ANY III

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T '

P a l a m ó s 9 d e Març d e 1929. ,, ' , ;; NUM. (.9

P R E U S D E S U 3 C R I P C . I O

alamée. trimaatra Fera. trímaatra Estrmnfar, un anu

Z-iS-I S ' L »

via*. id. • Id.

00 00

00 00

J í ^ A C C I O L A D M I N I S X R A C ^ M A U R I !• V I L A R . 2 : SEGJN.

Anuncis, e'otnuni::!ts i reclam» a pr«ut segóns tarifa. Pagamants a la bestreta.-

D e la m o r t i J s q u e m o r e n

La mort éa regà i insensible. No li fa rí»^ do'som-b ra r el plor i çl das íomsol ar -eu o i p E la sq^u^ix: el seu cànií s^nse mirar enrera , inflexible, i dalla aM i allá amb consláncia esgarr i fosa . Avant SHmpr». som-riu maoábr i ta , ensenyan t les den ts horr ibles , to ihora ben disposades a una nova dentel lada.

I és-clar; avui s'en endú un i demà un altre. . . l e l s que res tem amb vida quedem com si tal oosa, a menys que el final sia un familiar o un amic ínt im.

-No succeeix el mate ix q u a n la mort- inaplacable s ' enamora d 'una flor joVengana. La corda sensible de la gent es desper ta i una esgarr i fança sincera es filtra al cós de cada ú. Els comentar is devnnen lamenta-, cions i p l anys i fins gosar íem dir e una mena de pò r a la mort , por ta la p rudènc ia —que sols du ra uns jo rns— a la major ia .

La f igura del dissor ta t que la mort s 'ens empor ta , p r e n una gran actual i tat . Tnconscientmeiat, recordem els seus t re t s característics, les seves exc>n'r lci tats , la aeva bonhomia , a lgún episodi de la seva vida.

Tots en par lem. Tots volem haver estat amics, bons añiles, amics inseparables .

Es una actuali tat intensa, dramát ica , momentània . Aquell dolor que de sobte üs mori i f ica desapare ix tot cónfian-te ' l a l 'un i l 'a l tre. Passa el l empi , e t e rnament acbmpassat , i el record de l 'amic dissortat , desapare-

g u t en «1 bó i millor de la vida. es va fent eaborradís , e sbor rad í s i s 'e¿fuma enlíá d^enllá dels dies.

* '• A *

Aqne-ita v r g i d a la dalla t ra idora ha actuat per par -t ida driblo. Kn nn matMx jorn i ian deixat d 'exis t i r els que en vida foron bons amics, Carles Sàbat i F r a n -cesc Fi-eixr^s'. Tols dos a la. flor do la joventut , abans d 'f ln-ibar.als v in l - i -dnc anys... .

Garles Sábat er;i prou conejíut de tots. No és neces-sai i fer-ne c«p elogi: La se.va últ ima voluntat , que co-nt^euerem en hIs d a r r e r s moments del seu en te r rament quan el senyoi* Torrent va dona r les gràcies, és un fi-del r e i i a t de la seva ánima, noble i ra ta laníss ima.

F rancesc Freixes vivia de poc a Palamós. La seva mor t rapid íss ima r a sobtar a tothom.

En l 'acte dels en ter raments , es féu palesa la simpa-tia a jnb que tols dos eren vistos pel poble palamosí i, especialment, pe r la joventut . Els seguicis respect ius foren ver taderes manifes tacions de dol.

I bé: Recordem als dissor ta ts amics. Recordem-los i respectem la seva memoria . D. E. P..

E l o i J. P o l a s

B X A N E A R L E S

Es ben notable l 'expansió que van p renen t els-bancs més impor tan ts de la nos t ra ter ra . Van cómen-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

CoaTA ÜUAVA

: ir loaalilzant-se a la capital, després varen allargar-

.Mi a los de província i ara els seus establiments estan

psca-npals per la l'cigló i els trobareu en tota població

important.

I aquelles entitats bancàries de quines sols els co-

merciants on podien donar raó, ara tenen els seus ser-

veis a l'abast de toihom.

Com ha estat aquest increment?

Molls «1 creuran degut al caprici dels dirigents,

d aiiai- ().SC.ablint sucursals per a fer «bombo», prodi-

gar favoi's i llençar pessetes --tota sucursal, en iot

ram, remulla c^ríssima — i faran el seu coaieniari de

que allí on hi ha abundor, un foiat més no s'hi veu.

Però, la causa és ben difereni; no és jnés que cojn

ha (l'ésser: comercial.

i.'-s suf'ursals o agències són ob<>rles, naturalment,

en poblacions de tràfec que ]a asseguren un movi-

ment regular i, la majoria do vegades, s'aprofiten d'a-

quelles en (jue, de prop o de lluny, hi ha hagut algiiu

escàndol o failida —dissortadament en moltes hi ha

sigut—j per a tenir opinió favorable i, podria dir-se,

que aquestes agencies van a omplir-hi un buit.

Tan prompte obertes, es veuen sf^guidameiii. favo-

n^s'··ude.s, jnés que pel prestigi que poria la i?nporián-

cia del nom, per la confiança que dóna sempre loia

entitat obligada a publicar un balanç; a couiunicar-

afl auib el púl)li:5 posant-lo al corrent de la sova sima-

ció. Confiança que abans, que totes les places esiaven

a la mercè de banquers, havia de basar-se sols eu les

paraules i on les apu'ié.icied, i pon-ava elá c.id.us a

cegues íins a la fallida.

Encart que sembli meniida, els bancs també os fan

la competència i igualment van a la caça de chents

co:n si venguessin'mercaderies.

Les sev.es agències, disposades en radis ben encla-

rats, fan que en determinades poblacions un banc

pugu i operar més ventajosament que un altre, lo que

no és desconegut per les cases de comerç, le=? quals

han fet seleccions de les places i «Is lliuram-TQts so-

bre les mateixes són cursats per mediació dels bancs

quin tipus de descompte és més reduít.

Hi ^

Una altra finalitat de l'establiment d'aquestes agèn-

cies, és la recerca ddl petit capiíal, fruit de iMsialvi,

que abunda fora de les grans ciutats.

Aquests estalvis anaven, i van encara ara, a parar

a i«s caixes de mòdic interès i allí s'acumulen fins ar-

ribar a quantitats importantetes. Abans, aquestes

quantitats es deixaven quietes, que anessin font, i

n ingú s'aventurava a més per por.

Peró han vingut aquestes sucursals i agències amb

cartells d'emissions de valors, en quin grup assegu-

rador hi figura el nom del banc matriu, i el públ ic ,

abans apàtic per veure-ho lluny, s'hi ha anat fixant,

l'ha punxat la confiança abans di la esperonada per

l 'augment de l'interés i ha acabat demanant consell al

director regent d'aquplla sucursal o bé a una amistat

entesa i, saúsfe.t, ha so'scrit un, dos o més títols, S9«

gons les seves disponibilitats.

Feta la provn. ja sap on fol·locar els seus estalvis i,

si possible, pr.t'iiira stg-ii en millors condicions que i a

primera invor.sió, a qiiiu ñ ca.la dia el veureu fullejant

el diari i parar-se en la plana de cotitzacions de bor-

sa, fent coinpara''inns amb lo que té i lo que pensa

• tenir. . . quan pugui.

L'obertura d'aquestes agències ha estat profitosa

baix iot concepte i fins ha infinit en el desenrotlla-

ment de les poblacions on s'han establert. S'ha eixam-

plat el món que eis banquers feien veure reduít i el

])úblic, que reconeix la facilitat que li donen, ha cor-

respost afavoriíit-lüs i contribuint al seu sosienimenl.

J . MUNDET

p er amor a a terra

Si des d© un mirador d'amplis horitzons, dirigim el

nostre esguard a ponent de la coneguda plana caloí -

gina, rüíirem a! líiuií d'aquesta, un maciç isolat qu«

niostra on sa part núi ja i gairebé dalt de la carena,

una límj.i('a mo^a blanca vorejant una catifa d'un

verd fort. La mota blanca, és la masia coneguda ptT

ca'n Mont; la califa, un prat en pendent. Pocs hauran

estat els palamo&ins que al contemplar aiial conjunt,

no s'hauran sentit envaits de placidesa i fins desitjat

una demora més o menys llarga en el lloc visional,

pressentint no tan sols un bell paratge, sinó tani) é

com un convit a íntims col·loquis i esprituals gaudir?.

Qui ja coneix el lloc, podrá donar-ne belles referen-

cies i ajustar les seves impressions estètiques al f f t

real; la meva ploma transcriurà, pels qui sols l 'han

vist de lluny, les purament personals suggerides i re-

collidos en diverses ocasions.

Comencem el camí al barri de l·llla de Calonge. Les

impressions del pla no ens contorben i alravessem

aquest en pendent suau fins al faldar. Com si li pres-

sés guanyar la carena, revolta per la vessant tancat a

banda i banda per àrid i antipàt ic argelagar, entre

quin enlairen les "seves arestes, gentils ginesteres,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B»AYA

• ostrant, » son temps, contrastables garaes groguen-lUes emmarcades per un verd brut, grisenc, del ma-issar que les soslé.

La monotonía i fe ixuguesa, té per torna en cada gi-ragonça , una m a n i f e s i a d ó laova del paissat je j a ooii-ienipl;.t, com si la distancia i la Üum fossin mans po-derosan.ent n novadores , fins que arr ibem a visió l l iure i enlairada, jusï, quan els nostres peus deixeu ía seva empreinpta en l 'herbei flonjos del prai . Un mo-ment no méa. per a t o r n a r el rostre vers l levant i sembla talment com si esguardéssim la liunya>UH dps-de un ba lcó a l ia ros i els vostres ulls s 'amararan de colors : gris, argeniat , o ;re verd i dominani- los , senyo-re jant per de sobre d'ells, el cobal t l letós dw la inai-llui y a n a retal lant el roig dels penyaiars de Ja eosMi í el de l 'agrupament urbà, resseguim la corba de la b:i-dia, pro jec tant una munió de ions c lars indefinibies. Aquesta bellesa, entrada pels ulls freturosos, es con-verieix: en gaieLat i ans d 'arr ibar a la c ^ i s . ¡ u a r i el prat tendeix a f inir ¡qui sap! si gentini-nos infíiuta, ens p3ssigollerá el desig de r a v o l c i r no^ eu la niolle-sa de l -herbei i de fer-hi tombal lons i t»atinad< s. Cap a nos íra dreta mostra la seva ares ia el luró de ia Creu i a r rebossa t en sos plecs ei mas Marg.».rii, d 'escaient perspec i iva ; per sobre el prat , la fa ixa de la c a r r e t e r a en cerca de la vessant oposada, es perd en la carena , que j a no té en caure els suros c e n t f n a r i s . la seva gi'ácil l ínea, i a nostra esquerra , inós enl lá d«l mas, hei íuosos conreus de carena esmarca t s en el gi is fose del bosc. Pas.sam davaut deí mas i un sotidwró ens ine-na rera un peti i comal : som a la foni . \:i bell que aques ta ocupa, l ' agençaren unes m a n s ca i inyosea (menades a ben segur p e r pura afectes íntinis) fent-lii floi 'ir p lantes j a rd ineres i consfruim-J í i senzills i con-for tab les seients i a c a b a de completar aquest quadre arcadiá unes petites sempre verdes converl id( s en horta humil.

No ser ía rar , que meii tres la vostra gola es sent to-nif icada amb la f rescor de l 'aigua, un ocel let tot peuE i nerviós, t re ies el seu c a p a r r o per entre el fu l la i je i ainb el seu xerro te ig parli a vostre espri t d'una ma-n e r a gra ia . Recol l ida com és la s i tuació de la fontana, semblen profanac ions h^s mundanes enrahonies i que el s i lenci del p a r a t j e sigui més adient a la meditació que a la c o n v e r j a ; i és que malgrat la solitut, tenen l a n i de manyagoi la lluui i les plantes, que fan né ixer on nostra fantasia quimerosos idil·lis. T i rem un x i c endavant pel mate ix caminal i a pocs passos, una pe-t i ta r e v o h a ens o fere ix un expléndid so jorn ; un pei i t prat en pendent , ornat per alts pol lanc ies , des de eí quin descansant sobre l 'herbei , hom sembla ocupar el

l loc més alt de l 'esbelta graonada que nascuda en la rat l la de l 'horitzó va a morir en suaiia i po l i c roms re-llous a les propie» plantes dels peus i l ' extesa del pa issa l j e convida a la tertul ia i a l ' intercanvi de sen-sac ions .

Si el vo«?lre cos és ágil encar i us molesla la ante-r ior i.iimo 'i itat. Uírneu al senderó que ns menarà als campis de coÜHda ja esment^.ts; i a l ' esquerra d'un d'ells, un p' iii. caatinal s 'endinsa al bosc, us por-tará ftf.s a l<-s rdifips il<» CRRtoll-harri; si les ru ines us parifin fiel ¡ms ía i . el píiissaijp, superb que es domina ti-; fiirá sejcíir !a íwhi del momrnt . Des d'ell, to ui l 'ampliidi i bí-H.^s-. i|„ U xamosa vall dels -^íoIins; to-ta la ingfíui bns uiri;i d " R n m a n y á fins la Gavarra ; io -ta la po.i. 'roiiiia Ih p anà i del n.-untanyam de la cosía ; tol. l ' c n c ^ de la o ju l ra i amagada valleta de ca'n T i r a n s . Efcgu . rdani , ací i al lá, Ufs co 'ora ines ns dirMii on s 'aiuaga t i i i i masia, cl remorós l o r r e n i ; on és el bosc e:^ponv rós, el qi .e la ma de l 'home h a tal lat , s i quH la fia rm ar («tu i destru' i tora matà la seva gençor* i !*6s<;am)i.i!] de m-ísios, la vida e ix int en tots el p lecs de la natura, doixará eu vostre cervel l una sement do generosa o m p - e n s i ó .

I quan sadoüs de grandesa i de pan, vostres que-fers us parlin de! retorn, j o us pregar ia d 'aprof i tar l-hoi-a ta rdana en quina les montan^'en passen de] lila al viola i al blau, i la mar sembla recoberta d'una ca-pa do coure hruïiyil , i la plana va velaní-se, i comen-cen a ¡ luir amb c laror somorta els l lumiuars dels po-blats ; ííar ella ós, af. l 'hora do les bolles I ransic ions i dels gaiá ensomnis .

A L B E R T V I L A

j M o r . o Q - r a f i a L i s t ó r i c a dc í.

1 lla de alamos 1 e n c o n t o r n í

p e r

M . o s s c n F é i i x P a r a J e d a i R o L c r t

x i r

G U E R R E S Q U E S O S T I X G U É I .A V I L A

LA DE 3j DE m a i g DE lí^^

EI ge lós i patr iota rector de la matei^ca D. Carles Geroiiés, coma el mateix fet de ía següent manera :

«El 5 de juliol de 1809, t robant -se la vila fort i f icada amb tres baíer i f s, la una de dos canons de 24, l 'a l íra

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Costa BRATA

le dos de 16 i la última de dos obusos de 12, amb una ,_;uarnioió de paisans de la vila i de la comarca, re--olls lots a dofensir-se deis francesos, foren atacats per ires vegades en tres dies dislin^s, i la darrera, que fou la pre lita del 5 de juliol, pogueren apoderar-se de la poblac.ió. Hí entraren entre nou i den del matí quan els vaixel's estaven ja tots en la badia; i per causa d'haver-se apartat els falutxos del Reí i altres corsaris, no obátant que el Comandant dels falutxos D. Franoüsn Villavicencio, havia promès protegir Is-mbarcament de la gent, no pogueren les llanxes pariicülars salvar els defensors de la patria, per quin motiu moriren, comptant eU sobredits 53 de la vila i altres de la co.narca. P'aquests, molts moriren en l 'embarcader «ola el molí de vent i altres foren moris dintre de la vila mateix. Eis noms do molts d'ells es-tan consignats en el corresponent llibre d'óbits. La Rvda. Comunitat de preveres de la mateixa fou a cantar en el molí de vent dit les tres absolucions de difunts per haver estat enterrats allí mateix. Aquest cosiiim de cantar allí en tal dia la Comunitat va con-s )r.^ar-se fins l 'any 183S.

>De resultes de l 'entrada dels francesos va expa-triar se quasi tota la gent de la població, inclús vica-ri i rector quedant únicament el R. P. Kray Salvador Forn, religi(5s agustí que en calitat de capellà militar va regentar la parroquia fins a primers de setembre, que, absents els francesos de la vila, va tornar el rec-tor i demés préveres. Durant llur permanencia e s la vila, els francesos no cremaren cap casa ni profana-ren l'esglesia, com s'esdevingué en altres poblacions.>

E s p u r n e 5

Ei mes do març s'ens presenta sortosament ben ra-diant i amb ferma promesa de que la gentil primave-ra és ja ben aprop.

Celebrem la diferència registrada amb el seu ante-cessor febrer qu'es despedí demostrant palpableraent que l 'Empordà és el palau del vent.

Tramuntana furient que causà vertaders estralls. «Huracan> al Economic Cine. Tot a base de vent.

Al cronista se l'hi acut que potser la t ramuntana btifa tan irada per el poc cas que d'ella en fem, dei-xant-la oblidada.

Els antics cantaven al sol i a tots els elements per a tenir-lo3 sempre propicis

I el bromista amic E., deia si era degut a aixó ja s'hi podia posar fàcilment cura.

Feia remarcar, qu'aquí les empreses d'espectacles no regatejant sacrificis presentaven tota mena d'im-portants atraccions. Essent aii ís, aprofitant l 'estada de la Meller a Barcelona, se la contractés per actuar no més que cinc minuts aquí: el temps just per a can-tar el VEN I VEN.

* *

Sentint l'amic K. explicant xistos i cantant «Tan-gos>, les seves dugués úniques debilitats, hom hi ha vegades, sobre tot amb els cTangos> que se surt DE-MARE.

FÉLIX GRAU

j a r c l i P ana, sotrc el que fou jarJi <1 amor.

un vel de melangia.

E m L I e m a tarJoral J aquell amor.

im roser s Iii m o n a .

N o Iii lia, eu la seva £ole(jat pregona,

ni cauts J ocell ni volí <3e papallona.

N omès el fil <1 argent J un Lroila(jor,

enyoradjs, s lii enlaira;

noméi el guspireig del Lrollador

lli llu, joiell de 1 aire,

j 1 aigua de 1 estany vitr* «onora

al ritme dc les perles que ell lii plora.

SALVADOR ALBERT

N o t i c i a r i La companyia de sarsuela que dirigeix el Sr. Beut ,

el dimarts passat donà una representació en el Teatre Carmen posant en escena «JJOS cadetes de la Reina», <E1 Señor Joaquín» i <El Barquillero», en quina re-presentació reeixiren totes les parts de la companyia.

Hi assistí nombrosa concurrència que en sortí molt complaguda.

REGISTRE CIVIL: Moviment del de la vila durant el passat mes de febrer. NAIXEMENTS: iiinomenats: Tauler Bota, Ragolta Xatar i Llach Maimón.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B K A V À

D E F U N C I O N S : Joan Iglesias Catalán, de 4 7 anys;

A;íusi,í Moi'ii Plaza, de 13; Teresa Pérez Forcada, de

55; Josep Vicens Ferrer, de 70; Salvador Prohies, de

3'); Franoes-^ Botella Dilmau. de 76, Miquela Alarcón

Pialan, de G5; Miri a Caner Figueres, de 72; Franc^sna

Ai-iigas Cassá, do 73; i Llucia Bnllevilie Sabater, de 72.

M A T R I M O N I S : c a p .

La societat cooporaiiva «La Rquitali^'a» nelebrá el

dijous darrer una reunió extraordinaria en el local

del EcoDÓmic Cine pnr a proiidre acords j-eiacionats

a iib l'obra benéfico so ;iai que es té projectat de por-

lar a cap.

Després d'un debav força laboriós s'acordá anar a

la consiiUició de capiial, els interessos del r|ual servi-

ran per a socorrer fins on ho permetin i a prorrateig

als socis vells que hi tinguin dret.

En el Centre R. Federal tingué lloc el diumenge

passat un ball de Pinyata doble, essent oberta per la

senyoreta Enriqueta Lloberes la corresponent a les

damisel·les i per En Ribera la cornAsponent als joves.

El regal l'oblingué el jove Javier Navarj-o.

S'assegura que el Banc de Catalunya, de BarcelonR,

ha arrendat el local que ocupava fins la seva disoln-

ció el «Club Palamós Tertulia» per tal de iiisial·lar-hi

una sucursal.

Es necessiía iin .ipr'ncnt

T IPOGRAFIA E M P O R I U M Baltimore, 3b P A L A M Ó S

AQUEST NÚMERO HA ESTAT REVISAT PER LA

CENSURA GOVERNATIVA

1/ Rova.. S i s

: :

port y a i «

Cervantas, 58 i ^o

ar coeo6oOOOo<'

\\ B e g u d e s d e m a r c a -- 5 c r v c i

a c u r a t - L l o c d e r e t i ñ i ó

e » : t

: :

del s a i m a n t ^ d e d, s á p o r t s

S. Pla a Vil lena Centre 6eneral de Suscripctons

V^enJa i suscripció a toia mena penoàicsts i

nacionals i estrangereíL/.

C- orrespon s a

¡Je / e(L> prxnciraJs eJílojia h Je

Barcelona i T^aJrit^i.

fT

\J ¡ li niT ANTON! 6ÜELL

Tenyits i rentáis ¿z tota classe 2e trajos i vestits i

els seut similars.

Dols I altres serveis a Jes SIS horçs.

DE5PATX05: iSal·atericj Vellei, 8 i Progiéj 3i — C I R O N'A

Paíjeig CaíteUr, 9 - P A L A M Ó S TALLERS: Pedret, 7 - G I R O N A

S0 ml\ú

ifl m m u

lo Iwjm

ïori]3 aÍ5 G3-

liells l]laflC3 el

seii ealGP nalu-

Fal sense le-

nyíF-ios,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

TOST A P ra t a

i

MARIA ARTIACH la exquisilü gaUeía, dulce y sabrosa

amiga de paladares refinados.

Qdríton Tea ñiócuit

Desayuno ideal, postre exquisito,

complemento indispensable de

una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H

la galleta por excelencia, está en

todas las mesas, a todas horas.

P IDA VD. S IEMPRE GALLETAS

MAKIA

\/lr-úotocPál¿ca

y£xce£e/iie p^vxi eí £e MAR IA ARTIACH

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

libi;

nu IS Mm

ANT n i

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 9 de Març de 1929. N U M . 69

P R E U 3 D!^ S I ISCFíl '^'CIÒ 00 00 •» R E D A C C I Ó : 1 A D M I N I S T R A C I Ó

pics. ? 0 MAURI 1 VILAR. 2. SEGON.

For«, trimestre id. 1 1 Anuncis, ccmur>i-:tB i reclams a preu» segói " tarifa. Estranger, un anu id. 00 00

Pagaments a la bestreta.

D e 1 a m o r t i c J els

gnt en Hó i miüo.- íle Ifi vid^, és va feni; esborraclís, esborradís i s 'et fuma enllà d'enllà dols dies.

a i i e m ' e r e n

La mort éá nega i insensible.,No li fa do =!OTn-hrar 0I plor i el des'·.onsol ar 'eu. 01 p t -í·ii. R la el seu camí s mse mirar enrera, inflexible, i dalla ací i a)lá amb fíonslánnia esgarrifosa. Av^nt sempr··\ som-riu macábrita, ensenyant les denls hon-ibles, loihora ben disposades a una nova dentellada.

I és clar; avui s'en endú un i demà nn alfre. . . I el» que restem amb vida quedem com si tal cosa, a menys que el final un familiar o uu amic íntim.

No succeeix el mateix qiian la mort inaplacable s 'enamora d'una flor jovonçana. La corda sensible de la gent es desperta i una esgarrifança sincera es filtra al cos de cada ú. Els comentaris devenen lamenta-cions i planj'·s i fins gosaríem dir qi e una mena de por a la mort, porta la prudència — q u e sols dura uns j o r n s — a la majoria.

La f igura del dissortat que la mort s'ens emporta, pren una gran actualitat. Inconscientment, recordem els seus trets característics, les seve«? excm'r ic i tats , la aeva bonhomia, algún ep'isodi de la seva vida.

Tots en parlem. Tots volem haver estat amics, bons amics, amics inseparables.

Es una actualitat intensa, dramática, momentània. Aquel l dolor que de sobte us mortifica desapareix tot confian-te'l a l'un i l 'aitre. Passa el temps, eternament aconipassat, i el record de l 'amic dissortat, desapare-

A *

A q u e l l a vr-g ida ]a dalla traidora ha actuat per par-tida Rn im mat^^ix jorn h- n deixat d'existir els que en vida foren bons amics,/izarles Sàbat i Fran-cesc Freixes. Tr ts dos a la flor de la joventut, abans d 'arribar als vint-i-í'inc ai^ys.

C-iries SíbaT era prou conegut de tots. No és neces-sari fer-ne c.op elogi La seva última voluntat, que co-n'^guerenj e i (?ls darrers mo/nents del seu enterrament quan el senyo;' Torrent va donar les gràcies, és un fi-del ret iat de la s«va ánima, noble i catalaníssima,

Francesc Freixes vivia de pnc a Palamós. La seva mort rapidíssima va sobtar a tothom.

En l'acte dels enterraments, es féu palesa la simpa-tia amb que tots dos eren vistovs pel poble palamosí i, especialment, per la joventut. Els seguicis respectius foren vertaderes manifestacions de dol.

I bé: Recordem als dissortats amics. Recordem-los i respectem la seva memoria. D. E. P.

Eloi J. Polas

B \ anearles Es ben notable l 'expansió que van prenent els

bancs més importants de la nostra terra. V a n comen-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Cül í lA Í5KAVA

;ar localiízant-se a la capital, després varen allargar-•stí a les de província i ara els seus eslablimonts estan .'scampals per la reg ió i els trobareu en tota població important.

I aquelles entitats bancàries de quines sols els co-merciants en podien donar raó, ara tenen els seus ser-veis a l'abast de toi l iom.

( 'om ha estat aquest increment? Molts «1 creuran degut al caprici dels dirigents,

d'anar establint sucursals per a fer «bombo » , prodi-gar favors i lleníjar pessetes - -tota sucursal, en tot r,i)n, resulta caríssima — i faran el seu coineniari de qutt allí on hi ha al>undor, un forat més no s'hi veu.

Püró, la causa és ben diferent; no éá més que com ha d'ésser: comercial.

Los sucursals o agències són obertes, naiurnlment, en poblacions de tràfec que ja asseguren un movi-ineni regular i, la major ia de vegades, s 'aprofi ïen d'a-quelles en qua, de prop o de lluny, hi ha haguí- algún escàndol o fal l ida —dissortadament en moltes hi ha s igut—, per a tenir opinió favorable i, podria dir-se, que aquestes agencies van a omplir-hi un buit.

Tan proxnpie oberíes, es veuen seguidameni favo-rescudes, més que pel prestigi que p o n a la imporián-cia del nom, per la contian(;a que dóna sempre loia entitat obl igada a publicar un balanç; a coinnnicar-

amb el públic posant-lo al corrant de la seva siuia-ció. Confiança que abans, que toies les places estaven a la mercè de banquers, havia de basar-se sols en les paraules i en les aparié. iciei , i portava els o.id.iïs a cegues ÜQS a la fal l ida.

• Encara que sembli meniida, els bancs tami)é es fan la competència i igualment van a la caça do clienis com si venguessin mercaderies.

Les seves agències, disposades en radis ben encla-rats, fan qae en determi-nades poblacions uii banc pugui oporar més rentajosament que un altre, lo que 110 és desconegut per les cases de comerç. le=5 quals han fet seleccions de les places i els l l iuraments so-V>re les mateixes són cursats per mediació dels bancs quin tipus de descompte és m»s reduít.

•i'

Una altra finalitat de l 'establiment d'aquestes agèn-cies, ós la recerca dsl petit capital, fruit de l ' j s ia lv i , que abunda for^ de les grans ciutats.

Aquests estalvis anaven, i van encara ara, a parar a Us caixes de mòdic interés i all í s'acumulen fins ar-r ibar a quantitats importantetes. Abans, aquestes quantitats es deixaven quietes, que anessin fent, i ningú s 'aventurava a més per por.

Peró han vingut aquestes sucursals i agències amb cartells d'emissions de valors, en quin g rup assegu-rador hi figura el nom del banc matriu, i el públic, abans apàtic per veure-ho lluny, s'hi ha anat fixant, l'ha punxat la confiança abans diia esperonada per l 'augment de l'Interés i ha acabat demanant consoli al director regent d'aquella sucursal o bé a una amisiat emesa i, sausfut, ha so^scrit un, dos o més títols, sa-gons les seves dis[)onibiÍilats.

Fe ia la prova, ja sap on col· locar els seus estalvis i, si possible, prof in-a sigui en millors condicions que la primera inversió, h t^iin fi c a i a dia el veureu ful le jant el diari i parar-se en la piana de cotitzacions de bor-sa, fent comparaí'i«-ns amb lo que lé i lo que pensa tenir. . . quan pugui.

L'obertur.i d'aquestes agències ha estat profitosa baix 101 concepte i fins iia infinit en el desenrotl la-ment de les pobla(5Íons on s'han establert. S'ha eixam-plat el món que nls banquers feien veure reduít i el públic, que reconeix la facil itat que li donen, ha cor-respost afavorint- les i contribuint al seu sosteniment.

J. MUNDET

p er amor a Ja terra Si des d « un mirador d'amplis horitzons, dir ig im el

nostre esguard a ponent de la coneguda plana calo^ -gin'a, reuriMn al límic d'acjuesta, un maciç isolat que mostra en sa part mii ja i ga irebé dalt de la carena, una Iíin}ii(^a moia Manca vore jant una catifa d'un verd fort. La mola blanca, és la masia coneguda per ca'n Mont; la califa, un prat en pendent. Pocs hauran estat els palamosins que al contemplar aiial conjun' , no s'hauran sentit envai ls de placidesa i fins desitjat una demora més o menys llarga en el l loc visional, pressentint no tan sols un bell paratge, sinó tanil é com un convit a íntims col · loquis i espriluals gaudirs. Qui ja coneix el lloc, podrá donar-ne belles re feren-cies i ajustar les s e v e s impressions estètiques al fe t real; la meva ploma transcriurà, pels qui sols l 'han vist de Ilujíy, les purament personals suggerides i re-coll ides en diverses ocasions.

Comencem el camí al barri de l 'Il la de Calonge. Les impressions del pla no ens contorben i a lravessem aquest en pendent suau fins al faldar. Com si li pres-sés 'guanyar la carena, revolta per la vessant tancat a banda i banda per àrid i antipàtic argelagar, en t ro quin enlairen les seves arestes, genti ls ginesleres,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

..oslranl, a son temps, contrastables games groguen-

[bies emmarcades per un verd brut, grisenc, del ma-

• issar que les sosté.

La monotonia i feixuguesa, té per torna en cada gi-

ragonça, una manifesiació nova del paissalje ja oon-

leiiiphit, com si la distancia i la üum fossin mans po-

dei'osanent renovadores, fins que arribem a visió

lli ure i enlairadíi, just quan els nostres peus deixen la

seva emprempta en l'herbei flonjós del prat. Un mo-

nienl no més, per a tornar el rostre vers Itevanl. i

sembla taltuenl com si esguardessiui la llunyania des-

de un balcó aiturós i els vostres ulls s'amararan de

coloi-fi: gris, argentar, o ;re verd i dominant-los, senj^o-

rejaiu per de sobre d'ells, el cobalt líelos de la mar

lluí yàna retallant el roig dels penyalars de la cosia i

el de l'agrupament urbà, resseguint la corba de la ba-

dia, projectant una munió de lous clars indefinibles.

Aquesta bellesa, enlrada pels ulls freturosos, es con-

verteix en gaielai i ans d'arribar a la casí, quan el

l)rat tendeix a finir ¡qui sap! si sentint-nos infants,

ens p3ssigol!erá el desig de revolcar noí en la molle-

sa de l'iierbei i de fer-hi tomballons i patinados. Cap

<1 nosira dreia mostra la seva aresta el turó de la Creu

i arredossat en sos plecs el mas Margarií, d'escaient

})erspectiva; per sobre el prat, la faixa de la carretera

en cerca de la vessant oposada, es pard en la carena,

que ja no té en caure els suros ct-nt(-naris, lu seva

grácil línea, i a nostra esquerra, més enllà del mas,

hermosos conreus de carena esniarcats en el gris fose

dül bosc. Pass«m davant del mas i un senderó ejís me-

na rera un petit comal; som a la font. El bell que

aquesta ocupa, l'agençaren unes mans carinytjses

(menades a ben segur per purvS afectes ímims) fent-hi

florir plantes jardineres i construinl-lii senzills i con-

fortables seients i acaba de completar aquest quadre

arcadiá unes petites feixes sempre verdes convertides

en horta humil.

No seria rar, que meni res la vostra gola es sent to-

nificada amb la frescor de l'aigua, .un ocellet tot petit

i fierviós, treiés el seu caparró per entre el fullaije i

amb el seu xerroteig parli a vostre esprit d'una ma-

nera grata. Recollida com és la situació de la fontana,

semblen profanacions les mundanes enrahonies i que

el silenci del paratje sigui més adient a la meditació

que a la conversa; i és que iualgrai la solitut, tenen

tant de manyagoi la llum i les plantes, que fan néixer

on nostra fantasia quimerosos idil·lis. Tirem un xic

endavant pel mateix caminal i a pocs passos, unape-

tiia revolta ens ofereix un expléndid sojorn; un petit

prat en pendent, ornat per alts pollancres, des de el

quin descansant sobre l'herbei, hom sembla ocupar ei

lloc més alt de l'esbelta graonada que nascuda en la

ratlla de l'horitzó ve a morir en suaus i policroms re-

llaus a les propies plantes dels peus i l'extesa del

paissalje convida a la tertúlia i a l'intercanvi de sen-

sacions.

Si el vostre cos és ágil encar i us molesta la ante-

rior immo^iiiitat. torneu al senderó que us menarà als

camps de collada ja esmentats; i a l'esquerra d'un

d'ells, un petit caminal que s'endinsa al bosc, us por-

tará fins a les ruines d" Castell-barri; si les ruines us.

parlen del passai, el paissatje superb que es domina

lis farà sentir la g^>ieiat del moment. Des d'ell, toia

l'amplituí i bf-lIftSH la xamosa vall dels Molins; to-

ta la UI geni bosnurin de Romanyá fins la Gavarra; to-

ta la poli -romia de la plana i del muntanyam de la

costa; tat. l'encís de la oculta i amagada valleta de ca'n

Tirans. E&i^unrdant, ací i allá, les coloraines us diran

on s'amaga itn-A masia, el remorós torrent; on és el

bosc esponiu-ós, el que la ma de l'home ha tallat, ni

que la flvima ar.ltínt i destructora matà la seva gençor;

i l'escampall de masies, la vida eixint en tots el plecs

de la natura, deixarà en vostre cervell una sement de

generosa c··Jmprensió.

I quan s«doIis de grandesa i de pau, vostres que-

fers us parlin del retorn, jo us pregaria d'aprofitar

l'hoi-a tardana en quina les montanyes passen del lila

al viola i al blau, i la mar sembla recoberta d'una ca-

pa do coure brunyit, i la plana va velant-se, i comen-

cen a lluir amb claror somorta els lluminars dels po-

blats; car ella és, an.ics, l'hora de les belles transicions

i dels gais ensomnis.

ALBERT V H A

A ^ L o i i o g r a j f i a k í í t ó r l c a

J e ?a

V^ila Je P ; aiamo5 I e n c o i i t o r n . i

p e r

M - O s s é n F é l i x P a r a J e á a í R o L e r t

X í l

GUERRES QUE SOSTINGUÉ LA VILA

LA DE 3i DE MAIG DE ifc'g

El gelós i patriota rector de la mateixa D. Carles

Geroaés, conta el.mateix fet de la segiíent manera:

«El 5 de juliol de 1809, trobant-se la vila fortificada

amb tres balerías, la una de dos canons de 24, l'altra

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

4 COMTA B R Á T A

• le dos de 16 i la última de dos obusos de 12, amb una ;^iiarnició d© paisans de la vila i de la comarca, re-tol is tols a dsfens ir-se deis francesos, foren atacats per tres vegades en tres dies distints, i la darrera , que fon la previita del 5 de julio!, pogueren apodarar-se dl·l la població. Hi eni raren entre nou i den'"del matí quau els vaixel 's estaven ja tois en la badia; i per causa d'haver-se apartat els falutxos del Reí i aUrea corsaris, no obstant que el Comandant dels falutxos I). Fr-aaoGsn Villaviceticio, havi:i promés ))rotegir l 'miibarcanient de la gent, no pogueren les llanxes piu'iiculars salvar els defensors de la patria, per quin motiu moriren, comptant els sobredils 53 de la vila i altres de la co^narca. D'aquesls, molts moriren en l 'embarcader sota ei molí de vent i altres foren moris dintre de la vila mateix. Eis noms de molts d'ells es-tan consignats en el corresponent llibre d'óbils. La Rvda. Comunitat de préveres de la inateixa fou a cantar eu el molí de vent dit les tres al>soln(;ions de d i funts per haver estat enterra ts allí mateix. Aquest costum de cantar allí en tal dia la Comunitat va con-servar-se fins l 'any 1883.

»De resultes de l 'entrada d«ls francofíos va expa-tr iar se qu ts i tota la gent de la poblaci<1, iucliís vica-ri i rector quedant línicament el R.- P. Kray Salvador Forn , religiós agast í que en calitat de capeüá militar va regentar la parroquia fins a pr imers de setembre, que, absents els francesos d'3 la vila, va tornar el rec-tor i demés préveres. Durant llur permanencia em la •ila, els franceso» no cremaren cap casa ni prf>fana-ren l'esglesia, com s'esdevingué en altres poblacions.»

E 5 p u m e 5

El mes de març s 'ens presenta sortosament ben ra-diant i amb ferma promesa de que ia gentil pr imave-ra és ja ben aprop.

Celebrem la diferència registrada amb el seu ante-cessor febrer qu'es despedí demostrant palpablement que l 'Empordà és el palau del vent.

Tramuntana fur ient que causà vertaders estralls. cHuracan> al Economic Cine. Tot a base de vent.

Al oronii ta se I hi acut que potser la t r amuntana bufa tan irada per el poc cas que d'ella en fem, dei-xant-la oblidada.

Els antics cantaven al sol i a tots els elements per a tenir-los sempre propicis

I el bromista amic E., deia si era degut a aixó ja s'hi podia posar fàcilment cura.

l^eia remarcar, qu 'aquí les empreses d'espectacles no regatejant sacrificis presentaven tota mena d' im-portants atraccions. Essent aixís, aprofitant l 'estada de la Meller a Barcelona, se la contractés per actuar no més que cinc minuts aquí: el temps just per a can-tar el VEX I V E N .

.•ü * Sentint l 'amic R. explicant xistos i cantant «Tan-

gos», les seves dugués úniques debilitats, hom hi ha vegades, sobre Jot amb els <Tangos» que se surt DE-MÀ R E .

F É L I X G R A U

j a r c l i

P a i i a , s o L r e e l q t i e f o u j a r d í ¿ a m o r .

u n v e l J e m e l a n g i a .

E m L l e m a t a r d o r a l d a q u e l l a m o r ,

u u r o s e r s l i t m o n a .

ÍNTO l l i L a , c n l a s e v a s o l e d a t p r e g o n a ,

n i c a n t s d o c e f i m v o ! s d e p a p a l l o n a .

^ N o m è s e l fil d a r g e n t d i i n I j r o l l a á o r ,

e n y o r a d ; s , s k i e n l a i r a ;

n o m é s e l g u s p i r c i g d e l L r o l l a d o r

l l i l l u , j o i e l l d e 1 a i r e ,

j 1 a i g u a d e 1 e s t a n y v i l j r a s o n o r a

a l r i t m a d e l e s p e r l e s q u e e l l k i p l o r a .

S A L V A D O R A L B E R T

ot ic iari La companyia de sarsuela que dirigeix el Sr. Beu t ,

el dimarts passat donà una ref>reeentacíó en el Teatre Carmen posant en escena «Los cadetes de la Reina», tEl Señor Joaquín» i «El Barquillero», en quina re-presentació reeixiren totes les parts de la companyia.

Hi assistí nombrosa concurrencia que en sortí molt complaguda.

REGISTRE CIVIL: Moviment del de la vila duran t el passat mes de febrer . NAIXEMENTS: innomenats: Tauler Bota, Ragolta Xatar i Llach Maimón.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

OoitA BRAVA

DEFUNCIONS: Joan Iglesias Oaialán, de 47 anys; Agusií Mora Plaza, de 13; Teresa Pérez Forcada, de 55; Josop Vií'-ens F'errer, de 70; Salvador Prohies, de 35; Kraucesf^ H-itella Dilmau, de 76, Miquela Alarcón Palau, do 65; i'Uria Ciner Figueres, de 72; Franc«soa Ariigaí? Gaasíí, de 73; i Llucia Bíjlleville Sabaler, de 72.

MATRIMONIS: oap.

La societat oooperatj>a «La Equilali^^a» celebrà el dijous darrer una reunió extraordinaria ©n el local del Econòmic Cine pni- a prendí'" acords relacionats a nb l'obra benéAoo so ial que es té projectat de por-1 ar a oap.

Després d'un debal, força laboriós s'acordá anar a la consiilució de capital, oís in.terGssos del qual servi-ran per a socorrer fins on ho permetin i a prorrateig als socis vells que hi tinguin dret.

En el Centre R Federal tingué lloc el diumenge passat un ball de Pinyata doble, essent oberta per la senyoreta Enriqueta Lloberes la corresponent a les damisel·les i per En Ribera la corresponent als joves. El regal l 'obiingué el jove Javier Navarro.

S'assegura que el Banc de Catalunya, do Barcelona, ha arrendat el local qué ocupava fins la seva disolu-ció el «Club Palamós Tertulia» per tal de inslal·lar-hi una sucursal.

Es nece.ísita iin aprenent T I P O G R A F I A E K P O U I U M

Baltimore, 36 PALAMÓS

AQUEST NÚMERO HA ESTAT REVISAT PER LA

CENSURA GOVERNATIVA

o y ai port ar : t • • • • • 9

«oo » e oOOO c>e O

i i

L-ervanteí, 38 i 40

B e g n J e s d e m a r c a - S e r v e i

a c u r a t - L I OC '"•e r e u n i ó

d e l s a i m a n t ü o e l s s p o r t s

• s s t

S. Piaja Vii lena Centre 6eneral de Suscripcions

T^enJa J evscnpctó a iota ni ena periodicsis I

ré"'s*is nacionals i estrangereo-/.

(Jorresponsa

JJe l e fi^ jirtn cij^a Is fcii IOI'JÚ h ie

JBarceloim i jMLadvit^.

ff POP ï li mm'

ANTON! 6ÜELL

Tejiyits i renfati é/e tota classe de lrajos i ve^tlís i

eJs seus similars.

Dols 7 altres serveis a les sis hores.

D E 5 P A T X O S : VAUs, 8 i Progí¿« 3l - G I R O NJA

P A L A M Ó S TALLERS: PcJrct, 7 - G I R O N A

io eoiliríiia

So m m u

foFna ah ca-Mh iilasG el seu Golor natii-ral seíise ta-nyir-los.

L. D

). de la RoÉ

o » ••

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

•i

MARIA ARTIACH exquiaila galtetn, dulce y sabrosa

amiga de paladares refinados.

fe

Desayuno ideal, postre escquisito, complemento indispensable de una buena conlida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H

la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

Gdrlton Tea

Bbcuit

i a

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós