Gisela RuizBibliotecària i directora dela Biblioteca Can Butjosade Parets.

El 2015 és l’Any de lesBiblioteques que commemorael centenari de la xarxa debiblioteques populars de laMancomunitat de Catalunya.

Catalunya disposa d’undels sistemes bibliotecarismés consolidats d’Europa ques’estructura entorn de laBiblioteca de Catalunya, labiblioteca nacional i patrimo-nial del país, el Sistema deLectura Pública format per lesbiblioteques públiques delterritori, i les bibliotequesd’ensenyament i recerca.Però, d’on ve aquest sistema?

Llengua, educació i culturaEnric Prat de la Riba imagi-

nava un país que pivotavaentorn a tres eixos principals:la llengua catalana, l’educaciói la cultura. El 6 d’abril de1914, en el seu discurs d’in-vestidura, va desplegar unprojecte progressista on elpaper de les biblioteques eraclau per a la reconstrucció deCatalunya: “Que no hi hagi niun sol Ajuntament de Cata-lunya que deixi de tenir, a partdels serveis de policia, la sevaescola, la seva biblioteca, elseu telèfon i la seva carrete-ra”. El traspàs de competèn-cies estatals cap a les provín-cies no incloïa l’educació, demanera que l’única via perpromoure el catalanisme eraa través de la cultura i, princi-palment, de les biblioteques.

A l’època, la situació enmatèria de biblioteques eraprecària. Hi havia bibliote-ques petites i privades d’ate-neus o d’altres institucions onnomés hi podien accedir elssocis, biblioteques públiques

molt antiquades donades perpatricis i biblioteques provin-cials amb fons procedents deles desamortitzacions quevan tenir lloc al llarg delssegles XVIII i XIX. En lamajoria de casos no hi haviapréstec de documents, lesinstal·lacions eren poc ade-quades per a la lectura i elshoraris eren molt restrictius.

La incipient bibliotecacatalana

L’any 1907 es creà l’Insti-tut d’Estudis Catalans i s’iniciàun debat en els cercles polí-tics i culturals del país sobre lanecessitat d’una “bibliotecacatalana” amb una col·lecciómoderna d’obres catalanes,d’accés als ciutadans.

Eugeni d’Ors va ser l’encar-

regat d’idear un projecte debiblioteques populars d’abastnacional, aprovat el maig de1915. Inicialment s’enfronta-ven dues visions oposades:d’una banda, d’Ors defensavala creació de bibliotequesd’estudi per dotar a Catalunyad’alta cultura; mentre que del’altra, Lluís de Zulueta erapartidari de la creació debiblioteques populars dirigidesa les classes treballadores.Finalment es van incloure lesdues propostes i es va estruc-turar un sistema amb laBiblioteca de Catalunya com abiblioteca central per a lapoblació erudita i unes biblio-teques populars pensades pera la població mitjana que tre-ballarien en xarxa.

L’Escola de Bibliotecàries

nº

16octubre’15

Celebrem el centenari de la creació de la xarxa catalana de biblioteques públiques

Les Biblioteques populars

Suplement cultural del Diari de l’Ametllaamindola@live.com

Educació

Llaminaduresde l’ànima

Cal retor-nar eltemps alsinfants

CiènciaLa teoria de larelativitat d’Einstein

Ametllatansal món

ProyectoUtopía, aColòmbia

Sumari

tindria un paper clau en laformació de professionalsamb coneixements humanís-tics, de cultura superior, tèc-nics i espirituals, per garantirel bon funcionament de lesbiblioteques.

Partint del model anglosa-xó de les free public libraries,es van idear bibliotequesamb edifici propi, espais dife-renciats segons el públic i l’úsdels documents, i d’accéslliure. Tot sota la mirada nou-centista d’ordre, disciplina,objectivitat i sentit pràctic.

La sòlida xarxa de bibliote-ques

Amb la dimissió d’Eugenid’Ors, Jordi Rubió i Balaguerdesenvolupà i enriquirí el sis-tema amb la creació d’una

Estudiants de les dues primeres promocions de l’Escola Superior de Bibliotecàries, any 1916 /Imatge: internet

Central Tècnica, d’uncatàleg col·lectiu, i ambla publicació d’anuaris,memòries i estadístiquesde cada biblioteca.

Els polítics noucentis-tes volien construir unanova Catalunya modernaamb un poble educat,coneixedor de la seva his-tòria, de la seva tradició ide la seva llengua. Amb lacultura com a única via deprogrés, les bibliotequeses van erigir com a enten-dard i van esdevenir unsímbol fonamental delcatalanisme per a la cons-trucció de la nova identi-tat nacional.

Ni els intents de des-membrament de la xarxadurant les dictadures dePrimo de Rivera i deFranco, ni la Guerra Civil,van poder destruir unsistema sòlidament dis-senyat i executat que esva mantenir gràcies a laprofessionalitat i el com-promís de les bibliotecà-ries que, amb vocacióautèntica per la cultura,es van implicar en laconstrucció d’un paísmés culte i més lliure.

Clara Prat

També anomenada Theano deCrotona, va ser una matemàtica ifilòsofa grega, membre de l’escolapitagòrica i esposa de Pitàgores. Esdiu que va ser la més cèlebre de lesdones filòsofes.

Se la considera com la primerafilòsofa occidental, la primera enadministrar una escola filosòfica,doncs quan va morir Pitàgores, vadirigir ella l’escola, i és la primeradona matemàtica occidental.

Va tenir cinc fills: Damo, Telau-ges, Mnesarc, Mia i Arignota quevaren ajudar-la al capdavant de l’es-cola quan el pare va morir.

Va néixer a Crotona al segle VIaC. No està clar qui va ser el seupare: hi ha fonts que diuen que erafilla de Brontí, filòsof, metge i físicpitagòric; altres, que el seu pare vaser Pitonax de Creta; i altres Milò,patrici ric, mecenes de Pitàgores.

Va escriure diferents tractats,sobre matemàtiques, física i medici-na. Se li atribueix el “Teorema de laraó àuria”, la “Teoria dels números”,la “Cosmologia”, la “Construcció de

l’Univers”, també una biografiasobre el seu marit, la “Vida de Pità-gores”, un tractat sobre els poliedresregulars i un altre escrit anomenat“Sobre la Pietat”, on fa unes refle-xions sobre el número i l’analogiaentre els objectes i els números.

Per als pitagòrics, el númerotenia una gran força explicativa delcosmos i dels seus misteris. Deienque tot emanava del número, totpodia explicar-se segons el poderordenador del número: les escalesmusicals, el moviment dels cossoscelestes, les formes de la natura...

L’escola Pitagòrica era una barre-ja d’elements místics, religiosos,polítics i científics. Els pitagòrics vandescobrir el número PI, l’arrel qua-drada, l’escala musical i el teoremade Pitàgores, entre d’altres.

Es conserven fragments de lescartes que va escriure Theano, el con-tingut de les quals és de tema domès-tic: com criar i educar els fills, comtractar els criats i sobre com tenir unaconducta virtuosa cap al marit.

Desgraciadament, Theano tampocapareix, commoltesdones, en lesEnci-clopèdies científiquesde l’antiguitat.

Amíndola, octubre de 2015II

TheanoDones pioneres

Era l’esposa de Pitàgores, i se li atribueixendiversos teoremes i escrits matemàtics i filosòfics

Estela funerària de Theano de Crotona, al museu d’Atenes / Foto: Internet

Maria Clara Prat i Roig

Entrà al vagó empesa per la munió de gentque s’esperava a l’andana. Va anar a parar al’altra banda i va caure damunt d’un homeque estava llegint un llibre. Després de discul-par-se es va redreçar com va poder i quan ellva apartar el llibre, els seus ulls es trobarenun instant en una mirada profunda.

De cop va sentir un pessigolleig que li varecórrer tot el cos, unes papallones que licomençaren per la panxa i pujaren fins alspits acariciant-los per després baixar cap al’entrecuix despertant-li el desig. Atabalada,es va posar vermella, molt vermella, i va pen-sar que tothom l’estava observant. Dissimula-dament, de reüll, va mirar a un costat i a l’al-tre, alleugida va veure que la gent estavaabsorta en les seves coses, uns dormien,altres llegien, els que anaven acompanyatsparlaven i algú estava perdut en els seus pen-saments. No s’atrevia a mirar a l’home delseu davant, però un moviment brusc la va fercaure altra vegada al seu damunt, aquestavegada els ulls es trobaren més a prop, i l’es-tona de la mirada va ser més llarga i mésintensa, fins i tot va sentir la seva olor, que liva entrar pels narius i la va envair per totarreu. Les pessigolles s’accentuaren i va

començar a tenir molta calor. Cada vegadatenia més desig d’aquell home que ni tansols coneixia, i si no fos perquè era unadona prudent se li hagués tirat al damuntapassionadament. Mirà de guardar lesbones formes i volgué distreure el seu pen-sament en una altra cosa, però el comboisemblava estar disposat a jugar amb ellaperquè una altra sotragada la va fer caure,aquesta vegada del tot damunt d’ell. Lescares es trobaren de nou i els seus llavis esvan fregar suament, ràpidament es va aixe-car com va poder mentre percebia la sevamirada al damunt. Sentirà el mateix quejo?, es preguntà. S’atreví a tornar-lo a mirari els seus ulls brillaven amb una lluïssorespecial. Va tenir la certesa de que sí, vaobrir la boca per iniciar una conversa ambell quan de cop es va sentir empesa altravegada però cap a l’altre costat. Enutjada elbuscava entre mig dels caps, però ell estavaassegut i li era impossible visualitzar-lo.Pensà en obrir-se pas entre la gent però erauna tasca impossible, de cop es va obrir laporta i fou arrossegada per la gentada cap afora, va ser inútil tornar a entrar. Astorada,va veure com la porta es tancava davantd’ella i el metro marxava, i amb ell un muntd’incògnites…

IncògnitesGarbuix de lletres

Persones al metro/ Imatge: www.ilustracionesgratis.com

Amíndola, octubre de 2015 III

Ametllatans al món

Carles Giol i DraperEns explica la seva feina al Proyecto Utopía, un centre universitari al cor de Colòmbia

Núria Farràs i Giol

Des de ben petit vaestiuejar a l’Ametlla acasa dels seus oncles. Jade gran, juntament ambels seus germans, vaseguir formant part de lavida del poble, primer desdel Pla de Llerona i, méstard, des de Can Draper.En Carles està vinculat ales Tertúlies Literàries ials Concerts a Can Draper.Després de tota una vidadedicada a l’ensenyamenttècnic, electrònica i tele-comunicacions, als 70anys ha decidit col·laboraramb el Proyecto Utopía, ala localitat de El Yopal, aColòmbia.

Què és el Proyecto Utopía?És una iniciativa educativa

singular per a nois i noies de18 a 25 anys escollits en elsambients rurals colombiansmés desafavorits, afectats,en més o menys mesura, perla violència d’aquest país.

Aquests fills de camperols,amb la voluntat de seguir latradició familiar, ingressen a lafacultat d’Agronomia de LaSalle on, en un ambient total-ment rural però organitzatcom a campus universitari,conviuen i es capaciten durant12 quatrimestres (4 anys) pera ésser “ciutadans rurals” delseu entorn habitual, actuantcom a Enginyers Agrícoles.

Com va sorgir l’oportu-nitat de treballar a Colòm-bia?

Com a membre de la Càte-dra Unesco de la UniversitatRamon Llull per part de LaSalle, vaig conèixer a fons Uto-pía. Varen divulgar el seu pro-jecte i acció, fins que un dia esva escaure la visita del seuRector i promotor, CarlosGómez Restrepo. En Carlos emva dir “et necessitem, tu ets lapersona indicada. Sabem queconeixes aquest projecte i etconvidem a que, si vols, vin-guis a fer una col·laboració”. Joem vaig quedar molt parat,m’ho vaig pensar, per lesmeves obligacions familiars ilaborals, i vaig dir que sí.

Quin és el teu dia a diaal campus?

La meva dedicació és de 24

hores, és a dir, de total dispo-nibilitat. Això es concreta enels àmbits de la docència i l’e-ducació, d’acompanyamentals interns, de recolzament,motivació i guia de professorsi en la resolució de tot el queconvingui. No tinc responsa-bilitats econòmiques, admi-nistratives ni autentificadorescivils. És a dir, la responsabili-tat és de la Universitat de LaSalle i jo en sóc un delsagents materials.

Per fer-vos-en una ideamés concreta, a les 5 enssona el despertador a tots i,a quarts de sis, ja estem alfront de les tasques agrícolesmatinals tres dies a la setma-na. Els altres tres, a les clas-ses respectives.

Jo imparteixo matemàti-ques, maquinària agrícola,tractorització, humanitats iregento diverses tutories.Les tardes estan semprededicades a les funcionsdocents i la jornada s’allarga,havent sopat, fins que con-vingui, és a dir, acomodant-nos al nivell de treball que elsestudiants ne-cessitin: parlaramb ells, fer-los classes derepàs, o assistir-los en qual-sevol problema.

Els tres àpats els comple-mento amb un extra de paamb tomàquet i llonganissa i,si cal, alguna cerveseta light(al campus no es permet l’al-cohol). I una migdiada gene-rosa, com és costum enterres equatorials.

Tu no coneixies Colòm-bia anteriorment. Què t’hasorprès d’aquesta expe-riència?

Efectivament, jo no conei-xia Colòmbia, però sí Perú,per dos estius que vaig feruna col·laboració amb estu-diants d’Enginyeria a Cuzco ia Urubamba. En tenia refe-rències per amistats.

El que m’ha sorprès d’a-quest projecte, i molt positi-vament, és la gran complici-tat que un professor pot teniramb els estudiants: res aveure amb el tracte que elsnostres estudiants universita-ris tenen amb els seus pro-fessors.

Els alumnes, encara quesón batxillers, tenen un nivellacadèmic deficient. El cam-pus, que és internat, és un

oasi de pau, treball i convi-vència realment corprenent.

El país em sona a colonit-zació desordenada. Podria sermolt crític, però ho deixo perun altre dia. Conec les capi-tals, Bogotá, Tunja, Sogamo-zo, Villavicencio, i els contras-to amb els àmbits rurals queenvolten La Salle Utopía. Totsporten la mateixa impressióde “su merced”, que elsestratifica piramidalment i elsconfereix una dualitat servi-dor-amo a les antípodes delnostre caràcter dialogant ipactista. Amb tot, és un paísde bona gent i pròsper, siaconsegueixen desempalle-gar-se de la xarxa guerrillerai paramilitar que no acaba dedesaparèixer. Quan ho acon-segueixin, tindrem una Co-lòmbia emergent, amb unaascensió molt sorprenent i enaixò, com diuen ells, “le esta-mos poniendo el alma”.

Explica’ns alguna anèc-dota que hagis viscutaquest any.

Superant l’ensurt de que-dar-me sense documentacióal tercer dia d’arribar a Bogo-tá per una trapelleria d’untaxista, podria explicar mol-tes anècdotes d’una humani-tat tendra i generosa. Com lad’una estudiant a la que vaigajudar a recuperar l’oïda des-prés d’un procés mèdic total-ment descontrolat. El dia “delPadre”, a l’hora de dinar, la

Shirley em va preguntar “¿lepuedo hacer un relagito?” iem va presentar una paellavalenciana de marisc exquisi-da, feta per ella mateixa ambel permís de les cuineres, iamb la recepta, mig d’inter-net mig de les converses ambla seva mare adoptiva. Elsomriure de la Shirley erad’una finura mai viscuda enels meus anys com a educa-dor. Només em va dir “es queusted es mi padre aquí”.

Com se’t presenta l’anyque ve?

Ja he passat l’equador dela meva col·laboració enaquest projecte: vaig venirper dos anys i ja n’ha passatun. Diria que va de baixada,ja estic afincat, i això és ungran què. Menstrestat, inten-taré consolidar el projecte,tenint molt clar que és delscolombians, i això ens dónala perspectiva del que hem defer: cooperar, no suplir niliderar. Aquí hi manca gentpreparada, aquest és el seupunt flac principal. La nostraactuació ha de ser decol·laboració total, però limi-tada en el temps. Altra cosaseria fer el projecte inviable icondemnar-lo al fracàs.

Si algú ha de venir aColòmbia, des de la perspec-tiva de trobar quelcom que elcomplagui profundament, hade ser en base a incardinar-se en un projecte de solidari-

tat. Ja he dit que un delsaspectes més coixos, difícils iurgents del Projecte Utopía éstrobar persones capacitadesque hi vinguin a col·laborar.Això és molt urgent. És unainiciativa modèlica, i si algúve, encara que sigui per dosmesos, tindrà una experièn-cia que el marcarà en positiu.

Què trobes a faltar deCatalunya?

Sens dubte, la família, elsamics i els companys defeina. També participar delprocés excepcional que elnostre país està duent aterme. Això m’afecta bastantprofundament.

Els de casa, els amics, elscompanys, no els supleixningú. Ni la bonesa palpabledels estudiants d’Utopia. Aquím’arriba el “som-hi!” de totsels meus, i d’aquells a qui nitan sols conec, però quesento a prop.

La vida a Colòmbia m’haevidenciat de manera moltmés forta que, com a país,hem d’aportar molt en unmodel nou de relacions civils.Ens cal ser lliures per a ser elque som, i distanciar-nos demodels d’organització ciuta-dana que mai compartiremperquè atempten directamentcontra la dignitat de les per-sones i els pobles. La nostraactual redefinició col·lectivallinda amb la redefinició histò-rica d’una nova humanitat.

En Carles Giol fent un examen als seus alumnes / Foto:N. Farràs

Amíndola, octubre de 2015IV

Jordina Francès de Mas

Fa 110 anys, un jove doc-torat en física que treballavaa l’oficina suïssa de patentsde Berna va publicar unseguit d’articles científicsrevolucionaris. Amb 26 anys,Albert Einstein havia desco-bert la Teoria espacial de larelativitat.

Idees innovadoresEn aquests articles, Eins-

tein introduïa idees noves icontrovertides, com ara queel temps no és universal, ique van donar lloc a altresidees i concepcions avui endia comunament accepta-des, com ara que res es potmoure a més velocitat que lade la llum (c = 299.792.458m/s), o la famosa equació E= mc2, que explica comestan relacionades la massa(m) i l’energia (E).

Sistema de referènciaUn concepte físic cabdal

és l’anomenat “sistema dereferència”. Per fer-te’n unaidea, imagina’t que ets dins

d’un tren aturat en una esta-ció, i a l’altra banda de lafinestra hi ha un altre trentambé aturat. Segur quealguna vegada has cregutque el teu arrencava quan enrealitat era l’altre, oi? I no ten’adones fins que mires el“sistema de referència” que,en aquest cas, seria l’esta-ció, perquè és fixa, i per aixòte’n pots “fiar”. Però, si fóssiudos trens enmig del no-res,

sense cap punt de referèn-cia, no tindries manera desaber si és el teu el que esmou, l’altre, o tots dos peròa velocitats diferents. A més,potser alguns ja us haureupreguntat que, si la Terra esmou, podem considerar quel’estació està quieta? Quinembolic!

És per aquest motiu queels sistemes de referència sóntan importants, perquè tot en

depèn, tot és relatiu. Bé, notot, i precisament això és elque va postular Einstein: leslleis de la física han de ser lesmateixes per a tots els obser-vadors en moviment lliure.Dos observadors en repòs unrespecte de l’altre obtindrienles mateixes mesures, peròles mesures de dos observa-dors en moviment relatiupodrien no coincidir. D’aquí elnom de relativitat.

Dilatació del tempsI això què vol dir? Un dels

exemples més il·lustratius ixocants per entendre aquestconcepte de relativitat és laparadoxa dels bessons, laqual potser us sonarà si souamants de la ciència ficció ovàreu anar al cinema a veureInterstellar l’any passat. Siun bessó es queda al planetaTerra i l’altre viatja per l’es-pai a una velocitat propera ala de la llum, el temps passa-rà més lent pel viatger i,quan torni a casa, trobaràque el seu germà és més vellque ell. Costa de creure, oi?Aquest efecte s’anomena

dilatació del temps.Tot i que per notar dife-

rències significatives esnecessiten altes velocitats iinstruments de mesura ambmolta precisió, aquesta teo-ria ha estat confirmadaexperimentalment, per ex-emple, posant dos rellotgesatòmics idèntics en dosavions que volaven al voltantdel món en sentits oposats(experiment de Hafele–Kea-

ting). Quan es van trobar, elque havia volat cap a l’est,és a dir, en la direcció derotació de la Terra, indicavaun temps més curt que elque havia volat cap a l’oest.Sabríeu dir per què?

Tant si en sabeu la res-posta com si no, si us inte-ressa saber-ne més i desco-brir altres teories físiquesfascinants, us recomano elllibre divulgatiu L’univers en

una closca de nou, de Ste-phen Hawking, que presentaalgunes de les teories con-temporànies de maneraamena, clara i entenedoraper a tots els públics.

Amb lament obertaPotser el més interessant

de la física és que és unaciència oberta. Cap físic creuo hauria de creure tenir laveritat absoluta, sinó que lesteories s’accepten provisio-nalment com a certes finsque no es demostri el contra-ri. Abans de la irrupció de lesidees d’Einstein, els físics del’època creien que ja estavatot dat i beneït i que serienperfectament capaços dedescriure completament l’u-nivers amb la física newtonia-na o mecànica clàssica. Nos’imaginaven pas el munt dedescobriments que quedaveni encara ens queden per fer.Les teories espacial i generalde la relativitat vindrienseguides per la mecànicaquàntica, els forats negres, lateoria de cordes, els univer-sos membrana i molt més!

Fa més de 100 anys que Albert Einstein va reflexionar sobre el temps, l’espai i la relació entre els dos conceptes

Albert Einstein/ Imatge: Internet

Ciència

La teoria de la relativitat

Einstein va descobrirque res es pot

moure a més veloci-tat que la de la llum

En ciència no hi haveritats absolutes:les teories evolucio-nen constantment

Pere Echevarria FarellMestre d’educació infantil

Els temps canvien i els canviscorren, tot passa de pressa, vivimcom si el temps no fos nostre. Totscorren, tots correm i el temps, ambprou feines deixa temps. L’educaciótambé canvia però, i l’escola? L’es-cola canvia?

L’escola vol guanyar temps, l’es-cola s’accelera, l’escola vol avançarels aprenentatges, l’escola creu quequan abans s’ensenyin les cosesmillor s’aprendran (malgrat que lamajoria d’estudis de neurociència ipsicologia actuals coincideixin adesmentir aquest mite). L’escola,com la societat, cada cop es tornamés impacient, l’es-cola no sap esperar,es queixa que elsnens no escoltenperò…, l’escola escol-ta els nens?

En aquest contextde canvi permanent id’incerteses l’educacióvol donar respostes i,en aquest intent des-esperat, no es deixalloc per a les pregun-tes. Crec que si l’esco-la vol educar ha d’edu-car-se, i per educar-seha d’acollir les pregun-tes, no per respondre-les, sinó simplementpermetre-les, possibi-litar-les…

L’educació hauriade ser una preguntasempre oberta, per-què en el fons, no sónles respostes quese’ns donen el queens educa, sinó lespreguntes que ensfem. Però l’escolaopta per la immedia-tesa simplificadora deles respostes i passaper davant de la complexitat i deltemps que demanen les preguntes;tot plegat per estalviar temps. Comdiu Michael Ende en la seva novel·laMomo: “El temps que s’estalvia éstemps que es perd”.

L’escola ha de donar temps, peròno el temps programat i fragmentatdels adults, sinó el temps màgic ietern dels infants. Els infants tenenuns temps diferents als nostres i,fins i tot, una cultura pròpia: són uncol·lectiu amb uns trets identitarispropis i comuns. “Parlar de culturad’infància” ens diu Alfredo Hoyuelos“suposa reconèixer que els nens iles nenes tenen la seva forma ètica,

estètica i poètica de veure el món,de construir les seves hipòtesis,teories i metàfores que donen sentita la seva vida i a la seva existència”.

Aquesta cultura d’infància ésexpressada pelsnens i nenes a tra-vés del joc, i d’a-questa manera esfa visible. Però aquè ens referimquan parlem deljoc? Els adultstendim a veure eljoc com una activitat poc seriosa,sense importància, com un entrete-niment per desconnectar, i relacio-nem joc amb oci. Això ens porta aveure l’aprenentatge (seriós) i el joc

(no seriós) com a coses contràriesque s’exclouen mútuament. El jocés allò que ens podem permetrenomés quan hem acabat la feina.

No obstant, ju-gar és, i hauria depoder ser, la prime-ra feina pels in-fants. Per ells jugarés una activitat se-riosa i rigorosa;mitjançant el jocconnecten ambl’entorn, amb els altres i amb ellsmateixos. Mentre els adults volemjugar per despreocupar-nos, elsinfants juguen amb allò que els pre-

ocupa. Els nens juguen per cons-truir significats però, perquè el jocpugui ser significatiu, ha de serguiat des de dins, des de les pròpiesnecessitats del nen. El joc lliure i

espontani és unanecessitat intrín-seca i universalde la infància ihauria de ser undret fonamental.

Els adults te-nim la responsa-bilitat i el compro-

mís ètic de possibilitar un espai i untemps on el joc hi tingui cabuda.L’adult ha d’aprendre a situar-se, nocom un inhibidor ni com un dinamit-zador, sinó com un possibilitador.

Cal confiar en les potencialitats queel joc desplega en els infants, per-què, segons apunta Rebeca Wild,“en el món interior del nen, crea una

alegria de viure,activa programesancestrals demilions d’anys des-tinats a la supervi-vència, al desenvo-lupament, inclús ales predisposicionsal judici moral sobre

allò que és correcte o no, adequat ono, perquè es mantinguin unes rela-cions socials pacífiques”.

Els adults hem de replantejar-

nos quina és la nostra imatge d’in-fància. “Cada un de nosaltres”, ensdiu Loris Malaguzzi, “té en el seuinterior una imatge d’infant que eldirigeix en la seva relació amb elnen. Aquesta teoria ens porta acomportar-nos de determinadesmaneres, ens orienta quan parlemamb el nen, quan escoltem el nen,quan observem el nen…”

Sovint tendim a mirar l’infantcom algú que necessita ser guiat idirigit perquè no disposa de leseines i els recursos per enfrontar-sea la vida i als aprenentages, comalgú que ha de ser ensenyat pelsaltres, com si es tractés d’un reci-pient buit que espera passivamentque l’omplin amb coses que vénen

des de fora. Hemd’aprendre a veureels infants no desd’allò que els manca,sinó des d’allò quetenen; no des delque no saben fer sinódes del que ja fan (sius doneu temps permirar els infants usadonareu que sabenfer moltes coses).

Cal una imatged’infant fort, potent,actiu, creatiu, autò-nom, amb personali-tat, amb inquietuds,amb desitjos, ambcapacitat per pren-dre decisions, ambcriteri, perquè, se-gons Catherine L’E-cuyer, “el nen éscuriós, descobridor,inventor i capaç dedubtar sense des-concertar-se, de for-mular hipòtesis icomprobar-ne la va-lidesa mitjançantl’observació”.

Rosseau deia:“Poseu al seu abast

les qüestions i deixeu que les resol-gui; que no sàpiga alguna cosa per-què li heu dit vosaltres, sinó perquèho ha comprès per ell mateix; queinventi la ciència i no que l’apren-gui”. A tot això, Rebeca Wild afegeixque “els infants mai es queden curtsen el seu desig de saber i quan laseva activitat està motivada des dedins mai eviten les dificultats. D’a-cord amb el seu propi temps iseguint el seu propi ritme s’obren atots els camps del saber”.

Els temps canvien i els canviscorren. L’escola vol canviar els nensperò, quan deixarà l’escola (i lasocietat) que els nens la canvïn?

Llaminadures de l’ànima

Amíndola, octubre de 2015 V

Retornem el temps als infantsL’escola lliure aboga perquè els infants aprenguin al seu ritme, segons els seus interessos

Aprenentatge instintiu de l’escola lliure /Imatge:Hortdelpi.org

No són les respos-tes que se’ns donenel que ens educa,sinó les preguntes

que ens fem

Els infants ju-guen amb allò queels preocupa, se-gons les pròpiesnecessitats

Amíndola, octubre de 2015VI

Josep Martí i PartagàsJoan Guarch i Calvet

En Josep va néixer el 19 d’abril del 1928. Araté, per tant, 87 anys. Està casat amb la PilarLluch, de qui vam parlar en aquesta mateixa sec-ció fa alguns números.

De casa seva en deien Cal Recader perquè elseu pare ja anava en camió a Barcelona a portarencàrrecs diversos de la gent de l’Ametlla cap aBarcelona i a l’inrevés.

De nen va estudiar a l’Ametlla i 3 anys a Man-lleu. A l’acabar els estudis, ja es va dedicar a l’em-presa paterna perquè li agradava molt el camió.

Com a transportista la seva feina principal erarecollir la llet de les cases de pagès de l’Ametlla,però també de La Garriga i de Llerona, i que elspagesos deixaven a la carretera i ells amb elcamió passaven a recollir.

Durant 5 o 6 anys també varen recollir llet aOlot i Figueres i la portaven a l’empresa Rania,

ubicada a Mollet.Com a recaders portaven els encàrrecs a la

central de La Pallaresa, al carrer Alí Bei 35. De l’A-metlla es baixaven a Barcelona moltes coses, peròen els temps difícils, carn, pa, etc.

Com que l’Ametlla era un poble d’estiueig, lagent que venia de Barcelona llogava habitacions acases del poble, però eren sense mobles i, alcomençar l’estiu, pujaven, amb el camió de laseva empresa, matalassos, llits, armaris, etc. permoblar els habitatges que llogaven.

Temps després varen fer de transportistes del’empresa Àfora i anaven cap a Torelló, Manlleu,Vic, Lleida, etc.

Es va jubilar als 65 anys però fins els 77 encaracontinuava ajudant si es presentava algunanecessitat.

L’altra gran passió del Josep és caminar fentbons recorreguts. Ha fet la Matagalls-Montserrat,de més de 80 Km, en 7 ocasions seguides, delsseus 65 a 71 anys, acabant-les totes 7.

Dels 71 als 78 anys la féu en dues ocasionsmés, però no la va acabar: un cop es va quedar aMatadepera i l’altre a Sant Llorenç Savall. Ensexplica l’anècdota que, en arribar al poble, sobreles 5 de la matinada, sempre parava en un bar amenjar i beure i fer un petit descans, però aquestany el bar estava tancat i això el va desanimar i vadecidir no continuar.

Als 79 anys la va tornar a fer i, aquest cop, lava acabar després de 23 hores de caminar.

Als seus 77 anys va fer el camí de Santiago,juntament amb un amic, des de Roncesvalles,amb un total de 780 quilòmetres i 27 dies cami-nant.

Ell diu que si es troba una mica cansat estàmoralment i físicament bé, en canvi si no fa res ité una mica de mandra, no es troba gens bé.

Ara, als seus 87 anys cada dia camina unesdues hores pels voltants de l’Ametlla, cap el Cogul,camí dels Tremolencs, Can Sous i cap a casa.

A primer cop d’ull

En Josep Martí al 1935, quan tenia 7 anys/Foto:Arxiu Municipal de l’Ametlla del Vallès

En Josep Martí el 2011 / Foto:AFA

En aquesta edició us recomanem:

-MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA, a Terrassa: Galetes Trias: història i present d’una marca consolidada fins el 8de novembre del 2015. A l’espai expositiu d’Empreses centenàries, podreu gaudir de maquinària original i de material audiovisual que explica la tra-jectòria de l’empresa de galetes de Santa Coloma de Farners.-INSTITUT BOTÀNIC DE BARCELONA: Exposició Salvadoriana fins l’abril del 2016. El gabinet de curiositats de la família Salvador va ser un espaiprivat i privilegiat on es reuniren, per la seva raresa, tota mena d’objectes d’origen natural que servien per estudiar el nostre entorn.-MUSEU DEL CÀNTIR D’ARGENTONA: Càntirs d’arreu del món fins a finals del 2016. Els càntirs són presents en la història de multitud de païsosde quatre continents: Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. A través d’aquest atuell podem apropar-nos a la gran riquesa i diversitat de les cultures del món.-THERMALIA, MUSEU DE CALDES DE MONTBUI: obres de Manolo Hugué i Pablo Picasso exposició permanent. En un ambient de termalisme,i a l’entorn de la cultura de l’aigua termal, podeu gaudir d’un seguit d’obres dels dos reconeguts artistes.-MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA: Barcino, un recoregut per la Barcelona romana, visita permanent. Des de l’epicentre de la plaça del Rei,de Barcelona, podem visitar diversos jaciments romans que s’han localitzat i restaurat al llarg dels anys.-CASA MILÀ-LA PEDRERA: Modernisme: art, tallers, indústries, del 8 d’octubre del 2015 al 7 de febrer del 2016. Ofereix una visió completa delmoviment modernista centrada en les arts decoratives i aplicades, com la vidrieria, la ceràmica, la forja o la fusteria artística.-MUSEO NACIONAL DEL PRADO de Madrid: Ingres, del 24 de novembre de 2015 al 27 de març de 2016. Amb la col·laboració del museu del Lou-vre, es presenta el desenvolupament cronològic de l’obra d’Auguste-Dominique Ingres, descendent artísticament de Rafael i Poussin i precursor de Pi-casso i de les distorcions anatòmiques de finals del segle XIX i principis del XX.

No et pots perdreUna tria de Núria Farràs i Giol

Amíndola, juliol de 2015 VII

A curta distància

Lluís Comes i Arderiu

Carmina Moncau

Quina és la teva trajec-tòria professional?

Després d’un temps aAnglaterra, Escòcia i Irlanda,on em vaig treure el Cam-bridge Proficiency, vaig tor-nar a Sabadell, d’on sóc fill, ivaig estar uns anys fent clas-ses d’anglès. Al cap d’untemps, amb la intenció demillorar l’anglès, em vaigapuntar a l’Escola de Traduc-ció i Interpretació de la UAB.Quan en vaig sortir, me’nvaig anar a viure al cim deSant Llorenç del Munt, laMola, per portar el restau-rant que hi ha.

Quan era allà dalt, l’edito-rial Columna em va proposartraduir Wilt, aquesta va serla meva primera feina com atraductor literari. Més tardvan venir La dama de blanc,La Pedra Lunar, L’alcalde deCasterbridge, etc.

Uns anys més tard, a unamic que estava traduint unasèrie per a TV3, en MàriusSerra, li van donar una becaper anar a fer creació a NovaYork. Per no deixar l’estudide doblatge a l’estacada, enMàrius va proposar que elsubstituís jo. Jo ja era tra-ductor homologat de TV3, toti que no havia fet mai captraducció audiovisual. Des-prés de fer una prova perl’estudi em van acceptar i jano he parat fins ara. D’això jadeu fer 25 anys.

Quants idiomes parles iamb quin et sents méscòmode traduint?

Parlo més o menys bécatalà, castellà, anglès i fran-cès. I em defenso amb italià iuna mica de basc, amb elque m’estic barallant ara. Emsento més còmode traduintal català que no pas al caste-llà, tot i que també he traduïtpel·lícules al castellà com ElAtlas de la Nubes i El capitánPhillips, i puc traduir del cas-tellà, el francès i l’anglès.Potser em sento més còmo-de traduint de l’anglès per-què és el més habitual i hotinc més per la mà.

Què t’interessa de latraducció?

Home, d’entrada que em

permet guanyar-me la vidaamb una feina que m’agradaforça. Dit això, com a usuari,les traduccions em permetenpoder entendre qualsevolcosa que s’hagi fet en unaaltra llengua, des d’una obrade Shakespeare fins a unacapsa de cereals.

Fins a quin punt unatraducció és una novacreació?

Si es tracta d’una traduc-ció literària o d’una traduccióaudiovisual, d’una pel·lícula

per exemple, sempre és unanova creació, perquè el tra-ductor ha de mirar de ferentendre allò que s’ha escriten una altra llengua a algúque parla la seva, i per fer-hoha de buscar els recursos lin-güístics propis d’aquestallengua. No seria una novacreació, per exemple, la tra-ducció d’una partida de nai-xement.

Els traductors mai notriem els títols de les obres.Això ho fan els departamentsde publicitat de les producto-

res. Fins i tot moltes vega-des, el títol condiciona algunaspecte de la traducció i enscal adaptar el text perquèsigui coherent.

Com es pot no trair unautor?

Una bona traducció maino traeix l’autor, la prova ésque tots els autors volen queels tradueixen quantes mésvegades millor. Una altracosa seria una mala traduc-ció, però ja no parlaríem detrair l’autor si no de traduirmalament.

Quin és el procés d’unatraducció?

Pel que fa a la traduccióaudiovisual, és a dir, a la tra-ducció per al doblatge, l’estu-di envia una imatge i un guióal traductor. A l’estat espan-yol, sobretot en castellà, hi hadues persones que es podenencarregar de convertir elguió original en un text queserveixi als actors de doblat-ge a l’hora de doblar unapel·lícula: són el traductorpròpiament dit i el que esconeix amb el nom d’ajusta-dor. El primer, que és qui sapla llengua estrangera, fa latraducció del text i el segon,l’ajustador, que en moltscasos no coneix la llengua ori-ginal, agafa el text que li halliurat el traductor i el modifi-ca de manera que les frasestraduïdes quedin sincronitza-

des amb les boques delsactors originals, tenint encompte la llargada, leslabials, el ritme de les frases,etcètera. En la majoria depaïsos, per això, aquestafeina la fa una sola persona,el traductor. Val a dir que enel meu cas, sobretot quantradueixo al català, tambésóc l’ajustador de les mevestraduccions. A més a més,també sóc lletrista, és a dirque també adapto les can-çons perquè es puguin cantar,com a Frozen, per exemple.

Quines qualitats dema-naries a un bon traduc-tor?

Saber llegir. En CésarAugust Jordana, a principidel segle XX, ja deia que lamillor manera de llegir un lli-bre era traduir-lo. Si no sapsllegir, si no saps entendrecom cal un text o una esce-na, difícilment el podràs tra-duir.

Amb quins obstaclesprincipals et trobes a l’ho-ra d’encarar un text?

Depèn del producte. Si ésun documental, la dificultatprincipal serà la terminolo-gia. Si es tracta d’unapel·lícula d’animació, mésque una traducció el que hasde fer és una adaptació per-què solen ser productes ambmolts jocs de paraules i no espoden traduir literalment. Enaquest cas, el traductor esconverteix en una mena deguionista, amb una certacarta blanca per adaptar totallò que per qüestions dereferències culturals no espot traduir literalment. Norecordo cap exemple concretara, però Shrek i Madgascarsón un cas típic d’això queacabo d’esmentar.

A part d’això, com ja hecomentat abans, en el meuscas també he de procurarque les boques dels perso-natges de la versió originalencaixin amb el text traduït.

Què t’enamora de lallengua?

És difícil de dir, però sí quepuc dir que quan tinc aldavant un text en anglèscom El Senyor dels Anellsgaudeixo com un nen petit al’hora de buscar expressionsi frases fetes que em perme-tin poder traslladar un móntan ric al nostre univers. Gai-rebé pagaria per fer-ho. Elmateix em va passar traduintels llibres L’alcalde de Cas-terbridge i La dama de blanc.

En Lluís Comes /Foto: Laura Santamaria

Ens explica la seva trajectòria professional com a traductor de llibres i pel·lícules

“En una pel·lícula,el traductor canvial’idioma del guió i l’a-justador modifica elsdiàlegs perquè coin-cideixin amb el movi-ment dels llavis”

“Una bona traduc-ció mai no traeixl’autor, la prova ésque tots els autorsvolen que els tra-

dueixin quantes mésvegades millor”

Amíndola, octubre de 2015VIII

Els cronistes del nostre poble, Josep Badia, Mn. Anton Bassoles, Mn. Joan Bellavista i altres ens han anat aportantles dades generals de la vida local. Amb tot, i també en honor a ells volem aportar una visió més concreta dels mo-ments més rellevants de la història de l’Ametlla.

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment.Direcció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Marta Bayo, NúriaFarràs, Joan Guarch, Carmina Moncau i Clara Prat. Col·laboradors en aquest número: GiselaRuiz, Maria Clara Prat i Roig, Núria Farràs i Giol, Jordina Francès de Mas, Pere Echevarría Fa-rell, Joan Guarch i Calvet, Camina Moncau i Laura Santamaria.Maquetació: Núria Farràs amb el suport de l’àrea de comunicació de l’Ajuntament.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic amindola@live.com

El domini àrab (711 a 801)

L’Ametlla històrica

Joan Guarch i Calvet

No tenim pràcticament informacióde què passava a l’indret del que méstard va ser l’Ametlla, però hem decontextualitzar la situació per fer-nosuna idea de quin era l’estat general alnostre territori.

Els àrabs a la penínsulaEl darrer rei visigot, Vitiza (702-

710), va decretar l’amnistia dels par-tidaris religiosos arrianistes, enfron-tats als trinitaris de la religió cristianaoficial. Els va restituïr els seus béns iva parar les mesures hostils contraels jueus. Això li va girar en contra lajerarquia eclesiàstica.

A la seva mort, el Senat, influen-ciat per l’església,impedí que el seu fillAquila, encara menord’edat, fos elegit rei.En el seu lloc esnomenà Roderic, queera Duc de la Bètica.Llavors, esclatà unaguerra civil entre elspartidaris de Vitiza iAquila, majoritaris ala regió, i els deRoderic.

Quan Roderic vaconquerir Sevilla, elspartidaris de Vitizademanaren ajut aTaric, governador gotde la província deTànger. El juliol del710, Taric desembarcà a Tarifa ambun contingent de 7.000 berebers.

L’abril del 711 ocupà Algecires perfer-ne la seva base d’operacions idemanà reforços al governador d’À-frica, el general Mussa, que li envià5.000 homes.

Roderic tornà del nord d’Espanyaon lluitava contra els vascons, i eljuliol del 711 es produí la batalla deGuadalete. Roderic fou derrotat i fugícap a Portugal, on va morir un tempsdesprés.

L’exèrcit de Roderic, sense cap,desorganitzat i molt reduït, no oposàresistència i es dispersà. El territoriocupat majoritàriament pels partida-ris de Vitiza col·laborà amb Taric que,

a més, trobà la col·laboració de lapoblació hispano-romana i dels jueus.

Amb aquestes condicions tanfavorables, el visigot Taric, decidí noperseguir la gent de Roderic, i marxàcap a Toledo, la capital, per tal d’apo-derar-se del tresor dels gots (es trac-tava del que havien guanyat en lesdiverses guerres, inclosos els tresorsdel temple de Jerusalem). Per apoder-ho aconseguir, va demanarreforços al seu superior a l’Àfrica, elmoro Mussa.

Mussa decidí, en contra de lesordres del Califa de Damasc, Al-Walid, anar personalment cap a Tole-do, amb una expedició de 18.000homes, a l’ajut de Taric.

Travessà l’estret el 712 i entràfàcilment a MedinaSidònia, a Carmona ia Sevilla. ConqueridaMèrida, es trobà ambTaric i junts marxa-ren cap a Toledo.

El moro Mussa i elgot Taric, entre el713 i el 714, van ferun pacte amb elstres fills de Vitiza enel qual els reconei-xen les propietatsparticulars de 3.000hisendes, patrimonifiscal del seu pare, ise’ls concedia unajurisdicció com acomtes de determi-nades zones de vas-

tes extensions a Sevilla, Còrdoba iToledo a canvi de la renúncia delsdrets al tron. Aquila, doncs, no va sermai proclamat rei.

Amb els béns incautats a Roderic,Mussa pagà els seus fidels, els sol-dats i els drets del Califa. A més amés, a partir d’aleshores, el poble iels comtes gots passarien a pagar-lia ell els impostos que havien depagar a Roderic.

El moro Mussa contactà amb elCalifa de Damasc per explicar-li lasituació i demanar-li permís per aimposar totes aquestes mesures.Mentrestant, recorria la península perestablir convenis amb els capitostoslocals, imposant la seva autoritat

amb força on trobava resistència.Mentre es dirigia cap a Saragossa

amb la intenció d’anar cap a Catalun-ya i la Septimània, el deturaren lesnotícies del Califa de Damasc: Al-Walid estava irritat per les fetes deMussa i Taric, que considerava unadesobediència, i reclamà la sevapresència a Damasc. Això aturà l’en-trada a Catalunya i a Septimània. Elsetembre del 714, marxaren cap aDamasc i no tornarien mai més aEspanya.

Al marxar, Mussa deixà la direccióal seu fill Abdelaziz. Aquest visità lesregions de Portugal, Andalusia i Múr-cia a on establí un conveni amb Teo-domir i inicià una política pacífica finsal punt que es casà amb la vídua deRoderic. De totamanera, el 716 Abde-laziz fou assassinatper ordre del CalifaSuleiman, sota elpretext d’abús depoder per haver estatnomenat pel seu paresense cap autoritat.

De fet, la políticade Damasc sobreEspanya continuàessent vacil·lant iconfusa fins que, el719, el Califa Omar esdecidí a enfocar defi-nitivament el proble-ma. Intervingué deci-didament en elgovern del país res-pectant, però, la política de convenis icol·laboració iniciada per Mussa.

L’ocupació sarraïna de Cata-lunya i Septimània.

A la mort de Vitiza, el 710, elscatalans i septimans reconeixen perrei el fill de Vitiza, Aquila, enfront deRoderic. El 714, els fills de Vitizanegociaren amb el Califa Al-Walid laseva situació. La solució va ser larenúncia a tota pretensió règia i eltraspàs de les regions fins aleshoresfidels a Aquila, com Catalunya i laSeptimània. Quan Aquila renuncià ala corona, els catalans elegiren unaltre rei propi, Ardon.

Ardon s’oposà a la integració de

Catalunya a l’Espanya musulmana.Per aquesta raó, els sarraïns envaï-ren Catalunya, i toparen amb unaveritable resistència. Havien entratcom a aliats a la península i ara erenrebuts com a enemics.

Els àrabs arribaren a la Tarraco-nense el 714. Ocuparen Tarragona il’arrasaren, i quedà deserta i no res-sorgí com a nucli de població viva fins4 segles més tard.

Ocuparen Barcelona el 716. Mar-xaren cap a terres septimanes i aqui-tanes i reberen la rendició de Narbo-na el 720. Aquesta ràpida conquestaprovocà la fugida de l’aristocràcialocal cap a l’exili ultrapirinenc.

El domini musulmà sobre el nostreterritori fou més teòric que pràctic: el

seu caràcter nòmadaels feia realitzar ràt-zies per aconseguirbotins de les vilesque no controlaven.En realitat, ells maies van plantejarinvaïr Espanya perestablir-s’hi i colonit-zar-la sinó que, fruitde les circumstàn-cies, només prete-nien treure’n unsbeneficis.

Els àrabs, final-ment, arribaren fins aPoitiers, on el 732foren derrotats pel reifranc Carles Martel.

Els francs iniciarenl’expansió i la conquesta dels territo-ris àrabs. Aliats amb els gots de lescontrades, iniciaren una guerra siste-màtica contra els sarraïns.

El Rei carolingi Pipí el Breu (751-768) assetjà Narbona, que capitulà el759. El tracte de favor que els francscarolingis otorgaren als gots locals vaestimular la col·laboració entre ells. Ala mort de Pipí el Breu ja s’havia res-tablert la frontera al Pirineu.

Mentrestant, Abdelraman (756 -788) havia creat l’Emirat de Còrdoba,independent de Damasc.

Aquesta expansió dels francsacabà el 801 amb la conquesta, amans de Ludovic Pio, de la Barcelonadefensada per Saïd Sa’d al Ru’ayni.

Tariq Ibn Ziyac / Foto: Internet Crónica del Rey Rodrigo/Imatge: Internet