Societat civil

2000Juny 28

CoordinadoraCatalana de Fundacions

i valors

SOCIETAT CIVILRevista de la CoordinadoraCatalana de Fundacions

núm.

3

Editorial

L'origen dels valors

La transmissió de valors

Aprendre a valorar

L’educació com a principal canal de transmissió

Onze tesis sobre educació i valors

Família i valors

Més enllà de l'escola

L’associacionisme educatiu

Entrevista a Federico Mayor Zaragoza,

Els valors i...

Oci, negoci i cultura

La democràcia

La religió, un valor per transmetre

Els valors i la multiculturalitat

Valors que tinguin en compte la natura

El segle XXI podria ser el segle de la pau

La societat civil opina

Individualisme i col·lectivitat

El consum com a valor

La influència anglosaxona, ¿el futur que ens espera?

A tall de conclusió

Josep Mariade Fàbregues-Boixar

Gaspar Mora

Salvador Cardús

J. M. Terricabras

Àngel Castiñeira

Ramon M. Nogués

Carme Nebot

Eduard Vallory

Joan F. Mira

Jordi Sànchez

Jordi Molas

Ricard Zapata

Joandomènec Ros

Fèlix Martí

David Sànchez

Josep M. Lozano

Joaquim Oltra

Antoni Matabosch

4

6

9

11

14

16

18

20

22

32

33

35

39

41

44

47

60

63

65

68

EDITORA: Coordinadora Catalana de Fundacions

DIRECCIÓ:Oriol Molas

COORDINACIÓ:Martí EstruchAlba Molas

COL·LABORADORS:Salvador CardúsÀngel CastiñeiraJosep M.LozanoFèlix MartíAntoni MataboschJoan F. MiraJordi MolasGaspar MoraCarme NebotRamon M. NoguésJoaquim OltraJoandomènech RosDavid SànchezJordi SànchezJosep M. TerricabrasEduard ValloryRicard Zapata

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC:Francesc X. Navarro

SECRETÀRIA DE DIRECCIÓ:Montse Oliveras

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:Provença, 304, 1r 3a

08008 BarcelonaTel. 93 488 14 80E-mail: info@ccfundacions.orghttp://www.ccfundacions.org

DISSENY:Palli: Disseny i Comunicació

IMPRESSIÓ:Winihard Gràfics, S.L.Av. del Prat, s/n 08180 MOIÀ

D.L. : 19.315-92

Junta Directiva de la CoordinadoraCatalana de Fundacions

PRESIDENTJosep M. de Fàbregues-Boixar i SerraFundació Hospital de l'Esperit Sant

VICEPRESIDENTManel Valls i MartorellFundació Assistencial del Bages

SECRETARIRaimon Bergós i CivitFundació Betània Patmos

TRESORERJosep Bové i BertranFundació Emi

VOCALSAntoni Aliana i MagríFundació "la Caixa"Jaume Iglesias i SitgesFundació Maite Iglesias BacianaAntoni Matabosch i SolerFundació Joan MaragallJesús Palau i VallverdúFundació Reddis

Índex

EditorialEditorial

5

Hem dedicat un número a debatre què és la societat civil, aquest terme de difícil concreció i

més difícil definició; un altre a parlar de la societat civil i el món de la política: què en pen-

sen els polítics i què es pensa de la política. I un altre a estudiar la incidència dels mitjans

de comunicació en aquesta societat. Ara –gairebé tocava– volem parlar dels valors que la

defineixen i la fan ser com és.

Fa temps que sentim parlar de "crisi de valors", àdhuc d’"absència de valors". Potser per-

què hem jutjat el món actual amb una certa visió catastrofista, sense pensar que en el

decurs de la història hi ha hagut, sens dubte, moltes d’aquestes "crisis" i molts valors han

desaparegut com a tals. Alguns, ben segur que avui, en recordar-los, ens poden semblar

força ridículs o incomprensibles. És fruit del nostre costum d’analitzar el passat amb ulls de

present o les altres cultures amb l’òptica de la nostra.

De fet, no hi ha cap societat sense valors, com no existeix cap societat sense parla, perquè

malgrat que alguns idiomes s’hagin pogut adulterar o perdre fins i tot, el fet de parlar sub-

sisteix. Així, potser passa una cosa semblant amb l’evolució dels valors i la seva substitució

–més lenta o més ràpida– per uns de nous. Podríem, doncs, més

aviat parlar de "transformació" o "canvi", més que no d’"absència"

o "crisi". I no ens seria possible dir amb objectivitat si els d’ara són

millors o pitjors que els d’abans, ja que no tenim un referent amb

perspectiva suficient, de la mateixa manera que no podríem dir si

n’hi ha més o menys, perquè no són quantificables ni mesurables.

De fet, aquesta evolució no té res d’estrany. Avui els "transmis-

sors" tradicionals de valors –la família, l’escola, les religions… –han

estat, si no substituïts, sí complementats per noves formes de vida

i uns potents mitjans de comunicació. Els àmbits de sempre –més

aviat propers i limitats– han estat ampliats cap a una globalitat que permet conèixer i assi-

milar el que es fa i com es viu arreu de la Terra, tot desapareixent característiques locals i

creant-se –sobretot en el món occidental– una igualtat i similitud entre països, persones i

cultures que ens força a replantejar-nos els rols als quals estem acostumats i que ens dona-

ven seguretat i confiança.

Josep M. de Fàbregues-Boixar

President

Coordinadora Catalana de Fundacions

Professor de Teologia MoralFacultat de Teologia de Catalunya

6

ment bona. És la tendència més objectivista.Les persones tenim la capacitat de copsar elsvalors objectius de les coses, i la maduresaconsisteix precisament a créixer en la detecciódels valors reals superant errors i enganys.L’altra tendència posa en relleu el caràcter sub-jectiu de l’edifici axiològic. No hi ha valor si nohi ha una consciència, un "jo" que valori. Lamateixa expressió "valorar" no indica estricta-ment la cosa objectiva sinó la meva aportaciópersonal a la comprensió de l’objecte. La posi-ció més extrema acaba dient que la valoracióés una tasca exclusiva de la subjectivitat, demanera que els objectes, en ells mateixos, sónneutres, no són valuosos; no tenen més valorque el que els concedim. Hi ha posicions mésmatisades; els valors no són evidents, encaraque siguin aparentment tan indiscutibles comla justícia o la practicitat. Cal una valoraciósubjectiva del valor objectiu, una aportació deljo per acabar de constituir el valor en simateix. Aquesta aportació subjectiva és moltvariable i depèn en bona part de la cultura;això explica la diferència, a vegades extrema,de les valoracions humanes. En la percepciódel valor hi ha molt de subjectiu, és a dir, derelatiu. És la intuïció popular: "tot depèn de laperspectiva com es miri". "Valorar" una realitatés, al mateix temps, descobrir-ne el valor icrear-lo. L’experiència humana del valor és elresultat d’una tensió sempre delicada entreobjectivitat i subjectivitat.Fins ara hem parlat dels valors en general.Parlem ara dels que més interessen, els valorsètics i, en el sentit que direm, els religiosos: lajustícia, l’amor, la solidaritat, la castedat, el res-pecte, la fe. De fet, aquests són el centre d’in-terès de la teoria dels valors que han impulsatla reflexió axiològica. Quin és el seu origen? Jahem parlat de les dues tendències. La mésobjectivista subratlla el caràcter objectiu delsvalors ètics; un comportament moral és en ellmateix, o no és, just, solidari, respectuós, cons-tructor. L’altra tendència posa en relleu ladimensió subjectiva de la captació del valor.Només una estimativa axiològica afinada potpercebre el valor ètic de la justícia o de la soli-daritat. Ja hem dit que l’accent subjectiu com-porta un cert relativisme. Qui porta aquestatendència fins a l’extrem parla del caràcterestrictament relatiu i cultural dels valors ètics.Cada cultura s’ha donat a si mateixa les sevesestructures de comportament, les seves evidèn-cies, la seva escala de valors, que poden serperfectament contraris als d’una altra. És el

Gaspar Mora

L’origen dels valorsDes de sempre els homes hem fet judicis devalor. Hem qualificat un paisatge, bonic o lleig(valor estètic); una eina, útil o inútil (valorpràctic); una afirmació, veritable o falsa (valorintel·lectual); una acció, bona o dolenta (valorètic). Fins i tot es pot dir que la capacitat nonomés de percebre objectes sinó de copsar-neel valor és una de les característiques que quali-fiquen l'home com a tal. Cal dir encara unaaltra cosa. També des de sempre hi ha hagutdiverses valoracions d’una mateixa realitat; unapintura pot ser considerada per uns com abonica i per altres com a lletja; una afirmaciópot ser qualificada per uns com a veritable iper altres com a falsa; una acció pot ser valora-da per uns com a justa i per altres com a injus-ta. Aquestes consideracions simples amaguenles qüestions més delicades i sempre vives queplanteja el títol d’aquesta reflexió.La teoria sobre els valors o axiologia es fa lapregunta d’aquest article com una de les sevesqüestions fonamentals; davant l’evidència delsvalors de les coses i, alhora, la diferència de lesvaloracions, on s’arrelen els valors, quin n’ésl’origen. En la resposta a aquesta preguntas’han anat dibuixant els dos accents que d’unamanera o altra dominen tot el pensamentfilosòfic. Un corrent posa en relleu el caràcter"objectiu" dels valors; un cos és realment sa; lamúsica de Bach és realment bonica; l’expressió"el sol il·lumina i escalfa" és realment veritable;ajudar un que ho necessita és una acció real-

"Les persones tenim la capacitat decopsar els valors objectius de les coses,i la maduresa consisteix precisament acréixer en la detecció dels valors realssuperant errors i enganys"

7

ressò de la sensibilitat pluralista actual. Segonsaquesta sensibilitat, davant el pluralisme evi-dent de les cultures humanes en els milersd’anys d’història de la humanitat, seria ingenu,o potser molt interessat, declarar veritablesvalors ètics només uns i no els altres. No seriares més que la justificació ideològica d’unaestructura valorativa sobre una altra, d’un grupsobre els altres. És el subjectivisme relativistaportat fins a l’extrem.El relativisme radical deixa molts interrogants.Hi ha cultures que han assumit comporta-ments extrems: tallar la mà d’un adolescentperquè ha robat, sotmetre altres races a l’escla-vatge, obligar les dones a anar amb la caratapada perquè són possessió privada del marit.¿Dir "això és injust" respon exclusivament auna altra opció cultural, de manera que totesles opinions són igualment vàlides? Ens resis-tim a acceptar-ho; i ens resistim a acceptar quesigui l’excusa de la nostra ideologia per conti-nuar dominant el món. Podem perfectamentdistingir entre l’afany de domini imperialista,que entenem èticament injust, i el respecte a ladignitat de l’infant o de la dona, que entenemcom a just, que percebem com un valor objec-tiu, encara que moltes cultures l’hagin negat.Quan ens dol la injustícia de la utilitzaciósexual de les nenes orientals, o del bombardeigd’un hospital, ens repugna de sentir que no ésres més que la imposició de la nostra tradiciócultural.L’extremisme subjectivista extrapola una intuï-ció vàlida; el valor ètic depèn també de laconsciència que valora. Ho porta, però, fins aextrems que tenen només la lògica de les ideesabstractes, aparentment implacable però falsa.

El qui acusa qualsevol estructura cultural d’i-deologia acaba caient en la seva pròpia acusa-ció. Tota elaboració axiològica pot ser unasuperestructura ideològica al servei d’interessosdeterminats, però n’hi ha una que no ho és: elservei veritable dels homes reals i de la vidahumana. Aquesta realitat és l’autèntic sentit detot i fa ideològic tot allò que se li oposa. És evi-dent que en la manera d’entendre el bé delshomes podem tenir posicions fins i tot contrà-ries, però aquell "bé" és sempre el punt dereferència, que fa dubtosa qualsevol posició,tant les que es presenten com a evidènciesindiscutibles com les que afirmen que tot ésvàlid perquè no hi ha res que ho sigui objecti-vament. Els valors veritablement humans sónels únics no ideològics; han de ser objected’una recerca constant, sincera.Hem arribat al centre de la qüestió que ensocupa. L’origen del valor és el mateix home.

"Els valors veritablementhumans són els únics no ideològics; han de serobjecte d’una recercaconstant, sincera"

8

Cal explicar aquesta afirmació. No significa quealgú hagi imposat uns determinats valors, o queresponguin a la decisió més o menys arbitràriad’un grup o de la majoria.Vol dir que sónvalors perquè responen a la manera de ser i deviure més autèntica de l’home. Amb això for-mulem el que constitueix l’enigma constant del’ètica i en últim terme de l’antropologia.L’home i la humanitat veritables no es podenidentificar amb la realitat humana històrica, tanplena d’inhumanitats; són la realització plena del’home, aquella humanitat que està cridada aser en la veritable realització d’ella mateixa.D’aquí neixen els valors i per això ho són. Lajustícia, l’amor, la sinceritat, la pau, són valorsperquè responen a la plenitud autèntica de l’ho-me, la que defineix l’home com a tal. En canvi,no ho són la venjança, el domini, l’odi o laviolència, perquè destrueixen la veritable realit-zació de l’home, tot i que es puguin presentarcom a més eficaços o com a sociològicamentmés abundants en la història.A la llum d’aquestes reflexions, es pot parlar dedos nivells en els valors ètics. El primer nivell ésel valor fonamental, la humanitat com a tal. Sónvalors ètics bàsics cada persona humana i cadagrup humà reals. La humanitat és el punt cons-tant de referència, la que constitueix els valorscom a tals. Dir humanitat vol dir cada personahumana, des de la que té més consideraciósocial fins a la més oblidada, i cada grup humà,sigui quina sigui la seva cultura o el seu progréstècnic. En el segon nivell de valors hi ha aque-lles magnituds que constitueixen la realitzacióadient de la humanitat, el que entenem normal-ment com a valor, formulats d’una manera abs-tracta: l’amor, la pau, la justícia, la fidelitat, laveracitat.Queden obertes algunes qüestions, decisives ino fàcils. En recordaré tres. La primera és lanecessària recerca constant dels valors verita-bles, és a dir, d’una antropologia autèntica. Endefinitiva, una i altra recerca s’identifiquen. Calbuscar quina és la veritable manera d’entendrela realització humana, cosa que portarà a indi-viduar cada vegada més els veritables valors.Més d’una cultura ha entès com a valors el

domini dels més forts o la repressió negativadel cos; això responia a concepcions antropolò-giques feliçment superades. Cal encara, però,molta recerca. Segons la concepció cristianasón autèntics valors humans el perdó de l’ene-mic, o el respecte del cos com a mediació del’esperit. Potser no tothom hi estarà d’acordperquè hi ha comprensions de base divergents.Vol dir, si més no, que també la teoria delsvalors morals està encara en recerca.Una segona pregunta és la de la realitzacióadient dels valors humans en els complexosavatars històrics, tant dels grups com de lespersones. Quina és la realització fàctica de lajustícia, o de la sinceritat, o de la pau, és sempreun tema obert, perquè no és un simple treballde deducció sinó de creació, i això té el riscd’una concreció del valor que acabi traint-lo.Un tercer tema és la dimensió transcendentdels valors ètics. Som encara fills de la moder-nitat, que no pot entendre el Transcendent sinócom a allunyat, o àdhuc enemic, de l’home i dela seva plenitud lliure. Segons això, els valorsètics ho són per ells mateixos sense referència aDéu, o potser com a alliberament de Déu. Lacomprensió cristiana no és aquesta. En últimterme, els valors s’arrelen en Déu, tenen en Elll’origen, perquè Ell és el veritable Absolut del’Amor, el Perdó, la Llibertat, la Vida, ésl’autèntica plenitud de l’home. Queda, però,com a positiva l’aportació de la modernitat. Ésel bé de l’home el que està en joc; i en definiti-va, el criteri de l’autenticitat de l’amor a Déu ésl’amor real i eficaç als homes.

"Valorar" una realitat és, al mateixtemps, descobrir-ne el valor i crear-lo.L’experiència humana del valor és elresultat d’una tensió sempre delicadaentre objectivitat i subjectivitat"

Socioleg i Periodista

niament interioritzats per un nombre tan grand’individus.La publicitat, però sobretot la cultura popularde masses –música, cinema, televisió...– són elsinstruments de catequització en els valors de lasocietat actual. Algú dirà, amb raó, que aques-tes eines no transmeten sistemes coherents devalors, sinó que solen ser contradictoris. Éscert: tal com eren contradictoris els valors quetransmetia l’Església catòlica mentre va ser –oallà on encara és– la responsable de catequit-zar-nos en determinats valors (per això potintegrar, sense problemes rellevants, des del’Opus als Cristians pel Socialisme!). A més,aquest caràcter no sistemàtic dels valors trans-mesos no és resultat d’una deficiència, sinód’una necessitat: els individus tampoc noactuem segons pautes absolutament coherents,que en el fons ens farien terriblement inca-paços per actuar en la vida de cada dia.Principis antics i plens de sentit comú com araaquell de posar uns quants ous a cada panera(model que segueixen, per exemple, els fonsd’inversió), també són útils en la vida de cadadia i en relació amb les nostres decisions imaneres de fer.

En definitiva, si el sentit comú, el coneixementde la història i l’observació sociològica ensindiquen que no hi ha crisi de valors, en el sen-tit que no hi ha desorientació respecte de comcomportar-se en la majoria d’àmbits socials,per què s’insisteix tant a lamentar allò de quèno es té evidència que existeixi?La resposta cal buscar-la en un altre fet: en quiés que parla de crisi de valors. Ho fa tothom?Se’n parla sempre? S’aplica a tots els àmbitssocials? Efectivament, el discurs sobre la criside valors és, fonamentalment, un discurs depoder. O, més precisament, el discurs de sem-pre de la crisi d’autoritat i, per tant, el propid’un poder afeblit. Així, parlen de –i viuen en–crisi de valors, els bisbes que han perdut pessocial, els polítics en retirada, els intel·lectualsdesacreditats, els artistes incompresos, les asso-ciacions estancades, els pares contestats pelsseus fills... I també en parlen les avantguardespolítiques, ideològiques i culturals que esperenaconseguir el poder en el futur, però que enca-ra no el tenen.

Salvador Cardús

9

La transmissióde valors

Amb els valors passa el mateix que amb tantsaltres conceptes: en podem parlar apassionada-ment sense saber a què es refereixen amb exac-titud. Fins i tot les ciències socials hi dediquenestudis tot i que no els saben definir amb rigor.De fet, no som davant de cap raresa ni socialni sociològica: la majoria de termes queemprem en la vida quotidiana tenen una funciófonamentalment pràctica i no pas teòrica. Pertant, parlar-ne, funciona sense necessitat d’ha-ver-los definit prèviament. I el concepte de

valor és un d’aquests casos: sense saber de quèparlem, ni exactament ni aproximadament, ensserveix, per exemple, per anatemitzar crisissocials o exorcitzar temors personals.Particularment, les referències a una suposadacrisi de valors, serveixen per emmascarar justla situació contrària. Efectivament, l’afirmacióde l’existència d’una gran crisi de valors, a mésde ser ben poc original –cada època s’ha inven-tat la seva pròpia gran crisi de valors–, dissi-mula que vivim en una societat que resol elsproblemes creats per la seva complexitat totdesenvolupant estratègies molt sofisticades detransmissió de valors –amb maneres de fer, depensar i de dir la realitat– que imposen unordre i un sentit a la vida de cada dia. Ambuna mica de capacitat d’observació, es pot des-cobrir com malgrat la suposada pluralitat d’es-tils de vida, mai com ara no hi havia hagut unsmodels culturals tan compartits i tan homogè-

"Mai com ara no hi havia hagut unsmodels culturals tan compartits i tanhomogèniament interioritzats per unnombre tan gran d’individus"

10

Una darrera consideració que cal fer és queentre els qui parlen de crisi de valors, hi ha unatirada a situar el debat en el terreny més abs-tracte possible. Aquesta gent solen parlar de lanecessitat de fomentar valors com la solidaritato la tolerància, la pau o el diàleg, però no solenvoler qüestionar les maneres com es fan lescoses ni les maneres de pensar que les acom-panyen. Tanmateix, crec que es tracta d’unafugida d’estudi. Si és que els valors són algunacosa, només poden ser la racionalització d’unesmaneres de fer i de pensar. Com he dit, parlarde valors té sentit en el pla de l’acció, no en elde l’especulació merament conceptual. Ladefensa d’una solidaritat o d’una tolerància enabstracte no té cap interès perquè no ens diuenquè cal fer en quina situació. Són valors, dirí-em, descarnats, inútils, retòrics.

Entre les moltes conseqüències de tot plegat,en voldria precisar una. Quan parlem de valors–i de crisi de valors– de manera retòrica, en lamesura que ens escapem de fer referència acom vivim i com pensem en concret, en la vidaquotidiana, fem un discurs conservador i, fins itot, reaccionari. Encara que els contingutssiguin aparentment progressistes. En canvi, siquan parlem de valors, parlem de les maneresconcretes de viure, de les prioritats que seguimen les nostres decisions, de les maneres compensem la realitat, llavors som a un pas de ferpropostes revolucionàries i veritablement trans-formadores.Per això, quan es parla de valors, i de crisi devalors, no n’hi ha prou a saber què es diu. Ésfonamental saber qui ho diu i amb quina finali-tat ho diu.

"Si quan parlem de valors, parlem deles maneres concretes de viure, de lesprioritats que seguim en les nostresdecisions, de les maneres com pensemla realitat, llavors som a un pas de ferpropostes revolucionàries i veritable-ment transformadores"

Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona

11

Tots aquests termes amaguen una cosa: que lesactivitats humanes –quan no són merament mecà-niques o simplement mal fetes– acaben consti-tuint, en la seva enorme varietat, una barreja difí-cilment destriable de coneixements teòrics i dedestreses pràctiques que s'han anat assolint en eldecurs de la història. Són tantes les activitats queels humans duen a terme, que cadascú nomésn'arriba a conèixer algunes i n'acaba dominantunes quantes. El millor aprenentatge, és clar, és elque es fa per immersió, en l'hàbitat natural de l'ac-tivitat apresa, sigui la família, l'escola, l'empresa oel carrer. L'aprenentatge ben fet reclama, a més, elguiatge o el mestratge d'algú. Altrament, l'aprenen-tatge és més llarg, més dificultós, més confús i esfa amb menys garanties d'èxit.I és que els principis, les tècniques, els mètodes iels criteris s'aprenen i s'adquireixen millor percontacte directe amb qui els coneix i amb l'am-bient en què s'apliquen. Ara bé, com que les acti-vitats humanes ni són cegues ni són neutres, elmestre no solament serveix, en cada cas, de puntde referència per corregir tècniques, sinó tambéper explicitar les idees i els valors que s'incorporeno es rebutgen.Si això és així, ja es veu que l'aprenentatge delsvalors –que consistirà a aprendre a fer judicissobre el que està bé i el que està malament– no espot pas deixar a la lliure iniciativa o a l'atzar. Unasocietat molt homogènia pot descurar més aquestaprenentatge, justament perquè ja queda pràctica-ment garantit per la constant reiteració de modelssocials dels quals, per definició, un no es pot esca-par. En una societat plural com la nostra, encanvi, no es pot pensar que el pluralisme ja alliço-na pel seu compte. El pluralisme no fa sinó exigirque es presti molta més atenció als mecanismesd'aprenentatge dels valors.La crisi de valors que alguns avui denuncien noconsisteix, bàsicament, en el fet que uns determi-nats valors hagin entrat en crisi –com si ja nosabéssim si continuen essent bons o no–, sinó querau més aviat en el fet que no hi ha espais prouclars d'experiència intel·ligent i crítica d'aprenen-tatge dels valors. (Un punt central de la crisi fami-liar és precisament aquest.) En aquest sentit, lanostra societat plural no és, com caldria, unasocietat amb codis de valors en competència, sinómés aviat una societat sense competència devalors i, doncs, una societat on és difícil arribar aadquirir competència en els valors.

Aprendre a valorar

Els cervells som éssers amb una gran capacitatper a l'aprenentatge de coses molt diverses.Aprenem a enraonar i aprenem coses de memò-ria, però també aprenem a fer coses molt diver-ses, com ara obeir ordres i aplicar regles, ferjudicis i mentir i estimar, programar màquines,resoldre problemes i evitar-ne, invocar els déusi fer mal als altres. Som capaços d'aprendretotes aquestes coses i moltes altres, prou diver-

ses. Per això, davantla pregunta "què ésaprendre?" o "enquè consisteixaprendre?", nopodem donar unasola resposta quesatisfaci tots elscasos possibles d'a-prenentatge. Mésaviat haurem de res-pondre: "A què etrefereixes: ¿a apren-dre els noms delscolors o a aprendrea sumar?, ¿a apren-

dre a comportar-se en públic o a aprendre ajugar a escacs?, ¿a aprendre les taules de multi-plicar o a aprendre a callar? ¿O potser et refe-reixes a algun altre aprenentatge ben diferentd'aquests, com ara aprendre un idioma?"Em temo que en els darrers decennis s'ha donattanta importància a l'aprenentatge teòric, queavui sembla com si l'estudiant fos l'únic queaprengués alguna cosa. No hauríem d'oblidar,però, que durant anys no hi ha hagut nomésestudiants, sinó també aprenents que, segons ellloc i la feina, han rebut noms tan diversos comel de passant, meritori, resident, practicant, princi-piant, començant, saltataulells, gat de mar, macip,tiró, o simplement anyer, novici, novell o novençà.L'aprenent, com l'estudiant, és aquell que enca-ra és imperit o inexpert, però que està en camí,segons els casos, d'esdevenir pràctic, expert, expe-rimentat, coneixedor, entès, destre, versat, familiarit-zat, perit, estimador, tècnic, especialista.

Josep-Maria Terricabras

"El millor aprenentatge,és clar, és el que es fa perimmersió, en l'hàbitatnatural de l'activitat apre-sa, sigui la família, l'esco-la, l'empresa o el carrer"

L’educació

l’educació

la família

l’escola

el lleure

com a principal canal detransmissió

Àngel Castiñeira

14

Onze tesis sobreeducació i valors

Tot agent formador és, alhora, un agent desocialització. És a dir, no tan sols transmet con-tinguts cognitius, habilitats o destreses, sinóque també contribueix a articular conductes,vivències, actituds i valors.El compromís valoratiu dels agents formadorsavui s’integra necessàriament en el si d’unaorganització o comunitat educativa, sigui mit-jançant programes reglats (escoles, instituts,universitats), sigui mitjançant altres tipus d’ins-titucions (famílies, esplais, parròquies, etc.).Totes les institucions esmentades disposen devalors, d’un conjunt de patrons i expectatives,d’uns horitzons de sentit i significat compar-tits. Les organitzacions educatives generen,amb el temps, uns models d’actuació i comu-nicació que cristal·litzen en una cultura especí-fica, amb un sentit propi d’identitat i coherèn-cia que serveix de marc de referència perinterpretar fets i conductes i per guiar l’actua-ció dels seus membres.

Els valors (millors o pitjors) sempre hi són.Ens enganyem quan diem que un centre edu-catiu no disposa de valors perquè mai no s’hoha plantejat o perquè mai no els ha explicitat.L’absència, voluntària o no, d’una formulacióclara dels valors compartits o d’una definicióexpressa dels valors que es volen transmetre, éstambé una opció valorativa.Més que en els continguts de l’ensenyament,els valors i les actituds són presents en lesmaneres i formes d’educar. Els valors, doncs,en l’ensenyament no han de ser concebuts coma elements extrínsecs que hom vol "afegir" comqui afegeix més matemàtiques o més història.El valors, en canvi, han de ser modulats com aprocessos intrínsecs, com a estàndards decomportament interioritzats que formen partde la vida de la institució i que estan presentsen els aspectes més insospitats i, aparentmentmés banals, de la tasca diària dels seus mem-bres: el tracte, les actituds, els hàbits, la manerade plantejar els problemes, etc.Tanmateix, els idearis axiològics que acompa-nyen la tasca educativa són dinàmics, els anemreadaptant als canvis sobtats de l’entorn en quèvivim. Per esmentar-ne només alguns casospunyents, en les darreres dècades s’ha acceleratel procés de secularització; s’ha consolidat acasa nostra una cultura política democràtica;hem viscut el qüestionament postmodern deles utopies (o dels discursos legitimadors de lesnostres actuacions); ha irromput el pluralismemoral (o desaparició d’un horitzó moral uni-versalment compartit); la internacionalització ila globalització (dels mercats financers, de lestelecomunicacions, dels transports, de lesempreses, de les idees, de les formes de vida,dels drets humans, de les conseqüències ecolò-giques) han estat les protagonistes de la dèca-da; s’ha començat a crear una societat multi-cultural; el reconeixement de la plena incorpo-ració de la dona en tots els àmbits de la vidapública s’ha fet realitat, etc.Per aquest motiu, la quantitat i la profunditatdels canvis ha afectat, inevitablement, també lamateixa concepció dels valors, la manera d’as-sumir-los i la manera de promoure’ls. Té raóHannah Arendt quan afirma que el problemade l’educació en el món d’avui radica en el fetque, per la seva pròpia naturalesa, l’ensenya-ment no pot renunciar a l’autoritat ni a la tra-dició, però que al mateix temps s’ha de desen-volupar en un món que ja no està estructuratper l’autoritat ni es manté unit per la tradició.

Professor d’ESADE

"Les organitzacions educatives generen, amb el temps, uns modelsd’actuació i comunicació que cristal·lit-zen en una cultura específica, amb unsentit propi d’identitat i coherència"

15

Les institucions educatives oscil·len, doncs, perforça entre mantenir-se fidels a uns valorsenvellits o obrir la porta al garbuix de novestendències i sensibilitats que es comencen aexperimentar.Això planteja un nou repte. Fins ara el reptemés gran consistia a transmetre bé els valors.Ara, a més, les institucions educatives haurande constituir-se en un espai de construcciócomú de valors. Això vol dir que la seva identi-tat s’haurà d’anar reconstruint, dintre dels can-vis abans esmentats, com a expressió de lesdecisions de tots els membres que en formenpart.Aquest procés de recreació participada de laidentitat valorativa no està exempt de contra-diccions o discontinuïtats normatives. De vega-des els missatges explícits no s’adeqüen prou ala vida real, perquè la vida, inevitablement,avança molt més ràpid; d’altres, l’assolimentd’un nucli comú de valors s’ha d’obtenir nodes de la imposició sinó des del respecte i latolerància a sensibilitats i punts de vista dife-rents, sobretot en un entorn com més va mésmulticultural. Tot això reclama una adequadarenovació. No només perquè la institució can-via de generació, per la coherència identitàriainterna, sinó també perquè el context globaldemana la formació de persones equilibrades icapaces d’empènyer les seves organitzacions enla direcció de la nova responsabilitat que recla-ma avui la societat.Tot i aquestes dificultats, s’ha d’intentar mante-nir una coherència entre els valors que homverbalitza (l’ideari) i les accions que hom rea-litza (el comportament). Per assegurar un com-promís ferm en l’educació dels valors cal tenir

presents tots els àmbits de creixement moralde les persones –la formació del seu caràcter,el seu raonament moral, la seva capacitat valo-rativa, la dimensió afectiva de la moral i el seucomportament real– com l’única via d’assegu-rar la coherència entre el judici i l’acció.Aquesta tasca no ateny només els membrespúblics o notoris de les institucions educatives(pares, professors, monitors), sinó que atenytotes les persones que hi pertanyen. Perquèaquest desplegament sigui factible cal, a més,que es faci dins d’un context organitzatiu favo-rable caracteritzat per un bon clima moral iper una atmosfera percebuda com a justa.

"Fins ara el repte més gran consistia atransmetre bé els valors. Ara, a més, les institucions educatives hauran deconstituir-se en un espai de construcciócomú de valors"

"El valors han de sermodulats com a processosintrínsecs, com a estàn-dards de comportamentinterioritzats"

16

Família i valors

Com que el cervell humà és molt més ric, plàs-tic i indeterminat que el d’altres animals, lafamília (peça sovint molt important en l’apari-ció d’un nou individu) adquireix en l’apariciód’un nou ésser humà una funció d’exterogesta-ció cultural de primera magnitud. La famíliahumana no solament és l’àmbit biològic de l’o-rigen de l’individu, sinó també una matriu cul-tural decisiva per orientar les conductes bàsi-ques i transmetre el llegat cultural, que és unamena d’herència que no es comunica per viabiològica sinó per l’aprenentatge convivencial.Es tracta d’enriquir la transmissió genètica ambla transmissió "memètica" (el gen seria la unitatde transmissió hereditària biològica i el "meme"la unitat de transmissió de l’herència cultural).El primer gran con-junt de valors quetransmet la famíliava lligat a la possibi-litat de fer confiançaa la vida. La famíliagairebé semprecomunica unaimportant convicció:vivim i val la penaviure. És el que endiem la confiançabàsica. Aquesta con-fiança s’ha d’estruc-turar en una autono-mia que ens facisubjectes i ens donidignitat (molta confiança sense autonomiapodria fer subjectes dependents i simbiòtics).Si dóna confiança i autonomia, la família esconstitueix en una referència que resisteix béels avatars del viure, fins i tot en situacions demutació tan inèdites com la que vivim.Globalitzacions, canvi de paràmetres dereferència, modificació de creences bàsiques,acceleració de ritmes..., tot plegat sembla queno aconsegueix de trencar la confiança en algu-na de les formes de família que les diverses cul-tures presenten. En la família, l’individu hi veu

la comoditat i la confortabilitat de "ser a casa".Fins i tot convivint amb formulacions moltdiferents, hom té consciència que la família ésuna xarxa de lligams on s’arrela la suficiènciade les meves raons de ser, de ser lliure i de sersolidari i amorós; tot plegat en el lligam histò-ric que connecta la família d’on vinc, la famíliaque constitueixo i la família que lliuro al futur.Forma part també d’aquest primer nivell devalors l’important joc de la diferència de gène-res que vincula la complementarietat entre lespeces de la més òbvia diferència que existeixentre humans: la diferència sexual. Aquestadiferència permet desvetllar i expressar ambgran vigor el món dels desitjos i les vincula-cions amoroses. Tots aquests grans valors sug-gereixen també l’ambigüitat de les grans reali-tats: si hom privilegia en la família l’escalforetaacollidora en perjudici de l’autonomia, potgenerar-se una dinàmica regressiva en comptesde generar el coratge que exigeix enfrontar-seamb els seriosos desafiaments del viure.Hi ha altres conjunts de valors que la famíliatransmet de manera més formalitzada, tot i queno tan radical. Es tracta dels valors modulatsculturalment. Els pobles, cadascun en una ricaelaboració secular, han anat confegint elsentramats culturals bàsics per situar concreta-ment en la realitat aquesta enigmàtica espèciehumana focalitzada en la indeterminació d’unatan anhelada com fràgil llibertat.Una primera formalització la constitueixen lesconviccions fonamentals en què recolzen les

Ramon M. Nogués

Professor d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona

"El primer gran conjunt de valors quetransmet la família va lligat a la possibi-litat de fer confiança a la vida. La famí-lia gairebé sempre comunica unaimportant convicció: vivim i val la pena viure"

17

formes de convivència: el respecte a la paraula,el respecte a la vida i la preciosa sexualitat queli dóna origen, el dret als béns necessaris, lavaloració de la memòria, l’acolliment de l’es-tranger, el conreu dels símbols i els déus, laprimacia de l’amor. Un acurat treball col·lectiufa que aquestes conviccions que han anat per-filant-se en el decurs del progrés històric,periòdicament hagin viscut millores de quali-tat, gairebé "canvis d’estat", com és ara el quesucceí al voltant del 1000 aC en tot l’OrientPròxim i que K. Jaspers anomenà "temps eix".Ja en un segon nivell de formalització hi hauna sèrie de valors que l’àmbit familiar ha vol-gut codificar però en el qual sovint les branda-des de la història fan el paper de ventades almig de l’era, en uns processos de valoració/desfiguració que superen de molt les referèn-cies familiars i són dominats per forces mésàmplies. Es tracta de concrecions de creences,hàbits de relació, formes concretes d’organitza-ció social i familiar... En aquests temes sovintles famílies veuen frustrades expectatives i fan-tasies. D’altra banda, aquestes frustracions sónuna mena de condició de progrés. El plany queels fills no són com els pares haurien desitjat,són freqüents en èpoques de canvi i obliguen acorregir l’equivocada percepció que només hiha una manera de fer bé les coses. Tot i això,fins en aquests aspectes es manifesta lainfluència familiar. L’Instituto Nacional deCalidad y Evaluación (INCE) espanyol, en elseu darrer informe (febrer de 2000) constataque el nivell cultural de les famílies provocadiferències de 14 punts entre els alumnes (lesfamílies cultes generen fills amb cultura alta,independentment de la sintonia en els valors).I és que l’herència cultural no és un tresor ques’improvisi, i la família, fins i tot en temps dedesestructuració i canvi, continua transmetenthàbits culturals i relacions de qualitat.

"No sabem fins a quinpunt la clàssica arquitec-tura de les cultures ésprou forta i dúctil perresistir terratrèmols deforta intensitat"

Les complexes societats modernes, marcadesper la globalització cultural, l’acceleració, l’es-pectacular desenvolupament de les tècniquesde comunicació... poden crear situacions unxic inèdites pel que fa a l’equilibri entreinfluències del nucli familiar i seduccionsmediàtiques. Resulta difícil preveure cap a quinescenari ens adrecem. Probablement, els valorsprimaris i radicals que la família sempre hadonat es mantindran vivents en les sevesreferències, però podrien quedar molt alteratsalguns valors que estan sobretot relacionatsamb les arquitectures culturals i els delicatsequilibris que les mantenen vigents. No sabemfins a quin punt la clàssica arquitectura de lescultures és prou forta i dúctil per resistirterratrèmols de forta intensitat. Costa de pre-veure i cal comptar tant amb la saviesa comamb l’estupidesa humanes. La història ens hianirà adoctrinant.

“L’herència cultural no és un tresor ques’improvisi, i la família, fins i tot entemps de desestructuració i canvi, con-tinua transmetent hàbits culturals irelacions de qualitat"

18

Més enllàde l’escola

Des que existeix, la missió de l’escola –entesacom a institució d’accés generalitzat– ha estatdual, d’una banda transmetre coneixements id’altra banda perpetuar, adaptar o transformarvalors comuns.Amb aquests objectius i en el decurs del tempss’han configurat en el món desenvolupat, i alnostre país en particular, diferents tipus d’esco-la amb diverses innovacions, tant pel que fa a lamanera de comunicar els coneixements, com ala de transmetre valors. En els dos camps hi hahagut transformacions importants.Quina és la situació actual? Quines causes pro-voquen la gran uniformitat existent entre lesescoles d’avui dia? Per què no sorgeixen enllocinnovacions persistents i diferenciadores quetransformin específicament la institució esco-lar?La pregunta és complexa i la resposta no ésúnica. Ara bé, existeix una causa particular-ment important que provoca la situació actualde manca de diferenciació substancial entreescoles i que mereix una reflexió específica.L’educació ha perdut la seva característicalocal. Com l’economia, el mercat laboral o la

informació, s’ha mundialitzat. En el món occi-dental, l’escola està obligada a formar ciuta-dans que desenvoluparan, en molts casos, laseva vida familiar i laboral fora dels límits de lalocalitat i del país on s’han educat. I aquestacreixent mobilitat condiciona l’escola en gene-ral i n’uniformitza els objectius, perquè han deser homologables en indrets molt distants i cul-turalment diversos. Per tant, caldrà convergiren uns objectius comuns i vàlids arreu.Aquests objectius han estat tractats i desenvo-lupats en l’informe de la Unesco (1996), queha elaborat la Comissió Internacional sobreEducació per al segle XXI, presidida perJacques Delors. Les fites educatives per assoliren el segle XXI s’han de fonamentar entorndels quatre aprenentatges fonamentals:- Aprendre a conèixer.- Aprendre a fer.- Aprendre a conviure.- Aprendre a ser.L’escola s’ha d’adaptar a una realitat que éscontradictòria: d’una banda transmetre ungruix de coneixements que cada cop és mésampli i en evolució contínua, i simultàniamentaprofundir en la comprensió que implica arri-bar a coneixements específics.La formació necessària actualment suposauna àmplia cultura general i alhora la possibili-tat d’estudiar a fons un reduït nombre dematèries.Sobretot en el passat, i encara actualment, l’es-cola s’ha orientat bàsicament a resoldre l’objec-tiu d’aprendre a conèixer i en menys mesura eld’aprendre a fer. Durant els propers anys id’una manera ràpida, l’escola es veurà forçadaa posar una especial atenció en els altres apre-nentatges per tal que l’ensenyament es conver-teixi en una experiència global i que d’unamanera continuada es perllongui durant tota lavida de cada individu.Per tant, els educadors i en general tota la socie-tat hauran d'assumir la transformació que supo-sa anar més enllà de la visió purament instru-mental que li ha estat assignada històricament al’ensenyament. Educar no pot ser només, tot iser molt, transmetre uns coneixements en unsàmbits específics que permetin desenvoluparunes capacitats utilitzables en sectors professio-nals concrets, socialment compartimentats.Esdevé necessari superar aquesta concepció, enpart perquè la dificultat d’ense-nyar uns conei-xements a un alumne i alhora adaptar-los almercat laboral contínuament canviant i ambevolució difícil de predir, és insalvable. Peraquest motiu la societat mateixa ja ha canviat les

Carme Nebot

Catedràtica de Matemàtiques de l’IES Les Corts, de Barcelona

"Les fites educatives per assolir en elsegle XXI s’han de fonamentar entorndels quatre aprenentatges fonamentals:

- Aprendre a conèixer- Aprendre a fer- Aprendre a conviure- Aprendre a ser"

19

seves expectatives en relació amb el mercat detreball; no es demana tant una persona qualifi-cada en un determinat sector professional, sinóque més aviat es pretén trobar persones compe-tents en tasques específiques, també canviants. Iaquesta subtil consideració ha de promoure can-vis educacionals en l’aprendre a fer que ha deser un objectiu escolar.Les característiques de l’ensenyament pel quefa a aprendre a fer han d’estar lligades a l’apre-

nentatge de l’atenció, l’adaptabilitat i la versati-litat: l’aprenentatge de l’atenció. És a dir, saberaprofundir en qualsevol moment o circumstàn-cia en la informació captada de l’entorn; l’a-daptabilitat, aconseguir uns coneixementsbàsics que es puguin ampliar, transformar,millorar en condicions vitals o laborals diver-ses; i la versatilitat, en el seu aspecte positiu,com a facilitat per canviar d'òptica, d’objectiuso d’eines de treball.Pel que fa a l’aprendre a conviure, en generall’ensenyament ha estat impotent per resoldreconflictes violents entre comunitats diferents.Ara bé, també com a conseqüència de l’empe-titiment del món, no només han augmentat elsconflictes, sinó que, a través dels mitjans decomunicació, tothom els pot observar.Qualsevol tipus d’intransigència persistent enla convivència aboca a un greu desajustamentsocial. Aquesta conseqüència obliga l’escola atenir com un dels seus objectius irrenunciablesl’educació en la convivència, que hauria d’anaren la línia del descobriment dels altres i d’uniresforços en projectes comuns.Aquesta és una tasca escolar complexa i ambgrans dificultats per poder mesurar-ne el reei-ximent. Malgrat tot, hi ha unes línies generalsde treball on convergir. L’escola ha de promou-re el coneixement dels fets objectius dels con-flictes, ensenyar a relativitzar-los i prendre’ls enconsideració en el seu context. Sobretot, had’ajudar a crear un esperit crític davant les

informacions que provenen dels mitjans decomunicació, que tendeixen a simplificar-los imassa freqüentment a fer-ne objecte de mani-pulació. Sembla imprescindible aprofundir enaquesta línia educativa perquè, malgrat les evi-dents complicacions que implica, és l’únicapossibilitat a llarg termini de lluitar contra l’es-tabliment de la violència.Dels diferents aprenentatges que han de serobjectius escolars, el d’aprendre a ser fonamenta

tots els altres, perquèels dóna sentit. És eldesenvolupament glo-bal de la persona elque ha de configurarla seva educació,implicant-hi cos iment des de l’inici idurant tota la vida.Per concloure, la citade l’informe de laUnesco (1972) per aldesenvolupament del’educació: "... el

desenvolupament té per objectiu el desplega-ment complet de l’home en tota la seva riquesai en la complexitat de les seves expressions idels seus compromisos; individu, membred’una família i d’una col·lectivitat, ciutadà, iproductor, inventor de tècniques i creador desomnis..." que convida a concebre l’educaciócom un constant i millorable aprendre a ser.

"En el món occidental, l’escola estàobligada a formar ciutadans que desen-voluparan, en molts casos, la seva vidafamiliar i laboral fora dels límits de lalocalitat i del país on s’han educat"

20

L’associacionismeeducatiu(escoltisme i esplai)

Des de l’assoliment de la fita que va significarassumir el concepte d’universalitzar l’ensenya-ment públic, alhora s’ha anat restringint el con-cepte d’"educació" tot reduint-lo a allò que esdóna a les aules. L’escola s’ha entès com l’àm-bit educatiu per excel·lència, i més quan lafamília progressivament ha assumit un menorrol en la tasca educativa i s’han anat deixant deconsiderar altres agents.Quan es parla de política educativa en un país,doncs, s’està parlant principalment de políticad’ensenyament. Fins i tot quan es té en compteel rol de la família, els mass media o l’associa-cionisme, es fa amb una certa desgana, des del

convenciment quel’Educació, en majús-cula, és la de l’escola.No es pot dir que aixòsigui generalitzat. Alnostre país, els movi-ments de renovaciópedagògica s’hanimpulsat des de l’asso-

ciacionisme educatiu o al seu costat, com en elsgrisos anys del franquisme. Però des de laTransició no hi ha hagut cap institució pública,ni cap programa electoral, que es referís a latasca educativa de l’escoltisme i l’esplai en ferreferència a la política educativa en general.L’educació "de veritat", pensaven i pensen–amb el suport corporatiu d’una part impor-tant del col·lectiu de mestres–, és cosa de l’es-cola. La resta és "lleure", sense més, com anaral cine o visitar el zoo.

Les mancances d’aquesta reducció

A tot això, s’hi uneix la cada cop més grandimissió de responsabilitats a nivell familiar enl’aspecte educatiu. Els canvis constants en les

estructures familiars i el desconcert que aixògenera, com també el consumisme salvatge i lasensació de futur incert que s’està transmetentals més joves des de fa anys, fan veure l’escolacom l’únic espai on es pot donar l’educació –ésa dir, la formació en valors– tan imprescindiblei a la vegada tan desconeguda.Però aquesta visió obvia un element essencial,que és l’absurditat de pensar que un sol delsagents que interactuen amb els infants i ado-lescents podrà resoldre totes les seves necessi-tats educatives. A més, s’hi uneix el problemade la manca de prestigi públic i de reconeixe-ment que té la tasca dels mestres, amb el dèfi-cit d’il·lusió i d’imaginació que això comporta,i el fet que els moviments de renovaciópedagògica no tenen la mateixa força que anysenrere.Tristament, cada cop és més estès que a l’esco-la s’ensenya, però no s’hi educa gaire. La "neu-tralitat" educativa –el "no mullar-se"– de l’esco-la i dels mestres va guanyant terreny: recent-ment, estudis interns de planificadors de políti-ca educativa constataven que "l’ensenyamentformal no està aconseguint transmetre als jovesl’educació en valors". I malgrat intents ambi-ciosos de superar-ho, com ho és la mateixaReforma, factors no resolts com la manca derecursos impedeixen sortir de l’atzucac amb laforça necessària.

Una educació "de segona"

Però aquestes reflexions no són al pensamentd’una gran part de les mares i pares que, pen-sant-se que és una guarderia amb més marged’edat, deixen un dissabte el seu fill o filla a unagrupament escolta o a un centre d’esplai. Amolts els sembla insòlit i pretensiós que algú esplantegi que aquells jovenets que a vegades nopassen dels vint "educaran" el seu nano."L’educació, a l’escola", pensen.I així, de la mateixa manera que els resultariaintolerable que les classes de quart d’ESO esfessin en un soterrani baix sense ventilació,troben del tot normal que en espais comaquest s’hi puguin fer les reunions de dissabted’agrupaments escoltes que no disposen de resmés. I pobres dels responsables de l’agrupa-ment si van a parlar amb l’escola del poble perdemanar la seva col·laboració des de la compli-citat educativa! En molts casos, els mestresdifícilment toleraran que uns afeccionatsdiguin que fan una tasca del seu nivell!I en canvi, resulta que aquestes entitats educa-tives són una peça necessària i àdhuc provi-dencial per a la formació en valors de què tanmancada està la nostra societat. Les entitatseducatives no són neutres en els valors que tre-ballen. Tenen uns ideals clars que fonamentenla seva acció educativa, i que fan que s’apren-

Eduard Vallory i Subirà

President del Consell Nacional de la Joventutde Catalunya (desembre 1997-març 2000)Cap de Relacions Exteriors d’Escoltes Catalans

"Formar persones autòno-mes, solidàries, responsa-bles i compromeses"

21

gui a ser persona, a fer, a conviure i a conèixer:els quatre pilars de l’educació. I amb aquestaproposta educativa i elaborada, generacions dejoves han exercit i exerceixen encara d’educa-dors per la vocació de transmetre, des de lacomplicitat, valors compartits i una manerapròpia de viure la vida.

L’associacionisme educatiu

Consideracions d’aquest caire han estat recolli-des al document L’educació de la gent jove. Unadeclaració a l’alba del segle XXI, elaborat recent-ment per l’escoltisme i el guiatge mundials, jun-tament amb tres altres organitzacions. El docu-ment, del qual enguany surt l’edició catalana,demana un reconeixement social de l’educacióque duen a terme aquests moviments, i tambéla interrelació entre tots els agents educatius.S’hi esmenten les característiques de les enti-tats educatives: tenen caràcter voluntari, és adir, tothom qui decideix adherir-s’hi ho favoluntàriament, una participació que enforteixla motivació. S’hi aprèn fent, des de l’experi-mentació i la convivència. Es basen en progra-mes progressius, que permeten l’avaluació deldesenvolupament. Funcionen en grups de com-panys d’edats semblants, un marc socialitzadorprivilegiat en l’adquisició de valors. Generencomplicitat entre infants/adolescents i joves/adults,una complicitat que no es dóna en gaires altresàmbits. Es promou l’assumpció d’iniciativa i deresponsabilitat, dins de processos democràticsde presa de decisions. I es fomenta un sistemade valors, que és el que ofereix el moviment, ique "serviran de guia per a tota la vida", diu eldocument.El coneixement de la repercussió social d’a-questa tasca educativa, en realitat, és a l’abastde tothom. Però en canvi, tothom en prescin-deix quan se n’han d’extreure conclusions,entre les quals, que aquesta tasca és clau enelements tan essencials de la formació de lagent jove com són donar sentiment de segure-tat, generar una opinió pròpia i una visió críti-ca, ensenyar a fer front als canvis, promoureun sentiment de pertinença i d’identitat oassentar una convicció de participació ciutada-na. Formar, doncs, persones autònomes,solidàries, responsables i compromeses.Això és l’associacionisme educatiu. Dirigit pergent jove que fa la seva tasca gratuïtament, queno es perpetua en els càrrecs associatius per-què els mandats són limitats, i que educa desd’una formació vocacional que parteix de laconvicció que la tasca educativa és un elementde transformació personal i social.

Els serveis de lleure: ¿evolució o novatipologia?

Establerta la importància d’aquest associacio-nisme educatiu, cal fer referència –pel seu ressòpúblic– a un fenomen que ha sorgit els darrersanys, generalment del mateix associacionismeeducatiu. És el que s’ha anomenat "serveis delleure", activitats socioculturals, amb diferentsgraus de contingut educatiu segons la tipologia,que duen a terme persones remunerades.Aquest tipus de serveis fan una tasca socialmolt important, especialment en zones de baixnivell socioeconòmic mancades de recursos, itambé donen resposta a una demanda d’activi-tats específiques –estades juvenils a l’estranger,colònies escolars– o d’activitats amb una altaperiodicitat –casals, esplais diaris– de les qualshom pot esdevenir usuari mitjançant el paga-ment de la inscripció corresponent. És impor-tant i positiu que aquestes demandes les haginateses serveis o entitats d’iniciativa social creatso impulsats des de l’associacionisme educatiu,perquè això possibilita el reforçament de lesassociacions i la promoció dels seus valors.Però això també té un perill de lectura. Diu lapedagoga Marta Mata que "l’educació ha d’es-tar emmarcada en les lleis del bé públic, no potseguir les lleis del mercat, sinó precedir-les".Des d’aquesta perspectiva, no hauríem decaure en l’error de veure en aquests serveisl’"evolució" de l’associacionisme educatiu, sinóunes activitats de nova tipologia, en moltscasos també educatives, però distintes.L’associacionisme educatiu no és un serveisocial, la gestió del qual l’Administració podriadonar per concurs. En canvi, els serveis delleure sí que ho són.I la diferència rau en la força que té la gratuï-tat, la convicció, el compromís i la frescor deles persones joves que, sense esperar res acanvi, i des la força democràtica de l’associa-cionisme de participació, dediquen el seutemps lliure a educar els infants i adolescentsen uns valors compartits. Aquestes són les per-sones que, igual que la seva elogiable tascaeducativa, necessiten un reconeixement sociald’acord amb el nivell del seu treball.

"Generacions de joves han exercit iexerceixen encara d’educadors per lavocació de transmetre, des de la com-plicitat, valors compartits i una manerapròpia de viure la vida"

22

Entrevista

Entrevista a Federico Mayor ZaragozaMartí Estruch i Axmacher

Hem quedat en un hotel del passeig deGràcia. Federico Mayor Zaragoza hapassat moltes hores de la seva vida enhotels de tot el món. Una conferència quefarà aquesta tarda a la Pedrera per parlarde la pau l'ha portat avui a Barcelona.Quan acaba de xerrar amb els represen-tants d'una ONG, em rep amb el somriureals llavis. Elegant, impecablement vestit,m'ofereix la mateixa mà que els darrersanys ha fet servir per saludar els dirigentsi mandataris que fan girar el món en ladirecció que gira.Per un moment, abans que comenci a par-lar, tinc por que el senyor que seu davantmeu sigui un executiu que m'intenticonvèncer perquè compri accions de laseva empresa. I efectivament, les mevespors s'acompleixen. Durant una hora, l'ex-

director general de la Unesco em ven lapau i la solidaritat, la justícia i la igual-tat, els drets humans i un món millor.Llàstima que aquesta mena de productesno trobin més venedors com ell, apassio-nats i incansables. I llàstima que els com-pradors no siguem dels qui tenim poderper fer girar el món. O potser sí?Amb posat seriós, Mayor Zaragoza predi-ca la seva revolució amb bones paraules,citant poetes i una frase de GabrielGarcía Márquez: "No espereu res del segleXXI, és el segle XXI que ho espera tot devosaltres". Sovint, el seu discurs pren el tod'un sermó. Sermó agradable i de capellàroig, és clar, com els que acostuma a ferper Menorca l'admirat mossèn JosepSeguí. Les idees de Mayor Zaragoza i laseva privilegiada –per global– visió delmón estan recollides en l’excel·lent llibreUn món nou, editat no fa gaire pelCentre Unesco de Catalunya i l'Institutd'Estudis Catalans.

Quan revolució rima amb educació

Federico MayorZaragoza

Fotografies: Daniel Julián

2323

- Em penso que som molts els que estemd’acord que necessitem "un món nou".Però què fem amb el que tenim?- El canviem.- ...- No, pensa que el món que tenim és unameravella. Els que no ho estem fent bé somnosaltres. I no ho estem fent bé perquè hempartit de la base que només hi ha la llei del mésfort. I aquest és el gran error, però això hopodem redreçar, perquè aquest món és unameravella. Ja ho deia en Joan Maragall, no?

- ¿I als forts com els expliquem que laseva llei no és la bona?- Jo crec que ara ha arribat el moment de ferbalanç, un balanç molt seriós, coincidint ambel final de segle i de mil·lenni. I ha arribat elmoment de dir que ja n’hi ha prou. Que ja n’hiha prou de seguir sempre el so que marca lagran potència i els que consideren que desd’un punt de vista econòmic, social i culturalestan autoritzats per dominar el món. I hem dedir que no. Hem de dir que no totes les veusjuntes i cadascuna des de la seva individualitat,perquè no hi ha diversitat sense la nostra unici-tat. Cada ésser humà és únic i aquesta és, per ami, la gran esperança.

- ¿I l’educació és l’arma dels qui volencanviar el món?- Sí, efectivament. Però cal deixar clar a quintipus d’educació ens referim. Perquè, des de famolts anys, els més poderosos van dir: "Hemd'educar els països en desenvolupament". Id’això en van dir educació bàsica. Educacióbàsica per als pobres, que així nosaltres sempreserem rics i ells sempre seran pobres, perquènomés tindran una educació bàsica. No.Educació és molt més que això. Educació ésdonar a cada persona capacitat de tenir sobira-

"Ja n’hi ha prou de seguir sempre el so que marca lagran potència i els que consideren que des d’un puntde vista econòmic, social i cultural estan autoritzatsper dominar el món"

De Tortosa al mónFederico Mayor Zaragoza va néixer el 1934 iés de Tortosa. Té 66 anys, està casat i és parede tres fills. Doctor en Farmàcia per laUniversidad Complutense de Madrid, es vaespecialitzar en Bioquímica a les universitatsde Madrid, Oxford i Granada. D'aquesta últi-ma en va ser rector. Per tant, als 29 anys eracatedràtic i als 34, rector d'universitat. Algunacosa s'intuïa ja.

Des de Granada fa el salt definitiu a l'arenapolítica. És escollit diputat independent ambla UCD i més endavant és ministre d’Edu-cació i Ciència (1981-82) d'un govern que jafeia aigües. A les acaballes del franquismehavia estat consejero nacional de Educación,però ell es trobava entre els aperturistas quevan ser expulsats pel règim en la fase final,posterior a l'assassinat de Carrero Blanco.

Després d'haver estat adjunt al director gene-ral de la Unesco amb Amadou M'Bow, vadecidir que volia arribar a la Direcció Generald'aquesta institució europea que lidera la de-fensa de l’educació i la cultura al món. Teniael suport de diversos premis Nobel, els païsossud-americans, la Casa Reial espanyola iAdolfo Suárez, però en canvi els socialistes,que ja havien arribat al Govern, no li van faci-litar les coses. Finalment, ho va aconseguir iaquest ha estat el càrrec que va ocupar fins al'any passat, en què es va jubilar. Actualment,dirigeix una fundació amb seu a Madrid quetreballa en favor de la pau.

24

nia personal, de ser qui mana sobre la seva prò-pia conducta, sobre el seu comportament quo-tidià. Hi ha massa gent que només segueix elque li diuen des de fora! Gent que es deixaportar pel soroll. Perquè la informació que noens deixa temps per pensar, per reflexionar, isobretot per convertir la informació en coneixe-ment, no és res més que soroll.

- Doncs vivim en un món cada cop méssorollós, en tots els sentits...- Sí, és evident. I per això jo crec que és moltimportant distingir clarament entre informa-ció i coneixement. I quan ens diguin que soma la societat del coneixement, hem de dir: "No,no. Som a la societat de la informació, que noés el mateix". El coneixement és aquesta infor-mació una vegada s’ha meditat, s’ha reflexio-nat, i s’ha trobat una resposta personal. I l’e-ducació, en definitiva, també consisteix en

això. Cal que tots els ciutadans del mónaprenguin a transformar informacions enconeixement personal perquè aquest mónpugui canviar.

- I com es pot convèncer un govern per-què inverteixi en coneixement, en educa-ció, en escoles... i no en tancs?- Hi ha diverses maneres. La primera és elclamor popular, perquè cal no oblidar queuna democràcia és la veu del poble. I en elmoment en què el poble utilitzi aquesta veuper dir: "No, no, ja no els votarem més. Ja noens enganyaran més, nosaltres volem això, iaixò, i això, i allò". Això és l’autènticademocràcia i no deixar-se portar per aquestescampanyes electorals publicitàries, que sóngairebé de circ. En segon lloc, tenim la veudels parlaments i dels municipis. Jo sóc moltmunicipalista, perquè penso que és allà onviu la gent i on és més fàcil plantejar els pro-blemes i reclamar respostes i solucions.

I finalment hi ha la veu dels mitjans decomunicació. Són tres veus fonamentals i jocrec que amb aquests tres elements es pot fercanviar els governs.

- ¿I dir-los que deixin d'aplicar la llei delmés fort?- Sí, és clar. Recentment ens hi hem tornat atrobar amb la guerra de Kosovo. Els governsencara continuen pensant: "La millor solució,quan arriba el moment, deixem-nos estard’històries, és la força". Això no pot ser.Menys capacitat militar i més policies debarri! Menys mirar enfora de les fronterescap a enemics imaginaris i més mirar dintrede les fronteres. És allà on trobarem els nois iles noies, les dones, els homes, l’aire, la terra,l’aigua... Jo estic esperançat. Sóc optimista icrec que finalment la gent dirà que ja n’hi haprou. I que no pot ser que cada ics anys ensdiguin: "I ara, com que no hem sabut evitar laguerra, som-hi, a defensar-nos!" Defensarquè? Ho haguessin defensat vostès, duranttots aquests anys, amb més intel·ligència.

"Hauríem de donar les gràcies cada dia als mestres"

2525

- Hi ha situacions que es poden preveure,suposo...- Home, és clar. Per exemple, ara tenim eltema de la immigració. Això fa anys, moltsanys, quinze o vint anys que ho anem repetint:"Mirin, que s’està acumulant la pobresa"."Mirin, que hi ha països que no poden viure"."Mirin, que no han complert vostès les sevespromeses sobre el 0,7%". "Mirin, que el siste-ma econòmic mundial, amb aquests préstecs,amb aquests crèdits que es donen, fa que cadavegada el prestamista sigui més ric i el presta-tari més pobre". "Mirin, que això farà que undia hi hagi gent desesperada que arribarà alsnostres països com a immigrants il·legals"."Mirin, que a Espanya mateix, no fa gaireanys, vam enviar tres milions d’emigrants aEuropa". "Mirin...". I res! Europa cada vegadaés més rica, cada vegada més arrogant. I ara estroben que no han complert les seves prome-ses, es troben que el Magrib, que avui podriaser un espai desenvolupat i fins i tot un client,està ressentit, amb gent que pensa que no elshan ajudat com els havien promès. I a sobre,nosaltres hem perdut la memòria històrica iels recriminem que vinguin aquí, sense pre-guntar-nos què hi anàvem a fer nosaltres aFrança, a Alemanya, a Suïssa...

- Tornant a la qüestió de les diferènciesentre la societat de la informació i lasocietat del coneixement, ¿pot ser que lapresent revolució informàtica ajudi ademocratitzar una mica la informació?¿Internet ens iguala o ens separa encaramés?- Internet és una eina i hem d'estar a favor deles eines. Però només és una eina. No ensenganyem: tota la potència està aquí [s’asse-nyala el cap]. Josep Pla ho deia molt clar:"Aquí!" Tota la resta són eines i Internet és unagran eina. Però quan ens diuen: "Bé, si tenim

un ordinador, ja tenim educació"... Ah no!, aixòmai! Si tenim un ordinador, tenim una gran fontd’informació. Però no em cansaré de repetir queel procés educatiu dura tota la vida: cada diaaprenem, escoltem, reflexionem, sentim, veiem,llegim... I les màquines mai podran substituiruna mare, un pare o un mestre.

- Una figura poc reconeguda, la del mestre...- Jo ho dic sempre i aquí ho tornaré a dir: per ami el gran protagonista del sistema educatiu és elmestre. A tots els nivells, el mestre. Hauríem dedonar les gràcies cada dia als mestres. Jo sóc pro-fessor d’universitat i què és el que ens agradafinalment? Sincerament, què és el que li agrada aun professor d’universitat? Que algú li diguialgun dia: "mestre". Després tenim els llibres, quetambé són fonamentals. I després vénen les altreseines, incloent-hi els ordinadors. Però que no enscanviïn l’ordre, que no ens diguin: "Tenim ordi-nadors, per tant ja tenim l’educació solucionada".Em sembla molt bé que es venguin molts ordina-dors i tant de bo que en comptes d’avionscapaços de llançar 60 bombes per segon tingués-sim molts més ordinadors a les escoles. Tant debo! Però mai no podem pensar que amb un ordi-nador ho tenim solucionat. Amb un bon mestre,ho tenim solucionat!

"Cal que tots els ciuta-dans del món aprenguin atransformar informacionsen coneixement personalperquè aquest món puguicanviar"

- I quan la família, els mestres, els llibres iels ordinadors facin augmentar el nivelld’educació...

- Pensa que l’educació permet despertar enl'home una capacitat desmesurada, fantàstica iinexplicable: la capacitat de crear, que fa quecada ésser humà sigui un misteri, un miracle iuna meravella. I això em dóna esperança, per-què vol dir que podem fer coses que ningú nopot imaginar. Jo puc dir com es comportaràqualsevol altre ésser viu, perquè, com a bioquí-mic, sé com funcionen. Tot són reaccions quí-miques. Hi ha un llenguatge de la vida, hi haun llenguatge genètic, hi ha un llenguatge de latraducció d’aquest missatge genètic en proteï-nes... Tot això està molt establert. I després enstrobem amb uns éssers estranys, que són elshumans, que fan exactament el contrari del quenosaltres pensàvem que farien. Per tant, ésaquesta capacitat creativa, aquesta capacitat defer el que no havíem fet mai, de trencar els cer-cles viciosos i fer front a la inèrcia, la que emdóna esperances per al nostre futur.

- Quin paper hi juguen els estats en aquestprocés?- En aquests moments, fins i tot des d’un puntde vista econòmic i material, els estats s’estandebilitant i cada cop tenen menys poder. Elpoder està passant de les mans dels estats tra-dicionals a les mans de grans empreses multi-nacionals, que no tenen un cap visible, com hopot ser el president d'un govern. Jo sóc parti-dari de la democràcia real, és a dir, que siguinels ciutadans els qui tinguin el poder i no l’es-tat. Però les privatitzacions i les descentralitza-cions estan creant monstres econòmics per lavia de les fusions i les megafusions empresa-rials. O sigui que al final els quartos aniran aparar a les mateixes butxaques, però en comp-tes de ser butxaques nacionals, seran butxa-ques internacionals. Jo crec que l’estat ha de

fer una funció de vigia, d’anticipació, de podermoral per dir: "No, això no!" I que no ho impo-si perquè sigui molt poderós o perquè tingui elpoder monolític, sinó per la força moral de serla representació dels ciutadans. Això és lademocràcia. I si el poder públic no pot estarfora de control, tampoc no ho pot estar el pri-vat. Per això em fa por aquest nou poder senserostre que s’està originant... Molta por.

- ¿Les ONG poden ser una bona eina per-què els ciutadans puguin pressionar elpoder?- La resposta és sí. I per això jo els demanoque també s’uneixin. Que facin el mateix quefan les grans empreses de poder: que s’uneixini que també hi hagi gegants. Perquè el que nopodem tenir són els Goliats i els Davids desempre. Hem d'aspirar a ser Goliats, també.Per això cal que les ONG formin grans xarxesinternacionals. Fa uns mesos hi va haver unaprimera demostració de força a Seattle. ¿Peròquina força podria arribar a tenir una societatcivil organitzada a escala mundial? Enorme. Eldia en què les ONG puguin decidir el resultatde les eleccions d'un país, el panorama políticcanviarà extraordinàriament.

26

"El dia en què tinguem una gran fontd’informació, una gran font de música,una gran font d’art, una gran fontculinària i una gran font de pensament,tindrem la globalització en la seva con-cepció més negativa"

27

- ¿Les ONG convertides en partits polítics?- No cal que es presentin a les eleccions, peròsí que puguin dir: "Atenció a aquest tema, per-què hi ha un gran moviment civil en contra". Ique tothom sigui conscient que aquest movi-ment civil pot fer que alguns del que estan alpoder deixin de ser-hi. "No, no. No ens interes-sen, vostès, la seva manera de manar no ensagrada". Tot això és molt important perquè totaixò és democràcia a escala internacional, queens evitaria escàndols com la recent guerra deKosovo. No podem exigir democràcia a escalanacional i després conformar-nos amb una oli-gocràcia, o encara pitjor, plutocràcia, a escalamundial.

- Fins ara, però, ni el poder públic ni elprivat no semblen gaire influenciables perles demandes populars. La campanya del0,7% ha estat molt forta. És una propostade Nacions Unides del 1974, una propostaassumible, que vint-i-sis anys més tardcontinua tenint més de proposta que derealitat. ¿No us desanima una mica, això?- [Somriu.] Els utòpics som absolutament insen-sibles al desànim. Comencem cada dia de nou.Pel que fa a aquest tema, concretament, fa moltsanys que diem que això del deute extern és unaenganyifa. Els països més industrialitzats deixenuns diners que fan que nosaltres siguem cadavegada més rics i els altres cada vegada méspobres. Per què no saldem part del deute dei-xant que l'inverteixin en educació? Fins i tot desd'una lògica estrictament comercial, això fariaque aquests països es desenvolupin i puguinarribar a ser clients nostres. Però no s'ha fet aixòi el resultat és ben visible: les asimetries són mésgrans que mai, el nombre de pobres augmentacada dia i aquests pobres un dia prenen la deci-sió d’intentar arribar als països rics...

- I d'aquesta manera es tanca el cercle itornem al tema de la immigració.- S'han fet molts comentaris absurds sobreaquest tema a Espanya. El que cal fer és anar ales fonts i preguntar-se per què ve aquesta gent.I mentre el problema de base no se solucioni,hem de canviar la manera com eduquem elsinfants, hem de canviar la manera com enscomportem amb els veïns i hem de canviarsobretot una cosa que és molt important: hemd'acomplir les nostres promeses. Hem estat pro-metent en fals des de fa molts anys. L’any1990, a Tailàndia, a la conferència de la Unescosobre educació: "No es preocupin, tindran edu-cació". No ho hem acomplert. L'any 1992, aRio de Janeiro, cimera sobre el medi ambient:

"El poder està passant de les mans dels estats tradicio-nals a les mans de grans empreses multinacionals, queno tenen un cap visible, com ho pot ser el presidentd'un govern"

"Fa molts anys que diemque això del deute externés una enganyifa"

28

firmem l'Agenda 21. No l'hem acomplert.L’any 74, el 0,7%. No ho hem acomplert.L’any 1995, a Copenhaguen, el desenvolupa-ment social. No ho hem acomplert. No pot ser.No pot ser, hem d'acomplir les nostres promeses!

- L'any passat vau deixar el càrrec dedirector general de la Unesco. Actualmenta què us dediqueu?- Només em dedico a la pau i a lluitar contra laviolència i contra la força i la dominació delsmés grans contra els més dèbils, els més petits.Perquè aquesta és la tragèdia del món. La tragè-dia del món és que no hem canviat res. Els mésforts continuem imposant-nos als més dèbils, ino només per la força física, també hi ha unaimposició de la manera de pensar, dels estils devida, que a poc a poc podria arribar a fer queaquesta amenaça de one thinking, one languagees convertís en realitat, i això seria terrible. Peròestem aquí per lluitar-hi en contra.

- El dia en què tots beguem Coca-cola imengem hamburgueses i ens preocupempels Oscar de Hollywood, ¿la globalitzacióque pretenen alguns estarà acomplerta?- Bé, a mi aquesta globalització de la Coca-colaem preocupa menys. A mi el que em preocupaés la globalització dels esperits i dels nostrescomportaments. Això és el que em preocupamés. I per això dic que cal formar xarxes de lasocietat civil urgentment, que estiguin a lamateixa alçada que les xarxes de consum.Perquè el dia en què tinguem una gran fontd’informació, una gran font de música, unagran font d’art, una gran font culinària i unagran font de pensament, tindrem la globalitza-ció en la seva concepció més negativa. Tindremun món dividit entre globalitzadors i globalit-zats. Per tant, el tema culinari no és massaimportant: jo prefereixo el vi negre a la Coca-cola, però la pizza no està malament.

- On és el veritable perill, aleshores?- La uniformització per l’hegemonia econòmi-ca, social i cultural dels uns sobre els altres síque és preocupant. El nombre de sectes estàproliferant, perquè la gent està desorientada.Hi ha molts joves que no tenen estímuls nipunts de referència, estan cansats, enmig d'unasocietat hedonista, on tot té preu i gairebé resté valor. Antonio Machado, a qui jo cito sovint,va dir una cosa terrible: "Es de necio confundirvalor y precio". I això és el que estem fent. Lagent no té temps per pensar en ella mateixa iper afirmar la seva pròpia personalitat. I enaquesta afirmació, el sentiment de pertànyer aun indret, que sempre serà local i mai global, ésbàsic.

- ¿La gent està desorientada perquè elsvalors religiosos estan en crisi?

- Jo no crec que s'hagi perdut el sentit de reli-giositat. Hi ha unes preguntes que tothom esplanteja. Una altra cosa són els ritus i les pràc-tiques religioses, que jo també discuteixo. Josóc creient, però sóc molt heterodox. A mi elmissatge cristià m'interessa moltíssim. Jo crecque Jesucrist era un revolucionari de la no-violència fantàstic. I jo sóc un gran admiradordel seu missatge. És la institució de l'Esglésiala que està en qüestió i jo crec que està bé,perquè la religió ha de ser una cosa molt viva imolt forta, per conservar la força del missatgeoriginal. Quan un es queda sol i té momentsde reflexió, es troba amb preguntes que notenen resposta. El poeta José Bergamín vaescriure: "Me encuentro huyendo de mí, cuan-do conmigo me encuentro". Perquè aquestespreguntes bàsiques són incòmodes i difícils.François Mitterand, al final de la seva vida vadir allò de "Je cherche", resum perfecte del seuagnosticisme. I Vaclav Hável va dir que les res-postes han de venir de dins, perquè de fora novénen mai. Samuel Beckett ens va estafar, per-què ens va dir que esperéssim Godot i Godotno arriba mai, perquè no existeix.

- Ara que acabem, he de reconèixer queem sorprèn veure-us amb aquest apassio-nament, aquesta energia i aquesta espe-rança en la condició humana. Pensavaque els anys que heu estat director generalde la Unesco i les injustícies que heu tin-gut ocasió de conèixer de primera mà ushaurien fet més escèptic o més cínic...- Ja us he dit abans que tinc una confiançail·limitada en aquesta desmesura creativa del'home. Jo crec que cada persona és un monu-ment fantàstic. Com a director general de laUnesco em vaig trobar que em deien: "Vostè elque ha de fer és salvaguardar les piràmides".Les piràmides ja se salvaguardaran elles sole-tes, no? Són de pedra i si porten allà dos milanys, segur que se n’hi poden estar uns quantsmés. Això no vol dir que no les haguem deprotegir. Però a mi m'interessen molt més lespersones que van fer aquelles piràmides. Nonomés les que les van imaginar, sinó les queles van fer. Tinc una confiança il·limitada en lacapacitat de totes les persones per inventar unfutur diferent.

29

Barcelona 2004

- Essent director general de la Unesco vaudonar ple suport al projecte del FòrumUniversal de les Cultures. Què n'hem d'es-perar, d'aquest projecte?- Aquí tenim una idea excel·lent, que neixa Barcelona, i ara cal veure si la realitzacióestà a l’alçada de la força de la idea o no hoestà. Jo crec que hem superat l'època de lesexposicions internacionals i les fires ambparticipació única dels estats. I d’aquí vasortir la idea de fer una fira no pas d'estatssinó de pobles, que no venen productes,sinó cultura. Ara bé: aquesta fantàstica ideade propiciar una trobada de cultures al vol-tant de la pau i la diversitat es pot quedaren no res si no se superen les diferènciespolítiques i els personalismes. Ha arribat elmoment de posar en pràctica les idees idefinir el projecte, que ha de ser de granvolada. Si no, ho podem deixar córrer.

31

Els valors i...la cultura

la democràcia

la religió

la multiculturalitat

l’ecologisme

la pau

32

Oci, negoci, cultura

No fa tant de temps que la vida pública i priva-da, en les societats dites occidentals –com enles altres– estava plena de religiositat. En l'as-sistència a processons i cerimònies, en la inte-racció constant entre l'ordre religiós i el polític,en la pràctica quotidiana, en l'espai domèsticocupat per imatges o per oracions en família,en el sentit dels diumenges i de les festes sagra-des, en tot allò que encara podem recordar.Però aquesta "vida religiosa" s'ha acabat en granmesura: la religiositat com a ocupació, com agruix i substància de la vida civil i personal, ésja un fet de la memòria més que no de l'expe-riència quotidiana. Però aquest final de la reli-giositat ha deixat un buit –la profanitat– que

l'implacable i clàssic horror vacui omple pro-gressivament amb algun succedani i successor.Si hi afegim l'abundància de temps lliure, elbuit és encara més gros, s'ha d'omplir d'algunamanera, i aquesta manera adquireix de maneracreixent una coloració "cultural": la cultura del'oci, l'ocupació del temps que no es dedica altreball "productiu", és un valor de presènciacreixent, una mena de necessitat dominant,implacable: la "cultura" és lectura, ràdio, televi-sió, cinema, viatges, teatre, música, museus oesports, és ja gairebé tot. I així, una gran partd'aquest oci, més de la que sovint pensem, s'i-dentifica amb "cultura", o amb activitats o ambproductes que porten aquesta etiqueta. La "cul-tura" (amb cometes o sense, en cursiva o enrodona, en majúscula o minúscula), no és un

Joan F. Mira

Antropòleg i escriptor

valor en alça: és un valor total, és una invasiódels espais dedicats a qualsevol funció de lavida personal, comercial, civil o política.La Cultura, "cultura" o cultura és ja gairebé tot,present a tot arreu, matèria d'oci i de negoci,pràctica indiscutible i apreciada, component dela vida familiar, de les vacances, de cada capde setmana, objecte i ocasió de consum, funciócoberta de prestigi: ¿hi ha res més prestigiós,més "valuós", que un polític inaugurant unmuseu, o un financer subvencionant una expo-sició, per exemple? En aquest món contempo-rani del negoci, l'oci "cultural" és un valor crei-xent, qualsevol que sia la seua substància orealitat. Si calen exemples d'aquesta associació,en posaré un de ben gros: a la ciutat de LasVegas –capital mundial de l'oci, si tal capitalitatexisteix–, un bon nombre dels hotels casino, odels casinos hotel, més prestigiosos estan cons-truïts a manera de reproducció (nosaltres endiríem kitsch, però tant se val) de monumentso "ambients" antics, com ara palaus romans,piràmides egípcies o la plaça de San Marco deVenècia. Un d'ells, l'Hotel Bellagio (1.600milions de dòlars d'inversió, prop de 3.000habitacions), conté una notable col·lecció depintura –Van Gogh, Monet, Renoir, Cézanne,Matisse, un bon grapat de Picassos, etc.:autèntics, no cal dir-ho– per al gaudi i contem-plació dels clients de la casa. De manera quevostè pot sopar en un perfecte restaurant del'hotel –gastronomia i vins francesos: culturasuperior– en presència d'un retrat de DoraMaar de Picasso, d'unes banyistes de Cézanne,unes ballarines de Dégas o el Diàleg dels insec-tes de Miró. I després, ja pot continuar jugant ales màquines escurabutxaques, per matar eltemps lliure i per assegurar els beneficis del'empresa que ha comprat les pintures. Elnegoci de l'oci va començar amb quatre mafio-sos de segona fila en un lloc perdut del desert,augmentà amb la gran màfia, amb els casinos iamb la passió del joc, i esclata ara triomfant iuniversal amb l'afegit de la història de l'art, dela cultura. Com un lloc fascinant de pelegrinat-ge universal, com una nova Roma feta, ambparadoxa novícia, del joc d'atzar, de l'oci radi-cal i d'un immens simulacre de museu.Ja em perdonaran la petita broma i l'aparençad'anècdota d'aspecte irrellevant. Però no és unabroma ni una anècdota: si no és una mostradel valor suprem de la cultura (el valor associatal temps lliure, als diners i al negoci, que sónels grans valors reconeguts del nostre temps),ja m'explicaran què és.Vivim un temps bencuriós.

"Aquest final de la religiositat ha deixatun buit –la profanitat– que l'implacable iclàssic horror vacui omple progressiva-ment amb algun succedani i successor"

33

La democràcia

La democràcia entesa com alguna cosa mésque un procediment per escollir govern ésnomés possible en la mesura que se sustentaen un entramat de valors i actituds que lidonen sentit i la justifiquen. Per això la salutdemocràtica d’una societat, contràriament alque es pensa, no és una qüestió que depenguide circumstàncies conjunturals o d’esdeveni-ments concrets per més que aquests tinguinuna important cobertura mediàtica i fins i totpuguin interferir momentàniament en el fun-cionament del sistema polític. Les conviccionsmorals dels integrants d’una comunitat i lesseves valoracions ètiques sobre els aspectes quedeterminen i protagonitzen la res publica sónels autèntics factors a partir dels quals podemaventurar-nos a valorar l’estat de salutdemocràtica de què gaudeix una societat. Lademocràcia, entesa així, manté una relaciómolt estreta amb un conjunt de valors. I preci-sament la qualitat de la democràcia en unacomunitat concreta dependrà de l’acceptacióque amplis sectors d’aquesta població facind’aquests valors.Per això no deixa de ser sorprenent que la pre-ocupació que es manifesta en diversos àmbitsdel nostre país pel baix entusiasme i interèsque en la nostra societat hi ha vers els aferspúblics es limiti a laments més o menys benarticulats o en crides esporàdiques a la pobla-

Jordi Sànchez

Professor de Ciència Política de laUniversitat Autònoma de Barcelona

ció que es mostren del tot ineficaces, com larealitat s’entossudeix a demostrar. Convertir larevisió de la salut democràtica del nostre paísen una simple anàlisi de la participació electo-ral i limitar les conclusions d’aquesta revisió auna crítica per la baixa participació és no haverentès que la democràcia ha de ser alguna cosamés que la simple participació en una jornadaelectoral.Una democràcia de qualitat requereix una ciu-tadania educada en l’obligació d’assumir laresponsabilitat d’allò que és públic com si estractés també d’afers personals. És una evidèn-cia que la despreocupació que en la ciutadaniaexisteix sobre tot allò que és públic és un obs-tacle a un exercici ple de la democràcia amb

conseqüències negatives fins i tot en àmbitsque sí són del nostre interès. Un exemple prouimpactant el tenim en el fracàs que han repre-sentat els consells escolars com a espais de par-ticipació en la vida de l’escola. La renúnciaimplícita de milers de pares i mares a partici-par en l’òrgan responsable de dibuixar l’actua-ció de l’escola dels seus fills mostra fins a quinpunt la despreocupació en els afers col·lectiusarriba a provocar desatenció en afers estricta-ment personals.Cada vegada més l’àmbit d’allò que és consi-derat propi es va estrenyent i limitant més alnostre entorn personal immediat, i deixa foradel cercle moltes situacions del nostre entornfamiliar, veïnal o laboral. És ben cert que en lamesura que aquestes qüestions que poc o moltens impliquen ja no mereixen la nostra atenció,caldrà suposar que altres qüestions que ensqueden molt més llunyanes difícilment desper-taran el nostre interès. El contrapunt a aquestarealitat és que la mateixa existència de la socie-tat com a espai de convivència humana portaassociada l’existència d’una dimensió col·lecti-va que poc o molt condiciona la nostra existèn-cia i actuació individual. La idea de públic encontraposició a allò que és privat o personal témala premsa. Conscientment o inconscient-ment el neoliberalisme ha acabat imposant uns

"Correm el risc que la democràcia acabisent l’espai de participació d’aquellsque tenen interessos en joc i que estandecidits a intervenir-hi per tal d’assolirun tracte dels poders públics més favo-rable als seus interessos"

"La democràcia és noméspossible en la mesura quese sustenta en un entra-mat de valors i actitudsque li donen sentit i la justifiquen"

34

determinats valors enla defensa i la pro-moció de l’individu il’individualisme coma paradigma social ieconòmic dels tempspresents, que en rescol·laboren a dignifi-car l’espai públic,l’interès col·lectiu i elbé comú. És, doncs,en aquest terreny tanconceptual on caldriacomençar a plantejaralguna batalla per acabar millorant la democrà-cia. Altrament, correm el risc que la democràciaacabi sent l’espai de participació d’aquells quetenen interessos en joc i que estan decidits aintervenir-hi per tal d’assolir un tracte delspoders públics més favorable als seus interes-sos. La redescoberta de les dimensions col·lecti-ves que caracteritzen la nostra existència i lapotenciació dels valors que acompanyen la cosapública poden ser instruments útils a la causade la democràcia.L’escola i els mitjans de comunicació poden seragents privilegiats per dur a terme aquestatasca. Per tradició, però també per oportunitat,l’escola esdevé un marc incomparable on edu-car els nois i les noies en aquesta direcció. Elfutur de la democràcia, i més concretament dela qualitat de la democràcia, passa també perl’educació que es faci a l’escola i més en parti-cular en l’educació en valors. El fet que l’escolasigui el primer referent social –més enllà de lafamília– que el noi troba i al qual se sentirà vin-culat durant un bon grapat d’anys pot permetre

un procés d’aprenentatge de l’assumpció deresponsabilitats dintre de la col·lectivitat.

El marc educatiu pot, en ell mateix, ser unmolt bon instrument per educar en democràciaels futurs ciutadans.

La democràcia necessita també una actitudactiva de tolerància i respecte vers els altres. Enuna societat cada vegada més complexa (i pertant amb interessos en joc més contraposats) itambé en una societat cada vegada més diversa(no només racialment), aquests valors sónimprescindibles. Cauríem en un error impor-tant si limitéssim la defensa de la democràciaexclusivament al foment de la participació.Precisament com més gran sigui la participaciói la implicació dels individus en el govern de lacol·lectivitat, més gran haurà de ser l’actitud detolerància vers els altres. L’acceptació de ladiversitat (tant d’idees com de persones) se'nspresenta avui com un dels principals reptes pergaudir de la democràcia en el futur.

La democràcia, tal com l’he intentada definiren aquest escrit, no es pot reduir a un procésde selecció de governants. La democràcia és unprocés molt més ampli d’implicació de l’indivi-du en el govern de la comunitat, entesa en elsentit més ampli possible. L’aportació indivi-dual al govern de la comunitat (la que sigui) noés un tema nou. La lectura d’algun clàssic jaens posa sobre avís dels problemes que ja en lademocràcia atenenca existien per aconseguiratreure la preocupació d’una majoria d’indivi-dus als afers de la polis. Ens equivocaríem sipenséssim que els problemes de la nostrademocràcia són exclusius del nostre temps.Hem d’estar convençuts que, malgrat tot, maino havien existit tantes possibilitats per a l’e-xercici de la democràcia i fins i tot que aquestexercici mai no havia estat tan exitós. Peròcometríem un error més gran si penséssim queel nostre sistema és imperfectible. I precisa-ment el perfeccionament de la democràcia esjuga en el terreny de l’educació en valors.

"Una democràcia de qualitat requereixuna ciutadania educada en l’obligaciód’assumir la responsabilitat d’allò que és públic com si es tractés tambéd’afers personals"

35

Jordi Molas i Rifà

Monjo de Montserrat

La religió, un valorper transmetre

La ruptura de la transmissió de la religió*

Avui hi ha tota una sèrie de premisses queestan en qüestió, si no és que ja estan obsoletesper a la nova generació. L’afirmació que l’homeés una realitat que es configura i es realitza eníntima associació amb la història ja no és apli-cable per a molts homes del món occidental.Des de sempre la memòria històrica, vehicula-da mitjançant la paraula humana, ha estat laclau en la construcció de la identitat personal icol·lectiva. La història transmet una riquesaespiritual que es concreta en una memòriaètica, estètica, cúltica, religiosa... constitutivad’una persona humana i d’un poble. Però unasèrie de fets i de circumstàncies fan que aques-tes afirmacions no siguin vàlides per a l’homepostmodern perquè hi ha hagut una ruptura,un oblit d’aquella tradició històrica, de lamemòria col·lectiva. Aquesta ruptura significatambé l’oblit o la pèrdua de significació en rela-ció amb un món de símbols, de valors, de refe-rents ètics, socials i estètics, els quals donavenun sentit total a la vida humana, a la història, al’amor, a la mort.L’home postmodern, doncs, a més de ser unsubjecte desmemoriat, està desproveït dels ins-truments per donar sentit a una manera d’en-tendre l’existència. L’home postmodern és unorfe desmemoriat. I vet ací la cruïlla on ens ha

portat aquesta ruptura: a la greu mutilació deles arrels de la tradició occidental amb tots elsvalors que la integraven; entre d’altres, la reli-gió. I sense arrels, ¿com se sostenen tots els ele-ments que constitueixen l’arbre?L’esbós d’aquest marc dibuixat massa ràpida-ment ens permet intuir una profunda meta-morfosi del lloc del cristianisme en la nova cul-tura occidental. Aquesta nova ubicació del cris-tianisme se situa en la marginalitat. Aquest des-plaçament del cristianisme és produït perdiversos motius: polítics, socials, econòmics,culturals; però també hi té un pes decisiu lagran transformació que han tingut els agentsque tradicionalment transmetien la memòriacristiana: la família, l’escola, l’Església.Però no solament estan en crisi els mecanismesde transmissió, sinó també els llenguatges detransmissió tradicional, i fins i tot el mateixreceptor ha deixat de ser el receptor acrític, peresdevenir un receptor crític. Tot plegat demanauna reflexió serena i perllongada al voltant dela transmissió de la memòria del cristianismeen la cultura actual i en la cultura del futurimmediat.En aquesta breu síntesi pot ser útil esmentar elscanvis que s’han produït en els llenguatges detransmissió que durant segles han utilitzat lafamília, l’escola i l’Església. Podem distingirtres tipus de llenguatge que s’han integrat is’han interrelacionat mútuament: l’oralitat, l’es-criptura i la imatge. Però, al final del segle XX,no és banal indicar que l’oralitat ha perdutterreny davant l’escriptura i l’escriptura davantde la imatge. I que la imatge té una incidènciasocial i un nivell d’influència econòmica, cultu-ral i política molt més superior a les altres dues.

* Quan vaig acceptar escriure aquest article sabia les dificultats amb què em tro-

baria. Suposa estar al corrent del pensament que no poques persones qualifica-

des hi han dedicat en el transcurs de llurs vides i que queda manifestat en una

abundant bibliografia. Pensament que, per causa del meu treball, no he pogut

seguir, ni menys aprofundir. Per aquest motiu crec més honest fer una breu sín-

tesi a partir del treball de Francesc Torralba i Rosselló, Transmissió i ruptura de la

memòria, a "Qüestions de Vida Cristiana", núm. 186, PAMSA, 1997, pàg. 35-51;

de fet, tot el volum és interessant pel tema que ací es tracta. Aquesta síntesi es

clourà amb una sèrie de reflexions més personals sempre atentes a la realitat del

món que ens envolta.

"Des de sempre la memòria històrica,vehiculada mitjançant la paraula huma-na, ha estat la clau en la construcció dela identitat personal i col·lectiva"

36

Tenint en compte que el cristianisme, comtotes les altres grans religions, ha anat lligada ala tradició oral i aquesta pateix una crisi fins alpunt que ha deixat de ser significativa, eclipsa-da darrere de la imatge i del so; i que l’escrip-tura està cedint terreny al llenguatge audiovi-sual, llavors la transmissió del cristianismehaurà d’articular-se per mitjà d’altres canalsmés significatius per a l’home d’avui. Entrem,doncs, en una nova època en què els mitjanselectrònics i visuals predominaran sobre elmissatge que es transmet; això vol dir ques’haurà de tenir molt en compte el mitjà percomunicar el missatge. La manera d’aparèixeren l’espai multimediàtic és clau. És molt mésimportant la presentació exterior del missatgeque no allò que es digui o es comuniqui.El cristianisme, però, és i ha estat des del seuorigen, una religió universal i amb voluntatd’arrelar-se a la cultura. També en aquestacruïlla on som situats, el cristianisme s’ha d’es-forçar per fer-se present als mitjans d’unamanera digna i natural. Es tractarà d’investigara fons els reptes que comporta aquesta trans-missió i cercar la manera d’expressar-lo i defer-lo arribar als homes i a les dones d’aquestanova cultura naixent.

Reflexions entorn de la transmissióde la religió

Després d’aquesta breu exposició, hom arribafàcilment a la primera conclusió que tant elsmecanismes de transmissió, els llenguatges tra-dicionals, com els agents que feien possible latransmissió de la religió cristiana en el nostremón occidental necessiten fer una relectura enclau postmoderna, prèvia a una inculturaciónecessària en l’espai multimediàtic que l’homeavui usa per comunicar-se. Repte no gens fàcilsi tenim en compte dues qüestions prèvies aaquesta: avui, ¿té sentit la pregunta pel sentittranscendent? I encara, ¿l’home d’avui troba enla paraula i els símbols que li adreça la religiócristiana una resposta al sagrat a l’alçada de lacultura cientificotècnica que posseeix? Comsuggerir la realitat del transcendent a l’home

postmodern seria un primer pas que caldria fer.Evidentment, el pas d’una cultura a una altrano es fa d’un dia per l’altre; ni tampoc el naixe-ment d’una nova cultura no suposa la liquida-ció total de les que l’han precedit. Hi ha unacolla de factors que fan que aquest període detransició sigui més ràpid en certs països, grups,famílies... que no en d’altres, però també s’had’anar amb compte en fer foc nou de tot. Hiha elements de la memòria històrica col·lectivaque seguiran vius. Més encara, si som prouartistes, aquests elements ens poden ajudar perrecrear paraules, símbols, ritus... que parlin ienriqueixin l’home postmodern. A aquesthome nou, doncs, li cal conèixer la cultura reli-giosa de la qual és hereu, però que desconeix,per interpretar i recrear el món que l’envolta.Davant aquesta seriosa qüestió cal reflexionarseriosament sobre la cultura religiosa quereben els nostres infants i adolescents. En unmón plural i divers com el nostre és ben legí-tim, i fins necessari, posar a l’abast de l’infanttots aquells elements que l’ajudin a formar laseva dimensió religiosa.Malgrat la crisi que pateix la tradició religiosa,cal també ser lúcids i adonar-se que no tot s’haapagat. El que passa és que l’home postmodernno troba en aquesta tradició aquella dimensióexplicativa de la seva creença; tampoc no trobales eines de relectura de la seva religió relegadaa l’oblit; ni tampoc les paraules adequades perexpressar la crida de l’Esperit que, a voltes, lisurt de l’ànima. El repte és difícil. Es tracta devestir conceptualment, simbòlicament i doctri-nalment la fe embrionària de l’home postmo-dern a la llum, però, de la tradició. Caldràexercir la imaginació i la raó creativa. Un reptedifícil però engrescador per a tot creient res-ponsable i cridat per l’Esperit a anunciar labona nova a tota criatura.Mai no hem d’oblidar, però, que el missatge iel manament fonamental de Jesús continua deltot vigent: "Estimeu-vos els uns als altres, talcom jo us he estimat" (Jo 15, 12). És cert quefa pena constatar la buidor de les nostres esglé-sies, o l’edat avançada dels fidels que partici-pen normalment als oficis religiosos. Però, quinés el manament de Jesús? Anar a missa o esti-mar? Sé que és molt simplista posar una qües-tió d’aquest tipus en un tema complex com elque tractem; també sé que l’amor de Déu ves-sat en els nostres cors s’ha de celebrar comu-nitàriament. Però, alguna vegada, i per sotra-guejar les ments, hom ha de posar qüestionsaixí de senzilles. Llavors és possible que es facila llum en certes persones i se’ls ajudi a anar al’essencial, fet més difícil de viure que no pasles normes. Només aleshores, hom s’adonaràquè és el que ha de transmetre i viure, i on s’hade recolzar i esperar. S’adonarà que les formescanvien, mentre que l’amor perdura. I que úni-cament a partir de l’amor es poden crear

"Tanmateix, el diàleg entre les gransreligions serà un factor que caldrà teniren compte amb vista a la construcciód’un món millor, on imperi la pau perdamunt de qualsevol tipus de lluita"

37

autèntiques noves formes d’estimar. Amb amori creació, doncs, caldrà cercar i estimular lesnoves generacions per tal que trobin noves for-mes per manifestar celebrar l’amor de Déu ques’expandeix a tota la creació, raó última delviure del creient.En aquest esforç d’inculturació de la religió ala nova cultura, mai no haurem de perdre devista el diàleg interreligiós; recordem que estementrant en una nova època que convertirà elmón en un gran poble electrònic on tot estaràinterconnectat, i les espurnes de veritat quehom trobi, ara ací, ara allà, seran assumidesràpidament pel receptor sovint mancat d’einesper a un discerniment sense el qual hom potcaure en un sincretisme religiós, no gens reco-manable. Tanmateix, el diàleg entre les gransreligions serà un factor que caldrà tenir encompte amb vista a la construcció d’un mónmillor, on imperi la pau per damunt de qualse-vol tipus de lluita. A l’inici d’aquest diàleg, aalguns de nosaltres ens pot passar com als dei-xebles de Jesús que, en veure que uns expulsa-ven dimonis, s’adrecen a Jesús dient-li que elsho han prohibit "perquè no són dels nostres"(Mc 9, 38). No són dels nostres, avui podríemdir nosaltres, perquè no entren a les nostresesglésies, ni assisteixen als nostres oficis religio-sos, ni comparteixen la nostra fe. Però Jesúsens respon amb una sàvia sentència: "Qui noestà contra nosaltres, està amb nosaltres" (Mc9, 40; Mt 12, 13). Aquesta visió de Jesús obreels nostres horitzons religiosos a una amplitudque eixampla el cor; i, a la vegada, ens convidaa viure amb optimisme i esperança el futur del’Església i de la humanitat. El regne de Déus’estén més enllà de la institució eclesial; creix is’expandeix també entre tots aquells homes idones de bona voluntat que fan possible que almón hi hagi pau, amor, esperança..., en oposi-ció a tota mena de mal. Dit altrament, tothome, dona, grup, religió capaç de lluitar con-tra el mal per a un món millor, d’alguna mane-ra està obrint camins perquè el regne de Déus’acompleixi, ja ara, a la Terra. Adonar-nos d’a-quest fet, a partir del diàleg interreligiós, perexemple, ens ha de fer obrir els ulls i veure elmón, no tant des d’un punt de vista materialis-ta o catastròfic, sinó utòpic. Utopia que viuenmilions d’éssers. Utopia, que no és altra queaquest corrent d’amor que travessa la històriade la humanitat iniciat en Déu i que únicamenten Ell pot arribar a bon terme. Transmetreaquesta esperança ja real, de la qual l’Esglésiaés penyora, és fer viure ja d’alguna manera alsnostres contemporanis, i enmig de les tribula-cions i de les penes, uns horitzons de la vidail·limitats, eterns, per sempre.En aquests moments de canvis crítics, a algunscreients els sembla que la religió s’està acabant,que estem vivint la fi del món. És l’apocalipsi,diuen. I no van errats. El que passa és que

interpreten malament la paraula apocalipsi. Laparaula grega apocàlipsis significa l’acció de"treure un vel", de "revelar" als homes que Déués el Senyor absolut de la història, que sempreresta fidel a les promeses fetes al seu poble,encara que els poders del mal aparentmenttriomfen. Per aquest motiu, el creient, enmigde la crisi i de la tribulació, ha de mantenirsempre la fe i l’esperança. D’ací ve el sentitautèntic de l’expressió "tenir una fe apocalípti-ca". És precisament enmig de la crisi, del canviinesperat i incert que el creient ha de tenir unafe sòlida i introntollable, confiant que, ara i ací,Déu hi està actuant més que mai per tal que elbé en surti vencedor. Poder confessar aquestafe enmig de les proves dures que la vida no

38

estalvia, dóna una força interior que no única-ment fa pensar a aquell qui dubta, sinó queaquest també rep, d’alguna manera, aquestaforça que no el deixa indiferent i, a voltes,meravellat. L’home postmodern és un homeric en coneixements tècnics i científics, peròsovint és força pobre pel que fa als sentiments.Trobar-se cara a cara amb l’experiència d’una"fe apocalíptica" forta i valenta li pot ser unrepte per iniciar un camí de retorn cap a unssentiments més afinats que li trasllueixin ladimensió transcendent que tot home té.Aquest retorn, iniciat a partir d’un testimoni,tard o d’hora s’haurà de trobar amb Jesús, queés el camí, la porta, que el menarà cap alParadís perdut.Hem comentat que el receptor del missatge jano és acrític, com ho podia ser anys enrere. Ésun receptor crític, encara que també, sovint,"passa" d’allò que no l’atreu. I ¿com el podenatreure determinats continguts sortits d’unaEsglésia preocupada més per la moralitat, queno pas, per exemple, per la qualitat de vidadels habitants de països pobres?; ¿serà capaçde comprendre certs continguts misteriosos,de desxifrar formes simbòliques, de compren-dre fórmules doctrinals si és un perfecte agentdel zapping a la recerca de missatges que ja liho donin tot solucionat? Davant un receptord’aquestes característiques, el missatge religiósha de canviar radicalment la seva forma decomunicació. Potser haurà d’actuar com Pauva fer amb els atenesos a l’Areòpag (Ac 17,24): anunciar-los, precisament, el Déu desco-negut a partir de la realitat que viuen i elsenvolta. ¿No vivim en un món on es valoratant l’amor, la vida, la bellesa, la llibertat... i on,sovint, manquen les paraules per expressar l’i-nefable que hom pot viure a partir d’aquestesrealitats humanes? ¿Qui pot anunciar millor elqui és l’Inefable sinó l’Església, ella que coneixla Paraula que ens el manifesta?S’ha dit també que a l’hora de transmetre elmissatge religiós també s’haurà de parar moltaatenció a la presentació exterior del missatge.Però la imatge que es doni no pot ser virtual,

sinó creïble. Ha de donar testimoni del quedigui; i més amb gestos, imatge, que no pasamb paraules. Ha de ser, doncs, la imatge d’unhome o d’una dona que el receptor senti pro-pera; o al contrari, que el desvetlli del seu son.L’anunciador del missatge, doncs, ha de seruna persona que hom el percebi com un homeque ha passat pels mateixos problemes que elreceptor, però alhora que ha trobat una respos-ta amb un dring d’autenticitat. D’alguna mane-ra, el receptor ha de quedar com corprès d’a-quest testimoni. D’aquestes persones, el móncontemporani en té urgentment necessitat. Sónels líders i els mestres espirituals que tot fent elcamí de tots els mortals han trobat una respos-ta a la seva existència i esdevenen punts dereferència enmig de tanta quantitat d’informa-ció. Paradoxalment, aquests darrers temps enels mitjans de comunicació el que més ha com-mogut, des d’un punt de vista religiós, hanestat uns homes i unes dones les imatges delsquals no seguien pas precisament el model ques’imposa en aquest mitjà. Més enllà de lesseves limitacions humanes que en tots ellspodem trobar, podem esmentar, entre altres,Teresa de Calcuta, Joan Pau II, PereCasaldàliga, Roger Schutz... Són figures, imat-ges, persones els rostres de les quals parlenmés que qualsevol missatge i no deixen deqüestionar els cors de molts contemporanis.Qüestió que els pot dur a la sorpresa, de la sor-presa a l’admiració, de l’admiració al llindar delmisteri de la vida.Per acabar voldria subratllar un fet molt impor-tant pel que fa a la fe cristiana. Una cosa éstractar d’una manera teòrica de la transmissióde la tradició religiosa, i una altra és parlar del’acte de fe, eminentment existencial. Tot i queambdós es complementen, cal no oblidar quela fe és una resposta personal, lliure, sovintinesperada, a la crida amorosa de Déu; i, pertant, supera qualsevol plantejament teòricsobre la transmissió de la religió. L’acte de fes’inicia amb la qüestió de Déu a l’home: "¿I tutambé m’estimes?". I s’acaba amb la respostade l’home: "Sí, Senyor, tu saps que t’estimo".

"Trobar-se cara a cara amb l’experiència d’una "feapocalíptica" forta i valenta li pot ser un repte per ini-ciar un camí de retorn cap a uns sentiments més afinatsque li trasllueixin la dimensió transcendent que tothome té"

39

Els valorsi la multiculturalitat

Valor i cultura són dos conceptes intercanvia-bles. Tot valor té una base cultural i tota culturaexpressa un sistema de valors determinat. Elprincipal productor de valors i de cultura és lapersona. Mitjançant aquesta capacitat orienta idóna sentit a la seva vida, exterioritza la sevahumanitat. Quan parlem de multiculturalitatfem referència a la coexistència d'una pluralitatde sistema de valors, d’humanitats. Des delpunt de vista teòric polític, aquesta multicultu-ralitat es dóna en una estructura institucionalliberal. Des dels seus orígens aquesta estructura

va dividir la societat en una esfera pública i unaesfera privada. La diferència fonamental entreambdues esferes és que la pública solamentaccepta l'expressió d'un únic sistema de valors,mentre que l’esfera privada es caracteritza perla possibilitat de manifestar una pluralitat decultures. Així les coses, la multiculturalitat ésavui dia un problema polític. Això significa,d'entrada, l'acceptació que l'estat no és neutreculturalment. Les persones tenen en diferentsgraus dificultats d'expressar els seus valors cul-turals en l’esfera pública. El desafiament histò-ric en què ens trobem és idear, a partir de l’es-tructura institucional que tenim, mecanismesque permetin incorporar la multiculturalitat enl’esfera pública. Per entendre correctamentaquest repte hem de definir millor què entenem

Ricard Zapata-Barrero

Professor titular de Teoria Política delDepartament de Ciències Polítiques i Socialsde la Universitat Pompeu Fabra

per esfera pública i per multiculturalitat.L'esfera pública és l'espai on les persones esrelacionen amb les institucions públiques iactuen sota una identitat política anomenadaciutadania. Aquesta identitat política suposa quela persona ha de seguir una determinada lògicad'actuació. Deixant de banda l'interessantdebat sobre si aquesta identitat és el resultatd'una lluita prèvia de reconeixement que alfinal l'estat ha hagut d’incorporar sota amenaçad’inestabilitat social, el cert és que sota la ciuta-dania es pot seguir solament un únic sistemade valors: aquell que té un reconeixement insti-tucional i públic. Per entendre'ns: si intentemactuar en l’esfera pública sota un sistema devalors no reconegut institucionalment, l'estruc-tura política té mecanismes jurídics, socials ipolítics per fer-nos desistir i obligar-nos a "fermitja volta cap avall cap a l’esfera privada",únic espai on se’ns permet actuar sota unaidentitat culturalment diferenciada. La caracte-rística de la nostra societat liberal és, doncs,haver creat dues esferes. Una esfera privada enquè totes les expressions culturals i els valors,la nostra humanitat, poden practicar-se; és l’es-fera del pluralisme i de l’heterogeneïtat. I unaesfera pública en la qual solament alguns delsnostres valors i de les nostres pràctiques cultu-rals són reconeguts; és l’esfera de la uniformi-tat i l’homogeneïtat. En l’esfera privada esmanifesta la nostra persona; en l’esfera pública,la persona en tant que ciutadana.

"L’esfera pública solament acceptal'expressió d'un únic sistema de valors,mentre que l’esfera privada es caracte-ritza per la possibilitat de manifestaruna pluralitat de cultures"

Per acabar d'una manera oberta i animar eldebat a relacionar els valors i la multiculturali-tat en els termes traçats, conclouré amb undesafiament normatiu i un altre d'institucio-nal. Els dos estan interconnectats. El repte nor-matiu és que en els plans de la nostra societatliberal no estava prevista la multiculturalitat.La ciutadania que es va conceptuar suposahomogeneïtat en valors i cultura, i doncs unaidentitat púbica en què no tot el que importarealment a la persona, la seva humanitat, ésreconegut. Això ens obliga avui dia a repensarels grans conceptes tradicionals que ha utilit-zat el pensament polític per descriure i expli-car la nostra societat: l'estat, la democràcia, lajustícia, la igualtat, la llibertat, la nacionalitat,per esmentar els seus pilars principals. Eldesafiament institucional parteix de la premissaque cap estat liberal pot dir que la relacióentre els valors i la multiculturalitat no l’afec-ta. Però, què afecta? Més enllà de les diferèn-cies, tots discuteixen un mateix tema: comreadaptar l'estructura institucional vigent aaquesta nova realitat? És a dir, com incorpo-rar en l’esfera pública els valors de la multi-culturalitat, de l’heterogeneïtat cultural; comdibuixar de fet un espai públic, una ciutada-nia, una identitat política, construïda "a partirde" i "cap a" la interculturalitat.En definitiva, i vist políticament, la relacióentre valors i multiculturalitat té un efectemirall cap a les nostres tradicions culturals mésarrelades. Aquest efecte ens du a una prova derealitat: tota la nostra estructura institucional esconverteix en creença. Una creença que neces-sita incorporar en les nostres lògiques ciutadanesels nous valors que acompanya el reconeixe-ment de la pluralitat de cultures perquè les ins-titucions públiques siguin ideològicament multi-culturals.

40

Quan parlem de multiculturalitat com a proble-ma polític fem referència a les dificultats quetrobem com a persona d'expressar certs valorsque per nosaltres defineixen la nostra identitat,la nostra humanitat, en l’esfera pública.Aquesta distinció incideix en el fet que l’esferapública s'ha caracteritzat sempre per la sevamanca de multiculturalitat. En el debat teòricpolític actual hi ha, de fet, quatre debatsparal·lels que parlen de la multiculturalitat coma problema polític, que en moltes ocasions esconfonen. Són, de fet, si seguim la nostra argu-mentació des del principi, quatre maneres dife-rents de relacionar els valors i la multiculturali-tat: la multiculturalitat entesa com a multina-cionalitat (estats plurinacionals), la multicultu-ralitat entesa com a pluralisme de grups cultu-rals territorialment dispersos (els immigrants);la multiculturalitat entesa com a pluralismesubcultural (moviments feministes, gais, etc.); i,per últim, la multiculturalitat entesa com a plu-ralitat de pobles culturals que per una o altraraó s'han vist desmarcats del corrent social ipolític majoritari des del principi (en el nostrecas, parlaríem del poble gitano). En aquestbreu espai escrit no tenim temps d'aprofundiren les seves diferències. Insistim, no obstantaixò, que aquestes quatre maneres d'entendrela multiculturalitat busquen cada una polítiquesde reconeixement institucional, és a dir, quequan una persona hagi d’actuar sota la identitatpública que implica la ciutadania, no li suposiuna càrrega ni se senti menys humà.

"La relació entre valors i multiculturali-tat té un efecte mirall cap a les nostrestradicions culturals més arrelades"

41

Valors que tinguinen compte lanatura

Darrerament, polítics de fora i de casa ensdiuen que, un cop arribats a un bon nivell dinsde l’estat del benestar, que pot vantar-se de totauna sèrie d’assoliments materials, cal que laciutadania retrobi uns valors més espirituals,més ètics, més en sintonia amb la mateixa con-dició humana. Deixant de banda el que puguihaver-hi de farisaic en aquest plantejament, éscert que a la fi del segon mil·lenni, la situaciódifícil, si no dramàtica, de molts sectors de lasocietat (el que anomenem Tercer i Quartmons) i de bona part del medi ambient, exigeixque la societat occidental i afluent es replantegimolt seriosament la seva relació amb el seuentorn maltractat per l’espècie humana des defa mil·lennis, però més intensament en els dosdarrers segles, i amb els seus congèneresgeogràficament, econòmicament i/o socialmentmenys afavorits.És la meva opinió que l'esforç que aquestreplantejament exigeix és molt difícil perquèsuposa canviar quelcom que nosaltres (i elsnostres gens) hem anat mamant des de fatambé mil·lennis; és tan "impossible" com ho ésel sacrifici altruista de la vida pròpia per salvarla d'altri, perquè l'evolució ens ha fet valorar

Joandomènec Ros

Departament d'Ecologiade laUniversitat de Barcelona

més la nostra integritat que la del veí. Però comque és evident que en aquest món hi ha hagut icontinuen havent-hi exemples nombrosos d'a-quests i altres tipus de sacrifici, no desesperoque la nostra espècie trobarà finalment el des-llorigador per resoldre la problemàtica social iambiental. Momentàniament prescindiré de laproblemàtica social (però hi hauré de tornar,per força, en acabar), per comentar algunsaspectes relacionats amb la problemàticaambiental, aquells que tenen més a veure ambels valors esmentats.Com a espècie fruit d'un determinat origen ievolucionada en un determinat entorn físic icultural, valorem de manera molt diferent elssuccessius àmbits que podem distingir al vol-tant nostre. Posem èmfasi en el jo, primer detot, i després en la família, el grup social (latribu), per aquest ordre. Més enllà d'aquestscercles "familiars", hi ha la nació pròpia, el grupreligiós d'adscripció i la nostra raça (sigui elque sigui que això vulgui dir), prioritarisdavant de les persones d'altres nacions, reli-gions i races (no hi ha hagut –ni hi ha encara–poques guerres com a conseqüència d'aquestesprioritats!).Vénen després els animals, primerels individus concrets (el Floquet de Neu coma paradigma de tots els goril·les o l'Ulisses coma síntesi de totes les orques), després elscol·lectius específics (sobretot les espèciesgrans i vistents: tigres, pandes, elefants, àgui-les), i en especial els vertebrats de pèl i plomaamb preferència als d'escata i als invertebrats, iaquests amb preferència a les plantes... quetambé singularitzem: un roure bicentenari, el pide les tres branques, etc., tenen més valor queles espècies corresponents. Seguint per aquestordre, resten els ecosistemes concrets, la biosfe-ra, la Terra, etc.Qualsevol capgirament d'aquesta seqüència devalors és considerada altruisme (el sacrifici dela vida d’un pel proïsme), anomalia o traïdoria(valorar més allò que és aliè que allò que éspropi, o sentit com a tal), si no és consideratraresa malaltissa (anteposar el benestar de lanatura al –suposat– benestar de l'espècie, gai-rebé sempre associat als conceptes de "desen-volupament", "civilització", o similars). Mentreque aquesta seqüència de valors és perfecta-ment explicable des de la biologia (compartimmés gens amb la família que amb el grupsocial, més amb aquest que amb la resta del'espècie humana, més amb aquesta que ambla resta de mamífers, etc.), tots estarem d'a-cord que l’Homo sapiens, la nostra espècie, noes pot definir només per la biologia: la cultu-ra, que també és un producte de l'evolució,pesa molt en la nostra naturalesa, i la cons-ciència, la qualitat de sapiens que té l'Homo, jaes consideri el resultat de la insuflació d'un alèdiví, o una etapa inexorable de l'evolucióbiològica, també.

"A la fi del segon mil·lenni, la situaciódifícil, si no dramàtica, de molts sectorsde la societat i de bona part del mediambient, exigeix que la societat occiden-tal i afluent es replantegi molt seriosa-ment la seva relació amb el seu entorn"

42

Dit d'una altra manera, no s'hi val a usar lacoartada dels instints animals que romanen migamagats en la nostra natura humana cada copque volem justificar allò que és injustificable,tant en l'àmbit social com en l'ecològic. Totaquest preàmbul és per anar a raure a unaconstatació ben concreta, que pot ser titllada (ja ho ha estat) d'utòpica: ens cal el que elmalaguanyat Pere Duran Farell anomenà cons-

piració civil socioecològica, que subverteixi iderroqui els valors que la societat actual té coma bons i els substitueixi per uns altres que pro-moguin el respecte a la natura, permetin eldesenvolupament raonable (durable, en diríemara) i no hipotequin el nostre futur i el de lesgeneracions que ens seguiran.Quins són aquests valors? Fa de mal dir, no per-què siguin nous, sinó perquè com a espècie hemdesenvolupat els vells durant la nostra evolució, iens sobta la mudança, per bé que intel·lectual-ment la podem entendre.Visceralment, ja és totauna altra cosa. Potser serà més entenedor si con-siderem els valors que tenen les espècies d'ani-mals, plantes i altres éssers vius per a la nostraespècie, i quina jerarquia en fem a l'hora deplantejar-nos-en la conservació.Per començar, moltes espècies posseeixen unvalor utilitari innegable: com a aliment, medeci-nes, materials de construcció, combustible, ani-mals de càrrega, etc. I moltíssimes més sóntotalment desconegudes per la ciència, i nosabem quin servei ens poden fer eventualment.Hi ha, així mateix, un valor ecològic: totes lesespècies són importants per al funcionament deles plantes i els animals amb els quals compar-teixen els ecosistemes; pot dir-se que moltíssi-mes espècies mantenen processos bàsics per alfuncionament i per a l'equilibri dels ecosistemesen què viuen; i, en conseqüència, de la biosferasencera. Les maltempsades ecològiques asso-ciades a l'extinció d'algunes espècies en tempsrecents, com també el capgirament de l'equili-bri ecològic que l'home provoca en afavoriralgunes espècies o eliminar-ne d'altres (perexemple, plantes de conreu i feristeles, respecti-vament), en són la prova fefaent. Plagues,pul·lulacions, malalties, erosió, esfondrament

d'ecosistemes sencers són conseqüències quehom ja no discuteix.Les espècies tenen també valors recreatius o degaudi. El contacte directe amb la natura i elsseus components vius, individuals (espècies)i/o col·lectius (boscos, etc.) produeix joia ibenestar. És indubtable també el valor científicde les espècies orgàniques; el seu estudi cientí-fic ha fet avançar el coneixement que l'home tédel món, i aquest coneixement, ultra represen-tar un valor per si mateix, enllaça amb el valorutilitari esmentat més amunt. És així mateixevident el valor estètic de moltes plantes i ani-mals, que són físicament atractius o bells, laqual cosa sovint n'ha facilitat l'espoliació. Hi hatambé tota una sèrie de valors culturals, simbò-lics, religiosos, històrics, etc. dels animals i lesplantes. I, naturalment, dels ecosistemes, quesabem que funcionen com ho fan gràcies al'activitat de les espècies, i de la biosfera, que ésmés que la suma dels ecosistemes del món, dela mateixa manera que cada ecosistema és mésque la suma de les espècies que el componen.Cadascun de nosaltres pot fer la seva pròpiaescala de valors i carregar més les tintes en unso altres: és probable que com a ecòleg jo notingui les mateixes prioritats que un caçador,un excursionista, un farmacèutic o un pintor.Però com a espècie ètica i moral que som, hemde reconèixer que les espècies posseeixen, aixímateix, un valor moral: tenen drets inherents, il'home té el deure de protegir-les i preservar-les. Aquests són els valors que haurien d'impe-rar al començament del tercer mil·lenni. Enparaules de Freeman Dyson, "l'ètica pot seruna força més poderosa que la política i l'eco-nomia" a l'hora de frenar les bogeries tecnolò-giques (com l'energia nuclear) i de replantejar-nos la nostra relació amb un entorn cada copmés degradat i que, literalment, ens cau asobre. I l'ètica està en mans de tots els ciuta-dans, que als països democràtics trien els seusdirigents i les polítiques d'aquests..., o ho hau-rien de fer. I en esmentar l'ètica que hauria depresidir les nostres actuacions individuals icol·lectives, és obligat fer referència al TercerMón i a la situació angoixosa que pateix.Els països en vies de desenvolupament, enespecial, agredeixen i degraden el seu propiambient en intentar sortir del subdesenvolupa-ment o pagar el deute extern que els aclaparacom una llosa. No és possible que les nacionscreditores demanin a les deutores que paguin i,alhora, que preservin l'ambient. Aquests païsosnomés poden exportar productes del sectorprimari i, en explotar els seus recursos, malme-ten l'ambient. Hi ha un cercle viciós paral·lel alque empobreix els ecosistemes: la pobresaengendra sobrepoblació, aquesta implica lasobreexplotació dels recursos naturals, i aques-ta, la degradació de l'aigua i del sòl i, en defini-tiva, més pobresa.

"La pobresa engendra sobrepoblació,aquesta implica la sobreexplotació delsrecursos naturals, i aquesta, la degra-dació de l'aigua i del sòl i, en definitiva,més pobresa"

43

La solució d'aquesta problemàtica no és fàcil,però ha d'incloure un desenvolupament econò-mic mesurat que permeti la creació de riquesaper a la generació actual i per a les de demà,que posi en valor la biodiversitat sense malme-tre-la, que permeti el funcionament saludablede la biosfera que, ves per on, és el que com aespècie també ens interessa (els anomenats ser-veis biosfèrics: depuració d'aigua i aire, recicla-tge de nutrients, producció d'oxigen, etc.). Aixòvol un plantejament ètic: la conscienciació quel'home és una criatura més de la creació i nopas l'amo. I, sobretot, una educació que, ja desde la infantesa, ens faci entendre la importàn-cia del nostre patrimoni natural i ambiental,de la mateixa manera que se'ns inculca laimportància del patrimoni cultural, artístic,històric, etc.Aquesta necessitat contrasta amb la passivitatgairebé absoluta de la nostra espècie perendegar els canvis, econòmics, socials i devalors, dràstics i dolorosos, però peremptoris,que el planeta necessita. "La nostra espècie"vol dir els estats, tant els del Nord ric com elsdel Sud pobre, i les multinacionals i altrespoders fàctics (com l’Església catòlica, que noen vol saber res de limitar el creixement de lapoblació mundial, veritable causa de bonapart de la problemàtica ambiental). Peròtambé, i sobretot, els ciutadans comuns; uns,els menys, temorosos de perdre allò que elsofereix l’estat del benestar, i altres, els més,perquè els apressen necessitats més urgents,com menjar almenys un cop al dia. Ara ja ésevident que posar pedaços (reciclar un 5% dela brossa, replantar arbres de Nadal, deixard’usar un dia de l’any l’automòbil, demanarl’estalvi d’aigua, fer campanya per tal que elsgoverns dels països rics dediquin un miserable0,7% dels seus pressupostos a ajudar elspobres, etc.) no fa gaire cosa més que perllon-gar l’agonia d’un sistema (la biosfera, del qualformem part ecològicament, és a dir, en somun component més) que no suporta la maneraque tenim d’explotar-lo, contaminar-lo, buidar-lo de diversitat, biològica i cultural.Hi ha tres maneres bàsiques d'enfocar els can-vis socials que han de dur a una nova relació,més raonable i sostenible, de l'home amb lanatura. Els economistes estan a favor d’uncanvi des de dalt (top-down): els mateixos mer-cats i les normatives legals hauran de propiciar,a curt termini, un canvi en les actituds de laciutadania. Els tecnòlegs, pel seu cantó, sónpartidaris d’un canvi a termini mitjà, des debaix (bottom-up), promogut per l'ús de novestecnologies ambientalment menys agressives.Els sociòlegs, finalment, advoquen per un canvien l'estil de vida que sorgiria del convenciment(self conviction) que els nous temps necessitennous valors morals i ètics en la nostra relacióamb la natura i els seus recursos. En mediar-hi

l’educació i la persuasió, aquest canvi d’hàbitss’haurà d'assolir a un horitzó temporal relativa-ment llunyà. És clar que d’alguna manera calcomençar, que cal anar fent camí, que de micaen mica el procés de conscienciació i canvis’accelerarà, però els flagells ambientals creixeni s'estenen a una taxa que és un ordre de mag-nitud, almenys, superior a les solucions que,molt fragmentàriament, anem posant enmarxa. Em preocupa que mentre els governsdel món endeguen molt tímidament els canvisdes de dalt i mentre estem amb prou feinesesmerçant diners i esforços en canvis des debaix, ningú sembla adonar-se que, abans de

res, cal precisament que ens convencem d'a-quests nous valors morals i ètics. ¿Caldràrecordar que, en els seus inicis, els movimentssocials i el que ara són les grans religions delmón foren conspiracions civils, revolucions,contra els valors imperants?

"Mentre els governs del món endeguenmolt tímidament els canvis des de dalt imentre estem amb prou feinesesmerçant diners i esforços en canvisdes de baix, ningú sembla adonar-seque, abans de res, cal precisament queens convencem d'aquests nous valorsmorals i ètics"

44

El segle XXIpodria ser el seglede la pau

Molts analistes diuen que vivim, des de fasegles, instal·lats en la cultura de la guerra. Lahistòria de la humanitat és la narració d'unasèrie llarguíssima de violències i de guerres. Esparla de cultura de la guerra per indicar que elrecurs a la violència es considera normal. Elsgrups més forts des del punt de vista polític,econòmic, militar o tecnològic troben normalimposar la seva voluntat o la defensa dels seusinteressos mitjançant la violència. Aquesta lògi-ca terrible funciona en les relacions entre elsestats i legitima l'existència de les forces arma-des. Hi ha una altra lògica que coexisteix ambla llei del més fort: la que invoca principis dejustícia i de solidaritat. Encara és una lògicasubordinada a l'acceptació de la llei de la força.La cultura de la guerra és l'acceptació de lairracionalitat. La cultura de la pau afirma queel poder només té sentit si està al servei de pro-jectes de convivència que no creïn víctimes.L'exercici del poder ha d'estar inscrit en princi-pis ètics al servei de comunitats humanes con-cretes. L'atenció a una comunitat és compatibleamb formes de servei i de solidaritat amb totesles altres comunitats. Una de les bases de lacultura de la guerra és la creença en la incom-

Fèlix Martí

Director del Centre Unesco de Catalunyapatibilitat entre els interessos de la comunitatpròpia i els interessos de les altres. Una altrabase de la cultura de la guerra és la creença enla superioritat d'un poble sobre els altres. Elsque es consideren superiors es creuen autorit-zats a utilitzar la violència contra els altres. Enel món contemporani una de les justificacionsde la cultura de la guerra és el suposat dret agaudir d'estructures econòmiques que produei-xen una concentració de les riqueses sense caplímit. La irracionalitat del liberalisme econòmicextremista afavoreix la cultura de la guerra.De vegades s'invoca el caràcter agressiu de lanaturalesa humana com a punt de partida deles violències i de les guerres. Es tracta d'unafalsa justificació. L'any 1986, científics dediverses especialitats reunits per la Unesco aSevilla van acordar fer una declaració conjuntasobre aquesta qüestió i van afirmar de maneracontundent que l'agressivitat no era el resultatde condicionaments naturals de la condicióhumana. L'agressivitat es fabrica culturalment.El que sí és evident és que les persones vivimen un context que fa creure en el caràcter nor-mal dels comportaments violents. Una partmolt notable dels mites i missatges vehiculatsper la televisió i el cinema provoquen unafamiliarització de la violència que contribueix ala normalització de la cultura de la guerra. Noes tracta d'una incitació directa a la violènciasinó d'una desactivació del rebuig que hauriade produir la violència. Sense capacitat d'es-candalitzar-se amb la violència, les personesqueden presoneres de la cultura de la guerra.Les possibilitats de cloure l'etapa de la culturade la guerra són moltes. En primer lloc es potobservar que creix la consciència dels costos dela cultura de la guerra. Cada vegada es con-templen amb més neguit les imatges i les dadesde les víctimes de les violències i de les guerres.Creix la sospita que els morts i les atrocitatss'haurien pogut evitar posant en pràctica altrespolítiques i establint altres estructures. Creix eldesig d'identificar les causes i els responsablesde les violències. També creix la desconfiançaen principis i fidelitats fanàtiques que autorit-zen o promouen les violències. En segon lloc,moltes persones no accepten la cultura de laguerra pel fet de creure en doctrines religioseso en ideologies humanistes que promouenaltres valors, incompatibles amb la violència i lamort. Hi ha molts grups organitzats que pro-mouen responsabilitats polítiques inspirades enprincipis ètics. Utilitzen intel·ligentment l'enor-me informació disponible sobre tots els conflic-

"La cultura de la paupodria i hauria de ser unarealitat durant el segleXXI. Es tracta d'un canvisubstancial en la històriahumana"

45

tes i fan propostes alternatives. La recent reu-nió de la Haia (maig de 1999), que va reunirmilers de grups pacifistes, és una expressióconcreta del dinamisme d'aquests grups. Lacultura de la pau podria i hauria de ser unarealitat durant el segle XXI. Es tracta d'uncanvi substancial en la història humana. De lamateixa manera que s'ha deixat enrere la maca-bra experiència del tràfic d'esclaus, s'hauria d'a-conseguir un pacte internacional per prohibirles guerres. Aquesta hipòtesi deixaria de serutòpica si s'aconseguissin evolucions significati-ves en una sèrie de camps. En primer lloc, l'ex-tensió de la democràcia a tots els pobles delmón. És una tendència que ja es dóna i que espot accelerar en els propers anys. En segonlloc, una educació centrada en la dignitat de lapersona humana i amarada de la filosofia delsdrets humans. És un camp en el qual quedamolt per fer. En tercer lloc, el reconeixementdel pluralisme religiós i cultural com un fetpositiu. Mentre es justifiquin els imperialis-mes culturals, no hi pot haver cultura de lapau. En quart lloc, s'ha de sotmetre el capita-lisme contemporani a correccions que inver-teixin l'actual tendència a distanciar encaramés els rics dels pobres, tant a l'interior de lesnacions com a escala mundial. En cinquè lloc,i com a factor decisiu, els estats han de trans-ferir els seus poders, sobretot en matèria deseguretat, a les estructures internacionals regu-lades per les Nacions Unides. Aquests són elsprincipals condicionants de la cultura de la pau.Les inèrcies mentals i els comportaments ruti-naris són tan forts que les hipòtesis sobre la cul-tura de la pau sovint semblen molt llunyanes.En realitat, les evolucions enumerades s'haurande fer si no es volen accentuar les irracionalitatsde la cultura de la guerra. Graus més elevatsd'irracionalitat portarien a un món més caòtic i

"La cultura de la guerra és l'acceptacióde la irracionalitat. La cultura de la pauafirma que el poder només té sentit siestà al servei de projectes de convivèn-cia que no creïn víctimes"

més violent. Ningú no ho pot voler. Si moltslíders socials, intel·lectuals i morals de totes lessocietats proposessin aquesta transició cap a lacultura de la pau, probablement les generacionsjoves estarien disposades a viure i protagonitzaraquest gran canvi. Actualment, amb moltesesperances massa retallades per la cultura de laguerra, els joves expressen escepticismes i nihi-lismes que les generacions adultes dissimulen.Però ningú no hauria de desactivar les esperan-ces. Cada generació humana té dret a valors, ésa dir, a formes de viure i de somniar que digni-fiquin la vida.

OpinaLa societat civil

48

ANNA GRAU

Anna GrauDirectora de la F.Malalts Mentals deCatalunya

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fi delsvalors?- No tinc clar que no hi hagi ideologies. El quepotser s’ha trencat són els sistemes i modelsideològics que han predominat durant el segleXX i que són fills de la societat industrial. Eltrencament d’aquests sistemes ha donat lloc amanifestacions ideològiques fraccionades, entreles quals hi ha, de manera predominant, ideesd’un liberalisme i d’un individualisme radicals,les posicions fonamentalistes o sectàries, o posi-cions profundes de solidaritat i valors comuni-taris.La crisi dels sistemes ideològics i la tendència ala globalització econòmica ens han dut a unperíode en què prevalen les idees i els fetseconòmics, i també les actituds d’enriquimentpersonal.D’altra banda, la nova revolució tecnològica idel coneixement obre noves vies, de moment,molt vinculades als interessos econòmics queles promouen. És per aquesta raó que entencque més que fi de les ideologies hi ha un canvisubstancial de les idees i de les estructures ide-ològiques que es desenvoluparan en la novasocietat del coneixement. Sens dubte, aquestcanvi de les estructures ideològiques compor-tarà un replantejament dels valors dominants.

- ¿Tot s'hi val?- En aquest nou context, no tot s’hi val.Aquelles posicions que fan de l’enriquimentindividual l’únic valor imperant tendeixen acreure que sí, però podem constatar que, alcostat d’aquestes actituds n’hi ha d’altres quepropugnen altres valors que fan prevaler la soli-daritat i el compartir amb la societat allò queella mateixa ha donat. La societat del coneixe-ment ha de ser, també, una oportunitat per aldesenvolupament de totes les persones, demanera que el potencial humà es converteixi enun factor tant de millora econòmica com demillora social i de justícia.

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- En l’actualitat els valors semblen difuminar-secom a resultat de la revolució tecnològica i laglobalització, que afavoreixen les tendències a laconcentració dels poders i de la riquesa enpoques mans. No obstant això, actuen, també,com a difusors dels coneixements i de les capa-citats tant individuals com col·lectives per

actuar. El resultat, però, du a una dualitzacióentre aquells que poden accedir als nous mit-jans i els que en queden marginats i porta, acurt termini, a un perill d’increment de l’exclu-sió social, de la marginació i de l’empobrimentdels països menys desenvolupats.

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si és que honecessita?- Considero molt important el paper que pottenir la societat civil en el futur. En tota èpocade transició, com és l’actual, la societat viu, enprimer lloc, una certa situació de desconcertque estimula a replantejar-se els reptes defutur.Crec que són nombrosos els sectors de la nos-tra societat que es plantegen la necessitat detornar a definir uns models ètics per reagruparl’activitat de les persones, a fi de generar pro-jectes que, fonamentats en els valors de la soli-daritat i de la responsabilitat davant de proble-mes comuns, donin resposta a les noves neces-sitats que se’ls presentin.Aposto, decididament, per un enfortiment de lasocietat civil a fi que assumeixi un protagonis-me directe en la recerca de nous models socialsper al futur.

49

CARME BLAJOT

Patronat de la F. Sagrat Cor de Sarrià

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fidels valors?- Obertament: no. Però, ¿som a la fi de les ide-ologies? A l'ocàs? A la crisi? ¿No apareixen ide-ologies i després s'esvaeixen o s'amaguen ireviuen i es fonamenten les unes amb les altresen un canvi continu que tendeix a la perfecció?¿No abusem del sincretisme? Vull fer referènciaal pensament d'Eugenio Trias extret d'un articleseu de La Vanguardia del 17 de març: "Somlímit del món perquè perseguim el sentit i laveritat sense direcció precisa, anant a les palpen-tes en recerca perpètua".No, no ha arribat l'ocàs dels valors.

- ¿Tot s'hi val?- Això sona a postmodernisme. Alguns conside-ren que tot és vàlid, tot respectant, potser errò-niament, allò que cadascú practica i defensa."Si tot s'hi val, res no val". (C. Roche. JJ.Barrére) L'autèntic valor és allò que fa a la per-sona més persona, allò que la humanitza, a ellai als altres, allò que té projecció de vida. Allòque produeix una forma generadora del bé.Que difícil serà, a vegades, distingir els valorsautèntics. On posem el bé?

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- No podem donar-hi una resposta absoluta: hiha valors i allò que normalment anomenemcontravalors.L'adoració del consumisme. Tenir el més possi-ble. Tenir no és contravalor si no passa persobre del ser i de la justícia que reclama laigualtat d'oportunitats.L'hedonisme. El plaer per sobre de la donacióveritable, de la dignitat del propi ésser. Ja siguiluxe, alcohol, drogues, sexe egoista, culte al cosi l'exageració del desig de "bona vida". L'estatdel benestar no pot dur-nos ni al descontrol nial narcisisme.L'individualisme i l'entossudiment en allò que ésnostre sense pensar que l'altre n’és tan digne comen som nosaltres i que tenim una riquesa mútua:la tolerància, i encara més: la convivència.La immediatesa. La falta de perennitat en elscompromisos que l'exigeixen; aquí cal assenya-lar tantes famílies trencades.

Les guerres!Al costat de tot això hi ha una manifestacióclara: solidaritat; comunicació que arriba al

món sencer; preocupació per l'altre i una natu-ral ajuda justa –no tan sols redempció d'injus-tícies– sempre que calgui i es pugui; la defensaecològica; el progrés tècnic, i un gran etcèterareconfortant.Al costat d'una joventut "despistada" o, a vega-des, intolerant i indolent i sovint hedonista,existeix una joventut capaç d'una meravellosatasca alliberadora d'aquests extrems i capaç decompromís amb tota la força i l'alegria congè-nites, capaç de campanyes a favor dels païsosque volem alleugerir, condonant- los el deuteextern, com hem vist recentment el 12 demaig i molts altres fets més costosos i certa-ment vàlids, per exemple, la defensa de la paua tot preu, la valoració de l'amistat i la constantpràctica de la comunicació i la utilització delsmitjans per comunicar-se.Em pregunto quines influències familiars igrupals poden originar aquests valors i contravalors. Quins valors encomanem al nostre entorn? ¿Existeix l'aprenentatge perimitació?...

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si és que honecessita?- La societat civil juga un paper grupal i tambéfamiliar.Què ha de fer i què pot fer? No fa gaire emvan dir que Europa està preocupada per la sevaeconomia, pels valors que porten a un consu-misme desenfrenat, impossible de sostenir.La societat civil necessita el màrqueting, allòque val, que és autèntic, que és bo, que és belli que és just i que construeix la pau.Necessita fer una ciutat habitable. Explicadamagníficament per Eugenio Trias al seu darrerllibre: Ética y condición humana.La societat ha de preocupar-se per educar per:- Un món únic que neix desigual, antagònic iinjust i del qual tots som responsables.I també per:- La no exclusió social.- Fer estimar allò que és senzill, que no pro-dueix ni enveja ni neguit.- Compartir. "No amuntegueu diners" ens diul'Evangeli de Jesús. És segur que compartirempobreix i ens fa més normals. No semblaque la riquesa produeixi més felicitat. Entenim molts exemples actuals.- Austeritat grupal que reforça el propi ésser iacosta a una igualtat d'oportunitats.

50

DAVID PARCERISAS

Director de la F. EADA

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fi delsvalors?- Les ideologies estan més lligades a les con-cepcions de determinades opcions polítiques ovisions predeterminades de la societat. El ven-tall de les esquerres fins a les dretes en el sentitmés tradicional i simplista.Els valors tenen unes arrels més profundes,vinculades a la persona i a la cultura de lasocietat en la qual cada persona ha crescut is'ha format.Les ideologies van de baixa, però jo crec queels valors són cada vegada més importants ipotser més específics de cada individu.

- ¿Tot s’hi val?- Podem trobar individus amb valors oposats.El respecte mutu passa per acceptar que hi hapersones amb criteris diferents dels nostres, nimillors ni pitjors. La tolerància pressuposa unagradació dels valors; el qui ens tolera ens "per-dona" la nostra diferència, però no la respecta.Quin és el límit del respecte mutu? Seguramentla resposta és el bé comú, l'interès de la majoria,i això vol dir que aquest límit pot ser diferenten cultures i entorns socials diferents.

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- Els viatges, el turisme, els mitjans de comuni-cació, etc. fan que avui existeixi una gran inter-connexió entre països i cultures. New York enspot semblar una ciutat més familiar, de tantsortir a les pel·lícules, que un poble del Pirineu.El resultat és una tendència a l’homogeneïtza-ció de determinats valors, que acabaran sentreferents universals. D’altra banda, aquestsmateixos valors universals posen al damunt dela taula els nostres "valors diferencials", allò enel que som diferents i que constitueix la basede la nostra pròpia identitat.

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si és que honecessita?-La societat civil ha de jugar el paper que li per-toca, que crec que és el de la transmissió delsvalors propis que cada estament representa en lasocietat. El que no pot fer la societat civil és dei-xar en mans de l'Estat homogeneïtzador la cul-turalització (o aculturalització) dels individus.

- Complir els compromisos dóna pau i méspossibilitats de confiança i d'integració que totsdesitgem.- El misteri que obre el camí de la fe.- La lluita constant que es requereix per ser feliç.- Viure els valors autèntics. M'atreveixo a dirque és l'única manera de sobreviure i de viurefeliçment.- Avançar-se: obrir nous camins.Ens toca a tots fer un món millor i gairebé totssabem el que falta a l'ambient, a l'estructura, ala política i al pensament actuals.¿Critiquem negativament el món on vivim?A vegades sí, sense marcar alternatives positives.Però, com diu Häring, una comunitat que no esdeixa enfonsar pel plany i per la crítica, estàsempre preparada per assumir actituds i com-portaments que es converteixen en lloança aDéu i salvació dels homes.És cert que hi ha molta feina a fer. Però calconfiar en la nostra pròpia força. És una mane-ra d'autorealització que també desitgem tots.Aquestes podrien ser les guies de la nostrasocietat civil –grupal i familiar– per rearmar-sedels valors.A més de tot el que s'ha dit i del que queda perdir:- Fer sortir joiosament de cada persona el queté de millor –les seves constants antropològi-ques–: llibertat, dignitat, no opressió, amor;portar cada persona a aconseguir- "ser tot el que pot ser amb el que és"- invitar-la a descobrir i gaudir de la trans-cendència- i voler traspassar la seguretat i la bellesa de latranscendència a la modernitat.Encara afegiria la Fe en Déu i en allò que val.L'Esperança en Déu creador i en els nostresgermans: tots els éssers humans i en la mateixanatura.I Caritat: donar a tots un amor més fort que lamort.La impotència i la degeneració no tindrien llocen una societat que creu, espera i estima.

51

JOSEP ESPRIU

Patró de la F. Espriu

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fidels valors?- Crec que sí.

- ¿Tot s’hi val?- Per a què o per a qui?

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- El "calé" i el poder, cap a la fi de la nostracivilització.

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si és que honecessita?- El paper d'una cultura general amb moltaserietat i extensa.Sí que ho necessita, gràcies a una conductaresponsable, mitjançant la cooperació.

JAUME IGLESIAS

Director de la F. MaiteIglesias Baciana

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fi delsvalors?- Les ideologies no desapareixeran mai perquèvan unides a la mateixa existència de la huma-nitat. Per tant, tampoc no desapareixeran maiels valors que les diferents ideologies priorit-zen, per mitjà de les seves corresponents esca-les de valors.Una altra cosa diferent és que les ideologiesestiguin canviant tan profundament –i, lògica-ment, també les escales de valors– que es té lasensació que estan desapareixent... aquelles aquè estàvem acostumats.

- ¿Tot s’hi val?- El “tot s’hi val” és una interpretació simplistadel profund canvi en l’escala de valors que avuicomparteix una gran majoria de la societat.La nova escala de valors és tan oposada a la tra-dicional que ha estat imperant durant moltesdècades que pot fer la impressió que els valorsdesapareixen però, en realitat, són substituïtsper uns altres de nous i basats, com és lògic, ennoves ideologies també completament diferents.

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- Crec que el valor imperant bàsic és el valormaterial, és a dir, el que directament ve a satis-fer els sentits i que està sustentat per la ideolo-gia materialista.Enrere queden els valors que volen satisferl’activitat intel·lectual i, fins i tot, la dels senti-ments.I el materialisme condueix directament a l’e-goisme o la insolidaritat amb totes les sevesimplicacions i conseqüències.

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si és que honecessita?- Evidentment que ho necessita.El paper de la societat civil ha de ser el d’edu-car els sentits per introduir els sentiments que,finalment, condueixin als pensaments o idees enquè pugui recolzar una escala de valors verta-derament humana, sense la qual la humanitatno progressarà realment.I crec que és amb l’educació i aprofitant l’ànsiade saber dels nostres dies com la societat civilpodrà jugar el seu important paper.

52

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fi delsvalors?- Les ideologies no tenen mai fi en el sentit queviuen més enllà de la seva posada en escenaamb més o menys puresa en la societat. Lesideologies, en tot cas, neixen, es transformen,s’usen... No tenen fi, i tampoc no tenen fi elsvalors. Les utopies socials contingudes en lesideologies es reflecteixen en els valors queadoptem. En tot cas, els valors pugen i baixenen una escala de consens social sobre quins sónmés o menys importants. Alguns, com la consi-deració al medi ambient, apareixen, o pugen enl’escala, com a necessitat de contrarestar lesconseqüències negatives sobre el planeta del’activitat de l’home. D’altres, com la solidaritati la necessària redistribució de la riquesa,pugen impulsades cíclicament per l’esdevenir-se de la societat i pel de la pròpia naturalesaamb les seves actuacions catastròfiques...

- ¿Tot s’hi val?- No. La conducta ha de respondre a l’ètica, aallò que moralment és considerat correcte perla societat. L’evolució social crec que està mésen l’actitud de la societat a impulsar, permetreo tolerar allò que és desitjable o no en termesmorals, més que no pas en una definició o aco-tació més o menys rigorosa o "moderna" delque és o no moralment correcte, que pot can-viar en cada cultura i en el transcurs del temps.En una societat on "tot s’hi val" correm el riscde desintegrar-nos, atès que hem de viure ensituacions en què els comportaments dels indi-vidus són més imprevisibles i és més difícilperseguir fites comunes. A més, aquest "tot s’hival" també té efectes en la realització personaldels individus, que tenen més dificultats a sen-tir-se acceptats, reconeguts i protegits pelsaltres com a membres de la comunitat. Potseraquest "tot s’hi val" és la resposta "salvatge" alsfonamentalismes i a les intransigències, als cli-mes socials en què les organitzacions són acla-paradores i no es tolera que un individu sesurti de la norma.

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- Els valors imperants els marquen les agrupa-cions de ciutadans, els poders socials, elseconòmics i els culturals, els més forts, els méseficients a l’hora d’intervenir en l’esfera pública

JAUME SATÓ I GELI

Cap de Gestió de l’Institut UniversitariFundació Parc Taulí

i intentar fer-hi prevaler els seus valors (¿per lavia del convenciment?). Ens han de dur, enbona lògica, a resoldre els principals problemesamb què ens enfrontem, tot reduint una micamés cada vegada la dispersió d’interessos ivalors, i fent-los cada vegada més comuns iuniversals en un món "globalitzat". Els valorsque han d’imperar han de ser els que permetinsuperar els problemes que comprometen elnostre futur: ecològics, demogràfics, d’atur, degana creixent, d’inseguretat, d’emigració mas-siva, d’inversió de la piràmide poblacional alspaïsos avançats, etc. Caldrà que les persones,les organitzacions, les cultures, alineïn els seusvalors i missions en relació amb el destí globalcomú.

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si es que honecessita?- Necessàriament, cadascun de nosaltres com aindividus i en els nostres diversos rols socialshem d’adonar-nos de quins són els valors quefan que fem el que fem i reescriure’ls nova-ment. És precisament en l’esfera de la societatcivil on es configura la discussió col·lectiva, ones construeix l’opinió pública, on es configureni es confronten idees, interessos i valors. Elsclients identifiquen valors en les empreses ipersones que els venen productes i serveis. Elsprofessionals identifiquen valors en el liderat-ge, la direcció i l’orientació de l’empresa en laqual treballen. Els ciutadans identifiquen valorsen els àmbits o agrupacions socials en les qualss’integren o participen... L’empresa, com aprincipal nucli d’interrelació humana en lasocietat del nostre segle, té un paper moltimportant en aquest joc. Una bona part de lescondicions de sostenibilitat futura de la nostrasocietat està en la visió, missió i valors que elslíders empresarials tinguin la capacitat dedefensar, d’harmonitzar, practicant la toleràn-cia i respectant el dret a la diferència; però nosón els únics, cal comptar amb la família, l’es-cola, la universitat, els partits polítics, els sindi-cats, les esglésies, etc.

53

Qui pot atrevir-se a posar en dubte la radicaltransformació que ha viscut aquest país enaquests darrers vint anys? La consolidació dela democràcia, les xifres de despesa pública iles polítiques de benestar, la dràstica descen-tralització política, la plena integració en elsorganismes comunitaris europeus, el canvi enels costums i en els hàbits de vida, la transfor-mació tecnològica, la progressiva entrada enmercats realment competitius després de seglesde proteccionisme..., són elements esmentatsconstantment per exemplificar aquest canvi.Per poc que es conegui la nostra història, l’ex-cepcionalitat d’aquest període és encara méssignificativa, i per a molts el camí emprès l’any1977 ens porta a acabar amb l’anomenada"anomalia" espanyola en el context de l’Europaoccidental. Hauríem deixat de ser diferents.

Volem manifestar aquí que pensem queEspanya continua tenint alguns aspectes quefan del país alguna cosa diferent dels païsosque habitualment ens serveixen de referència:el país en general no comparteix una concep-ció de la cosa pública com un àmbit de res-ponsabilitat col·lectiva, ni tampoc disposad’una presència forta, estructurada i responsa-ble del que s’ha anat anomenant com societatcivil. I la nostra hipòtesi és que si això no s’ar-regla, tot afavorint la participació en elsassumptes públics, la presa de responsabilitatsi l’arrelament i consolidació del teixit social jaexistent, i facilitant la seva consolidació allà onaquesta realitat és més embrionària, el paísveurà incrementats els conflictes entre comuni-tats socials, augmentarà la tensió entre admi-nistracions i la sobrecàrrega de demandes quese’ls adrecen i, en general, la capacitat col·lecti-va per enfrontar-se al futur i als seus reptes esveurà fortament qüestionada.

Els pocs anys que portem de democràcia nohan permès superar aquest déficit. El tradicio-nal allunyament entre estructures institucio-nals, societat política i societat civil, aquestapeculiar dependència social de l’Estat quevenia acompanyada d’una arrelada (i segura-ment justificada) desconfiança de l’espaipúblic, ha deixat seqüeles en la nostra formad’entendre l’espai públic, civil, que no s’hanresolt en el vigent període democràtic. Aquestespai públic és vist molts cops com un terrenyque o bé és ocupat per les administracions

JOAN SUBIRATS

Catedràtic de CiènciaPolítica de laUniversitat Autònomade Barcelona

públiques o el mercat, o bé és un terreny deningú. El binomi desresponsabilització social-impotència institucional és particularmentperillós en un moment en què els fenòmens jaconeguts de globalització econòmica, mercanti-lisme exacerbat, estructures complexes degovern multinivell i pèrdua de pes de les esfe-res d’autonomia de l’Estat haurien de veure’scontrapesades per una societat civil forta, o, ditd’una altra manera, per una sòlida xarxa de lli-gams socials, per tradicions de responsabilitatcívica i per pautes d’interacció social basadesen valors com la confiança i en l’autocapacitatd’organització social. Ens trobem en aquestcomençament de nou segle sense un Estat benrodat, ben preparat per al que s’acosta i senseuna societat civil ben arrelada, capaç d’assumirresponsabilitats i estructurar mecanismes devigilància i control sobre un espai públic moltfràgil. És ara quan el nostre handicap històricd’institucions públiques usades amb finalitatsprivades i actors socials febles, dependents iamb pocs recursos autònoms, pot passar factu-ra de manera greu.

Les institucions polítiques dels països mésdesenvolupats contrauen les seves formes tra-dicionals d’intervenció social. Frenen l’incre-mentalisme que ha caracteritzat la seva manerade fer des dels anys quaranta. Busquen interlo-cució ciutadana, tracten de connectar ambagents socials disposats a assumir responsabili-tats, disposats a generar mecanismes de coges-tió i “parteneriat”. I aquelles societats que dis-posen de més solidesa i tradició associativa,que han anat densificant el seu teixit civil, quehan aconseguit acumular més capital social,resulta que són aquelles societats que millorpoden respondre a aquests reptes, que millorpoden respondre a les noves exigències i alsnous problemes, des de la fortalesa del seu tei-xit comunitari i associatiu, que ha fet del civis-me una virtut privada d’utilitat pública.D’aquesta manera, podríem dir que una socie-tat civil consistent, lliure i responsable és avuigarantia de futur, sinònim de fiabilitat i con-fiança.

54

És ben cert que amb el pas del temps varia lamanera com la societat considera els diversosvalors, entenent com a "valors" aquelles actitudso activitats que es valoren de manera positiva.Encara que els humans tenim memòria curta ino és segur que el ritme o la velocitat d’aquestavaloració sigui ara més gran que el que era engeneracions anteriors, sí que sembla que elsgrans canvis socials que ha aportat el segle XX,si més no als països del Primer Món, incloent-hi mig segle seguit de pau i d’un benestar pot-ser més gran que mai, ha accelerat el ritme decanvi de l’apreciació dels valors. Això fa quemolts parlin d’una "crisi" de valors, però potserel que passa és que hi ha un canvi més ràpid enl’apreciació de certs valors o en una apreciacióinesperada del que fins fa poc es consideravenantivalors i que són promoguts, entre altres,pels mitjans de comunicació de masses.

Si l’escala d’apreciació dels distints valors variaamb el pas del temps, és lògic que també variïla manera com els valors es transmeten d’unageneració a una altra. Pretendre que actualmentels valors es transmetin de la mateixa maneracom es feia quan no hi havia mobilitat ni comu-nicacions i quan a les cases vivien tres genera-cions de famílies impertorbables, no té sentit.

Un altre factor que cal tenir en compte és queprobablement mai com ara hi ha hagut tantafalta d’uniformitat en la valoració dels diversosvalors. Avui dia, no és fàcil establir un sistemade valors en el qual coincideixi, per exemple,més del 90% de la població. Probablement, maino hi ha hagut tanta diversitat en l’apreciaciódels valors, ni tampoc s’havien vist fenòmenstan ràpids com l’aparició de valors, com perexemple una nova idea de solidaritat.

El que sembla cert és que avui hi ha una certarenúncia de les famílies a la responsabilitat detransmetre valors, que, en el fons, no és res mésque educar. Si tenim sistemes escolars genera-litzats i gratuïts o subvencionats fins als 16anys, sembla que ja és responsabilitat de l’escola, i dels seus professionals especialitzats,l’educació en un sistema de valors. Els paresrenuncien a transmetre valors i, d’altra banda,l’escola no té clar –com tampoc no ho tenen elspares– què ha de transmetre. Al nostre paísaixò està agreujat per la confusió que hi ha alvoltant de la formació religiosa a les escoles,

RAMON PASCUAL

President de la F. ParcTaulí

que no es pot ignorar que està relacionada –nique sigui per tradició– amb els sistemes devalors.

No hi ha fi de les ideologies ni crisi de valors.Potser hi ha una crisi passatgera després de laqual s’haurà de restablir un sistema de valorsque, en el fons i amb noms variats, en el nostreentorn no diferirà gaire del sistema de valorsbasat en una versió laica de l’humanisme cris-tià que ha estructurat la nostra civilització.Benvinguts siguin els esforços en aquest sentitpromoguts des de la societat civil.

55

Em sembla precipitat parlar de la fi de les ide-ologies. Més aviat em sembla que es pot parlarde la fi de la supèrbia de les ideologies, arraco-nada per la crisi de la modernitat. I, pel que faals valors, simplement s'està produint un des-plaçament. En la mesura que la totalitzaciód'algunes ideologies hegemòniques haviamenystingut certs valors "massa" tradicionals,assistim a la reaparició en primer pla de for-mes renovades –humanistes– d'aquells valors.Quant als valors –com en molts altres àmbits–funciona, em sembla, allò de la continuïtatcombinada amb la novetat permanent. Entre elcomunitarisme anul·lador de l'individu i l'indi-vidualisme negador de la comunitat, s'hi vamovent un pèndol que mai no torna a passarper on ja ho havia fet. Romanen les gransqüestions i els grans temes sota noves formes i,en conseqüència vells valors –i sistemes ideolò-gics que els enfilaven– són recreats i renovats.

No. No tot s'hi val. Però, al mateix temps, tam-poc res no es pot escapar de la crítica. No hiha gaire territori sagrat ni veritats permanents igarantides. La complexitat ha ocupat bonapart del seu lloc.

Penso que la crisi de la modernitat a Occident(els darrers quinze o vint anys) ha provocatuna gran perplexitat, sobretot entre una esquer-ra progressista i el seu univers culturalinstal·lats en la raó. Això ha facilitat la sobrepo-sició i la barreja de valors que extremen la indi-vidualització i justament els seus contraris. Enaquest marc, estan emergint noves classes, noussubjectes històrics que van constituint les sevesidentitats en el nou capitalisme informacionalglobal. Potser som a les portes d'una mena denou romanticisme que segregarà noves utopiesque combinin la defensa radical de les llibertatsindividuals amb la solidaritat i el respecte alsdrets col·lectius comunitaris. En les xarxes de lacibercultura i en les motivacions d'algunesONG i alguns nous moviments socials hi hauna mica de tot això. O potser són nomésal·lucinacions provocades per la refundació delcapitalisme (mateix mode de producció, dife-rent model de desenvolupament).

La societat civil no té altra via que la de rein-ventar-se reinventant –específicament– lesseves formes d'associació i d'organització. Sicom reconeixien alguns heterodoxos marxistes,

el baròmetre pràctic per mesurar el nivell deconsciència de les classes és la seva capacitatd’autoorganitzar-se, les noves formes de socie-tat civil hauran de buscar el seu espai en unmón menys territorialitzat i on les mediacionstecnològiques ocupen un espai molt rellevanten les relacions humanes.

JOAN MANUEL TRESSERRAS

Professor de Ciències de laInformació de la UniversitatAutònoma de Barcelona

56

- ¿Hi ha crisi o canvi de valors?

- Penso que hi ha crisi de valors en la mesuraque s’intenta donar com a valor el que no hoés, com el poder, els diners, l’èxit. També pensoque els valors que s’han mantingut en el trans-curs de la història ara es viuen de manera dife-rent. Es podria sintetitzar dient, per exemple,que hi ha un sentit de la solidaritat que esmanifesta de manera col·lectiva.

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fi delsvalors?- Els valors són abans i després de les ideologies.Les ideologies han sorgit al voltant d’algunsvalors, a vegades potenciant-los, a vegades ins-trumentalitzant-los. Potser és la fi d’algunes ide-ologies, però en sorgeixen d’altres per a bé i pera mal. Els valors continuen sent l’eix vertebradorque ens permet construir un món més humà.

- ¿Tot s’hi val?-Encara que sembla que som en la cultura del "tots’hi val", també s’avança en l’exigència de justícia,de transparència, de la defensa dels drets humans,d’altra banda tan maltractats. És evident que es vaprenent consciència que els models que proposael "tot s’hi val", d’una manera o altra fan fallida.Per fugir del dogmatisme hem caigut en el relati-visme i hem llençat el nen a l’aigua bruta.

- Quins seran els valors imperants en elfutur immediat?- Aquí tornem a jugar amb la paraula "valors"de manera ambigua. Què entenem per valors,el que es porta, el que es ven o allò que dónasentit a la vida i a la relació amb els altres? Latolerància i el diàleg són indispensables ara i enel futur per construir la societat.

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si és que honecessita?- Per respondre a aquesta pregunta vull posarun exemple: la consulta sobre el deute externcelebrada el 12 de març passat. Fa uns anys eraimpensable poder-la fer, entre altres coses per-què gairebé ningú sabia què volia dir i menys elque representava. Ara, gràcies al paper que hajugat la societat civil, més d’un milió de perso-nes han signat a favor de la condonació deldeute extern, que ja saben el que vol dir.Valorscom aquests són els que necessita la societatcivil per rearmar-se de valor.

M. LLUÏSA OLIVERES

Presidenta de la F. Alfons Comín

JOSEP ORIOL PUJOL

I HUMET

Director de la F. PereTarrés

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fidels valors?

- Rotundament, no. Fins i tot és qüestionableparlar de la fi de les ideologies. El fracàs estre-pitós d’un model de societat en el qual moltscreien, ha portat a l’hegemonia exitosa delmodel contraposat que ja no necessita justifica-cions, i del qual els mitjans només presentenles excel·lències. És cert que la majoria, en unmón que no estimula la reflexió, fa seus ambentusiasme els principis que inspiren el modeleconòmic vigent. Amb tot, no podem oblidarmoltes persones i diversos col·lectius conscien-ciats que defensen i viuen d’acord amb princi-pis contraposats als valors dominants.Les actituds, orientadores de tota conductahumana, són funció dels valors de cadascú,se’n tingui consciència o no i siguin aquestsmés elaborats, de resistència o bé la simpleacceptació dels que mouen el sistema. Elsvalors mouen i mouran els comportamentsindividuals i col·lectius. La societat està inspi-rada en uns valors ben definits, malgrat quesubtilment presentats, i les persones, les orga-nitzacions els fem nostres o bé en definim unsde diferents.

- ¿Tot s’hi val?- Tota societat organitzada fixa uns codis.Tenim una legislació que determina els límitsdel comportament individual pensant en el bécomú. Ara bé, més enllà del legal, més enllà del"políticament correcte" hi ha l’ètica, els valorsde cada persona, que han de determinar allòque val la pena, allò que té sentit. A més derespectar les normes col·lectives, hem d’actuarmoguts pel bé superior de l’altre, de la col·lec-tivitat. Per això, malgrat ser legal, malgrat pre-sentar-ne com a exemple d’èxit, ¿quins sónveritablement els límits de l’economia especu-lativa o de les stock options?

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- Els principals valors dominants són l’èxitindividual mesurat pel tenir i per la identifica-ció amb els models de "triomf" que presentenels mass-media. Fullegem els anuncis i reportat-ges de revistes famoses o fins i tot dels domini-cals dels diaris, o pensem en les programacionsde televisió: ¿cap on anirem amb aquestsvalors? Cap a l’individualisme, cap a una socie-

57

tat cada cop més classista, amb una elit que hoté tot mentre que la resta no té "ni necessita"massa formació. Cap a un model econòmic enel qual si el cicle és de creixement gairebé tot-hom té feina, però no ens preguntem per lescondicions d’aquesta. I si l’especulació borsàriaha fallat, cal refer-se’n amb dràstiques reduc-cions de plantilla i escanyant els petits proveï-dors, entre els quals es dilueixen les dificultatsde la gran empresa. ¿I les persones? A consumiren les grans àrees de lleure els caps de setmana.Vestits d’acord amb l’arquetip del moment, imoguts per una superficialitat aclaparadora.Ep!, però hi ha signes d’esperança!

- Quin paper ha de jugar la societat civilper rearmar-se de valors, si és que honecessita?- Desvetllar les consciències, denunciar lesregles del joc, presentar alternatives, explicitarles contradiccions del sistema, gestionar d’a-cord amb uns valors veritablement ètics... Lesentitats socials han de constituir la massa críti-ca suficient per possibilitar els esperits lliures,els valors que posen la persona per davant detot, i la transformació profunda d’una societat id’un model econòmic injustos.

- La fi de les ideologies i dels valors

- El començament de segle no veurà la fi de lesideologies, ni la fi dels valors.Sí que entrem a l'era de la informació, i com aconseqüència d'això la simplificació en els missatges, com ara "la fi de la història", o "la fide les ideologies".A les societats anomenades del benestar, esprodueixen dues tendències que superficial-ment sembla que es contradiuen, però que a laforça hauran de convergir: l'individualisme il'enfortiment de la societat civil.Per exemple, la societat espanyola ha reaccio-nat amb generositat davant catàstrofes o con-flictes en països molt allunyats. Però en canviobservem amb preocupació com estructurescomunitàries tradicionals, com ara el poble, elbarri, la família, la parròquia, o fins i tot l’esco-la, entren en crisi. Però això no vol dir la fi delsvalors, i el "tot s’hi val".

- ¿Tot s’hi val?- Als països que s'empobreixen impera el "tots’hi val". Aquesta és la reacció d’una societatque té por del futur, que veu, amb raó, elbenestar de les societats riques com a conse-qüència de l’explotació indiscriminada i diàriadels pobres, i que vol assegurar-se a qualsevolpreu quotes de poder que la protegeixin.A Espanya, aquesta mateixa por a perdrepoder, de la qual el racisme i l’odi a l’immi-grant és el màxim exponent (com la por a lesmàquines ho era durant la RevolucióIndustrial), és el que pot fer que el "tot s’hi val"passi per davant dels valors emergents de lasocietat civil.

- Quins són els valors imperants? ¿I capon ens duen?- Quins són aquests valors emergents? El desigd’aconseguir diner i poder ha estat sempre unvalor present en l’ésser humà. Això no és nou.La solidaritat i el respecte al medi ambient,com també una major consciència de les desi-gualtats marquen una tendència creixent a par-tir de la qual podrem construir una societatmés justa.La por al futur, i la inseguretat que provoca, ésel que justifica que la lluita pel poder passi perdavant de valors humans que tots tenim, comara la solidaritat, la gratuïtat o la generositat.Això és així per a un guerriller a Sierra Leone,per a un pres a la Model, per a un obrer de la

RAMON GARCIA

Director delDepartament deGestió Interna de laFundació Intermón

58

construcció, per a un executiu d’una multinacio-nal, o per a un polític.Tots ells actuaran senseescrúpols (i arraconant els valors), sota la justifi-cació de la lluita implacable contra l’enemic alqual han de lluitar per assegurar-se el futur.Pel que fa al paper de la societat civil, una societatcivil organitzada per aconseguir objectius comunsexisteix quan perd la por, i que es reforça no en lacompetència i la lluita, sinó en la cooperació.Els sistemes basats en la llibertat de les persones(com ara el mercat o la democràcia) són sosteni-bles únicament si recolzen en una societat civilforta en valors comunitaris.Les organitzacions, exponents d’aquesta societatcivil organitzada, no solament han de promourevalors comunitaris, com ara la solidaritat, la gene-rositat, l’austeritat, sinó sobretot actuar ambcoherència amb aquests.El creixement del sector no lucratiu, especialmenten temes socials, no ha de ser rebaixant planteja-ments, ni en valors (com l’austeritat), ni en ideo-logia (defensa de drets socials per a tothom).

-¿Darrere la fi de les ideologies ve la fi delsvalors?- ¿Qui ho ha dit, que és la fi de les ideologies?Potser és la fi de les ideologies del sistema impe-rant, del discurs oficial, de la hipocresia creixent enuna societat –la blanca occidental– que actua com adepredadora del món i tanca els ulls davant el sofri-ment i la penúria i vol monopolitzar el pastís de lariquesa. És un sistema que sembla monolític, indes-tructible, davant del qual qualsevol discurs moral ointel·lectual sembla destinat a estavellar-se. Peròcrec que continuem pensant, que continuem tenintalguna cosa a dir, que continua la revolta. L'art homanifesta així: la pintura, la literatura mai nohavien estat tan crítiques.

- ¿Tot s'hi val?- És una pregunta retòrica: no crec que ningú,absolutament ningú –llevat que sigui un Tartuf, unIago o una Lady Macbeth– pugui respondre afir-mativament a aquesta pregunta. S'hi val el quevolem que valgui. I, de vegades, el que podem. Peròla destrucció de l'altre, el menyspreu de l'altre, l'o-pressió de l'altre és tan immoral avui com fa quatreo cinc mil mil·lennis. La moral és indissoluble delser humà.

- Quins són els valors imperants? ¿I cap onens duen?- lmperants? lmperants en les grans empreses, lapolítica neoliberal, el pensament, tot el cúmul decoartades per continuar actuant sense misericòrdiaen un món compost de pocs rics i moltíssimspobres. Però no imperant en la majoria de perso-nes. Podem resignar-nos –i espero que no ho femmai, perquè la resignació pot ser còmplice–, podemaguantar-nos, però el que no podem fer és estar-hid'acord. Ens venceran, però no ens convenceran.¿Que cap on ens duen? Cap a l'uniformisme, cap ala concentració alarmant de poders, cap a l'anorrea-ment de l'aventura, fascinant, de viure, cap a lanegació de la llibertat.

- Quin paper ha de jugar la societat civil perrearmar-se de valors, si és que ho necessita?- Hi insisteixo: els valors hi són, són allà on hanestat sempre. El paper que ens toca jugar és recla-mar-los, denunciar i criticar les ambicions foragita-des, començar utilitzant les regles del joc, ben min-ses, però hipòcritament defensores de les llibertats.Contra el soroll, la raó; contra la cobejança il·limita-da, la denúncia. No ho farà ningú per nosaltres: ensho hem de fer nosaltres, i cada dia. Ara bé, sommassa gent i no som ximples. No ens poden enga-nyar eternament ni ens poden fer callar a tots.

ISABEL-CLARA SIMÓ

Escriptora

59

A propòsit dels valors, l’educació i la societatcivil: "organitzacions educadores".

Una persona que és racista als vint-i-un anys,¿ho serà la resta de la seva vida?

Racista, poc respectuós amb la natura, violent,egoista, maleducat...; podríem pensar en moltesaltres actituds que no ajuden a crear una socie-tat plural, una societat en què la convivència iel respecte a les persones i la natura siguinvalors universals.

Sens dubte, la pregunta que obre aquest petitcomentari és molt difícil de contestar, i no deuhaver-hi una resposta de consens entre educa-dors i experts. En el punt en què crec quesegurament deu haver-hi més acord és que l’educació pot fer molt per ajudar a formarpersones que comparteixin uns valors univer-sals. Precisament aquesta curta reflexió voldriaanar en aquesta direcció: educació, educació ieducació.

Potser amb ciutadans i ciutadanes que hagintingut accés a una educació integral de qualitatpodrem constituir societats plurals o, si més no,serà més fàcil. Per això crec que en momentsde canvis importants, com aquest principi desegle, la tasca principal de les organitzacions de la societat civil ha d’anar dirigida a donarsuport a la difícil tasca educadora de les escolesi les famílies.

Les organitzacions no lucratives que formenpart de la societat civil han d’imposar-se ladifícil tasca de convertir-se en "organitzacionseducadores" que facin costat a les escoles i lesfamílies. Les fundacions i les organitzacions nogovernamentals no poden pretendre només"defensar" els valors de la societat, han de pren-dre un rol actiu en la creació d’aquests valors, iaixò només es pot fer mitjançant l’educació.

Educar en una cultura de la pau, del respecteal medi ambient, de la solidaritat, de la con-vivència..., cal fer-ho des de molt aviat. Unaimatge que ajuda a captar el que estem dient ésper exemple quan una filla va al supermercatamb el seu pare i li diu: "Pare, no comprisaquest producte perquè és d’una companyiaque contracta mà d’obra infantil". Per aixòquan parlem d’educació pensem en l’escola i la

ALFRED VERNIS

Professor d'ESADE

família, però cal adonar-nos que els canvis d’a-quest principi de segle estan afectant profun-dament aquestes dues institucions. Altres orga-nitzacions de la societat civil han de sumaresforços educadors amb escola i família.

Un repte difícil per a les organitzacions nolucratives de la societat civil és esdevenir veri-tables organitzacions educadores. I educadoresno només d’infants i joves, sinó de ciutadans iciutadanes responsables i coresponsables. Unaorganització educadora no només fa denúnciadavant la injustícia, sinó que caldria que analit-zés amb serietat les causes d’aquestes situa-cions d’injustícia i n’informés perquè no estornin a produir. I el que és més important,que formés ciutadans i ciutadanes responsablesque actuessin davant d’aquestes situacions, queprenguessin "l’acció i la paraula".

Segurament, avui dia educar és una responsabi-litat col·lectiva, i quan la societat produeix ciu-tadans i ciutadanes que no comparteixen valorsuniversals no hem de llançar la culpa a l’escolao la família, tots hi som coresponsables.

60

Individualisme icol·lectivitat

Moltes de les veus crítiques de la democràcialiberal que es fan sentir avui dia, siguin de dre-tes o d’esquerres, han denunciat l’oblit de lacol·lectivitat i de la importància d’uns valorscompartits en l’organització del sistema polític.L’arrel d’aquesta denúncia és el creixent males-tar respecte de l’extensió dels valors individua-listes, que es manifesten en la tendència de lasocietat moderna a la fragmentació, a la disso-lució dels lligams que uneixen els individusamb la col·lectivitat i a una progressiva aliena-ció de la ciutadania respecte del que considera-

ríem les seves responsabilitats públiques. Així,en el debat normatiu de la teoria política reapa-reix el tema dels límits del liberalisme, en tantque concepció filosòfica i política fonamentadaen una concepció concreta de l’individu quemargina la seva dimensió comunitària.El nucli liberal de les democràcies occidentals,en efecte, cal entendre’l com una doctrina indi-vidualista. Aquest individualisme s’articula alvoltant de dues nocions fonamentals. En pri-mer lloc, es concep l’individu com un éssermoralment autònom, els ideals morals del qualno poden basar-se en la imposició coactiva dedeterminats models de vida considerats com abons o "virtuosos".1 Es tracta, doncs, de la con-vicció que la vida humana es desenvolupa ade-quadament només si cadascú la dirigeix amb

David Sànchez i Farràs

Director de la revista Diàlegs

les seves pròpies creences sobre el que ésvaluós. En segon lloc, l’individualisme liberalconcep l’individu com una unitat singular dife-renciada de la col·lectivitat. Això significa quel’individu no es defineix per la seva pertinençaa cap grup o comunitat, ni per la seva partici-pació en cap relació econòmica, religiosa,sexual o recreativa en particular, perquè és lliu-re per qüestionar i rebutjar qualsevol d’aquestsvincles. John Rawls resumeix aquesta visió libe-ral afirmant que "el jo és previ als seus fins".Per al pensament liberal aquesta prioritat del jorespecte dels seus vincles és essencial per almanteniment del supòsit anterior de l’autono-mia. En efecte, només som veritablement lliu-res de decidir el que és valuós per a nosaltres sino ens veiem lligats, de manera inevitable, adeterminades concepcions del que és bo. Poderqüestionar totes les nostres relacions es conver-teix així en una condició de possibilitat per al’exercici ple de l’autonomia. Aquest nucli indi-vidualista impulsa una concepció política pro-fundament recelosa respecte de les nocionssubstantives del bé comú i respecte de l’exigèn-cia de responsabilitats públiques. Per als libe-rals cal donar suport a un "estat neutral" queno justifiqui les seves accions per la superioritatintrínseca de diverses concepcions de la vidabona i que no intenti influenciar els judicis deles persones respecte d’aquestes concepcions.

1. Aquest concepte està íntimament relacionat amb el que Isaiah

Berlin denominà llibertat positiva. "Vull que la meva vida i les meves

decisions depenguin de mi, no de forces externes de qualsevol índo-

le.Vull ser instrument dels meus propis actes de voluntat, no dels

dels altres homes.Vull ser subjecte, no objecte; ser impulsat pels

meus raonaments i propòsits conscients, no per causes que m’afec-

tin des de l’exterior..." Berlin, I. "Dos conceptos de libertad" a Cuatro

ensayos sobre la libertad. Alianza Universidad, 1988, pàg. 201.

"Les crítiques a l’individualisme ensmostren els costos de continuar mante-nint la ficció d’una societat política for-mada per individus que realitzen fins,abans de tot, individuals"

61

Altrament, ens trobem davant d’un estat perfec-cionista que creu poder millorar la qualitatmoral de les persones, cosa que, per als liberals,constitueix l’embrió del totalitarisme. Lademocràcia, per tant, no és un ideal que calaconseguir o que cal maximitzar, sinó un siste-ma de govern en què les decisions es controlenmitjançant institucions i mecanismes constitu-cionals pensats precisament per permetre l’e-xistència d’una esfera de llibertat individual enla qual els individus puguin perseguir els seusinteressos i projectes morals particulars. No hiha, doncs, altre bé comú que el del gaudi segurdel bé individual per part de tots. No hi ha,doncs, tampoc més valors compartits necessà-riament que els que deriven del desig de res-pectar l’interès comú en el manteniment de lesregles constitucionals.La denúncia d’aquest individualisme liberal i lareivindicació dels valors associats a la col·lecti-vitat és un tema clau per als qui es vinculen a latradició republicana de la democràcia i ha estatemfasitzat, especialment, pels pensadors ques’acostuma a anomenar com a comunitaristes.Durant els anys vuitanta, en el marc d’una criside valors, intensament sentida per bona part dela intel·lectualitat nord-americana,2 aquestcorrent heterogeni centrà els seus esforços acriticar els fonaments filosòfics del liberalisme,tot fent-lo responsable de l’estat de degeneracióen què es trobava el discurs moral.L’atomització dels individus i l’alienació de l’es-fera política anaven acompanyades, segonsaquests autors, de la desaparició dels horitzonsmorals, cosa que convertia l’acció moral en unapura qüestió de preferències o de capricis(emotivisme).3 En aquestes circumstàncies, l’i-deal liberal de l’autonomia individual semblavapoc més que una mera ficció del discurs polític.Per tant, la reivindicació de la comunitat entreels comunitaristes s’ha d’entendre com l’intentde regeneració d’un teixit social moralmentdanyat per la pràctica social del liberalisme.

En el comunitarisme, doncs, hi ha un profundrecel respecte del liberalisme, o com a mínimrespecte d’una determinada forma vigent deliberalisme que és incapaç d’entendre, i pertant, de resoldre, els problemes morals de lesnostres societats. "La filosofia moral i políticade la modernitat ens ha allunyat tant de la nos-tra matèria moral real, de les nostres pràctiquesd’argumentació en la vida i dels marcs devalors en els quals constituïm la nostra identi-tat, que hem quedat cecs, incapaços d’explicar-nos qui som i de resoldre els problemes que defet tenim".4 En efecte, les crítiques comunita-ristes fan referència a la simplificació liberal deldiscurs moral i polític, una simplificació que nopermet veure els aspectes comunitaris que con-textualitzen inevitablement els nostres valors, iper tant, les nostres possibilitats de realitzaciómoral. D’aquesta manera, el comunitarismeposa en qüestió molts dels supòsits establertssobre la naturalesa i el valor de l’ideal liberal del’autonomia.En concret, els comunitaristes mostren que laconcepció liberal del "jo previ als seus fins" ésfalsa perquè oblida els valors que articulenl’autocomprensió moral d’una societat concre-ta, valors només a partir dels quals els indivi-dus poden constituir-se com a subjectesmorals. Michael Sandel sosté que el jo no potser previ als seus fins en la mesura que estàconstituït per ells. Els nostres jo, almenys enpart, estan constituïts per fins que no hemescollit, sinó que més aviat hem descobert envirtut de la nostra pertinença a certs contextossocials. Així, "normalment ens consideremmembres d’aquesta família o comunitat o nacióo poble, com a portadors d’aquesta història,com a fills o filles d’aquella revolució, com aciutadans d’aquesta República",5 lligams

2. Vegeu Booth Fowler, R. "El malestar del liberalisme nord-americà i el redescobriment de la comunitat". A Castiñeira, À (dir.). El liberalisme

i els seus crítics. Barcelona: Proa, 1996.

3. "L’emotivisme és la doctrina segons la qual els judicis de valor, i més específicament els judicis morals, no són altra cosa que expressions de

preferències, expressions d’actituds o sentiments en la mesura que aquests tinguin un caràcter moral o valoratiu" (MacIntyre, A. Tras la vir-

tud. Barcelona: Crítica, 1987, pàg. 26)

4. Thiebaut, C. Introducció a Taylor, C. La ética de la autenticidad. Barcelona: Paidós, 1994.

5. Sandel, M. "El liberalisme i els límits de la justícia". A Castiñeira (dir.) op. cit. pàg. 162.

6. Vegeu Walzer, M. "The Communitarian Critique of Liberalism" a Political Theory, Vol 18, núm. 1, febrer 1990, pàg. 6-23.

62

socials que se solen agafar durant la infantesa ien els quals la tria racional no ha tingut cappaper. Atès que tenim aquests fins constitutius,les nostres vides milloraran no pel fet de tenir lescondicions necessàries per escollir i revisar elsnostres projectes, sinó tenint les condicionsnecessàries per adquirir una consciència d’a-quests fins constitutius compartits. Per alscomunitaristes, doncs, la pregunta rellevant pera la nostra autodeterminació és: qui sóc jo? mésque no pas què és el que hauria de ser?; o quintipus de vida hauria de portar? Per tant, la posa-da en pràctica de l’actitud liberal, l’intent de des-vincular-nos respecte dels nostres lligams comu-nitaris, lluny de ser la condició de possibilitat del’autonomia, és per als comunitaristes allò que ladificulta o, àdhuc, la fa impossible.Les crítiques a l’individualisme, doncs, ens mos-tren els costos de continuar mantenint la ficciód’una societat política formada per individus que

realitzen fins, abans de tot, individuals. Aquestaconcepció liberal, d’una banda ens amaga lasignificació que els contextos comunitaris tenenen la nostra constitució com a subjectes moralsi en la nostra realització com a tals; i, de l’altra,contribueix a transformar la societat en el sentitque ella indica, soscavant comunitats i estenentl’emotivisme.Tanmateix, probablement les nos-tres societats polítiques són ja profundamentindividualistes i ja ens és impossible tornar acomunitats integrades i homogènies com lesque semblen evocar alguns comunitaristes. Peraquest motiu el liberalisme és quelcom irrenun-ciable. Però, acceptant aquest fet, caldrà quereplantegem les nostres maneres de pensar lacol·lectivitat si no volem que el caràcter "sub-versiu del liberalisme"6 acabi convertint la nos-tra societat en un constructe cada cop mésdesarticulat, i per tant, com mostren els comu-nitaristes, cada cop menys lliure.

"l’extensió dels valors individualistes,es manifesten en la tendència de lasocietat moderna a la fragmentació, a ladissolució dels lligams que uneixen elsindividus amb la col·lectivitat i a unaprogressiva alienació de la ciutadania"

63

Josep M. Lozano

Professor d'ESADE

en el qual vivim els humans. Està inscrit en lanostra mateixa realitat social i, per tant, qualse-vol paraula sobre el consum és un paraulasobre com vivim i sobre com volem viure.Dimonitzar-lo pot ser un exercici gratificant desobretaula o un material inesgotable per aseminaris i grups de discussió, però aquestsesplaiaments verbals no haurien d’ignorar queno estem parlant d’una pràctica social separa-ble del conjunt de l’ordit de les nostres socie-tats. I, consegüentment, que determinades fan-tasies que consisteixen a separar els aspectespositius de la nostra realitat social dels nega-tius, per postular acte seguit la desitjabilitatd’un societat que només tingués els primers ieliminés els segons, tal vegada ignoren que, persort o per desgràcia, estan més interrelacionatsdel que sembla.¿Vol dir això que hem de passar a fer una apolo-gia del consum? ¿Que hem d’afirmar, com s’hadit, que hi trobem l’autèntic exemple pràctic del’exercici de la llibertat? ¿Que el consum és unfactor d’ordre social en la mesura que reflecteixles tries i preferències de la gent i, per tant, quedel que es tracta és de generalitzar aquest meca-nisme en tots els ordres de la vida social? ¿Nohauria de ser, com ja està passant en moltscasos, la perspectiva del consumidor o del clientla clau exclusiva i excloent per analitzar qualse-vol mena d’activitat, projecte o institució?Crec que en aquesta apologia es posa de mani-fest un dels supòsits més arrelats en la nostracultura i de les més difícils de qüestionar –en lamesura que per a molta gent és una autènticaevidència. Aquest supòsit és la confusió entre elfet d’escollir i el contingut de l’elecció. O, ditd’una altra manera, avui constatem, simultània-ment, l’absolutització del dret d’escollir i laprohibició de qualsevol discussió sobre el con-tingut de l’elecció esdevinguda. Aquesta confu-sió ha dut que qualsevol discussió sobre elscontinguts de les eleccions realment fetes siguipercebuda com un atac al dret d’escollir i, pertant, com una actitud il·legítima. Cosa, percert, que contrasta amb la beatífica manca decrítica amb què es reben les actuacions i comu-nicacions de múltiples empreses i institucionsque estan pensades exclusivament per tal deconfigurar, precisament, els continguts de lesnostres eleccions.

El consum com a valor

Parlar sobre el consum com a valor pot sem-blar cínic si hom recorda, per exemple, i per noanar massa enrere, la informació que a darrersde gener transmetien alguns diaris: els resultatsd’un estudi segons el qual el 33% dels adults iel 46% dels joves són addictes al consum. Dequin valor estem parlant i per a qui? ¿No hau-ríem de córrer a la biblioteca i recuperar elsdissortadament empolsinats llibres que ens avi-saven sobre el consum com una forma demanipulació i integració social?Ho podríem agafar, però, per un altre biaix.Aquesta afirmació podria ser només un intentde sociologia recreativa; en definitiva, es tracta-ria de constatar que el consum és una pràcticasocial dominant que orienta gustos i preferèn-cies de la gent i, en aquest sentit, és un valorrealment existent, encara que no aparegui enles enquestes sobre els valors de les personesque sovint, de manera tan sorprenent comestúpida, es preocupen més del que la gent diuque no pas del que la gent fa.

Però aquesta mateixa constatació de sociologiarecreativa ja ens porta a un altre terreny méscomplex. Perquè ens fa veure que el consumno és un fet econòmic (o, si ho voleu: no ésreductible a la seva dimensió econòmica), sinóque és un fet social i cultural. Als països desen-volupats, el consum forma part de l’ecosistema

"Potser caldria començar a potenciar laconvicció que el consum és també unespai possible per a la responsabilitat, ino simplement un espai per a l’adapta-ció o la submissió"

64

En la mesura que, mitjançant el consum, esconfiguren hàbits i estils de vida, ens trobemno tan sols davant del consum com a valor,sinó també –i simultàniament– amb el consumcom a configurador i transmissor de valors.Com a estructurador de les relacions humanes(i, en determinats casos, fins i tot com a substi-tut de les relacions humanes); com a paràmetrede les relacions socials (i, en determinats casos,fins i tot com a criteri de les relacions socials).

Davant de tot això, podem, com sempre, resol-dre el problema per elevació. Això només esresol si el govern legisla i controla més, si lesempreses i els sectors econòmics s’autoregulencom cal. I, no cal dir-ho, si l’escola, aquestapobra escola que ha de resoldre totes les man-cances que trobem arreu, educa en el consum.Evidentment, no pretenc negar que hi ha res-ponsabilitats polítiques, empresarials i educati-ves en joc. Però ara volia posar en relleu que

mirar enlaire sovint ens priva de mirar-nos almirall.Potser caldria començar a potenciar (no dic adesenvolupar, perquè desenvolupada ja hoestà) la convicció que el consum és també unespai possible per a la responsabilitat, i no sim-plement un espai per a l’adaptació o la submis-sió. Caldria reconèixer que el consum és tambéun espai per a la ciutadania, en la mesura quepodem donar suport o castigar estils d’actua-ció, iniciatives o tipus de productes i serveis.El consum és un espai a partir del qual podempercebre i plantejar-nos quines són les nostrespreferències i valors: els realment viscuts, ésclar. I això, en la mesura que el consum afectael nostre estil de vida, ens pot fer caure en elcompte de la duresa i rigidesa de molts hàbitsinterioritzats i assumits que formen part de lanostra "normalitat" i davant dels quals sovintens resulta més còmode pensar que no hi hares a fer-hi. És clar que ja sabem prou que totspreferim més treballar sobre les nostres ideesque no pas sobre els nostres hàbits.Tot plegat pot ser vist com un exercici devoluntarisme, del qual em sento ben allunyat.No tot es redueix a canvis individuals. Hi hamolt –molt!– a dir sobre pràctiques empresa-rials, iniciatives polítiques i projectes educatius.Però a això ja hi estem prou acostumats. I pot-ser no hauríem d’oblidar que també tenimalguna responsabilitat en el que pertoca alsnostres hàbits i decisions quotidians, que, alcapdavall, són els que configuren el nostre estilde vida i que, en definitiva, revelen tant el tipusde persona que som com el que volem esdeve-nir; perquè revelen també a què donem suporti què rebutgem.

"El consum no és un feteconòmic sinó que és unfet social i cultural"

La influènciaanglosaxona,¿el futur que ensespera?

Solem creure que les idees bàsiques de la nos-tra cultura política són d’origen francès. Potserés veritat: França ens ha donat la monarquiaabsoluta, el despotisme il·lustrat, i l’Academie,que no és res més que una versió literària del’absolutisme. També ens ha donatMontesquieu, una bona prova que sovint elmissatger resulta més important que el missat-ge. Montesquieu passa per ser l’inventor de la"teoria" de la separació de poders, tot oblidantque en qüestió de poders el que al ciutadà inte-ressa no és tant la teoria com la pràctica. Abansque Montesquieu elaborés la seva "teoria", elsanglesos ja havien desenvolupat la "pràctica".Com tothom sap, Montesquieu va elaborar laseva teoria analitzant el sistema polític anglès.Cal admetre, però, que com a teòricMontesquieu és un veritable èxit. Fins i tot elsamericans, que són hereus directes de la tradi-ció política anglesa, se’n consideren deutors. Iapliquen la seva teoria de separació de podersd’una manera espectacular: han creat un siste-ma polític en el qual el poder està tan dividitque a vegades és difícil saber qui el té. Nonomés hi ha quatre nivells independents degovern –el federal, l’estatal, el del county i elmunicipal–, sinó que moltes de les funcionsque a Europa atribuïm a algun dels nivells de

65

Joaquim OltraCatedràtic d’Història i Cultura d’Anglaterra i els Estats Units de la Universitat Autònoma de Barcelona

govern, a Amèrica són responsabilitat d’entitatsautònomes: l’ensenyament, la sanitat, la lluitacontra incendis… Aquestes entitats autònomestenen poder regulador i capacitat impositora,però els impostos només els voten aquells quehan de pagar-los… La qual cosa és perfecta-ment coherent amb la tradició política del mónde parla anglesa, en la qual un dels principismés sagrats és el de no taxation without repre-sentation. Incidentalment, aquest principi –quenomés poden aprovar impostos els represen-tants dels que han de pagar-los– és una de lesprimeres causes de la rebel·lió dels americanscontra la Gran Bretanya.A Amèrica el poder està dividit també a qualse-vol dels nivells habituals de govern: cadascundels poders és "independent de", però "controlaalgú", i és "controlat pels altres". (I a vegadesdisminuït: al poder executiu federal –que ésunipersonal, ja que només el té el president– seli han anat reduint atribucions, que s’han cedita eixes invencions americanes que ja hemcomençat a copiar a Europa i que es coneixencom "agències independents"). Quan es diuque el president nord-americà és l’home méspoderós del món, potser no es pensa que elpobret no pot nomenar un conseller, un ambai-xador, o un general –ell, que és comandantsuprem de les forces armades– sense el visti-plau del Senat. Qualsevol president de governeuropeu pot fer-ho sense donar comptes aningú. Sí, ja sé que sovint ha de comptar ambl’aprovació del Consell de Ministres, formatper ministres que ell ha nomenat i que ell potfer cessar quan vulgui (cosa que pot passar isovint passa quan un ministre és poc acomoda-tici). Fins i tot un president de govern d’unrègim parlamentari pot necessitar l’aprovaciód’un parlament en el qual ell té majoria –si nono seria president– i on hi ha aquesta einameravellosa que es coneix com a "disciplina devot". La separació de poders, en el règim parla-mentari, és –si més no– una mica feble. I par-lant del règim parlamentari, és inevitable pen-sar que les dues úniques formes de governacceptades avui dia –el parlamentari i el presi-dencialista– són d’origen anglosaxó: els angle-sos inventaren un sistema polític que avui s’ac-cepta a gairebé tot Europa i en gairebé totes les

"El polític que arriba al càrrec mit-jançant unes eleccions primàries no sesent tan vinculat al partit com aquellque tot ho deu al partit"

66

antigues colònies europees; el que inventarenels nord-americans s’utilitza a gairebé tot elcontinent americà i en molts dels antics païsoscomunistes… La influència del món anglosaxó sobre nosal-tres és clara. I no només en el món de les ideespolítiques: últimament he hagut d’anar a unanotaria del passeig de Gràcia i m’he sentit comal despatx d'una gran empresa comercial deLondres, i no només per la decoració: en lestargetes de la notaria, els cognoms dels dosnotaris que la formen apareixen units per l’ana-grama anglès de la conjunció and: &. Lainfluència anglesa es troba fins i tot en la méstradicional de les professions espanyoles.

Quines idees del món anglosaxó ens arribaranels propers anys? Freqüentment es diu que elsegle XXI serà el segle de les dones. Si és així,el mon anglosaxó té unes credencials impeca-bles per ser el líder en aquest camp: a final delsegle XVIII, una escriptora anglesa, MaryWollstonecraft, publica un llibret que tindràinfluència en moltes futures feministes: AVindication of the Rights of Women. I la primeravegada que un grup de dones s’organitzen perreclamar la igualtat de drets, ho fan als EstatsUnits (a Seneca Falls, Nova York, el 1848) ipubliquen un document original: una reescrip-tura de la declaració d’independència deJefferson, en la qual queda clar que no es potparlar només dels drets dels homes sinó que,per tal d’evitar confusions, cal parlar dels dretsdels homes i dels de les dones.A primers del segle XX, i als dos costats del’Atlàntic, les despectivament anomenades suf-fragettes –perquè demanaven el dret al vot–aconseguiran el que fins aleshores havia sem-blat impossible. I no només als seus països, sinóque la seva reivindicació s’universalitzarà. I jaen els nostres temps, el primer país occidentald’importància que accepta una dona com a capde govern és la Gran Bretanya. I dels EstatsUnits ens arriba una figura jurídica que encara

no s’ha adaptat bé a les nostres terres, però queja ha establert uns pressupòsits necessaris peraconseguir una igualtat de sexes efectiva: l’as-setjament sexual, una traducció acceptableperò inexacta de sexual harassment.Inevitablement, ens arribarà una bona part delpredomini que als Estats Units té la societatcivil sobre els poders polítics. Els escàndols queels últims anys estan protagonitzant els partitspolítics europeus potser facin que els europeusmirem els polítics amb la mateixa desconfiançaamb què els miren els americans, i que aquestadesconfiança ens porti a incrementar els mit-jans de control: ja se senten veus que volenlimitar a dos els terminis de mandat dels gover-nants, i s’han fet assajos d’instaurar unes elec-cions primàries. Les eleccions primàries sónuna bona manera de limitar el poder dels polí-tics, perquè tornen al poble –generalment alsmilitants del partit– la decisió de qui serà el seucandidat en les eleccions de veritat. És possible,però, que les eleccions primàries siguin incom-patibles amb els sistema parlamentari, ja quecomporten la destrucció o almenys l’afeblimentd’una idea bàsica per al funcionament d’aquestsistema: la disciplina de vot. El polític que arri-ba al càrrec mitjançant unes eleccions primà-ries no se sent tan vinculat al partit com aquellque tot ho deu al partit.Probablement, el nostre sistema d’ensenyament–fonamentalment napoleònic, i basat en ladocilitat i en el foment de l’erudició– s’apro-parà més a l’anglès o al nord-americà, en elsquals es premia la reflexió, la inventiva, l’origi-nalitat, la dissidència. Cal dir, però, que cappaís no està content del seu sistema educatiu.Els americans solen dir que el seu, tot i ser elmés variat i flexible del món, és dolent. Peròalguna cosa fan bé, perquè la major part de lesidees noves i dels invents patentables surtend’aquell sistema. I la major part dels premisNobel, incloent-hi aquells dels quals estemorgullosos els europeus i els orientals, s’haneducat a Amèrica. I el que és més important:estem aprenent la importància que tant per a launiversitat com per a l’empresa té dedicardiners a la recerca. Mentre que als Estats Unitses dedica el 4% del PIB, la mitjana de la UnióEuropea no passa del 2%.És possible que ens arribi una millora del nos-tre sistema judicial, que bé que ho necessita. Jaalguns polítics, com Pasqual Maragall, enyorenuna justícia municipal a l’anglesa. Adaptar elnostre sistema a l’anglès pot resultar difícil per-què els dos sistemes semblen incompatibles,però no podem oblidar que avui un bon nom-bre de països europeus tenen un tribunal cons-titucional, la qual cosa no deixa de ser unaadaptació d’una invenció nord-americana, con-seqüència lògica de la seva creença en la supre-macia del poble sobre el govern: si laConstitució és llei suprema, aprovada pel poble

"els anglesos inventaren un sistemapolític que avui s’accepta a gairebé totEuropa i en gairebé totes les antiguescolònies europees; el que inventarenels nord-americans s’utilitza a gairebétot el continent americà i en molts delsantics països comunistes…"

67

mateix, cap llei passada pels representants delpoble pot estar en contra seva. Només el poble,que l’ha aprovada, pot modificar laConstitució. Si els seus representants aprovenuna llei que va contra el que estableix laConstitució, aquesta llei no és acceptable.Aquest va ser el raonament d’un president delSuprem nord-americà, John Marshall, en sen-tenciar el cas Marbury v. Madison, el 1803.Encara que la Constitució no ho havia previst,John Marshall, interpretant-la, va elaborar unconcepte nou –el d’inconstitucionalitat– delqual tots ens beneficiem. O que tots patim:perquè també és americana –de Jefferson, entred’altres– la idea que cap generació té dret afixar els marges jurídics dintre dels quals s’hade moure una nova generació; i que per tant,les constitucions han de ser flexibles, canviants,fàcilment modificables; molts estats nord-ame-ricans –Califòrnia n’és un bon exemple– pre-veuen la modificació per iniciativa popular:amb un nombre suficient de signatures es potaconseguir que en la propera elecció es votiuna esmena constitucional.

"I el que és més impor-tant: estem aprenent laimportància que tant per ala universitat com per al’empresa té dedicardiners a la recerca"

No crec que ens arribi mai, malgrat que a miem sembla el més admirable del sistema impo-sitiu americà, el donatiu desgravable de la base,que ha fet dels americans la gent més generosadel món. Els diners donats a una entitat sensefinalitat de lucre es tenen com no guanyats. Enun sistema amb pocs trams impositius, donardiners a entitats benèfiques por resultar benefi-ciós, perquè fa baixar de tram. En tot cas, elsistema afavoreix que sigui de la societat civil, ino pas del govern, la decisió de quines activi-tats s’han de finançar, fet que no impedeix queels governs puguin dedicar diners a activitatsbenèfiques. A Europa els governants fan demecenes amb els diners dels contribuents. AlsEstats Units, són els contribuents els que fande mecenes amb els seus propis diners.I sense dubte, continuarà creixent entre nosal-tres una idea de la qual fins i tot la paraula ésd’origen americà: el pluralisme. El pluralismeneix a Amèrica per necessitat, però prompte esconverteix en principi. I a mesura que el mónes fa més petit, i ens apropem més a aquellsque abans estaven lluny geogràficament i cultu-ralment, o hi aprenem a conviure o acabaremexterminant-nos. És clar, però, que d’extermi-nació i de genocidi, els europeus no necessitemaprendre de ningú.

1 Es pot trobar una ampliació d'aquestes idees a Ll. Bria “¿Qué son

los valores?”, a J. Muñoz Redon (ed.), La bolsa de los valores.

Materiales para una ética ciudadana, Ed. Ariel, 1998, pàg. 34-37.

I també a Religió i Valors en la Catalunya actual, "Quaderns de la

Fundació Joan Maragall", núm. 16. 1993.

Fundación Santa María, Ed. SM, 1999, per a l'Enquesta de valors

de 1991.

68

A tall de conclusió

Aquestes reflexions finals volen sistematitzaralguns elements que han aparegut en els arti-cles anteriors, afegir-hi algunes consideracionspersonals i completar-ne algunes dades.

Què és un valor?

"Valor" és una qualitat o conjunt de qualitatsque fan que una persona o cosa sigui aprecia-da. Els éssers humans cerquem sempre allò queconsiderem que realment val la pena viure. Unvalor sempre té un triple component: un objec-te que es desitja, un subjecte que escull i uncontext social en el qual s'emmarca aquestaactivitat.

"Valor" pot tenir un sentit més col·lectiu o méspersonal. En el primer sentit es tracta dels cri-teris que dominen en una determinada societat,és a dir, els criteris d'acció social als quals s'ad-hereixen els seus membres de manera mésemocional que no la merament racional (senseque en absolut es vulgui dir que són irracio-nals) i que configuren l'entramat bàsic d'unasocietat, i que són susceptibles d'una anàlisi id'un mesurament quantitatiu.Si ho examinem des d'un punt de vista méspersonal, es tracta d'allò que els ciutadans esti-men com més important, com més perseguible,com a objectiu que cal assolir en la vida o, mésvàlid, com la manera d'actuar per tal d'assolir

Antoni Matabosch

President de la Fundació Joan Maragall

les finalitats proposades (es recull així la clàssi-ca distinció de Rokeach entre valors finals iinstrumentals). D'alguna manera, tota personahumana desitja unes finalitats i uns mitjans enla seva vida; ningú no es mou per allò que novalora, per allò que no té preu per a ell, perallò que no és cobejable.L'estudi dels valors o dels sistemes de valorss'anomena "axiologia", que prové de les parau-les gregues axos i logos, és a dir, "ciència delsvalors". La pregunta i l'estudi sobre els valorsés tan antiga com la civilització. Des deSòcrates i Plató s'instaura una reflexió filosòfi-ca que cerca els fonaments segurs i universals.Les grans religions, i en particular el cristianis-me, fonamenta els valors en la transcendència.A partir del segle XIX, especialment del positi-visme, s'instaura un mètode sociològic que ten-deix a l'anàlisi de la realitat sense més.

Sempre hi ha valors

Els articles publicats en aquesta revista afirmenexplícitament o ho deixen entreveure que sem-pre hi ha valors, que les persones de totes lesèpoques tenen un determinats valors.Estan d'acord també que sense una "valoració"ens seria molt difícil actuar o, simplement,viure humanament; els valors hi tenen unaimportància cabdal.En tercer lloc, diuen que cal tenir molt encompte la transmissió dels valors pels mitjanspropis de la societat: família, escola, Església,lleure, etc.En quart lloc, també queda clar que la nostrasocietat ha viscut un canvi considerable elsdarrers decennis, el qual ha afectat també elsvalors i la seva escala o jerarquia; és a dir, hi havalors nous i hi ha valors que desapareixen,com també l’estimació concreta dels valorspuja o baixa.Finalment, em sembla que la majoria delsautors estarien d'acord que hi ha una tensióentre una concepció abstracta i universal delsvalors i una altra de més cultural, i que caldriatrobar una posició que pogués fer la síntesientre els dos pols, que podrien ser exemplifi-cats en cinc parelles de contraris: objectiu/sub-jectiu, realitat/desig, emocional/racional, rela-tiu/universal i col·lectiu/universal .1

"D'alguna manera, tota persona huma-na desitja unes finalitats i uns mitjans enla seva vida; ningú no es mou per allòque no valora, per allò que no té preuper a ell, per allò que no és cobejable"

69

Canvi de valors

En el darrer decenni el tema dels valors haestat estudiat de manera científica. Existeix unambiciós programa anomenat World ValuesStudy, que s'ha anat concretant a cada país. Enl'estudi per a Espanya d'Andrés Orizo, 2 Losnuevos valores de los españoles, la família és consi-derada com molt important en les seves videspel 83% dels espanyols, i el treball pel 63%, moltper davant d'aspectes com els amics i coneguts(44%), temps lliure i oci (37%), religió (25%) ipolítica (5%). En l'Enquesta Mundial de Valorses mantenen aquestes preferències: la família ésmolt important per a les seves vides per a un85% i el treball per a un 67%.

Aquestes dades poden complementar els articles continguts en aquest número de la nostra revis-ta. Tot plegat presenta una panoràmica realista del fet dels valors en la nostra societat: hi ha unseguit de valors, tot i que els temps han canviat.

Valors de la modernitat Valors de la posmodernitat

El que és holístic El que és fragmentari

El que és absolut El que és relatiu

La unitat La diversitat

El gran relat El relat curt

El que és universal El que és particular

l’ estat, el país La ciutat, la regió

El que és objetiu El que és subjetiu

l’ esforç El plaer

El que és fort (hard) El que és fluix (light)

El passat/el futur El present

La raó L’ emoció

L’ ètica L’ estètica

La certesa El dubte

Responsabilitat Responsabilitat diferida

Espiritualitat versus religió Secularitació versus religió

El dia La nit

El treball La festa

La utopia La fantasia

La construcció La desconstrucció

La família versus la comuna La familia versus la parella

El que és masculí El que és femení

El que és llegit/parlat El que és vist

3 Jóvenes españoles 99. Fundación Santa María, Madrid: Ed. SM,

1999, pàg. 407.

Pel que fa a actituds personals, l'enquesta devalors de l'any 1995 fa veure la importànciaque es dóna a la tolerància (76%) entre unallista de qualitats possibles que cal inculcar alsnens. S'indica que la fidelitat és l'aspecte mésimportant a fi que un matrimoni funcioni(80%). L'individualisme és un valor creixent envaloració.Javier Elzo, en les reflexions finals de l'estudiJóvenes españoles afirma que estem vivint "unmón de mutació", caracteritzat per un canvi devalors.Heus ací el quadre del canvi de valors: 3

70

Quatre valors dels articles

Finalment, voldria posar l'accent en quatreaspectes remarcats per algun dels autors i queem semblen destacables. Es tracta d'una apre-ciació completament subjectiva. Primer, emsembla molt important l'afirmació que lademocràcia no és purament un conjunt deregles de joc o un instrument per fomentar laparticipació, sinó que la democràcia s'ha defomentar en uns valors: "el perfeccionament dela democràcia es juga en el terreny de l'educa-ció en valors" (Jordi Sànchez). Això implicaque les administracions públiques no poden serpassives en el terreny dels valors, sinó que leshan de promoure directament. La societatdemocràtica no és només un joc d'interessos ode forces deixades en llibertat, sinó que tambéés un teixit de certs valors que han de ser pro-moguts i transmesos.

En segon lloc, la importància de la religió, en elnostre cas la cristiana, en la creació de valors ien la seva transmissió. La inculturació del cris-tianisme ha creat un seguit d'elements culturals(arquitectura, pintura, escultura) i de valorsestrictament derivats de la fe cristiana (amor,perdó, convivència, etc.). Les diverses instàn-cies de la transmissió de la fe també transme-ten els valors corresponents. Es pot dir quetambé la mateixa fe cristiana és un valor.

Tercerament, el lloc valuós que s'ha de donar ala multiculturalitat, entesa com a coexistènciad'una pluralitat de sistemes de valors. A parermeu, serà cada vegada més necessari el diàlegentre mons culturals diferents. El repte que espresenta és que l'acceptació del pluralisme noens faci caure en l'indiferentisme pel que fa alsvalors; caldria trobar la manera de poder teniruns convenciments propis sense caure en fona-mentalismes estèrils.

Finalment, en els estudis anteriors es posa enrelleu la importància de canals no sempreapreciats suficientment al costat dels ja tradi-cionals (família, escola); es tracta de movi-ments o associacions socials i eclesials que sónbones transmissores de valors. El teixit de lanostra societat tendeix a crear un munt d'insti-tucions de gran vitalitat i versatilitat pel que faa la transmissió dels valors.

"El repte que es presenta és que l'ac-ceptació del pluralisme no ens faci caureen l'indiferentisme pel que fa als valors;caldria trobar la manera de poder teniruns convenciments propis sense caureen fonamentalismes estèrils"

exemples del ventall de principis i valors que les fundacions de

Catalunya difonen i promouen, cadascuna des de la seva perspecti-

va i la seva autonomia. Es tracta, alhora, d’un ideal teòric i d’un

ideal pràctic, com és la percepció de la necessitat que les

fundacions ens coordinem i, en allò que puguem i creguem oportú,

actuem solidàriament com si fóssim només una.

La Coordinadora no pretén enfocar les coses des d'un punt de vista

determinat, sinó esdevenir un instrument on cada punt de vista

surti reforçat.

És evident, i en som conscients, que aquest projecte es consolidarà

o serà útil en la mesura que les fundacions s’hi impliquin i s'hi

sentin interessades. Nosaltres creiem que ens interessa a totes.

Per això animem tothom que hi estigui interessat a participar-hi!

Aquesta és, ja, la quarta revista de Societat Civil (núm. 25: societat

civil, núm. 26: societat civil i política, 27: societat civil i mitjans de

comunicació ), una publicació amb la qual pretenem promoure el

debat i la reflexió crítica sobre el paper que ha dut a terme la inicia-

tiva civil. Volem i demanem un protagonisme més gran de la socie-

tat civil en el futur i per això procurem repensar-la amb la col·labo-

ració de molts i la complicitat de tots.

CoordinadoraCatalana de Fundacions

Societat civil i valors

La Coordinadora Catalana de Fundacions neix el 1978 amb la volun-

tat d'actuar i incidir en la societat catalana. Actualment agrupem

més de 350 fundacions i continuem impulsant els principis que

volen donar testimoni de la tradició, realitat i presència de la iniciati-

va social i privada en el nostre esdevenir.

En aquest sentit, treballem amb l'objectiu de projectar el protago-

nisme de la societat civil en general i del món fundacional en parti-

cular. Els projectes són, any rere any, més ambiciosos i la nostra

força radica en el nombre i la voluntat dels nostres associats. Cada

vegada som més i, com més som, més podem treballar per reforçar

la tasca de cadascuna de les fundacions que formen part de la

Coordinadora, alhora que agrupem la sinergia necessària per fer

possible allò que desitgem.

A Catalunya hi ha aproximadament 1.300 fundacions. N’hi ha d'assis-

tencials benèfiques, culturals, docents, d’investigació... Però totes

comparteixen la voluntat d’actuar i incidir en la societat catalana.

Solidaritat, desenvolupament i col·laboració representen alguns

Provença, 304, 1r 3a

08037 Barcelona

http://www.ccfundacions.orge-mail: info@ccfundacions.org