Número 8 - segona època - març 1998

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Parlar de Déu als nostres alumnes no ésfàcil. Sembla “reservat” als professors dereligió i a l’àmbit de la pastoral. Però d’al-tra banda, la transmissió de valors és unapreocupació compartida en molts àmbitsde la nostra, tan complexa, societat i sem-pre fa la impressió que res no és suficient.De fet no se sap ben bé el “què” i el “com”s’ha de fer per anar incidint en el móntranscendent dels nostres alumnes. Totsdemanem poder saber despertar actitudssolidàries, despreses amb els altres i re-clamem a grans crits poder fer actuacionsmés gratuïtes i no tan competitives per ferveure que no tot té un preu. Demanem igairebé exigim a l’alumnat que sigui méscreatiu i lliure a l’hora de prendre decisi-ons. Intuïm la gran tasca que, com a edu-cadors, ens pertoca. Però, com dur-la aterme? Que n’és de fàcil parlar i parlar!Arribar al “fer” ja és una altra cosa. Perquè no assagem de fondre les parets del’aula on només plouen continguts i arri-

bem a la transmissió per la pell. Ben se-gur que “això” dels valors passa pel con-tacte, per la manera de parlar, de dir les

Aprenem-ned'unavegada!És tan complicat?

parlem de:parlem de:v L'entrevista amb

Josep M. Lozano.(pàg. 2)

v Creiem en lautopia. (pàg. 3)

v Una experiènciade solidaritat.(pàg. 4)

v L'animaciópastoral.(pàg. 5-8)

v Preparem laJornadaPedagògica.(pàg. 9)

coses, d’entendre l’altre i d’es-coltar-lo, de mirar-lo, d’admi-rar-lo.I si ens deixem conduir per laintuïció i pel sentit comú i apre-nem a confiar i a fugir de lesfalses imatges? Qui és que noen té de dubtes?, i d’encerts?Qui és que no en té d’esma delluitar?, d’ajudar i d’acompa-nyar? i de somriure? i de plo-rar? Quan tots plegats perdemaquesta tan traïdora por, pot-ser tindrem un fer diferent i elsnostres nois i noies aprendrana créixer i a madurar, a accep-tar i a acceptar-se, a estimar, acol·laborar i a desprendre’s, aembadalir-se, a esforçar-se i...Tot això, ja pot ser un camí quetroba Déu?

2

entrevista Vertebrem interiormentles personesParlem amb en Josep Mª Lozano

Josep Mª Lozano és doctor en filoso-fia, llicenciat en teologia i diplomaten direcció d’empreses. Actualment ésDirector de Ciències Socials d’ESADE.També ha publicat assaigs que trac-ten de qüestions religioses.

La relació cultura-experiència religi-osa a l’escola.Tornem al pes delcontext. Per exem-ple: avui, entre lapoblació infantil ca-talana, el significatdel terme “ressusci-tar” el donen elspersonatges de Bolade Drac i no les car-tes de St. Pau. Emsemblaria irresponsable que l’escola nooferís cap espai educatiu que tingués perobjecte la dimensió religiosa. Això no treuque tot el que faci referència a l’aprofun-diment personal des d’una perspectiva cre-ient només pot ser la resposta a una invi-tació, i no una obligació curricular.

Quina ha de ser la implicació del profes-sorat?En aquest punt hi veig un repte educatiude primer ordre. En una societat plural ien canvi, el gran repte educatiu de fons ésvertebrar interiorment les persones. Esticconvençut que treballar la qualitat huma-na des de dins de les persones és l’únicaresposta possible al pluralisme i a la dis-persió. L’escola, avui, ha d’afrontar el rep-te d’evitar que els processos educatius iles trajectòries biogràfiques no siguin mésque una erràtica acumulació de coneixe-ments, experiències, capacitats i habilitatsque deixen en mans de l’atzar o de la for-tuna el fet d’assolir una mínima integra-ció personal de tots ells. Crec que aquestaintegració és impossible sense conrear unaexperiència interior que sigui profunda-ment humana. I crec que, avui, l’educacióque renunciï a treballar aquesta experièn-cia interior no mereix el nom d’educació.Ara, això em sembla impossible si els pro-fessors no s’impliquen també ells matei-xos en aquest procés. I em semblaria tanximple pensar que només es pot fer en claureligiosa com pensar que les tradicionsreligioses no poden aportar res.

“Pastoral”, “fe”, religió” són termes con-fosos en el context de l’escola.Sempre es poden fer clarificacions con-ceptuals, mai no sobren. Però és impor-tant preguntar-se a quin problema volendonar resposta. Molts debats per precisaraixò responen més a problemes generaci-onals dels educadors que no pas dels seusalumnes. La qüestió és què signifiquenaquestes distincions, en la pràctica esco-lar diària, per als alumnes d’avui, que vi-uen en un context social en el qual el cris-tianisme no té una presència social domi-nant ni és un referent homogeni personal.Crec que en el que pertoca a l’educacióreligiosa tenim uns escrúpols llepafils queno tenim en d’altres diciplines, i fóra boanalitzar per què. Personalment, no crecque es pugui considerar educatiu un pro-cés que doni com a resultat persones ig-norants en matèria de religió. I no pensonomés en el cristianisme: tal i com va elmón avui ¿és raonable que la gent surti deles escoles sense una comprensió empàti-ca del que són l’Islam o les tradicions ori-entals?

Com fer descobrir l’essencial de la fe sen-se adoctrinament?De vegades, potser per provocar, responca aquesta qüestió de manera simplificado-ra: com fer descobrir als alumnes la poe-sia i la música sense adoctrinament? Per-què crec que és responsabilitat de l’escolaclarificar què és això que es descobreixsense adoctrinament, i actuar en conse-qüència. Potser començaríem a resoldre laqüestió si ens neguem a convertir la invi-tació a la fe en un debat sobre qüestionsdoctrinals o morals.

3

escola piaCreiemen la utopia

Hem lligat l'arada a una estrellaPastoral? Una paraula i moltssignificats que a tots ens sug-gereix diferents imatges idiferents conceptes. Diferentsmaneres de fer i desfer.

Pastoral = sacraments? Pastoral = evan-gelització? Pastoral = voluntariat? Pasto-ral = educació en valors?Darrera d’aquesta paraula s’hi amaguentantes coses que segurament quan la usemdifícilment ens entenem.Abans que res explico què vull dir quanparlo de pastoral: Tot el conjunt d’acci-ons encaminades a fer de l’educació unprojecte profundament humanístic, con-cretat en la proposta de vida de Jesús deNatzaret.La pastoral, per tant, a la meva manerad’entendre, no pot ser un conjunt d’acci-ons puntuals, més o menys integrades alprojecte d’escola, de les quals se’n fa res-ponsable i protagonista un grup de perso-nes de bona voluntat, paral·lelament a lesdecisions del claustre, cicle o nivell. Nopot ser la cirereta del pastís, que fa bonic,però que serveix de poca cosa.

LA PASTORAL HA DE SEREL LLEVAT QUE AJUDA A FER

PUJAR LA MASSA,

que ajuda a fer créixer l’escola:

• En el procés d’ensenyament-aprenentat-ge.

• En l’organització.• En la qualitat de totes les relacions pos-

sibles: alumnes, professors, P.A.S., direc-ció, pares...

• En les activitats d’animació: tutorial,social, cultural i de la fe.

La pastoral a l’escola, per tant, no s’ha deveure com un element paral·lel a l’orga-nització pedagògica, administrativa o eco-nòmica. S’ha d’integrar com un elementmés d’aquesta organització.Com? De segur no hi ha només una ma-nera de fer-ho. Cada un coneix la històriade la seva escola i la realitat d’avui. Però,

• Quan parlem de pastoral fem-ho amb

normalitat, des dels claustres, com unprojecte global.

• Quan fem comissions de pastoral, a fid’organitzar accions puntuals, procuremque hi estiguin representats tots els pro-fessors a fi que ens puguem implicartots.

• Quan parlem de celebracions o d’acti-vitats, procurem que no quedin al mar-ge del dia a dia, i que quedin integradesdins les activitats normals de classe i/ode tutoria.

• Quan parlem de pedagogia, de regla-ments, de relació, de comunicació...pensem que des de pastoral, també hiha coses a dir, a vetllar i a fer.

Evidentment, que no tothom és pot impli-car de la mateixa manera ni des del ma-teix nivell, però tots ens hi podem impli-car, independentment de les nostres cre-ences i de la nostra fe.Des de la pastoral,

• No volem res més que un estil d’escolaon tothom s’hi senti respectat, escoltat iprotagonista.

• Volem donar propostes i experiènciesde treball amb i per als altres, campanyes,voluntariat, ... Volem uns alumnes crítics i creatius,amb ganes i optimisme per “lluitar” perun món millor del que s’han trobat o elshi hem deixat.

• Volem oferir-los la possibilitat de co-nèixer i de celebrar l’estil de vida deJesús, perquè entenem que val la pena ique els pot ajudar a trobar una manerade viure amb plenitud.

• Volem, també, oferir-los la possibilitatde conèixer la capacitat d’interioritzar,de conèixer la dimensió interior o espi-ritual de la persona.

I és que creiem en la utopia, en una es-cola i en una societat utòpica, que no voldir que es pugui aconseguir,senzillament vol dir que hemlligat l’arada a una estrella. Quevolem arribar lluny. Res més.Que no és poc!Pere Vilaseca - Escola Pia Mataró

4

pregària

experiènciesbreus Una experiència

de solidaritatEns apropem als qui pateixen.

Tempsde reflexióHo dic sense cap prejudici.

La nostra estirp és de titans.Ho dic sense cap prejudici.

Penseu, si no, en la gent que, dia rere dia,sofreix, estima, mor;

aquella trista i oblidada gentque cada tarda menja el mateix plat,

poc amanit, de tendresa,que disposa només de dues cambres

per enyorar els camins,que se sap irremeiablement vençuda pel destí,

i que, això no obstant,engendra infants i creix en els infantsi és poderosa i dolça com un arbre,com un gran arbre dens i vigorósque cada primavera treu florida.

La nostra estirp, ben cert, és de titans.

L’any passat, vam decidir fer una expe-riència de solidaritat amb tota la gent delmón que passa gana. La manera que vamtrobar per apropar-nos-hi millor va serpassar gana nosaltres. Fem l’experiènciaa l’escola. Un dimecres, no anem a dinara casa i ens quedem a l’escola. Els de 1r,3r d’ESO i 8è no vam menjar absolutamentres, però els més petits, que amb l’autorit-zació dels pares i mares també hi van par-ticipar, van preparar-se unes amanides.Creiem que les diferències econòmiquesque hi ha al món són les que provoquen lafalta de recursos i, existeixen, per les in-justícies del capitalisme que és l’actual sis-tema econòmic mundial. Per crear sensi-bilitat, els delegats de pastoral pensen unesactivitats lúdiques a fer tota l’estona delmigdia tot i que afavoreixen la reflexió.

Unes partides del Monopoly ajuden a en-tendre millor aquest sistema econòmic iles característiques del capitalisme, una lli-gueta de futbol per als qui els agrada elmoviment i la projecció de pel·lícules odocumentals relacionats amb els proble-mes que viu la gent del tercer món. Aques-tes activitats són les que els alumnes po-den fer aquesta llarga estona del migdia.Després, una estona al pati i classes a latarda. Uns, que no poden aguantar la sere-nata dels seus budells fan un petit bere-nar, els altres poden arribar a l’hora d’unavançat sopar, que esperen amb candele-tes.Degut a l’èxit de participació és una ex-periència que hem acordat d’anar repe-tint.Grup d'alumnes - Escola Pia de Balaguer

Miquel Martí i Pol

El llarg viatge. Obra poètica II. Ed. del Mall.

5

animaciópastoral

L'educació pastoral,un repte per a tots

Coneguem els estats d'ànim dels nostres alumnes.

DESVETLLAR ACTITUDSEduard Pini - Sabadell

Prenc el diccionari i llegeixo: «Actitud:positura expressiva que correspon a unacerta disposició de l’ànim». Si el diccio-nari no s’equivoca i jo no m’erro en la in-terpretació, desvetllar actituds consistiràen conèixer quines són les disposicionsd’ànim dels nostres alumnes i, mitjançantles eines i recursos de què disposem, cre-ar l’espai adequat que els permeti fer ex-plícites aquestes disposicions que ja exis-teixen en el seu interior.En ocasions, quan parlem d’educació d’ac-tituds o de valors, tenim certa tendència apartir de zero, com si l’alumne fos un és-ser buit que calgués omplir de continguts.Evidentment, alguna cosa sí que hi posa-rem, la prova és que quan els retrobem pelcarrer, uns anys després, es produeix elreconeixement dels valors que van apren-dre o es van desvetllar al col·legi i per això,molts exalumnes edevenen pares d’alum-nes. Però allò que dipositem en els alum-nes està sempre en funció de la forma delrecipient on es diposita. L’alumne no par-teix de zero. Hi ha qüestions que franca-ment li interessen i d’altres que senzilla-ment no. La tasca de l’educador deu con-sistir, doncs, a descobrir la forma del con-tenidor de cadascun i així saber quina for-ma s’ha de donar a allò que nosaltres vo-lem transmetre. En definitiva: desvetllaractituds, no pas crear-les.Si tot el que hem dit és cert i tenim benpresent que la millor manera per a aquestdesvetllament és l’activitat que permetexplicitar les actituds i després valorar-les,sistematitzar-les, avaluar-les... , a l'hora depensar aquestes activitats, caldrà conside-rar l’evolució de l’alumne i dels seus inte-ressos i també l’ambient en què es mou iallò que el motiva a actuar; caldrà procu-rar donar resposta a les demandes que fa ifer que l’alumne esdevingui un elementdinàmic de l’organització de les activitatsque li aniran proposant.De les moltes maneres que hi ha de treba-

llar, a Sabadell, n’hem encetat alguna queus volem explicar.Eixos transversals: Parlem d’educació peral consum, per a la pau, per a la democrà-cia, per a la fe... però, quan ho fem? Ladefinició i sistematització dels eixos trans-versals ens garantiran que el desvetllamentd’actituds no sigui només quelcom que facicada professor individualment, sinó quepodrem sistematitzar-ho, avaluar-ho i de-tectar-ne les llacunes o els excessos quees poden produir en alguns cicles.Associació d’alumnes: En moltes ocasi-ons els alumnes demanen d’anar a esqui-ar, fer concerts, visitar parcs d’atraccions...

L’escola respon a aquestes demandes, peròqueda el regust de si en tot això no hempotenciat una mica més el consumisme:(jo vull X, tu ho organitzes i jo et pago).Mitjançant l’associació d’alumnes de l’es-cola, procurem que aquestes il·lusions quetenen siguin motiu de debat i de treball.En definitiva, l’autogestió d’activitats, amés d'esquiar, ens permetrà generar acti-tuds de reflexió, de participació i de com-promís dins d’una junta directiva forma-da únicament per alumnes.Menjar solidari: En moltes ocasions hemrecollit aliments o diners per persones ne-cessitades. Tanmateix ens queda el regustde si això no serà un fet massa puntual.Potser una forma de donar-hi continuïtat

6

animaciópastoral

pot ser parlar amb els botiguers de la ciu-tat perquè ens guardin productes que hande llençar per caducitat o conservació, ique una parella d'alumnes setmanalmentels reculli perquè, des de l'escola, arribinals menjadors populars.Tot plegat no són més que alguns exem-ples que a Sabadell ens han ajudat a des-vetllar actituds. Si en voleu saber més co-ses, estem a la vostra disposició.

era portada, majoritàriament pels religio-sos, sobretot en el camp de l’animaciópastoral–, pensen que per dur a terme ellema escolapi de “Pietat i Lletres”, a ellsels corresponen exclusivament les “lletres”i no poden o no saben o no els pertocal’animació de la dimensió religiosa de l’es-cola.Per respondre a tot això, en algunes esco-les s’ha instaurat el seminari interdiscipli-nar que consisteix, bàsicament, en l'expo-sició que un expert fa del tema (Ciència iFe, Els Nous Valors, Fe i Cultura, L’Esco-la Calassància, Els joves i la religió...), se-guit d’un col·loqui amb els participants.Aquesta actuació va adreçada a un grupampli de mestres. També he de dir queaquest model s’aplica, s'actualitza i s'enri-queix amb moltes variants i que la valora-ció que en fan els docents i els equipsés força positiva –senyal que el nostregrup té ganes de seguir una formació per-manent en tots els camps–.També hi ha la iniciativa de crear grupsamb els companys de treball on es puguicompartir, enriquir i interioritzar l'expe-riència de fe. La lectura o comentari d’untext senzill i viu motiva els participants aintercanviar la seva percepció i interpel-lació davant la realitat i a apropar-se a lacoherència de Jesús. Aquestes trobadestambé són moments de pregària.Amb paraules del P. Jaume Bayó es po-dria sintetitzar dient: Realitzar-se com apersona, per dir-ho amb el llenguatge cris-tià de sempre. Si no Viu, no podrà ajudara fer viure. S’educa més per osmosi queamb lliçons magistrals.

S'EDUCA MÉS PERÒOSMOSIQUE AMB LLIÇONS MAGISTRALSRamon Novell - Escola Pia Vilanova

Gairebé en tots els projectes pastorals deles nostres escoles, que programen elsequips o els consells pastorals, hi ha uncapítol dedicat a l’animació pastoral delprofessorat. Hi ha una gran diversitat d’ac-cions, segons les necessitats o possibili-tats o demandes de cada centre. En alguns,gairebé es limita a alguna celebració ambmotiu de l’inici o final del curs o per SantJosep de Calassanç, dirigida especialmentals mestres. D’altres, en canvi, tenen acci-ons específiques i periòdiques de forma-ció cristiana que s’ofereixen al professo-rat com són: grups missió, seminari inter-disciplinar, sopars debat, grups de refle-xió cristiana, comunitats cristianes...En tots els nostres centres, hi ha un bongrup de persones –sobretot laics i laiques–que, conegudes com agents de pastoral iformades per les accions de formació ianimació que el Secretariat de les Institu-cions té programades, fan des de classe decultura religiosa fins a l'animació de l’ac-ció pastoral escolar i/o extraescolar. Peròaquestes persones són una petita part delcol·lectiu i tots sabem que si la seva tascano està recolzada per una bona part delsaltres educadors, especialment tutors/es,queda molt sovint estèril.Podem constatar que en el nostre collectiutambé comptem amb un bon grup de per-sones que viuen, a diferents nivells, unaexperiència de fe cristiana però que perdiferents raons tenen dificultat de contex-tualitzar-la en uns nous paradigmes cultu-rals o socials, i també grups de personesque –emportats per situacions històriquesdels nostres col·legis en què la institució

ENRAONÀVEM I ENRAONÀVEM...Família Mateu-Castells - E.P. Igualada

I què és això? Ens preguntaven els alum-nes de 3r de BUP quan alguns dels moni-tors (en general pares i mares d’altresalumnes) els ho anàvem a explicar.No sabem pas massa com definir-ho, peròho farem amb unes pinzellades.Es tractava d’una “cosa” que funcionà aIgualada entre els alumnes del, aleshores,Abat Oliba, i uns grups de pares, d’aque-lla escola, o... no, com es diria ara? Foumés o menys de l'any 84 al 93. Els alum-

7experiència

animaciópastoral

nes “marcats” per l’experiència foren uns200, “conduïts” per unes 10 parelles depares-monitors.Evidentment, nosaltres opinem subjecti-vament perquè vam ser una d'aquelles pa-relles i n’estàvem i n’estem entusiasmats,així que reduïu les nostres expressions ala seva justa mida.Quan ens ho van proposar, ja fa prop de15 anys, de seguida ens hi enganxàrem.Igualada formaria part d’una colla de llocson es feia aquesta experiència, en col·legisde l’Escola Pia, i nosaltres fins i tot hi do-nàrem més obertura: alguns pares i alum-nes no vinculats a l’escola també hi foren.I què fèiem? Senzill, un divendres de cadames, ens posàvem a sopar. Senzill, pa ambtomàquet, al voltant d’una taula, un grupd’uns 8 a 10 nois i noies i una parella, i...enraonàvem. Res més, enraonàvem. Aquíestà la cosa. De què? De tot i de res. Captema era preferent. Temes de política? Avegades, sí. Temes generals inconcrets? Avegades, sí. Temes preferents? Potser elsque es prestaven a més polèmica. Peròenraonàvem. Seriosament? Sí, només se-riosament? No. Senzillament: enraonàvemi enraonàvem molt.I què tal anava? No ho sabem. No tenimuna eina per mesurar. Això era un dels “se-crets”. Com que no hi havia cap altre ob-jectiu concret que enraonar, doncs no po-dem mesurar-ne els resultats. Que era unamica viure allò de “enraonant la gent s’en-tén”? Potser sí. Era una manera d’apren-dre a parlar, a escoltar, a comprendre, arespectar, a discutir, a tolerar...? Sí, tam-bé. Que eren exercicis, pràctiques, expe-riències d’enraonar seriosament, de civis-me, de cultiu de valors, d’aprofundir, deformar-nos, d’entendre’s, de respectar-nos,d’estimar-nos... Sí, també.Què fèiem els pares? Res, ser uns més delgrup. Potser “moderar una mica els col-loquis, procurar que tots “toquessin pilo-ta”... però res més. A vegades potser fè-iem una cosa: treure’ls de casa perquè jaera molt tard i els “grans” no estàvem en-cara gaire avesats a una jornada de diven-dres de les 2 de la matinada a les 8 delmatí i... teníem son. Se’ns feia molt tardsense adonar-nos-en. Això vol dir que nose’ns feia pesat. Això vol dir que hi està-vem a gust.Sempre tan bonic? No. Depenia de la “sin-tonia” que hi havia entre la gent del grup.

No n’hi havia prou en ser voluntaris, caliaque hi hagués “filing” entre la gent. Evi-dentment uns grups eren més vius que d’al-tres. Els grups vius duraven anys, els al-tres s’esmorteïen més aviat. Però tant és.L’essencial era no forçar mai res.Què en queda? No ho sabem. Suposem queuna mica de misteri, si no, no ens hagues-sin demanat aquest escrit. Direm que enqueda una altra cosa: que –fins i tot es-sent un desmemoriat que no es fixi gaireen les coses i molt menys segueixi l’evo-lució física de cada jove– a vegades un estroba algun d'aquests nois o noies pel car-rer que el saluda i li rememora, molt agra-dablement, aquells temps. El monitor noel reconeix ni, potser, el recorda, però elnoi o la noia, a ell, sí.Aquesta agradable experiència no ens lapot treure ningú i podem dir que, en gene-ral, en queda un molt bon record.

A POC A POC,LA LLAVOR DÓNA FRUITJosefina Jou - Escola Pia de Sarrià

Com neix aquesta idea?Tots tenim clar que el lloc més adient pereducar els infants i joves en la fe ha de serla família i la comunitat on l’infant viu icelebra la seva experiència cristiana. Lacatequesi apropa la fe als infants, joves iadults per ajudar-los a viure amb plenitudel cristianisme i integrar-se a la comunitateclesial.

8

animaciópastoral

Malgrat tot això, la peculiar situació geo-gràfica i social de la nostra escola ens vaplantejar, ara fa uns anys, la següent qües-tió: Val la pena d’oferir la catequesi de 1ªcomunió i de confirmació als nostres alum-nes? Després de donar-hi voltes i d’escol-tar els diferents equips de pastoral, elspares i els professors vam constatar que:– la majoria de famílies de l’escola té

com a única comunitat referencial, l’es-cola.

– hi ha un grup de pares disposats a for-mar-se i a fer aquest servei.

– la nostra escola té poca tradició en for-mació de grups i potser la catequesiseria una manera d’afavorir la creacióde grups de compromís.

Aquests punts, malgrat també en vèiem deno tan positius, ens van semblar prou im-portants per tirar endavant la catequesi delssagraments d’Iniciació.Però, ¿té sentit d’oferir aquesta catequesisagramental, sense continuïtat?És responent a aquesta qüestió que sor-geix el projecte de continuar la catequesidurant tres anys (4t, 5è i 6è de primària) i,fins a la Confirmació, plantejar uns grupsde reflexió i celebració a l’ESO. Any rere

any hem anat creixent, formant diferentsgrups, sense pressa, amb la il·lusió d’ungrup de pares, mares, mestres i alumnesque, des de la comunitat cristiana de l’es-cola, convoquen i criden tot aquell quivulgui seguir el seu procés de maduracióde la fe.Des de la pretensió de viure, compartir icelebrar junts ens formem a través d’unpla de formació per a les catequesis de 1ªcomunió i confirmació del Secretariat In-terdiocesà de Catequesi i de la DelegacióDiocesana de Catequesi alhora que femservir, entre d’altres, els materials de post-comunió que ofereixen les editorials.Amb el grup d’Amics en Acció pretenemreflexionar junts sobre experiències desolidaritat, conèixer les nostres possibili-tats de transformar el món, viure i cele-brar la fe junts.Ja veieu que, a poc a poc, la llavor ha do-nat fruit. Crec que l’experiència ha estatpositiva per als nens i nenes, nois i noies,però sobretot ho ha estat per als grups depersones (pares, mares i mestres) que hanfet realitat el projecte, que s’hi han entu-siasmat i que han esdevingut comunitat devida cristiana a l’escola.

* El proper número anirà dedicat a «Els no docents».

* * *NOTA: L'Escola Pia de Vilanova ens comunica que l'article de PAPERS del mes de febrer La tutoriaindividual, una eina clau a l'ESO, és de la Fina Socias.

per saber-ne mésper saber-ne més

• Anthony de Mello: El cant de l'ocell. Ed. Claret. Barcelona 1991.

• Anthony de Mello: La pregària de la granota (dos volums). Ed. Claret. Barcelona 1992.• Equip de pastoral de La Salle - Catalunya: Cada matí 5 minuts de reflexió. Ed. Sant Pius X. Madrid

1994.

• Escola de l'Esplai de Barcelona: Pren-te temps. Material per a pregar des dels símbols. Ed. Claret.Barcelona 1991.

• Secretariat de les Institucions Escolars - Escola Pia de Catalunya: Proposta de valors. Suggeri-ments per a concretar el Projecte Educatiu de les escoles. Barcelona 1989.

• Secretariat de les Institucions Escolars - Escola Pia de Catalunya: Pastoral a les nostres escoles:

9

jornadapedagògica

L'evangelitzacióa l'escola

Una oportunitat de debat i de reflexióLa Jornada Pedagògica és lanostra gran trobada col·lectivaanual on posem en comú ele-ments del nostre fer escolar.

Ja ho sabem: un dissabte d’abril -la dataes fixa ja abans de l’inici de curs- somconvocats a la jornada conjunta. Aquestsdarrers anys, les jornades pedagògiqueshan girat entorn del projecte d'escola quevolem i de com compartir-lo (Diputació,1996) i, sobretot, dels grans temes trans-versals de l’escola, que ens impliquen atots: Catalunya (Balaguer, 1993), Orien-tació (Sant Antoni, 1994), Diversitat (Sit-ges, 1995) i Europa (Calella, 1997).

No és per casualitat o per moda que afron-tem conjuntament millores qualitatives enaquests aspectes: ens hi empeny la volun-tat d’estar amatents a les necessitats del’alumnat que tenim al davant. És unamanera d’integrar les principals preocu-pacions o reptes d’aquestes temàtiques enla nostra actuació docent

Fer girar una Jornada Pedagògica sobrel’acció pastoral i la dimensió evangelitza-dora de l’escola no és tampoc una casuali-tat ni una dèria d’alguns. És també unaocasió per tal que tots avancem en un delsgrans temes transversals de l’escola. Hau-ríem de redescobrir que el projecte globald’escola que volem comporta -de diferentsmaneres, amb diferents implicacions i res-ponsabilitats- una integració plena d’a-quest rerafons en l’acció ordinària.

Presentem, doncs, el marc global de re-ferència a partir dels qual estructureml’acció pastoral de l’escola, que alhorausarem per organitzar els grups de treballi intercanvi de la Jornada. Entenem quel’acció pastoral es realitza a diferentsnivells d’acció i d’implicació personal delsqui hi participen:

0. La base de tota pastoral és una peda-gogia ben feta, de totes les àrees i matèri-

es. Aquesta no serà l’objecte de la Jorna-da, però no hem d’oblidar que un bon pro-cés d’aprenentatge és bàsic per a la trans-missió de tot tipus de coneixements i d’ex-periències.

1. A través de l’acció ordinària de l’es-cola i de l’acció tutorial fem una presen-tació de diferents realitats d’Església i tre-ballem uns valors bàsics que volem pera tots els alumnes: socials, d’integració,d’inserció, de descoberta del transcendent,d’atenció al progrés i creixement de lespersones, d’obertura a les necessitats del’entorn, etc. Ho fem de maneres diferentsi adequades a l’edat de l’alumnat respec-tiu, però també maldem per trobar novesformes que ens ajudin a assolir aquest ob-jectiu: acolliment de l’alumnat o dels pa-res; les campanyes tutorials globals, el tre-ball escolar de festes tradicionals i religi-oses, les celebracions escolars, la forma-ció a docents i pares, etc.

2. També volem facilitar l’experiènciade la fe i animar grups on es pugui com-partir i fer créixer aquesta experiència, enel marc de la creació d’una Església ober-ta a la diversitat i arrelada al temps i alsllocs. Ho fem a partir de crides globals,(que motivem, com tot element del nostreprojecte d’escola) però on la participacióés voluntària, tant per a alumnes com pera docents. Les activitats són ben variades:grups de pregària, trobades de fe, espaisde trobada, «llars obertes», eucaristia fa-miliar, fulls de reflexió, formació a pares idocents, col·laboració amb accions parro-quials o eclesials...

3. Encara més, fem propostes, potser adre-çades a l’alumnat més gran, que ja dema-nen un compromís en l’acció o en la re-flexió de la fe: voluntariat, grups establesde pregària, grups de reflexió, trobades defe, formació d’agents de pastoral, etc.

Aquest és el plantejament de la Jornadadel curs commemoratiu dels 400 anys del'Escola Pia.

10

Noticiari breuactualitat

RECURSOS EDUCATIUSA la Web de l’Escola Pia (www.epcat.net) heminclòs un recull de recursos educatius perquèpensem que us seran d’utilitat i us poden aju-dar a moure-us per la teranyina sense quedar-hi enganxats.

TROBADA ANUALDE L�EQUIP DE GESTIÓ

Els proppassats dies 5 i 6 de febrer, a la vila deLlavaneres, l’Equip de Gestió va celebrar laseva trobada anual, que manté de manera pe-riòdica i constant des que es va constituir elSecretariat de les Institucions.Amb un bon ritme de feina i amb un clar espe-rit de col·laboració i de dedicació envers lesescoles i el propi Equip, van ésser dos dies defeina fructífers que, esperem, puguin contribuira ajudar-nos a continuar amb el projected’Escola Pia en què tots creiem.Entre d’altres activitats, es van avaluar els ob-jectius elaborats a partir de la darrera Assem-blea de les Institucions i es va incidir molt es-pecialment en aquells objectius plantejats peral curs 1997/98 en el propi Equip de Gestió.També es van realitzar diferents estudis a par-tir de l’anàlisi de la situació de les escoles, totdeterminant una sèrie d’actuacions concretesen alguns col·legis on la col·laboració entrel’Equip de Gestió i els Equips Directius potser més necessària.Finalment, un altre tema que es va posar sobrela taula és la preparació de la propera Assem-blea de les Institucions, que avaluarà la feinafeta fins ara i traçarà les grans línies mestresd’actuació del nostre col·lectiu en el futur im-mediat.

VOLUNTARIATSeguint el ritme establert i previst en el calen-dari es van realitzant totes les activitats de for-mació per al voluntariat previstes a les dife-rents escoles (Vilanova, Granollers, Igualada iMataró). La valoració és força positiva, tantper la participació com pel treball realitzat. Detota manera cal poder anar ampliant, cada copmés, aquests espais dins de les escoles per afa-vorir les activitats de voluntariat entre l’alumnatcom una via de participació i com el canald’expressió de la nostra proposta educativa.

FIRA INTERNACIONALDE LA JOGUINA

El 13 i 14 de febrer hi hagué a València unaFira internacional de la Joguina centrada en eljoc escolar i la joguina com a element educa-tiu. A proposta dels organitzadors, s’hi exhibi-ren alguns jocs elaborats a casa nostra: un so-bre valors, elaborat pel CEP-1, un altre de des-coberta de les modalitats de batxillerat, realit-

pam apam apam apam apam apampampampampam,,,,,

vaig arribantvaig arribantvaig arribantvaig arribantvaig arribant

UNA EXPOSICIÓTots esteu convidats als locals de l’Equip deGestió per veure una petita exposició que hiha per donar a conèixer els treballs que moltsdels nostres alumnes van fer sobre el coneixe-ment de Sant Josep de Calassanç. És interes-sant de veure el resultat de l’esforç i la imagi-nació i el gran grau d’il·lusió que tant profes-sors com alumnes hi han posat.

QUINA COLLA DE SOPARS!Un sopar amb els exalumnes de cada escola ésuna de les activitats commemoratives dels 400anys d’Escola Pia. Trobar cares amigues, pot-ser mig oblidades per les exigències de cadauna de les vides i marcades pel pas del temps(cabells blancs, alguna que altra arruga...), faque aquest retobament sigui entranyable i pled’emocions que potser, a més d’un, fa néixeruna mica d’enyorança del seu pas per les aulesescolàpies. La crida a col·laborar en projectesde futur és un dels objectius d’aquests àpatsperquè aquesta cadena centenària no es tren-qui mai.

CURS DE WINDOWS NT.Del 10 de gener al 7 de febrer s’ha realitzat ales aules de l’Escola Pia de Sarrià el curs d’ad-ministració del sistema operatiu de xarxa Win-dows NT 4.O amb una durada de 20 hores isubvencionat pel FORCEM amb la participa-ció de 19 persones de les nostres escoles i demembres de l’Equip de Gestió.

UNA NOVA WEBL’escola pia de Sabadell ha personalitzat laseva Web: www.epcat.net/sabadell i us convi-da a visitar-la perquè hi trobareu l’agendad’activitats, la revista i un bon recull de sugge-riments que, de ben segur, us agradaran.

PAM = Projecte per a aprendre millor.

11

Noticiari breu actualitat

nador dels cicles formatius de grau mig, i subs-titueix en Jaume Font en aquestes tasques al’Equip de Gestió. Li desitgem molta sort enaquesta nova feina, al servei del col·lectiu.

CELEBRACIÓ DEL DENIPUn any més, el passat 30 de gener, l’EscolaPia de Calella va celebrar el Denip, el dia es-colar de la no-violència i la Pau.Llorenç Vidal, fundador el 1964 d’aquesta ini-ciativa, convida totes les escoles a fer una pausaen el camí per reflexionar sobre la Pau. Fa unacrida als educadors «que prenen consciència

que un dels objectius fonamentals de l’educacióconsisteix en despertar i desenvolupar enl’alumnat l’esperit d’amor universal, la no vio-lència i la pau, amb l’objectiu de cooperar enel desenvolupament de la seva personalitat in-tegral».El missatge universal que es pretén transmetreés la Regla d'Or de la conducta humana, anun-ciada tant per profetes religiosos de tots elstemps i cultures, com per totes les filosofiesètiques de la vida, i que diu: «Estima el pròximcom a tu mateix. No facis als altres el que novoldries que et fessin a tu. Fes als altres el quevoldries que et fessin a tu, ja que tots som ger-mans i perquè, tard o d'hora, allò que sembres,recolliràs».Tot i que cada centre prepara les activitats se-gons el nivell i el seu estil didàctic propi, esdonen unes orientacions: la data, se celebra el30 de gener, aniversari de la mort de MahatmaGandhi. Es considera que el procediment pràc-tic ha de ser vivencial, i també es consideraimportant una reflexió sobre el missatge delDENIP.A l'escola, preparem dos tipus d'activitats. Perun costat les de conscienciació i treball del temaa l'aula, mitjançant tallers. I una altra de caràc-ter festiu, on involucrem la població.

zat a l’inici de l’experimentació per alumnesde Mataró, i un joc de taula de descoberta deles comarques catalanes, elaborat, entre d’al-tres, per Ramon Riera, docent de Sabadell.

COORDINADORS D�ESOEn el marc del calendari d’accions conjuntes,el 12 i el 19 de febrer es reuniren, respecti-vament, els coordinadors de 1r i 2n cicle d’ESOper compartir novetats i realitzacions de lesescoles i, de manera especial en aquesta oca-sió, per analitzar el currículum comú i les dife-rents opcions bàsiques d’escola a partir de lesquals s’articula. Una preocupació compartidaés l’articulació entre comuns i variables i elpaper orientador d’aquests segons crèdits. I unaltre tema de fons: els criteris de promoció decicle i d’etapa.

RESPONSABLES DE BIBLIOTEQUESEl 2 de febrer els responsables de les bibliote-ques i aules de recursos tingueren una reunióper estudiar un projecte global de potenciacióde l’aula de recursos a l’escola i compartir ac-cions que facilitin l’ús dels recursos -els tradi-cionals, com el llibre o les revistes, i els mésnous, com el CD-ROM o Internet- tant per alsdocents com per als alumnes. En aquest sentit,es vol posar en funcionament un pla pilot queorienti globalment sobre les accions a empren-dre, les formacions necessàries i els recursosrequerits.

VISITA A OLOT I TERRASSAUn grups de vuit mestres de primària de la ikas-tola ALMEN, de Mondragon, van passar undia a l’escola d’Olot i un altre a la de Terrassacompartint amb els nostres docents la sevaexperiència. El seu principal interès eraconèixer la nostra manera de treballar en grupsd’alumnes, com millorar l’autonomia i la res-ponsabilitat de l’alumnat i l’ús de l’agenda es-colar.

SEGON DEBAT TELEMÀTICL'última setmana de febrer s'ha posat a debatun article d'en Ramon Mª Nogués, plantejant-nos els riscos de les xarxes de comunicació pera la comunicació entre persones. La durada deldebat és del 27 de febrer al 27 d'abril. La webde l'Escola Pia és: www.epcat.net

NOU MEMBREDE L�EQUIP DE GESTIÓ

En Ricard Coma, docent de Mataró, s’ha in-corporat a l’Equip de Gestió per tenir cura dela coordinació de les accions de formació ocu-pacional i de reciclatge, de les relacions esco-la-empresa i per col·laborar en el projecte glo-bal dels recursos humans. Fins ara era coordi-

12

contrapunt

agenda

Respondresense entendre resLa pastoral: mot fatídic.

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net • e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

Ja hi tornem a ser, aquella discussió re-current en els claustres, sobre com trobaruna altra paraula adient. És que això delspastors ja no ho coneixen ni a Moià! I nopas perquè els nostres infants no sàpiguenque hi ha pastors i ramats; és que tot aquestmón de la «ramaderia» no connecta gensamb el que viuen.«Passem» doncs de la parauleta; deixem-la en l’apartat arqueològic (com màquinad’escriure, butlletí de notes, «formacióndel espíritu nacional», obligatori portar sa-bates per anar a l’escola, etc.). Quan diempastoral parlarem de les formes -dels llen-guatges- per expressar la vivència de la fe.I quina descoberta: el més important de lafe que usem a l’escola és la quotidianitat.Però... (sempre surt aquell que sap tots elsperòs i toca tots els voravius); però, i no

serà només un recull de fórmules per res-pondre, buides de tot contingut, sense quesignifiquin res per a mi? Sí, que ho potser. Com també pot ser que un alumne/aadopti unes actituds que ens facin pensarque actua segons uns valors, però que totsigui pura façana d'adaptació al medi es-colar. Sort, tanmateix, que alguns sempreens prevenen dels perills!I aleshores, què? Deixem-nos de discur-sos (fins quan dormim hem de ser tan aca-dèmics?) i obrim-nos a les vivències i queno ens faci por que en el pas dels llenguat-ges generals als personals, sempre hi hagiquelcom que quedi indefinit, que ens sor-prengui.Aquest procés també forma part de la fra-gilitat -i de la grandesa- de la vida.Zum-Zum

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

Sabadell, 25 d'abril de 1998

LES NOSTRES ESCOLES:UN ESPAI DE PROPOSTA EVANGÈLICA

X Jornada Pedagògica

MARÇ

• 2 Reunió responsables informàtica, de 2/4de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• 3 Àrees ESO, de 4 a 6 tarda - Anglès.

• 5 Docents 3r any, de 10 a 6.

• 6 Formació responsables formació ocupacio-nal i borsa de treball, de 10 a 6.

• 7 Trobada Jove 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO i batxi-llerat, a Sabadell.

• 9 Formació responsables formació ocupacio-nal i borsa de treball, de 10 a 6.

• 10 Docents 3r any, de 10 a 6.

• 11 Reunió responsables Voluntariat, de 4 a6 tarda.

• 12 Reunió administradors de 2/4 de 10 a 2 matí.

• 17 Àrees ESO. Religió. De 4 a 6 tarda.

• 26 Reunió resposanbles PIRMI de 4 a 6 tarda.

ABRIL

• 9-11 Pasqua Jove, a Alella,

• 16 Formació batxillerats, de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• 20 Reunió coordinadors 1r cicle primària, de2/4 de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• Setmana de la campanya a Balaguer.

• 25 JORNADA PEDAGÒGICA, a Sabadell.

• 28 Àrees ESO. De 4 a 6 de la tarda.

• 30 Pujada a peu a Montserrat - Ntra. Sra.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.

• Reunió coordinadors 3r cicle primària, de2/4 de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• 28 Trobada animadors de la fe de les escoles.