals o de la massa i la condemna a tornar els béns o els drets que hagin obtingut indegudament del patrimoni del deutor o hagin rebut de la massa activa, així com a indemnitzar els danys i perjudicis causats.

La sentència que qualifiqui el concurs de culpable ha de condemnar, a més, els còmplices que no tinguin la condició de creditors a la indemnització dels danys i perjudicis causats. (art. 172).


www.cef.es 33‒41

Annex 1

OCTUBRE 2018

Oposicions

Quan la secció de qualificació hagi estat formada o reoberta com a conseqüència de l’obertura de la fase de liquidació, el jutge pot condemnar tots o alguns dels administradors, liquidadors, de dret o de fet, o apoderats generals, de la persona jurídica concursada, així com els socis que s’hagin negat sense causa raonable a la capitalització de crèdits o una emissió de valors o instruments convertibles en els termes que preveu el número 4t de l’article 165, que hagin estat declarats persones afectades per la qualificació a la cobertura, total o parcial, del dèficit, en la mesura que la conducta que ha determinat la qualificació culpable hagi generat o agreujat la insolvència.

Totes les quantitats que s’obtinguin en execució de la sentència de qualificació s’han d’integrar en la massa activa del concurs (art. 172 bis).

9. CAUSES DE CONCLUSIÓ DEL CONCURS

Segons l’article 176 és procedent la conclusió del concurs i l’arxivament de les actuacions en els següents casos:

A) Una vegada sigui ferma la interlocutòria de l’Audiència Provincial que revoqui en apel·lació la interlocutòria de declaració de concurs.

B) Una vegada ferma la interlocutòria que declari el compliment del conveni i, si s’escau, ca-ducades o rebutjades per sentència ferma les accions de declaració d’incompliment, o que declari finalitzada la fase de liquidació.

C) En qualsevol estat del procediment, quan es comprovi la insuficiència de la massa activa per satisfer els crèdits contra la massa.

D) En qualsevol estat del procediment, quan es comprovi el pagament o la consignació de la totalitat dels crèdits reconeguts o l’íntegra satisfacció dels creditors per qualsevol altre mitjà o que ja no existeix la situació d’insolvència.

E) Una vegada acabada la fase comuna del concurs, quan quedi ferma la resolució que accepti el desistiment o la renúncia de la totalitat dels creditors reconeguts.

En els dos últims casos de l’apartat anterior, la conclusió s’ha d’acordar per interlocutòria i amb l’informe previ de l’administració concursal, que s’ha de posar de manifest per quinze dies a totes les parts personades.

Si en el termini d’audiència concedit a les parts es formula oposició a la conclusió del concurs, se li ha de donar la tramitació de l’incident concursal.



Documents

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 33economia.gencat.cat/.../arxius/annex-1/annex1-tema-33.pdf · 2019. 3. 3. · T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 33 1. El concurs: pressupòsits 2. L'acte