Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
� Presentació … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 4
� Les rutes de les denominacions d’origen
� Ruta del vi… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 6
� Ruta del cava … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 10
� Ruta de l’oli … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 12
Les rutes dels productes
� Ruta dels productes del mar … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 16
� Ruta dels productes del camp … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 18
� Ruta dels productes de la muntanya i el bosc … … … … … … … … … … … … … … … … 20
� Ruta dels productes ramaders … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 22
� Ruta de l’aviram … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 24
� Mapa de Catalunya Gastronòmica … … … … … … … … … … … … … … … … … … 26
Les rutes dels aliments artesanals
� Ruta dels embotits … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 28
� Ruta dels formatges … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 30
� Ruta del rebost… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 32
� Les rutes dels oficis i la tradició
� Ruta de la cuina tradicional… … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 34
� Ruta de la cuina dolça … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 36
� Ruta dels mercats … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 38
� Ruta dels oficis del gust … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 40
� Ruta dels museus … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 42
� Directori … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … … 46
Sumari
4
Catalunya posseeix una extraordinària riquesa patrimonial i paisatgísticaperò indiscutiblement és, també, un dels principals destins gastronòmics delmón. La cuina és un recurs i un motor turístic a partir del qual Catalunyaofereix un nombre important de productes i serveis de gran qualitat. Aixídoncs, la gastronomia del nostre país és reclam turístic de primer ordre i unelement afegit a la resta de valors del territori.
Sucar una llesca de pa torrat amb un tomà-quet ben madur obert per la meitat, afegir-hi un rajolí d’oli d’oliva extra verge i un pes-
sic de sal constitueix, per als que vénen de fora,una de les millors maneres d’endinsar-se en la cui-na d’aquest país. El pa amb tomàquet és, segura-ment, la menja tradicional més consumida pelscatalans al cap de l’any, tot i que és un plat rela-tivament nou, ja que els tomàquets van arribard’Amèrica fa poc més de cinc segles. La simplici-tat dels ingredients d’aquest plat, però, no són deltot representatius de la riquesa de la gastronomiadel país. Una visita a algun dels mercats catalans–cada poble en té el seu– mostra la diversitat deproductes autòctons; s’hi poden trobar pebrots,cireres, maduixes, taronges, enciam, bolets, car-xofes, espàrrecs, sardines, gambes, vedella... Unaparador esplèndid d’aliments frescos que variaen cada estació de l’any.
UN DELS DESTINS PREFERITSA més de per la qualitat i la riquesa dels productescatalans, en els darrers anys Catalunya s’ha con-vertit en un referent gastronòmic a escala inter-nacional gràcies a la seva cuina innovadora.Amants de la gastronomia de tot el món han viat-jat, per exemple, fins a Roses, Sant Celoni o SantPol per gaudir dels plats dels tres cuiners catalansamb tres estrelles: Ferran Adrià, Santi Santamariai Carme Ruscalleda. Gairebé de manera paral·lela,altres xefs del país han bregat per aixecar el llistóde la cuina catalana fins arribar a la magnífica
El patrimoni gastronòmic de Catalunya
5
situació actual. És un altre dels motius pels qualsCatalunya s’ha convertit en el destí predilecte delsapassionats de la bona cuina.
16 RUTES PER TASTAR EL PAÍSEn aquest sentit, les possibilitats de recórrerCatalunya, tot coneixent els seus productes estrella,els plats més tradicionals o els museus gastronòmicsmés emblemàtics, és il·limitada. Des de les llotgesde peix de la Costa Brava fins a les formatgeries arte-sanes dels Pirineus, passant per les bodegues delPenedès, els camps de calçots de Valls o les petitesbotigues d’embotits d’Osona, hi ha tot un món culi-nari per descobrir. Aquí us presentem una bonamostra del que ofereixen les nostres comarques enrelació amb el turisme gastronòmic. En total són set-ze rutes temàtiques dividides en quatre grans blocs:les rutes de les DO, les rutes dels productes, les rutesdels aliments artesanals, i les rutes dels oficis i de latradició, cadascuna amb el seu directori, que contédades pràctiques sobre establiments, visites i puntsd’informació. Que vagi de gust!
6
Catalunya és el primer productor de vi de qualitat de l’Estatespanyol i una de les zones vinícoles més importants d’Europa.
La vinya és un element present des de l’antiguitat al nostre pai-satge. Disposem d’onze denominacions d’origen de vins: DO Alella, DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers
del Segre, DO Empordà-Costa Brava, DO Montsant, DO Penedès, DOQPla de Bages, DO Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta. Per descobrirl’apassionant món de la viticultura catalana podem recórrer pobles,cellers, establiments especialitzats i museus al llarg de tot el territori.
PENEDÈS
Molts centres elaboradors de la DO Pene-
dès ofereixen la possibilitat de conèixer el
procés que segueix el raïm des que arriba
al celler fins que es converteix en vi. Un
gran nombre d’aquests centres estan
assenyalats en els recorreguts de les rutes
del vi i el cava, una xarxa d’itineraris que
formen part del projecte enoturístic del
Consorci de Promoció Turística de l’Alt
Penedès. Una altra manera de fer enotu-
risme és allotjar-se en les cases de turis-
me rural ubicades en finques on s’elabora
vi o visitar els dos centres divulgatius que
hi ha a la zona: l’Aula de la Vinya i el Vi, a
Sant Pere Molanta, o el Museu del Vi, a
Vilafranca del Penedès.
PLA DE BAGES I ALELLA
Més enllà del Penedès, hi ha altres àrees
de tradició vitivinícola on s’elaboren vins
de qualitat. Un bon exemple és la DO
Pla de Bages, que en els darrers anys ha
rebut alguns premis internacionals. Hi
ha cellers que ofereixen visites, com el
Celler Cooperatiu d’Artés, les bodegues
Masies d’Avinyó, a Santa Maria
d’Horta d’Avinyó, o les de Jaume
Andreu. Una passejada per aquestes
terres també permet descobrir les anti-
gues barraques de vinya –petites i sen-
zilles construccions de pedra que utilit-
zaven antigament els pagesos de la zona
per guardar-hi les eines–. La seu del
Consell Regulador de la DO és la Casa
de la Culla, situada a Manresa, una
masia on també s’organitzen cursos de
tast. Al Maresme hi ha la DO Alella, que
és la denominació amb l’extensió més
petita de Catalunya. La masia de can
Magarola, a Alella, és la seu de la DO i
un museu del vi.
Ruta del vi
77
• Actualment tenim fins a dotze denomina-
cions d’origen protegides que es reparteixen
per tot el territori català, algunes de petites i
d’altres que van més enllà dels límits d’una
comarca. Es tracta de la DO Penedès, la DO
Pla de Bages, la DO Alella, la DOQ Priorat,
la DO Montsant, la DO Conca de Barberà,
la DO Tarragona, la DO Terra Alta, la DO
Costers del Segre i la DO Empordà-Costa
Brava.
• L’onzena denominació és la DO Cava,
a la qual dediquem un tractament a part, ate-
sa la importància que el cava ha anat adqui-
rint en els últims anys, i la darrera denomina-
ció és la DO Catalunya, que es reparteix per
El 1980, l’Institut Català de la Vinya
i el Vi va engegar la Mostra de Vins i
Caves de Catalunya. Avui, l’acte s’ha
convertit en un dels habituals de la
Festa Major de Barcelona, que se
celebra al mes de setembre. Aquesta
cita és una de les més importants per
als afeccionats a la viticultura, però
no és l’única. Entre totes les que se
celebren a Catalunya hi ha també les
festes de la verema de Sitges o de
Bellmunt de Priorat, les festes del vi
d’Alella o Batea, o les mostres de vins
i caves de l’Empordà o de Falset.
Mostra de vins i caves
tot el territori català. Per controlar i
gestionar el sistema de protecció dels
vins de qualitat, l’experimentació en
matèria de viticultura i enologia, l’organitza-
ció de cursos dirigits a professionals del sec-
tor i la promoció d’aquest producte, hi ha
l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi),
un organisme adscrit al Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Ge-
neralitat de Catalunya.
• Amb els anys, la producció, el desenvo-
lupament i la comercialització dels productes
vitivinícoles catalans els han situat en les pri-
meres files del mercat internacional. Avui,
Catalunya és el primer productor de vi de qua-
Un país, dotze denominacions d’origen
litat de l’Estat espanyol, amb 180
milions d’ampolles l’any. Hi treballen
aproximadament 22.000 persones, hi
ha més de 400 cellers productors i representa
el tercer sector en importància de la indústria
agroalimentària catalana.
• Les varietats de raïm tradicionals dels
vins joves, que són els procedents de la darre-
ra verema, són les varietats chardonnay, sau-
vignon blanc i macabeu, en els blancs, i ull de
llebre, en els negres. Els vins de criança són
vins amb cos que han passat un temps en una
barrica de fusta de roure. Els grans reserva
provenen de les millors veremes i normalment
passen anys en barrica.
8
Per tastar els vins de cada denomina-
ció o comprar-ne, val la pena passar
per algun dels establiments especia-
litzats que esquitxen tot el territori.
Es tracta de vinateries, agrobotigues
o cellers-botiga on, a més d’ampo-
lles de vi, el visitant pot endur-se a
casa tota mena d’objectes relacionats
amb la cultura del vi, com llevataps,
copes o decantadors.
Les botigues del vi
PRIORAT I MONTSANT
Els vins de la DOQ Priorat i la DO
Montsant són cada cop més coneguts,
i la seva fama i qualitat ja han depas-
sat fronteres. Experts enòlegs d’a-
rreu del món s’hi acosten per comprovar
el perquè de tan alta qualitat. En una ruta
per les terres de la DOQ Priorat no s’han
de deixar de visitar les ruïnes de la
Cartoixa d’Escaladei, als peus de la
serra del Montsant. Ja en territori de la DO
Montsant, que ocupa terres del Priorat i
de la Ribera d’Ebre, és recomanable acos-
tar-se al celler de Capçanes, on entre
altres caldos de qualitat s’elabora vi
kosher d’acord amb les normes de la
comunitat jueva. L’Oficina de Turisme del
Priorat ofereix visites a tretze cellers de
les dues denominacions.
CONCA DE BARBERÀ, TERRA ALTA
I TARRAGONA
Veïnes del Priorat, les denominacions d’o-
rigen Conca de Barberà, Terra Alta i
Tarragona ocupen un extens territori a la
demarcació de Tarragona. Amb una tra-
dició i història estretament lligada
al vi, a totes tres es pot gaudir de
diverses visites relacionades amb la
viticultura, especialment represen-
tada als cellers modernistes cons-
truïts per Cèsar Martinell. Als pobles de
la Conca de Barberà, diverses cooperati-
ves creades a principi del segle passat
tenen un celler d’aquestes característi-
ques, com és el cas de Pira, Montblanc,
Barberà de la Conca o Rocafort de
Queralt. Una mica més al sud, ja a la DO
Tarragona, es pot visitar el celler Muller
de Reus o el Tous Andreu, al Pont
d’Armentera, a tocar del monestir de
Santes Creus. A prop queda el Celler de
Nulles, i el Museu del Vi de la Granja
Montalà, a Valls. D’altra banda, la DO
Terra Alta comprèn disset municipis,
entre els quals Gandesa, la capital, ocu-
pa una posició central. Precisament a
Gandesa es pot visitar el celler modernis-
ta, obra també de Cèsar Martinell. I del
mateix arquitecte és la cooperativa del
Pinell de Brai, que rep el sobrenom de
la “Catedral del vi”.
COSTERS DEL SEGRE
Una denominació d’origen acostuma a
correspondre’s amb una zona acotada en
una part del territori. No és el cas de
Costers del Segre, que comprèn tota
Lleida i es divideix en sis subzones, que
van d’Artesa de Segre al Pallars Jussà.
Hi ha, doncs, un gran ventall de vins pro-
duïts en diferents cellers, com les bode-
gues del Castell del Remei, que ofereix
9
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
visites guiades, o Raimat, on cada setem-
bre se celebra la gran festa de la verema.
EMPORDÀ-COSTA BRAVA
Situada al nord-est de Girona, la DO
Empordà-Costa Brava està formada per
5.600 hectàrees de vinya. Històricament
el territori estava centralitzat al voltant de
la ciutat grega d’Empúries, que va here-
tar dels seus antics habitants el cultiu de
la vinya i la vinificació. A la zona hi ha
diverses bodegues, unes de les que tenen
més tradició i renom són les caves Castell
de Perelada. Per a l’elaboració de vins
blancs es cultiven les varietats garnatxa,
macabeu, xarel·lo i chardonnay. Per als
negres, la varietat més estesa és la cari-
nyena, però darrerament les varietats gar-
natxa, ull de llebre, cabernet sauvignon
i merlot han pres força importància.
CATALUNYA
La DO Catalunya es reparteix arreu del
territori i inclou vins que no es poden
incloure en cap altra denominació, però
que per la seva qualitat són mereixedors
d’un aval de marca.
10
Amb DO pròpia, l’origen del cava està associat a l’esplendor de laviticultura catalana de mitjan segle XIX. La zona de producció la inte-gren 160 municipis. La comarca vinícola del Penedès concentra mésdel 95% de la producció total, i en destaca la població de Sant Sadurní
d’Anoia amb més del 75% dels gairebé 200 milions d’ampolles anuals.El 1872 es van elaborar les primeres ampolles, el 1972 es constituí el
Consell Regulador de Vins Escumosos i el 1993 el primer ConsellRegulador del Cava. Una bona forma de conèixer el sistema d’ela-
boració del cava és visitant algun dels nombrosos centres productors.
LA HISTÒRIA
Cal viatjar en el temps per situar-se en el
moment en què es va començar a elabo-
rar cava en aquesta zona. De fet, l’origen
del cava està associat a l'esplendor de la
viticultura catalana de mitjan segle XIX i
a la notorietat que va aconseguir el
champagne a finals del segle XVIII. Els
estudis de microbiologia de Louis Pasteur
aplicats al vi van comportar poder con-
trolar la segona fermentació a l'ampolla i
el descobriment del tap de suro va fer
que no es perdessin les bombolles que es
produeixen en el vi. Així va néixer el
mètode tradicional o champenoise.
Durant el segle XIX, diverses famílies de
Sant Sadurní d'Anoia comencen a fer
recerca sobre aquesta nova tècnica d'e-
laboració i l'apliquen als conreus de la
zona. A partir dels estudis i dels assaigs
que fan, vinculats al prestigiós Institut
Agrícola Català de Sant Isidre, aposten
per les varietats autòctones de raïm
blanc. D'aquesta manera neix el cava. El
1872, Josep Raventós, de la històrica casa
Codorniu, elabora les primeres 3.000
ampolles de cava seguint el mètode tra-
dicional de la segona fermentació a l'am-
polla. El seu fill i hereu, Manuel Raventós,
inicia l'expansió i la consolidació de la
casa. Al mateix temps, altres productors
de la vila també comencen a elaborar-ne
i fan de Sant Sadurní d’Anoia la capital
neuràlgica del cava. Durant els anys vint
del segle passat, el cava s'enforteix al
mercat espanyol, on té un gran creixe-
ment en els anys seixanta i es consolida
internacionalment en els vuitanta. Avui
és un dels sectors vitivinícoles més dinà-
mics de la viticultura catalana, amb una
producció que ha superat els 200 milions
d'ampolles l'any.
Ruta del cava
Ideal per a l’aperitiu o també per
acompanyar els àpats, el cava s’ha
guanyat un lloc en el mercat mun-
dial de vins. Pot ser brut, sec, semi-
sec o dolç, segons la concentració
de sucre residual que tingui, i s’acos-
tuma a servir en una copa de tipus
flauta de vidre, completament inco-
lora per distingir el recorregut de les
bombolles.
El cava
11
SANT SADURNÍ D’ANOIA
Si Vilafranca és la capital del vi, Sant
Sadurní d’Anoia ho és del cava. En aques-
ta localitat, i per tot el Penedès, paisatges
solcats per les vinyes cobreixen bona part
del territori. Les caves, o els centres ela-
boradors de cava, esquitxen els camps i
ofereixen a qui visita la zona l’oportunitat
de conèixer per dins el procés que
segueix el raïm des que arriba al celler
fins que es premsa, es deixa reposar a la
cava i s’embotella. A Sant Sadurní, però,
és obligada la visita a les caves Codorniu,
ubicades en un edifici construït per l’ar-
quitecte modernista Puig i Cadafalch, i
amb 26 quilòmetres de caves subterrànies
de les quals només s’obre al públic una
petita part. Un trenet turístic segueix un
recorregut que inclou la visita a un museu
amb premses, barrils i eines utilitzades
durant la llarga història del celler. També
a Sant Sadurní el visitant pot acostar-se a
les caves Freixenet i a d’altres com les
Torelló, les Raventós i Blanc, o les
Gramona. Abans de deixar aquesta pobla-
ció, un passeig pel centre ens permet con-
templar interessants exponents d’arqui-
tectura modernista, com les cases projec-
tades per l’arquitecte modernista Lluís M.
Güell o els magatzems Santacana Roig, de
Domènech Boada, un exemple del mo-
dernisme aplicat als edificis indus-
trials.
ELS CAMINS DEL CAVA
Les rutes senyalitzades del Consorci
de Promoció Turística de l’Alt Pe-
nedès, anomenades Rutes del vi i del
cava, ofereixen la possibilitat de visi-
tar altres caves de la comarca. Sis d’a-
questes rutes permeten recórrer amb
vehicle i a peu alguns dels municipis
de la comarca a través dels cellers, pobles
i monuments més emblemàtics. La sete-
na es pot seguir en un bus turístic que
surt de l’estació de Lavern. Les rutes pas-
sen per camps de vinya, sobretot de les
varietats xarel·lo, parellada i macabeo,
que són les que s’usen per fer cava, i tam-
bé per diversos cellers d’anomenada, que
organitzen visites guiades, com les caves
Giró Ribot, les Llopart, les Rovellats, les
Canals Canals, les Eudald Massana Noya,
les Nadal o les Alsina & Sardà.
La celebració de la Setmana del
Cava, a principis del mes d’octubre,
neix a Sant Sadurní amb el propòsit
de promocionar aquest producte
arreu de Catalunya i l’Estat espan-
yol. De tots els actes festius desta-
quen la coronació i el pregó de la rei-
na del cava, el recorregut del tren del
cava i el Cavatast, una mostra de
caves i gastronomia del Penedès.
Setmana del Cava
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
12
L’oli d’oliva és un dels ingredients principals de la cuina medi-terrània i element imprescindible en la dieta tradicional i la cui-na catalana. Actualment hi ha quatre denominacions d’origenprotegides, la DOP de les Garrigues, la DOP Siurana, la DOP de
Terra Alta i la DOP del Baix Ebre-Montsià, a més de la DOP de l’Empordà,en procés de reconeixement comunitari. Visitar les zones d’oliveres, afinals de tardor i a principis d’hivern, quan es cullen les olives i es prem-sen al molí i apareix l’oli nou, és una manera excel·lent d’acostar-se a lacultura de l’oli gaudint d’un espectacle únic.
GARRIGUES
La DOP Garrigues comprèn les comar-
ques de les Garrigues, el Segrià i l’Urgell.
Arbeca, la Floresta, els Omellons,
l’Espluga Calba, Fulleda, Vinaixa o
l’Albi són algunes de les localitats de la
zona que encara no han perdut l’encant
dels pobles de secà. En plena campanya
de recollida (de novembre a gener) és
fàcil topar amb els treballadors pentinant
els arbres amb una rasqueta per fer cau-
re les olives a les borrasses, que serveixen
per aplegar-les, i amb tractors fent viatges
sense parar del camp a les cooperatives.
De cooperatives n’hi ha més de vint-i-cinc
i algunes es poden visitar, com la de
Cervià de les Garrigues, l’Espluga
Calba, o la de Sant Isidre, a les Borges
Blanques. A totes s’hi elabora oli empa-
rat per la denominació, és a dir, verge
extra i procedent de l’oliva arbequina, i
d’acidesa inferior a les cinc dècimes.
També a les Borges Blanques es pot visitar
el Parc Temàtic de l’Oli, on es poden veu-
re premses antigues i fins a cinquanta-
quatre oliveres mil·lenàries, entre les quals
hi ha la que diuen que és la més antiga del
món, que té 2.200 anys. Altres centres
divulgatius de la cultura de l’oli són el de
Castelldans, on hi ha un petit museu
dedicat a l’oli, i el de la Pobla de Cér-
voles, anomenat l’Ecomuseu de l’Oli.
SIURANA
La zona de la DOP Siurana ocupa tota la
conca del riu Siurana, és a dir, el Baix
Camp, el Baix Penedès, el Priorat, l’Alt
Camp, la Ribera d'Ebre, la Conca de
Barberà i el Tarragonès. Els seus camins
s’uneixen a Reus, una de les capitals his-
tòriques de l’oli. Hi ha dues zones princi-
pals de producció d’olives: l’una, el Baix
Ruta de l’oli
1313
• Les oliveres poblen, des de fa mil·lennis,
les terres catalanes, i els seus fruits han estat, i
són encara, l’essència primera de la nostra cui-
na tradicional. Què serien un pa amb tomàquet
o una amanida sense un raig d’oli? Per no par-
lar de les escalivades, les graellades, el romesco
o l’allioli. Aquest líquid daurat enriqueix, dia rere
dia, els nostres plats, però també els paisatges,
els pobles i les festes dels indrets on s’elabora.
• Avui dia a Catalunya hi ha quatre denomina-
cions d’origen protegides d’oli: les Garrigues (a
les comarques de les Garrigues, el Segrià i l’Urgell),
que utilitza les varietats d’oliva arbequina (en un
90%) i verdiell; Siurana (Baix Camp, el Baix
Penedès, el Priorat, l’Alt Camp, la Ribera d'Ebre,
Llegir l’etiqueta d’un oli és un gest
cabdal per saber d’on prové. Si hi
apareixen les paraules oli d’oliva ver-
ge, és que es tracta d’un oli bo i
natural. Si, a més, hi apareix el mot
extra és que té una acidesa màxima
de 0,8 graus, dada que en garanteix
la qualitat. Si hi diu refinat significa
que és oli tractat, però igualment
comestible; si, en canvi, hi diu oli
d’oliva és que es tracta d’una barre-
ja d’oli refinat i oli verge.
Què diu l'etiqueta
la Conca de Barberà i el Tarragonès), que fa ser-
vir les varietats arbequina (també en un 90%),
rojal i morruda; Terra Alta, l’oli de la qual es fa
amb la varietat empeltre majoritàriament, amb una
petita participació d'altres varietats com són l’arbe-
quina, la morruda farga, i Baix Ebre-Montsià, que
utilitza majoritàriament les varietats farga, morru-
da i sevillenca. L'Alt i el Baix Empordà també des-
taquen en la producció d'oli.
• Està demostrat que l’oli d’oliva verge extra
ajuda a fer minvar el nivell de colesterol perjudi-
cial i redueix, així, el perill d’arteriosclerosi. Els
experts diuen que l’oli millora el funcionament
del pàncrees i de l’estómac, protegeix l’epider-
mis i estimula el creixement dels ossos. A més,
Els paisatges i la cultura de l'oli
pels seu alt contingut en vitamina E i l’efecte
antioxidant que aquesta vitamina té, l’oli està
especialment recomanat per a infants i gent gran.
• Són moltes les festes relacionades amb
l’oli que se celebren arreu de Catalunya durant
els mesos de novembre, desembre i gener, quan
té lloc la campanya de recollida, la premsada i
finalment l’embotellament del primer oli de l’any,
l’oli novell. Algunes de les més populars són la
Festa de l’Oli Nou de Reus, la Fira de l’Oli de
Castelldans, la Fira de l’Oli Novell a Santa
Bàrbara, la Festa de l’Oli a Belianes, la Fira de
l’Oli de les Garrigues, a les Borges Blanques, la
Fira de l’Oli d’Espolla o la Fira de l’Oli de les Terres
de l’Ebre.
14
La majoria de centres elaboradors
d’oli catalans funcionen com a coo-
peratives i es nodreixen de les olives
que hi porten els socis. Moltes d’a-
questes cooperatives es van fundar
a finals del segle XIX bàsicament per
a la comercialització de l'oli, el vi i els
fruits secs. Alguns dels edificis que
les alberguen són veritables joies
arquitectòniques del modernisme.
Les cooperatives
Camp i el Tarragonès, i l’altra, la Ribera
d’Ebre. A totes les cooperatives d’a-
questa zona es pot comprar l’oli Siurana,
afruitat, de baixa acidesa i fet amb olives
arbequines. Per fer honor al nom de la
denominació, és recomanable anar a
l’embassament de Siurana, sobre el qual
s’aixeca, a dalt d’un penya-segat, el poble
de Siurana de Prades, amb el seu tem-
ple romànic presidit per una bella imat-
ge mariana. Moltes cooperatives de la
zona ofereixen visites guiades per veure
de prop el procés d’elaboració que expe-
rimenten les olives fins a convertir-se en
oli. La de Cambrils, per exemple, té un
recinte obert, on es pot veure el molí en
funcionament, una agrobotiga annexa i
un petit museu amb premses i moles
antigues que ens expliquen el procés d’e-
laboració de l’oli.
TERRA ALTA
L’olivera ha estat, des de sempre, l’arbre
més característic d’aquesta terra, que
avui compta amb la denominació d’ori-
gen protegida. Un dels símbols de la tra-
dició oleica a la Terra Alta és el Parot,
una olivera mil·lenària que es conser-
va en molt bon estat a Horta de Sant
Joan. Com aquesta, hi ha moltes altres
oliveres centenàries i mil·lenàries a tocar
de les almàsseres –així és com s’anome-
nen en aquesta zona els molins d’oli–, on
és possible comprar oli acabat de sortir
del molí. A prop d’Horta de Sant Joan hi
ha la Cooperativa Agrícola del Pinell de
Brai, construïda el 1918 per Cèsar
Martinell. De l’interior destaquen els sin-
gulars arcs el·líptics i les rajoles que
representen diverses escenes sobre la
verema i les premses d’oli.
BAIX EBRE-MONTSIÀ
La zona de la DOP Baix Ebre-Montsià és
la que més oli produeix de tot Catalunya.
Aquestes terres del migjorn català han
comptat, des de temps remots, amb la
presència d’oliveres als seus camps. Per
conèixer a fons la contrada, el millor és
començar amb una visita als peus dels
Ports de Beseit, des d’on es pot admirar
un inigualable paisatge d’oliveres. A prop
1515
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
dueix prové, com en el cas de tots els
altres centres elaboradors de la zona, de
les varietats farga, morruda i sevillenca.
A banda de les cooperatives, val la pena
visitar els pobles, com el Perelló,
Benifallet o Paüls, on es pot admirar
una petita i pintoresca ermita envoltada
d’oliveres.
L’EMPORDÀ
L’elaboració d’oli al Baix i a l’Alt
Empordà és una tradició que es trans-
met de generació en generació. Encara
ara, en molts trulls (o molins) de la
zona, s’utilitza el procés tradicional de
la premsa. En aquests trulls es pot veu-
re com s’elabora l’oli i, de passada, tam-
bé se’n pot comprar. Al trull de la
Bisbal es poden veure els sistemes tra-
dicionals de premsa hidràulica encara
en funcionament i el de Torroella de
Montgrí, del segle XIX, continua treba-
llant amb el sistema tradicional de
premsa i mola. També destaquen el
trull de Ventalló, el de Pau –que és
més modern–, el de Cabanes i el
de Vilafant.
del poble de Roquetes, en direcció al
massís, n’hi ha diverses extensions. Com
en altres terres de tradició oleica, és a
les cooperatives on es poden veure els
molins d’oli en funcionament o comprar
oli. La Cooperativa de Soldebre, per
exemple, que és la més gran de tot
Catalunya, organitza visites guiades i té
una agrobotiga a disposició del client, on
es ven oli, vi i fruits secs. L’oli que pro-
16
Els productes del mar formen també part de lacuina catalana i són la base de la dieta tradicio-nal dels catalans. Catalunya, com a país de cul-
tura marinera, sempre ha aprofitat els recursos de laMediterrània. Ports de pescadors i llotges de peix amb confraries
pròpies configuren un itinerari atractiu i acolorit que permet reconèixero descobrir les espècies de peix fresc autòctones i emblemàtiques dellitoral mediterrani i visitar, a la vegada, els pobles de costa més pinto-rescos de Catalunya.
TERRES DE L’EBRE
Les Cases d’Alcanar destaca per la seva
llarga tradició pesquera. Pintades de tots
colors, les embarcacions de pesca són
part del paisatge de les Cases, com tam-
bé ho són la façana marítima, la subhasta
i la gran oferta de restaurants a primera
línia de mar. A tocar de les Cases
d’Alcanar hi ha el delta de l’Ebre, el prin-
cipal centre de recol·lecció de marisc del
país, on és ben fàcil trobar musclos, telle-
rines i ostres. Fruit d’aquesta producció
són les Jornades Gastronòmiques de
l’Ostró del Delta. Menció a part mereix la
llotja de Sant Carles de la Ràpita, on
els pescadors de les barques d’arrossega-
ment s’afanyen a descarregar les caixes
amb la pesca de la jornada. Seguint el
recorregut costa amunt, val la pena atu-
rar- se a l’Ampolla i a l’Ametlla de Mar.
L’agitada vida al moll de pescadors de
l’Ametlla i els plats mariners que se ser-
veixen als restaurants són el millor certi-
ficat de l’autenticitat de l’ànima marinera
de la vila. També cal destacar les Jornades
Gastronòmiques de la Tonyina que es fan
a l’Hospitalet de l’Infant i l’excel·lent
qualitat del llagostí que es pot degustar
als restaurants o comprar acabat de sor-
tir de la llotja.
COSTA DAURADA
Més al nord, amb una façana marítima ben
pintoresca, hi ha Cambrils i als voltants
del gran port de Tarragona, el Serrallo,
el barri de pescadors per excel·lència de
la ciutat, ple de tasques i restaurants on
es pot tastar la millor cuina marinera cui-
nada amb peix fresc. Hi ha poblacions que,
tot i no tenir port, viuen de cara al mar,
com el Vendrell, on la gastronomia és
més pròpia de la costa que de la terra
Ruta dels productes del mar
Actualment, als ports catalans, la
subhasta cantada ha estat substituï-
da per marcadors electrònics que
mostren com els preus dels lots de
peix davallen a gran velocitat. Els pei-
xaters i els majoristes s’afanyen a pit-
jar els botons del comandament a
distància per adquirir el lot desitjat
al preu que en aquell moment es
veu a la pantalla. Els horaris de les
diferents llotges de Catalunya és gai-
rebé idèntic. La subhasta del peix
blau acostuma a ser cap a les vuit del
matí. A la tarda té lloc entre les tres
(a l’Escala) i quarts de quatre (a
Palamós). Això sí, els caps de setma-
na les llotges estan tancades.
Les subhastes
1717
endins.
COSTA DEL GARRAF
Vilanova i la Geltrú i Sitges són les úni-
ques localitats del Garraf que tenen con-
fraria de pescadors. A primera hora del
matí arriben al port de Vilanova les bar-
ques d’encerclament, carregades de peix
blau (sardines, seitó o verat), un tipus de
peix amb marca de qualitat. Durant la nit,
han estat pescant i han d’arribar a port
abans de les vuit, hora de començar la pri-
mera subhasta del dia. A partir de les tres
de la tarda tornen a port les barques d’ar-
rossegament, amb el peix ben classificat;
per veure-les arribar, el millor és situar-se
al moll de ponent. Tot seguit es recoma-
na visitar el Museu de Curiositats Mari-
neres Roig i Toqués.
COSTA BRAVA
La gamba de Palamós, les garotes de
Palafrugell, les anxoves de l’Escala o el
peix de roca de Begur... són molts dels
productes del mar que han donat renom
a diverses localitats de la Costa Brava.
Recorrent la comarca de la Selva, hi ha
port de pescadors a Blanes, Lloret de
Mar i Tossa de Mar. Ja al Baix Empordà
hi ha Sant Feliu de Guíxols,
l’Estartit i Palamós, on després
de la descàrrega del peix –a partir
de dos quarts de cinc de la tarda– comen-
ça la subhasta i, al port, les peixateries
munten les seves pintoresques parades.
No es pot marxar de la vila sense tastar la
gamba de Palamós en algun dels restau-
rants del poble o durant les Jornades
Gastronòmiques de la Gamba de Palamós,
i visitar el Museu de la Pesca. Sense mou-
re’s del Baix Empordà és possible tastar
les garotes de gener a març (a Pa-
lafrugell), el peix de roca (a Begur, on se
celebren les Jornades Gastronòmiques del
Peix de Roca, de mitjan abril a mitjan
juny), el peix blau (a Sant Feliu de
Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa
Cristina d’Aro, on s’organitza La Cuina
del Peix Blau Ganxó de mitjan maig a mit-
jan juny) o l’escamarlà (a Calonge-Sant
Antoni). Per acabar, l’Alt Empordà tam-
bé ofereix, als ports de l’Escala, Roses,
Cadaqués, Port de la Selva i Llançà,
estampes de localitats amb llarga tradició
pesquera. Els avantpassats dels actuals
empordanesos hi varen deixar l’art de
salar el peix, com les anxoves de l’Escala,
Barcelona i Badalona són les dues
localitats del Barcelonès que tenen
port i confraria de pescadors. Molt
a prop, a la Costa del Maresme, hi
ha set ports més: Montgat, Mataró,
Arenys de Mar, Sant Pol de Mar,
Calella, Pineda de Mar i Malgrat de
Mar. Les llotges que hi ha a cadas-
cuna d’aquestes localitats certifiquen
que s’hi pot menjar peix fresc tots els
dies de l’any.
Confraries i llotges
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
18
L’agricultura catalana és extraordinàriament rica en frui-tes, verdures i hortalisses. Podem enorgullir-nos de pos-
seir productes amb indicació geogràfica protegida com els cal-çots de Valls, la poma de Girona o les patates de Prades (en
procés de reconeixement) i d’altres com les mongetes del ganxet ol’arròs del Delta de l’Ebre, també en procés de reconeixement comu-nitari com a denominació d’origen protegida. Un itinerari al llarg delterritori ens permetrà conèixer a fons aquests productes.
CALÇOT DE VALLS
“El calçot, el porró i els castellers, tres
coses que sempre m’han fascinat, sur-
ten de la terra i fan mirar el cel.” Amb
aquesta frase, el director de cinema
Bigas Luna lloava els elements culturals
de l’Alt Camp. Als voltants de Valls, con-
cretament a l’Alt i al Baix Camp, al
Tarragonès i al Baix Penedès, es pro-
dueix el calçot de Valls, que compta
amb una indicació geogràfica protegida.
El calçot deu el seu nom a la manera
com es conrea, les cebes es calcen quan
són cobertes amb terra. Per degustar-
les, res millor que participar en una cal-
çotada, al final de gener se celebra la
famosa Calçotada de Valls.
ARRÒS DEL DELTA DE L’EBRE I DE PALS
L’arròs del delta, que compta amb una
denominació d’origen protegida, és un
cultiu tradicional a la zona. De fet, hi ha
molts elements en el paisatge i la cultu-
ra relacionats amb l’arròs. Un exemple
són les tradicionals barraques, emblan-
quinades i fetes de fusta, canya, palla,
fang i borró, on vivien els arrossaires.
Avui se n’han recuperat algunes, com
les Barraques d’en Salvador, a Deltebre,
com a cases de turisme rural. L’arròs
també ha influït en les festes populars
de la contrada i en la gastronomia de la
zona, que té en els arrossos la millor
carta de presentació. Però el delta de
l’Ebre no és l’únic indret de Catalunya
on hi ha arrossars. Als aiguamolls del
Baix Empordà s’hi cultiva l’arròs com a
mínim des del segle XIV. Però segura-
ment aquest conreu ve de molt abans.
La seva història s’explica al Museu Ca la
Pruna de Pals. Així mateix, també es
pot visitar el Molí d’Arròs de Pals, on es
Ruta dels productes del camp
Les carxofes del Baix Llobregat són
famoses pel seu sabor i la seva quali-
tat. De fet, és una de les indicacions
geogràfiques protegides en estudi per
part de la Generalitat de Catalunya.
Altres productes del camp ben cone-
guts i apreciats són els naps de la
Cerdanya, que es poden comprar al
mercat de Puigcerdà, els pèsols i
altres productes de l’horta del
Maresme, els cereals de la Segarra,
els cigrons de l’Anoia o les avellanes
de Reus. En aquests darrers anys
també han començat a destacar els
productes procedents d’explotacions
ecològiques.
Productes destacats
1919
pot veure el procés d’elaboració
d’aquest cereal i comprar-ne una
mica.
PATATES DE PRADES I DE BUFET
Si hi ha un poble que s’identifica amb la
patata, aquest és Prades. En un entorn
de muntanya, al voltant de mil metres
d’altitud i en els municipis de Prades,
Capafonts, la Febró i Arbolí, al Baix
Camp, creix la patata de Prades, amb
indicació geogràfica protegida. Els pra-
dencs diuen, i amb raó, que les seves
patates deixen record. Són de pell fina i
molt saboroses, de la varietat kennebec.
Al setembre, coincidint amb els inicis de
la recollida, se celebra el Dia de la Patata,
amb un esmorzar popular i un concurs
de truites. És un bon moment per com-
prar-ne un sac, al llarg de l’any també es
poden comprar a les botigues del poble
i a la Cooperativa Agrícola de Prades.
Una altra patata molt apreciada és la
patata del bufet, una varietat molt
preuada. Se’n cultiva en un poble
d’Osona anomenat Orís. Per tastar-la i
també comprar-ne, el millor és visitar
aquesta localitat durant el mes
d’octubre. Durant tots els diu-
menges i festius d’aquest mes, es
fa un mercat on s’arriben a vendre fins a
50 tones de patates del bufet, de tipus
blanca i negra, que es venen directament
del pagès al consumidor.
MONGETES DEL GANXET I FESOLS
DE SANTA PAU
Un dels productes més emblemàtics de
la zona del Vallès i el Maresme són les
mongetes del ganxet, una varietat de
molta qualitat que aviat tindrà la IGP. A
molts pobles del Vallès, com Polinyà o
Castellar del Vallès, es poden veure
camps cultivats de mongetes d’aquest
tipus. A Castellar, per exemple, es
cullen a Can Casamada, una de les
masies amb més tradició històrica i
familiar. Un altre lloc on comprar-les és
a l’agrobotiga de l’Espai Rural de
Gallecs. També cal destacar els fesols
de Santa Pau, que creixen en terra vol-
cànica i que es poden tastar en dife-
rents restaurants del poble de Santa
Pau i de les rodalies.
A Catalunya hi ha fruites de gran
qualitat. La poma de Girona, per
exemple, compta amb una indicació
geogràfica protegida i el préssec de
la Ribera d’Ebre és un dels productes
en estudi per aconseguir-la. Així
mateix, destaquen les clementines de
les Terres de l’Ebre, que gaudeixen
també d’una indicació geogràfica
protegida, i les peres de Lleida, en
procés d’obtenir la denominació d’o-
rigen protegida.
La fruita
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
2020
Qui s’acosta als boscos queda meravellat de la gran quantitat iqualitat de productes que més tard seran aplicats a la cuina així
com antigament ja eren utilitzats als receptaris tradicionals. Els bolets són un d’aquests productes; l’afició dels catalans als bolets
és ben reconeguda i ens delectem buscant-los, cuinant-los i menjant-los.N’hi ha de moltes classes i amb aplicacions diferents. Però també les her-bes aromàtiques, els fruits del bosc o les castanyes són sempre presentsals boscos catalans i una bona manera de conèixer-los per a més tard apli-car-los a la cuina és seguint una ruta per les nostres zones forestals.
BOLETS
No són a disposició de qualsevol i mai no
se’n recullen prous. A la primavera tro-
bem múrgoles, moixernons i carreretes;
al final de l’estiu, els bolets primerencs
de boscos de pi alpí, com rossinyols, rove-
llons i ceps, i ja ben entrada la tardor, lle-
negues, ous de reig, fredolics, camagrocs,
carlets o trompetes de la mort. Dels
Pirineus a l’Ebre, qualsevol zona de bosc
o de muntanya pot ser bona per collir
bolets, però n’hi ha algunes, com el
Berguedà, on l’ambient boletaire està
assegurat. A Berga i a Guardiola de
Berguedà es fan jornades dedicades al
bolet, com la Festa del Bolet, que se cele-
bra a començament d’octubre a la ciutat
de Berga. Per tastar-los, es pot anar a
algun restaurant de Berga, una de les
capitals micològiques de Catalunya, jun-
tament amb el Parc Natural del Montseny
i la Serra de Marina. A la Cerdanya, tam-
bé hi ha diversos establiments on es
poden tastar o comprar bolets, especial-
ment als pobles de Ger i Bor. Si passem
al Pallars, les valls, boscos espessos i pai-
satges de muntanya garanteixen trobar-
hi bolets. Els boscos d’Arós o de Virós,
al Pallars Sobirà, o les zones forestals de
Salàs de Pallars, al Pallars Jussà, són
bons llocs per anar-ne a buscar. També
ho és la Vall de Boí, famosa pel seu romà-
nic. Per tastar-los cuinats de mil mane-
res, és bo esperar a l’octubre.
CASTANYES
Acompanyades de panellets i vi ranci, les
castanyes són el producte més tradicio-
nal a l’època de Tots Sants. De castanyes
se’n produeixen a diversos boscos cata-
lans, al Montseny i al Montnegre, per
exemple, o a les grans extensions fores-
Ruta dels productes de la muntanya i el bosc
Al centre de Barcelona, el millor lloc
on es poden comprar bolets és al
mercat de la Boqueria, a la Rambla
En aquest mercat mercat s’hi troben
diferents parades on es poden
adquirir els preuats fruits del bosc.
Les reconeixereu fàcilment pel goig
que fan, amb les caixes plenes de
bolets d’arreu del país. Entre altres
varietats, s’hi poden trobar tòfones,
un dels bolets més preuats de
Catalunya i del món sencer.
Bolets
21
tals de la comarca de la Selva. Al bosc de
castanyers de Sant Segimon, situat als
peus del Matagalls, els exemplars d’a-
questa espècie són molt vells, els troncs
tenen més de dos metres de diàmetre i
grans cavitats. Per menjar castanyes, el
millor és anar de castanyada. El darrer
cap de setmana d’octubre se celebra la
Fira de la Castanya a Viladrau i l’1 de
novembre es pot anar a la gran castan-
yada de Viladrau o a la Festa de la
Castanyada a Vilanova de Prades.
HERBES AROMÀTIQUES
A la vall de la Vansa, a Tuixén (Alt
Urgell), hi ha el Museu de les Tre-
mentinaires, que, des del 1998, ocupa
els baixos de l’Ajuntament. El centre
recupera la memòria de les trementinai-
res, dones que treballaven de valent
anant a buscar al bosc remeis tradicio-
nals i herbes aromàtiques i preparant i
venent olis, cures i plantes medicinals
arreu del país. El museu forma part de
la Ruta dels Oficis d’Ahir, promoguda
pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell. En
sortir del museu, al mateix poble de
Tuixén, hi ha Can Farratgetes, una casa
rural que inclou una botiga especialit-
zada en herbes del Cadí. També
són interessants de visitar la Fira
de Vilanova de Sau, al juny, i la
Fira de Sant Ponç de Barcelona,
al maig.
PEIXOS DE RIU
Els rius Segre, Noguera Ribagorçana i
Noguera Pallaresa, i els seus afluents són
l’hàbitat perfecte per a la truita de riu. Hi
ha moltes espècies diferents de truita,
però la truita més freqüent, la de pisci-
factoria, com les que hi ha a la gran pis-
cifactoria de Peramola, a tocar del pan-
tà d’Oliana, o a la piscifactoria de
Tavascan, és de la varietat arco iris,
mentre que als rius hi ha la truita comú
de riu, de cos més esvelt i amb un gran
nombre de taques negres i vermelles. A
la Val d’Aran, a Les, hi ha una piscifacto-
ria que treballa en la cria i reproducció
d’esturions, un tipus de peix que havia
arribat a ser abundant en rius de l’Estat
espanyol. L’empresa comercialitza el
caviar d’esturió.
A finals de novembre, la localitat de
Vallgorguina celebra la Fira del Bosc
i de la Terra, que aplega productes i
processos d’elaboració artesanals
relacionats amb el bosc. A banda de
les parades de productes artesans
s’hi fan demostracions d’oficis, tasts
i concursos.
Fira del Bosc i de la Terra
21
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
22
La cuina tradicional catalana conté nombrosos receptaris enquè la vedella o el porc són elements imprescindibles. Gràcies aaquests productes hem recuperat velles receptes i podem gau-dir de preparacions variades. Emparades amb el distintiu de
marca de qualitat, i en el cas de la vedella dels Pirineus, en procés de reco-neixement comunitari com a indicació geogràfica protegida, són moltesles possibilitats que ens ofereixen a la cuina i val la pena recórrer el terri-tori per conèixer la nostra ramaderia.
LA VEDELLA DELS PIRINEUS
Les muntanyes i els prats dels Pirineus
catalans són el millor escenari per a la
cria de la vedella dels Pirineus, l’únic
producte carni que compta amb una indi-
cació geogràfica protegida del país.
Queden emparats amb aquest segell de
qualitat tots els vedells i vedelles de la
raça bruna dels Pirineus, així com les de
la charolais i la limousine i els creua-
ments entre elles que hagin nascut al
Pirineu i Prepirineu, és a dir, a l’Alt
Empordà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el
Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el
Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el
Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. Fent
un tomb per les granges i pels prats per
on pasturen aquestes vedelles, ens ado-
nem de l’esforç que fan els productors
perquè el producte final sigui excel·lent.
Les vaques i els vedells creixen a l’aire
lliure, s’alimenten de les pastures i de
farratges, cereals i lleguminoses. Un cop
sacrificades als escorxadors controlats i
autoritzats pel Consell Regulador, es
comercialitzen únicament en establi-
ments autoritzats i controlats per aquest
mateix organisme. Entre altres llocs, es
pot comprar carn amb aquesta indicació
al Consell Regulador o a l’empresa
Mafriseu, a la Seu d’Urgell, o a través
de la Federació Catalana de la Raça
Bruna dels Pirineus, a Berga, que té con-
tacte amb totes les associacions comar-
cals de ramaders dels Pirineus. La comer-
cialització de la carn es fa amb precintes
numerats i am el logotip de la indicació
geogràfica de la peça. Així mateix, les eti-
quetes que porta la carn recullen les prin-
cipals dades del vedell a què pertany. Per
veure diversos exemplars de la raça bru-
na dels Pirineus val la pena visitar la Fira
Ruta dels productes ramaders
Cada peça de carn de la indicació
geogràfica protegida de vedella dels
Pirineus duu una etiqueta on apa-
reix el logotip de la indicació geo-
gràfica, les dades del vedell a què
pertany i de la granja on s’ha criat,
i el certificat de garantia que asse-
gura que aquest producte compleix
els requisits establerts pel reglament.
El color de la carn va de rosat a ver-
mell brillant i el greix de blanc a cre-
ma. La seva maduració, de 7 dies,
com a mínim, aporta la tendresa i
les característiques organolèptiques
que la diferencien de la resta de
carns del mercat.
L’etiqueta
Ramadera de Bellver de Cerdanya, que
es fa cada any al mes d’octubre. També,
a Ribes de Freser es fa la Fira del
Bestiar i Mostra de la Vedella Bruna dels
Pirineus, el segon dissabte d’octubre,
coincidint amb el pont del Pilar.
LA VACA BRUNA DELS PIRINEUS
Les races autòctones catalanes són races
d’animals domèstics que tenen una iden-
titat i unes característiques morfològi-
ques específiques. A Catalunya trobem
entre les races ramaderes autòctones la
vaca de l’Albera, la pallaresa, les ovelles
ripollesa, xisqueta i aranesa, la cabra lan-
ca o de Rasquera i la vaca bruna dels
Pirineus. De totes, la més utilitzada per
a la producció és aquesta darrera.
Aquesta raça prové de la vaca autòctona
catalana ubicada als Pirineus i creuada
amb bovins de raça bruna alpina que es
van importar de Suïssa al final del segle
XIX i començament del segle XX. La zona
d’origen va ser els Pirineus catalans i
actualment es troba a les comarques piri-
nenques i prepirinenques de Catalunya,
principalment al Pallars Jussà, al Pallars
Sobirà, a l’Alta Ribagorça, a l’Alt Urgell, a
la Cerdanya, al Berguedà i al Ripollès. Els
ramaders aprecien molt les característi-
ques d’aquesta raça, ja que s’adapta molt
bé al medi, té capacitat per pujar les
muntanyes i el seu caràcter és molt dòcil.
El cens aproximat d’exemplars de vaca
bruna és de 30.000 vaques de més de 2
anys a Catalunya.
EL PORC D’OSONA
El porc és un dels produc-
tes més emblemàtics de la
comarca d’Osona. Els
exemplars que es crien en les seves
granges són d’excel·lent qualitat i és per
això que ha sorgit el grup Osona Porc,
que vol consolidar i revalorar la cria del
porc en aquesta comarca de Catalunya.
De moment, en aquest grup de rama-
ders osonencs tan sols hi ha dues
empreses però de ben segur que n’apa-
reixeran més. Per tastar algun plat cui-
nat amb porc d’Osona, res millor que
assistir a la Festa del Porc i la Cervesa,
que se celebra a principis d’octubre a la
població de Manlleu.
L’ovella de raça ripollesa, que viu a
les zones del nord-oest de Catalunya,
sembla que es va originar amb el
creuament de l’ovella tarasconesa
dels Pirineus centrals amb l’oví trans-
humant de la raça merina, arribat a
la zona fa segles. La seva carn, tot i
que es produeix a petita escala, és
molt apreciada.
L’ovella ripollesa
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
23
2424
Ja a l’edat mitjana és notòria la presència de galls, capons i galli-nes, ànecs i oques als receptaris i des d’aleshores l’aviram forma part
de la cuina tradicional casolana. El sector avícola català representa el35% de la producció de l’aviram de l’Estat espanyol, i algunes de les sevesespècies, com el capó, posseeixen la marca Q, una marca creada i regis-trada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca que s’atorga aproductes agroalimentaris de qualitat que presenten unes característi-ques diferencials respecte d’altres de semblants. El capó i el pollastre delPrat formen part, a més, de les indicacions geogràfiques protegides (IGP).
POLLASTRE I CAPÓ DEL PRAT
No tots els pollastres són iguals. A
Catalunya hi ha una raça autòctona que
s’ha convertit en una menja exquisida: el
pollastre o capó del Prat. Es tracta d’un
animal que es cria com abans, en produc-
ció limitada, en espais grans i s’alimenta
de cereals sense greixos ni productes quí-
mics durant 4 mesos. És per tot això que
la seva carn és tan bona i apreciada i
que li ha valgut el segell d’indicació geo-
gràfica protegida. El pollastre del Prat,
també anomenat potablava, creix a terres
del delta del Llobregat i està estretament
vinculat amb la vida cultural i la identitat
dels habitants de la zona, cosa que ha fet
que fins i tot sigui present, en forma de
pollastre gegant, en el bestiari que surt als
carrers durant les festes majors del Baix
Llobregat. Així mateix el potablava és part
indestriable de la vida dels pagesos de la
zona. Una bona ocasió per adonar-se’n és
la Fira de l’Aviram del Prat de Llobregat,
on es mostren i es premien els pollastres,
les gallines i els capons (pollastres al quals
se’ls talla la cresta i las barballeres, popu-
lar per la seva carn més melosa) de la zona
i es presenten altres exemplars d’aviram
autòcton de tot el país.
GALLINA, GALL I ÀNEC DEL PENEDÈS
Vilafranca del Penedès, a banda de ser
el bressol dels vins del Penedès, és tam-
bé la capital de l’aviram amb pedigrí,
dels galls de carn ferma i dels ànecs
muts, que són presents en diferents
plats de la cuina de la zona. El gall del
Penedès més conegut és de plomatge
negre brillant, tot i que també n’hi ha de
color blat, aperdiuat i barrat i, com la
gallina del Penedès, té les potes de color
blau cendrós. La comercialització d’a-
Ruta de l’aviram
Aviraut és una empresa de Reus que
es dedica a criar races de galls, galli-
nes, ànecs i oques autòctones. És a
l’antiga granja Vacarisses i s’hi poden
veure, en visita guiada, o fins i tot
comprar, exemplars de pollastre de
potablava del Prat, gallines de l’Em-
pordà, ànecs del Penedès o oques
empordaneses, totes espècies del terri-
tori català.
Aviraut
2525
quest aviram es regeix per unes estric-
tes normes de criança, tant pel que fa al
temps mínim que ha de tenir abans del
sacrifici com a la relació entre animals i
superfície i l’alimentació que se’ls dóna.
L’ànec mut del Penedès és una varietat
del conegut ànec de Barberie, adaptada
des de fa temps a la zona del Penedès,
on ha desenvolupat unes característi-
ques pròpies. De plomatge majoritària-
ment negre, el seu principal signe iden-
tificatiu és que no produeix els sons
característics de la majoria de varietats
d’ànecs. Per aquest motiu se l’anomena
ànec mut. La seva carn és d’una finesa
exquisida, sobretot si se sacrifica entre
les 10 i les 12 setmanes de vida. Tots
tres exemplars d’aviram autòcton es
poden veure, comprar i tastar a la Fira
del Gall que se celebra cada any pels
volts de Nadal a Vilafranca del Penedès.
AVIRAM DE L’EMPORDÀ
El gall, la gallina, l’oca i l’ànec de
l’Empordà són part de l’aviram autòcton
de Catalunya. Són molts els municipis en
què una de les activitats principals és la
cria d’aviram en granges, animals de
corral que després serveixen per fer
alguns dels plats de la cuina més típica de
la zona, com ara el platillo, l’ànec rostit o
el pollastre amb escamarlans. Una bona
mostra són les Jornades Gastronòmiques
de la Cuina de l’Aviram que se celebren a
Peratallada al mes d’octubre, la cloenda
de les quals coincideix amb la Fira
Medieval, una de les més impor-
tants d’aquest tema que se cele-
bren a Catalunya, o les Jornades
Gastronòmiques de Primavera de
l’Ànec de Corral i el Foie, que es fan a
Castelló d’Empúries. Hi ha diverses
empreses que es dediquen a elaborar pro-
ductes derivats de l’ànec. Collverd, a Far
d’Empordà, ofereix un assortit de pro-
ductes elaborats únicament a partir d’à-
nec, sense cap altre tipus de carn afegida,
com ara patés, foie gras, pernil curat,
confit o mousses. Una altra empresa de
la zona és Ànec de l’Empordà, situada a
Serra de Daró. Així mateix, també des-
taca Mas Parés, a la comarca de la Selva,
que en poc temps s’ha posicionat com a
referència europea del foie gras.
La imatgeria festiva catalana inclou
en el seu bestiari popular galls, pollas-
tres i gallines. Actualment hi ha sis
peces del bestiari festiu de Catalunya
que els representen: el pollastre de la
plaça Palau del barri del Carme
d’Olot, el pollo del Prat de Llobregat,
el gall Radulf de Borredà, el gall de
Parets del Vallès, el Tomasot i la
Ballarica de Vilafranca del Penedès i
el poll foll de Ripollet. Es poden veu-
re en acció a les festes majors de cada
localitat.
Bestiari popular
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
26
27
28
La tradició cansaladera destaca en la nostra cultura gastro-nòmica. Ja siguin curats o cuits, amb noms i formes dife-rents i variats, els embotits fets de carn de porc –fuets,somalles, bulls, bisbes…– són ben reconeguts i apreciats
arreu. D’entre tots destaca amb IGP pròpia la llonganissa deVic, la “cirereta” dels embotits de Catalunya. Fent camí per Osona,
la Cerdanya, els dos Pallars, el Vallès, el Ripollès o la Garrotxa podremconèixer més a fons aquest emblemàtic producte. Un cas a part és l’em-botit fet de carn de xai propi del Pallars i l’Alta Ribagorça: la girella.
OSONA
La Plana de Vic gaudeix d’un clima
adient per assecar la llonganissa de Vic,
un producte emparat en una indicació
geogràfica protegida (IGP). A Osona hi
ha molta tradició ramadera i la cria de
porcs i l’elaboració de llonganisses es
remunta a l’època medieval. Per conèi-
xer-ne el procés d’elaboració, es poden
visitar alguns dels vuit centres elabora-
dors que formen part de la IGP de la
comarca. Per comprar llonganissa i
altres embotits que es fan a la zona, com
la somalla, el fuet, el xoriço, la catalana
o el bull, val la pena passejar per Vic,
una ciutat de tarannà comercial, i entrar
en alguns establiments, com Ca la
Teresona, Can Solà, Can Vilada, Can
Valeri, el Rebost d’en Pau (al mercat
Municipal), la Casa Riera Ordeix o la
Casa Sendra.
CERDANYA
A la Cerdanya són típiques les llonganis-
ses, els fuets, les cansalades, els pernils,
els bulls blancs, de fetge i negres, els bis-
bes i els pans de fetge. Aquest darrer
embotit se’l reconeix pel seu aspecte
arrodonit i pel fet que està cobert amb
tel de ventre de porc. Hi ha molts esta-
bliments on es poden comprar aquests
embotits. A Bellver de Cerdanya, per
exemple, es pot anar a Cal Jaume, on el
pa de fetge és el producte artesanal
estrella. Prop de Bellver, a Martinet, val
la pena fer una compra a Embotits Turet,
populars a tota la comarca. I ja per aca-
bar no hi pot faltar una passejada per
Estamariu, a la veïna comarca de l’Alt
Urgell. Els millors records que ens
podem emportar d’aquest poble són els
seus embotits artesanals; se’n poden
comprar a Cal Teixidó.
Ruta dels embotits
Embotits diferents
La majoria d’embotits que es poden
tastar a Catalunya són fets amb carn
de porc, però hi ha vàries excepcions.
La girella, un embotit fet amb carn de
corder, que es menja molt a la zona
del Pallars i de l’Alta Ribagorça, n’és
una. També, l’associació de productes
artesans de la comarca del Vallès
Oriental proposa el fuet d’emú, pro-
duït per una empresa situada a
Granollers que elabora carn, ous i xar-
cuteria d’emú.
29
EL PALLARS
El porc ha estat des de temps remots l’a-
liment bàsic de la gent de les comarques
de muntanya. Amb carn de porc es fa el
xolís, propi dels Pirineus lleidatans; un
embotit sec elaborat amb carn i una mica
de greix de porc amanit amb sal i pebre
negre, i deixat curar. En podeu adquirir a
la Vall Fosca, a Can Alfons, o a la Torre
de Cabdella, on també es pot trobar la
secallona, germana petita del xolís. La
girella, que també es menja i s’elabora a
l’Alta Ribagorça, es fa amb menuts de xai,
cansalada, carn de porc, arròs, pa, ou,
pebre negre, all, canyella, sal i julivert, i
s’emboteix en tripes de xai. Se serveix fre-
gida, arrebossada o amb suc. Es pot com-
prar a Embotits Pociello i a Casa Aubarell,
a la Pobla de Segur; a Ca l’Ubach i la
Casa Boté, a Rialp, o al mercat de Sort.
EL VALLÈS
Tot i la industrialització, a la comarca
del Vallès encara no s’ha perdut la cul-
tura relacionada amb el camp i el bes-
tiar i, de retruc, l’ofici de cansalader.
L’elaboració d’embotits continua sent
una de les cartes de presentació de la
gastronomia de la zona. Tenen
fama les llonganisses però tam-
bé els fuets, els bulls o les boti-
farres. La capitalitat de l’elabo-
ració l’ostenten les poblacions de la
Garriga i Aiguafreda.
EL RIPOLLÈS
Al Ripollès encara queden un bon gra-
pat d’elaboradors d’embotit artesanal
repartits per tota la geografia. En podeu
comprar a Camprodon, per exemple, a
la famosa Can Xec, però també se’n
poden trobar de molt bons a Ribes de
Freser, a Planoles, a Sant Joan de
les Abadesses o al mateix Ripoll.
LA GARROTXA
L’any 1993 la família Sala, de Cas-
tellfollit de la Roca, celebrà 150 anys
de dedicació a l’elaboració d’embotits.
Llavors van creure oportú muntar un
petit museu, com a llegat del que ha
estat la història i evolució de la conserva
càrnia a Catalunya i a la Garrotxa. Al
mateix museu hi ha una botiga on es
poden degustar i comprar els famosos
embotits garrotxins, com el paltruc.
L’embotit té l’origen en la necessitat
de conservar la carn. S’aconsegueix
barrejant la carn de diferents parts
del porc o d’altres animals, assao-
nant-la de diferents maneres, embo-
tint-la en budells i, finalment, asse-
cant-la o bullint-la. Hi ha embotits
que es fan a gairebé tot Catalunya,
com la botifarra, però hi ha zones
que tenen el seu propi embotit que
les caracteritza.
Fabricació
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
30
A Catalunya trobem un ampli ventall de formatges. N’hi haen la seva expressió més fresca, entre els quals destaca elmató, comú a gairebé tot el país, i el recuit arrelat tradicio-
nalment a les comarques empordaneses. Abunden també els format-ges de cabra i els de vaca i en menor nombre els d’ovella, algunesexpressions dels quals són formatges de pastor. Manté la tradició el tupíi prosperen noves elaboracions (conservats en oli, embolcallats ambherbes, etc.). L’univers gastronòmic, amb els cuiners al capdavant, elspresten especial atenció.
ALT URGELL I CERDANYA
La zona del Cadí i les comarques de l’Alt
Urgell i la Cerdanya són conegudes per la
seva indústria lletera, la més important
dels Pirineus. La Cooperativa del Cadí, a
la Seu d’Urgell, és una de les encarrega-
des de recollir cada dia la llet de vaca fri-
sona que produeixen els ramaders de la
zona per convertir-la en formatges i man-
tegues que es distribueixen per tot
Europa. Seguint el procés d’elaboració que
determina la DOP, es fan els formatges i
mantegues emparades per la DOP l’Alt
Urgell i la Cerdanya, la mantega Cadí
i el formatge Urgélia. A més de la DOP,
hi ha una marca de qualitat que reconeix
alguns productors artesanals, l’Artesania
Alimentària de Formatges Artesanals. A
Peramola hi ha la Casa de la Penella, on
fan formatge curat i de tupí –anomenat
així perquè s’obté mitjançant la fermenta-
ció de formatge de cabra amb aiguardent
dins d’un recipient anomenat tupina–, i
també mató Castell-llebre. Més amunt, al
poble d’Ossera, a l’obrador de Cal Codina,
s’elabora el formatge anomenat Serrat
Gros, lo Pebrat d’Ossera i el Tupí d’Ossera.
La següent parada és a Adrall, a la for-
matgeria Mas d’Eroles, on s’explica, a qui
ho vulgui escoltar, el procés d’elaboració
del formatge curat de vaca. A Bar s’ela-
bora un formatge artesà de cabra que es
comercialitza amb la marca Formatges
Baridà. Al poble és ben fàcil trobar l’obra-
dor i el ramat de cabres de què s’extreu la
llet. A Músser, ja a la Cerdanya, hi ha
L’Orri, on fan formatge de cabra. També
es pot visitar el Molí d’en Pons a Prullans,
o l’obrador que hi ha a Meranges, on es
produeix el serrat d’ovella típic dels
Pirineus que, antigament, les famílies ela-
boraven per a l’autoconsum.
Ruta dels formatges
Al Molí de la Llavina, prop de
Centelles, a la comarca d’Osona, s’e-
labora de manera artesanal el for-
matge blau. Al costat de l’obrador
es pot visitar un molí hidràulic que
encara funciona i on se segueix ela-
borant el pa com es feia fa segles.
Formatge blau
3131
BERGUEDÀ I BAGES
Tot i no tenir una denominació d’o-
rigen, el Berguedà i el Bages tam-
bé són importants zones productores de
formatge i indrets ideals per visitar
empreses elaboradores, algunes de les
quals tenen el segell Formatges
Artesans. En un recorregut per la zona
val la pena acostar-se a Formatgeries
Artesanes del Berguedà, al petit poble
de Quar. Reservant prèviament una visi-
ta, es poden visitar els obradors i veure
el procés d’elaboració del formatge ten-
dre, del curat i del mató. A Borredà és
recomanable visitar Formatges la
Bauma. Així mateix, a Casserres hi ha
la Casa Manudells, que forma part de
Ramaders de Cabres Lleteres del
Berguedà. Es tracta d’una petita explo-
tació ramadera on es poden veure les
cabres i segons el dia, l’elaboració del for-
matge. Una mica més al sud, ja a la
comarca del Bages, hi ha el poble de
Marganell, el poble del mató per
excel·lència, un producte làctic que s’ob-
té fent coagular la llet. Aquí i a Sant
Cristòfol, se centralitza la producció del
famós mató que es ven al mercat del
Monestir de Montserrat. Finalment
val la pena acostar-se fins a
Gironella per conèixer els formatges
Blancafort, elaborats a la casa Manudells.
GARROTXA I EMPORDÀ
Ja fa temps que el formatge tradicional
de la zona volcànica de la Garrotxa va
deixar d’elaborar-se, però el turisme ha
aconseguit aixecar una producció força
important de formatges garrotxins, com
el formatge de pell florida, que s’obté a
partir de llet pasteuritzada de cabra, qua-
llada almenys durant dues hores i deixat
madurar tres setmanes o més. Per tastar-
lo, res millor que visitar Mas Claperol, a
Sant Feliu de Pallerols. El recuit és un
derivat làctic típic de les comarques de
Girona i està acollit dins la marca garan-
tida Productes de l’Empordà. No s’ha de
confondre amb el mató, encara que tam-
bé es pren com a postres. A l’Empordà
s’ha d’anar a veure la Nuri d’Ullastret;
el Recuit de Fonteta; Recuits de
l’Empordà, a Peralada, o Recuits Lluïsa,
a Mont-ras.
A la Fira de Formatges Artesans del
Pirineu, que se celebra dins la Fira de
Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell, el
penúltim cap de setmana d’octubre,
hi estan representats formatgers
artesans de tot els Pirineus (català,
aragonès, basc, navarrès i francès).
En aquesta mostra es donen a tastar
més de cent varietats diferents de
formatges. L’acte estrella de la fira
és el concurs de formatges artesans
que s’organitza per famílies de for-
matges. Cada família constitueix una
secció: mató, frescos, de vaca, d’o-
vella, de cabra i formatge de tupí.
Fires
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
3232
El rebost ha tingut sempre una importància cabdal en lesmasies catalanes. Actualment tampoc hauríem de prescindird’aquest indret en la memòria, on reposaven els queviures a
les cases. Així, al rebost conservem les mels, melmelades, fruitssecs, licors, conserves, etc. La mel a Catalunya està emparada amb el dis-tintiu de marca de qualitat i altres productes compten amb el reconeixe-ment comunitari de denominació d’origen protegida, com l’avellana deReus, o pertanyen a la denominació geogràfica, com la ratafia catalana(en procés de reconeixement).
CONSERVES, CONFITURES
I MELMELADES
Les conserves canvien o accentuen el
gust dels productes o els mantenen en
bon estat durant molt de temps. Se’n fan
per tot Catalunya, però potser és a les
zones de muntanya on hi ha més tradi-
ció. El ventall de conserves que es poden
trobar al Tupí de la Cerdanya, a Bor, per
exemple, mai no deixa de sorprendre, fa
vint anys que elaboren conserves amb
elements locals de la muntanya. A l’altre
extrem dels Pirineus catalans, a Bar-
ruera, hi ha el Tupinet de la Vall de Boí,
un establiment que es dedica a fer con-
serves de fruits del bosc o de bolets, olis
aromatitzats, melmelades i confitures.
Així mateix també se’n poden trobar a
Cal Benet, a Alpens (Ripollès); a
l’Agrobotiga Cal Sabater, a Santa Pau (la
Garrotxa); a Confitures Renart, a la
Gleva (Osona), o L’Aranyonet, a la
Pobla de Lillet (Berguedà).
LA MEL
El món de la mel és un món ple d’història
i cultura. A molts indrets de Catalunya se
n’elabora, però al poble del Perelló, a la
comarca del Baix Ebre, és on més se’n
produeix de tot Catalunya. La culpa la té
Mel Múria, una empresa que fa cinc gene-
racions que treballa en la producció de
mel, pol·len, pròpolis i gelea reial. Un altre
poble on la mel té molt de protagonisme
és Arnes, on se celebra una important
fira de la mel al mes de març. També se
celebra una fira d’aquest producte a
Crespià, al febrer; a Colera, al juny, i a
Ribes de Freser, al setembre. Una de les
cites més importants té lloc a Barcelona
per Sant Ponç, cap a l’11 de maig, on es
reuneixen apicultors de tot Catalunya. Al
Ruta del rebost
Al port, especialment al de
Palafrugell, per entrar en calor des-
prés d’una dura jornada de pesca i
allargar les converses, es prenia el
clàssic cremat elaborat amb el rom
cubà portat de les colònies. El cre-
mat es prepara posant a escalfar
lleugerament rom i sucre amb una
branca de canyella, pell de llimona
i grans de cafè. Després es flameja
fins que la combustió n’elimina l’al-
cohol. El millor dia per tastar-lo és
durant la celebració de la tradicio-
nal cantada d’havaneres a Calella de
Palafrugell, al mes de juliol.
El cremat
3333
Vallès Oriental, a Santa Eulàlia de
Ronçana, hi ha Mel d’Antany, on venen
mel i tot tipus de productes apícoles.
LA RATAFIA
La ratafia està emparada per la denomi-
nació geogràfica ratafia catalana.
Aquest licor s’elabora amb nous verdes i
herbes aromàtiques que es deixen mace-
rar. Després es decanta i s’hi afegeix
sucre, alcohol i aigua fins a obtenir la gra-
duació alcohòlica corresponent, entre 26
i 29 graus. A Santa Coloma de Farners,
se celebra al novembre la Fira de la
Ratafia, a la qual assisteixen totes les mar-
ques comercials de Catalunya i es fan
menús i tastets. També destaca la Fira de
la Ratafia de Besalú, al desembre. Però
per tastar-la un dels millors llocs és Olot,
als bars Can Xena, l’Orfeó Popular o el
Centre Catòlic. Entre els productors més
antics destaca la Destil·leria Jaume Bosch,
a Sant Quirze de Besora, i també hi ha
molta tradició a la comarca de la Noguera,
un bon exemple és la Ratafia dels Raiers,
elaborada per la casa Portet a la Pobla
de Segur.
LA MALVASIA
Dels vins que es fan al Garraf, n’hi ha un
de tradicional de Sitges, la malvasia. Un
vi dolç amb què els sitgetans acostumen
a acompanyar les postres. N’hi ha algunes
varietats, però la més popular i la que
tothom considera la malvasia autèntica és
la que s’elabora a l’Hospital Sant Joan
Baptista. Per la seva excepcionalitat i pel
fet que és en perill de desaparició, la mal-
vasia de Sitges ha estat escollida, junta-
ment amb les mongetes del ganxet, com
un dels dos primers baluards a Catalunya
de l’associació Slow Food Internacional.
L’AVELLANA
Al Camp de Tarragona hi ha la
major concentració d’avellaners de Ca-
talunya. Ja al 1300, la plaça Prim de Reus
era el centre d’un important mercat en
què les avellanes eren el producte estre-
lla. En ple segle XIX, la fil·loxera va acabar
amb els camps de vinya de la contrada i
s’hi van plantar avellaners. Avui l’avella-
na de Reus té una denominació d’origen
protegida. A Riudoms, a l’agost, se cele-
bra la Fira de l’Avellana.
A l’Horta de Lleida, on es cultiva frui-
ta de tota mena, hi ha diversos esta-
bliments especialitzats a fer confitu-
res. Per tot el territori de l’Horta hi
ha vàries cases rurals i alguna gran-
ja escola on es pot aprendre a fer
delicioses melmelades, conserves en
almívar i confitures a la manera de
les àvies.
Confitures
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
34
La cuina tradicional catalana té una rica trajectòriahistòrica documentada des del segle XIV al Llibre de
Sent Soví. Des de llavors, Catalunya ha esdevingut exem-ple culinari i plats com l’escudella i carn d’olla, el xató, el suquet de peixo la coca de recapte o el pa amb tomàquet són reconeguts arreu. La qua-litat i gran varietat del nostres productes així com l’esforç de tantes cui-neres i cuiners, coneguts o anònims, per no perdre aquest tresor culina-ri ens permet gaudir de meravellosos receptaris tradicionals i d’una deles taules més exquisides i lluïdes d’Europa.
ARROSSOS I PASTES
Per tot Catalunya trobem plats típics ela-
borats amb arròs. Al Delta de l’Ebre, per
exemple, es pot tastar un bon arròs negre,
una paella o un rossejat al Restaurant
l’Estany i durant les Jornades Gastro-
nòmiques que es fan al juliol a Deltebre.
Al mateix poble se celebra al mes de juny
la festa de la sega de l’arròs i al setembre
la festa de la plantada. Les Jornades de
l’Arròs, que es fan a l’octubre a Amposta,
i el Dia del Rossejat, que se celebra cap al
20 d’agost a l’Ametlla de mar, també són
una bona oportunitat de tastar aquests
plats. A Pals hi ha molts restaurants on
es pot degustar l’arròs fosc de l’Empordà,
sobretot durant les jornades Pals i la Cuina
de l’Arròs. També hi té lloc, al mes de juny,
la Fira Mediterrània de l’Arròs. Menció a
part mereix el famós arròs Parellada, de
peix i carn, del restaurant Les set portes
de Barcelona. I ja als Pirineus, val la pena
tastar l’arròs de muntanya, fet amb porc,
conill, pollastre i botifarra. I de l’arròs pas-
sem a la pasta, en què destaquen plats tan
tradicionals com els canelons, els fideus a
la cassola i els fideus rossejats o fideuada.
AMANIDES I ENTRANTS
L’esqueixada de bacallà és, juntament amb
l’empedrat, un dels entrants clàssics de la
cuina catalana. En canvi, el xató es fa
exclusivament al Garraf i a l’Alt i Baix
Penedès. Un bon xató ha de tenir escaro-
la, ceba, anxoves salades, bacallà, tonyi-
na, tomàquet i nyora, i sovint s’acompa-
nya de truites. De gener a març se
celebren les xatonades populars a Vila-
nova i la Geltrú, el Vendrell, Vilafranca
del Penedès i Sitges. Aquests pobles
tenen una interessant oferta gastronòmi-
ca anomenada la Ruta del Xató, que per-
Ruta de la cuina tradicional
Tradicionalment, els cargols eren l’ex-
cusa perfecta per al retrobament de
vells amics. Quan algú es deixava
de veure durant un temps, la retroba-
da, a Lleida, es feia amb una gran car-
golada. A les comarques de la
Noguera, Urgell, Segarra i Segrià se’n
fan moltes. La més sonada és l’Aplec
del Cargol de Lleida, que té lloc el mes
de maig.
L’Aplec del Cargol
met fer turisme i degustar als millors res-
taurants aquest plat tan català.
VERDURES I LLEGUMS
Tradicionalment, a la comarca de la Cer-
danya s’esmorzava un bon plat de trinxat,
preparat amb col i patata i una mica de
cansalada. Avui és un plat de dinar o
sopar. El trinxat es pot tastar a diversos
establiments de la comarca i a la Festa del
Trinxat a Puigcerdà. Altres plats tradi-
cionals fets amb verdures són l’escaliva-
da i la samfaina.
SOPES
La sopa més tradicional de Catalunya és
l’escudella i carn d’olla. El dia de Nadal és
tradició servir-ne un bon plat, sense esca-
timar-hi res. L’olla aranesa, que es fa a la
Vall d’Aran, es pot tastar al restaurant
Casa Irene, a Arties. El calendari festiu
català assenyala algunes dates per provar
les sopes més tradicionals del país, com
el dia de l’Olla Barrejada, que se celebra el
mes de gener a Artesa de Lleida
(Segrià), o l’Escudellada Popular que té
lloc al febrer a Pineda de Mar (Maresme).
PEIX
El rei dels plats de peix catalans és el
suquet, que se solia fer a la barca amb el
peix que s’havia acabat de pescar. Es pot
tastar a molts indrets, però sobretot al
Concurs de Suquet de Peix Calero que se
celebra al febrer a l’Ametlla de Mar. Un
altre tipus de cassola marinera és el ran-
xo, fet amb els peixos de menys sortida al
mercat. La reballa, en canvi, és un assor-
timent de peix fregit que pren el nom de
la part de la pesca diària que correspon a
cada membre de la tripulació. Tampoc no
podem oblidar l’all cremat, una olla de peix
que es pot tastar, entre d’altres, al restau-
rant Peixerot, a Vilanova i la Geltrú.
CARN
A banda de la botifarra amb mongetes,
destaca el cap i pota, normalment de vede-
lla, molt típic a Manresa i a tota la comar-
ca del Bages. Tampoc podem oblidar els
peus de porc, que es poden tastar a la
Festa del Porc i la Cervesa que es fa cada
octubre a Manlleu, l’ànec amb peres o la
vedella amb bolets, que es poden degus-
tar a restaurants de l’interior de Catalunya.
Atès el gran contrast de paisatges i
la gran varietat de productes que hi
ha a la nostra terra, hi ha molts plats
típics de la cuina tradicional catala-
na que combinen a la perfecció el
peix i la carn. Destaquen el pollastre
amb llagostins, que té l’origen a la
Costa Brava, o les mandonguilles
amb sípia.
Mar i muntanya
35
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
36
L’apassionant cuina de les postres és també part important delnostre receptari. Comptem amb productes tan reconeguts com
el torró d’Agramunt –amb denominació geogràfica protegida–,les catànies de Vilafranca del Penedès i elaboracions com les neules, elspanellets –ambdós amb el reconeixent d’especialitat tradicional garan-tida–, a més del pa de pessic de Vic o els carquinyolis i borregos del Vallès.A més, hi ha coques i tortells escampats per tots els racons de la geogra-fia catalana, engalanant diades assenyalades i festes tradicionals. I, peracabar, xocolata, de llarga i rica tradició i alta creació moderna.
TORRÓ D’AGRAMUNT
Quan s’acosta el Nadal a Agramunt, a
la comarca de l’Urgell, no paren de tre-
ballar. I és que aquest poble és el bres-
sol de l’únic torró amb indicació geogrà-
fica protegida de Catalunya. El torró
d’Agramunt s’elabora amb una acura-
da barreja d’avellanes o ametlles, sucre,
mel i clara d’ou, i es presenta en taule-
tes rodones o rectangulars cobertes de
pa d’àngel. Val la pena visitar les fàbri-
ques de torró per veure-hi el procés d’e-
laboració, com Torrons R. Vicens,
Torrons Roig, Torrons Artesans Fèlix i
Torrons Lluch.
NEULES DEL PLA DE SANT TIRS
Malgrat que les neules s’acostumen a
associar a les festes de Nadal, des de fa
anys que el seu consum s’ha estès al llarg
de l’any. Al Pla de Sant Tirs, a la
comarca de l’Alt Urgell, s’elaboren neu-
les artesanals. A més d’especialitats molt
diverses, com neules, cubanos, vanos,
tulipes i xiquitillos, també prepara els
menairons del Pla, unes postres molt
tradicionals a la zona. L’obrador es pot
visitar si es fa la reserva amb antelació.
CATÀNIES DE VILAFRANCA
DEL PENEDÈS
A banda de ser la capital del vi del
Penedès, Vilafranca és reconeguda per
elaborar unes postres exquisides: les
catànies, que són ametlles caramelitza-
des banyades en xocolata blanca i cober-
tes de xocolata negra en pols. Bombons
Cudié, una empresa familiar i artesanal
que es dedica a fer catànies des de l’any
1986, ofereix la possibilitat de visitar l’o-
brador i de comprar-hi aquest producte
tan exquisit.
Ruta de la cuina dolça
Els panellets es mengen amb les cas-
tanyes torrades i els moniatos la nit
del 31 d’octubre. La base d’aquests
pastissets es prepara amb sucre, amet-
lla crua, una mica de ratlladura de pell
de llimona i una mica de patata o
moniato bullit. Amb petites porcions
d’aquesta massa es fan diferents for-
mes que es cobreixen amb pinyons,
ametlles torrades, avellanes, coco,
xocolata, cireres confitades, etc. per
fer-ne les diferents varietats. Després
es couen al forn, i ja són llestos per
assaborir-los acompanyats d’un bon
vi dolç. Arribat el moment, se’n poden
comprar a totes les pastisseries de
Catalunya, però també hi ha qui s’es-
tima més fer-los a casa.
Panellets de Tots Sants
37
ORELLETES DE TARRAGONA
I DE LES GARRIGUES I MENJARBLANC
Les orelletes són coques fregides amb for-
ma d’orelles fetes amb una massa de fari-
na a la qual s’afegeix ous, sucre i sal, i un
caldo de coriandre, matafaluga, canyella
i pells de llimona i taronja. Són típiques
sobretot a les comarques tarragonines i a
les Borges Blanques. Se’n poden com-
prar a la pastisseria Pepi, d’Ulldemolins, i
a la confiteria Poy, de Reus, on també es
pot comprar el dolç típic de la ciutat, el
menjarblanc, elaborat amb ametlles.
CARQUINYOLIS I BORREGOS
DEL VALLÈS
Tot i que se’n mengen a tot Catalunya, al
Vallès són molt característics. A Caldes
de Montbui, per exemple, ja fa més d’un
segle que s’elaboren carquinyolis amb ous,
llet, sucre, farina i ametlles; se’n poden
comprar a la pastisseria Alvero. També es
fan borregos, un dolç elaborat amb fari-
na, sucre, mantega, matafaluga i anís, que
té més de dos-cents anys d’història i un
nom ben curiós. Les pastisseries de
Cardedeu sempre en tenen i han anat
treballant la recepta tradicional per crear
curioses variacions: a més del cruixent
tradicional, n’hi ha de tou i per Nadal ofe-
reixen torró de borrego, una sorprenent
fusió amb el torró de Xixona. Se’n poden
comprar a la pastisseria Domingo Vila i a
la pastisseria Ricós. Tots dos dolços són
semblants als bisbalencs, típics de la
Bisbal d’Empordà, fets de pasta de mas-
sapà, ametlla, pinyons i cabell d’àngel. Es
poden comprar a la pastisseria Sans
Bisbalenc, a la Bisbal.
PA DE PESSIC DE VIC
El pa de pessic és popular a tot Catalunya,
però a Vic encara ho és més. Antigament
era costum que en les processons patro-
nals es portés un pastís que es repartia
després entre els assistents. Aquest pas-
tís era una temptació constant i els pes-
sics que patia sovint abans d’hora van fer
que s’anomenés “el pa que es menja a pes-
sics”. La peculiaritat del de Vic és que, si
està fet segons la norma, les clares d’ou
es munten amb vímet, i no amb la clàssi-
ca batedora. Se’n pot comprar a diverses
pastisseries del centre de Vic.
De tan estesa, la crema catalana ja
no es pot localitzar en un lloc con-
cret. Fa anys hi havia la tradició de
fer-la el dia de Sant Josep, el 19 de
març, i era la tieta o l’àvia qui havia
de preparar aquestes postres. Avui
el ritual ha passat a la història i la cre-
ma catalana es menja durant tot
l’any i com a postres de qualsevol
àpat. Se serveix en cassoletes de fang
amb sucre cremat i caramelitzat pel
damunt.
La crema catalana
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
3838
Passejar pels mercats que trobem al llarg del territori ésuna bona manera de conèixer el país i els seus costums,
i descobrir i comprar els productes autòctons i típics decada poble o ciutat. Els mercats han estat des de sempre
una part molt important de la vida diària. Hi ha nombrososmercats per tot Catalunya però alguns d’ells ja formen part de l’itine-rari turístic: els mercats municipals de Barcelona, el de Vic, el de SantFeliu de Guíxols o el de la Seu d’Urgell en són bons exemples.
MERCATS DE BARCELONA
Un passeig pels barris de la ciutat permet
veure molts d’aquests espais. El més popu-
lar és la Boqueria, el mercat estrella de la
ciutat comtal. Està situat a la Rambla i en
les seves parades s’hi exposen, de mane-
ra acurada, les millors fruites i verdures.
Hi ha parades molt curioses, com les de
bolets o una d’insectes comestibles. Molt
a prop de la Catedral, hi ha el mercat més
antic de Barcelona, el de Santa Caterina.
Remodelat fa poc, en destaca la teulada
de mosaic de colors vius. A l’esquerra de
l’Eixample hi ha el de Sant Antoni, de gran
valor arquitectònic i històric. Es va cons-
truir on hi havia un mercat a l’aire lliure,
perquè davant s’obria una de les portes
de la ciutat. Els diumenges al matí s’hi ins-
tal·la el mercat del llibre de vell. Per conèi-
xer altres mercats, com el de la Concepció,
el de Sant Andreu, el de Galbany o els
Encants, val la pena fer una visita guiada
que dura tot un matí i que organitza
l’Ajuntament de Barcelona.
MERCAT DE VIC
El mercat es munta els dimarts i dissab-
tes a la plaça Major porxada, i ja se’n par-
lava al 875. Però la cita anual a Vic és el
Mercat del Ram. Se celebra el Dissabte
de Rams, en plena Setmana Santa, i té
aquest nom perquè durant aquest dia la
plaça Major i el carrer Verdaguer s’om-
plen de parades de palmes i llorers, deco-
rats i treballats de diverses maneres.
MERCAT DE LA SEU D’URGELL
Els dimarts i els dissabtes, a la Seu
d’Urgell, es viu tot un espectacle: el mer-
cat. Per tot el centre històric es munten
més de cent parades on es poden adqui-
rir els productes més frescos de la terra.
Ruta dels mercats
A Catalunya, cada població té el seu
mercat setmanal. El de Sort, que es
fa els dimarts, és molt antic. Va ser
concedit el 1818 per Ferran VII. També
destaquen el de Reus, que es fa els
dilluns i els dissabtes al Mercat
Central, recentment reformat. Els
dimecres i els dissabtes es fa mercat
a Valls. Els dimarts n’hi ha al Masnou:
es té constància que ja als anys tren-
ta tots els dimarts es col·locaven para-
des al Camí Ral, concretament en un
indret que donaria lloc a la plaça del
Mercat.
Mercats setmanals
3939
Tot plegat, envoltat d’un escenari que
recorda l’època medieval.
MERCAT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
Al cor de la Costa Brava hi ha Sant
Feliu de Guíxols, una localitat popu-
lar per moltes raons: la seva llarga plat-
ja, el bonic monestir de la Porta
Ferrada, les cases modernistes que
esquitxen alguns carrers del poble o la
seva façana marítima. Enmig d’aquest
patrimoni natural i arquitectònic, tam-
bé és aconsellable visitar la plaça del
Mercat, on les pageses dels afores de
Sant Feliu de Guíxols venen els seus
productes. Els diumenges al matí, tam-
bé hi ha mercat al passeig, on s’hi poden
trobar tota mena d’articles.
MERCAT DE TORROELLA
DE MONTGRÍ
Presidida pel castell de Montgrí,
Torroella de Montgrí té un nucli antic
format per carrers estrets i desordenats
al voltant dels portals de les muralles, l’es-
glésia parroquial i el Palau Reial. Els dilluns
es munta el mercat a la plaça Major i els
carrers que l’envolten. Des de fa temps
aquest mercat és el punt de trobada dels
pagesos i dels ramaders de la comarca,
que acostumen a negociar-hi els seus béns
i parlar dels afers comuns.
MERCAT DE GRANOLLERS
Una de les característiques fonamentals
de Granollers ha estat i continua sent el
tradicional mercat del dijous, documentat
des de l’any 1040. Molts carrers i places de
la localitat hi tenen a veure, com la plaça
de l’Oli, de les Olles i dels Cabrits, encara
existents, o com la plaça del Bestiar, del
Gra o dels Porcs, ja desaparegudes. S’hi
poden comprar productes dels pagesos i
dels ramaders de la comarca.
MERCATS DE TÀRREGA, ARTESA DE
SEGRE I REUS
No menys importants són els mercats de
Tàrrega, Artesa de Segre i Reus. A
Tàrrega, tots els dilluns al matí les para-
des instal·lades al centre ofereixen frui-
tes i verdures. A Artesa, el mercat setma-
nal se celebra els diumenges, mentre que
a Reus, té lloc dilluns i dissabte.
La majoria dels mercats setmanals de
Catalunya tenen l’origen en l’Edat
Mitjana. Per recordar-ho, algunes
localitats catalanes celebren un cop
l’any un mercat que recrea l’estètica
i els productes que es venien en aque-
lla època. Alguns dels més famosos
són el de Guimerà, que té lloc durant
la primera quinzena d’agost; el de
Batea, a principis de juliol; el de
Corbera de Llobregat, a mitjan juliol;
el de Peratallada, a principis d’octu-
bre, o el que s’inclou dins la setmana
medieval de Montblanc, als voltants
del 23 d’abril, diada de Sant Jordi.
Compres medievals
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
40
Catalunya ha estat històricament vinculada als més diver-sos oficis gastronòmics. Molts dels mestres que s’hi dedi-quen han aconseguit que la seva feina sigui reconeguda
amb la marca artesania alimentària, i els seus productes garan-teixen la qualitat i unes característiques que els diferencien de la res-ta. Els artesans i artesanes que elaboren formatges, melmelades, pa,els cansaladers, xarcuters, etc., la major part d’ells amb el diploma demestre artesà, han conservat aquesta important tradició i també elreconeixement dels seus productes arreu del territori.
XOCOLATERS
El cacau va arribar a Espanya l’any 1527
en el carregament d’una de les expedi-
cions al Nou Món. Des d’aleshores és pre-
sent en la cultura culinària europea. Avui
hi ha molts mestres xocolaters que, amb
productes de primera i amb una bona dosi
d’imaginació, han reinventat el cacau.
L’Enric Rovira, amb obrador a Castellbell
i el Vilar i amb botiga a Barcelona, és
un jove talent de l’art de treballar la xoco-
lata; destaquen les famoses bómboles
(fruita seca coberta de xocolata), les
col·leccions Barcelona (amb dissenys
extrets dels paviments de Puig i Cadafalch
i el trencadís de Gaudí) i Concept (inspi-
rada en els planetes del sistema solar).
També és un bon exemple d’aquesta nova
fornada l’Oriol Balaguer. A la botiga obra-
dor del carrer Morales s’hi poden trobar
un munt de varietats i combinacions de
xocolates i extraordinàries postres fetes
per encàrrec. La família Escribà és famo-
sa per les mones i el tronc de Nadal. A
Bordils hi ha la bomboneria Can Xapa; a
Mataró, Claudi Uñó; a Lleida, la
Pastisseria Prats; a Castellterçol, la pas-
tisseria Miró, i la Roca, a Ripoll. També
destaca l’Aula Chocovic, a Gurb, on s’im-
parteixen cursos, o el restaurant-escola
Espai Sucre, de Barcelona.
FORNERS
De forns n’hi ha gairebé un a cada canto-
nada, però n’hi ha pocs que treballin a la
manera artesana. Alguns són als Pirineus,
com la Fleca de Ger, a Ger de Cerdanya;
d’altres a Lleida, com el Forn Serra. Als
pobles d’Hostalets d’en Bas, Rupià i
Sant Boi de Lluçanès també se’n poden
trobar. Però la cita ineludible per tastar
les coques és FiraCóc, que se celebra a
Ruta dels oficis
Després de Galícia, Catalunya ocu-
pa el segon lloc pel que fa a la pro-
ducció de mol·luscs i la cria d’ani-
mals aquàtics, i l’indret on més se’n
recullen és el delta de l’Ebre. A les
zones del Goleró, el port del Fangar,
la desembocadura o les salines, es
poden veure els mariscadors treba-
llant. Per comprar, es pot anar a les
peixateries de Sant Carles de la
Ràpita, on, des de fa molts anys, els
habitants d’aquesta localitat, adqui-
reixen, entre d’altres, tellerines, ros-
sellones, cargols i musclos acabats
de capturar.
Mariscadors al delta
Tàrrega al maig. Al mercat municipal,
més d’una vintena de forners de la comar-
ca exposen les seves coques i es recrea
una fleca tradicional i nois i noies poden
aprendre a coure pa.
XARCUTERS
La indústria càrnia comprèn des del gran
industrial fins al petit xarcuter artesà. No
és gens difícil trobar cansaladeries que
elaborin embotits tradicionals de qualitat
al Berguedà, a la Garrotxa, a l’Empordà,
a la Segarra, a les Terres de l’Ebre… A
Embotits Vilarrassa d’Olot, per exemple,
crien ells mateixos els porcs per tenir la
matèria primera dels seus embotits. A
Casa Badia, a Tremp, estan especialitzats
en embotits tradicionals del Pallars, com
el xolís o la girella. Una bona oportunitat
de tastar-ne i comprar-ne són les mostres
d’embotits que es fan a Puig-reig, al
gener, i a Bescanó, al març.
BACALLANERS
No fa gaires anys, amb l’arribada de la qua-
resma, tocaven set setmanes de dejuni i
una de les menges més preuades era el
Quan arriba la tardor, a moltes loca-
litats catalanes encara es poden
veure les castanyeres, dones que fan
l’ofici de coure i vendre al carrer cas-
tanyes i altres productes propis de
la tardor. Habitualment s’instal·len
en una minúscula casa de fusta, on
tenen la torradora, la paella de ferro
i les paperines de paper de diari que
usen per donar les castanyes al
client. Les parades es veuen només
durant els mesos de tardor i hivern,
i especialment pels volts del dia de
Tots Sants, que és quan se celebra
la castanyada.
Per Tots Sants, castanyes
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
bacallà. Generació rere generació, les mes-
tresses de casa van anar ampliant el recep-
tari del bacallà: amb patates, amb arròs,
amb samfaina, a la llauna, en bunyols, en
brandada, en truita, etc. A Barcelona se’n
pot comprar a la Bacallaneria Gomà, al
mercat de la Boqueria; a la Bacallaneria
Tarrés, al mercat de la Llibertat, o a
La Casa del Bacalao, al carrer Comtal.
A Argentona hi ha la Bacallaneria
Blanca Coll i al mercat municipal de
Vilanova i la Geltrú, on el bacallà s’u-
sa per condimentar el xató, hi ha diver-
ses bacallaneries.
CULLERAIRES
La fusta del boix és la millor per a la fabri-
cació d’estris de cuina, sobretot per fer
culleres de fusta. A les cuines de moltes
cases i restaurants de Catalunya es fan
servir aquests instruments, que s’han
fabricat des de fa anys a diferents indrets
del país, sobretot a la Garrotxa. A Tortellà
encara hi ha diversos establiments on es
pot veure treballar als culleraires i també
comprar culleres, forquilles i altres estris
de fusta de boix –i alguns de faig.
41
4242
Els museus són una de les expressions de la cultura d’un país i undels millors aparadors. Visitar-los ens permet apropar-nos a la his-tòria de Catalunya i a les seves tradicions i costums. D’entre elsmés de tres-cents que hi ha al nostre país, alguns d’ells estan rela-
cionats amb la gastronomia i val la pena viatjar pel territori perconèixer-ne alguns, com el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès,
el Museu de la Xocolata de Barcelona, el Museu de l’Oli i el Món Rural aCastelldans (comarca de les Garrigues), el Museu de l’Embotit a Castellfollitde la Roca (la Garrotxa) o la Farinera de Castelló d’Empúries (Empordà).
Ruta dels museus
MUSEU DE L’EMBOTIT
Al pintoresc poble de Castellfollit de
la Roca, a la Garrotxa, famós per estar
assentat en un penya-segat de roca
basàltica, hi ha un museu dedicat exclu-
sivament a la història i la fabricació d’em-
botits. L’any 1993 la família Sala celebrà
els 150 anys de la primera llicència fis-
cal concedida per a la fabricació d’em-
botits. Per celebrar-ho, els Sala, que
encara es dediquen a la conserva càrnia,
van condicionar un espai al bell mig del
poble per muntar un petit museu. Al
museu hi ha tota classe d’eines utilitza-
des durant aquests 150 anys per a l’ela-
boració de la carn, màquines velles, anti-
gues fotografies de les generacions de
treballadors de l’empresa, així com uns
diorames que representen l’antic pro-
cés. Dins del museu hi ha una petita
botiga on es poden degustar els famo-
sos embotits de la Garrotxa i comprar
tot tipus de records relacionats amb el
món de l’embotit i de la comarca.
MUSEU DE LA XOCOLATA
La història de la xocolata, el seu valor
nutritiu, les propietats medicinals i afro-
disíaques o les diferents formes d’elabo-
rar el cacau, són alguns dels elements
relacionats amb la xocolata que es trac-
ten a les sales del Museu de la Xocolata
que hi ha a Barcelona. A banda de les
sales d’exposicions, on es poden veure
diferents objectes i fotografies relaciona-
des amb aquest aliment, al museu també
hi ha un obrador, on s’ofereixen tallers de
confecció de figures de xocolata i on els
guies ensenyen a treballar, dibuixar i reto-
lar la xocolata, i a fer petites mones.
També es pot participar en un taller de
degustació o passar per la botiga-cafete-
43
A l’Alt Urgell, a la localitat de
Montferrer, hi ha l’antiga farinera, una
fàbrica de farina de començament de
segle que ha estat convertida en un
petit museu. El tret més característic
de la maquinària que hi ha a l’interior
és que funcionava amb energia
hidràulica. La fàbrica forma part de la
ruta dels oficis antics de l’Alt Urgell.
La farinera
de Montferrer
ria, on val la pena tastar o comprar les
xocolates de diferents orígens.
ECOMUSEU-FARINERA
Per veure una farinera en funcionament
i conèixer el procés de producció de la
farina per mètodes i sistemes tradicio-
nals, val la pena visitar la farinera de
Castelló d’Empúries. Es troba en un
edifici de base medieval que s’aixeca
sobre la bassa del rec del Molí, un curs
fluvial que arrenca a la closa de
Vilanova de la Muga i en arribar a
Castelló d’Empúries recorre el fossar de
la muralla medieval fins a arribar a la
bassa de la farinera, que n’aprofita el
salt d’aigua per fer funcionar la farine-
ra. A l’interior es pot veure maquinària
de començaments de segle, la majoria
construïda en fusta de melis, pi de
Flandes i pi gallec, i en un perfecte estat
de conservació. La peça estrella del
museu és la turbina hidràulica de tipus
Francis de l’any 1905, que antigament
generava l’energia que servia per mou-
re les màquines. El visitant que acce-
deix a la farinera entra en contacte amb
el món del blat, recorre el museu
seguint el procés de transformació del
blat en farina i té l’oportunitat de conèi-
xer els diferents sistemes que l’home ha
utilitzat per a moldre el blat des que
aquest es comença a conrear en època
neolítica fins als nostres dies.
MUSEU DE L’OLI I EL MÓN RURAL
A Castelldans, al cor de la comarca de
les Garrigues, coneguda per la qualitat
de l’oli que s’hi produeix amb denomi-
nació d’origen protegida, hi ha situat el
Museu de l’Oli i el Món Rural. El recin-
te museístic ocupa l’espai d’un antic
molí d’oli i mostra totes les eines, ins-
truments i estris relacionats amb el con-
reu i la indústria de l’olivera i l’oli, res-
pectivament. També s’hi exposen altres
col·leccions d’eines i estris de treball que
des de temps antics han estat emprades
per la pagesia de les Garrigues. Havent
visitat el Museu es pot fer un tomb
pel poble, presidit per l’església, dedica-
da a la Mare de Déu de l’Assumpció, de
façana neoclàssica i campanar de torre
quadrada.
La premsa més gran del món
És al Parc Temàtic de l’Oli, a les Borges
Blanques. Es tracta d’una premsa romana,
també dita de barra o de seixantena. Les seves
dimensions són el tret més característic i
excepcional, mesura 13,77 metres de llarg,
molt més que altres premses del mateix tipus.
Va ser construïda al segle XVIII i fins fa pocs anys
estava guardada en un molí d’oli particular a
Cambrils. L’any 1997 la van portar cap al
museu i des d’aleshores està inscrita en el lli-
bre dels rècords catalans.
La sala de les mones
Al Museu de Xocolata de Barcelona hi ha un
indret que agrada molt als més llaminers: la
sala Barcelona. S’hi exposen figures i
mones de xocolata d’extraordinària
bellesa i originalitat. Les peces es van reno-
vant ja que formen part de diverses exposi-
cions temporals. Des de la seva creació, el
Museu ha comptat amb emblemàtiques peces
de xocolata com les estàtues de Ben-Hur, rea-
litzades per Julio Carretero; la Sagrada Família,
elaborada per Lluís Muixí; el Floquet de Neu
i el conegut Drac Gaudí, elaborades per Josep
Balcells.
Un munt d’embotidores
En una de les sales del Museu de l’Embotit,
es pot veure una atractiva i singular exposició
d’embotidores de fusta procedents tant de la
El que no ens podem perdre
pròpia empresa d’embotits Sala Riera
com de les diferents cases pairals de la
comarca. Totes són d’estils diferents i daten
del 1800.
Els cups de l’Espluga
El Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí,
projectat per Lluís Domènech i Montaner i
construït per Pere Domènech i Montaner,
alberga el Museu del Vi que té diverses sales
d’exposició. Una d’aquestes sales és sota terra,
en el primer nivell del celler. Aquí, al costat
dels antics cups, hi ha l’exposició sobre la his-
tòria, el cultiu i l’elaboració del vi. És un lloc
magnífic des d’on es pot veure la galeria dels
dipòsits soterrats. 43
44
PARC TEMÀTIC DE L’OLI DE LES
BORGES BLANQUES
Als afores de la capital de la comarca,
les Borges Blanques, concretament a
tocar de la Masia Salat, on hi ha un reco-
negut restaurant, hi ha un recinte de
grans dimensions dedicat a la història i
el procés d’elaboració de l’oli. En una
visita atenta al museu es pot veure la
premsa més gran del món, fins a 54 oli-
veres mil·lenàries de l’època romana,
arcs dels templers del segle XIII o una
espectacular col·lecció de setrilleres pro-
cedents de 45 nacions diferents. En el
mateix espai també hi ha una botiga on
es pot tastar i comprar oli de la zona, que
compta amb una denominació d’origen
protegida.
MUSEU DEL VI DE VILAFRANCA DEL
PENEDÈS
Al barri gòtic de Vilafranca del Penedès,
just davant de la imponent portalada
de la basílica de Santa Maria i rodejat de
palauets, hi ha el Museu del Vi, un indret
ideal per conèixer la història de l’elabora-
ció d’aquesta beguda, que al segle I aC ja
s’exportava del Penedès a la Gàl·lia,
Germània, Itàlia, Bretanya i França. La
visita transcorre per les diferents seccions
del Museu. La secció que està dedicada al
vi es distribueix en onze sales que perme-
ten seguir l’evolució de les tècniques viní-
coles al llarg dels anys i la història d’aquest
producte tan arrelat a la nostra cultura
mediterrània. Es tracta d’una col·lecció
única, que recorre des de l’època ibèrica
fins al segle XX, en què destaca una
impressionant premsa medieval inspira-
da en el model romà. A més hi ha maque-
tes, diorames, estris i altres elements que
ens permeten entendre com han anat evo-
lucionant les tècniques vinícoles des dels
seus inicis fins als nostres dies. En el
mateix edifici s’exposen diverses col·lec-
cions d’art, el Museu d’Arqueologia Co-
marcal, el Museu Geològic i la Col·lecció
Ornitològica. En acabar la visita, el millor
que pot fer el visitant és passar per la
taverneta d’estil modernista que hi ha als
baixos del mateix edifici, on es pot fer un
tast de vi de la zona.
A la localitat de Palamós, el món
mariner no s’acaba a la subhasta del
peix ni al moll, sinó que té continuï-
tat al Museu de la Pesca, l’únic a la
Mediterrània en la seva especialitat.
Aquest centre presenta el passat, el
present i el futur de la pesca, a tra-
vés de la seva exposició permanent
i d’un conjunt d’activitats vinculades
al fet marítim de la Costa Brava, com
la que permet navegar amb el Rafael,
un vaixell de vela llatina, per tota la
badia de Palamós.
Museu de la Pesca
MUSEU DEL VI DE L’ESPLUGA
DE FRANCOLÍ
El Celler Cooperatiu de l’Espluga de
Francolí, projectat per Lluís Domènech
i Montaner, és l’edifici insígnia dels cellers
modernistes de Catalunya. Àngel Guimerà
li dedica el sobrenom de "La catedral del
vi", fet servir, després, per molts altres
cellers de Catalunya. En aquest indret, on
es pot comprar vi, cava, oli i fruits secs de
la cooperativa, hi ha el Museu del Vi,
estructurat en tres nivells de l’edifici. En
un primer nivell soterrat, tot habilitant els
antics cups, s’exposa la història, el cultiu
i I’elaboració del vi. Un segon nivell, entre
les tines, és destinat a explicar l’elabora-
ció moderna del vi. Al tercer nivell, per
damunt les tines, s’exposa I’edifici com a
obra modernista, acompanyat de tres
audiovisuals.
45
Per visitar, tastar, comprar, vegeu el directori, pàgs. 46 a 50
46 V: visitar; T: tastar; C: comprar
Adreces i telèfons d’interès
Ruta dels museus
BARCELONA (Barcelonès)• Museu de la Xocolata de Barcelona – V
C. del Comerç, 36Tel. 932 687 878www.museudelaxocolata.com
Ruta del vi
MANRESA (Bages)• Casa de la Culla – T
C. de la CullaTel. 938 748 236Cursos de tast
Ruta dels productes del camp
CASTELLAR DEL VALLÈS (Vallès Occidental)• Can Casamada
Ajuntament de Castellar del VallèsPg. de Tolrà, 1Tel. 937 144 040www.castellarvalles.orgEspecialitat en mongetes del ganxet
GALLECS – MOLLET DEL VALLÈS (Vallès Oriental)• Espai Rural de Gallecs
Can Jornet XicTel. 935 445 397www.espairuralgallecs.netEspecialitat en mongetes del ganxet
Ruta dels productes de la muntanya i el bosc
VALLGORGUINA (Vallès Oriental)• Fira del Bosc i de la Terra – V, T, C
Carrers del pobleTel. 677 598 138 / 610 976 769Especialitat en productes artesanals
VILADRAU (Osona)• Castanyada de Viladrau – V, T
Ajuntament de ViladrauTel. 938 848 035Especialitat en castanyes
• Fira de la Castanya – V, T, CAjuntament de ViladrauTel. 938 848 035Especialitat en castanyes
VILANOVA DE SAU (Osona)• Fira de Vilanova de Sau – V, T
Pl. Major, s/nTel. 620 131 211Especialitat en herbes aromàtiques
Ruta dels productes ramaders
MANLLEU (Osona)• Festa del Porc i la Cervesa
Ajuntament de ManlleuPl. de Fra Bernadí, 6Tel. 938 506 666
Ruta de l’embotit
GRANOLLERS (Vallès Oriental)• Emús Vallès – C
Camí de Can Tià - Palou Tel. 938 703 629Especialitat en fuet d’emú
VIC (Osona)• Casa Sendra – C
C. de Verdaguer, 23Tel. 938 833 961Especialitat en llonganissa
• Casa Riera Ordeix – V, CPl. dels Màrtirs, 14Tel. 938 893 034Especialitat en llonganissa
• Can SolàPl. Major, 31Tel. 938 861 399Especialitat en llonganissa
• Ca la Teresona – TC. dels Argenters, 4 Tel. 938 860 028Especialitat en llonganissa
Ruta dels productes de la muntanya i el bosc
BARCELONA (Barcelonès)• Fira de Sant Ponç – V, T, C
Pl. de Sant Vicenç Sarrià Tel. 934 872 502Oficines:Hort de la Vila, 19C. de Pau Claris, 143, 3rEspecialitat en herbes aromàtiques i confitures
• Fruits del bosc Petràs – CMercat de la Boqueria, parades 860-870Pl. de la BoqueriaTel. 933 025 273www.boqueria.infoEspecialitat en bolets
Ruta de la cuina tradicional
BARCELONA (Barcelonès)• Restaurant Les set portes – T
Pg. d’Isabel II, 14 Tel. 931 930 033Especialitat en arròs Parellada
Ruta dels mercats
BARCELONA (Barcelonès)• Mercat de la Boqueria – C
Pl. de la BoqueriaTel. 933 182 584www.boqueria.info
• Mercat de Sant Antoni – CC. del Comte d’Urgell, 1Tel. 934 234 287
• Mercat de Santa Caterina – CAv. Francesc Cambó, 16Tel. 933 195 740www.mercatdesantacaterina.net
• Ruta dels mercats de Barcelona – VTurisme de Barcelona – Ajuntament de BarcelonaPl. de Sant Jaume, 1Tel. 934 027 000www.barcelonaturisme.com
Ruta dels oficis
BARCELONA (Barcelonès)• Bacallaneria Gomà – C
Mercat de la Boqueria, parada 754Pl. de la BoqueriaTel. 933 022 774www.boqueria.infoEspecialitat en bacallà
• Bacallaneria Tarrés – CMercat de la Llibertat, parades 4-5Tel. 932 187 178www.bacallatarres.comEspecialitat en bacallà
• Casa del Bacalao – CC. Comtal, 8Tel. 933 016 539Especialitat en bacallà
• Centre Català d'Artesania de la Generalitat deCatalunya – VC. dels Banys Nous, 11 Tel. 93 467 46 60 www.artesania-catalunya.com
• Pastisseria Escribà – CGran Via, 546Tel. 934 547 535Ronda Litoral, 42Tel. 932 210 729Rambla de les Flors, 83Tel. 933 016 027www.escriba.esEspecialitat en xocolata
• Xocolates Oriol Balaguer – CC. de Morales, 21-27Tel. 933 632 298Especialitat en xocolata
• Can ValeriC. de Gurb, 29Tel. 938 841 338Especialitat en llonganissa
• Can Vilada – TPl. Major, 34 Tel. 938 863 259Especialitat en llonganissa
• Rebost d’en Pau – CMercat Municipal de Vic , Parades 42, 43 i 44Tel. 938 852 009Especialitat en llonganissa
Ruta dels formatges
CENTELLES (Osona) • Molí de la Llavina
Tel. 938 811 695Especialitat en formatge blau
MONISTROL DE MONTSERRAT (Bages)• Mercat artesà del Monestir
de Montserrat – V,CPl. de l'Abat OlibaTel. 938 777 777
Ruta del rebost
SANT QUIRZE DE BESORA (Osona)• Ratafia Bosch – V, C
C. de Sant Josep, 35 Tel. 938 550 168Especialitat en ratafia
SANTA EULÀLIA DE RONÇANA (Osona) • Mel d’Antany – V, C
C. del Doctor Fleming, 6 Tel. 938 446 448Especialitat en mel i productes apícoles
Ruta de la cuina dolça
CALDES DE MONTBUI (Vallès Oriental)• Pastisseria Alvero – C
C. d’Asensi Vega, 9Tel. 938 654 700Especialitat en carquinyolis
CARDEDEU (Vallès Oriental)• Pastisseria Domingo Vila
C. de Sant Antoni, 13Tel. 938 461 227www.pastisseriadomingovila.comEspecialitat en borregos
• Pastisseria Ricós – CAv. del Rei Jaume, 112Tel. 938 461 068Especialitat en borregos
Ruta dels mercats
GRANOLLERS (Vallès Oriental)• Mercat de Granollers – C
Ajuntament de GranollersPl. de la Porxada, 6Tel. 938 426 610www.granollers.org
VIC (Osona)• Mercat de Vic – C
Oficina de Turisme de VicC. de la Ciutat, 4Tel. 938 862 091www.ajvic.net
Ruta dels oficis
CASTELLTERÇOL (Vallès Oriental)• Pastisseria Miró
C. Pabordia, 12Tel. 938 668 034Especialitat en xocolata
CASTELLBELL I EL VILAR (Bages)• Xocolates Enric Rovira – C
C. de Sant Geroni, 17Tel. 938 340 927www.enricrovira.comEspecialitat en xocolata
GURB (Osona) • Aula Chocovic (xocolaters)
Ctra. Nacional 152, km 71,3Tel. 938 893 419www.chocovic.esEspecialitat en xocolata i escola
BARCELONA
CATALUNYA CENTRAL
47V: visitar; T: tastar; C: comprar
Adreces i telèfons d’interès
Més informació: • Consell Comarcal del Bages
Muralla de Sant Domènec - ManresaTel. 936 930 350
Ruta de l’oli
CABANES (Alt Empordà)• Trull de Cabanes
Ctra d'Espolla, 26Tel. 972 505 980
LA BISBAL (Baix Empordà)• Trull de la Bisbal
C. 6 d’octubreTel. 972 642 541
LES FORQUES, VILAFANT (Alt Empordà)• Trull de Vilafant – V
C. de Santa Llogaia, 3Tel. 972 504 851
PAU (Alt Empordà)• Trull d'oli de Pau – C
Cooperativa Agrícola de PauCtra. de Roses, s/nTel. 972 530 140
TORROELLA DE MONTGRÏ (Baix Empordà)• Trull de Torroella de Montgrí
c/de Riu, 6Tel. 972 758 903
VENTALLÓ (Alt Empordà)• Trull de Ventalló – C
C. Major, 13Tel. 972 793 187
Ruta dels productes del mar
BEGUR (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques del Peix de Roca
Ajuntament de BegurPl. de l’Església, 8Tel. 972 624 020www.begur.orgEspecialitat en peix de roca
CALONGE-ST.ANTONI (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de l’escamerlà
Oficina de Turisme de Sant Antoni de CalongeAvda de Catalunya s/nTel.972 661 714Especialitat en escamerlà
PALAMÓS (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de la Gamba
Oficina de turismePg. del Mar s/nTel. 972 600 550www.palamos.org
• Museu de la Pesca – V, CCasa MontanerParc dels Països Catalans, s/nTel. 972 601 244www.palamos.org
SANT FELIU DE GUÍXOLS (Baix Empordà)• La Cuina del Peix Blau Ganxó
Oficina de TurismePl. del Mercat, 28Tel. 972 820 051www.guixols.net
Ruta dels productes de l’horta i el camp
PALS (Alt Empordà)• Molí d’Arròs – V
Oficina de TurismePl. Major, 7Tel. 972 637 380
• Museu ca la Pruna – VC. de la Creu, 7Tel. 972 636 161
Ruta de l’aviram
BRUNYOLA (La Selva)• Mas Parés – C
C. de Sant Martí SapresaTel. 972 421 877www.maspares.comEspecialitat en foie gras
CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Alt Empordà)• Jornades Gastronòmiques de Primavera
de l’Ànec de Corral i el Foie – TAjuntament de Castelló d’EmpúriesPl. del Joc de la Pilota, 1Tel. 972 250 426www.castellodempuries.org
EL FAR DE L'EMPORDÀ (Alt Empordà)• Collverd – C
Ctra. de Vila Sacra (les Margeneres) Tel. 972 509 341www.collverd.comEspecialitat en productes elaborats a partir de l’ànec
FORALLAC (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de l’Aviram – T
Oficina de Turisme de ForallacC. de la Unió, s/nTel. 972 645 522www.forallac.com
PERATALLADA (Baix Empordà)• Jornades Gastronòmiques de la
Cuina de l’AviramAjuntament de ForallacC. de la Unió Tel. 972 645 522www.forallac.comEspecialitat aviram
SERRA DE DARÓ (Baix Empordà)• Ànec de l’Empordà – C
Ctra. d’Ullastret, 1 Tel. 972 757 058Productes elaborats a partir de l’ànec
Ruta dels formatges
FONTETA (Baix Empordà)• Recuit de Fonteta. Casa Martell – C
C. de Fitor, 2Tel. 972 641 548Especialitat en recuit
MONT-RAS (Baix Empordà)• Recuits Lluïsa – C
Paratge Mas Mortera. La Xiroia, 2Tel. 972 315 887Especialitat en recuits
PERALADA (Alt Empordà)• Recuits de l’Empordà – C
C. de la Mina, 15Tel. 972 538 003 Especialitat en recuits
ULLASTRET (Baix Empordà)• Nuri d’Ullastret – C
C. de Valls, 2Tel. 972 757 674 Especialitat en recuit
Ruta del rebost
CALELLA DE PALAFRUGELL (Baix Empordà)• Cantada d’Havaneres
Oficina de Turisme de PalafrugellTel. 972 300 228
SANTA COLOMA DE FARNERS (La Selva)• Fira de la Ratafia
Ajuntament de Santa Coloma de FarnersPlaça Ajuntament, 1Tel. 972 840 195
BESALÚ (Girona)• Fira de la ratafia
Ajuntament de BesalúPlaça de la Llibertat 1Tel. 972 590 225
Ruta de la cuina dolça
BISBAL D’EMPORDÀ (Baix Empordà)• Pastisseria Sans-Bisbalenc
Av. Les Voltes, 4Tel. 972 640 375
Ruta de la cuina tradicional
PALS (Alt Empordà)• Jornades gastronòmiques:
Pals i la Cuina de l’Arròs – TOficina de Turisme de l’Ajuntament de PalsPl. Major, 7Tel. 972 637 380www.palsweb.net
Ruta dels mercats
PERATALLADA (Baix Empordà)• Mercat medieval
Ajuntament de ForallacC. de la UnióTel. 972 645 522www.forallac.com
SANT FELIU DE GUÍXOLS (Baix Empordà)• Mercat de Sant Feliu de Guíxols – C
Oficina de Turisme de Sant Feliu de GuíxolsPl. del Mercat, 28Tel. 972 820 051www.guixols.net
TORROELLA DE MONTGRÍ (Baix Empordà)• Mercat de Torroella de Montgrí – C
Oficina de Turisme de Torroella de MontgríPg. Marítim, s/nTel. 972 751 910www.torroella.org
Ruta dels oficis
BORDILS (Gironès) • Can Xapa – C
C. de Montserrat, 13Tel. 972 490 274Especialitat en bombons
Ruta dels museus
CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Alt Empordà)• Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries
C. de Sant Francesc, 5-7Tel. 972 250 512www.castellodempuries.net
PALAMÓS (Baix Empordà)• Museu de la Pesca
Exposició: Moll Pesquer, s/nTel. 972 600 424Oficines: Pl. dels Catalans, s/nTel. 972 601 244www.museudelapesca.org
Més informació• Consell Comarcal del Baix Empordà
C. dels Tarongers, 12 La Bisbal d'EmpordàTel. 972 64 23 10
• Consell Comarcal de l'Alt Empordà C. Nou, 48 FigueresTel. 972 50 30 88
Ruta del vi
BARBERÀ DE LA CONCA (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca – V
Pl. de l’Hospital, 24Tel. 977 887 035
MONTBLANC (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Montblanc – V
Muralla de Santa Tecla, 54Tel. 977 860 016
NULLES (Alt Camp)• Celler Cooperatiu de Nulles – V, T, C
C. Sant Isidre, 1Tel. 977 602 125
PIRA (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Pira – V
Av. d’Arnau de Ponç, 16Tel. 977 887 007
ROCAFORT DE QUERALT (Conca de Barberà)• Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt – V
Av. de Catalunya, 35Tel. 977 898 005
Ruta de l’oli
CAMBRILS (Baix Camp) • Cooperativa de Cambrils – T
C. del Sindicat, 2Tel. 977 360 719
• Museu Agrícola – V, CC. del Sindicat, 2Tel. 977 360 719
COSTA DAURADA
COSTA BRAVA
48 V: visitar; T: tastar; C: comprar
Adreces i telèfons d’interès
Ruta dels productes del mar
L’HOSPITALET DE L’INFANT (Baix Camp) • Jornades Gastronòmiques de la Tonyina
Patronat de Turisme de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de LlorsC. de l’Alamada, 2Tel. 977 823 328www.vandellos-hospitalet.org/turisme/
Ruta dels productes del camp
PRADES (Baix Camp)• Cooperativa Agrícola de Prades – C
Av. de la Verge de l'Abellera, 1 Tel. 977 868 178
• Dia de la PatataAjuntament de PradesPl. Major, 2Tel. 977 868 018www.prades.altanet.org
VALLS (Alt Camp)• Calçotada popular
Cambra de comerç i Indústria de VallsC. de Jacint Verdaguer, 1Tel. 977 600 909Especialitat en calçots
Ruta dels productes de la muntanya i el bosc
VILANOVA DE PRADES (Conca de Barberà)• Festa de la Castanyada – V, T
Ajuntament de Vilanova de Prades C. Major, 3Tel. 977 869 056Especialitat en castanyes
Ruta de l’aviram
REUS (Baix Camp)• Granja Vacarisses, Aviraut – V
Ctra. de Montblanc, s/nwww.aviraut.com
Ruta de la cuina dolça
REUS (Baix Camp)• Confiteria Poy – T
Raval de Jesús, 8Tel. 977 312 475Especialitat en orelletes
ULLDEMOLINS (Priorat)• Pastisseria Pepi – T
C. de la Saltadora, 23Tel. 977 561 672Especialitat en orelletes
Ruta dels mercats
MONTBLANC (Conca de Barberà)• Setmana medieval de Montblanc – C
Associació Medieval de la Llegenda de Sant JordiOficina de TurismeC. de Miquel Alfonso, 2Tel. 977 861 733www.ajmontblanc.org
REUS (Baix Camp)• Mercat de Reus – C
Ajuntament de ReusPl. del Mercadal, 1Tel. 901 112 113www.reus.net
VALLS (Alt Camp)• Mercat de Valls – C
Ajuntament de VallsPl. del Blat, 1Tel. 977 601 050www.ajvalls.org
Ruta dels museus
FRANCOLÍ (Conca de Barberà)• Museu del Vi de l’Espluga de Francolí
Av. de J. M. Rendé i Ventosa, 5Tel. 977 870 161
Més informació• Consell Comarcal de la
Conca de Barberà C. de Sant Josep, 18 Montblanc Tel. 977 861 232
Ruta del vi
SANT PERE MOLANTA (Alt Penedès)• Aula de la Vinya i el Vi – T
Can SadurníTel. 938 181 663Centre divulgatiu
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Museu del Vi – V, T, C
Pl. de Jaume I, 1Tel. 938 900 582Centre divulgatiu
Més informació• Consell Comarcal del Priorat
C. de Josep Maria Gich, 1 Falset Tel. 977 830 119
• Consell Regulador de la DOP SiuranaC. d’Antoni Gaudí, 66 ReusTel. 977 331 937
Ruta del cava
CASTELLVÍ DE ROSANES (Baix Llobregat)• Caves Canals Canals – V
Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 9Tel. 937 755 446
PLA DEL PENEDÈS (Pla del Penedès)• Caves Alsina & Sardà – V, T, C
Las Tarumbas, s/nTel. 938 988 132
• Caves Nadal – V, T, CCan Nadal, s/nTel. 938 988 011
SANT PAU D’ORDAL (Alt Penedès)• Caves Eudald Massana Noya – V, T, C
Finca El Maset, s/nTel. 938 994 124
SANT MARTÍ SARROCA (Alt Penedès)• Caves Rovellats – V, T, C
Finca Rovellats-la BledaTel. 934 880 575
SANT SADURNÍ D’ANOIA (Alt Penedès)• Aula de la Vinya i el Vi – T
Can SadurníTel. 938 181 663
• Caves Codorniu – V, T, CAv. de Jaume Codorniu, s/nTel. 938 183 232
• Caves Freixenet – V, T, CC. de Joan Sala, 2Tel. 938 917 096
• Caves Raventós i Blanc – V, T, CPl. del Roure, s/nTel. 938 183 262
SANTA FE DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Caves Giró Ribot – V, T, C
Finca El Pont, s/nTel. 938 974 050
SUBIRATS (Alt Penedès)• Caves Llopart – V
Ctra. de Sant Sadurní a l'OrdalTel. 938 993 125
Ruta dels productes del mar
VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf)• Museu de Curiositats Marinere – V, C
Av. d’Alexandre de Cabanyes, 2, baixosTel. 938 154 263www.vilanovaturisme.net
Ruta de l’aviram
EL PRAT DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)• Fira de l’Aviram del Prat de Llobregat – T
Associació de Criadors de la Raça PratC. del Centre, 33Tel. 933 790 057
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Fira del Gall de Vilafranca del Penedès – C
Patronat Municipal de Comerç i Turisme C. de la Fruita, 13Tel. 938 920 358www.ajvilafranca.es
Ruta del rebost
SITGES (Garraf)• Hospital Sant Joan Baptista – V
C. del Cardenal Vidal i BarraquerTel. 938 940 033 Especialitat en malvasia
Ruta de la cuina tradicional
SITGES (Garraf)• Xatonada popular – T
www.rutadelxato.com
EL VENDRELL (Baix Penedès)• Xatonada popular – T
www.rutadelxato.com
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Xatonada popular – T
www.rutadelxato.com
VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf)• Restaurant Peixerot – T
PlatjaTel. 938 150 625www.vilanova.orgEspecialitat en all cremat
• Xatonada popular – Twww.rutadelxato.com
Ruta de la cuina dolça
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Bombons Cudié – V
C. de l’Ull de Llebre, 39 (Pol. ind. Clot de Moja) Tel. 938 900 017Especialitat en catànies
Ruta dels mercats
CORBERA DE LLOBREGAT (Baix Llobregat)• Mercat medieval de Corbera de Llobregat – C
Ajuntament de Corbera de LlobregatC. de la Pau, 5Tel. 936 500 211www.corbera.org
Ruta dels museus
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)• Museu del Vi de Vilafranca del Penedès
Pl. de Jaume I, 1Tel. 938 900 582
Més informació• Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès
C. d’Hermenegild Clascar, 1-3Vilafranca del PenedèsTel. 938 170 160
• Consell Regulador del CavaAv. de Tarragona, 24Vilafranca del PenedèsTel. 938 903 104
Ruta dels mercats
MASNOU (Maresme)• Mercat de Masnou – C
Ajuntament de MasnouC. de Prat de la Riba, 1Tel. 935 424 747www.elmasnou.net
Ruta de la cuina tradicional
PINEDA DE MAR (Maresme)• Escudellada popular
Oficina d’Informació turísticac/Sant Joan, 63Tel. 937 623 490
Ruta dels oficis
ARGENTONA (Maresme)• Bacallaneria Blanca Coll – C
Pl. de VendreTel. 937 560 002 - 937 971 130Especialitat en bacallà
COSTA DEL GARRAF
COSTA DEL MARESME
49V: visitar; T: tastar; C: comprar
Adreces i telèfons d’interès
MATARÓ (Maresme)• Claudi Uñó (xocolater)
La Riera, 84Tel. 937 552 440Especialitat en bombons
Ruta dels productes del camp
PUIGCERDÀ (La Cerdanya)• Mercat de Puigcerdà
Plaça de l’Ajuntament s/nTel.972 880 650
Ruta dels productes de la muntanya i el bosc
BERGA (Berguedà)• Festa del Bolet – T, V
Ajuntament de BergaPl. de Sant Pere, 1Tel. 938 214 333Especialitat en bolets
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Berguedà)• Fira del bolet – V, T, C
Ajuntament de Guardiola de BerguedàPl. Municipal, 3Tel. 938 227 059Especialitat en bolets
PERAMOLA (Alt Urgell)• Piscifactoria de Peramola – C
Ctra. de Peramola, s/n Tel. 973 470 173Especialitat en truites de riu
TAVASCAN (Pallars Sobirà)• Piscifactoria Sillero – C
Ctra. a VallcardósTel. 973 623 047Especialitat en truites de riu
TUIXÉN (Alt Urgell)• Herbes del Cadí – V, T, C
Can FarratgetesTel. 973 370 034Especialitat en herbes aromàtiques
• Museu de les Trementinaires – VPl. de la Serra del Cadí, 1 Tel. 973 370 030
Ruta dels productes ramaders
BELLVER DE CERDANYA (Cerdanya)• Fira Ramadera
Ajuntament de Bellver de CerdanyaPl. Major, 2Tel. 973 510 016www.bellver.org
BERGA (Berguedà) • Federació Catalana de la Raça
Bruna dels Pirineus – FEBRUPI – CC. de Solsona, 7Tel. 938 214 124
RIBES DE FRESER (Ripollès)• Fira de Bestiar i Mostra de la Vedella
Bruna dels PirineusAjuntament de Ribes de FreserPl. de l’Ajuntament, 3Tel. 972 727 184
LA SEU D’URGELL (Alt Urgell)• Mafriseu – C
Castellciutat, s/nTel. 973 351 492 www.mafriseu.com
Ruta de l’embotit
BELLVER DE CERDANYA (Cerdanya)• Cal Jaume – C
C. de Sant Roc, 1 Tel. 973 510 024 Especialitat en pa de fetge
CAMPRODON (Ripollès)• Can Xec – T
C. d’Isaac Albèniz, 1 Tel. 972 740 084Especialitat en embotits artesanals
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA (La Garrotxa)• Museu de l’Embotit – V, C
Ctra. de Girona, 10 Tel. 972 294 463 Especialitat en embotit
ESTAMARIU (Alt Urgell)• Cal Teixidor
C. Sol de Villa, 33Tel. 973 360 121Especialitat en embotits artesanals
MARTINET DE CERDANYA (Cerdanya)• Embotits Turet – T
C. del Segre, 21 Tel. 973 515 076Especialitat en pa de fetge
LA POBLA DE SEGUR (Pallars Jussà)• Casa Aubarell – C
C. de la Font, 2Tel. 973 680 529Especialitat en girella
SORT (Pallars Sobirà)• Mercat de Sort – V, C
Patronat de Turisme del Pallars SobiràAv. dels Comtes del Pallars, 21 Tel. 973 621 002www.noguerapallaresa.comEspecialitat en girella
LA TORRE DE CABDELLA (Pallars Jussà)• Can Alfons – C
Tel. 973 663 038Especialitat en solís
Ruta dels formatges
ADRALL (Alt Urgell)• Mas d’Eroles – T
Tel. 973 354 057Especialitat en formatge curat de vaca
BAR (Cerdanya)• Formatges Baridà – T, C
Cal RomàTel. 973 384 060Especialitat en formatge artesà de cabra
BOR (Cerdanya)• Molí d’en Pons
Tel. 689 138 133Especialitat en serrat típic
BORREDÀ (Berguedà)• Formatges la Bauma
La SolanaTel. 938 239 064Especialitat en formatges artesanals
GIRONELLA (Berguedà)• Casa Manudells – T
Tel. 938 228 696Especialitat en formatges artesanals
MÚSSER (Cerdanya)• L’Orri
Cal ValentíTel. 973 515 260Especialitat en formatge de cabra
OSSERA (Alt Urgell)• Cal Codina – T, C
Lavansa-Fornols Tel. 973 298 229Especialitat en Serrat Gros, lo Pebrat i Tupí d’Ossera
PERAMOLA (Alt Urgell)• Casa de la Penella – V, C
La PenellaTel. 973 470 463Especialitat en formatge adobat i de tupí
QUAR (Berguedà)• Formatgeries Artesanes del Berguedà
Casa SoldevilaTel. 937 441 006Especialitat en formatges artesanals
SANT FELIU DE PALLEROLS (La Garrotxa)• Mas Claperol
Tel. 972 444 377Especialitat en formatge de pell florida
LA SEU D’URGELL (Alt Urgell)• Cooperativa Cadí – V, C
CADÍ, SCCLAv. de Sant Ermengol, 37Tel. 973 156 049
Ruta del rebost
ALPENS (Osona)• Cal Benet
Ajuntament d’AlpensPlaça MajorTel. 938 578 075Especialitat en conserves i melmelades
BARRUERA - VALL DE BOÍ (Alta Ribagorça)• El Tupinet de la Vall de Boí – V, C
C. de Carlà Tel. 973 694 061Especialitat en conserves i melmelades
BOR, BELLVER DE CERDANYA (Cerdanya)• Tupí de la Cerdanya (Bor) – C
Pl. Major, s/nTel. 973 510 494Especialitat en conserves
LA GLEVA (Osona)• Confitures Renart
C. Marqués de Palmerola, 17Especialitat en conserves i melmelades
OLOT (La Garrotxa)• Can Xena – T
Pg. de Blai, 46 Tel. 972 261 601Especialitat en ratafia
• Centre Catòlic – TC. de Crivillers, 7Tel. 972 261 552Especialitat en ratafia
• Orfeó Popular – TC. de Bellaire, 4 Tel. 972 269 666Especialitat en ratafia
SANTA PAU (La Garrotxa)• Agrobotiga Cal Sabater
AjuntamentTel. 972 680 002Especialitat en conserves i melmelades
Ruta de la cuina tradicional
PUIGCERDÀ (Cerdanya)• Festa del Trinxat – V
Ajuntament de PuigcerdàPl. de l’Ajuntament, s/nTel. 972 880 650www.puigcerda.comEspecialitat en trinxat
Ruta dels mercats
GUIMERÀ (Urgell)• Mercat medieval de Guimerà – C
Pl. MajorTel. 973 303 213
LA SEU D’URGELL (Alt Urgell)• Mercat de la Seu d'Urgell – C
Oficina de TurismeAv. de les Valls d’Andorra, 33Tel. 973 351 511 www.laseu.org
SORT (Pallars Sobirà)• Mercat de Sort – C
Oficina de TurismeAv. els Comtes de Pallars, 21Tel. 973 621 020www.sort.ddl.net
Ruta dels oficis
GER DE LA CERDANYA (Cerdanya)• Fleca de Ger – C
C. d’Andreu Xandri, 8Tel. 972 894 003Especialitat en pa elaborat artesanalment
OLOT (La Garrotxa)• Embotits Vilarrassa
Plaça Mercat, snTel. 972 264 703Embotits tradicionals de La Garrotxa
TÀRREGA (Urgell)• FiraCóc – C
Regidoria de Promoció EconòmicaAjuntament de LleidaPl. de la Paeria, 1Tel. 973 700 300Especialitat en cócs i coques
PIRINEUS
50 V: visitar; T: tastar; C: comprar
Adreces i telèfons d’interès
TREMP (Pallars Jussà)• Casa Badia – C
Pl. de Peiró, 4Tel. 973 650 857Embotits tradicionals del Pallars
Ruta dels museus
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA (La Garrotxa)• Museu de l’Embotit de Castellfollit
Ctra. de Girona, 10Tel. 972 294 463
MONTFERRER (Alt Urgell)• La farinera de Montferrer
Ajuntament de Montferrer - CastellbóPl. de la Trobada, s/nTel. 973 351 343www.alturgell.org
Ruta del vi
GANDESA (Terra Alta)• Celler Cooperatiu de Gandesa – V
Av. de Catalunya, 28Tel. 977 420 017
PINELL DE BRAI (Terra Alta)• Celler Cooperatiu del Pinell de Brai – V
C. de Pilonet, 8Tel. 977 426 334
Ruta de l’oli
PINELL DE BRAI (Terra Alta)• Cooperativa de Pinell de Brai – V, C
C. de Pilonet, 8Tel. 977 426 234
TORTOSA (Baix Ebre)• Cooperativa de Soldebre – T, C
Ctra. de la Raval de Crist, s/nTel. 977 502 184 / 977 502 912
Ruta dels productes del mar
CAMARLES (Baix Ebre)• Llotja de Sant Carles de la Ràpita – V
Oficina Municipal de TurismeC. Trenta-un, s/nTel. 977 470 040www.ajcamarles.org
DELTEBRE (Baix Ebre)• Jornades Gastronòmiques de l’Ostró
del DeltaAjuntament de DeltebrePl. del 20 de maigTel. 977 489 309www.deltebre.netEspecialitat en ostró
Ruta dels productes del camp
DELTEBRE (Baix Ebre)• Barraques d’en Salvador – V
Ctra. de la Platja de la MarquesaTel. 977 482 272Casa de turisme rural
Ruta del rebost
EL PERELLÓ (Baix Ebre)• Mel Múria – V, C
Av. de CatalunyaTel. 977 490 034www.melmuria.comEspecialitat en mel
Ruta de la cuina tradicional
AMETLLA DE MAR (Baix Ebre)• Concurs de Suquet de Peix Calero – V
C. de Sant Joan, 55Tel. 977 456 477www.ametllademar.orgEspecialitat en suquet de peix
AMPOSTA (Montsià)• Restaurant l’Estany – T
C. de l’EncanyissadaTel. 977 261 026Especialitat en arròs negre, paella i rossejat
DELTEBRE (Baix Ebre)• Jornades Gastronòmiques de Deltebre – T
Turisme DeltebrePl. del 20 de maig, 1Tel. 977 489 309www.deltebre.netEspecialitat en arròs negre, paella i rossejat
Ruta dels mercats
BATEA (Terra Alta)• Mercat medieval de Batea – C
Associació de Dones la Templada de BateaPl. d'Espanya, 8Tel. 696 660 999
Més informació• Consell Comarcal de la Terra Alta
C. Bassa d'en Gaire, 1Gandesa Tel. 977420 018
• Consell Regulador de la DOP Baix Ebre-MontsiàCtra. del Raval de Crist, s/nTortosaTel. 977 581 212www.acobem.com/consell/index.asp
Ruta de l’oli
LES BORGES BLANQUES – JUNEDA (les Garrigues)• Parc Temàtic de l’Oli – T, C
Masia SalatCtra. N-240, km 71Tel. 973 140 018
CASTELLDANS (les Garrigues)• Museu de l’Oli i del Món Rural – V, C
C. de l’EmpitTel. 973 120 002
CERVIÀ DE LES GARRIGUES (les Garrigues)• Cooperativa del Camp – T
C. de l'AlbiTel. 973 178 006
L’ESPLUGA CALBA (les Garrigues)• Cooperativa de l’Espluga Calba – T, C
Av. de Catalunya, s/nTel. 973 156 013
LA POBLA DE CÉRVOLES (les Garrigues)• Ecomuseu de l’Oli – V, C
Pl. de Sant Miquel, 9Tel. 973 142 658
Ruta de la cuina tradicional
ARTESA DE LLEIDA (El Segrià)• Dia de l’Olla Barrejada
Ajuntament d’Artesa de LleidaCarrer del Castell, 3Tel.973 167 162
LLEIDA (Segrià)• Aplec del Cargol - V
C. dels Obradors, 2Tel. 973 281 473www.lleida.orgEspecialitat en cargol
Ruta de la cuina dolça
AGRAMUNT (Urgell)• Torrons Artesans Fèlix – C
C. de la Comtessa Aurembiaix, 5Tel. 973 390 319Especialitat en torrons
• Torrons Lluch – TPolígon industrial, s/nTel. 973 390 030Especialitat en torrons
• Torrons R. Vicens – VCtra. de Tàrrega, s/nTel. 973 390 607www.vicens.comEspecialitat en torrons
• Torrons Roig – VCtra. de Cervera, km 19100Tel. 973 390 036Especialitat en torrons
Ruta dels oficis
LLEIDA (Segrià)• Forn Serra – C
Ctra. de Pons, 62Tel. 973 400 103Especialitat en coques de bolets, gambes i cargols
• Pastisseria Prats – CPg. de la Ronda, 88 Dr. Fleming, 23Tel. 973 271 953www.prats.orgEspecialitat en bombons
Ruta dels mercats
ARTESA DE SEGRE (La Noguera)• Mercat d’Artesa de Segre
Ajuntament d’Artesa de SegrePlaça de l’Ajuntament, 3Tel. 973 400 013
TÀRREGA (L’Urgell)• Mercat de Tàrrega
Ajuntament de TàrregaPlaça Major, 1Tel. 973 500 552
Ruta dels museus
CASTELLDANS (les Garrigues)• Museu de l’Oli i el Món Rural de Castelldans
C. de l’EmpitTel. 973 120 308 / 973 120 002www.musealia.com
Més informació:• Consell Regulador de la DOP Garrigues
Complex la Caparrella, 97LleidaTel. 973 280 470www.olidoplesgarrigues.com
Ruta dels productes de la muntanya i el bosc
LES (Val d’Aran)• Piscifactoria de Les – C
Ctra. de FrançaTel. 973 648 708Especialitat en esturions
Ruta de la cuina tradicional
ARTIES (Val d’Aran)• Restaurant Casa Irene – T
C. Major, 3Tel. 973 644 364Especialitat en l’olla aranesa
TERRES DE L’EBRE
TERRES DE LLEIDA
VAL D’ARAN
Turisme de Catalunya vol agrair la
col·laboració de tots els organismes que
han aportat informació i fotografies per
a l’elaboració de l’edició del Catàleg de
Rutes Enogastronòmiques de Catalunya.
© Turisme de Catalunya
www.catalunyaturisme.com
Disseny i realització editorial: Critèria sccl
Dipòsit legal: B-53972-05
Impressió: Gramagraf sccl
Corders 22-28, 08911 Badalona
Són rigurosament prohibides, sense
l’autorització escrita dels titulars del
copyright, sota les sancions establertes per
la llei, la reproducció total o parcial
d’aquesta obra per qualsevol procediment,
incloent-hi la reprografia i el tractament
informàtic, i la distribució d’exemplars
mitjançant lloguer o préstecs públics.
www.catalunyaturisme.com