Embed Size (px)
Citation preview
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37–49. Gener del 2018
ISSN 2339-8299
Disponible en http://soccatherp.org/publicacions/
Societat Catalana
www.soccatherp.org
d’Herpetologia
Diferenciació a partir de caràcters morfològics i noves
aportacions a la distribució de la granota de Graf Pelophylax
kl. grafi (Crochet, Dubois, Ohler, Tunner, 1995) a Catalunya
Laia PÉREZ-SORRIBES1, Daniel FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU1, Albert MARTÍNEZ-
SILVESTRE2, Joaquim SOLER MASSANA2, Albert FERRAN RIERA3, Josep Francesc
PANNON3, Mireia VILA-ESCALÉ3, Blanca MARTÍ DE AHUMADA, Josep Maria MOMPART1.
1GRENP, Grup de recerca de l’Escola de Natura de Parets del Vallès / Aj. Parets del Vallès. C/ Galende 12, 08150 Parets
del Vallès, Barcelona. [email protected]
2CRARC, Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya. 08783 Masquefa, Barcelona.
3Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. C/ de l’Església, 13, 2n. 08470 Vallgorguina, Barcelona.
RESUM
En el present estudi s’han capturat exemplars de les dues espècies de granotes verdes de la península
Ibèrica. S’han pres mesures de diferents caràcters morfològics. En els nostres resultats es pot apreciar
que hi ha diferències significatives entre les dues espècies en la distància entre el musell i la cloaca, la
longitud de l’extremitat posterior esquerra, la distància entre les fossetes nasals, el diàmetre ocular i el
diàmetre timpànic, essent més grans en Pelophylax kl. grafi en tots els casos. També s’han calculat
índexs morfomètrics comparant les diferents mesures preses dividides per la distància entre el musell i
la cloaca per a les dues granotes. Els resultats no són significatius en cap cas, excepte en el diàmetre
timpànic dividit per la distància entre el musell i la cloaca en el qual s'obté una diferència
marginalment significativa, essent major en P. perezi.
A més a més, es donen a conèixer 9 noves localitzacions per P. kl. grafi a Catalunya. Quadrícules
(10x10 km): 31T DG23, 31T DG21, 31T DG31, 31T DG30, 31T DG34, 31T DF09,31T DF38, 31T
DG41, 31T DG51.
PARAULES CLAU: Pelophylax kl. grafi; Pelophylax perezi; granota verda; granota de Graf; distribució;
morfologia; Catalunya.
RESUMEN
En el presente estudio, se han capturado ejemplares de las dos especies de ranas presentes en la
península Ibérica. Se han tomado medidas de diferentes caracteres morfológicos. Se pueden apreciar
diferencias significativas entre la distancia entre el morro y la cloaca, la longitud de la extremidad
posterior izquierda, la distancia entre les fosetas nasales, el diámetro ocular y el diámetro timpánico,
obteniendo valores más elevados en Pelophylax kl. grafi en todos los casos. También se han calculado
índices morfométricos comparando las distintas medidas tomadas divididas entre la distancia entre el
morro y la cloaca para las dos ranas. Los resultados no son significativos en ninguno de los casos,
excepto el diámetro timpánico dividido entre la distancia del morro y la cloaca que se aprecia una
diferencia marginalmente significativa, siendo mayor en P. perezi.
38
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
Además, se dan a conocer 9 nuevas localizaciones para P. kl. grafi en Cataluña. Cuadrículas (10x10
km): 31T DG23, 31T DG21, 31T DG31, 31T DG30, 31T DG34, 31T DF09,31T DF38, 31T DG41, 31T
DG51.
PALABRAS CLAVE: Pelophylax kl. grafi; Pelophylax perezi; rana verde; rana de Graf; distribución;
morfología; Cataluña.
ABSTRACT
In our study, individuals of both green frogs from the Iberian Peninsula have been captured. Measure-
ments of different morphology characteristics have been taken. The results show significant differences
being appreciable in the distance between the snout and cloaca, the left rear extremity length, occular
diameter and the eardrum diameter. All of them are bigger in Pelophylax kl. grafi.
Moreover, morphometric rates have been calculated comparing the measurements taken divided by
the distance between the snout and cloaca of both frogs. The differences are not significant enough for
all measures, but the eardrum diameter divided by the distance between the snout and cloaca is the
only one that presents a marginal significant difference, being higher in P. perezi.
Furthermore, we describe 9 new locations for P. kl. grafi in Catalunya. Grids (10x10 km): 31T DG23,
31T DG21, 31T DG31, 31T DG30, 31T DG34, 31T DF09,31T DF38, 31T DG41, 31T DG51.
KEY WORDS: Pelophylax kl. grafi; Pelophylax perezi; iberian green frog; Graf’s frog; Distribution;
morphology; Catalonia.
INTRODUCCIÓ
Les granotes europees del gènere Pelophylax es
caracteritzen per presentar hibridogènesi entre
diferents espècies (OGIELSKA, 2009; SCHULTZ,
1969). Els seus descendents híbrids són fèrtils.
En el cas de Pelophylax perezi i Pelophylax ri-
dubundus aquests híbrids depenen del parasi-
tisme sexual per a la seva reproducció i
s’anomenen “kleptons (kl.)”. La seva descendèn-
cia resulta en un zigoklepton (es dóna una repro-
ducció sexual, meiosis hibridogenètica, fertilitza-
ció d’òvuls per espermatozous i herència hemi-
clonal) (DUBOIS, 1990), que s’anomena Pe-
lophylax kl. grafi (CROCHET et al., 1995). Durant
la gametogènesi es descarten les cèl·lules germi-
nals de P. perezi (DUFRESNES, 2017) i es pro-
dueix una clonació dels gàmetes de P. ridibun-
dus.
Durant molts anys s'havia pensat que l'única de
les granotes del gènere Pelophylax presents a la
península Ibèrica era P. perezi, fins que UZZELL i
TURNNER, 1983 reportaren les primeres cites
d'un altre taxó a Saragossa i al País Basc, que va
resultar ser el klepton descrit per Crochet et al.
al 1995. A Catalunya les primeres cites van ser
descrites per ARANO i LLORENTE, 1995 a la Cer-
danya, al Delta de l’Ebre, a Lleida, al Solsonès, al
Delta del Llobregat i a Pals. Seguit de RIVERA et
al., 2011 (Torroella de Montgrí, Garrigàs, Seu
d’Urgell, Serra de Balmeta, Serra de Collserola);
RIVERA et al., 2011 (Mas de Barberans); MASÓ i
PIJOAN, 2011 (Girona, PN Aiguamolls de
l’Empordà i Lleida); FERRER i FILELLA, 2012 (Cap
de Creus); RIVERA et al., 2016 (Montcada i Vall-
vidrera); FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU et al., 2016
(Serinyà); FERNÁNDEZ-GUIBERETAU et al., 2016
(La Roca del Vallès); SÁNCHEZ-MONTES et al.
2016 (Darnius, Oix i Prades); RIVERA et al.,
2016 (Castellterçol); MIRAS i FERNÁNDEZ-GUI-
BERTEAU, 2016 (Vallcebre i Artesa de Segre) i
FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU et al., 2017 (Serra del
Montsià).
En la descripció d’aquest tàxon hibridogènetic,
CROCHET et al., (1995) defineixen les variables
morfològiques distintives i es calculen ràtios en-
39
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
tre mesures donat que és l'única manera de po-
der comparar animals de mides diferents entre
P. perezi i P. kl. grafi, presentades a la fig.1 que
són les que s'han pres per la realització del pre-
sent treball, emmarcat en el Projecte Grafi.
Aquest té com a objectiu principal l’estudi de la
morfologia, la distribució i la biologia reproduc-
tiva d'aquesta granota en comparació amb
P. perezi. També sorgeix de la necessitat de se-
parar per índex morfològics l’una de l’altra, ja
que les mides màximes de P. perezi (DÍAZ-
PANIAGUA et al., 2005; DOCAMPO i MILAGROSA-
VEGA, 1988; LIZANA et al., 1987; REAL i
ANTÚNEZ, 1991; SALVADOR i GARCÍA-PARÍS,
2001) poden haver estat recollides d’exemplars
de P. kl. grafi.
Característiques de P. kl. grafi Característiques P. perezi
Detall disposició de les dents vomerianes Detall disposició de les dents vomerianes
Detall tubercle metatarsià Detall tubercle metatarsià
Fig. 1.- Diferències morfològiques entre P. kl. grafi i P. perezi descrites per CROCHET et al., 1995 que permet diferenciar les dues granotes. Il·lustracions fetes per la Blanca Martí.
MATERIALS I MÈTODES
S'han fet mostrejos per tota l’àrea de distribució
de les dues granotes emmarcats dins del
projecte Grafi amb l’objectiu de conèixer la
distribució de P. kl. grafi a Catalunya i al mateix
temps per recollir dades morfològiques de les
dues espècies. Es van mesurar a 25 exemplars
adults i subadults de P. perezi i 16 de P. kl. grafi
les següents variables morfològiques: la
distància entre el musell i la cloaca, la llargada
de l’extremitat posterior esquerra, la distància
entre fossetes nasals, la distància entre els glò-
buls oculars, el diàmetre ocular i el diàmetre tim-
pànic. Els exemplars es van classificar com a P.
perezi o P. kl. grafi basant-nos en CROCHET et al.,
(1995). Les dades es van prendre directament al
mateix lloc de captura i, un cop obtingudes, els
exemplars van ser retornats al seu hàbitat. En tot
moment es va seguir el protocol de bioseguretat
basat en el document publicat per la Orga-
40
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
nización mundial de sanidad animal (O.I.E.,
2017).
A més a més, s’han calculat índexs morfomètrics
entre les diverses mesures preses igual que
CROCHET et al., (1995), amb l’objectiu de saber
si una espècie té proporcionalment més gran o
més petita una part del seu cos respecte a una
altra i si aquest índex pot fer-se servir com a ca-
ràcter distintiu amb un alt grau de confiança.
Atès el baix nombre de dades, aquestes s’han
analitzat mitjançant un test no paramètric, més
concretament el de Wilcoxon mitjançant el pro-
gramari R, per veure si hi ha diferències significa-
tives entre les dues granotes en cada una de les
variables estudiades.
RESULTATS
A continuació es mostren les dades obtingudes dels mostrejos:
Taula 1: Dades biomètriques en mm de P. perezi amb n=25
Exemplar Distància musell –
cloaca
Longitud
extremitat
posterior
esquerra
Distància entre
fossetes
nassals
Distància entre
glòbuls oculars
Diàmetre
ocular
Diàmetre
timpànic
1 31.00 50.00 3.00 5.00 3.00 3.00
2 32.10 49.50 2.80 2.90 5.00 2.90
3 30.00 43.00 3.00 4.50 3.50 3.00
4 35.00 58.50 3.50 5.00 4.00 3.00
5 29.00 47.00 3.00 5.00 4.00 3.00
6 35.00 59.50 3.00 5.00 5.00 4.00
7 52.00 85.00 2.50 2.50 6.00 3.90
8 59.90 97.00 2.30 3.30 6.50 4.40
9 51.50 81.30 2.20 2.20 5.90 4.00
10 41.10 65.30 2.00 3.30 5.00 2.00
11 51.90 87.80 3.00 3.00 6.20 3.90
12 45.20 69.30 2.20 2.50 5.10 4.40
13 49.30 82.00 2.30 2.60 6.00 4.00
14 50.09 80.05 2.10 2.30 6.20 4.50
15 45.00 77.10 2.50 3.00 6.50 4.00
16 50.00 77.20 2.50 2.50 6.20 4.10
17 40.70 65.20 2.30 2.50 5.80 3.90
18 33.00 54.20 3.00 3.00 4.70 2.50
19 42.50 73.80 2.30 2.30 6.80 3.70
20 31.00 50.00 3.00 5.00 3.00 3.00
21 32.20 56.90 1.50 1.50 4.40 2.70
22 62.90 95.50 2.80 2.40 8.30 4.20
23 59.40 97.90 3.70 1.60 8.30 4.60
24 69.10 115.80 3.50 2.00 9.90 5.30
25 78.00 124.90 3.80 2.90 9.70 5.10
Mitjana 45.47 73.75 2.71 3.11 5.80 3.72
Desviació
estàndard 13.24 21.54 0.56 1.20 1.82 0.82
Mínim 29.00 43.00 1.50 1.50 3.00 2.00
Màxim 78.00 124.90 3.80 5.00 9.90 5.30
41
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
Taula 2: Dades biomètriques en mm de P. kl. grafi amb n=16
Exemplar Distància
musell – cloaca
Longitud
extremitat
posterior
esquerra
Distància entre
fossetes
nassals
Distància entre
glòbuls oculars
Diàmetre
ocular
Diàmetre
timpànic
1 63.50 102.00 4.00 4.00 7.00 4.75
2 60.85 93.37 3.64 4.65 7.36 6.20
3 76.00 129.00 6.00 3.00 5.00 4.00
4 80.00 138.00 5.00 9.00 12.00 8.00
5 74.00 133.00 6.00 4.00 11.00 6.00
6 68.00 110.00 4.00 4.00 11.00 5.00
7 66.00 102.00 3.00 3.00 9.00 5.00
8 74.00 135.00 4.00 4.00 8.00 6.00
9 63.00 99.56 3.70 4.28 7.90 2.23
10 77.50 124.00 3.20 2.20 9.70 6.00
11 85.00 121.90 3.00 2.20 9.90 6.40
12 71.12 108.60 2.80 2.10 9.80 6.10
13 72.00 112.10 2.80 2.10 9.80 5.40
14 88.60 119.00 4.20 2.90 11.10 6.10
15 85.00 126.50 4.20 2.10 22.30 5.60
16 67.50 111.80 2.90 2.00 9.00 5.30
Mitjana 73.25 116.51 3.90 3.47 9.99 5.50
Desviació
estàndard 8.39 13.69 1.02 1.74 3.74 1.24
Mínim 60.85 93.37 2.80 2.00 5.00 2.23
Màxim 88.60 138.00 6.00 9.00 22.30 8.00
Els resultats de les anàlisis morfomètriques indi-
quen que hi ha diferències significatives entre les
dues espècies en la distància musell-cloaca (p <
0.05), sent P. kl. grafi més gran, 73.25 ± 8.39
mm (mitjana ± desviació estàndard), amb un
màxim de 88.6 mm. P. perezi en canvi presenta
els valors següents: 45.47 ± 13.24 mm, amb un
màxim de 78 mm. (Taula 1 i 2); (Fig.2).
Pel que fa a la longitud de l’extremitat posterior
esquerra, P. kl. grafi continua tenint la longitud
més gran (p <0.05), més concretament la mit-
jana és de 116.61 ± 13.69 mm, amb un màxim
de 138 mm. Per contra, la mitjana de P. perezi és
de 73.75 ± 21.54 mm, amb un màxim de 124.9
mm. (Taula 1 i 2); (Fig. 3).
La distància entre les fossetes nasals és major
en P. kl. grafi (p <0.05) essent de 3.90 ± 1.02
mm de mitjana amb un màxim de 6 mm, enfront
dels 2.71 ± 0.56 mm que presenta P. perezi de
mitjana, amb un màxim de 3.8 mm (Taula 1 i 2);
(Fig. 4).
L’única mesura analitzada en que la diferència
entre les dues espècies no és significativa és la
distància entre els glòbuls oculars (p =0.94). En
aquest cas la mitjana de P. kl. grafi és de 3.47 ±
1.74 mm, amb un màxim de 9 mm, i la de P.
perezi és de 3.11 ± 1.2 mm, amb un màxim de 5
mm. (Taula 1 i 2); (Fig. 5). Tot i així, s'observa una
proporció major entre la distància entre els glò-
buls oculars i la distància entre el musell i la
cloaca en P. perezi (0.07mm).
Respecte al diàmetre ocular, P. kl. grafi té major
mida (p <0.05) essent de 9.99 ± 3.74 mm de
mitjana, amb un màxim de 22.3 mm, mentre que
P. perezi té una mida de 5.8 ± 1.82 mm de mit-
jana, amb un màxim de 9.9 mm. (Taula 1 i 2);
(Fig.6).
El diàmetre timpànic també és major en P. kl.
grafi (p<0.05) essent de 5.5 ± 1.24 mm de mit-
jana, amb un màxim de 8 mm, respecte als 3.72
± 0.82 mm de mitjana que mesura el de P. pe-
rezi, amb un màxim de 5.3 mm. (Taula 1 i 2);
(Fig.7).
42
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
Comparativa en mm de totes les mides preses a les dues espècies.
Dis
tàn
cia
en
tre
el m
use
ll i la
clo
aca
Lo
ngit
ud
ext
rem
ita
t p
ost.
esq
ue
rra
Fig. 2: P. kl grafi P. perezi Fig. 3: P. kl grafi P. perezi
Dis
tàn
cia
en
tre
fo
sse
tes n
assa
ls
Dis
tàn
cia
en
tre
glò
bu
ls o
cu
lars
Fig. 4: P. kl grafi P. perezi Fig. 5: P. kl grafi P. perezi
Dià
me
tre
ocu
lar
Dià
me
tre
tim
pà
nic
Fig. 6: P. kl grafi P. perezi Fig. 7: P. kl grafi P. perezi
Respecte als índex morfomètrics calculats, no hi
ha diferencies significatives entre les dues espè-
cies en el cas de la longitud de la extremitat pos-
terior esquerra dividida per la distància entre el
musell i la cloaca (p=0.33) (Fig.8), la distància
entre les fossetes nasals dividida per la distància
entre el musell i la cloaca (p=0.21) (Fig.9), la
distància entre els glòbuls oculars dividida per la
distància entre el musell i la cloaca (p=0.28)
(Fig.10) i el diàmetre ocular dividit per la dis-
tància entre el musell i la cloaca (p=0.59)(Fig.11
i taules 3 i 4)
S’observa una diferència marginalment significa-
tiva (p=0.05) en l’índex morfomètric del diàmetre
timpànic dividit entre la distància entre el musell
i la cloaca de P. perezi i P. kl. grafi, essent major
en P. perezi amb una mitjana 0.08±0.01 amb un
màxim de 0.11, respecte a l’índex de P. kl. grafi
que és de 0.07±0.01 amb un màxim de 0.10.
(Fig.12 i taules 3 i 4).
43
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
Mides en mm
Fig. 2.- Diferències entre la distància entre el musell i la cloaca de P. perezi i P. kl. grafi. p< 0.05.; Fig. 3.- Dife-
rències entre la longitud de l’extremitat posterior esquerra de P. perezi i P. kl. grafi. P< 0.05.; Fig. 4.- Diferències
entre la distància de les fossetes nasals de P. perezi i P. kl. grafi. P< 0.05.; Fig. 5.- Diferències entre la distància
entre els glòbuls oculars de P. perezi i P. kl. grafi. p= 0.94.; Fig. 6.- Diferències entre el diàmetre ocular de P. perezi
i P. kl. grafi. p< 0.05.; Fig. 7.- Diferències entre el diàmetre timpànic de P. perezi i P. kl. grafi. p< 0.05.; Fig. 8.- Índex
morfomètric de la longitud de la extremitat posterior esquerra dividida entre la distància entre el musell i la cloaca
deP. perezi i P. kl. grafi. p= 0.33.; Fig. 9.- Índex morfomètric de la distància entre les fossetes nasals dividida entre
la distància entre el musell i la cloaca de P. perezi i P. kl. grafi. p = 0.21.; Fig. 10.- Índex morfomètric de la distància
entre els glòbuls oculars dividida entre la distància entre el musell i la cloaca de P. perezi i P. kl. grafi. p = 0.28.; Fig.
11.- Índex morfomètric del diàmetre ocular dividit entre la distància entre el musell i la cloaca de P. perezi i P. kl.
grafi. p = 0.59.; Fig. 12.- Índex morfomètric del diàmetre timpànic dividit entre la distància entre el musell i la
cloaca de P. perezi i P. kl. grafi. p = 0.05.
44
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
Taula 3. Índex morfomètrics entre les diferents dades morfològiques preses, dividides per la distància entre el
musell i la cloaca de n=25 exemplars de P. perezi.
Exemplar
Longitud extremitat
posterior esquerra
/ distància musell –
cloaca
Distància entre
fossetes nassals /
distància musell –
cloaca
Distància entre
glòbuls oculars /
distància musell –
cloaca
Diàmetre ocular /
distància musell –
cloaca
Diàmetre timpànic
/ distància musell –
cloaca
1 1.61 0.09 0.16 0.09 0.09
2 1.61 0.09 0.16 0.09 0.09
3 1.43 0.10 0.15 0.11 0.10
4 1.67 0.10 0.14 0.11 0.08
5 1.62 0.10 0.17 0.13 0.10
6 1.70 0.08 0.14 0.14 0.11
7 1.63 0.04 0.04 0.11 0.07
8 1.61 0.03 0.05 0.10 0.07
9 1.57 0.04 0.04 0.11 0.07
10 1.58 0.04 0.08 0.12 0.04
11 1.69 0.05 0.05 0.11 0.07
12 1.53 0.04 0.05 0.11 0.09
13 1.66 0.04 0.05 0.12 0.08
14 1.59 0.04 0.04 0.12 0.08
15 1.71 0.05 0.06 0.14 0.08
16 1.54 0.05 0.05 0.12 0.08
17 1.60 0.05 0.06 0.14 0.09
18 1.64 0.09 0.09 0.14 0.07
19 1.73 0.05 0.05 0.16 0.08
20 1.54 0.08 0.09 0.15 0.09
21 1.76 0.04 0.04 0.13 0.08
22 1.51 0.04 0.03 0.13 0.06
23 1.64 0.06 0.02 0.13 0.07
24 1.67 0.05 0.02 0.14 0.07
25 1.60 0.04 0.03 0.12 0.06
Mitjana 1.62 0.06 0.07 0.12 0.08
Desviació
estàndard 0.07 0.02 0.04 0.01 0.01
Mínim 1.43 0.03 0.02 0.09 0.04
Màxim 1.76 0.10 0.17 0.16 0.11
45
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
Taula 3. Índex morfomètrics entre les diferents dades morfològiques preses, dividides per la distància
entre el musell i la cloaca de n=16 exemplars de P. kl. grafi.
Exemplar Longitud
extremitat
posterior esquerra
/ distància musell
– cloaca
Distància entre
fossetes nassals /
distància musell –
cloaca
Distància entre
glòbuls oculars /
distància musell –
cloaca
Diàmetre ocular /
distància musell –
cloaca
Diàmetre timpànic
/ distància musell
– cloaca
1 1.60 0.06 0.06 0.11 0.07
2 1.53 0.05 0.07 0.12 0.10
3 1.69 0.07 0.03 0.06 0.05
4 1.72 0.06 0.11 0.15 0.10
5 1.79 0.08 0.05 0.14 0.08
6 1.61 0.05 0.05 0.16 0.07
7 1.54 0.04 0.04 0.13 0.07
8 1.82 0.05 0.05 0.10 0.08
9 1.58 0.05 0.06 0.12 0.03
10 1.60 0.04 0.02 0.12 0.07
11 1.43 0.03 0.02 0.11 0.07
12 1.52 0.03 0.02 0.13 0.08
13 1.55 0.03 0.02 0.13 0.07
14 1.34 0.04 0.03 0.12 0.06
15 1.48 0.04 0.02 0.26 0.06
16 1.65 0.04 0.02 0.13 0.07
Mitjana 1.59 0.05 0.04 0.13 0.07
Desviació
estàndard
0.12 0.01 0.02 0.04 0.01
Mínim 1.34 0.03 0.02 0.06 0.03
Màxim 1.82 0.08 0.11 0.26 0.10
NOVES APORTACIONS A LA DISTRIBUCIÓ DE LA GRANOTA DE GRAF A CATALUNYA
Fig. 13.- Localitzacions
(quadrícules 10x10 km)
conegudes de la granota
de Graf a Catalunya en
requadres vermells. Els
requadres verds repre-
senten les noves
aportacions (Modificat de
FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU
et al., 2017).
46
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
A continuació es fa un recull de les noves quadrí-
cules UTM 10x10 km per aquesta granota: 31T
DG23 (Moià); 31T DG21 (Sant Feliu de Codines);
31T DG31 (Bigues i riells); 31T DG30 (Parets del
Vallès); 31T DG34 (Gurb); 31T DF09 (Masquefa);
31T DF38 (Barcelona); 31T DG41 (Llinars del
Vallès); 31T DG51 (Parc del Montnegre i el Corre-
dor). Aquestes noves quadrícules es poden ob-
servar en la fig. 13.
Fig. 14.- A l'esquerra exemplar present a la quadrícula
DG34 (Gurb)
Fig. 15 i 16.- Exemplar present a la quadrícula DF09 (Masquefa) a l’esquerra, i detall de les dents vomerianes a la dreta.
Fig. 18 i 19.- Exemplar present a la quadrícula DF38 (Barcelona) a l’esquerra, i detall de les dents vomerianes a la dreta.
47
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
Fig. 20 i 21.- Exemplar present a la quadrícula DG41 (Llinars del Vallès) a l’esquerra, i detall de les dents vomerianes a la
dreta.
Fig. 22 i 23.- Exemplar present a la quadrícula DG51 (Parc del Montnegre i el Corredor) a l’esquerra, i detall de les dents
vomerianes a la dreta.
DISCUSSIÓ
CROCHET et al. (1995) van descriure un nou
tàxon hibridogenètic, Pelophylax kl. grafi, en el
mateix estudi es van definir les diferències
morfològiques entre Pelophylax perezi i P. kl.
grafi en poblacions franceses.
La talla màxima de P. perezi registrada anterior-
ment és de 85 mm en mascles i 110 mm en fe-
melles (SALVADOR y GARCÍA-PARÍS, 2001). Les
nostres dades per això, arriben a un màxim de
78 mm en P. perezi i 88,6 mm en P. kl. grafi.
La mida de P. kl. grafi és significativament més
gran que la de P. perezi. S’ha comprovat mitjan-
çant la distància entre el musell i la cloaca, la
longitud de l’extremitat posterior esquerra, la
distància entre fossetes nasals, el diàmetre
ocular i el diàmetre timpànic.
S’ha demostrat que la distància entre els glòbuls
oculars no és significativament diferent entre les
dues espècies i per tant, no és una bona variable
morfològica per discriminar entre les dues espè-
cies. Tot i així, es demostra que P. kl. grafi és
més gran que P. perezi, però en canvi la
distància entre els glòbuls oculars és igual, indica
que proporcionalment les P. kl. grafi tenen els
ulls més junts, tot i que la diferència entre les
dues espècies no és significativa.
Amb les dades analitzades no es pot definir un
índex per fer-se servir com a caràcter distintiu
amb un alt grau de confiança, atès que els valors
de significació són superiors a 0.05. Només
s’observa una lleugera tendència en la diferència
del índex entre el diàmetre timpànic dividit entre
48
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
la distància entre el musell i la cloaca que indica
que és més elevat en P. perezi, per tant es pot dir
que P. perezi té el diàmetre timpànic proporcio-
nalment més gran respecte la distància entre el
musell i la cloaca que P. kl. grafi.
Amb un volum mostral més elevat potser que els
resultats mostrin majors diferències entre les
dues Pelophylax.
Durant els mostrejos del Projecte Grafi, s’ha am-
pliat la distribució d’aquesta espècie a les qua-
drícules (10x10): 31T DG23, 31T DG21, 31T
DG31, 31T DG30, 31T DG34, 31T DF09,31T
DF38, 31T DG41, 31T DG51. Podem apreciar
que està àmpliament distribuïda i que fan servir
les conques fluvials principals amb aquesta
missió.
AGRAÏMENTS
A l’Escola de la Natura de Parets del Vallès i l’Ajuntament de Parets del Vallès per les instal·lacions i el
Suport logístic. Al Dr. Salvador Carranza per el suport tècnic, correccions, i per la confiança dipositada
en el GRENP. A la Generalitat de Catalunya per la concessió dels permisos i la confiança dipositada a
les entitats signants del treball, i a la Societat Catalana d’Herpetologia. Aquest estudi s’ha fet gràcies
als fons del Projecte Grafi atorgat per l’Ajuntament de Parets del Vallès.
I el nostre agraïment als col·laboradors que han cedit dades d’exemplars en algun moment del
projecte, Xavier García Xicota, Mònica Miras Ferrer, Xavier Bejar Domingo, Huges Alexander Blain,
Hector Curiel Serrano, Alejandro García Salmerón, Carles Chiner Furquet, Fernando Loras Orti, David
Gómez García, Ruben Haro Gil, Gerard Carbonell Morales i Laia Benedicto Pla.
REFERÈNCIES
ARANO, B. and LLORENTE G.A. (1995): Hybridogenetic processes involving R. perezi: distribution of the P-RP
system in Catalonia. Scientia Herpetologica–Societas Europaea Herpetologica 7th GM-Barcelona 1993:
41-44.
CROCHET, P.; DUBOIS, A; OHLER, A. i TUNNER, H. (1995): Rana (Pelophylax) ridibunda Pallas, 1771, Rana (Pe-
lophylax) perezi Seoane, 1885 and their associated klepton (Amphibia, Anura) : morphological diagnoses
and description of a new taxon. Bull. Mus. nati. Hist, nat., Paris, 4e sér., 17, n" 1-2 : 11-30.
DÍAZ-PANIAGUA, C.; RODRÍGUEZ, C.; PORTHEAULT, A. y DE VRIES, W. (2005): Los anfibios de Doñana. Organismo
Autónomo de Parques Nacionales, Madrid.
DOCAMPO, L. y MILAGROSA-VEGA, M. (1988): Aplicación de un método estadístico al dimorfismo sexual del cre-
cimiento relativo de Rana perezi (Seoane, 1885). Cuadernos de Investigación Biológica, 13: 53-65.
DUBOIS, A. (1990): Nomenclature of parthenogenetic, gynogenetic and hybridogenetic vertebrate taxons: new
proposals. Alytes 8, 61–74.
DUFRESNES, C.; DENOËL, M.; SANTO, L.; DUBEY, S. (2017): Multiple uprising invasions of Pelophylax water frogs,
potentially inducing a new hybridogenetic complex. Scientific Reports 7, Article number: 6506.
FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU, D.; BARGALLÓ, F.; MARTÍNEZ-SILVESTRE, A.; MIRAS, M.; BLANCO, B. i MOMPART, J.M.
(2016): Projecte Grafi: aportacions al coneixement sobre biopatologia de les poblacions catalanes de
granotes verdes. Butll. Soc. Catalana Herpetologia 23: 39 –43.
https://soccatherp.files.wordpress.com/2016/02/biopatologia-poblacions-catalanes-de-granotes-
verdes.pdf
FERNÁNDEZ-GUIBERETAU, D.; MALUQUER-MARGALEF, J. i MIRAS, M. (2016): Primera citació de Pelophylax kl.
grafi i nova població de Triturus marmoratus al Parc de la Serralada Litoral. Butll. Soc. Catalana Herpe-
tologia 23: 87-89.
https://soccatherp.files.wordpress.com/2016/03/pelophylax-kl-grafi-triturusmarmoratus-serralada-
litoral-catalunya2.pdf
49
Butll. Soc. Catalana Herpetologia, 25: 37-49
FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU,D.; OROMI, N.; PÉREZ-SORRIBES, L. i RIVERA, X. (2017): Troballa i recaptura d’una
granota de Graf Pelophylax kl. grafi (Crochet, Dubois, Ohler et Tunner, 1995) a la serra del Montsià. Da-
des de manteniment del patró i de longevitat. Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia, 24: 42–48. https://soccatherp.files.wordpress.com/2017/06/9-butll-s-c-h-p-grafi-longevitat.pdf
FERRER, J. i FILELLA, E. (2012): Atles dels Amfibis i els Rèptils del Cap de Creus. Treballs de la Societat Catalana
d’Herpetologia 7: 128pp.
http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cap_de_creus/coneixnos/centre_de_documentaci
o/fons_documental/biblioteca_digital/fauna/ATLES- _amfibis_CCR-20-11.pdf
LIZANA, M., PÉREZ-MELLADO, V. i CIUDAD, M. J. (1987): Biometry and relation with the ecology of Rana ibe-
rica and Rana perezi in the Sistema Central (Spain). Pp. 253-258. En: Van Gelder, J. J., Strijbosch, H.,
Bergers, P. J. M. (Eds.). Proceedings of the 4th Ordinary General Meeting of the Societas Europaea Her-
petologica. Faculty of Sciences, Nijmegen.
MASÓ, A. i PIJOAN, M. (2011): Anfibios y Reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias. Omega, Barce-
lona. 848pp.
MIRAS, M. i FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU, D. (2016): Noves aportacions en la distribució de Batrachochytrium den-
drobatidis a Catalunya. XVI Jornades Catalanes d’Herpetologia (21- 23/10/2016).
OGIELSKA, M. (2009): Development and reproduction of amphibian species, hybrids, and polyploids. In: Ogielska
M, editor. Reproduction of amphibians. Enfield: Science Publishers.
O.I.E. (2017): Manual de las Pruebas de Diagnóstico para los Animales Acuáticos. Organización mundial de
sanidad animal. Consultat el 20-12-2017.
http://www.oie.int/es/normas-internacionales/manual-acuatico/acceso-en-linea/
REAL, R. i ANTÚNEZ, A. (1991): Análisis e interpretación de las dimorfometrías en una población de Rana pe-
rezi. Anales de Biología, 17: 63-69.
RIVERA, X.; ESCORIZA, D.; MALUQUER-MARGALEF, J.; ARRIBAS, O. i CARRANZA, S. (2011): Amfibis i rèptils de
Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx ed. i Societat Catalana d’Herpetologia. Bellaterra (Barcelona)
276 pp.
http://www.lynxeds.com/ca/producte/amfibis-i-r%C3%A8ptils-catalunyapa%C3%ADs-valenci%C3%A0-i-
balears
RIVERA, X.; FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU, D. i HAWLITSCHEK, O. (2016): Nou cas de Triturus marmoratus amb colo-
ració anòmala i una nova localització de Pelophylax kl. grafi al Moianès. Herpetofull de la Societat Cata-
lana d’Herpetologia, 12: 26-31pp.
https://soccatherp.files.wordpress.com/2016/06/4-herpetofull-12-t-marmoratus-p-grafi.pdf
RIVERA, X.; FERNÁNDEZ-GUIBERTEAU, D. i MELERO, J.A. (2016): Pelophylax kl. grafi a Montcada. Herpetofull
Societat Catalana d’Herpetologia, 11: 13-14.
https://soccatherp.files.wordpress.com/2016/05/pc3a0g-13-14-graf-montcada-1.pdf
RIVERA, X.; MALUQUER, J.; MELERO, J.A. FILELLA, E. i ROCA, N. (Eds.) (2011): Jornades Herpetològiques, la
Sénia. Herpetofull de la Soc. Cat. Herp. 4: 12-14.
https://soccatherp.files.wordpress.com/2011/12/herpetofull_4_desembre2011.pdf
SALVADOR, A. i GARCÍA-PARÍS, M. (2001). Anfibios Españoles. Identificación, historia natural y distribu-
ción. Canseco Editores, Talavera de la Reina.
SÁNCHEZ-MONTES, G.; RECUERO, R.; GUTIÉRREZ-RODRÍGUEZ, J.; GÓMEZ-MESTRE, I. i MARTÍNEZ-SOLANO, I.
(2016): Species assignment in the Pelophylax ridibundus x P. perezi hybridogenetic complex based on
16 new ly characterised microsate llitemarkers. Herpetological Journal, Vol. 26: 99–108.
SCHULTZ, R.J. (1969): Hybridisation, unisexuality, and polyploidy in the teleost Poeciliopsis (Poeciliidae) and
other vertebrates. American Naturalist, 103, 605–619.
UZZELL, T. i TUNNER, H.G. (1983): An Immunological Analysis of Spanish and French Water frogs. J.Herp. 17(4):
320-326.
