1

Abril 2000

SUPLEMENT DE

Electromagnetisme

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 1 8

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes , 3 • 08001 Barcelona• Tel: 93-481 7373 • Fax: 93-301 75 50Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel/Fax: 93-304 0220http://www.terra.org

Redacció:Clàudia Pujol i Jordi Miralles

Foto portada:IMAGE BANK

Imatges interiorsAGE, Fundació Terra, Image Bank, Elektron, Red Eléctricade España

Il·lustracionsVictor Navarro

Impressió:Romanyà-Valls

Imprès en paper ecològicDipòsit Legal: B. 2090-1975

ElectromagnetismeUna contaminació invisibleEls geocampsL'electromagnetisme atmosfèricSensibilitat electromagnètica dels éssers viusAplicacions biomèdiquesEl sistema elèctric del cosLes cèl·lules sota el poder de les onesLa casa cancerígenaRadiacions no ionitzantsLínies elèctriques d'alta tensió (LAT)Les antenesTelefonia mòbilEls forns microonesLa llum visibleAlternatives a la contaminació electromag-nèticaRadiacions ionitzants: la radioactivitat natural

Fem-lo visibleExperimentar amb l'electromagnetismeMostra el camp electromagnètic en tres dimensionsConstruir un electroimantRelació entre l'electricitat i el magnetismeInterferències de les microonesEstira i arronsaBibliografia i recursos

Abril 2000

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 17

Imprès sense fotolits amb el sistemaComputer to Print. Autoedició feta en

ordinadors alimentats amb energiafotovoltaica. Maquetat amb

Adobe Page Maker 6.5

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

Electromagnetisme

Electrodomèstics, subministramentelèctric, línies d’alta tensió… són,juntament amb les radiacions naturalsde la Terra, les principals fonts d’onemanen els camps electromagnètics.L’absorció acumulativa d’aquestesradiacions en la matèria viva hasuscitat, en les darreres dècades, unpolèmic debat sobre el presumpte riscper a la salut de les persones. Laprudència és la millor garantia davantde la incertesa.

Una contaminació invisible

Amb el desenvolupament del radar a laSegona Guerra Mundial, la proliferaciód’emissores de ràdio i TV durant tota la se-gona meitat del segle XX així com amb lairrupció dels ordinadors i l’ús quotidià denombrosos electrodomèstics ens hem rodejatd’un mar de camps electromagnètics. Des queens aixequem al matí fins que ens n’anem adormir estem fàcilment en contacte amb unatrentena de camps d’intensitat diversa.

L’impacte de l’electromagnetisme sobre elmedi ambient pot alterar el planeta de mane-res que encara no entenem: alguns animalscom les granotes estan desapareixent de ma-nera alarmant, diversos boscos moren percauses desconegudes i els humans presentenmalalties que no havíem patit abans. Si bé lacomunitat científica no es posa d’acord so-bre els bioefectes d’aquests camps, resulta-ria imprudent eludir la multiplicitat d’estu-dis que n’adverteixen els perills.

4

La vida necessita les radiacions naturals,però les que resulten de l’activitat humanapoden girar-se en contra nostra. No hemd’oblidar que el nostre cervell és un potentemissor electromagnètic que queda afectatper les interferències d’ones artificials.

L’electricitat ja era coneguda pels grecs iels xinesos. En el segle VII aC, Tales de Miletfregant un tros d’àmbar amb un drap de lla-na, va observar que podia atreure petits ob-jectes en generar minúscules càrregues elèc-triques. Aquest fenomen l’anomenà “electri-citat” (àmbar en grec és elecktron). El mag-netisme ja era conegut pels xinesos antics,els quals descobriren les propietats de lamagnetita, mineral que té la capacitat d’ac-tuar a distància sobre els metalls i alguns al-tres materials. En imantar-los, es produeixl’orientació dels eixos magnètics dels seuselectrons en la direcció del camp magnèticextern.

La interrelació entre els fenòmens elèctricsi els magnètics fou apuntada per HansChristian Oersted (1770-1851) que es vaadonar que fent girar un imant sobre un eixes desviava si hi havia un corrent elèctric aprop. Anys més tard, i gairebé de manerasimultània, Michael Faraday (1791-1867) iJoseph Henry (1787-1878) produïrencorrents elèctrics en sotmetre un conductorsota la influència d’un imant en moviment.

És el desplaçament de les càrregues elèc-triques el que genera camps electromagnè-tics, que s’emeten a l’espai en forma d’ones,transmetent-se a la mateixa velocitat que lallum (300.000 km/segon). Els camps mag-nètics són conseqüència del corrent, mentreque els camps elèctrics es produeixen quanhi ha voltatge independentment de si la fontemissora està o no en funcionament.

Quan les càrregues oscil·len a una freqüèn-cia (nombre de vegades que una ona vibraen un segon) suficientment alta, els campselectromagnètics resultants es propaguen en

forma de feix compacte. A baixes freqüèn-cies els camps elèctrics i magnètics han deconsiderar-se quasi estàtics: no es propaguenni s’acoplen. Tots ells decreixen ràpidamentquan s’allunyen de la font. Els camps elèc-trics es mesuren en volts per metre (V/m);els magnètics es mesuren en tesles (T) o engauss (G).

Els camps elèctrics són produïts pel voltatge, ésa dir, el flux de corrent, i augmenten

proporcionalment. Els camps magnètics formenllaços de força com a resultat del corrent i

varien segons la potència del flux.

Camp elèctric Camp magnètic

La pressió elèctrica és el potencial de treballi es mesura en volts (V). És com la pressió enuna mànega d’aigua. Quan obrim el correntaquest flueix amb una determinada intensitatque mesurem en ampers (A), comparable als

litres que poden circular per la nostramànega.

1 cicle

Ona electromagnètica A mesura queaugmenta la fre-

qüència s’escurçala longitud d’ona

i incremental’energia.

5

Els geocamps

El sistema Terra-Sol on vivim és bàsi-cament una enorme màquina electromag-nètica, i de la interacció energètica del pla-neta amb el Sol i l’espai interplanetari cir-cumdant n’ha sorgit la vida. La superfíciede la Terra està sotmesa a l’acció delscamps elèctrics i magnètics d’origen na-tural, els quals també tenen una influènciasobre els organismes vius. De fet, els hu-mans no podem prescindir de les radia-cions naturals com l’electricitat, el mag-netisme o la radioactivitat per viure.

La privació completa de radiacions des-encadena uns desequilibris orgànics i ener-gètics en l’ésser humà que ja observaren, alsanys seixanta, els astronautes. Aquests, tot iser persones amb unes condicions físiques imentals extraordinàries, començaven a tro-bar-se malament quan traspassaven la ionos-fera. Fou necessari utilitzar la tecnologia deneutralització electromagnètica del Dr.Ludwig, consistent a instal·lar generadors decamps bioharmònics a les naus espacials, perrestablir l’equilibri vibratori de l’ambient ter-restre i recuperar la salut dels astronautes.

El Sol és el causant de les principals per-torbacions magnètiques de la Terra, com lestempestes solars i les influències lunars.

Les tempestes solars poden ser fortes orecurrents. Les primeres s’originen ambl’arribada a la Terra d’un núvol de partículesionitzades que recorren la distància Sol-Terraa una velocitat de prop de 1000 km/seg iprovoquen una gran inestabilitat. Quan esprodueixen, l’economia se’n ressent (pèrduade rendiment en el treball i múltiples baixeslaborals); les conductes antisocials (atemp-tats, agressions sexuals, intents de suïcidi...)s’incrementen, i els serveis d’urgències delshospitals s’omplen de falsos infarts. L’alte-ració de l’influx magnètic solar afecta tambél’electrònica, la ràdio i la TV, desorienta lesbrúixoles i bloqueja els sistemes de navegaciódels vaixells i avions. Les tempestes solarsperiòdiques pertorben el camp magnèticterrestre amb molta menys intensitat cada 27dies, els mateixos que triga el Sol a girar.

Les influències lunars tenen una menorintensitat energètica. Es tracta d’alteracionsgravitacionals que causen el cicle de les ma-rees, les variacions mensuals de la saba delsarbres i actuen sobre els bioritmes hormonalsde les persones. La Lluna influeix també mo-dificant el camp electromagnètic terrestre demanera molt significativa cada vegada ques’alinea amb el Sol.

El camp magnètic del nostre planeta variasegons la latitud. A Espanya és d’unes

43 µTesles (430 mG).

Tot és vibració. Tot és energia. Estemsubmergits en un oceà de vibracions invisibles

(Einstein).

6

Els humans estem sotmesos a un campmagnètic continu de 500 miligauss (50.000nanotesles) de mitjana, oscil·lant segons rit-mes diürns, mensuals i anuals. Ara bé, elcamp magnètic natural cal considerar-lo sa-ludable, fins i tot té una vibració (ona deSchumann) de 7,8 Hz que coincideix amb elnivell cerebral de màxima creativitat. Aquestcamp magnètic està generat per la rotació delnucli terrestre el qual està format per dos ma-terials molt magnètics: el níquel i el ferro.Qualsevol alteració de l’emissió d’ones elec-tromagnètiques té influència en la salut, enles collites i és responsable dels canvis cí-clics del clima planetari.

L’electromagnetisme atmosfèric

A l’atmosfera succeeixen importants fe-nòmens electromagnètics en directa interac-ció amb les emissions de la radiació solar icòsmica. La gran tensió elèctrica que s’acu-mula a l’atmosfera provoca cada dia unes50.000 tempestes en tot el planeta, amb efec-tes globals sobre la Terra. Després d’una tem-pesta, l’atmosfera es carrega de ions nega-tius, els quals produeixen una sensació agra-dable, de frescor i de relax. L’abundància deions negatius neteja l’atmosfera de microor-ganismes patògens, fa precipitar la pols i elpol·len, beneficiant principalment les perso-nes al·lèrgiques, asmàtiques o aquelles quesofreixen malalties pulmonars. Contrària-ment, quan predominen els ions positius, espercep una sensació d’eufòria, ansietat,hiperactivitat que, a llarg termini, produeixinsomni o depressió crònics, esgotament psi-cofísic, afeccions respiratòries i, fins i tot,l’aparició d’actituds agressives.

Alguns vents poc saludables produeixenefectes ionitzants en diverses regions: elmistral a la Costa Blava francesa; la tramun-tana a l’Empordà; el sirocco a Itàlia; el si-mun, al Sàhara, etc. Moltes persones, espe-

cialment sensibles a la ionització atmosfèri-ca dels vents secs, han de marxar de la ciutatper superar crisis al·lèrgiques o asmàtiques.

Sensibilitat electromagnètica dels és-sers vius

La majoria de camps elèctrics són consi-derats superficials en la seva capacitat d’in-troduir-se en la matèria; en canvi els campsmagnètics penetren fàcilment dins el cos.L’explicació científica seria que el nostreorganisme té una conductivitat més alta quel’aire i permet al corrent elèctric moure’ssuperficialment a través de la pell. Atès queels nostres òrgans i teixits biològics tenen unapermeabilitat magnètica gairebé idèntica a lade l’aire, els camps magnètics són absorbitsprofundament en la seva totalitat.

La sensibilitat magnètica dels éssers viuspodria explicar-se per les minúscules quan-

Els ocells migratoris rarament es perden, però,a vegades, acaben fent centenars de km més acausa de les alteracions del camp magnètic, ja

siguin d’origen natural o artificial.

7

titats de magnetita que s’han descobert enalgunes parts del cos humà. Aquest mineralferrós (que trobem a les pestanyes, a la glàn-dula pineal, a la hipòfisi, a certs punts del cer-vell, als tendons dels músculs del coll, a lesmasses lumbars i en els tendons d’Aquil·les)actua com un imant. És evident que l’ésserhumà posseeix una notable capacitat d’orien-tació geomagnètica, en desús en l’àmbit urbà,però molt present entre les persones benadaptades al seu medi, com per exemple elstuaregs que naveguen sense equivocar-se através de quilòmetres de dunes, o entre elsnavegants polinèsics, capaços d’orientar-seenmig de l’oceà sense brúixola. El mateix espot dir dels inuit a les terres àrtiques.

De la mateixa manera, es té la certesa quela magnetita té un paper important a l’horad’explicar alguns mecanismes electromagnè-tics dels animals com el fet que els peixos esdesplacin segons el camp magnètic terrestre,que les abelles s’orientin i es comuniquin sotala influència d’aquests camps, que les aus mi-gratòries estiguin dotades d’un mecanismesemblant a una brúixola o que les rata-pinyades posseeixin uns sensors especials pera aquestes formes de radiació. El sisè sentitde l’electromagnetisme permet, fins i tot, aalguns animals predir terratrèmols: les serpsi els escorpins busquen refugi, els ramatss’escampen, els ocells canten en una hora deldia inusual…

Plantes electromagnetitzades

És universalment conegut que les plantes utilitzen la llum per fer la fotosíntesi. El què ja no és tanconegut és que les plantes tenen un sistema nerviós que funciona de manera similar al dels humans:una espècie de neurotransmissors regulen la distribució de l’aigua, el tancament de les fulles…Així s’intueix que el sistema nerviós de les plantes pot sofrir danys per fonts externes, i que, perexemple els camps magnètics procedents del Sol poden accelerar alguns processos biològics comel creixement de les plantes.Els efectes de l’electricitat sobre les plantes han fascinat els investigadors durant segles. El 1770,a Torí, el professor Gardini va penjar una sèrie de filferros al jardí d’un monestir i començaren amorir moltes plantes. Quan Gardini va treure els filferros, aquestes van reviure. Entre 1868-84, uncientífic finlandès, Selim Lemström, va realitzar una sèrie d’expedicions a les regions polars. Lesseves observacions li permeteren teoritzar que la rica vegetació dels mesos d’estiu era causada noper l’allargament de la llum del dia, sinó per l’increment de l’activitat elèctrica de l’aurora boreal.Un refugiat hongarès féu córrer el corrent elèctric a través d’una planta de llavors de llimona.Quan el corrent anava cap a una direcció n’augmentava la mida; però s’arrugaven quan el correntcorria en la direcció oposada.Les forces magnètiques també influeixen sobre les plantes. Les plantes alineades amb els campsmagnètics de la Terra fan formes més vives i més altes. Els investigadors russos descobrien que elstomàquets si es col·locaven prop del pol sud d’un imant es feien més ràpidament que si es col·locavenprop del pol nord.Les fotos infraroges dels satèl·lits de la NASA indicaven que els camps de blat dèbils i els campssaludables mostraven un senyal electromagnètic molt diferent. Un enginyer de Colorado, el Dr. H.Len Cox, també comprovà que les plantes magnetitzades creixien molt més.Alguns científics apunten que, en un futur, petites aplicacions del corrent elèctric i el magnetismeen els horts podrien no contaminar tant el subministrament d’aigua de la nació com els fertilitzantsquímics, i els ramats podrien resistir millor els insectes. De totes maneres i, mentre no coneguemàmpliament els efectes de l’electromagnetisme, seria poc prudent menjar hortalisses electrificadesi magnetitzades.

8

Els estudis mostren que aproximadamentel 30% de la població és molt sensible a lesradiacions electromagnètiques; un 50% ésmitjanament sensible; i el 20% restant poc ogens sensible. Les persones de la tercera edat,les dones embarassades i els nens s’inclou-rien en el primer grup. Els bioefectes són,però, difícils de precisar perquè han d’inclou-re moltes variables com ara la mida, la for-ma del cos, l’orientació i la distància de lafont, la duració de l’exposició, la longitudd’ona i la potència en què és generada.

Tot i que els metges diuen que és impos-sible sentir els camps electromagnètics debaix nivell, algunes persones parlen d’unasuau constricció a la zona del front quan es-tan sota d’una línia elèctrica d’alta tensió(LAT), o desitgen fugir dels estudis de ràdioi TV. Altres se senten incòmodes en el de-partament d’electrònica o d’electrodomèsticsdels grans magatzems. Alguns experts ho hananomenat el “síndrome de la sensibilitat elec-tromagnètica”.

Aplicacions biomèdiques

No es pot caure en el maximalisme d’acu-sar les radiacions de tots els mals, ja quel’aplicació selectiva d’algunes radiacions pot

El diagnòstic mèdic que empra l’energiaelectromagnètica permet obtenir imatges delsprocesos íntims dels nostres teixits, però nohem d’oblidar que cal fer-ne un ús raonable.

ser beneficiosa per al cos humà. Ja des del’antiguitat els imants es feien servir en terà-pies diverses. Tampoc les radiofreqüències(les bandes utilitzades en les telecomunica-cions) no trigarien a utilitzar-se una vegadaArsonval (s. XIX) va descobrir que, en apli-car-les sobre els teixits, es produïa un escal-fament sense contracció muscular, que erabeneficiós per a la salut.

Hem de diferenciar les aplicacions de diag-nòstic de les terapèutiques pròpiament dites.Les primeres anirien des de l’obtenció d’imat-ges per ressonància magnètica nuclear (per en-dinsar-se dins el sistema nerviós o visualitzarla musculatura de l’aparell locomotor), fins ala utilització de la radiació natural del cos humà(magnetoencefalografia, magnetocardiografia,radiometria) o l’exposició externa per obtenirmesures fisiològiques.

Respecte de les aplicacions terapèutiques,hi podem incloure el creixement i la solda-dura del teixit ossi, gràcies a les seves pro-pietats piezoelèctriques; aquesta tècnicas’utilitza en el cas d’una no-unió de l’os, defractures recents o d’altres malalties òs-sies.També es practica el tractament del càncerper hipertèrmia (procés pel qual els tumorscancerosos són escalfats fins a una tempera-tura per sobre dels 42 ºC). A més d’obtenirun alleujament del dolor, en molts casos esprodueix una reducció subtancial del tumor.Igualment, s’identifiquen efectes biològicspositius en certs dolors crònics de pelvis i enmalaties agudes, es percep una acceleraciódels processos de cicatrització de cremaduresi una millora de les persones amb problemescirculatoris en les extremitats.

El sistema elèctric del cos

Molta gent no s’adona que l’electromag-netisme és inherent a l’anatomia humana:cada vegada que un múscul es mou hi ha des-càrregues elèctriques neuronals; les ones del

9

cervell són elèctriques; els enzims (els mis-satgers químics del nostre cos) són influïtselèctricament; la divisió cel·lular és elèctri-ca; el batec del cor és elèctric…, tots els can-vis químics són elèctrics. Per tant, el coshumà és un organisme especialment elèctric,i la seva interacció amb els camps exteriorsés part ordinària del seu equilibri físic i quí-mic general.

Durant anys, científics i enginyers creienque els camps electromagnètics de baixa in-tensitat (o sigui els causats per línies d’altatensió, per les centrals transformadores delsubministrament elèctric…) no podienproduir canvis biològics significtius, ja queles radiacions eren incapaces de trencar elsenllaços moleculars i, per tant, només gene-raven un minúscul augment de la calor. Enl’última dècada, però, diversos investigadorshan posat en dubte que l’escalfor sigui l’úni-ca propietat potencialment perillosa de les ra-diacions. Entre altres raons, l’efecte tèrmicno explica un seguit de comportaments comels canvis en les funcions cel·lulars, el de-creixement de l’hormona melatonina, les al-teracions del sistema immunològic, l’ac-celaració del creixement dels tumors, els can-

vis en els bioritmes o els canvis enl’activitat del cervell.

Les ones cerebrals que mante-nen el cos en funcionament tot eldia són un reflex de l’activitat men-tal. Quan estem excitats produïmones gamma; quan estem despertso en estat de vigília, ones beta; enel moment que estem relaxats o enla fase prèvia al son profund pro-duïm ones alfa; en l’hipnosi clíni-ca s’observarien ones zeta i quandormim profundament generemones delta. Com que les bandes noestan del tot separades, general-ment se’n poden observar diversesde manera simultània. La majoria

d’aquests bioritmes que regulen les funcionsdels organismes formen part de l’herència ge-nètica, si bé poden veure’s alterats per influ-xos externs, com la radiació electromagnèti-ca. Una modificació externa d’aquestes onesendògenes pot repercutir en el metabolismei en les diverses funcions vitals com ara larespiració i el ritme cardíac.

L’alternança entre la llum i la foscor és elmotor que marca el ritme biològic. La glàn-dula pineal, situada al cervell, és la que trans-forma l’energia de la llum en estímuls ade-quats per sintetitzar i metabolitzar els seusproductes: l’enzim serotonina i l’hormona

Els camps elèctrics (1) i els magnètics (2)indueixen dèbils corrents elèctrics en humans

i animals. Les línies de punts blanquesmostren com es comporten els camps induïtsen el nostre cos en les dues menes de forces.

Imatge feta amb la càmera Kirlian, que permet captar elcamp electromagnètic d’un ésser viu. En aquesta imatge

els palmells d’una dona. L’aura captada aporta dades sobrel’estat físic i emotiu de la persona.

AG

E F

otoS

tock

1 2

10

melatonina. Aquesta darrera és l’encarrega-da de regular el ritme del son. S’incrementa,sobretot, durant la nit a partir de les 22 ho-res. Si la producció de la melatonina és su-primida a causa de l’exposició a mantes elec-tromagnètiques o escalfadors de llit, les re-percussions en la salut poden ser severes. Lamelatonina, segons diversos estudis, intervéen el manteniment de les defenses immuni-tàries contra el càncer. Les seves propietatsantioncogèniques naturals s’evidencien en lespersones cegues, les quals tenen un nivell méselevat d’aquesta subs-tància que la resta devidents, i el risc de contraure càncer és moltinferior. Alguns tipus de depressió i el jet lagpodrien estar relacionats amb irregularitatsen el ritme de melatonina. En definitiva, unacontaminació electromagnètica continuadadesajusta el “rellotge biològic” de l’ésserhumà.

Les cèl·lules sota el poder de les ones

Una teoria que compta amb força accep-tació és que els camps electromagnètics fanvibrar les parets cel·lulars. Aquesta ressonàn-cia evidencia la transferència d’energia dinsla cèl·lula i pot produir efectes biològics per-judicials com desbaratar el moviment de calcia través de les parets cel·lulars. El calci (unmissatger que penetra dins la cèl·lula trans-portant important informació i desencadenantproteïnes per complir les funcions cel·lulars)té un paper important en la regulació de lescontraccions musculars, dels batecs del coro la divisió cel·lular. L’alteració del missat-ge genètic de les cèl·lules que, en teoria, potproduir-se sota aquestes circumstàncies, potdonar lloc a processos cancerígens.

Tenint en compte que el càncer, una divi-sió cel·lular anormal, creix d’acord amb la

Embaràs, infància i infertilitat

La temperatura és un paràmetre molt important en l’embaràs. Qualsevol font que faci augmentarla temperatura de la mare (febre, fort exercici, reiterades ecografies…) pot incrementar les anomaliescongènites, sobretot en el primer trimestre quan la major part dels òrgans s’estan formant. Durantl’embaràs es poden donar tres tipus d’efectes adversos com a conseqüència d’elevades radiacions:mutagènics (modificació en les cèl·lules reproductives dels progenitors), teratogènics (alteració deles cèl·lules del fetus, causant un defecte de naixement al nadó) i oncogènics (habilitat de fercréixer les cèl·lules violentament). Alguns agents, com ara la radioactivitat, poden provocar elstres efectes. Recordem que la llum és la franja de l’espectre electromagnètic que més ens influeix.La inquietud augmenta, però, quan alguns estudis detecten que radiacions d’una freqüència moltmés baixa que la radioactivitat també poden comportar efectes nocius per la salut. D’aquestesrecerques es desprèn que les dones embarassades que treballen en contacte amb equipament elèctricpoden incrementar la temperatura del seu cos en un nivell perillós per al fetus. Una dada igualmentpreocupant és la doble taxa d’avortaments que sofreixen les dones que dormen en llits d’aiguacalenta o en mantes elèctriques i les dones que usen ordinadors durant més de 20 hores setmanals.Un dels temes que preocupa més els experts en electromagnetisme és l’exposició a les radiacionsd’alt voltatge per part dels infants, ja que mentre creixen els seus teixits són més sensibles alcàncer. Algunes recerques tampoc no descarten una relació entre autisme, el desordre genètic anomenat“síndrome de la X fràgil” i la mort sobtada d’alguns infants per l’exposició a aquestes ones.La infertilitat masculina, que afecta gairebé la cinquena part de la població en edat reproductiva,pot ser, en alguns casos, conseqüència de l’exposició a fortes radiacions. El mòbil en el cinturópropicia el càncer de pròstata, afeccions als ovaris, etc. Sembla bastant clara la relació que hi haentre un augment de la temperatura genital i la desaparició de la producció d’esperma.

11

proliferació cel·lular, aquests descobrimentssemblarien ratificar la constatació que elscamps electromagnètics són un agent promo-tor del creixement cancerigen. A això s’hiafegeix el fet que, en alterar el moviment deions cel·lulars com el calci, s’afebleix la ca-pacitat biològica dels organismes per llui-tar contra el càncer.

L’electromagnetisme també indueix l’ac-tivitat d’un altre enzim implicat en el creixe-ment cel·lular: l’ODC (ornitina-descarbo-xilassa). La missió d’aquest missatger és ac-tivar les cèl·lules del creixement, mentre su-primeix el sistema immunològic i estimulaels tumors a un ràpid creixement.

Alguns metges apunten la contaminacióelectromagnètica com a responsable de ma-lalties que la humanitat no havia vist maiabans (disfuncions del sistema immunològiccom el síndrome de la sensibilitat electromag-nètica, síndrome de la fatiga crònica o el sín-drome de la guerra del Golf) i que algunesde les malalties conegudes (alzheimer, càn-cer, esclerosi, parkinson…) augmentin inex-plicablement entre la població. No és fora-senyat que ens trobem davant d’alteracionsmèdiques causades per l’exposició acumu-lativa als camps electromagnètics. Sense sor-tir de casa, podem estar fàcilment en contac-te amb múltiples camps.

La casa cancerígena

Una casa construïda a base de vidre i ma-terials sintètics molt electroestàtics, hermè-tica i totalment equipada, amb línies elèctri-ques d’alta tensió properes, conduccions elèc-triques d’alta i mitjana tensió enterrades sotala vorera i transformadors als baixos de lacasa, ja és un niu d’electromagnetisme. Peròsi, a més, sofreix domopaties d’origen geo-físic natural (produïdes per corrents d’aiguasubterrània, per jaciments minerals) idomopaties atmosfèriques (pel fet d’estar

Preludi elèctric

La gent primitiva creia que una energiaespecial animava totes les coses vives i que,alguns individus privilegiats (xamans,sacerdots…) eren capaços de canalitzar-la enbenefici d’altres. Igualment s’invocava laforça invisible dels canvis solars i lunars, delsnaixements i les defuncions, de les catàstrofesnaturals (huracans, terratrèmols, inundacions)i del pas de les estacions.Segons la medicina xinesa, l’energia del cosestà influïda per l’equilibri de les forcesuniversals oposades del ying i yang. Per això,moltes malalties es poden guarir restablintaquest balanç. Aquesta és la base de l’acu-puntura que punxa agulles fines de metall enpunts d’energia específics perquè equilibrinels ions.En l’edat de la ciència i la raó, la biologia i lafísica van aparèixer com a camps separats perinvestigar. Això va provocar una profundadivisió entre els mecanicistes (aquells queentenen l’organisme com una màquinacomplexa) i els vitalistes (convençuts del’existència d’una misteriosa força viva queembolcallava els individus).Un dels corrents més polèmics del segle XVIIIfou el magnetisme animal del físic austríac F.A. Mesmer. Segons ell, tots els éssers viusgeneraven unes forces universals que podienser transmeses als altres a través d’aquestmagnetisme. Mentrestant, el fisiòleg italiàLuigi Galvani descobria, casualment, elcorrent elèctric que provocava la contracciómuscular de la pota d’una granota morta.A principis del segle XX, els miraclestecnològics com els llums elèctrics i la ràdiopassaren al món industrialitzat i aquestespoderoses forces s’aplicaren a tot tipusd’aparells. Es creia que l’efecte de l’electricitaten el cos a dosis molt altes només podiaprovocar cremades o convulsions, i que elmagnetisme només podia influir sobre altresmaterials magnètics. Avui encara sembla queno ens adonem que el nostre cos éselectromagnètic en les seves funcionsbiològiques bàsiques.

12

sotmesa a forts canvis de pressió i de tensióelèctrica de l’atmosfera) és molt probable queels residents presentin trastorns diversos. Se-gons investigacions majoritàriament suequesi alemanyes, aquestes disfuncions podrienanar des de l’insomni, l’agressivitat, la pèr-dua de memòria, els trastorns respiratoris,cardiovasculars i circulatoris, fins a migra-nyes, fatiga ocular, dolor, fòbies, vertigen,disfunció menstrual, pertorbacions metabò-liques, avortaments, malformacions congè-nites, dèficit immunitari o anomalies d’ADN.

Recentment (El País, 14/02/2000) un fis-cal italià relacionava les línies d’alta tensióamb el càncer. La mort de diverses personesa Venecia que tenien en comú viure prop de

línies d’alta tensió va motivarque el fiscal acusés d’homici-di involuntari tres directius dela companyia nacional elèctri-ca italiana ENEL. L’any pas-sat aquesta fiscalia va promou-re també una investigació so-bre els nexes entre els casos detumors i càncers amb elscamps electromagnètics quanun comité de pares de la loca-litat de Mirano (prop deVenecia) es va negar a portar

els seus fills a una escola construïda sota unalínia elèctrica. Leucèmies i càncers en infantsestan sota la sospita d’ésser induïts per agentsambientals, especialment en pobles que con-centren instal·lacions elèctriques potents.

No solament les cases són il·lustratives deles radiacions electromagnètiques. La majo-ria dels llocs de treball, sobretot les oficines,els gimnasos i els hospitals, tenen un nivellde radiacions molt sovint superior. No ende-bades en algunes oficines i en diversos lo-cals on hi ha molt fum s’han instal·lat unsionitzadors (generadors de ions negatius) pertal de reduir la contaminació.

En qualsevol cas, els edificis malalts te-nen una repercussió econòmica important,que tenen ben present molts agents immobi-liaris (un pis que mai no es ven, un local quees traspassa cada any...), els empresaris (aug-ment de les baixes laborals i de les deman-des per contaminació electromagnètica) i enla Sanitat pública (increment del consum ha-bitual de medicaments). Alguns arquitectesja comencen a dissenyar els edificis per mi-nimitzar tant com sigui possible aquestes ra-diacions.

Un àmbit de la vida quotidiana en què esdonen notables dosis de contaminació elec-tromagnètica és en la circulació viària. Quanconduïm, tant el motor i l’aparell d’aire con-dicionat com la composició dels materials

Imatge simulada per ordinador delsprincipals punts amb un major campelectromagnètic dins un automòbil.

Molts edificis sobrepassen els 2 mG de campmagnètic (xifra a partir de la qual es detectenefectes sobre les cèl·lules) causat per un excés

d’aparells elèctrics. La manca de ventilaciónatural també contribueix a incrementar els

trastorns de salut dels seus ocupants.

13

sintètics de revestiment produeixen fortescàrregues elèctriques. Diversos experts co-incideixen a dir que la neutralització elec-tromagnètica dels vehicles redundaria en be-nefici de la salut, del confort i la seguretatdels conductors professionals. Al volant, lapresència de substancials dosis d’electromag-netisme pot tenir una importància similar ala presència d’alcohol a la sang.

Radiacions no ionitzants

Per no ionitzants entenem les ones la fre-qüència de les quals va des de 0 fins a 300GHz aproximadament, i inclouen les radio-freqüències (línies elèctriques d’alta tensió,transmissors de ràdio i TV…), les microo-nes (telèfons mòbils, forns…) i la llum visible.

Fins fa unes dècades, només es conside-raven perilloses per a l’home les radiacionsionitzants (la radioactivitat). Actualment, elsefectes biològics de les ones no ionitzantsd’alta o baixa freqüència preocupen cadavegada més.

La preocupació per les pertorbacionsbiomèdiques causades per les freqüències deles microones va sorgir a mitjan segle pelsefectes causats pels radars militars sobre elsseus operadors. La proliferació de queixesdels operaris de radar russos que parlaven depertorbacions biològiques diverses féu quel’exURSS iniciés una investigació sobrel’electromagnetisme d’aquests aparells. Lesconclusions de l’estudi van ser que una ex-posició continuada a aquestes radiacions d’al-ta freqüència produïa des de mals de cap,mals d’ull, cansament general, fins a mare-jos, irritabilitat, inestabilitat emocional o dis-minució de la capacitat intel·lectual.

Els EUA van rebutjar aquesta informacióen creure que es tractava d’un episodi mésde la confrontació entre blocs i que l’enemicpretenia debilitar les defenses nord-america-nes depenents del sistema de radar per mi-croones. Després que els soviètics sotmetes-sin a un prolongat escombrat amb microo-nes l’ambaixada nord-americana a Moscúamb la finalitat d’interceptar les comunica-

30Hz

Espectre electromagnètic

300Hz

3KHz

30KHz

300KHz

3000KHz

30MHz

300MHz

3000MHz

30GHz

103

THz105

THz108

THz109

THz300GHz

VFFreqüència

de veu

VLFFreqüènciamolt baixa

LFFreqüència

baixa

MFFreqüència

mitga

HFFreqüència

alta

VHFFreqüènciamolt alta

UHFFreqüènciaultra alta

SHFFreqüènciasuper alta

EHFFreqüència

extremadamentalta

Ultraviolat Raigs X Raigsgamma

Raigscòsmics

Infraroig

L L U MMICROONES

R A D I A C I O N SI O N I T Z A N T S

Visible

R A D I O F R E Q Ü È N C I E S

R A D I A C I O N S N O I O N I T Z A N T S

ELFFreqüència

extremadamentbaixa

L’espectre electromagnètic cobreix un gran ventall de freqüències (de 0 a bilions d’Hz) tantvisibles com invisibles. A mesura que augmenta la freqüència, disminueix la longitud d’ona i la

radiació es fa més penetrant.

14

cions, resultà que els americans assignats enaquesta ambaixada presentaven la taxa decàncer més elevada del món.

Més recentment, s’ha especulat bastantsobre la possibilitat que el famós síndromedel Golf –estrany conjunt de patologies sem-blant al que patiren els veterans del Vietnamexposats a l’agent taronja, que afectà uns20.000 soldats nordamericanes durant laguerra del Golf– fos causat per càrregues demicroones emeses per la moderna tecnolo-gia militar. La inquietud per l’efecte fisiolò-gic dels radars és extensible als treballadors

d’instal·lacions civils, sobretot els operadorsde torres de control dels aeroports o els pi-lots. Diversos estudis han posat de manifestun significatiu augment de defectes de nai-xement en els fills dels treballadors d’aquestram. Altres recerques atribueixen a l’expo-sició a les ones del radar la formació de cata-ractes, leucèmies, tumors al cervell i dege-neració testicular.

Si bé desconeixem el nivell de radiaciósegur, ens continuem exposant dia rere dia ainfinitat de fonts d’electromagnetisme, demajor o menor intensitat. Tots estemacostumats a la comunicació electrònicaprocedent de la ràdio i la TV, i a fer ús demúltiples aparells domèstics; no podemconcebre la nostra vida sense el subminis-trament elèctric; quan succeeix una urgènciaexigim comunicar-la immediatament; quanviatgem amb avió esperem no xocar amb capaltre aparell; volem que els radars militarsdetectin qualsevol agressió a la nostra integritatterritorial i física; no posem cap inconvenienta deixar que ens examinin amb raigs X…

Quan les radiofreqüències intercepten unobjecte, les ones electromagnètiques que lescomponen poden reflectir-se, refractar-se,transmetre’s a través seu o ser absorbides perell. Si aquest objecte és biològic, la penetra-ció de tota o part d’aquesta energia pot

Consells pràctics per mitigar els efectes electromagnètics

No dormir prop de la nevera, dissenyar unes cuines espaioses per estar a una distància prudencial delselectrodomèstics, apagar els utensilis que no s’utilitzin, seure tan lluny com sigui possible de la TV,no engegar el rentaplats ni el forn elèctric fins que no siguem fora de la cuina, utilitzar sempre quesigui possible el telèfon amb cable, canviar llums fluorescents per incandescents, no utilitzar manteselèctriques quan estiguem dins el llit, no deixar el despertador al costat del cap, no fer servir màquinesd’afeitar elèctriques ni instruments de massatge elèctrics, emprar assecadors amb un braç com elsd’alguns hotels… són un seguit de precaucions relativament fàcils i econòmiques de prendre i quepoden beneficiar la nostra salut. Tenint en compte que la mitjana d’aparells elèctrics d’una casa és de30, la majoria generadors de camps electromagnètics, no es poden prendre a la lleugera els advertimentsque us oferim.

Espai aeri urbà ple de tota mena d’antenes detelecomunicacions. Prop d’un 30 % de la població

és sensible a les radiacions no ionitzants.

15

produir efectes perjudicials. Segons diversosestudis, el límit dels efectes biològics con-traproduents apareix amb una taxa d’absor-ció específica (TAE) de l’1 a 4 W/kg. Si sesobrepassa aquest estàndard, les radiofre-qüències poden interferir amb els fenòmensbioelèctrics o alterar la transmissió d’infor-mació genètica. Igualment poden produir dis-funcions en el sistema nerviós, en el com-portament, en l’aprenentatge, en l’activitatlocomotriu, en el ritme del son, poden afec-tar l’encefalograma, alterar la tensió, propi-ciar taquicàrdies, afectar l’ull o provocar al-teracions hormonals.

En qualsevol cas, la quantitat de radiacióque penetra al cos dependrà de la proximitati l’orientació de la font, la complexió de lapersona, la presència-absència d’objectesconductors, la freqüència i la densitat de lapotència emissora. Una altra variable a teniren compte és l’àrea del cos exposada, ja quees considera que els ulls, el cervell i els òr-gans sexuals són especialment propensos a

patir efectes anormals a causa d’una exposi-ció continuada a les radiofreqüències.

Les principals fonts d’ones electromagnè-tiques de baixa intensitat són les línies d’altatensió, la telefonia mòbil i els electrodomès-tics (especialment, els forns).

Línies elèctriques d’alta tensió (LAT)

Les primeres preocupacions per l’efected’aquestes línies sobre els humans les hemde localitzar a l’exURSS. Quan el 1962 esconstruïren, en aquest territori, les primereslínies de 500 kV es dugué a terme una inves-tigació sobre les afeccions sofertes pels tre-balladors de les estacions transformadores;unes afeccions que incloïen mals de cap, can-sament, malestar o insomni. Altres estudis si-milars i gairebé coetanis també observaven unaugment d’hemoglobina, canvis en la conduc-ta, amnèsia i estrès. Els països occidentals re-butjaren les troballes en els punts essencials.

Durant la dècada dels vuitanta, NancyWertheimer i Ed Leeper de la Universitat deColorado estudiaren si el conjunt de mortsper càncer en la sang i en el sistema nerviósque s’havia donat a l’àrea de Denver estavao no relacionat amb la presència de línieselèctriques prop de les seves residències. Lesinvestigacions apuntaren que la presència decamps magnètics havia alterat el funcio-nament del sistema nerviós, les funcionscel·lulars de creixement i diferenciació, aixícom els processos de guariment normals.

No hi ha res pitjor que les recerques cien-tífiques siguin divergents. D’una banda te-nim les reticències dels físics a acceptar queun camp elèctric o magnètic extern a l’ésserhumà li produeixi alguna pertorbació, i lescrítiques de les empreses elèctriques que esqüestionen la validesa dels experiments atèsel nombre reduït de casos, la mobilitat de lespersones al llarg del dia i l’actuació simultà-nia d’altres agents. De l’altra, tenim una so-

La manca de regulació en el traçat de LATpermet casos d’autèntic cinisme social (tot ique no hi hagi cap estudi concloent sobre

l’efecte dels camps electromagnètics i la salut).

16

cietat que ha fet de l’electricitat una fontd’energia insubstituïble.

L’energia elèctrica no pot emmagatzemar-se directament. Conseqüentment, ha de trans-portar-se dels centre de producció als de con-sum en una tensió que com més alta més llar-ga és la distància del transport i, per fer-ho,utilitza les línies de transmissió que cobrei-xen centenars de quilòmetres, ja que és el mè-tode distributiu més econòmic. Entre la plantade potència i l’usuari una sèrie de transfor-madors redueixen el voltatge fins als 220volts domèstics.

El corrent transportat crea un camp elèc-tric i un de magnètic que es transmet en l’es-pai immediat del conductor com una radia-ció electromagnètica. Aquests camps que esgeneren al voltant de les LAT depenen, entrealtres variables, de la tensió de la línia, delgruix dels conductors i de la distància desd’on es mesuri. Són fàcilment visibles si con-

nectem un tub fluorescent al terra sota unalínia d’alta tensió, quan estigui suficientmentfosc. Per suportar l’alta tensió s’usen torres iestructures de mides i formes molt diverses.En general, com més alt és el voltatge, mésalta ha de ser la torre, i segons com es pengiel cable produirà un camp electromagnèticmés o menys elevat.

15

20

30

60

0

Camp elèctric (kV/m) Camp magnètic (mG)86,7

29,4

12,6

3,2

57,5

19,5

7,1

1,8

29,7

6,5 1,7

0,4

7,0

3,0

1,0

0,3

2,01,5

0,3

1,0

0,5

0,070,050,01

115 kV

Nivells de transmissió electromagnètica

Distància (m)

230 kV

500 kV

Els camps elèctrics procedents de les LAT són bastant estables perquè el voltatge canvia poc. Elscamps magnètics de la majoria de línies, en canvi, fluctuen enormement. (10 mG = 1µT).

Imatge d’un transformador elèctric convencional al’esquerra i un de tipus toroidal a la dreta. Aquests

darrers generen un camp electromagnètic mésfeble i són més eficients energèticament.

17

A les línies d’alta tensió se’ls associenfenomens ben curiosos. Des de cruixir, finsa fer sorolls secs, xiular, cantussejar o creararcs de càrregues invisibles. Es tracta de pro-

pietats físiques que s’atribueixen a una at-mosfera carregada elèctricament com la delvoltant de les LAT. Un dels més coneguts,l’efecte corona, es presenta en la capa im-

Vida i mort en alta tensió

A l’Estat espanyol hi ha 18.500 km de línies d’alta tensió a 400 kV i centenars de milers de mitjanai baixa tensió (a Sud-àfrica, en total en tenen uns 255.000 km). Aquesta teranyina de cables i torresesdevé també una trampa mortal per als ocells i especialment per a les rapinyaires. El nombre decol·lisions mortals s’ha incrementat notablement en les darreres dècades. Red Eléctrica de España(REE) va fer un seguiment periòdic de 100 km de línies de 220-380 kV i en un any hi van trobar 230ocells de 53 espècies diferents, vuit de les quals eren aus amenaçades. El nombre d’ocells ques’estima electrocutats es creu que és d’uns 3 individus estavellats/km/any.Les dades dels científics també semblen indicar que les línies més perilloses són les de menys de 66kV, és a dir, línies de distribució en les quals la distància dels cables i la manca d’aïllaments provocaque en enlairar el vol les puntes de les ales facin el curt circuit que els electrocuta. A Catalunya,estudis de la Universitat de Barcelona valoren en unes 3000 les aus electrocutades en intentar reposarsobre les línies elèctriques. Per a algunes espècies l’increment de mortalitat és alarmant: un 50% dela causa de mort de l’àliga perdiguera és per electrocució (pensem que a Catalunya només n’hi ha70 individus —un 10% de la població espanyola).El fort creixement de l’electrificació rural haestat la causa d’aquest important incrementd’ocells electrocutats situat entre un 30 i un440% segons les espècies i la regió. Per aquestaraó la Red Eléctrica de España ha potenciatactuacions que previnguin tant el xoc coml’electrocució. La Diputació de Barcelona hacontractat un estudi per conèixer les línieselèctriques de més risc per a la fauna en els espaisde l’Anella Verda. Algunes empreses elèctriquesde distribució han adequat els dissenys de lestorres per evitar la mort d’ocells

A l’envers de la moneda es dóna la paradoxa queaquestes mateixes torres mortals són empradesper alguns ocells com les cigonyes, els aligots odeterminades àligues per construir-hi el niu. RedEléctrica de España, davant d’aquest fenomen,ha emprès mesures per condicionar les torres quesón escollides any rere any per nidificar-hi a fid’evitar incidències per a la xarxa.Potser tampoc no seria mala idea que es fessinestudis sobre els possibles efectes dels campselectromagnètics sobre la fisiologia dels ocellsque neixen en una torre d’alta tensió.

Torre de la REE amb un niu artificial.

18

mediata de l’entorn dels conductors i pot fer-se visible en la foscor com un “arc lluminós”.L’efecte corona va acompanyat d’una certaproducció d’ozó tòxic que pot irritar les mu-coses de la vista i del sistema respiratori. Unaaltra conseqüència d’una atmosfera carrega-da és la ionització de l’aire.

La pugna per la possible nocivitat de lesLAT sobre els éssers vius s’ha desplaçat so-vint en l’àmbit de l’estètica paisatgística.S’acusa les LAT de “trencar la integritat ter-ritorial del paisatge” i molestar el ciutadà per-què el sotmet a una sensació de petitesa. Ésperfectament criticable que l’estesa de granslínies creuin espais naturals amb valor natu-ral innegable. D’aquí ve que hi hagi hagutmanifestacions i protestes a l’entorn deMadrid, Catalunya, l’Aragó, el País Basc i aMúrcia. És evident que molt sovint hi ha al-

ternatives de traçat que allunyin les líniesd’alta tensió dels nuclis rurals i no malmetinpaisatges qualificats.

L’impacte directe en el medi físic és in-qüestionable. En primer lloc, per la desfo-restació que cal fer sota la traça que segonsla tensió de la línia pot ser de fins a 50 m abanda i banda. També cal considerar el riscd’incendi forestal si hi ha algun curt circuit.Recordem que els incendis de 1996 a la co-marca del Bages van ser causats per una lí-nia de distribució en mal estat. Finalment, talcom ja hem descrit, s’afegeix la mortalitat perelectrocució que causen sobre els ocells.

Les antenes

Juntament amb les LAT, les antenes deràdio i de TV són dins l’espectre electro-

Minimitzar l’efecte de les LAT sobre la salut de les persones

Per pal·liar l’efecte dels camps electromagnètics es pot recórrer a les línies subterrànies. Cal tenirpresent, però, que si bé amb el soterrament s’anul·la pràcticament el camp elèctric, no passa elmateix amb el magnètic que s’incrementa notablement i queda més aprop de les persones.El soterrament atemoreix les empreses distribuïdores perquè té un cost més elevat (diuen que unavintena de vegades superior a les línies aèries) i pels seus condicionants tècnics, ja que ha de fer fronta problemes d’aïllament i de dissipació de calor, en no tenir l’aire d’aïllant. A més, tot i que els cablessubterranis són més resistents que els aeris, hi ha qui ja preveu la dificultat que podrien comportar lesreparacions. Els experts en geobiologia tampoc ho recomanen i ho consideren igualment perillós.Les companyies elèctriques només es plantegen soterrar línies d’alta tensió en municipis de més de50.000 habitants.En l’àmbit urbà les línies d’alta tensió es poden canalitzar per túnels de servei subterranis. Pensemque només a l’àrea de Barcelona les línies d’alta tensió ocupen 10.000 ha de superfície. No hi hadubte que una racionalització del transport elèctric podria alliberar un bon nombre de sòl com aespais verds.L’altra possibilitat per mitigar l’exposició als camps electromagnètics de les LAT seria incrementarla distància del corredor de seguretat al voltant de la traça. Hi ha una proposta de regulació al Parlamentde Catalunya que estableix una distància mínima de 400 m per a una línia de 400 kV i de 33 m pera una de 33 kV en la qual no hi hagi habitatges o activitats humanes.Agrupar les LAT a través dels passadissos existents en lloc d’obrir noves rutes així com incrementarla capacitat de les línies actuals s’assenyalen com altres mesures raonables.No hem d’oblidar que la intensitat del camp magnètic sota les línies és deu vegades inferior a lesrecomanacions per no superar els 100 µTeslas. El problema és que les dades científiques corroborenefectes biològics en camps a partir de 0,2 µT.

19

magnètic les radiacions menys energètiques(de freqüència més baixa) i, per tant, les quetenen uns efectes biològics menys perjudicials.Tot i que requereixen molta potència per fun-cionar, acostumen a estar ubicades en àreeselevades (cas dels transmissors d’FM o deTV) o en valls (transmissors d’AM), fet queen mitiga la intensitat. La propagació des delcentre emissor als receptors només necessital’aire; ara bé la comunicació serà més omenys idònia segons l’espai intermedi (lacurvatura de la terra, la composició del sòl, laclima-tologia, el magnetisme terrestre) i del’eficàcia de les antenes emissores-receptores.

A les antenes ja existents, s’hi estan afegintaccelaradament les antenes cel·lulars de laxarxa de telefonia mòbil. La teranyinad’antenes a les ciutats és una font importantde contaminació electromagnètica. El fet queen el futur les telecomunicacions es puguinfer a partir d’una xarxa de satèl·lits a baixaòrbita pot incrementar el problema de

proliferació d’antenes si no s’hi posa senygovernamental.

Tot i la dificultat que presenta determinarla quantitat d’energia a la qual podemexposar-nos, hi ha estudis publicats queasseguren que hi havia una taxa anormal deleucèmia infantil en barris propers a centresemissors de televisió amb valors de 0,0002 i0,0008 mW/cm2. Una antena emissora-receptora ens exposa a una densitat depotència de 0,0003 mW/cm2 a 150 m. Però,

Un repetidor de telefonia mòbil treballaentre 40 i 320 W de potència. Es recomanaque no hi hagi habitatges a menys de 25 m

de l’emissor.

Funcionament d’una torre cel·lular

Les torres cel·lulars emissores-receptores són les estacions base per donar cobertura a la telefoniamòbil. Transmetent dins la banda de microones, envien la conversa telefònica d’un usuari a latorre més propera. Les antenes, generalment molt direccionals, no emeten la mateixa intensitatd’ones en totes les direccions. El fet d’estar col·locades en llocs elevats o a les teulades delsgratacels urbans per captar millor les transmissions contribueix a la polució electromagnètica.Les torres de telefonia mòbil ubicades en àrees remotes necessiten òbviament més potència percobrir una distància superior que les localitzades prop dels nuclis urbans. La manca de regulacióespecífica per a les ciutats afavoreix la instal·lació d’un major nombre d’antenes encara que siguinde menor potència. L’incentiu econòmic ofert als veïns és un caramel enverinat. La intensitat de laradiació, tanmateix, disminueix amb la distància en un valor que és el quadrat d’aquesta. Laimplantació de l’anomenada telefonia RNU (Ràdio Network Unit) per a transmissions semblants ales línies RDSI, així com la radiotelefonia d’ampla banda de 3,5 GHz afegeixen nous tipus d’antenes.La proliferació de torres de telefonia mòbil, a banda d’un potencial problema de salut pública,també són un element que altera el paisatge urbà i pot causar interferències en aparells elèctrics.La liberalització de les telecomunicacions ha propiciat el caos i la competència entre les companyiesper disposar de les pròpies antenes. La ciutat belga de Namur s’ha convertit en la primera granlocalitat d’Europa a limitar la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil. Actualment, alguns municipiscatalans ja estudien normatives per regular la ubicació d’antenes emissores-receptores a les teuladesdels habitatges. A Catalunya proposen 250 m per antenes de més d’1 MW. A Melbourne proposenque en zones urbanes hi hagi una distància mínima entre antenes de 500 m.

20

just a pocs metres de l’enclavament lesmesures són 0,6 mW/cm2. L’exposició amicroones més estàndard recomana nosuperar la xifra de 0,1 mW/cm2 (= 1 W/m2)en freqüències d’entre 30 MHz i 100 GHz.

Telefonia mòbil

En menys d’una dècada els telèfons mò-bils han passat de ser el símbol dels homesde negocis a ser un objecte de moda entre elsadolescents. Avui, el 38% dels espanyols dis-posen d’un telèfon mòbil. Durant l’any 2000s’assoliran els 19 milions d’aparells, una xi-fra que superarà les 17,9 milions de línies detelefonia fixa instal·lades a les nostres llars.

Els telèfons mòbils actuals emeten en lafreqüència de 800-900 MHz (analògics) obé de 1.800-2.200 MHz (digitals en UHF) itenen una potència elèctrica segons els mo-dels entre 0,6 W i 2,0 W. En el cas dels noustelèfons digitals GSM emeten una sèrie depulsos de radiofreqüència de 546 µs en uninterval de 217 Hz (en altres paraules, onesque colpegen amb intermitència el cervell217 vegades cada segon) la qual s’ha demos-trat que és biològicament més activa que nopas la dels telèfons analògics.

L’energia emesa per un telèfon mòbil(anomenada SAR –Specific AbsorptionRatio– i mesurada en Watts per quilo de teixitviu irradiat) varia segons els models i lametodologia de medició. Per exemple, elconegut Motorola Star Tac emet només 0.33W/kg; en canvi altres models com el Nokia8110 és de 0,73 W/kg. Molts models oscil·lenentre 0.90 i 1.33 W /kg. Al Regene Unitl’estàndard d’emissió per als mòbils és de 1.0W/kg mentre que als Estats Units és de 1.6W/kg. Al mercat es troben models que po-den arribar a 2.67 W/kg. Tot i que la SARd’un mòbil s’ha de prendre amb precauciórespecte al risc biològic, sí que és una dadaque ens pot permetre saber amb la prudència

que hem d’emprar el nostre mòbil o del modelque escollirem. Lamentablement, aquestadada, els fabricants no la subministren.

El potencial de risc biològic causat pelsmòbils té molt a veure amb el fet que el nos-tre cervell es comporta i actua com un emis-sor d’ones electromagnètiques a 10 Hz (peraixò ens poden fer un encefalograma). Així,doncs, col·locar-se un potent emissor elec-tromagnètic a l’orella com és ara l’antenad’un mòbil és evident que no pot ser innocu.

Poc podia ningú imaginar que les oneselectromagnètiques d’aquests aparells, que japesen menys de 200 grams, poguessin teniruna influència sobre la biolgia cel·lular deles persones.

L’alerta sobre els efectes negatius per a lasalut humana han estat diversos estudisepidemiològics fets a Suècia, al Regne Uniti als EUA i a denúncies fetes per familiars depersones afectades per diverses patologies o

La penetració de les ones d’un mòbil de 900MHz és d’uns 3 cm dins el cervell. En aquestaimatge es simulen els efectes de l’antena d’un

mòbil en el crani humà.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

21

fins i tot de càncers que estaven exposadesmoltes hores a la radiació dels mòbils.

Si bé les dades no són concloents, diver-ses investigacions independents atribueixenals mòbils disfuncions no tèrmiques que vandes de la pèrdua de memòria fins a la modi-ficació de l’ADN de les cèl·lules i a l’apari-ció de tumors cerebrals en les persones queutilitzen freqüentment l’aparell. El problemaés que el càncer triga anys a aparèixer i potser que determinats estils de vida hi tinguinmés influència que l’ús continuat del mòbil.En qualsevol cas, l’aplicació continuada demicroones al cap és susceptible d’introduir-hi canvis a llarg termini.

La meitat de la radiació que emet un mòbilés absorbida per la pell i el crani mentre quela resta va a parar al cervell, que l’absorbeix.El que es desconeix és quina quantitatd’energia de les microones és potencialmentperillosa per als homes. El fet que elsfabricants de telefonia mòbil eludeixin eltema afirmant que els seus productes són

totalment segurs i que no publiquin les xifresde radiació dels diferents models fa un flacfavor a les recerques.

Curiosament, els mòbils que emeten unesradiacions menys potents són aquells que te-nen l’antena més separada de l’aparell, o untelèfon mòbil amb un sistema de “mans lliu-res”. Aquests darrers compten amb un auri-cular i un micròfon connectats a l’aparell, fetque permet mantenir-lo dins una bossa.

Les autoritats governamentals de forçapaïsos ja han començat a manifestar la sevavoluntat de regular les emissions electromag-nètiques que rebem, incloses les dels mòbils.La Unió Europea, per exemple, ha endegatuna legislació en aquesta matèria i ja ha pu-blicat unes quantes recomanacions. Llevatdels reactius nuclears i els aparells de raigsX, els quals formen part del tractat internaci-onal Euratom, cap país de l’UE disposavad’una normativa per regular els límits tole-rables. Les recomanacions europees, però,han resultat ser tan poc restrictives que, men-

Consells per utilitzar el telèfon mòbilTot i que cap estudi no ha demostrat de manera concloent que les ones de la telefonia mòbil siguin perilloses, ni de bon tros, sempre queda la possibilitat de curar-se en salut limitant el nombre i la intensitat de les radiacions.

Font: Carlos M. Requejo(associació GEA) i elaboraciópròpia.

No l'utilitzeu mentre conduïuperquè, a mésd'estar prohibit, augmenta enun 450% el risc de tenir unaccident.

Reduïu tantReduïu tantReduïu tantcom siguicom siguicom siguipossiblepossiblepossibleel nombre i la duradael nombre i la duradael nombre i la duradade les trucades.de les trucades.de les trucades.

ConsidereuConsidereuConsidereuel mòbil comel mòbil comel mòbil comun telèfon d'urgènciaun telèfon d'urgènciaun telèfon d'urgènciai utilitzeu preferentmenti utilitzeu preferentmenti utilitzeu preferentmentel telèfon fix.el telèfon fix.el telèfon fix.

Eviteu transportar-Eviteu transportar-Eviteu transportar-lo prop delslo prop delslo prop delsronyons, el cor, elronyons, el cor, elronyons, el cor, elcap o els ulls.cap o els ulls.cap o els ulls.

Al parlar,Al parlar,Al parlar,allunyeuallunyeuallunyeul'antena tantl'antena tantl'antena tantcom siguicom siguicom siguipossible delpossible delpossible delcap.cap.cap.

Cal estendreCal estendreCal estendretotalmenttotalmenttotalmentl'antena del'antena del'antena del'aparell.l'aparell.l'aparell.

No l'utilitzeu dintre delsNo l'utilitzeu dintre delsNo l'utilitzeu dintre delsedificis. La potènciaedificis. La potènciaedificis. La potènciad'emissió augmenta.d'emissió augmenta.d'emissió augmenta.

Allunyeu el carregadorAllunyeu el carregadorAllunyeu el carregadorde bateria més d'1,5de bateria més d'1,5de bateria més d'1,5metres del llit o la taulametres del llit o la taulametres del llit o la taulade feina.de feina.de feina.

A casa o a la feina,A casa o a la feina,A casa o a la feina,allunyeu-vos d'antenesallunyeu-vos d'antenesallunyeu-vos d'antenesrepetidores, per larepetidores, per larepetidores, per lapotència i l'emissiópotència i l'emissiópotència i l'emissiócontínua.contínua.contínua.

Limiteu-neLimiteu-neLimiteu-nel'ús en espaisl'ús en espaisl'ús en espaispúblics, perpúblics, perpúblics, perevitar radiacionsevitar radiacionsevitar radiacionsa usuaris passius.a usuaris passius.a usuaris passius.

Eviteu queEviteu queEviteu queels nensels nensels nensels utilitzinels utilitzinels utilitzinperquè podenperquè podenperquè podenser més sensiblesser més sensiblesser més sensiblesals possiblesals possiblesals possiblesefectes nocius.efectes nocius.efectes nocius.

Pot serPot serPot serperillós per a lesperillós per a lesperillós per a lespersones quepersones quepersones queporten unporten unporten unmarcapassos.marcapassos.marcapassos.

Està prohibitEstà prohibitEstà prohibitals avions.als avions.als avions.

RAMON CURTO/EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

A C

IHGF

J

E

K

ML

B

N

Mentre no hi hagiunanimitat científicaque l’ús del mòbil potcomportar riscs per a lasalut humana el millorque hom pot fer esprendre algunesprecaucions per evitarla proximitat a partsvitals del cos humà.Per altra banda, lesinterferències queprovoquen aquestsaparells fan necessarique se’n limiti el seuús en determinadessituacions.

22

tre els científics no ens proporcionin més da-des, és millor que el mateix usuari s’auto-reguli en la utilització del mòbil i que no enfaci un ús superflu.

Els forns microones

Emeten ones en una freqüència que variaentre 915 i 2450 MHz, però mil vegades méspotents, i dissenyats per actuar sobre lesmol·lècules d’aigua dels aliments i generarel calor que els escalfa. Per altra banda, elpotent generador elèctric dels microonesemet un important camp electromagnètic. Permés sofisticat que sigui el forn és pràctica-ment inevitable que es produeixin fuguesd’ones. Per tant s’imposa la recomanació deno romandre a la cuina quan s’usi.

Els resultats més comuns dels estudis clí-nics mostren que les afeccions atribuïdes ales ones inclouen certes alteracionsneurovegetatives (cansament, astènia,insomni, taquicàrdies, pèrdua de la gana) idiverses manifestacions hematològiques(increment de la globulina plasmàtica i delcolesterol).

Tampoc no falten recerques que indiquenla desnaturalització del menjar cuinat en elmicroones, el qual porta menys hemoglobi-na, més hematòcrit, més leucòcits i coleste-rol. La llet passada pel microones té més aci-desa i menys proteïnes, i la llet de lactànciareescalfada perd anticossos i proteïnes en-carregades d’inhibir el creixement de lesbactèries.

La llum visible

La llum també és una ona; tanmateix, ésl’única que pot ser captada per l’ull humà.És situada entre les microones abans esmen-tades i la radioactivitat. L’energia de la llumvisible pot ocasionar efectes electroquímicsi tèrmics.

La llum visible s’empra en una teràpiaalternativa (colorteràpia) en la qual se sotmetal pacient a una estimulació de diferentscombinacions de colors.

Al costat de la llum del Sol tenim lesradiacions infraroges, que generen elssistemes de calefacció, les assecadores, lestorradores, les cuines, etc. Segons els estudisrealitzats fins a l’actualitat se’ls atribueix tansols un efecte tèrmic. Tanmateix, en casd’exposicions reiterades, pot desembocar enlesions de còrnia o cremadures.

Al llindar de les radiacions ionitzants idesprés de la llum infraroja, tenim les onesultravioletes, les quals tenen prou energia pertravessar l’epidermis i poden lesionar la xarxacapil·lar i les terminacions nervioses. Mésconcretament, les radiacions ultravioletapoden generar efectes fotoquímics (obscuritatde la pell, eritemes, edemes, pigmentació,lesions a l’ull), deficiències immunològiques(reducció del nombre i funcions de lescèl·lules de Langerhans a la pell i canvis enla distribució de limfòcits) i trastorns crònics(pèrdua d’elasticitat, queratitis actínica,cataractes, etc). Per tant, s’imposa evitarl’exposició freqüent als aparells d’UVA iprendre el Sol sense proteccions. També cal

A una distància de 5 cm el camp magnètic d’unafotocopiadora és d’uns 4.000 nanotesles (nT). Però

alguns assecadors per al cabell arriben a 1.500.000 nT.

23

no enlluernar-se amb el flash de les fotoco-piadores i instal·lar balasts electrònics en elstubs fluorescents i eliminen el pampallu-gueig; a 20-30.000 Hz el tub no s’apaga.

Bona part d’aquestes radiacions es podenmitigar actuant simultàniament sobre la font(disseny adequat de les instal·lacions i de lespantalles), sobre l’ambient (recobrint ambantireflectant les parets) i sobre les persones(utilitzant protectors oculars o protectors de pell).

La progressiva disminució de la capad’ozó propicia que els raigs que penetren alnostre organisme siguin cada vegada mésperillosos.

Alternatives a la contaminació electro-magnètica

Una part important del nostre actual estilde vida es basa en la tecnologia elèctrica iles telecomunicacions. La demanda elèctri-ca s’ha multiplicat per 5 en els darrers deuanys i la xarxa de distribució en alta tensióha crescut un 30%. El nombre mitjà d’apa-rells elèctrics a la llar és d’uns 35. És evidentque ens trobem sotmesos a una contamina-ció electromagnètica que, tot i ser mal cone-guda, ha començat a ensenyar-nos el risc quecomporta per a la salut.

L’espectacular increment de la tecnologiadel microxip ha estat la clau per al desenvo-lupament de la informàtica i les telecomuni-cacions. L’anomenada telefonia mòbil de ter-cera generació amb funcions multimèdia quees troba ja en proves obra un escenari que,sens dubte, pot canviar el nostre estil de vidasi no hi posem una mica de seny.

L’alternativa real als camps electromag-nètics per part de les línies elèctriques tantde transport com de distribució no és tantsoterrar-les (que també s’ha de fer), comapostar per la producció local i casolanad’energia. En una població cada vegada mésconcentrada en àrees urbanes la tecnologiafotovoltaica ofereix la possibilitat de contri-buir a generar electricitat renovable que d’unabanda minimitzi les emissions de carboni al’atmosfera i, per l’altra, estabilitizi la deman-da externa d’energia. Alhora, una centrald’energia fotovoltaica domèstica propicial’hàbit de racionalitzar el consum introduintmesures d’estalvi i eficiència energètica. Ésuna llàstima que cap organisme estudi elsbeneficis d’una instal·lació massiva dequilowats solars i d’un nou model descen-tralitzat de distribució massiva de l’electri-citat com l’actual. Un nou model energèticen el qual els municipis hi tinguin un papermés rellevant com a gestors energètics.

Quant a les telecomunicacions per ones,es fa necessari no solament una regulació sinótambé una gestió de les xarxes d’antenesemissores-receptores o altres equips ja siguinsatèl·lits o altres estructures amb garantiesgovernamentals (podem imaginar el que hau-ria passat si cada companyia aèria pretenguéscontrolar els seus avions en vol!!). L’actualdisbauxa liberalitzadora de la telefonia com-porta una malversació de recursos naturals ieconòmics i ens sotmet a fortes dosis de mi-croones que interfereixen amb la nostra fisio-logia electromagnètica (encara mal conegu-da, per cert!). Es fa necessari establir un eti-

A Catalunya hi ha unes 2.500 antenes detelefonia i en els propers anys s’arribarà a les

7.000. Els operadors intenten camuflar lespertorbacions que causen al veïnatge.

24

Com es mesuren?

Enmig d’aquesta exposició constant a l’electromagnetisme, algunes empreses han començat adissenyar uns petits instruments assequibles per als afeccionats que mesuren, de manera orientativa,els camps electromagnètics. Per un preu que pot oscil·lar entre les 8.000 i les 50.000 pessetes, tenimla possibilitat de conèixer si habitem en una casa excessivament contaminada. Aquests aparells portàtilsens marquen la distància adequada per viure prop d’una línia elèctrica d’alta i baixa tensió o d’untransformador, la radiació que emet el monitor de l’ordinador, la TV i altres electrodomèstics.El primer mesurador que es va introduir al mercat l’any 1990 s’anomenava KombiTest. L’aparell,dissenyat a Alemanya, tenia la funció de detectar camps elèctrics i magnètics. Duia incorporat unsenyal òptic i acústic que anava pujant de to i lluminositat de manera proporcional a la intensitat delcamp en qüestió. O sigui, unes prestacions similars a lesdels mesuradors actuals, però bastant més car en tractar-se d’una novetat.Segons Josep Viver, responsable de l’empresa Elektron(dedicada a les energies renovables i a la medicióambiental), el mesurador més estès és el Cellsensor, elqual s’encarrega de detectar els camps electromagnèticsque emeten els electrodomèstics, els transformadors i lesLAT, i també la ràdiofreqüència i les microones de lesemissores de ràdio i TV, dels repetidors, telèfons mòbilsi forns. Compta amb dues escales: una per mesurar elcamp electromagnètic que va de 0 a 5 miliGauss i unaaltra per verificar les radiofreqüències que oscil·la entre0 i 1 miliWatts/cm2. El seu funcionament és molt simple:es redueix a prémer un botó per activar-lo i anardesplaçant la sonda que porta incorporada per localitzar els camps. Un senyal òptic i acústic ensavisa quan superem el llindar recomanable.

Un altre aparell força conegut és el SFT-1 que mesura el camp elèctric de l’ambient a causade la presència de voltatge de corrent alterna. Quan dins una casa hi ha un cable elèctric pocaïllat, algunes zones de la paret poden emetre camps elèctrics. L’SFT-1 també pot detectar lescàrregues electroestàtiques, unes càrregues que acostumen a generar alguns tipus de materialscom la moqueta del terra, alguns plàstics, el calçat o la roba sintètica. A diferència del correntelèctric que desapareix quan desconnectem l’aparell, les càrregues estàtiques s’acumulen alcabell o a la roba. D’aquí ve que, a vegades, quan toquem alguns materials, ens enrampem.

Quan en una casa o en un local funcionen diversos electrodomèstics alhora, elsefectes dels camps se sobreposen i poden distorsionar la mesura. Sempre podemencarregar a una empresa especialitzada o a un geobiòleg que ens ho mesuri in’interpreti els resultats. I és que sovint canviant només la distribució d’algunsmobles, podem mitigar enormement les radiacions.La quantitat de mesuradors de radiacions que, actualment, es pot trobar al mercatés important. Podem fàcilment adquirir des de comptadors Geiger que determinenla radioactivitat ambiental o de materials. Geomagnòmetres que mesuren lesvariacions del camp magnètic del planeta quan ens desplacem d’un país a unaltre.Certament hi ha instruments de mesura d’electromagnetisme i de radiofreqüènciamolt més sofisticats i precisos que no són a l’abast d’una persona particular.

25

No el podem veure, olorar ni tastar, però el gas radóaporta la major part de la dosi de radiació natural que

rebem. S’infiltra a les nostres llars a través dels porus deles parets, les esquerdes del terra, les canonades, el gasnatural. La millor mesura és ventilar les habitacions.

quetatge que obligui els fa-bricants a declarar l’energiaemesa pels mòbils i els apa-rells elèctrics en general aixícom establir estàndards deseguretat. També caldria in-crementar els recursos per in-vestigar els efectes de l’elec-tromagnetisme sobre la salutde les persones. Finalment,caldria una reflexió personali col·lectiva sobre la neces-sitat d’estar lligats perma-nentment al cordó umbilicalde la telefonia mòbil, atès elrisc, encara que per ara siguimalconegut.

Tenim evidències científi-ques del risc que comportal’exposició a les radiacionsno ionitzants. Potser per unavegada hauríem de no ser negligents i preve-nir abans que no sigui massa tard. Potser nohauríem de deixar assolir el preocupant de-teriorament ambiental com ens ha passat ambl’ús indiscriminat dels combustibles fòssilsobviant l’efecte hivernacle que comporten lesemissions de carboni a l’atmosfera.

Radiacions ionitzants: la radioactivi-tat natural

De la mateixa manera que, actualment, lacomunitat científica no es posa d’acord so-bre la nocivitat de les radiacions no ionitzants,ningú no dubta de la nocivitat de les onesradioactives; unes ones que tenen suficientenergia com per arrancar electrons negatiusdels àtoms, convertir-los en ions amb càrre-ga positiva i, conseqüentment, alterar l’equi-libri biològic.

La radioactivitat procedeix d’aquesta des-integració natural o artificial dels àtoms.Aquesta darrera és la que es produeix en les

Els treballadors de les estacions de ràdarforen els primers de patir els efectes de les

microones.

IMA

GE

BA

NK

. Joa

nna

Mac

Car

thy

centrals i els cementiris nuclears, com tam-bé en els aparells de raigs X, els escànners,

26

La geobiologia* recull els profunds coneixements de la sabiduria tradicional i,unint-los amb els avenços científics més recents, centra el seu interès en l’estudi delséssers vius (especialment les persones) i les radiacions que emanen de la terra, lesradiacions còsmiques, les generades per l’activitat humana i la resta de factors de riscde l’entorn que sols o amb sinèrgia atempten contra la salut.

Abasta temes tan amplis com l’exhaustiu examen del terreny per edificar un habi-tatge, els materials més saludables evitant aquells que són tòxics o puguin ser perillo-sos a curt o llarg termini per als residents.

Alguns dels àmbits actuals d’estudi de la geobiologia són la bioconstrucció, l’elec-tromagnetisme, l’arquitectura i els llocs sagrats, la radièstesia i les prospeccions, lavigilància radioactiva i les energies renovables.

Una associació sense afany de lucre, GEA ofereix assessorament i treballa a favorde la salut de l’hàbitat des de l’any 1990.

fins a determinades pintures, els tubs de ra-jos catòdics (com els utilitzats en les panta-lles de TV o en els monitors d’ordinador) oels materials de construcció (granit, ceràmi-ques, gresos, pissarres) entre d’altres.

Pel que fa a la radioactivitat natural, potprovenir de la radiació còsmica o del subsòl.La còsmica té, òbviament, diferents efectessegons l’altitud. Els pilots i el personal auxi-liar que volen habitualment a altituds de9.000 metres presenten una dosi extra de ra-dioactivitat i el seu risc de contraure malalti-es degeneratives és superior.

Dins la radioactivitat que prové del subs-trat geològic trobem el gas radó. Es tractad’un gas natural incolor, inodor, insípid ques’acumula en les aigües subterrànies i es con-sidera la causa principal de contaminació enl’aire de l’interior de les cases i de l’aiguacorrent. En els nuclis urbans tendeix a acu-mular-se en espais baixos i tancats, com elssoterranis, els garatges, les mines o les bo-degues. L’efecte del gas radó s’accentua enels edificis moderns totalment climatitzats,d’acer o vidre, on gairebé no hi ha ventilació

exterior. A l’Estat espanyol, les zones més afec-tades són Galícia, Madrid, Salamanca i Girona,a causa dels seus sòls de granit, una font moltimportant d’emissió de gas radó.

Segons l’Agència de Medi Ambient nord-americana (EPA), el radó és el segon cau-sant de càncer de pulmó després del tabac.El fet que causi, segons les investigacionsd’aquesta agència, uns 20.000 morts l’any,ha comportat que alguns estats comencin aconscienciar-se de la necessitat de regular laquantitat d’aquest gas en els habitatges.

Normativa sobre exposició als campselectromagnètics

A l’àmbit espanyol no hi ha cap normati-va que faci referència a la protecció de lespersones de l’exposició dels camps electro-magnètics. Tanmateix, hi ha una recomana-ció de la Comissió de les Comunitats Euro-pees aprovada l’any 1999 relativa a la limi-tació de l’exposició dels ciutadans als campselectromagnètics de 0 Hz a 300 GHz.1

Quant a l’impacte de les línies d’alta tensió,

La geobiologia, un ajut per a un nou estil de vida

1. Recomanació 1999/519/CE del 12 de juliol publicada al Diari Oficial L 199 de 30/07/99.

* La Universitat Politècnica de Catalunya organitza un curs de postgrau d’aquesta matèria.

27

hi ha una proposta normativa en estudi amb laintenció de garantir la protecció de les perso-nes, minimitzar l’impacte paisatgístic, el riscd’incendis i la protecció de l’avifauna.

En el pla internacional hi ha algunes reco-manacions, entre les quals destaquen les del’IRPA (International Radiological ProtectionAssociation) que depèn de l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS). Aquesta entitatproposa limitar la densitat de corrent induïtper camps electromagnètics externs a 1 mA/m2 com a factor de seguretat (els corrents en-dògenes del cos humà són de l’ordre de 10mA/m2). També proposa que els treballadorsno s’exposin a camps amb una intensitat su-perior a 10 kV/m i 500 µT durant la jornadalaboral i, per al públic en general, no ha desuperar en tot el dia els 5kV/m i 100 µT (elsvalors del camp elèctric i magnètic d’una lí-nia d’alta tensió de 400 kV són de 3 kV/m i 3µT). Recordem que l’increment de risc per ala salut es duplica partir dels 0,1µT i esquadriplica als 0,3 µT.

Quant a la dosis d’absorció provocada perles microones (SAR) i en concret per la telefo-nia mòbil, les recomana-cions fixarien una restric-ció a l’exposició professi-onal de 0,4 W/kg.

El camp magnètic causatpels aparells domèstics enuna casa se situa entre 0,5 i4 mG (els estudis epidemio-lògics detecten efectes sobrela salut a partir de 2-3 mG).Hi ha aparells casolans comun assecador o una maqui-neta d’afeitar elèctrica quegeneren una intensitat entre200 i 400 mG. Una vegadamés el tema és la dosi queen rebem, en altres paraulesseria com preguntar-sequanta estona podem supor-

tar el dit en la flama d’un encenedor abansde percebre una lesió dèrmica.

Sigui com sigui, en el futur caldrà fer unesforç per establir nivells de precaució iprudència.

Més enllà de l’evidència

La biologia humana és de naturalesa elèc-trica i alguns òrgans generen ones electro-magnètiques. La recerca científica d’aques-tes darreres dècades ha aportat dades que de-mostren que alguns d’aquests coneixementsempírics o filosòfics d’altres cultures podenser reals.

El flux d’energia, segons els xinesos, en-tre el ying, l’energia amb càrrega negativaen el sentit magnètic i el yang, l’energia ambcàrrega positiva en el sentit magnètic no fa,sinó explicar els efectes sobre nostre de lesenergies electromagnètiques de l’entorn, tanten general com de la resta d’éssers vius,especialment dels arbres i les plantes.

Un determinat disseny arquitectònic queinexplicablement fa que no hi prosperi cap

Tubs fluorescents encesos per l’energia del camp electromagnèticd’una torre d’alta tensió en una acció de protesta de la

Coordinadora contra l’electromagnetisme l’estiu de 1999.

Car

mel

o E

steb

an/ I

NT

EG

RA

L

28

negoci o en el qual les persones hi incremen-ten la seva violència es pot corregir amb l’artmil·lenari del feng shui, però un detector decamps electromagnètics podria també reve-lar alguna font potent que alteri les energiesde l’espai i afecti el seus inquilins.

Les imatges del contorn d’energia dels és-sers vius obtingudes amb la càmera Kirlianes considera una visió imperfecta de l’auraestudiada pels monjos tibetans i les filoso-fies esòteriques. En tot cas, el treball mèdicde l’acupuntura estimula o corregeix la prò-pia bioelectricitat i modifica l’aura.

La comunicació telepàtica totalment ac-ceptada per la ciència oficial, tot i ser unagran desconeguda, no posa en evidència al-tra cosa que el nostre cervell és capaç (endeterminades persones) d’emetre els pensa-ments o una conversa en forma d’ones elec-tromagnètiques.

La intuïció dels Chacres o centres espiri-tuals d’energia (veritables sentits del nostrecos energètic) descrits també com a centresmagnètics lligats a glàndules de secreció in-terna potser no és tan esotèrica com pot sem-blar a primera vista. Ja hem vist que algunespatologies causades per l’exposició als campselectromagnètics de radiacions no ionitzantsafecten directament algunes glàndules clausen la producció d’hormones vitals.

La civilització occidental a la qual perta-nyem ha fet de la vista el principal sentit perviure la realitat. Per això hem jugat amb tan-ta irresponsabilitat amb l’energia nuclear iara ho fem amb les radiacions no ionitzants.

La radioactivitat o les radiacions ionit-zants, tot i no ser visibles ni detectables ambels nostres sentits, deixen un impacte cruentsobre els teixits biològics. Les radiacions noionitzants o l’electromagnetisme en particu-lar actuen amb invisibilitat subtil i els seusefectes no deixen una empremta definida.

Més enllà de la sensibilitat que cada per-sona pugui tenir davant d’un camp electro-magnètic hi ha un efecte acumulatiu que di-ficulta descriure una relació causal. Potserper això, la nostra ceguesa orgànica enfrontde la contaminació electromagnètica ens hau-ria de fer més prudents i menys superbs.

Les primeres evidències (encara que con-tradictòries i des d’un punt de vista científicestricte no concloents) de la innocuïtat de lesradiacions no ionitzants ens hauria de fer mésoberts a les tradicions mil·lenàries que des-criuen la natura humana com a quelcom mésque un ens carnal.

Massa sovint Occident ha rebutjat algunsconeixements titllant-los d’esotèrics. Des dela transmutació dels minerals fins al cos as-tral ens poden semblar sorprenents, però pen-sem com d’esotèric ens semblen a la majorpart de les persones les proeses dels xips o lamanipulació atòmica amb la nanotecnologia.La preocupació per l’electrosmog hauriad’omplir-nos de voluntat per reflexionar iactuar perquè no malmetem el més preciósque tenim com a éssers vius: la nostra ener-gia connectada amb la de tot el planeta dinsun mateix sistema de relacions cibernètiquestal com es pot deduir de la teoria Gaia.

Conversió d’unitats

1 tesla = 10.000 Gaus1µT (microtesla) = 10 mG (miliGauss)1 mG = 80 mA/m (miliamper/metre)

NOTA: Les activitats experimentals d’aquestmonogràfic han estat seleccionades i adaptadesdel llibre de Rudolf F. Graf, Safe and SimpleElectrical Experiments, New York: DoverPublications, Inc., 1964.

29

AM

BIEN

TAL

Electromagnetisme és unacontaminació invisible als nostressentits. Per això creiem que l’únicamanera de sensibilitzar-se és fentpetits experiments que ens permetinadonar-nos del poder de lesmicroones.

Creiem que la millor manera depropiciar actituds més racionals ésfomentar l’ús d’aparells que emetinmenys ones electromagnètiques i ferque aquesta força sigui visible alsnostres ulls.

Fem-lo visible Experimentar amb l’electromagnetisme

Diàriament, sense adonar-nos-en, el nos-tre cos experimenta els efectes de les micro-ones i alhora viu l’electricitat en els propisteixits i cèl·lules. Però, precisament perquèsón fenòmens que s’escapen dels nostres sen-tits creiem que la millor activitat d’educacióambiental pot ser posar en evidència en elformat de petits experiments el poder del’electromagnetisme.

Probablement, a primer cop d’ull hom potpensar que es tracta d’unes pràctiques méspròpies de ciències físiques. Potser, fins i tot,en algun moment els alumnes les poden ha-ver fet. La nostra proposta en aquest cas ésinsistir que els petits experiments proposatses plantegin com una simulació del que enrealitat ens pot passar a nosaltres, que soméssers elèctrics.

Luigi Galvani, cap el 1780, va observar lacontracció de les potes de granota tocant-lesamb dos metalls diferents com són el coure i

30

Mostrar el camp electromagnètic entres dimensions

Amb aquest experiment volem demostrarque el magnetisme afecta les tres dimensionsi per tant els seus efectes per a la nostra salut,quan té una intensitat elevada, van més enllàdel que ens pot fer una simple cremada que

afecti només la pell. Agafem el ferro en polsi posem-lo dins del recipient. Després hiafegim oli fins gairebé al capdamunt i tapembé el recipient. Sacsegem vigorosament elrecipient per tal que es barregi el metall ambl’oli.

El material es distribuirà ell mateix a tra-vés de l’oli. Col·loquem un pol de l’imantprop del costat del recipient. Les partículess’alinearan prop del pol imantat i prendranla forma d’un camp magnètic. Repetim l’ex-periment usant l’altre pol de l’imant, i po-drem observar exactament el mateix resul-tat. Llavors, utilitzem dos petits imants i elssostenim un a cada costat del recipient. Lespartícules ferroses es distribuiran al voltant delsdos pols de l’imant, i el resultat que obtindremdependrà de si tenim pols que es donen la carai s’atrauen o es repel·leixen entre ells.

En el cas que tinguem un pol positiu i unde negatiu, les partícules metàl·liques mos-traran molt clarament l’atracció entre elles;si tenim dos pols positius o dos de negatius,la tendència serà a apartar-se tant com elssigui possible. (Guardem el recipient amb lamixtura d’oli i partícules ferroses per a pos-teriors experiments. Hem de tenir present quehaurem de sacsejar-lo sempre que el vulguemutilitzar.)

Construir un electroimant

La idea de l’electroimant ens pot servir peril·lustrar una propietat del magnetisme i ésel fet que pot activar-se temporalment no-més quan hi ha un corrent elèctric que l’acti-vi. En el cas d’algunes exposicions a les qualspodem estar sotmesos, tot i que poden serefímeres, com veurem, també causen els ma-teixos efectes que el magnetisme permanent.Comencem per enrotllar uns 50 cm de cableelèctric al voltant del clau. Mantenim-lo en-rotllat capa a capa, sempre en la mateixa di-recció, fins que en quedi un cap. En aquest

Material necessari

•Un recipient de vidre o de plàstictransparent.•Oli d’amanir (quantitat suficient peromplir el recipient).•Ferro en pols.•Un o dos imants permanents.

el ferro. Han passat mes de 200 anys i enstrobem en una nova cruïlla: comprendre lanostra naturalesa energètica de la qual avuija tenim evidències amb les fotografies fetesamb la càmera Kirlian. Tanmateix, ens restaencara molt camí. Els experiments que a con-tinuació us proposem haurien de servir perfer-nos menys asèptics davant la nostra prò-pia naturalesa humana.

31

moment, us aconsellem que el recobriu ambalgun aïllant perquè no es descargoli. Fre-guem l’aïllant des dels dos extrems del ca-ble, i connectem un extrem amb un dels ter-minals de la pila.

Passem l’electroimant per sobre un petitescampall de xinxetes o clauets i donem pe-tits copets amb l’altre extrem del cable decoure sobre l’altre terminal de la bateria. Lesxinxetes saltaran cap a un o cap als dos ex-trems del clau enrotllatamb cable. Si traiem el ca-ble del terminal de bateria lesxinxetes cauran immediata-ment al terra. Potser nomésuna romandrà imantada.

El corrent a través d’uncable produeix un campmagnètic invisible. Quan elcorrent està en contacteamb un tros de ferro tou, elcamp magnètic magnetitzael ferro canviant la posicióde les seves molècules i alineant-les en unamateixa direcció. Però, quan el corrent s’apa-ga i el camp magnètic desapareix, aleshoresles molècules retornen a la seva posició an-terior i les peces imantades perden la majorpart del seu magnetisme. Queda, però, el quees denomina “residus de magnetisme”, quedepèn de la capacitat de retenció del ferro.El ferro tou és utilitzat perquè pot ser mésfàcilment magnetitzat i desmagnetitzat.

La força de l’electroimant depèn del nom-bre de voltes del cable com també del cor-

Material necessari

•Un clau (de 7 cm de llargada).•Tres metres de cable de coure aïllat.•Una pila de nou volts.•Alguns clips, xinxetes, claus o altrespetits objectes metàl·lics.

rent disponible. Pots variar el nombre de vol-tes i comprovar quantes xinxetes o pins ai-xeca cada vegada. Igualment, pots fer servirdues o més bateries en sèrie, i percebre l’in-crement de la força de l’electroimant.

Els electroimants són temporalmentimants que poden ser posats en funcionamento apagats a voluntat. Els timbres de la porta,els receptors de telèfon, els aparells de telè-graf, els altaveus, els rellotges elèctrics, lesneveres, les màquines de rentar, els genera-dors, etc. disposen d’electroimants.

Una altra prova que podem fer amb l’elec-troimant és experimentar els seus efectes so-bre la barreja d’oli i partícules ferroses.

El camp magnètic es percep per la posicióque assumeixen les partícules metàl·liques.La forma serà molt similar a la produïda perun imant permanent. El nombre de partícules

atretes per l’electroimant de-pendrà de la força que tingui.

L’atracció i la repulsió delscamps magnètics podem pro-vocar-les amb un imant per-manent i un electroimant. Perdemostrar l’atracció o repul-sió dels pols magnètics po-dem invertir el pol de l’imantpermanent o invertir les con-nexions a les terminals de labateria de l’electroimant.

32

Relació entre l’electricitat i el magne-tisme

Cap a l’any 1820 el físic danès ChristianOersted va descobrir accidentalment la rela-ció entre l’electricitat i el magnetisme. Defet, ell mateix estava convençut que no hihavia cap connexió. Una bona experiènciapot ser la de reproduir l’experimentació fetaper Oersted tal com descrivim tot seguit.

Prenguem una brúixola i fem-hi passar unfil conductor per damunt de manera que pas-si pel mig de l’agulla imantada. Connectemel fil elèctric a una pila i podrem observarque quan tanquem el circuit no produeix capefecte sobre la brúixola. Si la belluguem(Oersted ho feu accidentalment) ens adona-rem que fent-la girar per damunt del fil elèc-

Material necessari

•Una petita brúixola•Un metre de fil elèctric de coure•Una pila de 4.5 o 9 V•Un bocí de cartolina rígida

tric, l’agulla sempre cerca situar-se perpen-dicular al flux de corrent. (Figura A).

A continuació, preguntem-nos (tal com hoféu Oersted) si la direcció o el sentit del fluxtambé podia provocar alguna alteració. Lò-gicament, posant dues brúixoles en un cir-cuit tancat va observar que les agulles es man-tenien perpediculars, però amb l’agulla opo-sada (Figura B). La direcció en la qual l’agu-lla gira quan tenim un corrent fou determi-nada pel científic francès André Ampère i ésla famosa regla del dit gros en la qual el cor-rent elèctric sempre flueix en el sentit queindiqui el dit índex i amb el dit gros apuntantal nord assenyalat en la brúixola (Figura C).

Finalment, podem fer que el fil elèctricenvolti per sobre i per sota la brúixola i elque podrem observar és el mateix efecte, peròens adonarem que aquesta lligada és mésefectiva que un simple fil. (Figura D).

Interferències de les microones

L’esperpèntica pel·lícula de Tim BurtonMars attack adopta com a solució per desin-tegrar els marcians una ona de radiofre-qüència emesa per tot el món. La fantasia i laciència ficció a vegades no fan sinó magnifi-car realitats quotidianes. Nosaltres podemprovar de simular petites destruccions “sim-bòliques” amb el poder de les microones.Aquest exercici pot ser una bona excusa perfer reflexionar sobre els efectes dels telèfonsmòbils.

Prenem dos mòbils i fem que l’un truqui al’altre. En el moment d’activar-se apropemuna ràdio a la vora i ens adonarem que pro-dueix interferències. El mateix podem pro-var amb un casset tipus walkman. Si telefo-neu per un aparell convencional en el mo-ment que vulgui entrar una trucada pel mòbilno podreu parlar pels xerrics que escoltareu.Adonem-nos que en realitat l’efecte sobre laràdio ens mostra la major potència de les mi-

Figura A Figura B

Figura C Figura D

33

croones telefòniques (En aquest apartat po-dríem recordar la història de les estacions deràdio com les antenes de Pals per evitar lapenetració de les emissions de les ràdios co-munistes.) En el cas del casset l’efecte éssobre les partícules magnètiques de la cintadel casset. Podríem posar en evidència lespropietats magnètiques de la cinta de cassetprenent una cinta verge i fent que mentre algúvulgui enregistrar nosaltres acostem un imantsobre el capçal de la cinta.

La clau d’aquestes experimentacions ésque ens hagin servit per propiciar la curiosi-tat i la inquietud de saber-nos davant d’unesforces que, tot i ser desconegudes i amb pocpoder, no són innòcues. La prudència i l’úsraonat són els nostres millors aliats en un mónen el qual la telefonia mòbil i l’electricitatsón i seran imprescindibles.

Estira i arronsa

Material necessari

•Una petita brúixola•Dues barres magnetitzades•Dos regles

Tingueu cura de no acostar massa l’imant ala brúixola ja que se’n pot alterar la polaritat.

Experimentar amb les interferències queprovoquen els mòbils ens pot ajudar a

comprendre el possible efecte sobre la salut deles persones.

Amb aquesta breu experiència pretenemvisualitzar una forma senzilla de fer unamesura de la força que pot exercir un campmagnètic. Per això es tracta d’agafar una brúi-xola i col·locar-la entremig de dos regles dela mateixa longitud. En primer lloc situaremun dels imants a una distància d’uns 15 cmpel costat del pol sud. Observem com es com-porta l’agulla de la brúixola. A continuacióhi posem el segon imant a la mateixa dis-tància i observem novament l’actuació del’agulla de la brúixola. Hi ha tres possiblesposicions de l’agulla segons la força delsimants: pot continuar apuntant cap el Nord,moure’s cap a l’Est o fer-ho cap a l’Oest.Quan col·loquem l’imant prop de la brúixo-la, el seu pol nord gira per orientar-se cap alpol sud de l’imant. Quan la brúixola quedaal mig de dos imants amb la mateixa orienta-ció és queda immòbil com el joc de tibar lacorda. Si un dels imants té més força que l’al-tre, llavors haurem de moure la distància perpoder trobar el punt en el qual l’agulla quedaequilibrada mirant al Nord. En definitiva, ladistància del regle és la que ens serveix permesurar d’una manera relativa la força delcamp magnètic que produïm. De fet, els mag-netòmetres per mesurar la intensitat del campmagnètic de la Terra o per determinadesmedicions de tipus geològic, es basen enaquest principi.

34

Bibliografia a l’abast

• COSTA MORATA, PEDRO. Electromagnetismo(silencioso, ubicuo e inquietante). Madrid: Troya,1996.• ROSA, RAUL DE LA . El lugar y la vida. Comocrear una casa saludable y mejorar edificiosenfermos. Barcelona: Integral, 1998.• REQUEJO, CARLOS M. Estrés de Alta Tensión.Contaminación electromagnética. Barcelona:Didaco, 1998.• WONG, EVA. Feng Shui. Madrid: Gaia Ediciones,1998.

Documentació consultada

• BLAKE LEVITT, B. Electromagnetic fields. AConsumer’s Guide to the issues and how to protectourselves. Orlando: A Harvest Original, 1995.• BOWMAN, J. D. [ET AL] “Electric and magneticfields exposure, chemical exposure and leukemiarisk”, in “Electrical” Occupations. University ofSouthern California, 1992.• Consejo de Seguridad Nuclear. Radiacionesionizantes y no ionizantes. Madrid, 1994.• FEYCHTING, M. I AHLBOM, A. Magnetic fieldsand cancer in people residing near swedish highvoltatge power lines. Guidelines for limitingexposure to time-varying electric, magnetic, andelectromagnetic fields in Healh Physics, volum74, n. 4, 1998.• MOULDER, J. E. [ET AL] Cell phones and cancer:What is the evidence for a connection? RadiationResearch Society, 1999.• National Institute of Environmental HealthSciences. Preguntas y respuestas sobre loscampos eléctricos y magnéticos asociados con eluso de la energía eléctrica. U. S. Department ofEnergy, 1995.• National Institute of Environmental HealthSciences. Niehs report on health effects fromexposure to power-line frequency electric andmagnetic fields. Washington, 1992.• SSInews, volum 4, n. 2, 1996.• WERTHEIMER, N., I LEEPER, E. “Electrical wiringconfigurations and childhood cancer”, inAmerican Journal of Epidemiology, n. 109, pp.283-284.

Informació per internet

• http://www.microwavenewss.com (relació de250 webs amb informació).• http://www.powerwatch.org.uk (la veuindependent sobre els camps electromagnètics).• http://www.lessemf.com (productes de mesura,bibliografia i protectors; informació i notícies).• http://teleline.terra.es/personal/kirke1 (noticies,webs i documents sobre la influència de les LAT,la telefonia mòbil i les microones en general).• http://www.grn.es/electropolucio (web delsgironins contra les antenes de mòbils i les LAT).• http://www.fb.se (web de l’Associació sueca pera l’electrosensivitat, bons links).• http://www.niehs.nih.gov/emfrapid (web delNational Institute of Environmental HealthSicences del Departament d’Energia dels EEUU).• http://www.miligauss.com (articles, webs,noticies i informació en general).

Adreces d’interès

• Asociación de Estudios Geobiológicos (GEA)Ciscar, 65 baixos46005 Valènciahttp://www.gea-es.orgTel. 96 374 3687 (de a 10 a 14 h dies feiners).Fax. 96 422 34 41• Elektron (medició ambiental i energiesrenovables).Mora d’Ebre, 50, local 208023 Barcelonahttp://www.elektron.orgTel. 93 210 83 09Fax. 93 219 01 07• Servei de Medi Ambient. Diputació de Barcelona(assessorament per a ajuntaments)Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 93 402 22 22http://www.diba.es• JCC Gabinete de Calidad Ambiental S.L.(empresa assessora en temes de geobiologia)Casp, 35, entresòl, 1 B08010 Barcelona.Tel. 93 342 41 75