Embed Size (px)
Citation preview
1
Seguiment científic
A M F I B I S
LIFE03 NAT/E/000067
SEGUIMENT D’AMFIBIS
Informe - Desembre de 2007
1. Punts de reclutament 2. Atropellaments 3. Closa d’en Mascort
Carles Feo1,2 i Dani Boix1 1Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona 2Fundació EMYS d’estudi i conservació de l’herpetofauna i els seus hàbitats
2
3
Seguiment científic
A M F I B
I S
LIFE03 NAT/E/000067
PUNTS DE RECLUTAMENT
Informe del tercer any - Desembre de 2007
Detecció dels punts de reclutament dels amfibis mitjançant la presència de larves y cants nocturns dels adults.
Introducció
Els amfibis representen un grup d’organismes que necessiten d’unes condicions
climàtiques i de qualitat i diversitat d’hàbitat molt específiques, fet que els fa especialment
sensibles a les alteracions del medi. Algunes d’aquestes alteracions inclouen fenòmens tan
diversos com la temporalitat de les aigües, un factor depenent dels condicionants climàtics,
i també de molts altres derivats de les activitats humanes. La contaminació de l’aigua, la
fragmentació i destrucció d’hàbitats, especialment els ambients aquàtics, i la pèrdua de la
qualitat dels espais naturals són alguns dels problemes que han d’afrontar les poblacions
d’amfibis. A més, tots aquests contratemps s’accentuen en espais especialment
humanitzats, com aquells que es troben prop del litoral de Catalunya, i amb una enorme
pressió antròpica derivada de les activitats humanes: turisme, creixement urbanístic, manca
d’aigua, ocupació del sòl, sobrefreqüentació dels espais naturals,...
Hi ha 10 espècies d’amfibis citades al Baix Empordà, de les quals cal considerar que
només 8 és probable que actualment encara es trobin a la zona d’estudi. Les espècies més
habituals i abundants serien la granota verda (Pelophylax perezi), el gripau corredor (Bufo
calamita), la reineta (Hyla meridionalis) i la granota pintada (Discoglossus pictus). El
gripau d’esperons (Pelobates cultripes) es creia molt escàs a la zona, gairebé desaparegut, i
només s’ha retrobat recentment a la zona de Mas Pinell.
4
Objectius
� Localitzar els punts de reclutament dels amfibis a tota l’àrea del Baix Ter inclosa al
projecte Life.
� Avaluar la distribució de cada una de les espècies.
� Fer un seguiment de les actuacions del projecte Life en relació als amfibis.
Aquest estudi pretén determinar l’estat actual de les poblacions reproductores d’amfibis en
els ambients aquàtics del Baix Ter. A partir del seu èxit reproductor i la distribució de cada
una de les espècies es disposarà d’una fotografia puntual de l’estat actual dels amfibis a
nivell general i establir les principals problemàtiques que els afecten, així com determinar
les possibles propostes de gestió. També ha de servir per determinar la funcionalitat de les
actuacions desenvolupades dins el projecte Life amb la finalitat de recuperar les poblacions
d’amfibis.
Metodologia
La metodologia ha estat àmpliament detallada en l’informe del 2006.
S’han realitzat dus campanyes de mostreig intensiu d’un a dos dies de durada, depenent del
temps necessari per visitar i analitzar tots els punts:
� Campanya de primavera entre maig i juny de 2007
� Campanya de tardor a l’octubre-novembre de 2007
A cada una de les campanyes s’ha realitzat un mostreig de larves d’amfibis i els censos de
cants nocturns.
En el mostreig de 2007 s’han inclòs tots els espais mostrejats el 2006, s’ha fet especial
atenció als nous punts creats a partir de les actuacions del projecte Life.
5
Resultats
Punts de reclutament amb presència de larves d’amfibis:
Durant l’any 2007 s’han mostrejat els 55 punts inventariats en les anteriors campanyes de
2005 i 2006. D’aquests punts inventariats a la primavera de 2007 només 39 ( 70,9%) tenien
aigua, i durant la tardor només 30 (54,5%). L’any ha estat altre cop molt sec i les poques
pluges primaverals no han afavorit els amfibis.
En el mostreig de primavera es van localitzar larves d’amfibis a 8 dels 39 punts que tenien
aigua, i que sobre el total representen un 14,5%, pel 18,2 % de l’any 2006.
Comparativament doncs, l’any 2007 ha estat menys efectiu per a la reproducció dels
amfibis del Baix Ter. Durant la tardor només es van localitzar larves en 3 punts de 30 amb
aigua, dades similars a les de 2006. Si ja en l’anterior informe es consideraven els resultats
força pobres, cal dir que l’any 2007 no ha estat millor.
Comparant amb les dades del 2005 i 2006 cal destacar la comprovació de la reproducció
d’una altra espècie, la granota verda (Pelophylax perezi) s’ha reproduït amb èxit durant la
primavera de 2007 en 2 dels punts de mostreig. D’aquesta manera ja són 4 les espècies
reproductores a l’espai d’estudi durant les campanyes de seguiment dels amfibis,
conjuntament amb Discoglossus pictus, Bufo calamita i Pelobates cultripes. Una cinquena
espècie s’ha pogut comprovar com a reproductora a l’espai, fora del mostreig d’amfibis, i
ha estat la reineta (Hyla meridionalis) del qual es van observar multitud d’exemplars
metamòrfics de mida reduïda en els arrossars de les Basses d’en Coll durant el setembre de
2007.
Any 2005 2006 2007 Espècies reproductores 2 3 5 Espècies vistes o sentides 3 3 4 Espècies atropellades 4 5 4
En el mostreig els resultats han estat positius només per quatre de les vuit espècies d’anurs
citades pel Baix Ter. Dels 8 punts localitzats amb larves d’amfibis 3 tenien exemplars de
granota pintada (Discoglossus pictus), 3 de gripau corredor (Bufo calamita), un de gripau
d’esperons (Pelobates cultripes) i dos de granota verda (Pelophylax perezi). En un dels
punts s’han localitzat larves de dues espècies, precisament a les closes d’en Mascort un
dels espais recuperats pel projecte Life.
6
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Ha estat localitzada només en tres punts de mostreig tres a la primavera i un a la tardor, en
un total de 3 dels 55 punts mostrejats ( 7 punts en 2005, i 3 en 2006). En un punt s’ha
trobat tant a la primavera com a l’estiu, i és un lloc també on es van localitzar larves l’any
2005 i 2006, són els tolls del final de la mota de la riba esquerra de la Gola del Ter (punt
23). La gran capacitat de l’espècie per colonitzar ràpidament ambients temporalment
inundats no es va poder desenvolupar a la primavera del 2007 per la manca de pluges i la
poca aigua present a tota l’àrea d’estudi, tal com va passar el 2006.
En 2007 ha criat a la closa d’en Mascort aprofitant el nou hàbitat creat per als amfibis.
Prefereix ambients temporals diversos, sempre amb aigües i ambients temporalment
inundats i sense aigua corrent.
Gripau corredor (Bufo calamita)
Localitzat en tres punts que corresponen a dues zones molt separades geogràficament, tres
a la primavera i un a la tardor. Es considera una de les espècies més abundants a la zona i
amb una gran mobilitat per la qual cosa caldria esperar que colonitzés els ambients
temporals més favorablement.
Ha estat l’espècie més afavorida per la restauració de les closes inundades de Can Mascort
on s’ha reproduït de forma molt important. És un reproductor habitual de la zona de la
maresma de la Pletera, tal com va fer el 2005 i 2006, tant a la primavera com a la tardor.
Finalment s’ha localitzat durant el mostreig postes de gripau corredor en un camp d’arròs
de Pals acabat d’inundar. La fenologia dels amfibis al Baix Ter està fortament
condicionada al cicle de l’aigua i és molt probable que espècies d’ambients temporals i
d’aigües abundants utilitzin els arrossars per criar i que per tant iniciïn la reproducció de
forma més tardana de l’habitual. En aquest cas, cal concloure que moltes de les espècies
que es podrien localitzar a l’espai com a reproductores no es troben per manca de mostreig
en mesos més bons com el juliol i l’agost.
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
Espècie amb una única localitat de reproducció, que ha resultat positiva en el mostreig de
primavera tal com havia passat els anys 2005 i 2006, mostrant una gran estabilitat de la
7
població. Malgrat tot, és una única localitat aïllada per tot el Baix Ter el que suposa un
perill per a la viabilitat futura de l’espècie.
Granota verda (Pelophylax perezi)
Nova espècie localitzada com a reproductora a l’espai, fet que era del tot esperable per
l’abundància de l’espècie a la zona, i que únicament era explicable pel tipus de mostreig
puntual i la manca d’hàbitat per a l’espècie. Pelophylax perezi s’ha reproduït amb èxit a la
bassa permanent de Mas Pinell, justament la que no presenta espècies de peixos i no està
connectada a cap canal, i en la qual ha conviscut amb les Emys orbicularis alliberades pel
projecte Life. També s’ha localitzat en un dipòsit d’aigua proper a les basses d’en Coll.
Molt probablement l’espècie es reprodueix als arrossars de Pals, ja que s’hi han observat
exemplars metamòrfics, tot i que, probablement les larves apareguin a partir del mes de
maig i juny i no són localitzades pel mostreig.
Reineta (Hyla meridionalis)
Com ja s’ha comentat amb altres espècies, durant el setembre de 2007 es van observar una
gran quantitat d’individus metamòrfics d’Hyla meridionalis entre els camps d’arròs. Les
mides petites i la densitat d’individus fan pensar en la reproducció als arrossars.
Probablement les larves es troben als arrossars a partir de maig i juny.
Metamòrfic d’Hyla meridionalis a les Basses d’en Coll.
8
Efecte de les espècies exòtiques sobre el reclutament dels amfibis:
Complementàriament a la prospecció de les larves d’amfibis s’ha fet un seguiment de les
poblacions d’espècies potencialment perjudicials per a la reproducció dels amfibis. Dels 55
punts mostrejats, en 22 (40 %) s’hi ha trobat gambússia en almenys una de les campanyes.
La primavera del 2007 hi havia gambússia en 11 dels 39 punts mostrejats (28,2 %) que
tenien aigua i a la tardor en 17 de 30 (56%).
Només en un sol mostreig de les 8 mostres amb larves d’amfibis, coincideix la presència
de larves d’amfibis i la presència de gambússia, pel que sembla clara una interferència
negativa del peix sobre la reproducció dels amfibis. En tot cas, en aquest punt on es va
donar aquesta circumstància, no es van localitzar larves sinó una posta de Bufo calamita en
un arrossar. L’efecte de la gambússia sobre la posta podria ser important.
El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és una espècie àmpliament distribuïda pel
Baix Ter, i amb una extremada mobilitat per la seva capacitat per caminar fora de l’aigua.
Se l’ha localitzat en 15 dels 55 punts de mostreig, xifra molt probablement subestimada.
Només coincideix la presència de cranc i de capgrossos al punt 6 de les closes d’en
Mascort, un espai restaurat amb gran abundància de larves de Bufo calamita i d’exemplars
grans de Procambarus clarkii.
Dels 7 punts on s’han trobat les dues espècies, tant gambússia com cranc de riu, en cap
d’ells s’han trobat larves d’amfibis.
Resultats dels censos de cants nocturns i adults en moviment
Els censos nocturns combinats amb la recerca d’individus adults en moviment durant la nit
ofereixen la possibilitat de detectar les espècies que potencialment poden reproduir-se a
l’espai. S’han detectat quatre espècies, la reineta (Hyla meridionalis) i la granota verda
(Pelophylax perezi), el gripau corredor (Bufo calamita) i el gripau d’esperons (Pelobates
cultripes). No s’ha localitzat cap individu de granota pintada (Discoglossus pictus)
La Pelophylax perezi s’ha sentit cantar i s’ha vist en nombroses localitats amb una
distribució molt àmplia ocupant tota l’àrea d’estudi, tot i que semblaria més abundant a la
riba dreta del Ter, a la zona sud d’estudi. L’any 2007 només s’ha localitzat en un punt del
Ter Vell, i enlloc més fins arribar a Mas Pinell, més al sud. Ha demostrat una gran
capacitat de colonització ja que ha estat pionera en ocupar les noves llacunes construïdes a
Mas Pinell, on s’han observat densitats de 25 exemplars adults en una mateixa llacuna, i on
9
s’han vist també exemplars juvenils. Totes les llacunes d’aquesta zona amb aigua han estat
ocupades. També s’ha observat juvenils de mides reduïdes en arrossars (arrossars de Pals i
de les Basses d’en Coll), un hàbitat típic també per a l’espècie, mostrant-se més abundant a
mesura que ens allunyem del litoral. Segurament també ocupa altres zones no mostrejades
de la plana baix empordanesa.
Una altra espècie molt localitzada ha estat Hyla meridionalis, una espècie que presenta una
tendència a evitar els ambients estrictament aquàtics per ocupar bardisses i marges de
canals i recs o camps inundats. El seu cant és molt fàcilment detectable i la seva presència
al Baix Ter és abundant. Una de les zones de cant amb més densitat és la zona del Ter Vell,
i és especialment abundant a la zona entre camps inundats i arrossars entre les Basses d’en
Coll i el Golf de Mas Gelabert.
Durant el 2007 una de les espècies més sentides cantar ha estat Bufo calamita,
especialment a la zona dels arrossars de Mas Pla i les Basses d’en Coll. Durant el mostreig
de larves i de cants de l’abril és curiós que mentre que a les closes d’en Mascort hi havia
moltes larves de Bufo calamita i no se sentien cants, a la zona dels arrossars hi cantaven
molt, però tot just estaven fent les postes. L’aigua als arrossars acabava d’arribar feia pocs
dies i els amfibis encara no hi havien arribat.
Una de les sorpreses i dades més interessant del mostreig de 2007 ha estat l’escolta d’un
individu de Pelobates cultripes al punt 43 dels arrossars de Mas Pla, en un canal entre
arrossars, i un altre individu a les Basses d’en Coll. Caldria durant el 2008 comprovar la
possible reproducció de l’espècie en aquests arrossars.
Hi ha pocs punts on coincideixin diverses espècies. En diverses localitats, però s’han pogut
veure i sentir reinetes, granota verda, gripau corredor i gripau d’esperons, com als arrossars
de Mas Pla i les Basses d’en Coll.
No s’han obtingut dades per cap de les altres possibles espècies del Baix Ter. Així que semblaria
que no hi ha presència de la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), tòtil (Alytes obstetricans) o
gripau comú (Bufo bufo) a la zona del Life.
10
Conclusions:
Els resultats totals del mostreig cal analitzar-los amb compte per les següents raons:
• La primavera de 2007, igual com el 2006, ha estat una primavera excepcionalment seca,
amb uns registres pluviomètrics inferiors a la mitjana, fet que va suposar que molts dels
punts de mostreig tinguessin nivells baixos d’aigua o, fins i tot, que estiguessin secs
dificultant la reproducció dels amfibis.
1. Els resultats del mostreig dels punts de reclutament ens ofereixen unes dades
bastants pessimistes. Els punts on s’han capturat larves d’amfibis representen
només un 14,5 % dels punts disponibles per a la seva reproducció. Malgrat això, el
2007 s’han detectat com a reproductores 5 de les 8 espècies d’amfibis presents
suposadament a l’àrea d’estudi, dues més que al 2006.
2. S’ha comprovat l’èxit reproductor de la granota pintada (Discoglossus pictus), el
gripau corredor (Bufo calamita), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) i la
granota verda (Pelophylax perezi), i amb tota seguretat de la reineta (Hyla
meridionalis)
3. La granota pintada (Discoglossus pictus) no ha estat és l’espècie amb un major èxit
de reproducció el 2007.
4. Un dels pocs punts amb una diversitat rellevant per la presència d’amfibis i
important per al seu reclutament és la jonquera situada a la Bassa del Curculler
(p26) a la riba esquerra de la Gola del Ter, en un espai sorrenc, de dunes, enclavat
amb aigües semipermanents i una comunitat de jonques i canyissar poc dens. En
aquesta zona hi ha criat de forma habitual el gripau d’esperons, de forma puntual el
gripau corredor i la granota pintada, i s’han sentit adults de reineta.
5. Caldria estudiar noves localitats de cria pel gripau d’esperons, especialment als
arrossars on s’han sentit adults cantar.
6. La closa d’en Mascort ha estat un punt molt rellevant per als amfibis amb la
reproducció de Bufo calamita i Discoglossus pictus, i l’observació d’Hyla
meridionalis.
11
7. S’ha comprovat que la presència de cranc de riu americà i/o de gambússia en un
punt exclou en gran part la possibilitat de reproducció dels amfibis, ja que en molt
pocs punts, s’han trobat exemplars de capgrossos conjuntament amb la presència
d’alguna de les dues espècies invasores.
8. Les noves llacunes de Mas Pinell han atret de forma efectiva, nombrosos individus
adults de Pelophylax perezi, assolint un total aproximat mínim de 42 exemplar la
tardor de 2007.
12
Annex I. Resultats del mostreig de punts de reclutament i de cants nocturns.
Taula I.1. Localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en
el seguiment de les poblacions d’amfibis.
Taula I.2. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de
reclutament (el valor 1 indica presència de larves d’amfibis) . És
separen els resultats depenent de l’espècie.
Taula I.3. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de
reclutament (presència d’adults o juvenils) i els censos de cants
nocturns. Les abreviacions indiquen: (c): individus cantant; (a):
individus adults observats, (j): individus juvenils de talla petita
observats i (m): individus acabats de metamorfosejar nascuts el
mateix any. En cas de detectar un nombre alt d’individus difícils de
quantificar s’ha utilitzat el símbol (>).
Taula I.4. Taula resum amb els punts de mostreig i la presència d’espècies
exòtiques, especialment gambússia i cranc de riu americà, i també
indicant la presència o absència d’aigua (1/0) i la presència de
larves d’amfibis.
13
Taula I.1. Punts de mostreig de l’estudi sobre les zones de reproducció dels amfibis
Punt lloc zona municipi x y 1 rec petit SAC Torroella de Montgrí 515462 4655094 2 llacuna temporània (oest) SAC Torroella de Montgrí 515445 4655138 3 llacuna temporània (est) SAC Torroella de Montgrí 515492 4655155 4 llacuna-rec permanent SAC Torroella de Montgrí 515478 4655224 5 tolls aparcament SAC Torroella de Montgrí 515485 4655094 6 Closes d'en Mascort SAC Torroella de Montgrí 515287 4655023 7 Depuradora Vella SAC Torroella de Montgrí 515624 4655056 8 entrada TV3 Ter Vell Torroella de Montgrí 515523 4655242 9 TV4 Ter Vell Torroella de Montgrí 516249 4655285
10 TV1 Ter Vell Torroella de Montgrí 516279 4655018 11 closa inundada Pletera Torroella de Montgrí 515925 4654561 12 rec tamarius Pletera Torroella de Montgrí 515859 4654562 13 clots dels joncs Pletera Torroella de Montgrí 515995 4654359 14 camí inundat Pletera Torroella de Montgrí 516029 4654323 15 rec tamarius (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515935 4654043 16 camp inundat (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515916 4654019 17 Salicorniar Pletera (oest) Pletera Torroella de Montgrí 515863 4653554 18 Salicorniar Pletera (est) Pletera Torroella de Montgrí 515910 4653337 19 Rec Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515505 4653715 20 darrera Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515392 4653704 21 basses al costat del camí Gola ESQ Torroella de Montgrí 515811 4652989 22 tolls final gola Gola ESQ Torroella de Montgrí 515988 4652917 23 tolls de la mota Gola ESQ Torroella de Montgrí 516059 4652737 24 salicorniars Gola DTA Torroella de Montgrí 516039 4652095 25 canyissars Gola DTA Torroella de Montgrí 516079 4652375 26 jonqueres al camí de la barraca d'en Roig Gola DTA Torroella de Montgrí 515833 4651832 27 rec depuradora càmping Gola DTA Torroella de Montgrí 515551 4651639 28 rec Massot ESQ Mas Pinell Pals 516166 4650685 29 bassa Anser Mas Pinell Torroella de Montgrí 515687 4650905 30 Bassa 1 els Verders Mas Pinell Torroella de Montgrí 515343 4651064 31 Basses Serengeti permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515332 4651356 32 Basses Serengeti temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515301 4651337 33 Rec dels Lliris (final del rec) Fonollera Torroella de Montgrí 515290 4651284 34 Bassa a l'obra dels freixes Fonollera Torroella de Montgrí 515284 4651286 35 Basses del Mirador temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515210 4651175 36 Basses del Mirador permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515248 4651165 37 Rec antiga bassa de les tortugues Fonollera Torroella de Montgrí 515170 4651219 38 Basses carretera temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 514998 4651209 39 Bassa carretera permanent Fonollera Torroella de Montgrí 514811 4651320 40 la passera (sota la línia elèctrica) Fonollera Torroella de Montgrí 514235 4651398 41 rec la passera Fonollera Torroella de Montgrí 514127 4651400 42 rec Puig Mascarós Fonollera Torroella de Montgrí 514482 4651190 43 arrossars Mas Pla Fonollera Torroella de Montgrí 512611 4651704 44 Arrossars carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511861 4652142 45 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511816 4652174 46 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs Basses d'en Coll Pals 514748 4650668 47 Arrossar 1 (punta) Basses d'en Coll Pals 516308 4650568 48 Arrossar 2 (guaita) Basses d'en Coll Pals 515633 4650773 49 Arrossar 3 (rec mig) Basses d'en Coll Pals 515535 4650415 50 rec Massot DTA Basses d'en Coll Pals 516348 4650591 51 rec petit (guaita) Basses d'en Coll Pals 515637 4650779 52 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí Basses d'en Coll Pals 515720 4649929 53 rec mig; rec Bassetes Basses d'en Coll Pals 515509 4650436 54 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols Basses d'en Coll Pals 515450 4650760 55 dipòsit Basses d'en Coll Pals 515238 4649552
14
Taula I.2. Presència de larves d'amfibis
Presència D. pictus B. calamita P. cultripes P. perezi
Punt T05 06 P07 T07 T05 06 P07 T07 T05 06 P07 T07 T05 06 P07 T07 P07 T07
1
2
3
4
5 1
6 1 1 1
7
8
9
10
11
12 1 1 1 1
13
14 1 1
15 1 1
16 1 1
17 1 1 1 1 1 1
18 1 1
19
20
21 1 1
22
23 1 1 1 1 1 1 1 1
24
25 1
26 1 1 1 1 1 1 1 1
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36 1 1 1 1
37
38
39
40
41
42
43 1 1
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55 1 1
15
Taula I.3. Observació i cants d’amfibis
Cants Hme Dpi Ppe Bca Pc
p. lloc P07 T07 P07 T07 P07 T07 P07 T07 P07 T07 P07 T07
1 rec petit 1 1 2 llacuna temporània (oest) 3 llacuna temporània (est) 4 llacuna-rec permanent
5 tolls aparcament 6 Closes d’en Mascort 7 Depuradora Vella 1 3c 8 entrada TV3 9 TV4 10 TV1 11 closa inundada 12 rec tamarius
13 clots dels joncs 14 camí inundat 15 rec tamarius (el Terme) 16 camp inundat (el Terme) 17 Salicorniar Pletera (oest) 18 Salicorniar Pletera (est) 19 Rec Escola del Mar 20 darrera Escola del Mar
21 basses al costat del camí 22 tolls final gola 23 tolls de la mota 24 salicorniars 25 canyissars 26 jonqueres al camí de la barraca d'en Roig 27 rec depuradora càmping 28 rec Massot ESQ
29 bassa Anser 30 Bassa 1 els Verders 31 Basses Serengeti permanents 1 1 10c 6c 2a 32 Basses Serengeti temporanies 33 Rec dels Lliris (final del rec) 34 Bassa a l'obra dels freixes 35 Basses del Mirador temporanies 36 Basses del Mirador permanents 1 1 5c 5a
37 Rec antiga bassa de les tortugues 38 Basses carretera temporanies 39 Bassa carretera permanent 1 8a 40 la passera (sota la línia elèctrica) 41 rec la passera 42 rec Puig Mascarós 1 5c 43 arrossars Mas Pla 1 1 >>c 2a >c 1c 44 Arrossars carretera de Pals 1 >j 25a
45 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin v) 1 1a 5a 46 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs 1 >c >c >c 47 Arrossar 1 (punta) 1 >c >c >c 48 Arrossar 2 (guaita) 1 >c >c >c 49 Arrossar 3 (rec mig) 1 >c >c >c 50 rec Massot DTA 1 1a 51 rec petit (guaita) >c 52 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí 1 >c >c >c 1c
53 rec mig; rec Bassetes 54 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols 1 1a
55 dipòsit
16
Taula I.4. Presència d’especies exòtiques als punts de mostreig. Punt lloc Aigua Larves amfibis Gho Pcl
P07 T07 P07 T07 P07 T07 P07 T07
1 rec petit 1 1 1 1 1
2 llacuna temporània (oest) 1 0 3 llacuna temporània (est) 1 0 4 llacuna-rec permanent 1 1 1 1 5 tolls aparcament 0 0 6 Closes d’en Mascort 1 1 1 1 7 Depuradora Vella 1 1 8 entrada TV3 1 1 1 1 9 TV4 1 1 1 1
10 TV1 1 1 1 1 11 closa inundada 0 0 12 rec tamarius 1 0 13 clots dels joncs 0 0 14 camí inundat 0 0 15 rec tamarius (el Terme) 0 0 16 camp inundat (el Terme) 0 0
17 Salicorniar Pletera (oest) 1 1 1 1 18 Salicorniar Pletera (est) 0 0 19 Rec Escola del Mar 0 0
20 darrera Escola del Mar 0 0 21 basses al costat del camí 0 0 22 tolls final gola 0 1 23 tolls de la mota 1 1 1 1
24 salicorniars 0 0 25 canyissars 1 1 1 26 jonqueres al camí de la barraca d'en Roig 1 1 1 27 rec depuradora càmping 1 0 1 1 28 rec Massot ESQ 1 1 1 29 bassa Anser 1 1 1 1 30 Bassa 1 els Verders 1 0 31 Basses Serengeti permanents 1 1 1 1 1 1
32 Basses Serengeti temporanies 1 1 1 1 1 33 Rec dels Lliris (final del rec) 1 0 1 34 Bassa a l'obra dels freixes 1 1 1 1 1 35 Basses del Mirador temporanies 1 1 36 Basses del Mirador permanents 1 1 1 1 1 1 37 Rec antiga bassa de les tortugues 1 0 1 38 Basses carretera temporanies 0 0 39 Bassa carretera permanent 1 1 1
40 la passera (sota la línia elèctrica) 1 0 1 41 rec la passera 1 1 1 42 rec Puig Mascarós 0 1 1 1 43 arrossars Mas Pla 1 1 1 1 1 44 Arrossars carretera de Pals 1 1 1 45 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin v) 0 0 46 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs 1 1 47 Arrossar 1 (punta) 1 1 1 1
48 Arrossar 2 (guaita) 1 0 49 Arrossar 3 (rec mig) 0 1 1
50 rec Massot DTA 1 1 1 51 rec petit (guaita) 1 0 52 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí 1 0 53 rec mig; rec Bassetes 1 1 1 1
54 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols 1 0 1
55 dipòsit 1 1 1
17
Annex II. Mapes de situació i dels resultats del mostreig de punts de reclutament i de cants nocturns.
Mapa II.1. Mapa de localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en el
seguiment de les poblacions d’amfibis.
Mapa II.2. Resultats del seguiment d’amfibis sobre els punts de mostreig. Els cercles
blancs són els punts mostrejats en els que no s’ha capturat, ni s’ha observat o
sentit res. Els cercles de colors representen punts on s’han localitzat larves
d’amfibis, i els quadrats de colors representen la detecció d’adults segons la
taula I.3. de l’Annex I.
18
Annex II.1. Mapes de situació dels punts de mostreig
Pals
Gola del Ter Riu Ter
La Pletera
y =4649981 x =512156
L’Estartit
Basses d’en Coll
Torroella de Montgrí
El Delfin Verde
Mapa I I.1. Punts del mostreig per localitzar les zones de reclutament de les poblacions d’amfibis del Baix Ter. 500 m
19
Annex II.2 Resultats del seguiment de les poblacions d’amfibis (2005-07)
Mapa II.2. Resultats del seguiment d’amfibis sobre els punts de mostreig. Els
cercles blancs són els punts mostrejats en els que no s’ha capturat, ni s’ha
observat o sentit res. Els cercles de colors representen punts on s’han localitzat
larves d’amfibis, i els quadrats de colors representen la detecció d’adults. Els
colors determinen una espècie diferent segons la següent taula.
Color Espècie
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Gripau corredor (Bufo calamita)
Reineta (Hyla meridionalis)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
500 m y =4649981 x =512156
20
21
Seguiment científic
A M F I B I S
LIFE03 NAT/E/000067
ATROPELLAMENTS
Informe - Desembre de 2007
Seguiment de la mortalitat d’amfibis per atropellaments a les carreteres del Baix Ter i detecció de punts negres
Carles Feo1,2 i Dani Boix1 1Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona 2Fundació EMYS d’estudi i conservació de l’herpetofauna i els seus hàbitats
22
Objectius del seguiment científic
Seguiment i quantificació del nombre d’individus i d’espècies d’amfibis morts per
atropellaments a les carreteres situades a l’entorn de les zones humides incloses al projecte
Life del Baix Ter i determinació dels punts negres.
Metodologia
La metodologia i els itineraris han estat àmpliament explicats en l’informe corresponent de
l’any 2006. Durant el 2007 s’han seguit les mateixes directrius.
Període de seguiment dels itineraris: S’han inclòs els resultats de tots els itineraris
realitzats entre el gener de 2005 i el novembre de 2007. Han estat un total de 38 repeticions
de l’itinerari, una mitjana d’un al mes.
Resultats
Els resultats del seguiment de la mortalitat per atropellaments en les carreteres del Baix Ter
es mostren a la Figura 1, i a les Taules 1 i 2, amb un total de 217 vertebrats localitzats, dels
quals uns 136 (61%) són amfibis, i la resta mamífers (23%), ocells (12%) i rèptils (4%). A
més, a aquests resultats caldria afegir altres espècies com els invertebrats que poden patir
mortalitats puntuals molt elevades com la localització de més de 134 individus de cranc de
riu americà (Procambarus clarkii).
Cal dir que si es fa un càlcul de la mitjana dels atropellaments localitzats per sessió, en el
cas dels amfibis resulta un xifra de gairebé 4 amfibis per dia de mostreig, una xifra
relativament baixa si es compara amb resultats d’altres estudis similars (Feo i Boix, 2006).
Aquesta dada indica una baixa incidència que té el trànsit rodat sobre la mortalitat dels
amfibis en aquesta zona.
Una altra circumstància a comentar és que el 90% dels atropellaments s’han concentrat
només en cinc mesos de l’any (vegeu Taula 2), durant el març, el maig, i d’agost a
novembre. La resta de mesos els resultats per amfibis han estat negatius. El 68 % dels
atropellaments d’amfibis localitzats ho han estat durant els mesos d’agost i setembre, en
sessions realitzades després de pluges intenses.
23
Percentatge de mortalitat per grups
Amfibis61%
Mamífers23%
Ocells12%
Rèptils4%
Figura 1a. Percentatge d’individus atropellats en carreteres per cada grup de vertebrats.
Els anys 2005, 2006 i 2007 han estat extremadament secs en aquestes contrades, amb
pluges irregulars i disperses, amb un total acumulat molt baix. Si s’analitzen les dades de
les precipitacions recollides es pot comprovar que el total acumulat anualment els anys
2006 i 2007, no arriba als 500 mm. de pluja, i aquesta s’ha concentrat pocs mesos.
Les espècies d’amfibis que han estat afectades per atropellaments a les carreteres han estat
cinc, entre les quals la més perjudicada ha estat el gripau corredor (Bufo calamita) amb un
59,1 % dels individus atropellats, seguit de la granota verda (Rana perezi) amb un 20,5 %,
el gripau pintat (Discoglossus pictus) amb un 8,8 % i la reineta (Hyla meridionalis) un 8 %
i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) amb un percentatge testimonial. De les set
espècies amb poblacions conegudes a la plana del Baix Ter (Boix et al., 2004), només no
s’han vist afectades pels atropellaments les poblacions de tòtil (Alytes obstetricans) més
abundant a la zona de Pals, i el gripauet (Pelodytes punctatus). Ambdues espècies poden
haver passat més desapercebudes que la resta per la seva mida petita. No es consideren
pròpies de la zona altres espècies, que tot i estar citades al Baix Empordà, o bé no se n’han
localitzat poblacions recentment, com és el cas dels tritons (Triturus marmoratus i
Lissotriton helveticus), o bé es troben fora de l’àrea afectada per l’itinerari, com és el cas
del gripau comú (Bufo bufo).
81
28
12
1132
Bufo calamita Rana pereziDiscoglossus pictus Hyla meridionalisAnur Pelobates cultripes
Figura 1b. Nombre d’individus atropellats per cada espècie d’amfibi.
24
Taula 1. Atropellaments registrats a l’itinerari en el període 2005-2007.
Espècie Grup Total (n) freq. (%)
Gripau corredor (Bufo calamita) Amfibi 81 59,1
Granota verda (Rana perezi) Amfibi 28 20,5
Gripau pintat (Discoglossus pictus) Amfibi 12 8,8
Reineta (Hyla meridionalis) Amfibi 11 8
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes) Amfibi 2 1,4
Anur indeterminat Amfibi 3 2,2
Total amfibis 137 100
Eriçó comú (Erinaceus europaeus) Mamífer 15
Mamífer no identificat Mamífer 7
Conill (Oryctolagus cuniculus) Mamífer 5
Rata negra (Rattus rattus) Mamífer 3
Gat (Felis catus) Mamífer 8
Llebre (Lepus europaeus) Mamífer 2
Ratolí (Mus spretus) Mamífer 2
Guilla (Vulpes vulpes) Mamífer 2
Gos (Canis familiaris) Mamífer 1
Rata (Rattus sp.) Mamífer 4
Teixó (Meles meles) Mamífer 1
Geneta (Genetta genetta) Mamífer 1
Fagina (Martes foina) Mamífer 1
Pardal comú (Passer domesticus) Ocell 5
Gavià argentat (Larus michahellis) Ocell 3
Passeriforme Ocell 3
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) Ocell 1
Mussol (Athene noctua) Ocell 3
Cadernera (Carduelis carduelis) Ocell 1
Gallina roja (Gallus gallus) Ocell 2
Gavià o gavina (Larus sp.) Ocell 1
Òliba (Tyto alba) Ocell 1
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) Ocell 1
Pit-roig (Erithacus rubecula) Ocell 1
Polla d’aigua (Gallinula chloropus) Ocell 2
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) Ocell 1
Esplugabous (Bubulcus ibis) Ocell 1
Estornell (Sturnus vulgaris) Ocell 1
Titella (Anthus pratensis) Ocell 1
Sargrantaner (Psamodromus algirus) Rèptil 1
Serp blanca (Rhinechis scalaris) Rèptil 2
Serp d’aigua (Natrix natrix) Rèptil 1
Serp verda (Malpollon monspessulanus) Rèptil 4
Cranc roig americà (Procambarus clarkii) Invertebrat >134
Total vertebrats 217
25
Detecció dels punts negres d’atropellaments:
Les dades s’han agrupat en trams d’1 km. de llarg per tal de fer una regressió de Poisson
per detectar els punts negres. Pel transsecte del Baix Ter l’anàlisi ha donat resultats no
significatius pel que no hi ha cap tram que es pugui considerar d’elevada mortalitat
estadísticament parlant. La mortalitat per atropellaments és molt dispersa al llarg del
territori.
0
2
4
6
8
10
12
14
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42
Pelobates cultripesRana pereziHyla meridionalisDiscoglossus pictusBufo calamita
Figura 2. Nombre total d’atropellaments d’amfibis en el transsecte des del punt kilomètric 0,0 pk de Torroella de Montgrí al 41,2 pk de Pals. Els totals estan separats segons l’espècie.
Les màximes mortalitats s’han produït en els següents punts:
1. Zona agrícola a la riba dreta del Ter pk 21 i pk 22. Zona agrícola de camps i
fruiters, amb predomini de Bufo calamita.
2. Zona agrícola a la riba dreta del Ter pk 28 i pk 29. Zona agrícola de camps i
arrossars, amb predomini de Bufo calamita i Rana perezi..
3. Zona entre el Golf de Mas Gelabert i la Deixalleria, pk 35, entre camps de
conreus, prats i pinedes de pi pinyer i una carretera molt ampla i
sobredimensionada amb un trànsit elevat, amb predomini de Bufo calamita.
26
Espècies afectades de mortalitat per atropellades al Baix Ter:
Gripau corredor (Bufo calamita).
Espècie més afectada per la mortalitat a les carreteres del Baix Ter, fet que coincideix amb
el fet que és tracta d’una de les espècies més abundants de la zona. El gripau corredor és
una espècie oportunista i pionera que colonitza ràpidament ambients temporals, pot resistir
en zones considerades àrides, i per cercar els ambients temporanis està dotada d’una gran
mobilitat. Presenta una distribució homogènia a la plana del Baix Ter fet que coincideix
amb la distribució dels exemplars morts a la carretera.
Granota verda (Rana perezi)
Juntament amb el gripau corredor són les dues espècies més freqüents al Baix Ter, fet que
coincideix amb que sigui la segona espècie més afectada per mortalitat a les carreteres. En
ser una espècie resistent es troba als recs i canals de la zona, així com, especialment, als
camps d’arròs. Les màximes densitats s’han localitzat al voltant d’arrossars, i d’exemplars
de mida juvenil a la tardor.
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Espècie introduïda i en expansió. Adaptada a ambients molt diferents i àmpliament
distribuïda per la plana empordanesa. Durant el 2007 s’han localitzat pocs individus.
Reineta (Hyla meridionalis)
Espècie fàcilment observable a la zona, també localitzable pel seu cant. És una espècie més
difícilment observable atropellat, perquè la seva fina
pell és més fàcilment degradada pel trepig constant
dels cotxes i l’assecament per part del sol. Malgrat
tot, durant l’any 2007 es van localitzar mortalitats
importants d’individus juvenils provinents dels
arrossars en període de tardor al tram de carretera
del càmping el Delfin Verde.
Figura 3. Reineta atropellada
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
Durant el 2007 no s’ha localitzat cap nou exemplar.
27
Fenologia dels atropellaments.
Els atropellaments no s’han distribuït uniformement al llarg de l’any, sinó que s’han
concentrat més del 90 % en 5 mesos, dos de primavera (febrer i març) i tres d’estiu-tardor
(agost, setembre, octubre). La mortalitat ha estat inexistent durant l’hivern, i durant els
mesos d’abril, maig, juny i juliol, els valors han estat molt baixos per la manca de pluja i
d’aigua.
El fet que moltes espècies es reprodueixin als arrossars fa retardar la posta i la sortida
d’exemplars de l‘aigua. Per tant la majoria de moviments de dispersió juvenil es
produeixen a l’agost coincidint que els camps d’arròs tenen aigua, i als mesos de setembre
i d’octubre quan aquests s’assequen. A aquesta dada s’afegeix que durant aquests mesos és
quan hi ha molta més activitat i trànsit a la zona ja que en ser una zona turística el trànsit a
les carreteres es multiplica en mesos d’estiu.
Espècie / mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total
Bufo calamita 0 12 9 2 4 0 0 26 7 16 4 0 81
Rana perezi 0 0 0 0 0 0 0 2 7 3 0 0 12 Discoglossus pictus 0 0 1 0 0 0 0 0 2 8 0 0 11 Hyla meridionalis 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 2 Pelobates cultripes 0 1 0 0 0 0 0 1 12 14 0 0 28 Anur indeterminat 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2 0 0 3
Total mes 0 13 11 2 4 0 0 31 28 43 4 0 137
Pluja mm./mes
des2005-nov2006 157,8 14,6 17,4 4,6 0,8 1,4 1,4 46,2 142,2 106,8 2,8 1,2 497,2
Pluja 2007 mm./mes 4 76,6 19,4 93,2 53,8 2,4 1,8 31,4 6 88 15 18,8 410,4
Total itineraris 2 3 3 4 4 3 3 2 5 4 3 2 38
Taula 2. Total d’individus atropellats de cada espècie per mes, i total d’itineraris realitzats durant cada mes. S’ha inclòs la suma de les precipitacions mensuals entre el desembre de 2005 i el novembre de 2007.
28
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
2006
2007
Figura 3. Precipitació (mm./mes) de l’estació de Torroella de Montgrí (www.meteocat.org) durant els anys2006 i 2007
(inclou desembre de 2005 i desembre de 2006)..
Hivern
92%
0%
0%
0%
8%
BUCA
DIPI
HYME
PECU
RAPE
Primavera
88%
0%
6% 6% 0%
BUCA
DIPI
HYME
PECU
RAPE
Estiu
57%
16%
3%
2%
22%
BUCA
DIPI
HYME
PECU
RAPE
Tardor
44%
7%18%
0%
31%
BUCA
DIPI
HYME
PECU
RAPE
Figura 4. Proporció de cada una de les espècies en el transsecte en les diferents estacions de l’any sumant les dades de
2006 i 2007.
29
0
10
20
30gen
feb
mar
abr
mai
juny
jul
ago
set
oct
nov
des
Bufo calamita
Discoglossus pictus
Hyla meridionalis
Pelobates cultripes
Rana perezi
Anur
Figura 5. Fenologia del nombre d’atropellaments de les diferents espècies, coincidint el màxim amb les pluges de tardor,
en un any que la primavera va ésser molt seca.
El Discoglossus pictus està més afectat durant els mesos d’estiu, i en canvi la Rana perezi i
la Hyla meridionalis ho han estat a la tardor coincidint amb les pluges i l’assecament dels
arrossars. El Bufo calamita és l’espècie amb un rang d’actuació més ampli fenològicament.
Espècie 2005 2006 2007 Total Bufo calamita 5 54 22 81 Discoglossus pictus 3 6 3 12 Hyla meridionalis 1 2 8 11 Pelobates cultripes 2 2 Rana perezi 2 11 15 28 Anur 1 2 3 Total 11 76 50 137
Taula 3. Resum dels tres anys de seguiment de la mortalitat d’amfibis a les carreteres.
Comparativament l’any 2007 ha estat menys dolent pels amfibis a les carreteres, tot i que
probablement la densitat d’individus també era més baixa (veure infome recltament)..
30
Bibliografia:
BOIX, D; FRANCH, M. & MASCORT, R. 2004. Els amfibis i rèptils. A Quintana, X.D. & Marí, M. (eds.). Aiguamolls del Baix Ter. Papers del Montgrí, 23: 86-110. FEO, C. & BOIX, D. 2006 ATROPELLAMENTS. Quantificació d'atropellaments per cada tram de carretera i detecció de punts negres. Informe del projecte LIFE03 NAT/E/000067 "Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i de Banyoles". LLORENTE, G.A., GARRIGA, N., MONTORI, A., RICHTER-BOIX, A. & SANTOS, X. 2005. Incidència de les carreteres sobre els amfibis i rèptils de Catalunya. Memòria final 2005. Informe tècnic DMAH (Generalitat de Catalunya). Inèdit.
31
32
Seguiment científic
A M F I B
I S
LIFE03 NAT/E/000067
SEGUIMENT DELS AMFIBIS A L
LA CLOSA DE CAN MASCORT
Informe - Desembre de 2007
Resultats utilitzats com a indicadors de l’acció C.1.
Carles Feo1,2 , Marc Franck2 i Dani Boix1 1Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona 2Fundació EMYS d’estudi i conservació de l’herpetofauna i els seus hàbitats
33
Introducció
La disminució de les poblacions d’amfibis a escala local i regional han estat causades, entre altres
factors, per la pèrdua de zones humides i per l’aïllament de les poblacions. El 33 % de les espècies de
la mediterrània estan patint alguna problemàtica de conservació. Moltes d’aquestes espècies depenen
de les llacunes temporànies per a l’alimentació, la reproducció i per al desenvolupament dels
juvenils. La restauració d’aquests ambients és una estratègia per a prevenir els declivis poblacionals a
nivell local i per a afavorir el manteniment de l’estructura metapoblacional.
Sota aquests objectius el projecte Life ha desenvolupat unes actuacions de recuperació de zones
humides a la zona del Baix Ter. El seguiment de les poblacions d’amfibis d’aquestes zones
recuperades ha de permetre valorar l’èxit de la restauració d’ambients i en definitiva del projecte
Objectius
� Avaluar l’èxit per a la recuperació de les poblacions d’amfibis de l’acció “C.1. Recuperación
de las áreas inundables de la “closa” de can Mascort.
Material i mètodes
Zona d’estudi
La closa de can Mascort es troba situada al sector del Ter Vell, ocupant dues parcel·les d’una
superfície de 5,86 ha. Els terrenys són de propietat privada en règim de cessió per 8 anys a
l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit per a recuperació d’ambients naturals.
Dins el marc del projecte Life, i durant el mes d’agost de 2006 (acció C.1) es van crear un sistema de
tres depressions de diferent mida en mig la closa, de manera que en moments d’entrada d’aigua per
escorrentia o per pluges abundants es creen tres llacunes someres de superfície variable (veure
imatges annex). L’entorn de les zones deprimides s’ha sembrat amb espècies vegetals de prat de
dalla i s’hi ha plantat en fila alguns peus de freixes i tamarius. Aquestes depressions tenen un règim
d’inundació temporàni, assecant-se en mesos d’estiu, i arribant-se a inundar completament en
èpoques de pluges intenses.
Al 2007 les masses d’aigua tenien el 100 % de la superfície exposada a la insolació, un 0 % de
recobriment vegetal, i la vegetació herbàcia del seu entorn estava en recuperació.
34
Metodologia
S’ha escollit una de les tres depressions formades a la closa de can Mascort per a la instal·lació d’un
sistema de trampeig basat en trampes d’intercepció i caiguda (pitfall).
La zona inundada ha estat envoltada per una tanca perimetral contínua de malla de plàstic d’uns 40
cm. d’alçada equipada a cada costat i a cada 20 metres d’una trampa de caiguda (veure anex). La
tanca de plàstic impedeix el moviment normal dels amfibis de dins a fora de la closa inundada.
Aquests quan troben la tanca la segueixen d’un costat o de l’altra fins que cauen en una de les
trampes de caiguda situades cada 20 metres, distància estàndard considerada la mínima que solen
recórrer aquests individus abans de cansar-se i recular. Cada trampa de caiguda era un cubell de 25
cm. de diàmetre i 50 cm. de fons enterrat al terra, amb un embut a la part superior i una tapa per
evitar l’assecament i l’exposició directe al sol. Dins la trampa una esponja humida amb aigua
mantenia la humitat i permetia la supervivència dels individus capturats.
Aquesta metodologia no només permet avaluar la colonització de la bassa pels amfibis sinó que ens
ajuda a estimar la diversitat d’espècies, l’abundància i l’estructura de la població.
Calendari de trampeig:
• 15 de març al 2 d’abril. Mostreig cada 2 dies.
• 3 d’abril al 29 d’abril. Trampes en reparació per les inundacions de la zona que han malmès
l’estructura.
• 30 d’abril al 12 de juny. Mostreig cada 2 dies.
A cada individu localitzat s’anotava l’espècie, es prenien mesures biomètriques (pes, longitud del
cap a la cloaca i amplada del cap), es feia una fotografia i s’alliberava en el lloc cap al qual es dirigia,
és a dir, a dins la llacuna si entrava, o a fora si sortia.
35
Resultats
La closa de can Mascort ha estat colonitzada per quatre espècies d’amfibis (Bufo calamita,
Discoglossus pictus, Pelophylax perezi i Hyla meridionalis). De les quatre espècies la més abundant
en nombres totals ha estat Bufo calamita que s’ha reproduït amb èxit a l’espai de forma espectacular.
Considerant només la població d’adults i/o juvenils es pot considerar que les tres espècies (Bca, Dpi i
Ppe) són igual d’abundants, amb valors absoluts similars. Només s’ha capturat una sola Hyla
meridionalis, però en aquest cas les dades han estat clarament subestimades degut a la capacitat de
les Hyla de sortir de les trampes de caiguda. Malgrat la presència de l’embut que està pensat per
evitar la sortida de les hyla, s’ha pogut comprovar personalment com els individus d’hyla
meridionalis poden sortir de les trampes. Els censos nocturns de cants han confirmat l’abundància de
l’espècie a la zona, fet qie contrasta amb les poques captures obtingudes.
Total Bca Ppe Dpi Hme
Captures 2692 2643 15 33 1
Relative abundances (%) 100 98,2 0,56 1,2 0,04
Adults/Juvenils 49 14 15 19 1
Metamorfics 2643 2629 - 14 -
Reproductive activity and reproductive success 2 sp.
Taula 1. Resultats obtinguts del seguiment d’amfibis a la closa d’en Mascort. Bca: Bufo calamita; Ppe: Pelophylax
perezi; Dpi: Discoglossus pictus; Hme: Hyla meridionalis. En color gris les espècies els reproductors comprovats.
Metamorfics: fa referència a individus de mida petita acabats de metamorfosejar, i que ja no presenten cua.
La posta de Bufo calamita es produeix a primers d’abril, després d’unes fortes pluges, que inutilitzen
el sistema de trampes, per l’inundació de tot l’espai. El dia 30.IV.2007 hi havia multitud de larves de
Bufo calamita tant dins l’espai, com a l’entorn de la closa, i tant a dins com a fora de la tanca. Això
explica la gran igualtat en nombre d’individus metamòrfics que intenten entrar o sortir de la zona
inundada. Els primers individus metamorfitzats surten de l’aigua el 9.V.2007. Abans però el sol
havia assecat moltes de les basses de l’entorn provocant una gran mortalitat de larves. El 15.V.07 es
produeix el màxim d’exemplars metamorfitzats que marxen de l’aigua i es mouen de dins a fora la
llacuna i al revés, en proporcions similars. A mesura que la bassa es va assecant hi ha més bufo
calamita que surten i que no que entren de la llacuna, amb un pic de sortida entre finals de maig i
primers de juny.
Pelophylax perezi presenta un comportament irregular. És la primera espècie en colonitzar l’espai,
amb una abundant presència d’adults a la zona, ja a l’abril, coincidint amb dies de pluja. La
36
proporció d’entrades i sortides ha estat similar, i no s’ha detectat la presència de metamòrfics, ni
juvenils, pel que no s’ha reproduït a l’espai.
Disoglossus pictus apareix sempre en baix nombre, però al llarg de tot el seguiment. A primers de
maig apareixen individus de mida petita, possiblement de l’any anterior a l’espai i alguns adults. A
partir de l’11.V.07 només apareixen exemplars petits metamòrfics nascuts a la llacuna i al seu entorn,
ja que tant entren com surten de la zona.
05
101520253035404550
Abril Mayo Junio
Tem
pera
tura
(Cº)
05
101520253035404550
Abril Mayo Junio
Prec
ipita
ción
(mm
)
0100200300400500600700
Abril Mayo Junio
Nº
indi
vidu
os B
ca
0100200300400500600700
Abril Mayo Junio
Nº
indi
vidu
os B
ca
0123456789
10
Abril Mayo Junio
Nº
indi
vidu
os
0123456789
10
Abril Mayo Junio
Nº
indi
vidu
os
hymePpeDpi
Figura 1. Meteorologia i activitat de les espècies. a) Temperatures màximes i mínimes; b) precipitació en mm.; c) Inputs
en nombre d’individus de Bufo calamita a la llacuna; d) Outputs de Bufo calamita; d) Inputs de la resta d’espècies i e)
Outputs de la resta d’espècies a la zona d’estudi.
37
Conclusions
El seguiment de les poblacions d’amfibis de la closa d’en Mascort indica que l’espai recuperat ha
estat colonitzat amb èxit per les espècies d’amfibis presents a l’espai. Dues de les espècies s’hi han
reproduït: el gripau corredor (Bufo calamita) i la granota pintada (Discoglossus pictus), i dues més
han ocupat l’espai: la granota verda (Pelophylax perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). La
proximitat del Ter Vell i de rieres amb presència d’amfibis ha facilitat la ràpida colonització de
l’espai. Considerant que en la resta d’estudis d’amfibis del projecte (Seguiment d’atropellaments, i
punts de reclutament d’amfibis) només s’han detectat un màxim cinc espècies, faltaria només
observar la presència de gripau corredor (Pelobates cultripes) a l’espai.
El seguiment de la zona en 2008 pot permetre valorar més eficientment el potencial de la zona com a
nucli reproductor d’amfibis, i comprovar la reproducció d’altres espècies a l’espai. Aquestes dades al
final del projecte permetran valorar com funciona la successió de les comunitats d’amfibis en una
zona inundable de nova creació i com varia amb la maduració de l’hàbitat.
38
Annex fotogràfic
Imatges de la closa de Mascort a l’estiu de 2006 en el moment de la seva restauració
Imatge de la closa d’en Mascort l’estiu de l’any 2007, amb les basses seques i el prat de dalla sembrat i dallat,
i les plantacions d’arbres de ribera al seu entorn. Al costat a baix, imatge general del Ter Vell.
39
Imatges de la closa d’en Mascort on es pot veure la tanca que envolta la bassa. Abril de 2007.
Imatges de la closa d’en Mascort on es pot veure la tanca que envolta la bassa. Juny de 2007.
Trampes de caiguda situades al voltant de la tanca perimetral.
40
Closa d’en Mascort seca el 7 de juliol de 2007.
Imatges de gripau corredor capturats a la trampa de caiguda. A sota petits Bufo calamita metamorfitzats i a la
dreta capgrossos de Bufo calamita.
41
Imatge de granota pintada (Discoglossus pictus) a la closa de Mascort.
Imatge de granota verda (Pelophylax perezi)
Imatge de reineta (Hyla meridionalis) a la closa.
42
Annex resum dels resultats
CAPTURES Amfibis
DATA HORA TOTAL Total e s e s e s e s e s e s e sTotal 2887 2699 30 104 12 4 17 14 1248 1403 1241 1389 0 1 35 15 2 2
15/03/07 9:15:00 0 0 0 0 0 017/03/07 16:00:00 2 0 1 0 1 0 019/03/07 9:15:00 1 1 0 0 0 021/03/07 8:00:00 1 0 1 0 0 023/03/07 9:15:00 0 0 0 0 0 025/03/07 8:30:00 0 0 0 0 0 027/03/07 9:00:00 0 0 0 0 0 029/03/07 17:00:00 7 6 6 0 0 0 031/03/07 9:30:00 0 0 0 0 0 002/04/07 8:30:00 1 1 1 0 0 0 004/04/07 9:15:00 4 2 2 1 1 0 020/04/07 9:15:00 6 6 6 0 0 0 030/04/07 17:00:00 14 10 2 1 1 1 1 7 0 1 0 001/05/07 18:00:00 7 3 2 1 2 1 1 0 003/05/07 13:00:00 5 3 1 2 1 0 1 0 005/05/07 17:00:00 8 6 2 2 2 2 0 0 0 007/05/07 16:00:00 10 4 2 1 1 5 1 0 009/05/07 16:00:00 102 101 57 44 57 43 1 0 0 011/05/07 8:00:00 145 142 1 2 1 1 3 101 36 101 36 0 0 0 013/05/07 11:00:00 328 320 3 5 1 177 142 177 142 0 0 0 015/05/07 10:00:00 1275 1267 0 3 1 1 3 613 648 613 648 3 2 0 017/05/07 9:00:00 421 418 2 212 206 212 206 0 1 0 019/05/07 9:00:00 101 92 9 1 25 67 25 66 0 0 0 021/05/07 9:00:00 40 26 4 10 6 20 6 20 1 0 0 023/05/07 8:30:00 19 16 1 1 1 1 3 11 3 11 0 1 0 025/05/07 9:15:00 17 13 2 1 1 7 5 7 5 1 0 0 027/05/07 12:00:00 96 58 34 13 45 13 45 4 0 0 029/05/07 9:15:00 80 63 6 5 1 1 9 52 9 52 6 0 0 031/05/07 8:30:00 48 41 1 2 1 1 4 35 4 35 3 0 0 102/06/07 9:15:00 23 18 1 3 15 3 15 2 2 0 004/06/07 10:15:00 45 41 1 1 2 1 2 35 2 35 2 1 0 006/06/07 15:30:00 17 16 1 1 4 10 4 10 0 1 0 008/06/07 9:00:00 14 7 5 2 5 2 5 2 0 0 010/06/07 11:45:00 33 10 2 17 1 3 6 3 6 2 0 2 012/06/07 9:45:00 17 9 4 2 0 9 0 9 0 1 0 1
HmeBca
(metamorfics)Micro
mamífers Reptilspcl Ppe Dpi Bca
Resum dels resultats diaris del seguiment d’amfibis. Pcl: Procambarus clarki; Ppe: Pelophylax perezi; Dpi: Dicoglossus
pictus; Bca: Bufo calamita; Hme: Hyla meridionalis.
