SANTES CREUS BUTLLETÍ DE L ARXIU BIBLIOGRÀFIC

N ° 57-58 Vol. VI Any 1983

Palau de l'Abat-Plaça de Sant Bernat Calbó-SANTES CREUS (Tarragona)

S U M A R I

— L'Infant Alfons, fill de Jaume I I i el monestir de Santes Creus, per Jo­sefina Mutgé.

— L'entorn dels Goigs de Santes Creus, per Osvald Cardona.

— Crònica: Junta de l'Arxiu de Santes Creus, any 1983. Socis de Mèrit. Memòria anual 1982-1983. X X X V I I Festa Anual. Noces d'Argent de socis. Una exposició fotogràfica, per Pere Serramalera. Premi «Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus» 1983. Acta del Jurat qualificador del Primer Premi Santes Creus. Visitants del Monestir (anys 1982 i 1983).

— Index general del volum VI.

Edita: A. B. de S. C. Imprimeix: Impremta Monàstica — Abadia de Poblet. Dip. legal: T. 6 — 1958. Director: EI President de la Societat. Redactors: J - F. Cabestany, X. Fort, Victòria Móra, J . Papell, J . Sobrequés.

SANTES GREUS BUTLLETÍ DE L ARXIU BIBLIOGRÀFIC

N.° 57-58 Vol. V I Any 1983 Palau de l'Abat-Plaça de Sant Bernat Calbó-SANTES C R E Ü S (Tarragona)

L'INFANT A L F O N S , F I L L D E JAUME II I E L MONESTIR D E SANTES C R E U S

(1319-1327)*

H e m d e d i c a t u n t r e b a l l a e s t u d i a r l e s r e l a c i o n s d e l r e i A l f o n s e l B e n i g n e (1327-1336) a m b e l c e n o b i cistercenç d e S a n t e s C r e u s . 1 V o l e m a r a d o n a r u n e s notícies r e l a t i v e s a l a comunicació q u e mant ingué e l B e n i g n e a m b l ' e s m e n t a t c e n o b i m e n t r e f o u i n f a n t herèter d e l a C o ^ r o n a c a t a l a n o - a r a g o n e s a , b a s a n t - n o s e n u n s d o c u m e n t s q u e h e m t r o ­b a t e n l e s n o s t r e s r e c e r q u e s a l 'Àrxiu d e l a C o r o n a d'Aragó. E s t r a c t a d e l e s c o n f i r m a c i o n s p e r p a r t d e l ' i n f a n t d ' u n s i n s t r u m e n t s a t o r g a t s a l m o n e s t i r p e r J a u m e I I , l e s còpies d e l s q u a l s són a l r e g i s t r e d e c a n ­c e l l e r i a 393 d e l ' e s m e n t a t a r x i u , e n t r e e l s f o l i s 89r i 96r . E s t u d i a r e m e l s d o c u m e n t s s i t u a t s e n e l s f o l i s 89r -90r i 94v-96r , j a q u e e l c o m p r è s e n t r e e l s f o l i s 90r -93r j a l ' h e m c o m e n t a t e n e l t r e b a l l a b a n s e s m e n t a t .

L ' i n f a n t J a u m e (1296-1334), primogènit d e J a u m e I I , e r a q u i h a v i a d e r e g n a r a l a C o r o n a c a t a l a n o - a r a g o n e s a q u a n e s produís l a m o r t d e l s e u p a r e , però a q u e s t i n f a n t v a r e n u n c i a r a l a p r i m o g e n i t u r a i v a i n -

* Abreviatures emprades: ÀCA = Arxiu de l a Corona d'Aragó; C = Cancelle­r i a ; doc. = document; fol./fols. = foli/folis; n° = número; op. cit. = obrà citada; pàg./pàgs. = pàgina/pàgines; r . = recte; v. = vers; vol. /vpls. ,== volum/vòlums.

1. Alfons el Benigne i el monestir de Santes Creus (1327-1336), «Anuarïò dé Estudiós Mcdievales», 13 (Madrid- Barcelona, 1983).

373

g r e s s a r e n l a v i d a c l a u s t r a l . 2 L 'endemà m a t e i x , l e s c o r t s g e n e r a l s r e c o n e g u e r e n e l f a d r i s t e r n A l f o n s , c o m a f u t u r sobirà d e l a nació. T o t e s l e s j e r a r q u i e s c i v i l s i eclesiàstiques, tots e l s b a r o n s i c a v a l l e r s , p r e c e d i t s d e l s i n f a n t s r e i a l s , j u r a r e n i p r e s t a r e n h o m e n a t g e a l prín­c e p . 3 D e s e g u i d a v a r e b r e e l càrrec d e p r o c u r a d o r g e n e r a l , q u e e r a e l m é s i m p o r t a n t i d e m é s significació i trascendència després d e l m o n a r c a . 4

L ' i n f a n t A l f o n s f o u , d o n c s , l ' h e r e t e r d e l a C o r o n a i p r o c u r a d o r ge­n e r a l d e s d e 1319 fins q u e tingué l l o c l a m o r t d e J a u m e I I ( e l 2 d e n o v e m b r e d e 1327), e n què a q u e l l v a començar a r e g n a r .

E s p o t d i r q u e t o t s e l s m o n a r q u e s de l a C a s a d e B a r c e l o n a v a r e n p r o t e g i r e l m o n e s t i r d e S a n t e s C r e u s , 5 però e l s q u e m é s predilecció v a r e n s e n t i r p e r l ' e s m e n t a t c e n o b i f o r e n P e r e e l G r a n i , s o b r e t o t , J a u m e I I . A m b d ó s v o l g u e r e n ésser-hi e n t e r r a t s . A q u e s t ú l t im v a p r o ­c u r a r l a m à x i m a p r o s p e r i t a t m a t e r i a l a S a n t e s C r e u s i e l s m é s a l t s h o n o r s a l s m o n j o s . 6 F o u e l l q u i , n o m o l t s a n y s després d e començar e l s e u r e g n a t ( q u e v a d u r a r d e l 1285 fins a l 1327) , v a d e s i g n a r l ' a b a t c o m a capellà r e i a l s e u . 7 A l f o n s e l B e n i g n e v a c o n t i n u a r l a tradició d e l s s e u s a v i i p a r e i t a m b é e s v a e r i g i r e n p r o t e c t o r d e l m o n e s t i r . M e n t r e v a r e g n a r , v a r e d a c t a r g r a n n o m b r e d e d o c u m e n t s , s e m p r e e n c a m i n a t s a d e f e n s a r - l o e n f r o n t d e t o t a m e n a d ' a b u s o s , b é q u e , j a a b a n s , q u a n e r a h e r e t e r d e l a C o r o n a c a t a l a n o - a r a g o n e s a , v a d e m o s ­t r a r l ' e s t i m a e n què t e n i a a S a n t e s C r e u s .

P a s s a r e m a r a a c o m e n t a r e l s d o c u m e n t s d e l s q u a l s h e m p a r l a t adés, q u e p o s e n de m a n i f e s t , d ' u n a m a n e r a b e n p a l e s a , l a b o n a v o l u n ­t a t d e l ' i n f a n t A l f o n s e n v e r s l ' e s m e n t a t c e n o b i .

E l c o n t i n g u t d ' a q u e s t s d o c u m e n t s h a e s t a t e s t u d i a t a p a r t i r d ' a l -

2. Sobre aquest afer, cf., entre altres, les següents obres: E n r i c C U B A S O L I ­V E R , L'infant hospitaler, «Analecta Sacra Tarraconensia», X I (1935), pàgs. 395¬411; Jesús Ernesto MARTÍNEZ F E R R A N D O , Jaime I I . Su vida familiar, 2 vols., Barcelona, 1948; Rafael O L I V A R B E R T R A N D , Bodas reales de Aragón con Cas­tilla, Navarra y Portugal, Barcelona, 1949; Joaquim M I R E T I SANS, El forasse­nyat primogènit de Jaume I I , Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1957; Eufemià F O R T I C O G U L , Una vocació monàstica obstinadament interdita. El primogènit de Jaume I I i el seu vot de professar a Santes Creus, «Studia Monàs­tica», I I I (Abadia de Montserrat, 1961), pàgs. 357-376.

3. J . Ernesto MARTÍNEZ F E R R A N D O , Jaume I I o el seny català. Alfons el Benigne, Barcelona, Aedos, 1963,2 pàgs. 290-291.

4. J . Ernesto MARTÍNEZ F E R R A N D O , Jaume I I , pàg. 293. 5. Manuel R I U , El Privilegi Reial Major del monestir de Santes Creus, «San­

tes Creus», I V : 32 (1970), pàgs. 149-167. 6. Jaume S O B R E Q U E S , Jaume I I i Santes Creus, «Santes Creus», V : 46

(1977), pàgs. 313-320, especialment pàg. 317. 7. Francesc A. M I Q U E L [ E . F O R T I C O G U L ] , Algunes prerrogatives dels

abats de Santes Creus, «Santes Creus», I V : 39 (1974), pàgs. 428-429.

374

t r e s f o n t s . E u f e m i à F o r t i C o g u l , u n d e l s m é s i m p o r t a n t s h i s t o r i a d o r s d e S a n t e s C r e u s , dóna a conèixer e l s f e t s n a r r a t s e n d i t s d o c u m e n t s e n l a s e v a o b r a t i t u l a d a El senyoriu de Santes Creus,8 p e r ò l ' e s t u d i e l f a a través d e l còdex 459 d e l ' A r x i u Històric N a c i o n a l d e M a d r i d , n o m e n a t Compendium abreviatum. A q u e s t còdex f o u r e d a c t a t p e r f r a B e r n a t M a l l o l , m o n j o - a r x i v e r d e S a n t e s C r e u s , a l s e r - l i e n c o m a ­n a d a p e r l ' a b a t P e r e Serraxó u n a història d e l m o n e s t i r , a comença­m e n t s d e l s e g l e X V . A q u e s t còdex autògraf d e f r a M a l l o l e s d e v i a p e r ­d r e , però u n a l t r e m o n j o - a r x i v e r , f r a J o a n S a l v a d o r , s ' imposà l a t a s c a , n o s o l a m e n t d e c o p i a r e l còdex mallol ià a l p e u d e l a l l e t r a , sinó d e c o m p l e t a r - l o i p o s a r - l o a l d i a , a f e g i n t - h i l e s n o v e s a d q u i s i c i o n s f e t e s p e r S a n t e s C r e u s fins a l e s d a r r e r i e s d e l seg le X V . Enllestí l ' o b r a l ' a n y 1490. L a versió d e f r a S a l v a d o r és l a q u e h a p o g u t e s t u d i a r E u f e ­m i à F o r t , c o m p l e t a d a a m b l a còpia f e t a e n e l s e g l e X V I I I p e r f r a I s i d r e D o m i n g o . 9 F o r t i C o g u l e n r i q u e i x l e s notícies a p a r e g u d e s e n a q u e s t còdex a m b a l t r e s q u e són p r o d u c t e d e l e s s e v e s r e c e r q u e s arx iv ís t iques . 1 0

N o s a l t r e s h e m e s t u d i a t e l c o n t i n g u t d ' a q u e s t s d o c u m e n t s , d e l s q u a l s d o n e m l a transcripció a l 'Apèndix, a p a r t i r d e l a còpia coetània d e l ' o r i g i n a l q u e e s t r o b a , c o m j a h e m d i t , a l r e g i s t r e 393 d e l ' A r x i u d e l a C o r o n a d'Aragó.

D e v e g a d e s o b s e r v e m a l g u n e s diferències e n t r e l e s d a d e s q u e l l e ­g i m e n e l r e g i s t r e 393 i l e s q u e a p a r e i x e n e n e l còdex mallolià, l e s q u a l s q u e són a s s e n y a l a n t a l l l a r g d ' a q u e s t a anàlisi, b é q u e c o n s i d e ­r e m q u e són m é s de f i a r l e s còpies coetànies d e l t e x t o r i g i n a l c o n t i n ­g u d e s e n e l s r e g i s t r e s d e c a n c e l l e r i a q u e l e s còpies b a s t a n t p o s t e r i o r s e n e l t e m p s .

A b a n s d e començar l ' e s t u d i d e l p r i m e r d ' a q u e s t s d o c u m e n t s , d i ­r e m u n e s p a r a u l e s s o b r e q u i r e g i a e l m o n e s t i r d e S a n t e s C r e u s d u r a n t e l p r i m e r q u a r t d e l s e g l e X I V . L ' a b a t d e S a n t e s C r e u s , d e s d e 1309 fins a 1335, f o u P e r e A l e g r e , fill d e M a n r e s a ; e l s e u a b a d i a t c o m p r e n ­gué p a r t d e l r e g n a t d e J a u m e I I i t o t a l a lloctinència i r e g n a t d ' A l f o n s e l B e n i g n e , q u e m o r í p o c després d e l ' a b a t . 1 1 F o u « u n d e l s a b a t s m é s il·lustres q u e v a n g o v e r n a r l a casa» , e n e l s s e t s e g l e s d e v i d a m o n à s ­t i c a . 1 2

8. Eufemià F O R T I C O G U L , El senyoriu de Santes Creus, Barcelona, Funda­ció Salvador Vives Casajuana, 1972, 506 pàgs.

9. Eufemià F O R T I C O G U L , El senyoriu, pàgs. 9-17. 10. Eufemià F O R T I C O G U L , El senyoriu, pàgs. 23-25. 11. Josep Maria G A S O L , Pere Alegre, fill de Manresa, abat de Santes Creus,

«Santes Creus», V : 48 (1978), pàgs. 421-429. 12. Eufemià F O R T I C O G U L , El Llibre de Santes Creus, Barcelona, 1967, pàg.

50. Cf. J . M. G A S O L , Pere Alegre, pàgs. 424425.

375

J a e n e l m e s d ' a b r i l d e 1 3 2 7 , 1 3 mit jançant B e r n a t d e P e r a , a d m i ­n i s t r a d o r d e l e s r e n d e s d e l ' i n f a n t A l f o n s , P e r e A l e g r e v a s u p l i c a r a a q u e s t ú l t im q u e volgués c o n f i r m a r a l m o n e s t i r d e S a n t e s C r e u s t o t e s l e s d o n a c i o n s i v e n d e s q u e l i h a v i e n e s t a t fe tes p e r J a u m e I , P e r e e l G r a n , J a u m e I I i B l a n c a ( b e s a v i , a v i , p a r e i m a r e d e l ' i n f a n t , r e s p e c t i v a m e n t ) . E l 21 d ' a b r i l d e 1327, d e s d e S a r a g o s s a , e l príncep v a c o m u n i c a r a l ' a b a t P e r e A l e g r e q u e e s t a v a b e n d i s p o s a t , n o s o l a ­m e n t a c o n f i r m a r l e s d o n a c i o n s i v e n d e s a t o r g a d e s p e l s s e u s a v a n t ­p a s s a t s a l m o n e s t i r ; sinó t a m b é a c o n t i n u a r - l e s i a m p l i a r - l e s . 1 4

L ' i n f a n t A l f o n s n o v a t r i g a r g a i r e a c o m p l i r l a s e v a p a r a u l a . U n m e s i m i g m é s t a r d , e l d i a 3 d e j u n y d e 1327, lloà, aprovà i confirmà l e s d o n a c i o n s , v e n d e s , e x e m p c i o n s i e s t a b l i m e n t s fe ts a S a n t e s C r e u s p e l s e u p a r e J a u m e I I . E r e n l e s següents, q u e a n i r e m a n a l i t z a n t :

1 . ? Concessió e n e m f i t e u s i , és a d i r , a c a n v i d e l p a g a m e n t d ' u n cànon a n u a l , f e t a e l 8 d e m a i g d e 1314 a P e r e A l e g r e , a b a t d e l m o n e s ­t i r i capellà r e i a l , d ' u n f o r n q u e h a v i a e s t a t p r o p i e t a t d e l c a v a l l e r F e r r e r d e V i l a f r a n c a , p a g a n t u n a e n t r a d a d e 10.000 s o u s i u n c e n s d ' u n p a r e l l d e c a p o n s a n u a l s . A q u e s t p a g a m e n t d ' u n a e n t r a d a , e n d i n e r s , r a m o l t freqüent e n l e s c e s s i o n s e n e m f i t e u s i . 1 5

2. a Concessió d e llicència p e r a e d i f i c a r u n f o r n d e p a e n l ' h o n o r o possessió q u e e l m o n e s t i r t e n i a a V i l a f r a n c a d e l Penedès, a t o r g a d a e l 26 d e n o v e m b r e d e 1313, a c a n v i d e l c e n s d ' u n p a r e l l d e c a p o n s . 1 6

3. ? V e n d a f e t a p e r J a u m e I I a S a n t e s C r e u s , e l 17 d e m a r ç d e 1324 d e :

a ) 23 q u a r t e r e s , 1 7 5 p u n y a r r o n s i 6 p a l m a d e s d ' o r d i 1 8 q u e

13. A causa potser del delicat estat de salut de Jaume I I qui, j a per aquest període veia aproximar-se la seva fi (J . Ernest MARTÍNEZ F E R R A N D O , Jau­me I I o el seny català, pàg. 270).

14. ACA, C, reg. 410, fol. 171v. (1327, abril , 21). Apèndix, doc. n.° 1). 15. ACA, C , r e g . 393, fols. 89r-90r. (1327, juny, 3) (Apèndix, doc s n.° 2): fol. 89r.,

línies 1-8; Cf. E . F O R T I C O G U L , El senyoriu, pàg. 165. L a data que trobem en aquesta obra de Fort , referida a la donació que acabem d'esmentar, és el mes de març; en canvi, a l 'ACA. veiem que aquesta cessió en emfiteusi va tenir lloc en el mes de maig. Sobre l'emfiteusi, vegi's F . C A R R E R A S I C A N D I , Notes sobre los orígens de la enfiteusis en lo territori de Barcelona, «Revista Jurídica de Catalunya», X V (1909); i .Nueva Enciclopèdia Jurídica, publicada bajo la direc-ción de Carlos E . MASCAREÍ1AS (17 vols., Barcelona, 1950-1982): vol. V I I I , 1956, pàgs. 552-570.

16. Doc. n.° 2 de l'Apèndix, fol. 89r., línies 9-12; cf. E . F O R T , El senyoriu, pàgs. 165 i 171. L a data que trobem en aquesta obra, referida a la citada llicèn­cia, és el ler de desembre i no el 26 de novembre que apareix a l 'ACA.

17. L a quartera era una mesura d'àrids, de capacitat variable, segons les comarques, però aproximada a 70 litres (Antoni M . a A L C O V E R i Francesc de B o r j a M O L L , Diccionari català-valencià-balear (10 vòls., Palma de Mallorca, 1968¬1969): vol. 9, sub voce quartera; F . S E V I L L A N O C O L O M , Pesos y medidas en Mallorca, desde el siglo XIII al siglo XIX, «Màyurqa», X I I (1974), pàgs. 67-86.

18. Punyarrons i palmades són dues paraules sinònimes que signifiquen grapats. '. './.

376

e l r e i , c a d a a n y , r e b i a s o b r e a l g u n e s p o s s e s s i o n s q u e d i v e r s e s p e r s o n e s t e n i e n , s e p a r a d a m e n t , a V i l a f r a n c a . 1 9

b ) 136 s o u s , 10 d i n e r s d e B a r c e l o n a i u n morabat í d ' o r fi. c ) u n c e n s a l d e 502 s o u s , 1 d i n e r i 1 p u g e s a . 2 0

d ) u n c e n s d e 10 p a r e l l s d e c a p o n s i m i g capó, 2 p a r e l l s d e g a l l i n e s i m i t j a g a l l i n a , q u e d i v e r s e s p e r s o n e s d e V i l a f r a n c a e s t a v e n o b l i g a d e s a p a g a r , p e r l e s c a s e s i p r o p i e t a t s q u e t e n i e n p e l r e i , s e p a r a d a m e n t , t a n t d i n t r e d e l a c i u t a t d e V i l a f r a n c a c o m f o r a .

e ) J a u m e I I v e n , així m a t e i x , a l m o n e s t i r t o t e s l e s p r e s t a ­c i o n s agràries q u e l i c o r r e s p o n i e n a e l l i e l «quint» q u e r e b i a d e l t e r m e d e l c a s t e l l d ' O l è r d o l a . 2 1

f ) d o s m a s o s n o m e n a t s «ça Riba» , s i t u a t s p r o p d e l r i u o r i e r a d e «Bl i ta» ( B l e d a ) , a m b l l u r s h a b i t a n t s i t o t s e l s d r e t s , e n e l s q u a l s e n P e r e G e r a n e l l , d e V i l a f r a n c a , h i t e n i a unà t e r c e r a p a r t . 2 2

g ) u n c e n s d e 940 s o u s j a q u e s o s , 87 m a s m o d i n e s d ' o r fi i 17 m o r a b a t i n s d ' o r fi i j u s t p e s , q u e d i v e r s e s p e r s o n e s , e l s n o m s d e l e s q u a l s f i g u r e n e n l ' i n s t r u m e n t d e v e n d a , h a v i e n d e p a g a r a l r e i p e r d i v e r s e s c a s e s , e d i f i c i s , h o n o r s i p o s s e s s i o n s q u e p e r e l l t e n i e n , s e p a r a d a m e n t , t a n t e n l a c i u t a t d e L l e i d a c o m a l e s s e v e s r o d a l i e s , així c o m t o t e l d o m i n i d i r e c t e i útil , l a f a d i g a ,

19. Doc. n.° 2 de l'Apèndix, fol. 89r., línies 13-15. 20. L a pugesa era una moneda de molt poc valor, equivalent a u n quart de

diner i encunyada a Catalunya des del segle X I I I fins al X V I ( A L C O V E R - M O L L , Diccionari, vol . 9; F . M A T E U L L O P I S , Glosario Hispànica, de\:Numismàtica, Bar­celona, 1946, sub voce pugesa.

21. L 'antic castell d'Olèrdola estava situat molt a la vora de Vilafranca del Penedès, bé que, a l'època que ens ocupa, havia perdut la seva importància. Cap a mitjan segle X I I , conquerida Tarragona i les terres de la Catalunya Nova fins a l 'Ebre , la major tranquil·litat de la comarca del Penedès féu que Olèrdola fos abandonada a poc a poc, al temps que Vilafranca heretà la capitalitat de l'antiga Olèrdola [Gran Geografia Comarcal de Catalunya (18 vols., Barcelona, 1981-1983), 5, 1982, pàgs. 73-78. Vegi's també Els castells catalans (6 vols., Barce­lona, 1967-1979), I I I , 1967, pàgs. 672-682].

22. Doc. n.° 2 de l'Apèndix, fol. 89r., línies 13-23. E l còdex mallolià esmenta també aquests masos anomenats «ça Riba», que situa «in parochia de la Bleta». E n canvi, en el document que nosaltres estudiem hi diu: «prope r ivum seu r ia -r i a de Blita . Eufemià Fort identifica el topònim «Bleta» amb l'actual lloc de L a Bleda (El senyoriu, pàgs. 160-161). És possible que aquesta «riaria de Blita», de què es parla en el document, faci referència a alguna de les rieres o torrents que hi ha prop d e ' L a Bleda (Cf. J . VIREL·LA, El castell de La Bleda, «Agrupa­ció Atalaia», setembre 1968) , Una part del terme-- parroquial -de L a Bleda va ésser agregat al municipi de Sant Martí Sarroca, bé que: l'antiga església parroquial de Santa Maria de L a Bleda està situada dintre del terme de Santa Margarida i els: Monjos (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, .5, pàgs. -72-73 -i 122; Els castells catalans, l l i " , 1967, pàgs. 759-76Í, 775-776, etç.J.

377

e l terç, e l l luïsme i l a c i n q u a n t e n a o quinquagèsima p a r t d e l ' i m p o r t d e l e s c o s e s v e n u d e s . 2 3

T o t això, e l r e i h o v a v e n d r e a l m o n e s t i r p e l p r e u d e 60.000 s o u s d e B a r c e l o n a , e l s q u a l s v a t r a m e t r e a l s e u fill A l f o n s , q u e l l a v o r s e s t a v a p o r t a n t a t e r m e l a c o n q u e s t a d e S a r d e n y a . 2 4

4. a Donació f e t a p e r J a u m e I I a S a n t e s C r e u s , e l 30 d ' a b r i l d e l ' a n y 1327:

a ) d e l e s r e n d e s i d r e t s q u e r e b i a d e l s c a s t e l l s d e P r a t s , d e S a n t Martí i d e L a M a n r e s a n a . 2 5 A q u e s t s c a s t e l l s e s t a n s i t u a t s e n e l s a c t u a l s m u n i c i p i s d e P r a t s d e R e i i S a n t Martí de S e s ­g u e i o l e s , a m b d ó s a l a província de B a r c e l o n a , c o m a r c a de l 'A ­n o i a . P e l q u e t o c a a L a M a n r e s a n a , h e m d ' a c l a r i r p r i m e r q u e són d o s e l s l l o g a r r e t s c a t a l a n s q u e p o r t e n a q u e s t n o m . L ' u n c o n s i s t e i x e n u n m o d e s t a g r u p a m e n t de c a s e s d e pagès e s c a m ­p a d e s , q u e f o r m a p a r t d e l ' a c t u a l m u n i c i p i de P r a t s d e R e i . P e r ­t a n y a l ' a r x i p r e s t a t de C a l a f , p a r t i t j u d i c i a l d ' I g u a l a d a , b i s b a t d e V i c , província de B a r c e l o n a i c o m a r c a de l ' A n o i a . L ' a l t r a M a n r e s a n a , n o g a i r e l l u n y a n a d ' a q u e s t a , és l ' a g r e g a t d e l m u n i ­c i p i d e S a n t R a m o n , j a a l a S e g a r r a , a r x i p r e s t a t i p a r t i t j u d i c i a l de C e r v e r a , b i s b a t d e S o l s o n a i província d e L l e i d a . E n t r e l e s d u e s p o b l a c i o n s d e l m a t e i x n o m n o m é s h i h a u n a distància d e 16 k m . , i això f a q u e s o r g e i x i n c o n f u s i o n s e n t r e l ' u n a i l ' a l t r a . 2 6

F o r t i C o g u l c r e u q u e l a donació f e t a p e r J a u m e I I a S a n t e s C r e u s , c o n e g u d a p e r L a M a n r e s a n a c o n s i s t e i x e n l ' a g r u p a m e n t d e c a s e s q u e f o r m a p a r t d e l m u n i c i p i d e P r a t s d e R e i , i i n s i s -

23. Doc. n.° 2 de l'Apèndix, fols. 89r-89v., línies 23-27. Cf. E . F O R T , El senyo­riu, pàgs. 162, 318-319 i notes 889-890. Aclarirem el significat de la fadiga i el lluïsme: A Catalunya, els feus es podien vendre, però es necessitava el consen­timent del senyor del feu, que rebia la tercera part del preu de la venda (laudi-mium, lluïsme). S i el senyor no autoritzava l'alienació del feu, podia utilitzar el dret de tempteig (fadiga), i quedar-se'l ell pel preu ofert pel pressumpte comprador [Luis GARCÍA D E V A L D E A V E L L A N O , Curso de Historia, de las Instituciones espanolas, Madrid, 1968, pàg. 400; Nueva Enciclopèdia Jurídica, X I V , 1971, pàgs. 776-827 (laudemio); i I X , 1958, pàgs. 450-454 (fadiga)].

24. Doc. n.° 2 de l'Apèndix, fol. 89v., línies 23-27: Vegi's Manuel de B O F A R U L L Y D E S A R T O R I O , Rentas de la Antigua Corona de Aragón, en «Colección de do­cumentes inéditos del ACA» (45 vols., Barcelona, 1847-1973), vol. 39, 1871, pàgs. 38-39: «ítem les rendes de Vilafrancha se venien uns anys ab altres de V I millia a V I millia D solidos.

De les quals rendes foren venuts per lo Senyor Rey a qui Deus perdo entorn M solidos de renda entre censals et agrers al monestir de Santes Creus, per rao del viatge de Cerdenya.»

25. Doc. n.° 2 de l'Apèndix, fol. 89v, línies 33-37. Cf. E . F O R T , El senyoriu, pàgs 212-215: Esmenta la mateixa donació a partir del còdex 459, completant-la amb més dades procedents d'altres fonts.

26. J . J . P I Q U E R I J O V E R , El senyoriu de La Manresana, «Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad», X I I (Barcelona, 1968), pàg. 51; E . F O R T , El senyoriu, pàg. 212 i nota 478.

378

t e i x e n què e s t r a c t a a m b t o t a s e g u r e t a t d ' a q u e s t l l o c . E n c a n v i , l ' h i s t o r i a d o r J . J . P i q u e r i J o v e r c o n s i d e r a q u e l a p r o p i e t a t q u e J a u m e I I lliurà a l m o n e s t i r f o u l ' a g r e g a t d e l a v i l a d e S a n t R a m o n , p r o p d e C e r v e r a , a n o m e n a t t a m b é L a M a n r e s a n a . E s b a s a e n què e n l a instància p r e s e n t a d a e l 1867 a l j u t j a t d e C e r ­v e r a , p e l p r o p i m a r q u è s d e L a M a n r e s a n a h i d i u b e n c l a r a m e n t q u e a q u e s t l l o g a r r e t h a v i a e s t a t d o n a t a S a n t e s C r e u s p e r J a u ­m e I I . 2 7

N i e l d o c u m e n t q u e c o m e n t e m , c o n t i n g u t e n e l r e g i s t r e d e c a n c e l l e r i a 393 d e l ' A r x i u d e l a C o r o n a d'Aragó, n i e l còdex m a ­llolià d e l ' A r x i u Històric N a c i o n a l d e M a d r i d e n s d o n e n c a p orientació r e s p e c t e a l a situació d ' a q u e s t p o b l e t , o b j e c t e d e l a donació . S e m b l a , però , q u e l a p r o x i m i t a t q u e e x i s t e i x e n t r e L a M a n r e s a n a i e l s m u n i c i p i s d e P r a t s d e R e i i de S a n t Martí d e S e s g u e i o l e s f a d e d u i r q u e e l s t r e s l l o c s constituïen u n a s o l a p a r t i d a . S e r i a e s t r a n y q u e f o s s i n l l i u r a t s a S a n t e s C r e u s e l s p o b l e s d e P r a t s d e R e i i S a n t Mart í d e S e s g u e i o l e s i q u e , e n l l o c d e L a M a n r e s a n a t a n p r o p e r a a P r a t s , e l r e i donés l ' a l t r a M a n ­r e s a n a , s i t u a d a a l a S e g a r r a , t o c a n t a S a n t R a m o n .

U n a a l t r a c o s a q u e e n s f a i n c l i n a r a p e n s a r q u e L a M a n r e ­s a n a d o n a d a p e r J a u m e I I a S a n t e s C r e u s f o u l a q u e està s i t u a ­d a p r o p d e P r a t s d e R e i és e l fet q u e a p a r e g u i j u n t a m b P r a t s d e R e i i S a n t Mart í d e S e s g u e i o l e s , c o m s i d ' u n s o l l o t e s t r a c ­tés, e n l a relació d e r e n d e s q u e e l r e i p e r c e b i a d e l a C o r o n a càtalano-aragonesa. L l e g i m : «Les r e n d e s D e s p r a t s , d e S e n t M a r ­tí e t d e ça M a n r e s a n a v a l e n c a s c u n a n y t r o a D C C s o l i d o s » . "

S e g o n s e l d o c u m e n t q u e a n a l i t z e m , e l r e i l l i u r a v a , d o n c s , a l m o n e s t i r d e S a n t e s C r e u s t o t e s l e s r e n d e s q u e o b t e n i a d ' a q u e l l s i n d r e t s , t a n t eri l e s l l e u d e s o i m p o s t o s q u e e l m o n a r c a e x i g i a a t o t a p e r s o n a q u e introduís m e r c a d e r i e s a l e s fires i m e r c a t s , c o m s o b r e l e s c a s e s , m o l i n s , f o r n s , t e r r e s i p o s s e s s i o n s , c e n s o s

27. J J , P I Q U E R , El senyoriu, pàgs. 51-52 i 62-64. 28. Manuel de B O F A R U L L Y D E S A R T O R I O , Rentas de la Antigua Corona

de Aragón, a la nota 24, pàg. 78. Mn. Anton V I L A I S A L A , Notes històriques de la vila de Prats del Rey y de sa patrona la Mare de Déu del Portal, Manresa, 2 a ed., pàg. 25, basant-se en documents de l 'Arxiu de la Corona d'Aragó, diu «que per bé que el verdader amo de Prats de Rei era el monarca, l 'esmentada vila va tenir també senyors alodials, el principal dels quals fou el monestir de Santes Creus que, per concessió de Jaume I I , rebia censos de totes les cases de Prats i de L a Manresana, amb el delme de moltes pesses de terra de dits ter­mes». E n el volum V I (la part) de Els castells catalans, Barcelona, 1979, pàgs. 727-729, quan es parla del castell de L a Manresana, situat prop de Sant Ramon, a la Segarra, Pere Català, autor de l'article manifesta que no està gens con­vençut del tràmit d'aquesta Manresana a Santes Creus, car creu que hi h a con­fusió amb L a Manresana de Prats de Rei , que fou efectivament incorporada a l cenobi el 30 d'abril de 1327 i , mitjançant diversos treballs i fogatges, dedueix que L a Manresana der Sant Ramon no arribà a ésser mai del monestir

379

a g r a r i s , l luïsmes, f a d i g u e s , f e r m e s , d o m i n i s i a l t r e s d r e t s r e i a l s . b ) D e l a m a t e i x a m a n e r a , J a u m e I I d o n a v a a S a n t e s C r e u s

l e s r e n d e s i d r e t s p r o c e d e n t s d e d o s e d i f i c i s q u e posseïa a l c a s t e l l d e T e r r a s s a ; 2 9 i

c ) e l s d r e t s q u e r e b i a d e l Mol í d ' e n Durfort» , e d i f i c a t e n e l c a s a l d ' e n S o l e r , s i t u a t a l a c i u t a t d e B a r c e l o n a , a m b l ' a i g u a necessària p e r a m o l d r e i e l s o r m e j o s . 3 0

5. a Cessió a l m o n e s t i r d e l s d r e t s d e l luïsme, f a d i g a i a l t r e s , c o r r e s ­p o n e n t s a l m o n a r c a , e n a l g u n e s d a c i o n s e n e m f i t e u s i fe tes p e l r e i e n l ' e d i f i c i d e l s f o r n s de l a c i u t a t d e M a n r e s a . 3 1 D e l a possessió p e r p a r t d e S a n t e s C r e u s d e l s f o r n s d e M a n r e s a , e n p a r l a r e m m é s e n d a v a n t .

6. a J a u m e I I d i s p e n s a e l c e n o b i d e l 'obligació q u e t e n i a d e p a g a r a l r e i u n c e n s a n u a l , c o n s i s t e n t e n d o s p a r e l l s d e g a l l i n e s , a c a n v i d e l ' h o r t q u e e l m o n e s t i r d i s f r u t a v a a l a v i l a d e C e r v e r a . 3 2

7. a I , f i n a l m e n t , J a u m e e l J u s t c e d e i x a l ' e s m e n t a t m o n e s t i r 310 s o u s d e B a r c e l o n a q u e c a d a a n y c o b r a v a , c o m a quèstia, d e l s h o m e s d e l c a s t e l l d e C o n e s a . 3 3 A f e g i a q u e s i m a i l ' a b a t i c o n v e n t d e S a n t e s

29. Doc. n.o 2 de l'Apèndix, fol. 89v., línies 37-38. Cf. E . F O R T , El senyoriu, pàgina 212.

30. Doc. n.o 2 de l'Apèndix, fol. 89v., línies 38-40. Cf. E . F O R T , El senyoriu, pàg. 212. Fort explica que molt poc després d'aquesta concessió feta al monestir de Santes Creus per Jaume I I , el cenobi es va donar compte de què la possessió del molí no resultava gaire rentable per a la comunitat, j a que cada dia estaven obligats a pagar tres grapats de blat, a causa de tributs o càrregues antigues del rei , per la qual cosa, el 13 de febrer de 1333, l'abat va demanar al batlle general de Catalunya que els fos afegida alguna quantitat a les rendes del molí d'en Durfort. Veient, però, que ni el batlle general n i el rei Alfons no feien cap provisió al respecte, varen decidir retornar el molí a l'esmentat batlle general, reservant-se per ells el dret d'exigir 800 sous, quantitat en la qual estaven valo­rats els molins ( E . F O R T , El senyoriu, pàgs. 202-203).

31. Doc. n . ° 2 de l'Apèndix, fol 89v., línies 40-44. Cf. E . F O R T , El senyoriu, pàgina 212.

32. Doc. n.° 2 de l'Apèndix, fol. 89v., línies 44-46 Cf. E . F O R T , El senyoriu, pàgs. 212, 234 i nota 562.

33. Doc. n.o 2 de l'Apèndix, fol. 89v., línies 4647; J . M I R E T Y SANS, Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya, Barcelona, 1910, pàgs. 280-281.

L a quèstia era una prestació anual què, almenys a finals del segle X I V , as­cendia a uns dos sous per família, com a màxim [Cf. Maria Teresa F E R R E R I M A L L O L , El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos, a la fi del segle XIV, «Anuario de Estudiós Me-dièvales», 7, (Barcelona, 1970-1971), pàg. 361]. L a quèstia es pagava per la posses­sió de béns mobles i immobles.

Conesa és u n lloc emplaçat en el nucli de muntanyes que porten el seu nom dalt de la Segarra, i el monestir de Santes Creus va començar a adquirir-hi drets des de finals del segle X I I I . L 'any 1300, Jaume I I va ordenar a Bernat de Conesa, castlà del castell de Conesa, que permetés que l'esmentat monestir reedifiqués u n molí al terme del castell i que no causés cap mena de perjudici a Santes Creus, que hi posseïa algunes propietats ( E . F O R T , El senyoriu, pàgs. 265-266 i nota 682). E l 26 de novembre de 1319 i des de Tarragona, a instàncies del mones­tir, el rei va atorgar u n privilegi, per tal que es pogués celebrar mercat setma-

380

C r e u s c o n v e n i e n a m b e l s c a s t l a n s 3 4 d ' a d q u i r i r l e s c a s t l a n i e s d e C o ­n e s a , j a fos p e r c o m p r a o mit jançant a l t r e c o n t r a c t e , h o p o g u e s s i n f e r , i així, a q u e l l e s p a s s a r i e n a ésser p r o p i e t a t d e l m o n e s t i r , c o m a l l i u r e i f r a n c a l o u i e l s c a s t l a n s s e r i e n d e s l l i u r a t s d e t o t a s e r v i t u t . -E l r e i e l s a b s o l d r i a d e t o t h o m e n a t g e d e fidelitat i d ' a l t r e s o b l i g a - , c i o n s e n v e r s e l l . L l o a v a l e s c o m p r e s q u e e l s m o n j o s f e s s i n a d i t s c a s t l a n s , s e n s e p e r c e b r e ' n e l l r e s p e r l luïsme, f a d i g a o a l t r e d r e t . 3 5

T o t e s a q u e s t e s d o n a c i o n s , à p a r t i r d e l a q u e h e m e n u m e r a t c o m a.. 4 a , f o r e n f e t e s p e r J a u m e I I a S a n t e s C r e u s e l 30 d ' a b r i l d e 1327.

E l r e i J a u m e v a f e r l e s e s m e n t a d e s d e i x e s a l m o n e s t i r a m b la condició q u e s i s p r e v e r e s ( d o s a l ' a l t a r d e S a n t J a u m e , d o s a l ' a l t a r d e S a n t Llorenç i d o s a l d e l a b e a t a M a r g a r i d a ) , d e l 'església d e l m o n e s t i r , c e l e b r e s s i n m i s s e s i p r e g u e s s i n D é u p e r l a s e v a p r o s p e r i ­t a t , m e n t r e visqués, i , després d e m o r t , l e s o f e r i s s i n p e r la s e v a àni­m a i l a d e l a s e v a e s p o s a , l a r e i n a B l a n c a . A m é s , l ' a b a t i c o n v e n t e s t a r i e n o b l i g a t s a o f i c i a r u n d i a d e l a s e g o n a s e t m a n a d e c a d a m e s , perpètuament , u n a n i v e r s a r i p e r a l'etern„ repòs d e l 'ànima d e l s r e i s P e r e e l G r a n , Constança, J a u m e i B l a n c a i q u e a q u e s t d i a h a u r i e n d e d e i x a r e n t r a r t r e t z e p o b r e s perquè f o s s i n r e f e t s a m b a l i m e n t s . 3 6

L a c o s t u m d e d o n a r béns m a t e r i a l s a l e s esglésies i c e n o b i s a c a n v i d ' o r a c i o n s p e r l 'ànima e r a m o l t freqüent a l ' E d a t M i t j a n a , i f o u a q u e s t a u n a d e l e s c a u s e s d e l a formació d e g r a n s p a t r i m o n i s p e r . p a r t d ' a l g u n s m o n e s t i r s . 3 7

L a protecció a l s p o b r e s i d e s v a l g u t s n o s o l a m e n t e r a o b j e c t e d 'al­g u n e s i n s t i t u c i o n s r e l i g i o s e s (parròquies) o p r i v a d e s , sinó q u e t a m b é h o f o u d e l s r e i s , fins a l p u n t q u e e s v a c r e a r e l càrrec d ' a l m o i h e r

nal tot els dimecres de l'any a , l a vileta de Conesa. A més, el rei rebia sota el seu especial guiatge i reial protecció totes les persones que freqüentaven el mercat ( E . F O R T , El senyoriu, pàg. 266 i nota 683). /.-.<:

34. E l s castlans eren les persones a les quals el monarca lliurava un castell,, per l a qual cosa estaven obligats a prestar-li homenatge i quedar sota l a seva autoritat [Vegi's F . C A R R E R A S Y C A N D I , La institució del castlà en Catalunya, «Boletín de la R e a l Acadèmia de Buenas Letras», 1 (Barcelona, 1901-1902), p. 4^24].

35. Doc. n.« 2 de l'Apèndix, fol. 89v., línies 48-60. 36. Doc. n.o 2 de l'Apèndix, fols. 89vr90r., línies 59-73; E F O R T , El senyoriu,

pàgs. 213 i 234. C a l remarcar que, mentre à l a còpia coetània del document ori­ginal es diu que el monestir estava obligat a donar pitança a 13 pobres («tresder c i m pauperes») (doc. n.° 2 de l'Apèndix, fol. 90r., línia 70), Eufemià Fort , basant-se en el còdex de fra Mallol, ens informa que el nombre de pobres als quals Santes Creus havia d'alimentar era de 12 («düodecim pauperes») El senyoriu, pàgs. 213 i 234). Aquesta diferència pot explicar-se perquè; era més freqüent donar pitança à 12 pobres que a 13, per ser aquell el nombre dels apòstols de Jcsucrist .

37. Cf. José MALDONADO Y F E R N A N D E Z D E L TORÇO, Herenaas en favor del alma en el Derecho espànol, Madrid, 1944, bé que; es refereix a l Dret privat.

38.1 2

r e i a l . 3 8 Però, j a a b a n s d e l 'existència d ' a q u e s t o f i c i , e n t e m p s d e J a u m e I I , a través d e l s l l i b r e s d e c o m p t e s d e l a s e v a època, es p o t o b s e r v a r c o m a q u e s t m o n a r c a v a e x e r c i r l a v i r t u t d e l a c a r i t a t e n v e r s e l s p o b r e s . 3 9 S a b e m , p e r e x e m p l e , q u e J a u m e I I v a e s t a b l i r u n a c o r d a m b e l s p r o c u r a d o r s d e l a P i a A l m o i n a d e l a S e u d e B a r c e l o n a , s e g o n s e l o u a l e l m o n a r c a p o d i a t r i a r t r e s p o b r e s a l s q u e e l s c i t a t s p r o c u r a d o r s d e l a S e u h a v i e n d ' a l i m e n t a r , j a fos e n e l r e f e c t o r i d e d i t a S e u o e n v i a n t - l o s - h i a c a s a l a porció d e p a , v i i c a r n . 4 0

P a s s a r e m a r a a c o m e n t a r e l d o c u m e n t n ú m . 3 d e l 'Apèndix do ­c u m e n t a l . A petició d e l ' a b a t i c o n v e n t d e S a n t e s C r e u s , l ' i n f a n t A l ­f o n s , e l 3 d e j u n y d e 1327, v a l l o a r , a p r o v a r , c o n f i r m a r i r o b o r a r a l m o n e s t i r u n a l t r e i n s t r u m e n t c o n c e d i t p e r J a u m e I I , e l q u a l f a b e n palès l ' a f e c t e q u e e l r e i J u s t s e n t i a p e r S a n t e s C r e u s . 4 1 I g u a l q u e l ' a n t e r i o r , v a ésser c o m e n t a t p e r E u f e m i à F o r t , a p a r t i r d e l a t r a n s ­cripció f e t a p e r e l l m a t e i x d e l còdex 459 d e l ' A r x i u Històric N a c i o n a l d e M a d r i d . 4 2

L ' e s m e n t a t d o c u m e n t h a v i a e s t a t a t o r g a t p e r J a u m e I I e l 8 d e j u l i o l d e 1326. L a c a u s a f o u l a següent: d e l s l l e g a t s q u e J a u m e e l C o n q u e r i d o r i P e r e e l G r a n h a v i e n fet a S a n t e s C r e u s ( d e 2.000 i 10.000 m o r a b a t i n s d ' o r , r e s p e c t i v a m e n t ) , e n c a r a e s d e v i e n a l m o n e s ­t i r 34.790 s o u s i 5 d i n e r s b a r c e l o n i n s . P e r a l t r a b a n d a , e l p r o p i J a u m e I I , p e r a r e m e i d e l a s e v a ànima i d e l a d e l a s e v a e s p o s a B l a n c a , e l 21 d e d e s e m b r e de 1310, v a d o n a r l a q u a n t i t a t d e 50.000 s o u s p e r a l a construcció d e l r e f e c t o r i i d e l c l a u s t r e . D e l ' e s m e n t a d a q u a n t i t a t , e l m o n e s t i r e n c a r a n o n ' h a v i a p e r c e b u t r e s . 4 3

J a u m e I I v o l i a , d o n c s , r e s t i t u i r a l m o n e s t i r e l s d e u t e s c o n t r e t s

38. Agustí A L T I S E N T , L'almoiner reial a la cort de Pere el Cerimoniós. Es­tudi i edició dels manuscrits de l'almoiner Fra Guillem Deudé, monjo de Poblet (1378-1385), Abadia de Poblet, 1969. Col·lecció «Scriptorium Populeti», 2; Miguel G U A L , La asistencia a los pobres en la corte de Pedró IV el Ceremonioso, en «A pobreza e a assistència aos pobres na Península Ibérica durante a Idade Média», «Actas das las Jornadas Luso-Espanholas de Història Medieval», Lisboa, 1973, I , pàgs. 455479, concretament a la pàg. 462.

39. Eduardo G O N Z A L E Z H U R T E B I S E , Libros de Tesorería de la Casa Real de Aragón, I : Reinado de Jaime I I . Libros de cuentas de Pedró Boyl, tesorero del monarca, desde marzo de 1302 a marzo de 1304, Barcelona, 1911.

40. ACA, C, reg. 483, fols. 175v.-176r. Cit . J . MUTGÉ V I V E S , La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336), Barcelona, 1981 (Tesi doctoral inèdita, 3 vols) : Vol . I : 1, pàg. 251 i nota 171.

41. ACA, C, reg. 393, fols. 94v.-96r. (1327, juny, 3) (Apèndix, doc. n." 3). 42. E . F O R T , El senyoriu, pàgs. 209-211, notes 467 a 478. 43. Anteriorment, aquest monarca i la seva esposa Blanca, encara vivent, j a

havien cedit a l cenobi la mateixa quantitat de 50.000 sous barcelonins, per a la construcció del claustre i refectori, sobre les rendes de les muntanyes de Prades o bé de Vilafranca del Penedès, els quals sous havien estat totalment cobrats per Santes Creus (Doc. n.° 3 de l'Apèndix, fol. 94v., línies 10-15).

382

a m b e l l p e r l a C o r o n a , t a n t p e r p a r t d e l s s e u s a v i i p a r e , c o m p e r p a r t d ' e l l m a t e i x . L a s u m a t o t a l d ' a q u e s t s d e u t e s a s c e n d i a a 84.790 s o u s i 5 d i n e r s b a r c e l o n i n s . P e r t a l d e c o m p e n s a r l ' a b a t i e l s m o n j o s , J a u m e I I cedí a l m o n e s t i r e l s f o r n s q u e posseïa a l a c i u t a t d e M a n r e ­s a , 4 4 e n l l i u r e i f r a n c a l o u , a m b l l u r s r e n d e s i d r e t s , d i s p o s a n t q u e n o h i pogués h a v e r c a p a l t r e f o r n , n i e n l ' e s m e n t a d a v i l a n i e n e l r a v a l , l l e v a t d e l q u e , p e r concessió r e i a l , t e n i e n l ' a b a d e s s a i c o n v e n t d e S o r s m e n o r e t e s . E l s m o n j o s e s t a v e n o b l i g a t s a d e s t i n a r l ' e s m e n t a d a q u a n ­t i t a t a l ' a c a b a m e n t d e l c l a u s t r e i d e l r e f e c t o r i d e l m o n e s t i r . 4 5 E l r e i a f e g i a q u e , s i p e r ignorància, a l g u n d e l s s e u s s u c c e s s o r s e n l a C o r o n a d o n a v a a l g u n permís p e r a c o n s t r u i r u n n o u f o r n a M a n r e s a , d i t permís n o t i n d r i a c a p força n i v a l o r . S i , a c a u s a d e l c r e i x e m e n t d e l a població d e l a v i l a , f o s s i n n e c e s s a r i s m é s f o r n s d e pa> a q u e s t s n o ­m é s p o d r i e n ésser e d i f i c a t s p e r l ' a b a t i c o n v e n t d e S a n t e s C r e u s , e l s q u a l s e n t i n d r i e n p l e n a p r o p i e t a t . E n e l c a s q u e e l s f o r n s j a e x i s t e n t s a u g m e n t e s s i n l l u r v a l o r , a q u e s t a plus-vàlua t a m b é s e r i a p e r a l m o ­n e s t i r .

J a u m e I I m a n a v a , així m a t e i x , q u e d i t s f o r n s , t a n t e l s j a c o n s ­truïts, c o m e l s q u e es c o n s t r u i r i e n , n o p o d r i e n ésser v e n u t s , a l i e n a t s n i s e p a r a t s d e l c e n o b i , n i t o t a l m e n t n i p a r c i a l , s inó q u e h a u r i e n d e r o m a n d r e s e m p r e c o m u n a p r o p i e t a t d e S a n t e s C r e u s . 4 6

E l r e i v a f e r d u e s s a l v e t a t s : l a , d e l e s r e n d e s produïdes p e r a q u e s t s f o r n s , l ' a b a t h a u r i a d e l l i u r a r - n e 500 s o u s b a r c e l o n i n s a B e -r e n g u e r a D e s p u j o l , e l s q u a l s a q u e s t a c o b r a r i a c a d a a n y m e n t r e v i s ­qués , p e r raó d ' u n v i o l a r i ; i 2 a , s o b r e l e s r e n d e s d e d i t s f o r n s t a m b é s ' h a v i e n p a g a t 160 s o u s a u n a d o n a a n o m e n a d a N a Sanç, d u r a n t t o t e l t e m p s q u e v a v i u r e , b é q u e , a l m o r i r , e l s e s m e n t a t s 160 s o u s c o ­mençaren a ésser c o b r a t s p e l b i s b e d e B a r c e l o n a Ponç d e G u a l b a , c o m h a v i a e s t a t d i s p o s a t e n u n a ordinació, p e r t a l q u e a q u e s t anés l i q u i d a n t e l s d e u t e s c o n t r e t s p e r J a u m e I I . 4 7 D e s i t j a n t e l m o n a r c a d e s l l i u r a r e l m o n e s t i r d ' a q u e s t e s d u e s càrregues, v a o r d e n a r q u e B e -r e n g u e r a D e s p u j o l continués c o b r a n t e l s 500 s o u s q u e l i c o r r e s p o n i e n

44. E n els anys que ens ocupen, l a possessió d'un forn tenia gran impor­tància, j a que suposava un ingrés sanejat pel dret de cuita i l lurs rendes eren molt apreciables [ E . F O R T I C O G U L , Cervera i Santes Creus. Unes quantes notícies de les relacions de la capital segarrenca i el monestir del Gaià, «Ilerda», X X X : 1 (1971), pàg. 165]. E n l'obra de Magí C A N Y E L L E S titulada Descripció de la grandesa i antiquitats de la ciutat de Manresa, Manresa, 1896, pàg. 82, llegim que la ciutat «poseheix per son propi i redicat patrimoni tres forns ab sos casals, so és u n en una volta, prop de l a Plassa, altre en la plassa del Hohn y lo altre al carrer de Santa Llúcia... L o s quals son estat establits a dità ciutat per lo abbat i convent del monestir de Santes Creus, quin tenia donació del Senyor rey...»

45. Doc. n.o 3 de l'Apèndix, fols. 94v.-95r., línies 2642. 46. Doc. n.o 3 de l'Apèndix, fol. 94v., línies 42-63. 47. Doc. n.° 3 de l'Apèndix, fols. 95r-95v., línies 63-70.

383

p e l s e u v i o l a r i , però , t a n b o n p u n t morís , a fi d ' e s t a l v i a r a S a n t e s C r e u s e l p a g a m e n t d ' a q u e s t s 500 s o u s a l b i s b e d e B a r c e l o n a , m a n a r i a q u e a a q u e s t l i f o s s i n l l i u r a t s s o b r e a l t r e s r e n d e s . I així. a p a r t i r d e l a m o r t d e B e r e n g u e r a , e l c e n o b i t i n d r i a e l s e s m e n t a t s 500 s o u s d e m é s .

P e l q u e t o c a a l s 160 s o u s q u e h a v i a p e r c e b u t N a Sanç i q u e l l a v o r s c o b r a v a e l b i s b e d e B a r c e l o n a , f a r i a q u e a q u e s t t a m b é e l s obtingués d ' a l t r e s f o n t s d ' i n g r e s s o s . 4 8

J a u m e I I v a m a n a r q u e , a c a n v i d ' a q u e s t s l l e g a t s , s e c e l e b r e s s i n e n e l m o n e s t i r l e s m i s s e s , a n i v e r s a r i s i p i t a n c e s q u e j a h a v i e n e s t a t o r d e n a d e s p e l s s e u s a v i i p a r e . I , u n a v e g a d a construïts e l c l a u s t r e i e l r e f e c t o r i , l ' a b a t i c o n v e n t de S a n t e s C r e u s c o n t i n u a r i e n p e r c e b e n t a q u e s t e s r e n d e s , q u e p o d r i e n u t i l i t z a r e n l e s d e s p e s e s q u e m é s e l s c o n v i n g u e s s i n . 4 9

T a n t e n a q u e s t a confirmació d e l ' i n f a n t A l f o n s , c o m e n l a c o m e n ­t a d a a n t e r i o r m e n t , v a r e n a c t u a r c o m a t e s t i m o n i s e l s s e u s g e r m a n s P e r e i R a m o n B e r e n g u e r , c o m t e s d e Ribagorça i E m p ú r i e s i d e l e s M u n t a n y e s d e P r a d e s , r e s p e c t i v a m e n t , P e r e , a r q u e b i s b e d e S a r a g o s s a , J a u m e , s e n y o r d e X è r i c a i O t d e M o n t c a d a . 5 0

E l 6 d e m a i g de 1356, P e r e e l Cerimoniós v a e s c r i u r e a l s c o n s e l l e r s d e l a c i u t a t d e M a n r e s a i e l s v a m a n a r q u e n o o b l i g u e s s i n e l m o n e s t i r d e S a n t e s C r e u s a o b r i r t o t s e l s f o r n s de c o u r e p a q u e h i t e n i a , p e r ­què, d e g u t a l a disminució d e població q u e s ' h a v i a s o f e r t a c a u s a d e l a p e s t a n e g r a , l a c i u t a t j a e s t a v a s u f i c i e n t m e n t s e r v i d a a m b d o s , i e n c a r a a m b m é s m o t i u , p e l fet q u e t a m b é f u n c i o n a v a el f o r n d e l e s S o r s m e n o r e t e s . 5 1

S a n t e s C r e u s , d u r a n t m o l t d e t e m p s , administrà d i r e c t a m e n t e l s e m o l u m e n t s q u e l i p e r t o c a v e n s o b r e e l s f o r n s d e p a d e l a c i u t a t d e M a n r e s a , però , a l e s p r i m e r i e s d e l seg le X V I , e l s p r o d u c t e s d e l s f o r n s d e M a n r e s a f o r e n d o n a t s e n e m f i t e u s i a l a u n i v e r s i t a t o c o m ú d e l a m a t e i x a c i u t a t . 5 2

48. Doc. n.o 3 de l'Apèndix, fol. 95v., línies 71-89. E l còdex mallolià no ens parla d'aquests dos pagaments que pesaven sobre les rendes dels forns de Man­resa, en canvi cita u n cens anual de 8 diners que rebia el cavaller Berenguer de Manresa, que el monestir lluí el 15 de juliol de 1339. Aquest cens no és men­cionat en el document de l'ACA ( E . F O R T , El senyoriu, pàg. 211.

49. Doc. n.o 3 de l'Apèndix, fols. 95v.-96r., línies 89-109. 50. Doc. n°. 2 de l'Apèndix, fol. 90r., línies 84 al final; Doc. n." 3 de l'Apèndix,

fol. 96r., línies 114 al final. 51. ACA, C, reg. 681, fol. 47v. E d . A. LÓPEZ D E M E N E S E S , Documentos

acerca de la peste negra en los domínios de la Corona de Aragón, «Estudiós de E d a d Media de la Corona de Aragón», V I (Zaragoza, 1956), pàg. 417; Cit . E . F O R T , El senyoriu, pàg. 211, nota 775.

52. Magí C A N Y E L L E S , Descripció de la grandesa, pàgs. 127-128; Cf. també E . F O R T , El senyoriu, pàg. 211 i nota 474.

384

E l fet q u e J a u m e I I cedís a q u e s t i m p o r t a n t l l e g a t a S a n t e s C r e u s , a m b l a f i n a l i t a t d ' e n l l e s t i r l ' o b r a d e l c l a u s t r e i e l r e f e c t o r i d e l m o ­n e s t i r , e n s dóna p e u a d i r u n e s p a r a u l e s s o b r e a q u e s t e s c o n s t r u c c i o n s , r e a l i t z a d e s e n t e m p s d e l ' a b a t P e r e A l e g r e , d e q u i j a h e m p a r l a t .

A f i r m a M a r t i n e l l q u e , e n c a r a q u e e l s d o c u m e n t s n o h o d i u e n , és d e s u p o s a r q u e v a e x i s t i r a S a n t e s C r e u s u n c l a u s t r e p r i m i t i u , a l m a t e i x l l o c q u e o c u p a l ' a c t u a l , d u r a n t e l segle q u e transcorregué d e s d e l ' a n y 1211, e n què f o u u t i l i t z a d a l'església, f ins a l e s p r i m e r i e s d e l seg le següent, e n què h o m començà a c o n s t r u i r u n c l a u s t r e n o u . 5 3

L'edificació d e l n o u c l a u s t r e d e S a n t e s C r e u s s'inicià l ' a n y 1303, és a d i r , 29 a n y s a b a n s d ' e n c a r r e g a r - s e ' n e l m e s t r e F o n o l l . A l ' o b r a h i v a c o n t r i b u i r u n a donació f e t a p e r J a u m e I I i B l a n c a , d e 50.000 s o u s b a r c e l o n i n s , a l a q u e j a h e m al·ludit, i u n a a l t r a , t a m b é d e 50.000 s o u s , a t o r g a d a p e r J a u m e I I l ' a n y 1326, s e g o n s a c a b e m d 'ex­p l i c a r .

Gràcies a l 'ordenació d e l ' a r x i u metropol i tà d e T a r r a g o n a , e s v a conèixer u n f r a g m e n t d ' u n l l i b r e d ' a c t e s d e l m o n e s t i r d e S a n t e s C r e u s . U n a d ' a q u e s t e s a c t e s c o n s i s t e i x e n e l c o n t r a c t e q u e v a r e n s ig ­n a r l ' a b a t P e r e A l e g r e i l ' o b r e r G u i l l e m d e L i l l e t a m b R e y n a r d d e F o n o l l , m e s t r e anglès, r e f e r e n t a l a construcció d e l c l a u s t r e i d e l r e ­f e c t o r i d ' a q u e l l m o n e s t i r . A q u e s t e s t r o b a l l e s f o r e n e s t u d i a d e s p e r l ' a r q u i t e c t e J . P u i g i C a d a f a l c h . «

S e g o n s a q u e s t c o n t r a c t e , e s t a b l e r t l ' a n y 1332, R e y n a r d de F o n o l l es v a c o m p r o m e t r e a e d i f i c a r e l s e s m e n t a t s c l a u s t r e i r e f e c t o r i i e l s m o n j o s n o p o d r i e n c o n t r a c t a r m a i c a p n o u m e s t r e s e n s e permís d e d i t R e y n a r d , e s s e n t s e m p r e e l l q u i h a u r i a d e m a n a r tots e l s l a p i c i d e s . E l m o n e s t i r e s t a r i a o b l i g a t a m a n t e n i r i p a g a r e l s d e i x e b l e s q u e a j u ­d e s s i n a F o n o l l . L ' e s m e n t a t m e s t r e F o n o l l i e l s s e u s d e i x e b l e s t e n e n l a importància d ' h a v e r introduït a S a n t e s C r e u s l ' e s t i l gòtic flamíger, q u e e l l s h a v i e n c o n e g u t a A n g l a t e r r a . 5 5

E l c l a u s t r e d e S a n t e s C r e u s f o u a c a b a t én t e m p s d e P e r e e l C e r i ­moniós i d e l ' a b a t F r a n c e s c Miró , s u c c e s s o r d e P e r e A l e g r e , e l 12 d e g e n e r d e 1 3 4 1 . 5 6

J o s e f i n a M U T G É

53. Cèsar M A R T I N E L L , El monestir de Santes Creus, Barcelona, 1929, p. 220. 54. Un mestre anglès contracta l'obra del claustre de Santes Creus, «Anuari

de l 'Institut d'Estudis Catalans» (Barcelona, 1921-1926, pàgs. 123-138. Vegi's tam­bé J . V I V E S I M I R E T , El maestro Reinard des Fonoll «lapicida» inglés en Ca-taluna (1320-1360), «Santes Creus, I I : 13 (1961), pàgs. 97-109; i Reinard des Fonoll. Escultor i arquitecte anglès, renovador de l'art gòtic a Catalunya (1321-1362), Barcelona - Madrid, E d . Blume, 1969.

55. P U I G I C A D A F A L C H , Un mestre anglès, pàgs. 125-126. 56. I D E M , Ibídem, pàgs. 132-133; C. M A R T I N E L L , El monestir, pàg. 225.

385

A P È N D I X D O C U M E N T A L

1

1327, a b r i l , 21 . S a r a g o s s a .

L'infant Alfons (futur Alfons el Benigne) comunica a Pere Alegre, abat del monestir de Santes Creus que, atenent el seu desig que li ha estat tramès per Bernat de Pera, està disposat a confirmar ai monestir totes les donacions i vendes que li foren fetes per Jaume I, Pere el Gran, Jaume I I , encara regnant i per la reina Blanca (besavi, avi, pare i mare seus, respectivament), i a continuar afavorint-lo.

ACA, C, reg. 410, fol. 171 v. (1).

I n f a n s et cetera, v e n e r a b i l i et rel igioso f r a t r i Petro , a b b a t i m o n a s t e r i i S a n c t a r u m C r u c u m , / s a l u t e m et cetera.

Q u e d a m que nobis exposuit p r o p a r t e v e s t r a fidelis s c r i p t o r noster B e r n a r d u s / 3 de P e t r a , a m i n i s t r a t o r general is p r o v e n t u u m et r e d d i t u u m n o s t r o r u m , súper eo videl icet quod / donationes et venditiones p e r d o m i -nos r e g e s a J a c o b u m , fel icis r e c o r d a t i o n i s p r o a v u m , / d o m i n u m P e t r u m , bone m e m o r i e a v u m nostros , n e c n o n p e r i l l u s t r i s s i m u t n d o m i n u m J a c o ­b u m , / 6 n u n c r e g n a n t e m genitorem n o s t r u m b et d o m i n a m B l a n c h a m , ge-n i t r i c e m nostros , dicto m o n a s t e r i o / factas , p e r nos confirmaré c u p i t i s , p leno col legimus i n t e l l e c t u m , a d q u e m vobis / respondendo s ignif icamus q u o d s u m u s p a r a t i d ictas donationes a c vendit iones / ' c u m de e a r u m i n s t r u m e n t i s , u t convenit , cert i f icati f u e r i m u s , confirmaré vosque / et dic -t u m m o n a s t e r i u m p r o p o n i m u s favoribus p r o s e q u i gratiosis .

D a t u m Cesarauguste , / I X 0 k a l e n d a s m a d i i , anno D o m i n i M° CCC° X X 3

V I P . /

1 2 F r a n c i s c u s M [ a t h e i ] , m a n d a t o d o m i n i infant is .

a. reges, interlineat. — b. nostrum, interlineat.

386

2

1327, j u n y , 3. B a r c e l o n a .

L'infant Alfons (futur Alfons el Benigne), a instàncies de l'abat i convent de Santes Creus, lloa, aprova i confirma, amb carta segellada, totes les donacions, vendes, exempcions i establiments fets al monestir pel seu pare Jaume I I (les quals s'enumeren en el document), amb la condició que sis monjos preveres del monestir celebrin cada dia mis­ses i preguin Déu per la prosperitat del rei mentre visqui i després de mort, per a l'etern repòs de la seva ànima i la de la reina Blanca. I que, perpètuament, un dia de la segona setmana de cada mes oficiïn un aniversari per l'ànima dels reis Pere, Constança, Blanca i per ell mateix, tot fent pitança per a tretze pobres.

—ACA, C, reg. 393, fols. 89r-90r. —Còpia feta de l'original, a començaments del segle X V , per F r a Bernat

Mallol, monjo de Santes Creus, en el còdex anomenat Compediwn abreviatum, avui perdut.

—Còpia al peu de la lletra del Compendium abreviatum de Bernat Mallol, deguda a F r a Joan Salvador, també monjo de Santes Creus, a les darreries del segle X V (AHNM, còdex 459) .

—Còpia feta en el segle X V I I I per F r a Isidre Domingo, conservada a la Biblioteca Provincial de Tarragona, n° 166:

• —Edició del còdex 459 de l 'AHNM, per Eufemià F O R T I C O G U L , El senyoriu de Santes Creus, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972. 505 pàgs.

. L a transcripció que donem a continuació està feta directament del registre 393 de l'ACA.

Al marge esquerre: S i n e prec io p r o eo q u i a d ic tus a b b a s exhibui t i n s c r i b a n i a q u o n d a m

c a r t a m , sigil lo pendent i m u n i t a m , d a t a m I l e r d e , X I I I I kàlendas f februa^ r i i , a n n o M° C C O nonodecimo . C u m q u i a d o m i n u s in fans e m f r a n q u i v i t d i c t u m a b b a t e m et omnes f r a t r e s d i c t i m o n a s t e r i i ab o m n i solutione i u r e s i g i l l o r u m o m n i u m i n s t r u m e n t o r u m èt a l i a r u m s c r i p t u r a r u m .

N o v e r i n t u n i v e r s i q u o d nos i n f a n s Al fonsus et cetera, v i s a quàdam c a r p e r g a m e n e a s t a b i l i m e n t i s e u i n e m p h i t e o s i m / concess ionis facte p e r i l l u s t r i s s i m u m d o m i n u m regem, genitórem n o s t r u m p r e d i c t u m , vobis ve-neràbili et rel igiosis f r a t r i / 3 P e t r o , a b b a t i m o n a s t e r i i S a n c t a r u m C r u c u m , d i c t i d o m i n i regis m a i o r i capel lano et c o n v e n t u i m o n a s t e r i i p r e d i c t i , de furrio q u o d / f u i t F f e r r a r i i de V i l l a f f r a n c h a , m i l i t i s , q u e m dictus domi ­n u s genitor noster Vobis s tabi l iv i t s e u i n e m p h i t e o s i m c o n - / c e s s i t a d i n -t r a t a m d e c e m m i l l e solidos et a d c e n s u m u n i u s p a r i s c a p o n u m , p r o u t i n d i c t a c a r t a vobis a c dicto mo- / 6nasteriò súper h i i s facta , que d a t a fuit

387

V a l e n c i e , V I I I 0 idus m a d i i , a n n o D o m i n i M° CCC° q u a r t o d e c i m o et q u e c l a u s a / et p e r m a n u m B e r n a r d i de Aversone , d i c t i d o m i n i regis n o t a r i u m l a t i u s cont inetur .

V i s a e t i a m q u a d a m a l i a c a r t a p e r g a m e n e a p e r / e u n d e m d o m i n u m ge-n i t o r e m n o s t r u m vobis et dicto m o n a s t e r i o facta , c u m que vobis et dicto m o n a s t e r i o l i c e n t i a m et p l e n a r i a m p o - / 9 t e s t a t e m concess i t q u o d i n ho-n o r e vestro q u e m habet i s i n V i l l a f r a n c h a Penitensis , i n d o m i b u s s e u pòssessionibus ves tr i s et / d i c t i m o n a s t e r i i , posset is c o n s t r u e r e et ediffi-caire aut construí s e u e d i f n c a r i facere f f u r n u m a d p a n e m d e q u o q u e n d u m , / i n q u a concess ione u n u m p a r c a p o n u m c e n s u a l i u m s ibi re t inui t , p r o u t i n i i ic ta c a r t a , que data fuit D e r t u s e , sexto / 1 2 k a l e n d a s d e c e m b r i s , a n n o Do­m i n i M° CCC° terc iodec imo et que c l a u s a est p e r m a n u m dict i B e r n a r d i de Aversone , lat ius cont inetur .

V i s o / e t i a m q u o d a m i n s t r u m e n t o vendicionis p e r prefàtum d o m i n u m genitorem n o s t r u m vobis et dicto m o n a s t e r i o facte, de X X I I I q u a r t e r i i s / quinqué p u n y a r o n i s et sex p a l m a t i s ordei c e n s u a l i b u s , quos d ic tus domi -n u s rex acc ip iebat et a c c i p e r e debebat, qual ibet / " a n n o , súper a l i q u i b u s h o n o r i b u s et pòssessionibus q u a s d iverse persone , i n V i l l a f r a n c h a , p e r t e m p u m d o m i n u m r e g e m p r o d i - / v i s o tenebant ; et de c e n t u m X X X et sex sol idis , d e c e m denar i i s B a r c h i n o n e et u n o m o r a b e t i n o a u r i finí; et de q u o d a m / c e n s u a l i q u i n g e n t o r u m d u o r u m s o l i d o r u m , u n i u s d e n a r i i et p u -gesie B a r c h i n o n e ; et de alio c e n s u a l i d e c e m p a r i u m c a p o n u m et / 1 8 m e d i i caponis et d u a r u m p a r i u m g a l l i n a r u m et m e d i e galline, quos et que d i ­v e r s e persone V i l l e f r a n c h e e i d e m d o m i n o / r e g i prestaré tenebantur , cen-sual i ter , p r o d o m i b u s et h o n o r i b u s quos et quas pro ipso p r o div iso tenebant , t a m i n dictà v i l l a / V i l l e f r a n c h e , q u a m e x t r a ; et de toto a g r a r i o t a s c h e et q u i n t i quod h a b e b a t et recipiebat i n t e r m i n o c a s t r i Olèrdola; / M e t de duobus m a n s i s vocat i s de ça R i b a , q u i s u n t i u x t a r i v u m seu r i a r i a de B l i t a , c u m h o m i n i b u s et feminis / ib i h a b i t a n t i b u s et h a b i t a t u r i s et c u m r e d d i t i b u s et exit ibus et a l i i s suis i u r i b u s u n i v e r s i s , i n q u i b u s q u i d e m m a n s i s / P e t r u s de C e r a n e l l o , de V i l l a f r a n c h a , t e r c i a p a r t e habet ; et de q u o d a m c e n s u a l i n o n a g e n t o r u m q u a d r a g i n t a s o l i d o r u m / 2 4 j a c c e n s i u m et òctúagintà septem m a z m u d i n a r u m a u r i fini et d e c e m et s e p t e m morabe-t in i a u r i fini et ponder is / r e c t i q u o d d iverse persone , i n dicto i n s t r u m e n ­to vendit ionis contente, dicto domino regi , quol ibet anno, prestaré tene­b a n t u r / / (Fol. 89v.J p r o d i v e r s i s d o m i b u s , edi fnci is , h o n o r i b u s et pòsses­s ionibus quos et quas , p r o ipso d o m i n o rege, t a m i n c ivi tate I l e r d e / 2 7

q u a m e x t r a , p r o diviso tenebant ; et de toto directo et a lodia l i dominio , fat ica , v idel icet , tercio , l a u d i m i o , s i n q u a n t e n a / s ive q u i n q u a g e s i m a p a r t e p r e c i i r e i vendite . Q u e q u i d e m o m n i a , dictus d o m i n u s r e x vobis et dicto m o n a s t e r i o vendidi t / p r o expedicione fel icis adquis i t ionis r e g n i S a r d i n i e , p r e c i o sexaginta m i l l e solidos B a r c h i n o n e , p r o u t h e c et a l i a i n / 3 o d i c t o vendit ionis i n s t r u m e n t o , quod d a t u m fuit B a r c h i n o n e , X V I 0 k a l e n d a s a p r i -l i s , anno D o m i n i M° C C O X X " tercio et c l a u - / s u m p e r m a n u m G u i l l e l m i A u g u s t i n i , scr iptor is d i c t i d o m i n i regis et n o t a r i i p u b l i c i p e r t o t a m ter-

388

r a m et d o m i n a t i o n e m d o m i n i / regis , auctoritaté e i u s d e m , quodque v e r a b u l l a plúmbea i n filis c i r i c i s pendent i r o b o r a t u m est , sunt l a t i u s expres -s a t a . /

3 3 V i s o e t i a m q u o d a m i n s t r u m e n t o donationis et concess ionis facte p e r d i c t u m d o m i n u m r e g e m vobis et dicto m o n a s t e r i o , ob s a l u t e m / a n i m e i p s i u s , et sub cert i s pact i s et conditionibüs i n f e r i u s express i s , v idel icet , de rèdditibus s u i s et i u r i b u s quos et que h a - / bebat et perc ipiebat i n c a s ­t r i s s e u locis des P r a t s , de S a n c t o M a r t i n o et de ça M a n r e s a n a , t a m súper lezdis / 3 6nündinarum, q u a m súper d o m i b u s m o l e n d i n i s , f u r n i s , t e r r i s et pòssessionibus q u a r u m c u m q u e et i n c e n s u a l i b u s a g r a r i i s , t e r c i i s / l a u d i -m i i s , fat ic is s e u firmiis, d o m i n i i s , q u a m a l i i s i u r i b u s s u i s . E t de i l l i s dua-b u s f a b r i c i s , q u a s i d e m d o m i n u s / r e x h a b e b a t i n c a s t r o de T e r r a c i a et e i u s a tèrminis, c u m rèdditibus et i u r i b u s e a r u m d e m . Èt de m o l e n d i n o vó-cato / 3 9 Durfórt, q u o d est i n c a s a l i m o l e n d i n o r u m vocato de So ler io , cons-t i tuto i n t e r r i t o r i o c iv i tat is B a r c h i n o n e , c u m a q u a / de q u a m o l i t et uten-s i l i b u s b s u i s et a l i i s eius i u r i b u s u n i v e r s i s ; i t e m , de q u i b u s d a m c e n s u a l i ­b u s , c u m l a u d i m i o , f a - / t i c a et al io i u r e a l o d i a r i o d o m i n i regi pert inent i -b u s i n q u i b u s d a m s tabi l iment is p r o p a r t e d ict i d o m i n i regis factis de / 4 2 q u i b u s d a m d o m i b u s c o n s t r u c t i s súper d o m u s f u r n o r u m civ i tat is Mino-r i s e , quos furnos , c u m i u r i b u s suis et red - / ditïbus vos , i a m ex concess ione d o m i n i regis , tenetis et e t i a m poss idet is ; et a s c e n d u n t d i c t a c e n s u a l i a a d octo solidos / et sex d e n a r i o s B a r c h i n o n e i n a n n o .

V i s a e t i a m q u a d a m clàusula, i n dicto i n s t r u m e n t o contenta , c u m q u o d dic tus d o m i n u s r e x / 4 5 v o b i s et dicto m o n a s t e r i o absolvit et r e m i s i t dicto m o n a s t e r i o i l l u m c e n s u m d u o r u m p a r i u m g a l l i n a r u m q u e m h a b e - / bat et r e c i p i e b a t a vòbis p r o q u o d a m orto véstro sito i n Vi l la C e r v a r i e . E t de C C C et X sol idos b a r c h i n o n e n s e s quos , / p r o quèstia annüali sivé perpetua , d i c t u s d o m i n u s r e x perc ipiebat , quolibet anno , a b h o m i n i b u s de C o n e s i a .

V i s a e t i a m q u a V ^ d a m clàusula, i n dicto i n s t r u m e n t o a p p o s i t a , i n q u a , i n t e r a l i a , cont inetur q u o d s i quocumqiié t e m p o r e cónvenire poteritís c u m cast - / l a i i i s d ict i l o c i de C o n e s i a s e u a l i q u o e o r u m , p e r m o d u m emp-tionis v e l a l t e r i u s c o n t r a c t u s et c a s t l a n i a s e o r u m a u t a l i q u a m / i p s a r u m , a d q u i r e r e s e u haberè h o c l ic i te èt l i b e r e facerè vàleatis, eaquè v e l e a s a d i u s et p r o p r i e t a t e m et d i c t i / 5 1 monasteri i> perpetuo, a p p l i c a r e et h a -beat is e x t u n c vos et d i c t u m monàsterium e a ve l eas , perpetuo , p e r l i b e r u m et f r a n c h u m / a l o d i u m , a b s q u e a l i q u a servi tute , et i p s i c a s t l a n i s i n t • ex­t u n c a b O m n i servi tute et Servicio p e n i t u s l iberat i . E t / q u o d i p s e domi­n u s rex , n u n c u t e x t u n c absolvebat dictos c a s t l a n o s et quemlibet e o r u m ab o m n i h o m a g i o / 5 4 f idel itate , serv ic io ét a l i i s quibuscumqüe obligatiorii -b u s q u i b u s domino r e g i a s t r i c t i essent . E t u l t r a h e c , l a u d a b a t / d o m i n u s réx emptiones s e u àlias adquis i t iones quas de i p s i s c a s t l a n i s f a c e r e posse-t i s , volendo q u o d i p s i n e c su is , v o s / n e c venditores e a r u m a l i q u i d p r o l a u d i m i o v e l fa t ica aut a l io i u r e q u o c u m q u e a l i q u i d d a r e v e l sólvere tene-r e m i - / 5 7 n i , n e c f i r m a i p s i u s d o m i n i regis v e l s u o r u m r e q u i r e r e t u r , éx q u o

3 389

empt iones fecerit is , u t est d i c t u m . E t quod, i n t e r i m , / d i c t i c a s t l a n i c u m c a s t l a n i i s p r e d i c t i s , Servicio et a l i i s a d eas pert inent ibus , s int et r e m a -n e a n t i n i u s et p r o p r i e t a t e m d i c t i / d o m i n i regis et s u o r u m , u t n u n c sunt .

Q u e q u i d e m o m n i a , d i c t u s d o m i n u s r e x vobis dedit sub condit ione , vide-l i c e t , / 6 0 a c honore q u o d p e r vos incont inent i o r d i n e t u r et s t a t u a t u r , per -p e t u i s c t e m p o r i b u s o b s e r v a n d u m , q u o d sex m o n a c h i p r e s b i t e r i / d ict i mo­n a s t e r i i , quòrum duo i n a l t a r i b e a t i J a c o b i et duo i n a l t a r i b e a t i L a u r e n c i i e t r e l i q u i i n a l t a r i beate / / (Fol. 90r.) M a r g a r i t e , ecclesie d ict i m o n a s t e r i i , ce lebrabunt , die quaml ibet , m i s s a s ex ordinat ione v e s t r a et orent a d do­m i n u m et tenean- / 6 3 t u r facere a c faciant i n e o r u m ce lebrat ione m i s s a r u m s p e c i a l e m o r a t i o n e m p r o sa lute et p r o s p e r i t a t e s u a , d u m v i x e r i t , et / quod, post o b i t u m s u u m , f a c i a n t c o m m e m o r a t i o n e m p r o a n i m a i p s i u s d o m i n i regis et p r o a n i m a i l l u s t r i s d o m i n e B l a n c h e , fe l icis re - / cordat ionis m a t r i s n o s t r e et quod , post o b i t u m i p s i u s d o m i n i regis , vos dictus a b b a s et con-ventus t e n e a m i n i facere, s i n - / 6 6 g u l i s m e n s i b u s , u n a die i n s e c u n d a d septi -m a n a i p s i u s m e n s i s , perpetuo , i n e o d e m m o n a s t e r i o a n i v e r s a r i u m p r o a n i m a b u s i l l u s t r i s - / s i m i d o m i n i regis P e t r i , bone m e m o r i e a v i n o s t r i et i l l u s t r i s d o m i n e Gonstancie , regine A r a g o n u m , avie n o s t r e e t / p r o a n i m a i p s i u s d o m i n i regis et p r o a n i m a i l l u s t r i s s i m e d o m i n e B l a n c h e , regine A r a g o n u m , m a t r i s n o s t r e et q u o d e i s d e m / 6 9 e t i a m diebus a n n i v e r s a r i i , t a m i n v i t a d i c t i d o m i n i regis , q u a m post o b i t u m s u u m , a d m i t a t i s et i n -troducat i s i n dicto / m o n a s t e r i o t r e s d e c i m p a u p e r e s qui , d iebus ips is pro -c u r e n t u r et ref ic iantur v i c t u a l i b u s , s icut dicto conventui e i s d e m / d iebus p r o p i e t a n c i a p r o v i d e b i t u r , p r o u t h e c et a l i a i n dicto i n s t r u m e n t o , q u o d d a t u m fuit a p u d o r t a m t e r r i t o r i i / 7 2 c i v i t a t i s B a r c h i n o n e , i n t u r r i s e u do­m o A r n a l d i B e r n a l d i , p r i d i e k a l e n d a s m a d i i , a n n o D o m i n i M° CCC° X X ° sept imo / l a t i u s cont inetur .

I d c i r c o , d i g n u m conspic ientes et c o n g r u u m ut donationes , concessiones , r e m i s s i o n e s , vendit iones / s e u s t a b i l i m e n t a p r e d i c t a p e r d i c t u m d o m i n u m g e n i t o r e m n o s t r u m ex sue munif f icencie largi tate vobis dict is a b b a t i / 7 5

et conventui facta , c o n s e r v e m u s et teneamus et conf irmationis nostre ro-bore m u n i a m u s a d h u m i l e m postula - / t i o n e m v e s t r i d ict i a b b a t i s et con-ventus p r e d i c t a o m n i a et s ingula , c u m p r e s e n t i c a r t a n o s t r a , l a u d a m u s et coníirmamus / et ex c e r t a s c i e n t i a a p p r o b a m u s , volentes et concedentes d ic tas d o n a t i o n e s e concess iones , r e m i s s i o n e s , vendit iones / 7 8 s e u s tabi l i ­m e n t a et o m n i a a l i a s u p r a d i c t a vobis tener i et o b s e r v a r i invio labi l i ter p r o u t m e l i u s et p lenius s u p e r i u s cont inetur . E t c u m test imonio present is c a r t e nostre p r o m i t i m u s e a et e o r u m quodlibet f v o b i s observaré et obser- / v a r i facere i n c o n c u s s e e isque n u l l a t e n u s c o n t r a i r e . I n quòrum test imonio , p r e s e n t e m c a r t a m n o s t r a m v o b i s fieri / 8 1 i u s s i m u s , sigi l lo n o s t r o appen-dicio c o m u n i t a m .

D a t u m B a r c h i n o n e , terc io n o n a s j u l i i , a n n o D o m i n i M° CCC° X X V I I 0 / . S i g n u m + infantis Al fonsi , i l l u s t r i s s i m i d o m i n i regis A r a g o n u m , p r i m o -

genití e iusque general is p r o c u r a t o r i s a c c o m i t i s / U r g e l l i / . 8 4 Tes tes s u n t : /

390

(Primera columna) I n c l i n i s in fans P e t r u s , d i c t i d o m i n i regis n a t u s , R i p p a c u r c i e et I m p u r i a -

r u m / c o m e s . / (Segunda columna)

8 7 I n c l i t u s i n f a n s R a i m u n d i B e r e n g a r i i , n a t u s e i u s d e m / d o m i n i , regis , c o m e s M o n t a n e a r u m de P r a t i s / .

P e t r u s , C e s a r a u g u s t a n u s a r c h i e p i s c o p u s / . (Tercera columna) ^ J a c o b u s , d o m i n u s de Xèrica / . O t h o de Montecathano / . F f u i t c l a u s u m p e r B e r e n g a r i u m S a l v a t o r i s / . 9 3 B e r e n g a r i u s S a l v a t o r i s , m a n d a t o d o m i n i in fant is facto p e r cance l la -

r i u m .

a. eius. interlineat sobre aliis ratllat. — b: utentilibus en el ms. — c. perpe­tuïs, interlineat sobre una paraula il·legible ratllada. — d. secunda, interlineat sobre sancta ratllat. — e. quod interlineat sobre quem ratllat. /. Segueix et, cancel·lat.

3

1327, j u n y , 3. B a r c e l o n a .

L'infant Alfons (futur Alfons el Benigne), a instàncies de l'abat i convent de Santes Creus, lloa, aprova i confirma amb carta segellada, una con­cessió atorgada pel seu pare Jaume I I a l'esmentat monestir, el 8 de juliol de 1326, consistent en la propietat, com a lliure i franc alou, dels forns que ell posséia a la ciutat de Manresa, amb totes llurs ren­des i drets. Amb això, el monarca compensava el monestir de la quan­titat de 84.790 sous i 5 diners barcelonins que la Corona li' devia. Aquesta suma la constituïen els 34.790 sous i 5 diners que encara eren deguts al cenobi. d'uns llegats que li havien fet Jaume el Conqueridor i Pere el Gran i els 50.000 sous barcelonins que el mateix Jaume I I havia donat a Santes Creus, el 21 de desembre de 1310, a fi que fossin invertits en la construcció del claustre i refectori, per a remei de la seva ànima i de la seva esposa Blanca, dels quals el monestir en­cara no n'havia percebut res. Jaume I I fa dues excepcions: de les, rendes dels forns de Manresa hauran d'ésser lliurats 500 sous anuals a Berenguera Despujol, mentre visqui, i 160 sous anuals al bisbe de

. Barcelona, a fi que vagi liquidant els deutes reials. Però, per tal de deslliurar el monestir de les esmentades càrregues, promet que pro-

391

curarà que, en ei futur, aquest pagaments es facin sobre altres rendes. Jaume I I fa aquesta concessió dels forns de Manresa a l'abat i con­

vent de Santes Creus, per tal que ho inverteixin en l'acabament dels esmentats claustre i refectori del monestir i també perquè els monjos celebrin les misses, aniversaris i pitances que els havien estat mana­des pels seus avantpassats a la Corona.

—ACA, C, reg. 393, fols. 94v-96v. —Còpia feta de l'original, a començaments del segle X V , per F r a B e r n a l

Mallol, monjo de Santes Creus, en el còdex anomenat Compendium abreviatum, avui perdut.

—Còpia al peu de la lletra del Compendium abreviatum de Bernat Mallol, deguda a F r a Joan Salvador, també monjo de Santes Creus, a les darreries del segle X V (AHNM, còdex 459).

—Còpia feta en el segle X V I I I per F r a Isidre Domingo, conservada a la B i ­blioteca Provincial de Tarragona, n° 166.

—Edició del còdex 459 de l 'AHNM, per Eufemià F O R T I C O G U L , El senyo­riu de Santes Creus.

L a transcripció que donem a continuació està feta directament del registre 393 de l 'ACA.

Al marge esquerre: S i n e p r e c i o u t aliè s u p r a d i c t e d i c t i abbat is .

N o v e r i n t u n i v e r s i q u o d nos inffans et cetera, v i s a q u a d a m c a r t a perga-m e n e a d o m i n i regis genitoris n o s t r i p r e d i c t i continentie sub- / sequentis :

N o v e r i n t u n i v e r s i q u o d nos J a c o b u s , D e i g r a t i a r e x A r a g o n u m , V a l e n c i e , S a r d i n i e et C o r s i c e a c c o m e s B a r c h i n o n e , / 3 c o n s i d e r a n t e s i l l u s t r i s s i m o s dominós J a c o b u m a v u m et P e t r u m p a t r e m nostros , reges A r a g o n u m , me-m o r i e reçolende, / i n suis u l t i m i s vo luntat ibus c e r t a legata fecisse m o n a s ­terio S a n c t a r u m C r u c u m atque a b b a t i et c o n v e n t u i e i u s d e m m o n a s t e r i i , / v idel icet , d i c t u m d o m i n u m r e g e m J a c o b u m de duobus m i l l e m o r a b e t i n i s a u r i et p r e f a t u m d o m i n u m r e g e m P e t r u m de d e c e m / 6 m i l l e m o r a b e t i n i s a u r i de q u i b u s q u i d e m legatis deduct is et excomputat i s so lut ionibus et o r dinat ione et m a n d a t o n o s t r i s / i n d e i a m f a c t i s , r e s t a b a n t n u n c a d solven-d u m et debebantur dicto m o n a s t e r i o tr ig inta q u a t u o r m i l l e septingenti / n o n a g i n t a so l idi quinqué d e n a r i i B a r c h i n o n e et de dict is so lut ionibus et r e s i d u o s u p r a d i c t o constat l a t i u s p e r a l b a r a n u m P h i l i p i / 9 d e B o y l , magis -t r i r a t i o n a l i s c u r i e n o s t r e , inde confectum, q u o d s c r i p t u m fuit B a r c h i n o ­ne , X V I die m e n s i s j u n i i p r o x i m e / p r e t e r i t i . Àttendentes, e t i a m , nos , u l t r a q u i n q u a g i n t a m i l l e sol idos B a r c h i n o n e que nos et i l l u s t r i s bone m e m o r i e d o m i n a B l a n c h a , / r e g i n a A r a g o n u m c o n s o r s n o s t r a , i a m d e d e r a m u s e t a

c o n c e s s e r a m u s dict is m o n a s t e r i o et a b b a t i et c o n v e n t u i e i u s d e m , p r o / 1 2 c o n s t r u c t i o n e c l a u s t r i et ref fectori i e i u s d e m m o n a s t e r i i et a s s i g n a v e r a -m u s súper rèdditibus n o s t r i s M o n t a n e a r u m de P r a t i s / et, i n e o r u m def-fectu , súper rèdditibus n o s t r i s V i l l e f f ranche Penitens is , i n q u i b u s dicto m o n a s t e r i o et abbat i e n c o n - / v e n t u i eius fuit p r o n o s t r a p a r t e p l e n a r i e s a t i s f a c t u m , dedisse, c o n c e s s i s s e a c ass ignasse , p o s t m o d u m p r o r e m e d i o

392

a n i m e / 1 5 n o s t r e et dicte regine, i a m t u n c deffuncte, súper e i s d e m rèdditi­b u s et i u r i b u s n o s t r i s M o n t a n e a r u m de P r a t i s e t V i l l e / f f ranche Peni ten-s is a l i a q u i n q u a g i n t a m i l l e solidos B a r c h i n o n e dict is a b b a t i et c o n v e n t u i convertendi p e r eos i n c o n s - / t ruct ione et profect ione d i c t o r u m c l a u s t r i et r e f f e c - / I 8 t o r i i m o n a s t e r i i p r e l i b a t i ; i t a q u o d i p s i s c l a u s t r o et ref fectprio c o m p l i t i s s i q u i d i n d e r e s i d u u m fuerit i n a l i i s d i c t i m o n a s t e r i i u t i l i ta t ibus c o n v e r t a t u r , p r o u t de d i c t a concess ione / n o s t r a lat ius a p p a r e t p e r c a r -t a m n o s t r a m inde confectam, que fuit d a t a m X a t i v e , X I I " k a l e n d a s j a -n u a r i i , anno D o m i n i / M° C C C decimo. E t de p r e d i c t i s q u i n q u a g i n t a m i l l e sol idis postea p e r nos datis , concess is et ass ignat i s , u t p r e m i - / 2 1 t i t u r , n o n fuit a l i q u i d e x s o l u t u m , ut constat p e r e x h i b i t i o n e m s e u h o s t e n s i o n e m c a r -te n o s t r e p r e d i c t e i n d e confecte et / sigil lo n o s t r o appendic io sigil late-I d c i r c o , prospic ientes qual i ter integral is solutio p r e d i c t o r u m legatorum> / f a c t o r u m p r e d i c t o m o n a s t e r i o p e r dictos dominós a v u m et p a t r e m n o s t r o s fuit i p s i m o n a s t e r i o longis t e m p o r i b u s d i l a t a t a / 2 4 e t q u o d ex p r e d i c t a gra -t iosa concess ione p e r nos f a c t a de d ict i s q u i n q u a g i n t a m i l l e sol idos n u l l a m p r e f a t u m m q n a s t e r i u m / u t i l i t a t e m h a c t e n u s reportavi t , c u m solutio v e l satisf factio a l i q u a de ips i s f a c t a n o n fueri t , u t est d i c t u m . A f f e c t a n - / tes o r d i n a t i o n e m et ut i l i ta tem d i c t o r u m d o m i n o r u m a v i et genitoris nostro -r u m c i r c a legata h u i u s m o d i p e r eos dicto mo- / 2 7 n a s t e r i o p ie facta a d ef fectum p r o d u c i et total i ter a d i m p l e r i . E t , u t d i c t u m m o n a s t e r i u m de s p e c i a l i affectione / d i l ig imus et fovemus et i n quo dictus d o m i n u s r e x P e t r u s , genitor noster , et m e m o r a t a d o m i n a r e g i n a B l a n c h a s u i c o r ^ / p o r a sepel ir i m a n d a r u n t , s icut et i n eo s e p u l t a s u n t , et n o s i n i b i a s s i m i l i nos­t r a m elegimus s e p u l t u r a m , n o s t r i / 3 0 favor is g r a t i a m i n oper ibus d i c t o r u m c l a u s t r i et r e f e c t o r i i et a l i a sentiat et reportet . Cert i f f icat i [ . . . ] c / / (Fol. 95r) de f u m i s n o s t r i s quos h a b e m u s i n c ivi tate M i n o r i s e et de rèdditibus s e u v a l o r e e o r u m , per n o s et nostros , grat is / et e x c e r t a s c i e n c i a , c u m p r e s e n t i c a r t a n o s t r a , p r o satisf factione integra l i p r e d i c t a r u m p e c c u n i e q u a n t i t a t u m dicto m o n a s t e r i o d e b i t a r u m et r e s - / 3 3 t a n t i u m a d s o l v e n d u m , que at ingunt s u m m a m octuaginta q u a t u o r m i l l e s e p t i n g e n t o r u m n o n a -ginta s o l i d o r u m , quinqué d e - / n a r i o r u m B a r c h i n o n e , d a m u s et t r a d i m u s i n s o l u t u m sepedicto m o n a s t e r i o S a n c t a r u m C r u c u m et v o b i s , v e n e r a b i l i et re l igiosis / f f r a t r i Petro , a b b a t i a tque c o n v e n t u i e i u s d e m m o n a s t e r i i , o m n e s predic tos furnos n o s t r o s M i n o r i s e . I t a quod, decetero, d i c t i / ^ f u r n i et quilibét ex e is s int d i c t i m o n a s t e r i i et vos m e m o r a t i a b b a s d et conven-tus et s u c c e s s o r e s v e s t r i i n / e o d e m m o n a s t e r i o , furnos i p s o s e ex p r e s e n t i d a t i o n e f i n s o l u t u m a t q u e concess ione n o s t r a habeat is p r o l ibero et / f r a n c h o alodio: d i c t i m o n a s t e r i i et p o s s i d e a t i s et explotetis c u m rèdditibus, exit ibus d i s t r i c t u et a l i i s quibusl ibet / 3 9 i u r i b u s i p s o r u m f u r n o r u m , nobis ins eis vel rat ione e o r u m p e r t i n e n t i b u s et debentibus modo quolibet per -t i n e r e h volentes ' , / ordinantes a c e t i a m statuentes quod, decetero, n e m i n i l iceat i n d i c t a c iv i tate M i n o r i s e v e l e ius s u b u r b i i s fur- / n u m v e l furnos a l ios , p r e t e r i l l u m q u e m habent , ex concess ione n o s t r a i n c ivi tate i p s a , a b b a t i s s a et conventus / 4 2 s o r o r u m m i n o r u m M i n o r i s e , c o n s t r u e r e v e l h a -

393

bere . E t s i forte, p r o p t e r i g n o r a n t i a m , i m p o r t u n i t a t e m v e l a l i a a n o b i s / v e l n o s t r i s de cònstruendis u n o v e l k p l u r i b u s f u r n i s i n d ic t i s c ivi tate et súburbiis, concessió v e l I i c e n t i a f a c t a / fuerit s ive data , e a m d e c e r n i m u s n o r i : tenere et o m n i n o c a r e r e v o l u m u s v i r i b u s et effectu. S e t s i , p r o p t e r augmentatio - / 4 5 n e m c iv i tat i s i a m d i c t e , p l u r e s fürni essent i b i d e m necessa -r i i , vos d i c t i a b b a s 1 et conventus presentes et f u t u r i / t a n t u m m o d o et hüllus aliüs poss i t is et t e n e a m i n i unüm v e l p l u r e s furnos , p r o u t vo luer i t i s i n d ict is c iv i tate et e ius / súburbiis c o n s t r u e r e s e u construí facere. Q u i fúrnus s e u f u r n i s i m i l i t e r s int de p r o p r i e t a t i d i c t i m o n a s t e r i i f r a n c h i / 4 8 ét l i b e r i c u m rèdditibus èt i u r i b u s e o r u m d e m . Q u o n i a m nos o m n i a i u r a n o s t r a d i c t o r u m f u r n o r u m et al ios f U r n u m / s e u furnos predictos cons-t r u e n d i et h a b e n d i i n dict is c iv i tate et eius súburbiis et o m n e s voces et acciones nobis / i n eis v e l p r o eis pert inentes et p e r t i n e r e debentes p e r nos et nostros , sepedicto m o n a s t e r i o et vobis d ict is abbat i atque c o n - / 5 1 v e n t u i et successòribus v e s t r i s , plene et Íntegre, c o n c e d i m u s et dona-i n u s , s ine a l iquo n o s t r i et n o s t r o r u m retentu . Q u i b u s / i u r i b u s , voc ibus et a c c i o n i b u s n o s t r i s p r e d i c t i s poss i t is vos et v e s t r i u t i , agere et e x p e r i r i , agendo, respondendo et / deffendendo q u e m a d m o d u m nos p o s s e m u s ante p r e s e n t e m c o n c e s s i o n e m et i n s o l u t u m d a t i o n e m n o s t r a m . P r o m i t e n - / 5 4

tes vobis q u o d possessioném d i c t o r u m f u r n o r u m et s i n g u l o r u m ex eis a c i u r i u m s u o r u m t r a d i m u s v e l t r a d i f a c i e m u s vobis . / E t i n t e r i m , donec d i c t a m possessioném vobis t r a d i d e r i m u s aut t r a d i f e c e r i m u s v e l vos e n i m ex l i c e n c i a n o s t r a q u a m , c u m / p r e s e n t i c a r t a n o s t r a vobis inde concedi ­m u s apprehènderitis, conf i temur ea o m n i a et s i n g u l a ves tro n o m i n e poss i -derè. E t s i p r e d i c t i / 5 7 f u r n i v e l alia™ p e r nos s u p r a c o n c e s s a p l u s va lent vèl va lere possunt a u t poterunt , quant i tat ibus predic t i s t o t u m i l l u d / q u a m c u m q u e s i t dicto m o n a s t e r i o et vobis dict is a b b a t i et conventui , pre -sentibus ét futur is , d iv ine magestat i s i n t u i - / t u et ob r e m e d i u m a n i m e nos­tre et parentuüm n o s t r o r u m , de specia l i grat ia c o n c e d i m u s et d o n a m u s . Préteréa, s t a t u i m u s et or- / 6 0 d m a m u s et m a n d a m u s quod d i c t i f u r n i , t a m c o n s t r u c t i iàm, q u a m e t i a m c o n s t r u e n d i , non poss int ul lo u n q u a m tem-pore a l i q u a / neccesitate , occas ione v e l c a u s a vendi , a l i e n a r i s e u s e p a r a r i a dicto m o n a s t e r i o i n t o t u m v e l i n parte , set Semper s int / et r e m a n e a n t i n i u r e , dòminiò et proprietate d ict i m o n a s t e r i i plene et intègre, c u m rèd­di t ibus et i u r i b u s e o r u m d e m . / 6 3 E t qüia rèdditibus et i u r i b u s d i c t o r u m furriórum s u n t ass ignatus a l i q u a p e c c u n i e quant i tat i s , v idel icet , D sol idos bar - / éhinonenses, B e r e n g a r i e de Podiolo , quos i p s a perc ipi t , ex conces­sione n o s t r a , et p e r c i p e r e consuevi t a c debet qual ibet anno, / d u m vixer i t , i n rèdditibus et i u r i b u s antedict i s . E t c e n t u m sexaginta solidos dicte mo-nete quos q u e d a m m u l i e r / 6 6 v o c a t a N a Sanç, q u o n d a m , perc ip iebat ex concess ione n o s t r i d u m vivebat , i n e i s d e m rèdditibus et i u r i b u s et q u i / c e n t u m sexaginta solidos, s e c u n d u m f o r m a m ordinat ionis p e r nos facte súper n o s t r i s debitis et i n i u r i i s exsol- / / (Fol. 95v.) vendis appl icat i fue-r u n t post m o r t e m dicte m u l i e r i s , ord inat ioni predicte et n u n c percipie -b a n t u r , rat ione dicte o r d i n a - / 6 9 t i o n i s , p e r v e n e r a b i l e m i n C h r i s t o p a t r e m

394

e p i s c o p u m B a r c h i n o n e et al ios súper d i c t a ordinat ione n o s t r a s i b i assoc ia -t o s / a c p e r c i p i debebant d u m d u r a v e r i t ordinat io s u p r a d i c t a . I d c i r c p , súper dictis- quant i ta t ibus i n p r e s e n t i donatione et i n s o l u t u m / tradit io n e m c o n v e n t u m et i n t e r nos et vos et s u b e a condit ione et retentione, i p s a m donat ionem et i n s o l u t a m / 7 2 t r a d i t i o n e m v o b i s f a c i m u s et facere i n t e n d i m u s q u o d dicte B e r e n g a r i e de Podiolo s i t et r e m a n e a t s a l v u m s u u m viola - / r i u m s u p r a d i c t u m . I t a q u o d ipsa , dictos quingentos sol idos habeat et p e r c i p i a t quolibet t e r m i n o toto t e m p o r e vite s u e e t , / i n s u p e r , d ic t i s rèdditibus et i u r i b u s f u r n o r u m p r e d i c t o r u m , s e c u n d u m f o r m a m do-nat ionis et concess ionis q u a m inde s ib i / 7 5 f e c i m u s et p r o u t eos [hacte-n u s ] n consuevit rec ipere et h a b e r e , neque nos , p r o p t e r e a , vobis aut dicto m o n a s t e r i o satisffactio- / n e m ve l r e s t i t u t i o n e m a l i q u a m facere t e n e a m u r , set q u a m p r i m o contigeri t i p s u m vacaré v i o l a r i u m m o r t i s B e r e n g a r i e / s u p r a d i c t e , c e s s e t 0 ex t u n c o m n i n o i p s i u s v i o l a r i i percept io . E t nos: a c n o s t r i dicte ordinat ioni n o s t r e d e b i t o r u m / 7 8 et i n i u r i a r u m n o s t r a r u m i n q u a m s i t u n c d u r a v e r i t convertí deberent i p s i quingenti so l id i t e n e a m u r de i p s i s / q u i n g e n t i s sol idis e m e n d a m et s a t i s f a c t i o n e m facere c o m p e t e n t e m i a m d i c t e o r d i n a t i o n i n o s t r e et eos assig- / n a r e i n cert i s rèdditibus s e u P i u r i b u s nostr i s i n q u i b u s , absque onere d i c t i m o n a s t e r i i , h a b e a n t u r et per-c i p i a n t u r et i n sepe / 8 1 d i c t a ordinat ione total i ter c o n v e r t a n t u r . E t d i c t u m m o n a s t e r i u m a c vos et s u c c e s s o r e s v e s t r i habeat is et p e r c i p i a - / t is a tem­p o r e m o r t i s dicte B e r e n g a r i e u l t r a predictos quingentos sol idos plene et Íntegre, prout al ios r e d d i t u s et / i u r a f u r n o r u m p r e d i c t o r u m habebit is et perc ipiet i s et habere et perc ipere debebitis , ex c a u s a present is donationis n o s t r e / 8 4 e t i n s o l u t u m tradit ionis , u t s u p e r i u s est e x p r e s s u m . Q u a n t u m vero a d predic tos c e n t u m sexaginta sol idos , quos o l i m / p e r c i p i e b a t d i c t a N a Sanç, q u o n d a m , n o l u m u s vos a u t d i c t u m m o n a s t e r i u m i n al iquo tene-r i n e c de ips i s a l i c u i u l t e r i u s / r e s p o n d e r i , i m m o , p r e d i c t i s rèdditibus et i u r i b u s f u r n o r u m total i ter appl icentur , et vos a c q successores v e s t r i / 8 7

habeat is et p e r c i p i a t i s eos c u m al i i s r e d i t i b u s et i u r i b u s antedict is . N o s , e n i m , de i p s i s c e n t u m sexaginta / so l idos sat i s f fact ionem et e m e n d a m n u n c fec imus o r d i n a t i o n i n o s t r e pretacte , p e r q u a m i n a l i i s c e r t i s rèdditi­b u s / et i u r i b u s n o s t r i s eos o r d i n a v i m u s perc ip iendos u l t e r i u s et habendos . V o l u m u s , i n s u p e r , et m a n d a m u s q u o d vos d i c t i / 9 0 a b b a s r et conventus presentes et f u t u r i , t a m p r o h i i s , q u a m ex dict is legatis i a m s o l u t a s u n t , q u a m pro r e s i - / duo i p s o r u m i n quo v o b i s s u b dicto modo satisfacimus>' tèneamini facere et compleat i s i n c e l e b r a t i o n e m i s - / s a r u m et a n n i v e r s a -r i o r u m a c p i t a n c i i s et aUis , ea o m n i a et s i n g u l a que p e r dictos dòminos a v u m et g e n i t o r e m / 9 3 n o s t r o s , i n s u i s u l t i m i s vo luntat ibus o r d i n a t a fue-r u n t . E t redditus , e t iam, d i c t o r u m f u r n o r u m ponat is et c o n v e r - / tatis i n dicto opere c l a u s t r i et ref fectori i , prout ex ips i s f furnis pervener int t a n -t u m s et t a m d i u donec / i p s u m opus p e r f e c t u m sit et c o m p l e t u m . Set , ipso completo opere, d i c t i reddi tus et i u r i , ex t u n c absque onere, / % h u i u s m o d i s int perpetuo d i c t i m o n a s t e r i i et i n eius ut i l i tat ibus et neccess i tat ibus c o n v e r t a n t u r . V o s , vero, propter h a n c / c o n c e s s i o n e m n o s t r a m et datió-

395

n e m 4 i n s o l u t u m rest i tu is t i s nobis n u n c a l b a r a n u m m a g i s f r i r a t i o n a l i s cürie n o s t r e / et c a r t a m n o s t r a m sigil lo nostro pendent i m u n i t a m , de quibus s u p r a fit ment io et c u m q u i b u s vobis et predicto / 9 9 m o n a s t e r i o dicte quant i tat i s p e c c u n i e debebantur , que f u e r u n t i n c a n c e l l a r i a n o s t r a p r o c a u t e l a n o s t r e [ c u r i e ] u l a - / n i a t a . E t fecist is , e t i a m , nobis de predic ­t is quant i tat ibus a p o c h a m de soluto. P r e t e r e a , u t vobis de p r e m i s s i s / d i -l igentius c a u t u m sit c o n v e n i m u s et p r o m i t i m u s p e r nos et n o s t r o s q u o d predictos f furnos et a l i a et s i n g u l a / 1 0 2 p e r nos s u p r a c o n c e s s a , f a c i e m u s d i c t u m m o n a s t e r i u m et vos a c s u c c e s s o r e s vestros facere, h a b e r e , tenere // (Fol. 96r.) et poss idere i n p a c e c o n t r a omnes p e r s o n a s et q u o d tenebi-m u s inde nos et n o s t r i de f i r m a et legali evict ione e o r u m . / P r o q u i b u s , ob l igamus o m n i a b o n a n o s t r a . M a n d a n t e s p e r p r e s e n t e m c a r t a m n o s t r a m p r o c u r a t o r i b u s e o r u m q u e v i c e s gerèntibus / 1 0 5 a c ba iu los general i C a t h a -lonie et M i n o r i s e , n e c n o n v i c a r i i s et a l i i s officialibus n o s t r i s , p r e s e n t i b u s et fu- / t u r i s , q u o d h a n c c o n c e s s i o n e m n o s t r a m f i r m a m h a b e a n t et ob-servent et f a c i a n t invio labi l i ter o b s e r v a r i et n o n c o n t r a - / v e n i a n t n e c a l i -q u e m c o n t r a v e n i r e p e r m i t t a n t . I n c u i u s r e i t e s t i m o n i u m , h u i c c a r t e n o s t r e s i g i l l u m a p p e n d i t i u m bul le / 1 0 8 n o s t r e p l u m b e e i u s s i m u s apponendi .

D a t u m B a r c h i n o n e , VIII ° i d u s i u l i i , a n n o D o m i n i M° CCC° X X ° [ V I ° ] V

s u b s c r i p t o . / S i g n u m * J a c o b i , D e i grat ia regis A r a g o n u m , V a l e n t i e , S a r d i n i e et Cor -

s ice a c c o m i t i s B a r c h i n o n e . / Testes s u n t : R a i m u n d u s F u l c h o n i s , v i c e c o m e s C a r d o n e , O t h o n u s de

Monteca[theno]y , G u i l l e l m u s de C e r v i l i o n e , P e t r u s G a l c e r a n - / 1 1 1 d i de P i -nosio , G u i l l e l m u s de C a r d o n a .

S i g z n u m m e i G u i l l e l m i A u g u s t i n i , s c r i p t o r i s p r e d i c t i d o m i n i regis / et p u b l i c i e t i a m n o t a r i i p e r t o t a m t e r r a m et d o m i n a t i o n e m s u a m , auctor i ta -te i p s i u s . Q u i , de m a n d a t o e i u s d e m d o m i n i regis , / h e c s c r i b i feci , c u m l i ter is r a s i s et emendat is i n l i n e a X V , u b i d i c i t u r súburbiis et i n l i n e a X I X , u b i / 1 1 4 cont inetur quant i ta t ibus et c l a u s i loco, die et a n n o prefixis .

Ideo , q u i a n u n c fuit p e r vos v e n e r a b i l e m et re - / l igiosos a b b a t e m et c o n v e n t u m predictos , nobis s u p l i c i t e r p o s t u l a t u m ut p r e d i c t a d i g n a r e m u r conf irmationis / nostre robore c o m u n i r e , c u m p r e s e n t i c a r t a n o s t r a , i p s a o m n i a et s ingula l a u d a m u s , confïrmamus et, ex c e r t a s c i e n c i a , / 1 1 7 a p p r o -b a m u s . P r o m i t e n t e s c u m test imonio c a r t e nostre predicte , p r e m i s s a o m ­n i a et s ingula , p r o u t s u p e r i u s m e l i u s et ple- / n i u s cont inetur , r a t a h a b e r e perpetuo atque f i r m a n e c c o n t r a v e n i r e seu a l i q u e m c o n t r a v e n i r e p e r m i -tere, a l i q u a rat ione . I n / quòrum t e s t i m o n i u m , p r e s e n t e m c a r t a m n o s t r a m vobis facere i u s s i m u s , sigi l lo n o s t r o appendic io r o b o r a t a m .

D a t u m B a r c h i n o n e , / 1 2 0 t e r t i o n o n a s j u n i i , anno D o m i n i M° CCC° X X ° VII° . /

S i g n u m + infantis Al fonsi et cetera. / (Primera columna) Testes s u n t : I n c l i t u s in fans P e t r u s , / 1 2 3 d i c t i d o m i n i regis n a t u s , R i p a -

c u r c i e et I m p u r i a r u m comes . /

396

(Segona columna) I n c l i n i s i n f a n s R a i m u n d u s B e r e n g a r i i , n a t u s e i u s d e m d o m i n i r e g i s , /

c o m e s M o n t a n e a r u m de P r a d e s . / 1 2 6 P e t r u s , c e s a r a u g u s t a n u s a r c h i e p i s c o p u s . / (Tercera columna) J a c o b u s , d o m i n u s de X e r i c h a . / O t h o de Montecatheno . / i » B e r e n g a r i u s S a l v a t o r i s , m a n d a t o donoini / inffantis facto p e r can-

c e l l a r i u m . / F f u i t c l a u s u m p e r B e r e n g a r i u m S a l v a t o r e m , s c r i p t o r e m .

a. Segueix con, per error del copista. — b. Segueix predictorum ratllat. — c. Paraula il·legible. — d. abbas, amb un signe d'abreviació general en el ms. — e. Segueix et, cancel·lat. — /. datione, interlineat sobre donatione, cancel·lat. — g. i n , interlineat sobre ex, cancel·lat. — h. pertinere, interlineat sobre provenire, cancel·lat. — i. Segueix et, cancel·lat. — k. uno vel, interlineat sobre dues parau­les il·legibles ratllades. — l. abbas, amb un signe d'abreviació general en el ms. — m. alia, interlineat sobre ea, cancel·lat. — n. Trencat. — o. cesset, interlineat sobre esset, cancel·lat. — p. seu, interlineat sobre et, cancel·lat. — q. ac , interlineat sobre et cancel·lat. — r. abbas, amb un signe d'abreviació general en el ms. — s. tantum, interlineat sobre una paraula il·legible ratllada. — í. dationem, inter­lineat sobre donationem cancel·lat. — u. Trencat. — v. Trencat. — x. Segueix un espai en blanc. — y. Trencat. — z. Segueix un espai en blanc.

4 397

L ' E N T O R N DELS G O I G S DE SANTES C R E U S *

E L S P R I M E R S S E G L E S D E L M O N E S T I R

A m e s u r a q u e m ' h e a n a t e n d i n s a n t e n l ' e s t u d i d e l s goigs , s e m ' h a n e s t a b l e r t e n e l p e n s a m e n t les* èpoques e n q u è s'éstèneri i e v o l u c i o n e n i e l s s e u s m o m e n t s c a p i t a l s . S i és c a s , j a s o r t i r a n e n e l c u r s d e l'as­s a i g . Però, a l m a t e i x t e m p s , a n a v a c r e i x e n t e n m i l a i d e a q u e l ' e s t u d i d e l s goigs h o és t a n s o l s l a confecció d'exhaüstives r e l a c i o n s b i b l i o ­gràfiques,' s e m p r e t a n útils a l s col·leccionistes; sinó l a d e s c o b e r t a d e m o t i v a c i o n s q u e donàren l l o c a l a creació i impressió d e l s t e x t o s , a l l u r difüsió, i fins i to t à l 'extinció i là r e p r e s a d e l e s d e v o c i o n s . É s a d i r , essént e l s goigs u n d o c u m e n t p r e c a r i , u n t e x t poètic , c r e a t , m o l t e s v e g a d e s anònim, o d ' a u t o r s p o c m e n c i o n a t s p e r àltres mèrits l i t e r a r i s , a m b v i s t a a u n a aplicació d e v o t a , però n o s u b j e c t a a là litúr­g i a , i e s d e v i n g u t s tradició s e c u l a r a r r e l a d a e n e l p o b l e , e n s o f e r e i x e n u n t e s t i m o n i a t g e de l ' a m b i e n t èn què e s m o u e n , I to t això, c o m n o p o d i a s e r d ' a l t r a m a n e r a , t a m b é és v e r i f i c a b l e a S a n t e s p r e u s .

L a història d e l m o n e s t i r c o m e n ç à força a b a n s q u e l a d e l s g o i g s , i j a é h e l s s e g l e s X T I I i X I V e n s c o n s t e n múltiples d e v o c i o n s q u e s 'h i c e l e b r a v e n , s i g u i e n l a veneració d ' i m a t g e s e n e l s a l t a r s , s i g u i èh l e s f u n d a c i o n s d e m i s s e s i r e c o r d a n c e s . M o l l e s e r e n d e g u d e s a l a gene ­r o s i t a t r e i a l , d e l s m o n j o s o d e l a n o b l e s a , q u e h i e s t a v a t a n v i n c u l a d a .

D ' a l t r a p a r t , a l g u n e s d ' a q u e s t e s t e s t i m o n i a n c e s , t e n e n a S a n t e s C r e u s u n v a l o r d ' a u t e n t i c i t a t p e r s o n a l q u e , a l a líàrgà^ e s m a n i f e s t a r i a e n e l s goigs . C a l q u e e s m e n t e m d e s e g u i d a s a n t G u i l l e m d e M o n t p e -U e r , p r o b a b l e m e n t e l p r i m e r a b a t , q u a n e l m o n e s t i r e n c a r a e r a a V a l l d a u r a , u n a d e l e s figures m é s il·lustres d e l s e u t e m p s . N o p a s m e n y s , s a n t F r a n c e s c d'Assís , q u e so jornà a S a n t e s C r e u s d u r a n t e l

* Treball llegit a la X X X V I I Festa Anyal de l 'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, celebrada el dia 18 de setembre de 1983. L 'autor manifesta l'homenatge a l seu vell amic Eufemià Fort i Cogul, impulsor' de l'entitat ; i històriador dè Santes :

Creus, amb múltiples treballs, d'ori procedeix ; la major part de l a informació, així com també de materials i llibres de la seva biblioteca particular, facilitats pel seu fill Xavier F o r t i Bufill . • ' '•'• , ;

399

seü p a s p e r C a t a l u n y a , l ' a n y 1212. D i u l a història q u e , e n a q u e s t m o ­n e s t i r , l i alçaren e l p r i m e r a l t a r q u e v a t e n i r a C a t a l u n y a , l a n y 1242. T a n m a t e i x , u n f e t d e t a n t a glòria és b e n p o c e s m e n t a t e n l e s múltiples g l o s s e s poètiques s o b r e l a v i d a d e l Serafí d'Assís, i d e b a d e s l ' h e m c e r c a t e n l e s e s t r o f e s d e l s g o i g s d e l s a n t , o n j u s t a m e n t c o r r e s p o n d r i a . 1

C o m s ' h i e s m e n t a , p e r e x e m p l e , i t a n r e i t e r a d a m e n t , l a tradició d e C a n C o d i n a , d e l M a s L l e d o n e r i d e S a n t J o a n Despí .

U n a l t r e d e l s c o l o s s o s d e l 'època, és s a n t B e r n a t Calbó, a b a t d e S a n t e s C r e u s i b i s b e d e V i c , e l q u a l rebé c u l t e , a l m o n e s t i r i a l a s e u q u e regentà, m o l t a b a n s d e l a canonització, i donà m o t i u a l s goigs d e què p a r l a r e m q u a n e n serà l ' h o r a .

Podríem r e f e r i r - n o s e n c a r a a l 'època d e l a g r a n e s p l e n d o r d e l a C a s a , p e r l a p r o s p e r i t a t i l a influència q u e e x e r c i a . . . D i u Cèsar M a r -t i n e l l q u e l a culminació s ' e s c a u a l a «tretzena centúria i durà e n c a r a fins a l e s d a r r e r i e s d e l a següent. S e m b l a q u e a l e s h o r e s e l m o n e s t i r deixà d e f e r a d q u i s i c i o n s d ' importància i e s l imità a c o n s e r v a r l e s p r o p i e t a t s i e l s d r e t s e x i s t e n t s » . 2

L l a v o r s s ' h i v e n e r a v e n , a m é s d e l s e s m e n t a t s , s a n t J a u m e , e n f u n ­dació d e l s Pinós, s a n t J o a n E v a n g e l i s t a , d e g u d a a B e r e n g u e r d e P u i g ­v e r d , s a n t L l u c , d e l s M o n t c a d a , s a n t a M a r g a r i d a i s a n t Llorenç, i e l s s a n t s d e l ' O r d e : B e r n a t d e C l a r a v a l l , f u n d a d o r d e l C i s t e r , i s a n t B e n e t d e Núrsia , q u e establí l a R e g l a d e l a q u a l d e r i v a v a . A m é s d e l a M a r e d e D é u , q u e e r a a l l l o c p r e f e r e n t d e l ' a l t a r e n t o t s e l s m o n e s ­t i r s c i s t e r c e n c s .

L ' a n y 1411 és l a d a t a p r o b a b l e d e l ' a c a b a m e n t d e l g r a n r e t a u l e , q u e e n e l seg le X V I I f o u substituït p e r u n d e m i l l o r , i m é s t a r d c e d i t a l 'església d e l a Guàrdia d e l s P r a t s , a m b m o t i u d e l ' i n c e n d i p e r l e s t r o p e s c a s t e l l a n e s d e l q u e h i h a v i a .

A q u e s t e s d a t e s e n s a c o s t a r i e n à l a p r i m e r a època d e l s goigs , s o r ­g i t s e s p e c i a l m e n t p e r l 'estímul d e l s c o n v e n t s d e l s f r a r e s p r e d i c a d o r s i mit jançant l 'extensió d e l rés d e l r o s a r i i l ' e s t a b l i m e n t d e l e s c o n f r a ­r i e s a m b e l c u l t e d e l a M a r e d e Déu, q u e c o m p o r t a l a difusió d e t e x t o s d e n o t a b l e v a l o r l i t e r a r i , c o m són e l s G o i g s d e l R o s e r ( d e T o t l ' a n y , d e Q u a r e s m a i d ' A d v e n t ) , i així m a t e i x p e r a d ' a l t r e s d e v o c i o n s d e l a V e r g e i d e l s s a n t s , q u e h a n p e r d u r a t fins a l s n o s t r e s d i e s .

1. Notem, com a curiositat, que entre les poesies incloses a la copiosa Antolo­gia lírica franciscana, compilada i editada per Torrell de Reus l'any 1948, no n'M h a cap que esmenti Santes Creus, i que surt tan sols pel nom al recent volum de Lírica franciscana, format per Francesc Gamissans amb poemes que participa­ren als Jocs Florals Franciscans celebrats a Berga (Barcelona 1983).

2. Cèsar Martinell, El Monestir de Santes Creus, Barcelona 1927, 38.

4 0 0

S A N T A L L Ü C I A

L ' a n y 1546, l ' a b a t J a u m e V a l l s consagrà u n n o u a l t a r m a j o r e n h o n o r d e l a V e r g e Santíssima, i e l d e l a s a n t a C r e u , e l d e s a n t J e r o n i P r e v e r e , e l d e s a n t J o a n e v a n g e l i s t a i d e s a n t a Bàrbara, v e r g e i màrtir .

L a v i d a d e l m o n e s t i r e n c o m e n ç a r e l s e g l e X V I I , e n s és r e v e l a d a p e r l a descripció d e l a v i s i t a d e l ' a b a t g e n e r a l d e l ' o r d e d e l C i s t e r , l ' a n y 1604, e d i t a d a i c o m e n t a d a p e r F o r t i C o g u l . 3 A l e s h o r e s h i h a v i a u n c o n j u n t d e p r o p d e d u e s - c e n t e s p e r s o n e s : «una c i n q u a n t e n a d e r e l i g i o s o s , v i n t c o n v e r s o s i b e n b é c e n t - v i n t a l t r e s p e r s o n e s d e s e r v e i , t o t e s e l l e s lliures». N o e n s s e m b l a p a s q u e e l s r e l i g i o s o s c a n t e s s i n e l s goigs , t e n i n t o r a c i o n a r i p r o p i p e r a u n s m o n j o s d e d i c a t s a l a pregà­r i a i a l t r e b a l l . E l s goigs m é s a v i a t d e v i e n adreçar-se a f e r i n t e r v e n i r e l s fidels d e l p o b l e . I n o és e n v a q u e l ' a b a t C o n t i j o c h , l ' a n y 1561, h a ­gués i m p l a n t a t l a s a l v e s a b a t i n a q u e t a n t a f a m a adquirí després, i l a g e n t h i a c u d i e n a s e n t i r - l a i c a u s a v a admiració a t o t h o m .

Perquè a redós d e l m o n e s t i r h a b i t a v e n e l s s e r v i d o r s s e c u l a r s : a m i t j a h o r a d e camí c r e i x i a e l p o b l e t d 'Aiguamúrcia, i a l c o s t a t d e l l e v a n t s ' o r i g i n a v a e l n u c l i d e l e s P o b l e s a m b l e s m a s i e s e s c a m p a d e s . L ' a n y 1425, e l b i s b e d ' U r g e l l h a v i a c o n f i r m a t a S a n t e s C r e u s q u e u n d e l s s e u s m o n j o s exercís l a c u r a d 'ànimes e n b e n e f i c i d e l s h a b i t a n t s d ' a q u e s t t e r r i t o r i , q u e n o p e r t a n y i a a c a p diòcesi . E r a l ' a n t i g a j u r i s ^ dicció d e Vere Nüllius d e S a n t e s C r e u s , q u e persistí fins a m i t j a n s e g l e X I X .

L'església d e S a n t a Llúcia n o e x i s t i a fins a c o m e n ç a m e n t s d e l seg le X V I I I ; però l e s s e v e s f u n c i o n s e r e n e x e r c i d e s p e r u n v i c a r i a l'església d e l m o n e s t i r : e l p r i m e r f o u f r a B e r n a t d e T o u s , l ' a n y 1 5 8 7 . 4

E n s a n e m a c o s t a n t a l 'època q u e d e v e g a d e s h e m a n o m e n a t « e l seg le d e l s goigs», e n e l q u a l fins a r a n o p o d r í e m i n c l o u r e e l n o m d e S a n t e s C r e u s . J o h o faré a m b t o t e s l e s p r e c a u c i o n s q u e d e m a n a u n a interpretació b a s a d a e n t e s t i m o n i a t g e s deduïts.

F i n s a r a , t a m p o c n o havíem m e n c i o n a t e l n o m d e c a p g o g i s t a . Però, e n l a història d e l m o n e s t i r , i e n l e s b i o g r a f i e s d e l m é s c e l e b r a t d e l s p o e t e s d e l 'època, s ' e s m e n t a a m b h o n o r e l p r i m e r a b a t d e l a Congregació C i s t e r c e n c a , eri J o s e p Barberà, q u e e n f o u v i c a r i g e n e r a l e n t r e 1619 i 1624. A q u e s t m o n j o d e S a n t e s C r e u s , « a m a n t d e l e s h u ­manitats» , f o u g r a n a m i c i p r o t e c t o r d e Vicenç G a r c i a , e l r e c t o r d e

3. Viatge a Poblet i Santes Creus de l'Abat General del Cister i algunes no­tícies que s'hi relacionen. «Miscelània Populetana», Abadia de-Poblet, 1966, p. 433.

4. Totes les notícies referents al culte i a l'església de Santa Llúcia procedei­xen de la monografia d ' E . Fort i Cogul, L'església de Santa Llúcia de Santes Creus, (Santes Creus 1954).

401

V a l l f o g o n a . 5 E l R e c t o r s o j o r n a v a d e v e g a d e s a m b e ls m o n j o s a m b f r a n c a f a m i l i a r i t a t . E n u n d e l s s e u s p o e m e s h i f a referència:

L o p a r e f r a Barberà t a m b é e s p e r a n t - v o s està; s i b é p o c h a s e n'és a n a t p e r e l e g i r n o u a b a t v u i o d e m à tornarà. . .

É s d e c r e u r e q u e e l s m o n j o s e s b e n e f i c i a v e n de l a c o n v e r s a d o c t a i sagaç d e l c l e r g u e . G a r c i a escriví u n s q u a n t s t e x t o s p e r a goigs i e l l m a t e i x es v a n t a v a d e t e r r i i r - h i f a c i l i t a t i d e s t r e s a . J o v u l l p e n s a r s i h o l i e n c o m a n a r i e n u n s p r i m e r s goigs p e r a l a devoció d e s a n t a Llúcia, e l t e x t d e l s q u a l s t r o b e m a l s l l i b r e s d e p o e s i e s d e l R e c t o r , s e n s e q u e e l s hàgim v i s t m a i i m p r e s s o s e n f u l l s s o l t e r s , d e l a m a n e r a t r a d i c i o ­n a l : 6 t i n g u e m p r e s e n t q u e a q u e s t a m a n e r a p o t s e r n o s ' h a v i a i n i c i a t e n c a r a i l a difusió d e l s t e x t o s p e r p r o c e d i m e n t s m a n u a l s , h a v i a d e r e s u l t a r p r o u d i f i c u l t o s a . E l p o b l e , i l l e t r a t , t a m p o c n o e l s d e v i a a p r e n d r e .

E l s goigs d e s a n t a Llúcia d e F r a n c e s c V i c e n s G a r c i a e n s a p a r e i x e n s u m m a m e n t l l a r g s : o n z e e s t r o f e s , i t e n e n u n a n o t a b l e f i d e l i t a t a l a v i d a d e l a s a n t a s e g o n s l a Llegenda daurada, d e V o r a g i n e : p o t s e r m é s q u e a l t r e s t e x t o s d e goigs q u e j a c i r c u l a v e n . Però l a innovació q u e e l l h i i n c o r p o r a és l a l l e g e n d a d e l ' o f r e n a d e l s u l l s , d i n s e l p l a t q u e h a e s d e v i n g u t e l s ímbol d e l a S a n t a , t a l c o m l a v e i e m e n l e s s e v e s i m a t ­ges .

L a devoció a l a s a n t a p r o t e c t o r a d e l a v i s t a , s ' h a v i a estès e n m o l t s l l o c s , i h i h a a l t r e s e d i c i o n s d e l 'època a m b d u e s a l t r e s l l e t r e s d i s t i n ­t e s . A m b tot , e l t e x t qüe h a t i n g u t m é s difusió és e l q u e h a v i e n a d o p ­t a t a l a s e v a c a p e l l a d e l a s e u d e B a r c e l o n a , q u e t i n c a l a v i s t a e n u n a edició b a r c e l o n i n a d e l 1678. A l g u n s c o n c e p t e s i l a mètrica e l s f a n d e r i v a t s p r o p e r s de l e s a n t i g u e s c o b l e s d e s a n t a Eulàlia, p a t r o n a d e l a c i u t a t . E l g r a v a t r e p r e s e n t a l a s a n t a d u e n t e l s u l l s e n u n p l a t , s e n s e q u e e l t e x t h i f a c i explícita referència. E n c o n j u n t r e s u l t a m é s b r e u i àgil, i p o s s i b l e m e n t c o m p t a v e n a m b u n a t o n a d a c o n e g u d a , q u e p r o u p o d r i a s e r l a m a t e i x a d e s a n t a Eulàlia, a B a r c e l o n a , i de s a n t a T e c l a , à T a r r a g o n a .

D o n c s bé , a q u e s t s goigs d e s a n t a Llúcia, c o m és s a b u t , s ' e s t e n ­g u e r e n e n m o l t s i n d r e t s d e C a t a l u n y a , f ins a e s d e v e n i r e l s de m é s t r a ­dició : n o s o l s d e l a s a n t a a q u i e l s d e d i q u e n , i l a t o n a d a a p t a p e r a l e s d e v o c i o n s e n g e n e r a l , a m b i m p r e s s i o n s c o n t i n u a d e s e n d i v e r s o s l l o c s , s e m p r e a m b e l t e x t d e B a r c e l o n a . T a m b é a r r i b a r e n a S a n t e s

5. E . Fort i Cogul El rector de Vallfogona, Barcelona 1964. 6. Torrell de Reus, qúe n'ha publicat el text dins la carpeta Les cobles i els

goigs de Francesc Vicent Garcia (Vallfogona de Riucorp, 1975) amb notes biblio­gràfiques, no en menciona cap edició precedent.

402

C r e u s , o n d e v i e n u t i l i z a r — s i e l s c a l i a — q u a l s e v o l d e l e s e d i c i o n s c o r r e n t s . L a p r i m e r a q u e c o n e i x e m i m p r e s a a propòsit , és d e l à i m ­p r e m t a P e l l i s s e r , d e V a l l s , s e n s e d a t a , i e n s s e m b l a d e m i t j a n s e g l e X I X . C o m a l t r e s e d i c i o n s a n t e r i o r s , r e p r o d u e i x l a l l i c e n c i a d e l b i s b e D i e g o d e A s t o r g a y Céspedes, q u e regí l a diòcesi b a r c e l o n i n a e n t r e e l 1716 i e l 1720.

L a n o v a església d e S a n t a Llúcia, a l d e f o r a d e l r e c i n t e m o n a c a l d e S a n t e s C r e u s , f o u començada e l 1741 i a c a b a d a i beneïda e l 1744. A q u e l l s d i e s h i hagué processó s o l e m n e « a b asistència d e t o t a l a C o m u n i t a t i p o b l e . . . , a b música i d i f e r e n t s b a l l s , l a q u a l isqüé d e l a Iglésia M a j o r a h o n s e h a v i a col·locat S a n t a Llúcia a b s o n t a b e r n a ­c l e m o l t a d o r n a t q u a l t a b e r n a c l e f o u p o r t a t p e r q u a t r e m o n j o s fins a l a n o v a iglésia a b contínua descàrrega d e t r o n s i a l t r e s i n s t r u m e n t s d e f o c h . P e r l e s t a r d e s d e l p r i m e r y s e g o n d i a h i hagué b a l l públ ich i e n l a n i t d e l s e g o n d i a s e disparà u n c a s t e l l d e f o c h d a v a n t là p l a s s a dé P a l a c i o , a h o n t a s i s t i a l a música d e t r o m p e s d e c a s s a , àbues, f a g o t y d i f e r e n t s i n s t r u m e n t s » . 7 M a l a u r a d a m e n t , el Manual d e l 'arxiü p a r ­r o q u i a l d e S a n t e s C r e u s n o e n s d i u q u i n s goigs c a n t a v e n , c o s a q u e s o l p a s s a r s e m p r e e n o c a s i o n s s e m b l a n t s . ^ .

E l s goigs d e s a n t a Llúcia u t i l i t z a t s a S a n t e s C r e u s t e n e n , a f e g i d a , u n a d a r r e r a e s t r o f a c o n c r e t a d a a a q u e s t l l o c , al·ludint p o t s e r a l d i a d e l a d i t a translació ( L à m . 1 ) .

P e r això e n senyalàt d i a > a b fé v i v a S a n t a s C r e u s y v e h i n a t a c u d e n tots d e b o n g r a t y a b a l e g r i a : à v o s t r e s p e u s s e h a n p o s t r a t , 0 p e r c l a m a u s p e r a d v o c a d a m o l t a m a d a ó Llúcia d e C r i s t o e s p o s a , o h i u n o s , V e r g e g l o r i o s a . T

E n c a p d e l s a l t r e s i n d r e t s q u e c o n e i x e m n o s ' h i h a fet l a menció pròpia.

A l a parròquia d e S a n t a Llúcia,situada a l a s e v a n o v a església, e s c o n c e n t r a v e n l e s d e v o c i o n s d e l s fidels s e g l a r s , i a m b e l l e s l e s c o n f r a ­r i e s . L a d e l R o s e r ( j a p r o c e d e n t d e l'església m a j o r ) , f o u f u n d a d a e l 29 d e j u n y d e 1708, i tingué u n a i m a t g e d ' a r g e n t d e l a s e v a M a r e d e Déu. E l 1779 f o u a c a b a t l ' a l t a r p r o p i , i e n c a r a després a d q u i r i r e n u n a n o v a i m a t g e a d e q u a d a a l ' a l t a r .

7. Segons un Manual que existia a l 'Arxiu Parroquial de Santes Creus abans del 1936. Fort i Cogul el copià i l 'ha reproduït a la monografia L'església de Santa Llúcia de Santes Creus (pàg. 21) d'on el traiem nosaltres.

403

C o m s o l i e n f e r a to t a r r e u , c a n t a v e n e l s t r a d i c i o n a l s G o i g s d e l R o s e r , a m b l a magnífica l l e t r a c o r r e n t m e n t e s t e s a a t o t e s l e s c o n f r a ­r i e s , q u e a l g u n s e s t u d i s s o l v e n t s a t r i b u e i x e n a m o s s è n B e r n a t F o n o -l l a r , u n d e l s p r i n c i p a l s i n i c i a d o r s d e l gènere ( d e v e r s e l 1480) .

S A N T B E R N A T C A L B Ó

B e r n a t Calbó m o r í e l 1243 e s s e n t b i s b e d e V i c . N o u a n y s d ' e p i s c o ­p a t n o e s b o r r a r e n e l s orígens i e l s t r e t s m o n a c a l s d e l ' a n t i c a b a t d e S a n t e s C r e u s , q u e es traslladà a l a gèlida c i u t a t a m b e ls s e u s c o s t u m s i a c o m p a n y a t d ' u n s q u a n t s m o n j o s c o m a f a m i l i a r s . Ací aumentà l a f a m a d ' a u s t e r i t a t i d e s a n t e d a t q u e e l s p o r t a r e n a r e g i r l a diòcesi v i -g a t a n a . L a m o r t i l a s o l e m n i t a t de l ' e n t e r r a m e n t , a l c a p d e v u i t d i e s , p a l e s a r e n e l s m o t i u s d ' e s t i m a i d e devoció d e l s s e u s d i o c e s a n s , q u e començaren a v e n e r a r e l s e u s e p u l c r e i a a t r i b u i r a l finat g u a r i c i o n s p r o d i g i o s e s i f e t s d e m i r a c l e : c o m e l d ' u n m o n j o de S a n t e s C r e u s , m a l a l t i e s t r e m u n c i a t , q u e sentí l e s p a r a u l e s a f e c t u o s e s d e l p a r e e n c o m a n a n t - l i q u e anés a v i s i t a r e l s e u s e p u l c r e i h i anà; o d ' u n m a ­r i n e r d e B a r c e l o n a q u e naufragà e n t r e M a l l o r c a i E i v i s s a , i , i n v o c a n t e l s a n t , s e salvà a m b e l s s i s c o m p a n y s d e l 'embarcació. L a f a m a , e n p o c s a n y s , s ' h a v i a estès n o t a b l e m e n t .

A l m a t e i x t e m p s , e l s v i g a t a n s e n c o m a n a v e n c u l t e s i o f e r i e n p r e -s e n t a l l e s , p r i m e r d a v a n t e l s e p u l c r e i to t s e g u i t a l ' a l t a r d e l s a n t , e n c a r a q u e d e fet n o existí f ins e l 1296, u n a l t a r q u e h a e s t a t contínua­m e n t e n g r a n d i t i e n r i q u i t d e m o l t e s m a n e r e s . E s p o t d i r q u e , de se ­g u i d a d e l s e u traspàs, c o m e n ç à d'ésser v e n e r a t c o m u n s a n t . A V i c , i b a r r e j a n t - l o d e v e g a d e s a m b s a n t B e r n a t d e C l a r a v a l l , t a m b é a S a n ­tes C r e u s , o n a q u e s t j a e r a v e n e r a t e n u n a l t a r a p r i n c i p i s d e l se­gle X I V . 8

E n a q u e s t a centúria, e l p o b l e h a v i a c r e a t e n t o r n d e l gloriós b i s b e u n a j u s t a a n o m e n a d a d e fets r e a l s i d e fe ts l l e g e n d a r i s , i u n a devoció f e r v o r o s a m o t i v a d o r a d e l s d e s i g s d e canonització. T o t s e l s p r o d i g i s f o r e n e s c r i t s i t e s t i m o n i a t s c o m c a l , i reforçats a m b l 'aportació d e l s q u e p r e n i e n d e v i v a v e u i d e l e s r e c o r d a n c e s a l s e u a n t i c c o n v e n t a p o r t a d e s p e r c a r t a de l ' a b a t F r a n c e s c Miró , q u e e l r e g i a l ' a n y 1338. H i d e s t a q u e m l'extinció d e l f o c q u e c r e m a v a l ' e r a , p e r m i t j à de l a r e ­líquia d e l a V e r a C r e u ; l a revelació d e l a m o r t d ' u n m o n j o ( p o s s i b l e ­m e n t e l q u e j a h e m al·ludit n o f a g a i r e ) ; l a c o l l i t a d e l b o n v i d e M a n ­r e s a , i a l t r e s d e s e m b l a n t s , l e s q u a l s h a n d'ésser r e c o l l i d e s p e l s s u c c e s ­s i u s p a n e g i r i s t e s i g l o s s a d e s e n l e s f u t u r e s e s t r o f e s d e l s go igs .

8. Instituït per Pere de Jutge, apotecari, que morí a Barcelona el 29 de gener de 1315, i fou enterrat a Santes Creus. Fort i Cogul: Calendari, Santoral i funda­cions a Santes Creus a la darreria del segle XV. «Studia Monàstica», Montserrat 1967, fascicle 1, p. 50.

404

t

C a p a l a fi d e l s e g l e X I V , B e r n a t Calbó , a b a t d e S a n t e s C r e u s i b i s b e de V i c , h a v i a a s s o l i t u n a veneració espontània i s i n c e r a , e n c a r a q u e l a canonització n o s'hagués produït , n i , p o t s e r , n o hagués e s t a t d e m a n a d a e n f o r m a . A l a s e v a c i u t a t v e n e r a v e n e l c o s s a n t , a l se ­p u l c r e ; a l m o n e s t i r , e n l a c o m m e m o r a c i ó d e l trànsit; fins q u e e l 1568, a conseqüència d e l c o n c i l i d e T r e n t o , q u e prohibí l a celebració de s a n t s n o c a n o n i t z a t s , e l b i s b e d e V i c B e n e t d e T o c c o ( e x - a b a t d e M o n t ­s e r r a t ) decretà l a suspensió d e l c u l t e , e n l a f e s t i v i t a t d e l s a n t . A l e s ­h o r e s c o n s i s t i a e n e l rés p r o p i , m i s s a i s e r m ó panegíric, p a g a t p e l s j u r i s c o n s u l t s d e l a c i u t a t , q u e e l e g i r e n s a n t B e r n a t Calbó c o m a patró l l u r .

E l n o u b i s b e d e V i c , J o a n B e r t r a n d e G u e v a r a , f o u p r e g a t d e r e s ­t a b l i r e l c o s t u m d e c e l e b r a r l a f e s t a d e s a n t B e r n a t , c o s a q u e n o e s resolgué d e s e g u i d a , p e r c a u s a d e l a defunció e l m a t e i x a n y 1573. Però, m a l g r a t to t , n o s ' h a v i a i n t e r r o m p u t l a devoció d e l s fidels m a ­n i f e s t a d a d a v a n t e l s e p u l c r e ; i m e n y s a S a n t e s C r e u s , n o s u b j e c t e a l ' a u t o r i t a t d e l a diòcesi d e V i c , o n p r o s s e g u i a l a veneració m é s s i l e n ­c i o s a i t r a d i c i o n a l .

A r a e n t r e m d e p l e e n e l g r a n s e g l e d e l s go igs . D è i e m q u e comença a r r a n de l e s f e s t e s de l a canonització d e s a n t R a m o n d e P e n y a f o r t , c e l e b r a d e s a B a r c e l o n a l ' a n y 1601 , i t a m b é e n a l t r e s p o b l a c i o n s , c o m l a m a t e i x a c i u t a t d e V i c . 9 P o s s i b l e m e n t s o t a l 'esplendorós e x e m p l e , e l c o n c i l i metropolità d e T a r r a g o n a d e l ' a n y següent s 'adreçà a l P a p a C l i m e n t d e m a n a n t l a canonització d e s a n t B e r n a t Calbó. E r e n p r e ­s e n t s a l C o n c i l i l ' A r q u e b i s b e d e T a r r a g o n a J o a n Terès i e l b i s b e de V i c , F r a n c e s c R o b u s t e r i S a l a : t o t s d o s h a v i e n v i s c u t e l s b r i l l a n t s a c t e s de B a r c e l o n a i p r e d i c a t e n e l s s o l e m n e s o f ic i s e n h o n o r d e s a n t R a m o n .

E l s a n t «confessor d e reis» j a d e v i a t e n i r g o i g s , c o m p t a n t q u e e l s f r a r e s d e l s e u o r d e e n f o r e n e l s g r a n s p r o p a g a d o r s i e l s c a n t a v e n s e n s d u b t e a b a n s d e l e s f e s t e s . D u r a n t l e s s o l e m n i t a t s s e n ' e s t a m p a ­r e n t r e s e d i c i o n s , d u e s d e l e s q u a l s a m b l a m a t e i x a l l e t r a q u e h a f o r n i t tòpics a l s g o g i s t e s p o s t e r i o r s . S ó n e l s p r i m e r s f u l l s de goigs q u e a p a r e i x e n a m b p e u d ' i m p r e m t a i d a t a .

T a m b é s a n t B e r n a t Calbó, e n e l s e u s e p u l c r e , e r a l l o a t d e t e m p s e n goigs i c o b l e s , i m p r e s e s e n f u l l s s e n s e d a t a , q u e h o m c o n s i d e r a a n t e r i o r s a l s d e s a n t R a m o n d e P e n y a f o r t , d a t a e l 1601 , s i b é q u e a q u e s t s s ' h i e m p a r e n t e n i e s f a n r e l a t i v a m e n t p r o p e r s e n e l t e m p s . E n e f e c t e , h i h a u n e s Cobles en homenatge del benaventurat Sant Bernat, bisbe de Vich, ( a m b l a indicació d e «Cellers v i c a r i u s g e n e r a -lis» a l p e u ) , f e tes e n p a r t a m b m a t e r i a l tipogràfic idèntic a l q u e e m ­p r a v a J o a n Amel ló , d e B a r c e l o n a , e n Los goigs del gloriós pare sant

9. A V i c feren una processó el dia 13 de juliol de 1601. Referència a «La Veu del Montserrat», 12 juny 1880.

405 5

Ramon de Penyafort, c ircumstància q u e j a assenyalà J o a n B a t l l e e n e l s e u l l i b r e d e facsímils i n o h a d e i x a t de f e r - h o n o t a r l ' h i s t o r i a d o r d e l s goigs d e s a n t B e r n a t Calbó.

U n a a l t r a edició coetània, d e característiques s e m b l a n t s e n l a t i p o g r a f i a i l ' o r l a ( f e t a t a m b é d e t r o s s o s ) és m i l l o r a d a a m b u n g r a v a t m o l t s e n z i l l q u e r e p r e s e n t a u n b i s b e , a m b bàcul i m i t r a : d u u e l títol Los goigs i pregàries del gloriós S. Bernat Calvo, Bisbe de Vich i Osona. T a m p o c n o té p e u d ' i m p r e m t a . A m b tot , h e m de c r e u r e ( c o m F o r t i C o g u l ) q u e fos l l e u g e r a m e n t p o s t e r i o r a l e s c o b l e s q u e a c a b e m de c i t a r . H i d e s t a q u e n , a m é s d e l 'estètica d e l c o n j u n t , u n t e x t c e n y i t e n l e s q u a l i t a t s h u m a n e s i , s e n s e g e n s d'afectació, u n a d a r r e r a e s t r o f a r e f e r e n t a l a devoció d e l s f i d e l s e n t o r n d e l s e p u l c r e .

E n l a s e u d e V i c h i O s o n a v o s t r e c o s és s e p u l t a t ; h o n t a c u t t o t a p e r s o n a q u i està e n n e c e s s i t a t ; m o l t s m i r a c l e s h e u o b r a t r e m e d i a n t t o t a dolència. O gloriós s a n t B e r n a t , s o c o r r e u n o s a b clemència.

A r a a d v e r t i m , s e n s e q u e h o hàgim l l e g i t e n l l o c , q u e e l t e x t s e n c e r c o i n c i d e i x a m b l e s Cobles del gloriós sant Euleguer. Bisbe de Barce­lona, a c u r a d a m e n t e s t a m p a d e s p e r Sebastià C o r m e l l a s l ' a n y 1604. N o m é s h i h a n fet u n a i n d i s p e n s a b l e correcció d e l l o c ( O s o n a i B a r c e ­l o n a ) q u e permetrà d e i x a r a l t e r a d a l a r e s t a d e l s v e r s o s , a excepció d e l s d e l a t o r n a d a , c o n s t r e t a p e r l a consonància a m b e l n o m d e l s a n t r e s p e c t i u . N o e s p o t d i r q u i n text és c o p i a t d e l ' a l t r e , s i n o s ' a r r i b a a a f i r m a r ( c o m j a s ' h a d i t ) q u e e l s d e s a n t B e r n a t Calbó són d e p l e d i n s e l segle X V I . C e r t a m e n t , l a presentació és m é s m a t u s s e r a , a m b T o r l a f e t a d ' a p r o f i t a m e n t s , e l s d e l c o s t a t e s q u e r r e , m o l t s e m b l a n t s a l s d e l r e p e t i t f r a g m e n t d e l s de s a n t R a m o n . 1 0 C a l d i r q u e són e s t r o ­f e s b e n a n o d i n e s , s e n s e referències a l ' a n t i c a b a d i a t n i a l s t r e t s b i o ­gràfics o anecdòtics, sinó m é s a v i a t al·lusions c o m u n e s a l a p e r s o n a , a p l i c a b l e s a a l t r e s s a n t s q u e f o s s i n b i s b e s s e p u l t a t s i v e n e r a t s a l a s e u q u e r e g i r e n .

É s ociós q u e j o v u l g u i f e r ací c a p a l t r a explanació d e l t e m a , p e r ­què c o n s i d e r o p r o u c o m p l e t a l a q u e e n p r e s e n t a E u f e m i à F o r t e n l a s e v a b i o g r a f i a d e l s a n t ( q u e així m a t e i x h e s e g u i t e n l e s d a d e s c o n -

10. Joan Batlle reprodueix les dues edicions dedicades a sant Bernat Calbó: Los goigs a Catalunya, segle XVII, (Barcelona 1924). L a de les cobles, a la pàg. 16, es pot comparar pel fragment de l 'orla, amb els Goigs de Sant Ramon de Penyafort (facsímil de la pàg. 24). E n els goigs de la pàg. 17, la lletra és coinci­dent amb la de les Cobles de Sant Euleguer de la pàg. 25, salvades les diferèn­cies que assenyalem.

406

t i n g u d e s e n a q u e s t c a p í t o l ) . 1 1 Però b é c a l o b s e r v a r , n i q u e v u l g u e m : c e n y i r - n o s a l a relació a m b S a n t e s C r e u s , q u e t o t s d o s t e x t o s s ó n e n l loança d e l «benaventurat i gloriós b i s b e d e V i c » i s e c e n t r e n è n a q u e l l a c i u t a t o n l a devoció c o n t i n u a v a e n creixença i l e s e d i c i o n s d e goigs s ' h i s u c c e i r i e n .

E l seg le X V I I e s c a r a c t e r i t z a p e r l e s múltiples c a n o n i t z a c i o n s q u e s ' h i e s d e v i n g u e r e n : e l m a t e i x s a n t G l e g u e r , b i s b e d e B a r c e l o n a , n o f o u c a n o n i t z a t fins e l 1675: e l s g o i g s al·ludits s 'avançaren m é s d e s e t a n t a a n y s ! N o f o u així a m b a l g u n s s a n t s m é s r e c e n t s , c o m s a n t a T e r e s a , s a n t F e l i p N e r i i d ' a l t r e s , q u e a l e s h o r e s m o t i v a r e n c e r t a ­m e n t l i t e r a r i s i t e x t o s d e divulgació hagiogràfica, s i g u i n g e n e r a l s , s i g u i n e l s p a r t i c u l a r s d e c a d a u n d e l s c a n o n i t z a t s .

T a m b é , m e n t r e d u r a v a l a l a b o r i o s a gestió, c a l d r i a e s m e n t a r e l l l i ­b r e t d e m o s s è n P a u F a u r i a , r e c t o r d e l a parròquia d'Avinyó d e l b i s ­b a t d e V i c . E s t i t u l a Romanç a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calvo, bisbe de Vich, q u e o m p l e u n a q u a r a n t e n a d e pà­g i n e s e n v e r s o s heptasíl·labs d ' e s c a s s a q u a l i t a t literària. F o r t c o n s t d e r a e s t r a n y q u e c o n t i n g u i «a m a n e r a d e s u p l e m e n t u n s Gotos al glórioso son Bernardo Calvó, obispo de Vique, cuyo ouerpo se venera en su capilla sumptuosa, construïda en la Catedral de Vique». L ' e s t r a n y e s a és, s e n s d u b t e , q u e s i g u i n e n castellà, i a u g m e n t a d a v a n t l 'ínfim v a l o r d e l a composic ió , a m b v e r s o s d e p e u t r e n c a t ( a l g u n s a u t o r s e n d i u e n d e c o d o l a d a ) , d e r i v a t s d e l e s a n t i g u e s c o b l e s d e s a n t a Eulàlia, a m b tot e l s l l o c s c o m u n s d e l gènere i e l s r e t r u c s d e l a r i m a ; c o m e s p o s a v e n d e m o d a j u s t a m e n t e n e l c o m e n ç d e l a d e c a ­dència literària. E l t e x t , c o m q u a s i t o t s e l s s e u s s e m b l a t s e n l a f o r m a , és anònim i a b s o l u t a m e n t d e p l o r a b l e ; n o h i h a a l t r a referència a l a v i d a d e l s a n t q u e e l p a s p e r l a s e u d e V i c , l 'única al·lusió gogística a l a c o n q u e s t a d e València i l a tòpica d e l 'extinció d e l f o c q u e d e s ­truïa l e s c o l l i t e s llençant-hi l a relíquia d e l Lignum Crucis, t a n e s t i ­m a d a d e l m o n e s t i r d e S a n t e s C r e u s , q u e n i t a n s o l s a n o m e n a .

M a l g r a t l a mísera q u a l i t a t d e l t e x t , h a n e s t a t r e i m p r e s o s a l a c i u ­t a t d e V i c , e s p o t d i r q u e fins a l a renaixença, q u e motivà, c o m s e s a p , l a regeneració d e l s goigs e n t o t s e l s a s p e c t e s .

D e i x e m e l s goigs v i g a t a n s p e r a c o s t a r - n o s a l e s t e r r e s d ' o n e l s a n t p r o c e d i a , e n l e s q u a l s , c o m a S a n t e s C r e u s , l i t e n i e n f r a n c a i fidel devoció. P e n s e m q u e , s i a l a c i u t a t d e V i c v e n e r a v e n e l c o s s a n t e n e l majestuós s e p u l c r e , e l s l l o c s p e r o n hagué p a s s a t e n v i d a e s d e l i e n

11. E : Fort i Cogul: ; Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic. (Vila-seca-Salou 1979). Conté còmpletíssimes referències i dates posteriors a la mort del bisbe, sobre la seva fama i els processos de la veneració, fins z. la ca-, nonització. E l capítol 27, és dedicat als goigs d'aquest Sant (pàgs. 334-348), en les diverses edicions de què foren objecte. Nosaltres ens hem limitat a la part que pot ésser aplicada a Santes Creus, fent abstracció de molts detalls comple­mentaris. : i

407

p e r o b t e n i r - n e aïguna relíquia: d e t a l l així m a t e i x característic d e l s e g l e . R e u s e n demanà l ' a n y 1677; i n ' o b t i n g u e r e n S a n t e s C r e u s e l 1734 i , m é s t a r d (1775) , l a parròquia d e S a n t E s t e v e d e V i l a - s e c a , o n , s e g o n s l a tradició i n v e r i f i c a b l e , h a v i a e s t a t b a t e j a t e l s a n t , c o m a fill q u e e r a d e l M a s Calbó, inclòs d i n s l a s e v a demarcació p a r r o q u i a l .

V i l a - s e c a h a v i a d e m a n a t l a relíquia l ' a n y 1770, però e l f e r v o r p e l s a n t j a h a v i a fet d i c t a r u n s goigs a l s e u il·lustre fill, b e n d i g n e s d ' e l l i d e l 'època: s e ' n c o n e i x e n d u e s b e l l e s e d i c i o n s , e n p a r t a m b e l e m e n t s tipogràfics c o m u n s , s o r t i d e s d e l ' o b r a d o r d e Magí C a n a l s , d e T a r r a ­g o n a , l ' u n a l ' a n y 1760 (Làm. 2 ) i l ' a l t r a s e n s e a n y , , però p o s s i b l e m e n t m é s a n t i g a . E n l ' a s p e c t e l i t e r a r i , t a m b é s u p e r e n t o t s e l s q u e j a h e m e s m e n t a t , i s e r v e n t o t s e l s e l e m e n t s d'ingenuïtat, d'història i s o b r e t o t , d e l ' a n e c d o t a r i l o c a l , a m b versemblança d'ésser c o l l i d a s o b r e e l t e r ­r e n y , s e g o n s l e s t r a d i c i o n s q u e h i c i r c u l a v e n d e p a r a u l a i e s c r i t e s : e n t r e a q u e s t e s l e s de l a c a r t a q u e l ' a b a t F r a n c e s c Miró adreçà a l b i s b e d e V i c l ' a n y 1338. É s dubtós q u e l 'anònim a u t o r l a pogués c o ­nèixer, b é q u e e n c a p a l t r e t e x t d e goigs d e l m a t e i x s a n t n o h e m t r o b a t t a n t s d e re f lexos d e l a s e v a v i d a , d e l s m i r a c l e s i d e l e s i n v o ­c a c i o n s . I c a l a s s e n y a l a r , e n t r e a q u e s t e s , a m é s d e l a protecció c o n t r a l e s f e b r e s i a l t r e s m a l a l t i e s , a l ' e s t r o f a final, l a d e m a n d a d e l a v i l a , b e n p r e c i s a i l o c a l , a m b l ' e s m e n t d e l a p l a g a d e l e s e r u g u e s c o n s t a t a d a e n m o l t s d i e t a r i s i e s c r i t s d e l 'època, però n o p a s g a i r e e n e l s go igs .

E l r e c o n e i x e m e n t d e l c u l t e a s a n t B e r n a t p e r l ' o r d e d e l C i s t e r a l e s s e v e s c a s e s , és d e l 1702; e s t e s a s u c c e s s i v a m e n t a V i c (1723) , i a l ' a r q u e b i s b a t d e T a r r a g o n a (1733) , fins a l a canonització e f e c t i v a p e r a t o t a l 'església.

A m b a q u e s t e s d a t e s podríem c l o u r e s i g n i f i c a d a m e n t e l s e g l e d e l s go igs a què al·ludíem. S a n t e s C r e u s n o tingué s o l e m n e s a c t e s d e c u l t e e n e l s q u a l s participés e l p o b l e , q u e — c o m d i u F o r t — n i t a n s o l a ­m e n t e ls p r e s e n c i a v a , p e r t a l c o m t e n i a i n t e r d i t l 'accés a l e s cerimò­n i e s d e l a c o m u n i t a t . P o t s e r , és p e r això q u e e l m o n e s t i r n o p u g u i g l o r i a r - s e d ' e d i c i o n s pròpies , j a q u e n o l i c a l i e n , n i de t e x t o s d i c t a t s p e l s s e u s m o n j o s , d e d i c a t s a l s e u s a n t i a n t i c a b a t , o a d ' a l t r e s s a n t s . A l m e n y s n o h a n e s t a t i d e n t i f i c a t s , i d u b t e m q u e e n s u r t i n , s i e l sagaç r e c e r c a d o r n o e n v a r e v e l a r e l s i n d i c i s .

E l s h i s t o r i a d o r s d i u e n q u e , paral·lelament a l procés d e decadència d e l M o n e s t i r , h i s o r t i a u n a r e v i f a l l a c u l t u r a l : q u e m o l t s a b a t s i m o n ­j o s d e l seg le X V I I i d e l següent f o r e n o r a d o r s b r i l l a n t s , e s c r i p t o r s o p r o f e s s o r s allà m a t e i x i a l col·legi c i s t e r c e n c d ' O s c a . Després , d u r a n t l a g u e r r a de Successió , e s r e f u g i a r e n a S a n t e s C r e u s m o l t s n o b l e s i p e r s o n a t g e s c e r c a n t - h i protecció i tranquil·litat. I e n l l o c n o e n s d i u e n q u e h i hagués e l c u l t i u d e l a p o e s i a , n i l a devoció e s t i m u l a d a p e l c a n t — c o m a M o n t s e r r a t — , n i l a dedicació a l ' e x t e r i o r , f o m e n t a d a p e l s p a ­r e s P r e d i c a d o r s e n e l s s e u s c o n v e n t s , c o m e l d e S a n t a C a t e r i n a d e B a r c e l o n a , p r o m o t o r d e l e s g r a n s f e s t e s d e l a canonització d e s a n t

408

R a m o n i c r e a d o r d e goigs p e r a t o t s e l s s a n t s d e l ' o r d e i m o l t s a l t r e s . N i h i h a v i a l 'antiquíssim c a n t d e goigs i d a n s e s pròpies d e l s c e n t r e s d e g r a n s p e l e g r i n a t g e s , j a q u e e n e l s e g l e X I I I , o s i g u i e n e l s m a t e i x o s d i e s d e l a fundació d e l m o n e s t i r o d e l ' a b a d i a t de s a n t B e r n a t C a l ­b ó , 1 2 S a n t e s C r e u s e r a u n r e c e r d e r e c o l l i m e n t i s i l e n c i .

P e r a l s e x t e r n s t e n i e n l 'església d e s a n t a Llúcia, j a e s m e n t a d a — o n p o s s i b l e m e n t m o s t r a v e n l a relíquia d e l s a n t — . E n a q u e s t a església s'establí l a c o n f r a r i a d e l s p a g e s o s s o t a l 'advocació d e s a n t I s i d r e , ( d e ­voció i relíquia introduïdes a B a r c e l o n a e l 1626, d e s b a n c a n t l ' a n t i c patró d e l s n o s t r e s p a g e s o s , q u e e r a s a n t G a l d e r i c ) i t a m b é l a d e s a n t Sebastià, i n t e g r a d a t a n s o l s p e l s veïns d e l e s P o b l e s , s e n s e q u e tingués m a i g r a n v i t a l i t a t . É s de c r e u r e q u e , s i es c a n t a v e n go igs , e s v a l i e n de l e s e d i c i o n s c o m u n e s a m o l t s i n d r e t s ; i r e c o r d e m q u e f o r e n a b u n ­d o s e s . E n c a n v i , e l s s e u s f e l i g r e s o s e r e n b e n p o c s e n n o m b r e .

E n a q u e s t a època b a r r o c a , a p a r t d e l'edificació d e l'església n o v a d e s a n t a Llúcia, c o n s t r u e i x e n e l m o n u m e n t s a n t B e r n a t Calbó al c e n t r e d e l a plaça, i e l p o r t a l m o n u m e n t a l , a m b l a i m a t g e d e l ' A s s u m p ­t a . M i l l o r e n l a conservació de l a cel·la q u e utilitzà i d e l a c a p e l l a o n l i t e n i e n c u l t e , q u e tot i e s s e n t d e d i c a d a a l a Santíssima T r i n i t a t i a la M a r e de Déu, e n d e i e n d e s a n t B e r n a t perquè e r a e l m é s c o n e g u t . E l p a r e J a u m e V i l l a n u e v a , l'il·lustre r e c e r c a d o r , d i u q u e h i h a v i a u n r e ­t a u l e «digne d e s e r c o n s e r v a t p e r a l a història d e l a pintura».

L E S R E L Í Q U I E S

L e s relíquies, e n g e n e r a l , e r e n o b j e c t e d e .veneració i e s t i m u l a v e n a l a v e g a d a l ' o r g u l l d e p o s s e i r - l e s . I b a s t a d e v e u r e l e s notícies q u e e n dóna e l c r o n i s t a P u j a d a s e n e l s e u curiós Dietari n o p u b l i c a t fins a r a f a p o c s a n y s . «

C o m a p r o p i de l 'època, a l 'església d e S a n t e s C r e u s n 'h i havia e n q u a n t i t a t , i c u r i o s i t a t , t a l m e n t q u e l ' e r u d i t v i a t g e r p e r l e s esglé­s i e s d ' E s p a n y a e s c o m p l a u a d e s i g n a r - l e s a m b u n a m i n u c i o s i t a t que e s g a r r i f a . « E n e l r e l i c a r i o h a y r e l i q u i a s d e s a n B e r n a r d o A b a d , de s a n B e n e d i c t o màrtir y o t r a s m e n o r e s , l a c a b e z a de s a n D e o d a t o , e l c u e r p o d e s a n t a C l a r a , v i r g e n y màrtir , u n a de l a s o n c e m i l , p a r t e d e l a c r u z d e l B u e n Ladrón, u n d e d o d e s a n J u a n L i m o s n e r o , m u e l a s d e l o s S a n t i a g o s m a y o r y m e n o r , y o t r a s . L a m a s i n s i g n e p o r l a n o v e d a d c o n q u e l l a m a l a atención d e l o s v i a j e r o s es l a S a n t a M a n o , q u e s e

12. Fem al·lusió, especialment, a l a Ballada dels goitx de Nostra Dona, en vulgar catalan, a ball rodó, del Llibre Vermell de Montserrat, tingut com un dels precedents més significats dels goigs en la forma actual, consolidada cap a la fi del segle X V .

13. Dietari de Jeroni Pujadas, a cura de J . M, Casas Homs, Barcelona 1975. L'al·lusió més extensa és al vol. I V , pàg. 137.

409

c o n s e r v a e n u n r e l i c a r i o m o d e r n o , e n t e r a h a s t a l a m u f i e c a , c o n t o d a l a c a r n e y l a s uíías, y l o s d e d o s e n ademàn d e b e n d e c i r » . 1 4 i e n c o n t a l a història i l 'aprovació d e l c u l t e p e r p a r t d e l r o m à pontífex.

C o n t i n u a n t l a p r o d i g i o s a relació, p a r l a d e l a l l e n g u a d e s a n t a M a ­r i a M a g d a l e n a , col·locada d i n s u n a u r n a d e v i d r e d e l a m a t e i x a f o r m a . I e n c a r a e l Lignum crucis, j a e s m e n t a t , d e l q u a l e s c r e u , p e r tradició, q u e s a n t B e r n a t , q u a n e r a a b a t d e l m o n e s t i r , e l tragué f o r a i e l col·locà e n t r e l e s f l a m e s q u e c o n s u m i e n l ' e r a . L e s f l a m e s s ' a p a g a r e n i restà l a relíquia il·lesa.

N o h i h a d u b t e q u e és m é s a m e n a , i m e n y s p i n t o r e s c a , l ' e n u m e r a ­ció d e l e s relíquies q u e , j a d o s c e n t s a n y s a b a n s , h a v i a fet e l R e c t o r d e V a l l f o g o n a , f ide l v i s i t a n t d e l a c a s a .

N o té s a n t l 'Església a p e n e s q u e s a p a r t n o t i n g u i allí; d e s d e l m a j o r d e l s Apòstols a l ' i n n o c e n t m é s p e t i t .

L a l l e n g u a d ' a q u e l l a b o c a q u e e l s p e u s besà a J e s u c r i s t a m b l e s c o r a l s d e l e s s u e s h a u r i e n p o g u t g u a r n i r .

D e l c o l l d e Bàrbara l ' a n s a , a n s a d ' a q u e l l v a s t a n r i c , q u e t r e n c a n t - l o s o n c r u e l p a r e s o n p u r l i c o r derretí.

D e l ' o r d e l c a p d e M a r i a m i r a t h a u r i e n u n b r i q u e a l 'espòs lo c o r t r e n c a v a , n a t p r o p d e l c o l l de m a r f i l .

I u n a e s p i n a q u e tragué d ' a q u e l l s m i n e r a l s d i v i n s d e c a p d e l s p r e d e s t i n a t s , g r a n a t s p r e c i o s o s i r i c s .

Hauríeu v i s t u n d e l s t r e n t a d i n e r s d e J u d a s i n i c , i a m b s e r d i n e r — c o s a r a r a — s o s c o r s h a u r i a e n t r i s t i t .

L a m i r a c u l o s a m à q u e d ' e n t r e d e l s m o r t s e i x i n t

14. Jaime Villanueva. Viage literario a las Iglesias de Bspana, Madrid, 1851, X X , 117.

410

d e l m o n j o q u e e l s a b s o l i a s o l i a e l l a b e n e i r .

T a m p o c a q u e s t e s relíquies, q u e e n a q u e l l seg le m e r e s q u e r e n l ' a d ­miració i e l c u l t e , i e l s esforços p e r a d q u i r i r - l e s a què j a h e m al·ludit, n o f o r e n o b j e c t e , d e m o m e n t , d e goigs i l l o a n c e s e s c r i t e s .

L A D E S F E T A

T o t això e n s s e m b l a a r a m o l t anecdòtic : m a s s a i tot . Però té força d'interès, perquè l ' e r u d i t valencià e n s parlà d ' a q u e s t s i d ' a l t r e s t r e s o r s d e l 'església d e S a n t e s C r e u s n o g a i r e s a n y s a b a n s q u e e n s o r ­t i s s i n e l s m o n j o s . N o h i h a t a n t s d e t a l l s r e f e r e n t s a l s r e t a u l e s i i m a t ­ges d e l c u l t e . D i n s l 'església, c o m e l s v i s i t a n t s d ' a r a , és a t r e t p r i m o r ­d i a l m e n t p e l s s e p u l c r e s r e i a l s -

S ' e n t r a v a a l a n a u p e r u n passadís e s t r e t , o n es v e i a u n a i m a t g e d e p e d r a d e l a M a r e de Déu, a m b u n e s c u t a l p e u , q u e s e m b l a e l d e l ' o r d e d e C a l a t r a v a , i q u e és l a c r e u de l ' a n t i g a d i v i s a de l a c a s a . L'església té u n c o r p e t i t , c o m u n i c a t a m b l ' i n f e r m e r i a .

E n f r o n t , s o b r e l ' a l t a r m a j o r , h i h a e l g r a n r e t a u l e a m b «la i m a t g e d e l a V e r g e , c o m l ' o r d e p r e s c r i v i a , i a c a d a c o s t a t u n a b a t c i s t e r c e n c , a j u t j a r p e r l 'hàbit b l a n c q u e p o r t e n , e l s q u a l s p o d r i e n ésser s a n t B e r n a t d e C l a r a v a l l i s a n t B e r n a t Calbó. A q u e s t s s a n t s f o r e n fe ts m o ­d e r n a m e n t i r e s u l t e n m a s s a g r o s s o s . A l c o s s u p e r i o r , s a n t B e r n a t i u n a l t r e s a n t d e l ' O r d e . A l s p l a f o n s de l a credença, v e i e m d o s a l t s r e l l e u s q u e r e p r e s e n t e n l 'oració a l ' h o r t i l a Verònica; i a l a p a r t b a i x a , f o r m a e l b a s a m e n t u n o r d r e d ' a t l a n t s q u e e s g u a r d e n l e s figures de s a n t P e r e i s a n t P a u e n r e l l e u » . 1 5

Després vingué l a supressió d e l m o n e s t i r , i e l s béns r e s t a r e n g a i r e ­b é a b a n d o n a t s . L a c o m u n i t a t s ' h i reintegrà t r e s a n y s després, fins q u e e l s m o n j o s e l d e i x a r e n d e f i n i t i v a m e n t , a r r a n d e l s f e t s o c o r r e g u t s a R e u s i a B a r c e l o n a e l j u l i o l d e 1835.

L a creació i producció d e goigs , n o c a l d i r - h o , t a m b é restà a c a b a d a , t a l m e n t q u e e s p o t a f i r m a r q u e , f ins m o l t després d e l s t a n l u c t u o s o s f e t s , n o començà a h a v e r - h i goigs p r o p i s p e r a l e s d e v o c i o n s d e S a n t e s C r e u s , c r e a t s a propòsit . I a r a e n s p o d e m r e f e r i r , u n a v e g a d a m é s , a l a significació d e l s goigs d i n s l a Renaixença.

C a l r e l l e g i r l a m o n o g r a f i a d e T e o d o r C r e u s , e n l a q u a l d e s c r i u l ' a n ­t i c m o n e s t i r q u a n j a h a començat l a s e v a ruïna, i reconèixer-hi a q u e l l a l t a r m a j o r , e n e l s e u e s t a t l a m e n t a b l e . 1 6

L ' h i s t o r i a d o r també e n s e x p l i c a l 'església, l i m i t a n t - s e a l ' o b r a d e

15. C. Martinell , op. cit., 207. 16. Teodoro Creus Corominas, Santas Creus, Vilanova i la Geltrú 1884.

411

fàbrica, perquè e l m o b l a m e n t i l e s i m a t g e s es d e g r a d a r e n e n a r t , s e g o n s e l s g u s t d e l 'època, i e n b o n a p a r t tot h a e s t a t destruït p e l s s u c c e s s i u s a t a c s d e l t e m p s i d e l s h o m e s . « E l r e t a b l o m a y o r , q u e c o m o h e m o s d i c h o a n t e s , d e s t r u y e e l s imbólico e f e c t o d e l o s t r e s v e n t a n a l e s i g u a l e s c o r o n a d o s p o r e l g r a n d i o s o rosetón q u e t i e n e l a p a r e d d e l f o n d o d e l àbside, c o m o s i q u i s i e s e d e c i r : " T r e s P e r s o n a s y u n s o l o D i o s " , p e r t e n e c e a l a època d e l i r a n t e d e l b a r r o q u i s m o y e n v e r d a d q u e es d e s e n t i r , p u e s e n m e d i o de l a s e n t r a v a g a n c i a s y r i d i -c u l e c e s de l a concepción y t r a z a , s e d e s c u b r e l a h a b i l i d a d d e e j e c u -ción d i g n a d e m e j o r e m p l e o ( . . . ) » .

« D e l a i m a g e n de l a V i r g e n q u e o c u p a e l c e n t r o d e l a l t a r y d e l a s d e d o s s a n t o s q u e h a y e n l a s h o r n a c i n a s l a t e r a l e s , n o h a y q u e h a b l a r , p u e s p a r e c e i m p o s i b l e h u b i e s e n p o d i d o e n època a l g u n a h a l l a r c o l o -cación e n a q u e l s a n t u a r i o , e n c u y a construcción t a n t o artístico s e n t i -m i e n t o presidió» .

« E n c a m b i o , e n u n rincón d e l o s d e s v a n e s d e l a iglésia, y a c e o l v i -d a d a o t r a i m a g e n de l a V i r g e n , de e s t i l o p u r i s t a , d o r a d o e l c a b e l l o y c o n p r e c i o s a s filarias e n s u s v e s t i d u r a s , l a c u a l , s i n d u d a , s e r i a r e e m p l a z a d a p o r l a a c t u a l , y q u e b i e n merecería o t r o d e s t i n o ; n o m e n o s q u e u n a i m a g e n d e s a n t a M a g d a l e n a q u e e x i s t e e n e l m i s m o s i t i o , a u n q u e d e e s t i l o d e l r e n a c i m i e n t o y a , de b u e n d i b u j o y d e e x p r e -s i v a fisonomia.»17

L a M a r e d e Déu e r a l 'advocació s u p r e m a d i n s e l s c e n o b i s d e l ' o r d e . L a i m a t g e a n t i g a , q u e encapçalava e l r e t a u l e gòtic, e r a d e f u s t a i f e i a d o s m e t r e s d'alçada. A v u i p r e s i d e i x l a s a l a c a p i t u l a r d e l a C a t e d r a l d e T a r r a g o n a : r e p r e s e n t a l a V e r g e S a n t í s s i m a . 1 8 N o és u n a Marededéu t r o b a d a , sinó l a S a n t a M a r i a de S a n t e s C r e u s , a q u e l l a q u e obrà m i r a c l e s m o l t e s v e g a d e s : c o m q u a n , l ' a n y 1294, e n ocasió d e l a v i s i t a d e l r e i , m e r a v e l l o s a m e n t s ' a f l u i x a r e n l e s c a d e n e s d e l s p r e ­s o s i t r o b a r e n l a p o r t a de l a cel·la o b e r t a , i així p o g u e r e n s o r t i r fins a l'església i p o s t r a r - s e d e m a n a n t l a protecció d e l a V e r g e Santíssima. I c o m q u e e l l a s e n ' h a v i a c o m p a d i t a l l i b e r a n t - l o s de l e s c a d e n e s q u e e l s r e t e n i e n , e l s arribà l a notícia q u e e l r e i e l s p e r d o n a v a e n c o n t i n e n t . D e i x a r e n e l s g r i l l o n s p e n j a t s a l p r e s b i t e r i , e n recordança, o n v a n e s t a r m o l t s a n y s . 1 9 I t a m b é e r a l a pròpia S a n t a M a r i a d e S a n t e s C r e u s q u e a p a r e i x i a , a c o m p a n y a d a d e l a t e s t a c o r o n a d a d e B l a n c a

17. T . Creus, op. cit., 27-29. Dos segles abans, el pare Narcís Camós, ressenyant les devocions a les Mare-

dedéus trobades, esmentava breument la del Monestir de Santes Creus lligant-la amb la llegendària aparició de les creus miraculoses que donaren nom al mo­nestir i a la imatge «que goza del mismo titulo (...) cuya imagen adorna el reta­blo mayor, que siendo tan bizarra y de linda escultura enriquece mucho su iglésia». Jardín de Maria, Girona 1657, p. 31.

18. C. Martinell, op. cit., 205. 19. Llegenda recollida per tots els historiadors. Vegeu T . Creus, op. cit., 93,

i F . Fort i Cogul, Llibre de Santes Creus, Barcelona 1967, 157.

412

d ' A n j o u , p e r c o n s o l a r e l b o n m o n j o pobletà e x c l a u s t r a t , f r a I g n a s i Carbó, m o r i b u n d e n u n p o b l e t d e l P l a d ' U r g e l l a n o m e n a t P a l a u d ' A n ­g l e s o l a . 2 0 L a M a r e d e D é u b é p o d r i a t e n i r a S a n t e s C r e u s u n s goigs d e m o l t b e l l e s e s t r o f e s . Però n o e l s h i d i c t a r e n e n e l s t e m p s a n t i c s . C o m t a m p o c n o s a b e m q u e e l s tingués l a s e v a representació e n u n a i m a t g e s e m b l a n t i d i n s u n m o n e s t i r p r o p e r d e l m a t e i x o r d e , c o m és S a n t a M a r i a d e P o b l e t . 2 1

S A N T A M A R I A D E S A N T E S C R E U S

A a q u e s t a antiquíssima advocació f o r e n d i c t a t s èls p r i m e r s goigs r e n a i x e n t s . C o m e n a l t r e s o c a s i o n s s e m b l a n t s h i t r o b e m l ' a c t i u go-g i s t a i col·leccionista m o s s è n P a u Parassòls i P i , q u e s i g n a a m b l e s d u e s p r i m e r e s i n i c i a l s ( P . P . ) U n s Goigs de Nostra Senyora de Santos Creus, venerada en la Iglésia del seu Monestir de Cister denses, en lo bisbat de Tarragona ( L à m . 3 ) . S ó n i m p r e s s o s a l s t a l l e r s Tassó d e B a r ­c e l o n a . N o d i u l ' a n y , però gosaríem c o n j e c t u r a r q u e f o r e n m o t i v a t s p e l s t r e b a l l s d e T e o d o r C r e u s i C o r o m i n a s , p r i m e r a m b l a col·labo­ració a VÀlbum Pintoresch Monumental, f o r m a t a m b fotograf ies d ' A n ­t o n i M a s s ó . Aparegué l ' a n y 1883, p a t r o c i n a t p e r l 'Associació C a t a l a ­n i s t a d ' E x c u r s i o n s . L a m o n o g r a f i a d e C r e u s , a m p l i a d a i traduïda l ' a n y següent, estigué e n vigència d u r a n t m o l t d e t e m p s i est imulà l ' a c t u a ­ció d e l s e x c u r s i o n i s t e s i l e s e n t i t a t s a f i n s — a l e s q u a l s p e r t a n y i e n m o s ­sèn Parassòls i e l s m é s s i g n i f i c a t s a r t i s t e s i a r q u e ò l e g s — q u e s ' i m p o ­s a v e n l a conservació d e l e s p e d r e s g l o r i o s e s i l a p o s t e r i o r restauració . 2 2

E l s goigs e s m e n t a t s , c o m gairebé t o t s e l s a l t r e s d e l m a t e i x a u t o r , són m é s a v i a t p o b r e s e n q u a l i t a t s literàries. E n c a n v i , c e r q u e n eficàcia q u a n t a informació i devoció d e l s fidels, s e m p r e a m b l a t o r n a d a b e n fàcil.

L e s q u a t r e e s t r o f e s i n i c i a l s són gairebé tòpiques s o b r e l a v i d a d e l a V e r g e . I to t s e g u i t e m p r è n e l l l e g e n d a r i , a m b u n e s m e n t a l a tradició d e l n o m d e S a n t e s C r e u s , 2 3 q u e m a i n o havíem v i s t aparèixer e n e l s t e x t o s .

20. Esmentat per Josep Pont i Gol , Poesia de Santes Creus, introducció a l'Antologia Lírica de Santes Creus, (Santes Creus 1982), 227.

21. E l s goigs a Santa Maria de Poblet, en estrofes de deu versos, com els de Santa Llúcia, no ens semblen pas tan antics. L a més vella edició que én tenen a l ' s e u Monestir és de 1879, poc anterior doncs als de Santes Creus que esmen­tàrem tot seguit.

.22. Parassòls morí el 1902. Per tant, la datació d'aquests goigs correspon a un període de pocs anys, durant els quals es podia escaure alguna solemnitat religiosa o patriòtica que els justifiqués plenament.

23. Llegenda recollida per tots els historiadors: C . Martinell, bp. cit, pàg. 28. E . Fort i Cogul. Llibre de Santes Creus, pàg. 151.

413 6

M o l t e s l l u m s d e l c e l b a i x a r v e y a n aqúí a l g u n s p a s t o r s , y e n l o s p u n t s d e l s r e s p l a n d o r s c r e u s d e f u s t a e l l s v a n p l a n t a r , p e r só a l l l o c h v a n n o m e n a r S a n t a s C r e u s d e s d e a q u e l l a h o r a .

E s m e n t a l a v i n g u d a d e l s m o n j o s d e s a n t B e r n a t q u e o b t i n g u e r e n permís d'instal·lar-se e n a q u e l l c a m p d e c o n t r a r i e t a t s , q u e passà a a n o m e n a r - s e S a n t e s C r e u s , i e s convertí e n c a s a i l l o c d'oració.

D e a q u e i x m o n a s t i r a b a t fòu u n S a n t B e r n a t Calvó, q u i a b s i n g u l a r devoció , c o m fill v o s t r e e n a m o r a t , v o s t r a s g l o r i a s a l e n t a t p r e d i c a b a a b v e u s o n o r a .

I l ' e n r i q u i m e n t p r o g r e s s i u d e l t e m p l e , l l o c d e s e p u l t u r a e s c o l l i t p e r r e i s , prínceps i n o b l e s , r e p l e g a n t - s e a l repòs q u e e l s dóna l a M a r e d e Déu . E l m a g n e t r e s o r d e l e s relíquies ací a p l e g a d e s , p r o f a n a d e s i m p i a m e n t p e l s q u i l i l lançaven f o r a , «els f i l l s d e l v o s t r e a m o r » .

P e r fi, l a invocació a l a V e r g e e n e l s a g r a t a l t a r , enllaçada a m b l a protecció q u e e l s fidels l i d e m a n e n , c o n t r a e l s m a l s físics h a b i t u a l s d ' a q u e l l a època ( i d ' a r a ) .

N o p o d r i a d i r a m b c e r t e s a q u i n a e r a l a i m a t g e q u e , d i n s l a d e s o ­l a d a església d e S a n t e s C r e u s d ' a q u e l l s d i e s , r e p r e s e n t a v a l a M a r e d e Déu . E l s f u l l s d e l s goigs d e Parassòls són c e n t r a t s , a l a m a n e r a clàssica, p e r u n g r a v a t a m b l a figura d e l a V e r g e n o t a b l e m e n t a l t a , s o s t e n i n t e l N e n a m b e l braç e s q u e r r e i u n a f lor d e l l i r i a m b l a m à d r e t a . D u u c o r o n a r e i a l col·locada s o b r e e l m a n t e l l i l ' a d o r n a u n n i m b d ' e s t r e l l e s q u e desprèn i n t e n s o s r a i g s de l l u m . A p a r e i x col·locada s o b r e u n a p e a n y a , e n l a q u a l h i h a u n e s c u t i m p o s s i b l e d e reconèixer. B é p o d r i a c o i n c i d i r a m b a l g u n a d e l e s i m a t g e s s e g o n s l e s d e s c r i p c i o n s c i t a d e s , o b é r e p r e s e n t a r t a n s o l s u n a reconstrucció i d e a l b a s a d a e n t a l s i n o r m a c i o n s . A l t r a m e n t , h a v e n t p a s s a t m é s d e c e n t a n y s d ' a l e s ­h o r e s ençà, t a m p o c n o e l s prendríem c o m a t e s t i m o n i a t g e , e n c a p s e n t i t . L e s e d i c i o n s p o s t e r i o r s d e l s goigs d e S a n t a M a r i a d e S a n t e s C r e u s p r e s e n t e n u n a i m a t g e s e m b l a n t j a d e s v e s t i d a d e l s o r n a m e n t s p o s t i s s o s . L e s d i f e r e n c i e n , a l t r a m e n t , l a posició i l ' a c t i t u d d e l ' I n f a n t .

E l t e x t d e Parassòls v a s e r b e n a c o l l i t a S a n t e s C r e u s i h i h a p e r ­s i s t i t fins a l s n o s t r e s t e m p s . E n c o n e i x e m e d i c i o n s fe tes a l a i m p r e m t a M o n c u n i l l d e V a l l s , a n y s 1929 ( L à m . 4 ) , 1948 i 1953. H i m a n q u e n l e s i n i c i a l s d e l ' a u t o r . L e s d u e s e s t r o f e s d a r r e r e s , e n v e r i t a t m o l t e s t a n -t i s s e s , e s r e d u e i x e n a u n a , m e n y s dramàtica. E l t e x t , e n c o n j u n t , h a e s t a t m o d e r n i t z a t a m b discreció.

414

N o e n c o n e i x e m l a m ú s i c a : l a s e v a combinació mètrica p e r m e t d e c a n t a r - l e s a m b a l g u n a d e l e s m e l o d i e s p o p u l a r s e n v o g a .

U N S E F Í M E R S G O I G S D E S A N T A L L Ú C I A

L e s m a l v e s t a t s p a s s a d e s f e r e n r e t o r n a r l a parròquia d e S a n t a Llúcia a l 'església m a j o r d e S a n t e s C r e u s , perquè h a v e n t r e s t a t s e n s e e l s m o n j o s i e n camí d e ruïna, e l v e l l p a r e M i q u e l M e s t r e , p r o c e d e n t d e l C i s t e r , demanà a l ' a u t o r i t a t què l i d e i x e s s i n t r a s l l a d a r - h i l a s e v a parròquia e n creixença; a r g u m e n t a n t q u e l'església d e l s u p r i m i t m o ­n e s t i r r o m a n i a s e n s e c a p u t i l i t a t i e n p r o g r e s s i u d e t e r i o r a m e n t , i allí e l s fidels p o d r i e n ésser m é s b e n a t e s o s .

L i h o c o n c e d i r e n e l 18 d e j u l i o l d e 1843. L a f e s t a d e s a n t a Llúcia d ' a q u e l l a n y e n c a r a s e celebrà a l 'església t i t u l a r , i p o c s d i e s m é s t a r d p a s s a v a a l t e m p l e . E l r e b i e n t a n m a l p a r a t , q u e r e n u n c i e n a f e r i n v e n t a r i d e l c o n t i n g u t , p e r t a l c o m n o h i h a a l t r a c o s a q u e l e s r e s t e s d ' u n s q u a n t s a l t a r s d e s b a l l e s t a t s .

C o n s e r v a v e n e n c a r a e l c a n t d e l s g o i g s a l a s a n t a p a t r o n a ? O q u a n e l s p e r d e r e n ? T a m p o c n o h o d i u c a p d o c u m e n t , i n o s a l t r e s h a u r e m d e c r e u r e q u e a b a n s d e l ' a n y 1927 j a n o e l p r a c t i c a v e n .

F i x e m a q u e s t a n y perquè és e l d ' u n a edició n o v a ( L à m . 5 ) , i s i g n i ­ficativa, d ' u n s a l t r e s goigs a s a n t a Llúcia. E l s v a e s c r i u r e u n j o v e d e v i n t a n y s q u e a n a v a a S a n t e s C r e u s a r e f e r l a s a l u t i allí trobà, t a l c o m e l l h o d e i a , « l 'oasi q u e e m redreçà e n e l d e s e r t angoixés d e l a m e v a d e s o l a c i ó » . 2 4 Perquè a p a r t d e l s m o t i u s d ' e s p l a i i d e l s b o n s a i r e s , c o m p t a v a a m b l a c o m p a n y i a d e l r e c t o r F r a n c e s c S a n j u a n i , a m b l a s e v a aquiescència, c o m e n ç à a r e g i r a r e l s a r x i u s i p a p e r s d e l a parrò­q u i a . É s s e g u r q u e h i d e s c o b r i a c o s e s m o l t v a l u o s e s : s o b r e t o t l a prò­p i a vocació d ' h i s t o r i a d o r d e S a n t e s C r e u s , a l a q u a l dedicà l a r e s t a d e l a v i d a .

T a m b é f e i a e l s p r i m e r s p a s s o s e n l a p o e s i a — a c t i v i t a t q u e m a n ­tingué n o m é s e n e l s a n y s jovenívo ls—, i u n a m o s t r a e n f o r e n e l s goigs al·ludits, p r e s e n t a t s c o m u n a o f r e n a a f e c t u o s a .

E l t e x t té n o u e s t r o f e s , c o m e l s q u e e s c o n e i x i e n p e r tradició; però a d o p t a n t l a f o r m a m é s h a b i t u a l , d e l e s e s t r o f e s e n v u i t v e r s o s heptasíl·labs. Diríem, fins i t o t , q u e n o e s v o l a l l u n y a r m a s s a d e l m o d e l d e l l a r g a tradició, n i , p e l l l e n g u a t g e , n o a r r i b a a l e s exigències pròpies d e l s p o e t e s i e s t u d i o s o s d e l català e n e l s s e u s d i e s . S e m b l a ; q u e , v o l g u d a m e n t o espontània, m a n t i n g u i a l g u n arcaïsme.

U n a e s t r o f a s i g n i f i c a t i v a e n a q u e s t s e n t i t s e r i a :

24. Citat per X . Fort i Bufill : Eufemià Fort i Cogul, historiador de Santes Creus, extret de «Santes Creus», Butlletí de l 'Arxiu Bibliogràfic, núm. 49, vol. V I , any 1979. ~

415

U n e s p i l l f o u d e M a r i a , S a n t a Llúcia e l v o s t r e c o r , e l q u a l s o l s s e complaïa , e n a m a r N o s t r e S e n y o r , fent - lo e s t o i g d e p u r i t a t q u e d e l c e l és l a d r e c e r a .

I l a temptació i a m e n a c e s d e P a s c a s i e s c o n v e r t e i x e n e n u n a m e n a d e c a n t a l a fe , g e n e r a d o r a d ' a q u e l l a v o l u n t a t , t a n l l o a d a i e s t i m u l a d a p e l s m o r a l i s t e s i e d u c a d o r s e n e l p r i m e r terç d ' a q u e s t s e g l e :

S i P a s c a s i v o s t e m p t a v a p e r u s r e n e g a r d e Déu , D é u m a t e i x v o s a j u d a v a e n l l o a r e l s a n t n o m s e u ; n o e l tirà a m b s a v o l u n t a t s i n o v o s t r a fe és q u i i m p e r a .

A m b f o r t a l e s a e n v e j a b l e s o f r i u e l m é s v i u t u r m e n t , v o s t r a fe és i n q u e b r a n t a b l e , d e l m a r t i r i e n e l m o m e n t , e l D é u q u e h a v e u c o n f e s s a t e n e l c e l j a v o s e s p e r a ;

C o m m é s b r a v a f o u l a g u e r r a , m é s g l o r i o s a l a victòria, t a n t s açots , ací a l a t e r r a , t a n t e s p a l m e s a l a glòria, s i d e v e u r e u s h a n p r i v a t v o s t r e s u l l s t e n e n l l u m v e r a .

E l j o v e p o e t a a u t o r d ' a q u e s t s goigs n o és a l t r e q u e e l n o s t r e v e l l c o n e g u t E u f e m i à F o r t . E l s goigs f o r e n e d i t a t s u n a s o l a v e g a d a , s e n s e d a t a ; però e l fill de l ' a u t o r , c o n v e r t i t e n biògraf d e l p a r e . h i h a r e s t a ­b l e r t l a d e 1927, adés e s m e n t a d a , i s o r t i r e n d e l a i m p r e m t a l a p r i m e ­r a s e t m a n a d e d e s e m b r e a fi d e p o d e r - l o s c a n t a r a l a f e s t a d e l a s a n t a d ' a q u e l l a n y .

H i posà música m o s s è n F r a n c e s c Baldelló , e l q u a l h a v i a f u n d a t c i n c a n y s e n r e r a l 'associació d e l s A m i c s d e l s G o i g s q u e i m p u l s a v e n l a r e p r e s a d e l c a n t i l a dignificació d e l s t e x t o s allà o n e n t e n i e n , i l a implantació d e goigs n o u s e n a l t r e s l l o c s . I l ' a j u d a a l s n o m b r o s o s col·leccionistes, q u e començaren m o l t s a n y s a b a n s , e s t i m u l a t s p e r m o s s è n P a u Parassòls, q u e j a h e m e s m e n t a t n o f a g a i r e .

E n v e r i t a t , a q u e s t text , m o d e s t i ef ímer, té u n a d o b l e importància : perquè c o n s t i t u e i x l a p r i m e r a manifestació i m p r e s a d e l a vinculació santescreuïna d 'Eufemià F o r t ; i perquè j a és c o m u n llaç e n t r e S a n t e s C r e u s i e l s g o g i s t e s , q u e e s manifestarà e n a l t r e s o c a s i o n s .

416 .

N o c a l p o n d e r a r e l s mèrits d e l e s a c t u a c i o n s de l ' a u t o r d ' a q u e s t s goigs c o m a h i s t o r i a d o r i p r o m o t o r d ' a c t i v i t a t s a S a n t e s C r e u s . P e r e l l e s abandonà l e s vel·leitats de p o e t a i , a m b e l l e s , l a creació d ' a l t r e s t e x t o s p e r a g o i g s . 2 5 Però nò deixà d'ésser-ne d e v o t col·leccionista i d e d e d i c a r - l o s a l g u n e s b o n e s m o n o g r a f i e s .

E L S G O I G S D E L N O S T R E T E M P S

P e r c l o u r e l a n o s t r a exposició hauríem d e p a s s a r , n i q u e fos s u ­màriament , p e r l a d a r r e r a època d e l a història d e l s g o i g s : j a són e l s n o s t r e s d i e s . D i g u e m q u e c o m e n ç a a m b l e s e d i c i o n s gogístiques e n tímides r e p r e s e s després d e l a g u e r r a . E n t r e l e s modest íss imes a c t i v i ­ta ts d e l s A m i c s d e l s G o i g s , i l e s m é s a m b i c i o s e s d e l ' A r x i u Bibliogrà­fic d e S a n t e s C r e u s , s 'establí e l n e x e p e r mit jà , a l t r a v e g a d a , d ' E u f e ­m i à F o r t i C o g u l .

L ' a n y 1953, c o m m e m o r a n t e l vuitè c e n t e n a r i d e B e r n a t Calbó, c o n ­v o c a r e n u n c o n c u r s d e goigs q u e premià d o s t e x t o s q u e vénen a s e r e l r e t r o b a m e n t p e r a l públic i col·leccionistes; però a m b m é s s i g n i f i c a t p e r n o s a l t r e s , t e s t i m o n i e n l a l loança contemporània d ' a q u e l l s p r i m e r s p e r s o n a t g e s d e S a n t e s C r e u s , d e l ' O r d e d e l C i s t e r i d ' a l g u n e s a n t i g u e s d e v o c i o n s d e l a c a s a , començant p e l s d o s s a n t s m o n j o s a m b hàbit b l a n c , q u e a p a r e i x e n a l ' a n t i c r e t a u l e s o t a e l s p e u s d e l a V e r g e . Així recomençava l a p o s s i b i l i t a t gogística c e n t r a d a e n e l m o n e s t i r .

a ) Sant Bernat Calbó

E l c o n c u r s premià, e n p r i m e r l l o c , u n s Goigs a llaor de sant Ber­nat Calvó, abat de Santes Creus i Bisbe de Vic, l l e t r a d e M i q u e l B o s c h i J o v e r . S ó n u n t e x t d e l i c a d a m e n t p o p u l a r i l i t e r a r i a l h o r a , a m b e s ­m e n t s d e l s f e t s i m i r a c l e s d e l s a n t . 2 6

C o m e n c e n :

C a m p e r o l a és l a n o b l e s a d e l l l i n a t g e p a t e r n a l , i s o u r i c d e s a v i e s a , d e p o d e r i d ' i d e a l .

25. Publicà el llibre Caliu, poesies, (Valls 1935), sense els goigs de Santa Llúcia, ni cap poema referent a Santes Creus.

26. Anteriorment (1949), arran de la creació de la parròquia de Sant Bernat Calbó, al districte del Poblenou de Barcelona, foren editats uns goigs a llaor seva, lletra de Josep Massons i Andreu, música de Francesc Baldelló, prev. Text d'una noble modèstia literària: menciona Santes Creus («famós cenobi, / talment rusc de santedat / i virtut —del món oprobi— / us admet en germandat. / Bel la tasca us corprenia, / manuscrits i oració»).

417

Prò a q u e i x m ó n n o u s a b e l l i a i e n c e r q u e u u n d e m i l l o r . G o v e r n e u l a n o s t r a v i a s a n t B e r n a t d e M a s Calvó.

L ' e s m e n t c o n c r e t a S a n t e s C r e u s h i a p a r e i x t r e s v e g a d e s , i a l ' es ­t r o f a final, q u e l a tradició gogística d e d i c a v a a l a petició d e l s fidels, és r e s o l t a m o l t poèt icament :

L ' a m o r v o s t r e és l a c o l l i t a q u e a e l p o b r e g r a n i r i c , i l a d o n e n i n f i n i t a S a n t e s C r e u s , e l c a m p d e V i c . . . L 'abrandà S a n t a M a r i a l ' h e u t o r n a t v i d a i c l a r o r .

L a música és d e l m e s t r e R a f a e l S u b i r a c h s i R i c a r t , de V i c , b e n e s c a i e n t però n o h a e s t a t p o p u l a r i t z a d a .

L a veneració a s a n t B e r n a t Calbó s e m p r e h a e s t a t v i v a a l a s e v a c o m a r c a i j a h e m e s m e n t a t e ls a n t i c s goigs d e V i l a - s e c a , q u e s e n s d u b t e s ' e s c a m p a r e n p e r t o t . Ací e n s c a l f e r referència a l a c i u t a t d e R e u s , q u e h a v i a o b t i n g u t u n a relíquia d e l s a n t l ' a n y 1677, p e r a l ' es ­glésia p r i o r a l d e S a n t P e r e , o n l ' h a s e r v a d a fins a l s n o s t r e s d i e s .

T a n m a t e i x , l a c i u t a t d e l C a m p n o h a c r e a t go igs p r o p i s a l s a n t q u e c o n s i d e r e n fill s e u , p u i x q u e p e r t a n y a l t e r m e m u n i c i p a l d e R e u s e l M a s Calbó o n v a néixer. L a devoció d e l s d o s l l o c s h a a n a t força a p a r e l l a d a , p e r l ' a f e c t e i l e s a f i n i t a t s . F i n s q u e l ' a n y 1976, a m b m o t i u d e l 750è a n i v e r s a r i d e l 'elecció p e r a l ' a b a d i a t , l ' A r x i u Bibliogràfic d e S a n t e s C r e u s invità l ' A j u n t a m e n t r e u s e n c a u n a c o m m e m o r a c i ó so ­l e m n e i c o n j u n t a .

A m b a q u e s t a intenció c o n v o c a r e n u n c o n c u r s p e r a l a l l e t r a d ' u n s goigs , q u e premià e ls d e l p o e t a A n t o n i C o r r e i g i M a s s ó .

S e m b l a r i a curiós, però és b e n e n c e r t a t , q u e n o e s m e n t i c a p d e l e s relíquies. L e s o n z e e s t r o f e s p r e s e n t e n l ' h o m e : e l c a v a l l e r , l ' a b a t , e l b i s b e , e n e l s e u a m b i e n t p r o p i d e l c a m p i de l 'Església, s e m p r e a m b u n a excel·lent q u a l i t a t poètica i u n b e n a c u s a t r e c o l l i m e n t cristià

C a v a l l e r i h o m e d e l l e t r a ; j o v e c a s t i e s p e r i t f o r t , u n m a l g r e u u s v a e s c o m e t r e q u e u s posà a r r a n d e l a m o r t . . . P r e p a r a n t - v o s l a p a r t i d a e n s o r t i r e u c a n v i a t . Feu que arreli en nostra vida un esqueix de santedat. D e i x a r e l m ó n , d e i x a r l a c a s a . S e r d e l t o t h o m e n o v e l l !

418

V a u m u d a r l a v o s t r a e s p a s a p e l b l a n c hàbit d e l C i s t e l l ! S a n t e s C r e u s , p a u beneïda; allà e l m o n j o serà a b a t . D e l p a r l a r r e u s e n c l'infància, d e l s b o n s f r u i t s d e M a s Calbó, to t l ' a c c e n t i l a fragància s e ' n r e v e l e n a l s e r m ó . S u r t l a g e n t e n f e r v o r i d a p e r l ' a r d o r a m b què h e u p a r l a t .

E l s a c t e s d e l ' a n y 1976 a S a n t e s C r e u s e s p l a s m a r e n e n l a b e l l a edició d ' a q u e s t s goigs , e n u n p l e c d e b o n p a p e r , a m b d i b u i x o s d e R a m o n F e r r a n i Pagès i l a música d ' E n r i c P r a t s Mart í , fills de R e u s , c o m e l p o e t a , i e s t a m p a t s a l a m a t e i x a c i u t a t .

L a d a r r e r a manifestació d e l s goigs a l v e l l a b a t , b i s b e d e V i c , és u n f u l l il·lustrat i e d i t a t p e r R i c a r d V i v e s i Sabaté : conté u n «text poètic» a d o b a t p e r e l l s e g u i n t m o l t d e p r o p e l s a n t i c s goigs d e V i l a ­s e c a , e l s q u a l s , c o m j a h e m o b s e r v a t , t a m p o c n o són c a p m o n u m e n t l i t e r a r i . H i a f e g e i x l a referència a a l g u n s f e t s o p a s s a t g e s d e l a v i d a d e l s a n t i p r e s c i n d e i x d e p e t i c i o n s c o n c r e t e s , pròpies d ' a l t r e s t e m p s . L a d a r r e r a e s t r o f a s e c e n t r a v o l e n t e r o s a m e n t a l a intenció a c t u a l .

V o s t r a i m a t g e a S a n t e s C r e u s , e n s recordà, B i s b e i S a n t , q u e e s c o l t e u l e s n o s t r e s v e u s a m b a f e c t e s e n s m i n v a n t . S i l a m à e n s d a u h o t e m e m , d e l p e c a t l a seducció. A Santes Creus invoquem vostra amor, Bernat Calvó.

É s b e n p o s s i b l e q u e n o t i n g u i n a l t r a finalitat q u e c o m p l e t a r l a c a r p e t a d e s i s goigs d e S a n t e s C r e u s d e l m a t e i x a u t o r i e d i t o r , d e q u è p a r l a r e m tot s e g u i t .

b ) Sant Bernat de Claravall i altres sants de l'Orde

U n s e g o n p r e m i d e l c o n c u r s de 1953, f o u p e r a u n s Goigs a llaor del pare Sant Bernat de Claravall doctor de l'Església i portador de l'orde del Cister a Catalunya amb la fundació del monestir de Vall-daura, després transferit a Santes Creus ( L à m . 6 ) . L a l l e t r a és d e M . V a l l s , j u s t a d e t e r m e s i d'inspiració: p o r t a e l r e c o r d d e l m o n e s ­t i r e n l a m i l l o r d e l e s s e v e s e s t r o f e s :

V o s t r e s f i l l s , p e r o r d r e v o s t r a , t r a s p a s s a n t e l s P i r i n e u s

419

h a n p o s a t e l p r i m e r s o s t r e d e V a l l d a u r a i S a n t e s C r e u s . P u i x q u e a q u e s t a és l a v e n t u r a q u e e l n o m v o s t r e e n s h a p o r t a t , s o u d e l c e l g u i a s e g u r a o dolcíss im s a n t B e r n a t .

L a música és de m o s s è n F r a n c e s c Baldelló , i t a m p o c n o c r e i e m q u e l ' h a g i n c a n t a d a .

D e tots d o s goigs d e l c o n c u r s n ' h i h a e d i c i o n s b e n e l e g a n t s , a c u r a d e T o r r e l l d e R e u s , d e l ' a n y 1954. E x p o s a d e s a l a p a r a d a d e r e c o r d s , són sol·licitades p e l s v i s i t a n t s i e l s col·leccionistes. Calgué f e r - n e l a s e g o n a edició l ' a n y 1958.

A l t r a m e n t , e l m a t e i x s a n t B e r n a t de C l a r a v a l l i a l t r e s s a n t s d e l ' o r d e e s m e n t a t s a l ' i n i c i d e l n o s t r e t r e b a l l , h a n m e r e s c u t goigs a m b t e x t o s d e l i c a t s e n què es f a menció d ' a q u e s t m o n e s t i r . N ' h i h a b e l l e s e d i c i o n s e s t a m p a d e s a P o b l e t , e l g r a n m o n e s t i r germà q u e , a m é s , l ' a n y 1965 f o u e l l l o c d e l a I I R o m e r i a d e G o g i s t e s . E l s d o s goigs q u e a r a e s m e n t a r e m t e n e n l l e t r a d e J o s e p M a s s o n s A n d r e u , música d ' A n ­t o n i A l t i s e n t i x i l o g r a f i e s d ' E n r i c C . R i c a r t . D i u e n e l s d e s a n t B e r n a t d e C l a r a v a l l ,

F r a G u i l l e m de M o n t p e l l e r d e l a g r a n S e l v a s ' a l l u n y a , v e a s e m b r a r a t o t C a t a l u n y a , a l p r e c v o s t r e , u n b o n p l a n t e r . N o s t r a Pàtria e r a e l b a n c a l a o n e l p l a n t e r n a i x i a , féu q u e r e g n i a l m ó n u n d i a l a p a u s a n t a u n i v e r s a l . Oïu d e l c o m t e l e s v e u s , q u e d e v ó s , o h s a n t ! , r e c l a m a m o n j o s b l a n c s d e s a n t a f a m a p e r P o b l e t i S a n t e s C r e u s . L ' o b r a f u n d a c i o n a l té h o n o r s d e p r i m a c i a . . .

I e n e l s d e l b e a t G u i l l e m d e M o n t p e l l e r , q u e fundà a V a l l d a u r a l a c a s a q u e p a s s a r i a a S a n t e s C r e u s , m é s q u e l a v i d a d e l s a n t , g u e r r e r c o n v e r t i t e n m o n j o , t r a n s c o r r e n e l s fe ts d e l s e u p a s p e r l a n o s t r a t e r r a .

c ) Les dues devocions de Santes Creus

C a l q u e e s m e n t i e n c a r a u n p a r e l l d ' e d i c i o n s pròpies p e r a S a n t e s C r e u s , r e f e r e n t s a l e s s e v e s d u e s d e v o c i o n s m é s típiques, i q u e e n

420

IL·LUSTRACIONS

GOIGS DE LA V E R G E Y

S A N T A A D V O C A D A

q u e se v e n e r a e n l a

SÀlfT&S

P u i g a l cel teniu posada , molt a m a d a , <5 Llúcia de C h r i s t o e s p o s a , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

Hn poca edat vostra v i d a , fou s e r v i d a del a l t Deu la omnipoíeneia. amostràs la excel·lència y s e n s m i d a , o b s e r v a n t en sa obediència, de tantas v i r t u t s dolad : i ; molt a m a d a , ó Llúcia de C h r i s t o e s p o s a , ohiunos v e r g e g l o r i o s a .

A v o s t r a m a r c a l c a u s a r e u , y d o n a r e u m i l l o r a en sa m a l a l t i a , p u i g Àgata i n t e r c e d i a , i q u i p r e g a r e u , . que ' u s alentís cada dia fins v o s t r a v i d a a c a b a d a ; molt a m a d a , ó Llúcia de C h r i s t o esposa , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

A b o r r i r e u l a s r i q u o s a s , y p r o m e s a s de las c o s a s t e m p o r a l s , fugin del m o n tots los m a l s , y l a s v i l e s a s , a m a n t s o l s l a s c e l e s t i a l s , ab l l u m de fe i l - l n m i u a d a ; molt a m a d a , ó L l u e i a do C h r i s t o e s p o s a , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

Sent i t P a s c a s a i q u e a m a s s e u y a d o r a s s e u i u n sol D e u omnipotent , m a n í r i g o r o s a m e n t prest lo n e g a s s e u de tot cort y e n t e n i m e n t , m e s de e l l fóreu a j u d a d a , molt a m a d a , ó Llúcia de C h r i s t o esposa , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

E i x i n t ab p a l m a y victorià (ó g r a n glòria) de torpesas v o s t r e eos , lo s a n t E s p e r i t e n v o s , ( d i g n a memòria) c o n t r a lo d i m o n i envejós tinguéreu s e m p r e g u a r d a d a ; molt a m a d a , 6 Llúcia de C h r i s t o esposa , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

Q u a n t p a r a u l a s no b a s t a r e n , no f a l t a r e n g r a n s assots y g r a n s t o r m e n t s , m e s de v o s \os s a n t s i n t e n t s m a y se a p a r t a r e n de q u i l s p r e s e r v a contents , persó fóreu d e g o l l a d a ;

i molt a m a d a , <5 Llúcia de C h r i s t o e s p o s a , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

V o s t r a v i d a t a n h e r m o s a g l o r i o s a , a c a b a d a c u lo m o n t r i s t , s e r v i r e u & J e s u c r i s t

G L O R I O S A .

M À R T I R

LLÚCIA D E L A V I S T A

P A R R 0 O t ; i A do

p u r a y d i t x o i a , s a n t a c o m m a y so haja v i s t . en lo cel sou c o l - l o c a d a ; molt a m a d a , 6 Llúcia de C h r i s t o esposa , ohiunos v e r g e g l o r i o s a .

E n a q u e s t a v i d a t r i s t a , de la v i s t a v o s tenim per protectora ; à qui f a v o r vos i m p l o r a d a u l i v i s t a , ab l l u m c l a r a y v e u s o n o r a g u i a u n o s , M a x t i r ' s a g r a d a ; molt a m a d a , 6 Llúcia de C h r i s t o e s p o s a , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

P e r a i x d e n senyalàt d i a ab fé v i v a S a n t a s C r e u s y v e h i n a t a c u d e n tots dé bon g r a t y ab a l e g r i a à v o s t r e s p e u s s e h a n postrat per c l a m a u s per a d v o c a d a molt a m a d a 0 Llúcia de C r i s t o esposa , ohiunos V e r g e g l o r i o s a .

T O R N A D A .

P u i g q u e s o u n o s t r a a d v o c a d a molt a m a d a , ó Llúcia de C h r i s t o esposa , o h i u n o s v e r g e g l o r i o s a .

H . Proplerea ienedioctt te Deus in ceternum. Diffuta «t gratia in labiis tuis.

y—jSïï?"" n0*' D e u* *<>lutaris nostrer, ut sicitt de beatce Lucicc virginis et martt/ris iuce Çmviltu eavdenm, ita pia? devotionis erudiamir affeclú. Per C/irisfum Dominum nos¬

» . A m e n .

·u»°»iüï'!Í riMJ li ' ! " ? r V ° ' Ç · Wflgoí·A·totB·y Ce»|w<lcw.liislie<loB«rccloiin. r.itn·isdüodinsdo hidulíreii-««•tonioeque llegiran ílMànileRlr, cantaran <S Tarin mnliírcn .malsuv..! OT-.M'I; Hiiilu» submlil» KÍ.ÍRS

Làmina 1 .

U S G O I G S riósS. Bernat de V i c h , ba-

11 Iglefia Parro-Efteva Pro-

la V i -Vila-

VOítre ampàro tots hufcàm, Y voftra protecció:

Perçó de cor reclaniàm A V o s , Sant Bernat Calvó.

E n lo M a s , ques dia C A L V Ó , D e bons Pares fóreu n a t , D e Vilafeca en la Igleíia Parrochial batejat ; T o t s , Sant Bernat, nos gofàm D e tal Patrici tant b ó , &c.

Defiïjànt la foledàt, . A Santas Creus caminareu ,

Per cieixer eh Santedat; Religiós allí entràreu: Díl'pi és de mort altre Abàt E n Vos ferer la elecció, & c

F o u tan gran voftre poder , Q u e no folament aucells F a n lo ques voftre voler , Si lo M a r , F o c h , Elements , Queus rendeixen admiràm, A,'i promptitút, y fubgecció, &c.

Vift; oílra virtut g r a n , ' Sens v o l e r , conltituít

D e la Iglefia Cathcdral "Fóreu V o s , Bisbe de V i c h ,

Ab prendas tant relevànts, Q u e caufà admiració, &c.

Quant veniau de Vii ita Dels Pobles de aquell Bisbat , P e r sí proprias las Campanas T o c a v a n de la C i u t a t , L o que de voftra tornada E r a la Proclamació, &c. Ora pro nobií SanCle Bernardi Calvó.

D E L G L O -Calvó, Bisbe tejàt en la chial de Sant tomartyr, de la de feca.

O R E M U S ,

Inquilidór contra Heretges Fóreu del Papa elegit, Y defprés de Infiels Pagans A molts havéu convertit , Que à D e u dàren, venerant , L a deguda adoració, &c.

Algun temps de carelua Faltà à molta gent lo B l a t , Y per voítras rogativas, L o voftre es multiplicat, D e fort , que lo fobrànt F o u , pcrvofliainterceffió, &c .

Altre any de elterelitàt, Ab tres Raïms folament, Tots los Cups de voftra C a f a F o r e n plens de V i placent ; Y dell als Pobres donànt, F o u mes gran fa admiració, &e.

L a s F e b r a s , y las Quartanas , També altras cr.fermedàts Per Vos fou remediadas, l is ' malalts aliviàts, També morts hàn alcanfàt,

, Per V o s , la refurrecció, > Vift voftre gran valiment, J L a V i l a de Vi lafeca , I DHïtja votar breument, ' Fervos tots anys una Feíla, ' Suplicantvos de la O r u g a ,

L a total extinc i ó , &c. i Voftre ampàro tots bui'càm, I Y voftra protecció:

Perçó de cor reclamant i A V o s , Sant Bernat Calvó. Çr. Ut digni efficiamirr promijfumibus Cbrijii.

DEUS , qui Beatum Bernardim Confe/forem unim, atque Voii-ificem, fiílelem in Evmigilio filii tai Mi-nijlrum in Écclejia ma conftituifii : diríge m cbaritale tua , &%co»jirn,a corda nq/tra ; al & infide in.

veniamur ftabiles, & in opere eficaces, fer Dominum uojlrmu, Se.

Ab Llicencia. Tarragona: P e r Magí C a n a l s Eflampér, y M e r c a d i r de L l i b r e s , a l canér Major .

Làmina 2.

• M

I

^ ^ S ^ " * ' ^ X ^ * . ^ * » ^ ^ ^ W ^ « m , ^ * ^

G O I G S A

OE NOSTRA SENYORA DE SANTAS CREUS, f Venerada en la Iglésia del Monastir de Cisterfiienses,

!:.N LO AR0UEB1SBAT K TAiiKAlïOS1. ^

C E L E S T I A L Kmperatlora Verge y Mare immaculada: Nin» fií noxtrn rrift'ucmírt Í/C í>*.ni(((f: (.'I-CÍÍN i/»vm Xcutjora,

Sobre do t<il lo criat lo Kturn Pare os exalta, quant por Mare os destinà del Verb son Kíll estimat, del ijual al .temps decretat fóreu Vns la ongeiulradora.

Do ISetlem en lo portal à l lum vosli'c Fi l l donareu, a l qual Vos alimentareu ah vostra llet virginal, |icr romoy universal emitra la eulpa traïdora.

Junt ú l.i C i v i l nd - locnd ; . . quant lo Üedeuiptor moria , mare llustra en aquell di;i fóreu |ier Kll decretada, accplanlnos, Mare amada. fi tots por tills en Ud hora.

Sobre "Is cors angelical* oxaltada dalt del c e l , euyilau al> maternal zel díils miserable* mortals,

d»! las gracias divinals ï<ont c u ells derramadora.

Moltas l lums dol c e l baixar vcyau aquí alguns pastors, y on los punts dols rcsplandors creus de fusta ells van plantar, per só al lloch v a n nomenar Santas Creus ilesde aquella hora.

L o s monjos de S a n t lïernal quant tal prodigi sabéreu, de Muguér aqui vingueren, y lo pernils alcansat, un monastir (ï>u rumiat en vostre honor sons demora.

Si Camp de Contradicció ans est llocli se anomena, Santas í.tvus ;i .ser passa r a s a y Ibu'l; de oració, y l 'aiup de benedicció per qui i*s busca protectora

Ite aquej\ monastir abat íim un Sniil l l i -rnal <l:itvó, qui al» singular devoció, rom fill vostre enamorat, vnstras glurias alental predicaba ab ven sonora.

Vi is l re temple, l leyna pura .

Ora {M> nnhis .viuria Dri fíntilrir

Uoys y Prínceps enriquiren, y ab mòlts nobles lo escullíren per Uocli de sa sepultura, creyentse trobar segura per Vos ditxa duradora.

De Reliquias r ich tresor aqueix, temple fóu u n dia , que profana l a mà ímpia ab son sacri lech furor, quant als fills de vostre amor del monastir llansà fora.

I5n lo vostre altar sagrat encara Vos continuau, y mil favors dispeusau a tot lo devot vehinat, guardaulo de tempestat y de peste assoladora. .

A la estèril y prenyada consolau en sa allicció, y ab vostra mediació Iota niatúra es curada; de la mort I ' hora arribada si fui nos liel defensora.

Al que vostra ajuda implora iihlulo \Vrge sagrada: ShtH In no*trn tiifnn'tuln i /c Smtíiis Í.VÍ'ÍÍS- j/i'fíM St'iti/dt'H,

f'niirnlr, mixrriftn Oms. hwfifil·t/} ;,»»/,-.<• i>i;ruili·l

rw""">' '/«•* titt.ri{h\ i't itoxlm inl·iuilntilms ,r^n;,,unt>

if. / í titani rffirhímm' fu'1'nitssiimfff/ts CJirixti.

O K . H 3 M X T S . t/ui \nui·l;r t)ti fit nitrifis Hiniwritwt tuj'tiiius, ínliT

l'tirisltntt HiH/tt'iiirm mstritut. ,\ntat,

r r.

Làmina 3.

G O I G S

«1 e S a n t a M . a r i »

de

S a n t e s C r e u s

Celestial Emperadora, Verge i Mare Immaculada: S i a u la nostra Advocada De Santes Creus gran Senyora.

P e r damunt tot lo criat L 'Etern Pare us exaltà Q u a n per Mare us destinà Del Verb. son Fi l l estimat, Del qual al temps decretat Fóreu V o s engendradora.

S iau , etc.

De Betlem en el portal Vostre Fi l l a llum donàreu I després l'alimentàreu A m b vostra llet virginal Per-remei universal

. Codtra la culpa traïdora. S i a u , etc.

V o r a la Creu col·locada, quan el Redemptor moria, Mare nostra en aquell dia Fóreu per E l l decretada, I ens prenguéreu, Mare aimada, A tots per fills en tal hora.

S i a u , etc.

Sobre els chors angelicals. Exaltada dalt del cel, Cuideu amb maternal zel Dels miserables mortals; De les gràcies divinals S o u V o s la disposadora.

S i a u , etc.

Moltes llums veient baixar Del cel acf alguns pastors, Als indrets dels resplendors Creus de fusta ells van plantar. Santes Creus van nomenar Aquest lloc des d'aquella hora,

S iau , etc.

E l s monjos de Sant Bernat, Q u a n tal prodigi saberen, De Maguer ací vingueren 1 amb el permís alcançat

Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix.

v e n e r a d a

e n e l s.eu M . o 11 c s t i r 0

e n l ' A r q u e b i s b a t § 3

cl e T a r r a g o n a

<S3

U n M o n e s t i r fou f u n d a t A v o s t r e h o n o r s e n s d e m o r a .

S i a u , e t c .

S i c a m p de contradicció A q u e s t l l o c es n o m e n a v a , . S a n t e s C r e u s a s e r p a s s a v a C a s a i l l o c d'oració I c a m p de benedicció P e r q u i u s c e r c a p r o t e c t o r a .

S i a u , e t c .

D ' a q u e s t M o n e s t i r A b a t E n fou S a n t B e r n a t C a l v ó , Q u i a m b s i n g u l a r devoció , I de V o s e n a m o r a t . V o s t r e s glòries, e n m i t r a t . P r e d i c a v a a m b v e u s o n o r a .

S i a u , e t c .

V o s t r e t e m p l e . R e i n a p u r a . R e i s i Prínceps l ' e n r i q u i r e n I m o l t s n o b l e s l ' e s c u l l i r e n P e r l a s e v a s e p u l t u r a . C r e i e n t - s e t r o b a r s e g u r a P e r V o s d i t x a d u r a d o r a .

S i a u , e t c .

D e relíquies r i c t r e s o r A q u e s t t e m p l e fou u n d i a , P r o f a n a n t - l o l a m a impía V o m i t a n t e l s e u f u r o r . E l s m o n j o s d e v o s t r e a m o r D e l M o n e s t i r llençà f o r a .

S i a u , e t c .

E n el v o s t r e a l t a r s a g r a t N o s t r a preguèra e s c o l t e u I m i l gràcies d i s p e n s e u A v o s t r e p o b l e e s t i m a t ; S e r v e u - l o de t e m p e s t a t i de p e s t a a s s o l a d o r a .

S i a u , e t c .

T O R N A D A

A q u i v o s t r e a u x i l i i m p l o r a : oíu- lo , V e r g e S a g r a d a . S i a u l a n o s t r a a d v o c a d a , D e S a n t e s C r e u s ' g r a n S e n y o r a .

Ut di£ni eíficiamur prmnissionibus Chriali

0

© c

© C

i

0 9

e © c i f © O

0 9

© ©

e © ©

© © ©

OREMUS: Concede misericars Deus, fragilitati nostra preesidititn, ut qui sancta: Dei genitricis me-moriam agimus intsrccssionís e /us auxilio, a nostris imquitatibus resur£omus. Per cumdem Christum

Dominum nostrum. Amén.

Làmina 4.

<^f^\P/^Q£yyyy.ySy\^ y •/ y *> • •

G O I G S

a llaor de la

S A N T A qual Imatge es venera­

da Santes Creus, arque-

<$> Puix qui us pren per mitjancera Llúcia sempre heu escoltat; Serveu-nos la claredat, lo vials i la fe sincera.

Preferí la fe sagrada, a iota honra flnadora, comprenent que es molt menguada, sa valor en l'ultima hora, i del mon havent deixat toia glòria falaguera;

Un espill fou de Maria, Santa Llúcia el vostre cor, el qual sols se complaia, en amar Nostre Senyor, fent-lo estoig de purilai que del cel ea Ja drecera.

Vostres virtuts palesàreu i exemples confortadors, a nosaltres ens llegàreu per fer-nos imitadors; si com Vos havem combat amb la temptació mes fera.

S i Pascaasi vos temptava per us renegar de Dea, Deu mateix vos afudava en lloar el sant nom seu; no el tirft amb aa voluntat sino vostra té es qui impera.

Amb fortalesa envejable sufriu el més viu tormem, vostre fe es inquebrantable. V. Difúaaa eatgatia in labiia tuis.

Verge I Màrtir

L L Ú C I A da en la seva església

bisbat de Tarragona.

del martiri en el moment, ef Deu que haven confessat en el cel ja vos espera;

Com més brava Tou la guerra, més gloriosa la victorià, tants açots, ací a la ïerre, tenies palmes a la glòria, si de veure un han privat vostres ulls tenen llum vera.

Heu estat en tots els dies dc la nostra vida trista, advocada en malalties, sobretot les de la vista, sí a tothom qui ha confiat heu guarit de la cegucra;

Com de la vista guariu a qui amb fervor vos implora, els ulls de la fe ens obriu en la nostra darrera hora, per fruf al vostre costat de la diíxa única vera.

Santes Creua us ha volgut, Santa Llúcia per Patrona, i en tot temps vos ha retut honrós culte, que pregona vostra lliberaliíat i la seva fe sincera.

Puix sempre vostra preguera Santa Llúcia, heu escoltat; Serveu-nos la clarefat. Ja vista i la fe sincera.

R. Propferea benedixit fe Deus in aeternum.

O R E M U S

Exaudt nos. Deus aafu/arís noater, ut ateu/ de bearae Luciae virginis et mar/iris luae fes/iviiate gaudemus, i/a piae devotionis erudiamur affectu. Per Chrhtum Dominum nostrum. R. Amen.

Uetra de EUFEMIÀ FORT Música de Mossèn FRANCISCO BALDELLÓ

Làmina 5.

Goigs a honor del Pare Sant Bernat de Claraval l D o c t o r de l'Església i

portador de l 'Orde del

Cister a Catalunya amb

P e r l a llum que en Vós fulgura cada d ia emb nou esclat. Sou del Cel guia «cura o dolcissim Sani BernaL

T o t i ésser voitra infantesa l a d 'un noble i gran senyor, la vostra ànima és despresa d'aquest món enganyador. Vostre cor, res no el detura en cercar la soledat. Sou del Cel guia segura

0 dolcissim Sant Bernat.

D e l Cister la veita austera de pobresa u i heu vestit, 1 per Vós arreu prospera del cenobi l'esperit. S i el que fou V a l l insegura C l a r a V a l l per Vós ha estat, Sou del Cel guia segura o dolciuim Sant Bernat.

Vostres fills per ordre vostra, traspassant els Pirineus han posat el primer sostre de V a l l d a u r a t Santes Creus.

Lletra de l i . Valls.

. Devota ment mogut.

la Fundació del Monestir

^ de V a l l d a u r a , després

transferit a Santes Creus.

P u i x que aquesta és la ventura que en nom vostre ens han portat. Sou del Cel guia segura 0 dolcissim Sani Bernal.

Conseller de reis t papes tots acatin vostra v e u ; feu enrera els antipapes 1 tot cisma enderroqueu. L a doctrina santa i pura damunt tots heu imposat. Sou del Cel guia segura o dolcissim Sant Bernal.

Davant la ira redoblada del poder ma ho metà, prediqueu nova croada pel Sepulcre deslliurar. T o t a Europa sent fretura per anar cap al combat. Sou del Cel guia segura o dolcissim Sant Bernal.

E n les lluites tenebroses que e] Maligne desfermà vostres mots foren resclosc* que cl ma] varen deturar.

Vostra aurèola perdura per enderrocar el Malvat . Sou del Cel guia segura o dolciuim Sant Bernat.

H e u escrit belles estances, molt més dolces que l a me], per cantar cxcelses lloances a la que és Reina del C e l . P u i x que sou la criatura que a ta Verge heu més lloat. Sou del Cel guia segura 0 dolcissim Sant Bernat.

E l Císter un considera el més gran dels fundadors, 1 l'Església us venera entre els seus preclars doctori. Vostra ciència perdura com farell de Veritat, Sou del Cel guia segura o dolcissim Sant Bernat.

S i el que fou V a l l insegura C l a r a V a l l per Vós ha estat, Sou del Cel guia segura o dolcissim Sant Bernat.

Música dc Francesc 4c P. Batdvlló. prev.

TORNADA.

Peris IJumUiefaVóiliil.ftt-ii cj.da d i - i amb nou ei.clal: Sou del Cel «ui.

pre.M d'a-qnest maa en.ga.nya . d or. Vosire cor resnocl de . l u . r * ca ter . car U s» - le . dit.

V . Ora pro nobis Bcale Bernardc. H. Ut digni effiàamur promissiambus Chrïstí.

OREMUS

Deus qui populo tuo aetcmae salutis beatuni Bernardum minislrum tr'tbuUti. p r o to quaí-sunuis, ut oucm doctorí

habuimus in terris, intercessorem habere mereaput in coelís. Per Chrístum Dominum nostrum. — U . Amen.

Aquests Goigs íori-n guanyador» del Premi cn cl Concurs cnnvuc s Ara Us dtts Gufcï>. V I I I . ' ccnti-nurí t>crnardi;'i, 1931.- Any Sant Sfarií

t pvr r..-\r\lu Itihlin

Goigs de Santa Maria de Santes Greus dc l'Arquebisbat de T a r r a g o n a

Puix que sou, Verge Maria, Reina de Reis i Senyors, empareu de nit i dia Santes Creus i els nostres cors.

S a n t e s C r e u s , c a b d a l C e n o b i , e n s o n t e m p s s e n s e parió; c a d a p e d r a q u e r e t r o b i l l u r història i distinció. V ó s , S e n y o r a , o l t e m p s d i r i a c o m l'omplíreu de t r e s o r s .

Empareu..

L l u m e n e t e s d a v a l l a v e n a l v o l t a n t d 'aquests i n d r e t s és q u e a V ó s u s s a l u d a v e n a m b e l s l l u m s e l s a n g e l e t s . C a d a l l o m a m b e r e n g u a r n i a l a ' p T e t a i d c i s ' o o n s p a s t o r s ,

Empareu..

P e r l e s c r e u s e l n o m r e s t a v a s e m p r e m é s santi f icat , i u n C e n o b i h i a i x e c a v a e l C i s t e r de S a n t B e r n a t . Lletra de) P. Antoni Font. Sch. P.

D e g r a n S e l v a h i a c u d i a u n estol de fundadors .

Empareu...

S a n t B e r n a t Calvó e m p l e n a v a de pietat e l m o n e s t i r i a V ó s , R e i n a , us e x a l t a v a ftonorant-vQS a d e s d i r . E l r e c o r d d e V ó s s e r v i a de g u i a t g e a l s l l u i t a d o r s .

Empareu..,

N o s t r e s R e i s a b a n s d ' e m p r e n d r e l l u r s c o n q u e s t e s i c o m b a t s , us v e n i e n a s o r p r e n d r e a m b e l s c o r s e n a m o r a t s . I éreu V ó s , V e r g e M a r t a , q u i els t o r n a v a tr iomfadors .

Empat;»...

G e r m a n d a t a n o m e n a d a de M a r i a a S a n t e s C r e u s a p l e g a v a a m b e l s M o n t c a d a , R e i s i n o b l e s i p l e b e u s i l ' a n t i g a s a g r i s t i a e m p l e n a v e n de t r e s o r s .

Hm porta...

A q u e s t s c l a u s t r e s mil·lenaris e s c a m b e l l de gràcies són. V a u m a n a r q u e a u n s p r e s i d a r i s p e r d o n e s J a u m e S e g o n c a r pregant es d e s p r e n i a e l l l i g a m d e l s m a l f a c t o r s .

Empartu..

A j u n t e m - n o s e n r o d o n a p e r a fer-vos n o v a m e n t u n a esplèndida c o r o n a a m b e l nostre a c a t a m e n t . A l t r e cop l a C o n f r a r i a t ingui aquí nostres a m o r s .

Empareu..

S a n t e s C r e u s q u e t o r n i a s e r - n e S e u d e l poble català; q u e retrobi com r e f e r - n c n o v a història pel demà. I V ó s Verge s e m p r e nuïa feu d e l s vostres s e r v i d o r s .

Empartè

V. Ora pro nobis, sam ta Dri Cent trix. l't digni •fjifiíwim· f>fouri>ïi'tiiiif·ns Cfiristi.

OKUMVS

Concidr. mistricors Deus, jragilitati nostnv pnrsiíiiuin: ut >jur smil-r Ihi (.'• lutiiiis m<in<>riaiu ugimif^, ièttercissionis eius auxilio, a nostris iniqtiitalibus resur^mims. J',r .ii'iul·iu i Vitistimi Ihnniítum nostrum. Ani'U.

(AnibllkOni-ia «Ii-í

Làmina 7.

Làmina 8.

G O I G S E N L L A O R D E L L Í G N U M C R U C Í S Q U E DES DK HA S E G L E S KS V E N E R A T A M B G R A N F E R V O R

A l . R E I A L M O N E S T I R DE S A N T E S C R E U S

P u i x ets valuós f r a g m e n t d e l a C r e u o n C r i s r morí , d e S a n t e s C r e u s l ' a l t destí, s e n y a l e s c o m d i t v i v e n t .

E t s O h C r e u ! l ' a r b r e e n florida s a n t a i n o v a tots e l s a n y s , i ets l l u m d e l s n o s t r e s a f a n y s , a m b ta b e l l o r beneïda. A l c o n t e m p l a r - t e l a s e n t , e l s c o r s a m b fe fas g l a t i r .

E l p e r f u m d e tes f lors p u r e s t e m p e r a tota d o l o r , p u i x c o m bàlsam fet d ' a m o r , les m o r t a l s f e r i d e s c u r e s . C o m r e m e i q u e e n s ve a m a t e n t , d e l p e c a t t r e u s e l verí.

T a l m e n t u n p a r e q u e e x p r e s s a s o n g a u d i q u a n v e t l l a e l s f i l l s , ens g u a r d e s d e l s g r e u s p e r i l l s s o t a ta f u l l a d a e s p e s s a . D e l ' i n f e r n el l l a m p h r u n z e n t , res n o p o t si ens ' troba allí.

E l v e n t q u e dolç r e m o r e j a q u a n t r a v e s s a el teu b r a n c a m , a l C e l d u u de tots f i c l a m q u e n i t i d i a et r o J e j a . I q u a n tot l ' a i r e és s i l e n t , l 'oració s ' h i s e n t fluir.

\jr - • '•Si M o n u m e n t q u e n o s t r a raça

forjà a m h fe en segles l l u n y a n s , S a n t e s C r e u s , sos i m p o s a n t s m u r s h i s s a e n la t e r r a lassa . -1 oi g u a r d a c o m r e f u l g e n t j o i e l l tot diamantí .

M o s t r a n t - n o s u n alt e x e m p l e . A b a t B e r n a t C a l v ó ,

q u i c n funesta ocasió, t r e u I j relíquia d e l t e m p l e . C a r u n f lam tot f u r i e n t , r u g i a al c a m p , a d e s d i r .

Q u a n e l foc a p u n t ja e s t a v a d ' e n g o l i r se tot e) b l a t , el f r a g m e n t sant h i h a t irat m e n t r e l ' E t e r n i n v o c a v a . I a l p u n t la f lama r o e n t , p e r l ' A l t V o l e r s 'extingí.

H I t e m p s ï e l s l i o m e s e n g u e r r a , m o n e s t i r , t ' h a n l l a t z e r a t ,

p e r s e m p r e , t u has m a r c a r , la història d e n o s t r a t e r r a . L i g n u m C r u c i s . n r h r e . t r J e n t .

u t n i n c s el c i m í .

* ets v.iluós f r a g m e n t d e í.i C r e u o n C r i s i m o r i . de S a n t e s C r e u s l 'a l t d e s n . s c n v . i l c * c o m d i t \ i v e n t .

y. Fcee lígntim í.rucis In quo saltis inundi perpenjit. OREMUS: Deus, qui per crucein íntim pi*pnío in te criiténti tiiúinphtim ivfitr.f inimiívs ivuccJerí voluisH:

qitaesumu;; ut tua pittdte aJordiitibm O m ' c w i , viéldriam semper tributis f i Ai·i/.•ratt. Qui zix·ïí...

.Text i xilogralies per R . V i v e s S a b a l c . Músiei per A . A l s i n a i M o l i . A m h llieèn.i.i- A n v \ U 1 M I A '

L à m i n a 9.

GOIGS A H O N O R D E SANTA MARIA D'AIGUAMÚRCIA EN L'ESCAIENÇA DE L'ERECCIÓ I BENEDICCIÓ DE LA SEVA CAPELLA

AL SUSDIT POBLE, A LA RIBA DEL GAIÀ pertanyent a l'antic territori «Vere Nutlius» de l'Abadiat del Monestir de Santes Creus, i actualment

a la seva demarcació parroquial

ENTRADA

P u i x que sou. Santa M a r i a , d'Aiguamúrcia l'estel: Protegiu-nos nit i dia i guieu-nos cap al cel .

Aiguamúrcia va néixer com un fill del Monestir; Santes Creus el- veia créixer i tothora e] protegí. I en el dol i en l'alegria a V « . Verge , us fou fidel: Protegiu-nos nit i dia i guiea-nos cap al cel.

Aiguamúrcia, aigua encantada dels gT«Ri tolls del riu Gaià; terta d'ordí i de civada, de fonnent i de vinyar.

Santa Llúcia l 'acollia, però en Vós posà l ' a r r e l : Protegiu-nos nit i dia i guieu-nos cap al cel.

L a fe viva d'anys enrera en un temple ara ha florit, on Vós, Verge mitjancera, regnareu de dia i nit. I ens fareu la vida pia, ablanint el cor rebel: Protegiu-nos nit i dia i guieu-nos cap al cel.

Montagut alça la tesla i cl vell Celma el va imitant, puix que volen ser a ia festa del nou temple radiant.

I el Gaià s'aturaria, si escoltava el seu anhel ; Protcgta-nos nit i d'ta i guieu-nos cap al cel,

Aiguamúrcia en tal diada s'agenolla als vostres peus i us demana, confiada, pel seu bé i per Santes Creus. P e r la fe que a Vós ens guia, alegria d 'Israel : Protegiu-nos nit i dia i gmeu-nos cap al cel.

Perquè sou. Santa Maria , d'Aiguamúrcia l'estel; No ens deixeu en l'agonia i guieu-nos cap al ccL

Làmina 10.

l ' a c t u a l i t a t d e u e n s e r l e s d e m é s l l a r g a tradició i n i n t e r r o m p u d a . T o t s d o s són d e g u t s a A n t o n i F o n t , S c h . P . , a m b m e l o d i a d e l c o m p o s i t o r i musicòleg M a n u e l V a l l s . F o r e n e d i t a i s p e r T o r r e l l d e R e u s , e l 1960 ( L à m . 7 ) .

E l t e x t d e l s d e S a n t a M a r i a d e S a n t e s C r e u s p r e s e n t a m o t i u s s e m b l a n t s a l s d e Parassòls , q u e t a m b é a c a b a r e n l l u r vigència; n o c a l d i r q u e m o l t m é s b e n e s t r u c t u r a t s i t r a c t a t s a m b traça poètica, i a u g m e n t a n t l e s al·lusions a l l e g e n d e s a n t i g u e s a m b l a q u e h o m h a atribuït a l a i m a t g e d e l a M a r e d e D é u , p e r l ' a l l i b e r a m e n t d ' u n s p r e s o s d u r a n t l a v i s i t a d e J a u m e I I a l m o n e s t i r , l ' a n y 1294.

E l g o g i s t a e n f a l a síntesi e n u n a s o l a e s t r o f a :

A q u e s t s c l a u s t r e s mil·lenaris e s c a m b e l l d e gràcies s o n . V a u m a n a r q u e u n s p r e s i d a r i s perdonés J a u m e S e g o n , c a r p r e g a n t e s d e s p r e n i a e l l l i g a m d e l s m a l f a c t o r s .

L a invocació, m a l g r a t l e s c l a n d e s t i n i t a t s v e l a d e s e n què v a s e r e s c r i t a , conté u n a f e r m a i n t e n c i o n a l i t a t patriòtica, implícita, però r a r a m e n t m a n i f e s t a e n e l s goigs d e què h e m p a r l a t fins a r a .

S a n t e s C r e u s , q u e t o r n i a s e r - n e S e u d e l p o b l e català; q u e r e t r o b i c o m r e f e r - n e novà història p e l d e m à . I V ó s , V e r g e , s e m p r e guià f e u d e l s v o s t r e s s e r v i d o r s . P u i x q u e s o u , V e r g e M a r i a , R e i n a d e R e i s i S e n y o r s , e m p a r e u d e n i t i d i a S a n t e s C r e u s i e l s n o s t r e s c o r s .

L ' a l t r e t e x t , e n edició g e r m a n a , és l a d e S a n t a Llúcia, v e n e r a d a e n l a s e v a c a p e l l a d e S a n t e s C r e u s ( L à m : 8 ) . É s e l q u a r t q u e r e p o r t e m e n e l n o s t r e e s t u d i , i e n s p a r l a d ' u n a relíquia d e l a s a n t a n o m e n c i o ­n a d a e n l e s p r o l i x e s r e l a c i o n s a n t i g u e s . T a n m a t e i x h i e r a , i e s perdé, a m b e l s e x v o t s i a l t r e s p r e s e n t s q ú e h o i n g u a r d a v a a i p r e s b i t e r i d e l'església. A n y s després v a s e r r e t r o b a d a , així c o m e l s f r a g m e n t s d e l s a g r a r i q u e l a c o n t e n i a , a r r i b a t s a m o l t m a l e s t a t . R e s t a u r a t a q u e s t í col·locada l a relíquia, t a m b é f o u endreçada là s e v a v e l l a i p e t i t a esglé­s i a , l ' a n y 1954. Això donà m o t i u a l s goigs e s m e n t a t s , i e s p e c i a l m e n t a l e s d u e s e s t r o f e s q u e s ' h i r e f e r e i x e n e n c o n c r e t . E l r e t r o b a m e n t d e l a relíquia i l a reconstrucció d e l'església, c a p e l l a o e r m i t a , c o m v u l ­g u i n d i r - n e , d e S a n t a Llúcia d e S a n t e s C r e u s .

421

L a relíquia h a e s t a t t r o b a d a i r e n e i x l a devoció p e r r e f e r l a fe e s t i m a d a q u e e n s durà l a salvació. E l s v e l l e t s j a u s beneïen i a r a u s v o l e n e l s i n f a n t s .

S a n t a n o s t r a , f e u - h i e s t a d a e n l ' e r m i t a q u e u s t o r n e m , i d o n e u - n o s l ' e s t i m a d a l l u m d e l c e l e n què e s p e r e m . M a i p e r m a i n o t o r n a r i e n e l s o r a t g e s i n h u m a n s . S a n t a Llúcia, e n vós c o n f i e n S a n t e s C r e u s i e l s s e u s v o l t a n t s .

d ) Relíquies i velles imatges

Q u a n t a l e s a l t r e s relíquies d e l t r e s o r de S a n t e s C r e u s , n o m é s l a d e l Lignum Crucis h a e s t a t o b j e c t e de menció freqüent p e r p a r t d e l s g o g i s t e s , e n t r e l e s l l o a n c e s de s a n t B e r n a t Calbó. C o n s e r v a d a o r i g i ­nàriament a l m o n e s t i r i després a l a s e v a parròquia, j a f a u n s q u a n t s a n y s q u e és v e n e r a d a c o m a relíquia i n s i g n e d e l a V e r a C r e u , d i n s u n a c r e u d ' a r g e n t i p e d r e r i a o f e r t a p e l p o b l e d e V i l a - s e c a .

E l c o n s t a n t g o g i s t a i e d i t o r R i c a r d V i v e s i Sabaté dictà i il·lustrà u n s goigs a propòsit l ' a n y 1945 ( L à m . 9) , e n e l s q u a l s féu l e s l l o a n c e s a l a C r e u s a n t a a p a i v a g a d o r a , e n u n a e s c a i e n t e s t r o f a :

E l v e n t q u e tot dolç m u r m u r a q u a n t r a v e s s a t o n b r a n c a m , a l c e l d u u d e t o t s e l c l a m ; h u m à c h o r q u e n o té a t u r a . I q u a n c a l m a t r e s t a e l v e n t , e l repòs h i és d o diví. De Santes Creus l'alt destí ens mostres com dit vivent.

I r e f e r e i x tot s e g u i t e l c o n e g u t p r o d i g i d e l'extinció d e l foc d e l e s m e s s e s .

M é s r e c e n t m e n t ( a n y 1981), V i v e s Sabaté e l s h a r e e d i t a t i h a de­d i c a t l a s e v a atenció a u n a a l t r a relíquia, l legendàriament p o p u l a r , q u e és l a de l a S a n t a M à , l a q u a l n o t e n i a goigs p r o p i s n i h a v i a e s t a t m e n c i o n a d a e n e l s a l t r e s . E l t e x t poètic és f ide l a l a l l e g e n d a t a l c o m l ' h a v i a r e c o l l i d a m o s s è n J a c i n t V e r d a g u e r , s e n s e l e s a d d i c i o n s c o m -

422

plementàries q u e r e p o r t a F o r t i C o g u l . 2 7 A r a , ; l a S a n t a M à e s t r o b a a l M o n e s t i r d e V a l l b o n a d e l e s M o n g e s , d e l ' o r d e femení d e l C i s t e r , o n l a dugué u n m o n j o e x e l a u s t r a t d e S a n t e s C r e u s c a p a l a fi d e l seg le p a s s a t .

Però V i v e s f a m é s : estén l a s e v a afecció p e l s c u l t e s l l e g e n d a r i s fins a f o r m a r l a s e v a «Col·lecció d e s i s goigs d e S a n t e s Creus» q u e j a h e m m e n c i o n a t , i d i c t a goigs p e r a l e s v e l l e s i m a t g e s q u e a v u i v e i e m a l c l a u s t r e d e S a n t e s C r e u s , p r o c e d e n t s d e l e s p a s s a d e s e s p l e n d o r s d e l a c a s a o v i n g u d e s d ' a l t r e s l l o c s , p o r t a d e s p e r l ' a t z a r i l e s t r i b u l a c i o n s després d e l 1936. - H i h a u n s Goigs en lloança de la Mare de Déu del Claustre, u n a

d e l e s i m a t g e s , p o t s e r , q u e veié C r e u s e l 1884. E l t e x t r e c o n t a e l s m i s ­t e r i s d e goig d e l r o s a r i , s o t a e l m o d e l d e l s d e l R o s e r ; f a u n a referèn­c i a l o c a l :

F o u g r a n g o i g q u a n e n i m a t g e i a l c l a u s t r e d e S a n t e s C r e u s , v a u r e s t a r a b e l l i n t l ' e s t a t g e i e n n o b l i n t e l s v e l l s c a r r e u s . D e s d'allí m a r q u e u a v i a , perquè esdevinguém m i l l o r s . Del Claustre, Santa Maria, espill dels més purs amors.

U n s a l t r e s goigs d e l a col·lecció són d e d i c a t s a Nostre Senyor Jesu-crist, t a m b é e n u n a i m a t g e t a l l a d a , a r a a c o m p a n y a d a d ' a l t r e s q u a t r e q u e r e p r e s e n t e n t r e s àngels i u n m o n j o , a g e n o l l a t s , a m b e l s s ímbols d e l s e v a n g e l i s t e s m a r c a t a l e s péanyes.

' E l s d a r r e r s d e l a col·lecció són u n s Goigs en llaor del Sant Crist de Santes Creus: a q u e s t a i m p r e s s i o n a n t figura m u t i l a d a , p e n j a n t d i r e c t a m e n t s o b r e e l m u r , m a n c a d a d e l a c r e u q u e d e v i a s u p o r t a r - l a a b a n s d e l a s e v a instal·lació a c t u a l . E l g o g i s t a g l o s s a a l g u n s fets d e l a v i d a i e l s i m b o l i s m e d e l C r i s t i c o n t r i b u e i x à U n a n o v a l l e g e n d a a m b l a següent e s t r o f a :

S i p e r t o t s l a v o s t r a i m a t g e S a n t e s C r e u s , c o m u n t r e s o r , g u a r d a a m b v e r i t a b l e a m o r r e c o r d a n t v o s t r e m i s s a t g e ; és q u e p e r V ó s , t a l e s t a t g e d e l C e l s e ' n s f a c o m r e t r a t . Vostra imatge mutilada amb vera fe hem venerat.

27. Totes les històries i llegendaris de Santes Creus contenen les referències a la Santa Mà. L a més recent i completa és la d ' E . Fort i Cogul, Llibre de Santes Creus, 154.

423

E l s s i s goigs d e V i v e s Sabaté q u e h e m r e p o r t a t , f o r m a n t u n a c o l -lecció n u m e r a d a , p o r t e n a l d o r s , c o n t i n u a n t - s e , u n e s referències h i s ­tòriques d e l M o n e s t i r ; però h i e s c a u r i a m é s , a p a r e r n o s t r e , u n a d e s ­cripció c o n c r e t a d e c a d a u n a d e l e s relíquies i i m a t g e s , q u a n t a l l u r o r i g e n , v i c i s s i t u d s i situació a c t u a l , p u i x q u e t a m p o c n o h i h a fet al·lusions d i n s e l t e x t poètic .

L a «Col·lecció d e s i s goigs d e l R e i a l M o n e s t i r d e S a n t e s Creus» , d i n s l a s e v a c a r p e t a , és il·lustrada b e l l a m e n t p e l s e u a u t o r i e s t a m ­p a d a a m b l a t i p o g r a f i a característica. N o h i h a l a m e l o d i a , j a q u e p o s s i b l e m e n t n o són d e s t i n a t s a c a n t a r , n i l l u r s o b j e c t e s n o t e n e n c u l t e . E s p o t d i r q u e c o n s t i t u e i x e n u n n o b l e m a t e r i a l p e r a col·leccio­n i s t e s , q u e m a l a u r a d a m e n t , n o a s p i r a a c a p a l t r a f i n a l i t a t .

e ) Santa Maria d'Aiguamúrcia

M o l t e m p a r e n t a t s a m b S a n t e s C r e u s , p e r d i v e r s o s m o t i u s a m é s d e l a p r o x i m i t a t , h i h a u n s Goigs a honor de Santa Maria d'Aiguamúr­cia, en l'escaiença de l'erecció i benedicció de la seva capella al sus­dit poble, a la riba del Gaià, pertanyent a l'antic territori "Vere Nullius" de l'Abadiat del Monestir de Santes Creus, i actualment a la seva demarcació parroquial. E r a l ' a n y 1957 ( L à m . 10).

L'extensió d e l títol i l ' e n u n c i a t c o m p l e m e n t a r i e n s e x i m e i x e n d e t o t a a l t r a explicació. L a M a r e d e D é u t e n i a u n a a l t r a c a p e l l a p r o p d e l v e l l c e n o b i i u n s d e v o t s fidels l i f a n o f r e n a d e l s goigs , d i c t a t s a p r o ­pòsit .

E l t e x t és b r e u i d e l i c a t i r e p o r t a àgilment, a m b reminiscències v e r d a g u e r i a n e s , l a relació d e l p o b l e a m b e l M o n e s t i r i l a M a r e d e Déu, p e r d e m a n a r - l i protecció s o b r e e l t e r m e , e l s veïns i e l m o n e s t i r .

F o r e n c o m p o s t o s e n e l text p e r R a m o n B l a s i i R a b a s s a , 2 8 s o b r e u n a m e l o d i a p o p u l a r . E l s edità T o r r e l l d e R e u s , p e r encàrrec d ' E u f e -mià F o r t i C o g u l . T o t s d o s e r e n r e l a c i o n a t s a m b e l p o b l e i d e v i e n i n ­t e r v e n i r , s i n o v a n p r o m o u r e - l a , e n l'edificació d e l a d i t a c a p e l l a .

28. R. Blasi i Rabassa és autor també d'uns Goigs en lloança a Santa Maria de Vallbona, que es venera sota l'advocació dels Claustre en el Reial Monestir Cistercenc de Vallbona de les Monges (VlIIè centenari de la fundació del Mo­nestir, 26 maig 1957) en què dominen les impressions de paisatge i els trets de caràcter literari.

424

C O N C L U S I Ó

A m b l e s e d i c i o n s q u e a c a b o d e m e n c i o n a r , l a història d e l s goigs a S a n t e s C r e u s r e s t a c l o s a . Podríem c o n c l o u r e q u e e l s go igs pròpia­m e n t s e u s n o h a n e s t a t g a i r e s , i q u e t a m p o c n o h i h a n e s t a t c a n t a t s a m b v i v a tradició, s i n o és , t a l v e g a d a , a s s i m i l a n t - s e ' n d ' a l t r e s d ' a r r e ­l a m e n t p o p u l a r .

D u r a n t e l s n o s t r e s d i e s — e s p o t d i r q u e d e l 1953 e n ç à — , s ' h i h a p r o m o g u t c o n c u r s o s i b e l l e s e d i c i o n s , n o t a b l e s e n l a l l e t r a , l a música i l a presentació, a m b m o t i u d e c o m m e m o r a c i o n s i h o m e n a t g e s , c o s a q u e h a e s d e v i n g u t l a p r i n c i p a l funció d e l s go igs e n u n s t e m p s t a n I n q u i e t s e n l a r e c e r c a i l 'esperança. H i h a q u i s e ' l s m i r a c o m u n s d o c u m e n t s p e r a f r e d e s anàlisis, gairebé d e r a r e s a , t e s t i m o n i s d ' u n a u t i l i t a t s e n s e r e p r e s a p o s s i b l e e n l l u r funció p r i m o r d i a l d e l c a n t d e l s f ide ls a l'església.

I t a n m a t e i x , u n a revisió s e r i a d a d e l s goigs e n q u a l s e v o l l l o c és b o n a p e r f e r - v o s r e v i u r e e l s f e t s , p e t i t s i g r a n s , i n o m s d ' a r t i s t e s i a r ­t e s a n s q u e h i h a h a g u t a l ' e n t o r n d ' a q u e l l s f u l l s , j a s i g u i n esgrogueïts p e l t e m p s , j a s i g u i n t o t j u s t s o r t i t s d e l '«offset» . A S a n t e s C r e u s , l a història h a e s t a t m o l t g e n e r o s a i d u r a e n e l s fe ts , i e s veié a t u r a d a e n l e s p a r t s m é s b r i l l a n t s j a f a u n s q u a n t s s e g l e s . I j u s t a m e n t d'ençà q u e començaren a c e r c a r - h i l a restauració i l 'esperança, h i v i n g u e r e n l e s e d i c i o n s d e goigs .

S a n t e s C r e u s h a e s t a t s e m p r e u n recés de p a u i s i l e n c i s . C o m d i u l ' h i s t o r i a d o r A n t o n i P l a d e v a l l , «encara r e g n a e n l a s e v a c l a u s u r a u n a p a u m o l t d i f e r e n t d e l a p a u m o n a c a l : u n a p a u d e nostàlgia i e l e g i a » . 2 8

E l c a n t s u a u i r e i t e r a t i u d e l s g o i g s s ' h i a d i r i a m e r a v e l l o s a m e n t . Però s i a l t r e n o , a v u i , e l s go igs e n s i l e n c i e n s h a n d o n a t e l m o t i u

d ' a q u e s t a exposició, q u e p o d r i a e s c a u r e e n t r e e l s a c t e s acadèmics q u e s ' h i c e l e b r e n c a d a a n y . E s t i c s e g u r q u e n o h a a r r i b a t a l ' a l t u r a crítica i e r u d i t a q u e és j u s t d e d e m a n a r , i p e n s o — c o m s i e m disculpés e n m i m a t e i x — q u e l a matèria i l a q u a n t i t a t d e l e s m o s t r e s a p l e g a d e s n o m é s e m p e r m e t i a u n a m e n a d e c o n v e r s a d ' a m i c s , c o m p a r t i d o r s de «l 'art, l a història i l a l legenda»: 3 0 e l s goigs n ' h a n e s t a t e l p r e t e x t , i S a n t e s C r e u s l 'únic t e m a .

O S V A L D C A R D O N A

29. Antoni Pladevall, Els Monestirs Catalans, Barcelona 1974, pàg. 338. 30. Vers inicial dels Goigs de Sant Jordi, patró de Catalunya, d'Artur Mas-

riera (dictats el 1912).

425

O B R A C U L T U R A L DE SANTES C R E U S

V S E T M A N A D E M U S I C A S A C R A

A q u e s t a n y h a n e s t a t t r e s e l s c o n c e r t s d ' a q u e s t c i c l e , t o t s d ' i n t e ­rès c o m és c o s t u m a l a s e v a organització.

E i p r i m e r e l d i a 27 d e m a r ç a càrrec d e l N e w L o n d o n C o n s o r t , q u i n t e t v o c a l - i n s t r u m e n t a l , e l q u a l v a d e d i c a r l a p r i m e r a p a r t a s e t cançons d e Carmina Burana. E l d i a 2 d ' a b r i l l a c o r a l « M a n u e l I r a -dier» de Vitòria v a d e d i c a r l a s e v a actuació t a n a l a p r i m e r a p a r t c o m a l a s e g o n a a l a música s a c r a — m o d e r n a i contemporània . P e r últim, e l c o r « M o s Cantars» ( T a r r a g o n a ) i l a S c h o l a d e C a n t G r e g o ­rià d e S a n t e s C r e u s , e l d i a 3 d ' a b r i l v a n c l o u r e l a s e t m a n a a m b e l s s e u s c o n e g u t s r e p e r t o r i s d e música s a c r a i g r e g o r i a n a .

V I C U R S I N T E R N A C I O N A L D E C A N T G R E G O R I À

E n t r e e l s d i e s 18 i 29 d e j u l i o l , e s v a o r g a n i t z a r a q u e s t c u r s e t , a m b l a col·laboració pedagògica d e l a «Union S a i n t e Cécilè d u Diocése d e Strasbourg» . E l p r o g r a m a d e matèries f o u : c a n t gregorià, c a n t p o l i ­fònic, tècnica v o c a l i expressió c o r p o r a l .

I X C I C L E D E C O N C E R T S D E M Ü S I C A C L À S S I C A I I I C I C L E D E B A L L E T I D A N S A

A m b tot , l a g r a n celebració m u s i c a l d e S a n t e s C r e u s són a q u e s t s c i c l e s d e música clàssica començat a r a f a n o u a n y s . A v u i e l s D i s s a b ­t e s m u s i c a l s s a n t e s c r e u i n s són u n a n o t a d e s t a c a d a a l e s c e l e b r a c i o n s m u s i c a l s d e l a t e m p o r a d a d ' e s t i u . U n a i d e a n a s c u d a a m b t i m i d e s a i d ' a c o r d a m b u n a il·lusió p e r a l e s n o s t r e s p e d r e s d e l c e n o b i d e l a r i b a d e l Gaià h a a c o n s e g u i t u n a c o m p l e t a aceptació p o p u l a r . E n ­g u a n y a q u e s t c i c l e h a e s t a t d e c i n c c o n c e r t s a m b u n a e s c o l l i d a p a r ­ticipació d ' a r t i s t e s i d e r e p e r t o r i , l a q u a l c o s a f a difícil d e s t a c a r u n a r t i s t a c o m u n a o b r a ; a m b t o t n o p o d e m s i l e n c i a r l a presència d e Lluís C l a r e t , q u e v a d e d i c a r e l c o n c e r t a B a c h .

427

E l p r i m e r c o n c e r t — O r c h e s t r e d e C h a m b r e de W a l l o n i e — (16 d e j u l i o l ) , v a t o c a r d e s d ' A n t o n i V i v a l d i a I g o r S t r a w i n s k y . E l s e g o n , e l d i a 23 d e j u l i o l , f o u l a m a g i s t r a l interpretació d e Lluís C l a r e t de l e s «suites» p r i m e r a , t e r c e r a i s e x t a d e J . S . B a c h . L ' O r q u e s t r a d e Càmara L o n d o n V i r t u o s i , e l d i a 6 d ' a g o s t v a d e d i c a r q u a s i tot e l s e u p r o g r a m a a i n t e r p r e t a r c o n c e r t s d e J . S . B a c h . L a s e v a actuació v a c o n f i r m a r l a impressió q u e h a v i a produït a l ' a n y 1980 d e què e s t r a c t a v a d ' u n c o n j u n t d ' a l t v a l o r artístic. E l q u a r t c o n c e r t t a m b é f o u i n t e r p r e t a t p e r u n a o r q u e s t r a d e càmara a n g l e s a , T h e G u i l d h a l l S t r i n g E n s e m b l e d e L o n d r e s — 1 4 d ' a g o s t — ; e l s e u r e p e r t o r i f o u m é s v a r i a t : G . F . H a e n d e l , J . S . B a c h , B . B r i t t e n i F . I . T x a i k o w s k i . P e r últ im, e l d i a 27 d 'agost , e l cinquè c o n c e r t f o u a càrrec d e l s «Solistes d e Salzburg», e l s q u a l s v a n p a s s a r d e W . A . M o z a r t a J . H y d n i a H a n s B r a h m s .

L'èxit d e públic i d e crítica f o u c o m p l e r t i t o t e s l e s v e t l l a d e s f o r e n p l e n e s d e g o m a g o m , i es v a n p o d e r v e u r e p e r s o n e s v i n g u d e s d e l l u n y a n e s c o n t r a d e s i c o m a r q u e s c a t a l a n e s l l u n y a n e s a l C a m p d e T a r r a g o n a .

E l t e r c e r c i c l e de b a l l e t i d a n s a v a a p o r t a r d u e s a c t u a c i o n s : l a p r i m e r a e l d i a 7 d 'agost — E n s e m b l e Folklòric d e Béer S h a v a d e I s r a e l — , i e l s e g o n f o u u n r e c i t a l de l ' E s b a r t S a n t Martí i d e l a C o b l a B a d a l o n a (3 d e s e t e m b r e ) . S ' h a d e d e s t a c a r e l c o n t r a s t e n t r e l e s d a n s e s t r a d i c i o n a l s d ' u n i a l t r e país s i t u a t s a e x t r e m s o p o s a t s de l a Mediterrània i a m b t r a d i c i o n s c u l t u r a l s t a n d i f e r e n t s .

E n c o n j u n t , h e m d ' a s s e g u r a r q u e e l s D i s s a b t e s M u s i c a l s d e l ' a n y 1983 h a n t o r n a t a a s s o l i r l'èxit de l e s e d i c i o n s p a s s a d e s , i q u e s ' a c r e ­d i t a c o m u n d e l s p r i m e r s n o s o l s cronològicament , sinó p e r l a s e v a q u a l i t a t d e l m ó n e s t i u e n c a C a t a l u n y a .

428

c r ò n i c a

J U N T A D E L ' A R X I U B I B L I O G R À F I C D E S A N T E S C R E U S — 2 9 d e m a i g d e 1 9 8 3 —

P e r e S e r r a m a l e r a i C o s p J o a n - F . C a b e s t a n y i F o r t J o a n V e n t u r a i Solé J o a n P a p e l l i T a r d i u M i q u e l F o r t i B u f i l l Victòria M ó r a i P o u s X a v i e r F o r t i B u f i l l F r a n c e s c F e r r a n i C a n e l a J o a q u i m Jordà i V i d a l J o r d i C u n i l l e r a i G u s t e m s A n d r e u F o r t i B u f i l l R a m o n Ribó i Mart í J o a q u i m I c a r t i L e o n i l a J a u m e Solé i Magrinyà J a u m e Sobrequés i Callicó J o a n F e r r a n i C a n e l a

S O C I S D E M È R I T

( + ) Magí V i d a l i R a s (1948) ( + ) Jesús-Ernest Martínez i F e r r a n d o (1954) ( + ) A l e j a n d r o F e r r a n t V à z q u e z (1959) J o a n N o g u e r a i S a l o r t (1975) ( + ) P e r e G i l i G i m e n o (1975) Emil ià C l e m e n t e i A l p u e n t e (1979) M o n s . J o s e p P o n t i G o l (1982)

429

P r e s i d e n t V i c e p r e s i d e n t p r i m e r V i c e p r e s i d e n t s e g o n S e c r e t a r i G e n e r a l T r e s o r e r S e c r e t a r i d e J u n t a V o c a l p r i m e r V o c a l s e g o n V o c a l t e r c e r V o c a l q u a r t V o c a l c inquè V o c a l sisè V o c a l setè V o c a l vuitè V o c a l novè V o c a l desè

M E M Ò R I A A N U A L 1982 - 1983

B e n v o l g u t s c o n s o c i s : E n c o m p l i m e n t d'allò q u e p r e s c r i u e n e ls n o s t r e s e s t a t u t s , e m p e r ­

t o c a n o v a m e n t l ' h o n o r de s o t m e t r e a l a v o s t r a consideració e l r e s u m de l ' a c t i v i t a t d u t a a t e r m e p e r l ' A r x i u Bibliogràfic de S a n t e s C r e u s d u r a n t e l d a r r e r c u r s acadèmic, q u e h a e s t a t e l trenta-sisè d e t a s c a i n i n t e r r o m p u d a d e l a n o s t r a e n t i t a t . V o l d r i a a t u r a r - m e u n m o m e n t p e r a r e m a r c a r l a importància d ' a q u e s t a d a d a perquè , a h o r e s d ' a r a , q u a n l a r e p r e s a d e t a n t e s i t a n t e s e n t i t a t s més o m e n y s h o m o l o g a b l e s a m b l a n o s t r a és u n fet p o t e n c i a t d e s d e l g o v e r n autònom fins a l m u ­n i c i p a l , i q u a n l a l e n t a però f e r m a reconstrucció d e l t e i x i t c u l t u r a l d e C a t a l u n y a e n s a c o s t a de m i c a e n m i c a a l a n o r m a l i t a t d e s i t j a d a , és u n a satisfacció p e r a t o t s n o s a l t r e s d e c o n s t a t a r c o m l ' A r x i u B i b l i o ­gràfic és u n a d e l e s p o q u e s e n t i t a t s q u e p o d e n p r e s e n t a r , a l l l a r g d e t r e n t a - s i s a n y s d e presència i d ' a c t i v i t a t s e n s e solució d e continuïtat, u n balanç de r e a l i t a t s a s s o l i d e s a través d ' u n a t a s c a s i l e n c i o s a , a b n e ­g a d a , s e m p r e a m b i c i o s a i m a i n o p r o u agraïda; i s i t e n i m p r e s e n t s l e s característiques o r i g i n a l s i pròpies d e l ' A r x i u , l a s e v a j a r e s p e c t a b l e a n t i g u i t a t , e l p r e s t i g i a s s o l i t i l a penúria de m i t j a n s q u e s e m p r e e n s h a a f e i x u g a t , g o s a r i a a d i r q u e és u n c a s s i n g u l a r i p o t s e r únic d i n s e l p a n o r a m a d e l a c u l t u r a c a t a l a n a a c t u a l . E l s q u i r e c o r d e m a q u e l l S a n ­tes C r e u s d e 1947, q u a n l a n o s t r a e n t i t a t i n i c i a v a l a s e v a t a s c a i c o m ­p a r e m a q u e l l e s t a t de c o s e s a m b e l d ' a r a , n o h a u r e m de f e r g a i r e esforç p e r a v e u r e e l p a s de g e g a n t q u e h a e s t a t fet q u a n t a l a r e c o n s ­trucció d e l m o n e s t i r i l a s e v a projecció c u l t u r a l . I s i t e n i m p r e s e n t l a q u o t a q u e , t a n r e l a t i v a c o m v u l g u e u , però r i g o r o s a m e n t e f e c t i v a , l ' A r x i u h a a p o r t a t e n a q u e s t procés d e recuperació, e n s e n s e n t i r e m o r g u l l o s o s i h o n o r a t s col·lectivament, i c o m p r e n d r e m c o m l a r e s p o n s a ­b i l i t a t a d q u i r i d a e n s h a d ' e s p e r o n a r , d i a a d i a , e n l a consecució d e l s n o s t r e s i n v a r i a b l e s propòsits c o m a e n t i t a t d e d i c a d a íntegrament a S a n t e s C r e u s i a tot allò q u e e l m o n e s t i r r e p r e s e n t a .

L a p e r s p e c t i v a q u e e m p r o p o s o d e r e s u m i r e s l i m i t a , però, n o m é s a l s d a r r e r d o t z e m e s o s . D ' a q u e s t període podríem d i r , c o m j a h a e s t a t d i t a f o r t u n a d a m e n t d ' a l t r e s v e g a d e s , q u e l ' a c t i v i t a t de l ' A r x i u s ' h a m a n t i n g u t i h a p r o g r e s s a t , d i n s l a m e s u r a de l e s p o s s i b i l i t a t s , e n e l d e s i g n i d e f o m e n t a r i d i v u l g a r S a n t e s C r e u s i e n e l de p o t e n c i a r l a investigació històrica i arqueològica que, en algun moment, potser no ha estat atesa com caldria. E n a q u e s t d a r r e r a s p e c t e , c o m e n d ' a l ­t r e s , l ' A r x i u Bibliogràfic h a c o m p t a t i c o m p t a a m b l a cooperació i e l s u p o r t d e l n o u P a t r o n a t d e l m o n e s t i r ; c a l d i r també , d e p a s s a d a , q u e t o t s e l s m e m b r e s d ' a q u e s t P a t r o n a t , i n c l o s o s e l s p r e s i d e n t s h o n o r a r i s , són s o c i s de l a n o s t r a e n t i t a t , i s i s d ' e l l s c o m p a r t e i x e n l a r e s p o n s a b i -

430

l i t a t de m e m b r e s d e l P a t r o n a t a m b l a de m e m b r e s d e l a J u n t a D i r e c ­t i v a d e l ' A r x i u , q u e a v u i p r e c i s a m e n t h e m d e r e n o v a r . .

Activitats de la Junta Directiva. E l s m e m b r e s e l e g i t s o r e e l e g i t s a l a d a r r e r a A s s e m b l e a G e n e r a l s ' i n c o r p o r e n a l a t a s c a c o r r e s p o n e n t a c a d a càrrec e l d i a 19 d e s e t e m b r e , a m b m o t i u d e l a F e s t a A n u a l c o m és d ' h a b i t u d . E n convocatòria s e m p r e plenària s ' h a r e u n i t s e t v e g a d e s , c o m p t a n t - h i l a sessió q u e h a c e l e b r a t a v u i a b a n s d ' a q u e s t a A s s e m b l e a , e l s d i e s 4 d e j u l i o l , 19 d e s e t e m b r e , 10 d ' o c t u b r e de 1982, 2 d e g e n e r , 27 d e f e b r e r i p r i m e r d e m a i g d e l ' a n y q u e s o m . E n a q u e s t e s r e u n i o n s , a p a r t d e l a tramitació d ' a f e r s p e n d e t s i de tràmit , l a relació d e l s q u a l s s e r i a p r o l i x a , l ' a c t i v i t a t d e l a J u n t a s ' h a c e n t r a t e n q u a t r e a s p e c ­tes e s s e n c i a l s : l a r e f o r m a d e l R e g l a m e n t , l a investigació i e l s e s t u d i s s o b r e S a n t e s C r e u s , l a p r o m o c i ó g e n e r a l d e S a n t e s C r e u s i d e l a n o s t r a e n t i t a t e n p a r t i c u l a r i l e s p u b l i c a c i o n s . Dedicaré u n b r e u a p a r t a t a c a d a s c u n d ' e l l s .

La reforma del Reglament. E r a u n a n e c e s s i t a t q u e d e i x a v a s e n t i r d e s d e f a m o l t s a n y s . F i n s a r a l ' A r x i u e s r e g i a p e r u n s e s t a t u t s q u e , a m b m o d i f i c a c i o n s m o l t l l e u g e r e s m o t i v a d e s p e r l a n e c e s s i t a t d ' a d a p ­tació a l a L l e i d ' A s s o c i a c i o n s d e l règim f r a n q u i s t a , h a v i e n r e d a c t a t e l s f u n d a d o r s d e 1947. C a l i a , d o n c s , r e f o n d r e l a n o s t r a reglamentació i n t e r n a , p o s a r - l a a l d i a i r e d a c t a r i p u b l i c a r - n e e l t e x t e n català. U n a ponència n o m e n a d a e x p r e s s a m e n t p e r a això h a e l a b o r a t u n a r t i c u l a t q u e , h a v e n t i n c o r p o r a t o refós l e s e s m e n e s i s u g g e r i m e n t s p r e s e n t a t s p e l s m e m b r e s d e l a J u n t a , a v u i m a t e i x serà sotmès a l 'aprovació d e l ' A s s e m b l e o d e s o c i s d e l ' A r x i u i , e n c a s d'ésser a p r o v a t , regularà d ' a r a e n d a v a n t l e s n o s t r e s a c t i v i t a t s .

La investigació i els estudis. C o m d e i a a b a n s , e l s e s t u d i s histò­r i c s i artístico-arqueològics s o b r e S a n t e s C r e u s , l a p r o m o c i ó d e l s q u a l s és u n a d e l s e t a s q u e s específiques q u e té a s s e n y a l a d e s l a n o s t r a e n ­t i t a t , havien romàs una mica desatesos a r r a n d e l a m o r t d e l f u n d a d o r d e l ' A r x i u , E u f e m i à F o r t i C o g u l , p e l m a i g d e 1979. L a J u n t a d ' a l e s h o ­r e s es proposà b e n a v i a t d ' i n s t i t u i r u n a b e c a , b o r s a o a j u t d e t r e b a l l , s o t a e l n o m e d ' a q u e l l e g r e g i h i s t o r i a d o r d e S a n t e s C r e u s , p e r t a l d e r e a l i t z a r u n t r e b a l l d'investigació històrica a n i v e l l s u p e r i o r . L a b o r s a E u f e m i à F o r t i C o g u l , d o n c s , d o t a d a a m b 400 000 p e s s e t e s , f o u c o n ­v o c a d a p e r l ' A r x i u p e l m a i g d e 1981, i a m b l ' i m p o r t a càrrec d e l P a ­t r o n a t d e l m o n e s t i r , f o u a d j u d i c a d a a l 'únic c o n c u r s a n t , s e n y o r A n t o ­n i C a r r e r a s i C a s a n o v a s , d e T a r r a g o n a , q u e e l a b o r a u n e s t u d i e x h a u s ­t i u s o b r e e l s p r i m e r s c i n q u a n t a a n y s d e l a història d e l m o n e s t i r , e s a d i r , e l s e g l e X I I . A q u e s t t r e b a l l contribuirà, p e r u n a b a n d a , a u n c o n e i x e m e n t m é s p r o f u n d i precís d e l s p r i m e r s t e m p s de S a n t e s C r e u s i , p e r l ' a l t r a , a i n c r e m e n t a r e l s f o n s d e l a n o s t r a e n t i t a t , c a r l e s b a s e s d e l a B o r s a e s t a b l e i x e n q u e l a q u a r t a p a r t d e l a dotació h a d'ésser esmerçada e n l a microfi lmació d e t o t a l a documentació u t i ­l i t z a d a , q u e passarà a ésser p r o p i e t a t d e l ' A r x i u .

431

Promoció de Santes Creus i de l'Arxiu. E l p r e s i d e n t i e l s e c r e t a r i g e n e r a l s ' h a n adreçat r e p e t i d a m e n t a l a Direcció G e n e r a l d e T u r i s m e d e l a G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a p e r t a l q u e S a n t e s C r e u s s i g u i u n d e l s m o t i u s d e l s c a r t e l l s de p r o m o c i ó q u e periòdicament p u b l i c a a q u e l l a Direcció G e n e r a l , a m b r e s u l t a t s esperançadors a c u r t t e r m i n i . T a m b é h i h a e l p r o j e c t e d ' e d i t a r u n f u l l e t o d e s p l e g a b l e s o b r e S a n t e s C r e u s , d e g r a n t i r a t g e , q u e editarà e l P a t r o n a t e n col·laboració a m b l ' A r x i u . Q u a n t a l a p r o m o c i ó d e l a n o s t r a e n t i t a t , h o m h a p a r l a t r e p e t i d a m e n t e n J u n t a D i r e c t i v a de l a n e c e s s i t a t d ' e n d e g a r u n a c a m p a n y a d e c a p t a ­ció d e n o u s s o c i s , a t e n e n t e l r e s u l t a t f r a n c a m e n t p o s i t i u q u e tingué l a q u e es féu a m b m o t i u d e l vint-i-cinquè a n i v e r s a r i d e l ' A r x i u . A q u e s t p r o j e c t e està e n m a r x a i serà d u t a t e r m e a b a n s d e l a t a r d o r d 'en ­g u a n y .

Les publicacions. C o m t o t s e l s s o c i s s a b e n , l a projecció e x t e r n a d e l a n o s t r a e n t i t a t té c o m a e x p o n e n t p r i m e r l 'edició d e l butlletí d e Santes Creus i l e s p u b l i c a c i o n s i n d e p e n d e n t s s o b r e e l m o n e s t i r . Q u a n t a l n o s t r e Butlletí , d'aparició s e m e s t r a l , h a a p a r e g u t j a e l n ú m e r o 53 , c o r r e s p o n e n t a l p r i m e r s e m e s t r e d e 1981, i j a h a e s t a t r e p a r t i r a l s s o c i s . H i h a e n p r e n s a e l s n ú m e r o s 54 i 55 , c o r r e s p o n e n t s a l s e g o n se ­m e s t r e d e 1981 i a l p r i m e r d e 1982, i e n preparació e l n ú m e r o 56, q u e correspondrà a s e g o n s e m e s t r e d e l ' a n y p a s s a t . É s v o l u n t a t de l a J u n t a D i r e c t i v a i d e l C o n s e l l d e Redacció d e l Butlletí q u e n o e s p r o ­d u e i x i n a q u e s t a m e n a d e r e t a r d s , però u n a sèrie d ' i m p o n d e r a b l e s , s o b r e t o t econòmics , h a n fet difícil, p e r a r a , de p o d e r c o m p l i r a q u e l l a v o l u n t a t . C a l c o n s i g n a r q u e e l s t r e b a l l s a p u b l i c a r n o m a n q u e n , j a q u e e n t e n i m p e r a d o s n ú m e r o s m é s . P e l q u e f a a les p u b l i c a c i o n s i n d e p e n d e n t s , m o l t s o v i n t e d i c i o n s a p a r t d e t r e b a l l s a p a r e g u t s a l Butlletí , c a l e s m e n t a r q u a h a a p a r e g u t e l número 39 d e l a sèrie «Pu­b l i c a c i o n s de l ' A r x i u Bibliogràfic d e S a n t e s Creus» q u e conté u n t r e ­b a l l d e l e s s e n y o r e t e s I s a b e l C o m p a n y s i Núria M o n t a r d i t s o b r e e l s Embigats gòtics del Palau Reial de Santes Creus, m o l t i n t e r e s s a n t p e r a l a història d ' a q u e l l a importantíss ima j o i a arquitectònica i a r ­tística. H i h a e n preparació, t a m b é , l'edició d e l catàleg de l e s p e c e s q u e , a m a n e r a d'exposició p r o v i s i o n a l , són instal·lades a l a s a l a de s o t a l a B i b l i o t e c a d e s d e l s e t e m b r e de 1974, i q u e r e p r e s e n t e n l 'embrió d e l f u t u r M u s e u d'Història d e S a n t e s C r e u s , a instal·lar d e f i n i t i v a m e n t a l P a l a u R e i a l q u e estarà r e s t a u r a t l ' e d i f i c i , s e g o n s decisió d e l P a t r o ­n a t i d e l S e r v e i d e M u s e u s d e l a G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a , d e l q u a l dependrà. A q u e s t t r e b a l l d e catalogació h a e s t a t c o n f i a t a l s e n y o r J o a n - F . C a b e s t a n y , v i c e - p r e s i d e n t p r i m e r de l a n o s t r a e n t i t a t .

La Biblioteca. J a es v a f e r c o n s t a r e n u n a m e m ò r i a a n t e r i o r c o m l a B i b l i o t e c a d e l ' A r x i u conté u n f o n s r e l a t i v a m e n t i m p o r t a n t de v o l u m s , d o c u m e n t s , m i c r o f i l m s , r e v i s t e s e s p e c i a l i t z a d e s , fo tograf ies i g r a v a t s , e n t r e d ' a l t r e s m a t e r i a l s , q u e fins a h a h a e s t a t pràcticament d e s a p r o f i t a t . S o t a l a supervisió d e l s e n y o r C a b e s t a n y , l ' A r x i u çontrc-

432

tà e l s s e r v e i s d e l a s e n y o r e t a Núria F a b r a q u e començà l 'ordenació d e l f o n s p e l j u l i o l d e l ' a n y p o s s a t . A q u e s t a t a s c a , j a força avançada a h o r e s d ' a r a , permetrà d e p o s a r t o t s e l s n o s t r e s m a t e r i a l s d o c u m e n ­t a l s i bibliogràfics a l ' a b a s t d e l s e s t u d i o s o s i d e l públic q u e h o sol·liciti e n g e n e r a l . D e m o m e n t , e l s s e r v e i s de l ' e s m e n t a d a bibliotecària h a n e s t a t c o n t r a c t a t s p e r l ' A r x i u n o m é s p e r a l s d i s s a b t e s a l mat í , j a q u e e l n o s t r e p r e s s u p o s t n o p e r m e t , de m o m e n t , c a p ampliació i m m e d i a t a d e l s e r v e i .

Premi per estudiants. S i , e n u n m o m e n t d o n a t , l a J u n t a d e l 'Ar ­x i u cregué c o n v e n i e n t d ' i n s t i t u i r l a B o r s a E u f e m i à F o r t i C o g u l p e r a e s t u d i s s u p e r i o r s d'història d e S a n t e s C r e u s , t a m b é pensà q u e c a l i a p r o m o u r e l 'atenció e n v e r s e l n o s t r e m o n e s t i r p e r p a r t d e l e s j o v e s p r o m o c i o n s d ' e s t u d i a n t s d ' E n s e n y a m e n t G e n e r a l Bàsic , Formació P r o ­f e s s i o n a l , B a t x i l l e r a t U n i f i c a t P o l i v a l e n t i C u r s d'Orientació U n i v e r s i ­tària. A i n i c i a t i v a d e l v o c a l p r i m e r d e l a J u n t a , s e n y o r J o a n P a p e l l , i a m b e l s u p o r t d e t o t s e l s d i r e c t i u s , e s convocà e l P r e m i «Arxiu B i ­bliogràfic d e S a n t e s Creus» p e r p r i m e r a v e g a d a , i p e r a 1983, s o t a e l p a t r o c i n i d e l a Direcció G e n e r a l d ' E n s e n y a m e n t d e l a G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a . E l t e r m i n i d e presentació d e t r e b a l l s , e n l e s d i v e r s e s m o ­d a l i t a t s , f i n i a e l d i a p r i m e r d e l m e s q u e s o m .

Moviment de socis. D i n s e l C u r s q u e r e s u m i m , l a J u n t a D i r e c t i v a est imà c o n v e n i e n t d e r e f e r l a numeració d e l fitxer d e S o c i s i p o s a r - l o a l d i a , c a r l e s b a i x e s produïdes a l l l a r g d e l s d a r r e r s a n y s f e i e n aparèi­x e r m a s s a l l a c u n e s e n l 'ordenació numèrica d e l s n o s t r e s c o n s o c i s . J a f a a l g u n s a n y s q u e l a J u n t a acordà d e p e r m e t r e q u e l ' h e r e u o h e r e u s d ' u n s o c i d i f u n t ocupés e l l l o c d e l ' a n t i c , to t c o n s e r v a n t - n e l ' a n t i g u i t a t . A q u e s t m e c a n i s m e , q u e h a e s t a t u n fet , m a l a u r a d a m e n t , e n d i v e r s o s c a s o s , n o h a s e r v i t , però , p e r a O m p l i r e l s b u i t s q u e l a m o r t d e s o c i s a n t i c s s o b r e t o t , e n s a n a v a d e i x a n t . A l m o m e n t de r e d a c t a r a q u e s t a m e m ò r i a , e l n o m b r e d e s o c i s d e l ' A r x i u és d e 352 ; u n a x i f r a i m p o r t a n t , a t e s e s l e s característiques de là n o s t r a e n t i t a t , q u e n o p o t o f e r i r a a q u e s t s s o c i s a l t r a c o n t r a p a r t i d a q u e l 'edició d e l Butlletí i a l g u n a c t e e s c a d u s s e r , e n t r e e l s q u a l s d e s t a c a l a i n v a r i a b l e F e s t a A n u a l d e l m e s de s e t e m b r e . L a pertinença a l ' A r x i u , d o n c s , és s e m p r e u n a c t e d ' a b n e ­gació, d e s a c r i f i c i i d e v o l u n t a t p e r p a r t d e l s s o c i s , i l a J u n t a D i r e c t i v a n o p o t f e r a l t r a c o s a q u e m a n i f e s t a r - l o s u n s e n t i m e n t p r o f u n d d'agraï­m e n t p e r l a confiança q u e e n s t e n e n d i p o s i t a d a , i u n e n c o r a t j a m e n t ervorós a p r o s s e g u i r l a t a s c a a l ' e m p a r d e S a n t e s C r e u s . J a e s m e n t a v a a b a n s q u e a q u e s t a x i f r a , p r o u e s t i m a b l e , p o d r à ésser e n g r u i x i d a a m b l a c a m p a n y a d e captació de n o u s s o c i s q u e e s t e m p o s a n t a p u n t .

E l n o m b r e d ' a l t e s d u r a n t e l període d e t e m p s d e què m ' o c u p o h a a s s o l i t e l s c a t o r z e . É s u n n o m b r e d e r e l a t i v a importància, t e n i n t e n c o m p t e q u e l a m a j o r i a h o h a n e s t a t p e r i n i c i a t i v a espontània d e l s n o u s c o n s o c i s . É s u n d e u r e de l a J u n t a i d e t o t a l ' A s s e m b l e a d e d o n a r l a b e n v i n g u d a a a q u e s t s n o u s c o m p a n y s d e f e i n a i , a l s e u t o r n , énco-

433

r a t j a r - l o s a t r e b a l l a r e n p r o f i t d e S a n t e s C r e u s , c o m p r e s c r i u j a n o s o l a m e n t e l n o s t r e r e g l a m e n t , sinó l a filosofia m a t e i x a d e l ' e n t i t a t . P e l q u e f a a l e s b a i x e s , c a l e n r e g i s t r a r - n e d o t z e de produïdes automàtica­m e n t p e r f a l t a de cotització r e i t e r a d a ; és c e r t q u e e l s m e m b r e s de l a J u n t a h a n fet g e s t i o n s p e r s o n a l s a m b c o n s o c i s q u e , p e r l a raó q u e f o s , n o a t e n i e n r e g u l a r m e n t e l s n o s t r e s r e b u t s d e q u o t a , però m a l a u r a d a ­m e n t h a h a g u t d e s a n c i o n a r d o t z e b a i x e s p e r i m p o s s i b i i t a t de s o l u ­ció. U n a a l t r a b a i x a q u e c a l s u m a r a a q u e s t e s d o t z e es produí v o l u n tàriament. F i n a l m e n t i d o l o r o s a m e n t , c a l e n c a r a s u m a r a l balanç s i s b a i x e s produïdes p e r defunció. É s e l t r i b u t i n e x o r a b l e q u e u n a s o c i e ­t a t a m b t a n t s a n y s de v i d a c o m l a n o s t r a , h a d e p a g a r . E l s e s m e n t a ­r e m n o m i n a l m e n t a títol d ' h o m e n a t g e pòstum. E l s e n y o r Julià F e r r a n i B u s q u e t s , de S a n t e s C r e u s , s o c i f u n d a d o r e l 1947 i q u e o s t e n t a v a u n d e l s números m é s b a i x o s e n t r e e l s s o c i s de l ' A r x i u ; e l s s e n y o r s J o s e p Cardó i Ferré, d e S a n t e s C r e u s , q u e s e m p r e e n s o u de g r a n u t i l i t a t m e n t r e visqué a l a l o c a l i t a t , i M a n u e l Monguió i V i d a l , santescreuí d 'adopció q u e cuità a i n s c r i u r e ' s a l a n o s t r a e n t i t a t a l m o m e n t d ' i n s ­tal·lar-se a S a n t e s C r e u s ; i e l s s e n y o r s J o a n - A . A l b o u y i B u s q u e t s , de R e u s , q u e h a v i a o s t e n t a t càrrecs públics d i n s e l règim a n t e r i o r , A n t o n i A n d r e u i Abelló, d e M o n t b l a n c , veterà d i n s l ' A r x i u , i J o s e p M . R o d o n i C a l v e t , de T a r r a g o n a . A l s e u m o m e n t , l a J u n t a D i r e c t i v a expressà e l c o n d o l a l s f a m i l i a r s d e l s s o c i s d i f u n t s ; a r a , és l ' A s s e m b l e a s e n c e r a , és a d i r , l ' e n t i t a t e n p l e q u i e l s v o l r e c o r d a r públicament .

E n u n a l t r e o r d r e , c a l a n o t a r l a decisió d e l ' A s s e m b l e a p a s s a d a q u e , a p r o p o s t a d e l a J u n t a D i r e c t i v a i p r e v i i n f o r m e r e g l a m e n t a r i d e l S e c r e t a r i G e n e r a l , concedí e l títol d e S o c i de Mèrit de l ' A r x i u — m à x i m a distinció q u e a t o r g a l a n o s t r a e n t i t a t — a l D r . J o s e p P o n t i G o l , a r q u e b i s b e de T a r r a g o n a i , c o m a t a l , p r e s i d e n t d e l P a t r o n a t d e l m o n e s t i r fins a l a s e v a reestructuració e l 1981. E l s mèrits d e l D r . P o n t i G o l , p e r a l t r a b a n d a s o c i n u m e r a r i d e l ' A r x i u , j a f o r e n e x p o ­s a t s a l s e u d i a ; a r a v o l d r i a r e c o r d a r c o m , a l f r o n t d e l ' a n t e r i o r P a t r o ­n a t , impulsà d e c i s i v a m e n t l ' o b r a de restauració t a n e s p e c t a c u l a r q u e s ' h a a n a t f e n t a l m o n e s t i r a l s d a r r e r s a n y s i q u e , m a l g r a t l e s r e s p o n ­s a b i l i t a t s d e l s e u m i n i s t e r i , s e m p r e e n s acompanyà p r e s i d i n t l a n o s t r a F e s t a a n u a l , t ret d ' u n a ocasió d e força m a j o r . A r a , q u a n l a s e v a j u b i ­lació j a és u n fet i e l s e u r e l l e u a l a s e u de T a r r a g o n a és i m m i n e n t , l ' A s s e m b l e a l i adreça u n v o t d e gràcies i l ' i n s t a c o r d i a l m e n t a ésser s e m p r e e l n o s t r e c o n v i d a t d ' h o n o r .

Altres activitats. J a f a d o s a n y s q u e l a J u n t a D i r e c t i v a acordà d e l l i u r a r u n d i p l o m a de r e c o n e i x e m e n t i d e g r a t i t u d a l s s o c i s q u e , e l 1981, f e i a v i n t - i - c i n c o m é s a n y s q u e p e r t a n y i e n a l a n o s t r a e n t i t a t , i així f o u fet , a l a F e s t a a n u a l d ' a q u e l l a n y , e n u n a s e i x a n t e n a d e c a s o s . P o s t e r i o r m e n t , h a n e s t a t l l i u r a t s e ls d i p l o m e s c o r r e s p o n e n t s a l s s o c i s q u e a n a v e n c o m p l i n t les n o c e s d ' a r g e n t a l s i d e l ' A r x i u . D ' a q u e s t a m a n e r a , d i n s l a F e s t a a n u a l p a s s a d a , t inguérem l ' h o n o r d e l l i u r a r e l

434

d o c u m e n t a l s n o s t r e s b e n v o l g u t s c o n s o c i s s e n y o r s R a m o n Martí i I n ­glés i J o s e p - J o a n P i q u e r i J o v e r , i A m a d e u J . S o b e r a n a s i L leó .

L ' A r x i u Bibliogràfic s ' h a i n s c r i t a l r e g i s t r e d e C e n t r e s d ' E s t u d i s d e l a G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a , i e l S r . C a b e s t a n y d e l a J u n t a D i r e c t i v a f o u p r e s e n t a l ' A s s e m b l e a q u e e l s e s m e n t a t s C e n t r e s c e l e b r a r e n e l d i a . 30 d ' a b r i l d ' e n g u a n y a l ' E s p l u g a de Francolí . T a m b é h e m p a r t i c i p a t o f i c i a l m e n t , i c o m j a és tradició, a l ' A s s e m b l e a I n t e r n a c i o n a l d ' E s t u ­d i o s o s c e l e b r a d a a S a n t J o a n de l e s A b a d e s s e s . E n a q u e s t a A s s e m b l e a l ' A r x i u h i estigué o f i c i a l m e n t r e p r e s e n t a t p e l P r e s i d e n t , i h i p a r t i c i ­p a r e n c o m a p o n e n t s o c o m u n i c a n t s d i v e r s o s il·lustres c o n s o c i s n o s ­t r e s ; t a n m a t e i x , c a p d e l s t e m e s t r a c t a t s e n a q u e s t a A s s e m b l e a n o c o n c e r n i a S a n t e s C r e u s s o t a c a p c o n c e p t e , però p o t s e r n o serà b a l d e r d e r e c o r d a r q u e l e s A s s e m b l e e s I n t e r c o m a r c a l s d ' E s t u d i o s o s , i n i c i a ­d e s a M a r t o r e l l e l 1950 a s s o l i r e n l a v o l a d a i l a consolidació q u e e l s . h a permès l a continuïtat a r r a n d e l a s e g o n a , c e l e b r a d a e l 1953 a S a n t e s C r e u s i p r e c i s a m e n t a l ' e s c a l f de l ' A r x i u Bibliogràfic, u n d e l s m e m b r e s d e l a J u n t a d e l q u a l f o r m a p a r t , a l h o r a , d e l a Comissió P e r m a n e n t d e l e s e s m e n t a d e s A s s e m b l e e s .

L e s r e l a c i o n s a m b e l P a t r o n a t n o u d e l m o n e s t i r són, n o c a l d r i a d i r - h o , c o r d i a l s i i n t e n s e s . J a dèiem a b a n s q u e t o t s e l s s e u s c o m p o ­n e n t s són c o n s o c i s n o s t r e s i s i s , a m é s , f o r m e n p a r t d e l a J u n t a D i r e c ­t i v a de l a n o s t r a e n t i t a t . A q u e s t s c o n s o c i s n o s t r e s , d o n c s , h a n i n t e r ­v i n g u t a c t i v a m e n t a t o t e s l e s s e s s i o n s q u e h a c e l e b r a t e l P a t r o n a t d'ençà d e l a s e v a constitució p e r l ' o c t u b r e d e 1981, h a n a s s e s s o r a t e l s a r q u i t e c t e s q u e s ' o c u p e n d e l a restauració d e l P a l a u R e i a l , d e s t i n a t a M u s e u d'Història d e S a n t e s C r e u s ; a l a remodelació d e l ' a n t i g a I n ­f e r m e r i a , a v u i j a c o n v e r t i d a e n B i b l i o t e c a C e n t r a l d e Préstecs d e l a X a r x a d e B i b l i o t e q u e s d e l a G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a , s e r v e i q u e jà f u n c i o n a d e s d e f a u n s q u a n t s m e s o s , q u e dóna v i d a a l m o n e s t i r i q u e j a h i té d i p o s i t a t s m é s d e c e n t m i l v o l u m s a p u n t d e distribució; a l e s o b r e s d e d r e n a t g e d e l jardí d e l C l a u s t r e m a j o r ; a l s tràmits l e g a l s j a e n c u r s perquè l ' e d i f i c i d e l P r i o r a t i e l C e l l e r e s r e i n t e g r i n a l con^ j u n t m o n u m e n t a l després d ' u n segle i m i g d ' h a v e r - n e e s t a t s e g r e g a t s ; e l n o s t r e Butlletí c o n t i n u a e s s e n t l 'òrgan o f i c i a l d e l P a t r o n a t , c o m h a e s t a t d i t , i e l s n o s t r e s c o n s o c i s g a u d e i x e n d ' e n t r a d a f r a n c a a l m o n e s ­t i r p e l s o l fet d'ésser-ho.

L ' A r x i u Bibliogràfic d e S a n t e s C r e u s h a s u b m i n i s t r a t b o n a p a r t d e l s t e x t o s , l a m a j o r i a d ' e l l s inèdits, q u e f o r m e n l '«Antologia poètica d e S a n t e s Creus», e d i t a d a p e r l a Fundació R o g e r de B e l f o r t , a m b s e u a S a n t e s C r e u s . A q u e s t s m a t e r i a l s p r o c e d i e n d ' u n C e r t a m e n Poètic q u e l a n o s t r a e n t i t a t convocà a l s a n y s c i n q u a n t e s i q u e n o h a v i e n e s t a t m a i p u b l i c a t s . A l ' a c t e d e presentació d ' a q u e s t l l i b r e d e p o e m e s , c e l e ­b r a t a S a n t e s C r e u s , h i assistí u n a n o t a b l e representació d e l a J u n t a D i r e c t i v a d e l ' A r x i u .

435

L a n o s t r a e n t i t a t , aí m a r g e d e t o t e i q u e h e r e s s e n y a t , h a d u t a t e r m e a l g u n e s a l t r e s a c t i v i t a t s i h a e s t a t p r e s e n t e n d ' a l t r e s l l o c s d e m e n y s importància, q u e n o detallaré p e r r a o n s d ' e s p a i . N o m é s v o l d r i a i n s i s t i r , a t a l l d e c l o e n d a , e n e l fet q u e l ' A r x i u Bibliogràfic de S a n t e s C r e u s , és u n a e n t i t a t r e s p e c t a d a i m o l t a p r e c i a d a d i n s e l s m e d i s c u l t u ­r a l s de C a t a l u n y a , tot i l a s e v a m i g r a d e s a a p a r e n t de r e a l i t z a c i o n s . É s , n a t u r a l m e n t , e l r e s u l t a t d ' u n a j a t a n l l a r g a s i n g l a d u r a , però t a m ­b é d e l ' a c t i v i t a t c o n s t a n t , r e f l e c t i d a , s i m é s n o , e n l a publicació c o n ­t i n u a d a d e l Butlletí , q u e n o h a c o n e g u t «èpoques» o l l a c u n e s e n l a s e v a c u r s a , e n l a celebració, d e v e g a d e s a m b g r a n èxit, d e v e g a d e s a m b n o t a n t , però i n v a r i a b l e m e n t a n u a l , de l a n o s t r a F e s t a ; i , s o b r e ­tot , e n e l s a n t e s c r e u i s m e m i l i t a n t — p e r d o n e u - m e l ' express ió— d e tots e l s m e m b r e s de l a n o s t r a e n t i t a t . H e u s aquí, d o n c s , t o t a l a n o s t r a g r a n d e s a i t o t a l a n o s t r a r e s p o n s a b i l i t a t . L ' A r x i u n o és u n a e n t i t a t fòssil o p u r a m e n t s imbòlica c o m t a n t e s n ' h i h a , m a l a u r a d a m e n t , a C a t a l u n y a ; u n a p r o v a d e l a s e v a v i t a l i t a t és l 'ingrés c o n t i n u a t d e s o c i s d ' e d a t j o v e , u n i v e r s i t a r i s m o l t s d ' e l l s , q u e són e l s q u e h a n d 'empè­n y e r l e s i n v e s t i g a c i o n s històriques, artístiques i arqueològiques s o b r e e l m o n e s t i r , raó d'ésser d e l a n o s t r a existència c o m a A r x i u . T e n i n t e n c o m p t e q u e l a n o s t r a e n t i t a t té l a s e u a S a n t e s C r e u s però q u e més d e l n o r a n t a p e r c e n t d e l s s e u s c o m p o n e n t s n o r e s i d e i x a l a l o c a l i t a t , podríem q u a l i f i c a r c o m d e m i r a c l e l a n o s t r a existència a c t i v a a l l l a r g d e m é s d ' u n terç de segle , s i e n e l s n o s t r e s c o n s o c i s n o c o n c o r r i e n l e s q u a l i t a t s a què e m r e f e r i a f a u n m o m e n t . L a p r o v a m é s v i s t e n t d e l procés d e r e j o v e n i m e n t c o n s t a n t de l ' A r x i u p o d r i a ésser, p e r e x e m p l e , l a composic ió de l a s e v a J u n t a D i r e c t i v a , d i n s l a q u a l j a n o m é s r e s t e n t r e s o q u a t r e càrrecs o c u p a t s p e r s o c i s a m b m é s d e v i n t - i - c i n c a n y s d e pertanyença a l ' e n t i t a t . L a renovació, s e m p r e necessària i p o s i t i v a , n o està, però, e n contradicció a m b l a i d e a q u e inspirà e l s f u n d a d o r s d e f a t r e n t a - s i s a n y s . L ' A r x i u Bibliogràfic de S a n t e s C r e u s és u n a e n ­t i t a t d e característiques p e c u l i a r s , c o m j a s a b e m . É s u n a e n t i t a t q u e c o m p a r t e i x u n a vocació científica o acadèmica — e r u d i t a , e n dèiem a b a n s — a m b u n a d e p o p u l a r . É s u n a e n t i t a t q u e , c o m d i u b e n c l a r a ­m e n t l ' e s t a t u t q u e l a r e g e i x , e s d e d i c a i h a d e d e d i c a r - s e e x c l u s i v a ­m e n t a S a n t e s C r e u s i a t o t allò q u e c o n c e r n e i x l a s e v a història i e l s e u p r e s e n t . I r e c o r d a n t e l d i s c u r s f u n d a c i o n a l , q u e j a m ' h a c o m p l a ­g u t a e s m e n t a r d ' a l t r e s v e g a d e s , c a l t e n i r p r e s e n t q u e , e n f o c a d a l ' a c ­t i v i t a t d e l ' A r x i u e n d o s v e s s a n t s , científic i p o p u l a r , h a d e s e r v i r - l o s t o t s d o s i g u a l m e n t . S i l ' A r x i u v o l ésser fidel a allò q u e h a e s t a t d e s e m p r e i s i v o l m a n t e n i r l a s e v a i d e n t i t a t , n o p o t c o n v e r t i r - s e m a i e n r e d u c t e intel·lectual d ' u n a élite n i e n u n c a u d e d i s b a u x e s p s e u d o -p o p u l a r s . L a composic ió s o c i a l i c u l t u r a l de l a n o s t r a l l i s t a d e s o c i s , p e r heterogènia i v a r i a d a , n o h o p e r m e t r i a . E n u n a de l e s s e v e s al·lo­c u c i o n s de c l o e n d a de l a F e s t a a n u a l , e l D r . P o n t i G o l , s o c i n u m e r a r i i de Mèrit de l ' A r x i u d e i a , s i f a n o f a , q u e s e n s e transcendentalismès,

436

d ' u n a m a n e r a s e n z i l l a i p a u s a d a però , a l a v e g a d a , f e r m a i c o n t i n u a d a , a n e m f e n t camí , a c o m p l i n t l a t a s c a santescrèuina q u e t e n i m a s s i g ­n a d a . S i h o f e m així, l ' A r x i u Bibliogràfic d e S a n t e s C r e u s té u n f u t u r b r i l l a n t d a v a n t s e u , a v a l a t p e r u n a t a m b é b r i l l a n t i p u l c r a trajectòria, i e n t r e t o t s c o m p l i r e m e l n o s t r e d e s i g n i q u e h a e s t a t , és i serà, n i m é s n i m e n y s , e l s e r v e i a S a n t e s C r e u s i a to t e l q u e s ' h i r e l a c i o n i . L ' A r x i u a l s e r v e i d e t o t s e l s s e u s s o c i s i d e t o t s e l s a m i c s d e S a n t e s C r e u s , i t o t s e l s s o c i s a l s e r v e i d e l ' A r x i u . N o m é s d ' a q u e s t a m a n e r a , i a m b u n a p e r f e c t a coordinació e n t r e t o t e s l e s e n t i t a t s i o r g a n i s m e s v i n c u l a t s a m b S a n t e s C r e u s , l a n o s t r a generació veurà c o m l e s p e d r e s v e n e r a b l e s i e x i m i e s d e l m o n e s t i r t o r n e n a l a v i d a u n c o p r e s t a u r a t l ' e s q u e l e t q u e l i és s u p o r t . L a q u a l c o s a , p e r a l s q u i e n s h a n p r e c e d i t i p e r n o s a l t r e s m a t e i x o s r e p r e s e n t a , s e n z i l l a m e n t , l ' a c o m p l i m e n t d e l ' i d e a l .

X a v i e r F o r t i B u f i l l Secretari General

X X X V I I F E S T A A N U A L ;

C o m és c o s t u m d e s d e l a fundació de l ' A r x i u Bibliogràfic, e l d i a 18 d e s e t e m b r e de 1983, v a c e l e b r a r - s e , u n a v e g a d a m é s , l a F e s t a A n u a l . E n g u a n y e l s « A m i c s d e l s Goigs» h a n v o l g u t h o n o r a r - n o s a m b l a dedicació d ' u n e s t u d i s o b r e e l s g o i g s q u e h a n e s t a t m o t i v a t s i i n s p i r a t s p e r d i f e r e n t s d e v o c i o n s c e n t r a d e s e n e l n o s t r e m o n e s t i r , a b a n s i després de l 'exclaustració. E n tot t e m p s S a n t e s C r e u s h a e s t a t m o t i u d e p a r t i c u l a r s d e v o c i o n s d e l e s p e r s o n e s v i n c u l a d e s , s i ­g u i n o n o m o n j o s , a m b e l c e n o b i .

E l P r e s i d e n t , D r . P e r e S e r r a m a l e r a , v a o b r i r T a c t e a m b u n a a f e c ­t u o s a salutació a l ' a r q u e b i s b e de T a r r a g o n a , D r . J o s e p P o n t i G o l , s o c i de mèri t d e l a n o s t r a e n t i t a t i q u e u n a v e g a d a m é s h a v o l g u t a s s i s t i r a a q u e s t a F e s t a A n u a l . Així m a t e i x v a d e d i c a r p a r a u l e s d ' a ­graïment a tots e ls a s s i s t e n t s i e n e s p e c i a l a l s s o c i s d e l s « A m i c s d e l s Goigs» q u e a v u i h o n o r e n a m b l a s e v a presència a q u e s t a c t e .

A continuació e l S r . O s v a l d C a r d o n a , v i c e p r e s i d e n t d e l s « A m i c s d e l s Goigs» v a l l e g i r l a s e v a conferència t i t u l a d a «L 'entorn d e l s goigs d e S a n t e s Creus». A l l l a r g d e l a s e v a dissertació v a p o s a r e n evidència l a importància d e l s goigs r e l a c i o n a t s a m b S a n t e s C r e u s . E l t r e b a l l , d ' u n a g r a n erudició, e s p u b l i c a e n a q u e s t m a t e i x n ú m e r o d e l Butlletí .

P e r t e r c e r a v e g a d a e s v a f e r , a continuació, l l i u r a m e n t d e l s d i p l o ­m e s a l s c i n c s o c i s i n g r e s s a t s l ' a n y 1958, i q u e h a n c o m p l e r t e l s 25 a n y s d e v i d a s o c i a l .

E l S r . J o a n P a p e l l i T a r d i u , s e c r e t a r i g e n e r a l de l ' A r x i u , v a l l e g i r

437

l ' a c t a d e concessió d e l p r i m e r p r e m i «Arxiu Bibliogràfic de S a n t e s C r e u s , 1983», i e s v a f e r l l i u r a m e n t d e l s d o s p r e m i s a t o r g a t s .

V a n c l o u r e T a c t e acadèmic u n e s b r e u s i s e m p r e e m o c i o n a d e s p a ­r a u l e s d e l D r . J o s e p P o n t i G o l .

L a C o r a l E s p i n a v e s s a d e V a l l s , u n a v e g a d a m é s , d o n c s n o és l a p r i m e r a v e g a d a q u e p o s a p u n t final a l a F e s t a A n u a l , v a f e r u n r e c i t a l d e c a n t c o r a l a m b p e c e s polifòniques r e n a i x e n t i s t e s i p o p u l a r s c a t a ­l a n e s . T o t h o m v a f e l i c i t a r i a p l a u d i r a l a C o r a l .

A q u e s t a X X X V I I F e s t a A n u a l v a finir a m b l a satisfacció d e l s s o c i s i n v i t a t s i públic a s s i s t e n t , i l a s e v a congratulació p e r l a t a s c a f e t a , l a q u a l h a permès o r g a n i t z a r a l t r e c o p a q u e s t a F e s t a , i a m b e l d e s i g d e què l a s e v a continuïtat s i g u i T e x p o n e n t de què T a c t i v i t a t d e l a n o s t r a e n t i t a t h a fet p o s s i b l e e l q u e e n a q u e s t m o m e n t s i g u i u n a d e l e s m é s v e t e r a n e s e n t r e l e s m o l t e s d ' i g u a l c a i r e i s e m b l a n t s d i r e c t i u s d ' e s t u d i i r e c e r c a e x i s t e n t s a C a t a l u n y a , q u e d e s d ' a q u e l l i n i c i d e l 1947 h a e s t a t u n a r e a l i t a t a l a t a s c a de v a l o r a r e l m o n e s t i r de S a n t e s C r e u s i l a s e v a centenària història.

N O C E S D ' A R G E N T D E S O C I S

A a q u e s t a X X X V I I F e s t a A n u a l s ' h a fet e n t r e g a d e l c o r r e s p o n e n t d i p l o m a a a q u e l l s s o c i s de l ' A r x i u Bibliogràfic, e l s q u a l s f a 25 a n y s q u e v a n i n g r e s s a r a T e n t i t a t i h a n e s t a t fidels a l e s s e v e s t a s q u e s , i s ' h a n d e d i c a t a l e s a c t i v i t a t s s o c i a l s d e m a n e r a m é s o m e n y s d e s t a ­c a d a ; però n o es t r a c t a d e p r e m i a r u n t r e b a l l , sinó u n a f i d e l i t a t . A m b a q u e s t d i p l o m a s ' i n t e n t a d i s t i n g i r l a continuïtat, e l r e c o l z a m e n t d e s i m p a t i a a l a t a s c a d e v a l o r a r l a història d e l c e n o b i de S a n t e s C r e u s .

E n g u a n y h a n c o m p l e r t e l s 25 a n y s c o m a s o c i s a q u e l l e s p e r s o n e s q u e v a n i n g r e s s a r a l l l a r g d e T a n y 1958. E l s e u n o m b r e n o és g r a n , és e l n o r m a l a n y d a r r e r a a n y ; a m b tot , a l g u n s h a n e s t a t o són s o c i s d ' u n a c e r t a projecció a T a c t i v i t a t d e l a n o s t r a associació:

J o a n - F . C a b e s t a n y i F o r t , J o s e p C r e u s i F e r r a n d o , J a u m e C u n i l l e r a i Güell , J o s e p F e r r a n i B u s q u e t s , Lluís F o r c a d a i M o s s ó .

438

U N A E X P O S I C I Ó F O T O G R À F I C A

A l a S a l a M u n i c i p a l d ' A r t i T a l l e r d e Ceràmica instal·lat a l a plaça d e S a n t B e r n a t Calbó, i q u e d i r i g e i x J a u m e S a t o r r a . h a t i n g u t l l o c e l s p a s s a t s d i e s 15 a l 31 d ' a g o s t d e 1983, u n a exposició antològica r e f e r e n t a S a n t e s C r e u s , a m b u n èxit s o r p r e n e n t , n o s o l s l ' h a n v i s i ­t a d a e l s a c o s t u m a t s p a r r o q u i a n s d ' a q u e s t a s a l a , sinó t a m b é t o t e l veïnat d e S a n t e s C r e u s i d ' a l t r e s p o b l e s d e l a r o d a l i a , a p r o f i t a n t u n s l a f e s t a m a j o r i v e n i n t a l t r e s e x p r e s s a m e n t . T o t s h a n r e m e m o r a t f e t s p a s s a t s , h a n r e c o r d a t r e t r a t s f a m i l i a r s o f e s t e s c e l e b r a d e s , i q u e h a n d e i x a t u n b o n r e c o r d . T a n t e l d i a d é l a inauguració c o m e l s d i e s d e F e s t a M a j o r , c a l i a p r e g a r a là concurrència a l l e u g e r i r l a v i s i t a , d o n c s h a v i a c u a p e r e n t r a r .

S ' e x p o s a r e n u n e s 250 fo tograf ies d e s d e l e s d e t a m a n y 3 0 x 4 0 , fins a l e s clàssiques f a m i l i a r s d e 6 x 9. T o t e s e r e n e l t e s t i m o n i a t g e d e m o m e n t s r e p r e s e n t a t i u s d e l a v i d a s a n t e s c r e u i n a . L a t r i a f o u b e n f e t a , i v a d e s p e r t a r l 'emoció e n t r e e l s veïns d e l m o n e s t i r . S ' h a n c o m ­p r o m è s a l t r e s col·leccions d e f o t o g r a f i e s q u e h o m c o n s e r v a p e r a u n a s e g o n a exposició q u e e s p e n s a f e r p e l s m a t e i x o s d i e s d e l ' a n y prò­x i m , i q u e c o m l a p r e s e n t r e c o r d i a c t e s , fe ts i p e r s o n e s d'intérès p e r a l a v i d a d e S a n t e s C r e u s i p e r m e t i n e v o c a r n o s o l s l a figura, sinó t a m b é l ' e p i s o d i o l e s circumstàncies .

L 'exposició e s t a v a a g r u p a d a temàticament i d e s t a c a v a l a secció d i t a r e t r o s p e c t i v a , o r d e n a d a p e r a n y s , de l a q u a l r e c o r d a r e m a l g u n e s p e l s e u caràcter històrico-anecdòtic. U n a f o t o g r a f i a d e l s g r a l l e r s d e l 1890: J o a n V e n t u r a i E s c o f e t ( a ) « E l N e n x i c d e l M a s Barrat» , C e ­brià G r a u d e l M a s B a r r a t , A n t o n i F i d e u , d e V i l a - r o d o n a , i l ' E n r i c d e c a n M o n t a n o , t i m b a l e r , m o r t p o c s a n y s m é s t a r d a l D e s a s t r e d 'Ar i -n u a l (1921) . D o s d e l carter-peató J o s e p B u s q u e t s , a l a p r i m e r a f e n t e n t r e g a d ' u n a c a r t a d i n t r e d e l c l a u s t r e d e l c e n o b i i u n a s e g o n a , l a t a r g e t a d e felicitació n a d a l e n c a , a m b ú n s e g e l l d e 1/4 dè cèntim, c o r r e s p o n e n t a l ' a n y 1876. U n a f o t o g r a f i a d e l s o m e t e n t d e l ' a n y 1890. Així c o m u n a f o t o g r a f i a d e «can Justino» (1909) a m b e l c o t x e d e c a v a l l s d e l 'època. T a m b é u n r e c o r d d e l a benedicció d e l a c a m p a n a Montserrat (8 d e s e m b r e 1901).

U n a a l t r a secció a g r u p a v a l e s fotograf ies d e l s e s d e v e n i m e n t s s u c ­ceïts a S a n t e s C r e u s a p a r t i r d e l ' a n y 1945, a l a q u a l t e n i a U n c e r t a i r e de protàgonisme l e s o b r e s i r e s t a u r a c i o n s , així c o m l ' a c t i v i t a t f e t a e n t o r n d e l P a t r o n a t i d e l ' A r x i u Bibliogràfic.

Pèr últ im, e s v a n a g r u p a r l e s fo tograf ies d e p e r s o n a t g e s i figures

439

p o p u l a r s , així c o m fotograf ies t e s t i m o n i de c o n c u r s o s o r g a n i t z a t s f a a n y s p e r l ' A r x i u Bibliogràfic.

H e m de d e s t a c a r q u e l 'Exposició f o u p o s s i b l e mercès a l a col·la­boració de M o n t s e r r a t Sarrià i M o s s o , E m i l i V e n t u r a i M o r g a d e s , i R a m o n Martí , d e l ' A r x i u fotogràfic d e l a n o s t r a e n t i t a t , a m é s d ' a l ­t r e s d ' e n t u s i a s t e s i anònims a m a n t s d e S a n t e s C r e u s .

P e r e S e r r a m a l e r a

P R E M I «ARXIU BIBLIOGRÀFIC D E S A N T E S CREUS» 1983

L ' A r x i u Bibliogràfic de S a n t e s C r e u s des de f a u n temps s 'ha p l a n t e j a t l a necéssitat d ' e s t i m u l a r i a l h o r a a j u d a r l a promoció dels estudis loca ls entre les j o v e s p r o m o c i o n s d 'estudiants . F i n s a r a , s o l a m e n t havíem creat p r e m i s destinats a invest igadors u n i v e r s i t a r i s que es d e d i c a v e n a l a re­c e r c a històrica de l a v i d a de l M o n e s t i r de S a n t e s C r e u s , àdhuc de l a s e v a influència o repercussió e n e l desenvolupament socio-econòmic i h i s ­tòric de l a N o s t r a T e r r a , i de l món monàstic c i s t e r c e n c , des de l segle dotzè fins l'exclaustració.

Així no sols aconseguíem l a divulgació del món de S A N T E S C R E U S , de l a n o s t r a E n t i t a t i de les seves p u b l i c a c i o n s , sinó que, a l ' ensems q u e enriquíem i augmentàvem l a bibl iograf ia s a n t e s c r e u i n a , estimulàvem l 'a ­m o r i l ' amistat envers aquestes pedres que g u a r d e n els ressons d'uns fets i n d u d a b l e m e n t i m p o r t a n t s per a C a t a l u n y a i els Països C a t a l a n s . També, vàrem e s t a b l i r u n s p r e m i s dedicats a l 'estudi arquitectònic del M o n e s t i r , i j a m o l t recentment u n a b o r s a d 'estudis , p a t r o c i n a d a pe l P a t r o n a t de S a n t e s C r e u s , dest inada a u n i v e r s i t a r i s que volguessin fer u n estudi sobre qualsevol t e m a socio-ecónòmic santescreuí. U l t r a això, els p r e m i s A R X I U BIBLIOGRÀFIC D E S A N T E S C R E U S que a hores d ' a r a e s t a b l i m , e s t a n dest inats a les p r o m o c i o n s més joves d 'estudiants , d'edats c o m p r e s e s entre els dotze i d i n o u a n y s , q u e c u r s i n estudis d ' E . G . B . , Formació P r o ­fess ional , B a t x i l l e r a t i C u r s d'Orientació Universitària, i és condició indis ­pensable que estudiïn i v i s q u i n a les C o m a r q u e s C a t a l a n e s .

L a n o s t r a intenció és l a de p r o m o u r e els estudis de t e m a l o c a l santes­creuí, bé de t e m p s p a s s a t s , bé d 'actual i tat , i de tot allò que es re lac ioni a m b e l Monest ir , i que fac i referència a l S e n y o r i u i a les seves pert inences dins i fora del C a m p de T a r r a g o n a .

E l t e m a r i serà t r a c t a r qualsevol aspecte re lac ionat a m b S a n t e s C r e u s d'índole econòmica, socia l , ecològica, històrica, artística, literària, etc.

F e m , p e r tant, u n a c r i d a a tots aquel ls col·legis i centres d 'ensenyament que sent in l'estímul dels fets p a s s a t s o les problemàtiques a c t u a l s de l a

440

N o s t r a T e r r a , i a ls m e s t r e s i a ls professors q u e v u l g u i n i n c u l c a r aquest e s p e r i a a l s seus a l u m n e s . H i poden p a r t i c i p a r d 'acord a m b les següents B A S E S :

I H i p o d r a n p a r t i c i p a r tots els e s c o l a r s m a t r i c u l a t s e n qualsevo l cen­tre d ' E . G . B . , F . P. i B . U . P - C . O. U . , i de qualsevol c o m a r c a c a t a l a n a .

2 E l s t r e b a l l s presentats p o d r a n ser i n d i v i d u a l s o col·lectius, i e s c r i t s e n l lengua c a t a l a n a .

3 E l t e m a a escol l ir serà l l i u r e , q u a n t a l 'aspecte s o c i a l , econòmic, històric, e t c , però necessàriament haurà d 'estar re lac ionat a m b S a n t e s C r e u s o a m b e l s e u Monest ir , j a en e l p a s s a t o e n e l p r e s e n t .

4 S 'estable ixen dues categories : C A T E G O R I A «A» p e r a a l u m n e s d ' E . G . B . — C A T E G O R I A «B» p e r a a l u m n e s de F . P. , B . U . P . i C . O . U .

5 Q u a n t a l'extensió del t r e b a l l p e r a C A T E G O R I A «A», u n mínim de d e u folis i u n màxim de v i n t ( D i n a 4) . — C A T E G O R I A «B», u n mínim de quinze folis i u n màxim de t r e n t a ( D i n a 4) .

E l s trebal ls s ' h a u r a n de p r e s e n t a r mecanograf iats i a doble e s p a i , a m b els corresponents m a r g e s i entre 28 línies d ' e s c r i p t u r a o 30.

6 E l s t rebal l s s ' h a u r a n de fer s o t a l a direcció i l ' a v a l de l m e s t r e o dels professors de l ' a lumne , i p o r t a r a n e l segell i e l cert i f icat de l ' E s c o l a 0 Col·legi, l ' I n s t i t u t o el C e n t r e que garant i tz i l a v e r a c i t a t de l dit t r e b a l l .

7 P R E M I S : P e r a l a C A T E G O R I A «A»: Primer premi. U n pergamí-D i p l o m a del mèrit aconseguit , j u n t a m e n t a m b l a publicació d e l t r e b a l l , 1 c i n q u a n t a e x e m p l a r s p e r a l 'autor . — P e r a l m e s t r e o p r o f e s s o r a v a l a d o r del t r e b a l l p r e m i a t u n estímul de 15.000 pessetes . — Segon premi, u n d i ­p l o m a , p e r a l 'autor o p e r a ls a u t o r s . — P e r a l m e s t r e o p r o f e s s o r u n estí­m u l de 10.000 pessetes . — Tercer premi, u n D i p l o m a p e r a l ' autor o p e r a ls a u t o r s .

P e r a l a C A T E G O R I A «B». Primer premi, u n pergamí-diplorna a l mèrit, j u n t a m e n t a m b l a publicació del t r e b a l l , i c i n q u a n t a e x e m p l a r s s e p a r a t a p e r a l 'autor. P e r a l professor a v a l a d o r d e l t r e b a l l u n estímul de 20.000 pessetes . Segon premi. U n d i p l o m a a l mèrit p e r a l 'autor o p e r a ls a u t o r s . — P e r a l p r o f e s s o r u n estímul de 15.000 pessetes . — Tercer premi. U n di­p l o m a p e r a l ' a u t o r . — P e r a l p r o f e s s o r u n estímul de 10.000 pessetes .

8 E l t r e b a l l es presentarà s o t a l e m a . D i n t r e d e l sobre o n c o n s t i e l l e m a s 'hi farà c o n s t a r e n u n a q u a r t i l l a e l n o m i cognoms de l ' autor o autors , l'adreça de l ' esco la o col·legi, i n s t i t u t o c e n t r e o n e s t u d i a l ' autor o autors , així c o m l ' a v a l , segellat, d e l p r o f e s s o r que testifiqui d i t t r e b a l l .

9 E l s t r e b a l l s s ' h a u r a n d 'enviar a : A r x i u Bibliogràfic de S a n t e s C r e u s . M o n e s t i r de S a n t e s C r e u s , o bé dipositant- los e n m à a l a C o n s e r g e r i a del M o n e s t i r de S a n t e s C r e u s ,

10 E l t e r m i n i de presentació de t r e b a l l s finirà e l d i a 1 de m a i g de 1983. I I T o t s els trebal ls presentats , e ls jutjarà u n J u r a t c o m p o s t p e r t res

estudiosos de S a n t e s C r e u s , n o m e n a t s p e r l a J u n t a de l ' A r x i u . L a compo­sició dels m e m b r e s del J u r a t serà a n u n c i a d a a m b antelació, mitjançant els m e d i s de difusió.

441

12 E l J u r a t podrà d e c l a r a r els p r e m i s deserts s i ho c r e u oportú, i també atorgar els accèssits que e s t i m i n e c e s s a r i s .

13 E l s t r e b a l l s p r e m i a t s r e s t a r a n e n propietat de l ' A r x i u Bibliogrà­fic de S a n t e s C r e u s .

14 E l s p r e m i s es l l i u r a r a n en els t r a n s c u r s de l a F e s t a A n u a l que l 'Ar­x i u c e l e b r a c a d a a n y e l m e s de se tembre a l Monest ir , o n es llegirà e l veredicte de l J u r a t .

A C T A D E L J U R A T Q U A L I F I C A D O R D E L « P R I M E R P R E M I S A N T E S C R E U S P E R A J O V E S P R O M O C I O N S

D ' E S T U D I A N T S 1983»

E n l a S a l a d e l a B i b l i o t e c a d e l ' A r x i u Bibliogràfic de S a n t e s C r e u s , r e u n i t e l J u r a t q u a l i f i c a d o r , p r e s i d i t p e l D r . J o a n - F . C a b e s t a n y i F o r t , P r o f e s s o r d ' U n i v e r s i t a t ; O r i o l Vergés , Catedràtic d ' I n s t i t u t d e B a t x i ­l l e r a t ; Victòria Móra , L l i c e n c i a d a e n Història; J a u m e Aguadé, L l i c e n -ciàt e n F i l o l o g i a Romànica i P r o f e s s o r N u m e r a r i d e F . P . , v o c a l s , i a c t u a n t c o m a S e c r e t a r i J o a n P a p e l l , L l i c e n c i a t e n Història i S e c r e t a r i G e n e r a l d e l 'A . B . d e S . C , l l e g i t s e ls t r e b a l l s p r e s e n t a t s d i n s e l plaç de l a convocatòria, f a l l e n i a t o r g u e n :

C o n c e d i r e l P r i m e r P r e m i C a t e g o r i a A a l ' E s c o l a Pública de l a P o b l a d e Montornès p e l t r e b a l l : « V i d a i c o s t u m s de l a n o s t r a t e r r a s o t a l a influència d e l s m o n j o s d e l Cistell».

A t o r g a r e l S e g o n P r e m i C a t e g o r i a A , a l Col·legi d e N o s t r a S e n y o r a d e l C a r m e d e T a r r a g o n a , p e l t r e b a l l : « V i d a c i s t e r c e n c a catalana». D e c l a r a r d e s e r t s , e l T e r c e r P r e m i C a t e g o r i a A , i e l P r i m e r , S e g o n i T e r c e r P r e m i C a t e g o r i a B , p e r n o h a v e r - h i participació.

I perquè així c o n s t i , a i x e q u e m l a p r e s e n t a c t a d ' a t o r g a m e n t de p r e m i s , s i g n a n t - l a e l P r e s i d e n t i j o e l S e c r e t a r i q u e e n d o n o fe . S a n t e s C r e u s , a t r e s d ' a g o s t d e m i l n o u - c e n t s v u i t a n t a - t r e s .

V . i P . E l S e c r e t a r i : J o a n P a p e l l

442

V I S I T A N T S D E L M O N E S T I R 1982 i 1983

1 9 8 2 1 9 8 3

G e n e r 2808 1642 F e b r e r 3795 1986 Març 5116 5046 A b r i l 6600 6078 M a i g 5047 3520 J u n y 3439 3712 J u l i o l 5151 5692 Agost 11730 10585 S e t e m b r e 4714 4667 O c t u b r e 3799 4034 N o v e m b r e 2790 2305 D e s e m b r e 1335 1974

56324 51241

S o l s u n s m o t s de b r e u c o m e n t a r i a a q u e s t a estadística, a l a q u a l h o m o b s e r v a u n c e r t retrocés després de les xi fres aconseguides e n els a n y s 1980 i 1981 (58.578 i 56.672 v i s i t a n t s ) , m o m e n t , fins a r a , de màxima afluèn­c i a de públic, i molt s u p e r i o r a l a d 'anys a n t e r i o r s . A m b tot, h e m de con­s i d e r a r que e l número dels v i s i t a n t s h a asso l i t u n alt n i v e l l , s u p e r i o r a m o l t s a l tres m o n u m e n t s c a t a l a n s , m i l l o r s i tuats , geogràficament i fins i tot més p r o p e r s a zones turístiques. A a q u e s t a rea l i tat l ' h e m de conside­r a r evident e n c o m p r o v a r l'afluència de v i s i t a n t s en e l m e s d'agost, molt p e r sobre dels mesos de març i a b r i l , m o m e n t de les p o p u l a r s calçotades.

443

Í N D E X D E L V O L U M V I

ÍNDEX DE NOMS D E PERSONES I L L O C S

Abel la , F e r m i n 324 Abel lar , B e r n a t 67 A c u n a , J u a n de, marqués de C a s a

F u e r t e 130 Adrià I V 348 Aebischer , P a u l 218 Àfrica Llatina 201 Ager 154, 158, 167, 169, 172, 174, 253 Ager, B e r n a t d ' 210, 243 Ager, família 243 Ager, J o a n d ' 211, 212 Ager, P e r e d ' 214 Agramunt 244, 252 Aguadé, J a u m e 442 Aguadé Parés, E n r i c 96 Aguiló 347 Aguiló, família 42 Agustí, G u i l l e m d ' 388, 396 Agustín, Antonio 49 Aiguamúrcia 24, 255, 257, 258, 273,

292, 300, 402, 424 A i n a u d de L a s a r t e , J o a n 96, 97, 282 Alzinar, p a r t i d a de 1' 300, 301 A l a m a n y , m o n j o 112 A l a m a n y , R a m o n 111, 112 A l b a r e d a , A . M . 156 Albert i , S . 158 Albiol, V 30 Albouy i B u s q u e t s , Josep 282, 434 Alcarràs 210 Alcover 102 Alcover , A n t o n i M . 376, 377 Alegre, P e r e 67, 293, 375, 376, 385,

387, 391, 393-396

Alegret , J o a n 310, 317 A l e m a n y de Cervelló, família 137 Alemany de Cervelló, Guérau 126 A l e m a n y i Moragues , J e r o n i 129 A l e m a n y i V a l l , Concepció 39 Alencor , P e r e d ' 171, 177 A l e n t o r n i de Salbà, M i q u e l d ' 154 A l e x a n d r e I I I 347, 348 Alfons e l B e n i g n e 74-78, 233, 373-376,

378, 380, 382, 384, 386, 387, 389¬391, 396

Al fons e l C a s t 65, 198, 209, 212, 342, 352

Almacaví, c r o n i s t a 110 Almacelles 331 Almoster 7, 32 Al t isent , Agustí 19, 32, 52, 65, 67, 82,

84, 100, 209, 210, 212, 216, 217, 219, 240, 260, 263, 353, 355, 371, 372, 382,

Al t i sent , Antoni 420 A l v e r n y , M . T . d ' 215 A m a t , P e r e 144 Amelló, J o a n 405 Amer, 154, 155, 167, 169 A m a t i Desbosc , G i s p e r t 154, 158 A m a t l l e r , Josep 51 Amézua, M a n u e l de 266 Amigó, J a u m e 30 Amigó i Anglès, R a m o n 191 Ancosa, L a G r a n j a o P l a n a d ' 44, 85,

88, 135, 297, 298, 300, 301, 305-307, 310-324, 326-329, 334-336, 338, 344

A n d r e u , Ponç 153, 158

447

A n d r e u i Abelló, A n t o n i 434 Anglaterra 185, 385 Anglesola , B e r e n g u e r a d ' 207 Anguera, r i u 291 Angulema 216 A n j o u , d u c d ' 160 Anoia 50, 297, 378 Antoni , ermità 201 Antonio i Guàrdias, J o a n 179 Aragó 374, 382, 390, 392, 396 Aragó i Cabaíias, A n t o n i M . 97, 235 A r a m o n i S e r r a , R a m o n 98 Arbeca 252, 253 Arborea 74 Ardi les , M i q u e l 343 Arge lers , R a m o n d ' 244, 245 A r i a n y , marqués d ' 128, 130 Arles 154, 155 Arloví 217 A r n a u , c lergue de Q u e r o l 112 A r n a u , b isbe d 'Urgel l 172 A r q u e r , Victòria 281 Arras 214 A r r i b a y C a s t r o , Benjamín de 55,

366 A r r i b a s , A n t o n i 74 Artés, B e r e n g u e r d ' 112 Artés, Pere d ' 73, 74 A r t i g a l , Josep 7, 53, 104 Artús 217 A s t o r g a y Céspedes, Diego de 403 Aux 216 Aux, R a m o n d ' 205 Avellà, Pere 332 Avellà i V e n t u r a , J o a n 281 Avellà i V i v e s , J o a q u i m 293 Aversó, B e r n a t d ' 388 Àvila, A l e j a n d r o B e n i t o 311 Avinyó 166, 167, 170, 172-178, 236,

407 A y a m a n s , c o m t e d ' 130 A z a l a r d a , m u l l e r de G e r a l d 244

B a b o t i Boixeda , C a r l e s 282 B a b r a g a n , Pedró 84

B a c h , A n t o n i 247 B a c h , J . I g n a s i 94 Badalona, 273, 428 Baden-Baden 269 Bages, 138 Baiges , J . 179 Baiona 216 B a l b , família 207 B a l b , G u i l l e m 205 B a l b , P e r e 205 Baldelló, F r a n c e s c 69, 416, 417, 420 Balears 126 B a l l e s t e r , Josep M a r i a 308, 309 Baltà i T e r r a d a , A n t o n i 298, 309,

310, 316, 338 B a n y e r e s , família 89, 137 B a n y e r e s , Ponç Pere de 137 Banyoles, 154, 155, 159, 160, 169 B a r b a , F e l i u 251 B a r b a , J o a n 251-253 B a r b a i R o c a , Josep 68, 251 Bàrbara, s a n t a 145 Barbarà, G u i l l e m de 242 B a r b e r , G i s p e r t 332 Barberà, Josep de 68, 69, 401, 402 Barberà i V i v e s , Josep M a r i a 281 Barcelona 8, 14, 17, 21, 23, 26, 33, 43,

48, 49, 54, 79, 82, 97, 109, 110, 111, 118, 120, 123, 126, 128, 135, 136, 143, 146, 148, 149, 152. 158-161, 167, 184, 198, 205, 207, 209, 212-214, 222, 226, 233, 235, 236, 243, 244, 250, 252, 283, 289, 292, 298, 301, 302, 304-308, 310, 312-316, 319, 321-324, 331-334, 338, 342, 343, 346-348, 352-354, 368, 373¬378, 380, 385, 387-393, 395, 396, 400, 402, 404-409, 411-413, 417, 425

B a r c i a , R i b a u de 247 B a r r a l , X a v i e r 123 B a r r a q u e r i R o v i r a l t a , Gaietà 17,

308 B a r r e r a , J a u m e 22, 81 B a r r i l i B u s q u e t s , J o a n 281 Bartolomé i S a l a s , Josep 281 B a s e i a , R i b a u de 247

448

Basel 183 B a s s a , G u i l l e m de 209 B a s s a i A r m e n g o l , M a n u e l 50, 233 B a s s a i V i r g i l i , Josep 68 B a s s e g o d a , B o n a v e n t u r a 17, 20, 26 B a s s e t , Pere 144, 149, 150 B a t l l e , J o a n 406 B a t l l e i Huguet , Pere 94, 260, 281, 365 B a t l l e i J o v e r , Josep 88 B a u m g a r t e n , P. M . 168, 176 B a u s , R a m o n de 126 Baviera 213 213 B a y e r r i , E n r i c 179 B e a r n , v e s c o m t e 243 B e a t r i u , m a r e de B e r n a t Calbó 242 Bèlgica 238 B e l l p u i g , marquès de 130 Bellpuig d'Urgell 27, 85, 91 , 140,

141, 169, 203, 247, 277, 363, 366 Beneditxo , J o a n 144, 148, 149 B e n e t X I I I 330, 88, 137,157, 165,

166 B e n e t , Justí 306, 308 Benifazà 169 B e r e n g u e r , abat de Besalú 176 B e r e n g u e r , prevere 250 B e r e n g u e r a , m u l l e r de R a m o n I t e r i

211 Berga 153, 154, 400 B e r g a , família 128, 131 B e r g a , G a b r i e l 130 B e r g a i R o s e l l , R a m o n 64 Bergadà i G i r o n a , Lleó 61, 96, 98 Berguedà, G u i l l e m de 212 Bergòs, A n t o n i 60 B e r i o , L . 185 Berkéley 205 B e r n a t , abat de S t . B e n e t de Bages

175-177 B e r n a t , a r d i a c a B a r c e l o n a 243 B e r n a t , J o s e p 281 B e r n a t , A r n a u 390 B e r n a t , p r i o r 294 B e r n a t Calbó, sant vegi 's Calbó,

B e r n a t

B e r n a t de C l a r a v a l l , sant 64, 252 B e r t r a n de G u e v a r a , J u a n 405 B e r t r a n i G u a r d i o l a , Adol f 282 B e r w i c k , d u c de 160, 161 Besalú 154-156, 158, 167, 169, 171 176 B e s o r a , P e r e de 216 B e s o r a i de Cartellà, G a l c e r a n 153 Bilbao 266 B i l i a n a , R a i m u n d o de 249 B i l l i , G r e g o r i 22, 23 B i s b a l i G u t s e m s , G u m e r s i n d 39 B l a i , P e r e 30 B l a n c , G u i l l e m 68 B l a n c , P e r e 144, 146, 150, 305, 312,

326, 331, 3332 B l a n c a d ' A n j o u 30, 46, 62, 70, 71 , 221,

222, 228, 376, 381, 382, 385, 387, 390¬393, 412

B l a n c , Josep 239 B l a s i i R a b a s s a , R a m o n 424 B l a s i i V a l l e s p i n o s a , F r a n c e s c 18,20,

50 Bleda 377, 388 B l u m a t , B e r n a t de 205 Boàls 115 B o f a r u l l , P r o s p e r o de 48, 158 B o f a r u l l i de S e r t o r i o , M a n u e l 378,

379 Boïl, B e r n a t 30 B o i x a d o r s , B e r e n g u e r de 207 B o n a n a t , a b a t 40 B o n a v i a i J a c a s , J o a n 56, 60, 88, 95,

97 B o n e t i A r m e n g o l , J o r d i 258 B o n e t i Ninot , J u l i 282 B o n n a s s i e , P i e r r e 371 Bonrepòs 46, 68, 70, 87, 252, 253 Bordeus 217 B o r n , B e r t r a n de 215 B o r n , Constantí de 215 Borràs, M a n u e l 14 Borrassà, L l u i s 224, 229 B o s c h i J o v e r , M i q u e l 417 B o t e t , G u i l l e r m o 213 B o u , J o r d i M . 85

449

B o v e r i de Rosselló, J o a q u i m 129 B o y l , P e r e 382, 392 Breda 153-155, 158, 159, 169 Bretanya 217 B r o n d o 126, 129, 131 Brufaganya 69 B r u n s w i c k , E l i s a b e t de 159 Budapest 272 B u e r g del C a s t i l l o , M a n u e l 282 B u f i l l i G a s s e t , M e l c i o r 8 B u f i l l i Jané, N e u s 8, 121 Bugia 109 Bujaraloz 306 B u r g u e t i B o i x , R . 59 B u s q u e t , Josep 317, 320 B u s q u e t s , J o s e p 439 B u s q u e s t i V i v e s , Modest 282 B u s s o t , Pere 144

C a b a l l e r , A n d r e u 332 C a b e s t a n y i F o r t , J o a n - F . 60, 61, 76¬

78, 118, 1900, 194, 203, 204, 236, 255, 256, 258, 260, 262, 263, 277, 278, 283, 287, 289, 294, 349, 362, 363, 368, 370, 429, 432, 435, 438

Cabré, R i c a r d 122 C a b r e r a , Ponç de 212 C a b r e s p i , A l m e r a z de 165 C a c e o l a , G e r a r d de 207 C a h n e r i G a r c i a , M a x - E m m a n u e l

188, 195, 196, 258, 259, 276, 284, 362, 369, 370

Cahors 216 C a i x a l , P e r e 37, 82, 138 Calaf 378 Calbó, B e r n a t sant 9, 30-33, 40, 41 ,

44, 45, 52-54, 62, 68, 87-89, 110-113, 117, 120-122, 137, 189, 191, 195, 237¬243, 245-247, 249, 250, 262, 290, 291, 400, 404409, 411, 414, 417-420, 422

Calbó, G e r a l d 241, 242 Calbó, G u i l l e m 242, 246, 248 Calbó, G u i l l e u m e 242 C a m d e n , Anthony 359 Camós, A r n a u de 171, 176

Camós, Narcís 412 Camós i C a b r u j a , Lluís 97 C a m p o f r a n c o , marqués de 129 Camprodon 154, 155, 159, 169 C a m p s , Pere 171 C a n a l s , Magí 408 C a n a l s , F r a n c e s c d'Assís 313, 316, 334,

335, 337, 338 C a n g a Argüelles, José 298 Canivez , J o s e p h u s M . 245 C a n t i j o c , J e r o n i 289, 290 C a n y e l l e s , Magí 383, 384 C a p d e v i l a , R a m o n 317 C a p d e v i l a , Sanç 14-16, 293 C a p d e v i l a , Tomàs 233 Capellades, 316 Carbó i F l o r e n s a , I g n a s i 22, 413 Carcassona 216 C a r c a s s o n a , A r n a u de 242 C a r c a s s o n a , P e r e de 242 Càrcel Ortí, M . de les M i l a g r e s 170 Cardó, C a r l e s 46 Cardó i Ferré, Josep 282, 434 Cardó i So ler , M . C a r m e 194, 282,

368 Cardona 126, 169, 252 C a r d o n a , família 81 C a r d o n a , B e r n a t de 154 C a r d o n a , B e r n a t A m a t de 126 C a r d o n a , G u i l l e m de 396 C a r d o n a , O s v a l d 425, 437 C a r d o n a , R a m o n F o l c de 396 C a r l e m a n y 214 C a r l e s I I I , a r x i d u c d ' A u s t r i a 159,

160 C a r l e s d 'Anjou 221 C a r l e s de V i a n a 157, 158 C a r n i s s e r , J a u m e 68 C a r r e r a i T o r r e n t , P e r e 42, 67, 288,

289, 308 C a r r e r a s , B e r n a t 290 C a r r e r a s i C a n d i , F . 376, 381 C a r r e r a s i C a s a n o v a , Antoni 260,

262, 263, 292, 295, 354, 355, 364, 372, 431

450

Cartellà, D a l m a u de 153 Cartellà, Sebastià de 153 C a r u a n a , J . 65, 212 C a s a F u e r t e , marquès de 130 C a s a R i e r a , marquès de 306-308,

315,323 C a s a l s , P a u 120 C a s a n o v a , R a f a e l de 160 C a s a s i H o m s , Josep M . 409 C a s e s i L o s e o s , M . Lluïsa 294, 295 Casp 137, 157 Casserres 137, 153, 155, 158 Cassià, J o a n 201 ^ Castàn L a n a s p a , G u i l l e r m o 203, 204 C a s t e l l a r i o , Pere de 249 :

C a s t e l l b e l l , Vicenç de 153, 158 Caste l let i C a r b o n e l l , M i q u e l 58 Castellnou de Seana 67, 289 Castelló de Farfanya 213 Castelló de la Plana 366 Castilla 374 C a s t r o , P e r e de 243 Català, P e r e 379 C a u s s e , F r a n c e s c d'A. 22, 80, 81 Cavallé i M a r e s m e , A n t o n i 118, 194 C a v a l l e r , A n d r e u 144, 148, 149 C a z e s , D a n i e l 267 Cendrós, F r a n c e s c 332 C e r a n d e l l , P e r e 377, 388 Cervelló 126 Cervelló, família 112 Cervelló, B e a t r i u 331 Cervelló, B e r e n g u e r A r n a u de 305,

311,312,326,329-331 Cervelló, F e l i p de 331 Cervelló, Gerònim de 331 Cervelló, G u e r a u de 112 Cervelló, G u i l l e m de 396 Cervelló, G u i l l e m A r n a u de 326, 330 Cervelló, G u i l l e m R a m o n dé 331 Cervelllló, P e r e J o a n de 331 Cervera 45, 151, 289, 378-380, 383, 389 C e r v e r a , família 295 C e r v e r a , G u i l l e m de 205, 207, 211,

372

C e r v e r a , X a v i e r 285 C i r i c i , A l e x a n d r e 198, 199, 233, 289,

290 C l a r a m u n t , família 89, 137 C l a r a m u n t , G u i l l e m de 46, 137 C l a r a m u n t , N i c a s i 20, 104 C l a r a m u n t , P e r e de 46, 137 C l a r a m u n t i B a r r i l , J o r d i 281 C l a r e t , s a n t A n t o n i M . 14, 37, 88, 139 C l a r e t , G e r a r d 359 C l a r e t , Lluís 372, 359, 427,428 C l a r i s , P a u 158 C l a v e r a s , J e r o n i 94 C l e m e n t e i Alpuente , Emilià 117-119,

182-185, 189, 190, 192, 256, 258-259, 265, 268, 269, 357, 429

Clergeac , A . 168 C l i m e n t V I I 236 C l i m e n t I X 405 C o c h e r i l , M a u r 65 Codony, e l 32, 51, 291, 292 Cogul , Josep M . 88 C o g u l i G i r o n a , M a r i n a 7 C o l l , B e r n a t de 237. 246-250 C o l l , G u i l l e m de 247, 249, 250 C o l l , R a m o n de 247, 249, 250 C o l l i Alentòrn, M i q u e l 9, 11, 64, 67,

117, 125, 129, 133, Í89, 195, 218, 277 Coll de Balaguer 30, 45, 70, 88, 137 C o l l e l l , A n t o n i de 172 C o l o m , b isbe 165 C o l o m , F r a n c e s c de P a u l a 313,314,

338 : : C o l o m e r , M a r c o s 332 C o m a i G a l i , J a c i n t 88 C o m a m a l a i V a l l s , Romà 282 C o m e l l a s , Gonçal 185 C o m p a n y s , I s a b e l 232, 432 Conca de Barberà 50, 138, 191, 197,

198, 209, 212; 216, 291, 292, 294, 295, 371

Conca d'Odena 138 C o n e s a , B e r n a t 380 Conesa 380, 381, 389 Conïlhao 216

4 5 1

Conill 346 Conito , G u i l l e m de 250 Constança de Sicília 228, 381, 387, 390 Constantí 291 C o n t i j o c h , J e r o n i 70, 138, 401 Copons i E s q u e r e r , M a n u e l de 155,

159 Corb 291 Corbella 347 C o r b e r a , M a n u e l de 146, 150 C o r m e l l a s , Sebastià 406 C o r o m i n e s , J . 126 C o r r e i g i Massó, A n t o n i 418 Corró, Pere de 209 Còrsega 125, 392, 396 C o r t i e l l a i O d e n a , F r a n c e s c 198 Coso í B a t i s t e , Josep 62 C o s t a , F r a n c e s c 316 C o s t a i Galofré, Mat ies 317-319 C o s t a i P a r e t a s , M . Mercè 165 Cotoner , família 128, 130 Cotoner , F r a n c e s c 130 Coutagne, E t i e n n e 65 C r e s p a , J a u m e 154 C r e u s i C o r o m i n a s , 17, 20, 45, 411¬

413

C r e u s i F e r r a n d o , Josep 438 C r o i x , E d m o n de l a 70 C r o s a t s , F r a n c e s c 139 C u b a s i Ol iver , E n r i c 374 Cuixa 22, 27, 33, 51, 80, 85, 91, 122,

123, 140, 141, 154-156, 277, 364 C u n i l l e r a , i Güell, Gaietà 7, 14, 102 C u n i l l e r a i Güell, J a u m e 438 C u n i l l e r a i G u s t e m s , J o r d i 118, 194,

283, 368, 429 C u r t a c a n s , P e r e 19 C u s i i F u r t u n e t , J o a q u i m 64

D a l m a s e s i P a l o m a s , J o a n 282 D a l m a u , B e r n a t 42, 89, 136, 135 D a l m a u , R a f a e l 30, 31 D a l m a u i de Falç, M a r i a Lluïsa 251 D a m e t o , família 126 D a m e t o , A n t o n i 130

D a m e t o i Cotoner , J o a n 129 D a m e t o de s a Q u a r t e r a , família 130 D a l o n 215 Delgado, Miguel 153 D e s b a c h , família 128 D e s b r u l l , família 128 D e s c a l l a r , família 128, 131 Desclot , B e r n a t 109, 111, 125, 189 D e s p u i g 130 Despuig , P e r e Àngel 154 D e s p u j o l , B e r e n g u e r a 383, 384, 395 Déu, P e r e de 73-78 Deudé. G u i l l e m 382 Díaz de Valdés, Pedró 252 Diez R a l , F r a n c e s c 182 Dodueno, Sanç de 171 Domènech, J a u m e 332 Domingo , I s i d r e 17, 35, 36, 138. 375, Domínguez, J a i m e 302, 303 Domínguez B o r d o n a , J . 19, 47, 56,

58, 64 D o n a M i r a , família 128 D u r a n , Eulàlia 152 D u r a n , R a f a e l M . 64 D u r a n i C a n a m e r a s , Fèlix 95-98, 206 D u r a n i S a n p e r e , Agustí 47, 67, 97 D u r e t e s , família 130 Durfort, molí d 'en 380 D u r l i a t , M a r c e l 198

Ebre, r i u 377 Egelé, Odi le 358 E i m e r i c I I de N a r b o n a 125, 126 Eivissa 109, 126, 404 E l i s a b e t de Cervelló 331 Empúries 126, 391, 396 E n r i c d'Aragó 153 E n r i c de P i s a 117 E r m e n g o l V I d 'Urgel l 197 E r m e n g o l V I I d 'Urgel l 209, 216 Esalades,família 128 Escarp 65, 169 E s c o f e t , A n t o n i 71 Escolàstica, s a n t a 202 Escornalbou 21 , 79

452.

E s c u d e r B e r n a t 212 Esgarrapat 300, 301 Espanya 30, 70, 109,138, 165,180, 201,

218, 240 E s p a n y o l i B e r t r a n , F r a n c e s c a 291,

293, 295 Espluga de Francolí 244, 372, 435 E s t e f a n i a de B r u 210 E s t e v a , M a u r 121 E s t e v a , P e r e 149 E s t e v e , abat de S . P e r e de G a l l i -

gans 154 E v a g r i Pòntic 201 E u b e l , C . 74 Eula 46, 88, 139 E y d o u x , H e n r i - P a u l 64

F a b r a , Núria 433 F a b r a , P o m p e u 8 F a b r e , J . 166 Fabré i T o r n e r , F r a n c e s c 282 F a g e s de C l i m e n t , C a r l e s 49 F a l c h s , E l i s e n d a de 372 F a r a u d o de S a i n t - G e r m a i n , Lluís 23 F a u r i a , P a u 407 F e b r e r , B e r n a t 249 Felanitx 128 F e l i p I I , 70, 138 F e l i p I I I 138 F e l i p V 30, 155, 159, 160 F e l i u i Bergalló, M a n u e l 282 F e l i u i V i a , Josep M a r i a 282 Fernàndez A r e n a s , José 233 F e r r a n I I el Catòlic 330 F e r r a n V I I 308 F e r r a n , F e r n a n d o 333 F e r r a n i B u s q u e t s , Josep 438 F e r r a n i B u s q u e t s , Julià 281, 434 F e r r a n i C a n e l a , F r a n c e s c 118, 194,

283 ,368 ,429 F e r r a n i C a n e l a , J o a n 118, 194, 283,

368, 429 F e r r a n i Pagès, R a m o n 419 F e r r a n d o , L o r e n z o 65 F e r r a n d o i R i b a , Mercedes 307, 323

F e r r a n t Vàzquez, A l e j a n d r o 429 F e r r a r i , J u a n - R a m o n 331 Ferré i V e n t u r a , F e r r a r i 281 F e r r e r , A n t o n i P e r e 153, 157, 158 F e r r e r , A lbert 250 F e r r e r , F r a n c e s c 154 F e r r e r , n o t a r i 250 F e r r e r - D a l m a u , August 66 F e r r e r i M a l l o l , M . T e r e s a 152, 235,

380

F e r r e r i R o c a , J a u m e 317 F e r r e r a , a b a t 50, 54, 224 F e r r e r a , Josep 320 F e r r e r o i C a b a n a c h , Joep I . 121 F i c h t e n a u , H . 212 F i d e u , A n t o n i 439 Figeac 216 F i g u e r a s i A n d r e u , Cariés 281 F i g u e r o l a i F e r r e r , F r a n c e s c 282 F i l e l l a , A r n a u de 212 F i n e s t r e s , J a u m e 45, 63, 240 F i s c h e r , A r m a n d 183, 358 Fleché, M a n u e l 80 Florència 125,126 F l o r e n s a , Adol f 97 F l u t r e , L . - F . 217 Fluvià 169 Fluvià, J o a n de 155, 159 Foguet , J o a n 149 F o l c h i T o r r e s , J o a q u i m 198 Fonoll, el 344 F o n o l l , R e i n a r d des 57, 60, 63, 66,

217 ,235 ,293 ,385 F o n o l l a r , B e r n a t 404 F o n t , Antoni 421 F o n t , R o s a 305 F o n t i R i u s , Josep M . 66, 345 F o n t a n a , G a l c e r a n de l a 332 F o n t a n e l l a , B e n e t 154 F o n t a n e t , F r a n c e s c 323 Fontfreda, 22, 80, 81, 85 F o r c a d a i Mosso , Lluís 438 Forès 3344, 347 F o r n a r i , família 130 Forques, bosc de les 300, 301

453

F o r t i Aymamí, P a u 7 F o r t i B u f i l l , A l b e r t 8, 32 F o r t i B u f i l l , A n d r e u 8, 32, 33, 102,,

189, 194, 283, 368, 429 F o r t i B u f i l l , família 118 F o r t i B u f i l l , M a r i a - N e u s 8, 32 F o r t i B u f i l l , M i q u e l dels S a n t s 8,

32, 118, 190, 194, 283, 368, 429, F o r t i B u f i l l , X a v i e r 6, 8, 32, 34, 62,

71, 101, 117, 118, 121, 191, 193-95, 259, 279, 283, 284, 365, 366, 368, 399, 45, 416, 429, 437,

F o r t i Cogul , Eufemià 1, 2, 5, 7-9, 11¬16, 18-33, 35-71, 73-76, 79-91, 93-100, 107, 108, 113, 116-118, 121-123, 133¬141, 181, 187, 189-191, 195, 196, 207, 233, 235, 237, 238, 241, 243, 246, 255, 259-263, 276, 277, 290, 291, 305, 312, 326, 341-344, 348, 354, 355, 364, 374¬378, 380-384, 387-392, 399, 401-404, 406-408, 412, 413, ,415-417, 423, 424, 431, 433

F o r t e s a o Z a f o r t e z a 128, 130, 131 F o r t e z a i Antonio - Guàrdias, Tomàs

293 F o r t e z a i S e g u r a , Tomàs 179, 180 F o r t u n y de R u e t a ( -Ruesca) i G a r ­c i a , R a m o n 130 França 49, 70, 198, 216, 217-219 Francolí, r i u 291 F r a n k l i n , A. 215 F r a n q u e t , Josep 348 F r e e d m a n , P a u l 371, 372 F r e i x a , J a u m e 332 F r o n t i n u s 249 F u s t e g u e r a s i F u s t e r , J a u m e 17 F u s t e r , família 128 F u s t e r , F e l i p 130 Fustés, F r a n c e s c 331

Gaià, r i u 135, 294, 424 G a l i n d o i B i s q u e r , L u i s 268, 269 Galitó i P u b i l l , M i q u e l 67, 288, 289 Gàllies 201, 238 Gallisà i B l a s e s , I g n a s i 305, 307,

308, 323 G a l u p , Antonio 332 G a m i s s a n s , F r a n c e s c 400 G a m s , P i u s B o n i f a c i u s 74 Gandesa, 70 García, Francesc-Vicenç 35, 47, 69, 88 García, F r a n c i s c o 302 García, M . Cefer ino 64 García, Jesús Àngel 272 García, Pantaleón de 338 García de V a l d e a v e l l a n o , L u i s 378 García i S a n z , A r c a d i 66 Gardeny 207, 217, 218 G a s o l , Josep M . 375 G a s s o l i R o v i r a , V e n t u r a 133 Gavaldà, B e n e t M . 292 Gavaudun 216 G a v i n , Josep M. 292 G e n e r , abat 221, 294 G e n e r , G r a u 224 G e n e r , J a u m e 36 Gènova 110, 125, 128 G e r a l d 244 Gerri 167, 169 Gethsemaní ( U S A ) 43, 136 Geonés, E s t e b a n 303 G i b e r t , G u i u M . 65 Gibot , B e r n a t 240, 247, 248, 250 Gibot , família 240 G i g i n t a , F r a n c e s c 154 G i l i G i m e n o , J a u m e 281 G i l i G i m e n o , Pere 9, 24, 429 G i l i M e m b r a d o , Tomàs 273 Giménez Atenelle , A. 359 G i r a l t , E m i l i 164 Girona 47, 48, 154, 156, 226, 227, 412 G o b e r n a i C a n e l a , Josep 281 Gòller, E . 166, 168, 170, 172, 173 Gomà, J o a n 317 Gomà i U r i a c , Josep 310, 320, 124 G o m i s i Martí, Josep 258 Gonzàlez H u r t e b i s e , E d u a r d o 382 Gran Cristiana, c a s a 128, 130 Grandmont 215 Granollers 159

454

Grandselva 85, 287, 420 G r a s , J . 205 G r a s s e r , P a u l G e r a r d 120, 183, 271,

272, 358 Gratacòs, S a l v a d o r 120 G r a u , Cebrià 439 G r a u , P e r e 317, 320 G r a u i F e r r a n d o , P a u 281 G r a u s , A d a m de 171, 178 G r e g o r i , escrivà 211 G r i f o l l i G u a s c h , J o a n 268 G r i m a l t , família 128 G u a l S a n g l a d a o Z a n g l a d a , família

128, 131 G u a l b a , Ponç de 383, 384, 391, 395 Guàrdia dels Prats 9, 53, 217, 292,

293, 295, 371, 372, 400 G u a s p B . 66 G u b e r n , R a m o n 97 G u e r a u , a b a t 68 G u i n a r d , P h . 245 G u i l l e m , a b a t d'Ager 172 G u i l l e m , escrivà 217 G u i l l e m de Montpel ler , beat 63, 399,

420 G u i l l e m V de Montpel l l l er 125 G u i l l e m a , vídua d'Arloví 217 Guillemó, fill de G e r a l d i A z a l a r d a

244, i 245 Guimerà, abat 81 Guimerà, J o a n de 138 G u i n j o a n , J o a n 120, 184, 185, 359 G u i s s o n a , P e r e de 211, 212 G u i t e r t i Fontseré, J o a q u i m 18, 19¬

22, 24, 25, 36, 55, 63, 68, 88, 93, 94 96-98, 148, 150, 233, 280

Gumí, J o r d i 198, 199 Gutiérrez, L u c a s 298, 299, 304

H a l l e r , J . 168 H a r i n g , M . M 216 Hautefort 215 215 H e r e d i a , José M . 338 Hernàndez S a n a h u j a , B o n a v e n t u r a

17

Higounet , C h 216 H i n o j o s a , E d u a r d o de 238 Hispània, 202, 238 H o b e r g , H . 166, 168, 173, 174 Hort Gran, p a r t i d a 300, 301, 304 Hortets d'en Solivella 300, 301 Hospitalet de l'Infant 70 H u g I I 349 H u g , a b a t d'Ager 174 H u g d ' E m p u r i e s 126 H u g , francès 208

I b a r , Florià 260 I c a r t i L e o n i l a , J o a q u i m 116, 118,

182 194, 258, 259, 276, 282, 283,368, 429

I g l e s i a s , Adol f 225, 227 Iglésies i F o r t , Josep 283 Igualada 50, 67, 183, 252, 307, 310¬

313, 320, 332, 333, 338, 378 I s a b e l I I 309 I s l a , José F r a n c i s c o de 253 Itàlia 126, 201, 209 I t e r i 205-212, 214-216, 218, 219 I t e r i , R a m n u l f 208-212, 214, 216, 218,

219 I t e r i , R a m o n 210-214, 218, 219 I t e r i de P e t r a G o r g 217 I t h i e r , b isbe de N e v e r s 214 I t h i e r , b i s b e de V i e n n e (Isère) 214 I t i e r , B o r n d ' 215 I t i e r , B e r n a r d 215 I t i e r , G e r a l d 215 I t i e r , N i e r r e 215 I v o r r a , P e r e d ' 295

Jaca 268 J a c k s o n , N i c h o l a s 272, 359 J a c o b u s , l e v i t a 246, 248, 250 J a n e r , F r a n c e s c a X a v i e r 305 J a u m e e l C o n q u e r i d o r 110, 111, 117,

127, 189, 198, 376, 382-384, 386, 391, 392

J a u m e I I e l J u s t 30, 31 , 42, 46, 48, 49, 51, 62, 64, 65, 70, 71 , 73-75, 77,

455

106, 107, 136, 221, 226, 228, 233, 293, 294, 348, 373-387, 391, 392, 396, 421

J a u m e I I I de M a l l o r c a 128 J a u m e , fill de J a u m e I I 30, 42, 48,

49, 62, 64, 71, 73, 75, 374 Jelpí i Julià, Josep 154, 156 J o a n I 42, 65, 136 J o a n I I 143, 157, 158, 330 J o a n X X I I I 75, 166, 168, 173 J o a n , bisbe de T o r r a l b a 173 J o r b a , G u e r a u de 209, 213 Jordà i Martí, J o a q u i m 282 Jordà i V i d a l , J o a q u i m 118, 194, 283,

368,429 J o r d i i Abelló, Adelí 282 J o r r o i Valdés, Alfons 118, 194, 283,

368 Josep I 159 Jové Gambús, R a m o n 58 J u a r , P a u 343 J u l i e n , P i e r r e 65 J u n y e n t , E d u a r d 62, 237, 239, 240,

241, 243, 246 Jutge, Pere de 404

K a r l s s o n , K . H . 168 K i r c h h o f f , P a u l 120, 183 K i r s c h , J . 166

L a D e r n o s a 9, 35, 41, 43, 47, 48, 54, 55, 235

L a d i c o , J u a n 316, 338 L a f u e n t e y Moreno, B r u n o 64 L a m b e r t , 250 Langrée, A l a i n 358' L a R e d o r t a , G u i l l e m de205 L a T o r r e , A n d r e u de 59 L e b r o n , M . 358 León 233 Leyre 70 Lezart 216 Liaf io Martínez, E m m a 288 Liège 358 L i l l e t , G u i l l e m de 385 L i l l e t , R a m o n de 205

Limoges 215 Lisboa 382 Llacuna, la 297, 298, 300, 304327, 331,

334-338 Lladó 236 L l a d o n o s a , Josep 205, 216 Lledoner, m a s 400 Lleida 37, 111, 135, 158, 159, 183, 205¬

219, 231, 2338, 243, 248, 250, 288, 377, 378, 388

Llemosí 215, 217, 218 L l e n a , B e r n a t çà 245 Llenguadoc 64, 287 L l o b e r a , A r n a u de 210 L l o b e t i Obiols , Josep 281 Llombardia 125 L l o p , re i 210 Llorenç, A r n a u 295 L l o r e n s , Modesto 323 L l o r e t i Ordeix , P e r e 8, 20, 24, 85,

105-107, 257, 259 Llúria, R o g e r de 38, 57, 88 Londres 184, 359, 427, 428 López de L u n a , Pedró 77 López de Menesses , A m a d a 384 López R i c o , E m i l i o 63 L o r e t a , A r n a u 295 L o r e t a , G e n e r 294 L o r e t s , M i q u e l 332 Louvain 245 Luca 125 L u c i I I I 348 L u c i d i 170 L u n a , c a r d e n a l 165 Luna Almudévar 268 L u n d t , W. 168

Madrid 136, 137, 188, 206-211, 216, 271 , 288, 306, 341-351.. 353, 355, 371 , 373, 375, 378, 379, 381, 382, 385, 387, 410

M a d u r e l l i M a r i m o n , Josep M. 64, 96-98, 144, 146-148, 150, 354

M a g a r o l a i de G r a u , Josep de 154 Magre i R o s , E s t a n i s l a u 281

456

Magrifià i Cervelló, J o s e p 182 Maldonado y Fernàndez del Torço,

José 381 Malet , F r a n c e s c 331 M a l l a , D i m e s de 154 Mal lo l , B e r n a t 39, 43. 89, 136, 137,

344, 375, 379, 381 / 384, 387, 392 Mallorca 51, 52, 65, 66, 71, 109-113,

117, 125-131, 189, 235, 241, 305, 306, 376, 404

Mallorques, c iutat de, vegi 's Ciutat de Mallorques

Manacor 128 M a n d o s a , P e r e 332 Manent , R a m o n 289 Manent i Segimon, A lbert 18, 188 M a n e s c a l , Onofre 88 Manfrè de Sicília 228 Manresa 48, 375, 379, 380, 383, 384,

389, 391-393, 396, 404 M a n r e s a , B e r e n g u e r de 384 Manresana 66, 378, 379 Maó 306 M a r a g a l l i Noble , J o r d i 117, 191 M a r a t a , P a u 148 M a r c a , P. de 347 M a r c h , B a r t o m e u 129 M a r c h i Àyuela, J o s e p M . a de 94 M a r e s , F r e d e r i c 97 M a r g a r i d a de P r a d e s 30, 61 , 69, 70,

88 Marginet , P e r e 64, 84 M a r i m o n , F e r r e r de 153 Marmande 216 M a r q u i n a , Martí 63 Marsella 359 M a r t e l l , P e r e 111 Martí l 'Humà 43, 126 Martí i F r e i x a , Antoni 307, 308, 323 Martí i Inglés, R a m o n 369, 435, 440 M a r t i n e l l , F r a n c e s c 24 M a r t i n e l l i B r u n e t , Cèsar 17, 18, 20,

25, 26, 61, 73, 96-98, 233, 288, 385, 400, 411-413

Martínez, C a r m e 306

Martínez F e r r a n d o , J . E r n e s t 49, 59, 65, 75, 96-98, 233, 374. 376, 429

Martorell 435 M a r t o r e l l , A r n a u de 239, 242, 247,

250 M a s , Josep 209 M a s , P e r e 82 M a s i B o n e t , Josep M . 357 M a s i de V e d r u n a , J o a q u i m a de 66 Mascalbó 41 , 191, 238, 241, 246, 408,

418, 419 Mascareíías, C a r l o s E . 376 M a s n o u , R a m o n 121 Masó, B e r t r a n s a 153 M a s o l i v e r , A l e x a n d r e 66, 67, 83, 86,

199, 200, 202, 203 M a s r i e r a , A r t u r 425 Massó, A n t o n i 413 Massó i D a l m a u , J o a n 281 M a s s o n s A n d r e u , J o s e p 417, 420 M a s s o t i Palmés, Josep 38, 50, 343' Mataró 48, 159 M a t e u i L l o p i s , F e l i p 96, 97, 377 M a t h e u , F r a n c e s c 386 Mauri 213 Maymús i A l s i n a , Jesús 282 Megino, Tomàs M a r i a i G i l 307, 323 Meià 153-155 Mendoza , P e r e de 46, 153 Menorca 306, 338 M e r c a d e r , P a u 45, 88 M e r c a d e r i R i b a , J o a n 63, 97, 282 Merlès, Oleguer de 155, 159 Meseguer i Mol i s t , E s t e v e 369 Messina 60, 138 Mestre , M i q u e l 415 M e z q u i d a i Gené, Lluís M a r i a 282 M i q u e l , Narcís 153 M i q u e l R o s s e l l , F r a n c e s c 347 M i q u e l e r e n a , Narcís de 313, 316,

335, 335, 337, 338 M i r a c l e , P a b l o 42 Miralles 298 M i r a l l e s i B r i l l a s , M i q u e l 282 M i r a m b e l l , J . 97

457

M i r e t , A l e j a n d r o 307, 308, 323 M i r e t , Antoni 298, 309 M i r e t , J o a n 305 Miret , J o a n A n t o n i 306-308 Miret , M a r i a n o 310, 313-319, 334-338 M i r e t i S a n s , J o a q u i m 47, 49, 74, 75, Miró, F r a n c e s c 385, 404, 408 Miró, fundació J o a n 190 Modole l l , C e l s 37, 43 Moissac 216 M o l a s i R u p e l o , J o s e p 282 M o l i n s i V e n t u r a , M a r i a D o l o r s 282 Mol l , F . de B . 126, 127, 376, 377 Mol lat , M . 166 Mònaco 128 M o n c u n i l l i R o s s e l l , Laureà 21, 414 M o n e r , B a r t o m e u 149 Monés, B a r t o m e u 150 Mongay, F r a n c e s c de 154 Monguió i V i d a l , M a n u e l 434 Monjos, els 377 Montagut 343, 347 Mont alb à (Vilagrassa) 247 M o n t a r d i t , Núria 232, 432 Montauban 287 M o n t a n e r i G u a l , Pere d ' A l c a n t a r a

130 Montblanc 37, 43, 44, 197, 209, 217,

222, 247, 291, 294, 295, 434 VIontbrió, R o c de 245 Montbrió de la Marca 17, 197, 198 M o n t c a d a , família 51, 112, 128, 241,

400 M o n t c a d a , G u i l l e m de 197 M o n t c a d a , G u i l l e m de ( B e a r n ) 111,

112, 243 M o n t c a d a , G u i l l e m o G u i l l e m R a ­

m o n de M o n t c a d a 111 M o n t c a d a , G u i l l e m R a m o n de ( G r a n

S e n e s c a l ) 64 M o n t c a d a , G u i l l e r m a de 197 M o n t c a d a , O t de 384, 391, 396, 397 M o n t c a d a , R a m o n de ( T o r t o s a ) 112 M o n t c a d a , R a m o n de 207 Monte , P e r e de 250

Montenegro, comte de 128 Montmell 69, 346 Montoliu 344, 346 M o n t o l i u , M a n u e l de 47, 57, 58, 97 Montornès 149, 344 Montpeller 110, 125, 216, 247 Montperler ( B e l l p u i g ) 247 Mont -ra l , B e r e n g u e r de 211 Mont-roig 101 Montserrat 29, 111, 139, 153-158, 160,

199, 200, 405, 408, 409 Montserrat, S a n t a Cecília 170 Mor, cas te l l de (Tàrrega) 247 M o r a , J e r o n i 154 Mora d'Ebre 283, 368 M o r a i P o u s , Victòria 118, 190, 194,

199, 283, 290, 361, 365, 368, 429, 442 Morató, A r n a u 295 Morell 32 M o r e r a i Llauradó, E m i l i o 17, 345,

354 Moreruela 64 Moreu-Rey , E n r i c 252 Morgades i Òdena, B e r n a t 22, 27,

61 , 63, 82 Morlane 216 Mozart , A . 265 M u l l e r i d 'Abadal , Joaquín de 282 Mundó i M a r c e t , A n s c a r i M . [Ma­

n u e l ] 118, 123, 161, 209, 262, 263 M u n t a n e r , B a l t a s a r 154 Munté i C l a r a m u n t , J u l i 282 Munté i V e r n e t , J u l i 282 M u n t a n y o l a , R a m o n 30 Mutgé, Josef ina 385 Mur, cas te l l de 247 M u r p h y , M a u r i c e 272 M u t Vicenç 129, 130

N . , L u i s 316 N a d a l , R a f a e l de 154 Narbona 126, 216 Navarra 45, 64, 65, 138, 157, 269, 374 Negre, P e r e 242 Negre i P a s t e l l , P e l a i 282

458

N i c o l a u d 'Olwer , Lluís 92 N i n , E s t e v e 310 Nogent ( S u l l y - s u r - L o i r e ) 214 N o g u e r a i S a l o r t , J o a n 258, 259,

282, 429 Noguers , Pere 51 Nogués, P e r e 138 Novel l , Marià de 155, 159

O d e n a , G u i l l e m d ' 67, 110 O d e n a , R a m o n G u i l l e m d ' 67 Ofegat, B e r e n g u e r d ' 211 Olesa o Oleza 131 Olèrdola 377, 388 Olest i i T r i l l a s , Josep 282 O l i v a i C a s a b o n a , P a u 62 O l i v a i T o d a , C o s m e 23 O l i v a r i B e r t r a n d , R a f a e l 374 Olivé i Martínez, E n r i c 188, 282 Olivé i Sanromà, P a u 282 O l i v e r de B o t e l l e r , F r a n c e s c 70, 154,

156

Ol iver , família 218 Ol ivet , Pere 244 Ol ler , R a f a e l 148 O l l e r de R a f e g u e r a 242 Oloron 216 O l u j a , P e r e d ' 372 O l z i n a i V i l a n o v a , D i d a c d ' 155, 160,

161 O m s , Antoni 297, 298, 309 Ordófiez, M . 310 Osca 268, 408 Osona 406 Otger Cataló 129

P a c o m i 201 Padellàs, R a f a e l de 155, 158 Padró, família 67 Padró, J o s e p F . 44 Palau d'Anglesola 3, 413 P a l a u i Dulcet , A n t o n i 251 Pallarès, J a u m e 22, 138 P a l l a r s ( P a y l l a r s ) , B e r n a t de 293,

294

P a l m e r , B a r t o m e u 149 P a l m e r o l a , M i q u e l 154 P a l o m e r i A l s i n a , J o s e p 18-20, 47, 57,

97, 103, 241 Pamplona, 357 P a p e l l i T a r d i u , J o a n 118, 191, 194,

2 8 3 , 2 9 1 , 3 6 8 , 4 2 9 , 4 3 3 , 4 3 7 Parassòls i P i , P a u 413, 414, 416 Par dinyes ( L l e i d a ) 207, 211 P a r e r a i M a s a g u e r , Josep 319, 323 París 27, 123, 136, 179, 272, 307, 358 Parthenay 216 P a s c u a l i P l a n e l l , J o s e p 281 P a s q u a l , J a u m e 252 P a t i n o , José 161 Paular, el 26, 27, 288 P a y o Coel lo , J o a n 153 Pedralbes 65, 165 Pelegrí, B e r n a t 149, 150 Pelegrí, J a u m e J o a n 154 P e l l i s s e r , 403

Penedès 50, 138, 237, 247, 297, 377 Peníscola 109, 110 P e r a , B e r n a t de 376, 386 P e r a l a d a , comtes de 128, 130 Peralta 344 P e r a l t a , J o a n de 153 Pere I I , a r q u e b i s b e de P i s a 15, 125 P e r e , arquebisbe de S a r a g o s s a 384,

391, 397 P e r e , c o m t e de P r a d e s 384, 391, 396 P e r e , m o n j o de S a n t e s C r e u s 243 Pere , prepòsit de S o l s o n a 241 P e r e A r n a u 111 P e r e el Catòlic 242, 247-250, 342, 352 P e r e el Cerimoniós 57, 77, 151, 165,

228, 382, 384, 385 P e r e e l G r a n 9, 38, 41-43, 46, 62, 69,

75, 137, 221, 226, 228, 370, 374, 376, 381-384, 386, 387, 390-393

P e r e R a m o n B e r n a t 212 Perelló 30, 70 Paret Delgada 222 Périgord 215, 217, 218 Perpinyà 64, 88, 123, 216

459

P e t r u s , M i q u e l 313, 316, 334, 338 P e y r o n , F e r r e r 165 P i , S a l v a d o r 334 P i i S u n y e r , August 51 P i i S u n y e r , C a r l e s 51 Piera 316 P i n o , A n n a M a r i a 272 Pinós, família 400 Pinós, G a l c e r a n de 39 Pinós, Pere G a l c e r a n de 396 P i q u e r i J o v e r , J o s e p - J o a n 27, 63, 66,

254, 369, 378, 379, 435 Pirineus 214-218, 419 Pisa 76, 110, 117, 125, 126 P i s k o r s k i , M . 372 Pistoia 125 Pizà o Pisà, família 126 P l a d e v a l l , A n t o n i 66, 121, 425 Plana de Sant Pere 292 P l a n e l l a i de Cruïlles, A n t o n i de

154, 156, 158 Planes, les 115, 255 Pobla de Claramunt 298 Pobles, les 300, 304, 306, 409 Poblet 16, 21-23, 26, 27, 29, 30, 32, 35,

37, 42-44, 51, 52, 63-65, 67, 70, 79-85, 87-89, 121, 133, 134, 136, 138, 140, 153-156, 163, 169, 170, 170, 179, 195, 198-200, 204-207, 209-213, 233, 236, 238-240, 242, 244, 245, 248, 251, 260, 263, 288, 343, 347, 349, 351, 353, 354, 370, 371, 382, 401, 413, 420

Podiolo , B e r e n g u e r de 394, 395 Poio , família 129 Poitiers 207, 216, 217 Pons , L u i s 331 P o n s i G u r i , Josep M . 18 Pons i Marquès, J o a n 353 P o n s i T r a v a l , J o a n B a p t i s t a 17, 20,

26 P o n s i c h , P i e r r e 123 Pont d'Armentera 38, 106, 137, 344 Pont , A n d r e u 154, 158 Pont i G o l , Josep 3, 41, 117-119, 121,

189, 195, 255, 256, 258, 262, 265, 276,

362, 366-369, 376, 413, 429, 434, 436¬438

Ponts , A r n a u de 197 Pontons 57, 59, 66, 312, 329, 346 Pontons , A l b e r t de 110, 112 P o r t a , A n d r e u 48, 59, 224-226, 229,

235 Portare ig , P e r e de 205, 207 Portella, la 154-156, 167, 169 P o r t e r i Moix , M a r i a 282 P o r t e r i R o v i r a , Josep 282 Por topí 111 Portugal 374 Prades 9, 30, 33, 382, 384, 39-393, 397 P r a d e s , M a r g a r i d a de 39, 58 P r a t s , A r n a u de 197 P r a t s , F e l i p 143, 144, 146, 332 P r a t s i Martí, E n r i c 419 Prats de Rei 378, 379, 389 Prenafeta , P e r e de 226 P r i m o de R i v e r a y O r b a n e j a , Miguel

105 Priorat 191, 291 Provença 110, 125 P u i g , M i q u e l 154 P u i g , R a m o n 246, 248, 250 P u i g i C a d a f a l c h , Josep 97, 293, 385 P u i g i F e r r e t e r , J o a n 13 Puigdorf i la , G a s p a r de 130 Puigperdiguers (Montornès) 346 Puigtinyós 197, 343 P u i g v e r d , B e r e n g u e r de 400 P u i g v e r d , P e r e de 42 Puigvert , P e r e 372 Puget, T e o d o r o 333 P u j a d e s , J o a n 310 P u j a l s , R a m o n de 171, 177 P u j a l s i Vallvé, J o a n M . 121, 191 P u j o l , J o r d i 258, 259, 362

Queral t , A lbert de 294 Q u e r a l t , família 89, 137 Q u e r a l t , P e r e de 43, 137 Querol 111, 112 Q u i n t a n a i Marí, A n t o n i 281

460

Qumram 201

R a b o r y , José 64 Ràfols, J . F . 233 R a h o l a , C a r l e s 47 R a j a d e l l , B e r e n g u e r de 346 R a m n u l f u s 216 R a m o n , p r i o r de S t . P a u del C a m p

175-178 R a m o n B e r e n g u e r , comte-. - d'Empú­

ries 384, 391, 397 R a m o n B e r e n g u e r el V e l l 346 R a m o n B e r e n g u e r el G r a n 125, 126 R a m o n B e r e n g u e r I V 49, 58, 85, 197,

42, 352 R a m o n P e r e , júnior 212 R a m p a l , J e a n P i e r r e 120 Rancé, abat 201 R a n d o l f u s 210 Raventós, Josep 310 R e c a s e n s , B a r t o m e u 312 Recasens i C o m e s , Josep M . 191, 370 R e g u e r , família 128, 131 R e l l e , P. 240 R e q u e s e n s , A n t o n i 332 R e q u e s e n s , B a r t o m e u 148-150, 332,

333 Reus 8, 41, 43, 48, 49, 51, 54, 97, 118,

121, 191, 237, 239, 241, 289, 290, 408, 411, 418, 419, 434

Riba, la 217 Ribagorça 384, 388, 391, 396 R i b e r a , B e r n a t de 250 R i b e r a , B o r d de 244 Ribó, E n r i c 120 Ribó i Martí, R a m o n 283, 368, 429 R i c a r t , E n r i c C . 420 Ricomà, X a v i e r 66 R i e r a , F e l i p e 307 R i e r a i R o s e s , Tomàs F e l i p 308 R i e r a i R o v i s , Pedró 334 R i n a l d i , I s s a c o 185 Riparubea 249 Ripoll 59, 149, 153-155, 157-159, 167 R i p o l l , I g n a s i de 154

R i p o l l , S a l v a d o r 227 Ripollès, R a f a e l 139 R i q u e r , B e r t r a n 226 R i q u e r , Martí de 212, 218 R i u i R i u , M a n u e l 27, 91, 97, 123, 141,

195, 202, 270, 348, 374 R i u s i S e r r a , Josep 77, 165, 210, 353 R o b e r t i S e n d r a , Marcel·lí 282 R o b u s t e r i S a l a , F r a n c e s c 405 R o c a , Antoni 154 Rocabertí, A l e x a n d r e de 154 Rocabertí, R a m o n de 240, 243, 247 Rocabertí, vescomtes de 128, 130 R o c a b r u n a , G a l z e r a n de 153 Roda d'Isàbena 268 R o d o n , Pedró 333 R o d o n i C a l v e t , Josep M . 434 Roé, J . 63 R o i s , J o a n 46 R o l a n d 218 Roma 15, 16, 125, 160 Romanguera, t o r r e n t de l a 255 Romaní i B o i x , J o a n 298, 309 R o m e u , G u i l l e m : 295 Roncesvalles 218 . Rósavini, G i o v a n n i 22, 81 R o s e r 400, 403, 404 Roses 154. 155, 169 R o s i c h , J u a n 316 R o s q u e l l e s , J a u m e 62 Rosselló 152 Rosselló, comtes del 128 Rosselló, J o s e p a 370 R o t t e n i S u r e d a , J o a n 129 R o v i r a i Gómez, S a l v a d o r - J . 163 R o v i r a i V i r g i l i , A n t o n i 158 Rubí 273, 359 Rubió, torrent de 115, 255 R u b i o C a m b r o n e r o , I g n a c i o 152 R u f a s t a , J u a n de l a C r u z 321, 334

Sabadell 8 • S a b a d e l l i F e r r a n d o , Alfons 307 S a b a d e l l i F e r r a n d o , F e l i p 307 S a b a d e l l i F e r r a n d o , Josep 307

461

S a b a d e l l i F e r r a n d o , R a f a e l 307 S a b a d e l l L i t i s , R . 338 S a b a d e l l i P e r m a n y e r , R a f a e l 307,

308 S a b a d e l l i Vanús, R a f a e l 298, 306.

308-310, 312, 313, 315, 316, 318, 321, 323, 334-337

Sabartès 216 Sabaté, Magí 183, 184, 271 Sabaté i M i l l , A n t o n i 284, 358, 364 Sagmüller, P. 170 Saint-Junien 215 Saintes 216 Sala de Comalats, l a 344, 347 S a l a i C a r a m a n y , B e n e t de 160 S a l a d r i g u e s , Narcís 184 S a l a d r i g u e s , P. R o b e r t 248 Salamanca 203 S a l a s , família 128, 130 S a l a s i B e r g a , G a b r i e l 130 S a l a s i Ricomà, R a m o n 17, 20, 233 Sallà, Pere 42 Salou 39-41, 45 S a l r a c h , Josep M. 123 S a l v a d o r , B e r e n g u e r 391, 397 S a l v a d o r , J o a n 135, 344. 375, 387, 392 S a l v a d o r , R a m o n 66 S a m a r a n , K . 166 Samatan 216 Samsó, M i q u e l 153, 158 S a n a h u j a , R a m o n P e r e de 205, 207 S a n a h u j a , R a n d u l f u s de 210 Sànchez R e a l , José 69 Sanç, J a u m e 110 Sanç, n a 383, 384, 394, 395 S a n d o v a l i Sàrrias, M o n t s e r r a t 118,

194, 283, 368 S a n j u a n i F o l c h , F r a n c e s c de P. 7,

8, 14, 20, 23, 24, 69, 102, 104-107, 415 S a n s , família 128 S a n s o S a n z , A n d r e u 129 S a n s i Travé, Josep M . 197, 198 S a n s t e r r e , E r m e n g o l de 372 San Isidoro de Duenas 21 , 80 Sant Agustí, m o n e s t i r 167

S a n t A n t o n i de Pàdua 253 S a n t B a s i l i 201 S a n t B e n e t de Núrsia 195, 199-202,

243, 400, 409 Sant Benet de Bages 167, 170, 171,

175-177 Sant Cugat del Vallès 153-155, 158,

169, 210, 353 S a n t Deodato 409 S a n t E s t e v e 39 S a n t F e l i p N e r i 407 Sant Feliu de Codines 167 Sant Feliu de Guíxols 167, 169 S a n t F r a n c e s c d'Assís 399, 400 S a n t G a l d e r i c 409 Sant Gallart 294 S a n t G r e g o r i e l G r a n 199 S a n t I s i d r e 409 S a n t J a u m e 400, 409 S a n t J e r o n i 401

Sant Jeroni de la Vall. d'Hebron 88 Sant Joan de les Abadesses 27, 67,

85, 90, 140, 141, 167, 170, 252, 277, 363, 435

S a n t J o a n E v a n g e l i s t a 400, 401 Sant Joan Despí 400 S a n t J o a n L i m o s n e r o 145, 409 Sant Joan de la Muntanya 67 S a n t J o r d i 425 Sant Jordi d'Alfama 30 S a n t J u d a s 410 S a n t Llorenç 400 Sant Llorenç del Munt 153, 155, 169 S a n t L l u c 400 S a n t Martí 389 Sant Martí Sarroca 377 Sant Martí Sesgueioles 378, 379 S a n t Oleguer 406, 407 Sant Pau del Camp 151-156, 160, 167,

171, 175-178 S a n t P e r e 411, 418 Saní Pere de Casserres 243 Sant Pere, p a r t i d a de 300, 301, 304 Sant Pere dels Galligants 154, 155,

158, 159, 169

462

Sant Pere de les Puell.es 167 Sant Pere de Rodes 154, 155, 167,

169, 173 Sant Quirze de Colera 153, 155, 169 S a n t R a m n u l f 214 S a n t R a m o n de Penyafort 40, 50,

405, 406, 409 S a n t Sebastià 409 Sant Sebastià, b o s c de 115, 255, 292 Sant Victorià 167, 169, 171-174, 177,

178 S a n t a Bàrbara 401, 410 S a n t a C l a r a 409 Santa Coloma de Queralt 222, 294,

307 S a n t a Eulàlia 402, 407 S a u r a Justa 73-78, 293 S a n t a Llúcia 401403, 409, 413, 415,

416, 421 ,422 Santa Llúcia, c a p e l l a de 8, 36, 41 ,

57, 69, 135 Santa Margarita 377, 400 S a n t a M a r i a 412414, 416 Santa Maria de Bell-lloc 294 Santa Maria de l'Estany 170 Santa Maria de Huerta 69 Santa Marina (Pratdip) 101 Santa Marina (Reus) 101 Santa Perpètua del Gaià 346 S a n t a T e c l a 402 S a n t a c a n a i T o r t , J . 244, 347, 351,

354 S a n t a c a , A n t o n i 331 Santacília, J o a n M i q u e l 130 S a n t a d i g n a , P e r e de 247, 249 S a n t a d i g n a , A . 247 S a n t i l l a n a , marquès de 30 S a n t j u s t , F r a n c e s c de 154 Santllorenç, R a m o n de 239 Sants 46, 358, 359 Sardenya 73, 74, 76, 78, 111, 125, 173,

3 7 8 , 3 8 8 , 3 9 2 , 3 9 6 S a r d i n i a , A . de 247 Sarlat 216 Sarrià i Mosso , M o n t s e r r a t 440

S a s t r e i P r a t s , Josep 154, 156 S a t o r r a , J a u m e 439 S a t o r r e s , família 130 S a u r a , m u l l e r de Ponts 197 S a u r i n a de C o l l 249 Savellà, comtes de 128, 130 Savellà del Comtat 344 Scala Dei 163 S c a n o , D i o n i g i 74 Schàfer, K . H . 166 S c h m i t z , P h i l i b e r t 201, 202 S c h o e n b e r g , J . 185 Secuita, la 344, 346 Segarra, la 138, 291, 378-380 S e g a r r a , J o a n 332 Segre, riu 214 S e l l e s , J o a n 332

Selva del Camp, la 7, 13, 15, 16, 22, 30, 31, 46, 82, 88, 102, 133, 138, 139

S e l v a t i Cogul , A n d r e u : v. E . F o r t S e n d r a , F r a n c e s c 317 Sèquia, marquès de l a 128 Septa 109 S e r r a , P e r e 224 S e r r a i F e r r a g u t , B o n a v e n t u r a 129 S e r r a i Vilaró, J o a n 84, 240-243 S e r r a m a l e r a i Cosp , P e r e 5, 6, 9, 24,

63, 86, 97, 98, 117, 118, 164, 191, 194, 195, 258, 276, 278, 281, 283, 284, 325, 365, 368, 369, 429, 437, 440

S e r r a m a l e r a i Foguet , P e r e Josep 282

S e r r a n o , J u a n 307, 323 Serrateix 154, 155 Serraxó, P e r e 42, 375 S e r r e s i S e n a , E d u a r d 180 Servera, q u a d r a 198 S e s s a , ducs de 247 S e v i l l a n o i C o l o m , F r a n c e s c 376 Sicília 126, 128 Siena 125 Simó, abat de S . Victorià 172, 174, Simó S a l v a d o r 88 Sinaí, e l 201 Síria 201

463

Sitges 48, 118, 253, 283, 368 Siurana de Prades 30 S o b e r a n a s i Lleó, A m a d e u - J . 33, 203,

435 Sobrequés i Callicó, J a u m e 118, 152,

191, 194, 262, 263, 283, 368, 374, 429 S o c i a s i Bové, Abdó 9, 62, 97 Sogas i Mascaró, F e l i u 284 Sogorb 366 Solà, F r a n c e s c I g n a s i 305 S o l a n e l l i de F o i x , C l i m e n t de 154 Solanel l i de Montellà, A n t o n i de

155, 159 So ldevi la , F e r r a n 42, 68, 158 Solé, Eulàlia 185 Solé i Magrinyà, J a u m e 118, 190,

194, 283, 368, 429 Soler 380, 389 Soler , B e r n a t 332 S o l e r A lvarez , E l i s e u - A . 293 Solsona 62, 241, 242, 378 Sos del Rey Católico 268 Strasbourg 120, 358, 427 S u b i a s 97 S u b i r a c h s i R i c a r t , R a f a e l 418 S u c h e t 63 Suïssa 183 S u r e d a , família 128 S u r e d a i Mal fer i t , J o a n 130 S u r e d a i Verí, J o a n M i q u e l 130

Talladell 197 Tarn-et-Garonne 287 T a m a r i t , A r n a u de 112 Tarragó i Arte l l s , M a r i a 258 Tarragó i S a n d o v a l , M a r i a 281 Tarragona 7, 8, 14, 20, 21, 47, 49, 56,

59, 62, 64, 66, 79, 80, 81-83, 94, 95, 99, 102, 109-111, 117, 119-121, 135, 156, 157, 163, 164, 179, 180, 183, 188, 193, 197, 203, 204, 212, 222, 229, 233, 235, 238, 239, 240, 242-244, 246-249, 255-258, 260, 262, 265, 273, 288, 291, 293-295, 308, 309, 343, 345, 347, 348, 353, 354, 366-368, 370, 377, 380, 385,

402, 405, 406, 408, 412, 413, 427, 428, 431, 434, 440, 442

Tarragona, C a m p de 30, 51, 134, 138, ; 191, 268, 291 292 T a r r a g o n a , comte de 242 T a r r a g o n a , família 42 T a r r a g o n a , R a m o n 250 Tàrrega 49, 50, 80, 247, 252 Tarrés, família 138 Tarrós, J o a n , abat 44 T a s i s , R a f e l a 31 Tassó 413 Tavèrnoles 167, 169 T a v e r t e t , G u i l l e m de 243 T e l e m a n n , G . P h . 358 Terès, J o a n 405 Termenès 217 Térmens, G u i l l e m dè 197 T e r r a d a , F e r n a n d o 316, 338 T e r r a d a , M a r i a Antònia 305 T e r r a d a , M a t r o n a 305 T e r r a d a i F o n t , Antoni 305, 306, 310,

313, 316, 334, 335, 338 T e r r a d a i F o n t , Pere 305, 306, 309 T e r r a d a i Martínez, C a r o l i n a 298,

306, 309 T e r r a d a i Martínez, E m i l i 306, 309 T e r r a d a i Martínez, I n d a l e c i 298,

306, 309 " T e r r a d a i Martínez, R a m o n 298, 306,

309 T e r r a d a i Martínez, R o s a de L i m a

298, 306, 307, 309, 316, 323, 338 :

T e r r a d a i Pagès, P e r e 305 T e r r a d a i T o r r a , P a u 298, 301; 302,

305, 306, 308, 309, 313, 315, 322 Terrassa 380, 389 T e s s i e r , R o g e r 272 Thélus (Arras) 214 T i m o n e d a , f r a B e r n a t 332 T i m o r , A r n a u 207 T h o m a s , A. 215 T o b e l l a , A. 156 T o c c o , B e n e t de 154, 156, 405 T o d a , E d u a r d 16, 20-22, 30, 71 , 79,

464

80, 84-86, 88, 134 Togores , A n t o n i 130 Toledo i G i r a u , Josep 62 Toló 216 Toló, P e r e de 243 Tolosa del Llenguadoc. 64, 216, 229,

287 Tolrà, B e r n a r d i 37, 138 T o r n e r i A l a r i , P e r e , 118 ,194, 255,

256, 258, 283, 368 T o r r a , G u i l l e m de 239, 247, 250 T o r r a , M a r i a 305 T o r r a s i B a g e s , J o s e p 139 T o r r a s i Ribé, Josep M a r i a 67 T o r r e , família l a 131 •. • T o r r e l l de R e u s 400, 402, 420, 421,

424 T o r r e n s , J o s e p 320 T o r r e n t , M o n t s e r r a t 271 T o r r e n t , P e r e 332 T o r r e s , B e r e n g u e r 171 T o r r e s , G a b r i e l 332 T o r r e s , José 332 T o r r e s i B r u l l , F r e d e r i c 64, 98, 281 Torroella de Montgrí- S'Í Tortosa 159, 179, 222, 348, 352, 355,

369, 388 T o s , J a u m e 332, 333 T o u s , B e r n a t de 43, 343, 401 T o u s , M o n t s e r r a t 358 T o u s i Vallès, J o s e p M a r i a 282 Tresunària, R a m o n de 346 T r i l l a , abat 138 T r e n c h s i O d e n a , Josep 165, 166, 170,

171 Trento 405 T r u y o l s , família 128 Tudela 266, 269 Tuta, l a 300, 301

U d i n a i M a r t o r e l l , F r e d e r i c 63, 97,98, 344-346, 348, 350, 351, 353

Urbà 347, 348 Urgell 138, 160, 172, 390, 401, 413 U r g e l l , comtes d ' 205, 210, 212

Vtrecht, t r a c t a t 159

València 388, 392, 396 V a l e n t i n e s , I s i d r e 56, 71 , 97 Valladolid 156, 157 Vallbona 251-253, 288, 424 Vallclara 291 Valldaura del Vallès 43, 48, 52, 68, 85,

89, 135, 136, 291, 305, 354, 399, 419, 420

Valldemossa 129 Valldigna 41 , 62, 68, 170 Valldonzella 66, 70, 87 Valldossera 38, 343, 344, 346, 348 ; Vallès, A n t o n i 310 Vallès, N a r c i s o 304 Vallès i R o c a , F r a n c e s c 301, 303, 304 Vallès i R o v i r a , Marià 302, 306, 308, Vallfogona de Riucorb 88, 291,402,

410 Valls 21 , 102, 118, 233, 283, 286, 332,

368, 403, 414 V a l l s , 289. 290 V a l l s , J a u m e 401 V a l l s , J o a n 153 V a l l s , M a n u e l 419, 421 V a l l s , S a l v a d o r 304 V a l l s i F r e i x a , F r a n c e s c de 155,159 V a l l s i T a b e m e r , F e r r a n 18, 19, 213,

241 Vanderbilt, Nashville 371 Vendrell, el 118, 283, 368 Venècia 126 V e n t u r a ! E s c o f e t , J o a n 439 V e n t u r a i G a s s o l 30 V e n t u r a i Morgades , E m i l i 282, 440 V e n t u r a i Solé, J o a n 25, 62, 63, 118,

188, 194, 195, 258, 259, 276, 283, 365. 368, 429

V e r d a g u e r , J a c i n t 422 Verdú 66 V e r g e r de V i n a g r e l l a , marquès de

128 Vergés, O r i o l 442 V e r i , família 130

465

Verona 347 Viaceli (Cóbreces) 42, 49, 80, 288 V i a n a , Príncep de 81 Vic 62, 121,122, 153, 191, 237-241, 243,

246, 290, 400, 404-408, 417419 V i c e n s G a r c i a , F r a n c e s c 401, 402, 410 V i c e n s i V i v e s , J a u m e 372 V i d a l . J o s e p 310, 316 V i d a l , J . M . 166 V i d a l , M e l c i o r 143 V i d a l , M . Àngela 118, 194, 283, 368 V i d a l i Alcover , J a u m e 117,131, 189 V i d a l i G a r r i g a , S a l v a d o r 281 V i d a l i N i n , Tomàs de 36, 60, 138 V i d a l i R a s , Magí 23, 58, 88, 96, 429 V i d a l i R i b e r a , Sebastià 323 Vilà i F i g u e r a s , Josep 273 V i l a i S a l a , A n t o n i 379 V i l a d e m u l s , B e r e n g u e r de 95 V i l a f r a n c a , família 130 V i l a f r a n c a , F e r r e r de 376, 387 Vilafranca del Penedès 376, 377, 382,

388, 392, 393 V i l a l b a , M a r c de 153, 156, 157 V i l a l t a , F r a n c i s c o 252 V i l a m a l a , J o s e p de 155, 160, 161 Vilanova i la Geltrú 411 Vilarrodona 439 Vila-seca 407, 408, 418, 419, 422 V i l a s e c a , S a l v a d o r 97 , 288 V i l a t o r t a , G u e r a u 153 V i l e l l a , Ignacío 338 V i l l a l o n g a , Llorenç 127, 128 V i l l a n u e v a , J a i m e 16, 17, 240, 242,

247, 354, 405, 410 V i l l a r r o e l , Antoni de 160

V i n c k e , J o h a n n e s 65 V i n y e s i T o u s , Albert 282 Vi f ias , Josep 310-314 Vif ias i G e i s , R i c a r d 281 V i r e l l a , J . 377 V i r g i l i , F r a n c e s c 319 V i r g i l i , Lluís 184 V i r g i l i i Sanromà, Josep 62, 281 Vitòria 427 V i v e s , B e n e t 139, 251 V i v e s , F r a n c e s c 94 V i v e s , Lluís 253 V i v e s i C a s a j u a n a , S a l v a d o r 344 V i v e s i F e r r a t e r , F r a n c e s c 281 V i v e s i F e r r a t e r , J o a n 281 V i v e s i M i r e t , Josep 17, 25-28, 44, 58¬

61, 63, 65, 66, 68, 88, 122, 385 V i v e s i P i , B e n e t 40 V i v e s i Sabaté, R i c a r d 419, 422, 424 V i v i t , família 128, 130

W e r h l i , Pablo A. 281

Xàtiva 393 Xèrica, J a u m e de 384, 397

Z a b r a , G i l 338 Zafont , família 128 Z a g r a n a d a , família 128 Z a l e n a , B e r n a t de 244, 245 Z a m o r a , L o r e n z o de 65 Zaragoza 376, 384, 386, 391, 397 Z a s a l a , P e r e de 205, 207 Zapino , F e r n a n d o 315 Z u r i t a , Jerónimo 18

466

SUMARI G E N E R A L D E L V O L U M V I

Pàgs. Pont i G o l , Josep , In Memoriam. Eufemià Fort i Cogul: final d'una

etapa ... ... . . . . . . . . . . . . . . . 1 S e r r a m a l e r a i C o s p , Pere , In Memoriam. A l'Eufemià Fort en el dia

del seu traspàs ... ... ... 5 C o l l i A lentorn , M i q u e l , Fort i Cogul i Santes Creus ... 7 F o r t i B u f i l l , X a v i e r , Eufemià Fort i Cogul, historiador de Santes

Creus. Assaig de bibliografia crítica 11 C a b e s t a n y , J o a n - F . , Pere de Déu, monjo de Santes Creus i bisbe de

Santa Justa (Sardenya) ... ... 73 Masol iver , A lexandre , Eufemià Fort i Cogul, i la seva amical vincu­

lació al monestir de Poblet ... ... 79 R i u , M a n u e l , Eufemià Fort i Cogul i el monaquisme català ... ... 87 S e r r a m a l e r a i C o s p , P e r e , Les M e m o r i a s de l'Arxiu Bibliogràfic de

Santes Creus ... ... 93 Al t isent , Agustí, El rostre humà d'Eufemià Fort ... ••• 99 F o r t i Cogul , Eufemià, El meu contacte amb Santes Creus 1Ò1 C o l l i A lentorn , M i q u e l , Santes Creus i la conquesta de Mallorca ... 109 I c a r t , J o a q u i m , Patronat del Reial Monestir de Santes Creus. Activi­

tat de l'any 1979 ... ... ... 115 Crònica ... ... 117 V i d a l A lcover , J a u m e , Les conquistes cristianes de Mallorca 125 R i u , M a n u e l , Eufemià Fort, historiador de Santes Creus i del mo­

naquisme català •• 133 M a d u r e l l i M a r i m o n , J o s e p - M a r i a , El tresor i les relíquies de Santes

Creus en la postguerra contra Joan I I 143 Mundó, A n s c a r i M. , Monjos amb càrrecs a la Diputació del General

de Catalunya. Segles XIV-XVIII 151 Bibliografia de Santes Creus 163 T r e n c h s , Josep , Benet XII i els monestirs catalans. Documents de la

Cambra Apostòlica 165 S e r r e s S e n a , E d u a r d In memoriam. Tomàs Forteza i Segura 179 I c a r t , J o a q u i m , Patronat de Santes Creus. Activitat de l'any 1980 ... 181 La I I Setmana Nacional de Música Sacra i el I I I Curs Internacional

de Cant Gregorià 183 El VI Cicle de Concerts de Santes Creus. Dissabtes Musicals 184 Crònica 187

467

Bibliografia de Santes Creus 197 Alt isent , Agustí, Una família d'escrivans de Lleida relacionats amb

Santes Creus i Poblet (1151-1218) 205 C o m p a n y s , I s a b e l - M o n t a r d i t , Núria, Embigats gòtics del Palau reial

de Santes Creus 221 Bibliografia sobre Santes Creus 235 S a l a d r i g u e s , P. Robèrt, A propòsit d'un nou document per al Diplo-

matari de Sant Bernat Calvó 237 P i q u e r i J o v e r , Josep -Joan , Sermó sobre la caritat discreta del P.

Joan Barba, monjo de Santes Creus ... ... 251 Patronat de Santes Creus. Activitat de l'any 1981 255 Borsa d'Estudis «Santes Creus» ... ... ... 261 El nou Orgue de l'església del Monestir ... 265 Obra Cultural de Santes Creus ... 271 Crònica ... ... ... 275 Bibliografia sobre Santes Creus , ••• 287 S e r r a m a l e r a , P e r e , Plet entre l'ajuntament de la Llacuna i els com­

pradors dels béns desamortitzats del Monestir de Santes Creus a . la Granja d'Ancosa (1853-1872) ... 297

C a r r e r a s i C a s a n o v a s , A n t o n i , Aplec de documents per a una aproxi­mació a la història econòmico-social del. monestir de Santes Creus en el segle XII ... ... ... , ... 341

Borsa d'Estudis «Santes Creus» 355 Obra Cultural de Santes Creus ... 357 Crònica ... 361 Bibliografia de Santes Creus 371 Mutgé, Josef ina , L'Infant Alfons, fill de Jaume I I i el Monestir de

Santes Creus (1319-1327) 373 C a r d o n a , O s v a l d , L'entorn dels goigs de Santes Creus 399 Obra Cultural de Santes Creus 427 Crònica ... 429 Index general del volum VI 445

468