Seguiments de les poblacionss de Xatardia scabra(julivert ...atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs/Guardiola_et_al_2010.pdfMetodologia Aquest estudi pretén proporcionar la informació bà-sica

Paraules clau: flora alpina; estructura poblacional; conservació

Exposem i discutim els resultats del seguiment de tres espècies de flora d’interès del Parc Na-cional (Xatardia scabra, Potentilla gr. pensylvanica i Woodsia alpina) i proposem mesures deconservació un cop analitzats els factors d’amenaça i l’estructura de les poblacions. Tant Xa-tardia scabra com Potentilla gr. pensylvanica tenen una única població amb pocs individus, enuna àrea d’ocupació molt reduïda, i es troben sotmeses a herbivorisme. Per això, consideremque llur grau de conservació és preocupant. En el cas de Woodsia alpina, la troballa de diver-ses localitats i l’absència d’amenaces importants ens duen a avaluar el seu estat de conser-vació com a bo.

Resum

Keywords: Alpine flora, population structure, conservation.

Here we present and discuss the data obtained from monitoring three plant species of inte-rest in the National Park (Xatardia scabra, Potentilla gr. pensylvanica and Woodsia alpina). Fo-llowing assessment of their threat factors and population structure, we propose someconservation measures. For Xatardia scabra and Potentilla gr. pensylvanica only one populationis known, each including a few individuals over a small area and affected by herbivory. Thus,their local persistence may be endangered. Woodsia alpina was found in a few localities, andthreats seem very hypothetical.

Abstract

Moisès Guardiola, Albert Petit i Josep Maria NinotGrup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645.08028 Barcelona. [email protected]

Seguiments de les poblacionss de Xatardia scabra (julivert d’isard), Potentilla gr. pensylvanica i Woodsiaalpina al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Espot (Pallars Sobirà), 14, 15 i 16 d’octubre de 2009 · 89

90 · VIII Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Introducció

Durant els darrers anys han aparegut nombrosostreballs relacionats amb la biologia de la conserva-ció d’espècies en espais naturals. Pel que fa a laflora, destaquen els plans de conservació de floraamenaçada i els estudis de biologia poblacional deflora amenaçada. En el primer cas, per bé que en-cara es troben en una fase inicial, convé destacarel fet que constantment se n’estableixen a dife-rents espais naturals: Parc de la Serralada Litoral(1998), Parc del Montnegre i el Corredor (1999),Parc Natural del Cadí-Moixeró (2004), Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa (2005), Parc Na-tural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (2005), ParcNacional dels Picos de Europa (2005), Parc Naturaldel Delta de l’Ebre (2007) o Parc Nacional d’Ordesay Monte Perdido (2007). Pel que fa als estudis debiologia de poblacions, en general s’han concentrattambé en aquests espais naturals, tot i que cal des-tacar l’esforç important que van comportar els tre-balls per a l’Atlas de Flora Amenazada (Iriondo,2003).Arran del treball de camp del projecte «Creación deun banco de semillas del Parque Nacional de Ai-güestortes i Estany de Sant Maurici» (anys 2005 i2006) i el projecte «Consolidació del banc de lla-vors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany deSant Maurici» (any 2007) hem localitzat alguns tà-xons d’elevat interès conservacionista, algun denou per al Parc Nacional.Destaquen especialment tres espècies per l’inte-rès biogeogràfic de les noves localitats, pel petitnombre de les poblacions conegudes fins ara o pelseu caràcter d’espècies amb algun grau d’amenaça.A continuació fem una breu descripció d’aquests tà-xons i comentem l’interès de les noves localitats.− Julivert d’isard (Xatardia scabra)Durant l’estiu del 2007 en vam localitzar una petitapoblació en una pedrusca del bony Blanc. Si bé novam fer una prospecció intensiva, només vam ob-servar dos individus reproductors (amb umbel·les flo-rals) i menys d’una dotzena de no reproductors. Talcom indica el nom comú d’aquest tàxon, és una es-pècie que forma part de la dieta dels isards (Rupica-pra pyrenaica), com també possiblement de petits

rosegadors (Aymerich, 2003) i d’herbívors domèstics.Cal destacar que la presència de Xatardia scabra alParc Nacional té un elevat interès biogeogràfic, ja queés un interessant paleoendemisme pirinenc que, finsara, es creia restringit al Pirineu oriental (serra deCadí, port del Comte, la Cerdanya i Andorra). La lo-calitat del Parc Nacional representa una població moltisolada en ple sector central dels Pirineus. − Potentilla gr. pensylvanicaTàxon descobert durant l’estiu del 2006, en una lo-calitat d’àrea molt reduïda (d’uns 15 m2) i amb unapoblació observada d’una dotzena d’individus. Ambles mostres recollides l’any 2006 vam determinarque es tractava de Potentilla pensylvanica, tot i quela recollida de nou material amb flors durant el 2007semblava que podria correspondre a Potentilla his-panica. Segons una primera determinació del pro-fessor E. Rico (l’especialista de Potentilla per a FloraIbérica), es tractaria d’un tàxon del grup de P. pens-ylvanica, tot i que caldrà un estudi més aprofundit

Figura 1. Individu de Xatardia scabra parcialment depredat.


per acabar de determinar-ho amb tota certesa.P. hispanica és un endemisme de les muntanyesdel sud de la península Ibèrica inclòs a la Lista Rojade la Flora Vascular Española (Diversos autors,2000) en la categoria de «vulnerable» (D2). En casque es confirmés, seria novetat per a la flora delsPaïsos Catalans i tindria també un notable interèsbiogeogràfic pel fet de tractar-se d’una població

molt isolada.Si correspon a P. pensylvanica també tindria inte-rès, ja que al conjunt dels Pirineus (i de Catalunya)només es coneix de dos indrets dels Prepirineus al’Alt Urgell i d’un tercer de la vall Fosca. La poblacióprincipal es troba al Parc Natural del Cadí-Moixeró(on s’han fet estudis de seguiment poblacional) i lasegona a Taús.− Woodsia alpinaL’any 2007 vam localitzar una nova població d’a-questa falguera a la Solana de Llacs (2.500 m) i a laCometa de la Qüestió (2.500 m). En ambdues lo-calitats es tracta de petits grups d’individus localit-zats en escletxes de parets esquistoses. L’hàbitaton es desenvolupa i, sobretot, les seves petites di-mensions van fer suposar que, amb més prospec-

Figura 2. Potentilla gr. hispanica en un repeu de roca arrecerat. Figura 3. Woodsia alpina en una paret esquistosa.

ció, es podrien detectar més poblacions de l’espè-cie.Aquest tàxon està catalogat com a vulnerable alDecret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Ca-tàleg de flora amenaçada de Catalunya. Es tractad’una petita falguera alpina que a Catalunya noméses coneixia de dues localitats amb citacions mo-dernes (de fa menys de 50 anys): l’una als estanysGelats (massís de Besiberri) i l’altra al Puigmal (Ri-pollès). Al Parc Nacional va ser trobada als anysquaranta per Pius Font i Quer a la font del Graller,tot i que no s’ha retrobat modernament en aquestalocalitat. Fins a l’any 1997 (Sáez, 1997) no se’n valocalitzar una segona població al Parc Nacional,concretament la que hem esmentat, vora els es-tanys Gelats, pujant al Besiberri Sud (2.700 m).

Metodologia

Aquest estudi pretén proporcionar la informació bà-sica sobre l’estatus i el grau d’amenaça de les po-blacions, basant-se en la metodologiadesenvolupada per a l’Atlas de Flora Amenazada(Iriondo, 2003) i la descrita en estudis de caracte-rístiques similars (Aymerich, 2003).Per precisar la distribució de cadascun dels tàxonsvam fer una prospecció acurada dels quadratsUTM d’1 x 1 km circumdants a les localitats des-cobertes. Dins d’aquests quadrats vam parar mésatenció a aquells hàbitats a priori considerats ade-quats per a cada tàxon. Vam georeferenciar lesnoves poblacions o subpoblacions detectades permitjà d’aparells GPS, i en vam fer una estimaciópoblacional.Posteriorment, vam censar les poblacions desco-bertes fent un recompte directe de tots els indivi-dus de cada població, ja que el seu reduït nombreho permet. També vam prendre un seguit de dadessobre la biologia i el comportament ecològic decada espècie. Finalment, vam fer un compendi deles dades que fan referència a les amenaces ac-tuals i futures, com també de les mesures de pro-tecció que afecten aquestes poblacions.D’altra banda, vam establir una parcel·la per a cadaespècie que comprèn el conjunt de la població, enla mesura que es va poder. Dins d’aquesta parcel·lavam localitzar i cartografiar tots els individus.També vam efectuar una sèrie de mesures periò-diques de tots els exemplars durant tot el seu ciclevegetatiu (juny-octubre), per tal de conèixer-ne l’es-tat vital i els possibles efectes de la depredació.Concretament es tracta de la longitud, l’amplària il’alçària de les plantes, del recompte d’individus en

cada estadi de desenvolupament (plàntula, juvenilo reproductor), del nombre d’inflorescències iflors/fruits que produeixen, del nombre de fulles idel recompte d’estructures depredades.En el cas de la falguera Woodsia alpina, com que nopresenta aquests òrgans, vam seguir la maduracióde les estructures reproductores (sorus i espores).

Resultats

Tot seguit comentem els resultats més rellevantsdel seguiment per a cada espècie. Les dades sobrebiologia, ecologia, amenaces i mesures de conser-vació es troben sintetitzades en les taules dels an-nexos 1, 2 i 3. Aquestes taules segueixen el modelestablert per Iriondo (2003), si bé hi hem obviatcerts aspectes (desenvolupament d’infraestructu-res, pol·lució, etc.) que no són aplicables a l’espaidel Parc Nacional.

Xatardia scabra

La recerca de noves localitats d’aquesta espècie varesultar infructuosa, de manera que ens hem basaten l’única població ja coneguda de la zona d’estudii que descrivim a continuació:− Bony Blanc (Vall de Boí), CH 2711, 2.500 m, pe-drusca esquistosa. Població composta per 33 indi-vidus de més d’un any, més un contingentnombrós de plàntules de l’any. Tots els exemplarsestaven reunits en vint unitats o grups d’individus,i ocupaven una superfície d’uns 3.400 m2 (0,34 ha).Bona part d’aquests grups d’individus estaven for-mats per un nombre d’exemplars desenvolupatsque variava entre un i cinc i un contingent més omenys nombrós de plàntules (fins a una cinquan-tena, tot i que en algunes unitats no s’hi va detec-tar cap plàntula). L’ambient on creix aquestaespècie fa que algunes plàntules neixin sota rocs ino es puguin detectar a simple vista o, per contra,que quedin soterrades d’una visita a la següent. Peraixò, només hem pogut comptar el nombre exacted’individus de més d’un any.En tot cas, el nombre de plàntules supera el cen-tenar. Els adults —germinats en anys anteriors—desenvolupen fulles normals al principi de tempo-rada, mentre que les plàntules al principi de tem-porada només tenen els dos cotilèdons i al final detemporada desenvolupen fulles petites.Dels 33 individus adults, només tres van desenvo-lupar estructures reproductores. Això representaque només el 9,1% dels individus adults es podenconsiderar com a reproductors. Tot i que no conei-xem el nombre exacte de plàntules, el percentatge


d’aquesta classe d’edat respecte als adults és su-perior al 75%.L’àrea d’ocupació d’aquesta població és d’uns3.400 m2, de manera que la densitat d’individusadults és de 0,0097 ind./m2, tot i que localment al-guns individus apareixen propers, en forma de con-tagi. La densitat d’adults reproductors seria d’uns0,00088 ind./m2, i la dels no reproductors, de0,0088 ind./m2.La mida mitjana de l’ocupació dels individus adultsmesurats d’aquesta població és de 21,75 x 16,93cm (n = 14). Parlem d’àrea mitjana d’ocupació, jaque els individus creixen arrapats a la tartera i des-envolupen diverses fulles, de manera que es me-sura la projecció que fa la planta mesurantl’amplària i la llargària màximes. En els individus demés d’un any, el creixement de les fulles es pro-dueix molt ràpidament, ja que en la primera visita(8/07/2008) ja tenien gairebé el mateix desenvolu-pament que cap al final del període vegetatiu(19,85 x 16,14 cm, n = 7).Pel que fa a estructures reproductores, els únics tresindividus reproductors (el 2008) van formar d’una atres umbel·les, amb una mitjana de 23,8 umbèl·lulescadascuna (µ= 4,21; n = 5). En aquest recompte nohem considerat les umbèl·lules secundàries, quesón aquelles que es formen a la part central de laumbel·la i que no s’arriben a desenvolupar comple-tament ni a donar fruits madurs. Quant al nombrede flors per umbèl·lula, la mitjana és de 35,38 (µ=9,62; n = 8), mentre que el nombre de fruits és forçasimilar, amb una mitjana de 36,33 fruits (µ= 7,06; n= 6). Tenint en compte aquestes dades, la produccióde fruits de la població la podem estimar en 6,169,és a dir, 1,81 fruits/m2. Per bé que no hi ha meca-nismes de dispersió específics, els fruits quedenconcentrats al voltant dels individus reproductors,cosa que explica la distribució contagiosa dels indi-vidus i dels plançons.Pel que fa a la depredació per part d’herbívors, desde l’inici del seguiment, al principi de juliol, ja es vanobservar fulles o parts de fulles menjades per algunanimal. Però no va ser fins a mitjan agost, en el mo-ment de la fructificació, que la depredació esdevin-gué més general, i va acabar afectant vuit dels vintindividus o grups d’individus existents. Totes les es-tructures van ser depredades, si bé sempre parcial-ment, de la mateixa manera que va passar amb lesfulles. De mitjana han estat depredades 4,5umbèl·lules per umbel·la (µ= 2,59; n = 6). Aquesta

xifra representaria la depredació sobre 981 fruits dela població estudiada, és a dir, prop del 16% de laproducció total. En cap cas no hem constatat la des-aparició total de cap individu per l’efecte de l’herbi-vorisme. Tot i això, un dels tres únics individusreproductors va resultar molt malmès per aquestacausa, sense que arribés a perdre tota la seva pro-ducció de fruits.

Potentilla gr. pensylvanica

Com en el cas del tàxon anterior, no vam localitzarnoves poblacions d’aquesta espècie. Les zonesprospectades han estat, bàsicament, els repeus deparets calcàries d’orientació meridional propers ala localitat coneguda. D’aquesta manera, la pobla-ció que es descriu a continuació és l’única que esconeix al Parc Nacional:

− Solana de Llacs (Vall de Boí), CH2711, 2.400 m,prat rocallós i arrecerat al repeu d’una paret cal-cària. Població composta per 28 individus, con-centrats en una petita superfície d’uns 50 m2.

La població d’aquesta espècie disposa únicamentde 28 individus, dels quals disset van desenvoluparestructures reproductores. En canvi, no vam ob-servar cap individu juvenil, germinat durant l’any encurs. La proporció d’individus reproductors sobreel total és del 61%. La densitat d’individus a la po-blació és d’uns 0,56 ind./m2, i la de reproductors,de 0,34 ind./m2.Vam avaluar el desenvolupament dels individuscomptant el nombre de fulles de cadascun. La mit-jana de fulles per individu va arribar a ser de 18,41(µ= 11,47; n = 27), però amb una variació molt alta(màxim de prop de 50 fulles i mínim de quatre).Aquests nombres corresponen a la primera visita(8/07/2008), ja que durant el període de seguimentes va produir una reducció significativa i progres-siva en el nombre de fulles (t < 0,00016), a causade la depredació i de l’assecament. En l’última vi-sita, la mitjana de fulles per individu va ser de 9,29(µ= 8,46; n = 28), amb el màxim encara proper a50, però amb individus sense fulles (només fullesseques). Cal destacar, però, que durant l’última vi-sita es va poder observar un nombre força elevatde fulles joves, fruit d’una segona brotada. D’a-questa manera, sembla que al principi de l’estiu hiha una primera brotada de fulles, a mitjan estiu, siles precipitacions són poc abundants, hi ha moltsindividus que se’ls assequen algunes o totes lesfulles (especialment en els individus que creixen


sobre substrats més rocosos), i al final de l’estiu hiha una segona brotada.Pel que fa a estructures reproductores, disset in-dividus en van arribar a formar. La mitjana de pe-duncles florals per planta desenvolupada va serde 3,65 (µ= 3,60; n = 17), amb un màxim de ca-torze i un mínim d’un. El nombre de flors per pe-duncle va ser, de mitjana, de 4,07 (µ= 2,56; n =73), amb un màxim d’onze i un mínim d’una.Aquesta xifra es va assolir el dia 24 de juliol, a l’i-nici de la floració de la població. Més avançada latemporada, en l’època de maduració dels fruits (alprincipi d’octubre), i a causa de la depredació perpart d’herbívors i de l’avortament d’algunes flors,la mitjana d’infructescències per peduncle es vareduir a 1,48 (µ= 2,08; n = 73). Durant l’última vi-sita, moment en què bona part dels fruits erenmadurs, se’n van recollir diverses mostres per talde comptar-ne el nombre de llavors. D’un totald’onze infructescències recollides, es van obtenir216 llavors (mitjana de 19,63; µ= 2,56; n = 73),amb un màxim de 66 llavors per fruit. No obstantaixò, aquesta xifra deu estar força infravalorada,ja que és molt probable que bona part de les lla-vors d’alguns dels fruits ja haguessin caigut, atèsel seu grau de maduració en el moment de la re-collida. Una aproximació a la baixa del nombre dellavors produït durant la temporada per aquestapoblació, tenint en compte els fruits al final detemporada, és de 2,042.La depredació sobre aquesta espècie és força ge-neralitzada, ja que tots els individus van perdre fu-lles per l’acció dels herbívors i catorze dels dissetindividus reproductors van perdre alguna estruc-tura reproductora per la mateixa causa. Concreta-ment, 42 dels 62 peduncles existents al final detemporada estaven depredats totalment o parcial.

Això es tradueix en 2,47 peduncles depredats perplanta reproductora (µ= 3,02; n = 17).Woodsia alpina

En el cas d’aquesta petita falguera, les prospec-cions dutes a terme durant l’estudi han permès tro-bar noves localitats:

− Solana de Llacs (Vall de Boí), CH2711, 2.500 m,fissures de roca esquistosa. Un mínim de 62 exem-plars, en una superfície aproximada de 400 m2.− Bony Negre (Vall de Boí), CH2711, 2.500 m, enfissures d’un petit bloc esquistós. Petita pobla-ció propera a l’anterior amb una desena d’indivi-dus.− Cometa de la Qüestió (Vall de Boí), CH2711 iCH2712, 2.400-2.550 m, majoritàriament en fis-sures de roca esquistosa. Apareix de manera dis-persa en una àrea compresa entre el vessantnord del bony Blanc i el tuc de Llebreta. El nom-bre d’exemplars observats és més baix d’unacinquantena.− Montsent de Pallars (Sort), CH3806, 2.600 m,fissures de roca esquistosa. Hi vam localitzarmenys d’una desena d’individus.− L’Aüt d’Erill (Barruera), CH2112, 2.000 m, a lesfissures d’unes petites parets calcàries en unapineda de pi negre. Hi vam observar una desenad’individus.

La població de Woodsia alpina estudiada és la dela Solana de Llacs, ja que era l’única coneguda eniniciar l’estudi. Disposa d’un mínim de 62 exem-plars repartits en una superfície d’uns 400 m2, querepresenta una densitat d’uns 0,155 ind./m2. Novam poder diferenciar els individus juvenils nas-cuts durant l’any en curs dels individus de mésd’un any, però tots van desenvolupar sorus ambesporangis.El nombre de frondes per individu era, de mitjana,


de 6,68 (µ= 7,06; n = 56), amb un màxim puntuald’una cinquantena, tot i que en conjunt no es vansuperar les vint frondes per individu.El seguiment fenològic d’aquesta població mos-tra que la maduració dels sorus es produeix du-rant un període força prolongat, ja que en vamobservar des de la primera fins a la darrera visita(del 8 de juliol al 6 d’octubre). No obstant això, alprincipi i al final d’aquest període la maduraciódels sorus era escassa (l’1,38% del conjunt defrondes el dia 8 de juliol), i durant el període com-près entre el 24 de juliol i el 22 d’agost la madu-ració va tenir l’òptim.Pel que fa al desenvolupament vegetatiu, ja a laprimera visita (el 24 de juliol) tots els individus te-nien les frondes desenvolupades. En vam obser-var de marcides ja des de la primera visita, tot ique només de manera puntual, fins a principis d’a-gost. En canvi, aquest estadi afectava pràctica-ment tots els individus en l’última visita (6d’octubre). Els individus marcits al principi d’agost,en general, eren els de llocs més exposats, men-tre que els que es trobaven més arrecerats van co-mençar a marcir-se a partir de mitjan-finals d’agost.

Discussió

Xatardia scabra

Tot i que no es pot descartar l’existència d’altrespoblacions, és probable que la que hem estudiatsigui l’única en l’àmbit d’estudi. Cal tenir encompte que es tracta d’una espècie massa patenti amb una extensió d’hàbitat potencial massa àm-plia per haver passat desapercebuda fins ara enmoltes localitats més.Xatardia scabra, que és una espècie biennal o trien-nal, té una proporció d’individus reproductors moltinferior a la de no reproductors, i la de plàntules sem-bla molt superior a la de les altres dues classes jun-tes. Aquesta distribució per classes és molt similara l’obtinguda per Aymerich (2003) en dues pobla-cions més grans del Pirineu oriental, l’una sotmesaa una pressió d’herbívors més forta que l’altra.Pel que fa a la depredació, en el cas de Xatardiascabra no arriba a afectar el 50% de la població no

juvenil, tot i que afecta la totalitat dels individus re-productors, tant pel que fa a inflorescències com afulles. L’elevada proporció de plàntules respecte alconjunt de la població, com també l’estimació del’afectació sobre la producció total de fruits (menysdel 16%), fan suposar que la depredació no afectasignificativament la supervivència de la població.És possible que altres factors com són la compe-tència intra o interespecífica, la viabilitat de les lla-vors o la predació dels fruits i llavors per partd’insectes, tinguin més importància en la supervi-vència d’aquesta espècie.Tot i que l’estructura poblacional no mostra indicisde declivi i la depredació aparentment no compro-met la seva supervivència, la poca superfície ocu-pada i la petita mida poblacional fan que qualsevolcanvi que es produeixi pugui comportar l’extinciólocal d’aquesta espècie (aparició d’alguna malaltia,pertorbació per una esllavissada, augment en la po-blació d’herbívors salvatges o domèstics, etc.). Peraquesta raó, considerem que l’estat de conserva-ció de Xatardia scabra és preocupant.

Potentilla gr. pensylvanica

Igual que l’espècie anterior, en aquest cas tambéés probable que la població coneguda sigui l’únicaexistent al Parc.Pel que fa a l’estructura poblacional, Potentilla gr.pensylvanica té una proporció d’individus repro-ductors respecte als no reproductors lleugeramentsuperior, mentre que no hem detectat individus ju-venils. Tot i això, podria ser que alguns dels indivi-dus identificats com a adults no reproductors enrealitat fossin juvenils. La proporció de reproduc-tors i no reproductors és similar, però la de repro-ductors és lleugerament més baixa que la trobadaen una altra espècie perenne com és Delphiniummontanum al Cadí (Aymerich, 2003). La manca d’in-dividus juvenils es podria considerar una dada pre-ocupant, que indicaria una regeneració molt baixa.L’acció dels herbívors sobre Potentilla gr. pens-ylvanica és més greu que en l’espècie anterior, jaque arriba a afectar tots els individus pel que fa ales fulles i més del 80% en el cas d’estructures re-


productores. No obstant això, aquesta població en-cara arriba a produir més de 2.000 llavors que nosón depredades. A diferència de Xatardia scabra,pel fet de ser una espècie perenne, Potentilla gr.pensylvanica en principi és menys sensible a l’es-cassa o nul·la producció de llavors en un o mésanys. D’aquesta manera, una quantitat de llavorscom la que hem calculat no hauria de comprome-tre la viabilitat de la població. Tanmateix, si l’ab-sència de reclutament observada durant l’anyd’estudi es confirmés per a altres anys, podria ferreplantejar aquesta darrera afirmació.Les consideracions fetes per a Xatardia scabra res-pecte a l’estat de conservació i al grau d’amenaçasón vàlides també per a Potentilla gr. pensylvanica.L’estructura poblacional i les amenaces lleus que-den agreujades per la mida poblacional i l’àrea d’o-cupació. Per tant, considerem que el seu estat deconservació és preocupant.

Woodsia alpina

Aquesta és l’única de les espècies estudiades per ala qual hem localitzat noves localitats en aquest es-tudi, concretament cinc. Aquest fet mostra que esdóna una certa extensió i una certa continuïtat en ladistribució d’aquesta espècie al Parc Nacional, so-bretot si tenim en compte que segurament n’exis-teixen més localitats, no detectades a causa de lapoca vistositat d’aquesta falguera i de l’hàbitat pocaccessible. Per aquestes mateixes raons, la pressiód’herbivorisme sobre aquest tàxon és irrellevant.L’existència de diverses localitats i, també, lamanca d’amenaces destacables actuals o poten-cials per a les poblacions de Woodsia alpina fanque el seu estat de conservació es pugui conside-rar acceptable. Únicament la possibilitat de des-preniments accidentals pot afectar alguna població.

Conservació

Xatardia scabra i Potentilla gr. pensylvanica pre-senten una situació força problemàtica al Parc Na-cional. L’existència d’un bon nombre d’amenacesreals i potencials, agreujades pel fet de ser dos tà-xons amb una única població al Parc Nacional quecreixen en una superfície molt reduïda, recomanaestablir algun tipus de mesura per tal d’assegurar-ne la conservació. Bona part de les amenaces queafecten aquests tàxons són d’origen biòtic i, pertant, són difícils de controlar. A més a més, semblaque l’efecte de la depredació no té una importànciacabdal en el manteniment de les seves poblacions.Tot i això, l’ampliació de la figura de reserva inte-gral de manera que les englobi podria comportar laprohibició de la pastura, si més no ovina, i així mini-

mitzar encara més el possible efecte de l’herbivo-risme. No s’haurien de fer públiques les dades pre-cises de les localitats on creixen aquests tàxons, notan sols pel perill que representen els col·leccio-nistes, sinó també per l’efecte que pot causar elsimple trepig en uns hàbitats força inestables i ambun nombre d’individus tan baix. També es podenpreveure les mesures ex situ; d’una banda, la cre-ació d’un banc de germoplasma d’aquests dos tà-xons permetria un coneixement més precís delsrequeriments germinatius de les llavors, de viabili-tat, etc.; i, de l’altra, serviria de reservori per a lareintroducció o reforç poblacional, en cas que esconsiderés necessari.Hi ha certs aspectes sobre aquestes espècies querequereixen un estudi més detallat, per tal depoder argumentar amb més rigor la necessitat o nod’implementar les mesures esmentades anterior-ment. El seguiment de la població de Xatardia sca-bra durant un període de tres a cinc anys ha depermetre avaluar amb exactitud la proporció d’indi-vidus juvenils i, pel fet de tractar-se d’una espèciebiennal o triennal, saber si es produeixen gransfluctuacions o no en la seva estructura poblacional.En el cas de Potentilla gr. pensylvanica, cal confir-mar l’absència d’individus juvenils, i si aquesta ab-sència es repeteix altres anys. Això indicaria undeclivi inexorable d’aquesta població, i aleshorescaldria valorar la necessitat de prendre mesures exsitu, com ara la creació de noves subpoblacions apartir de llavors recollides. Cal aclarir de manera de-finitiva la seva situació taxonòmica; un cop aclarida,podria augmentar enormement l’interès peraquesta població. En tot cas, per a ambdues espè-cies caldria fer una recerca més intensiva peròtambé extensiva, ja que trobar noves poblacions ono trobar-les faria variar en gran manera la gestióque se’n pugui fer.La situació en el cas de Woodsia alpina és força di-ferent de la de les altres dues espècies: disposade diverses poblacions al Parc Nacional (tot i quepetites) i és molt probable que n’hi hagi més en-cara no detectades. A més a més, en l’estudid’una de les poblacions no hi ha indicis que facintémer pel seu manteniment, i les amenaces po-tencials són força remotes i d’abast limitat. Pertant, l’única recomanació per a la preservació d’a-questa espècie seria no fer pública la situacióexacta de les localitats on creix, per tal d’evitar elpossible espoli per part de col·leccionistes. Apro-fitant que s’han marcat bona part dels individusd’una població, seria interessant poder efectuar-neun control periòdic, per tal de conèixer la seva di-nàmica (taxes de desaparició d’individus, de colo-


Annex 1. Resum de dades i valoració de Xatardia scabra

Dades biològiques

Comportament ecològic

Amenaces

Mesures de conservació

Estat de conservació Preocupant

Mesures de conservació proposades Justificació

Efecte (a escala de tàxon o de població)

Estat de conservació i mesures actuals i proposades

Expressió sexualTipus de pol·linitzacióTipus de dispersióTipus de creixement clonalFenologia de la floració*Fenologia de la fructificació*

HermafroditaEntomòfilaCap tipus de dispersió especialitzatSense reproducció vegetativaDel 24/07 al 18/08Del 22/08 al 6/10

* Les dates indiquen la primera i la darrera observació de cadascun dels processos.

Adscripció fitosociològicaAltitudOrientacióSubstrat geològicTàxons acompanyants

Iberidion spathulatae2.490-2.565 mE, SECalcoesquists

Helictothrichon sedenense, Festuca gautieri, Saxifraga oppositifolia, Scro-phularia canina subsp. canina, Antirrhinum sempervirens subsp. sempervi-rens, Potentilla nivalis

Accions antròpiques

Interaccions biòtiques

Accidents potencials

Tipus d’amenaça

PasturaTrepig

PredacióTrepigAllaus

Despreniments

Actual/potencial

ActualPotencial

ActualPotencialPotencialPotencial

Efecte (segons UICN)

DecliviDecliviDecliviDecliviDecliviDeclivi

Sobre la població

Sobre l’hàbitat

Llistes de protecció legals

Hàbitat protegit legalment (microreserva, parc natural, parc nacional, etc.)

Gestió passiva (prohibició o regulació d’activitatsnegatives i encaminades a eliminar l’amenaça)

Tàxon (PEIN)

Població (Parc Nacional)


Sobre la població

Sobre l’hàbitat

Banc de germoplasma

Seguiment poblacional

Hàbitat protegit legalment(microreserva, parc natural,parc nacional, etc.)

Gestió passiva (prohibició oregulació d’activitats negati-ves i encaminades a eliminarl’amenaça)

Permet un coneixement més precís sobre la capacitat germinativa deles llavors d’aquest tàxon, com també mantenir un contingent de lla-vors viables que en permetin una reintroducció en cas que la pobla-ció quedi afectada o malmesa.

Com que es tracta d’una espècie biennal o triennal, la seva estruc-tura poblacional pot fluctuar força. Es recomana fer un seguimentdurant tres anys.

Seria justificable l’ampliació de la figura de reserva integral, que limitafortament les activitats humanes i que ja existeix als voltants d’aquestapoblació, per la presència d’aquest tàxon i d’altres tàxons d’interès.

La pastura és una de les amenaces a la supervivència d’aquesta po-blació. Per tant, la prohibició d’aquesta activitat en pot afavorir elmanteniment i, fins i tot, el creixement.



Annex 2. Resum de dades i valoració de Potentilla gr. pensylvanica

Dades biològiques

Expressió sexualTipus de pol·linitzacióTipus de dispersióTipus de creixement clonalFenologia de la floració*Fenologia de la fructificació*

HermafroditaEntomòfilaCap tipus de dispersió especialitzatProbable a curta distànciaDel 24/07 al 22/08Del 08/08 al 6/10



Adscripció fitosociològica

Altitud

Orientació

Substrat geològic

Tàxons acompanyants (hàbitat principal)

Tàxons acompanyants (hàbitat secundàri)

Festucion scopariae

2.390-2.400 m

S, SE

Calcoesquists

Galium verum, Satureja alpina, Seseli libanotis subsp. pyrenaica, Sempervi-vum arachnoideum, Asperula cynanchica subsp. pyrenaica, Thymus serpyl-lum subsp. nervosus, Allium senescens subsp. montanum, Eryngiumbourgatii, Helianthemum nummularium, Lotus corniculatus subsp. alpinus

Euphorbia cyparissias, Satureja alpina, Galium verum subsp. verum, Biscute-lla laevigata, Scutellaria alpina

Amenaces



Amenaces indirectes


Tipus d’amenaça

Pastura

Col·leccionisme

Competència vegetal

Predació

Parasitisme vegetal

Sequeres prolongades

Despreniments

Actual/potencial

Actual

Potencial

Actual

Actual

Actual

Potencial

Potencial


Declivi

Declivi

Reducció

Declivi

Reducció

Reducció

Declivi



Estat de conservació Preocupant

Mesures de conservació proposades Justificació



Sobre la població

Sobre l’hàbitat


Hàbitat protegit legalment (microreserva, parcnatural, parc nacional, etc.)


Inexistent



Sobre la població

Sobre l’hàbitat



Reintroducció i reforçamentpoblacional

Hàbitat protegit legalment(microreserva, parc natural,parc nacional, etc.)

Gestió passiva (prohibició oregulació d’activitats negati-ves i encaminades a eliminarl’amenaça)

La confirmació de la identificació d’aquest tàxon en justifica-ria la inclusió en el Decret de flora amenaçada de Catalunya.

Permet un coneixement més precís sobre la capacitat ger-minativa de les llavors d’aquest tàxon, com també mantenirun contingent de llavors viables que permetin una reintro-ducció de l’espècie en cas que la població quedi afectada omalmesa.

En un primer any no s’ha observat la germinació d’aquesttàxon. Aquest fet, juntament amb el nombre reduït d’indivi-dus de la població (per tant, més sensible a petits canvis), re-comana fer un seguiment durant tres anys.

L’aparent existència de localitats aptes per al creixement d’a-quest tàxon en zones properes les fa aptes per establir novespoblacions d’aquesta espècie i, així, augmentar fortament laseva probabilitat de supervivència.

Seria justificable l’ampliació de la figura de reserva integral,que limita fortament les activitats humanes i que ja és exis-tent als voltants d’aquesta població, per la presència d’a-quest tàxon i d’altres tàxons d’interès.

La pastura és una de les amenaces sobre la supervivènciad’aquesta població, tot i que un cert tipus de pastura pot afa-vorir aquest tàxon per eliminació de competència vegetal.


Bibliografia

AYMERICH P. Efectes de la depredació dels ungu-lats salvatges en la conservació de les plantesrares: dos casos dels Pirineus Orientals. Acta BotBarc 2003; 49: 147163.

AYMERICH P. Avaluació de plantes protegides, ame-naçades o rares al Parc Natural del Cadí-Moixeró(Pirineus Orientals). Butll ICHN 2004; 72: 19-37.

IRIONDO JM, coord. Atlas de Flora Amenazada. Ma-nual de metodología de trabajo corológico y de-mográfico. Versió 4.2, 2003.

SÁEZ L. Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra.Acta Bot Barc 1997; 44: 39-167.

Diversos autors. Lista Roja de flora vascular es-pañola (valoración según categorias UICN). Con-servación Vegetal 2000; 6 (extra): 11-38.

Annex 3. Resum de dades i valoració de Woodsia alpina

Dades biològiques


Amenaces


Estat de conservació Bo

Mesures de conservació Justificació



Expressió sexual

Tipus de pol·linització

Tipus de dispersió

Tipus de creixement clonal

Fenologia de la maduració dels sorus*

_

A través del vent

Anemòcora

Molt hipotètic (per fragmentació de rizomes)

Del 08/07 al 6/10


Adscripció fitosociològica

Altitud

Orientació

Substrat geològic

Tàxons acompanyants (hàbitat principal)

Saxifragion mediae

2.470-2.520 m

S, SE

Calcoesquist

Antirrhinum sempervirens subsp. sempervirens, Reseda glauca,Androsace vandellii, Potentilla nivalis, Galium pyrenaicum,Phyteuma charmellii, Asplenium ruta-muraria, Asplenium viride,Asplenium trichomanes, Cystopteris fragilis




Tipus d’amenaça

Col·leccionisme

–

Despreniments

Sequeres prolongades

Actual/potencial

Potencial

Potencial

Potencial


Reducció

Reducció

Reducció

Sobre la població

Sobre l’hàbitat


Hàbitat protegit legalment (microreserva, parcnatural, parc nacional, etc.)


Tàxon (Decret de flora amenaçada de Catalunya



Sobre la població

Sobre l’hàbitat


–

Necessitat d’observar si les variacions de les condicions meteorolò-giques d’un any a l’altre poden afectar aquesta espècie.Seguiment durant tres anys.

Documents

Seguiments de les poblacionss de Xatardia scabra(julivert ...atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs/Guardiola_et_al_2010.pdfMetodologia Aquest estudi pretén proporcionar la informació bà-sica