Sant Jordi 2015 Col·legi Sant Francesc

Revista Sant Jordi 2015 Col·legi Sant Francesc Hem respectat la maquetació original de cada alumne 2








Un cop l’any

Aquest matí m’he llevat com sempre. Tenia molta son i el pijama regirat. Em costava molt

d’obrir els ulls però he arribat a la cuina.

En passant la porta m’he despertat tot de cop! La nevera s’obria sola mentre el congelador

cantava.

El bric de llet saltava de la nevera a la taula, ballant al ritme de la cançó que cantava el

congelador.

M’he fregat els ulls. Devia d’estar somiant encara. Però no! La festa continuava…

Les ampolletes de suc saltaven de paret a paret i semblava que reien. La cassola i la paella

de fer truites van sortir del calaix i m’envoltaven mentre ballaven a ritme de salsa. Els braços

de la cassola es movien al ritme. Els braços eren les nanses!

Jo estava una mica marejada de tants girs de cassola i paella al meu voltant.

La finestra es va posar a parlar. S’obria i es tancava, molt ràpid, i amb una veu molt aguda

m’explicava coses. Jo només volia prendre els meus cereals amb llet, així que no

m’enterava molt bé del que deia la finestra. A més a més... tenia accent francès!

Entre tot aquest enrenou se sentia una veueta plorosa que intentava cridar alguna cosa.

-Posa’m la llet! Posa’m la lleeeeet!

Era el bol blau que demanava els seus cereals amb llet de cada matí! Com que ningú no li

feia cas, ell plorava.

Al final, el vaig sentir. Li vaig donar la seva llet amb cereals i per fi vaig poder esmorzar i el

bol va deixar de plorar. Per fi!

L’escombra em va agafar de la mà i em va dir:

-Anem a esquiar!

Estaven passant coses molt estranyes, però crec que ja m’havia acostumat i vaig fer cas de

l’escombra.

En obrir la porta del lavabo, el sarau era com el de la cuina: el xampú s’havia escampat per

tot arreu, la banyera anava traient aigua i l’aixeta s’obria i tancava perquè el xampú fes

molta escuma.

El mirall em va mirar i va dir:

-Benvinguda! No tens els esquís?

-Esquís? Jo no en tinc, d’esquís!–vaig dir jo.

El mirall va estar molt simpàtic i em va oferir els seus.




MI MADRE ES UNA ESTRELLA

Esa estrella brilla......tanto como mi madre,

es tan bonita ........... como mi madre,

la quiero tanto.........pero más a mi madre,

por mi lo hace todo..........igual que mi madre.

Esa estrella es el sol....mi madre es un SOL!!!

Avril Guerra García 3r EP

LA CLASSE

La classe és petiteta i molt boniqueta

Amb dues pissarres grans,

una blanca i una verda

i full quadriculat per escriure una miqueta.

La classe és una caixeta molt boniqueta

Amb dues pissarres grans,

una blanca i una verda

un full de color per dibuixar un lleó.

Érik Torres Ruiz






POEMA DE SANT JORDI Ha llegado Sant Jordi, un día especial. Tú me regalas un cuento, y yo te regalo un rosal. Es un día muy bonito, viviremos momentos divertidos y de enamorados, Para siempre estar contigo. Estoy lleno de alegría, tus sueños y los míos, se harán realidad. No te preocupes que con Sant Jordi todo llegará. Mi corazón está a punto de estallar, de tu sonrisa mirar. No te escribiré nada más, y la leyenda de Sant Jordi te voy a explicar.

Pol Miralles Bonada (5è)


CARTA AL DIARI

AJUDEM ALS ANIMALS

Sr. Director:

La meva carta va adreçada a vostè perquè vull fer arribar a tothom que m’agraden molt els animals i vull ajudar-los d'alguna manera.

En primer lloc estic farta que la gent no tingui cura dels animals i es pensi que pot deixar -los abandonats, fer-los mal o coses semblants només perquè són animals, tractar-los com joguines o riure's d’ells quan es fan mal…

Tot això m'ha portat a escriure aquesta carta i a proposar fer una reccaptació de diners i quan tinguem els diners suficients, poder crear una casa d'acollida d’animals abandonats . Allà , al centre d’animals que crearem, els cuidaran i els deixaran en bones condicions per donar-los garantir una bona llar on viure feliços. Espero sincerament, que es recaptin molts diners i així poder ajudar-los.

Aquesta recaptació de diners es realitzará al centre de Sabadell, a davant de l'Ajuntament.

Una salutació.

Adriana Giménez Jiménez

Sabadell, 25 de febrer del 2015


THE DECEIVED DRAGON:

The knight is at the path, going to the city when he listens:

A dragon! A dragon! There’s a dragon in the village!

A dragon? What an interesting thing!

And he changes the way and goes to the village. When he is near the village, the dragon appears in the path

and says:

Hello, getlemen. Can I help you?

Yes, I am lookingfor a dragon. Do you know where it is?

Yes, I know it . I am the dragon.

You? Ha ha ha! You are very small, and you haven’t got any sharp teeth or sharp claws or...

Groarrrrr!! I am a very terrifying dragon! And I am very angry! And I will kill you!

The dragon kick the knight, and the knight fall down the ground.

Groarrrr!! Now, I only have to kill you!

Wait! I can help you to be more terrifying!

How?

You only have to sharpen your teeth, your scales, your claws...

The dragon does it , and the knight says:

Wow! I am very scared now! You can go to the village to frighten the people.

The dragon goes to the village, but the people isn’t scared

Why are you not scared?

Because you don’t seem to be dangerous.

But the knight said I am very terrifying now!

The knight has deceived you.

Goarrrrr! I am very angry!

The dragon returns to the path, but the knight isn’t there.

THE END

David Cardero

5è


Once upon a time, there was a princess and a king that lived in a castle in

Barcelona. There was a dragon too. It was very bad and dangerous because

it ate all the animals.

One day there weren’t more animals and it was a very big problem. The

king decided to do a raffle. All the citizens went to the square and they saw

that the king chose one small paper with the name of the person for the

dragon. When he read the paper he said the name of the princess. The king

was very sad, because the princess was his daughter.

The day arrived , the princess went to the dragon’s cave. When the dragon

wanted to ate the princess, a knight appeared. He was Saint George and he

was very brave. He had a sword and he fought the dragon. Saint George

killed the dragon and he saved the princess.

Finally, from the dragon’s blood grew a beautiful red rose and he gave the

red rose to the princess. They fell in love and they got married.


UN DIA TERRIBLE:

Fa uns mesos a una nena que es deia Rocío li va sonar l’alarma per un

divendres normal, anar al col·legi. Eren les 7:30 del matí. Amb molta son va

dir:

-Quin pal anar al col·le ara!. Potser amb 5 minuts més tinc més ganes.

A les 8:25 va mirar l’hora i, amb cara de sorpresa, o més ben dit, amb cara

del quadre “El grito” va dir:

-No pot ser, que arribo tard i tinc control d’Anglès i deures. Ni els he fet, ni

he estudiat!

Va fer el llit a cops de puny i se’n va anar corrents a fer l’esmorzar.

Mentre s’escalfava la llet anava recordant: one, two, three... i escrivint els

deures.

Amb 30 segons que quedaven se’n va anar a vestir. Va acabar la llet que

cremava. Amb una velocitat increïble, va anar a buscar el colacao i es va

asseure a la cadira.

A la cadira hi havia un post-it que deia “Cadira trencada, seieu amb cura.”.

Però es va adonar massa tard. La cadira va fer PLOF! I la llet va caure a

sobre d’ella.

Seguidament va cridar tant que li sortia foc pel nas i fum per les orelles:

CREMAAA!

Són les 8:51 quan li faltava pentinar-se, eixugar-se, recollir...

Va decidir passar-se la pinta pel cabell i posar-se les botes corrents. Es va

pentinar i va dir:

-Ja estic pentinada me’n puc anar.

Va agafar la motxilla i l’entrepà i va sortir disparada. Va voler tancar la

porta amb clau però se li havien oblidat dins de casa. Va dir:

-No hi ha temps me n´he d’anar. Després trucaré a la mare.

Mira a terra i diu:

-Les botes! Vaig amb sabatilles d’estar per casa!

Després va seguir caminant perquè tot i així no tenia claus.

Va arribar a l’escola i estava la llum apagada. Diu:

-No serà res important, vaig a classe que són les 8:59.

Pica a la porta, obre i no veu res ni ningú.

Mira el calendari i posa: DISSABTE 14 DE MARÇ DEL 2015

CRISTINA CALVO.6è.


AMIGOS?NO!HERMANO Un amigo te cuida,

un amigo te protege,

un amigo lo es todo

hasta para el más fuerte.

Decimos que son hermanos

porque ellos nos quieren.

Tenemos que quererles

Porque si no los pierdes.


No hace falta ser guapo,

no hace falta ser listo,

no hace falta ser delgado

para tenerlo a tu lado.

No es amor de pareja,

no es amor de enamorados,

es amor de amigos que

son como hermanos.

A veces nos peleamos

y nos duele el corazón,


pero siempre recibimos

un perdón hasta del más grandullón.

Los tenemos desde pequeños

y de algunos nos distanciamos,

pero ese recuerdo siempre

queda grabado.

UN AMIGO SIEMPRE ESTARÁ A TU LADO,


AMIGOS? NO HERMANOS.

IVET VARO.6è.


A trip to China

I would like a school trip to

an other country, especially

to China. Although my class

can’t understand Chinese,

my friends and I can help

them. We can speak Chinese. If not, they can communicate in English.

We can stay there for two weeks, more or less.

I will recommend to go sightseeing, for example. We can go to the Great

Wall of Pekin, and I think it’s going to be funny. We also can buy

souvenirs.

In the morning, we can go out and do activities in a forest, like hiding

something and looking for it or in a mountain and doing rock climbing.

In the afternoon, we can organize a big party, too.

I don’t think that the trip is going to perform because it will be very very

expensive.

By Hui Ying (1st ESO A)



AMICS PER SEMPRE ∞

Hi ha amics que vénen,

n’hi ha que se’n van,

n’hi ha que es queden

perquè son de veritat.

Un de veritat,

és com un germà

sempre estarà

al nostre costat.

Hi ha vegades,

que en un altre lloc volen estar,

però ells es queden

perquè són de veritat.

N’hi ha d’altres

que hi són per interessos...

però en els mals moments

es sap la veritat.

Emma i Carla


Raíles

Sus claros ojos azules, pálidos como el del cielo en días de

llovizna débil, recorrían inquietos la vieja estación de tren. No

había nadie más, estaba sola, únicamente acompañada por

el rugido del viento, incesante, pausado, fantasmal, el cual se

deslizaba de manera sutil y descuidada a lo largo de las

sucias y viejas paredes de ladrillo. Observaba con mirada

distante los oxidados raíles por los que años atrás desfilaron

cientos de trenes en una monótona danza, sin descanso, sin

pausa. Su tez se mostraba más pálida que nunca, y sus labios

finos y seguros mostraban un color violáceo, púrpura. Su

cabello castaño se encontraba cubierto por una capucha

raída por el paso del tiempo, de aspecto sucio y roñoso y

ligeramente mojada por la lluvia anterior. De esta, se

escapaban unos pocos mechones, que se dispersaban tal

que hilos de cobre sobre sus pequeños y delgados hombros.

Sus manos descansaban de manera armoniosa en sus piernas

cruzadas de manera casi simétrica. Su frágil figura parecía a

punto de desmoronarse, de desfallecer en cualquier

momento, mientras que sus tristes ojos sin expresión, miraban a

la mugrienta pared de ladrillo, sin rumbo alguno. Alexia García, 2n ESO A


Desmuntant a Sant Jordi

Aquella flamant motxilla vermella em tenia

obsessionat des de principi de curs. Cada matí,

cada migdia, cada tarda, passava per l’aparador

d’aquella llibreria i la veia: lluent, d’un color

vermell, el vermell llis i brillant dels cotxes

antics, amb unes rodes, Oh quines rodes! Rodes de

color de foc vivent, tatuades com un rellotge que

en comptes d’agulles té roses, unes roses

vermelles i intenses com el crepuscle. Lluïa unes

flames perfectament impreses en ambdós costats,

dels quals precedien unes corretges d’un negre

fosc i dens com la nit. Finalment, a la part

inferior hi destacava una senzilla però robusta

xapa d’acer embellit, on es podia llegir el nom de

la companyia que l’havia fabricada. Semblava una

motxilla d’una època anterior, però a la vegada,

semblava feta en un futur llunyà.

Però avui no era un dia com cap dels anteriors;

avui se’m permetria creuar la vella porta de fusta

que donava l’ entrada de la llar de la meva

motxilla somiada, que avui per fi, seria meva.

El meu avi em va donar diners aquest matí; “

Jordi, aprofita’ls” va ser l’única cosa que em va

demanar a canvi. No vaig poder evitar que els

meus ulls s’il·luminessin en pensar que la podria

comprar, i de la mateixa manera, no vaig poder

evitar que el meu entusiasme es contagiés al meu

avi, qui va semblar llegir-me la ment.

Entro cuidadosament a la botiga, gaudint de cada

instant. Però una veu em fa que surti dels meus

pensaments, i que toqui de peus a terra.

-Hola noiet. Que vols alguna cosa?

De seguida veig a una senyora gran, encorbada en

una mena de taula que fa de mostrador.

- Emm...Jo...Si...Ehh...Jo volia....

-Tranquil noi, que no mossego pas!- exclama

l’anciana

-Ehh....Vull comprir... és a dir, comprar, la

motxilla de l’aparador, la vermella.

-Ara mateix te la porto noi


The trip I dream

A trip I’d love to do with my classmates is a trip to London. We could stay there a

few days, maybe a week, at a hotel near King’s Cross Station, like this, we’d be able

to go by underground or train anywhere we’d like to. And because King’s Cross is

the station which appears in the Harry Potter’s

films…..

If we only had a day, although it’s impossible to see

all the London city in one day, in the morning we

could visit the Big Ben, and make photos with the

telephone cab, have a look at the London Eye, but we

wouldn’t have time to ride on in, and go to

Buckingham Palace. Then, we’d eat anywhere we’d be

able to.

In The evening, we may go to The London Bridge and

to the London Tower, which are very near, just crossing

the street.

Then, we’d have to come back to King’s Cross to take a

train to Victoria’s Station, and then take the Gatwick

express, for arriving to the airport.

That would be a perfect trip, and the trip I hope to do

someday with my school friends. Of course, I’d like to

stay in London for a week, not one day, because if you try to visit London in one

day, you’re going to lose half of the wonderful and amazing city which London is.

By Alexia García (2nd Eso A)


Aún recuerdo mi pasado. No son bellos. Solamente gritos, llantos, desesperos… Mi consuelo la melodía de aquel ser. Esa sonrisa radiante como la luz del sol iluminando las oscuras entrañas del océano. Se reflejaba en mí. Esos ojos mirándome, me hipnotizaban. Sus despedidas cubiertas de miel eran lo mejor. Al llegar a mi hogar todo cambiaba. Parecía que después del arco iris se enublecian mis pensamientos. Ya no pude más. Escribí una carta a mis familiares de mi marcha hacia otro lugar mejor. Me imagino sus rostros. Pálidos como la porcelana, ojos como platos. Sorprendidos. Me dejaron irme. Yo caminando a la vera de la acogedora luna. Su parecer en mí es inmenso. Rodeada de miles de estrellas su sentir es de soledad. Ignorada por ellas. Ahora ya no me siento sola con ella a mi vera, al encuentro de mí felicidad, nuestra felicidad.

Corina Àlvarez García 2nB ESO


En conseqüència de l’amor

Un dia tu sabràs,

que la teva princesa ja no hi és.

Aquell dia ha arribat,

com sempre tu estàs esperant.

Per a ella és el millor,

peró per a ell, el pitjor.

No li regalis una rosa,

millor deixa-la sola!

Per a ell li queda molt més,

peró per a ella no queda res.

Aquell moment ha arribat,

peró no va millorant.

La noia està feliç,

peró a la vegada infeliç.

El noi s’arrepenteix,

dels actes mal fets.

Una decisió important,

que canvia la vida del seu voltant.

Aquell noi infidel,



SENSE BITLLET DE TORNADA

Fa molt de temps que se’n va anar

i sé que ja no tornarà,

cada any li envio flors

a la tomba on fa repós.

La mort és com la neu

més blanca del Pirineu.

La mort és un adéu

que amb trista alegria et porta a Déu.

Joel Cardero, 3r d’ESO A


Internet és una eina molt útil a l’abast de tothom.

L’entrevistat, Ivan de la Hoz, alumne de 3r d’ESO al col.legi Sant

Francesc de Sabadell, ens parla sobre l’ús d’Internet en el món ja que

és un usuari habitual.

-Per què creus que internet és tan utilitzat?

És una xarxa de fàcil accés on es pot trobar moltes coses útils que la

gent comparteix per la resta del món.

-S’abusa d’aquesta xarxa?

Depén, hi ha persones que l’utilitzen per coses poc productives i acaben

en adicció, com les xarxes socials, però ho ha altres tipus d’individus

que l’utilitzen per resoldre problemes més seriosos i acaben en un ús

extremadament necessari, es a dir, que quan no tinguin aquest métode

no sabran com sortir d’aquest problema.

-Què passaria si internet desaparegués per sempre?

En la meva opinió, penso que els usuaris perdran una gran eina per

intercanviar documents tan necessaris o arxius d’oci.

-Creus que internet és perillós?

Sí, perquè qualsevol té accés i el món ens ha demostrat que hi ha

persones molt dolentes i ells el poden ultilitzar amb intencions dolentes.

-Es pot manipular a una persona per aquesta via?


Sí, poden fer amenaces, com per exemple posar arxius íntims per

aquesta xarxa, aquesta manipulació és la més comuna, però ho ha altres

tipus...

-Els nens utilitzen molt aquesta tecnologia. Creus que es bo que

menors de 12 anys ja tinguin xarxes socials?

Depén, si tenen el consentiment dels pares té menys riscos, però si no

ho tenen poden se fàcilment manipulats per persones perilloses.

-Fins a quin extrem creus que arribarà internet?

Crec que evolucionarà perquè és bastant útil i divertit.

-Creus que internet ens oculta algunes coses?

No ho sé, ja que no sóc creador de res en aquesta xarxa.

-Què opines de la pirateria dins la xarxa?

Crec que no s’hauria d’utilitzar per aquestes finalitats tan vulgars i cruels.

Iker Martínez, 3r d’ESO B


GIVING OPINIONS:

SMOKING: I think that smoking is bad for people’s

health. Many smokers die because of it,

but they can’t help it because they are

addicted to it. In my opinion smoking

should be banned in public places. Non-

smokers (like me) would be grateful for it.

We don’t want our clothes and hair to

smell of tobacco and smokers should

respect our decision (They can smoke in

their homes).

ANIMAL RIGHTS: I think that as animals are alive

they must have some rights, I’m

not sure if they have the same

rights as a human has, but still

we have to protect them. We

can’t allow the extinction of

more species. If we want to eat

them we should raise them in

farms, not hunt them.

Clara González Franco

3rd ESO B

Sant Jordi 2015


WRITING AN E-MAIL

Hi, I’m Anna and I’m going to tell you something about myself. I’m 15 years old and I

live in Barberà del Vallès. I’ve got a sister and we’ve got a rabbit. Its name is Rocky and

he’s grey. I love dancing and going out with friends. I’m writing to this message board

because I’m interested in helping people who need money and food and people who

have illnesses. I would like to be a volunteer for a charity because I think that together

we can create a better world with no poverty or homelessness.

Anna Martín 4t eso


LA VIDA I EL TEMPS

Què n’és de la vida?

Que fugaç arriba i fugaç se’n va.

Que l’hivern s’emporta les fulles i en un instant

les converteix en boles de neu.

Surt al carrer, gaudeix i juga amb la neu,

que tan ràpid es desfà.

D’un dia per l’altre neixen els prats primaverals

que de seguida seran coberts per la fina sorra de la platja,

plena de gent bronzejant-se la pell.

Aleshores tornarà la tardor

que de nou llur fullam s’enfonsarà sota la neu del gèlid hivern.

La primavera tornarà a florir i perdurarà fins que,

ben aviat, l’estiu s’aboqui novament a les finestres,

fent marcir les flors dels prats.

I quan te n’adonis que has d’aprofitar el moment,

ja serà massa tard

perquè en un obrir i tancar d’ulls

tot s’haurà esfumat.

Anna Martín, 4t d’ESOA


EL NAUFRAGI DE LA FAMÍLIA D’EGEON

Egeon, nascut a Siracusa, és pare de dos preciosos bessons. Ell es trasllada

a Epidami per ocupar-se dels seus negocis, que portava fidelment el seu

agent.

La seva dona li suplicà que tornés a casa, però ell es negà en rotund. Van

decidir, doncs, embarcar en un vaixell direcció a Efes, però al cap de pocs

dies de navegació van patir un terrible accident.

Uns mariners van aprofitar per assaltar el vaixell però la família van resistir

tot el que van poder i finalment van escapar amb els seus bessons. Tots,

en una petita barca, van navegar a la deriva durant dies...

En la llunyania van divisar dues embarcacions que es dirigien cap a ells i

una onada els va empènyer i van xocar. Les embarcacions es van partir en

dos i es van esfonsar a poc a poc, tot i que una d’elles va quedar indemne i

va rescatar als supervivents.

El capità de l’embarcació va decidir posar rumb cap a Siracusa degut a un

gran temporal.

Van passar uns quants anys i els dos fills d’Egeon van arribar als 18 anys. El

fill petit li va acabar suplicant a Egeon que volia viatgar en busca del seu

germà perdut en l’accident.

Així va començar la búsqueda desesperada d’un germà que va durar tota

la vida, plena d’aventures, bones i dolentes, fins el destí que els hi

esperava a Efes...

Óscar Gea, 4t d’ESOB

Documents

Sant Jordi 2015 Col·legi Sant Francesc