16
Semai Olí s ;|cnóííic0 tlufiíraáo fUKClOS DE SUSClilClüN. España, tdinestre . . . l'ÓO ptìsetus Extrnngei'ü ¿'50 a / f C^ììl Anuncio:^ y coinnnÌcn<los ù pi-ecifjs coiivericioiifìles. SK inJliLlC.VLOS JL'KVKS ì \ AOMIMtiTlUCIÓX y ]!KJ)AO JÓ\ CmI dft Ja Miìriua n." Jr-J. ANO ÍV PALAMOS 80 DE SEriE.AIJillE DE 1886. :sUM. 157 LA MARINA DE ^ÁPOR. I • Curiosos 'datos i)íiva su liistoria hemos leí- do en iiua revista de Loadrtjs, por más que se liiiTíteu ú la' marina iuslesa. o El primer vapor que se lanzó al mar salió de los hoy afamados astilleros del Cly- de eu 1812, y so llamaba «Cometa)): sus liimeustoues, 42 piés de eslora, 11 de man- ga y 5 de calado; es decir que pudiera muy bien ir colgado como bote cu los pei-'caufccs de cualquiera de los trasatlánticos niodcrnos. El «Cometa» alcanzaba un andar de 6 mi- llas- por hora. Su éxito fué tan grande, que al año si- guiente se pusieron las quillas para otros tres vapores de dimensiones más'considera- bles. l^n 1815 el «Margory» hizo la primera travesía de Glasgow 'á Londres, y ése fué •til p r i m e r vapor que p<Mi(3tró en el Táme- SIS. Ku 1818 el .(Eob-líoy» atravesó ol ca- luil de irlanda, yendo del Clyde á Holíast. En 1822, diez, anos después de haberse botado al agua ol ^íCometa», el ccmereio bii- j tánico poseía una flota de 60 vapores. ('ada voz [mús auimados los armadores por ol buen éxito,' empezaron á despachar para la navegación do altura vapores de rue- das, que se servían de ellas cuando falta- ba el viento. En 18¿5 ol «Enterprise", TjUU toue- lalas y riO*- caballos, iba ;l la ludia por el Cabo. Dnsde 1819. ul u8alvannag», cunstruído en América, hizo la travesía do Uuev^ á Inglaterra La primera empresa de barcos de \-apor que so construj^ó para montar un servicio regular fué la «Peninsular and Orieut:'.! (Jom- pany», que [u'iu e x i s t e . Elsta Compañía con- trató en 1837 con el Gobierno inglés ol ser- vicio postal de Lisboa y Gibraltar, que hasta entonces se había cóutiado á buques de ve- la que empleaban por término medio tre.s semanas en la travesía. El primer vapor quo posevi") fué el cAVilliam-Fawctít)), de ruodu.s cuya cabida era de 2(l6 toneladas, con nu:r zd do 0 0 -labalios. Hoy cuenta con una ílu ta de 50 magniñcos vaporo.^, de lítíliee de ace- ro ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio postal de /'•A Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

Semai O l í s ; | c n ó í í i c 0 t l u f i í r a á o

fUKClOS DE SUSClilClüN. España, tdinestre . . . l'ÓO ptìsetus Extrnngei'ü ¿'50 a / f C ^ ì ì l • Anuncio: y coinnnÌcn<los ù pi-ecifjs coiivericioiifìles.

SK inJliLlC.VLOS JL'KVKS

ì \ AOMIMtiTlUCIÓX y ]!KJ)AO JÓ\ CmI dft Ja Miìriua n." Jr-J.

ANO Í V P A L A M O S 8 0 D E S E r i E . A I J i l l E D E 1 8 8 6 . : s U M . 157

LA MARINA DE ^ÁPOR. I

• Curiosos 'datos i)íiva su liistoria hemos leí-

do en iiua revista de Loadrtjs, por más que

se liiiTíteu ú la' marina iuslesa. o

E l primer vapor que se lanzó al mar

salió de los hoy afamados astilleros del Cly-

de eu 1 8 1 2 , y so llamaba «Cometa)): sus

liimeustoues, 4 2 piés de eslora, 11 de man-

ga y 5 de calado; es decir que pudiera muy

bien ir colgado como bote cu los pei-'caufccs

de cualquiera de los trasatlánticos niodcrnos.

El «Cometa» alcanzaba un andar de 6 mi-

llas- por hora.

Su éxito fué tan grande, que al año si-

guiente se pusieron las quillas para otros

tres vapores de dimensiones más'considera-

bles.

l^n 1 8 1 5 el «Margory» hizo la primera

travesía de Glasgow 'á Londres, y ése fué

•til primer vapor que p<Mi(3tró en el Táme-

SIS.

Ku 1 8 1 8 el .(Eob-líoy» atravesó ol ca-

luil de irlanda, yendo del Clyde á Holíast.

En 1 8 2 2 , diez, anos después de haberse

botado al agua ol ^íCometa», el ccmereio bii- j

tánico poseía una flota de 60 vapores.

( 'ada voz [mús auimados los armadores

por ol buen é x i t o , ' empezaron á despachar

para la navegación do altura vapores de rue-

das, que se servían de ellas cuando falta-

ba el viento.

En 1 8 ¿ 5 ol «Enterprise" , dé TjUU toue-

la las y riO*- caballos, iba ;l la ludia por

el Cabo.

Dnsde 1 8 1 9 . ul u8alvannag», cunstruído

en América, hizo la travesía do U u e v ^ á

Inglaterra •

La primera empresa de barcos de \-apor

que so construj^ó para montar un servicio

regular fué la «Peninsular and Orieut:'.! (Jom-

pany», que [u'iu existe. Elsta Compañía con-

trató en 1 8 3 7 con el Gobierno inglés ol ser-

vicio postal de Lisboa y Gibraltar, que hasta

entonces se había cóutiado á buques de ve-

la que empleaban por término medio tre.s

semanas en la travesía. E l primer vapor quo

posevi") fué el cAVilliam-Fawctít)), de ruodu.s

cuya cabida era de 2(l6 toneladas, con nu:r

zd do 00 -labalios. Hoy cuenta con una ílu

ta de 50 magniñcos vaporo.^, de lítíliee de ace-

ro ij hierro,' ninguno de los cuales tioue

de diez años, y representan unacabidatut. i l

de 1S] jÍ ; ! )4 fondadas. El servicio postal de

/'•A

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 2: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

- 'c-v^vi /v

SK.MANAhlü i)K l'AI>A^]()S .

hi India le contrato cu y iiu tiirdó

]iuu'lii> Olì agrf.Jiav '1 'lo (-bina, 3iiiinu y

Aiistviilia.

X o pnsi'i jitu' Uo tiempo sin ([110 se forma-

ran iúvixtí varias Compañías- pava poner ¡Í Tu-

-laU'i'ra cu <;biimnLcacióii rápida cuu todas

.-..:s colonias y (-1 mundo entero, ostabloeión-

.lüsc principalmente para la travesía del A t l án

lií'O una l'onnidülilccompoteuc.ia. jJcspuós del

Savannah", (¿ne la cíecUu'» en 1810, vino

r] -Uoyal Will ianDi, en ' 18:^1, que empleó

•jr, días eu su v ia je de Quevcc á Londcos.

Mu IS.-JS ((Siriuí!)) fué de Liverpool á ìsovr-

Vork en 17 dia^; pero hi adelantó en en uii-

11.; el (iGruatAVe.-ítoru)» que s.üio de íiristol

• 'j'spuéfi que él y ilogú á Xe"\v-York eu 15

día«.

Aquel la prueba se consideró ya como de-

cisiva, y en Vsc mismo año se 'con^ítituyó

hrC'Ompanía C'unard para efectuar dos viajes

immsualés, cou vapores entre los Estados-

Unidos ('; Inglaterra. E l primer buque de es-

ili l'amosa Compañía fué el ((Brifaniai^ n bor-

di. del eual so embarcó el gran Dickons en

I s i 2 para América y acerca do cuyo v ia je

•Aijn anun'nsimas ñutas aquel ingenio sobera-

nu. K1 «Br i tannia» tenía una marcha de S

y nedía millas.

Vai seguida vino la competencia de los

yankces y hubo precisión do aumentar las

ví'locidades. Diez años después de la f imda-

'•ión de la Compañía Cnnard sus buques al-

canzaban un andar medio de 12 y aun de

12 y iin;dia millas.

Kn 185u la Compania Iiiinan botaba al

agua el City of Glasgo^V)), el primer buque

de hélice que cruzara el Atlántico.

l'in 185G la diiracién media de la tra-

"s'esía entro Queenstown (Irlanda) y í s cw-Yo rk

se había reducido ya á diez días y medio.

En 1857 Brunei construyó el Hrcat Eaa-

tern, que no correspondió, en punto á velo-

cidad do marcha, á las esperanzas que en

.;1 se fundaron, pero que vivirá en la-historia

por la utilidad que presté para tender el

primer cabio snbatlántico, y que ha ilesceu-

cendído liasta el bajo empleo do servir á un

meieadei' de LÍA'erpool do reclamo jiara ven-

der mejor los géneros de su ti-nida dui^iu-

te la Exposición marítima universal que se i'-"--

tá celebrando en aqirel puertu.

El «8cotia'>, de la Ciompañia Cunnrd.

hacía ya en ÍHCA el v iaje á KeAV-Yorh m

nueve día«.

La guerra >;eparatisl a y (d v iv ís imo in-

terés que excitó i ii Europa fué nuevo esti-

mulo para dar mayor impulso á los viajes

en el sentido de la velocidad, y se llegó á

cruzar el x^.tlántico en ocho días.

En 1877 un vapor de la línea Tnmau

tardó sólo 7 días y 14 horas; después otro

de la AVithe Star 7 días y 10 horas, y en ^

1879 el «Arizona) ) , d é l a línea ( luion, em-

• í3leü 7 .días 8 horas y 6 minutos.

Y (ílaro os «jue aún no esta dicha la lil-

tima palabra. Si ha de darse crédito á Air.

Pcarle, miembro del Parlamento británico y

presidente de ana Compañía do vapores, ni.

tardará u^ucho en cruzarse el Atlántico (íu

cuatro días.

RECUERDOS DE U N A EXCURSIÓN

A l.A SKÜ DK riHlKI,.

11 VA viu'nii.'s. 28 del próxíiiio piisnilu julio, pi-ovi!»-

to (le nu poiio voluminoso eqnipnje y riel correspon-dienlo liiilcno para TiUTegn. salí de Hiu-ccloiui en_ <•! tren <Ui las S -IH de In niarmnii. nioridiano d.' *£!-drill."

Nada diiv ilel país que dosde Barci-lúim á Tárri'-se ufrecü ú la vi-sUi del viajero, por ser muy

,:ido <'l nninoro de los qnc lian rt'corriilo dii-li.. Ira yr.clu. A uii. á lo menos, qne lo lingo bien roi.o í-ido. muy poco me intoresulja: pero como a! viaji-r.i

cnvloHO nunca le i'allan objelus di;jn-.s <1.-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 3: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

SKMA.NARH) D E l>ALA-^JüS

stTvuelúii, yu qm-;- el pa i s no llaiiüilia mi uUiiciúü, . lij<'Oa ilósdn lu rgu Oli lus c-uuipafu-l'us du viajf; (jiio

li! ciisuiilidail -ijiu Ijnbui «lepar.ido. lù-iui 6--ì!0vs; mia s f ù u r a qiiu Msar i i i f;ii lu^; cuarui i la y hii h i ja fjiu- á lu su ino coiilìtria «los lus t ros , las ciuiles rcsidiaii (jti l ìcroi ia y se (Ih'igiaii S. Soba-siiàii. uii vascotigEido cuiuisionistu do <U'ugiis, i j i iu. v ia ja l ia puf cuen ta do iiiiu do las ca.sas nui.s iiiiportaiUcíi do Uai-culona^ olro j üveu que du run to todo el li 'avcctu d i i n n i ó coimi u u lirón, y doü emp leados dui ieiTo-can-il,. á qumiio.s )a nir t iceióu t ras ladai ja á u l rus puuLos.

Em el.coiiiparLimoiUo iumedicito lialjia la.s f ami l i a s diclios empleados , u n a m u j e r de s u s c iucuenta y

piuo que vcs t ia el t ra jo de las u ioues l r i Jas de l i^lu-II'.' dt; JJarcülotKij uii cura , al pa iecer , tranciís y u u cabailoi'o do u j ed iana edad que cnnict y lapicero en m a n o i b a / a i i o t a u d o el n o m b r e y <.d lu'ñiioro del vo-. ' iuilario do las pol j lac iones" (piu dosdo el vagón di-visalja. No l legué á comprenne r si e ra ex t r an j e ro ú II". pues si de projiÈo le crei tal por su t r a j e y por su cur ios idad , luògo me ([uedó perple jo , oyéndole liti-

. Idar en cas te l lano. J)e todos inoilos. si compiUricio nues t ro era^ debía v i s i ta r el paí^ [lor [irimera ve / , pues l e v a n t á n d o s e t'recueuLonion.íe yaür ig ion t lo la vis-l a , ora á la derocbu, ora a la izquierda , uo cesaba lie d a r s e ñ a l a d a s m u e s t r a s do complacencia! Pero c u a n - , do creció su ei i tusiasniu J'ué asi qLU\ [jasada ya la • •staeion <io Olosa. vió aparecer á su izifuierda el ma-j^esLiioso y sorpre i idenle .Muntserral; en tu s i a smo qiuj a ú n su1jÍ(> dtí p u n t o , cuainlo , [njr las c u r v a s y caui-bhjs de dirección do la via ijiti; ha exigido iu que-Jiiado <iel pais , r eaparec ió el monto m á s le.o^ y á su derecha», y cont inuó p resen tándose á su vista., ya más lejano, ya uu'is iumedia t i j . perti s iempró inqionouto por su g randiosa mele . ' s ionq i re a i imirab le pur su sin igual y cónica cres ter ía .

lùitreLaiiLo u n o de los enjpk-ados, refería al vas-ccjiigadii su his tor ia , de la rciutijrdo el s igu ien-ti.' hèriuoso rasgo, l i a b í a [n'ctinnlido el j tadre del na r r ador q u e éste so casara , no cijn la m u j e r q u e a m a b a , siuó cim la (pie aqus l le tenía destina<la. Xm que r i e i i du i'nder e n ' s u enqieño el p r imero , ni e.l s.-gundo fa l t a r á la pa l ab ra d a d a . cum]>liola éste al. t in, . babíend . j c a n s a d o 'd »mlace-tal enojo al patire q u e habia a r r o j a d a al hi jo fuera d« casá. Sepa rados c o n t i n u a b a n siu o.scriiíirsc si-

quierii . cuaudo . al saberse el ve-rauo pasa<iii ({ue el cólera, se l iabia desa r ru l l ado eu Valencia, m a r c h a r a n el i iarra-'i>.tr y su iuiijer á d icha ciu<l;td. cii la quü en<.-" intra-run a su pa ' l re en i.'stado bas ta i i t e . •p recar io y a ta-

.l iidii di' la o n f e n n e d a d reinanCe. Aii l ioáronle al nio-' i i i^nto ios renn 'd ios ntás i.Miivi'niimti's. v cuidànd'.d--• MU l-.idi) i'.smer<3 pront'» luvier'.m (.••lusuelo d-.? v<ír-¡•.; uu-jm'ar y convalecer , y d.-s^iuiís la satisíac'.-i''in .le ! levarseli; a liareekeia,. dond'- i-.- prupund'Oiar-iU t'j-d:is las i-umodidad'.'S d-- >''>la-v, •iiiper'i. lio piidi.) v'o/ar muidio ti' 'nq">. p'.'rqu-- .i.i vu ]].,.-

•^ada fallei"i'> \ ir ti ni:: •:<• .una l¡•lll.^•t:¡;^ i :ill:;ii.ail I-'". .M 1I''Í.:J s. ; it ;,).. ^ : ! ; '. t:; ;; I' • 1 ; ;

esposo lórui inó la. re lación; pero A l - iuimios decir ipu! m i e n t r a s ha vivido con u<tsi.ili'os hi-m-.-. cumpl i ' lo como buenos liijos.

-S í . ([uorida. sí: ri.'[iuso su m a n d u . y 1> ¡u'.--mie las atej iciones «.jue le has giui rdado. como mi pa dre te las agradeció On vi-la. En seguida , cousaKan do su relo.S exc lamó: ¡Ahí ¡ah! ésb^ y mi ap. ' t í lo ña lan la h o r a de a lmorza r : couqui'' :'il avin. y Itu'- - i u n poco liu can tó y do Jjaile. que la a jegr ia acuri.i el camino .

Al moim-iilo si[ cuuipañero , iioiniu'r jiuco h a b i a d m pero servicia l en s u m o g rado , saci'» d o ; •

eáuLaro y una bot i ja q u é halda rli-bajo i|c los to.s; de la p r imera ex l ra jo Jíauibri-. lorf.¡lla>;- pan v queso , lo dividió Lodo en v a r i a s iiurcioues y «'ulri-u'"' una á cada uno de los ind iv iduos ' de amí j a s fnmi lias, no sin íiaijor p rev iauna i t e invitado, á los d e u j , . -á coi i jpar l í r el almuer; :o. j;espué.s toim'> a l -um- - va .•5US de la o t iu cestu y l lenándedos di.d l iquido qui- i" s u m i n i s t r a b a n respect ivamenl i ! -d i'ántai'M la bol. j a , s i rv ió «le beber á todos, dándo le á fa/ía uno !.l beb ida ipitj nnts apetecía . Y aun no se iuii i tú a i ) ilicho su sol ic i tud: e m p e ñ a d o <;n q u t t e r m i n a r a ".-i >i¡ nnierzi> con una taza de lé. l lenó de agua una i -i zoleta lie ho ja la ta y la jiUso á' cahj i i tar j/oi- m.^li.. de una lam[ 'ar i l la a i í m e n l a d a [)or' aiculiol; peí-, tos p r e p a r a t i v o s diei-ou por rcsni ladi : . ii'> la li'-j.í-: , [ i royectada, s ino el baile- poco antifs en soii di; lu'u-nut a n u n c i a d o ; p o n p i é al pasa r ei lr..'n por una nur Va asceudení-f, la vas i ja perdió el equilliirii) y el agu í-á p ini to ya de hi-rvir. s.; der ra iuo cayendo casi t j i :« sobre; el [lío izquierdo did atareadlo s.;i-vidor: jioi>..u ce que le hizo dar , ¡den á p'.'snr suyo , uu btii-ii nú njoro de sa l tos m á s ó nienos acoiupasadus .

i í a s no iior ello ce jaba el bui'ii hoiiij^re en su ii . teiitoj an tes al con t ra r io , comíiaido y sa l t ando ai t i ' r na t iva nienti;.: re[)etia los [ i r rpara l ivos con cuidad..i. v iendo I b ' c u a l me avia i turé à di-<.-irii-: < louipa;' tenga lui poco de calma ; agua rde á qui* ll<'_'U'' m u s á la estaci-'m de Man rosa, de la ijue esta a,.'-; luiiy cerca, y d u r a n t e los diez m m n t i j s qiir a l l í j ; : i -r a r a i-l tri.'U. t iempo suüc ieu le t endrá jiara i ' -a l izar ' -k propós i to . Siguió mi consejo el i n tu ' p idado . y como • i' i de esperar , salió coniplelanU'nti; a i roso di- su '-liiue ño; h ibi<;nili>_ q u ed ad o tan a^^raii-'ciiio ,i mi Í!iti-r\' i ción en el a s u n t o , q u e se obs i íuaba i-u i'i'i 'pai'arm--uu ponch ' ' . á cuyo efecto ' liabla -a . 'adi ' y;t lii- i-.> g u n d a ces ta rom. líiuiju v canela . .\[i-'iias ncababa d»; Volv.;r al vagón irl va lenciano, qu-- iialjíu idi' can t ina á hac--r' nueva pr'jvisi.'iu d' ' ,i;.;ua y d' •.. no. td I r'.n r eanudó la int. r rumpi . i • nuindi:. .

iJ t ra «. 'scna muy d¡feri;tile rr.-: eiibiti--.- • : servir ía de entr - ' teuinuei i f" . I >i<furriaii la s-'iVe;: f i a mi lado /.-stajja y va-M-un,:ad-' -d,i-= 1'. av'i ble d'.' ^-staUcia - a S. S.d.asliaii . i 'S e. . - • de ij.uì.ir--; eu el !n:U" la- ••i'ni" ii ¡a-ii"^ ;•' d i - ^ ' i ' i -11.'S i.' q,:.' .ÌJ .i'ii S a!- ' . . - . A lìiii;:.'!:: .•;'•

à Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 4: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

;{in SE.MANAKIO DK PALAMOS .

m

c.iii;,'!iilu. lio las minaUis ;iiiinrl:iIoílns que C O J I fi'«-

ciu-ncin diritíia ú ini vfcina im.só i'i.decirlf palabvns

muy lisoTijeniK sobre sus iilrnctivos ]iñi-soualcs, aini-

quc lUrigiomlo ol iliálogo ilo luodü ijue aquellas pa-

ree rjpoi'luiüts. Pero mí vecina, (JUB al puvccor

nc> dclj«.' snr niiiiga <iií gulantoos, npoiiíis notó la lac-

ti'-a di' sil iulcrlijciitor, concrctándoso á coutesLar con

iucnio-¡l;i]io<, dí'jñ laui.niidocei' la fuiivcrsación. y uiuy

liir^t'. )>r''ti!xlatiilit qiie la voiicia (A stteùo, se lapo

í'l ru>tri.» <jiju ol Vi'lú. apoyó la caljoza oii (.'1 ángulo

dfl vagi'iu y i|iU'dú tlorniida.

V <]'• voras dormiría, cuando no la disperlú el al-

l'iaozo promovido i ^ r f.d valoneiaiio. fine lied al pro-

;jrauia ijnu autí.'ü liabía auuiiuiatlo, cautal)u C(ju bas-

IrtiiU" gracia aires dti znrziiola y cauciones alegres, oti-

Irc- i'sitis la tan cxU-ndÍda y litulaila: e/jjrt/«/"'. Y no

ludo fui' t;anLnr, piios, siendo tanddén chistoso narra-

iioi'. t'utri.! cauto y canto interpolaba sucedidos- y ciuis-

nirrükw, ipu.' ;i«í por su malicia como por el donai-

re Culi quo los contaba nos liicieron roir á todos mu-

eb'.i varias voces. IJini sola oxcnpción hubo sin cni-

liai'gii entro los circun.stuidos: y osta fué su conipa-

i'.eio. i]Uü cuando nada teína ijue hacer permanecía

inqiíisililo y lacilm-uù.

i.a 1—ÓO de la tarde seiialalja nú reloj al pasar

el trC'ji delante de la estación de Tárrega, término

de mi viajó en f<;rro<'arril. Al momento me despe-

(•!¡ de mis compañeros de vagón, y deseándonos mii-

Uuinicnti! feliz viaje, salto al andén. Detrás do mí sa-

lii'i'on di' su conii)artimento el cura de quien antes

Ilici' mención y aquella mujer qne me parecía ser del

l.limci do Harcelotia. •

M. Ll. V A.

EL rORVEMIR DE LAS VIÑAS.

(PvEilTTIDO)

l'artidario dé ctiaiilo pueda iníluir al progre-

•>0 lie GslH comarca, v siéndolo la salvación de los-

viñedos, va para que este país no se vea priva-

do íle ellos por la fHovera, como sucedió con el

ovlihWi como también por la preponderancia y pro»

(lucios que pueden dar á los propietarios que vi-

vos los tengan, hizo: Que en mi últ ima estancia

en Figueras examinara los resultados obtenidos alia

por las cepas americanas; quedando convencido de

que con ellas, ingertadas .de las del país, se ob-

tiene con i-apide/ y en mayor escala el deseado írü-

to.

Kn cierta heredad vi majuelos, {niaijüh.) que ha-

b ie ldo sido plantados en marzo de é injer-

tados en abril del presente, con todo y liabi;r su-

frido un fuerte pedrisco ostentan en fíeneraí de dos

á tres uvas. Lo indicado, unido ú los datos' (¡ue

algunos señores viticultores de aquella i-iudad so

sirvieron darme referente ú plantaciones de cepa.>

americanas, y en particular sobre las viñas que I).

Yicentí! Sola [»osee en liesalú y i-elativas todas al

gran número de u\as (jue producen; bacenme creer

que si los propietarios de esta comarca tomabin.i

con energía la [¡iantación de cc()as americanas, in-

gertándolas de las del país, no esperando el veri-

íicarlo .cuando las existentes no produzcan, otro

seria el porvenir de los propietarios vinicultores, y

otro el de los pobres braceros (jue con su jornal

casi no pueden jirobar el verdailero vino de uvas.

San Juan de l'alamíís setiembre de 188(j

Jann Pnlliaer

¡Uuiua gent, la gont de casa!

iQiiína torra 1' AinpurdáÍ

La franquesa y la alegría

no s' lii acaban aqui iriay.

Desde Fransa á las Uabarras.

desde allá al Mediterrá,

s' hi descobr-a eixa comarca

que 1 meu cor estima tant;

eixa terra tan liermosa,

bell bressol de mos passats,

liont s' hi parla lo llenguatgo

que la mare m' ensenyá

y hont r oreig s' adorin pcls boscos

yen los nius cantan las aus.

¡Quina terra tan bonica

la del baix y ait Ampurdà!

Jo lû he vist les illes Medas

reñectantse al íbns del mar;

he sentit la tramontana

ab feresa bramular;

m' he mirat en 1' aigua clara

de lo Ter y del Fluviá;

he vist mourers las montanyas

que Hagur te al beil devant

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 5: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

SEMANARIO DK [»ALAMOS.

y las rojas barret inas rumbojarsé sobre 'Is caps, cora rumbejan las ro^ellas entre niitj deis camjis de blat.

¡Uuina gent, la gont do casa! ¡Quina torra V Arapurdál En sos monts s' alsau horniitas en sas mars Illscan las naus, va la industria íent sa via, totliom sab guanyarse '1 pa y s' estima aquí á la Patr ia y 'S' estima a q u i ' l troball.

Res d' ergull; mirada fran(.-a, geni altiu y cor lloal; feynadors y gent d' empresa, nostre lema es ]o de ¡avant! y 'Is de fora casa envcjan nostres fábricas de taps.

Si la terra se 'ns mostré aspre, ab suor la fem llevar; si Ii llóu, á la pagesa la veurcu t rascar pol mas Flochs f i lant ab sa filosa boy guardant 1' esquerp remat.

Quant un pöble aplech celebra, al aplech totliom bi va; t an t bon punt se sent la coblo las sardanas coinensar, r icbs y pobres formant rotllo enllassem las nostres maus y se forma eixa cadena tan hermosa y fraterna], que als gemecbs de la tenora va engrandintse y va rodant!

Lo jovent de nostre t e r ra , totliom diu qu' es ben trempât; bon soldad en temps de guer ra , bon obrer en temps de pau.

Enginyós en sa talaya, tot cantant fa son trevall; galant sempre ab las n inetas , no fa falta á los búlls may.

¡Patria d' heróes y de sabis! ¡Llocli per serapre venerat! te saluda ab cants ma arpa y '1 cor raen ab sos esclats.

i Ab! si algú, Kspanya estimada, lo teu nom prêtent tacar, al sol crit de ¡via fora! ¡llamp del col! tots som prou brau; per fè al mon enter coneixer quo no en va som cataláns.

Franccsch Mnniìl.

GACETILLA. —K\ Colegio de tenedores do l ibros de liarceioiia

anuncia mt ce r t amen , cuyas composiciones podráu

ser escritas en cualquier idioma europeo V deberán

ser remitidas antes del 2 0 de oc tubre , siendo los

teínas señalados y premios o.recidos los s iguientes:

I"»: Diploma de honor y medal la de plata a!

autor del mejor pi-oyeclo de un Monte-pio de mixi-

iinren del comercio para peimones en caso de hm-

tilhaciòn fisica y viiuledade.s en el dp. muerte.

Biploma de honor y medalla de pla ta al

autor del mejor proyecto de xin^Cnja de crédito //

de. auxilios para los auxiliares del comercio cesantes de empleo.

'í^': Diploma de lionor y medalla de plata aJ

autor del mejor proyecto de uua Sociedad coopera-rmi de au.riliares del comercio para varios fines de l'irida !/ mejora de sa po.^iriòn social.

l 'ara cada uno de los premios citados h a b i i dos

accíisiis, que consistirán en diploma de honor v me-

(!alla de cobre.

- La .lunta local de Salvamento ha recibido del

<:onsejo Super ior la sentida comunicación s iguiente:

»Poseído del mayor sentimieiilo iia recibklo el Con-sejo Superior de ia Socieda<l la triste no t ida del fa-llectmiento del que su primero y digno Presiden-te en esa .r.uita local.

De su cariño é importantes servicios en pro de la Institución conservará indeleble recuerdo e r Consejo Superior, «jiiien ha acordado en Jun ta de hoy que esa Estación ostente su bandera á media asta du ran -te nueve dias en señal de luto por tan dolorosa pér-dida.

KI Consejo ruega también á V.S. sea i n t e rp re t ed« sus sentimientos cerca de la distinguida famil ia del Sr. Matas, á cuyo dolor se asocia sinceramente y U lesea resignación cris t iana- .

•••• I

m •

-'-s»-. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 6: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

L'i/.

: M S S K M A N A U K ) DK ^ A L A M O S . : -

Dios à V.S. i m i ü h o s íiñ.js. M a d r i d l ' i d.i

dü l.SHi). K.I, I'HKSII.KS rK.. VIKÌ'.-.M.mìuanti-.

.. //•- / ' . ¡ ' • " •n. •••

1/1 uiisMiii Dìivcx.'m'.m ha Uni ido fi hi .^i i i p m b í t r

h,s p r o p u i i s u s 111 .hi . iu i (te vi l la n o m b r a n -

.1,. y v i a - p n i ^ i d e i i t . ; d e la in i smi i á d o n

Mi.rt i i i y ; U ) . Au-u>-,ln P a g é s rr.slM!(•,tivamell-

U•. dn q u i u n o s i l ice ebpi-.i-a utmiiUM'áti t a n b i u n a -

„¡ i ; i r ia lnsi.ilLir,i.Mi <mi t-sa l o c a l i d a d c o n la s o l i c i t a d

y r iü ' i no l iasla a h o r a h.-s h a n i e r c c i d o .

Sca l i l i l ina e s t a d í s t i c a ( | u e n o h a f a c i l i t a d o

LM, M.íílrs. h a n con-idc) p o r las ca l los d o P a l a n i ó s

bi. ifíandn á sa a n l n j . . , s in (]uc se a p u r a s e n p o r e s -

to n u c s l r a s i i u t o r i d a d e s , d,csde el j u e v e s ú l t i m o b a s -

lu !,„v::==.lut;vos p e r r o s . ^ V i o r n e s G 2 . = = S á b a ( l o

i '>:!.-_-.Í)r,niin-o 4 U . : = M a r t e s

7 1 . - = T o t a l p e r r o s . U n h a n d o s c p u b l i c ú

h a r e d í a s en e l c d a l .d S r . A l c a l d e lo p r o h i b í a :

y ••omo e.ii OU-OS c . i sos . al p r i n c i p i o e l i u r o r

',1,. la j u s t i c i a c a y ó s o h r c a l g u n o s i n d i v i d u o s d e

; , f j ue l l a i:i/.a ¡'ifí-jíi-gioron y f u e r o n v i c t i m a s

ik ' s u a t r e v i m i e n t o , con lo c u a l se c o n s e g u í a t r a n -

t p i d i d a d rcspr -c to á las p a n t o r r i l l a s d e e s t e v c c i n ' d a r i o .

A h o r a , c o m o se vtr p n r la csLail ís t ica, r e p u e s t o s y a

d , ' ! s u s t o q u e l e s - c a u s . ) "la n-uer t i - d e a l g u n o d e

r n m i i a n i i r o s . su b a n hur / .ado o t r a ve/, á la c a -

li.. m á s f u r o r . l ue n u n c a , y c o n u n a a r r o g a n -

,•,¡1 l:d q u e m á s d e u n a vez ( j ue ios h e m o s v . s -

to [ .asar f r e n t e d e la c-asa c a p i t u l a r n o s ba p a r e -

r i d o d d i u j a r s e . à i s u s r o s t r o ^ i r ó n i c a s s o n r i s a s a t n -

b ü y e i i r l o sin d u d a á temoV e! ve r p a r a d o e n a ( { u e -

l U ( , . i , . r t a c . o u t e m | d á n d . ) l o s ' a b s o r t o á uii a n t i | ^ u o p c r -

sr.>ui<ior. v sin d u . i a d i c i e n d o e n t r e s í : . l i e m o s s a b i d o O

i n q i o n e r n o s .

. ;í;í s ido n o i o b r a d o so(;io i - . o r r e spousa l d e l

. ( A - . i i l n en e s t a v i l l a , n u e s t r o ami f ;o y c o m -

p a t r i c i o l ) . Kra i ic i sco d e A . M a r u l l .

H a b i e n d o presión taxio la d i m i s i ó n de l c a r j í o d e

s e c r e t a r i o l í ' la .Uuita local d e s a l v a m e n t o , f u n d a -

d i . .-n s u s m u c h a s i i c u p ü c i o n e s . I ) . S a l v a d o r l i o n e l ,

ta . l u n t a D i r e r l i v a a(.'ord-'t en scsi i in d<d d o m i n g o ú l -

.|,inio n o m b r a r p a r a - o c u p a r la v a c a n t e :t I ) . H a -

in- 'u f'..inqil<i.

-Ku..- \ Bo le t ín . . üc i a l d e es ta [n-ovini ' ia n u m .

t l - J . iVrha T i 'h'.\ a c t u a l . s . j í ia l la i i i v i ' í a la ley

• s- i i i l t i n i o . r e l a t i v a , á ia . - o n d y u a c i ó n

• • - ' . ¡h s iii:''r>.>e< dti .ionii.'i''! I los q u e -

/

n o h a y a n p r e s e n t a d o los d o c n i n e n l o s r e l a t i v o s A

a c t o s y c o n t r a t o s s u j i ' t u s al i i i i p u e s t o s o b r e d e r e c h o s

r e a h í s y d e t r a s m i s i ó n d e b i e n e s , c o n ta l q u e lo ve-

r i l i f iui ' i i a n t e s d e 1" d e n o v i e m b r e p r ó x i m o . .

-Dice u n c o l e g a ( | u e d u r a n t e la f u t u r a K \ p o -

s ic ión i n t e r n a c i o n a l d e B a r c e l o n a l l a m a r á n i u c b o la a -

t e . i c i ó n d e los v i s i t a n t e s la y r a n t o r r e - ó b s e r v a t o r i o .

d e d o s c i e n t o s m e t r o s d e a l t u r a , <|ue c o n s t r u i r á el c é -

l e b r e n i e c á i ú c o f r a n c é s m o n s i e u r Lapie^rre: s u b a s e

d e s u s t e n t a c i ó n t e n d r á (50 m e t r o s d e l a d o y p o r c o n -

s i g u i e n t e u n a s e c c i ó n d e r e s i s t e n c i a d e :3.(KK) e.ua-

d r . i d o ? , c o n s t a r á d o ( j u i n e e p i so s c o n s a l o n e s d e

r e s t a u r a n t , r a l e , e t c . capfi-. u n o d e e l l o s p a r a mi l

c u b i e r t o s ; t e n i e n d o ú s u a l r e d e d o r e s b e l t a s g a l e r í a s

d e s d e las cLialcs se d i s l r u t a r á d e u n a A'ista ^ l a ^ -

n l l l c a . D e s d e su [ . a r t e s u ( i e r i o r , c o l o c a d a ú u n a a l -

tu ra - i . r ó \ i i na í i - i en t e d i e z v e c e s m a y o r ^que la o r d i -

n a r i a d e los t e r r a d o s d o d ic l ra c i u d a d ^ se d o m i -

n a r a e l l l a n o d e i í a r c f i l o n a y g r a n [ . a r t e d e la

ta d e l M e d i t e r r á n e o . A ñ a d e ([ue pi c o n s t r u c t o r h a

p e d i d o ya se i s m i l m e t r o s c u a d r a d o s de t e r r e n o p a r a

e s t a b l e c e r e n él los t a l l a r e s ' d e c o n s t r u c c i ó n .

U c m o s t e n i d o el g u s t o d e v e r u n a p rec íos i i

c o r o n a q u e u n a p e r s o n a i n c ó g n i t a ha r e g a l a d o ú

la I m a g e n d e l S a n t o - C r i s t o g ra iú le - de. e s t a igles¡;L

p a r r o q u i a l , la c u a l es d e n m y b u e n g u s t o a r t í s t i -

c o y ha m e r e c i d o h'js a l a b a n z a s d e c u a n t a s p e r -

s o n a s la haw e x a m i n a d o .

— K n ia a c t u a l i d a d se h a l l a p r a c t i c a n d o la d e s -

c a r g a en n u e s t r o p u e r t o , el c u a l se ve a l g o m á s

a n i m a d o q u e d e c o s t u m b r e , el b r i k - b a r c a i n g l e s

O e o r t j H u w i i q u e e n t r ó la [ l a sada s e m a n a c o n u n e; i r-

t r a m e n t o d". ( í a rbón d e p i e d r a . D

- C o m o r e c o r d a r á n n u e s t r o s h ' ( : lore>. e n --A n n

m e r o a m e r i o r h a c í a m o s varían [ j r e g u n l a > al A y u n -

t a m i e n t o r e l a t i v a s a su a d m i n i . - t r a c i ó n d e I o n -

d o s m u n i c i p a l e s y n o s h a s o r [ ) r e n d i d . . eu e x t r e m o

q u e á [ lesar d e n u e s t r a s ú p l i c a n o n-j^ b n y a n s i d o

c o n t e s t a d a s . . C u á l [ luei ie s e r la c a u s a d<- su s i l e n -

cio? se p r e g ü n t a r á i i s in d u - l a nuesI roN i - e í o r e s y 1<.

m i s m o d i ' c i m o s n o s o t r o s . ' Q u é c a n s a h - . d . h - a á

Lanta r e s e r v a ? l i a r e t a n t r . t i e m p o qm.- n o h e n u i s

v is to las e n e n t a s d e inver.Mint d e f u n d . » , q u . ' n- .

e s ex t rav io q u e í n e r a n v.vrios los .[Ue p i d n ' r . m

q n - b i c i é r a n i o s IV^ e o n s u h t d a ^ [ir( ' ; :uir::i>.. "Wi-^k

A

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 7: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

S K M A N A l i l O 1)K I ' A L A M O S . 'AWi

<-rf(/ ¡u juc i lu (^oi 'poraciíi i i q u n süs j -eprescntai loí ; i io

tifi i ifi i <!efO(;íio á e n t e r a r s e d e su a d i n i ñ i s t r a c i ó i i ? Y

a iu i l in i í j s á hi (^orporuc i in i ( í u l c r a , {)U(5a n o d u d a -

iijos ( | ue t o d o s s u s (]uiiC('j[dcs jiaii l e ído n a o s í r á s

j n ' e g u n l a s y á e s t a h o r a ni u n o Sülu se n o s ha

a c e r c a d o á proLrsUir d e a q u e l s i Jcnc io . P o r e s t a vez

l i e m o s s e n t i d o la a u s e n c i a de l A l c a l d e p o r la c o n -

\iri-i(jn di; q u e hul j ie i ' a s i do m á s coin[)laeiiM¡"te;.

No p o r e s t o h a n d e q u e d a i ' á i n c o n t e s t a c i ó n , pu i í s

la ( | ue h u b i é i ' a n i o s dí iseat lo d e b e r á la g a l a n t e r í a

de n u e s t r o m u n i c i p i o , q u e en v a n o l i emos e s p e r a d o

l iasta el u l l i n j o m o i n e n l o , Ja b u s c a r e m o s p o r n u e s -

t ra j ) rop ia m a i i o a c u d i e n d o con r l d í t rec l io «jue la

l ' 'y n o s conc i i de d o n d e - h a y a l u g a r .

Ol.iSíUTUctüUt^H iiufti'orolój/icíifi ¡Id últiiita ade un-.III'.

b a r ó m e t r o subi i ) desdi! To ' i á 7 7 0 milínie-irüs:. i n i c i á n d o s e b a j a ' a l t (?rni inar e! s e p t e n a r i o ,

t e r m ó m e t r o ' d o á l . " á á - . " .

L o s v i e n t o s de l Nort«; y S u d o e s t e í 're.sijuitos.

La mal ' , l l a n a ó p u c o m o v i d a de l vi i ' i i to .

( ieló y h o r i z o n t e s i l e s p e j a d o s .

VARIEDADES.

lll-stilio.

—Pensaniicntoí ilr iiu scéitlirii. — ¿'Jué'i^ ' nij patriohi? -pün hoin])re que ¡ispir.-i á olitoner un

Qué os ])olItica. — Kl nif3dio de lograr dic-lio ii(>sfiu( . —¿Quñ es la virtud? — l'u lüioii toma de «.•onvor.síicióu. --¿'Jué os ül iná'ilo? — Kl dinero, la posición y el créditu. —¿Qué o.s ni ingenio? — Kl medio de hacerse odiar por lod.»

—Kntro dos andgos del dit'uiUu niftridi'; —¡Qué alma tan iioMe! ¡Que corazón tan yeneroso!

-No comprt nilo... - -Kigúrnte-que ha nombrado heredc-ra de (oda su

lurlunu á sil mii^er. a condición de que contraiga se-gandas nupcias antes de espirar el año del luto.

— Pues oso osuna imlieciüdail. —N'o lo creas, imestro amigo h;i queridu qu<- su

muerte fu'íra sen(i<la por alguien.

:Kn un «-narli.' drsalipuladu: ¿Hay cliincljes c-n la ca>-;i:' N 'i pmM el Reñorlto M¡ú.rri- I'tif íc'ii li'af'i-

=:Se liablalja de Cervantes, y rvf.'riit nih. la Ija talla do Lepánlo en la que, oomo e.s saliirlu. perdió una mano el In.siyinj esL-ritor.

-¡No lo creo!—exclamó nn oyi-ntr. -¿Por qm'?

-•-Porque basta leer 'il (JuijDÍe para ipirilar r..ii vencido de tjue (Jervuntís no' ora manco.

Buques enit íados en Eí^te pue r to . Setlejn))re.=y'l Do Barcelona polaera goleta de DÜ (. c. Jlatias Albert! con algarrobas á ífatas.

De Sevilla y c.scnlas vapur -Ga<-rü> do l-lí)(i t. c. Francisco Piubio con corcho á Rihi-ra. =id De Newcas k j corbeta <ie<yrgoio\<v do 'li t, <:.. .Iii lio Bealco cou carbón á M a t a s . D e Port\.;n<h-."-s iieigantiu gcAeta Safo de lir> t . c . Juan Kigncras crj laslrfi.r^G Do Barcelona 1 añil Aniinn'tln.H.caii da IH I p. Pedro Prals con electos ¡i ?>Iatas.

DESPACHADOS. Setiembr Para Marsella vapor't'-í,-A- \'¡,. c. Francisco Rubio ci)ii í.-foctos.

E E G I S T R O C I V I L D E F A L A ] \ I Ó S .

Noíit de los í'alli.'cidux «m d úlünui sctenari Ninguno.

Nacidos en igual período, Varuiies 0. Hembras 1 Total 'J,

Fahmòs: ImprnnfM- del Semanano.

ANUNCIOS. AK'riCr 'LOS J)K CAAilSERTA

cic ÓY c . tJ' e wx e E I t i la t a II et.

C A L L E DI-: L A A L L A O A , i . p r i n c i p a l . e—-'GNÌSIS 'TN

S u r t i d o c o m p l e t o d e g é n e r o s d e p u n t o de l p a í s

y e x t r a n g e r o s : ( J r e t o n a s , P e r c a l e s , M a d e p o l a n e s , S t i r -

l i ngs y t e l a s d e h i lo d e t odos c l a se s : P a ñ u e l o s d e l u -

lo . b l a n c o s y e s t a m p a d o s .

N o v e d a d en c u e l l o s , p u í l o s y p e d i e r a s .

P a r t i c i p a á s u s cli'Mites q u e a c a b a d e r e c i b i r un

s u r t i d o compI ( ! to d e c r e t o n a s - c o l o r p a r a c a m i s a s ,

et» g é n e r o s N a c i o n a l e s , F r a n c e s e s é Ingle.ses.

( i o r t e e spec i a l p a r a c a m i s a s à m e d i d a .

Depósito do Cha]ii])agiK', ú JO, 5(>v (íO pesetas la docena de iiotellas.

.'Hi

vi

->1

/'ííi

-' i]

. 1

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 8: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

'i-

fi

SK.MANAU10 DE PALAMOS

EL PERFUME! [UHIVERSAU

AGUA FLORIDA de 3I.ÙRRAY y LAN3UN.

•I Lapreparacion mas exquisitíuy refrigerante qu® conoce pnra el Tocador, el Pañuelo y el Baña.

preparada $olamenttpor ms propieiariou

l IiAlTMAlT 7 KEMP, Nuera TorS, ^ 149 Tent» e» Perfumorías y BotJ«i»

Lloiiüsilo fii Barcelona S 's. Vienile Feii-ei- y Comiiañia. — — ^

FARMACIA Y L A B O R A T O R I O .

DEL DR. FERRER. PLAZA DEL A N G E L - B A R C E L O N A . I iaiitainns la iilcirióii SOIM'C algiiiiiis .!c sus cK|H>ciati(lailes far

•inüáMitica.s pir.iuaSas cou uíeiull'ide plalacn hi [.rinicra Es-nosicióiiFai-macómievi celcl.iuuio en Ma.lrid ou noviembre de 1882. ' Uw'i l¡ru„<¡,litis il mole, de finnjanla: Su curacióii nif-Mihlo y

,,nra licinf.o con el nso de las pasljllas y d,U Jambe de Savia •le j'iii" iii.iriliiii« del Dr. KlvIUUCIL

p v -Miisiiri!.! su r;!iii.la y conH.leta.cui'o«:''n con la ospcoialisiiua l'íisla b'dMiiiica inxlvi-al del Dr. l'KlUUiK. CLOROSIS, ANluMIA. DEBILIDAD EN GENERAL.

Sil rslinrion iHu- ui.'di<i del Hierro diafizndo .1f;l Dr. FERRER.

CONFITES DIGESTIVOS-leí DK. FERRER Son uñ i'odiiruso ¡in soi'vaiivo, y muy dicaces para la curación

>l(r las curi-ruiOiludes cid c-sliuiiago y dfl lii;iado. MAGNESIA kraWECKÑTE PEUFCCÍONADA.

(AiMiru las íudit'estioiics, acUicícrts, aflicciones biliosas y doijíli-•liid noi'Vinsa del estñtnago

CITUATO DE MAGNESIA GliANÜLADO Y EFEUVESCEME.

Ut-fres Clin le y initi-ácido por csí-cicncia. Í'JTRATU DE I.í-ArrNRSlA PUNJA DO - P U I I Ü A X -

T E , .A-NIABARLLC Y KL'UCA^.

Et ileyiosilri par.'i la vrnla al por nii'yor derlas r-spccialidaües iiirmacéulicjfs'y [irodurtos, del laLorulOrio del Dr. FEUlUCIl, se halla en los alinaccncs deDrogiiCria de los Srcs. l'/cpiiíe Fener V Cotnpañí'f. plii/.a de iloiicada, ni'nns. ! y y ou su Sucursal, calle (le la l'riiicesa. ii'.un. 1 ( rosajrc do las Ce'.ínjnas .

Máquinas de hacer tapones D E TODOS LOS'SXSTEMAS

GARANTIDAS Y CON UN DIEZ POR CIENTO DE REBAJA-V E N T A Á PLAZOS Y AL COLS'TADO '

JOSÉ MUNDET—Li-AiiosTEíiA.

\ Í ("¡AUJi DE HAKülíLONA,

BANCO VITALICIO DE CATALUÑA.

COMPAÑÍA (lENERAL DK SKiìTROS SOBRE I.A VIDA

Caüital de fundación por medio do acciones

nominativas.

10.000,000 DE PESETAS

Lfis- itùIizLìs eii el úlliino trimoslre do 188."j y pu blicndas detalladamente en el Boletín de la Sociedad de 15 enero próximo pasado, fueron eii niunero de iüá^ alcanzando la liltinia el número 3.8.78. •

Despnés de la feclia de Bl diciembre, se lian ri-?' gUtrado otras mnchas en proporción ascendente.

Los cai-¿lales de los riesgos en curso ascien<len á más de

15.000.000 DE PESETAS

La compañía ha efectuado recienteniente varios pa-gos por siniestros ocurrido.'?, entre los cuales üitar«-müs los siguientes: Ptas. 10.000 satisfechas ú la iiija de D. .l-lvaristo Der ías-

se, de Barcelona, u áÜ.OOÜ » á la viuda de D. Pablo (ialjrii'I

(.lasanovas de Tarragona. . .j.OOO - á la viuda de D. .Tuan García

Bertri, de la Cenia, provincia de Tarragona.

B :-;.00u » ú la viuda de-D. Antonio (.:lara, deCalonge, proviin-ia de «íerona.

10.0011 >• ú la viuda de don Frnnoiííi:') (.Narvaja), (?e Barcelona.

Dirección callo Anclia. n" 64.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 9: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

Ì0Ì0(IÌ0 iliiíiíntílir. PRECIOS DE SUSCRICIÜN.

Espilila, tiiraestve . . . l'uO pesetas Extrangero 2'50 »

Anunciof5 y comimìcados á precios convencionales.

SE PUBLICA LOS JUEVES.

• A D i l I N I S i m c i ü N y HE1JACGH)X Calle de la Marina, n.« 13. •

A'ÑO lY. PALAMÓS 9 DE DICIEMBEE DE 1886. XÜM. 167.

I ' « . . - ' - -

m

La idea de levantar una torre de trescien-tos metros de altura, eu la Exposición de París de 1889, es objeto de grandes controversias en-tre los franceses. Mientras unos la consideran como uii factor indispensable de la Exposición, y bajo este aspecto lia sido considerada oñcial-mente al abrir concurso para los planos gene-rales de ésta, otros la miran como un desatino y la califican de verdadera manía. Creen los primeros que esta torre, además de atraer un sin número de visitantes de todas las partes del mundo por sus gigantescas proporciones, que realmente constituirán una obra monumental, prestará notables servicios á k ciencia, especial-inente á la meteorología, y que podrá servir, además, para iluminar por medio de potentes tocos eléctricos una gran parte de París, que preservará de los rayos y tempestades una zo-na inmensa; que favorecerá los estudios sobre navegación aórea, etc., etc., y finalmente, que como punto estratégico sería un poderoso re-'•urso i)ara lu exploración y señales on t;l caso

de un nuevo sitio de la ca^ntal. Los contrarios á su realización afirman que esta obra, cuya uti-lidad verdadera no ven justificada, lejos de em-bellecer la Exposición, no bará más que afear-la, puesto que los más soberbios edificios se que-darán pigmeos al lado de la gigantesca torre, cuyo conjunto será imposible contemplar, ya por sus descomunales dimensiones ya por im-pedirlo la atmósfera nebulosa en que estará ca-si siempre envuelta. Además, creen qiie será muy difícil combinar las proporciones de las di-ferentes piezas de modo que so presenten armo-nizadas á la vista, por ser imposible hoy tomar un tipo de comparación. Tienen por imagina-rias las ventajas que puede reportar para ser-vir como foco luminoso y para dar señales en tiempo de guerra, por considerar que constan-temente la parte superior traspasará la región de las nubes, y finalmente, entre otras objecio-nes, se ka echado á volar la idea do que esta enorme masa de hierro constituirá un imán co-losal, cuya potenciase ha exagerado hasta el ex-tremo de que va á tener iníiuencia sobre todos .los relojes de París y sus alrededores, y hasta sobre sus Iiabitantcs, temien<lo verse atacados

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 10: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

39'i SEMANARIO DE PAL AMOS.

íle una especie de baile do San Vito, á causa de

la enorme fuerza do atracción magnética que en

su imaginación se han forjado.

La comisión llamada de los 43 , (1) encar-

gada de intervenir en cuanto se refiera á la par-

te financiera de la Exposición, después de un

animado debato acordó, el 5 del corriente, por

21 votos contra 17, subvencionar á la compañía

constructora de la torre Eiffel con 1 .500 ,000

francos, ó sea la tercera parte de los 4 . 5 0 0 , 0 0 0

francos á que asciende el presupuesto total. La

compañía disfrutará durante veinte años de la

propiedad de la obra.

La torre se emplazará entre el puente de

lena y los jardines que figurarán delante de la

entrada de la Exposición. Los pilares que sos-

tendrán la torre descansarán en macizos do

manipostería de 30 metros de lado, levantados

sobre el terreno firme. El primer piso estará á

<)0 metros del suelo, tendrá á su alrededor una

galería de 15 metros de aucbo, su superficie se-

rá de 4 ,200 metros cuadrados, y se utilizará

para la instalación de cafés, restaurants, etc.

En el 2.0 piso, á unos 150 metros, habrá un

gabinete reservado á experimentos científicos.

E l i eso total de la torré seiá de 6 .000 ,000

de kilogramos. Para los ensambles se necesita-

rán por lo menos 3 0 0 , 0 0 0 roblones. La pre-

sión sobre el terreno será solamente de 2 kilo-

gramos, que es inferior á la que resrilta en las

constriicciones ordinarias de París, y correspon-

lie á la presión ejei'cida por un muro macizo de

mampostería de 9 metros de altura.

Los 60 metros de la parte inferior pesarán

más que los 240 restantes.

La torre está calculada para resistir un em-

puje lateral de 3 .000 ,000 de kilogramos ñ sea

uiu( presión de 100 kilogramos por metro cua-

i|i rniíiisiini i'Cjii'i'Sf'iila los iiiillüiics tic iiaronliii, \ •I.' .Diisliliii«!:! |»'r 17 iiricitilTOs iioiiil'i'mlds pcir n) Kslado." OL-IH«

(••.•pi-i'Si'nlín'ir'in del (Jotisoji.' imiiiicipul (!'• Pilis ^ IK en rftprf--••',i:.r'ii)ii (li- 1(K snsíM'ilores al r;ii.il;ii <le {:0''«titin. i's decir f'n lu uii-ina [.iHipotTíc'ii cciti (jiic han dn rontril>uir ^ lo<i gastos di- la.

hi'' ilivpi'.sus fnU'fudf--,

drado. Los mayores Tientos observados en Pa-

rís han dado á lo más un esfuerzo de 150 kilo-

gramos por metro cuadrado.

. Las oscilaciones del vórtice de la torre po-

drán llegar á 75 centímetros, el alargamiénto

total por las variaciones de temperatura será de

20 centímetros.

En los cimientos se colocarán dos hileras

paralelas de grandes tubos de hierro para esta-

blecer la comunicación eléctrica entre las partes

metálicas y la tierra, á fin de preservar la obra

de los efectos de la electricidad atmosférica.

Se abrirán los cimientos antes del período

de las fuertes heladas; se cree dejarlos termina-

dos á principios del ano próximo; durante el

mismo se proyecta construir los 60 primeros

metros, acabando el resto en 1888.

JS'o está definitivamente resuelta la cuestión

de los ascensores. Se proyecta poner cuatro has-

ta el 1.0 ó 2.0 piso, uno en cada montante, si-

guiendo la inclinación de los mismos y emplean-

do un sistema parecido al de los ferrocarriles de

cremallera. Para llegar hasta la parte superior

se piensa poner dos ascensores movidos por un

tornillo en su parte central, tomando siempre

las debidas precauciones para e^'itar accidentes

en caso de rotura de alguna pieza. Para una as-

cención completa se necesitarán unos diez mi-

nutos. Habrá además escaleras laterales, que

hasta el primer piso estarán destinadas al pú-

blico. Para subir hasta la cúspide, siguiendo

las escaleras laterales, se cree que se necesitará

emplear una hora.

(De Lidusirírt Invenciones-.)

-t-O-í-

REQUIEBROS INTERNACIONALES,

Según ui) cLiftiito tclieque, citado pin el |jeriúdi('<' /u(?///. cuaiiilo el diablo ímí arrojaiio del ('¡eio tropr/n con laí violencia contra la tierra, que su cuerpo .se o-parciú en iVagmenlos. I.a cabeza á parar á i sp;i lia. el rora/.ón cavii en Italia, el vientre eti \lemania,

Ü É Ü Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 11: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

S E M A N A R I O D E P A L A M O S . 39o

las m a n o s en Tui 'quía y en T a r t a r i a , y los pies en F r a n -

cia . P o r es to los F r a n c e s e s se p i r r a n po r el ba i l e , los

tu rcos y los t á r t a r o s po r la r ap i f i a , los a l e m a n e s po r

la m esa , los i t a l i anos po r el a m o r y la t r a i c i ó n , y los

tíspañolos p o r el o r g u l l o . A los eslavos tocó la tabl i l la

( jue el d iab lo tern'a en la m a n o en el m o m e n t o d e la

c a ída , pa ra cjue pud iesen insc r ib i r en ella las i n j u s t i -

cias d e q u e son v í c t i m a s d e s d e t i e m p o i n m e m o r i a l ;

y n o q u e d a ya sitio en la tal t ab l i l l a .

T o d o s ios p u e b l o s poseen c u e n t o s por el est i lo r e -

Hricndose á sus vecinos; y n a t u r a l m e n t e , no s i e m p r e

h a l a g á n d o l o s .

Los a l e m a n e s , p o r e j e m p l o , t r a t an á los tc l ieques

d e t c a b e z a s d u r a s . »

A éstos n o les o f e n d e m u c h o el cal i f icat ivo, y dicen

d e si m i s m o s : «El t c h e q u e t i ene un corazón d e yesca

y un g u i j a r r o en la cabeza ; f ro t ad ol u n o c o n t r a el

o t ro y sa l ta rá el f u e g o » . A los a l e m a n e s p u r o s les d e -

vue lven .e l e p í t e t o d e «cabezas d e p a l o » .

Es to s d icen de l r u s o : «Sin el k n u t , el ruso no h a -

ce n a d a b u e n o » , y a d e m á s : «Rascad al r u s o , y el oso

se p o n e á g r u n i r ; » p r o v e r b i o q u e los f r anceses han

p a r a f r a s e a d o m á s c o m e d i d a m e n t e , en la f o r m a d e

.1 Rascad al r u s o y e n c o n t r a r e i s al t á r t a r o » .

Los in;ileses se c o n t e n t a n con cal i l icar á los rusos

íift «ch iqui l los b a r b u d o s . » En í io l iemia y en la Galicia

aus t r i aca se des igna c o m u n m e n t e con el n o m b r e d e

«alcmiín» á todos los seres y o b j e t o s poco a g r a d a b l e s .

Mor e jun ip lo , la r a t a es u n a a l e m a n a ; los s lovacos dan

a! s apo el n o n j b r e d e c a n g r e j o a l e m á n ; el c a r d o es

una Vosa a l e m a n a . E l í inés p r e t e n d e q u e el j u r a m e n t o

d e un a l emán no vale un a r d i t e y q u e su pa l ab ra «s

una mi'iilii-a. El f r a n c é s , i jue l l ama «a l to a l e m á n » to-

d o lo r |ue es m u y c o n f n s o , a segu ra q u e el a l emán es

i n jus to y v io len to y ve en todos sus a l te i ' cados sin n io-

livo « r iñas d e a l e m a n e s » .

Lds diinesíís se s irven do una f rase scMnejante. v los

¡Líiliano.s no conocen n a d a peor en el n j u n d o q u e un

n iemán i i a t u r a l i / ado ; «Tudesco ¡Lalicanisalo. d iavolo

i i i c a r n a t o . " Los polacos d icen qi:e los a l e m a n e s son

(os m a y o r e s g lo tones y los níás gra iu les liorracihos d e

la t i e r ra . <lo d o n d e el p r o v e r b i o «un p u e n t e po laco ,

mi a y u n o a l e m á n y una misa ilaliani). no vah.'u un d ia -

b l o » .

Los Tráncese.^ no son más Í)ir;n t r a t a d o s po r mis ve-

• •¡nos: «Atila liu- el a/.ote th; i>io'-. los iVanci.'ses (»n

h i i rn tanos» . d icen lu,s i ta l ianos: } lo> a l e m a n e s aae-

- u r a n qu<¿ «í lebe t enerse al f r ancés por a n n g o . mas n o '

|.oi' v-'oin,o.>. Tu :}nfi:íiio provr-rl)!.. . '^pnñúl d ice pu-

co m á s ó m e n o s , q u e «si Dios quisiese vivir sob re la

t i e r r a , t o m a r í a casa en E s p a ñ a , con el rey d e F r a n c i a

p o r coc ine ro .»

E n t r e los e spaño le s , los f r anceses y los a l e m a n e s ,

ing lés equ iva le á a c r e e d o r . El r u s o a f i rma q u e el inglés

t i ene el i ngen io en las p u n t a s d e los d e d o s , y el f r ancés

en la p u n í a d e la l e n g u a .

Los ingleses d icen d e su país : «La Gran B r e t a ñ a

es el pa ra í so do las m u j e r e s , el i n f i e r n a de los caba l los

y el p u r g a t o r i o de los c r i a d o s » .

Los servios d i cen : «Tres tu rcos y t res g r iegos ,

stm seis p i l los» . A lo q u s r e s p o n d e el g r i e g o : «Descon-

fía de l t u r c o vie jo y del se rv io j o v e n » . El r u s o p r e t e n -

d e q u e el g r i ego sólo d ice la ve rdad u n a vez al a ñ o , y

a ñ a d e : «El g i t a n o es e n g a ñ a d o p o r el j u d í o , el j u n i o

p o r el g r iego y el g r iego po r el d e m o n i o . »

Los i ta l ianos salen g e n e r a l m e n t e m u y m a l p a r a d o s .

«.Sucio c o m o un i t a l i ano» , d ice una locución f r a n c e s a ;

y o t r a a segura q u e «la m i t a d / l e un i ta l iano està de so-

b r a en u n a ca s a» . E l d à l m a t a c ree q u e «el i t a l i ano ,

p o r d i n e r o , es capaz d e m a i í i r has ta á su h e r m a n o » ,

p e r o se r i n d e h o m e n a j e á su i ngen io , pues casi en t o -

das las l e n g u a s se d ice , (¡ue « p a r a e n g a ñ a r á un i tal ia-

no , hay q u e l evan ta r se t e m p r a n o » .

P r o v e r b i o po laco : «El i ta l iano re l l ex iona a n t e s d e

hacer una t on t e r í a : el a l e m á n , h a c i é n d o l a , y el po laco

de spués d e habe r l a h e c h o » . Del m i s m o or igen hay el

s igu ien te : «Lo q u e el i t a l i ano i n v e n t a , el fn incés lo

hace , el a l e m á n lo vende , el e s t ú p i d o del polaco lo

c o m p r a y el r u s o se lo qu i l a á la f u e r z a » . En Ital ia d i -

cen : aFÜl español p a r ece a s t u t o y no lo es; el fi-ancés

pa rece l o ro y no lo es t a m p o c o : el i t a l i ano es a s tu to y

lo pai 'ece, p e r o el p o r t u g u é s p a r e c e loco y lo e s» .

Dícese t a m b i é n : «Al o c u p a r u n a isla, el e spaño l

c o n s t r u y e an te todo u n a ig les ia , el f r a n c é s un c u a r t e l ,

el h o l a n d é s un a lmacén y el inglés una t a b e r n a » . O t ro

p rove rb io [)olaco: «l^a s e rp i en t e tmgañi í á E v a en i ta-

l i ana ; Eva en^añi) á A d á n e.n Ichi tuue: Dios los m a l d i -

jo -.•íu a l e m á n , y (d ángel los '^xpulsi't en húngai'O".

Para t inni i i ia r , : d i í \ a un ¡)rov«?rbio tc-heque: i L a

a l e m a n a está hecha [)ara el i.'slablo: la h ú n g a r a para la

(Hicina, \ la f r ancesa pa ra el sah'ni.»

A iii-i'i loiiii'li Mni'ioli <»liV''i-. i"--iiiio ii"iil.ifí(f"da n i I I s i " .

. \ a » l ' - l l . lili- h 'Ol)i i< d" i l i n i i ' l l --

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 12: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

390 SEMANARIO D E PAL AMOS.

y ratllas curtas ab pler escrich per tu en eix paper; BO, corn dius, ab ploma cl' or, sino ab ma ploma d ' ace r .

Si 'm vols c reure rá mi, mav a l p imt declaris la guerra; puig veig, méditant despay, queftns es nnptmt, la Terra, liensat per Deu al espay.

Fora no tenir sentits tractar de suprimí 'Ipimt

y 'ns quodariam ben lluhits; puig que tots aném vestits gracias al punt y al repimt.

' L s p i m t s son 1 turment teii, y sense ells rés porta á cap ni lo cristiá ni lo julieu: r home es précis, amicli meu, que no tinga sanch de nap.

Per un pimt de dignitat ferm ab sa idea 'n-Golon, tant escarnit é insultât, del mar en la inmensitat t robáper la Espanya un mon.

Per un pimt, hi ba bagut moments qu' han lograt lo que nos logra, soldats no gayre valents; pel pimt de no está ab la sogre, s' ban desfet molts casamente.

Si escribint tens la humorada d' espresarlo que no escrius, (moda que ja está arrelada,] t indrás la questió arreglada ab uns quants^Jimis suspensius

'L^pimts no son, com suposas, tant y tant dolents pels homes: ¡no A'ull dir que sigan rosas!

pro á mi m' agradan las cosas ab tots 'Is seus comas.

Pensa qu' es niolt essencial 'Ipimtf per mes qu' hi bage algú que 'n trobi algún de fatal; y, despedintme do tu , 't poso aquestjJímí final.

Francéscli Mariill. Palantüs.

GACET ILLA. Hemos recibido la Traducció catalana de impor-

tants documents en favor de la conservado del Dret Ci-

vil vigent d Catalunya que ha publ icado, con los pro-

ductos de una '«uscrición, la Comisión n o m b r a d a al

efecto por algunos miles de propietarios del p r inc ipa -

do .

No son la índole y condiciones de esta publicación

propias para ocuparnos de tan impor tan te folleto, pe-

ro veremos si nos es posible más adelante ocuparnos*

de tan impor tan te asunto .

Felici tamos desde luego á la comisión y le damos

mil gracias por su galanter ía .

« > »

Ha quedado te rminada la colocación de railes del

Tranvía de esta á Flassá, de modo que den t ro de po-

cos días creemos estará la vía «n disposición de recibir

la inspección facultativa.

« » >

Hoy al mediodía te rmina el plazo concedido para

el pago del segundo tr imestre del impues to de Consu-

mos. « » »

Hemos recibido un folleto t i tulado Contestación al

discurso leído por D. Gaspar Nufiez de Arce en el Ate-

neo de Madrid por D. Valentín Almirall, y j un to con

él una circular del Centre Catalá rogándonos nos oou-

pemos de aquel en serio. Nuestra única contestación, q u e á la fuerza debw

ser seria cuando se trata de asunto tan delicado para

Cataluña, será decir que si por un lado sen Limos las

frases poco lialagiieñas «[ue para nosotros p ronunc ió <'i

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 13: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

SEMANARIO DE PAL AMOS. 3 9 7

S r . Nunez de Arce, por otro lamentamos muclio más

que haya en Cataluüa quien sueñe con separaciones

que puedan dar algún fundamento á las afirmaciones

de aquel señor.

E l catalanismo del Centre no es el de los catalanes

que como nosotros quieren ver á su país conservando

sus leyes, costumbres 6 idioma, pero siempi-e forman-

do parte de este gran pueblo español, y por lo mismo

no podemos seguirle en sus utopias. -

Anteayer noche llegó á este puerto el cañonero

Diligente, de este apostadero.

Ya que por desgracia ocurren muchos casos de an-

gma diftérica, enfermedad que ataca principalmente à

ios niños, sin que se vean libres de ella las personas

adultas, Tamos á indicar un procedimiento que, en

tanto ie aguarda la llegada del médico, se puede usar

para contener el progreso del mal, procedimionto que

han puesto en práctica, obteniendo buenos resultados,

algunos padres de familia que nos lo comunican, y que

hacemos público, valga por lo que valiere.

Consiste únicamente en partir por la mitad un li-

món y exprimirlo en la boca del enfermo para que el

zumo en regular cantidad vaya à la garganta. Aquel

líquido evita, según parece, la fomac ión de las falsas

membranas, dando lugar á que llegue el médico para

adoptar más enérgicos medicamentos.

De Industria e' Invenciones:

Verdaderamente son sorprendentes los resultados

obtenidos por el tratamiento químico de los derivados

del alquitrán de hulla. De esta sustancia, tan poco gra-

ta á la primera impresión de nuestros sentidos, la cien-

cia ha llegado ù desentrañar los más hermosos colores

V los más suaves perfumes, además de otras innumera-

bles sustancias que han invadido el campo de la medi-

cina y de la industria.

Hace poco tiempo eí Dr . Fahlberg, de Leipzig, dio

á conocer un nuevo producto, quo bautizo con el nom-

bre de sacarina^ asegurando que posee un grado de

azucaramiento 5 0 veces mayor que el azúcar de caña

de mejor clase, con la particularidad de que no es fer-

mentescible. ni es asimilado, ni trasformado por el or-

ganismo.

Otro producto acaba de obtener el profesor Kis-

cUei'; de iluuic.'hj ti'íítando los alquitranes de hulla; v

consiste en un polvo cristalino y blanco que posee to-

das las propiedades febrífugas de la quinina.

Un italiano llamado Gauptmann Polto ha hallado

que mezclando semanalmente 2 kilogramos de azúcan

con el agua de alimentación de una caldera tubular

de 126 tubos, la cual anteriormente debía limpiarse

cada 4 3 días, no solo se practicaba su limpieza al cabo

del,mismo espacio de tiempo con más facilidad, sinú

que las incrustaciones antiguas se disolvieron comple-

tamente; creemos que nuestros industriales deberían

probar este medio, ya que es económico y de fácil apli-

cación.

A. Tischner, adversario del sistema de Copérni-

co, ofrece un premio de 3 0 marcos ó sean 6 2 ' o 0 pese-

tas, Ù la mejor contestación que reciba sobre los tres

puntos siguientes:

1.° ¿ P o r q u é los astrónomos consideran el sol en

reposo, á pesar de que saben y enseñan que se mueve?

Laplace dijo: «El sol se mueve á lo menos con la ve-

locidad de la tierra en su órbita.»

2 . ° Si el sol se mueve y no está fijo ¿debe aún

subsistir la intuición del mundo Copernicano?

3.° ¿Tienen los astrónomos derecho á sostener

que la astronomía debe basarse en el sistema de Gopér-

nico y que. ni siquiera por ensayo, debe establecerse

otro?

Las contestaciones pueden escribirse en francés,

alemán ó inglés, y deben dirigirse à Auguste Tischner

Marschnerstrasse, 7 , Leipsic freo, antes de 1 d e ma-

yo de 1 8 8 7 . La decisión sobre el premio se encargará

á la «Société astronomique» que se reunirà en se-

tiembre de 1 8 8 7 .

S e está construyendo un observatorio en uno de

los picos de los Alpes tirolianos, llamado del Sonn-

blick, cuya altura es de más de 3 , 0 0 0 metros sobre el

nivel del mar, siendo por lo tanto superior á la del ob-

servatorio de Nausoty, situado en el pico de Mediodía

del Etna y del SeiUis, en el cantón de Appenzell. E l

primero que llamó la atención de los metereólogos so-

bre la conveniencia de esta instalación fué M. Rojacer

propietario de unas minas del valle de Rauris, cuya

explotación, con las habitaciones correspondientes, se

halla en una de las vertientes de Sonnblick, á una al-

tura de I .50Ü metros. El acceso á dicho pico no per-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 14: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

3 0 8 S E M A N A R I O D E P A L A M Ô S .

sen ta g r a n d e s d i f i cu l t ades ; p u e d e sub i r se i iasta los 2 , 4 0 0

m e t r o s u t i l i zando los med ios d e t r a n s p o r t e po r cab l e

i n s t a l ados e n t r e las m i n a s y el fondo de l val le . A esta

a l t u r a se van á c o n s t r u i r a l g j u a s hab i t ac iones d e s t i n a -

d a s á u n o s ve in te m i n e r o s , q u e p e r m a n e c e r á n en el las

a'un d u r a n t e el invie j 'no .

l i a sido n o m b r a d o I n s p e c t o r de l c u e r p o d e o r d e n

púb l i co d e esta p rov inc ia D . Mart ín S a g u e r , q u e l i a -

bia d e s e m p e ñ a d o un ca rgo análo^^o en F i g u e r a s .

Ha fa l lecido en B a r c e l o n a D. Magin L l a d d s y R ius ,

i ngen ie ro indus t r i a l y d i r ec to r d e n u e s t r o a p r e c i a d o

colega El Porvenir de la Indus ir ia.

A c o m p a ñ a m o s á su famil ia en el s e n t i m i e n t o q u e

le lia p r o d u c i d o pé rd ida tan d o l o r o s a .

E n la f a rmac ia de l S r . V e r g é s h e m o s visto e x p u e s -

ta una bon i t a marina en día de niebla d e b i d a al p i n t o r

D. E u s e b i o G i rba l . E l pa isa je es poco a n i m a d o y los

tonos ve lados c o m o c o r r e s p o n d e á la escena q u e r e -

piehi ;ntJ y aíu tn iba i ' go el cuadi 'o ppoduoo l» i m p r n

sión d e la rea l idad y cau t iva p r o n t a m e n t e . C r e e m o s

q u e se t ra ta d e r i f a r lo .

Y á p ropos i to d e be l las a r t e s , q u e r e m o s a p u n t a r

un í idea q u e m u c h a s veces lia c r u z a d o p o r n u e s t r a

m e n t e .

No de j a d e ser e x t r a ñ o q u e a q u í d o n d e se e n c u e n -

t ran t a n t o s a f ic ionados á la poesía y á la mús ica y se

s iente v e r d a d e r o p r u r i t o d e s a b e r a lgo d e todo , a p e n a s

hay u n a d o c e n a d e a m a n t e s de l d i b u j o ó la p i n t u r a .

P r e c i s a m e n t e nues t ro ho r i zon t e y c a m p i ñ a so p r e s t a -

r ían a d m i r a b l e m e n t e á ser t r a s l a d a d o s á . u n l ienzo y

p a r e c e r e x p r e s a m e n t e c r eados p a r a d e s p e r t a r el e n t u -

s iasmo pic tór ico en el m e n o s favorec ido do i inagi i ia-

x-.'-ún.

Kl Minis t ro d e Hac ienda ha leido eti (.iui'lcs ini

i m p o r t a n t e p royec to d e ley, cuyas priiH',i|)alcs dispf»si-

I'iiinos son las q u e s iguen :

«A'-tículo I.''' Kl G o b i e r n o q u e d a a u t o r i z a d o pura

i l i sponer la admisiOn t e m p o r a l «m la Pen ínsu la <• Í->ÍÍIM

liiileares d e las m e r c a n c í a s q u e ^iendo -«iisi'opíi-

(!•? p e r f e c c i o n a m i e n t o Ó i r a s ib rmac ión po r KI'-'LON

i n d u s t r í a l o s se i m p o r t e n para ser mod i f i cadas ó t rasfor-

m a d a s po r la i ndus t r i a nac iona l .

A r t . 3 . ° L o s i m p o r t a d o r e s d e m e r c a n c í a s , á. su

i n t r o d u c c i ó n en la pen ín su l a é islas Ba lea re s^ p a g a r á n

ó a f i a n z a r á n , à sat isfacción d e la A d m i n i s t r a c i ó n , los

c o r r e s p o n d i e n t e s d e r e c h o s q u e el a rance l d e A d u a n a s

les s eña l e , c o n f o r m e a! e s t ado en q u e se p r e s e n t e n .

A r t . Los p r o d u c t o s o b t e n i d o s po r la i n d u s t r i a

nac ional c o m o t r a s f o r m a c i ó n ó modi f i cac ión d e las

m e r c a n c í a s i n t r o d u c i d a s t e m p o r a l m e n t e p o d r á n des t i -

n a r s e . pa ra o b t e n e r la exenc ión d e p a g o s d e d e r e c h o s

d e és tas , à la e x p o r t a c i ó n al e x t r a n j e r o ó las p r o v i n c i a s

d e U l t r a m a r ó á depós i to en u n o d e los gene ra l e s d e

la p e n í n s u l a , y en es te ú l t i m o caso quedar ían s u j e t o s á

las reg ias p o r q u e se r i gen és tos .

A r t . 5 . " Los d e r e c h o s de i m p o r t a c i ó n , si h u b i e -

sen s ido sa t i s fechos , se devo lve rán á los i m p o r t a d o r e s

en la p ropo rc ión q u e c o r r e s p o n d a , ó se c a n c e l a r á la

fianza p res t ada tan p r o n t o c o m o , d e s p u é s d e m o d i f i c a -

das ó t r a s f o r m a d a s üas m e r c a n c í a s po r la i n d u s t r i a n a -

c iona l , sean e x p o r t a d a s pa ra el e x t r a n j e r o ó p a r a nues -

t ras p rov inc ias d e U l t r a m a r y a c r e d i t a d a e n la f o r m a

q u e se d e t e r m i n e su l l egada a! p u n t o d e d e s t i n o . S i se

des t inan á d e p ó s i t o , la cance lac ión se h a r á en v i r t u d

d e cer t i f icac ión d e h a b e r t en ido e n t r a d a en c u a l q u i e r a

d e loa do la Pon ínou la i

A r t . 0 . ° Las i m p o r t a c i o n e s t e m p o r a l e s so lo p o -

d r á n hace r se po r la A d u a n a p r inc ipa l d e cada p r o v i n -

cia y la sal ida d e las m e r c a n c í a s m o d i f i c a d a s ó t r a s f o r -

m a d a s h a b r á d e ver i f icarse po r la misma A d u a n a p o r

q u e se e f ec tuó la i n t r o d u c c i ó n . »

Los a m e r i c a n o s han o rgan izado un e x p r é s , c o m -

pues to d e u n a l o c o m o t o r a , un vagón y un f u r g ó n ,

q u e r e c o r r e ;¿40 k i l óme t ro s en dos h o r a s y velntiseis

m i n u t o s , i n c l u v e n d o seis de de t enc ión en d i f e r en t e s

es tac iones .

Es te t ren es conoc ido con el n o m b r e de t ren pe-

r iodís t ico, p o r q u e lleva los per iód icos con m u c h a s h o -

ras de v e n t a j a .

Hace a l g u n o s d ias el í ü n b a j a d o r úo. Kspaña eii

m a , señor c ü i i d e ' d o Rascón, citó al pa lac io de la cni-

' b a j a d a :I l odos los a r t i s tas e s p a ñ o k s q u e «MÍ ia ai:lua-

lida('. st; hal lan c-n IÜ c iudad e t e r n a , y les (ixciió en un

üü labh ; ili.>eiirso á q u e c o n c u r r a n á la K\posiri / ir i I m-

qii ' ' ilt'bo cidt'Ijrars«' el aun |)i'i)\inii"i f i i IV.n'Cfln-

À Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 15: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

S E M A N A R I O D E P A L A M Ó S . 31)9

l i a . E l e m b a j a d o r d e E s p a ñ a , h a b l a n d o de 65a c iudad

la coi i ipai 'á con la a n t i g u a A t e n a s , d i r i g i é n d o l e f rases

m u y l a u d a t o r i a s .

L o s ar t is tas e s p a ñ o l e s q u e a c t u a l m e n t e ex i s ten e n

R o m a asc ienden á 1 1 5 , c i f ra v e r d a d e r a m e n t e n o t a b l e ,

y e n t r e los c u a l e s se c u e n t a n p in tores y e s c u l t o r e s d e

t a n t a val ía c o m o P r a d i l l a , S e r r a , F a b r é s , « t e . S a b e -

m o s de un n ú m e r o b a s t a n t e c o n s i d e r a b l e de los mis -

m o s q u e c o n d i r r i r á c o n sus o b r a s al p r i m e r c e r t a m e n

universa l de E s p a ñ a .

« » »

L a extensi(5ti d e l t e r r e n o d e d i c a d o en I n g l a t e r r a al

cultÍTO de á r b o l e s f ruta les ha a u m e n t a d o en m á s de

1 7 , 0 0 0 h e c t á r e a s en lo.s diez a ñ o s ú l t i m o s , s i e n d o en

la a c t u á l i d a d s ' j p e r i o r á 7 9 , 0 0 0 h e c t á r e a s .

« » »

La acreditada i-evista El Tiempo y la Higiene dá

para la p r e s e n t e q u i n c e n a los c o n s e j o s s i g u i e n t e s :

R e c o m i e n d a el a b r i g o así i n t e r n o c o m o e x t e r n o á

iin d e ev i tar los res f r iados q u e a h o r a e s t á n á la o r d e n

d e l d í a .

A c o n s e j a t jue d e b e t e n e r s e el mayoi* Cuidado c o n

los e m b u t i d o s y d e m á s p r e p a r a d o s de c a r n e de c e r d o

p r o c e d e n t e s del e x t r a n j e r o , y ^obre t o d o de A m é r i c a ,

ío p r o p i o q u e c o n las c a r n e s f rescas de t o c i n o q u e se

v e n d a n c l a n d e s t i n a m e n t e . U n a s y o t r a s , d i c e , es fáci l

q u e c o n t e n g a n t r i q u i n a s , p o r lo c u a l d e b e d e s e c h a r s e

su uso y c o m e r tan solo a q u e l l a s q u e se e x p e n d e n p ú -

b l i c a m e n t e y han sido p r e v i a m e n t e r e v i s a d a s .

E l p e l i g r o está en las c a r n e s c r u d a s , d e s a p a r e c i e n -

do c o n u n a cocc i í ín b ien h e c h a .

L l a m a la a t e n c i ó n de las fami l ias á fin d e q u e

p o n g a n en lo p o s i b l e , á los p e q u e ñ u e l o s , á c u b i e r t o

del s a r a m p i ó n q u e ha apai-ecido en a l g u n o s d i s t r i t o s

de la c a p i t a l .

AI o b j e t o de l i b r a r á los n i ñ o s de es te azote de la

in fanc ia , así c o m o d e la d i f t e r ia , q u e p a r e c e h a b e r to-

m a d o car ta do na tura leza e n t r e n o s o t r o s , r e c o m i e n d a

á los padres r e t i r e n á sus h i j o s de la e s c u e l a , s o b r e t o -

do de las de párvulos , en c u a n t o s o s p e c h e n q u e ha

o c u r r i d o a lgún CÍISO de es tas e n f e r m e d a d e s .

A este p r o p ó s i t o , los p a d r e s y m a e s t r o s e x a m i n a -

rán la g a r g a n t a de a q u e l l o s n iños q u e acusen d i í i cu l -

tíul en la d e g l u c i ó n , ó tengan la voz t o m a d a ó loa m u -

ca y s o s p e c h o s a , p a r a , en caso de d u d a , l l a m a r al m é -

dico sin p e r d e r m o m e n t o . •

!'ii el roncLU-so l i terar io de la S o c i e d a d c i t -n l í l l ca

y l i terar ia de los P i r i n e o s o r i e n t a l e s e s t a b l e c i d a en

P e r p i ñ á n han o b t e n i d o p r e m i o s los s iguientes e s c r i t o

r e s c a t a l a n e s : K d o . D . J a c i n t o V o r d a g u e r , el p r e m i o

e s t r a o r d i n a r i o ( f u e r a de c o n c u r s o ) p o r la oda t i tu lada

Los dos campanars; e l p r e m i o ú n i c o del c o n c u r s o 1) .

M a n u e l R i b o t y S e r r a , de Sabade.U, p o r su c o m p o s i -

c ión t i t u l a d a La Espigolera, y D . A p e l e s M e s t r e s , p o r

la c o m p o s i c i o n Los Companys del home-, p r i m e r accés i t

e l l i t r e s e ñ o r c a n ó n i g o - R o h e r , de la c a t e d r a l de P e r -

p i ñ á n , p o r su c o m p o s i c i ó n Lo wch del frare. e l s e g u n -

do la s e ñ o r i t a D . ^ E n r i q u e t a P a l e r y T í u l l o l , d e F i g u e -

ras: autora de la composición Gloria d' Espanya, y el t e r c e r o D . V í c t o r B r ö s a y S a n g e r m a n , de B a r c e l o n a ,

a u t o r de La filia del ballle. E l p r e m i o en el g é n e r o hu-

morísúco lo ohtiiYo Lo company del Rey En Jaime, c u y o a u t o r es e l m e n c i o n a d o s e ñ o r R i b o t , y e l a c c é s i t

l a s ßsi isorfts , or ig ina l d e D . J o s é M a r t r ú s , de M a n -

resa .

« « » »

Observaciones meteorológicas del último setenario. E l b a r ó m e t r o sufr ió c a m b i o s b r u s c o s , e n t r e 7 ü 8 y

7 6 8 m i l í m e t r o s y el t e r m ó m e t r o d e s c e n d i ó á 8 . " .

E l v iento del N o r t e ó S u d o e s t e , f rescos g e n e r a l -

m e n t e y la m a r del N o r t e ; y fuera , g r u e s a .

Cie lo y hor izontes d e s p e j a d o s ó só lo ftlguna c e l a -

g e r i a sue l ta en e l los .

• MOVIMIETO DE ESTE PUERTO E N L O S D I A S Q U E S E E X P R E S A N

B U Q U E S E N T R A D O S .

D i c i e m b r e . 4 . — D e V a l e n c i a y esca las laúd «M. M a g d a -l e n a » de 46 t. p . F r a n c i s c o B a t a l l e r con c fectos á L ó p e z .

' 5 . — D e V a l e n c i a l a u d t.Toven Pepi to» d e 8 0 t . p . R a m ó n R a m s con v i n o de a r r i b a d a .

• 0 . — D e id. l a ú d «Pepitois de 22 j t . p . J u a n C a r r e r a s con efectos ú M a t a s .

7 . — D e B a r c e l o n a c a ñ o n e r o «Di l igente» c o m . Cortés c o n su equipo .

DESPACHADOS. D i c i e m l j r e . — P a r a M á l a g a l a ú d «M. de los A n g e J e « '

p. . lavier L e o n a r d o con efectos . ' " — P a r a B e n i c a r l ó laúd «Ur.sula» p. J-'run-

cisco Anglés con o b r a de b a r r o . • M.—Para T a r r a g o n a laúd «S. M a g í m p-

r iano M a y o l con cebol las . ^ .").—Para l l o s a s laúd «.íuven Pepito» p. l iu-

m ó n Ram: í con v i n o .

R F . a i S T R f ) C X V I L D E V A Í . X M Ó ^ .

Nota di lov j';illP(:itlos mi <*! ülli iud j>ftleiiui"i<i.

N'inguui.i, N'acidofí en igiud períoitu. V a r o n e s 1. I f e m l i r a s ! . Totul

¡ P a l a m ó s : I m p r o n t a del S e m a n a r i o , Mrnina. t ^ .

-"íí'iV

m¡k Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 16: Semai s - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós Servei d ... ij hierro,' ninguno de los cuales tioue de diez años, y representan unacabidatut.il de 1S]jÍ;!)4 fondadas. El servicio

400 SEMAN VUIO DE RILAMOS. f-K.-

li

yj'.' ••

IMPRENTA DEL SEMANARIO. GALLE DE LA MABINA t3.—PALÁMÓ8.

Se hacen toda clase de impresiones. Especialidad en tarjetas de visita,

membretes é impresión de sobres. PRECIOS ECONOMICOS. SASTREBIA MODERNA

D E

JOAQUIN P!ER CALLE CABALLERS, NÚMERO 13.

En e^ta acreclitacla sastrería encontrará el público para la presente estación de invierno im completo surtido de géneros de la más al-ta novedad, desde las clases medianas íl las más superiores qne se fabrican en las principa-les fábricas del país y del extranjero.

Bréelos sumamente módicos y Imhuras inme-joraUes.

A los Sres.-Viticultores y al público en general .

CRIADERO ^^ árboles frutales de to-das clases: árboles y arbustos de hoja ca-duca y de hoja perenne para paseos y jar-dines, arhustillos de ñor, etc., eto.

CEPAS AMERICANAS.

Las hay de majuelos y de barbados co nio son: Ripar ia , Noah, Goningham, Elvi-ra, Gordifolia, Spornoiig, etc.

Pfwrí ios pedidos, dirigirse á (. ARLOS MÒN, hortkidtor. INSTITUI O T)E FIGUE-LiAS, hajo huerta.

de MURRAY y LAN3UN.

X La preparación mas exquisita y refrigerante qaa ^ conoce para el Tocador, el Pañuelo y el Bafiou.

Pr^arada solameniepor sus prestíanos. \ I i á 2 í T M A N 7 E E M P , M u e v a , T o t ì s ,

YOntAQB todas las Fcrfiimerínii y Botleu, . ''

Dopüsilo en Bili'celona: Sres. Vicente Ferrei' y Compañía. -

R I R M A C Í A Y LABORATORIO.

PLAZA DEL Á N G E L - B A R C E L O N A . L l a m a m o s la a l o n c i ó » soiji-c a l g u n a s de s u s e s p e c i a l i d a d e s f a r

m a c c u t i c a s , p r e m i a d a s c o a medalla de plata en Ja p r i m e r a E s - , p o s i c i ó n F a r m a c é u l l c a oelc!)rada en Madrid e n n o v i e m b r e de i 8 8 3 .

Ama, fíronquilis y malei de garganta: Su c u r a c i ó n infal ible y en p o c o Liempo con el u so de '.as p a s t i l l a s y del J a r a b e de Savi® de p i n o maritínio del D r . l ^EHRKR.

t i o o . — (B-C0'lXX:>'Xj)O-ò. Se c o n s i g n e s u r á p i d a y c o n i p l c i a c u r a c i ó n c o n la especial ist ina-Pasta Oulsáiuica pecloral del Dr . F l i R R E U .

CLOROSIS, ANEMIA. DEBILIDAD EN GENERAL. Su esUnciói i p o r m e d i o del Hierro dializado , tel Dr . F E H l l E R .

CONFITES DIGESTIVOS.del DR. FERRER. Son u n p o d e r o s o p r e s e r v a t i v o , y m u y e f i caces p a r a ta cnracíÓH

de las e n f e r m e d a d e s del e s l ò m a g o y del b igado .

MAGNESI,V ELi'EUVECKNTE PERFCCIONADA. Cont ra l a s i nd igcs l i oncs , a c i d c c c s , ' a f e c c i o n e s b i l i o sas y deb i l i -

dad n e r v i o s a del e s t ó m a g o

CITRATO DE MAGNESIA GRANULADO Y EFERVESCENTE.

R c f r e s c a n i c v a n l i - á c i d o p o r e s c e l e n c i a . C I T R A T O D E M A G N E S I A b ' 6 P O N J A D O ; - - i ' U i ' . . 4 A N -

T E , AGHADAULK Y KI'ICÍV/.. El d e p o s i t o p a r a la venia al p o r m a y o r de las cspeciali<laiies

farmacéutica}? y p r o d u c t o s del l abo ra to r io dei Dr . FlíRHKM, sf bulla en los aÍ i i iucones ücDrof ine r i a de los S r e s . r í c e n i e Ferrer y Compaiúa. p laza rio Moneada , nfim.^. 1 y y en su Siicui'^íil, cal le de la T r i n c e s a , - n u m . l . ( l ' u sa j i c de lu.s C o l u m n a s . )

•í; í

ñ Servei d'Arxiu Municipal de Palamós