Salutpublica Descarrega Manuaigua PDF

8/16/2019 Salutpublica Descarrega Manuaigua PDF

1/74


2/74

Autocontrol en el servei

de subministramentd’aigua

Manual bàsic de gestió

dels riscos per a la salut


3/74


4/74

Col·lecció_Documents de Treball

Autocontrol en el servei

de subministramentd’aigua

Manual bàsic de gestió

dels riscos per a la salut


5/74

Direcció

Mª. Dolores Esponera Martín (Servei de Salut Pública i Consum. Diputació de Barcelona)

Revisió

Mercedes Moreno Díaz (Servei de Salut Pública i Consum. Diputació de Barcelona)

Autors

Marta Calvet i Roca (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Eva Corbella Ferràs (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Aureliano García Ruz (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Carlos López García (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Xavier Tayà i Lozano (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Ricard Tomàs i Puig (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

© Diputació de Barcelona

Primera edició: setembre de 2007

Disseny i producció: Direcció de Comunicació

de la Diputació de Barcelona

Impressió: Gráficas Rotativas

ISBN: 978-84-9803-201-7Dipòsit legal: B-42315-2007


6/74

Índex | 5

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. Introducció. El cicle de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91.2. El cicle de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2. Normativa bàsica. Requisits dels manipuladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

2.1. Normativa bàsica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132.2. Normativa reguladora dels factors que intervenen en la qualitat de l’aigua . . 15

2.2.1. Qualitat i característiques de l’aigua captada . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.2.2. Tecnologies emprades en el tractament de l’aigua: procediment

i materials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162.2.3. Factor humà. Requisits dels manipuladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3. Anàlisi de perills i punts de control crític en el sistema de subministrament

d’aigües de consum humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213.2. Aplicació del sistema APPCC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3.2.1. Diagrama de flux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223.2.2. Identificació i anàlisi dels possibles perills, així com de les seves

causes per a cada punt del procés. Determinació de les mesurespreventives adients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

3.2.3. Determinació dels punts del procés en què el controlés crític (PCC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

3.2.4. Establiment d’un límit o límits crítics per a cada PCC . . . . . . . . . . . 273.2.5. Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC . . . . . . 283.2.6. Establiment de les mesures correctores que cal adoptar quan

la vigilància indica que un PCC no està controlat . . . . . . . . . . . . . . 293.2.7. Verificar el sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293.2.8. Documentar el pla APPCC: registre i arxiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

3.2.9. Revisar el sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303.3. Prerequisits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

4. Els processos de tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

4.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334.2. Coagulació/floculació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344.3. Decantació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354.4. Filtració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364.5. Desinfecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 384.6. Cloració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4.6.1. Mesures de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 404.6.2. Com actua el clor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40


7/74

4.6.3. On clorar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 424.6.4. Com dosificar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 424.6.5. Com controlar el nivell del clor en l’aigua: clor lliure i clor total . . . . . 46

5. Pla de manteniment i neteja de dipòsits i canonades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495.1. Dipòsits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

5.1.1. Operacions que cal dur a terme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495.1.2. Freqüència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495.1.3. Protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505.1.4. Observacions per a un disseny adequat dels dipòsits . . . . . . . . . . . 51

5.2. Canonades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525.2.1. Operacions que cal dur a terme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525.2.2. Freqüència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525.2.3. Protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

5.2.4. Observacions per a un disseny adequat de la xarxa de canonades . . 54

6. Presa de mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

6.1. Importància de la presa de mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556.2. Pla de mostreig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556.3. Punts de presa de mostres: representativitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556.4. Material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

6.4.1. Envasos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 566.4.2. Altres instruments necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

6.5. Procediment de la presa de mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 586.5.1. Precaucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 586.5.2. Procediment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

6.6. Emmagatzematge i transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 606.7. Anàlisis microbiològiques i químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 606.8. Control del desinfectant residual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 616.9. Exàmens organolèptics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

7. Malalties transmeses per l’aigua. Agents microbiològics i químics com a

indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

7.1. Agents microbiològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 677.1.1. Tipus d’agents microbiològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 677.1.2. Condicions que afavoreixen la reproducció dels microorganismes . . 687.1.3. Transmissió de les malalties . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 697.1.4. Principals malalties causades pels agents microbiològics . . . . . . . . 707.1.5. Els agents microbiològics com a indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

7.2. Agents químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 717.2.1. Els agents químics com a indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 737.2.2. Malalties causades pels agents químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

6 | Autocontrol en el servei de subministrament d’aigua


8/74

Presentació

L’aigua és un bé natural, comú i indispensable per a la vida: és necessària per a la super-

vivència i bàsica per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones, i també ésun factor essencial en tots els sectors del desenvolupament econòmic i social.

Ara bé, l’aigua és igualment un bé escàs que no s’ha de malgastar i del qual hem de tenircura per tal de garantir-ne la qualitat. Aquesta realitat obliga a establir sistemes de gestióintegrada entre les parts implicades en les diferents fases del subministrament, per asse-gurar que l’aigua arriba als consumidors amb plenes garanties sanitàries.

La Diputació de Barcelona, per mitjà de l’Àrea de Salut Pública i Consum, contribueix afer possible aquesta gestió, i ho fa donant suport als municipis en el control dels riscos

per a la salut relacionats amb les aigües de consum humà. En aquest sentit, el manualque presentem constitueix una eina útil per a les persones que participen directament enel manteniment de la xarxa de subministrament. El manual ofereix nombroses propostesper millorar la tasca de control de la qualitat sanitària de l’aigua. Confiem que, d’aquestamanera, els pobles, ciutats i viles de la província de Barcelona disposin d’un nou valorafegit al servei públic de qualitat que els ajuntaments ofereixen.

Dolores Gómez Fernández

Presidenta delegada de l’Àrea de Salut Pública i Consum

Pròleg | 7


9/74


10/74

1. Introducció. El cicle de l’aigua

1.1. Introducció

L’aigua és un recurs natural escàs, indispensable per a la vida i per a l’exercici de la majo-ria de les activitats econòmiques; insubstituïble, no ampliable en quantitat per la voluntatde l’home, irregular en la manera de presentar-se en l’espai i al llarg del temps, vulnerablei susceptible d’usos successius.

Així mateix, l’aigua constitueix un recurs unitari, que es renova mitjançant el cicle hidro-geològic i que conserva, a efectes pràctics, una magnitud quasi constant dintre de ca-dascuna de les conques hidrogràfiques.

En la natura, l’aigua pot presentar-se en els tres estats físics de la matèria: sòlid, líquid

i gasós, passant de forma contínua d’un estat a l’altre.

En estat gasós la trobem a l’atmosfera: la humitat i el vapor d’aigua, que donen lloc alsnúvols. En estat líquid es troba en el subsòl i formant rius, llacs i mars. En estat sòlid espresenta en forma de neu i de gel.

El 97 % de l’aigua del planeta es troba als oceans, i la resta es reparteix entre llacs, rius,humitat del sòl, neu i a l’atmosfera. Només un 2,6 % del total de l’aigua és dolça i serveixper al consum humà.

El cicle de l’aigua | 9

FIGURA 1. L’interès de l’aigua com a recurs es resumeix a la «Carta Europea del Agua», pro- clamada pel Consell d’Europa (Estrasburg, 6 de maig de 1968).

1. Sin agua no hay vida posible. Es un bien preciado, indispensable a toda actividad humana.2. Los recursos de agua dulce no son inagotables; es indispensable preservarlos, controlarlos y, si

es posible, acrecentarlos.

3. Alterar la calidad del agua es perjudicar la vida del hombre y de los otros seres vivos que de ella

dependen.

4. La calidad del agua debe ser preservada de acuerdo con normas adaptadas a los diversos usos

previstos y satisfacer especialmente las exigencias sanitarias.

5. Cuando las aguas, después de utilizadas, se reintegran a la naturaleza, no deberán comprome-

ter el uso ulterior, público o privado, que de ésta se haga.

6. El mantenimiento de la cobertura vegetal adecuada, preferentemente forestal, es esencial para la

conservación de los recursos hídricos.

7. Los recursos hídricos deben inventariarse.

8. Para una adecuada administración del agua es preciso que las autoridades competentes esta-

blezcan el correspondiente plan.

9. La protección de las aguas implica un importante esfuerzo, tanto en la investigación científica

como en la preparación de especialistas y en la información del público.

10. El agua es un patrimonio común, cuyo valor debe ser reconocido por todos. Cada uno tiene el

deber de utilizarla con cuidado y no desperdiciarla.

11. La administración de los recursos hidráulicos debiera encuadrarse más bien en el marco de las

cuencas naturales que en el de las fronteras administrativas y políticas.

12. El agua no tiene fronteras. Es un recurso común que necesita de la cooperación interna-

cional.


11/74

MAR R

NEUEU

INFILNFILTRACIÓR CIÓ

TERRENY IMPERMEABLEERRENY IMPERME LE

TERRENY PERMEABLEERRENY PERME LE

AIGUA DOLÇA SUBTERRÀNIA IGU DOLÇ SU TERRÀNI AIGUA SALADA IGU S L DSUBTERRÀNIA U TERRÀNI

EV V APORACIÓPOR CIÓ

TRANSPIRACIÓR NSPIR CIÓ

PRECIPITRECIPIT ACIÓCIÓ PRECIPITRECIPIT ACIÓCIÓ

ESCORRENTIA SCORRENTITRANSPIRACIÓR NSPIR CIÓ

EV V APORACIÓPOR CIÓ

PRECIPITRECIPIT ACIÓCIÓ

MAR

NEU

INFILTRACIÓ

TERRENY IMPERMEABLE

TERRENY PERMEABLE

AIGUA DOLÇA SUBTERRÀNIA AIGUA SALADA SUBTERRÀNIA

EVAPORACIÓ

TRANSPIRACIÓ

PRECIPITACIÓ PRECIPITACIÓ

ESCORRENTIA TRANSPIRACIÓ

EVAPORACIÓ

PRECIPIT ACIÓ

FIGURA 2. El cicle de l’aigua (ITGE, 1991).


1.2. El cicle de l’aigua

L’aigua del vapor atmosfèric es condensa, es precipita en forma de pluja, calamarsa, oneu, i arriba a terra. Una part d’aquesta aigua és retinguda pel terreny en superfície (em-

magatzematge superficial), una altra circula per rius i rieres i arriba als llacs o al mar (esco-rrentia superficial), i una altra es filtra en el terreny i queda a disposició dels vegetals o pas-sa a capes més profundes: d’aquesta manera es formen les aigües subterrànies. Des delsaqüífers pot sortir a la superfície per fonts naturals o per pous.

Per acció de la temperatura i la transpiració dels vegetals, l’aigua superficial s’evaporai arriba a l’atmosfera, formant els núvols, on es condensa i precipita una altra vegadaa terra en forma de pluja o neu.

Tot aquest procés es coneix com a cicle hidrològic o de l’aigua.

L’activitat humana s’introdueix en aquest cicle realitzant captacions d’aigua superficial odel subsòl per fer-ne ús. Segons les característiques de l’aigua captada i per a què es vul-gui utilitzar, aquesta pot requerir un tractament previ (processos de potabilització, desin-fecció, etcètera).

Després del seu ús l’aigua es retorna a la natura mitjançant abocaments de les aigüesresiduals als rius, als llacs o al mar. Abans d’aquest abocament és necessari el tracta-ment o depuració d’aquesta aigua, per eliminar-ne els contaminats que pugui haver ad-quirit durant la seva utilització. D’aquesta manera, es reduirà l’impacte que pot causar

al medi ambient i no es farà malbé el recurs hídric, que restarà disponible per a futursusos.


12/74

TRACTRACT AMENTMENT

CONSUMONSUM

DEPURACIÓEPURACIÓ

REUTILITZACIÓEUTILITZACIÓ

ABOCAMENTBOCAMENT

EV V APORACIÓPORACIÓCAPTAP T ACIONSCIONSde rius, pous.e r ius pous

CONDUCCIONSONDUCCIONS

PLUJA LUJA

TRACTAMENT

CONSUM

DEPURACIÓ

REUTILITZACIÓ

ABOCAMENT

EVAPORACIÓCAPTACIONSde rius, pous.

CONDUCCIONS

PLUJA

FIGURA 3. Introducció de l’activitat humana en el cicle de l’aigua.

El cicle de l’aigua | 11

L’empresa subministradora d’aigua per a consum humà intervé i controla algunes fasesd’aquest cicle hidrològic:

• Fase de captació: de pous, rius, llacs...

• Fase de tractament: potabilització (filtració, cloració, etc.).

• Fase de subministrament i conducció fins als consumidors.

Segons com es realitzin aquestes fases, la qualitat i les característiques de l’aigua submi-nistrada poden variar i afectar la salut dels consumidors.

La qualitat en la realització d’aquestes fases pròpies de l’empresa subministradora del’aigua depèn de dos factors:

• Factors o mitjans tècnics.

• Factors humans. Formació del personal. Amb aquest curs es pretén cobrir una part d’aquesta formació del personal, amb l’objec-tiu final de garantir una qualitat adequada de l’aigua subministrada per al consum humài protegir així la salut dels consumidors.


13/74

2. Normativa bàsica. Requisits dels manipuladors

Històricament, l’home ha protegit i tractat l’aigua per evitar les malalties associades al seu

consum. Així, per exemple, els romans van construir una extensa xarxa d’aqüeductes a fide garantir el subministrament d’aigües netes als ciutadans. A Londres, la primera obrade bombeig d’aigües va finalitzar l’any 1562. Així mateix, el Dr. John Snow va intentar, perprimera vegada, desinfectar amb clor el subministrament d’aigua de bombes del carrerBroad, després d’un brot de còlera a Londres.

Posteriorment, tant els sistemes de subministrament com els de tractament van esdeve-nir més complexos i sofisticats, i es va considerar la necessitat d’establir una normativaque garantís la seguretat dels consumidors pel que fa a la salut.

2.1. Normativa bàsica

• Com a normativa bàsica referent a la protecció de la salut de les persones a Espanya, laprimera referència la trobem a la Constitució Espanyola (1978), on es llegeix el següent:

«Article 43.

1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.

2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesurespreventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris. La llei establirà elsdrets i els deures de tothom en aquest punt.»

• D’acord amb aquestes premisses, la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitatdisposa:

«Article 3.

1. Els mitjans i actuacions del sistema sanitari han d’estar orientats prioritàriament a lapromoció de la salut i a la prevenció de malalties.

Article 6.

Les actuacions de les administracions públiques sanitàries han d’estar orientades a:

1. La promoció de la salut.

2. La promoció de l’interès individual, familiar i social per la salut mitjançant una educa-ció sanitària adequada per a la població.

3. Garantir que totes les accions sanitàries que es desenvolupin estiguin dirigides a laprevenció de les malalties i no només a la curació d’aquestes.

Article 18.

Les administracions públiques, mitjançant els serveis de salut i els òrgans competentsen cada cas, han de desenvolupar les actuacions següents:

(...)

Normativa bàsica. Requisits dels manipuladors | 13


14/74

6. La promoció i la millora dels sistemes de sanejament, subministrament d’aigües,eliminació i tractament de residus líquids i sòlids; la promoció i la millora dels sis-temes de sanejament i control de l’aire, amb especial atenció a la contaminacióatmosfèrica; la vigilància sanitària i l’adequació a la salut del medi ambient en tots els

àmbits de la vida, incloent-hi l’habitatge.

(...)

Article 19.

1. Els poders públics han de posar una atenció especial en la sanitat ambiental, la qualha de ser considerada en els programes de salut.

2. Les autoritats sanitàries han de dur a terme, juntament amb altres departamentscompetents, l’elaboració i execució de la legislació sobre:

a) La qualitat de l’aire. b) Les aigües.c) Els aliments i les indústries alimentàries.d ) Els residus orgànics sòlids i líquids.e) El sòl i el subsòl.f ) Les diferents formes d’energia.

g) El transport col·lectiu. h) Les substàncies tòxiques i perilloses. i ) L’habitatge i l’urbanisme. j ) El medi escolar i l’esportiu. k ) El medi laboral. l ) Els llocs, locals i instal·lacions d’esbargiment públic. m) Qualsevol altre aspecte del medi ambient relacionat amb la salut»

• La Llei 7/2003, de protecció de la salut, diu:

«Article 45.

Els serveis mínims dels ens locals pel que fa a la protecció de la salut.

1. Els ens locals, d’acord amb les competències respectives, establertes per les lleis15/1990 i 8/1987 i la normativa sanitària específica, són competents per prestar els

serveis mínims següents en matèria de protecció de la salut:

a) L’educació sanitària quant a la protecció de la salut en l’àmbit de les competèn-cies locals. (...)

c) La gestió del risc per a la salut pel que fa a les aigües de consum públic. (...)»

• La normativa bàsica referent a la captació, gestió, control i distribució d’aigua de con-sum humà queda constituïda pel Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’esta-bleixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà .

L’objectiu d’aquest decret és fixar els criteris sanitaris que han de complir les aigües de

consum humà i les instal·lacions que en permeten el subministrament, en el procés que vades de la captació fins a l’arribada de l’aigua a l’aixeta del consumidor. Així mateix, esta-



15/74

bleix criteris de control per garantir-ne la salubritat, la qualitat i la puresa, amb l’objectiu deprotegir la salut de les persones dels efectes negatius derivats de qualsevol tipus de con-taminació de les aigües.

Es defineix l’aigua de consum humà com:

«– Totes aquelles aigües, bé en estat original, bé després del seu tractament, utilitzadesper beure, cuinar, preparar aliments, higiene personal i altres usos domèstics, sigui quinsigui el seu origen i independentment del fet que se subministrin al consumidor permitjà de xarxes de distribució públiques o privades, de cisternes, de dipòsits, públics oprivats.

– Les aigües utilitzades en la indústria alimentària per a la fabricació, el tractament, laconservació o la comercialització de substàncies o productes destinats al consumhumà, així com els utilitzats en la neteja de superfícies, objectes i materials que puguinestar en contacte amb els aliments.

– Aquelles aigües proveïdes per al consum humà com a part d’una activitat comercialo pública, amb independència del volum mitjà diari que se’n subministri.»

El Reial decret també fixa els criteris de qualitat de l’aigua de consum humà, la qual ha deser salubre i neta. No ha de contenir cap tipus de microorganisme, paràsit o substància,en una quantitat o concentració que pugui suposar un risc per a la salut humana. Així ma-teix, ha de complir uns requisits paramètrics especificats al mateix reial decret.

2.2. Normativa reguladora dels factors que intervenen en la qualitatde l’aigua

La qualitat i les característiques de l’aigua de consum humà depenen de tres gransfactors:

• La qualitat i les característiques que té l’aigua en origen.

• Les tecnologies emprades per al tractament i l’adequació als requisits previs per alconsum humà.

• El f actor humà que intervé en tots els processos, des de la captació fins que l’aiguaarriba a l’aixeta del consumidor.

2.2.1. Qualitat i característiques de l’aigua captada

Pel que fa a la qualitat i origen de l’aigua captada, el RD 140/2003 diu que l’aigua desti-

nada a la producció d’aigua de consum humà pot tenir qualsevol origen, sempre que aixòno representi un risc per a la salut de la població.

Els límits i els nivells de qualitat s’han de complir en el punt

de consum (aixeta del consumidor).



16/74

En aquest mateix decret es fa referència als paràmetres analítics establerts en el Reial de-cret 927/1988, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’Administració Públicade l’Aigua i de la Planificació Hidrològica1, i a tota aquella legislació que li sigui aplicable.

L’esmentat RD 140/2003 estableix que la qualitat de l’aigua de la captació haurà de tenirles característiques necessàries perquè pugui ser potabilitzada amb els tractaments pre-vistos a l’abastament.

Així mateix, en relació amb la construcció de la instal·lació per captar l’aigua, es disposaque s’han d’observar les mesures de protecció adequades i senyalitzar-la de manera visi-ble perquè pugui ser identificada fàcilment com un punt de captació d’aigua destinada al’abastament de la població, amb l’objectiu d’evitar la contaminació i la degradació de laqualitat d’aquesta aigua.

D’acord amb el RD 927/1988 i les seves modificacions posteriors, i amb l’Ordre d’11 demaig de 1988 sobre característiques bàsiques de qualitat que s’han de mantenir en els

corrents d’aigües superficials quan siguin destinades a la producció d’aigua potable, s’es-tableixen tres grups d’aigües, d’acord amb el grau de tractament que han de rebre per ala seva potabilització.

• Tipus A1. Tractament físic simple i desinfecció

• Tipus A2. Tractament físic normal, tractament químic i desinfecció

• Tipus A3. Tractament físic i químic intensius, afinament i desinfecció.

D’acord amb aquesta classificació, s’estableixen uns límits paramètrics que acoten lesseves característiques2.

2.2.2. Tecnologies emprades en el tractament de l’aigua:

procediment i materials

El RD 140/2003 determina certs criteris que s’han de seguir en els processos de potabi-lització de l’aigua destinada al consum humà3.

Aquest text estableix els criteris per escollir els materials de construcció que han d’estaren contacte amb l’aigua, de manera que no la contaminin ni n’empitjorin la qualitat i, pertant, que no hi hagi cap risc per a la salut de la població a la qual se subministra. Els dipò-sits i les xarxes de distribució de l’aigua de consum han de complir unes característiques

determinades, i s’han de fixar plans de manteniment de les instal·lacions4.

Així mateix, les substàncies utilitzades en el tractament de l’aigua han de complir la nor-mativa UNE-EN corresponent per a cada producte, i també el RD 1054/2002, d’11 d’oc-tubre, que regula el procés d’avaluació per al registre, autorització i comercialitzaci dedesinfectants. De la mateixa manera han de complir l’Ordre SCO/3719/2005, de 21 de no-vembre, sobre substàncies per al tractament de l’aigua destinada a la producciód’aigua de consum humà. Aquesta darrera ordre substitueix l’Annex II del RD 140/2003.


1. Vegeu la taula de la fig. 4.2. Vegeu la taula de la fig. 4.3. Vegeu el capítol 4.4. Vegeu el capítol 5.


17/74


Tabla

Parámetro Unidad Tipo A1 Tipo A2 Tipo A3

pH — (6,5-8,5) (5,5–9) (5,5–9)

Color Escala Pt 20 100 200

Sólidos en suspensión mg/l (25) — —

Temperatura º C 25 25 25

Conductividad a 20º C mS/cm (1.000) (1.000) (1.000)

Nitratos* mg/l NO3

50 50 50

Fluoruros (1) mg/l F 1,5 (0,7/1,7) (0,7/1,7)

Hierro disuelto mg/l Fe 0,3 2 (1)

Manganeso mg/l Mn (0,05) (0,1) (1)

Cobre mg/l Cu 0,05 (O) (0,05) (1)

Cinc mg/l Zn 3 5 5

Boro mg/l B (1) (1) (1)

Arsénico mg/l As 0,05 0,05 0,1

Cadmio mg/l Cd 0,005 0,005 0,005

Cromo total mg/l Cr 0,05 0,05 0,05

Plomo mg/l Pb 0,05 0,05 0,05

Selenio mg/l Se 0,01 0,01 0,01

Mercurio mg/l Hg 0,001 0,001 0,001

Bario mg/l Ba 0,1 1 1

Cianuros mg/l CN 0,05 0,05 0,05

Sulfatos** mg/l SO4

250 250 (0) 250 (0)

Cloruros** mg/l Cl (200) (200) (200)

Detergentes mg/l (laurilsulfato) (0,2) (0,2) (0,5)Fosfatos* (2) mg/l P

2O

3 (0,4) (0,7) (0,7)

Fenoles mg/l C6H

5OH 0,001 0,005 (0,1)

Hidrocarburos disueltos o emulsionados

(tras extracción en éter de petróleo) mg/l 0,05 0,2 1

Carburos aromáticos policíclicos mg/l 0,0002 0,0002 0,001

Plaguicidas totales mg/l 0,001 0,0025 0,005

DQO(*) mg/l O2

— — (30)

Oxígeno disuelto* % satur (70) (50) (30)

DBO5(*) mg/l O2 (3) (5) (7)

Nitrógeno Kejeldahl mg/l N (1) (2) (3)Amoníaco mg/l NH

4 (0,05) 1,5 4 (O)

Sustancias extraíbles con cloroformo mg/l SEC (0,01) (0,2) (0,5)

Coliformes totales 37º C 100 ml (50) (5.000) (50.000)

Coliformes fecales 100 ml (20) (2.000) (20.000)

Estreptococos fecales 100 ml (20) (1.000) (10.000)

Salmonellas — Ausente en 5.000 ml Ausente en1.000 ml —

FIGURA 4. Límits paramètrics establerts d’acord amb el grau de tractament que ha de rebre l’aigua captada(RD 927/1988) (Ordre 11/05/1988).


18/74

2.2.3. Factor humà. Requisits dels manipuladors

El RD 140/2003, pel que fa al personal implicat, estableix el següent:

«Art. 15. Personal.El personal que treballi en el subministrament, en tasques que suposin el contacte di-recte amb l’aigua de consum humà, haurà de complir els requisits tècnics i sanitarisque disposa el Reial decret 202/2000, d’11 de febrer, pel qual s’estableixen les nor-mes relatives als manipuladors d’aliments.»

Això vol dir que el personal de les empreses gestores d’aigua de consum humà hade complir els mateixos requisits que els manipuladors d’aliments ; és a dir, lesempreses de subministrament d’aigua es consideren empreses alimentàries. Enqüestió sanitària, l’aigua es considera un aliment, i, per tant, ha de complir els requisits

d’aquests.D’acord amb el RD 202/2000 són manipuladors d’aliments totes aquelles persones que,per la seva activitat laboral, tenen un contacte directe amb els aliments durant la seva pre-paració, fabricació, transformació, elaboració, envasament, emmagatzematge, transport,distribució, venda, subministrament i servei. En el cas que ens ocupa, serien totes aque-lles persones que poden tenir contacte directe amb l’aigua de consum humà en qual-

sevol de les etapes del subministrament: captació, tractament, conducció i distribució

al consumidor final.

El personal que està en contacte directe amb l’aigua pot provocar que els organismes que

causen malalties passin a l’aigua5

. Aquesta contaminació pot tenir lloc de dues maneres:

1. Per descuit o negligència en la manera de treballar. És important la professionalitat ila formació específica del treballador respecte a la feina que fa.

2. A causa de les condicions personals del treballador: condicions d’higiene personal,malalties, comportament, etc.


5. Vegeu el capítol 7.

FIGURA 5. Seqüència d’un episodi de contaminació.

La contaminació pot tenir lloc d’acord amb la seqüència següent:

1. Els microorganismes que poden provocar malalties es troben en quantitat suficient en fems, orina, nas,orelles o altres zones del cos.

2. Aquests microorganismes passen a les mans, altres zones del cos o a la roba, i després entren en con-

tacte amb l’aigua.

3. Les condicions o característiques de l’aigua (temperatura, sals, nivell de clor, etc.) permeten als micro-

organismes poder sobreviure i fins i tot créixer.

4. L’aigua, després d’aquesta contaminació, no rep cap tractament desinfectant efectiu.

5. Si el nombre de microorganismes que arriben al consumidor és prou important, poden provocar-li una

malaltia.


19/74

Els requisits dels manipuladors d’aliments d’acord amb el RD 202/2000, i, per tant, tam-bé els del personal de l’empresa subministradora d’aigua, són els següents:

• Haver rebut formació en higiene alimentària.

• Conèixer i complir les instruccions de treball establertes per l’empresa per garantirla seguretat.

• Complir les normes d’higiene pel que fa a actituds, hàbits i comportament.

– Mantenir un grau elevat d’higiene personal i portar la indumentària adequada i laroba protectora que sigui necessària.

– Rentar-se les mans tantes vegades com ho requereixin les circumstàncies del tre-ball i sempre que s’hagin realitzat activitats alienes a la feina específica.

– Cobrir-se les ferides amb apòsits impermeables adequats.

– Respectar, durant la jornada laboral, les prohibicions següents:

• Fumar, mastegar xiclets, menjar en el lloc de treball, esternudar, tossir o realitzarqualsevol altra activitat que pugui ocasionar una contaminació de l’aigua.

• Portar posats efectes personals que puguin entrar en contacte amb l’aigua:anells, polseres, rellotges i altres objectes.

• Informar els superiors en cas de patir infeccions cutànies o diarrees, que poden cau-sar la contaminació directa o indirecta de l’aigua amb microorganismes. D’aquestamanera es pot valorar la necessitat de passar una revisió mèdica i, si cal, se’l potseparar temporalment de la feina que suposi un contacte amb l’aigua.

En resum, les persones que treballen en contacte directe amb l’aigua han de tenir com

a objectius:

• Adquirir els màxims coneixements relacionats directa o indirectament amb la sevafeina.

• Desenvolupar actituds de conducta personal que afavoreixin les seves tasques: bonahigiene personal i organització del treball.

• Augmentar el seu sentit de la responsabilitat pel fet de realitzar una manipulació(directa o indirecta) de l’aigua de consum humà del municipi, ja que es tracta d’unaactivitat transcendent per a la salut de la comunitat.



20/74

3. Anàlisi de perills i punts de control crític en el sistemade subministrament d’aigües de consum humà

3.1. Introducció

L’aigua és un bé natural indispensable per a la vida, però pot ser també un vehicle detransmissió de malalties; és per això que cal un control molt acurat del seu subministra-ment quant a quantitat i qualitat.

El control, per ser eficient, ha de ser sistemàtic: ha de permetre identificar i avaluar els pe-rills abans que apareguin i establir els punts del procés en què el control d’aquests perillsesdevé molt necessari o «crític».

Cal també que aquest control permeti establir mesures preventives i respostes imme-diates: hi ha d’haver una resposta immediata per a cada perill que pugui aparèixer.

El Sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC) o Hazard Analysis CriticalControl Points (HACCP) reuneix aquests requisits. Es tracta d’un sistema que va sorgir enla indústria alimentària nord-americana al final dels anys seixanta, quan l’empresa Pillsburyva haver d’elaborar aliments completament segurs per a l’exèrcit dels Estats Units i per alsastronautes de la NASA.

Durant els anys vuitanta, el sistema es va difondre: va ser recomanat per organismes in-ternacionals com ara l’OMS, es va incloure en l’ensenyament universitari i va ser incorpo-

rat en diverses normatives.L’APPCC és un sistema senzill, però requereix un tractament més extens, la qual cosa noés l’objecte d’aquest manual. Ens limitarem només a exposar-ne les bases, i deixarem pera una propera edició la possibilitat d’aprofundir-hi.

3.2. Aplicació del sistema APPCC

L’aplicació d’aquest sistema requereix, en primer lloc, la formació d’un equip de treballque, bàsicament estarà format per:

• Un responsable del servei de subministrament d’aigua, com ara el representant de lacompanyia d’aigües, l’alcalde del municipi si l’Ajuntament n’és el gestor...

• Un encarregat de manteniment que conegui el sistema.

• Un tècnic especialista en aspectes relatius al subministrament d’aigua.

A grans trets, aquest sistema estableix les fases següents:

a) Elaboració d’un diagrama de flux. b) Identificació i anàlisi dels possibles perills, així com de les seves causes, per a cada

punt del procés i determinació de les mesures preventives adients.c) Determinació dels punts del procés en què el control és crític (PCC).

Anàlisi de perills i punts de control crític en el sistema de subministrament d’aigües | 21

de consum humà


21/74

d ) Establiment d’un límit o uns límits crítics per a cada PCC.e) Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC.f ) Establiment de les mesures correctores que cal adoptar quan la vigilància indica que

un PCC no està controlat.

g) Verificació del sistema. h) Documentació del pla APPCC: registre i arxivament. i ) Revisió del sistema.

3.2.1. Diagrama de flux

Es tracta d’establir el circuit lineal de l’aigua, de forma seqüencial i amb la descripciódetallada de cada punt del procés.

S’anomena punt del procés a cadascuna de les fases, procediments, operacions o eta-pes del procés que s’han de descriure detalladament:

• Captació. S’ha de descriure l’origen de l’aigua. Si es tracta d’aigua subterrània (pou,

mina...) o superficial (riu, embassament natural o artificial...); coordenades UTM si estracta de pous; nom de la gestora que subministra l’aigua, volum/dia i punt de lliura-ment si es tracta de compra en alta, registres d’analítiques, etc.

• Tractament de l’aigua crua. Descriure tots els tractaments que rep l’aigua: filtració,floculació...; tipus de desinfectant i de dosificació: automàtica, manual, amb telecon-trol...; fitxa tècnica dels productes emprats, etc.

• Equips, instal·lacions, maquinària..., que formen part del sistema d’abastament.Ex. Si es tracta d’un dipòsit indicar si és de capçalera o de distribució, el volum, lescoordenades UTM, si disposa de protecció perimetral, equipaments com ara ventila-cions, arquetes d’home, etc.

• Materials de construcció de cada component de les instal·lacions del servei d’abas-tament. Ex. Si es tracta d’un dipòsit s’indicarà si és de formigó, si està pintat...; sies tracta de la xarxa de conducció es detallarà si és de ferro galvanitzat, de PVC,de plom...

Completaran la informació:

• Registres històrics que permetin visualitzar la demanda d’aigua per zones al llarg del’any: els comptadors dels usuaris, els comptadors instal·lats a sortida de planta o enpunts estratègics de sectorització de zones; sistemes de telecontrol, etc.

• Registres històrics d’anomalies, incidències, incompliments..., detectats en el siste-ma de subministrament, així com de les reclamacions dels usuaris.


CAPTACIÓ EMMAGATZEMATGE

(DIPÒSITS)TRACTAMENT

DISTRIBUCIÓ

EN XARXA

SUBMINISTRAMENT

AL CONSUMIDOR(compradoro aforament)


22/74

• Registres d’analítiques químiques i físiques que permetin trobar punts febles de laxarxa de distribució amb relació a la qualitat de l’aigua, ponderar la possible variacióde qualitat de l’aigua crua i detectar problemes associats al tractament en planta.

• La legislació aplicable, incloent-hi les ordenances municipals específiques si n’hi ha.

• Altres informacions, com els plans d’ordenació municipal, les estimacions de creixe-ment de població, etc., que permetin establir la demanda d’aigua en un futur proper.

3.2.2. Identificació i anàlisi dels possibles perills, així com de les seves

causes per a cada punt del procés. Determinació de les mesures

preventives adients

Es defineix perill com qualsevol agent que pot causar un dany.

Es defineix risc com la probabilitat que aparegui un perill.

En el procés del subministrament d’aigua, els perills poden ser:

Agents biològics (Vibrio cholerae, Salmonella typhi...).

Agents químics (pesticides, trihalometans, nitrats, plom, mercuri...). Agents físics (partícules, sorra...).

Manca de cabal d’aigua.

Manca de pressió en el subministrament al consumidor.

La identificació dels perills així com l’anàlisi del risc es farà a partir de la informació reco-llida al diagrama de flux per a cadascuna de les etapes.

Així, són factors de risc:

• Un diagrama de flux incomplet: ex. desconeixement del lloc per on passen les canona-des de subministrament, del tipus de material de construcció de les instal·lacions, etc.

• En la captació: activitats agrícoles o ramaderes a prop del pou, terrenys que cedei-xen substàncies contaminants a l’aigua, captacions sense protegir...

• En el tractament de l’aigua crua: dosificació manual del desinfectant, manca de filtra-ció prèvia, control deficient del pH durant la floculació, etc.

• Amb relació als equips, instal·lacions, maquinària..., que formen part de la xarxa:dipòsits sobre o infradimensionats amb relació al rang de població que abastei-xen o amb relació al consum i, com a conseqüència, un temps de residència del’aigua al dipòsit superior o inferior a l’adequat; instal·lacions amb mantenimentdeficient, etc.

• Quant als materials de construcció de cada element de la xarxa: canonades de plomo qualsevol altre material no apte per a ús alimentari.

• També és un risc la manca de formació dels operaris que no disposen de coneixe-ments sobre pràctiques correctes d’higiene ni del perill que suposen conductes ina-

dequades.

Qualitatde l’aigua


de consum humà


23/74

L’establiment d’una sèrie de mesures preventives, com ara una captació correctamentprotegida, una planta adequada de tractament, plans de neteja i desinfecció, plans de for-mació dels operaris, elements de la xarxa correctament instal·lats, de materials acceptatsper la normativa vigent i amb manteniment adequat, etc., evitarà la presència de molts

riscs i per tant l’eliminació de molts controls.

Entenem per mesura preventiva totes aquelles condicions o activitats que es poden dura terme per prevenir o reduir un perill fins a nivells acceptables.

Moltes d’aquestes mesures preventives formen part dels prerequisits (veure apar-tat 3.3.).

A continuació s’exposen, a títol d’exemple, els perills més comuns que poden aparèixeren cada punt del procés, així com algunes de les mesures preventives que es podrien apli-car segons el cas:

24 | El control de la qualitat de l’aigua de consum humà

Perills Causes Mesures preventives

Cabal d’aigua

insuficient

• Reservoris d’aigua crua insuficients.

• Manca o insuficiència de precipitacions.

• Augment estacional de la població.

• Variació del comportament en les diferents

èpoques de l’any (reg, piscines...).

• Les canonades que permeten la captació

estan fora de servei.

• Disposar d’un altre punt de captació.

• Normatives d’ús racional de l’aigua.

• Disposar d’una altra línia de captació.

Per agents físics:

• Valors de terbolesa elevats (sorra, partícules...),

que poden comprometre els nivells

de tractament requerits.

• Disposar de sensors que identifiquin

la situació al moment.

• Disposar de capacitat per adequar el tractament

durant el temps necessari.

Per agents químics:

• Per exemple, una elevada concentració

de nitrats en els pous, de manera permanent

o per episodis puntuals.

• Disposar d’un altre punt de captació amb una

concentració de nitrats dins dels valors

paramètrics establerts per la normativa,

per poder barrejar aigües quan sigui necessari.

Qualitatde l’aigua

incorrecta

Per agents biològics:• Recompte de colònies de microorganismes

per sobre dels límits legislats (RD 140/2003).

• Evitar, sempre que sigui possible,la contaminació dels recursos hídrics aigües

amunt.

• Disposar de sensors que identifiquin

la situació al moment.

• Disposar de capacitat per adequar el tractament

durant el temps necessari.

• En la captació


24/74


de consum humà

6. Vegeu el disseny adequat de dipòsits en el capítol 5. (5.1.4. Observacions per a un disseny adequat delsdipòsits).


Cabal d’aigua

insuficient

Manca de subministrament elèctric. • Disposar de capacitat de reserva suficient.

• Disposar de sistemes autònoms de generació

d’energia elèctrica.

Qualitat

de l’aigua

incorrecta

Manca dels productes que s’addicionen

a l’aigua per al tractament.

Tractament inadequat per eliminar certs

compostos indesitjables, com ara els mals

gustos i les olors.

Mal funcionament de certes operacions

(floculació i decantació dolentes per

variacions estacionals de l’aigua).

Funcionament incorrecte dels elements de

control, com ara els analitzadors que regulen

les dosificacions dels productes6.

Establir un pla de comprovació d’existències

de productes i de reposició.

Preveure operacions optatives en la línia

de tractament (carbó actiu, preoxidació amb

permanganat, etc.).

Disposar de capacitat suficient per operar amb

criteris adients per a la solució. Formació del

personal operador.

Establir un pla de revisió i comprovació

i un pla de manteniment.

• En el tractament


Cabal d’aigua

insuficient

Fuita en la canalització o en l’estructura.

Tancament incorrecte de les vàlvules.

Establir un pla de manteniment i comprovació

tenint en compte el seu temps de vida útil.

Establir un pla de manteniment preventiu de les

vàlvules.

Qualitat

de l’aigua

incorrecta

Cloració incorrecta

Circulació inadequada de l’aigua.

Elecció incorrecta del punt de presa de mostres

de l’analitzador de clor associat.

Error en el senyal de l’analitzador.

Manca d’energia que ocasioni la parada de

les bombes de circulació i de dosificació.

Manca de reactius.

Mal funcionament del clorador, dosificació

inadequada, temps insuficient de contacte...

Disseny adequat del dipòsit (prerequisit).

Disseny i elecció adequada dels punts de presa

de mostres (prerequisit).

Establir un pla de comprovació i rectificació

i un pla de manteniment de l’aparell.

Disposar de sistemes autònoms de generació

d’energia elèctrica.

(No hauria de suposar cap problema, ja que

generalment es disposa de marge suficient.)

Establir un pla de comprovació d’existències

de productes i de reposició.

• Disposar d’un clorador de recanvi.

• Establir un programa de cloració adequat

atenent la dimensió de la xarxa, l’estructura

del dipòsit, el temps de contacte...

• En l’emmagatzematge


25/74

3.2.3. Determinació dels punts del procés en què el control és crític (PCC)

Un cop s’han identificat els perills i les seves causes per a cadascun dels punt del procéss’haurà de determinar en quins d’aquests punts el control és crític (PCC).

Això requereix donar resposta a cadascuna de les preguntes que es plantegen al següentarbre de decisions:



Cabal d’aigua

insuficient

Fuita en la canalització. • Establir un pla de manteniment i comprovació


• Disposar d’un sistema preventiu i correctiu per

a la recerca de fuites.

Qualitat

de l’aigua

incorrecta

Presència de partícules procedents de les

canonades.

Contaminació microbiològica.

• Establir un pla de manteniment i comprovació


• Establir un pla de neteja.

• Sistema de neteja, purga i desinfecció després

de fer reparacions o instal·lacions de

canonades.

P1

S’han identificat causes quedeterminen o afavoreixenl’aparició d’un perill?

NO L’etapa no és un PCC STOP

SÍ NO

P2Existeixen mesurespreventives per controlaraquest perill?

NOÉs necessariel control del perill pera la seguretat de l’aigua?

SÍÉs necessarimodificarl’etapa o el procés

SÍ

P3L’etapa està dissenyada pereliminar o reduir el perill finsa límits acceptables?

SÍ L’etapa és un PCC

NO

P4

Pot aparèixer un perill i/oaugmentar fins a un nivellinacceptable?

NO L’etapa no és un PCC STOP

SÍ

P5Existeix una etapa posteriorque redueixi el perill finsa un nivell acceptable?

NO L’etapa és un PCC

SÍ L’etapa no és un PCC STOP

• En la xarxa de distribució i entrega a l’usuari


26/74

Exemple:

P1: S’identifica cap perill a l’etapa de captació?Sí : Aigua de pou amb elevada concentració de nitrats.

P2: Existeixen mesures preventives per controlar el perill?Sí : Es disposa d’aigua sense nitrats per rebaixar la concentració en una etapa

posterior.

P3: L’etapa (captació) està dissenyada per eliminar o reduir els nitrats?NO. L’etapa només està dissenyada per captar l’aigua.

P4: En aquesta etapa de captació pot aparèixer el perill (nitrats) i/o augmentar fins anivells inacceptables?Sí . Els registres històrics d’anàlisis informen que això ha succeït en nombroses

ocasions.

P5: Existeix una etapa posterior on es pot eliminar o reduir el perill (nitrats) fins a nivells

acceptables?Sí . En el dipòsit de capçalera està previst afegir aigua sense nitrats per tal de re-

baixar la concentració de nitrats fins a nivells acceptables.

Per tant, aquest punt o etapa del procés (captació) no és un punt on el control sigui crític:La captació no és un PCC per aquest perill (nitrats) identificat.

Exemple:

Si aquest mateix perill s’analitzés a l’etapa del dipòsit de capçalera on es fa la barreja sí que donaria un PCC, com es veu a l’exemple següent:

P1: S’identifica cap perill a l’etapa d’emmagatzematge?Sí : Aigua de pou amb elevada concentració de nitrats. Etapa d’emmagatzematge

en el dipòsit de capçalera.

P2: Existeixen mesures preventives per controlar el perill?Sí : Es disposa d’aigua sense nitrats per rebaixar la concentració en aquesta

etapa.

P3: L’etapa (l’emmagatzematge) està dissenyada per eliminar o reduir els nitrats?Sí . L’etapa està dissenyada per emmagatzemar i fer la barreja amb aigua sense

nitrats per rebaixar la concentració fins a límits acceptables.

Per tant, aquest punt o etapa del procés (emmagatzematge) és un punt on el control éscrític. L’emmagatzematge és un PCC per aquest perill (nitrats) identificat.

3.2.4. Establiment d’un límit o límits crítics per a cada PCC

En el cas de la qualitat de l’aigua de consum humà, els límits estan establerts a la norma-tiva vigent: límit de clor lliure, plom, nitrats...7

Pel que fa al cabal d’aigua subministrat, el RD 140/2003 considera una dotació mitjanad’uns 200 litres per habitant i per dia. Com a guia dels límits per a la pressió de subministra-


de consum humà

7. Vegeu el capítol 6. (6.7. Anàlisis microbiològiques i químiques).


27/74

ment, així com de la garantia i regularitat del cabal subministrat, cal destacar les normes quefixa el Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbitmetropolità de Barcelona, de 2 d’octubre de 2003 (vegeu la fig. 6).

3.2.5. Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC

Una vegada establerts els Punts de Control Crític (PCC) i els límits per a cadascun d’ells,cal establir una sèrie de proves per confirmar que el sistema funciona. Aquestes proveshan de respondre a les preguntes: QUÈ, QUI, COM, QUAN i ON.

Exemple:

Què: verificació de l’adequada dosificació de clor.

Qui: encarregat de manteniment.


Capítol III. Subministrament, característiques i tipologia

Article 14. Garantia de pressió i cabal

1. Les entitats subministradores estaran obligades a mantenir les condicions de pressió i cabal establertes en aquest

Reglament.

La pressió nominal de subministrament mesurada en la clau de registre o de pas de la connexió de servei ha de

ser com a mínim de vint metres de columna d’aigua (mcda) i com a màxim de 130 mcda.

2. Dins d’aquest interval, les entitats subministradores –i llevat que hi hagi raons tecnicoeconòmiques que ho impe-

deixin– hauran d’assegurar la pressió suficient per a l’abastament de la majoria de les edificaciones del sector

sense la utilització d’un aparell de sobrepressió i amb compliment de la pressió mínima a l’aixeta de l’usuari que

estableixin les normes d’aplicació.

Aquest criteri haurà d’avaluar-se dins dels indicadors de la qualitat del servei, excloent-ne les edificacionsd’alçada superior a 8 plantes (PB + 7) o 25 m.

3. L’abonat o usuari podrà demanar a l’entitat subministradora que li doni informació sobre els valors nominals de

pressió màxima i mínima de la seva escomesa. En cas que l’entitat subministradora hagi d’introduir per raons

de servei canvis substancials sobre les condicions establertes, ho ha de notificar als usuaris afectats.

4. L’abonat o usuari i l’entitat subministradora podran acordar que el contracte estableixi els valors nominals de

pressió màxima i mínima de la seva connexió de servei.

5. En l’apartat 4 anterior, s’ha d’entendre que els valors nominals de pressió màxima i mínima en el punt de sub-

ministrament estan subjectes a les variacions tècniques de la xarxa general de distribució i que han d’estar dins

de l’interval definit no menys del 85% del temps, considerat en períodes mínims de noranta dies.

Article 15. Prioritat i regularitat del subministrament

L’objectiu prioritari del subministrament domiciliari d’aigua és satisfer les necessitats i els serveis essencials de la

població urbana. La resta de subministraments d’aigua destinats a satisfer els altres usos, ja siguin industrials, ja

siguin comercials de grans superfícies, agrícoles i de reg, es proporcionaran quan l’objectiu prioritari del submi-

nistrament ho permeti.

El subministrament d’aigua als abonats ha de ser permanent, llevat de si hi ha un pacte en contra en el contracte,

i no es pot interrompre si no és per força major, causes alienes a l’entitat subministradora o qualsevol altre motiu

previst en aquest Reglament.

FIGURA 6. Extracte del Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità, de 2 d’octubre de 2003 (BOP 17/10/2003).


28/74

Com: control del clor lliure amb equip específic.

Quan: diari.

On: a sortida de dipòsit.

3.2.6. Establiment de les mesures correctores que cal adoptar quan

la vigilància indica que un PCC no està controlat

S’ha d’establir, per a cada perill, una mesura correctora que ens permeti actuar amb agi-litat i rapidesa quan se sobrepassi un límit establert.

La mesura correctora és l’acció que s’ha adoptar quan la vigilància d’un PCC detecta ques’ha superat un límit establert com a nivell màxim acceptable. Sovint es confon amb me-sura preventiva (vegeu l’apartat 3.2.2.).

Les mesures correctores per a cada PCC han de quedar perfectament determinades,establint no només la mesura, sinó també mesures que cal prendre si no s’aconsegueixrebaixar o eliminar el perill fins a límits acceptables (comunicació a la població...), què esfarà amb l’aigua i com s’evitarà que torni a passar.

Exemple:

• En el cas d’una concentració elevada de nitrats, una mesura seria barrejar l’aiguaafectada amb una altra aigua baixa en nitrats, procedent d’una captació diferent.

D’aquesta manera se’n pot disminuir la concentració.• Per a una concentració baixa de clor, la mesura seria augmentar-ne la dosi de clor,

i/o revisar el sistema de cloració.

3.2.7. Verificar el sistema

És necessari verificar el sistema per tal de comprovar que funciona correctament. Hi hadiferents procediments per dur a terme aquesta verificació:

• Analítiques.

• Calibratge dels instruments de mesura.

• Revisió de les queixes dels consumidors.

• Etc.

3.2.8. Documentar el pla APPCC: registre i arxiu

Tota aquesta anàlisi de perills i punts de control crític s’ha de tenir documentada perescrit. Així mateix, s’ha de disposar de registres d’incidències, mesures correctores adop-

tades, i d’un arxiu amb tota la documentació: normativa, pla d’autocontrol, resultats ana-lítics, i, en definitiva, registres de totes les activitats de l’abastament.


de consum humà


29/74

3.2.9. Revisar el sistema

A més a més de verificar el sistema, s’ha de revisar, per tal de comprovar que és vàlid en totmoment. Qualsevol modificació introduïda en el procés s’ha d’incorporar al sistema APPCC

i, per tant, també cal modificar la documentació i els fulls de registre que siguin necessaris.Per exemple, si s’introdueix un equip d’osmosi inversa per eliminar les sals minerals,s’ha de tenir en compte la possible aparició d’altres efectes (com l’augment de l’índex decorrosió d’aquesta aigua) i establir mesures correctores.

Un altre exemple podria ser l’ampliació de la xarxa, que ens obligaria a revisar el sistemade cloració i, si es considera necessari, instal·lar recloradors en diferents punts.

3.3. Prerequisits

Els prerequisits són totes aquelles condicions i pràctiques que s’han d’adoptar per a unagestió correcta i eficaç del servei de subministrament de l’aigua.

Ja s’ha comentat abans que algunes de les mesures preventives exposades a l’apar-tat 3.2.2 formen part dels prerequisits.

Els prerequisits no formen part del sistema APPCC però és convenient establir-los abansde la implantació del sistema ja que contribuiran a rebaixar el nombre dels Punts deControl Crític (PCC).

Excepte el prerequisit corresponent a l’ arxiu de les autoritzacions i informes obligatoris, la

resta de prerequisits estan estructurats en plans. En tots el plans s’indicarà sempre qui,com i quan es portarà a terme l’acció. Igualment en tots ells es descriurà el procedimentde treball, es registraran els resultats, s’anotaran les incidències, les mesures preses i elresponsable de la verificació.

A l’igual que s’ha explicat per al Sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític,(APPCC), els prerequisits requereixen un tractament més extens que no és objecte d’a-quest manual, per tant, ens limitarem a descriure’ls breument deixant per a una properaedició la possibilitat d’aprofundir-hi.

• Arxiu d’autoritzacions sanitàries, informes vinculants...El gestor ha de disposar d’un arxiu amb totes les autoritzacions, registres i informesobligatoris de la seva xarxa d’abastament. Així, autoritzacions de captació i autoritzacionsd’excepció o de les seves pròrrogues; registres d’indústries i productes alimentaris deCatalunya (RSIPAC), en cas de contracte de cubes d’aigües; informes vinculants per a laposta en funcionament de captacions, construccions, tractaments de potabilització, dipò-sits, xarxes...

• Pla de neteja i desinfecció

Per a cadascun dels elements de la xarxa es descriurà el procediment de treball, la freqüèn-cia, els productes, els equips i utensilis emprats, les dosis, les persones encarregades, etc.



30/74

Es disposarà d’un arxiu amb les fitxes tècniques de tots els productes i les instruccionsd’ús dels aparells i utensilis així com de les fotocòpies de les corresponents autoritzacionsde la Direcció General de Salut Pública en el cas d’ús de biocides.

En el cas que el servei de neteja i desinfecció estigui a càrrec d’una empresa externa,

aquesta haurà de facilitar la documentació que descrigui el procediment de treball així com la informació relativa als productes emprats.

• Pla de manteniment d’instal·lacions

Per a cada instal·lació es descriurà el procediment que cal seguir per a la seva revisió imanteniment. S’establiran la freqüència, el personal encarregat, etc.

• Pla d’adequació de les instal·lacions

Tant el manteniment dels diferents components de la xarxa com la millora de molts as-pectes relacionats amb el control de la qualitat de l’aigua requereixen una forta inversióque ha de ser planificada atenent la necessitat i la disponibilitat del gestor. Es tracta d’es-tablir un calendari d’obres i/o adquisició d’aparells necessaris per millorar l’asseguramentde la qualitat de l’aigua.

Exemple: cloradors automàtics, construcció de dipòsits...

• Pla de calibratge dels aparells

És important que els diferents aparells (cloradors, bombes de dosificadors d’additius,mesuradors de la concentració de clor, cabalímetres, etc.) utilitzats en el control de la qua-litat de l’aigua es calibrin periòdicament per tal d’assegurar que el seu funcionament éscorrecte.

Per a cada aparell s’establirà un pla de calibratge en el qual es descriuran les accionsnecessàries per aconseguir l’objectiu indicat. A l’igual que a la resta de plans s’indicaràqui, quan i com serà calibrat, es portarà un registre d’incidències i s’anomenarà un res-ponsable de la verificació.

Si el calibratge es realitza a través d’una empresa externa cal arxivar les butlletes decalibració.

• Pla de control de proveïdors i de serveis

L’objectiu d’aquest pla és assegurar que els productes utilitzats en la construcció deles instal·lacions, en la neteja i desinfecció i en el tractament de l’aigua no comportin unperill per a la seguretat de l’aigua. Així mateix, també s’ha d’assegurar que els mèto-des de treball dels serveis contractats són adequats a la normativa i no comporten caprisc.

Amb aquest objectiu s’elaborarà un llistat de proveïdors i serveis en el qual es detallaranles dades d’identificació social i industrial, especificacions de compra, productes que sub-ministren o serveis que presta, etc.

A més s’obrirà un arxiu per a les corresponents fitxes tècniques dels productes.


de consum humà


31/74

Cal tenir en compte que:

– Els productes de tractament de l’aigua han de complir amb la norma UNE-ENcorresponent per a cada producte i vigent en cada moment.

– Els productes de construcció compliran les disposicions establertes a l’article 14 delRD 140/2003.

– Els laboratoris que presten el serveis d’anàlisis, segons estableix l’article 16 del RD140/2003, hauran d’estar acreditats per la UNE-EN ISO/IEC 17025 o la vigent encada moment o bé certificats per la UNE-EN 9001 o la vigent en cada moment.

– Els subministradors mòbils han d’estar inscrits en el RSIPAC.

– Les empreses que realitzen el calibratge dels aparells ho faran d’acord amb la normacorresponent.

– Les empreses de neteja i desinfecció no necessiten registre sanitari però hauran defacilitar als gestors de les instal·lacions els documents i registres que permetin acre-ditar els procediments aplicats en les tasques de manteniment i neteja.

– Les empreses encarregades de la formació del personal hauran de ser empresesautoritzades.

• Pla de formació del personal

Aquest pla consisteix en la descripció detallada de totes les activitats que s’han de portar aterme per aconseguir que el personal encarregat del servei de subministrament d’aigua rep,de forma contínua, una formació sobre la seguretat i la qualitat de l’aigua, que el capaciti peraplicar els coneixements adquirits en el seu lloc de treball i es pugui responsabilitzar de les

operacions que realitza. Per tant les activitats hauran de ser adequades a cada lloc de treball.

El temari ha d’incloure aspectes generals del cicle hidrològic i de les parts del sistema desubministrament, coneixements dels paràmetres perjudicials per a la salut, de les bonespràctiques de manipulació, del control de la qualitat de l’aigua i dels aspectes legislatius.

Quant a les persones que treballin en contacte directe amb l’aigua de consum humà hande rebre formació específica en processos de tractament, neteja, manteniment i desinfec-ció de dipòsits i canonades, i activitats de presa de mostres.

A l’igual que a la resta de plans s’haurà d’especificar qui, com i quan es faran les activitatsformatives i es portarà un registre del personal que rep la formació, per tal d’assegurar-ne

la continuïtat.

• Pla d’autocontrol de la qualitat de l’aigua

Aquest pla consisteix en la descripció detallada de totes les activitats que s’han de portara terme per verificar la qualitat de l’aigua.

Haurà d’incloure els punts de presa de mostra, l’encarregat, la metodologia emprada, laperiodicitat i tipologia de les determinacions analítiques en cada punt de presa de mostres(de control, completes, complementàries...), la periodicitat i localització dels exàmensorganolèptics, el registre dels resultats, els laboratoris encarregats de les anàlisis, els

registres d’incidències i anomalies i les mesures adoptades (Pla de vigilància i controlsanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya).



32/74

4. Els processos de tractament

4.1. Introducció

L’aigua captada ha de tenir unes característiques adequades per ser apta per al consumhumà, i no ha de representar cap risc per a la salut de la població a la qual se subministra(d’acord amb l’article 7 del RD 140/2003).

Aquest risc està determinat pel nivell de contaminants que hi pot haver a l’aigua.

Fonamentalment, hi ha dos tipus de contaminants a l’aigua:

• Els químics, que es poden dividir en substàncies inorgàniques (metalls, ions, etc.)i orgàniques (compostos derivats de benzines, dissolvents, etc.).

• Els biològics o microbiològics (virus, paràsits, bacteris i fongs).

L’aigua de captació ha de tenir prou qualitat perquè pugui ser potabilitzada amb els trac-taments previstos en l’abastament.

Els criteris de qualitat de l’aigua de captació estan determinats al Reial Decret 927/1988,de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’administració pública de l’aigua i de

la planificació hidrològica, així com a l’Ordre d’11 de maig de 1988 sobre característi-ques bàsiques de qualitat que s’han de mantenir als corrents d’aigües superficials

quan siguin destinats a la producció d’aigua potable8.

Aquesta aigua de captació, per ser apta per al consum humà, ha de complir els criteris de

qualitat del RD 140/2003. Per aconseguir-ho se sotmet a un procés de potabilització, quepot incloure diferents tractaments o etapes, segons les característiques o la contaminacióinicial de l’aigua (grau de terbolesa, nivell de contaminats, etc.). Com a etapa final de la po-tabilització, aquesta aigua ha de ser sotmesa sempre a una desinfecció, per garantirl’absència de microorganismes que puguin causar malalties a l’home.

Els processos de tractament de potabilització no han de transmetre a l’aigua substàncieso propietats que la contaminin o en degradin la qualitat, o que suposin l’incompliment delsrequisits especificats a l’annex I del RD 140/2003; és a dir, que suposin un risc per a la sa-lut de la població a la qual se subministra. No han de produir directa o indirectament cap

Els processos de tractament | 33

8. Vegeu el capítol 2.

AIGUA

CAPTADATRACTAMENT

D E S I N F E C C I Ó

Xarxa de distribució

Ha de complir els

criteris de qualitat

del RD 927/1988

i l’O 11-5-1988.

Ha de complir els

criteris de qualitat

del RD 140/2003.

FIGURA 7. Esquema del procés de potabilització


33/74

contaminació, ni fer malbé l’aigua superficial o subterrània destinada a la producció per alconsum humà.

Per altra banda, qualsevol substància utilitzada en el tractament de l’aigua destinada a laproducció d’aigua de consum humà ha de complir amb tot el que disposa l’OrdreSCO/3719/2005, de 21 de novembre, que substitueix l’annex II del RD 140/2003.

El procés de potabilització pot incloure les etapes següents:

• Coagulació/floculació

• Decantació

• Filtració

• Desinfecció

4.2. Coagulació/floculació

A l’aigua hi ha substàncies tant dissoltes com en suspensió. Les substàncies en suspen-sió poden ser molt grosses, de manera que es poden eliminar per sedimentació, peròalgunes partícules són massa petites i no sedimenten.

Aquest agrupament de partícules es pot provocar afegint a l’aigua una substància coagu-lant. Aquesta substància conté, normalment, moltes càrregues electrostàtiques, que pro-voquen l’atracció de les partícules en suspensió i neutralitzen les càrregues elèctriques

negatives que solen tenir les partícules col·loïdals disperses a l’aigua.


AIGUA

CAPTADACOAGULACIÓ FLOCULACIÓ

D E S I N F E C C I Ó

A la xarxa

de distribucióDECANTACIÓ/

DESBAST

DECANTACIÓ

FILTRACIÓ

FIGURA 8. Esquema dels diferents processos de tractament a què es pot sotmetre l’aigua captada segons laqualitat i les característiques inicials.

La coagulació/floculació s’utilitza per fer augmentar el volum i el pes de les

partícules petites en suspensió a l’aigua (mitjançant el seu agrupament)

i, per tant, provocar la sedimentació.


34/74

S’acostumen a utilitzar com a coagulants diverses sals de ferro o alumini, que tenencàrregues positives.

La coagulació s’aconsegueix mitjançant una barreja enèrgica del coagulant ambl’aigua.

Un cop acabada la coagulació i agrupades les partícules, té lloc la floculació. En aquestafase l’agitació ha de ser lenta, perquè no es trenquin els flòculs ja formats.

El xoc entre les partícules origina la formació i el creixement dels flòculs.

Si l’aigua que rodeja els flòculs no és clara, serà necessària una major quantitat de coa-gulant.

També s’hi poden afegir els productes anomenats polielectròlits (macromolècules depolímers orgànics tipus poliacrilamides), que afavoriran tot el procés de floculació.

Els flòculs formats poden separar-se de l’aigua per filtració o per decantació.

4.3. Decantació

Les partícules decantades poden ser substàncies dissoltes que s’han precipitat o partí-cules en suspensió que han sedimentat.

L’etapa de decantació pot donar-se tant abans com després d’un procés de coagula-ció/floculació.

Hi ha diferents tipus de decantadors, segons la zona de formació de fangs i com s’elimi-nen aquests:

• De recirculació de fangs. Els fangs separats es tornen a la zona de barreja central.L’excés de llots, cada vegada més concentrats, cauen al fons del decantador i estreuen mitjançant unes rasquetes mòbils.

• De llit de fangs. En aquest cas no hi ha retorn de fangs. Hi ha una massa de llots enla part inferior del decantador i l’aigua entra travessant el llit de fangs. Els llots vancaient en unes fosses o concentradors i l’aigua clarificada surt per les canaletes ovessadors.

• Estàtics. En aquest tipus de decantadors les zones de coagulació i floculació estanseparades de la de sedimentació. Els llots cauen al fons i són arrossegats per un sis-tema de rasquetes cap a les zones de sortida, o bé es treuen mitjançant uns sistemesde fosses de recollida. L’aigua surt per canaletes o vessadors oposats a l’entrada del’aigua floculada.

La decantació serveix per eliminar les partícules que es troben

a l’aigua, ja sigui per sedimentació, ja sigui per flotació.



35/74

4.4. Filtració

La filtració consisteix en el pas de l’aigua per un medi porós que no deixa sortir la matèriaque s’hi troba en suspensió.

El medi porós acostuma a ser sorra, sorra amb antracita o carbó activat en gra.

La filtració es pot fer de manera directa sobre l’aigua captada, si aquesta té un nivell deterbolesa baix, o després d’un procés de coagulació-floculació, si aquest és més alt.

Els filtres de sorra poden ser oberts o tancats. En aquest últim cas, la introducciódel’aigua es fa a pressió.

En el cas de filtres de sorra oberts, l’aigua decantada entra per la part superior, i en el des-cens ha de travessar un llit de sorra d’uns 80 cm, que reté les partícules en suspensió.

Al fons de cada filtre hi ha clavats uns broquets col·lectors, amb unes ranures fines, per onsurt l’aigua filtrada.


Tub de sortida

de l’aigua

decantada

Llit de fang

Plaques o

tranquil·litzadors

Entrada

d’aigua

Col·lectorcentral Sortida de fang

Tremuja

FIGURA 9. Esquema d’un decantador de llit de fangs (Camp d’aprenentatge del Bages. Aigües de Manresa, SA).

Comporta

d’entrada

Broquets SORRA

Aigua filtrada

Aigua decantada

FIGURA 10. Filtre de sorra obert (Camp d’aprenentatge del Bages. Aigües de Manresa, SA).


36/74

El llit de material porós del filtre pot ser d’una sola capa o de dues, és a dir, una capade sorra i després una capa d’antracita en relació 1/3 - 2/3 del total del gruix, respecti-vament.

El gruix del llit filtrant i la mida del gra de les sorres que es facin servir dependran de la ve-locitat de filtració, del volum i de l’origen de les partícules que han de ser retingudes, així com de la pèrdua de càrrega disponible.

Quan es comença la filtració, amb un llit filtrant net, hi ha un període de temps en quèla terbolesa de l’aigua filtrada va disminuint, fins que arriba a un valor que despréses mantindrà constant durant un període llarg de temps (dependrà del gruix del llit fil-trant). Després, la terbolesa començarà a pujar (període de perforació del filtre, pèrduad’eficàcia).

D’altra banda, també hi haurà una pèrdua de càrrega del filtre (disminució del rendiment

o eficiència), deguda a l’embrutiment del llit filtrant.

En un filtre eficaç i ben dissenyat, la pèrdua de càrrega màxima del filtre ha de tenir lloc pocabans de la perforació. Així no disminuirà la qualitat de l’aigua filtrada durant gaire temps iels nivells de terbolesa es mantindran en valors acceptables.

Quan un filtre arriba a la màxima pèrdua de càrrega, s’ha de tallar l’aigua d’entrada i ren-tar-lo a contracorrent.

Aquest rentat es fa en tres fases:

• Esponjament del filtre amb aire a baixa pressió.• Rentatge amb aire i aigua.

• Esbandida amb aigua neta.

En el rentat a contracorrent, el llit s’infla i l’aire provoca que els grans de sorra es freguinentre si i deixin anar les partícules enganxades, que seran arrossegades per l’aigua.

Quan ja no s’observen partícules en suspensió en l’aigua, s’acaba el procés de rentati el filtre queda regenerat, com si fos nou.


Sobreeiximent

d’aigua

amb fang

Aire

a pressió

Aigua

filtrada

Aigua amb fang de rentat

FIGURA 11. Neteja d’un filtre de sorra obert (Camp d’aprenentatge del Bages. Aigües de Manresa, SA).


37/74

4.5. Desinfecció

Un bon desinfectant ha de funcionar bé: ser efectiu en la seva acció:

• Ha d’eliminar bacteris, virus i paràsits.

• La seva acció ha de mantenir-se durant un període llarg en el temps.

• La seva acció no ha de provocar l’aparició de productes perjudicials.

Hi ha molts tipus de desinfectants o sistemes per desinfectar l’aigua de consum, però capno és perfecte. Tots tenen avantatges i desavantatges. Pot ser que no eliminin tots els ti-pus de microorganismes, que produeixin subproductes indesitjables en l’aigua tractada,que la seva utilització no sigui viable per motius d’infraestructura i d’instal·lacions ne-cessàries, o fins i tot que sigui prohibitiva econòmicament.

El procediment que més es fa servir per desinfectar l’aigua de consum humà és la clo-

ració mitjançant l’aplicació de clor gas o de solucions d’hipoclorit sòdic (el més utilitzaten petits abastaments). Malgrat tot, hi ha altres sistemes de desinfecció (amb o sen-se contingut en clor), alguns dels quals es descriuen a continuació (veure la pàginasegüent):

El clor

El màxim avantatge del clor és la seva potència com a desinfectant i oxidant i la seva per-sistència com a bactericida d’espectre ampli (té una acció desinfectant per a molts tipusde bactèries i microorganismes en general).

• És l’únic desinfectant que presenta propietats residuals que perduren al llarg deltemps; d’aquesta manera, pot evitar un nou creixement microbià i la contaminacióde l’aigua des que surt de la planta de tractament fins que arriba a l’aixeta del consu-midor.

• És un germicida potent amb una actuació molt eficaç davant de microorganismespatògens (que provoquen malalties). Elimina molt bé els bacteris, els fongs i lesalgues i pot inactivar també molts virus.

• Té una bona actuació davant dels sabors i les olors contaminants de l’aigua.

• Destrueix l’amoni i altres compostos nitrogenats de l’aigua que poden interferir en la

desinfecció.

La desinfecció és una etapa del procés de tractament de l’aigua

de consum humà necessària i indispensable per a la proteccióde la salut del consumidor.

La desinfecció és l’operació amb la qual s’aconsegueix reduir

temporalment el nombre de microorganismes fins a un nivell que

no sigui nociu per a la salut de les persones.



38/74


Productes i procediments de desinfecció

Desinfectant Avantatges Desavantatges

Cloramines

Es barreja

amoníaci compostosde clor.La barreja formacloramines.

- Residu permanent.

- Minimitza sabors i olors.- Dóna nivells més petits de trihalometans

i àcid haloacètic.- Desinfecta bé els biofilms del sistema

de distribució.

- Produeix subproductes de desinfecció amb

efectes poc coneguts sobre la salut.- Provoca irritació dels ulls.- Necessita quantitats i temps de contacte

més grans.- No és gaire efectiu contra virus i paràsits.- Pot provocar el creixement d’algues

i bacteris en el sistema de distribució,a causa de l’amoníac residual.

- És menys eficaç com a oxidant i desinfectantque el clor lliure.

Diòxid de clorEs genera enles instal·lacionsde tractamentd’aigua.

- Té una bona actuació davant dels virus.- No reacciona amb el nitrogen amoniacal

per formar amines.- No forma trihalometans.- Destrueix els fenols que donen problemes

de gust i olor.- Desinfecta i oxida amb eficàcia.- Efectiu en baixes quantitats.- No dóna subproductes del brom.

- Es descompon en subproductes inorgànics(clorits i clorats).

- Es necessita un equip de generació en el llocd’aplicació.

- En ocasions pot plantejar problemes d’olori sabor.

OzóMolt utilitzat a laresta d’Europa.

- Bona acció davant de virus.- Desinfectant i oxidant eficaç.- No produeix subproductes com

trihalometans i àcid haloacètic.- Controla el sabor i l’olor.

- Produeix altres subproductes: aldehids,cetones, àcids carboxílics, derivats del brom,bromat, quinones i peròxids.

- Pot facilitar la producció de trihalometanssi es combina amb altres productes dedesinfecció.

- No proporciona un efecte persistent en eltemps.

- La seva producció és molt cara i requereixun alt nivell de manteniment.

- Pot ocasionar un creixement microbiàposterior perquè provoca un augment delsnutrients en els abastaments d’aigua.

Radiació ultraviolada

L’aigua s’had’exposar a laradiació UV.

- No necessita emmagatzematge.- No dóna subproductes identificats

de desinfecció.

- No hi ha acció residual. La seva acció nopersisteix en el temps.

- Té uns requisits estrictes de manipulació.- Suposa uns costos elevats de capital inicial.- Suposa uns costos elevats d’energia.- La desinfecció pot no ser efectiva a causa

de terboleses, duresa de l’aigua o mancad’energia.


39/74

4.6. Cloració

S’entén per cloració l’operació d’afegir clor a l’aigua amb el propòsit de desinfectar-la.

Com ja s’ha comentat, la cloració es pot realitzar mitjançant l’aplicació de clor gas o desolucions d’hipoclorit sòdic. La utilització de solucions d’hipoclorit sòdic és la pràcticamés estesa a l’hora d’aplicar el clor en la desinfecció de l’aigua de consum humà.

Les solucions d’hipoclorit sòdic poden tenir fins a 180 g/litre de clor actiu (un 15 %). Lessolucions que contenen entre 35 i 100 g/litre de clor actiu són les que coneixem com a

lleixiu, i es destinen a l’ús domèstic i en indústries alimentàries.

Les solucions d’hipoclorit sòdic o «lleixiu» utilitzades per a la desinfecció de l’aigua de con-sum humà han de tenir uns nivells de puresa i qualitat determinats. S’hi aplica el Reial de-cret 363/1995, pel qual s’aprova el Reglament de substàncies perilloses i la normativa acomplir quant a precaucions, etiquetatge, etc.

Els requisits perquè un lleixiu sigui apte per a la desinfecció de l’aigua de consumhumà són:

• La concentració de clor actiu ha de ser d’entre 35 i 60 g/l