So Lucio Nari

1

Índex

Introducció: la història, l'estudi del passat . . . . . . . . . . . . . . . . 2

L'edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Unitat 1. L’inici de l'edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Unitat 2. La societat feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Unitat 3. L'època del romànic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Unitat 4. El ressorgiment de les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Unitat 5. L'època del gòtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Activitats de repàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Els territoris hispànics en l'edat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Unitat 6. Al-Àndalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Unitat 7. Els regnes cristians hispànics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Unitat 8. L'edat mitjana a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Activitats de repàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

El començament de l'edat moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Unitat 9. L'època dels descobriments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Unitat 10. Els canvis polítics, econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . 27Unitat 11. El canvi cultural: Renaixement i Reforma . . . . . . . . . . . 29Activitats de repàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Els segles XVI, XVII i XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Unitat 12. El segle XVI: l'apogeu de l'Imperi hispànic . . . . . . . . . . . 35Unitat 13. Els segles XVII i XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Unitat 14. Els segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya . . . . . . . . . . . . . 39Unitat 15. L’Europa del barroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Activitats de repàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Introducció. Què és la geografia i com s'estudia . . . . . . . . . . . . 45

La població i la vida en societat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Unitat 16. La població del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Unitat 17. Una població diversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Unitat 18. La diversitat dins de cada societat . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Activitats de repàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Cap a un món de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Unitat 19. Els ritmes d'urbanització al llarg de la història . . . . . . . 57

Unitat 20. Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya . . . . . . . . . . 58

Activitats de repàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

SOLU

CION

ARI

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 1

2 � GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

Solucionari

(Pàg. 8)

1. Resposta lliure. (Es pot assenyalar que es tracta de l'anversd'una moneda d'or amb el retrat de l'emperador romà Tra-jà, al voltant del qual hi ha una inscripció que enumera totsels seus títols; es tracta, per tant, d'una font primària, és adir, contemporània d’aquella època, ja que va ser encunya-da en temps de Trajà, i en concret d'una font material, per-què és un objecte.)

2. • És una font primària, perquè és contemporània als fetsdels quals s'informa, és a dir, va ser encunyada en tempsde l'emperador Trajà, a principi del segle II.

• És una font material, perquè es tracta d'un objecte, con-cretament d'una moneda.

(Pàg. 9)

3. Activitat lliure.

4.

5. Resposta lliure. Per exemple:

6. • 1000 aC

• 600 aC.

• 525 aC.

• 500 aC.

• 1 dC.

• 700 dC.

• 1000 dC.

• 1025 dC.

( Pàg. 10)

7. Vegeu la taula de la pàgina següent.

8. Els egipcis, els mesopotamis, els grecs i els romans.


• 5 000 000 aC. L'any 476 dC.

• Resposta lliure. (Es pot respondre que, en primer lloc,s'haurien de distingir dues grans etapes: la prehistòria,entre 5 000 000 aC i 3000 aC, i l'edat antiga, des del3000 aC fins a l'any 476 dC; en segon lloc, dins de laprehistòria es poden distingir tres períodes: el paleolític–des del 5 000 000 aC fins fa uns 10 000 anys–, el neo-lític –des de fa 10 000 anys fins fa uns 7000 anys– il'edat dels metalls –des de fa uns 7000 anys fins al 3000aC–, i dins de l'edat antiga, quatre civilitzacions: la civi-lització egípcia –del 3100 aC al 31 aC–, la civilització mesopotàmica –del 3000 aC al 600 aC–, la civilitzaciógrega –del 800 aC al 30 aC– i la civilització romana –del753 aC al 476 dC.)

• Resposta lliure. (Cal tenir en compte que les piràmidesde Gizeh van ser construïdes pels egipcis, concreta-ment en l'època de l'imperi antic –del 3100 aC al 2200aC– en temps dels faraons Keops, Kefren i Micerí, per

Introducció: la història, l'estudi del passat

I

Segles

De l'any 1 a l'any 100.

II De l'any 101 a l'any 200.

III De l'any 201 a l'any 300.

IV De l'any 301 a l'any 400.

V De l'any 401 a l'any 500.

VI De l'any 501 a l'any 600.

VII De l'any 601 a l'any 700.

VIII De l'any 701 a l'any 800.

IX De l'any 801 a l'any 900.

X De l'any 901 a l'any 1000.

XI De l'any 1001 a l'any 1100.

XII De l'any 1101 a l'any 1200.

XIII De l'any 1201 a l'any 1300.

XIV De l'any 1301 a l'any 1400.

XV De l'any 1401 a l'any 1500.

XVI De l'any 1501 a l'any 1600.

XVII De l'any 1601 a l'any 1700.

XVIII De l'any 1701 a l'any 1800.

XIX De l'any 1801 a l'any 1900.

XX De l'any 1901 a l'any 2000.

XXI De l'any 2001 a l'any 2100.

Anys

1235

Anys

XIII

345 IV

1945 XX

43 I

112 II

827 IX

1200 XII

2005 XXI

Segles

I

Segles

65

VII 675

X 950

XIII 1256

XX 1999

Anys

DAC(ito): Vencedor dels dacis.

GER(manico):Vencedor delsgermans.

AUG(usto):Augusto(personasagrada).

TRAIANO: Nom del'emperador.

CO(n)S(ule) VI:Cònsol per sisena vegada.

P(ater) P(atriae):Pare de la pàtria.

IMP(erator): Cap militar.

TR(ibunum) P(lebis):Tribu de la plebs.

P(ontifex) M(aximus):Cap religiós.

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 2

3� GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

tant tenen uns 5.000 anys d'antiguitat; el Colosseu deRoma va ser edificat pels romans en el segle I dC, en no-més vuit anys: l'emperador Vespasià el va començar l'any72 i Titus el va acabar l'any 80; el dolmen va ser construïta finals del neolític, i el temple grec, d'estil dòric, hexàs-til i perípter, va ser edificat pels grecs, probablement enel segle V aC, en l'època clàssica.)


(Pàg. 11)

11. • La conca del mar Mediterrani.

• El segle II. Per la llegenda i el títol del mapa.

• El territori que ocupava l'Imperi romà en el segle II.

12. • La conca del mar Mediterrani.

• Representa diverses èpoques: l'evolució de la Roma an-tiga en tres etapes, la monarquia, la república i l'impe-ri. Per la llegenda i el títol del mapa.

• L'evolució del territori dominat pels romans.

13. • Perquè el primer és un mapa estàtic, és a dir, represen-ta el territori que ocupa l'Imperi romà, mentre que el se-gon és un mapa dinàmic, que mostra com va evolucio-nar el territori dominat pels romans en tres èpoques: lamonarquia, la república i l'imperi.

• El segon. També el segon.

14. • A la península Itàlica, concretament a la regió situada alnord de l'actual ciutat de Roma.

• Monarquia, república i imperi. Resposta lliure.

• Per la península Itàlica i les dues ribes de la conca me-diterrània, en un primer moment pel Mediterrani occi-dental (Sicília, Còrsega, Sardenya, el nord de l'Àfrica i lapenínsula Ibèrica), i més tard pel Mediterrani oriental(Macedònia, Grècia, Àsia Menor i Síria). Es va estendrecap al nord d'Europa, fins a les illes britàniques i els riusRin i Danubi; per l'interior de l'Àsia, fins a Mesopotàmia,i pel nord de l'Àfrica (Egipte).

• A Europa, Àsia i Àfrica.

• Els mars, els rius i els deserts. Per facilitar la lectura delmapa, perquè així es fa més fàcil saber quins límits geo-gràfics tenia l’Imperi romà.

L'edat mitjana (Pàg. 13)

• Resposta lliure. (Es pot explicar que el rei Artús es ca-sa amb la princesa Ginebra, filla d’un rei veí, però ellaestà enamorada de Sir Lancelot i ell li correspon. Mor-dret, fill de la seva germana Morgana –segons unes ver-sions cosí d’Artús, segons d’altres, el seu fill–, i altrescortesans preparen una trampa als amants i són sor-presos i condemnats a morir a la foguera. Lancelot acon-segueix escapar, però Ginebra no. Lancelot retorna persalvar la reina i fuig amb ella a França. Artús persegueixels amants i deixa el regne a càrrec de Mordret, queaprofita la seva absència per apoderar-se del tro. QuanArtús torna, s’enfronta a Mordret i el travessa amb unallança, però Artús també resulta mortalment ferit. Mor-gana porta el cos d’Artús amb una barca fins a les ri-bes de l’illa d’Avalon, d’on la llegenda diu que tornaràalgun dia per tornar a regnar sobre Bretanya. La majo-ria dels cavallers de la Taula Rodona moren a la guer-ra, i això suposa la fi de l’esplendor de la cort d’Artús.Ginebra acaba la vida en un monestir i Lancelot morcom un ermità.

• A principi de l’edat mitjana, a l’actual Anglaterra.

• No. (Es pot explicar que hi ha elements històrics en aques-ta llegenda i que hi ha gent que creu que el personatged’Artús pot basar-se en un cabdill romà, descendents deromans o un celta romanitzat, de finals del segle V o prin-cipi del segle VI.)

• Respostes lliures. (Es pot respondre que els cavallerss’equiparaven als nobles, ja que en la societat feudalposseir cavalls forts i ràpids i tenir armes i armaduresera símbol d’alt nivell, per tant, un cavaller era algú quepertanyia a la noblesa. Probablement, un cavaller ves-tia amb robes riques; la guerra era la seva principal ac-tivitat i, en època de pau, feia caceres i tornejos perpassar-s’ho bé i entrenar-se en el combat; vivia al seucastell amb la seva família, criats, soldats i algun ar-tesà, sobretot ferrers, que eren fonamentals per con-servar en bon estat les ferradures dels cavalls i les ar-mes, etc.)

• Pagesos i altres treballadors, sobretot.

Bloc I

Prehistòria

Data d'inici

5000000 aC.

Fet que en va marcarl'inici

Aparició del primer ésserhumà.

Edat antiga

Data que en va marcar el final

Cap a l'any 3000 aC.

Durada

Aproximadament, cincmilions d'anys.

Cap a l'any 3000 aC.Invenció de l'escriptura.

Any 476. Uns 4000 anys.

Edat mitjana Any 476. Caiguda de l'Imperi romà.

Any 1492. 1.016 anys.

Edat moderna Any 1492. Descobriment d'Amèrica.

Any 1789. 297 anys.

Edat contemporània Any 1789. Revolució francesa. Encara continua. 219 anys, de moment (2008).

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 3


Solucionari• Artús, Merlí i Lancerot. Merlí és mag, àugur i conseller

del rei. Artús és el rei de l’illa de Bretanya, se’l consi-dera el monarca ideal. Lancelot és un dels cavallers dela Taula Rodona, un dels més valents i nobles; es pot dirque era el model de cavaller fins que va cometre l’errord’enamorar-se de la reina.

• Un paper important, perquè, segons Merlí, és Déu elque, a través d’un miracle, escull el successor del reiUther; i perquè els cavallers de la Taula Rodona es bol-quen a buscar el Sant Greal, la copa de la qual va beu-re Jesús en l’últim sopar, copa que se suposa que teniapoders curatius.

• Activitat lliure. (Es pot explicar, per exemple, que la de Tris-tany i Isolda és una llegenda d’origen celta que va sorgiren l’edat mitjana, de la qual hi ha moltes versions. Segonsla versió nòrdica, Tristany és un guerrer anglès, un dels ca-vallers de la Taula Rodona. El rei Marc de Cornualla, el seuoncle, li encarrega que acompanyi la seva promesa, la prin-cesa Isolda, que ve des d’Irlanda per casar-se amb ell. Du-rant el viatge, Tristany i Isolda s’enamoren en beure, pererror, un filtre màgic amb què la mare d’Isolda volia as-segurar la felicitat de la seva filla en el seu matrimoni ambMarc. Els dos amants aconsegueixen ocultar la seva rela-ció durant un temps, però al final el rei demana a Tristanyque se’n vagi del regne. Aquest es casa amb una altra do-na, però continua estimant Isolda. Durant un combat ésferit per un cop de llança enverinada, i llavors demana aun amic que vol veure Isolda abans de morir, que vagi abuscar-la; i acorden que si l’amic aconsegueix portar-la,hissarà la vela blanca del vaixell i, si no, la vela negra. Laseva dona escolta la conversa i, quan torna el vaixell, li diua Tristany que la vela és negra; llavors ell es deixa morir.Quan Isolda arriba, s’estira amb Tristany i també mor.)

L’inici de l'edat mitjana (Pàg. 15)

01. Estranger. Té diverses accepcions: rude, cruel, sanguina-ri... Resposta lliure. (Es pot respondre que els romans sen-tien menyspreu pels estrangers, els quals consideravenpoc civilitzats.)

02. • Per les riqueses de Roma.

• Perquè la successió de guerres, primer entre romans igermànics, i també entre els diferents grups germànics,va fer que s’estengués la inseguretat; les ciutats van sersaquejades i la població es va traslladar al camp, on vabuscar la protecció dels propietaris rics. Llavors l’econo-mia va passar a basar-se gairebé exclusivament en l’agri-cultura i la ramaderia. Els productes que se n’extreienes destinaven al consum familiar, per la qual cosa el co-merç quasi va desaparèixer.

03. Del nord de l’Imperi romà, més enllà dels rius Rin i Da-nubi. El regne dels visigots per Hispània; el regne dels francsper les actuals França, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya iSuïssa; el regne dels llombards per la península Itàlica, etc.

04. Perquè es van anar barrejant lentament amb els romans.

(Pàg. 17)

05. Perquè conserva molts edificis i monuments de la seva his-tòria.

(Pàg. 19)

6. • a) L’Església ortodoxa, a diferència de la catòlica, no re-coneix l’autoritat màxima del papa, sinó la del patriar-ca de Constantinoble.

b) Un mosaic està format per peces petites de pedra,vidre, ceràmica, etc., generalment de diferents co-lors, que formen un dibuix, mentre que una pinturaes pot dir que és un dibuix amb colors.

• Icona: imatge religiosa. Planta de creu grega: planta quetenia els braços de la mateixa mida.

07. És la separació entre l’Església ortodoxa i l’Església catòli-ca. Es va produir l’any 1054, quan els bizantins no van re-conèixer l’autoritat del papa de Roma.

08. Perquè la religió impregnava la vida i la cultura a l’Imperibizantí, i era motiu fonamental de disputes; a més, la ma-joria de les restes artístiques que es conserven d’aquellaèpoca són religioses.

09. • Per les regions mediterrànies, sobretot per la part orien-tal. El nord de l’Àfrica, part de la península Ibèrica i d’I-tàlia, etc. Després de la mort de Justinià I, va començarun llarg procés de pèrdues de territori: primer, els llom-bards van conquerir tot el centre i el nord de la penín-sula Itàlica; després, els visigots van expulsar els bizan-tins de la península Ibèrica; durant els segles VI i VII elsmusulmans van conquistar tota la costa mediterrània del’Àfrica, així com Síria i Palestina; des de llavors fins al1453, quan va ser conquerida Constantinoble, els turcsvan anar conquistant tot l’Imperi bizantí.

• Era una església de planta de creu grega, coronada peruna enorme cúpula que se sostenia per d’altres més pe-tites i que estava recoberta a dins per marbres i mosaics.


Unitat 1

Govern L’emperador o basileu concentrava tots els poders: dirigia l’exèrcit i l’administració i era el cap religiós. Estava envoltat de molts funcionarisespecialitzats que executaven les ordres del’emperador i d’un poderós exèrcit que defensavales fronteres. Existia també un cos de diplomàticsque mantenia les relacions amb altres pobles i afavoria el comerç.

Economia Era molt pròspera. Els bizantins van dominar el comerç mediterrani i les grans rutes que unienEuropa amb l’Àsia i l’Àfrica. Per això, les monedesbizantines van ser el principal mitjà de pagament al Mediterrani durant molt de temps. Els bizantinsvenien els seus productes agrícoles i artesans i compraven espècies, blat, pells, etc.

Cultura Van construir esglésies de planta de creu gregacobertes per grans cúpules. També van destacarpels mosaics que feien.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 4


11. Activitat lliure. (Es pot explicar, per exemple, que l’alfabetciríl·lic és un alfabet atribuït per molts historiadors a santCiril·li, que va ser l’evangelitzador, junt amb el seu germàsant Metodi, dels pobles eslaus. Tots dos van traduir la Bí-blia a la llengua eslava utilitzant un nou alfabet basat enels caràcters grecs majúsculs, que es va anomenar ciríl·lici que avui es continua fent servir entre els pobles eslausque van adoptar el cristianisme ortodox.)

(Pàg. 21)

12. Una mesquita consta de diverses parts. En primer lloc, ungran pati on hi ha una font per purificar-se abans d’entrara la sala d’oració i dominat per un minaret des del qual elmuetzí crida els fidels a l’oració. A la sala d’oració hi ha lasala de columnes, on els fidels resen; el mur anomenatalquible, on hi ha el mihrab, un nínxol buit orientat cap a laMeca, i el mínbar o púlpit, des d’on l’imam dirigeix l’oració.

( Pàg. 23)

13. • a) El monoteisme és la creença en un únic Déu i el po-liteisme és la creença en diversos déus.

b) Un musulmà és la persona que practica l’islam, i unàrab és la persona nascuda a la península Aràbiga.

c) Un califa és la màxima autoritat política i religiosa del’Imperi islàmic, mentre que un ulema era la perso-na que interpretava la llei alcorànica.

• Al·là.

• L’hègira és la fugida de Mahoma a la Meca l’any 622. Lajihad és la guerra santa per estendre l’islam.

14. • La professió de fe per la qual els musulmans testifiquenque «no hi ha cap altre Déu que Al·là i Mahoma és elseu profeta», l’oració cinc vegades al dia, la peregrina-ció a la Meca almenys una vegada a la vida, el dejunidurant el mes del ramadà, tots els dies des de la sorti-da del sol fins a la posta, i donar almoina als pobres.

• En un primer moment, els musulmans tenien també l’o-bligació de defensar la seva religió i estendre-la a travésde la jihad, però aquesta obligació només té el suportdels grups més extremistes. L’Alcorà recull també algu-nes obligacions per a la vida quotidiana: es permet lapoligàmia i es prohibeix menjar carn de porc, beure vi oaltres begudes alcohòliques i participar en jocs d’atzar.

15. • Totes dues coses. Designa una religió i el territori queocupa l’imperi creat pels successors de Mahoma durantl’edat mitjana.

• Resposta lliure. (Veure el subepígraf titulat Una civilitza-ció brillant, a la pàgina 23 del llibre de text.)

16. • A la península Aràbiga, al voltant de les ciutats de Me-dina i la Meca. Per Orient Pròxim i el nord de l’Àfrica,fins a la península Ibèrica. Que va estar dominada gai-rebé en tota la seva totalitat pels musulmans durantsegles.

• Aràbia abans de Mahoma: fins a l’any 570. Època deMahoma: des del 570 fins al 632. Califat ortodox: desdel 632 fins al 661. Califat omeies: des del 661 fins al

750. Califat abbàssides: des del 750 fins al 1258. Des-integració: a partir del 1258.

17. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, per exemple, que con-tinuen vigents els cinc preceptes bàsics de la religió islà-mica i algunes obligacions per a la vida quotidiana.)

( Pàg. 25)

18. • Resposta lliure

19. • Resposta lliure. (Es pot respondre que es tracta d’un ad-jectiu que significa «relatiu o pertanyent a Carlemany, ala seva família, dinastia o al seu temps».)

• Prometre servir lleialment a Carlemany.

• S’assemblen perquè són governadors d’un territori i esdiferencien perquè un comte governava un comtat i unmarquès, un territori fronterer denominat marca.

20. • Carlemany va establir la seva residència a Aquisgrà, desd’on dominava el seu imperi. Per governar-lo millor vadividir l’imperi en províncies, anomenades comtats, per-què estaven governats per un comte, i a les zones fron-tereres va crear les anomenades marques, territoris ambun exèrcit al comandament d’un marquès. Carlemanynombrava els comtes i els marquesos, que li havien dejurar fidelitat. A vegades enviava funcionaris per inspec-cionar la seva actuació i per controlar-los.

• Era rural. La majoria de la població vivia de l’agricultu-ra i residia al camp. Les ciutats eren petites i l’artesa-nia i el comerç, escassos.

21. a) Per les actuals França, Bèlgica, Països Baixos, Luxem-burg i un petit sector a l’oest d’Alemanya, entre el Rini el Danubi, fonamentalment.

b) El nord-oest d’Alemanya fins al riu Elba, Suïssa, Àustriai l’oest d’Hongria.

c) Territoris al comandament d’un marquès a les zonesfrontereres de l’Imperi carolingi. La Marca Hispànica.

d) En tres regnes: el regne de Carles el Calb, el regne deLotari i el regne de Lluís el Germànic. Perquè quan esva morir Lluís el Piadós, fill de Carlemany, l’imperi es vadividir entre els seus fills, com era costum entre elsfrancs. Que després de la mort de Lotari es va dividirentre els seus germans.

22. Resposta lliure. (Es pot respondre que volia ser emperadorperquè el seu objectiu era reconstruir l’Imperi romà d’Oc-cident.)

(Pág. 26)

23. a) Una etapa àmplia. Des del segle VI fins a finals de l’e-dat mitjana.

b) A la península Aràbiga, a l’Orient Pròxim, al nord de l’À-frica i a la majoria de la península Ibèrica.

c) No.

d) Hi ha 10.000 quilòmetres entre el Marroc i el Pakis-tan.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 5


Solucionaria) Una data concreta: el moment present.

b) La península Aràbiga, Orient Pròxim i Mitjà, el sud-estde l’Àsia, la meitat nord de l’Àfrica.

c) Sí.

d) Gairebé 18.000 km.

24. • (Anàlisi dels canvis)

a) Ara.

b) Un únic estat.

c) Molts. Resposta lliure.

• (Anàlisi dels elements)

a) La península Aràbiga, Orient Pròxim i el nord de l’À-frica.

b) El sud-est de l’Àsia i l’Àfrica tropical, fonamental-ment.

• Resposta lliure.


(Pàg. 27)

26. a) Es cobreixen les parets amb tres capes de guix, calç,sorra i palla perquè puguin aguantar les tessel·les.

b) Es pinta la paret, ja preparada amb les capes de diferentsmaterials, amb el dibuix que es vulgui representar.

c) Les tessel·les es col·loquen una per una sobre el dibuixfent coincidir els colors.

27. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, per exemple, que repre-senta l’emperador bizantí Justinià i la seva cort: els seus ca-vallers de confiança, assessors, generals i ministres, tots ells

vestits de manera elegant, amb túniques i sandàlies, i en al-gun cas amb capes, i que destaquen alguns objectes: l’es-cut, les agulles de pit –sobretot, la de Justinià–, la corona delrei, la creu, el llibre, l’encenser, etc.)

28. Resposta lliure. Vegeu la taula.

29. • Respostes lliures. (Es pot respondre que l’Imperi bizan-tí i l’islam perquè en tots dos casos es tracta de civilitza-cions urbanes, molt desenvolupades des del punt de vis-ta econòmic, artístic i cultural.)

• Respostes lliures. (Es pot dir que la dels regnes germà-nics perquè la seva economia era bàsicament agrope-cuària i la seva cultura estava menys desenvolupada quela bizantina i la musulmana.)

La societat feudal (Pàg. 31)

01. • El nou sistema social que va sorgir a principi de l’edat mit-jana.

• En cada feu hi havia un castell, que era la residència delsenyor, diversos poblets, on vivien els camperols que de-penien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos.Les terres es dividien en la reserva i els masos. La reser-va era la part de la terra explotada pel senyor mateix; totsels conreus que se n’obtenien eren del senyor. Els ma-sos eren porcions de terra que el senyor concedia alscamperols perquè les cultivessin en benefici propi; acanvi d’aquestes terres, els camperols havien de pagaral senyor unes rendes, que podien ser diners, produc-tes (una part de la collita, teixits, animals...), i sobretot,serveis personals, com ara treballar un temps determi-nat les terres del senyor gratuïtament.

Unitat 2

Qui controlava el govern?

Regnes germànics

Cada regne estava governat per un rei, assessorat per un consellde nobles guerrers.

Imperi bizantí

L’emperador o basileuconcentrava tots els poders: dirigia l’exèrcit i l’administració i era el cap religiós. Tenia el suport de molts funcionarisespecialitzats que executaven les ordres de l’emperador i unpoderós exèrcit que defensava les fronteres.

Era una civilitzaciórural o urbana?

Islam

La màxima autoritat era el califa,que disposava del poder polític i religiós. Estava assistit pels seusconsellers, els visirs, i per moltsfuncionaris: els valís governavenles províncies, els ulemesinterpretaven la llei alcorànica i els cadis eren els jutges.

Una civilització rural. Una civilització urbana. Una civilització urbana.

Quina activitat o activitatseconòmiques hi destacaven?

L’agricultura i la ramaderia. El comerç i l’artesania. L’agricultura, el comerç i l’artesania.

Quina religióprofessaven?

Els germànics eren pagans, peròen els llocs més romanitzats vanacabar adoptant el cristianismecom a religió.

En un primer moment, la religiócatòlica; des de l’any 1054, el cristianisme ortodox.

L’islam.

Hi havia un grandesenvolupamentcultural?

No. Sí. Sí.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 6


• Cada un dels grups socials existents en la societat me-dieval.

• Que tenien una sèrie d’avantatges, per exemple, no pa-gar impostos i no fer treballs manuals. No tenien aquestsavantatges.

02. • En la segona meitat del segle IX i el segle X tres nouspobles van envair Europa: els víkings, els magiars i elssarraïns. L’extrema crueltat dels invasors va provocar unclima de violència i inseguretat que es va estendre pertot el continent.

• Els nobles, els clergues i els treballadors. Els nobles erenels cavallers i les seves famílies; la seva missió consis-tia a defensar la resta de la població. Els clergues erenels monjos i els sacerdots; havien de resar per acon-seguir la salvació espiritual de les persones. Els treba-lladors eren sobretot camperols, tot i que també hi ha-via artesans i comerciants; s’ocupaven de produir ivendre els aliments i els productes que necessitava lasocietat. Era una societat estamental on el poder era de-tingut per l’alta noblesa i els clergues.

03. • L’extrema crueltat dels invasors va provocar un clima deviolència i inseguretat que es va estendre per tot el con-tinent.

• El fet que, després de la fragmentació de l’Imperi caro-lingi, tot Europa es dividís en molts regnes. Els reis erenmolt dèbils i no tenien exèrcits propis ni mitjans per pro-tegir els seus regnes; per això els camperols van buscarla protecció dels nobles (comtes, ducs, marquesos, etc.)que disposaven d’un exèrcit propi i d’un castell on la po-blació de la zona es podia protegir si era atacada. A can-vi de la seva protecció, el noble exigia als camperols quetreballessin per ell i que se sotmetessin completamenta la seva autoritat; d’aquesta manera, els camperols esvan convertir en serfs dels nobles.Els senyors feudals sovint eren més poderosos que elsmateixos reis.

• A través d’un pacte anomenat vassallatge, mitjançantel qual els nobles es convertien en vassalls del rei enuna cerimònia anomenada homenatge, en què li ju-raven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern; acanvi, el rei cedia una part de terra, el feu, al seu vas-sall. No sempre.

04. • Un noble es prostra de genolls, fa un petó a la mà delrei i li jura fidelitat, de manera que es converteix en vas-sall del rei.

• Un feu era el conjunt de terres que un noble rebia d’unrei o d’un altre senyor a canvi de retre-li vassallatge (ajutmilitar i econòmic). El noble o cavaller tenia dret a dei-xar el feu en herència als fills. El feu estava format pelcastell, on vivia el noble, els camps de conreu (masosi reserva senyorial), boscos del senyor i boscos comu-nals, i els pobles i llogarrets on vivien els pagesos.Aquests havien de pagar rendes per treballar als masos,explotar els boscos, i els artesans havien de pagar peldret a treballar i vendre els seus productes. Els campe-rols, a més, havien de dedicar uns dies a l’any a treba-llar les terres del senyor i a les diferents obres del feu.

05. • Activitat lliure. (Per exemple, el rei concedeix un feu alsnobles, que li juren fidelitat; al mateix temps, els noblesconcedeixen als camperols protecció, que els paguen ambrendes.)

(Pàg. 32)

06. • La descendència d’un noble o cavaller.

• Una guerra és un enfrontament armat, en què dos exèr-cits s’enfronten a mort, mentre que un torneig és un com-bat en què la vida no corre perill.

• L’exèrcit format pels cavallers i els seus vassalls.

• Resposta lliure. (Es pot explicar que prové de cavalleria.)

07. • No. Alguns eren propietaris de grans feus i de riquesesimmenses, mentre que d’altres només tenien armes i elseu cavall.

• La seva funció fonamental era casar-se i tenir fills perassegurar la permanència del llinatge. Els pares dels nu-vis concertaven els matrimonis, a vegades ja es deci-dia quan eren nens. Les dones dirigien les tasques delsservents, educaven els fills més petits i bordaven i tei-xien; poques vegades sortien del castell. Les dones no-bles estaven sotmeses completament al marit, a qui nopodien desobeir. Les dones que es quedaven solteresingressaven als monestirs.

(Pàg. 33)


(Pàg. 35)

09. • Resposta lliure.

• Sí, perquè governava un estat propi, els Estats Pontifi-cis, situats al centre de la península Itàlica.

10. • Estava molt jerarquitzada. En primer lloc, estava dividi-da en dues branques: el clergat secular i el clergat re-gular. Al capdavant del clergat secular, estaven els bis-bes, que controlaven un territori extens anomenat diòcesi;cada diòcesi incloïa diverses parròquies, on els sacer-dots desenvolupaven la seva activitat religiosa. El cler-gat regular estava format pels ordes religiosos; cadaorde estava encapçalat per l’abat principal, per sota delqual hi havia els superiors, que dirigien els monestirs,on vivien els frares, els monjos i les monges.

• A la biblioteca, perquè és on es copiaven a mà els manus-crits.

11. Resposta lliure. (Es pot aventurar que tindria poques con-seqüències polítiques o cap, ja que la majoria de païsosdel món són estats laics, és a dir, que la religió no coinci-deix amb el poder civil.)

(Pàg. 37)

12. • Un camperol serf estava sotmès a l’autoritat del senyor.No podia abandonar el feu ni casar-se sense el permísdel senyor, treballava gratuïtament per ell, cultivant lesterres de la reserva senyorial o bé fent les tasques

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 7


Solucionaridomèstiques; a canvi, el senyor l’alimentava i el man-tenia. Un camperol lliure podia abandonar el feu i te-nir autonomia personal, treballava als masos de la se-nyoria i, a canvi, pagava una renda al senyor, peròdisposava de la resta de la collita.

• Perquè produïen tot allò que necessitaven. S’alimenta-ven del que conreaven i es vestien amb les robes queteixien les dones. Ells mateixos construïen les sevescases i es feien els mobles.

13. • Que el fill d’un camperol serf era també serf.

• Podien ser diners, productes (una part de la collita, tei-xits, animals, etc.) i, sobretot, serveis personals, com aratreballar un determinat temps les terres del senyor gra-tuïtament.

• Perquè menjaven malament, i la carn i el peix eren lu-xes que només es podien permetre en dies especials.Tampoc tenien medicaments. Per això, les malalties erensovint mortíferes i la vida era molt curta: els que supe-raven els 40 anys es consideraven ancians. Qualsevolcalamitat (una sequera, una inundació, una epidèmia,una plaga) significava moltes morts.

14. • Servia perquè tota la família mengés i dormís, fins i tottambé els animals domèstics.

• Consistia a conrear cada any només la meitat de laparcel·la, perquè no tenien adobs; l’altra meitat es dei-xava sense conrear (en guaret), perquè la terra recu-perés la fertilitat.

• Amb eines molt rudimentàries: falçs, dalles...


(Pàg. 38)

16. a) Un noble. b) Un camperol.

17. Bisbe amb diòcesi; abat amb monestir; sacerdot amb par-ròquia; camperol serf amb reserva; camperol lliure ambmasos.

18. a) La investidura és l’acte en què el rei concedia una por-ció de terres, o feu, al seu vassall, mentre que l’home-natge és la cerimònia en què, de genolls o fent un pe-tó a la mà del rei, el noble li jurava fidelitat, ajuda militari consell en el govern del rei.

b) El claustre era el pati amb jardí central i cobert pels cos-tats, per on els monjos passejaven i meditaven, mentreque la sala capitular era on es reunien els monjos.

c) El delme era el percentatge de la collita que un campe-rol lliure havia de pagar a l’Església, mentre que el gua-ret consistia a conrear cada any només la meitat de laparcel·la, perquè no tenien adobs; l’altra meitat es dei-xava sense cultivar (en guaret), perquè la terra recupe-rés la fertilitat.

d) S’anomena senyor el rei o el noble que estableix una re-lació feudal amb un vassall, a qui entrega generalmentun feu a canvi de la seva fidelitat i d’un servei d’armes.El vassall és la persona vinculada a un senyor feudal pelpacte de vassallatge, és a dir, per una relació de depen-dència i fidelitat.

19. Resposta lliure.

20. Rei, gran noble, cavaller, artesà, camperol ric, camperolpobre.

21. De vermell: el rei, el gran noble i el cavaller. De verd, la resta.

22. • Resposta lliure. (Es pot respondre que de verd, perquèno pertanyen a l’estament privilegiat, ja que treballenamb les mans.)

• Els camperols pobres, perquè el seu nivell de vida eramolt baix.

(Pàg. 39)

23. • L’any 1066. Sí.

• És una font primària. (Es va bordar en el segle XI amb es-cenes històriques que narren la conquesta d’Anglater-ra dels normands l’any 1066, és a dir, és contemporà-nia dels fets a què es refereix.)

• És una font iconogràfica.

24. • Resposta lliure. (Es pot respondre que en la franja su-perior es veu un vaixell amb la vela inflada pel vent; elpersonatge de l’esquerra porta el timó, mentre un mari-ner, a la dreta, vigila la profunditat del mar amb una per-xa. Es pot explicar que aquesta escena representa la sor-tida de Harold el Saxó, cunyat de l’ancià rei Eduard, l’any1064 de les costes angleses en direcció a Normandia,a França, per oferir la corona del duc Guillem de Nor-mandia, ja que el rei anglès no tenia hereu directe. Pre-cisament, el personatge que està al timó del vaixell en

Menjava malament. La carn i el peix eren luxes que només es podien permetre en dies especials.

La vida d’un camperol medieval

Alimentació

Era molt pobre, fet de tova, fusta i canyes; tenia una sola habitació on tota la famíliamenjava i dormia. Els mobles eren moltescassos; algun bagul, una taula i el matalàs on dormien. Era molt comú que compartissinaquesta mateixa habitació amb els seus animals domèstics.

Habitatge

Es vestien amb les robes que teixien les dones.(Pobrament, amb robes de llana basta. Elshomes portaven túnica curta i mitges i lesdones, faldilla llarga i cosset, i es cobrien el cap amb un mocador, una gorra o un mantell.)

Vestit

Com que menjaven malament i tampoc tenien medicaments, les malalties eren sovint mortíferes i la vida era molt curta: els que superaven els 40 anys es consideraven ancians. Qualsevol calamitat (una sequera, una inundació, una epidèmia, una plaga) significava moltes morts.

Salut

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 8


aquesta escena és Harold. El tapís explica –en 58 esce-nes– com, tot i jurar fidelitat a Guillem, Harold aconse-gueix el tro quan torna a Anglaterra, després de la mortsobtada d’Eduard el gener de 1066, i es corona com aHarold II. Guillem prepara durant diversos mesos unagran armada i desembarca amb el seu exèrcit a les cos-tes angleses, i derrota i mata Harold en la batalla de Has-tings. La secció final del tapís, que se suposa que mos-trava la rendició dels saxons i la coronació de Guillemcom a Guillem I d’Anglaterra, s’ha perdut. En la franjainferior es veu part d’un banquet. Uns criats preparenel menjar –semblen broquetes– i el porten a la taula.

• Resposta lliure. (Cal respondre que es tracta d’una es-cena de la lluita entre els normands i els anglesos. Espot explicar que aquesta escena representa el primermoment de la batalla final entre tots dos pobles, queva acabar amb la mort de Harold. Els normands caval-quen cap als anglesos, que els esperen drets i estan in-clinats cap enrere, sembla que per la forta empenta delsenemics. Un arquer està dissimulant entre els anglesos.Les llances i masses volen i, a la part de baix del tapís,hi ha soldats morts.)

• En llatí. Resposta lliure. (Es pot respondre que la sevafunció era explicar la conquesta d’Anglaterra pels nor-mands l’any 1066.)

• Verds, vermells, ocres, negre... Sí.

25. • En l’escena superior, la majoria de personatges són ma-riners; en l’escena central, hi ha guerrers, amb armadu-ra, casc, escut i armes: llances, arcs, etc.; i en l’esce-na inferior, es veuen alguns criats.

• Són de fusta, petits, amb un pal de fusta i una vela, mas-carons tant a la proa com a la popa i s’impulsen per la for-ça dels rems i del vent. Sí.

• Resposta lliure. (Es pot identificar, per exemple, un ca-valler en l’escena central, perquè va a cavall; en la ma-teixa escena hi ha un grup de soldats d’infanteria, queva a peu; en l’escena inferior es veuen uns criats queserveixen menjar –unes broquetes– i també uns corte-sans que mengen i beuen.)

• Sí, en els mascarons del vaixell i, sobretot, en les sane-fes que emmarquen les escenes apareixen alguns ani-mals fantàstics.

L’època del romànic (Pàg. 41)

01. S’entén com a cristiandat tots els territoris en què el cristia-nisme era la religió majoritària, tots els països i regions d’Eu-ropa. El delme era el percentatge de la collita que un cam-perol lliure havia de pagar a l’Església, que era la dècima partde les collites. S’anomena Treva de Déu aquell període du-rant el qual estava prohibit lluitar.

02. • Es basava a tenir la majoria de les terres dels mones-tirs i els bisbats. L’Església cobrava rendes als serfs coma qualsevol senyor, però, a més, tots els camperols ha-vien de pagar-li un delme.

• Molt gran. Tenia un gran poder social i polític, perquètenia moltes terres, i també una gran influència política,perquè els papes intervenien en els assumptes delsestats cristians.

03. Resposta lliure. (Es pot respondre que la influència de l’Es-glésia catòlica en la societat actual és menor que en el pas-sat, però que encara gaudeix de poder decisori en algunspaïsos a través dels seus fidels, dels partits democristians,de l’ensenyament, dels mitjans de comunicació que con-trola i de les empreses que posseeixen alguns ordes ca-tòlics importants.)

(Pàg. 43)

04. La religiositat és la característica més important de l’art ro-mànic, perquè l’objectiu principal de les obres d’art eraprovocar un acostament dels fidels a Déu. Una altra carac-terística de l’art romànic és l’ús dels símbols; en el romà-nic tot transmet un missatge, des de les formes dels edi-ficis, fins als materials utilitzats o els motius de la decoració.

05. A l’essència de les coses més enllà de la forma física quepresentin.

6. a) Resposta lliure. Per exemple:

– Arc de mig punt: arc de mitja circumferència.

– Contrafort: pilar que reforça els murs per l’exterior.

– Voltes de canó: formades per arcs de mig punt.

– Nau: cada un dels espais que hi ha entre els murs iles files d’arcades al llarg del temple.

– Absis: capçalera; part del temple, amb forma de voltai normalment circular, que sobresurt a la façana pos-terior i on antigament hi havia l’altar i el presbiteri.

– Creuer o transsepte: braç més curt d’una església.

– Cimbori: cúpula que hi ha sobre el creuer.

– Deambulatori: passadís format per la prolongacióde les naus laterals al voltant de l’altar major.

– Torre del campanar: torre que servia per situar lescampanes.

b) Escasses i de dimensions reduïdes. No.

c) Per col·locar les campanes.

(Pág. 44)

07. Només serveix per embellir un edifici.

08. • Els manuscrits amb miniatures es feien per il·lustrar elstextos sagrats que havien de saber els sacerdots i altresreligiosos per fer-los més didàctics.

• Les pintures més importants es col·locaven a l’absis prin-cipal perquè les pogués veure tothom; estaven adreça-des al poble, per il·lustrar la seva fe.

09. • Les figures són rígides i inexpressives. En el cas de laMare de Déu i l’Infant, no hi ha comunicació. Les figu-res no són proporcionades i algunes parts tenen més im-portància. Les cames del Crist baixen rectes, com és ha-bitual en els crucifixos romànics. Ambdues peces sónpolicromades.

Unitat 3

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 9


Solucionari10. • Perquè les portades eren l’espai principal de pas dels fi-

dels i perquè així es distingia l’església de la resta d’edi-ficis de la població. La decoració, a més, es referia alsant a què es dedicava l’església o a passatges de la Bí-blia.

• Perquè la pintura romànica no concedia valor a la repre-sentació naturalista i a la bellesa, sinó a la simbologia deles figures i als seus aspectes espirituals.

(Pàg. 45)

11. A pocs metres de l’església de Santa Maria, hi ha la de SantCliment de Taüll, on s’ha conservat un conjunt iconogrà-fic, amb la imatge principal del pantocràtor, atribuïble ala mateixa escola que l’epifania de Santa Maria.

(Pàg. 46)

12. La decoració amb imatges de les esglésies romàniques ser-via per ensenyar als fidels els temes i personatges de la re-ligió cristiana.

13. L’art que apareix a Europa durant el segle XI és el romànic.Aquest art es caracteritza per la seva sobrietat i per utilit-zar la figura humana en funció de la religió. No es busca-va tant la bellesa com la representació de tot allò que po-dia acostar la fe cristiana al poble. Els artistes no erenconsiderats més que qualsevol altre artesà que feia la fei-na a canvi d’un sou.

14. Resposta lliure, tenint en compte que l’arquitectura deri-vava de la romana i que escultura i pintura no buscaven labellesa, sinó la il·lustració del poble en matèria religiosa.

15. • Crist representat com el pantocràtor i quatre àngels queporten els símbols dels evangelistes.

• No; el pantocràtor és més gran, perquè és la figura mésimportant.

• El pantocràtor.

16. • Colors vius, intensos, brillants (vermell, groc, taronja iblau); i el negre per perfilar les figures.

• No.

• No, es representen de manera esquemàtica.

17. • Es tracta del Crist pantocràtor, senyor del temps i de lescoses, envoltat de la màndorla o ametlla mística.

• La pintura està situada a l’absis de l’església de Sant Cli-ment de Taüll, a la província de Lleida.

• Es va fer a principi del segle XII, en plena època del ro-mànic.

(Pàg. 47)

18. • Sí, l’Adoració dels Reis.

• Resposta lliure. (Es pot dir, per exemple, que en la pri-mera hi ha els Reis Mags adorant el nen Jesús, que apa-reix als braços de la Verge Maria; en la segona, la Vergei altres dones entren a la sepultura de Crist i descobrei-xen que la tomba és buida; i en la tercera apareix Jesús

i algun dels seus deixebles en el moment en què Cristordena ressuscitar el seu amic Llàtzer.)

19. • La A) reflecteix l’Adoració dels Reis; la B), la resurreccióde Jesús, i la C), la resurrecció de Llàtzer.

20. • Primer la A), després la C) i, finalment, la B).


El ressorgiment de les ciutats (Pàg. 49)

01. • Una fira és un mercat on els comerciants, artesans, etc.,van a mostrar i vendre els seus productes.

• Sí.

02. • Perquè, d’una banda, va augmentar la superfície con-reada (gràcies al fet que es van talar boscos i es van des-secar pantans i es van conrear les noves terres. A més,en algunes zones es va implantar la rotació triennal deconreus, per tant, es deixava en guaret només la terce-ra part de la parcel·la) i també es van introduir novestècniques, que van facilitar el treball agrícola (es va co-mençar a fer servir l’arada de pala, que llaurava la ter-ra més profundament, i a la zona mediterrània es va es-tendre el regadiu i es van introduir nous conreus, en totsdos casos per la influència islàmica; en tercer lloc, esvan difondre els molins, moguts pel vent o per l’aigua,que feien la feina de 40 persones).

• Perquè el creixement de la població va augmentar lesnecessitats dels productes.

03. • Consisteix a deixar en guaret, és a dir, sense conrear, latercera part de la parcel·la. Perquè va permetre augmen-tar la superfície conreada.

• A la regió francesa de la Xampanya. Amb la llana caste-llana i anglesa, el vi francès, l’estany anglès, i l’ambre,les pells, la fusta i el blat dels països bàltics.

4. Cal completarlo seguint aquest ordre: b), c), a).

(Pàg. 50)

5. D’una banda, l’emigració de molts camperols a les ciu-tats per buscar feina, ja que amb les noves tècniques agrí-coles es necessitava menys mà d’obra; i d’altra banda, lainstal·lació de molts mercaders a les ciutats on tenien llocels mercats, ja que el comerç s’havia reactivat.



(Pàg. 52)

08. • El cardador era el que cardava la llana, és a dir, li treia elpèl. El bataner era el que cuidava els batans o hi treballa-va; el batà era la màquina, normalment hidràulica, que te-nia grans maces de fusta, mogudes per un eix, per colpe-

Unitat 4

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 10


jar, desengreixar i enfortir els draps. L’abaixador era el queabaixava els draps, és a dir, tallava o igualava amb les ti-sores els pèls dels draps. La filadora era la que filava, ésa dir, reduïa a fil la llana. El teixidor era el que teixia, o si-gui, formava la tela en el teler. I el tintorer era el que te-nyia els teixits.

• No.

(Pàg. 53)

09. • Les associacions d’artesans d’un mateix ofici. S’ocupa-ven del control de la producció i de l’assistència als mem-bres de l’ofici i les seves famílies.

• En tallers petits.

• Eren les tres categories d’artesans que hi havia a cadaofici. El mestre era el propietari del taller, de les eines deles primeres matèries, era qui obtenia els beneficis i pèr-dues del negoci; l’oficial era el treballador expert deltaller, que rebia un salari per la seva feina, i l’aprenentera un jove que volia aprendre l’ofici i treballava diver-sos anys al taller sense rebre cap salari.

10. • L’habitatge taller d’un important sastre. El que apareix al’habitació superior. Perquè és l’habitació principal. Entres: la planta baixa, la primera i la segona. Les plantesprimera i segona. La planta baixa. A la planta baixa.

a) La processó del gremi dels advocats de la ciutat ita-liana de Perusa.

b) Vestien amb túniques (i alguns amb sobretúniques)de colors diferents, probablement en funció de la ca-tegoria de cada jurista dins del gremi, ja que no ves-tien de la mateixa manera els juristes novells que elsadvocats, els notaris, els procuradors, etc.

c) Resposta lliure.

(Pàg. 55)

11. • Significa que no estava sota el control de cap rei.

• És un document atorgat per un rei a una ciutat segonsel qual quedava lliure de qualsevol dependència feudal.

• El rei, els nobles, els clergues i els governants de les ciu-tats. Normalment es reunien únicament quan el rei hoconsiderava oportú i les seves funcions principals erenestablir nous impostos i aprovar despeses extraordinà-ries per sufragar les guerres.

12. • Els reis recaptaven més impostos, amb els quals vancrear exèrcits propis i van imposar, a través de la for-ça o l’acord, l’obediència a molts senyors feudals.

• Perquè tant als reis com a les ciutats els interessavaaconseguir part del poder de la noblesa.

• Per rebaixar el poder de la noblesa tenint el suport deles ciutats.

13. • La corona, el tro i el ceptre.

• a) Resposta lliure. (Es poden mencionar, entre d’altres,Portugal, França, Anglaterra, Polònia, Noruega, Suè-cia i Dinamarca.)

b) Normalment, no. (Excepte Portugal, Noruega i pot-ser també Dinamarca, que tenen unes fronteres sem-blants a les actuals.)

(Pàg. 56)

14. Canvis polítics. Establiment del poder del rei, aparició delsparlaments i pèrdua del poder de la noblesa. Canvis eco-nòmics: millora de la producció agrícola, auge del comerç,creació de les tècniques bancàries, auge de l’artesania.Canvis socials: augment de la població, creixement deles ciutats, desenvolupament de la burgesia.


• (Anàlisi de la ciutat)

a) Estretes i de traçat irregular.

b) La catedral, les muralles...

• (Anàlisi dels canvis)

a) Fora de les muralles.

b) En la fotografia no es veu cap edifici modern. (Es potrecordar, malgrat tot, que la construcció de dos edi-ficis dissenyats pel famós arquitecte espanyol de fa-ma internacional Rafael Moneo, a la plaça de SantaTeresa o del Mercado Grande, que es troba al cen-tre d’Àvila, extramurs, han despertat certa polèmica.Aquests immobles han augmentat les altures i vo-lums dels edificis enderrocats. De fet, el més granimpedeix veure la plaça en la seva totalitat des dela torre de l’Homenaje, torre des de la qual antiga-ment es veia la plaça sencera i que quedarà ocultaper aquesta construcció.)

(Pàg. 57)

16. • Amb carros. Amb vaixells.

• a) Bous.

b) Resposta lliure. (Es pot respondre que no era còmo-de ni ràpid, perquè el carro no oferia cap mena decomoditat i els bous no corren gaire.)

• a) Amb remers i la força del vent. Perquè alguns perso-natges tenen rems i el vaixell té veles.

b) En la imatge apareixen plegades, però probablementeren quadrades.

c) Principalment, de fusta.

d) Resposta lliure. (Es pot aventurar que no.)

17. La A) representa una dona noble; la B), una monja, i la C),una camperola. La primera porta un vestit ampli i joies; lasegona porta hàbits, i la tercera porta una faldilla llarga, unmocador, un barret de palla i una eina per treballar al camp.

18. • Cobrir el cos, en cada cas d’acord amb la feina quoti-diana.

• a) Sí. Perquè es tracta de vestits més o menys simples.

b) Sí. El cas més clar és el C), perquè porta un vestit sen-zill, un mocador, un barret de palla i una eina.

• Té una funció identificativa i simbòlica.

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 11


Solucionari19. • Resposta lliure.


20. • Econòmic.

• Valor pràctic.

• Li dóna informació de l’època.

• Té valor econòmic.


L’època del gòtic (Pàg. 59)

1. – Llotja: lloc on els mercaders feien els seus intercanviscomercials.

– Ajuntament: lloc de reunió dels governants d’una ciutat.

– Burgès: habitant d’una ciutat.

– Convent: edifici dins d’una ciutat on viuen frares i/o mon-ges.

02. • Van fer servir els diners per construir palaus per viure-hi i també van encarregar pintures i escultures per de-corar-los.

• Perquè els mestres i els estudiants desitjaven escapardel control de l’Església.

03. • Les escoles catedralícies o capitulars depenien del bis-be, mentre que les municipals depenien dels ajunta-ments.

• Els membres de la burgesia urbana.

• Resposta lliure. (Es pot respondre que només una mi-noria de la societat, els nobles i els burgesos rics, per-què els estudis universitaris duraven molt temps.)

4. a) Els estudiants, no n’hi havia gaires, s’asseien en pupi-tres de fusta, mirant el professor, que impartia les se-ves classes des d’una mena de càtedra elevada.

b) S’assemblen en el fet que els alumnes continuen situatsdavant del professor, i es diferencien, sobretot, en el nom-bre d’estudiants, molt més elevat actualment, la qual co-sa fa necessari que les aules siguin més grans, i tambées diferencien en la situació del professor, perquè les au-les acostumaven a tenir forma d’amfiteatre, és a dir, s’e-levaven per la part del darrere, i els seients dels alum-nes estaven sobre unes grades semicirculars quedescendien cap a l’estrat, on hi havia el professor.

5. Perquè van sorgir necessitats noves; en el cas de l’art, per-què els nobles i alguns burgesos enriquits amb el comerçvan fer servir els diners per construir palaus per viure-hi itambé van encarregar pintures i escultures per decorar-los.

(Pàg. 61)

6. L’estil artístic que va seguir el romànic i que va néixer afinals del segle XII a França i des d’allà es va expandir rà-pidament per tot Europa.

07. • L’ús de l’arc ogival i de la volta de creueria.

• Van permetre elevar l’altura dels edificis i també alleuge-rir els murs, la qual cosa va permetre obrir finestrals enor-mes.

8. El romànic utilitzava la volta de canó, més pesada, que des-cansava sobre els murs, per això els murs eren tan grui-xuts i gairebé no tenien obertures, mentre que el gòtic uti-litzava la volta de creueria, més lleugera, el pes de la qualno descansava sobre el mur, sinó sobre els pilars a l’inte-rior de l’edifici i, a l’exterior, sobre els arcbotants i contra-forts, la qual cosa va permetre elevar els edificis, alleuge-rir els murs i obrir finestres grans.

09. • L’ús de l’arc ogival en els tres casos.

• a) Els espais buits.

b) Amb vitralls i escultures vistoses.

c) Els pinacles i els capitells.

(Pàg. 63)

10. • Que es va continuar usant com a mètode per ensenyarles persones.

• Una escultura funerària és una figura que sola o en grupforma part d’algun tipus d’enterrament com ara una tom-ba, un sepulcre, un panteó i un nínxol. Un retaule ésun conjunt de pintures (i de vegades escultures) que for-men part d’una estructura de fusta amb espais dividits.

11. La pintura gòtica presenta unes formes més realistes i natu-rals: es representen paisatges en els fons, les figures gua-nyen volum a través de les ombres i els humans són repre-sentats en actituds diverses i amb una expressió de lesemocions més marcada. L’esquematisme del romànic deixapas al detall i a l’interès per una major perfecció i bellesa.

12. L’art romànic no pretenia la representació fidel de la natu-ralesa, sinó l’ús esquemàtic de les formes per represen-tar conceptes espirituals i escenes bíbliques. L’art gòtic res-pon a la demanada d’un art més proper als homes, quepugui satisfer el seu desig de bellesa i d’immortalitat. Ai-xò es demostra en les obres d’encàrrec de la noblesa i delsburgesos enriquits.

13. • Arcs d’ogival en el grup esculpit en relleu; àngels ambun perfecte antropomorfisme; totes les figures de perso-nes i animals estan representades de manera naturalis-ta, amb voluntat de semblar allò que figuren.

• Per crear profunditat el pintor ha utilitzat un paisatge ur-bà, més concretament una església o bé un palau, ques’ha dotat d’una certa perspectiva per augmentar la sen-sació de profunditat i de relleu.


(Pàg. 64)

15. Art gòtic. Com a característiques importants destaquen lareligiositat i l’art urbà. Es manifesta en l’arquitectura ones van introduir novetats com ara les voltes de creueria,

Unitat 5

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 12


l’arc ogival i els murs amb finestrals amplis. L’escultura, latrobem a les portalades, als retaules i als sepulcres. La pin-tura es va fer sobretot en taula.


(Pàg. 65)

17. • (Descripció de les escultures)

a) Escultures exemptes.

b) La crucifixió de Crist.

c) De fusta.

d) La primera no, la segona sí. Foscos.

• (Diferències)

a) El d’aquest tema, el Crist gòtic. Amb la posició delcap, caigut sobre un costat, i també amb les cames,amb el peu dret sobre el peu esquerre.

b) Serena en el primer cas, perquè ha vençut la mort;de sofriment en el segon cas. El segon.

c) El Crist gòtic.

d) Una corona normal en el primer cas, com a símbolde majestat; una corona d’espines en el cas del Cristgòtic.

e) Un o dos (a les mans, tot i que la mà dreta no sem-bla clavada a la creu). Tres, el gòtic (un a cada mài un altre als peus). La posició dels peus és rectaen el cas del Crist romànic i creuada en el cas delCrist gòtic.

18. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, per exemple, que lesimatges mostren la façana principal i l’interior d’una naulateral de la catedral de Reims, a França. Construïda enpedra d’estil gòtic: els murs són alts, sostinguts per colum-nes elevades, voltes de creueria, arcs ogivals, amb fines-trals amplis coberts amb vitralls. A la façana principal esveuen dues torres iguals i una triple portada amb molts ga-blets; els pinacles contribueixen a donar sensació de ver-ticalitat. Construïda en el segle XIII, sobre les restes d’untemple anterior, aquesta catedral va ser el lloc on es co-ronaven els reis de França des de Lluís VIII fins a Carles X,el 1825, passant per la coronació de Carles VII, el 17 dejuliol de 1429, en presència de Joana d’Arc.)

Activitats de repàs (Pàg. 66)

1. • a) L’any 476.

b) L’any 1453.

c) L’any 622.

d) L’any 800.

e) L’any 1054.

• El primer va consistir en la desintegració de l’Imperi ro-mà d’Occident a mans dels germànics. El segon va te-nir lloc després que els turcs prenguessin la ciutat deConstantinoble, capital de l’Imperi bizantí, el 1453. El tercer fa referència a la fugida de Mahoma de la ciu-tat de Medina. El quart es refereix a la coronació de Car-

lemany com a emperador. I el cinquè, a la separació del’Església bizantina o ortodoxa de l’Església catòlica.

2. • a) El segle VI.

b) Entre els segles VI i VII.

c) Entre els segles VIII i IX.

d) Entre els segles III i IX.

• Justinià va ser el més important dels emperadors bizan-tins. Mahoma va ser el fundador de l’islam. Harum al-Rashid va ser el califa més important de la dinastia ab-bàssides. Carlemany va ser el principal governant del’Imperi carolingi.

3. • a) Un comte governava un comtat, i un marquès, un ter-ritori fronterer anomenat marca.

b) Un ulema era la persona que interpretava la llei alco-rànica, mentre que un cadi era un jutge.

c) Un camperol serf estava sotmès a l’autoritat del se-nyor. No podia abandonar el feu ni casar-se sense elseu permís, treballava gratuïtament per ell, conreantles terres de la reserva senyorial o bé fent feines do-mèstiques; a canvi, el senyor l’alimentava i el mante-nia. Un camperol lliure podia abandonar el feu i de-cidir els seus actes personals, treballava als masos dela senyoria i, a canvi, pagava una renda al senyor, pe-rò disposava de la resta de la collita.

d) Eren les tres categories d’artesans existents en cadaofici. El mestre era el propietari del taller, de les ei-nes i de les primeres matèries, era qui obtenia els be-neficis i pèrdues del negoci; l’oficial era el treballadorexpert del taller, que rebia un salari per la seva feina;i l’aprenent era un jove que volia aprendre l’ofici i tre-ballava durant diversos anys al taller sense rebre capsalari.

• Basileu. Califa.

4. • Constantinoble era la capital de l’Imperi bizantí; Bagdad,la capital de l’Imperi islàmic en l’etapa d’abbàssides;Aquisgrà, la capital de l’Imperi carolingi; i Damasc, lacapital de l’Imperi islàmic en l’època d’omeia.

• Activitat lliure.

5. • Per la crueltat dels invasors, i com que els reis eren moltdèbils i no tenien exèrcits propis ni mitjans per protegirels seus regnes, els camperols van buscar la protecciódels nobles (comtes, ducs, marquesos, etc.), que dis-posaven d’un exèrcit propi i d’un castell on podia prote-gir-se la població de la zona si era atacada. A canvi dela seva protecció, el noble exigia als camperols que tre-ballessin per ell i que se sotmetessin completament a laseva autoritat; d’aquesta manera, els camperols es vanconvertir en serfs dels nobles.

• D’una banda, l’emigració de molts camperols a les ciu-tats per buscar treball, ja que amb les noves tècniquesagrícoles es necessitava menys mà d’obra; i d’altra ban-da, la instal·lació de molts mercaders a les ciutats, ontenien lloc els mercats, gràcies a la reactivació del co-merç.

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 13

Quan va caureJerusalem

El 5 de juliol de 1099.

El C)

Quan va durar el setge de Jerusalem

Més de 40 dies. El C)

Quins grups socials hi van anar

Tant la gent ordinàriacom reis, ducs,marquesos i altreshomes poderosos.

El B)

Com es va difondre la croada

Per la predicació. El B)

Com es premiava els que hi anessin

Amb l’absolució de tots els seus pecats.

L’A)


Solucionari(Pàg. 67)

6. El segle XIII. Perquè apareixen representats estats que enel segle VI no existien.

7. La concessió de cartes de llibertats i privilegis a les ciutats,l’enfortiment de l’administració i la creació dels primersparlaments i corts.

8. Una mesquita. En primer lloc apareix el minaret, des d’onel muetzí crida a l’oració, i el pati, on hi ha la font per pu-rificar-se abans d’entrar a resar. La sala d’oració està situa-da a l’edifici principal, és on els creients s’agenollen mirantcap al mur de l’alquible, on està situat el mihrab o nínxolbuit situat en direcció a la Meca.

9. El de l’esquerra és romànic i el de la dreta, gòtic. En el pri-mer cas, s’aprecia l’ús de l’arc de mig punt a la torre del cam-panar i el predomini dels murs sobre els finestrals a la cap-çalera de l’església. En el segon cas, s’aprecia la utilitzacióde l’arc ogival i el predomini dels finestrals sobre els murs.

10. Pel tractat de Verdun (843), els tres fills de Lluís el Piadóses van repartir l’Imperi carolingi. Europa es va dividir en moltsregnes.

11. • a) L’Església tenia un gran poder polític perquè els pa-pes intervenien en els assumptes dels estats cristians.El papa de Roma, a més de governar un estat propi,els Estats Pontificis, tenia una gran influència en elsestats cristians: si considerava que un rei no es com-portava adequadament, l’excomunicava, és a dir, l’ex-pulsava de l’Església. L’excomunió era una amenaçamolt greu, ja que si un rei era excomunicat, els seussúbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.

b) Tenia també un gran poder econòmic perquè la ma-joria de les terres eren propietat dels monestirs i delsbisbats, que a més, tenien serfs que les treballaven.D’altra banda, l’Església cobrava rendes als serfscom a qualsevol senyor, però, a més, tots els cam-perols havien de pagar el delme.

c) Tenien també un gran poder social, ja que interveniaen gairebé tots els aspectes de la vida. Els cristianshavien d’assistir a missa els diumenges i resar diària-ment, havien de fer dejuni per quaresma, confes-sar-se almenys una vegada a l’any, combregar tam-bé una vegada a l’any com a mínim, durant la Pasqua,i si era possible, peregrinar als llocs sants. D’aquestamanera, podien arribar a la vida eterna. Les campa-nes de les esglésies regulaven les tasques quotidia-nes i les hores de feina dels camperols. Fins i tot elcalendari seguia les festes religioses i els anys es comp-taven a partir del naixement de Crist.

d) Tenia també un gran poder cultural, ja que la majo-ria de la població no sabia llegir ni escriure. Gràciesals monjos que copiaven a mà manuscrits es van sal-var les obres dels clàssics.

• Sí, era molt poderosa.

12. • Protecció.

• Havien de pagar rendes al senyor, que podien ser di-ners, productes (una part de la collita, teixits, animals...)i, sobretot, serveis personals, com ara treballar un de-terminat temps les terres del senyor gratuïtament.

• Que els camperols havien de pagar per utilitzar-los.

13. Resposta lliure. Per exemple: vegeu taula a la pàgina se-güent.



(Pàg. 68)

16. • Al descobriment de les restes de la que va ser la capitaldel regne visigot. Murs de cases i de muralles, de basí-liques, de palaus, de carrers...

• Dels segles VI i VII.

• Perquè els seus interessos són diferents: als primers elsinteressa estudiar el passat i als altres, construir.

• La regidora opina que les troballes no representen capvalor monumental, i per tant caldria investigar-les, pe-rò no conservar-les. L’arqueòleg pensa que totes les res-tes que es refereixen a un moment del passat cal inves-tigar-les, i a més conservar-les perquè el que importa ésel conjunt del jaciment, i no només les restes artístiques.




18. • Barcelona, París, Milà, Bolonya, Venècia, Nàpols, Cons-tantinoble...

• Algunes sí, d’altres no. Continuen sent importants Bar-celona, París i Milà, sobretot. Les altres tenen un interèsfonamentalment cultural i turístic.


(Pàg. 69)

19. • El segle XI, el segle XII i el segle XIII, respectivament. Sónfonts primàries.

• El papa Urbà II en el primer cas. El segon documentés anònim. El tercer és obra d’Ibn al-Athir.


Per què el papa vaorganitzar la croada

Els fets

Per alliberar Jerusalem.

Document que aporta

la informació

El B)

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 14

Estil artístic predominant Principis del romànic. Gòtic.

Poder del rei Limitat. Cada vegada més gran.

Població: estancada o en creixement Estancada. En creixement.

Activitats econòmiques L’agricultura i la ramaderia. L’agricultura, la ramaderia, el comerç, labanca i l’artesania.

Les ciutats eren importants? No. Sí.

On vivia la major part de la població?

Al camp. Al camp.


21. • Que són uns pagans. Que han atacat grans territoris, hancapturat i matat moltes persones, que han destruït mol-tes esglésies i han devastat l’Imperi bizantí. El Senyor.Respostes lliures. (Es pot respondre que no i que la se-va intenció era animar els cristians a anar a les croa-des contra els musulmans.)

• No. No considera que els movien altres raons: la cobdí-cia, la pobresa, etc.

• Francs. Negativa. Resposta lliure. (Es poden destacarels verbs tan durs que utilitza l’autor del text per refe-rir-se a les accions de les croades: «passar per l’espa-sa», «massacrar», «exterminar», «robar», etc.)

Els territoris hispànics en l’edat mitjana (Pàg. 71)

• És un conjunt de fortaleses i palaus construït pels mu-sulmans.

• En una muntanya situada al marge esquerre del riu Dar-ro, a l’est de la ciutat de Granada, davant del barri del’Albaicín.

• A Granada. (Es pot explicar que aquesta novel·la es deua l’escriptor d’origen libanès Amin Maalouf, que, amb l’ex-cusa d’explicar-nos la vida de Lleó l’Africà, ens mostra unapanoràmica del món mediterrani de principi del segle XVI.Lleó l’Africà és el nom cristià de Hasan bin Muhammedal-Wazzan al-Fasi, un musulmà d’origen marroquí nascuta Granada, que es va veure obligat a fugir d’aquesta ciu-tat quan va ser conquistada pels cristians. La seva vidaa partir de llavors va ser un peregrinar continu: primer pel nord de l’Àfrica i després per l’Àfrica negra, Cons-tantinoble i Egipte. Quan tenia 25 anys, va ser capturatal Mediterrani pels pirates i va acabar sent regalat al pa-pa Lleó X, del qual es va fer amic i col·laborador. El 1520,Lleó X el va alliberar i el va batejar amb el seu nom: Gio-vanni Leone di Medici, però aviat se’l va conèixer com aLleó l’Africà. El papa li va demanar que fes un compendien què exposés tot el que coneixia de l’Àfrica. Lleó l’Afri-cà va escriure en llengua italiana Descripció de l’Àfrica ide les coses notables que hi ha allà, una de les descrip-

cions geogràfiques més completes del continent durantmolt temps.)

A finals del segle XV, just abans que els Reis Catòlicsconquerissin Granada. Hi ha dues dates (1489-1490)perquè la correspondència entre els anys musulmansi cristians només es pot fer de manera aproximada. Espot recordar o explicar als alumnes que durant el ca-lifat d’Omar I es va establir com a punt de partida delcalendari musulmà la data de l’hègira, el 16 de julioldel 622, inici de l’any lunar en el qual va tenir lloc elfet històric de la fugida, perquè l’any musulmà és unany lunar. Això significa que 33 anys musulmans equi-valen a 32 anys cristians. A causa de la diferènciade dies entre el calendari lunar i el solar, i també pelfet de començar l’any en dies diferents, resulta difícilestablir una correspondència entre el calendari mu-sulmà i el cristià. Per fer un càlcul ràpid i aproximat,serveixen les fórmules següents:

Per passar de l’any musulmà al cristià G � H � 622 � (H/33)

Per passar de l’any cristià al musulmà H � G � 622 � (G � 622/32)

On: G � any cristià (gregorià)H � any musulmà (hègira)

• Hègira: fugida. Soldà: governador. Cadi: jutge. Divan: es-tances del soltà. Majlis: cort del soldà. A la civilització is-làmica de la península Ibèrica.

• L’últim rei del regne taifa de Granada. (Es pot aprofitarper explicar als alumnes que Boabdil el Noi va ser l’úl-tim soldà de Granada, des del 1482 fins al 1492. Fillgran de Muley Hacen, la seva mare, la princesa Fàti-ma, el va animar a rebel·lar-se contra el seu pare, pergelosia cap a la nova favorita del soldà, la captiva cris-tiana Isabel de Solís. Boabdil va ser proclamat rei pelsgranadins revoltats contra Muley l’any 1482. L’inici dela guerra de Granada va ser beneficiós per a Boabdil,perquè va aconseguir derrotar els cristians a l’est deMàlaga, però aviat va ser fet presoner pels cristians aLucena. Mentrestant, el seu pare va tornar a ocupar el

Bloc II

La societat era estamental?

Segle X

Sí.

Segle XIII

Sí.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 15


Solucionaritron fins que una revolta va col·locar en el poder al-Za-gal, el seu germà. Els Reis Catòlics van deixar lliure Bo-abdil per agreujar les tensions internes en el regne nas-sarita. Al-Zagal es va negar a reconèixer com a soldàel seu nebot i es va arribar a una situació de guerra ci-vil. Finalment, després de dos anys de lluites i amb laciutat de Granada assetjada, Boabdil va iniciar conver-ses amb Gonzalo Fernández de Còrdova que van aca-bar amb una rendició i l’entrega de la ciutat el 2 de ge-ner de 1492, fet que va posar fi a la conquesta cristianade la Península. Un romanç anònim diu que, quan vanabandonar la ciutat, la seva mare va retreure a Boab-dil les llàgrimes que vessava en contemplar per últimavegada la ciutat de Granada: «Plora com una dona elque no has sabut defensar com un home.»

• Que els cristians els aniquilessin. Els que volien la pauamb Castella i els partidaris de la guerra.

• Resposta lliure. (Es pot respondre que sí, que els ReisCatòlics van conquerir Granada el gener de 1492.)


• Resposta lliure. (Poden respondre alguna de les infor-macions següents. A Catalunya l’edat mitjana va estarmarcada, com a la resta de la Península, per la invasiómusulmana. Alguns senyors cristians van resistir l’esco-mesa dels àrabs amb el suport dels francs al nord delsPirineus. Els francs van crear una estructura de comtatsdefensius, amb la Marca Hispànica com a frontera, queva acabar per liderar el comte de Barcelona. Tanmateix,aquests comtats van arribar a ser independents delsfrancs i van desenvolupar el feudalisme. Més tard esconfederaren amb el regne d’Aragó i van emprendreguerres expansives contra els musulmans, i arribarena conquerir les illes Balears i el regne de València).

Al-Àndalus (Pàg. 73)

1. Resposta lliure. (Es pot assenyalar, en el document 4, el mi-naret i el pati amb la font de les ablucions, i a continuacióles naus que formen la sala de les pregàries, separades percolumnes, i en primer terme el mur o alquible orientat a laMeca, on hi ha el mihrab en el qual es col·loca l’Alcorà.

(Pàg. 74)

2. • Al-Àndalus: el territori de la península Ibèrica sota do-mini musulmà. Hagib: primer ministre.

• Un emir era un governador que depenia del califat deDamasc, mentre que el califa era la màxima autoritat po-lítica i religiosa dels musulmans.

• Andalusí volia dir característic d’al-Àndalus, que és comels musulmans van anomenar les terres de la Penínsulaon tenien poder. Nassarita es refereix al fet que el regnede Granada estava governat per la família dels Nasr, desque en el segle XIII, després de la desintegració de l’impe-ri almohade, Muhammad Ibn Nasr, membre d’una po-

derosa família de l’aristocràcia local, va aconseguir el po-der i es va proclamar emir de Granada.

• Que els governants granadins havien de pagar tribut alsreis castellans i ajudar-los en cas de guerra.

3. • A Tarifa. Cap al nord. Per Còrdova, Toledo, Guadalaja-ra... Només quatre anys. Perquè hi van trobar poca opo-sició: la noblesa visigoda estava desunida i la poblacióes va mostrar indiferent a la invasió.

• Pràcticament tota la península, excepte el nord. El califaera auxiliat en el govern per l’hagib, el primer ministre, ipels visirs, una mena de ministres. Els valís dirigien lesprovíncies i les marques frontereres de Saragossa, To-ledo i Mèrida. Els cristians.

• Va anar retrocedint cap al sud perquè els regnes cris-tians avançaven.


(Pàg. 75)

5. • S’observa una sèrie de muralles i torres, que li proporcio-nen un aspecte de fortalesa. Amb maó. (Es pot explicarque el nom d’Alhambra prové del color vermell dels mursde maó: «qa’lat al-Hamra’», castell vermell.) Molt auster.

• Una fortalesa. Pels murs emmerlats i per les torres. (Espot explicar, tot i així, que era al mateix temps una ciutatdins de la ciutat, amb els palaus reials, sumptuoses man-sions on vivien els alts funcionaris de la Cort, mesquitesi escoles, tallers i mercats, i les cases dels servents i dela guarnició militar. A més del castell, l’Alhambra teniados grans palaus: el de Comares, dedicat a l’activitat pú-blica de l’emir i on rebia els súbdits i els ambaixadors es-trangers, i el dels Lleons, que constituïa el seu recinte pri-vat. La ciutadella disposava també de jardins grans i bells,com el del Generalife, que servien al mateix temps de llocde descans i d’oci, com l’oratori i els banys.)

• Amb guixeries en arcs, murs i voltes, i rajoles vidriades ambtons blaus, vermells, negres o verds en el sòcol. Tot estàdecorat amb motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics.

6. • Activitat lliure.

• Perquè la tradició popular assegura que en aquesta salavan ser degollats els cavallers Abenserraigs; de fet, hi hauna taca d’òxid que cobreix una part de la pila de mar-bre del centre de la sala, que la superstició presenta comuna taca de sang dels cavallers Abenserraigs.

(Pàg. 77)

7. • Perquè l’agricultura estava molt desenvolupada; a lesciutats hi va haver una producció artesana de gran qua-litat i van ser el centre d’un comerç molt actiu.

• Perquè després de la conquesta dels musulmans van sertolerants amb els cristians i els jueus, per aquest motiues van quedar a al-Àndalus i, a més, al principi, nomésalguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord.

8. • De dalt a baix: àrabs, berbers, muladins, mossàrabs ijueus.

Unitat 6

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 16


• Resposta lliure. (Es pot explicar, per exemple, que elsàrabs eren a la cúspide perquè es van reservar les mi-llors terres i els càrrecs de govern; que els berbers se si-tuaven en segon lloc, ja que van obtenir menys benefi-cis; a continuació hi havia els muladins, antics cristiansque van adoptar la religió, la llengua i els costums de l’is-lam; després, els mossàrabs, els cristians que van con-tinuar practicant la seva religió i, per tant, pagaven im-postos; i, finalment, els jueus, que en general vivien enbarris separats de la resta de la població.)

• Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs degovern. Els berbers eren més nombrosos, però van tenirmenys beneficis, per la qual cosa a vegades es vanrebel·lar. Els muladins eren antics cristians que van adop-tar la religió, la llengua i els costums de l’islam; alguns hovan fer perquè d’aquesta manera no havien de pagar im-postos. Els mossàrabs eren els cristians que van continuarpracticant la seva religió i, per tant, pagaven impostos; apartir del segle IX, molts van emigrar als regnes del nordi van fugir de les persecucions. Els jueus eren una mino-ria molt activa en el terreny econòmic, que en generalvivien en barris separats de la resta de la població.

• Resposta lliure. (Veure l’epígraf 3.)

(Pàg. 79)

9. Perquè les ciutats tenien una gran importància, ja que erenel centre de la vida econòmica, religiosa i cultural d’al-Àndalus.

10. L’ús dels arcs de ferradura i els arcs polilobulats, fonamen-talment.

(Pàg. 81)

11. La ràtzia és una incursió militar en territori enemic que so-lament busca obtenir botí i presoners, la conquesta es ba-sa en el domini total d’aquell territori. Les ràtzies, a Cata-lunya, eren més nombroses en les zones frontereres entrecristians i musulmans.

12. • La zona del territori català amb una implantació mu-sulmana més llarga va ser la que hi ha al sud del riu Llo-bregat.

• Lleida, Balaguer, Tortosa i, a l’Aragó, Saragossa.

13. Primer període durant el segle VIII, ocupació total. Segonperíode a final del segle VIII, fins a la frontera del Llobre-gat. Tercer període durant el segle IX, consolidació de lesfronteres de la Marca Hispànica al sud del Llobregat. Quartperíode des de l’inici del segle IX fins al s. XII, la resta del ter-ritori del que després ha estat Catalunya.

14. Moltes poblacions catalanes deuen els seus topònims a lallengua àrab. En arquitectura, van difondre formes de cons-trucció més elaborades. També destaquen les tècniquesagrícoles amb l’extensió del regadiu, el sistema hidràulicde sínia i nous conreus, com ara l’arròs, el safrà i els dà-tils. També van servir com a difusors de la cultura gregaantiga, a través de traduccions, i d’avenços en la matemà-tica, com ara la introducció dels números aràbics (de pro-cedència índia) i del zero.

(Pàg. 82)


1212-1492

• 1492: el regne deGranada va ser conquistatpels Reis Catòlics.

Es va edificarl’Alhambra i elGeneralife, a Granada.

Regnenassarita

1085-1212

• 1147: els almoràvits vanser substituïts pelsalmohades.

• 1212: els cristians vanderrotar els almohades enla batalla de Las Navas deTolosa.

En aquesta època es van traslladar a al-Àndalus els estilspropis del nord del’Àfrica. Destaquen laTorre de l’Or i la Giraldade Sevilla.

Almoràvits ialmohades

1031-1085

• 1031: el califat es vadividir en molts regnes de taifes.

• 1085: Toledo va caure enmans dels cristians.

Destaca el palau de l’Aljaferia, aSaragossa, i granscastells, com el de Màlaga.

Regnes de taifes

929-1031

• 929: Abderraman III es va proclamar califa.

• 976: durant el califat de Hixam II, que tenianomés 11 anys, vaassumir el govern ungeneral brillant, Almansor.

La mesquita deCòrdova i el palau de Medina Azahara.

Califat

711-929

• 711: Invasió.• 756: Abderraman I es va

proclamar emir deCòrdova.

• L’activitat principalera l’agricultura,gràcies aldesenvolupament de les tècniques deregadiu, i tot i queels conreus mésimportantscontinuaven sent els cereals, la vinya i l’olivera, elsmusulmans vanintroduir nousconreus, com ara el cotó, l’arròs, lacanya de sucre, les albergínies, lescarxofes, etc.

• A les ciutats es vadesenvolupar unaartesania de granqualitat.

• El comerç també eramolt actiu

• Àrabs i berbers sónels grups dominants.

• La resta s’organitzavaper criteris religiosos:muladins, mossàrabsi jueus.

Data Fets Art Economia Societat

Conquesta iemirat

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 17


Solucionari16. Perquè no hi va haver canvis significatius al llarg d’aques-

tes etapes pel que fa a l’economia i la societat.

17. Els murs fan l’aspecte de ser de totxo i totes les parets ex-teriors estan pintades de blanc. Tenen dos pisos i en el casde la casa cordovesa hi ha un pati interior amb grans ober-tures en arcs on, segurament, hi tenen sortida les estancesde tota la casa. Destaca també la decoració amb plantesen ambdós casos.

18. • La principal raó és que el domini polític i religiós delsmusulmans sobre aquestes terres es va estendre durantvuit segles, cosa que va marcar evidentment la culturaandalusa que ens ha arribat fins avui. A més, el climad’Andalusia, en alguns llocs molt semblant, per latitud,als països àrabs va fer que l’arquitectura àrab tinguésa al-Àndalus un lloc d’adopció ideal que en alguns ca-sos avui encara es conserva i s’aplica.

(Pàg. 83)

19. • Al centre històric.

• Sí, perquè són carrers estrets i de traçat irregular.

• Resposta lliure. (Es poden assenyalar, a partir dels to-pònims que ofereix el plànol, la mesquita i el soc.)

• El call.

• Els jueus. Resposta lliure. (Es pot aventurar que no.)

20. • Baixes.

• La mesquita.

21. • Aljama, albergínia, alquible.





Els regnes cristians hispànics (Pàg. 85)

1. • Galícia, Astúries, Castella, Lleó. Cangas de Onís, Co-vadonga, Oviedo, Lleó, Astorga...

• Des del 718 fins al segle X és l’etapa del regne d’As-túries; en el segle X la capital es va traslladar a Lleó iel regne es va començar a anomenar regne de Lleó.En la primera etapa, Pelagi, el primer rei asturià, ven-cedor dels musulmans en la batalla de Covadonga(722), i Alfons III, que durant l’època del qual el reg-ne asturià i lleonès va arribar a la màxima expansió.L’any 1035.

• Eren manuscrits religiosos amb il·lustracions de gran be-llesa. Els monjos.

2. Perquè les zones muntanyoses van ser les úniques que novan quedar sota el domini musulmà.

(Pàg. 87)

3. Un territori que formava part de l’Imperi carolingi i que es-tava dividit en comtats, la missió del qual era protegir l’im-peri de l’avenç musulmà.

4. Tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans.

5. • a) El monarca navarrès amb el qual el regne de Navar-ra va arribar al moment de més esplendor, ja que esva convertir en el rei més poderós de la península: vaincorporar en el seu regne els comtats aragonesos,Castella i part de Lleó.

b) Que es van fragmentar.

• a) El regne de Navarra, els comtats aragonesos i els com-tats catalans.

b) Navarra. Els aragonesos i els catalans. Que els com-tats no eren autònoms.

c) Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Besalú, Empúriesi Barcelona. Diversos comtes.

d) Des del segle IX, amb Guifré el Pilós, els comtats ca-talans són governats per la noblesa local. Cap al se-gle X aquesta noblesa es consolida com a poder in-dependent del regne franc.

• Resposta lliure. (Veure l’epígraf 4 d’aquesta unitat.)

(Pàg. 89)

6. a) Tres etapes: l’avenç fins al Duero, la conquesta de lesvalls del Tajo i de l’Ebre, i la conquesta de la vall delGuadalquivir, València i les Balears.

b) Els territoris situats al nord del riu Duero.

c) Els situats a les valls del Tajo i de l’Ebre.

d) Perquè els cristians van conquerir la vall del Guadalqui-vir, València i les Balears.

7. • Resposta lliure. (Es pot aventurar que per por de les re-presàlies dels musulmans.)

• Respostes lliures. (És difícil assegurar si els que van par-ticipar en la conquesta, al llarg dels segles, tenien unaidea que recuperaven un territori que creien que els ha-via pertangut o no. No sembla gaire probable. Es potassenyalar que l’ús del terme Reconquesta indica quequi l’usa considera que la península Ibèrica pertanyiaals reis cristians, que es consideraven hereus del reg-ne visigot. Els alumnes han de saber que, segons el pro-fessor Martín F. Ríos Saloma, la primera vegada que esva fer servir el terme Reconquesta per referir-se a la llui-ta entre cristians i musulmans a la península Ibèrica du-rant l’edat mitjana va ser en l’obra de José Ortíz y Sanztitulada Compendio cronológico de la historia de Es-paña, publicada a final del segle XVIII. Malgrat tot, l’úsd’aquest terme no es va difondre fins a mitjan segle XIX

gràcies a la reedició d’aquesta obra i a la publicació dela Historia general de Modesto Lafuente. En un primermoment, el terme Reconquesta només feia referènciaa l’aspecte militar. Però, a poc a poc, va anar adqui-rint altres significats que encara avui conserva, sol pelsqui són partidaris d’aquest terme: d’una banda, el d’un

Unitat 7

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 18


procés històric de lluita entre cristians i musulmans; d’al-tra banda, el d’un període històric que comprèn des dela batalla de Covadonga, l’any 722, fins que els Reis Ca-tòlics van conquerir Granada el 1492. El terme es va con-solidar a mitjan segle XIX pel context històric. Van ser elsanys en què es va consolidar la burgesia liberal i es va cons-truir una identitat d’estat nació, d’aquí provenia la neces-sitat de distingir els espanyols de les nacions estrange-res, a través, per exemple, de la victòria sobre elsmusulmans. Per això és en l’actualitat un terme discutit idiscutible des d’una perspectiva científica de la història.)

• Resposta lliure. (També és un terme discutit i discuti-ble. Es pot respondre que el terme croada només ésadequat si es considera admisible pel fet que va ser unaguerra molt llarga entre els cristians i els musulmans.Primer cal dir que aquest terme prové de creu perquèels que feien croades portaven aquest emblema al pitquan lluitaven contra els musulmans. També cal dir quesi ens cenyim al significat històric de croada, hauríemde limitar-nos a les vuit catalogades «oficialment»: laprimera croada que registren els llibres d’història va serla del 1096-1099, i la vuitena es va acabar el 1270 enmorir-hi Lluís IX, rei de França, a Tunísia. Però el ter-me s’ha continuat utilitzant posteriorment i quan algúdiu actualment d’«emprendre una croada», es refe-reix a una llarga campanya i pot tenir connotacions to-talitàries.)

(Pàg. 90)

8. Durant el regnat de Ferran III com a unió de Castella i Lleó.

• Les mestas eren assemblees de ramaders. L’HonradoConsejo de la Mesta fou reconegut per Alfons X l’any1273.

9. a) El pòrtic de la Glòria és l’entrada principal de la catedralde Santiago de Compostel·la.

b) El Judici Final i l’Apocalipsi.

(Pàg. 91)

10. Resposta lliure. (El regne d’Astúries: va aparèixer en laprimera meitat del segle VIII, concretament l’any 718, quanels visigots refugiats a la serralada Cantàbrica van esco-llir com a rei Pelagi; el 910 la capital es va traslladar aLleó i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó. Elregne de Navarra: va sorgir l’any 803, quan el comte Èn-nec Aritza va expulsar les tropes franceses de Pamplona,i va durar fins que va ser annexionat per Ferran el Catò-lic el 1512. El regne d’Aragó: va néixer el 1037 quan Ra-mir I va heretar del seu pare, Sanç III el Gran, els com-tats d’Aragó, Sobrarb i Ribagorça, i els va convertir enregne. El regne de Castella: va sorgir l’any 1035. La co-rona de Castella: va néixer amb la unió definitiva de Cas-tella i Lleó el 1230, quan Ferran III va reunir ambdós reg-nes sota la seva autoritat. El regne de Lleó: va néixer enel segle X quan la capital del regne asturià es va traslla-dar a Lleó i el regne va passar a anomenar-se regne deLleó, i l’any 1230 va quedar definitivament unit a Caste-lla, formant la corona de Castella. La Marca Hispànica:va sorgir en el segle VIII, quan Carlemany va conquerirBarcelona i Girona, i a les terres del sud dels Pirineusva crear la Marca Hispànica, un territori dividit en moltscomtats; a partir del segle IX, els comtats es van indepen-ditzar del domini franc. Comtats catalans: va sorgir l’any988, quan es van independitzar del domini franc i l’any1137 van quedar vinculats amb Aragó en la corona d’A-ragó o corona catalanoaragonesa.)


Comtats catalans 874: Guifré el Pelós va reunir els comtats catalans i els vagovernar amb autonomia dels reis francs.

Aragó 820: el comte Asnar Galindo va aconseguir la independènciadel comtat d’Aragó del dominifranc.

922: Aragó va quedar sota el domini dels monarquesnavarresos.

Navarra 803: el comte Ènnec Aritza vaexpulsar les tropes franceses de Pamplona, i es va crear el regne de Pamplona.

Astúries-Lleó 718: els cristians de la serraladaCantàbrica van escollir com a rei Pelagi.722: Pelagi va derrotar els musulmans en la batalla de Covadonga.

808: trasllat de la capital del regne de Cangas de Onís a Oviedo.

910: trasllat de la capital des d’Oviedo fins a Lleó.951: el comte Ferran González va començar a governar demanera independent a Castella.

Segle VIII

La formació dels regnes cristians

Segle IX Segle X

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 19

Balears

València La corona d’Aragó. En el segle XIII. L’escassetat de pobladors va convertir en grans senyories la majoria de tot aquest territori. La majoria de les terres les treballavenels serfs.

Ebre Aragó i els comtatscatalans.

Durant els segles XI i XII.

Després de conquerir un territori, aquest es dividia en circumscripcions, dominades per una ciutat o vila, que actuava com a capital, i diversos poblats que depenien de la ciutat. Per afavorirl’emigració, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles. Tot i així, hi havia territoris en què la repoblació va ser lenta, com a les muntanyes de Terol. Els reis van entregar aquestes terres a les ordes militars, que van formar grans senyories.

Guadal-quivir

Portugal i Castella. En el segle XIII. L’escassetat de pobladors va convertir en grans senyories la majoria de tot aquest territori. La majoria de les terres les treballaven els serfs.

Tajo Portugal i Castella. Durant els segles XI i XII.

Després de conquistar un territori, aquest es dividia encircumscripcions, dominades per una ciutat o vila, que actuava com a capital, i diverses viles que depenien de la ciutat. Per afavorir l’emigració, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles. Tot i així, hi havia territoris en què la repoblació va ser lenta, com a la Manxa. Els reis van entregar aquestes terres a les ordes militars, que van formar grans senyories.


Solucionari

13. • Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Ermen-gol, comte d’Urgell. Els habitants de la ciutat de Llei-da.

• L’any 1149. (Significa el temps passat des de l’«Encar-nació», o «Anunciació» del Fill de Déu, perquè a l’edatmitjana s’utilitzava a vegades per datar l’anomenat estilde l’Encarnació del Senyor, que presenta la particulari-tat que el canvi d’any es va fer no l’1 de gener, com esfa actualment, sinó el dia 25 de març, en record d’a-quest esdeveniment.)

• A la ciutat de Lleida. Als comtats catalans que, des d’unsanys abans, concretament des de 1137, formaven partde la corona d’Aragó, després del matrimoni de Ra-mon Bereguer IV, comte de Barcelona, amb Peronella,l’hereva del regne d’Aragó.

14. • Les cases i pati, horts i finques i tota la ciutat de Lleida.

• Als habitants de la ciutat de Lleida.

• Les finques, els horts, les cases i els patis. Franc alou

és un territori lliure de la servitud feudal que els reisacostumaven a cedir als repobladors d’una zona abansocupada per enemics.

• Eren serfs. «Us concedim a tots vosaltres [...] que, enendavant, sigueu francs, lliures i segurs...».

• Un camperol serf estava sotmès a l’autoritat del senyor.No podia abandonar el feu ni casar-se sense el permís delsenyor, treballava gratuïtament per ell, conreant ter-res de la reserva senyorial o fent treballs domèstics; acanvi, el senyor l’alimentava i el mantenia. Un campe-rol lliure podia abandonar el feu i decidir els seus actespersonals, treballava els masos de la senyoria i, a canvi,pagava una renda al senyor, però disposava de la restade la collita.

15. • Per reduir el poder de la noblesa.

• Probablement, per evitar que tant els cavallers com l’es-glésia augmentessin les seves senyories.

Duero El regne de lleó. En el segle X. Per grups de camperols que van formar petits llogarets.

Quin regne el va conquerir

L’expansió dels regnes cristians (segles XI-XIII)

En quin segle Com es va fer la repoblació


Corona de Castella

El rei gaudia de més poders quela resta de regnes peninsulars.Tenia potestat per elaborar leslleis, declarar la guerra i jutjar. Les Corts castellanes no podienlegislar. La seva facultat mésimportant consistia en la capacitatd’aprovar o negar nous impostossol·licitats pel monarca.

L’economia es basava en l’agricultura ila ramaderia. La ramaderia depeniaessencialment de la cria de l’ovellamerina, que donava una llana d’altaqualitat que s’exportava a altres païsoso es destinava a la indústria tèxtil. Lavenda de la llana i dels draps que sen’elaborava va fer que l’artesania i elcomerç es desenvolupessin molt.

Hi ha mostres interessants d’estil romànic,com ara les esglésies de San Martín deFrómista (Palència) i San Isidoro de León,i part de la catedral de Santiago deCompostel·la, on destaca el pòrtic de laGlòria, obra del mestre Mateo.També es van construir importants edificis gòtics com ara les catedrals de Lleó, Burgos i Toledo, construïdes en el segle XIII.

Govern Economia Cultura

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 20


L’edat mitjana a Catalunya (Pàg. 93)

1. Els comtats eren jurisdiccions administratives. No tenienvincles entre ells, i al capdavant hi havia un comte nome-nat pel rei. Els comtes eren vassalls del rei dels francs.

2. • Perquè van oferir avantatges als pobladors que volgues-sin establir-se a les terres conquerides als musulmans.

• Quan va morir Guifré el Pelós, els seus fills van here-tar-ne els comtats i la transmissió es va fer ja sempre pervia hereditària dins de les famílies comtals. A més, la re-lació de vassallatge amb els francs es va anar afeblint.

• El Casal de Barcelona és la família comtal que s’ini-cia amb Guifré el Pelós i que anirà incorporant tots elscomtats catalans fins a arribar a independitzar-se delsfrancs.

3. En època de Guifré el Pelós es van repoblar l’Alt Urgell, elRipollès i la Cerdanya, així com el Berguedà, Osona i el Ba-ges fins a arribar a prop de Barcelona. Els pobladors pro-cedien d’Occitània, de l’Aragó i d’altres regions properes.Emigraven atrets per les bones condicions que oferien elscomtes per repoblar les terres obtingudes dels musulmans.Els monestirs col·laboraven en la repoblació de les novesterres. L’aprisió era el dret del pagès a posseir la terra quetreballava si ho feia ininterrompudament durant trenta anys.La tinença era el sistema de contracte que establia que elpagès lliure es podia quedar una part de la collita mentreen donés part la part corresponent al propietari.

4. La principal conseqüència va ser que els vincles entre elscomtes catalans i el rei francès van desaparèixer, i a la pràc-tica, Catalunya esdevingué independent políticament de laresta d’estats del seu entorn.

(Pàg. 95)

5. • Els del sud del Llobregat, que incloïen Lleida, Tortosa iTarragona.

• Ramon I, Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III.

6. • A través de polítiques hàbils de matrimonis i sotmetentels altres comtats a vassallatge.

• Cada territori de la corona d’Aragó va conservar les se-ves especificitats polítiques, culturals i jurídiques perquèl’estructura de la corona era confederal.

• Es va fer a través de cartes de poblament i de franquesa,que facilitaven terres i facilitats fiscals als seus pobladors.

7. • Perquè va afavorir el control del Casal de Barcelonasobre els altres comtats, cosa que li va permetre esten-dre els seus dominis ocupant Tarragona.

• a) Amb la unió dinàstica, el comte de Barcelona, a mésde ser el sobirà de Catalunya, ho era també del reg-ne d’Aragó. Era el cap màxim de la confederació.

b) El pare de Peronella, Ramir el Monjo.

8. La pressió que exercien els francs sobre la Septimània,principal zona d’influència catalana fins al segle XIII, va fer

que els comtes catalans haguessin de girar els ulls cap alsud i cap a la Mediterrània per satisfer les seves ambicionsexpansives. Així que el fracàs de 1213 a Muret es pot in-terpretar com l’inici de l’ideal conqueridor cap a Valèn-cia, Mallorca i altres indrets d’ultramar.

(Pàg. 97)

9. • El codi dels Usatges de Barcelona.

• Era qui tenia cura de la guàrdia d’un castell i de la se-va jurisdicció.

10. • La noblesa catalana es va anar apropiant de les ter-res i va sotmetre bona part de la pagesia lliure.

• El creixement de l’agricultura va implicar l’increment delsintercanvis comercials a fires i mercats.

• La transmissió de la cultura s’efectuava en els escrip-toris i biblioteques dels monestirs i de les catedrals.

11. • Eren la residència dels senyors i se situaven en llocsestratègics per poder controlar el territori, també ser-vien de refugi als pagesos en cas d’atac dels enemics.

• Els nobles de la figura presten el jurament de fidelitatdavant del comte: aquest els assegura la possessió delsseus feus i els nobles juren que li prestaran servei mili-tar quan sigui necessari.

• a) En català. b) En llatí.

12. Van permetre reduir la violència desfermada pels senyorsfeudals i que afectava tota la població. Sí, calia limitar leslluites feudals perquè perjudicaven greument l’estabilitatdel sistema polític i afectaven molt negativament l’econo-mia (conreus i comerç).

(Pàg. 99)

13. • El Tractat d’Almirra, amb Castella, va limitar fins Alacantl’expansió peninsular, i en el de Corbeil el comte JaumeI renunciava els seus drets sobre Occitània a canvi delreconeixement formal de la independència de Catalu-nya per part del rei francès.

• Jaume I el Conqueridor.

14. • Perquè es va estroncar el projecte expansiu cap a Oc-citània i perquè l’empresa va coincidir amb un momentde creixement econòmic i demogràfic.

• El comerç va ser el principal estímul de l’expansió, jaque era molt intens en tota la Mediterrània occidental iqui el controlés en sortiria molt beneficiat.

• El Llibre del Consolat de Mar va tenir gran importànciaper al comerç, ja que regulava molts tipus de transac-cions i situacions del comerç marítim per garantir-ne laseguretat i evitar abusos.

15. a) El Tractat d’Anagni pretenia posar fi al conflicte franco-català sobre l’ílla de Sicília, reconeixent el domini catalàsobre Còrsega i Sardenya. La Pau de Caltabellotta va per-metre als catalans conservar el domini efectiu sobre Si-cília.

b) Els almogàvers eren tropes mercenàries que formavenla infanteria de marina de l’exèrcit català, tropes ambles quals es va consolidar el domini sobre moltes ter-res mediterrànies.

Unitat 8

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 21


Solucionaric) La presència dels venecians dominant les rutes comer-

cials i també dels turcs, que pretenien conquerir l’Im-peri bizantí.

16. Tots aquests estats es disputaven el control de les rutescomercials, ja que aquestes activitats generen molts di-ners en impostos. Cada estat pretenia assegurar als co-merciants la seguretat de les seves mercaderies a travésde vaixells de guerra que vetllessin les travessies davantdels enemics. Els comerciants pagaven per aquest serveii quedaven protegits per les lleis, en el cas català, del Con-solat de Mar.

(Pàg. 101)

17. • El monarca.

• El braç eclesiàstic, el nobiliari i el reial (format per repre-sentants de les ciutats).

18. • Ajudava el rei en les tasques per delegació d’algunes fun-cions governatives.

• Feia complir les decisions de les Corts i les lleis del pa-ís, i cobrava els impostos decidits per les Corts.

• Aprovava els impostos i els subsidis del rei, rebia les quei-xes adreçades al rei i aprovava les lleis i constitucionsdel país.

19. • a) Assessorava el rei.

b) A partir del segle XIV el presidia un canceller.

c) Les Corts, formades pels tres estaments, es van co-mençar a reunir durant el regnat de Jaume I. Van serles primeres d’Europa amb aquest format.

• El Consell de Cent estava format per representants de laciutat: ciutadans honrats o gran burgesia, mà mitjanao mercaders i artistes i menestrals o artesans dels gre-mis.

• Eren demarcacions en què es dividia la jurisdicció reialsobre el territori. Els veguers eren els representants delrei. N’hi havia vint-i-set.

20. Perquè el poder reial s’exercia per aplicació dels pactes aquè arribaven les Corts. Les decisions de les Corts eren vin-culants, a diferència del que passava en altres regnes (Cas-tella, per exemple). La política i els recursos de la coronaeren debatuts i decidits parlamentàriament, especialmentamb el braç reial o burgesia, que era qui aportava la ma-joria de subsidis reials.

(Pàg. 103)

21. Els mals usos eren càrregues i obligacions feudals que ha-vien estat limitades progressivament pels reis, però que elssenyors van tornar a aplicar durant la crisi del segle XIV, co-sa que va provocar enfrontaments entre els senyors i elscamperols remences. Masos rònecs eren els masos aban-donats.

22. • Les males collites i l’aparició de la Pesta Negra.

• Els ducats grecs d’Atenes i Neopàtria, a més de l’íllade Sardenya.

23. • La Pesta Negra va fer que disminuís la població, so-bretot a les ciutats. Al camp la mortalitat va fer que es

despoblessin algunes explotacions i que els senyors veies-sin disminuir les seves rendes. Per posar-hi remei, elssenyors van començar a aplicar antics impostos i va créi-xer la tensió entre ells i els pagesos remences (els queno podien abandonar les terres).

• a) El context era d’enfrontament a Barcelona entre la Bi-ga i la Busca i al camp entre senyors feudals i page-sos remences.

b) La Busca la formaven les classes mitjanes i els sec-tors populars, i la Biga estava representada pel patri-ciat de la ciutat, amb el suport de la noblesa.

• Perquè el rei Martí l’Humà va morir sense descendèn-cia. En el Compromís de Casp es va decidir que el nourei seria Ferran d’Antequera, del llinatge castellà delsTrastàmara.

24. El principal efecte va ser l’enfortiment de l’autoritat reial persobre dels altres estaments, però també la crisi econòmi-ca i social per efecte de la guerra civil de 1462-1472. Totaixò en uns moments d’evolució de la política peninsularque, amb la unió dinàstica entre Castella i Aragó, despla-çarà el centre de l’activitat política de Barcelona cap a Cas-tella.

(Pàg. 104)

25. a) Activitat lliure.

b) Activitat lliure.

c) Una part per als qui l’acompanyessin a peu o a cavall,però deduint el guany que es pogués tenir per qualse-vol concepte relatiu al viatge.

d) De la conquesta del territori de Mallorca, i de tot el quepoguessin tenir els seus habitants.

26. a) Perquè l’expansió que es pretenia cap a Occitània va sertallada pels francesos amb motiu de la croada contra elscàtars.

b) Les illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols, nordd’Àfrica i els ducats grecs d’Atenes i Neopàtria.

c) Era un codi de comerç marítim que va ser vigent en moltsports de la Mediterrània i alguns de l’Atlàntic mentreva durar el predomini català a la Mediterrània.

27. a) Els parlaments eren les demandes que els diferents bra-ços de les Corts feien al rei.

b) Perquè les Corts donessin suport i financessin el seuprojecte.

c) Les Corts amb els tres braços es van començar a reunira Catalunya durant el segle XIII (les primeres el 1214),i són les més antigues de l’Europa continental.

28. Activitat lliure. (Es pot apuntar que el rei era conscient dela importància dels fets que li va tocar viure i volia deixar-ne constància de primera mà perquè en el futur es poguéstenir en compte el seu testimoni respecte d’interpretacionsposteriors.)

(Pàg. 105)

29. • Tenien una religió diferent de la cristiana, no podien pos-seir terres i es dedicaven a activitats urbanes, artesanesi financeres.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 22


• Havien de vestir diferent per distingir-se de la resta dela població.

• El vestit era diferent del dels cristians i havien de dur unarodella enganxada a l’altura del pit.

• Es distingeixen per la seva capa fosca per fora i clara perdins.

• Els vestits són luxosos i de bona tela. Hi predomina elvermell a les capes, el blanc a les vores i el blau a lesmànigues de la roba que porten a sota.

• L’actitud és d’oració i adoració envers la Mare de Déu iel nen Jesús.

• Els altres personatges van vestits també amb robes lu-xoses excepte el de la dreta que porta la creu, que duuuna capa verda més senzilla.

30. La societat feudal era estamental perquè els seus mem-bres pertanyien bàsicament a dues classes separades queno es barrejaven entre elles. Els privilegiats eren els no-bles i els eclesiàstics, que no feien treballs manuals perguanyar-se la vida i que vivien dels impostos que rebiende la classe inferior, els no privilegiats. Entre aquests dar-rers hi havia la classe alta, els grans burgesos i comer-ciants rics, i la classe baixa, els artesans i camperols. Elprincipal signe extern de pertinença a una classe o altraera la qualitat del vestit i les joies (si en duien era signe dedistinció).

31. Vegeu la taula següent:



2. – Abderraman I va ser el primer emir independent de Còr-dova.

– Alfons III va ser el monarca durant el regnat del qual elregne asturià-lleonès va arribar a les màxima esplendor.

– Abderraman III es va convertir en califa, independentdel califat de Damasc.

– Ferran González va ser el comte castellà que va acon-seguir la independència del comtat de Castella respec-te al regne de Lleó.

– Guifré el Pelós va ser el comte que va reunir els comtatscatalans, els va governar de manera independent delregne franc i els va llegar als seus descendents.

– Sanç III el Gran va ser el rei el regnat del qual el reg-ne de Navarra es va convertir en el més poderós de lapenínsula.

– Ferran III va aconseguir la unió definitiva de Castella iLleó l’any 1230.

– Jaume I va ser el rei sota el regnat del qual la coronad’Aragó es va estendre per València, Alacant , Múrciai les Balears.



(Pàg. 107)

5. Fundació del regne d’Astúries. Fundació del regne de Lleó.Independència del comtat de Castella. Unió definitiva deCastella i Lleó a la corona de Castella.

6. • Consolat del mar: magistrat que hi havia a les grans ciu-tats de la corona d’Aragó, com ara Barcelona, Valènciai Palma, que jutjava les causes relatives a la navegaciói al comerç.

• Ràtzia: campanya de saqueig per recollir botí i preso-ners.

• Assemblees de Pau i Treva: institució de l’església cata-lana constituïda per frenar la violència feudal.

• Pàries: tributs

• Almoràvit: poble d’origen berber que es va instal·lar a lapenínsula Ibèrica per ajudar els musulmans després dela conquesta de Toledo (1085).

• Generalitat: institució pròpia de Catalunya encarregadade vetllar pel respecte dels furs i de les decisions deles Corts.

• Casal de Barcelona: família comtal que es va iniciar ambGuifré el Pelós i que constituir el nucli més importantde l’aristocràcia catalana que es va independitzar delsfrancs.

• Repoblació: procés de colonització dels territoris recon-quistats als musulmans.

7. • Vall del Duero: Alfons III

• Vall de l’Ebre: Alfons I el Bataller

• Illes Balears: Jaume I el Conqueridor

• Vall del Tajo: Alfons VI

• Regne de Granada: els Reis Catòlics

• Vall del Guadalquivir: Ferran III el Sant i Alfons X el Sa-vi.

8. • Perquè hi van trobar poca oposició: la noblesa visigodaestava desunida i la població es va mostrar indiferent ala invasió.

• Perquè es tractava de zones muntanyoses i era on es vanrefugiar els cristians que van fugir del domini musulmà.

• Perquè els francs van aturar la seva expansió cap a Oc-citània.

Monarca CortsConsell Reial

Era personalo col·lectiva Personal Col·lectiva Col·lectiva

Depeniad’una altra autoritat

De les Corts Del monarcaDel monarca i de les Corts

Tenia funcions consultives o executives

Executives Executives Consultives

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 23


Solucionari

Desenvolupament cultural

A al-Àndalus es va desenvolupar una cultura esplèndida. Juntament amb l’arquitectura, la poesia i les ciències es van desenvolupar demanera excepcional. L’esplendor de la cultura andalusí es va produira partir del segle X. S’explica, sobretot, per la feina del califa al-Hakam II, qui, quan era príncep, va començar a reunir unabiblioteca, que va arribar a 400.000 volums. El saber acumulat enaquesta biblioteca va establir les bases del desenvolupament culturalandalusí en els segles posteriors. Els camps preferits pels artistes i científics andalusins van ser: la literatura, especialment la poesia,en què destaquen, entre d’altres, Ibn Hazm i el rei al-Mutamid deSevilla; la filosofia, en què sobresortien Averroes i l’hebreuMaimònides; i la medicina, l’astronomia i les matemàtiques.El deute d’Occident amb l’islam peninsular és, doncs, immens. Però la influència d’al-Àndalus sobre els regnes cristians no es va limitar a l’alta cultura, sinó que es reflecteix en aspectes quotidians: per exemple, els habitatges i part de la gastronomia del sud i est de la península no s’expliquen sense aquest influx andalusí. L’empremta és especialment important en les llengües peninsulars,sobretot en el castellà, ja que contenen un gran nombred’arabismes: s’estima que unes 4.000 paraules castellanes tenenorigen àrab.

Era escàs.

Desenvolupamenteconòmic

L’activitat principal era l’agricultura, gràcies al desenvolupament de les tècniques de regadiu, i tot i que els conreus més importantscontinuaven sent els cereals, la vinya i l’olivera, els musulmans van introduir nous conreus, com ara el cotó, l’arròs, la canya desucre, les albergínies, les carxofes, etc. A les ciutats es vadesenvolupar una artesania de gran qualitat. El comerç també era molt actiu.

L’activitat principal era l’agricultura,una agricultura endarrerida, que només era capaç de produir el que necessitaven les famílies per a la seva subsistència. Per això, el comerç gairebé vadesaparèixer.

Com es governava Des del 929 pel califa de Còrdova; l’hagib, el primer ministre,ajudava el califa, i pels visirs, una mena de ministres. Els valísdirigien les províncies i les marques frontereres de Saragossa, Toledo i Mèrida.

A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne asturià i lleonès l’any 718,quan els visigots que hi estavenrefugiats van escollir com a rei Pelagi;el 910 la capital es va traslladar a Lleó,i el regne es va passar a anomenarregne de Lleó. Als Pirineus es vanorganitzar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans. La màxima autoritat era la del rei o la del comte, segons el cas, que era qui prenia les decisions i dirigial’exèrcit. No existia un exèrcitpermanent, sinó que els guerrers es vinculaven al rei o al comte a través del vassallatge.

En el segle X

Territori queocupava

Tota la península al sud dels rius Duero i Ebre, aproximadament.

El terç nord de la península.

Al-Àndalus Regnes cristians

9. • Muret: any 1213. La croada contra els càtars atura l’ex-pansió catalanoaragonesa per terres occitanes i proven-çals. En aquesta batalla va morir el rei català Pere el Ca-tòlic.

• Las Navas de Tolosa: any 1212. Els cristians van der-rotar els musulmans: va significar l’avenç decisiu de laReconquesta.

• Guadalete: any 711. Els musulmans van derrotar el reigot Rodrigo: va ser l’inici del domini musulmà a la pe-nínsula Ibèrica.

10. • Els tributs que els reis musulmans pagaven als cristians.

• Per sobreviure.

• No. Perquè l’empenta dels Reis Catòlics era cada vega-da més gran.

11. • A l’estil andalusí.

• L’ús de l’arc de ferradura, de les guixeries, dels estanys...

12. Respostes lliures. Per exemple: vegeu taula de la pàginasegüent i la d’aquesta mateixa pàgina.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 24


(Pàg. 108)

13. Hi pot haver tingut una gran influència. Així, al nord de Cas-tella el predomini de la petita propietat pot tenir a veure ambel fet que el territori reconquistat als musulmans en el se-gle X va ser repoblat per camperols lliures, als quals els reisels van reconèixer la propietat de les terres on es vaninstal·lar, mentre que el predomini de les grans propietatsdel sud d’Espanya pot tenir el seu origen en el fet que, perl’escassetat de població en l’època de la Reconquesta, lesterres van passar a mans d’una família noble, de l’Esglé-sia o d’un orde militar, la qual cosa va donar lloc a la forma-ció de grans senyories; els camperols que treballaven aques-tes terres no eren lliures generalment, sinó serfs.

14. • Regnes de Lleó, Castella, Navarra, Aragó i comtats ca-talans (o Principat de Catalunya).

• Hi vivien persones de cultures diferents: cristians, mu-sulmans i jueus, principalment.

• En cada regne hi havia un grup dominant. A al-Àndaluseren els musulmans el grup dominant, i als regnes cris-tians eren les persones de religió cristiana.

• El més normal és que aquests grups no es relaciones-sin entre si, i fins i tot que visquessin en barris separats.

• De vegades es produïen persecucions per motius reli-giosos, sobretot contra els jueus.


16. • a) Sí.

b) A les províncies de Lleida i Tarragona.

c) N’hi ha molts exemples a la Catalunya Nova: Almatret,la Sènia, Almacelles, Alfarràs, Alcanar, Alguaire, Bala-guer, Algerri, Albesa, Tortosa, Amposta, etc.

• a) L’any 870, Guifré el Pelós inicia la concentració de com-tats catalans i els seus fills van heretar els comtats; l’any985, el comte Borrell comença a actuar com a sobirà,sense prestar vassallatge al rei francès; l’any 1129, Ra-mon Berenguer III ocupa Tarragona i s’hi estableix laseu de l’església catalana, independent de la de Nar-bona; l’any 1137, unió dinàstica entre Catalunya i Ara-gó; en el segle XII Codi dels Usatges de Barcelona, es-tableix el sistema polític i social del feudalisme aCatalunya; l’any 1282, conquesta de Sicília; l’any 1295,dret de conquesta a Sardenya i Còrsega; els anys 1311i 1319, conquesta dels ducats d’Atenes i Neopàtria;l’any 1436, conquesta del regne de Nàpols; l’any 1462,inici de la guerra civil de deu anys a Barcelona (Buscai Biga) i entre nobles i remences al camp.

b) Activitat lliure.

c) A València se celebra l’entrada de Jaume I a la ciutatperò, en general, ha quedat descuidada la comme-moració dels fets de l’expansió catalana per terres delPrincipat i exterior.

d) L’escut català, que procedeix de l’heràldica germà-nica, té una llegenda, que diu que el rei francès Car-les el Calb va pintar quatre pals a l’escut daurat deGuifré el Pelós amb la sang de la ferida mortal d’a-quest.


Desenvolupamentcultural

Es va construirl’Alhambra i el Generalife.

Hi ha mostres interessants d’estil romànic,com ara les esglésies de San Martín deFrómista (Palència) i San Isidoro de León, i part de la catedral de Santiago deCompostel·la, on destaca el pòrtic de laGlòria, obra del mestre Mateo.També es van construir edificis gòticsimportants com ara les catedrals de Lleó,Burgos i Toledo, construïdes en el segle XIII.

D’estil romànic destaquen les petites esglésiespirinenques, com ara Sant Climent de Taüll, i el monestir de San Juan de la Peña (Osca).L’estil gòtic va tenir un gran desenvolupament. Esvan construir edificis religiosos, com ara l’esglésiade Santa Maria del Mar (Barcelona) i la catedralde Palma (Mallorca), però també diversos edificiscivils, com ara les llotges de València i Palma. Pel que fa a la pintura, destaquen les obres dels germans Jaume i Pere Serra.

Desenvolupamenteconòmic

Agricultura de regadiu, artesania i comerç.

L’economia es basava en l’agricultura i laramaderia. La ramaderia depeniaessencialment de la cria de l’ovella merina,que donava una llana d’alta qualitat ques’exportava a altres països o es destinava ala indústria tèxtil. La venda de la llana i delsdraps que se n’elaborava va fer quel’artesania i el comerç es desenvolupés molt.

La majoria de la població vivia de l’activitatagrícola. Tot i així, la corona d’Aragó manteniafluids contactes comercials amb molts països. Els mercaders catalans, valencians i mallorquinstenien delegacions o consolats en moltes ciutatseuropees, asiàtiques i africanes.

Com esgovernava

Estavagovernat per la família dels Nasr.

Pel rei, que tenia més poders que els altresreis peninsulars. Tenia potestat per elaborarlleis, declarar la guerra i jutjar. Les Cortscastellanes no podien legislar. La sevafacultat més important consistia a aprovar onegar nous impostos sol·licitats pelmonarca.

Pel rei, tot i que tenia menys poder que el rei castellà. No podia establir nous impostosni noves lleis sense l’aprovació de les Corts de cada regne. A més, la Generalitat a Catalunya i València i el Justícia a Aragó vetllaven pel respecte dels furs i de les decisions de les Corts.

En el segle XIII

Territori que ocupava

El regne de Granada.

La regió cantàbrica, la majoria dels altiplansdel nord i sud de la península i Andalusia.

Els comtats catalans i els regnes d’Aragó,València i Mallorca.

Al-Àndalus Corona de Castella Corona d’Aragó

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 25



17. • En el segle XII.

• Resposta lliure. (Es pot respondre que no, ja que noméses podia copiar a mà, perquè no hi havia la impremta,per la qual cosa no es podia reproduir en sèrie, i, a més,la majoria de la població no sabia llegir ni escriure.)

18. • Mortífer: que provoca la mort. Escorxar: treure la pell.

• «És una terra frondosa» significa que en aquest lloc hiha molta vegetació, fins i tot boscosa. «Mercaderies sar-raïnesques» fa referència probablement als productesportats pels musulmans.

• «És una terra frondosa, amb rius, prats, vergers extraor-dinaris, bones fruites i fonts claríssimes; però poquesciutats, viles i terres de llaurança. És escassa en pa, blati vi, però abundant en pa de sègols i sidra, ben proveï-da de ramats i cavalleries, de llei i mel, i de peixos demar, grans i petits; rica en or, plata, teles, en pells sal-vatges i altres riqueses, i fins i tot molt abundant en va-luoses mercaderies sarraïnesques.»

• Sí. A la A).

• S’aconsella rebre amb caritat i respecte tots els pele-grins.

19. Activitat lliure. Per exemple:

• (Sobre la història.) El descobriment del sepulcre de l’a-pòstol Santiago, que va tenir lloc cap a la segona o ter-cera dècada del segle IX, constituïa el final d’una tradi-ció oral i escrita que, després de la mort de Jesucrist,situava a Jaume el Gran com a evangelitzador a Hispà-nia. Després de ser decapitat per Herodes Agripa l’any44, alguns documents assenyalen que el cos de l’apòs-tol va ser portat a aquestes terres, en què havia trans-mès les ensenyances de Crist, es diu que per dos jovesdeixebles en un vaixell tripulat per àngels, que va creuarel Mediterrani i va pujar per la costa portuguesa fins alport romà d’Iria, a la província de Gallaecia. Allà, Jaume,hauria estat sepultat al mont Liberum Donum, en un llocvagament designat com a Arcis Marmoricis. Gairebé 800anys més tard, un ermità va veure llums que el van con-duir a Teodomir, bisbe d’Iria, i el rei Alfons II va fer cons-truir una petita església, que va deixar sota la custòdiade monjos benedictins. Abans d’acabar el segle IX, Al-fons III va encarregar la construcció d’una basílica mésgran. La notícia coincidia amb el moment de consoli-dació del regne asturià-galaic. Expulsades les tropes mu-sulmanes del nord d’Espanya, era necessari repoblar elterritori i estendre cap a la resta d’Europa una sòlida xar-xa per a la circulació de persones, mercaderies i ideo-logies. Per això, era important explicar amb un centre re-ligiós de la talla de Roma o Jerusalem. La peregrinació aSantiago de Compostel·la es va transformar des de moltaviat en el principal fenomen religiós i cultural de l’edatmitjana. Aquest fenomen ha estat reconegut pel Parla-ment europeu, quan va designar el camí de Sant Jaumeprimer itinerari europeu, i per la UNESCO, que el va de-clarar Patrimoni de la Humanitat.

• (Sobre les diverses rutes.) La ruta per excel·lència, l’a-nomenat Camí Francès, travessa les províncies de Na-

varra, la Rioja, Burgos, Palènica, Lleó, Lugo i la Coru-nya. Altres rutes són: el Camí Aragonès, el Camí Primi-tiu, el Camí del Nord, el Camí Portuguès, el Camí An-glès, la Via de la Plata, l’Itinerari Jacobeu del Mar d’Arousai Riu Ulla, i el Camí Finisterre.

• (Sobre la indumentària del pelegrí.) En un primer moment,els pelegrins vestien com la resta de viatgers. A poc a poc,la indumentària es va anar concretant en un abric curtque deixava lliures les cames, una esclavina o pelerina decuir per protegir-se del fred i la pluja, un barret rodó d’a-la ampla i un bordó més alt que el cap amb punta de fer-ro; del bordó penjava una carbassa que servia de cantim-plora. Actualment, el pelegrí porta motxilla i vesteix ambsamarretes, capelines, pantalons còmodes i calçat espor-tiu o botes de muntanya, però acostuma a portar, cosidasobre les seves pertinences o penjada del coll, una petxi-na de pelegrí, que s’anomena «pecten jacobeus», habi-tual als mars de Galícia, que es penja a la roba per auten-tificar l’estança a la ciutat de l’Apòstol en el camí de tornada.Alguns també porten el bordó, un pal rodó o un bastóde longitud variable, normalment acabat amb un pom iamb una virolla punxeguda de ferro per defensar-se dellops i gossos, i que serveix al mateix temps de suport iajuda durant el viatge. La carbassa a vegades es penja delbordó i d’altres, al costat o a la cintura.


El començament de l’edat moderna (Pàg. 111)

• Un conquistador castellà que va acompanyar HernánCortés. Al principi del segle XVI a Mèxic. (Es pot expli-car que va néixer a Medina del Campo, Valladolid, i que,a més, va ser cronista. Va participar en la conquesta deMèxic a les ordres d’Hernán Cortés, el 1521. El 1539 elConsell de les Índies li va atorgar una encomienda a Gua-temala, ciutat de la qual va ser regidor perpetu. El 1568va escriure la Historia verdadera de la conquista de laNueva España, en què defensa el soldat anònim com averitable protagonista de la conquesta d’Amèrica.)

• La conquesta de Mèxic, en concret la capital asteca, Te-nochtitlán. El poble que habitava en aquest territori.

• Hernán Cortés. Resposta lliure. (Es pot dir que va ser unexplorador i conquistador nascut a Extremadura el 1485,que el 1511 va intervenir en la conquesta de Cuba junta-ment amb Diego Velázquez, que el 1519 el va enviar aexplorar una part de les costes del golf de Mèxic, on va fun-dar la ciutat de Veracruz. Contra la voluntat de Velázquez,Cortés va emprendre una exploració terra endins i va arri-bar a la ciutat de Tenochtitlán el 1519. Al mateix temps quemantenia relacions amb els asteques i el seu emperadorMoctezuma, avivava contra ells la revolta d’altres pobles,com ara els tlaxcalteques. L’1 de juliol del 1520 els conque-ridors i els seus aliats van ser expulsats de Tenochtitlán.Cortés, aleshores, va assetjar la ciutat, de la qual va acon-seguir el poder el 1521. Anomenat el 1522 capità generaldel regne de Nova Espanya, es va mantenir en el càrrec fins al 1528, any en què va ser destituït pel Consell

BLOC III

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:45 Página 26


d’Índies. En compensació se’l va anomenar marquès de laVall d’Oxaca, on va residir entre el 1530 i el 1540, èpocaen què va dur a terme diverses expedicions pel sud de Ca-lifòrnia. Va tornar a Espanya i va morir a Sevilla el 1547.)

• Una ciutat enorme. Damunt d’una llacuna.

• Respostes lliures.



• Resposta lliure. (Es pot respondre que per diverses raons:recerca de riqueses i/o prestigi, fugir de la misèria, de lapresó, etc.)

L’època dels descobriments (Pàg. 113)

1. Un mapa portolà és una carta nàutica, és a dir, un mapa queutilitzen els navegants; en aquests mapes es dibuixen les lí-nies de la costa i els obstacles marítims, i la distància méscurta entre els diversos ports mitjançant línies rectes. Unabrúixola és un instrument d’orientació que indica la situaciódel nord geogràfic. Un astrolabi és un instrument d’orienta-ció basat en la posició de les estrelles. Una caravel·la és unvaixell que combinava veles quadrades i veles triangulars.

2. Europa i els territoris que envoltaven el mar Mediterrani iel mar Negre.

3. • Per comprar seda, espècies i altres productes.

• Perquè els van permetre allunyar-se de la costa sensepor de perdre’s.

4. Unia velocitat i capacitat de càrrega. Combinava veles qua-drades, que li permetien agafar velocitat, i veles triangulars,amb les quals feia les maniobres. Disposava d’una gran ca-pacitat de càrrega, ja que no portava remers que li tragues-sin espai a les bodegues: per això, tenia una gran autono-mia i podia fer viatges llargs. A més, portava canons, la qualcosa permetia defensar-se de l’atac de pirates i de vaixellsenemics.

(Pàg. 115)

5. Descobrir una ruta nova cap a l’Índia.

6. • Vorejant l’Àfrica. Navegant sempre cap a l’oest. Els por-tuguesos, en concret Vasco da Gama, el 1498.

• A un nou continent, Amèrica.

7. Arribar a l’Índia i a les illes de les espècies per controlar-ne el comerç. Els portuguesos.

8. • No. Resposta lliure. (Es pot dir que no, que la pinturamostra una visió idealitzada i gloriosa del descobrimentd’Amèrica.) Resposta lliure.

• Els viatges d’exploració castellans passaven per les illesCanàries i les illes del Cap Verd i es van dirigir a Amèri-ca. Els viatges d’exploració portuguesos passaven perles mateixes illes, vorejaven l’Àfrica, passaven per la cos-ta de l’Índia i arribaven del sud-est d’Àsia.


(Pàg. 117)


(Pàg. 118)

11. Un imperi que s’estén per territoris molt allunyats entre ells,separats fins i tot per l’oceà.

12. L’acord a què van arribar Castella i Portugal per evitar pro-blemes entre els dos països, amb el qual es repartien les àre-es que cada país havia d’explorar. Es va establir un meri-dià que separava les dues demarcacions. A Portugal licorresponien les terres d’Àfrica i d’Àsia, així com el Brasil;per a Castella van quedar la majoria de les terres d’Amèrica.

13. Perquè van ampliar els seus dominis i les seves zones d’in-fluència en altres continents, i es van beneficiar del comerçi de l’explotació de les seves riqueses.

(Pàg. 119)



16. • Quan els turcs van prendre Constantinoble el 1453, elseuropeus van tenir la necessitat de buscar rutes novesper arribar a l’Extrem Orient.

• La monarquia hispànica es va convertir en la primerapotència europea en el segle XVI.

17. • a) Algunes característiques antropològiques dels seushabitants i de com vivien, morien, etc.

b) La seva manera d’enterrar-se i les diferències socialsque hi havia.

c) De la seva manera de viure i del seu nivell tecnolò-gic, per exemple.

• Resposta lliure. (S’ha de respondre que perquè en aquestcas no seria fiable la investigació.)

Els canvis polítics, econòmics i socials (Pàg. 121)

1. Habitant d’un burg. Persona de certa riquesa.

2. En una combinació de males collites, guerres i malalties.

L’agricultura no produïa suficient per alimentar tota la po-blació. Aquesta situació era deguda al fet que molts sòlss’havien esgotat i al fet que anys successius de pluges for-tes havien provocat la pèrdua de collites. Per això, gran partde la població estava desnodrida i moltes persones van mo-rir de fam.

També va ser un període de guerres contínues i de revol-tes populars, que van assolar les ciutats i els camps i vanprovocar moltes morts.

Però l’esdeveniment més greu va ser l’epidèmia terrible depesta que es va desencadenar a Europa el 1348. Aquestaepidèmia, coneguda com la Pesta Negra, va arrasar tot elcontinent i va matar més d’una quarta part de la població.

Unitat 10

Unitat 9

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 27


Solucionari3. • Perquè la situació va millorar i la població va començar

a recuperar-se lentament i a demanar més productesagrícoles i artesans. A més, els descobriments geogràficsvan incrementar el comerç amb les terres que s’acaba-ven de descobrir. Per facilitar les transaccions comercialsva millorar el sistema bancari amb un fort desenvolupa-ment dels mètodes de pagament i de préstec.

• Sí. La societat continuava dividida en tres estaments comen l’edat mitjana, però en l’estament no privilegiat la bur-gesia va assolir una gran preeminència.

• Amb el creixement de la població es demanaven mésproductes agrícoles i artesans, i també es va afavorir eldesenvolupament del comerç.

4. • Perquè la ciutat de Venècia era una de les principals po-tències comercials d’aquella època.

• A la burgesia. Vivien plàcidament i còmodament.

• La població europea va disminuir dràsticament a mitjanel segle XIV, a causa de l’epidèmia de pesta, i es va re-cuperar posteriorment.

(Pàg. 124)

5. • Xarxa diplomàtica: grup de persones especialitzades enles relacions amb altres països i governs. Dinastia: sèriede governants d’un determinat país, que pertanyen a lamateixa família. Aliança matrimonial: connexió o paren-tesc contret per matrimoni.

• Perseguir els heretges i tots els que poguessin atemptarcontra la unitat religiosa com ara els conversos (judaicso musulmans) i, en general, contra qualsevol que criti-qués l’autoritat religiosa.

6. • Els reis europeus van continuar reforçant el seu poder.Per fer-ho van crear una burocràcia i una administraciócentralitzada i professional que depenia directament delrei, van enfortir l’exèrcit i van augmentar els impostos perobtenir ingressos amb els quals finançar i crear una xar-xa diplomàtica per mantenir relacions amb els països veïns.

• Pel matrimoni entre Isabel (corona de Castella) i Ferran(corona d’Aragó).

• Veure primer pic.

7. • Que la finalitat justifica els mitjans: «tot príncep quees vulgui mantenir aprengui a no ser bo». (Respostalliure.)

• a) França, Anglaterra, el Sacre Imperi, Portugal i Espa-nya.

b) França, Portugal, Espanya i Anglaterra resten avuidia, tot i que les seves fronteres no són les mateixes,excepte en el cas de Portugal. El Sacre Imperi ja noexisteix.

c) Posseïen, a més de la corona de Castella i d’Aragó,el regne de Nàpols (incorporat el 1504 a la coronad’Aragó), les places nord-africanes de Melilla i Orà,les illes Canàries...


(Pàg. 126)

9. Monarques: Ferran d’Aragó i Isabel de Castella.

Època: pas del segle XV al XVI, inici de l’edat moderna.

Territoris: la península Ibèrica (excepte Portugal), les illesCanàries, les Balears, les possessions del nord d’Àfrica,Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols i els territoris americans.

Política interior: pacte matrimonial per establir una coro-na confederal a Espanya i conquesta de Navarra i Grana-da. Es mantenen els sistemes institucionals i jurídics decada regne.

Política exterior: pactes matrimonials amb els fills perassegurar-se la pau amb les principals potències europe-es. Fruit d’aquesta política va ser l’arribada dels Habsburga la corona hispànica.

10. Veure la taula següent:

Lentament. Va començar a créixer a partir del segle XV.

Edat mitjana Edat moderna

Com va evolucionar la població?

Sí. En tres: la noblesa, els clergues i els treballadors, la majoria camperols.

Sí, però dins de l’estament no privilegiat laburgesia va aconseguir una gran preeminència.

La societat es dividia en estaments?

La noblesa i els clergues. La noblesa, els clergues i la burgesia.Quins grups eren els més poderosos?

L’agricultura i la ramaderia. L’agricultura i la ramaderia. Es va començar adesenvolupar el comerç.

Quina era l’activitat econòmicaprincipal?

No. Sí.Les tècniques bancàries eren habituals?

Molt limitat. Cada vegada més gran.Quin poder tenia el rei?

Al final del segle XII i durant el segle XIII els reisvan començar a convocar les corts o elsparlaments, tot i que es reunien només quan elrei ho considerava oportú, i les seves funcionsprincipals eren establir nous impostos i aprovardespeses extraordinàries per sufragar les guerres.

Van formar grans exèrcits permanents, i d’unaburocràcia i una administració centralitzada iprofessional que depenia directament del rei.La xarxa diplomàtica els permetia dominar lesrelacions amb els països veïns.

Amb quines institucionsgovernava?

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 28


11. La població, que havia crescut lentament durant l’edat mit-jana, va començar a créixer a partir del segle XV. La socie-tat continuava dividida en tres estaments, però dins de l’es-tament no privilegiat la burgesia va aconseguir una granpreeminència. L’activitat econòmica principal va continuarsent l’agricultura i la ramaderia, però el creixement de lapoblació i la millora de l’agricultura van afavorir el desen-volupament de l’artesania i del comerç: per aquest motiuva millorar el sistema bancari amb un fort desenvolupa-ment dels mètodes de pagament i préstec. El poder del rei,limitat en l’època medieval, es va fer cada vegada més granen l’edat moderna, perquè van crear un exèrcit, una buro-cràcia i una administració centralitzada i professional quedepenia directament del rei, i una xarxa diplomàtica permantenir relacions amb els països veïns.

12. • Van crear una burocràcia i una administració centralit-zada i professional que depenia directament del rei, vanenfortir l’exèrcit, van augmentar els impostos per obte-nir ingressos amb els quals finançar-se i van crear unaxarxa diplomàtica per mantenir relacions amb els païsosveïns. A costa de la noblesa, l’Església, els municipis iels parlaments.

• Perquè els reis en l’edat mitjana no tenien exèrcit, ni gai-rebé terrenys. Mentre que els nobles es regien pel vas-sallatge.

• A l’estament no privilegiat. Les famílies dels grans comer-ciants i banquers.

• Alguns dels seus membres es van enllaçar amb famí-lies nobles buscant un ascens en la seva consideraciósocial; altres famílies van aconseguir un gran poder po-lític; d’altres es van relacionar directament amb els reismés poderosos del seu temps, als quals deixaven di-ners i dels quals rebien grans privilegis.

• Van millorar la seva situació a l’Europa occidental. Per-què en la majoria dels països van deixar de ser serfs i esvan convertir en persones lliures.

(Pàg. 127)

13. • La corona de Castella i la corona d’Aragó, aquesta últi-ma formada pel regne d’Aragó, el Principat de Cata-lunya i el regne de València.

• El rei. No. (A la corona de Castella el rei tenia un granpoder: dirigia el govern ajudat pels consells, dirigia la po-lítica exterior, establia les noves lleis, exercia la justíciamitjançant la Cancelleria i manava un exèrcit profes-sional i permanent. A Aragó el rei tenia menys poder: di-rigia el govern i legislava amb les Corts.)

• A Castella, les Corts, que es limitaven a aprovar els nousimpostos sol·licitats pel rei. Al regne d’Aragó, el regne deValència i el Principat de Catalunya, hi havia les Corts,que aprovaven els impostos, supervisaven el govern i le-gislaven amb el rei, i un altre òrgan que salvaguardava elcompliment dels furs i administrava els impostos recap-tats: la Diputació i Justícia en el regne d’Aragó, la Gene-ralitat al Principat de Catalunya i al regne de València.

14. • El final de les nombroses guerres, de l’epidèmia de pes-ta i de la majoria de les collites.

• El creixement de la producció artesana i del comerç.

• Sí, l’augment de poder de la burgesia. Perquè la burge-sia estava formada per les famílies dels grans comer-ciants i banquers.

El canvi cultural: Renaixement i Reforma (Pàg. 129)

1. Un corrent cultural que va assolir el seu ple desenvolupa-ment en el segle XV i al principi del segle XVI i les caracte-rístiques fonamentals del qual van ser les següents: la pre-ocupació per l’ésser humà; la inspiració en la literatura,la filosofia i l’art de l’antiguitat; la recerca de la veritat a tra-vés de la raó i l’experiència; i una gran curiositat. (Vegeuel primer epígraf del tema.) Resposta lliure. (Es pot respon-dre que del terme home.)

2. • Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vi-ves. Erasme va defensar la necessitat d’augmentar lamoralitat del clergat i va advocar per una religiositat ín-tima i personal; va ser, a més, un gran promotor dels es-tudis filosòfics i històrics. More va exposar la possibilitatd’una societat diferent basada en la tolerància religiosai la propietat comuna de la terra. Vives va defensar la se-paració entre la lògica i la metafísica i la necessitat debasar el coneixement humà en la raó i la naturalesa.

• El desig d’estudiar els textos originals, en llatí i grec, sen-se traduccions ni interpretacions medievals.

• En nombroses ciutats europees: Nuremberg, Augsburg,Magúncia, Lovaina, París, Estrasburg, Venècia, Milà, Bo-lonya, Florència, Roma, Londres..., i espanyoles: Alca-lá de Henares, Toledo, Burgos, Pamplona, Saragossa,Barcelona, València, Sevilla i Granada. La impremta vaajudar a difondre les obres dels humanistes.

3. Veure la taula de la pàgina següent.

4. Resposta lliure. (Es pot dir que la preocupació per l’ésserhumà, la recerca de la veritat a través de la raó i l’experièn-cia; i una gran curiositat.)

(Pàg. 130)

5. • Perquè van recuperar les formes simples i harmoniosesde l’art grec i romà.

• El Quattrocento es refereix al desenvolupament del Re-naixement en el segle XV, mentre que el Cinquecentoal·ludeix a l’estil renaixentista en el segle XVI.

6. Durant el segle XV s’havia generalitzat l’ús d’aparells de na-vegació com ara el quadrant, l’astrolabi i la brúixola, quejuntament amb les caravel·les van facilitar les exploracionsultramarines. També s’havia desenvolupat la tècnica de laimpremta. En el segle XVI Nicolau Copèrnic va desenvolu-par la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol erael centre de l’univers, mentre que la Terra i els altres pla-netes giraven al voltant seu; l’Església va negar aquesta te-oria per raons religioses, per aquest motiu, el sistema dePtolomeu, que defensava la posició central de la Terra,

Unitat 11

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 29


Solucionari

va continuar sent l’oficial durant molt temps. També esva avançar en el coneixement del cos humà gràcies als es-tudis d’anatomia d’Andreas Vesal i de la circulació sanguí-nia de Miquel Servet. Els descobriments geogràfics vandesenvolupar altres ciències i disciplines, com ara la geo-grafia, la zoologia, la botànica i la cartografia.

7. Sí. Resposta lliure. (S’ha de respondre que perquè erenpersones riques que finançaven les obres i protegien elsseus autors.)

(Pàg. 133)


• Una casa de camp de l’aristocràcia que segueix el pa-tró dissenyat per l’arquitecte Andrea Palladio.

9. a) Va recuperar elements clàssics: arcs de mig punt, fron-tons, voltes de canó i columnes clàssiques (ordres dò-ric, jònic i corinti).

b) Els edificis eren més petits i menys elevats que els gò-tics, perquè els arquitectes renaixentistes desitjaven adap-tar-los a les proporcions del cos humà.

10. • a) El document 13 mostra la façana de l’església de SantAndreu de Màntua, construïda per Alberti en el segleXV. El document 14 reflecteix la vil·la Rotonda, a Vi-cenza, obra d’Andrea Palladio en el segle XVI.

b) Resposta lliure. (Es poden citar, entre d’altres, els se-güents: arcs de mig punt, frontons, columnes clàs-siques, etc.)

• Sí. A través de la perfecció geomètrica i la decoració sen-zilla i austera. Es diferencia pel fet que és un edifici méspetit i menys elevat, i pel fet que s’utilitzen els elementsclàssics i no les formes gòtiques.

(Pàg. 136)

11. a) Fa referència al fet que els pintors i escultors renai-xentistes buscaven la bellesa, per aquest motiu idealit-zaven rostres, cossos i moviments.

b) Al·ludeix al fet que un dels temes preferits pels pintorsi escultors renaixentistes eren les escenes mitològiques,és a dir, la representació dels déus de l’antiguitat clàs-sica.

12. • Una de les característiques de la pintura renaixentistava ser la conquesta de la perspectiva i el domini de l’es-pai; el color, la composició i les escenes que serviende fons a les obres es van utilitzar per crear diversosplans i aconseguir donar una sensació de profunditat.D’altra banda, els pintors es van inspirar en l’antiguitatclàssica, per això van tenir molta cura de les proporcionsde les figures i van buscar la bellesa, idealitzant rostres,cossos i moviments. I, en tercer lloc, els temes dels qua-dres es van ampliar: tot i que es van continuar idealit-zant moltes escenes religioses, també es representavenescenes mitològiques, nus i retrats.

• Els pintors més importants del Quattrocento van ser Ma-saccio, conegut pel seu tractament de la perspectiva, iBotticelli, que va plasmar amb perfecció el dibuix i va sa-ber transmetre amb mestratge la sensació de movimentde les figures. En el Cinquecento van sobresortir Leonar-do, que va destacar en la representació de la naturale-sa i les proporcions i que va ser un mestre de l’sfumato,la tècnica que consisteix a difuminar els contorns per cre-ar sensació de profunditat; Miquel Àngel, que va pintarescenes plenes de moviment i d’expressivitat; Rafael, queva destacar per la seva perfecció en el color, el dibuix ila composició, i Ticià, que es va caracteritzar pel coloris-me i la riquesa de les seves representacions.

• L’escultura també va seguir els models de l’antiguitatclàssica, per això es va donar una gran importància a lesproporcions i als estudis anatòmics dels personatges, laqual cosa es va reflectir en la proliferació dels nus. Al-tres gèneres que van experimentar un gran desenvolu-pament van ser el retrat i l’escultura eqüestre; en totsdos casos, les figures es representaven idealitzades, ambcossos i trets plens de bellesa, tot i que també s’inten-tava plasmar la personalitat de la persona retratada. Lamajoria de les escultures, igual que en l’antiguitat, esfeien de bronze o marbre.

En els primers segles de l’edat mitjana, els monestirs, perquè la majoria de lapoblació no sabia ni llegir ni escriure.

A partir del segle XIII a les ciutats esdistingeixen les escoles catedralícies o capitulars, que depenien del bisbe, i les escoles municipals, que depenien de l’ajuntament. També van sorgir les primeres universitats.

Les acadèmies van ser el lloc en què es vandesenvolupar els estudis humanístics. Enaquestes acadèmies es reunien els eruditsper intercanviar les seves idees. Va destacarl’Acadèmia Platònica de Florència.

També algunes universitats (les de Pàdua,Bolonya, Florència, Alcalá de Henares,Salamanca i Lovaina) van incorporar els principis de l’humanisme.

Medieval Humanista

Centre de referència

Escàs, gairebé nul. Important. Els humanistes tenien unaprofunda curiositat. Aspiraven a saber de tot. Per això van fomentar el desigd’investigar.

Paper de la investigació

Escassos. Gràcies als monjos que copiavena mà els manuscrits es van salvar les obresdels clàssics.

La impremta i les acadèmies. Mitjans de difusió

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 30


• El nu, el retrat i l’escultura eqüestre. Eren diferents; l’es-cultura medieval era bàsicament religiosa.

• Ghiberti, Donatello i Miquel Àngel.

• La Pietat, el David i el Moisès.

13. • a) Masacio, Leonardo, Botticelli i Rafael, respectivament.

b) Masacio i Boticelli, en el segle XV; Leonardo i Rafael,en el segle XVI.

c) En el doc. 16, la recerca de la perspectiva a travésde la representació de la volta de canó; en el doc.17, la tècnica de l’sfumato, que consisteix a difumi-nar els contorns per fer l’efecte de profunditat; enel doc. 18, la temàtica mitològica i la recerca de labellesa ideal, i en el doc. 19, la inspiració en l’anti-guitat clàssica i la sensació de profunditat.

• a) L’única semblança és el tema; en tots dos casos esrepresenta David, el pastoret de la Bíblia que va vèn-cer el gegant Goliat.

b) En el fet que el David de Donatello, que està fet enbronze, representa un jove, gairebé un adolescent,de formes perfectes, dotat de gràcia i delicadesa. Perla seva part, el David de Miquel Àngel, realitzat demarbre, es representa no com un adolescent, sinócom un ésser desafiant; tota la figura està en tensió,no hi ha ni un sol membre distès, i la mateixa forças’adverteix a la cara; per això se’l considera un sím-bol de llibertat.

(Pàg. 137)


(Pàg. 138)

15. a) A l’arquitectura d’estil herrerià.

b) A l’estil plateresc.

16. Resposta lliure. (Es pot dir, per exemple, que Albrecht Dü-rer va ser el pintor que va introduir el Renaixement a Ale-manya després dels seus viatges a Itàlia, que va ser unexcel·lent dibuixant, gravador i retratista, i que El Greco vaser el pintor més important del Renaixement espanyol, queva fer pintures religioses i retrats amb un estil original, plede dramatisme i moviment. Destacava sobretot el seu ús delcolor i les seves figures allargades, com ara en l’Enterramentdel senyor d’Orgaz i el retrat d’El cavaller de la mà al pit.)

17. • No. En molts països l’estil gòtic va continuar dominantl’arquitectura fins al segle XVII.

• Els escultors espanyols van buscar la plasmació d’inten-sos sentiments religiosos més que la bellesa ideal i lamajoria de les obres van ser belles talles de fusta pin-tades amb colors vistosos.

18. a) El color negre del vestit i el fons fosc confereixen una at-mosfera densa en què destaquen, per contrast, les partsclares de la pintura: rostre, coll, mà i puny de l’espasa.

b) Sembla que es tracta d’un cavaller, és a dir, d’un petitnoble que no fa ostentació de cap riquesa ni més ob-jectes que el vestit i l’espasa.

c) El rostre, la mà i l’espasa.

(Pàg. 140)

19. • Luteranisme, calvinisme i l’Església anglicana, respecti-vament.

• Sí; es va començar a anomenar protestants els luteransper oposar-se al papat de Roma.

• Fa referència a la reforma de l’Església proposada pelmonjo alemany Martí Luter, que va acabar amb la sepa-ració dels luterans o protestants de l’Església catòlica.La Contrareforma va ser un moviment reformador en elsi de la mateixa Església catòlica, que va sorgir amb l’ob-jectiu de posar fre a la Reforma protestant i per millo-rar el funcionament de l’Església.

• Que les persones estan condemnades o salvades en néi-xer, sense que les obres fossin importants.

20. • Perquè al final de l’edat mitjana hi havia en alguns sectorsde la societat europea un profund malestar contra certespràctiques de l’Església catòlica. Els crítics opinaven queles altes jerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, laqual cosa atemptava contra els principis de la religió cris-tiana. A més, denunciaven que la majoria del clergat teniauna escassa formació i no sabia o no volia exercir correc-tament les seves tasques pastorals. A aquesta situació s’u-nia el fet que molts càrrecs eclesiàstics es compraven i elscompradors, de vegades, no tenien autèntica vocació re-ligiosa, sinó que buscaven els beneficis associats a aquellcàrrec. Un altre motiu d’escàndol eren les indulgències,un document que emetia el papa i amb el qual es com-prava el perdó dels pecats; el 1515 el papa Lleó X va con-cedir indulgències a aquells que donessin diners per pa-gar la construcció de la basílica de Sant Pere.

• El 1515 el papa Lleó X va concedir indulgències a aquellsque donessin diners per pagar la construcció de la ba-sílica de Sant Pere. El monjo alemany Martí Luter va res-pondre contra la publicació d’indulgències amb les se-ves 95 tesis, en les quals criticava durament el papa,el qual li va ordenar que reconegués públicament ques’havia equivocat, però Luter no ho va fer i va ser exco-municat. Després d’aquell moment, va començar a di-fondre les seves idees.

• Els seus principis bàsics eren els següents: les personesse salven per la seva fe, i no pas per les seves obres; elscreients es relacionen directament amb Déu per l’ora-ció, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d’in-termediaris; l’única font de veritat són els textos sagrats,i cada persona pot interpretat la Bíblia, sense que hagid’acceptar la interpretació de l’Església; dels set sagra-ments, només dos són vertaders; el baptisme i l’euca-ristia; el culte a la Verge i als sants s’ha de prohibir. Amés, Luter va negar l’autoritat del papa.

• Amb la Contrareforma, un moviment reformador en el side la mateixa Església catòlica, que va sorgir amb l’ob-jectiu de posar fre a la Reforma protestant i per millo-rar el funcionament de l’Església. No.

21. • El temple calvinista no està decorat amb obres d’art niriqueses perquè consideren que és una mostra d’osten-tació contrària a l’esperit evangèlic. Tampoc hi ha imat-ges religioses, perquè neguen el culte a les icones.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 31


Solucionari

(Pàg. 142)

25. • Religiosa.

• La Verge amb el Nen en totes; sant Josep apareix tam-bé en l’última pintura, la de Rafael.

• El fresc de Santa Maria de Taüll pertany al segle XII; elquadre de Barnaba da Mòdena, al segle XVI; el de Fi-lippo Lippi, al segle XV, i al de Rafael, al segle XVI.

• Respostes lliures. (S’ha de respondre que en el cas delfresc de Santa Maria de Taüll no es coneix l’autor, i queaixò és degut al fet que l’artista en l’edat mitjana era no-més un artesà, que no firmava les seves obres, mentreque en el Renaixement aquesta concepció va canviar;els artistes firmaven les obres i hi buscaven assolir famai reconeixement.)

• En el fresc de Santa Maria de Taüll les figures es re-presenten de manera esquemàtica, hieràtica i plana. Amesura que avancem en el temps, les figures es tornencada cop més realistes, expressives i és més gran la sen-

sació de profunditat i moviment. Resposta lliure. (S’hade respondre que les dues últimes.)

• Hieràtica en el fresc de Santa Maria de Taüll, alguna co-sa més propera en el cas de l’obra del segle XIV, i moltafectiva en els últims casos.

• Simbòlic en el primer cas (es representen les estrelles),arquitectònic en el segon, i paisatgístic en els dos últimscasos.

• En el fresc de Santa Maria de Taüll no existeix, és unapintura plana, i tampoc en la pintura del segle XIV. Estàpresent en la de Lippi i, sobretot, en la de Rafael.

• Molt diferents entre unes pintures i altres. Respostes lliu-res. (Es pot dir que el fresc de Santa Maria és el que pre-senta més els colors més cridaners, i el quadre de Ra-fael el que té els colors més reals.)

26. • Respostes lliures. (Es pot respondre que el fresc és romà-nic, la pintura del segle XIV és gòtica, i les dues últimes,renaixentistes.)

• Països catòlics: Espanya, Itàlia, Àustria, part de França,part de Bèlgica, Irlanda, Polònia, països bàltics. Païsosluterans: Alemanya, Holanda, part de Bèlgica, Suècia.Països calvinistes: Suïssa, part de França, part d’Escò-cia, part d’Alemanya, part d’Àustria. Països anglicans:Anglaterra, Escòcia, part d’Irlanda del Nord.


(Pàg. 141)

23. Vegeu la taula següent:

24. Vegeu les taules de la pàgina següent.

Protagonistes Erasme de Rotterdam, ThomasMore i Joan Lluís Vives.

Arquitectes: Brunelleschi,Alberti, Bramante, Palladio.Escultors: Ghiberti, Donatello i Miquel Àngel. Pintors:Masaccio, Botticelli, Leonardo,Miquel Àngel, Rafael i Ticià.

El monjo alemany Martí Luter, Joan Calví i Enric VIII.

Caracterís-tiques

La preocupació per l’ésser humà;la inspiració en la literatura, lafilosofia i l’art de l’antiguitat; larecerca de la veritat a través de laraó i l’experiència, i una grancuriositat.

S’inspirava en els modelsartístics de l’antiguitat. L’ésserhumà es va convertir en elcentre de l’art i els artistes esvan preocupar per plasmar un ideal de bellesa.

Els seus principis bàsics eren els següents:les persones se salven per la seva fe, i no perles seves obres; els creients es relacionendirectament amb Déu per l’oració, sensenecessitat que els sacerdots exerceixind’intermediaris; l’única font de veritat sóntextos sagrats, i cada persona pot interpretarla Bíblia, sense que hagi d’acceptar lainterpretació de l’Església; dels setsagraments, només dos són vertaders; el baptisme i l’eucaristia; el culte a la Verge i als sants s’ha de prohibir; a més, Luter vanegar l’autoritat del papa.

Època Va assolir el màximdesenvolupament en el segle XV

al principi del XVI.

Els segles XV i XVI. El segle XVI.

Què és? Corrent cultural. En sentit ampli, es coneix com a Renaixement els segles XV

i XVI, a causa de les profundestransformacions socials i culturals. En sentit mésrestringit, és un corrent artístic.

Reforma de l’Església proposada pel monjoalemany Martí Luter, que va acabar amb la separació dels luterans o protestantsde l’Església catòlica.

Humanisme Renaixement Reforma

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 32


Arquitectura

Quattrocento

Es recuperen els elements clàssics (arcs de migpunt, frontons, voltes de canó i columnesclàssiques). Els edificis eren més petits i menysalts que els gòtics, perquè els volien adaptar ales proporcions del cos humà. Els edificis esdecoraven de manera senzilla i austera:pretenien transmetre sensació d’ordre iharmonia.

El principal focus artístic va ser Florència.

Cinquecento

Les mateixes característiques que el Quattrocento.

En el segle XVI el gran centre de l’arquitecturarenaixentista va ser la ciutat de Roma, on es vanconstruir edificis renaixentistes magnífics sota el mecenatge dels papes Alexandre VI, Juli II,Lleó X i Climent VII.

Un altre focus d’aquest període va ser la ciutatde Venècia, on es van construir esglésies i palaus. A Venècia es va generalitzar un noutipus de construcció civil, la vil·la, una casa de camp de l’aristocràcia.

Brunelleschi (la cúpula de la catedral deFlorència, la façana del palau Pitti i les esglésiesde San Lozenzo i Santo Spirito, totes a Florència)i Alberti (el palau Rucellai a Florència i l’esglésiade Sant Andreu a Màntua).

Entre els edificis construïts a Roma destaquen labasílica de Sant Pere, en la qual hi van participarBramante (que en va realitzar el primer projecte),Miquel Àngel (que en va modificar la cúpula), i Maderno, a qui devem la resta de l’edifici.

A Venècia i als afores, Andrea Palladio varealitzar vil·les i esglésies importants (l’esglésiadel Redemptor, vil·la Rotonda a Vicenza).

Característiques

Autors i obres

Pintura

Masaccio (la Santíssima Trinitat) i Botticelli (El naixement de Venus).

Característiques

Autors i obres Leonardo (La Gioconda i la Santa Cena), MiquelÀngel (els frescos de la Capella Sixtina), Rafael(els frescos de la Stanza della Signatura delVaticà, com ara L’Escola d’Atenes i les sevesmadonne o verges), i Ticià.

Es va caracteritzar per la conquesta de la perspectiva i el domini de l’espai. El color, la composiciói les escenes que servien de fons a les obres (generalment edificis i paisatges) es van utilitzar per crear diferents plans i donar sensació de profunditat.

Els pintors es van inspirar en l’antiguitat clàssica. Per això es prestava una atenció espaciala les proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments.

Els temes dels quadres es van ampliar. Malgrat que es van continuar fent moltes escenes religioses,també es representaven escenes mitològiques nus i retrats.

Escultura

(les portes de la catedral de Florència) i Donatello (el David).

Característiques

Autors i obres Miquel Àngel Buonarroti (la Pietat, el Davidi el Moisès).

L’escultura també va seguir els models de l’antiguitat clàssica. Per això es va donar moltaimportància a les proporcions i als estudis anatòmics dels personatges, fet que es va reflectir en la proliferació de nus. Altres gèneres que van experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i l’escultura eqüestre; en tots dos casos, les figures es representaven idealitzades, ambcossos i trets plens de bellesa, encara que també s’intentava plasmar la personalitat de quiretratava. La majoria de les escultures, igual que en l’antiguitat, es feien de bronze i marbre.

És la màxima autoritat Nega la seva autoritat Rei, autoritatreligiosa.

Catolicisme Luteranisme Calvinisme Anglicanisme

Posició del papa

Ajuden a salvar ocondemnar les persones.

Les persones se salven per lafe, no pas per les seves obres.

No ajuden, ja que les personesestan predestinades.

Valor de les obres

Correspon a l’Església. Cada persona pot interpretar laBíblia, sense acceptar lainterpretació de l’Església.

Interpretació de l’Evangeli

El seu culte és important. El seu culte està prohibit.Paper dels sants i la Verge

N’hi ha set. Només n’hi ha dos que siguinvertaders: el baptisme i l’eucaristia.

Sagraments

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 33


Solucionari• La de Lippi és del Quattrocento, i la de Rafael, del Cinque-

cento. A la de Lippi la perspectiva és provocada per la pin-tura que tenen a l’esquena les figures, les quals no tenenencara la perfecció ideal de formes que sí que és presenten la de Rafael, la qual té també més sensació de suavi-tat i moviment gràcies a la posició dels personatge.

(Pàg. 143)

27. • La de la dreta correspon a la primera etapa de MiquelÀngel; la de l’esquerra, la Pietat Rondanini, a una etapamés tardana.

• Resposta lliure. (S’ha de contestar que la Pietat Ronda-nini perquè les figures estan molt menys treballades iperfectes.)

• En la primera Pietat li va importar més mostrar la belle-sa, i en la segona, la Pietat Rondanini, li preocupavenmés els sentiments, l’expressivitat.

• Resposta lliure. (Es pot dir que en la primera Pietat, per-què es preocupa per la recerca de la bellesa i de les pro-porcions.)

28. • Un metge i teòleg espanyol.

• Per heretge.

• Joan Calví. Resposta lliure.

• Falses.

• Per salvar altres ànimes innocents.

• Miguel Servet va ser jutjat i executat a Ginebra quanaquesta ciutat era governada per Joan Calví. Anys abanstambé havia estat jutjat per la Inquisició catòlica a Fran-ça, que el va condemnar a la foguera, però llavors se’nva poder escapar i va ser cremat en efígie.

29. • No estava permesa.

• Resposta lliure. (S’ha de remarcar la necessitat de la to-lerància religiosa i la convivència pacífica entre regions.)




3. • Monarquia autoritària.

• Tribunal de la Inquisició.

• Tractat de Tordesillas.

• Humanisme.

• Renaixement.

4. (Fals) Martí Luter va ser l’iniciador de la Contrareforma.

(Cert) Els principals moviments de la Reforma van ser elluteranisme, el calvinisme i l’anglicanisme.

(Fals) La Contrareforma va ser un moviment de reforma enel si de l’Església anglicana.


(Pàg. 145)

6. En primer lloc, els europeus necessitaven buscar noves ru-tes comercials amb Orient, ja que el 1453 els turcs havienpres Constantinoble i s’havien apoderat de l’Imperi bizan-tí, la qual cosa va interrompre les rutes comercials queunien el continent amb aquella regió. D’altra banda, es vanproduir una sèrie d’avenços tècnics que van millorar la na-vegació (es van desenvolupar mapes nous, els portolans;es va generalitzar l’ús d’instruments de navegació que vaafavorir l’orientació, com la brúixola, l’astrolabi i el quadrant;i van sorgir nous tipus de vaixells, com ara la caravel·la).(Vegeu l’epígraf 2 del tema 8, a la pàg 94.)

7. • Al final de l’edat mitjana hi havia en alguns sectors de lasocietat europea un profund malestar contra pràctiquesde l’Església catòlica. Els crítics opinaven que les altesjerarquies vivien envoltades de luxes i riqueses, la qualcosa atemptava contra els principis de la religió cristia-na. A més, denunciaven que la majoria del clergat teniauna escassa formació i no sabia o no volia exercir cor-rectament les tasques pastorals. A aquesta situació s’unia el fet que molts càrrecs eclesiàstics es compra-ven i els compradors en ocasions no tenien autèntica vo-cació religiosa, sinó que buscaven els beneficis asso-ciats a aquell càrrec. Un altre motiu d’escàndol eren lesindulgències, un document que emetia el papa amb elqual es comprava el perdó dels pecats; el 1515 el papaLleó X va concedir indulgències a aquells que dones-sin diners per pagar la construcció de la basílica de SantPere.

• El monjo alemany Martí Luter va respondre contra la pu-blicació d’indulgències amb les seves 95 tesis, en lesquals criticava durament el papa, el qual li va ordenarque reconegués públicament que s’havia equivocat, pe-rò Luter no ho va fer i va ser excomunicat. A partir d’a-leshores va començar a difondre les seves idees.

8. • Respostes lliures. (Es pot respondre que la seva funcióera residencial i que el B) va ser construït en l’època me-dieval i l’A), en l’època moderna.)

• L’A. Resposta lliure. (S’ha de fer esment de l’ús d’elementsclàssics: frontons, arcs de mig punt, voltes de canó, etc.).

• Resposta lliure. (Es pot dir que és gòtic, per l’ús de l’arcogival, apuntat. La principal diferència és que l’A no vautilitzar l’arc ogival, característic del gòtic, sinó l’arc demig punt, que representa un retorn en l’antiguitat clàs-sica.)

9. a) Població i societat.

• A l’inici de l’edat moderna la població va començara recuperar-se (créixer) lentament.

• Al principi de l’edat moderna la societat continuavadividida en tres estaments com en l’edat mitjana, pe-rò dins l’estament no privilegiat, la burgesia va acon-seguir una gran preeminència.

b) Economia.

• El sector primari en tots dos moments.

• Al principi de l’edat moderna.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 34


• Van experimentar un gran desenvolupament. Al crei-xement de la població.

c) Política.

• Van crear una burocràcia i una administració cen-tralitzada i professional que depenia directament delrei, van enfortir l’exèrcit, van augmentar els impos-tos per obtenir ingressos amb els quals podien finan-çar-se i van crear una xarxa diplomàtica per man-tenir relacions amb els països veïns.


11. • Una actitud intolerant.

• Resposta lliure. (S’ha de remarcar la necessitat de fo-mentar la tolerància religiosa i la convivència pacífica en-tre religions.)


(Pàg. 146)

13. • L’Europa nòrdica (Anglaterra, Dinamarca, Alemanya,Suècia, Noruega, Finlàndia, els països bàltics).

• L’Europa meridional i central.

• Sí.

• El catolicisme s’ha estès per Iberoamèrica i el protestan-tisme per l’Amèrica del Nord, Sud-àfrica i Oceania. Res-posta lliure. (S’ha de respondre que a causa de la co-lonització d’aquests territoris en els segles següents peruns i altres.)


• No, des de que fa alguns anys va finalitzar l’enfronta-ment que durant segles van mantenir protestants i ca-tòlics a l’Ulster, a Irlanda del Nord.


(Pàg. 147)

15. L’A el 1307, el B el 1563 i el C el 1992. Els dos primerssón fonts primàries i l’últim és una font secundària.

16. • Un inquisidor; Bernardo Guy. Resposta lliure. (Es potrespondre que per fer conèixer el funcionament de la In-quisició.)

• Generalment, no deixant-li tenir visites, mantenint-lo gai-rebé en l’obscuritat, sense permetre-li ni llegir ni escriu-re i torturant-lo. En ocasions, al contrari, se l’exposava al’escarniment públic. (Es pot aventurar que no sempredevien ser autèntiques, que en algun cas confessarienser culpables d’heretgia per deixar de sofrir.)

• El seu origen i la seva organització. A l’Espanya medie-val i moderna va ser la por dels jueus conversos el queva motivar la creació de la Inquisició, a més del desig deconfiscar els béns dels conversos. A més, la Inquisicióespanyola depenia totalment del monarca, no del papa,com havia estat habitual des de la seva creació.



Els segles XVI, XVII i XVIII (Pàg. 149)

• El capità Alatriste. En el segle XVII, a Flandes i Madrid.

• Una font de ficció. Una novel·la històrica.

• En la guerra de Flandes. Resposta lliure. (Es pot explicarque el calvinisme s’havia estès en el segle XVI també pelsPaïsos Baixos, especialment al nord. La política antipro-testant de Felip II va provocar una forta oposició. El 1566,les províncies del nord es van rebel·lar i es van declararindependents amb el nom de Províncies Unides. El reino ho va acceptar, i va començar una guerra llarga i cos-tosa que va durar 80 anys. La reina anglesa Isabel I do-nava suport als rebels protestants, i per aquest motiu Fe-lip II va enviar contra Anglaterra l’Armada Invencible, unapoderosa flota que va ser derrotada el 1588. En tempsde Felip II, el duc de Lerma va aplicar una política paci-fista per rebaixar les despeses militars. El 1604, va firmarla pau amb Anglaterra i el 1609, la Treva dels Dotze Anysamb les Províncies Unides. Durant el regnat de FelipIV, el comte duc d’Olivares va començar una políticaexterior ofensiva que es va plasmar en la represa de laguerra contra les Províncies Unides i la intervenció enla guerra dels Trenta Anys, que va enfrontar les potèn-cies europees entre 1618 i 1648. Entre 1621 i 1635, lasort de les armes va ser favorable a l’exèrcit espanyol. Pe-rò la incorporació de França en la lluita des del 1635 vafer canviar aquesta tendència i es va agreujar amb les re-voltes de Catalunya i Portugal. Per tot això, Olivares vaser cessat el 1643. La pau de Westfàlia, el 1648, va po-sar punt final a la guerra dels Trenta Anys: Espanya vareconèixer la independència de les Províncies Unides.Va ser el final de l’hegemonia espanyola a Europa.)

• Llogava els seus serveis com a espadatxí. Persones queno tenien coratge per solucionar les pròpies querelles.

• Resposta lliure. (Es pot respondre que va ser un períodecrític per a Espanya i especialment per a la monarquiahispànica.)

• Perquè se sentia assetjada per altres nacions europeesen creixement, principalment les Províncies Unides, An-glaterra i França. Per Europa, Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia.


El segle XVI: l’apogeu de l’Imperi hispànic (Pàg. 151)

1. Virrei: el que governava en nom del rei quan aquest no hiera. Governador: representant del govern en algun terri-tori. Consell: òrgan principal de l’administració espanyolaentre els segles XVI i XVIII.

2. • Perquè va rebre el tron hispànic dels seus avis, que erenels Reis Catòlics, i es va convertir en Carles I d’Espanya.D’altra banda, a través dels seus avis paterns, que erenMaximilià I, emperador del Sacre Imperi, i Maria de Bor-gonya, va obtenir el títol d’emperador, i com a tal va re-bre el nom de Carles V.

Unitat 12

Bloc IV

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 35


Solucionari• Castella. La rebel·lió de les Comunitats. Va pactar amb

la noblesa castellana per fer front als revoltats i els vaderrotar.

• Unificar la cristiandat sota el seu comandament. No. Per-què la seva política va topar amb tres grans focus d’opo-sició: França va ser la principal rival perquè lluitava peraconseguir l’hegemonia a Europa, i les dues potènciesvan estar en guerra durant tot el regnat; l’altre gran rivalvan ser els turcs otomans, que eren una amenaça cons-tant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Impe-ri; i el problema més greu va ser la rebel·lia dels príncepsprotestants alemanys; Carles va intentar frenar l’expan-sió del luteranisme al Sacre Imperi, però va fracassar.

3. La corona de Castella i les seves possessions fora de la Pe-nínsula (Canàries, territoris americans i places africanes),la corona d’Aragó i les seves possessions a Itàlia (Sarde-nya, Nàpols i Sicília), els Països Baixos, Luxemburg, el FrancComtat, Artois, Charolais, els Estats de la casa d’Àustria...

(Pàg. 153)

4. Monarquia hispànica: nom que s’ha donat a l’imperi deFelip II, el més gran que fins aleshores havia conegut lahumanitat, i que el rei governava des de Madrid, on vainstal·lar la cort, perquè considerava que Espanya era elcentre de la seva monarquia. Bancarrota: suspensió delpagament dels deutes per la impossibilitat de saldar-los.

5. La conservació de l’herència patrimonial i la defensa delcatolicisme. Les contínues guerres.

6. • Espanya, representada com una matrona, seguida perles tropes, està disposada a socórrer una jove despulla-da i desemparada, que simbolitza la religió catòlica, i asalvar-la, per exemple, de Neptú, que, vestit de turc,simbolitza l’armada otomana.

• La corona de Castella i les seves possessions fora de laPenínsula (Canàries, territoris americans i places africa-nes), la corona d’Aragó i les seves possessions a Itàlia(Sardenya, Nàpols i Sicília), els Països Baixos, Luxem-burg, el Franc Comtat. Portugal i les seves possessionsa l’Àfrica, l’Àsia i el Brasil.

7. Perquè tenia una gran extensió.

(Pàg. 155)


9. La població indígena d’Amèrica va quedar sotmesa a la vo-luntat dels colonitzadors espanyols, els quals els van ferservir com a mà d’obra esclava. En els segles següents,el nombre d’indis, que era com els denominaven els es-panyols, va davallar dràsticament per les malalties i les ma-les condicions de vida i de treball que patien, a més, ma-tar indis no era delicte. Per a la població indígena, laconquesta no va tenir cap avantatge, tot al contrari, delscolonitzadors solament van rebre la llengua i la religió. Elsconqueridors sí que van gaudir de la colonització, gràciesal comerç dels productes que oferia el continent: or, pla-ta, cafè, cacau, tabac, etc.

(Pàg. 157)

10. Capitulació: autorització reial per reclutar un exèrcit i con-querir un territori determinat. Monopoli: dret en exclusi-va per a una empresa o institució sobre una activitat eco-nòmica determinada. Virregnat: cada una de les duesparts en què es va dividir el territori conquerit pels es-panyols a Amèrica. Consell d’Índies: òrgan encarregatd’assessorar el monarca sobre el govern a Amèrica i depreparar les lleis relacionades amb aquests territoris. Ca-sa de Contractació: institució que tenia la seu a Sevillai que monopolitzava el comerç amb Amèrica.

11. • Entre les expedicions de conquesta es poden destacar lad’Hernán Cortés, que va conquerir l’imperi asteca, i la deFrancisco Pizarro, que va conquerir l’imperi inca. Entreles expedicions d’explotació es pot destacar la de Fran-cisco de Orellana, que va recórrer el riu Amazones.

• Les expedicions estaven dirigides i organitzades per par-ticulars que rebien del rei una capitulació de conques-ta, és a dir, l’autorització per reclutar un exèrcit i con-querir un territori determinat. Les despeses de l’expediciócorrien a càrrec del conqueridor. Una vegada conque-rit, el territori passava al monarca. A canvi, el rei conce-dia al conqueridor el títol de governador o capità i unaextensa part de les terres i el botí. D’altra banda, els in-dígenes es van veure sorpresos pels cavalls, que enca-ra no coneixien, per les armadures brillants i els cascos,i pel soroll i el fum de les armes de foc. També va faci-litar la conquesta l’existència d’antigues creences i tra-dicions que parlaven de l’arribada de déus des de l’o-ceà. Un últim factor van ser les baralles i enemistats entreels pobles americans, que els conqueridors van aprofi-tar per establir-hi aliances.

• A la Península es va crear el Consell d’Índies, encarre-gat d’assessorar el monarca sobre el govern a Amèricai de preparar les lleis relacionades amb aquests territo-ris. Per la seva banda, el territori conquerit es va dividiren dos virregnats: el Virregnat de Nova Espanya, al nord,i el Virregnat del Perú, al sud; i a les principals ciutatsamericanes es van establir audiències, que s’ocupa-ven d’aplicar les lleis i d’impartir justícia.

• Metalls preciosos i productes agraris.

12. • Per estaments.

• Precisament en el fet que estava organitzada segons cri-teris racials: els espanyols ocupaven el lloc més alt (exer-cien els càrrecs de govern, posseïen les terres i contro-laven el comerç); els mestissos ocupaven un llocintermedi entre la minoria blanca i la majoria índia; elsindis feien els treballs manuals, principalment les feinesdel camp i van patir molts abusos, i, finalment, hi ha-via els esclaus negres.

(Pàg. 158)



15. • Va experimentar un fort augment durant el segle XVI.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 36


• Sí. A finals de segle. Per l’arribada massiva de metallspreciosos.

• Resposta lliure. (Es pot respondre que la pujada de preusva encarir molt tots els productes i va produir l’empobri-ment d’un gran percentatge de la població.)

• Van comprar productes de luxe a l’exterior.

• Els va servir per finançar les guerres.

(Pàg. 159)

16. A) Els efectes polítics.

• El maia, l’asteca i l’inca.• A l’espanyol i al portuguès.• El Consell d’Índies. A Espanya.• Els virreis (el territori conquerit es va dividir en dos

virregnats: el Virregnat de Nova Espanya, al nord, iel Virregnat del Perú, al sud) i les audiències, ques’ocupaven d’aplicar les lleis i d’impartir justícia.

B) Els efectes econòmics.

• L’explotació de les mines. Per la troballa a Amèricade gran quantitat de metalls preciosos, especialmentplata.

• Els espanyols.• El blat, la civada, la vinya, l’olivera i la canya de sucre.• No.

C) Els efectes socials.

• a) A Mèxic central. b) La població indígena es va reduir molt. Per les

guerres de conquesta, les malalties que van por-tar els conqueridors (contra les quals els indis nodisposaven de defenses naturals), els abusos co-mesos pels espanyols, etc.

• Hi havia uns grups més poderosos i d’altres de do-minats.

• Els espanyols. Amb criteris racials.• De dalt a baix: el conqueridor espanyol, el mestís, l’in-

di i el negre.• No. Sí. Els negres portats de l’Àfrica.

D) Els efectes culturals.

• Llengües indígenes ameríndies, com el nàhuatl en-tre els asteques, el muisca o txibtxa a Colòmbia, elquítxua des del Perú al nord de l’Argentina, el tupí-guaraní a Paraguai, el Brasil, i l’Argentina, etc. Quees va imposar l’espanyol a la majoria del territori ame-ricà i el portuguès es va imposar a l’actual Brasil.

• Les religions indígenes, com l’asteca, la maia o l’in-ca, religions politeistes, que retien culte als déus cre-adors de l’Univers, relacionats amb la naturalesa i elselements atmosfèrics. No. Es va difondre la religiócatòlica.

17. • Sí.


• Per exemple, la llengua (l’espanyol o castellà), la religió(el catolicisme), etc.

• Canvia la manera de vida tradicional, la cultura, els cos-tums...

Els segles XVII i XVIII (Pàg. 163)

1. • Era una persona de confiança del monarca a qui li en-comanava la direcció del govern. El duc de Lerma, el fa-vorit de Felip III, i el comte duc d’Olivares, el favorit deFelip IV.

• La política exterior pacifista buscava la pau a través dela firma d’acords o tractats, mentre que una política exte-rior ofensiva es defineix per la guerra. Felip III es va ca-racteritzar per una política exterior pacifista i Felip IV, peruna política exterior ofensiva.

2. • D’una banda, la guerra amb Anglaterra i amb les Pro-víncies Unides; de l’altra, els problemes econòmics. Unapolítica exterior pacifista en el primer cas, que va com-portar signar la pau amb Anglaterra el 1604 i la Trevadels Dotze Anys amb les Províncies Unides el 1609. Ladeclaració de bancarrota el 1607. No.

• L’expulsió de la població d’origen musulmà, que en te-oria s’havia convertit al cristianisme en el segle XVI, pe-rò que a la pràctica mantenia la llengua i els costums is-làmics. Va comportar la ruïna de moltes regions, que esvan despoblar de sobte.

• Va intentar reformar la política interior amb dos objec-tius: repartir les despeses militars entre tots els territorisde la monarquia hispànica, perquè fins aleshores nomésCastella pagava les guerres; i reforçar el poder del rei,retallant l’autogovern dels diferents territoris. La políti-ca centralista del comte duc d’Olivares va provocar di-versos aixecaments en els territoris de la monarquia his-pànica, sobretot a Catalunya, que van acabar amb pacte,i a Portugal, que va aconseguir la independència. No.

3. • Resposta lliure. (Es pot respondre que una imatge deca-dent.)

• Portugal, Províncies Unides, Flandes, el Rosselló i elFranc Comtat.

(Pàg. 165)

4. Perquè es menyspreava el treball manual i s’admirava lanoblesa que vivia de les rendes que les terres i els càrrecsli proporcionaven.

5. Un període d’estancament demogràfic. També.

6. Crisi econòmica, social i militar anaven unides. La crisi delspreus va arruïnar més les classes baixes, que tenien difícilla vida, això va influir en la demografia. I les dues coses,preus alts i menys població, van influir en la davallada dela potència militar del país.

7. A robar. Resposta lliure. Els valors predominants en elsegle XVII, que fomentaven la vida inactiva: es menysprea-va el treball manual i s’admirava la noblesa que vivia de lesrendes.

Unitat 13

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 37



8. • Que és el país més poderós i amb més influència en elcontinent.

• Un país que pel seu potencial econòmic, territorial, de-mogràfic o militar és important en l’àmbit mundial.

• El sistema de «l’equilibri continental» pretenia que capde les grans potències tingués una força desequilibra-dora i que estiguessin compensats els seus poders.

9. • Perquè va obtenir més poder a costa de la noblesa, l’Es-glésia i els parlaments, a través de diverses mesures: vaimposar la centralització política, va eliminar la dissidèn-cia religiosa, va aconseguir controlar la noblesa i va con-vertir la cort en el centre de l’administració de l’estat i enel principal focus cultural del país.

• La mort sense hereu directe de Carles II d’Habsburg.

10. • Perquè concentrava tots els poders de l’estat a les se-ves mans i va acabar amb l’atomització del poder feu-dal (polític, jurídic, tributari) heretat de l’edat mitjana.

• Perquè Anglaterra ho exigia per tal de reconèixer-li elsdrets a la corona espanyola seguint la política de l’e-quilibri continental.

• Perquè van sorgir potències noves que buscaven l’ex-pansió per Europa, com ara Rússia, Prússia, Anglaterrai Àustria, i les antigues potències, com ara Espanya iFrança, van intentar recuperar part del seu antic poder.

11. • La capa reial, l’espasa, la corona i el ceptre.

• Diu que escampar el poder reial, és a dir, permetre aaltres persones o grups que legislin i governin, és divi-dir l’estat i permetre l’adveniment de dos amos. Al fi-nal utilitza una cita bíblica: «Ningú pot servir dos amosalhora.»

• Document 15. a) França, Portugal, Espanya, Àustria,Prússia, Rússia. b) Els estats més extensos eren l’Impe-ri otomà, Rússia, Polònia, França, Espanya, Àustria iHongria.

(Pàg. 169)

12. • Les aliances entre països tenen com a funció assegurarla política exterior per evitar les guerres i establir pac-tes militars, polítics i econòmics.

• És la situació en què es veu un país, governat per unamonarquia, quan, a falta d’un hereu, diferents preten-dents es disputen l’accés al tron.

• Perquè això allunyava de Catalunya el centre de decisió,i la política i les lleis es farien seguint altres interessosque podien ser contraris al país.

13. • La principal va ser la Gran Aliança de l’Haia entre GranBretanya, Àustria, Holanda i Prússia contra les aspira-cions de Felip d’Anjou, que tenia el suport de França,al tron espanyol. Alhora, Catalunya, València i Aragó esdecantaven pel pretendent austríac en contra de Felip.L’any 1702 va començar la guerra entre tots dos bàn-dols.

• El principal motiu va ser la política centralitzadora queva endegar el nou monarca, que atemptava contra el sis-tema de funcionament autònom del país.

• Sí que ho va ser perquè la guerra s’inicià per les manio-bres de les potències antifranceses i va implicar moltsestats europeus.

14. • Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Por-tugal. Catalunya, Aragó i València. Castella i Navarra.

• Als Borbons. A França.

• Era important, perquè podia desequilibrar la relacióde forces al continent a favor de França, si guanyavaFelip d’Anjou, o a favor d’Àustria, si guanyava l’arxi-duc Carles. Totes dues alternatives eren problemàti-ques.

15. Possiblement, perquè qualsevol de les opcions, la fran-cesa o l’austríaca, podia desequilibrar les forces militars iterritorials d’Europa a favor d’una cantó o de l’altre: Fran-ça no estava disposada a continuar vivint envoltada permonarques austríacs, i Anglaterra no estava disposada aacceptar una hipotètica unió de França i Espanya.

(Pàg. 171)

16. • A través dels sistemes de monarquia absoluta, algunsreis van promoure reformes, sobretot d’ordre econò-mic i tècnic, per millorar la producció agrària i de les ma-nufactures. Tot això es feia inspirat en les idees de laIl·lustració.

• Perquè davant la puixança de la burgesia comercial elseu paper dins la política s’anava restringint. A més, lanoblesa tradicional mirava de mal ull la nova noblesa ins-tituïda pels reis entre els burgesos enriquits.

• Això permetia posar en conreu una tercera part de lesterres que sistemàticament es deixaven en guaret. La ro-tació de conreus permetia el creixement de la ramade-ria i, per tant, la disponibilitat d’adobs.

17. • Sí. Les transformacions agràries van permetre augmen-tar la producció i, per tant, abaratir els preus dels ali-ments. Això va tenir com a conseqüència un descens dela mortalitat catastròfica que sovint es produïa per la ma-la alimentació i les malalties. Alhora, disposar de mésbraços permetia conrear més terres, i la població sobrantdels camps podia ser empleada en els primers tallers in-dustrials.

• La Il·lustració.

• La burgesia.

18. • A la dels Borbons.

• Rússia va ser el país amb un creixement vegetatiu mésimportant durant el segle XVIII, que va passar de 18 a 39milions d’habitants.

• La substitució del guaret per noves rotacions de conreus,la introducció de noves plantes, la millora de les einesdel camp, la utilització d’adobs i la introducció del ca-vall en les tasques agrícoles.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 38


(Pàg. 172)

19. • A Anglaterra, el rei nomena el govern, estableix les po-lítiques a través de les lleis, pot dissoldre el Parlament,però si ho fa n’ha de convocar un altre de nou, i sol·lici-ta al Parlament l’aprovació de les noves lleis, nous im-postos i el reclutament de les tropes. A França, el rei go-verna, estableix les lleis, fixa impostos, els recapta, formal’exèrcit i el recluta.

• A Anglaterra, establir les noves lleis, aprovar la conces-sió al rei de nous impostos, aprovar el reclutament i man-teniment de les tropes, i mantenir reunions periòdiquesi freqüents. A França, donar l’opinió sobre les lleis pro-posades pel rei i, a vegades, participar en l’elaboraciód’algunes lleis.

20. • El francès.

• L’anglès. Resposta lliure.


22. Activitat lliure, totes les opcions poden ser correctes.

23. L’entrada de França a la guerra dels Trenta Anys va desequi-librar el resultat de la guerra a favor dels enemics d’Espa-nya, i Espanya va perdre l’hegemonia continental. El fet quegovernessin favorits en el lloc dels reis palesava la feblesadels monarques espanyols i que les lluites internes pel po-der afeblissin les estructures de l’estat. La crisi de l’agricul-tura, l’artesania i el comerç era un símptoma de la crisi ge-neral de la monarquia, la crisi econòmica general tambéafectava els tributs i la fortalesa de l’exèrcit. El descens depoblació afectava directament el reclutament de tropes, quellavors eren decisives en el resultat de les batalles.

24.

25. • L’entrada de França a la guerra dels Trenta Anys el 1635i el tractat de Westfàlia (1648), que va posar punt final aaquesta guerra i va reconèixer la independència de lesProvíncies Unides.

• Respostes lliures. (Es pot respondre que sí, per la crisi ge-neralitzada –econòmica, demogràfica...– que patia el país.)

(Pàg. 173)

26. • Del segle XVII.

• W. Heimbach, Louis Le Nain i Vermeer de Delft. Res-posta lliure.

27. • L’estança de la família noble és molt àmplia, decoradade manera rica, amb mobles, cortinatges, amb un amplifinestral, etc. L’estança de la família burgesa és àmplia,amb mobles, quadres, il·luminada, etc. L’estança de la fa-mília pobra és reduïda, gairebé sense mobiliari, fosca, etc.

• Els nobles, de manera elegant; els burgesos, còmoda-ment, i els pobres, pobrament.

• Una família diferent en cada cas. Noble en el primer cas,una família pobra en el segon i una família burgesa enl’últim cas. Per les característiques de l’estança i del ves-tit assenyalades anteriorment.


28. • Com era la societat, quins grups socials hi havia i com vi-via cada un d’ells.


Els segles XVI, XVII i XVIII a Catalunya (Pàg. 175)

1. • Les corts eren la representació de la societat estamen-tal formades pels tres braços, l’eclesiàstic, el nobiliari iel de les ciutats (el poble). Actualment les corts són larepresentació del poble i estan formades per membresde partits polítics: tot ciutadà té dret a votar a les cortsi a ser-ne elegit representant.

• Privilegis són els avantatges que pot tenir una personaen una societat que la diferencia de la resta. Els princi-pals privilegis eren poder fer lleis, el dret a jutjar i a nopagar impostos.

• Un impost és una obligació de pagar diners, de lliurarmercaderies o de fer una prestació personal (feina) auna institució política com l’estat.

2. • Durant el regnat de Carles I les relacions entre la monar-quia i les institucions catalanes no van tenir gaires mo-tius de fricció, però sí que hi va haver tensions durant elregnat de Felip II, perquè el rei sovint va servir-se d’ex-cuses per interferir en les lleis i en el funcionament deles institucions catalanes, i va provocar divisions inter-nes entre els seus representants.

• L’agricultura.

• No directament, ja que aquest comerç americà queda-va centralitzat a Sevilla, però indirectament, la deman-da que hi havia a Castella de productes per embarcara Amèrica feia que també es fessin comandes de pro-ductes catalans.

• La manca de mà d’obra al camp va afavorir la recupe-ració de terres de conreu, cosa que va succeir gràcies al’alt índex de natalitat i a l’arribada d’emigració proce-dent de França.

3. • Perxer: teixidor a mà de peces de passamaneria. Ve-ler: teixidor de peces de seda a mà. Velluter: fabricantde teixits de vellut o de brocats i damasquins de seda.Passamaner: el qui fa teixits de passamà. Barreter: bar-retaire, fabricant de barrets. Torcedor: artesà dedicat al’elaboració de teixits de seda.

• Eren les associacions que regulaven i controlaven el tre-ball, la producció i la comercialització dels productes ar-tesans a les ciutats.

• Existien grans plantacions de moreres, per a la criançade cucs de seda, i quatre gremis de seders a Barcelona.

Unitat 14

La crisi de l’agricultura,l’artesania i el comerç.El descens de la població.

Causes de la fi de l’hegemonia hispànica

Immediates Llunyanes

L’entrada de França a laguerra dels Trenta Anys.La successió de bancarrotes.El fet que governissinfavorits en lloc dels reis.

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:46 Página 39


Solucionari• Si desapareixia l’ofici, també desapareixia el gremi; pe-

rò molts gremis van desaparèixer abans que els oficisdurant el segle XIX i XX.

(Pàg. 177)

4. • Un privat era el personatge polític favorit del rei que ac-tuava com a cap del govern i que decidia en tota menade qüestions que fossin competència del monarca.

• Perquè anaven en contra de les constitucions i les lliber-tats que les Corts havien anat guanyant davant l’autori-tat reial, i en moments de crisi es feien molt difícils depagar.

5. • Va ser un conflicte social, per la reacció del poble con-tra l’obligatorietat de la població a allotjar i mantenir elssoldats espanyols, però va desembocar en un conflictepolític quan la Generalitat va encapçalar la protesta con-tra la monarquia, que havia vulnerat les lleis del país es-tablint-hi un exèrcit de 10.000 homes.

• Catalunya va perdre el Rosselló, el Conflent, el Capcir,el Vallespir i una part de la Cerdanya, territoris que vanannexionar-se al regne de França.

6. • a) El comte duc d’Olivares recomana al rei Felip IV queacabi amb les diferències que hi havia als regnes his-pànics de la seva corona i que els iguali en obedièn-cia a Castella per tal de poder aconseguir la unifica-ció de les seves obligacions envers la corona, ambla qual cosa el rei serà més poderós. b) L’objectiu po-lític d’Olivares era la unificació de la corona hispanasota la total autoritat reial, i introduir a tot arreu les lleisi institucions de Castella. c) L’efecte seria la desapa-rició de les diferències de lleis i privilegis dels reg-nes de la monarquia diferents de Castella.

• A l’escena, s’hi veuen uns pagesos en primer pla, ambles falçs alçades en signe de revolta mentre a la ciutatse celebra la processó del Corpus Cristi. Els elements re-ligiosos són un pal·li que porten els capellans amb lacustòdia a sota, d’altres capellans porten ciris i la multi-tud enarbola una imatge del Sant Crist.

(Pàg. 179)


(Pàg. 181)

8. La producció d’aiguardent va beneficiar molt el comerç ca-talà en l’àmbit internacional, ja que aquest producte te-nia molta demanda a Europa i a Amèrica. Per tant, el prin-cipal mitjà de transport d’aleshores, el vaixell, també se’nva beneficiar.

9. • La demografia de l’Antic Règim es caracteritzava per unaelevada natalitat i per la influència regular de mortalitatscatastròfiques (fam, guerres, malalties), per la qual co-sa el creixement era molt pobre.

• Estament és una classe social que existeix i es perpetuaal llarg del temps. Els estaments superiors, com ara lanoblesa, no es barrejaven amb els estaments inferiors,com la burgesia i la població camperola.

• Privilegiats eren aquells que no pagaven impostos i te-nien altres avantatges respecte a les classes inferiors.

10. • L’agricultura.

• No va ser tan accentuada com a Castella: els efectes dela guerra dels Segadors i de la pesta es van superar a fi-nals de segle i les crisis cícliques de la demografia no vanimpedir un augment de la població durant el segle XVII.

11. • Perquè provocaven males collites per falta de mà d’o-bra, es reduïa la natalitat i moria gent, per la qual cosala demografia experimentava retrocessos.

• L’atracció de les activitats urbanes i de les zones de con-reu dedicades a la vinya van fer que molts pagesos aban-donessin les terres més dures i improductives, això vaarruïnar una part de la petita noblesa rural, que per llui-tar contra aquests canvis econòmics va prendre les ar-mes i es va dedicar a assaltar la gent pels camins prin-cipals, i a fugir després, ràpidament, cap als seus causa la muntanya.

12. • El Barcelonès, el Garraf, el Segrià, el Maresme i Oso-na. Coincideix amb les principals ciutats del Principaten aquells temps, en què les ciutats començaven a serimportants focus d’atracció de gent per les activitats eco-nòmiques que s’hi realitzaven (comerç, artesania, trans-port marítim). Les zones d’agricultura més pobra erenles zones menys poblades, i coincidia amb llocs de se-cà. Les que practicaven una agricultura més intensa devinya, olivera o regadiu eren més poblades.

• A baix, a la dreta, la quadra de les cavalleries, a l’es-querra, la cort de les vaques i els bous. Al darrere, hi hadiferents magatzems de productes com les bótes de vi,l’oli i també el menjar per al bestiar. Dalt, hi ha les habi-tacions, el menjador i la cuina.

(Pàg. 183)

13. • Un decret és una mena de llei que l’autoritat dicta senseconsultar cap altra instància.

• Representant del rei i màxima autoritat política, jurídi-ca i militar del Principat.

• Era qui cobrava els impostos i distribuïa els recursos ne-cessaris per mantenir l’administració i l’exèrcit a Cata-lunya.

• Eren les divisions administratives del Principat, adminis-trades per un corregidor, que controlaven directamentles autoritats municipals.

• És la consciència que tenen els parlants d’una llenguaque aquesta és inferior a la llengua imposada per unsconqueridors. S’identifica el poder polític i militar ambuna mena de superioritat de la llengua que aquest po-der imposa, en detriment de la llengua pròpia del terri-tori dominat.

14. • No. Perquè en derrotar els exèrcits catalans va imposarla seva política de centralització i uniformització del po-der polític a tota la monarquia.

• El poder total el tenia el capità general; la Reial Audièn-cia governava i administrava la justícia; els corregidors

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 40


controlaven el poder municipal, i els intendents cobravenimpostos i finançaven l’administració estatal al Principat.

• A través d’opuscles i memorials anònims, que denun-ciaven la mala administració que patia el país.

• La imposició de la llengua castellana com a llengua ofi-cial i a l’ensenyament, la concentració de la vida univer-sitària a Cervera i la diglòssia que identificava el caste-llà com una llengua del poder i el català amb les classesbaixes.

15. • a) Sí. El rei, sense les Corts catalanes, ja no tenia capimpediment per imposar la política que més li convin-gués a Catalunya a través d’una administració centra-litzada i uns funcionaris que actuaven en el seu nom.b) Per trencar el sistema tradicional d’administraciócatalana i crear la figura del corregidor, que li era to-talment fidel.

• a) Els milicians catalans defensen la ciutat de Barcelo-na durant l’assalt final de les tropes borbòniques l’11de Setembre de 1714. Els milicians no van uniformatsi uns quants porten barretina, cosa que els identifi-ca com a catalans. Van armats amb mosquetons, elsfusells de l’època, amb la baioneta calada per em-prendre la lluita cos a cos. Al fons es distingeixenles torres de Santa Maria del Mar i la muntanya deMontjuïc. b) Al costat del penó de Santa Eulàlia, unhome ben vestit, que és el conseller en cap de Bar-celona Rafael de Casanova, estén un braç perquè enaquell moment acaba de ser ferit en una cama.

(Pàg. 185)

16. • És la que es produeix de manera irregular com per efec-te de la fam, per epidèmies o per una guerra.

• Teixits de cotó estampats amb colors.

• El comerç a l’engròs.

• Productes elaborats amb mètodes artesans (amb lesmans). Posteriorment aquest nom el rebran les factorieson s’elaborin aquests productes, però ja amb mètodesindustrials.

17. • El document 17 representa la feina d’un vidrier al seutaller. Amb diferents estris, damunt la taula, dóna formaa una bola de vidre fins a obtenir la forma que desitja. Eldocument 19 és una escena marítima en què es veu comles barques, més petites, van descarregant mercaderiesd’una nau més gran. A la platja els espera el que sem-bla propietari de les mercaderies, juntament amb un ser-vent o encarregat. De les barques, els paquets i bótes sóndescarregats per bastaixos de la riba.

• Va tenir una importància cabdal perquè van impulsarl’aprovació dels decrets de lliure comerç amb Amèrica,amb la qual cosa els ports catalans podien exportar mer-caderies catalanes cap a Amèrica; també va millorar eltreball dels gremis, va promoure moltes millores en laproducció artesanal i en l’agricultura i va crear escolesde formació professional.

18. • L’elevada natalitat, estimulada per l’animació de l’eco-nomia, que afavoria l’augment d’enllaços matrimonials

i la fecunditat elevada. I també la davallada de la mor-talitat catastròfica.

• Els mercats catalans i espanyols, a part dels d’Amèrica,van contribuir al creixement de l’activitat manufacture-ra i artesanal al Principat, ja que eren la destinació delsproductes que s’hi fabricaven.

• Sí, era una societat molt dinàmica si la comparem ambla dels dos segles anteriors: va créixer molt demogràfi-cament, l’economia es va recuperar i va experimentarun gran auge i modernització, i va prendre molta em-penta la burgesia comercial i manufacturera.

19. La llibertat de comerç amb Amèrica va estimular la cons-trucció naval, que ja havia estat molt important durant l’e-dat mitjana. Els vaixells es feien servir per portar les merca-deries fins al continent americà, i portar-ne d’altres.

(Pàg. 186)

20. Activitat lliure

21. El rei Felip IV i el virrei comte de Santa Coloma.

22. Activitat lliure. (Es pot dir que es tracta de Gaspar deGuzmán i Pimentel més conegut com el comte duc d'Oli-vares per ser comte d’Olivares i duc de Sanlúcar la Ma-yor. Privat del rei Felip IV, va néixer a Roma el 1587 i vamorir a Toro (Zamora) el 1645. Va iniciar la carrera ecle-siàstica però va haver de dedicar-se a la política i fer-secàrrec de l’herència familiar en morir els seus dos ger-mans grans. Olivares va presentar el seu programa polítical rei en el Gran Memorial, on proposava reformes adre-çades a reforçar el poder reial i la unitat dels territoris quedominava per poder aprofitar millor els recursos i dedi-car-los a la política exterior expansiva. Les reformes vanentrar en confrontació amb els interessos de les corts (ex-cepte la castellana) i les ciutats. Per sufragar les guerres,doncs, va recórrer a l’endeutament amb banquers euro-peus, però les derrotes militars van fer entrar l’economiareial en bancarrota el 1627. Els impostos extraordinarisque va provar d’introduir van ser el motiu de l’aixecamentcatalà de la guerra dels Segadors i de la independènciade Portugal. Aquests fets van provocar la seva destituciól’any 1643.)

23. a) Que estava fet d’un cereal diferent del blat, com ara l’or-di i el moresc, que fa una farina més fosca. b) Cremaresglésies, matar sacerdots i altres persones, donaven elpa als cavalls, abocaven el vi pels carrers i violaven do-nes. c) Que ell havia autoritzat els abusos de les tropesreials, i que podien seguir cometent-los. d) Per castigarel virrei, que no va ordenar la fi dels abusos i crims quecometien els soldats del rei. e) La segona part, la ques’inicia amb l’entrada dels segadors a la ciutat de Bar-celona.


(Pàg. 187)

25. • La primera és una filadora, a la dreta hi ha un sabater,a sota uns fusters, a sota, a l’esquerra, un cistellaire, i ladarrera, a sota a la dreta, una bugadera.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 41


Solucionari• Apareix una filosa manual i un fus en la primera; saba-

ta, fil i agulla en la segona; un banc de treball, uns tau-lons i una serra en la tercera; un cistell a mig fer en laquarta, i una pala de rentar roba i una part del safareigen la cinquena.

• Solament amb la rajola del sabater i amb la dels fus-ters hom pot suposar que l’activitat es desenvolupa dinsd’un taller. El cistellaire sembla situat a l’exterior perquès’hi aprecien unes plantes.

• Les dones van amb brusa, faldilles i davantal. Els homesporten bruses de feina llargues, cinturó i pantalons. El sa-bater, a més, du un davantal de pell per protegir-se du-rant la feina.

• Sí, són robes senzilles, no semblen fetes de teixits lu-xosos i devia ser la manera de vestir habitual de les clas-ses baixes i artesans. La noblesa, l’alt clergat i l’alta bur-gesia vestien diferent, vestits més atractius, amb teixitsmillors i amb joies.

26.

L’Europa del barroc (Pàg. 189)

1. Eren dos corrents de pensament que es van difondre en elsegle XVII i que defensaven que la veritat es podia assolir através de la raó (el racionalisme) i de l’experimentació (l’em-pirisme).

2. • Es caracteritza pels sentiments exaltats i per una visiómística de la vida que sovint comportava un ànim pes-simista davant del món.

• Als països catòlics, la nova mentalitat es va reflectir enuna religiositat punyent que es percebia en tots els as-pectes de la vida, mentre que als països protestants esva imposar una manera de veure la vida més individua-lista i la valoració social del triomf econòmic.

3. Que la serenitat i l’optimisme del Renaixement van sersubstituïts per una visió més mística de la vida i menysoptimista.

4.

5. Resposta lliure. (Es pot respondre que perquè la teoria deGalileu anava en contra de l’acceptada per l’Església, queconsiderava que la teoria heliocèntrica es contradeia ambla Sagrada Escriptura.) (Es pot explicar que un professor dePisa va dir a la família dels Mèdici, que en aquella èpocagovernava Florència i que ajudaven Galileu, que la creen-ça que la Terra es movia al voltant del Sol era una heretgia.El 1614, un capellà florentí va denunciar des del púlpit Ga-lileu i els seus defensors. Llavors Galileu va escriure unacarta oberta en què argumentava que la interpretació de laBíblia s’havia d’anar adaptant als nous coneixements i quecap posició científica s’havia de convertir en un article defe de l’Església catòlica. El 1616, els llibres de Copèrnic vanser censurats, i el papa, a través del cardenal jesuïta Bellar-mino, va ordenar a Galileu que es retractés de la seva teo-ria. Galileu no es va manifestar sobre el tema durant algunsanys i es va dedicar a investigar sobre altres qüestions. Anysdesprés, Galileu va ser cridat a Roma per la Inquisició perprocessar-lo sota l’acusació de «sospita greu d’heretgia».Finalment, va ser obligat a abjurar de la seva teoria el 1633i se’l va condemnar a presó perpètua, condemna que li vaser commutada per arrest domiciliari.

(Pàg. 190)


• Perquè després del Concili de Trento els papes van re-estructurar Roma per reforçar el seu paper com a cen-tre de la cristiandat.

(Pàg. 193)

7. • El clarobscur és una tècnica pictòrica que es basa enla utilització d’efectes de llum a través de la pintura cla-ra, en alguns punts i una atmosfera fosca d’objectes iespai per ressaltar les figures i objectes que es vol re-marcar. El clarobscur, o tenebrisme, és la tècnica queaplica Caravaggio en el seu quadre La vocació de santMateu (pàg. 191), on els rostres dels personatges

Unitat 15

Economia catalana (s. XVIII)

Agricultura

• Introducció de noves tècniques.• Especialització en alguns

productes més comercials.• Extensió i intensificació dels

conreus.

Indústria

• Manufactures d’indianes.• Crisi dels sectors tradicionals

de seda i llana.• Creix la indústria paperera

i la del ferro.

Comerç

• Fundació de la Junta de Comerç i escoles tècniques.

• Demanda de productes, com aral’aiguardent, fruits secs, indianes i claus.

• Mercat interior, però tambépeninsular i americà.

Literatura

Música

Filosofia

Ciència

Personatges Camps en què van destacar

Shakespeare

Molière

Lope de Vega

Calderón de la Barca

Vivaldi

Händel

Bach

Bacon

Descartes

Galileu

Kepler

Newton

Cervantes

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 42


queden parcialment il·luminats i se’n destaca l’expres-sió, per la llum que sorgeix per damunt la figura de Je-sús.

• El realisme, a diferència de l’idealisme renaixentista, re-trata les persones i els objectes com són en la realitat,amb els seus defectes.

8. El realisme en les figures i els sentiments intensos que espretén reflectir, la sensació d’energia, vitalitat i moviment iels efectes lluminosos, amb zones de llum i ombres, en elscossos i els vestits.

9. • En la pintura, el clarobscur i la força i els sentimentsen el rostre dels personatges. En l’escultura, els efec-tes de llum produïts pel fons en bronze i els plecs dela roba, la sensació de moviment de les figures prin-cipals i l’enquadrament en un espai d’arquitectura moltcarregada de decoració.

• El realisme i l’ús de la tècnica del clarobscur.

(Pàg. 195)

10. • Activitat lliure. (Es pot apuntar que la ignorància i la su-perstició mantenen la societat estancada, sense avan-çar culturalment. Les millores en la vida de les perso-nes sempre han vingut donades pels avenços científics,socials, i polítics. Això tant des del punt de vista so-cial com individual.)

• No. Perquè és un estil molt carregat de decoració, queposava èmfasi en l’exaltació del luxe de la vida aristo-cràtica.

• Que, superat el barroc, es tornava a les formes méssenzilles, però belles, de la cultura clàssica grega iromana, i als seus temes mitològics.

11. • Perquè amb la seva intenció d’acabar amb la ignoràn-cia i la superstició van divulgar el pensament raciona-lista i empíric que permetria impulsar la revolució cien-tífica durant el segle XVIII i el gran desenvolupament del’economia agrària i manufacturera. També van ser im-portants en el procés de canvi de les monarquies abso-lutes cap a formes de despotisme il·lustrat i, també, capal liberalisme. Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

• El rococó, molt carregat de decoració, que posava èm-fasi en el luxe aristocràtic, i el neoclàssic, molt més sen-zill, que recuperava els temes mitològics i les formesartístiques dels mons romà i grec.

12. Sí que era oposat a l’absolutisme monàrquic, perquè pen-sava que el poder havia d’estar dividit en tres: el legisla-tiu, l’executiu i el judicial.

13.• Està dormint damunt la taula. Són animals monstruosos.Que els excessos de la raó poden portar idees absurdes.

• A la noblesa, i es nota en els vestits dels personatges,en l’entorn del jardí i perquè es dediquen a divertir-se i no pas a treballar. L’estil rococó tractava sovint eltema del lleure dels aristòcrates.

• L’escena correspon a un tema de la Roma antiga, eljurament dels Horacis, i això ho demostra la manera

de vestir dels personatges, amb túniques, cascos deguerrers i sandàlies.

• Es tracta d’un portal partit en tres, amb les parts dividi-des per dues columnes a cada banda, les portes es-tan culminades per frontons d’arc, a les laterals, i perun de triangular a la principal. La part de dalt, separa-da de la de baix per un fris, els capitells de les colum-nes i una cornisa, també està delimitada per quatre co-lumnes, continuació de les de sota; la remata un frontótriangular i inclou un nínxol que allotja una imatge re-ligiosa. Els elements característics del neoclàssic sónles columnes d’estil clàssic i els frontons triangulars.

(Pàg. 196)

14. • Lluís XIV. A partir del 1682.

• Per la gran dimensió que té.

• Molt luxosos i decorats ricament. Respostes lliures. (Espot respondre que reflectien luxe perquè abundavenles aranyes de cristall, els quadres, el marbre, etc.)

15. • Aquest palau era la cort del rei. Més de 20.000 perso-nes. Resposta lliure. (Es pot explicar que, amb els reisi els seu fills, hi vivien alguns nobles, els cortesans, itambé criats, soldats, etc.

• Demostrar que Lluís XIV era el rei més poderós del món.Resposta lliure. (Es poden destacar, de l’interior, el lu-xe, i de l’exterior, les enormes dimensions.)

• Utilitzava les festes, passejos o excursions com una for-ma de recompensa o de càstig, i invitava tal noble o non’invitava tal altre.

16. L’objectiu de l’arquitectura barroca de cridar l’atenció del’espectador, d’impressionar. A l’exterior, s’aconsegueixper les enormes dimensions del palau, i a l’interior, pelluxe i l’abundant decoració.

(Pàg. 197)

17. • La infanta Margarida (al centre de la composició) jugaa l’estudi de Velázquez mentre ell treballa. La infantaestà rodejada de les seves dues dames d’honor (les me-ninas). A la banda dreta, hi ha els nans Maribárbola iNicolás Pertusato, que juga amb el gos. Darrere la in-fanta, hi ha Marcela de Ulloa, senyora d’honor, i unaltre empleat de palau no identificat. Al fons de l’esce-na, es veuen les imatges dels reis Felip IV i Mariannad’Àustria reflectides al mirall. En l’últim pla, darrere unaporta, apareix José Nieto, aposentador de la reina.

• Perquè sembla una fotografia: Velázquez aconsegueixretratar, d’una manera pràcticament fotogràfica, un ins-tant de temps paralitzat, tal com reflecteixen les mi-rades i els gestos dels personatges. Resposta lliure. (Espot dir que no semblen estar posant, sinó que cada uns’està ocupant dels seus assumptes.)

• Pràcticament tots els personatges que hi ha a l’habita-ció miren cap als reis. L’espectador se situa precisa-ment al lloc que ocupa la parella reial.

18. • En la meitat inferior del quadre.

• La infanta Margarida.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 43


Solucionari• Cap a la porta, on hi ha José Nieto, aposentador de la

reina.

19. • Estan il·luminades la infanta i les seves dames, i la por-ta del fons, mentre que la resta del quadre està a lesfosques.

• Els rostres apareixen cada vegada més difuminats,menys clars.

• Resposta lliure. (S’ha de respondre que es retratavende manera realista...)



2. Activitat lliure. (El Virregnat de Nova Espanya s’ha de situara Mèxic i Amèrica Central i el Virregnat del Perú, a Amè-rica del Sud.)

3. a) Felip II va ser un rei espanyol, fill de Carles I d’Espa-nya i V d’Alemanya, que va governar en la segona mei-tat del segle XVI i durant el seu regnat l’imperi espa-nyol va arribar a la seva màxima esplendor.

b) Francisco Pizarro va ser un dels principals conqueri-dors espanyols. Va néixer a Extremadura i va conque-rir l’imperi inca.

c) Bernini va ser un dels escultors barrocs més importants.

d) Diego Velázquez va ser un dels pintors espanyols mésimportants del segle XVII.

4. a) Era la persona que gaudia del favor reial per encarre-gar-se del govern del regne.

b) Fou una institució cívica de la ciutat de Barcelona du-rant el segle XVIII i part del XIX que va reactivar la vidaartesanal i comercial, i que va fundar escoles de forma-ció professional.

c) Corrent filosòfic del segle XVII que defensa que es potassolir la veritat mitjançant la raó.

d) Organisme creat a principi del segle XVI, amb seu a Se-villa, a qui es va concedir el monopoli del comerç ambAmèrica.

e) Persona que governa en representació del rei.

f) Corrent filosòfic del segle XVII que defensa l’experimen-tació com a mètode per assolir el coneixement de la na-turalesa.

g) Òrgan creat per Carles V per assessorar el monarca sobreel govern d’Amèrica i per fer les lleis d’aquest territori.

h) Denominació del segle XVII a Espanya des del punt devista artístic i cultural.

(Pàg. 199)

5. • Unificar la cristiandat sota el seu comandament. No. Per-què la seva política va topar amb tres grans focus d’oposició: França va ser la seva principal rival per l’he-gemonia a Europa, i tots dos països van estar en guerradurant tot el regnat; l’altre gran rival van ser els turcs otomans, que suposaven una amenaça constant al

Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi; i el problema més greu va ser la rebel·lió dels prínceps pro-testants alemanys; Carles va intentar frenar l’expansió delluteranisme en el Sacre Imperi, però no ho va aconseguir.

• Les expedicions estaven dirigides i organitzades perparticulars que rebien del rei una capitulació, és a dir,l’autorització per reclutar un exèrcit i conquerir un ter-ritori determinat. Les despeses de l’expedició corriena càrrec del conqueridor. Una vegada conquerit, el ter-ritori passava al monarca. A canvi, el rei concedia alconqueridor el títol de governador o capità i una exten-sa part de les terres i del botí. D’altra banda, els indí-genes es van veure sorpresos pels cavalls, que enca-ra no coneixien, per les armadures brillants i els cascos,i pel soroll i el fum de les armes de foc. També va fa-cilitar la conquesta l’existència d’antigues creences itradicions que parlaven de l’arribada dels déus des del’oceà. Un últim factor van ser les baralles i enemistatsentre els pobles americans, que els conqueridors vanaprofitar per establir aliances.

• Va intentar reformar la política interior amb dos objec-tius: repartir les despeses militars entre tots els territorisde la monarquia hispànica, ja que fins llavors nomésCastella pagava les guerres, i va reforçar el poder del rei,retallant l’autonomia dels diferents territoris. No. (Per-què la política centralista va provocar diverses rebel·lionsa la monarquia hispànica, sobretot a Catalunya, que vaacabar pactant amb el rei per finalitzar el conflicte, i aPortugal, que va aconseguir la independència.)

• Es caracteritza per una política que parteix de l’absolutis-me monàrquic, és a dir, que el rei és el dipositari de totsels poders, però els aplica en benefici de tota la població,procurant la prosperitat a través de reformes adreçades albenefici del poble, mitjançant el consell d’homes il·lustrats.

6. La que hi ha a l’esquerra és renaixentista i la de la dre-ta, barroca, perquè l’actitud és serena en el primer cas,on preocupa més la recerca de la bellesa i de l’harmonia,i plena de dramatisme i moviment en el segon cas, on in-teressa l’expressió dels sentiments.

7. • En el de Felip II.

• Portugal i les Províncies Unides. L’Imperi portuguès.

• Sobretot, el francès, que va formar un imperi colonialcom el que posseïen Espanya, Portugal, les ProvínciesUnides i Anglaterra. Per Amèrica Central i el sud-est d’À-sia, fonamentalment.

8.La crisi de l’Imperi hispànic• Crisi internacional: guerres amb França, pèrdua

de les Províncies Unides.

• Crisi de la política interior: 1640, guerra dels Segadors, independència de Portugal.

• Crisi econòmica: bancarrota durant el regnat deFelip IV.

• Crisi demogràfica: fre del creixement demogràfic,sobretot en territoris interiors.

• Crisi social: revoltes dels moriscos que es negavena ser expulsats del país.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 44


• No. (Es pot respondre que no perquè els Àustries maino van tenir el poder absolut.)



(Pàg. 200)

12. • El predomini del castellà i de la religió catòlica s’expli-ca evidentment perquè els conqueridors espanyols par-laven castellà i eren catòlics.

• La composició racial (l’existència d’un percentatge méso menys important de població blanca i mestissa, i decerts percentatges de població ameríndia, indígena) i lamillor posició social de les persones de raça blanca enalguns països, s’explica també per l’arribada dels con-queridors espanyols al continent i la creació, en èpocacolonial, d’una societat basada en criteris racials en quèels espanyols ocupaven la cúspide.

• En la dieta llatinoamericana, hi ha productes que van in-troduir els espanyols en l’època de la conquesta, com arael blat, la civada, la vinya, l’olivera i la canya de sucre.

13. • Sí.

• Perquè els colonitzadors espanyols van batejar amb elnom dels seus llocs d’origen i d’altres llocs d’Espanyaels nuclis que van establir a Amèrica.


15. • Es van incorporar molts productes portats d’Amèrica,com ara el tomàquet, el blat de moro, el tabac, la pata-ta i el cacau.

• Metalls preciosos, fonamentalment.

16. • Abunden les línies rectes, té poca decoració i recuperaels temes mitològics dels mons romà i grec.

• Són els models de les cultures grega i romana.

17. • En primer pla, una balustrada. La façana té quatre co-lumnes que aguanten la cornisa i el frontó triangular,el qual té una obertura circular al mig. Hi ha tres por-tes i tres finestres al damunt. La porta central té un fron-tó triangular i les laterals semicircular.

• Destaquen les quatre columnes i el frontó.

• Té molt poca decoració.

• Pedra.

18. Les columnes d’estil clàssic, els frontons triangulars, leslínies rectes i la falta de decoració.

19. Sí que ho és, perquè respon a les característiques d’aquestestil i gairebé no recull cap dels elements de l’estil anterior,cronològicament: el barroc.

(Pàg. 201)

20. • El document C de Francesc Castellví. Com diu en el peu,es tracta d’un manuscrit de la narració dels fets esde-vinguts a Catalunya entre 1700 i 1726 per una perso-na que els va viure.

• Solament el document C és font primària, ja que l’au-tor va viure en el moment dels fets, la resta són textosd’historiadors basats en documents, però sense haver-ho viscut de primera mà.


21. • No. Alguns van ser favorables a acceptar el nou rei Fe-lip V (alguns diputats i nou jutges de l’Audiència), peròel «partido celante» volia que la successió fos aprovadaper les Corts.

• La noblesa.

• Totes les lleis que eximien les ciutats de certs impostosi serveis al monarca.

• A l’arxiduc Carles d’Àustria.

Què és la geografia i com s’estudia (Pàg. 203)

1. • Respostes lliures. (Es pot respondre que poc, perquè estracta d’un paisatge molt transformat per l’actuació deles persones. Només es veu la platja i hi ha un relleumuntanyós.)

• Respostes lliures. (Es pot explicar que, per la morfologiadels edificis, es tracta d’una forma de vida urbana.)

• Un paisatge transformat, concretament un paisatge ur-bà. Resposta lliure. (Es pot respondre que és pel tipusd’habitatges.)






INTRODUCCIÓ

Poder de la noblesaTambé el va reduir. Va aconseguir controlar-la. Peraconseguir-ho va repartir molts subsidis i càrrecs entre els nobles. Així va aconseguir que l’aristocràcia depenguésde la voluntat del rei.

Fort.

Unitat religiosa Sí. Va expulsar els calvinistes. Sí.

Mateixes lleis per a tot el territori Sí. No.

Poder dels parlaments

França

Lluís XIV va reduir-ne el poder.

Monarquia hispànica

Gran en alguns casos.

9.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 45



5. • El món.

• El relleu, tant terrestre com submarí. Pel títol i, sobretot,per la llegenda.

• Línies, colors i dibuixos.

• Un interval d’altitud i/o profunditat.

6. • 6.600 km.

• 2.500 km.

7. El cim de l’Everest: 27° 59’ N, 86° 56’ E. La fossa de lesMariannes: 11° 19’ N, 142° 15’ E.

8. Activitat lliure. Per exemple:

• Principals unitats del relleu: les serralades prealpines (al nord i a l’est, com ara la serralada Escandinava i la serralada dels Urals,respectivament), les planes centrals (com ara la plana Atlàntica, la Bàltica i la de l’Europa oriental), i les serralades alpines (al llarg de la costa mediterrània, per exemple: el Pirineu, els Alps, els Càrpats, els Apenins, els Balcans i el Caucas).

Europa

• Cim més elevat: Elbrus (5.633 m).

• Rius més importants: Volga, Ural, Don, Dnièster, Danubi, Rin, Elba, Vístula, Sena, Tajo, Ebre i Duero.

• Oceans que en banyen les costes: Atlàntic, glacial Àrtic i mar Mediterrani.

• Principals unitats del relleu: les serralades de la zona central (la serralada Altai, la serralada Tien i, sobretot, l’Himàlaia), els altiplans (que es reparteixen per tot el continent; destaca el Tibet, al centre), les planes (principalment al nord i al sud-est), i les depressions (les dels mars Caspi, Aral i Mort).

Àsia

• Cim més elevat: Everest (8.846 m).

• Rius més importants: Huang-He (Groc), Iang-Tsé (Blau), Ganges, Indus, Obi, Ienissei i Lena.

• Oceans que en banyen les costes: Índic, Pacífic i glacial Àrtic.

• Principals unitats del relleu: el gran altiplà africà (que s’estén des del sud de l’Àfrica fins al mar Roig), les planes (al llarg de la costa) i els sistemes muntanyosos (la serralada Atles al nord-est, la serralada Drakensberg al sud, i els massissos d’Ahaggar i de Tibesti al Sàhara).

Àfrica

• Cim més elevat: Kilimanjaro (5.895 m).

• Rius més importants: Nil, Congo, Níger, Limpopo i Zambezi.

• Oceans que en banyen les costes: Atlàntic, Índic i mar Mediterrani.

• Principals unitats del relleu: les muntanyes (sobretot a l’oest, com ara les Rocoses, a Amèrica del Nord, i la serralada dels Andes, a Amèrica del Sud), les planes (principalment al sector central d’Amèrica del Nord i a les valls dels grans rius com ara l’Amazones), i els altiplans (a la part central de les serralades, com ara l’altiplà de Bolívia als Andes).

Amèrica

• Cim més elevat: Aconcagua (6.959 m).

• Rius més importants: Amazones, Riu de la Plata, Mississipí, Colorado, Yukon i Mackenzie.

• Oceans que en banyen les costes: Atlàntic, Pacífic, glacial Àrtic i glacial Antàrtic.

• Principals unitats del relleu: el tret més característic és l’existència de moltes illes d’origen coral·lí i volcànic. A Oceania hi haAustràlia, que és l’illa més gran de la Terra, gairebé tan extensa com tot Europa, el territori de la qual està format majoritàriamentper planes i altiplans baixos; l’únic accident muntanyós de certa importància és la Gran Serralada Divisòria, a la part oriental).

Oceania

• Cim més elevat: Puncak Jaya o Carstensz (5.029 m).

• Rius més importants: Murray, Darling (Austràlia) i Fly (Nova Guinea).

• Oceans que en banyen les costes: Pacífic, Índic i glacial Antàrtic

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 46


(Pàg. 205)

9. • Una zona càlida, dues zones amb clima temperat i dueszones fredes.

• Resposta lliure. Per exemple:

Altamuntanya

Pràcticament a qualsevol latitud. Temperatures fredes a l’hivern i suaus a l’estiu, i té precipitacionsabundants, amb freqüència en forma de neu a l’hivern.

Polar

Desèrtic Precipitacions molt escasses, inferiors als 250 mm anuals.

Tropical sec L’estació seca s’allarga més de nou mesos.

Tropicalhumit

Temperatures sempre molt càlides i precipitacions totals abundants.Tanmateix les precipitacions es concentren en uns mesos de l’any. Per això en el clima tropical hi ha dues estacions: l’estació seca i l’estació humida.

Equatorial Els climes càlids s’estenen a la zonacàlida de la Terra, entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn.

Temperatures sempre molt càlides i precipitacions constants i moltabundants, superiors als 2.000 mm anuals.

Continental

Oceànic Temperatures suaus i precipitacions abundants durant tot l’any,superiors als 800 mm.

Xinès Temperatures suaus i precipitacions abundants, per sobre dels 1.000 mm, concentrades a l’estiu.

Climes

Mediterrani Els climes temperats s’estenen a les zones amb climes temperats de la Terra, entre els tròpics i els cerclespolars.

Hiverns curts i temperatures suaus, i els estius llargs i de temperaturescàlides.Les precipitacions són escasses, mai superen els 800 mm, i es concentren a la primavera i a la tardor.

Latitud aproximada a què es dóna Característiques

Hiverns llargs i molt freds, amb temperatures fins i tot sota zero, i estiuscurts i molt càlids. Les precipitacions són bastant abundants,normalment per sobre dels 600 mm, però es concentren en uns mesosde l’any. Per aquest motiu, en el clima tropical hi ha dues estacions:l’estació humida i l’estació seca.

A les zones fredes, per sobre dels cerclespolars.

Temperatures més baixes de la Terra. No hi ha estiu: cap mes supera els 10 °C de temperatura mitjana. Les precipitacions són gairebéinexistents.

10. • Resposta lliure. (Es pot respondre que sí, perquè la tem-peratura i la humitat influeixen en la quantitat de vege-tació i també en el tipus de vegetació.)

• Resposta lliure. Per exemple: vegeu taula de la pàginasegüent.

La població i la vida en societat (Pàg. 207)

• Una gran àrea cultural. (Es pot explicar que, actualment,segons Joel Bonnemaison i altres geògrafs culturals,es tendeix a considerar que entre «cultura» i «civilitza-ció» no hi ha una diferència de naturalesa, sinó unadiferència d’escala. És a dir, el concepte de civilitzacióposseeix un sentit i una dimensió més àmplia, tant en eltemps com en l’espai, que el de cultura.) Resposta lliu-re. (Es pot anomenar, per exemple, la civilització occi-dental, que s’estén per Europa occidental, Amèrica delNord i Austràlia; la civilització islàmica, la civilització xi-nesa, etc.)

• És la proposta del president del govern espanyol per ala convivència pacífica entre civilitzacions.

• D’Espanya. El president turc.

• En el si de l’ONU. Perquè és l’òrgan que representa lacomunitat internacional.



• Respostes lliures. (Es pot assenyalar, per exemple, el fortcreixement demogràfic que té lloc a l’anomenat TercerMón i el fet que la majoria dels habitants que hi viuenestan en una situació de fam o subalimentació.)

La població del món (Pàg. 208)

1. • En el segle XX. Continuarà creixent, tot i que a un ritmemés baix que en el segle passat.

• Àsia, Àfrica, Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nordi Oceania.

Unitat 16

Bloc V

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 47


Solucionari

• Les zones amb climes temperats. Els deserts, les selvestropicals, les zones polars i de clima fred, i les zones d’al-ta muntanya.

2. Resposta lliure. (Es pot assenyalar que a l’interior d’algunsdeserts sobreviuen alguns pobles primitius, com ara elsaborígens australians i els boiximans del desert de Kalaha-ri, al sud de l’Àfrica. Aquests pobles s’organitzen en pe-tits grups, habiten en cabanyes o simplement abrigats ambfulles, viuen de la caça i la recol·lecció i es traslladen d’unlloc a l’altre quan s’esgoten els aliments. Als deserts, al-guns pobles de pastors també hi habiten, com els tua-regs del Sàhara, els beduins de l’Aràbia i els mongols deGobi. Aquests pobles s’organitzen en tribus i clans diri-gits per un cap, habiten en tendes i es desplacen ambels ramats buscant aigua i pastures. Des de temps an-tics, els tuaregs i els beduins han travessat el desert en ca-ravanes i s’han dedicat al comerç i al transport d’or, sal ialtres mercaderies, que intercanvien als oasis. La poblaciósedentària es concentra al litoral, a les valls dels rius i alsoasis, que són llocs on hi ha aigua i vegetació. Els habitantsdels oasis viuen en pobles construïts amb argila seca i esdediquen fonamentalment a l’agricultura. Les parcel·lessón petites i estan separades per sèquies. Es conreen ce-reals –blat, civada, blat de moro, mill...– i arbres fruiters–palmeres datileres, figueres...–, la qual cosa permet tre-ballar la terra tot l’any. A causa de l’escassetat d’aigua, els

camperols han enginyat tècniques de reg des d’èpoquesantigues; així, han augmentat tant la superfície conreadacom la producció.La zona equatorial està poc habitada per la calor i la humi-tat, les malalties són freqüents, la vegetació exuberant iel sòl fràgil. A les terres interiors hi ha espais grans pràc-ticament deshabitats. Sobreviuen alguns pobles primitius,com ara els indígenes de l’Amazones i els pigmeus de l’À-frica central, sud-est de l’Àsia i Oceania. Aquests grupscontinuen dedicant-se a la caça i la recol·lecció, fonamen-talment. La població es concentra a la costa, als altiplansi a les muntanyes, on el clima és més fresc, la vegetaciómenys densa i el sòl més fèrtil. En aquestes àrees, hi hales ciutats principals, com ara Rio de Janeiro (Brasil). Lamajoria dels habitants viuen als camps i es dediquen a l’a-gricultura, tot i que l’excés d’humitat dificulta aquesta ac-tivitat. La majoria practica encara una agricultura tradi-cional i itinerant: es tala i es crema una zona de la selvaper enriquir el sòl amb la cendra i sembrar sense aixada–agricultura de subsistència–; després, la terra s’utilitza unparell d’anys i després s’abandona per deixar-la descan-sar.A causa del fred, el vent i l’aïllament originat pel gel, les zo-nes polars estan gairebé deshabitades: tot i que represen-ten al voltant d’una quarta part de les terres emergides, no-més hi viuen el 0,02 % de la població mundial. A la regióàrtica, subsisteixen pobles poc nombrosos, dedicats tradi-

Altamuntanya

Les temperatures descendeixen a mesura que augmenta l’altitud (de mitjana, un grau cada 180 m), mentre que lesprecipitacions augmenten. Per això, la vegetació també varia quan s’ascendeix.

Polar El fred intens impedeix el desenvolupament de la vegetació en aquestes regions. Només a la perifèria d’aquesteszones el clima més suau permet que la capa de gel es fongui a l’estiu i creixi la tundra, formada per molses, líquens ialguns arbustos.

Desèrtic La vegetació és escassa. Només hi ha algunes plantes adaptades a l’aridesa, com, per exemple, els cactus.

Tropical sec L’estepa, composta per herbes i arbustos espinosos.

Tropicalhumit

La sabana, una vasta i uniforme extensió d’herbes que poden arribar a una gran altura i que canvia de color segonsl’estació, té un to verd a l’estació humida i groc a l’estació seca. Aquesta superfície herbàcia està esquitxada d’algunsarbustos i arbres dispersos de fulla caduca, com l’arbre de pa, l’acàcia i el baobab. A les vores dels rius, hi ha arbrespropis de la selva, que formen l’anomenat bosc galeria.

Equatorial La selva, un bosc dens i sempre verd, caracteritzat per la gran diversitat d’espècies tant vegetals (hevea, caoba, etc.)com animals (sobretot aus i insectes). A la selva, la vegetació varia segons l’altura: els arbres més alts arriben fins alssetanta metres d’altura i impedeixen que la llum arribi als arbres i plantes més baixos.

Continental Boscos de coníferes al nord i prats al sud. El bosc boreal de coníferes, o taigà, creixen a les zones més fredes i estanformats d’arbres de fulla perenne, com ara avets i pins. Els prats, formats per herbes altes, es desenvolupen en zonesmenys fredes i humides i són característics d’Amèrica del Nord.

Oceànic Fonamentalment prats a la costa i boscos d’arbres de fulla caduca a l’interior. Els faigs, els roures i les freixes són lesespècies més comunes; a Amèrica hi ha sequoies i altres arbres altíssims. La landa és una formació vegetald’arbustos, herbes i matolls que es dóna en llocs poc fèrtils quan es degrada el bosc.

Xinès Espècies tropicals i espècies temperades: bambús, palmeres, arbres i arbustos del tipus llorer es barregen ambarbres de fulles caduques (roures, faigs, castanyers) i coníferes (pins, avets) de la zona temperada.

Climes

Mediterrani Matolls i arbustos, i també alguns arbres de fulla perenne. L’alzina i la surera, a l’interior, i el pi mediterrani, al litoral,són les espècies pròpies del bosc mediterrani.

Vegetació

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 48


cionalment a la caça i a la pesca, com els esquimals o inuit a Alaska, el nord del Canadà i Groenlàndia, i els lapons del nord d’Escandinàvia. Els lapons practiquen tam-bé el pasturatge nòmada dels rens. Des de mitjan seglepassat, les grans potències han instal·lat en aquest territo-ri bases militars i científiques, i els governs i les empresesexploten les abundats matèries primeres i fonts d’energiadel subsòl: petroli, gas natural, etc.).

(Pàg. 210)

3. Activitat lliure. (La població absoluta és el nombre de per-sones que habiten en un territori, i la densitat de pobla-ció és la relació entre una població i el territori que ocu-pa.)

4. Europa, Àsia oriental i meridional, i el sector nord-orientald’Amèrica del Nord. El clima i l’activitat econòmica... La Xi-na i l’Índia, sobretot, que reuneixen uns 2.500 milions depersones, gairebé el 40 % de la població mundial. No, per-què hi ha zones que estan gairebé deshabitades.

(Pàg. 213)

5. Activitat lliure. (La natalitat fa referència al nombre de nai-xements que hi ha en un lloc durant un període determi-nat, normalment un any; la fecunditat indica la mitjana defills que tenen les dones d’un lloc; i el relleu generacionalfa referència al manteniment de la població i es produeixquan està garantida la substitució biològica, que succeeixquan les dones tenen una descendència mitjana superiora dos fills: 2,15.)

6. Baixes. Altes. A causa dels factors socioeconòmics, cultu-rals i a la política demogràfica. (Veure subepígraf pàg. 213.)

7. • Diferent: molt baixa, inferior a 2,15 fills (xifra que asse-gura el relleu generacional) als països desenvolupats, isuperior a aquesta xifra als països subdesenvolupats.

• Els grans contrastos que hi ha entre uns països i els al-tres pel que fa a la fecunditat. Com més desenvolupa-ment hi ha, menys fecunditat, i viceversa.

8. • Que no hi hagi recursos per garantir ni l’alimentació niels serveis més bàsics: educació, sanitat, etc.

• Que la població envelleixi progressivament.

(Pàg. 215)

9. Activitat lliure. (La mortalitat fa referència al nombre de de-funcions en una població; la mortalitat infantil fa referèn-cia al nombre de morts menors d’un any en una població;i l’esperança de vida en néixer és la mitjana d’anys que escalcula que pot arribar a viure un nounat.)

10. La mortalitat és reduïda i l’esperança de vida és alta. A l’in-revés. A causa de la millora en la sanitat i en l’alimenta-ció als països desenvolupats, i a l’existència d’epidèmies imales collites que provoquen fam i guerres als països sub-desenvolupats.)

11. • A l’Àfrica subsahariana i als països de l’antiga URSS. Perles epidèmies, les males collites que provoquen fam i

guerres als països africans; i per l’empitjorament de lasituació econòmica des dels anys noranta a les antiguesrepúbliques soviètiques.

• La diferent taxa de mortalitat dels menors d’un any almón per regions. Important: així, mentre que a Amèricadel Nord moren 6,4 nens d’un any de cada mil, a l’À-frica en moren 88,6 de cada mil.

a) A l’Àfrica, especialment, i també a l’Àsia i AmèricaLlatina. A Amèrica del Nord, Oceania i Europa. Per-què la mortalitat és més reduïda en aquestes últimesregions.

b) Les dones. Resposta lliure. (Es pot explicar que esparla de l’existència de comportaments diferencialscap a la mort segons el sexe, és a dir, s’admet unasobremortalitat masculina en totes les edats, i que enels països desenvolupats acostuma a haver-hi dos pe-ríodes en què la mortalitat dels homes supera espec-tacularment a la de les dones: cap als 20-30 anys,per fets violents, sobretot accidents i especialment ac-cidents de trànsit; i a partir dels 50 anys, a causa dela major vulnerabilitat dels homes al càncer –sobre-tot de pulmó– i a les malalties de l’aparell circulato-ri, cosa que s’explica pel consum elevat que hi ha ha-gut fins ara de tabac i alcohol dels homes, tot i quel’increment del consum femení en aquests dos pro-ductes ha reduït la diferència en la propensió a teniraquestes malalties.)

(Pàg. 217)

12. Activitat lliure. (El creixement natural fa referència a la di-ferència entre el nombre de nascuts i de morts en una po-blació; una política natalista és aquella que afavoreix la na-talitat; i una política antinatalista és la que pretén reduir elsnaixements.)

13. Resposta lliure. (S’ha de respondre que fa referència a laprohibició de tenir més d’un fill, en aquest cas a la Xina.)Ha fet que es mantingui el costum de l’infanticidi infantil,tot i que està prohibit per llei.


Fecunditat Molt baixa. Alta.

Mortalitat Baixa. Baixa.

Mortalitat infantil Molt baixa. Alta.

Esperança de vida Molt alta. Baixa.

Població jove o envellida

Envellida. Jove.

Creixementdemogràfic

Molt baix. Elevat.

Problemesdemogràfics

L’envelliment. La relació població-recursos.

Països desenvolupats

Païsossubdesenvolupats

Natalitat Molt baixa. Alta.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 49



15. • A les dels països desenvolupats. La natalitat i la fecun-ditat són baixes (així, per exemple, la mitjana de fills perdona és d’1,32), la mortalitat és reduïda i l’esperança devida en néixer és molt alta, una de les més elevades delmón.

• Perquè hi ha molts desequilibris territorials a tres ni-vells: entre comunitats autònomes, a escala provinciali dins de cada província. (Veure segons subepígraf pàg.218.)

16. • Va créixer molt fins a la dècada de 1970, però des delsanys vuitanta el ritme de creixement va baixar brusca-ment.

• La natalitat era molt elevada fins a la dècada de 1970,i després es va reduir, mentre que la mortalitat era bai-xa ja des de principi del segle XX.

17. Respostes lliures. (Es pot respondre que una política na-talista pretén augmentar el nombre de naixements.)

(Pàg. 220)

18. • En l’actualitat, el creixement de la població a Cata-lunya s’explica per l’arribada massiva d’immigrants,que fan augmentar el nombre total de població i esti-mulen la natalitat.

• La immigració és important, en primer lloc, perquè ocu-pa llocs de treball, amb la qual cosa l’economia creixgràcies a una major producció, més vendes i l’incrementde recursos, via impostos, per als serveis estatals comla sanitat, l’educació i les pensions.

19. • L’alta natalitat i el descens de la mortalitat.

• Actualment sí, perquè es manté una taxa de mortalitatbaixa i una elevada esperança de vida. Això, a més,va unit a una taxa de natalitat baixa, el que dóna coma resultat que el nombre de persones grans sigui elevati que comparativament el nombre de població jove dis-minueixi.

20. • La bona alimentació, els hàbits higiènics, el bon siste-ma mèdic general, la desaparició de les epidèmies, elsistema de pensions per a la gent gran.

• Perquè a Barcelona i la seva àrea metropolitana es con-centra molta activitat econòmica i empreses, i a les perso-nes immigrants els és més fàcil trobar feina.

21. • Desvinculació familiar, si han de viure en una residèn-cia; falta de mitjans econòmics, si les pensions són in-suficients; poca accessibilitat en edificis i vies públiques;falta d’activitats adreçades als seus interessos especí-fics; falta de polítiques actives per resoldre les depen-dències que puguin tenir (desplaçaments, persones queles atenguin, habitatge, atenció sanitària personalitzadai constant).

• Principalment la seva integració en l’àmbit cultural (facili-tar les eines per adquirir el coneixement de les llegües ofi-cials del país, dels costums i l’escolarització dels seus fills).

Socialment, el coneixement de les llengües del país facili-ta la integració dels immigrants, el problema està en quèaquesta immigració es concentra en barris on és més fà-cil l’accés a l’habitatge i el contacte desitjable entre nou-vinguts i gent del país no es produeix.

22. Amb la necessitat d’habilitar molts serveis socials per a lagent gran. És especialment difícil garantir-los un habitatgedigne o residències, si són dependents. Els serveis mèdicstambé han d’incrementar els seus efectius perquè les per-sones grans els fan servir molt. Però el principal problemaés que les persones grans no treballen i cal garantir-los unsrecursos suficients perquè puguin viure. Una societat ambla població molt envellida difícilment pot donar solució aaquests problemes perquè li falten individus joves que,amb el seu treball i els impostos, puguin mantenir aques-tes despeses socials.

(Pàg. 221)

23. • Espanya.

• Per a cada província.

• La densitat de població.


• Resposta lliure. (S’ha de respondre que no, perquè la den-sitat mitjana provincial amaga fortes diferències territo-rials.)

24. • Espanya. La densitat de població.

• En general, a la costa.

• L’arxipèlag balear està molt poblat, el canari ho està menys.

• Que les àrees de color més fosc corresponen a les gransciutats espanyoles.

• Sí.


(Pàg. 222)

25. Es divideix la població entre la superfície en quilòmetresquadrats, per calcular el nombre d’habitants per quilòme-tre quadrat.



• Espanya. Mèxic.

• La població d’aquests dos països ha augmentat en elsúltims trenta anys, però la mexicana ho ha fet a un rit-me més accelerat.



30. Activitat lliure. (S’ha de respondre que Espanya és un pa-ís envellit, ja que la població que té 65 anys o més repre-senta ja un 17 % de la població total.)


936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 50


(Pàg. 223)

32. Els punts representen les ciutats i vies de comunicació através de la projecció de llum que fan a l’atmosfera.

• A l’hemisferi nord.

• A Europa, costa nord-oriental d’Amèrica del Nord i a lazona meridional i oriental de l’Àsia.

33. • Només en part: hi ha zones molt poblades que tenenpocs punts.

• Coincideixen en els casos de zones molt poblades delspaïsos rics.

• Hi ha zones molt poblades, com ara Mèxic, Brasil, al-guns països africans i del sud-est asiàtic, que no tenentants punts perquè a les seves ciutats i vies de comu-nicació no es gasta tanta energia per tenir-les ben il·lu-minades, i la foto del satèl·lit no les detecta.

34. Resposta lliure. Per exemple: Vegeu la taula.

35. Respostes lliures. Per exemple:

• Alta en el cas de Bangladesh, baixa en el cas d’Espa-nya. Alta en el primer cas, reduïda en el segon. El ma-teix que abans.

• La població de Bangladesh, sí; en el cas de l’espanyo-la es pot parlar d’estancament. La de Bangladesh crei-xerà molt.

• La població jove de Bangladesh augmentarà. La pobla-ció jove espanyola descendirà.

• El 3,5 %. Gairebé el 17 %.

• Continuarà igual en el cas de la població de Bangladesh;en canvi, augmentarà en el cas de l’espanyola.

36. Bangladesh ha de fer front al creixement elevat de la po-blació i a l’excés de població jove, mentre que Espanya had’enfrontar-se al creixement lent i a l’envelliment de la po-blació.

37. Respostes lliures. (Es pot respondre que Bangladesh po-dria posar en marxa, per exemple, una política antinatalis-ta i fomentar l’ús d’anticonceptius, mentre que Espanyapodria optar per una política natalista i incrementar les me-sures per conciliar la vida laboral i familiar de les dones,etc.)

38. Resposta lliure. (S’ha de concloure que és un obstacle entots dos casos.)

Evolució de la població en el futur

Creixement demogràfic

Població de 65 anys o més

Població de menys de 15 anys

Mitjana del nombre de fills perdona

Natalitat

Mortalitat

Mortalitat infantil

Esperança de vida en néixer

Nivell sanitari

Població de 65 anys o més

Mortalitat

Mortalitat infantil

Esperança de vida en néixer

Edat mitjana

Despeses per habitant en salut

Metges per 1.000 habitants

Població sense accés a aiguapotable

Mitjana d’ingressos per habitant

Població que viu amb menys de 2 dòlars al dia

Consum d’energia per càpita

Telèfons mòbils

Usuaris d’Internet

Carreteres pavimentades

Nivell educatiu

Població de menys de 15 anys

Mitjana del nombre de fills perdona

Natalitat

Taxa d’alfabetització

Nivell econòmic

Una població diversa (Pàg. 225)

1. Resposta lliure. (Es pot qualificar de societat postindustrialperquè els serveis ocupen més del 60 % de la població iaporten la majoria de la riquesa, la indústria dóna feina amenys del 30 % de la població i destaquen les activitats re-lacionades a les noves tecnologies, l’agricultura i la rama-deria suposen menys del 10 % dels actius, i és una so-cietat urbana.)

2. Resposta lliure. (Es pot explicar, per exemple, que en lasocietat rural l’agricultura, la ramaderia i l’explotació delsrecursos minerals i energètics constitueixen la base de l’e-conomia i que es tracta d’activitats tradicionals, poc mo-dernitzades; que en la societat industrial més d’un terç dela població activa treballa a la indústria i destaquen les ac-tivitats més tradicionals, poc modernitzades; i que en la so-

cietat postindustrial els serveis ocupen més del 60 % de lapoblació i són activitats modernes, d’alt nivell.)

3. • El doc. 1 representa una societat rural; el doc. 2, unasocietat industrial; i el doc. 3, una societat postindus-trial. Resposta lliure. (En el primer cas, es veu un grupde persones treballant al camp, amb eines rudimentà-ries; en el segon cas, s’observa una fàbrica on hi ha for-ça mà d’obra; i en el tercer cas, es veu una àrea comer-cial i d’oci molt moderna.)

• Les societats postindustrials. Les societats rurals.

4. • Sí.


(Pàg. 227)

5. • La civilització és una gran àrea cultural, dins de la quales distingeixen diverses cultures.

Unitat 17

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 51

• La predominant. La que caracteritza un grup petit.

• No.

6. a) La civilització occidental, la civilització iberoamericana,la civilització eslava, la civilització islàmica, la civilitza-ció de l’Àfrica Negra, la civilització hindú, la civilitzacióxinesa, la civilització japonesa...

b)



(Pàg. 228)

8. • El xinès mandarí, l’anglès, l’hindi, el castellà, l’àrabclàssic... No. Perquè algunes es parlaven només enun país.

• Mitjana en la majoria de casos, excepte l’Índia, Austrà-lia, Mèxic i el Brasil. Difícilment.

9. • Respostes lliures. (S’ha de respondre que sí, perquè,per exemple, l’anglès és necessari per navegar per In-ternet.)


• Totes dues coses.

(Pàg. 230)

10. Vegeu taula.

11. • Resposta lliure. (Es pot respondre, per exemple, que lareligió és font de conflictes en aquells estats on hi ha unareligió oficial i les persones no tenen llibertat per practi-car altres religions...)




Solucionari

La civilitzaciójaponesa

Japó.

La civilització xinesa Xina, Mongòlia.

La civilització hindú Índia, Bangladesh...

La civilització de l’Àfrica Negra

L’Àfrica subsahariana.

La civilitzacióislàmica

Els països musulmans del nord de l’Àfrica i d’OrientMitjà.

La civilització eslava

La zona oriental d’Europa i Rússia.

La civilitzacióiberoamericana

Iberoamèrica.

La civilitzacióoccidental

Europa, Amèrica del Nord i Austràlia.

Prop de 350milions.

Budisme Va serfundada per Budaa l’Índia,cap al 500 aC.

És més una filosofia de vida que una religió. L’ésser humàpot alliberar-se de les reencarnacions de l’ànima, arribar al nirvana o estat de pau absoluta i superar el dolor.Això s’aconsegueix a través de la meditació.

Es practica, sobretot, al sud-est asiàtic.

Més de 750milions.

Hinduisme Va sorgir al’Índia en el segonmil·lenni aC.

Els hinduistes adoren multitud de déus que sónmanifestacions del Déu únic i etern: destaquen Brahma, el creador; Visnú, el conservador, i Siva, el destructor. Els hinduistes creuen en les contínues reencarnacions de l’ànima (karma) fins a arribar a la purificació total. S’aconsegueix la purificació total a través del complimentde les normes morals establertes.

Es concentraprincipalment on es va crear, l’Índia, i a països veïns.

Més de1.150milions.

Islam Va serfundat perMahoma aAràbia en el segle VII.

Té cinc grans principis: l’existència d’un únic Déu (Al·là);l’oració cinc vegades al dia; la peregrinació a la ciutat santade la Meca almenys un cop a la vida; el dejuni durant el mes del ramadà, i l’almoina obligatòria, com a manerad’ocupar-se dels més necessitats.El llibre sant és l’Alcorà.

Es practica, sobretot, al nord de l’Àfrica, al sud-oest de l’Àsia i a Indonèsia.

Més de1.500milions.

Nre. de fidels

Cristianisme Va serfundat perJesucrist aPalestina enel segle I.

Proclama l’existència d’un sol Déu que estima tots els éssers humans igual; promou l’amor i el perdó entre les persones; i creu en la vida eterna.El llibre sagrat és la Bíblia.Posseeix una àmplia i complexa organització institucional.

És la religió majoritària a Europa, Amèrica,Austràlia i Nova Zelanda.

Història Creences Localització

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 52


12. • Activitat lliure. La diferència principal entre els sunni-tes, que són la majoria, i els xiïtes és que aquests úl-tims creien en el caràcter semidiví de l’imam o líder re-ligiós. Les diferències en el si del cristianisme fanreferència a l’obediència al papa; els catòlics obeeixenel papa, els ortodoxos neguen l’obediència al papa, i

els protestants neguen l’obediència al papa i es cons-titueixen en congregacions locals.


(Pàg. 232)

13. Vegeu taula.

Definició: Són grans àrees culturals.

Quines són: La civilització occidental, la civilització iberoamericana, la civilització eslava, la civilització islàmica, la civilització de l’ÀfricaNegra, la civilització hindú, la civilització xinesa, la civilització japonesa...

Trets principals que les identifiquen: Tenen la seva concepció del món i comparteixen la llengua, la religió, els costums, la mentalitat,les tècniques, el sistema de govern...

Problemes actuals que s’hi relacionen: La convivència entre majories i minories culturals, la desaparició de cultures, els fonamentalismes…

A l’est i al centre d’Europa i enpaïsos industrialitzatsrecentment (Mèxic, el Brasil,països del sud-est asiàtic...).

Localització Als països de baix nivell,l’Àfrica, l’Àsia iIberoamèrica.

Als països més desenvolupats: els Estats Units,el Canadà, els països occidentals de la UnióEuropea, el Japó, Austràlia...

A les ciutats.On viu lapoblació

Al camp, en petits poblats. A les ciutats. En els últims temps, s’està produintel fenomen invers: una part de la poblacióurbana abandona els centres de les ciutats, i escull viure en llocs més barats i amb mésqualitat mediambiental.

És fort, fonamentalment en el cas dels transports, les comunicacions i el comerç.

Serveis Pot ocupar la majoria de lapoblació, però són activitatstradicionals, com ara el petitcomerç.

Ocupen més del 60 % de la població. Són moltvariats i d’alt nivell (serveis financers, serveis a empreses, serveis informàtics...).

Ocupa més d’un terç de lapoblació activa. Els sectorstradicionals (siderúrgia, tèxtil,química...) continuen sent elsque tenen més importància i lesfàbriques estan pocmodernitzades.

Indústria No és molt important i estàpoc modernitzada.Acostumen a ser indústriesdedicades a sectorstradicionals, com ara eltèxtil, o que necessiten màd’obra barata.

Dóna feina a menys del 30 % dels habitants. Les activitats industrials estan perdent pes i cadavegada tenen més força les indústriesrelacionades amb les noves tecnologies.

Tenen un pes escàs.Agricultura i ramaderia

Són la base de l’economia, iocupen la majoria delsactius.

Suposen menys del 10 % de la població activa i, en la majoria de casos, no arriba ni al 5 %.

El secundari.

Societat industrial

Sectorpredominant

El primari. El terciari.

Societat rural Societat postindustrial

15. • La situació de marginació i opressió de la població in-dígena a Guatemala.

• La majoria.

• Respostes lliures. (Malgrat que generalment són les mi-nories les que queden marginades dins d’un estat, aAmèrica Llatina sovint són les majories d’indígenes lesque queden marginades perquè el poder polític repro-dueix l’esquema social de l’època dels conqueridors. Ai-xí, la minoria blanca, emigrada o descendent dels con-

queridors, controla el poder econòmic (són grans pro-pietaris), el poder polític (partits, exèrcit, judicatura, altsfuncionaris) i forma la classe social alta. Aquesta classeviu tancada en si mateixa i margina sistemàticament elsindígenes de qualsevol càrrec de responsabilitat.)




14.

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 53



17. • No.

• Que tindran problemes amb aquestes lleis.

• Resposta model. Pot quedar compromès el progrés po-lític, social i econòmic d’aquests pobles, ja que aquestsllibres es van escriure fa segles, quan les civilitzacionsestaven menys evolucionades. La submissió a regles mo-rals estrictes, com les que s’imposen en alguns d’aquestsllibres xocaria amb alguns dels fonaments de la civilitza-ció occidental com ara el principi de llibertat individual,la democràcia, els drets humans i la llibertat de practicarla religió que un vulgui.

• La xaria és la llei islàmica, dins la qual es recullen unasèrie d’ofenses greus contra l’Alcorà, anomenades hadd,que són severament castigades. Algunes de les ofensescom l’adulteri o l’homosexualitat no tenen a Occident lacategoria de falta, en canvi la xaria les castiga cruelment.

• No.



La diversitat dins de cada societat (Pàg. 235)

1. • Un grup social.

• Una agrupació de persones que comparteixen determi-nats objectius i interessos.

• A una agrupació.

• A un estrat social.

2. • Les diferències de riquesa, de poder polític, de forma-ció o cultura, d’ètnia, de creences, etc.

• Una societat capitalista. En classes socials.

3. a) És una societat envellida, que parla majoritàriament cas-tellà (tot i que hi ha altres llengües), catòlica majorità-riament, de classe mitjana, de centre...

b) Resposta lliure.

(Pàg. 236)

4. • En una societat estàtica o tancada, les persones canvienamb dificultat, perquè es pertany a un grup per naixe-ment, i això no es pot modificar, mentre que en una so-cietat dinàmica o oberta la posició d’una persona potcanviar amb més facilitat, normalment en funció de laseva riquesa i educació.

• Un canvi social de gran magnitud, que afecta l’estruc-tura de tota la societat.

• Fan referència a la possibilitat de pujar i baixar en l’esca-la social. Així, per exemple, una persona d’origen humilpot arribar a convertir-se en milionari, i a l’inrevés.

5. • Activitat lliure. Resposta lliure.

• La situació de la dona ha canviat radicalment. Fa trentaanys la majoria de les dones aspiraven a casar-se i tenir

fills, i no podien treballar ni fer altres coses sense el per-mís del seu marit o el seu pare. Actualment, tenen totsels drets, estudien i treballen, es casen cada vegada méstard, tenen menys fills...

(Pàg. 238)

6. Resposta lliure.

(Pàg. 239)

7. • És una societat postindustrial, una societat urbana i unasocietat de la informació.

• Perquè els avenços en els mitjans de comunicació a dis-tància (satèl·lits i sistemes GPS, televisió digital, telefoniamòbil...) i la informàtica i l’electrònica (ordinadors perso-nals, Internet, correu electrònic, reproductors DVD iMP3...) permeten a les empreses i les persones escolliri difondre informació de manera gairebé instantània a es-cala mundial, la qual cosa està modificant tots els aspec-tes de la nostra vida: la feina, l’oci, les relacions perso-nals...

• Ha modificat el model familiar tradicional. L’edat de ma-trimoni i l’edat en què es té el primer fill s’ha retardat,les dones tenen menys fills i les feines de la llar comen-cen a estar compartides pels dos gèneres.

8. • No: només l’11 % s’emancipa entre els 18 i els 24 anys,l’altre 21 % ho fa entre els 25 i els 29 anys, i un 50 %,entre els 30 i els 34 anys. Resposta lliure. (Es pot res-pondre que a causa de la falta d’estabilitat laboral i elssalaris baixos, que fan difícil pagar un pis...)

• Predomina el treball eventual i, en el cas de les dones,està més mal pagat que el dels homes. Resposta lliure.



(Pàg. 240)

10. • És una situació problemàtica en què dos grups o mésperceben de manera diferent els seus interessos i valorsi s’enfronten per defensar-los. Resposta lliure.

• Per la falta de recursos, les desigualtats socials i la dis-criminació.

(Pàg. 242)

11. • L’aculturació dilueix la identitat pròpia d’una col·lecti-vitat i fa substituir els seus trets culturals propis per unsaltres d’imposats.

• El fet que cadascú pugui mantenir els seus trets identi-taris culturals, però també que hi hagi una permeabili-tat per conèixer els trets culturals de l’altre.

• Que a falta de recursos suficients per mantenir-se i pa-gar-se un habitatge, molts joves han de quedar-se a ca-sa dels seus pares.

12. • La llengua, la història, les tradicions, els costums i lesinstitucions d’autogovern.

Unitat 18

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 54


• Sí, sobretot la llengua i els costums, pel gran arrelamentque té la llengua castellana entre una bona part de lapoblació i per la massiva arribada d’emigrants, que noacostumen a aprendre el català per a l’ús social.

• Les dificultats dels joves per trobar feina estable i inde-penditzar-se, l’arribada massiva d’immigrants, l’atur quegenera la deslocalització empresarial, l’envelliment conti-nu de la població i els serveis que necessita la gent gran.

13. • Progressiu envelliment de la població: els majors de65 anys ja superen la franja dels joves fins a 14 anys.Però s’aprecia un important nombre de població en edatde treballar (potencial població activa). El nombre de do-nes és superior al d’homes perquè, malgrat que nei-xen sempre més homes que dones, el tant per cent dedones va augmentant amb el temps perquè els homespateixen més mortalitat accidental al llarg dels anys.

• Perquè l’aprenen a l’escola.

• Sí que la inclou, perquè es considera que és poblacióque està disposada a treballar, encara que es trobi a l’a-tur o treballi esporàdicament. La població no activa ésaquella que no pot treballar o que no busca feina ni voltreballar.

• La taxa de risc de pobresa és aquella que dóna dadessobre les persones que per falta de recursos (atur, pen-sions baixes, precarietat laboral, problemes personalsgreus) es troba abocada a la pobresa, és a dir, a no te-nir cobertes les necessitats essencials: alimentació, ha-bitatge i atenció mèdica.

• Resposta lliure. (Es pot argumentar que els ordinadorspoden simplificar i perfeccionar moltes feines, fins i totde l’escola, i que la connexió d’Internet ens dóna ac-cés a molta informació que apareix a la xarxa, tant delleure com d’estudi. El que cal és saber discriminar qui-na informació és bona i quina no reuneix totes les ga-ranties de qualitat.)

(Pàg. 243)

14. • El poble gitano prové del nord-est de l’Índia.

• Uns 12 milions de persones. Entre 650.000 i 700.000persones, l’1,6 % de la població espanyola.

• El caló, que prové del sànscrit i és una de les llengüesmés antigues del món. La cultura romaní és principal-ment oral i s’ha transmès de generació en generació.







1. • Densitat de població.

• Natalitat.

• Esperança de vida en néixer.

• Mortalitat.

2. • La Xina i l’Índia.

• El xinès mandarí, l’hindi, l’anglès, el castellà i l’àrab.

• L’islam, el cristianisme, l’hinduisme i el budisme.

3. • Perquè la mortalitat era molt elevada a causa de les pe-riòdiques epidèmies, la fam per les males collites, lesguerres, etc.

• Perquè la mortalitat es va reduir per la millora de la hi-giene, la salut i l’alimentació. Als països desenvolupats.Perquè va ser en aquests països on es va produir primerel descens de la mortalitat.

• Una societat organitzada en diversos estrats.

4.

• a) Baixa. Alta. Sí. A la forta reducció de la natalitat i lafecunditat en les últimes dècades als països desen-volupats.

b) Baixa. Més baixa. No, són similars. Al fet que la mor-talitat s’ha reduït també als països subdesenvolupatsen la segona meitat del segle XX gràcies a la millorade la higiene i les condicions sanitàries.

c) La diferència entre els naixements i les morts en unapoblació. Alt. Baix.

(Pàg. 245)

5. • Àsia.

• A l’Àsia, i també a l’Àfrica i Amèrica.

• Oceania i Europa.

6. • Està situat a la costa, la qual cosa significa que hi hapesca...

• Una societat rural. Per la presència de barques de pes-ca, el tipus d’hàbitat...

7. • A l’Iran, la població jove suposa el 29,3%; la població adul-ta, el 65,9 %, i la població vella, el 4,8 %. A Alemanya, lapoblació jove representa el 14,1 %; la població adulta, el66,4 %, i la població vella, el 19,5 %.

• L’alemanya és una població envellida, la iraniana, no.Resposta lliure. (S’ha d’assenyalar que perquè el per-centatge de població de 65 anys o més a Alemanya ésmolt elevat.)

• A l’Iran, el govern haurà de fer front a l’educació dels jo-ves, mentre que a Alemanya el problema serà el cost dela salut cada vegada serà més gran.

• Una política antinatalista a l’Iran i una política natalistaa Alemanya. Resposta lliure.

23,88 per mil

8,32 per mil

1,55 %Països sub-desenvolupats

Païsosdesenvolupats

11,09 per mil

10,16 per mil

0,09 %

Taxa denatalitat

Taxa decreixement

natural

Taxa demortalitat

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 55


Solucionari8. • La quantitat d’ingressos d’una persona.

• 7.470 euros nets a l’any.

• Sí, les dones grans són més propenses a caure en la po-bresa.

• Persones que viuen soles, famílies monoparentals, per-sones vídues i estrangers.

• Perquè en l’actualitat és molt difícil mantenir una llaramb un sou de treballador comú.

• Tenir les necessitats bàsiques cobertes com ara l’alimen-tació, l’habitatge, l’educació, la sanitat i el vestit.

(Pàg. 246)

9. • El crim organitzat. A Nàpols.

• Oferint-los un futur aparentment brillant: cotxes de lu-xe, armes, plaers i un sou segur, fins i tot quan estan ala presó.

• La crisi social.

• Perquè és una xacra. Perquè molta gent viu del crim or-ganitzat.


11. • Contra el dret a la integritat física, a la llibertat, etc.


12. • a) 7.444.417 el 2007.

b) En lent creixement per l’arribada d’immigrants, quehan provocat un augment de la natalitat.

c) Creixement natural escàs.

d) Envelliment de la població.

• a) Les dades són molt semblants.

b) La població jove és una mica més gran a Espanya i elnombre de gent gran, una mica inferior.

• a) Sí, perquè ja no té tant de pes el sector industrial i encanvi en té molt el sector serveis.

b) Amb l’arribada d’immigrants de molts països s’ha in-crementat la multiculturalitat a Espanya. Però cal te-nir en compte que el país ja era, de fet, multicultu-ral, perquè hi conviuen grups culturals diversos comara els gallecs, els bascos i els catalans amb una ma-joria de gent de cultura i llengua castellana.

• Resposta lliure. (Es pot citar la llengua, la història, elscostums, la gastronomia, algunes tradicions religioses.)

(Pàg. 247)

13. Vegeu taula a sota.



Cap a un món de ciutats (Pàg. 249)

• El mateix creixement de la ciutat provoca la necessitatd’adaptar l’urbanisme. També els canvis d’activitat, perexemple, alguns barris industrials del passat avui sónzones residencials o d’activitats terciàries (empreses deserveis, comerços).

• Resposta lliure. (S’ha de respondre que sí, que han deser planificats, perquè, en cas contrari, podria succeirque no atenguessin les necessitats de la ciutat i s’agreu-gessin els problemes característics de les grans ciutats:congestió del trànsit, contaminació, etc.)

• a) Repercutiran positivament perquè visitaran la ciutatmolts turistes amb motiu dels Jocs Olímpics.

Bloc VI

Abandonament i assassinat selectiu de nenes,assassinats d’honor i de dot, tràfic sexual, mort per violència domèstica. Dret de maltractament.

Obediència al marit, dependència respecte als bénsconjugals, impossibilitat de divorci per voluntat de la dona, no poder decidir si vol treballar.

Document A i document B.

Document B.

Supervivència física

Independència respecte de l’home

Impossibilitat de decidir amb qui casar-se,assassinats d’honor i per dot, dependència respecteals béns conjugals.

Document A i document B.Poder en la família

El marit decideix si la dona treballa o no. Document B.Possibilitat de treballar

Igualtat davant la llei sense discriminació per raó de sexe.

Document C.Drets polítics

Dades que aporten els textos

Document que aporta la dada

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 56


Edificis alts i molt pròxims, blocs d’habitatgesmultifamiliars, trànsit intens, avingudes àmplies, zones verdes artificials, nombrosos serveis públics i locals d’oci, etc.

Paisatge Als països subdesenvolupats els elements del paisatgesón els típics del paisatge rural: edificis baixos ihabitatges unifamiliars, les terres conreades, els boscos,els camins, etc. Als països desenvolupats, a vegadesresulta difícil establir el límit entre l’espai rural i l’urbà.

Els habitants de les ciutats treballen en la indústria i,sobretot, en els serveis (comerç, hoteleria, sanitat, banca, comunicacions, etc.).

Activitatseconòmiques

Als països subdesenvolupats, la majoria de la poblaciórural es dedica a l’agricultura i la ramaderia. Als païsosdesenvolupats, això ja no és sempre així, perquè les activitats i funcions pròpies de la ciutat s’han traslladat al camp.

Superior a la d’una població rural.Densitat Baixa.

Sempre és més gran que el d’un poble, tot i que el nombre d’habitants a partir del qual un nucli es considera urbà varia entre països. A Espanya, per exemple, una població es considera urbana quan té més de 10.000 habitants.

Urbà

Grandària Petita.

Rural

b) També seran positius, perquè per a la celebració delsJocs es milloraran els equipaments urbans i se’nconstruiran de nous.

c) Tindran conseqüències negatives, per l’arribada deturistes a la ciutat, tot i que es milloraran les infraes-tructures i les connexions de transport.

d) Repercutiran positivament, perquè es milloraran lesconnexions amb el centre de Londres, la qual cosa,juntament amb la construcció de les instal·lacionsesportives, afavorirà la instal·lació de comerços i al-tres activitats de serveis i també la construcció d’ha-bitatges.

e) També tindran efectes positius pel que fa al nombrede llocs de treball en aquests sectors.

f) En aquest cas, les conseqüències són negatives, per-què probablement pujaran els preus.

g) L’Ajuntament de Londres tindrà moltes despeses ambmotiu dels Jocs Olímpics del 2012, però l’esdeveni-ment serà positiu si l’Ajuntament «recupera» aquestsdiners amb el temps, tot i que també pot ser nega-tiu si contrau deutes que no pot cobrir.


Els ritmes d’urbanització al llarg de la història (Pàg. 251)

1. a) En el poblament concentrat els habitatges i els altresedificis estan agrupats, tot formant un poble, al voltantdel qual s’estenen les terres de conreu o de pasturat-ge i les muntanyes. Per contra, en el poblament dispers,els habitatges estan disseminats i normalment estan as-sociats a una explotació familiar agrària, per tant l’habi-tatge i l’establiment agrícola són en un mateix lloc.

b) Es parla d’hàbitat rural quan la població viu al camp id’hàbitat urbà quan la població viu a la ciutat.

2. L’agricultura i la ramaderia. No sempre, perquè als païsosdesenvolupats les activitats i funcions considerades pròpiesde la ciutat s’han traslladat al camp. Les indústries, sobre-tot les que necessiten més espai, han abandonat les ciutatsi es concentren als polígons industrials construïts en anti-gues terres de conreu. En aquestes zones, també s’hi hancreat parcs empresarials moderns i grans centres comer-cials i d’oci. El motiu d’aquests canvis és que el preu del sòlrural és més baix.

3. El doc. 4 mostra un poblament dispers: els habitatges es-tan disseminats, i al costat de cada habitatge s’estenen lesterres de conreu i les pastures; el doc. 5 reflecteix un po-blament concentrat: els habitatges i els altres edificis es-tan agrupats, tot formant un poble.

4. Vegeu la taula de dalt.

5. Resposta lliure.

(Pàg. 253)

6. La distribució dels elements interns de la ciutat, com araels carrers, les illes de cases, les places i els edificis admi-nistratius o industrials.

7. • La facilitat de les comunicacions, per de les activitatseconòmiques o la necessitat de defensa.

• Reflecteix la disposició interna i si aquesta és regular,amb un ordre i planificació, o irregular, si ha crescut sen-se gaire control.

• La majoria de ciutats tenen zones irregulars i altres zonesregulars, el pla ens indica que en un temps la ciutat vacréixer sense gaire control i, posteriorment, es van fer pla-nificacions urbanístiques que es reflecteixen en el traçatregular d’alguns carrers, places i vies de comunicació.

8. a) Ambdues es localitzen a la vora del mar, Dubrovnik al’Adriàtic i Lisboa a l’Atlàntic.

b) La funció defensiva, en el cas de Dubrovnik, per la mu-ralla que envolta el nucli històric, i la funció comercial,en el cas de Lisboa.

Unitat 19

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 57


Solucionaric) La funció administrativa.

d) El CBD se situa a la zona del mar; al seu voltant hi hales àrees residencials; al nord, a l’estuari del riu Tajo, lazona industrial; i en direcció oposada, cap al mar, lesàrees de serveis…

e) Resposta lliure. (Es pot respondre que se situaran, so-bretot, al voltant de la zona industrial.)

f) Perquè algunes indústries, per exemple les que neces-siten importar recursos o matèries primeres per funcio-nar o les que necessiten traslladar grans tonatges demercaderies o mercaderies peribles, prefereixen situar-se a prop del port.

9. Resposta lliure.

(Pàg. 255)

10. a) Una megaciutat és una ciutat gegant, amb una pobla-ció igual o superior als 10 milions d’habitants.

b) La població urbana és la que viu a les ciutats, i la pobla-ció rural és la que viu als pobles o disseminada al camp.

c) La distribució funcional és la que presenta una ciutaten funció dels espais que es dediquen a cada neces-sitat social.

11. • Les transformacions tecnològiques estan permetent quela majoria de la població no es dediqui a les activitatsprimàries (agricultura, ramaderia), en canvi han crescutmolt les secundàries (indústria) i terciàries (comerç, ser-veis).

• Va aparèixer durant el neolític. L’hàbitat predominant alllarg de la història ha estat el rural.

12. • La part més antiga és la de la plaça major, la més mo-derna, la del districte de Miraflores. La població més po-bra es concentra a l’àrea metropolitana, al voltant delcentre.

• Hi ha la muralla, que té una funció militar. La zona inte-rior deu ser la part més antiga, l’exterior, la més mo-derna i humil. Es distingeixen, a l’interior, algunes casesgrans i ben proporcionades, i també tres o quatre edifi-cis grans que deuen tenir funcions administratives, re-ligioses o militars.

13. • Resposta lliure. (Es pot dir que moltes zones s’han des-poblat, s’han abandonat antigues terres improductives is’hi han iniciat altres activitats com ara el turisme rural.)

• Sí, moltes, ja que les ciutats antigues d’Europa, per exem-ple, conserven en els seus plans l’estructura de les ciu-tats medievals i fins i tot de les romanes i gregues.

(Pàg. 257)

14. L’urbanisme és la disciplina que recull les teories d’orga-nització de les ciutats que es van anar generant des del’antiguitat i el Renaixement per aportar noves solucionsa l’ordenament de la ciutat.

15. • Per l’aparició de la indústria i formes més racionals d’ex-plotació agrària, cosa que va produir un èxode rural per-què no es necessitava tanta mà d’obra al camp.

• S’apliquen noves fonts d’energia com el petroli i l’elec-tricitat, i noves tècniques industrials i de la construccióper permetre una nova distribució urbana per prestarserveis a una població nombrosa.

• A la perifèria de les ciutats, la ciutat difusa és la zona oncoexisteixen l’espai urbà i l’espai rural.

• És l’àrea formada per una gran ciutat i els altres nuclisde poblament menys importants que hi ha al seu entorn.

16. • a) A Holanda. b) Sí. A Bèlgica i al nord-oest d’Alema-nya. c) Brussel·les, Anvers, Amsterdam, l’Haia, Rotter-dam, Nimega, Eindhoven, Dusseldorf, Colònia, Dort-mund, Wesel, Münster. Primàries serien Brussel·les,Anvers, Amsterdam, l’Haia, Colònia i Dortmund, per lesfuncions administrativa i industrial. d) Al mapa es dis-tingeix la xarxa d’autopistes que connecta aquestes ciu-tats primàries amb les secundàries.


17. Resposta lliure. (Es pot apuntar que les comunicacionssón molt importants dins de les grans àrees urbanes, perpermetre el moviment de persones, mercaderies i infor-mació, sense les comunicacions s’aturaria l’economia.També són imprescindibles les comunicacions interur-banes per connectar unes ciutats amb les altres, cosaque impulsa el comerç, la indústria i la prestació de ser-veis. Sense aquestes comunicacions, les ciutats es col·lap-sarien i no podrien créixer.)

(Pàg. 258)



Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya (Pàg. 261)

1. Àgora: plaça pública de l’antiga Grècia, on se situava el mer-cat. Acròpolis: part més elevada i sagrada de la ciutat del’antiga Grècia, on hi havia els temples principals. Cardo:un dels dos carrers principals de les ciutats romanes del’antiguitat en direcció al nord-sud. Decumanus: l’altrecarrer principal de les ciutats romanes de l’antiguitat en di-recció est-oest. Fòrum: plaça on hi ha els edificis més im-portants a les ciutats romanes de l’antiguitat i on se situa-va l’encreuament del cardo i el decumanus o en un llocmolt pròxim d’aquests dos carrers. Eixample: zona de mol-tes ciutats europees construïda en el segle XIX, en generalen quadrícula, on vivia la nova classe social, la burgesia.

2. • a) Àgora, acròpolis

b) Cardo, decumanus, fòrum.

c) Muralla, catedral.

d) Palaus, places majors.

e) Estacions de ferrocarril, eixamples, barris obrers.

• La ciutat romana tenia un pla ortogonal; la ciutat medie-val, un pla irregular, i els eixamples del segle XIX, un plaen quadrícula.

Unitat 20

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:46 Página 58


3. (Doc. 1) Les ciutats gregues tenien dos centres: l’àgora, ola plaça pública, on se situava el mercat, i l’acròpolis, lapart més elevada i sagrada de la ciutat, on hi havia els tem-ples principals.

(Doc. 2) Les ciutats romanes tenien un pla ortogonal. Elscarrers principals eren el cardo, en direcció nord-sud, i eldecumanus, en direcció est-oest. En l’encreuament delsdos carrers, se situava el fòrum, plaça on hi havia els edi-ficis més importants.

(Doc. 3) Les ciutats medievals estaven envoltades per unamuralla i presentaven un pla irregular, amb carrers estretsi sinuosos. Al centre hi havia els edificis més importants,com ara l’ajuntament, la catedral i els palaus de les famí-lies més poderoses.

(Doc. 4) A les ciutats industrials contrastaven els barrisobrers i els barris burgesos. Als barris obrers, la poblacióvivia amuntegada en habitatges petits i insalubres, senseservei de clavegueram, enllumenat ni transport, i amb mol-ta contaminació, ja que aquests barris se situaven al cos-tat de les fàbriques.

(Doc. 5) Els elegants barris burgesos, anomenats eixam-ples, tenien un pla en quadrícula, avingudes amples, bonsserveis i edificis luxosos.

(Pàg. 262)


• Caserío: País Basc i nord de Navarra; palloza: Galícia;barraca: País Valencià; casa entramada: Castella, cor-tijo: Andalusia.

(Pàg. 263)

5. És un habitatge que es rehabilita o es construeix de nouper utilitzar-lo els caps de setmana o vacances.

6. a) A les àrees costaneres, excepte Madrid i Saragossa, fo-namentalment. Pel gran dinamisme que tenen les zo-nes litorals.

b) Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa i Màlaga.

c) La xarxa urbana espanyola està jerarquitzada en cinc ni-vells. Dues ciutats, Madrid i Barcelona, funcionen coma metròpolis nacionals i concentren els serveis més es-pecialitzats. Per sota, hi ha les metròpolis regionals (laCorunya, Bilbao, Sevilla o Màlaga, per exemple); són elscentres econòmics i, en alguns casos, també els centresadministratius de les comunitats autònomes, i s’hi con-centren les funcions sanitàries, educatives, culturals, detransport, etc. En un tercer nivell, hi ha les metròpolissubregionals, centres terciaris especialitzats que exer-ceixen funcions de capitals subregionals; és el cas, en-tre d’altres, de Vigo, Granada, Alacant o Sant Sebastià.Per sota, es troben les ciutats de mida mitjana, que ser-veixen com a centres de serveis de les seves provínciesi, de vegades, de capitals administratives. I en el darreresglaó, hi ha les ciutats petites, de menys de 50.000 ha-bitants.

d) Madrid, Barcelona, València, Alacant, Sevilla, Màlaga,Cadis, Saragossa, Valladolid, Biscaia i Àlaba.

e) A les quatre gallegues, Lleó, Zamora, Palència, Sòria,Segòvia, Àvila, les dues extremenyes, Toledo, Cuenca,Terol, Osca, Lleida i Girona.

(Pàg. 264)

7. Activitat lliure. (Es pot assenyalar que totes aquestes ciu-tats posseeixen un patrimoni urbà important format pelsedificis i per l’estructura del seu nucli antic, que testimo-nia el seu passat romà i medieval.)

(Pàg. 265)



(Pàg. 267)

10. • L’ajuntament, presidit per l’alcalde i format per un grupde regidors, cadascun especialitzat en una matèria: ur-banisme, medi ambient, afers socials, etc. És elegit de-mocràticament pels ciutadans.

• Decideix quin pressupost tindrà i com el distribuirà peratendre les necessitats de la ciutat, que sovint exigei-xen fer obres grans i costoses. També pren mesuresper intentar reduir els problemes urbans, i elabora unpla general d’ordenació urbana. (Vegeu epígraf 5, pàg.266.)

• Perquè en el PGOU es determina l’ús que s’ha de do-nar a cada zona de la ciutat i les característiques quehan de tenir els edificis de cada àrea.

• La falta d’habitatges econòmics per als joves, el tràn-sit dens, la manca de serveis per atendre la gent gran,etc.

11. • Respostes lliures.


(Pàg. 269)

12. • A la Catalunya Vella.

• Barcelona i la seva àrea metropolitana.

• Els agrupaments urbans mitjans que van de 500 a 2.000habitants.

13. Les zones dels Pirineus. Hi ha alguns nuclis urbans, comara la Seu d’Urgell, Berga, Puigcerdà i Ripoll. Tots qua-tre nuclis tenen una població inferior als 20.000 habi-tants.

14. • Hàbitat concentrat, hàbitat dispers, agrupament urbà.La primera és molt antiga; la segona, de l’alta edat mit-jana; la tercera, en temps de repoblament durant l’e-dat mitjana.

• El Barcelonès i el Vallès Occidental. Barcelona, l’Hospi-talet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa.


936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 59


Solucionari16. Perquè es concentra al voltant de la ciutat de Barcelo-

na, que des de l’antiguitat, gràcies al port i a la fertilitatdel pla on està situada, va atreure població i activitatseconòmiques, i s’hi va instal·lar el poder polític i admi-nistratiu del Principat. Ja en el segle XIX l’impuls de laindustrialització va continuar exercint un poderósatractiu per a les persones i els capitals, amb la qualcosa esdevingué la ciutat més gran de Catalunya i unade les més importants de l’Estat. Seria possible unadistribució més homogènia de la població si milloressinles vies de comunicació entre la capital i la resta delterritori, perquè així seria fàcil que les persones i lesempreses es desplacessin a altres indrets del país. Enl’actualitat, ja hi ha molta gent que viu fora de Barcelo-na i que es desplaça cada dia a aquesta ciutat per anara treballar, però les comunicacions per tren són lentes ipoc fiables, i per carretera hi ha diàriament embussosde trànsit que costen molts diners en combustible i entemps perdut.

(Pàg. 271)

17. • El canvi de residència de molts habitants i l’arribadad’immigrants, l’arribada massiva de turisme, l’especia-lització del comerç i la necessitat de noves infraestruc-tures.

• Produeix una especialització del sector comercial i altrescanvis com ara l’aparició d’hotels, apartaments i àrees de-dicades al lleure.

18. • Sobretot els centres històrics.

• És la zona formada per la perifèria de la xarxa urbana queja limita amb l’espai rural. És on acostumen a construir-se urbanitzacions i zones residencials.

19. • Les vies de comunicació amb Barcelona possibiliten, amesura que creixen, un increment de les zones d’in-fluència de l’àrea metropolitana, és a dir, que personesi empreses poden situar-se fora de Barcelona, però sen-se perdre la comunicació amb la gran ciutat i les acti-vitats de servei que presta.

• En el primer cas, s’han aprofitat els terrenys del Raval perconstruir un gran equipament cultural com és el MACBA,en el segon cas el que s’ha aprofitat és tot un edifici an-tic, patrimoni de la ciutat, per instal·lar-hi una seu admi-nistrativa comarcal.

20. Es caracteritza per tenir un nucli central, que és la zonametropolitana de Barcelona, i diverses zones urbanes alvoltant de ciutats secundàries. També hi ha petits nu-clis urbans més aïllats en zones de muntanya. Esquemalliure.

21. La valoració com a patrimoni cultural col·lectiu, l’acció de-cidida dels ajuntaments i altres administracions en la con-servació, l’explotació com a atractiu turístic, la utilitzaciópedagògica com a taller d’història per a escolars i altresgrups (gent gran), la possible utilització com a escenari detreballs audiovisuals, etc.

(Pàg. 272)

22.

A les ciutats industrials contrastaven els barris obrers i els barris burgesos. Als barrisobrers, la població vivia amuntegada en habitatges petits i insalubres, sense servei de clavegueram, enllumenat ni transport, i amb molta contaminació, ja que aquestsbarris se situaven al costat de les fàbriques.Els elegants barris burgesos, anomenats eixamples, tenien un pla en quadrícula,avingudes amples, bons serveis i edificis luxosos.

Segle XIX La industrialització vaprovocar un creixementextraordinari de les ciutats.

Edat moderna Van començar a preocupar-se per embellirles ciutats.

Presentaven un pla irregular,amb carrers estrets i sinuosos.

Edat mitjana Les ciutats van començar a decaure fins al segle XII.

Estaven envoltades per una muralla. Al centre hi havia els edificis més importants, com aral’ajuntament, la catedral i els palaus de lesfamílies més poderoses.

Les ciutats romanes tenien un pla ortogonal. Els carrersprincipals eren el cardo, en direcció nord-sud, i el decumanus, en direcció est-oest.

Imperi romà Tenia la xarxa urbana mésimportant de l’antiguitat.

En l’encreuament dels dos carrers, se situava el fòrum, plaça on hi havia els edificis mésimportants.

Irregular.

Estructura

Antiga Grècia Hi havia una importantxarxa urbana, amb més de 500 ciutats.

Les ciutats gregues tenien dos centres: l’àgora, o la plaça pública, on se situava el mercat, i l’acròpolis, la part més elevada i sagrada de la ciutat, on hi havia els temples principals.

Importància de les ciutats Elements destacats

936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:46 Página 60


23. La població rural a Espanya

Els nuclis tenen pocs habitants. Segons la seva distribució,poden ser poblaments dispersos, que predominen al nordpeninsular i en alguns llocs del litoral mediterrani i de l’in-terior d’Andalusia, i poblaments concentrats, que predo-minen a la resta del territori.

Es va frenar perquè els camperols van marxar a les ciutatsa les dècades 1950 i 1960, que va provocar que es buides-sin molts nuclis rurals i l’envelliment dels seus pobladors.

En els últims anys s’han tornat a habitar alguns pobles, acausa de la construcció de residències secundàries, delcreixement de les ciutats i del turisme.


(Pàg. 273)

25. • Per a funcions comercials, administratives, residencials,turístiques, d’activitat portuària, industrials...

• El mar, la falta de sòl urbanitzable i la limitació de la xar-xa de transports urbans.


• Els carrers i les illes de cases del centre són més petitsi de distribució irregular. Hi ha més espais verds i avin-gudes a l’eixample i a la perifèria.

27. El centre administratiu, el mercat central, la catedral i elscomerços més tradicionals són al centre. La resta del co-merç, les seus d’empreses, els grans equipaments i zonaresidencial són a l’eixample, i a la perifèria se situen les zo-nes residencials dels treballadors, així com molts polí-gons industrials.

28. Activitat lliure. Per exemple: (mireu taula a peu de pàgina)

29. Uns 2 km, aproximadament.


1. a) Ciutat.

b) Metròpoli nacional.

c) Residencial.

d) CBD.

e) Eixample.

f) PGOU.

2. • Dispers.

• A la Catalunya Vella.


a) En un turó.

b) En una zona plana, prop d’un riu.

c) En una zona litoral.

4. • Un barri de barraques.

• Als països subdesenvolupats.

• L’arribada massiva de camperols i altres treballadors ambpocs recursos a les gran ciutats.

5. a) 4

b) 6

c) 5

d) 2

e) 3

f) 7

g) 1

(Pàg. 275)

6. Pla regular. Fundació: segona meitat del segle XVIII. Crei-xement planificat

7. A l’edat mitjana. A l’època romana.

8. • La A) al centre. La B) a la perifèria.

• Residencial i terciària (comerç, hostaleria, etc.), al centre;residencial, industrial i terciària, a la perifèria.

9. • Concentrada.

• La ciutat no pot oferir feina, habitatges ni serveis a tota lapoblació d’immigrants, la qual cosa origina molts proble-mes: atur, pobresa, misèria, contaminació, etc.

10. • El 1950, en zones desenvolupades; en el futur, en zo-nes subdesenvolupades.

• Perquè l’explosió urbana ha tingut lloc en diferents èpo-ques i segons els països i ha estat causada per motiusdiferents. Als països industrialitzats, va ser fruit de la re-volució industrial i, per tant, estava relacionada amb eldesenvolupament econòmic i amb la massiva emigraciódel camp a la ciutat per treballar a les fàbriques; va te-nir lloc, sobretot, en el segle XIX i la primera meitat delsegle XX. Als països menys desenvolupats, el gran crei-xement urbà va començar en el segle XX i es va inten-sificar a partir de la segona meitat de la centúria; enaquest cas, obeeix a un èxode rural que no anava acom-panyat d’un desenvolupament econòmic.

Llocs Personatges Religió Fets

– Parc Jardí del Túria– Avinguda del Port– Avinguda de Catalunya– Avinguda del Regne

de València– Avinguda de França

– Avinguda de Blasco Ibáñez– Carrer de l’Arxiduc Carles– Avinguda del Cid– Avinguda del Mestre Rodrigo– Gran Via de Ferran el Catòlic– Avinguda de Pérez Galdós– Avinguda d’Ausiàs March– Avinguda del Cid– Carrer de l’Arxiduc Carles

– Catedral– Pont de Sant Josep– Avinguda del cardenal

Benlloch– Avinguda de Sant

Vicent Màrtir

– Torres de Serrans

– Torres de Quart– La Llotja

– Ciutat de les Artsi les Ciències

– La Malva-rosa– El Canyamelar– El Cabanyal– Avinguda dels

tarongers

Altres

936585 _ 0001-0062.qxd 10/3/08 09:32 Página 61


Solucionari11. • Grans ciutats que tenen ingressos equivalents als d’al-

guns països.

• Tòquio, Nova York, Osaka, Los Angeles, París, Chicago,Londres i Washington. En països desenvolupats: el Ja-pó, els Estats Units, França i Anglaterra. Molt gran, per-què el pes és similar al d’alguns països.

• Nova York, Tòquio i Londres són metròpolis mundials, ésa dir, són nuclis que tenen una influència que va més en-llà del seu país. Fan més intercanvis entre elles mateixesi amb la resta de capitals del món que amb el seu entornmés immediat. Tenen l’objectiu de satisfer una clientelainternacional, ja que acullen institucions d’àmbit supra-nacional; les principals borses, les cotitzacions de lesquals marquen l’economia mundial; agències de prem-sa o comunicació internacionals; les seus de grans mul-tinacionals; aeroports de primera línia, etc. Aquestes me-tròpolis estan situades en els grans eixos de comunicaciómundials. Acumulen una riquesa sense precedents i éson es prenen les decisions més importants. Les metrò-polis nacionals són un altre tipus de ciutat, com ara Pa-rís. Són les capitals dels estats i les ciutats més grans d’unpaís. Acullen les activitats terciàries més especialitzades,com ara els òrgans de govern i les administracions supe-riors, i els centres de decisió de les grans empreses. Laresta de ciutats són metròpolis regionals, ciutats que te-nen una àrea d’influència que comprèn una regió, méso menys extensa, del territori nacional.

(Pàg. 276)





16. • El 80 % de la població catalana. És similar a l’espa-nyol, que és d’un 77 %.

• Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Saba-dell, Terrassa, Tarragona i Lleida.

• Barcelona té un lloc destacat en la xarxa urbana espa-nyola com a segona metròpoli de l’Estat, però és l’únicaciutat catalana que té un pes a escala estatal.

• Es concentra en unes àrees determinades: a prop dela costa, i concretament a l’àrea metropolitana de Bar-celona.

• Perquè Barcelona concentra les principals vies de co-municació del país i amb l’exterior, i perquè la seva den-sitat d’empreses i de població genera una gran activitateconòmica.



(Pàg. 277)

19. • Moltes persones necessiten comprar un habitatge onviure, d’altres ho fan com a inversió (especulació immo-biliària). Si no hi ha molt sòl disponible, el preu del sòlaugmenta i això repercuteix en el preu de l’habitatge.Com que els interessos de les hipoteques no han estatgaire alts en els darrers anys, més persones s’han deci-dit a demanar un crèdit per comprar un pis i aquestademanda ha repercutit també en la pujada dels preusdels habitatges.

• a) A Sevilla, Salamanca, Valladolid, Burgos, Madrid,Guadalajara, Saragossa, Cantàbria, País Basc, Navar-ra, Catalunya i Balears. És on es concentra més de-manda, sobretot a les grans ciutats (Madrid i Barce-lona). En altres llocs, succeeix que no hi ha prou ofer-ta, cosa que fa augmentar els preus.

b) Ha crescut més el preu dels habitatges que el delssalaris.

c) És un percentatge molt alt. Això repercuteix en la ca-pacitat de consum d’altres productes, que es redueixmolt a causa de la hipoteca del pis. Té efectes perju-dicials sobre altres sectors, que es veuen afectats perl’escassa capacitat de compra del ciutadà mitjà.

20. • No, es deu a diverses raons.

• Poden actuar sobre el preu del sòl públic, sobre l’es-peculació i sobre els interessos de les hipoteques.

• Els ajuntaments poden abaratir el preu del sòl i fer promo-cions d’habitatges sense intermediaris per evitar l’especu-lació. Els governs poden promoure també habitatges deprotecció oficial, amb preus ajustats, i incentivar els pro-pietaris de pisos tancats perquè els posin al mercat. Tam-bé poden acordar mantenir baix el preu del diner per evi-tar els alts interessos, implementar ajuts directes per al’habitatge a famílies amb pocs recursos i desgravacionsfiscals si la família no té cap més habitatge.


936585 _ 0001-0062.qxd 17/7/08 14:46 Página 62

Documents

So Lucio Nari