38 REVISTAIMO

Salut visual i integració social per a la infància més vulnerable La Fundació IMO amplia la seva tasca per millorar la visió i la integració d’infants en risc d’exclusió | L’IMO promou el diagnòstic precoç en edat pediàtrica amb centres òptics i d’atenció primària | L’abans i el després dels pacients d’Operació Visió, segons els seus familiars | Servei pioner de diagnòstic genètic de patolo-gies hereditàries | Pros i contres de les lents de contacte | Últims avenços en oftalmologia veterinària | Algues, les verdures del mar

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Josep Maria Lladó, 3Sortida 7 Ronda de DaltBarcelonaTel. 93 253 15 00www.imo.es

LA

RE

VIS

TA I

MO

1

La Fundació IMO amplia la seva aposta per la salut ocular i la integració social

d’infants de famílies amb pocs recursos amb dues actuacions paral·leles: les

revisions oculars gratuïtes, amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", i les ex-

ploracions en esplais, inscrites recentment en el projecte Operació Visió, amb

la col·laboració de Càritas Catalunya i Fundesplai.

2

El "Curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o estràbic", organitzat al maig

passat a l’IMO, va congregar 160 professionals vinculats a la salut ocular, entre

oftalmòlegs, òptics optometristes i personal d’atenció primària, per fomentar

la col·laboració interdisciplinària i avançar en la detecció precoç dels proble-

mes de visió que prevalen més en els infants.

8

L’IMO ofereix, de manera pionera a Espanya, diagnòstic i consell genètic d’una

trentena de patologies oftalmològiques hereditàries. Des de la posada en

marxa del laboratori de biologia molecular de l’Institut, al 2013, ja s’han ofert

150 diagnòstics genètics i s’han analitzat un miler de mostres de pacients i

familiars.

20

Des del seu centre dedicat íntegrament a la prevenció, diagnòstic i tractament

de les afeccions oculars en els animals de companyia, el Dr. Francisco Simó ens

mostra la seva passió per un dels vessants més desconeguts de la veterinària.

Un Autèntic pioner en aquest camp, ha estat el primer especialista de realitzar

la cirurgia de la cataracta per facoemulsificació, així com d’implantar una lent

intraocular en un gos.

44

Núm. 38

Un quart de segle després d’haver començat el nostre camí com a centre oftalmològic, encara que inicialment amb altres sigles, l’IMO ha aconseguit consolidar la seva vocació d’institut integral, dedicat no només al vessant purament assistencial, sinó també al científic, docent i preventiu. En aquest darrer camp, hem fet un gran salt per mitjà de l’activitat de la Fundació IMO, que en els dos últims anys s’ha bolcat en activitats adreçades a població de risc, com ara persones d’edat avançada, diabètics o infants, entre d’altres. Per a la població pediàtrica, i més concretament, per als nens que es troben en risc d’exclusió social, la Fundació IMO està duent a terme dos programes de revisions gratuïtes en escoles i esplais. Un d’aquests programes s’ha posat en marxa aquest mateix any, integrat en el projecte Operació Visió, una iniciativa per mitjà de la qual ja hem pogut oferir tractament sense cost a persones amb pocs recursos, les quals, segons els testimonis dels seus familiars, han experimentat un canvi substancial en la seva qualitat de vida gràcies a aquest programa. Pel que fa a la docència i l’activitat relacionada amb el nostre objectiu de compartir coneixement, el ritme també és intens. En els últims mesos, hem acollit a l’IMO una nova preceptorship i un mòdul d’ESASO (European School of Advanced Studies in Ophthalmo-logy), les dues propostes docents orientades a mostrar l’activitat diària de la clínica i a transmetre la nostra filosofia de súper especia-lització amb oftalmòlegs d’arreu del món. També en aquesta línia, els nostres doctors han participat, com ja és habitual, en les trobades internacionals més importants en oftalmologia, i també han tingut un paper destacat en publicacions científiques que aporten valor a l’oftalmologia actual. A més a més, continuem apostant per l’organització de cursos professionals, com el dedicat al pacient pediàtric, que al mes de maig passat va promoure la col·laboració multidisciplinària per millorar el diagnòstic de patologies prevalents a l’edat pediàtrica, o el curs internacional de glaucoma, que al novembre atraurà a l’IMO els principals glaucomatòlegs del món.Pel que fa a la recerca, l’activitat intensa del laboratori de biologia molecular de l’IMO, inaugurat fa un any i mig i des d’on ja s’estan realitzant, de manera pionera, diagnòstics genètics de malalties oculars hereditàries, encara té un gran camí per davant, amb projectes en potència que permetran estrènyer vincles entre la recerca bàsica i la clínica, fet que redundarà, finalment, en benefici del pacient.

Dr. Borja Corcóstegui

EDITORIAL

SUMARI

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.esCoordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere RomanillosDisseny gràfic i maquetació: Albert BuendíaFotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat:comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA

RE

VIS

TA I

MO

2

INFÀNCIA EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL, UNA PRIORITAT CREIXENT

La Fundació IMO estén la seva activitat i els vincles amb altres entitats col·laboradores per vetllar per la salut ocular i la integració social d’infants de famílies amb pocs recursos

IMO | EN PORTADA

LA

RE

VIS

TA I

MO

3L’interès d’entitats com Càritas Catalunya, la Fundació

Catalana de l’Esplai (Fundesplai) i l’Obra Social “la Caixa”

per col·laborar o demanar la mediació de la Fundació

IMO per posar en marxa programes de prevenció i salut

ocular infantil, revela la importància d’oferir atenció of-

talmològica als col·lectius més vulnerables, als quals, a

més de la manca de recursos, se suma, en molts casos,

una menor cultura preventiva i una escassa consciència

de la importància de tenir cura de la visió, especialment

entre els infants.

Aquest és un col·lectiu en què cada vegada s’està bol-

cant més l’activitat de la Fundació IMO, dedicada a la

recerca, docència i prevenció. En aquest darrer àmbit,

està duent a terme, en els dos últims anys, diverses

actuacions destinades a millorar la salut ocular de la

població infantil, com el programa de salut ocular en

la infància desfavorida de l’àrea metropolitana de Bar-

celona, en col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa”, o el

programa d’exploracions pediàtriques inscrites, recent-

ment, en el projecte Operació Visió, amb el suport de

Càritas Catalunya i Fundesplai.

Aquesta aposta creixent respon, tal com explica la

Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica

de l’IMO, a “la importància de detectar els problemes vi-

suals en la infància d’una manera precoç, ja que la visió

és un procés en desenvolupament en els primers anys

IMO | EN PORTADA

de vida i, per tant, com més tardà sigui el diagnòstic,

menys eficaç serà el tractament o, fins i tot, ja no hi

haurà solució possible”. Les campanyes d’exploracions

oculars gratuïtes són una peça fonamental per promou-

re aquesta prevenció. Segons Laura González, optome-

trista de l’IMO, “els controls realitzats ens permeten

diagnosticar patologies ocultes que en edats primeren-

ques (3-4 anys) són difícils de detectar sense una explo-

ració perquè no solen donar símptomes o els infants,

encara molt petits, no es queixen o no saben expressar

que no hi veuen correctament”.

En conseqüència, “alumnes als quals pot semblar que

no els agrada llegir, que són poc aptes per estudiar o

que mostren retard escolar tenen, en realitat, un proble-

ma de visió. Si ho detectem i tractem amb la correcció

òptica adequada, per exemple, el rendiment millora rà-

pidament i es produeix un gran canvi, com ens comen-

ten els mestres o també els pares”, reconeix la Dra. Wert.

Per aquest motiu, els programes pediàtrics de la Funda-

ció IMO preveuen, a més del diagnòstic, el tractament i

el seguiment dels infants que ho requereixin.

Però el seguiment no afecta només la visió dels nens,

Els programes pediàtrics de la

Fundació IMO contemplen, a

més del diagnòstic, el tractament

i sguiment dels infants que ho

requereixin

LA

RE

VIS

TA I

MO

4

La Fundació IMO ha decidit

ampliar el programa Operació

Visió per a incloure-hi controls

oftalmològics a l'infància

desafavorida, a requeriment de

Càritas i Fundesplai

sinó també l’actuació de les seves famílies, sobre les

quals, tot sovint, s’ha d’exercir una certa tasca de tute-

la, una missió social que transcendeix la dimensió pu-

rament oftalmològica, però que també s’assumeix des

de la Fundació IMO. En aquest sentit, la Dra. Ana Wert

opina que “un dels principals fruits de les campanyes

amb infància desfavorida és que, en tornar sobre zones

en què ja hem actuat prèviament, anem guanyant la

confiança d’algunes famílies que, d’entrada, es resistei-

xen a sotmetre els seus fills a revisions i/o tractaments,

com és el cas de dos germans que aquest any hem po-

gut revisar i dels quals no vam obtenir consentiment

dels pares per realitzar la dilatació de la pupil·la neces-

sària per a l’exploració, l’any passat”. “A més —afegeix

l’especialista—, el fet de tornar a escoles en què ja ens

coneixen, ens permet continuar treballant en la consci-

enciació d’algunes famílies, sobre la importància d’un

bon seguiment dels tractaments indicats. De mica en

mica, el missatge de la necessitat de ser actius i rigoro-

sos en la prevenció i tractament dels problemes oculars

infantils sembla que va calant, encara que no és fàcil en

determinats cercles, en què hi ha una escassa o nul·la

cultura sanitària que, en alguns casos, arriba fins i tot al

rebuig de qualsevol mesura de prevenció o tractament.”

Operació Visió s’amplia amb revisions pediàtriques

La Fundació IMO efectuarà al llarg d’aquest any i prin-

cipis de 2015 tres campanyes d’exploracions oftalmolò-

giques gratuïtes a infants d’un esplai de L’Hospitalet

de Llobregat (Barcelona), a requeriment de Càritas Ca-

talunya. Aquesta organització, amb la qual va signar

al 2013 un conveni per posar en marxa Operació Visió

—projecte que ofereix tractament gratuït a persones

sense recursos i amb greus problemes de visió—, ha

traslladat a la Fundació IMO la necessitat de donar res-

posta a les necessitats de salut ocular de la població

infantil en risc d’exclusió social, fent-se ressò, alhora,

d’una petició que sorgeix de la Fundació Catalana de

l’Esplai (Fundesplai), organització sense afany de lucre

que treballa en l’educació de nens i joves i que pretén

estrènyer vincles entre entitats de lleure i el Tercer Sec-

tor, promovent la inclusió social. Arran d’aquesta pe-

tició, la Fundació IMO ha decidit ampliar el programa

Operació Visió per incloure-hi controls oftalmològics a

la infància desfavorida.

D’aquesta manera, Càritas Catalunya es fa càrrec del

cost de les ulleres que requereixin els infants revisats

dins del projecte, mentre que l’IMO s’ocupa d’oferir gra-

tuïtament qualsevol tractament quirúrgic que pugui

derivar d’aquestes revisions, a més de posar els mit-

jans humans i materials necessaris per dur a terme els

controls oftalmològics. Fundesplai, per la seva banda,

proporciona els locals on s’han de fer les exploracions

i difon el programa entre les famílies dels infants amb

qui treballa, facilitant també tota la gestió adminis-

trativa perquè puguin acollir-se al programa el major

nombre possible d'infants, per a la qual cosa sempre

se’n requereix l’autorització expressa i per escrit dels

pares o tutors.

IMO | EN PORTADA

LA

RE

VIS

TA I

MO

5

Operació Visió

El programa de cirurgia solidària Operació Vi-

sió, impulsat per la Fundació IMO juntament

amb l’IMO i Càritas Catalunya, és un ambiciós

projecte de caràcter altruista que preveu donar

resposta a casos extrems de persones amb serio-

ses dificultats econòmiques i patologies oculars

severes, com cataracta, glaucoma o malalties

vitreoretinals.

D’aquesta manera, Operació Visió pretén co-

brir les necessitats de salut ocular i integració

social de les persones que, com s’ha detectat en

les revisions gratuïtes a població de risc realit-

zades per la Fundació IMO, no poden recórrer

a la sanitat privada i no sempre poden ser ab-

sorbides per la sanitat pública, de manera que

pateixen una minva important de la seva visió

i, per tant, de les seves possibilitats de revertir

una situació tan adversa com l’actual.

Per accedir al programa, només es requereix

un informe social que acrediti la situació de di-

ficultat econòmica del candidat, així com un in-

forme oftalmològic que reflecteixi el problema

ocular pel qual la persona demana ser atesa de

franc. Aquest tràmit es pot realitzar via Càritas

Catalunya o bé mitjançant la col·laboració de

treballadors socials municipals. Per demanar

l’ingrés en el projecte, els candidats poden con-

tactar directament amb la Fundació IMO, tru-

cant al telèfon 93 418 47 69, a través del correu

electrònic info@fundacionimo.es, o bé contac-

tar amb qualsevol de les diferents delegacions

de Càritas Catalunya, les adreces i telèfons de

les quals es poden sol·licitar trucant a la Funda-

ció IMO o consultar en l'apartat Fundació IMO/

Operació Visió, del web de l’IMO (www.imo.es).

IMO | EN PORTADA

LA

RE

VIS

TA I

MO

6

És clau fer un seguiment de la

visió dels infants i també de

l'actuació de les seves famílies

per asssegurar que mantenen el

tractament indicatPrograma pioner

Aquest programa ja és el segon que lidera la Fundació

IMO per millorar la salut ocular de la població infan-

til en risc d’exclusió, i se suma al que desenvolupa des

de l’any passat, en col·laboració amb l'Obra Social "la

Caixa", per promoure el diagnòstic precoç de patologies

oculars infantils a les zones més desfavorides de l’àrea

metropolitana de Barcelona. Durant el seu primer any

de funcionament, 2013, aquest projecte va permetre de-

tectar problemes de visió no diagnosticats en un 22 %

dels 500 infants que van poder beneficiar-se de les revi-

sions gratuïtes. Després de renovar conveni, aquest any

ja s’han dut a terme dues actuacions. A la primera, que

va tenir lloc els dies 28 i 29 d’abril a l’escola Cervantes del

districte de Ciutat Vella de Barcelona, 18 dels 100 alum-

nes de P3 a 3r de primària revisats pels especialistes de

l’IMO (18 %) van ser diagnosticats d’algun problema ocu-

lar. Com a resultat, es van prescriure 13 ulleres, que han

estat muntades i lliurades gratuïtament, dues oclusions

i un tractament mèdic per a un cas de leucoma. A més,

es va considerar necessari fer revisions de control a 24

alumnes, que tindran lloc al mes de novembre, també a

l’escola Cervantes, per veure com evolucionen les seves

patologies i avaluar si necessiten canvis en la graduació

o altres tractaments.

Seguiment d'infants i famílies

L’experiència de tornar a un mateix centre per fer segui-

ment dels alumnes ja va tenir lloc a principis del mes

de juny, quan la Fundació IMO va dur a terme la sego-

na campanya del programa d’enguany amb l’Obra Social

“la Caixa”, tornant a l’escola Josep Boada de Badalona,

en què s’havien fet exploracions oculars l’any passat.

En aquesta ocasió, es van dur a terme revisions de se-

guiment a 76 alumnes, 39 dels quals (51 %) van requerir

iniciar un tractament o bé modificar el que se’ls havia

indicat feia uns mesos, principalment per canvis en la

graduació, que en alguns casos responen a l’evolució

normal de l’ull infantil, però que, en altres, es deuen a

un escàs o nul seguiment del tractament indicat l’any

passat per part de les famílies.

Entre els infants revisats novament i que van requerir

IMO | EN PORTADA

LA

RE

VIS

TA I

MO

7

actuació en aquesta campanya, es van prescriure 23 ca-

sos de canvi de graduació i consegüent canvi de lents; 13

noves oclusions amb pegat, dos tractaments amb col·li-

ris i es va derivar un cas a l’IMO per realitzar una revisió

més en profunditat.

Derivació des d'atenció primària

Pel que fa a les noves visites, el 80 % de les quals va cor-

respondre a infants derivats directament des de centres

d’atenció primària de la zona, a més de la meitat (66 %

dels 27 revisats) se’ls va detectar alguna patologia no

diagnosticada. Tot i que la mostra de primeres revisi-

ons és petita en aquest cas (una trentena d’escolars), el

percentatge de patologia oculta detectat és el més alt

registrat fins ara dins del programa de salut ocular en la

infància desafavorida de la Fundació IMO i l’Obra Social

“la Caixa”.

Aquest fet respon, en gran part, a la bona tasca duta a

terme en atenció primària, des d’on han estat derivats a

aquestes revisions la majoria dels infants. “El cribratge

previ als CAP ha estat molt bo i ha demostrat la im-

portància de la tasca dels pediatres i les infermeres de

pediatria com a primera baula de la cadena de la salut

ocular infantil”, segons la Dra. Ana Wert.

Dades similars

Fora d’aquesta excepció, els percentatges mitjans de pa-

tologia oculta detectats per mitjà de les exploracions

del programa de salut ocular en la infància desfavori-

da de l’àrea metropolitana de Barcelona impulsat per la

Fundació IMO i l’Obra Social “la Caixa” són semblants

als que s’han començat a obtenir amb les revisions du-

tes a terme amb la col·laboració de Càritas Catalunya i

Fundasplai, inscrites en Operació Visió. Així, doncs, la

primera de les tres campanyes previstes, que va tenir

lloc els dies 21, 22 i 23 de maig al Club d’Esplai Pubilla

Cases-Can Vidalet (L’Hospitalet de Llobregat), es va tan-

car amb el diagnòstic de patologia oculta al 18 % dels 115

infants revisats.

A partir d’aquests diagnòstics, els especialistes de

l’IMO van prescriure 13 ulleres, que han estat gradua-

des i lliurades de forma gratuïta, i van derivar tres in-

fants a l’Institut per poder fer-los una revisió amb més

profunditat, també sense cost. A més, a 56 dels infants

visitats (47 % del total) se’ls va recomanar que es facin

nous controls en un període de 6 mesos (39 casos) o

d’un any (17 casos), amb l’objectiu de seguir la seva evo-

lució, davant la sospita de possible patologia o d’algun

problema ja diagnosticat que requereix una observació

periòdica. Aquestes exploracions de seguiment en gai-

rebé la meitat dels infants seran assumides en les dues

pròximes campanyes del programa de cribratge d’Ope-

ració Visió, que tindran lloc aquesta tardor i a principis

de l’any vinent.

IMO | EN PORTADA

El cribratge previ als CAP de la

zona, els quals ja s'han involucrat

en les revisions amb "la Caixa"

a Badalona, ha demostrat la

importància de la tasca dels

pediatres i les infermeres de

pediatria com a primera baula de

la prevenció

LA

RE

VIS

TA I

MO

8

IMO | ACTUALITAT

L’IMO promou la col·laboració entre oftalmòlegs, optometristes i personal sanitari mitjançant un curs per millorar el diagnòstic precoç dels problemes de visió en els infants

ÒPTIQUES I ATENCIÓ PRIMÀRIA, PUNTS CLAU PER VETLLAR PER LA SALUT VISUAL INFANTIL

El "Curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o es-

tràbic", organitzat pel Departament d'Oftalmologia Pe-

diàtrica, Estrabisme i Neuroftalmologia i l’Àrea d’Op-

tometria i Refracció de l’IMO, va congregar a l’Institut

entorn de 160 professionals de la salut ocular, el passat

17 de maig. Oftalmòlegs, òptics optometristes i perso-

nal d’atenció primària van coincidir en la importància

d’impulsar la col·laboració multidisciplinària entre espe-

cialistes per fomentar la detecció precoç dels problemes

de visió amb més prevalença en els nens i, així, reduir

l’elevat percentatge de patologia oculta en la infància.

Segons dades de la Fundació IMO, obtingudes en les

revisions dutes a terme en el Festival de la Infància de

Barcelona i en centres escolars juntament amb l’Obra

Social “la Caixa”, un 16 % de la població pediàtrica té

problemes de visió no diagnosticats. Com alerta Elena

Núñez, optometrista de l'IMO i coordinadora del curs,

“es tracta d’un percentatge molt elevat i especialment

preocupant, ja que aquests nens estan en una etapa

d’aprenentatge i una dificultat visual en els primers

anys de vida els pot afectar també en l’edat adulta”.

D’aquí deriva la importància de la detecció precoç, que

en molts casos passa per les òptiques i centres d’atenció

primària, primer punt de contacte amb el pacient per la

seva proximitat i facilitat d’accés.

Col·laboració entre especialistes per a un diagnòstic precoç

Segons destaca la Dra. Ana Wert, també organitzado-

ra del curs i especialista en oftalmologia pediàtrica de

l’IMO, “els col·lectius professionals que treballen en òpti-

ques i centres d’atenció primària representen la primera

baula de la cadena de prevenció de la salut ocular in-

LA

RE

VIS

TA I

MO

9

IMO | ACTUALITAT

fantil, motiu pel qual és fonamental oferir-los formació

especialitzada perquè puguin realitzar un screening com-

plet i eficient, que permeti diagnosticar d’una manera

precoç el major nombre possible de nens”.

L’objectiu final és aconseguir que la població pedià-

trica se sotmeti a revisions oculars periòdiques, tot i

no presentar simptomatologia, per tal de reduir l’elevat

percentatge de patologia oculta en la infància. Per tant,

“conèixer i seguir protocols que, pas a pas, aporten la

informació necessària per distingir allò normal d’allò

patològic a cada edat i saber quan derivar a l’oftalmòleg

i amb quin grau d’urgència, resulta clau per perdre la

por a tractar amb nens i fer una exploració correcta”,

afegeix la Dra. Wert.

Només així és possible un abordatge integral del paci-

ent i, per això, els especialistes de l’IMO participants en

el curs van destacar que “és molt gratificant poder tre-

ballar braç a braç amb òptiques i centres d’atenció pri-

mària per dur a terme un seguiment proper, no tan sols

dels casos més simples sinó també d’aquells que impli-

quen més complexitat”. Sobretot, si tenim en compte

que la visió està en evolució constant en l’etapa infantil.

Un procés en desenvolupament durant la infància

Com explica l’especialista en oftalmologia pediàtrica de

l’IMO, “la visió d’un infant és un procés dinàmic, en forma-

ció durant la primera dècada de vida. En aquest període

sensible és quan el tractament resulta més senzill, ràpid i

efectiu, ja que si esperem més temps, les possibilitats te-

rapèutiques es redueixen o, fins i tot, pot ser massa tard”.

Per aquest motiu, el diagnòstic precoç és primordial

per millorar el pronòstic de moltes patologies i garantir

LA

RE

VIS

TA I

MO

10

Els especialistes busquen reduir

el percentatge de patologia

ocular infantil no diagnosticada,

que, segons dades de la Fundació

IMO, se situa entorn del 16 %

una bona base de salut ocular, evitant problemes que

puguin esdevenir crònics i irreversibles, ja que la visió

que no es guanyi en la seva etapa de desenvolupament

no podrà recuperar-se en l’edat adulta.

Un exemple clar és una de les malalties més típiques

en la infància, l’ambliopia, que afecta un 4 % dels nens

en edat escolar. També coneguda per “ull gandul”, “és

una patologia que sol desenvolupar-se abans dels 6 anys

i que només pot tractar-se fins als 7 o 8. Passada aques-

ta edat, ja no podem fer-hi res i, per tant, la detecció

precoç resulta imprescindible per tenir el major marge

d’actuació possible”, comenta Elena Núñez.

No obstant això, l’optometrista assenyala que “l’am-

bliopia molt sovint és passada per alt, ja que no presen-

ta símptomes: el pacient no refereix baixa visió perquè

l’ull amb què hi veu bé compensa l’altre. En conseqüèn-

cia, el nen no presenta problemes binocularment i no es

queixa, ni els pares noten que s’acosti més del normal,

per exemple”. Així, doncs, per evitar que aquesta pato-

logia i altres passin desapercebudes, els especialistes

recomanen, després d’una primera exploració en néixer

per descartar anomalies congènites, una revisió ocular

als tres anys (període clau en la formació de la visió) i, a

partir d’aquí, controls anuals fins als 10 anys i bianuals

fins als 16.

Proves diagnòstiques, tractaments i genètica

Per tal de poder efectuar amb eficiència les exploraci-

ons, el "Curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o

estràbic" va constar d’una primera part d’introducció a

l’anatomia i fisiopatologia del sistema ocular, destinada

a establir les bases teòriques de les proves que es duen

a terme en la consulta d’optometria i oftalmologia pe-

diàtrica, com són el cover test i la motilitat extrínseca, la

pantalla de Hess Lancaster o els tests de Bielschowsky

i de Maddox.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

11

Aquestes proves són imprescindibles per emetre un

diagnòstic correcte de les malalties oftalmològiques

amb més prevalença durant la infància —estrabisme i

ambliopia—, en les quals es va aprofundir en el segon

grup de ponències. Així mateix, es van abordar altres

patologies menys freqüents en els infants però igual-

ment importants, com la cataracta congènita, la ptosi

infantil o les distròfies de retina.

Finalment, el darrer bloc es va destinar al tractament

dels defectes òptics infantils mitjançant correcció òpti-

ca amb ulleres o lents de contacte, i també es van pre-

sentar les ajudes en baixa visió per a infants. El curs va

concloure amb una xerrada de la Dra. Esther Pomares,

genetista de l’IMO, sobre la genètica de les patologies

oculars, un tema en auge i d’especial interès a causa

de la importància de conèixer els antecedents familiars

que poden predisposar una persona a patir determina-

des malalties i transmetre-les als seus descendents.

Com a conclusió, les coordinadores del curs creuen que

el programa va aconseguir complir l’objectiu primordial

de la trobada: "proporcionar les eines i els coneixements

necessaris per a la detecció precoç de problemes de vi-

sió en la infància, promovent la col·laboració entre els

diferents professionals que atenen el pacient pediàtric

i/o estràbic, el qual es veurà afavorit per un abordatge

integral i multidisciplinari”.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

12

FORMACIÓ 360˚ PER COMPARTIR ELS CONEIXEMENTS I L’EXPERIÈNCIA DE L’IMO AMB OFTALMÒLEGS D’ALTRES PAÏSOS

Una vintena d’oftalmòlegs argentins van assistir el pas-

sat mes de juny a la cinquena preceptorship organitzada

per Novartis amb la Fundació IMO. “L’objectiu de la pre-

ceptorship és oferir formació teòrica i pràctica intensa a

la vintena d’alumnes que vénen a l’IMO durant un parell

de dies, perquè puguin fer una immersió global en la

pràctica diària del centre i, així, adquirir coneixement

sobre com funciona la nostra realitat professional”, ex-

plica Raquel Ramos, optometrista de l’IMO i coordina-

dora d’aquest curs d’immersió.

Com afegeix Laura González, també membre de l'Àrea

d'Optometria de l’IMO i coordinadora de la preceptorship,

“la nostra prioritat és compartir els coneixements i l’ex-

periència de l’IMO com a centre de referència internaci-

onal, per acostar altres professionals a la nostra manera

d’entendre l’oftalmologia. En aquest sentit, no només

parlem d’oferir una atenció mèdica de qualitat al paci-

ent, sinó també de dur a terme una bona gestió i d’ad-

quirir un compromís ferm amb la formació i la recerca”.

Amb aquest propòsit, l’estada dels alumnes involu-

cra tots els departaments de l’Institut: la jornada de

preceptorship comença a primera hora del matí, amb la

presentació de casos clínics d’interès per a tots els es-

tudiants, que posteriorment es divideixen en dos sub-

grups per interactuar d’una manera més fluïda amb el

personal de l’IMO en el seu recorregut per la zona de

quiròfan i de consultes.

Al quiròfan, tenen l’oportunitat de seguir de prop les

intervencions realitzades pels especialistes de l’IMO, i

de posar en pràctica allò que han après al taller de Wet

Lab (cirurgia experimental). A l’àrea de consultes, a més

de presenciar la tasca dels oftalmòlegs en les seves visi-

tes amb els pacients, també són partícips de les passa-

des d’optometria, les proves complementàries en l'Àrea

de Fotografia Oftalmològica i, com a novetat d’enguany,

de la recerca genètica realitzada al laboratori de biolo-

gia molecular.

Aquest programa d’immersió a 360˚ permet oferir una

perspectiva completa de la dinàmica del centre, alhora

que dóna resposta a les preferències i necessitats par-

ticulars dels oftalmòlegs visitants. Segons destaquen

les dues coordinadores del curs, “el gran valor de la

preceptorship és la seva flexibilitat per adaptar-nos a les

motivacions del grup, adequant els continguts als seus

El projecte de formació de la Fundació IMO amb Novartis mitjançant cursos d’immersió, es consolida amb la cinquena preceptorship, que va tenir lloc al juny

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

13

interessos perquè l’experiència a l’IMO resulti el més

profitosa possible”.

Aquest tracte personalitzat i directe és un dels as-

pectes més valorats pels alumnes, com expressa Pau-

la Naves, una de les oftalmòlogues argentines que ha

participat en la preceptorship: “La interacció amb tots els

professionals de l’IMO ha estat molt enriquidora, ja que

ens ha proporcionat conceptes i visions de més espec-

tre, de gran utilitat per a la nostra pràctica professional.

Encara que ja vaig venir a l’IMO fa sis anys i recordo

la meva estada al centre d’una manera molt positiva,

considero que el trasllat a la nova seu de l’Institut ha

comportat un gran pas endavant a l’hora de promoure la

relació i el traspàs de coneixements entre especialistes.”

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

14

LA DRA. CAROLINA M. PALLÁS REP EL PRIMER PREMI DEL XIII FESTIVAL NACIONAL DE VIDEOFTALMOLOGIA

L’oftalmòloga de l’IMO Carolina M. Pallàs va ser guardo-

nada el passat 30 de maig al XIII Festival Nacional de

Videoftalmologia de Lleida, amb el Premi al Millor Vídeo

a la Categoria de Glaucoma, àrea en la qual és especi-

alista. El vídeo que li va valer el premi, titulat “Tot per-

dent la por a la trabeculectomia. Sutures alliberables”,

també va ser guardonat amb el Primer Premi al Millor

Vídeo del Festival.

La presentació acurada i detallada d’aquest vídeo va

obtenir el màxim reconeixement d’un jurat especialitzat

i del gairebé centenar d’assistents al festival. La peça, re-

alitzada per l’especialista de l’IMO en col·laboració amb

l’Àrea d'Audiovisuals de l'Institut, mostra pas a pas la

tècnica quirúrgica de la trabeculectomia, considerada

la cirurgia filtrant més clàssica del glaucoma, però amb

una variant modificada, proposada per l’escola britàni-

ca del Moorfields Eye Hospital de Londres, en el Servei de

Glaucoma del qual la Dra. Pallás va treballar durant els

anys 2012 i 2013. La variant de la tècnica presentada en el

vídeo consisteix a usar unes noves sutures alliberables

en comptes de les clàssiques sutures fixes, que fan de

la trabeculectomia una tècnica molt més segura, més

eficaç i amb resultats tensionals més bons i més previ-

sibles, explica l’especialista. Segons la Dra. Pallás, “els

dos grans avantatges de la trabeculectomia davant d’al-

tres cirurgies per al glaucoma són que es pot fer tant

en glaucomes d’angle obert com en glaucomes d’angle

tancat, i que el descens tensional aconseguit és més

gran amb aquesta tècnica quirúrgica que amb qualsevol

altra”. La tècnica exposada al vídeo guanyador posa de

manifest el gran avenç experimentat en la cirurgia del

glaucoma en els últims anys.

Precisament, la innovació és un dels aspectes més va-

lorats de la XIII Festival Nacional de Videoftalmologia

de Lleida, considerat una cita oftalmològica pionera no

sols pel contingut de les propostes, sinó també per la

seva forma didàctica: cada autor comenta el seu vídeo

mentre aquest és projectat per, més tard, respondre les

El seu vídeo “Tot

perdent la por a la

Trabeculectomia. Sutures

alliberables”, considerat

el millor en la secció de

glaucoma, va obtenir el

màxim reconeixement del

Festival

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

15

Sant Gervasi de Cassoles, 26

08022 Barcelona

Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41

www.hotelsantgervasi.com

stgervasi.booking@hoteles-silken.com

La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.

Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confor-table.

Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.

Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.

www.hoteles-silken.comCopyright 2010 Hoteles Silken

preguntes dels assistents al festival i atendre les opini-

ons i suggeriments de l’audiència. És així com es facili-

ta l’intercanvi de coneixements, combinant la formació

oftalmològica continuada amb les múltiples possibili-

tats divulgatives que actualment ofereixen els mitjans

audiovisuals.

Iniciatives com aquest festival representen una via in-

teressant per promoure l’excel·lència mèdica i l’especia-

lització contínua dels professionals implicats, un repte

al qual, a més de la Dra. Pallás, també es van unir altres

especialistes de l’IMO. Així, els doctors Josep Visa, Ana

Wert i Elena Jurado, del Departament d’Oftalmologia

Pediàtrica de l'Institut, van presentar el vídeo “Recu-

peració del múscul perdut”, i els doctors Daniel Elies i

Josep Lluís Güell, del Departament de Còrnia i Cirurgia

Refractiva, van fer el mateix amb el seu vídeo “SMILE per

a la correcció de la miopia” i es van unir a la Dra. Felici-

dad Manero, també especialista en còrnia de l’IMO, per

mostrar “La cataracta tecnològica”.

La cinquantena de vídeos que es van presentar va de-

mostrar la bona acollida d’aquest festival organitzat per

l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO), en col·laboració

amb el grup Innova Ocular i la Fundació Ferreruela Sant

Feliu, consolidant-se, en la seva tretzena edició, com un

referent científic en l’àmbit nacional de l'oftalmologia.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

16

L’IMO OFEREIX DE MANERA PIONERA DIAGNÒSTIC I CONSELL GENÈTIC DE MÉS D’UNA TRENTENA DE PATOLOGIES OFTALMOLÒGIQUES HEREDITÀRIES

El Departament de Genètica de l’IMO proporciona, de

manera pionera a Espanya, un servei de diagnòstic

genètic d’una trentena de patologies oftalmològiques

hereditàries, que permet determinar les seves causes

moleculars a partir d'una mostra de sang del pacient i

els seus familiars, d’on s’extreu i purifica l’ADN. Sota la

coordinació de la Dra. Esther Pomares, aquest servei,

la posada en marxa del qual coincideix amb la inaugu-

ració del laboratori de biologia molecular de l’IMO, a

principis del 2013, ja ha ofert diagnòstic genètic a 150

pacients i ha analitzat entorn d’un miler de mostres de

pacients i familiars.

Patró d'herència

El diagnòstic genètic permet oferir consell genètic fa-

miliar, en identificar el patró d’herència de la malaltia i

indicar la probabilitat de transmetre-la, alertant també

a pacients asimptomàtics i membres de famílies afecta-

des que, molt probablement, desenvoluparan la patolo-

gia en el futur. A més de resultar bàsic per a la preven-

ció, “també és clau per confirmar el diagnòstic clínic de

la patologia, cosa que fa possible predir la seva evolució

(prognosi) i guiar la selecció de possibles tractaments

terapèutics”, explica la Dra. Pomares. Però a més, un

Des de la posada en marxa del laboratori de biologia molecular de l’Institut, al 2013, ja s’han ofert 150 diagnòstics genètics i s’han analitzat un miler de mostres de pacients i familiars

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

17

1 En primer lloc, es necessita el diagnòstic clínic de

l’oftalmòleg.

2 Tot seguit, prèvia cita, es fa una visita amb el

genetista, en què es repassa la història clínica

familiar i s’elabora l’arbre genealògic de la família.

3 Amb tota aquesta informació, s’infereix el patró

d’herència de la patologia, que determinarà els

gens que s’han d’analitzar.

4 Posteriorment, s’efectua l’extracció de l’ADN

genòmic, a partir d’una mostra de sang del pacient

i els seus familiars. L’extracció de sang es pot fer a

l’Institut mateix o bé es pot fer servir un servei de

missatgeria perquè la mostra arribi en un termini

de 24 h després de l’extracció (cal consultar amb

l’IMO les condicions amb què s’ha de fer aquesta

tramesa de sang).

5 Al laboratori, havent purificat l’ADN, es fa una

seqüenciació directa dels gens d’interès (els

descrits com a responsables de certa malaltia

familiar) per identificar-hi la mutació o alteració

patogènica. Aquest procés pot durar entre 3 i 6

mesos.

6 Finalment, es lliura l’informe al pacient i se li

ofereix consell genètic, tant a ell com als seus

familiars.

Fases del diagnòstic genètic

altre aspecte fonamental del diagnòstic genètic és que

estableix les bases per a l’aplicació precoç i eficaç de

futures teràpies gèniques, actualment en fase avançada

d’estudi i que, en la pròxima dècada, permetran tractar

patologies per a les quals avui no hi ha cura.

Aquest aspecte és especialment rellevant en les dis-

tròfies retinals, un grup heterogeni de malalties here-

ditàries que provoquen una alteració anatòmica de la

retina i condueixen a una pèrdua severa de visió: pre-

senten quadres clínics similars que dificulten donar un

nom concret a la patologia. Tal com comenta Esther Po-

mares, “l’anàlisi genètica en aquests casos és crucial, ja

que es tracta de l’única eina que, a dia d’avui, ens pot

garantir un diagnòstic fiable i definitiu”.

Gens no identificats

No obstant això, hi ha una gran variabilitat pel que fa

a les causes moleculars de les distròfies de retina: “fins

ara s’han definit gairebé 200 gens responsables d’aques-

tes patologies, molts dels quals associats a més d’una

distròfia, i tot i això, s’estima que el 30-40 % dels casos

actuals tenen l’origen en gens encara no identificats”,

afegeix la genetista de l’Institut, que opina que aquest

camp és molt ampli i interessant per centrar una gran

part de la investigació bàsica oftalmològica en els anys

pròxims.

Què és el diagnòstic genètic?

A partir d’una mostra de sang del pacient amb

una malaltia oftalmològica hereditària i dels

seus familiars, es fa una anàlisi genètica amb

l’objectiu d’identificar les causes moleculars de la

patologia (on radica l’alteració genètica que des-

encadena la malaltia).

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

18 1 Per donar suport i confirmar el diagnòstic clínic, ja

que algunes alteracions de la visió, en presentar-se

amb símptomes solapats, resulten molt difícils de

diagnosticar.

2 Per determinar el pronòstic de la malaltia (saber

com evolucionarà), fet que incideix directament

en les expectatives del pacient i en el seu

tractament, alhora que evita confusions i teràpies

inadequades.

3 Per oferir consell genètic a la família, identificant

el patró d’herència de la patologia i indicant la

probabilitat de transmetre-la.

4 Per alertar els familiars portadors que encara

no han desenvolupat la malaltia, però que molt

probablement la podran patir en el futur.

5 Per preparar els candidats a teràpies gèniques,

que actualment estan en fase avançada d’estudi

i que, en la pròxima dècada, permetran tractar

patologies que a dia d’avui no tenen cura.

6 Per obtenir més coneixement de la malaltia,

identificant nous gens responsables de diferents

patologies, així com factors de risc no associats

fins a la data.

Per a què serveix el diagnòstic genètic?

Patologies oculars genètiques

Malalties genètiques: estan causades per l’alteració d’un

o diversos gens; són hereditàries i es transmeten dins

d’una mateixa família. La transmissió de la patologia

dins la família pot seguir diferents patrons d’herència.

L'IMO ofereix diagnòstic i consell genètic de les se-

güents patologies:

• Acromatòpsia • Albinisme ocular • Albinisme oculocutani • Amaurosi congènita de Leber • Anirídia• Atròfia òptica autosòmica dominant • Bestrofinopatia autosòmica recessiva • Blefarofimosi • Coroiderèmia • Distròfia de cons • Distròfia de cons i bastons • Distròfia de Sorsby • Distròfia endotelial de Fuchs • Distròfia endotelial hereditària congènita • DMAE (degeneració macular associada a l’edat) • Glaucoma congènit • Glaucoma juvenil • Glaucoma primari d’angle obert (familiar) • Malaltia de Best • Malaltia de Norrie • Malaltia de Stargardt • Nanoftàlmia • Retinoblastoma • Retinosi pigmentària • Retinòsquisi • Síndrome d’Usher • Síndrome de Bardet-Biedl • Síndrome de Rothmund-Thomson • Síndrome de Stickler • Síndrome de Wagner • Vitreoretinopatia exudativa familiar

Per concretar hora de visita amb el Departament de

Genètica o bé per sol·licitar més informació sobre

aquest servei, podeu posar-vos en contacte amb

informacion@imo.es, trucar per telèfon o preguntar a

la recepció de l’IMO.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

19

TRENDS IN GLAUCOMASurgical & Medical MeetingBarcelona, 14-15 Novembre 2014

Organitza: Departament de Glaucoma IMO

Programa i inscripcions a www.imo.es/glaucoma2014

LA

RE

VIS

TA I

MO

20

ABORDAR ELS PROBLEMES ESTÈTICS I SIGNES DE L'EDAT, TOT PROTEGINT LA SALUT OCULAR

Excés de greix

Tipus de cirurgia Tipus de cirurgia

Tipus de cirurgia

També es poden aplicar tractaments no quirúrgics

Ulleres

Potes de gall Bosses

Parpelles baixes

Pòmuls enfonsats

Arrugues Angle ocular

exterior caigut

1 2

3

• Bosses

• Ulleres

• Arrugues periocu-lars i de la part mitjana de la cara

• Ulls cansats i flac-ciditat periocular

• Excés de greix a les parpelles

Problemes estètics i signes de l’edat

La part mitjana i superior de la cara, en la qual es

concentren una gran part dels problemes estètics i

signes d’envelliment —com ara les bosses i les ulleres,

les arrugues perioculars, la flacciditat palpebral i el

descens de les celles—, és extremadament delicada

per la proximitat dels òrgans oculars. Aquest fet fa

imprescindible que la zona sigui tractada per un of-

L’estètica oculofacial

talmòleg especialitzat. Per això, l’IMO disposa d’un

Departament d’Estètica Oculofacial, que ofereix estu-

dis i tractaments quirúrgics i no quirúrgics de qual-

sevol problema estètic o d’envelliment que afecti la

part mitjana i superior de la cara, que inclouen sem-

pre totes les garanties mèdiques i oftalmològiques.

CAUSES Per què apareixen els problemes estètics?

• Envelliment

• Factors genètics

• Traumatismes

• Repetició de ganyotes d’expressió

•Manca de cura de la pell (excés de sol, deshidratació, mala alimentació, etcètera)

•Malalties oculars o sistèmiques que afecten la morfologia ocular o periocular

• Paràlisi

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

211 2 3

Tractaments quirúrgics i cirurgies de petita incisió

Cirurgia estètica palpebral

(blefaroplàstia)

Relacionat amb: Bosses,

ulleres, excés de greix a les

parpelles, ulls cansats i flac-

ciditat periocular

Cantoplàstia

Cirurgia per elevar la part

exterior de la parpella

Relacionat amb: Parpelles

superiors caigudes per la

part exterior de l’ull (aspec-

te d’ull trist)

Lifting mitjà facial trans-

conjuntival

Relacionat amb: Parpella

inferior massa baixa i pò-

muls enfonsats

La cirurgia més comuna:

La blefaroplàstia

La cirurgia més sofisticada:

El lifting transconjuntival

Abans de la cirurgia

És la cirurgia estètica facial més comuna, juntament amb la rinoplàstia. Es pot fer tant en la parpella superior com en l’inferior.

Incisió en la conjuntiva

S’aixeca el pòmul i es fixa amb un an-coratge al vorell ossi de l’òrbita a través de la part interior de la parpella inferior (conjuntiva), cosa que evita cicatrius i marques cutànies.

Incisió del làser

Allibera i elimina l’excés de pell i tensa el múscul orbicular. També extreu el greix sobrant, si cal, i elimina les bosses palpebrals.

Empelt en la parpella

Per corregir la re-tracció de la parpella inferior, es col·loca un empelt de teixit provinent de la mu-cosa del paladar del pacient mateix.

Després de la cirurgia

Si es fa amb làser, la tècnica:

• És ràpida i evita talls visibles.

• Redueix la infla-mació.

• Deixa menys hema-toma.

• Té una recuperació ràpida.

Tractaments NO quirúrgics

Injeccions de fillers o

substàncies de farciment

(àcid hialurònic, àcid polilàctic o

PLA, greix)

Allisen els plecs subcutanis

i estimulen la producció de

col·lagen

Resultats: Immediats

Durada: De 8 a 18 mesos

Injeccions de toxina botulínica

(botox)

Corregeixen arrugues dinàmiques

o d’expressió

S’apliquen a l’entrecella i en les

"potes de gall"

Relaxen temporalment els

músculs facials, prevenen

arrugues i suavitzen les existents

Resultats: D’una a dues setmanes

Durada: Entre 4 i 6 mesos

Tractaments per a la pell

(Resurfacing amb làser i peeling)

Regeneració i renovació completa

de la pell

Eliminació d’arrugues facials,

entre les quals hi ha les potes de

gall que flanquegen la comissura

externa dels ulls

Unifiquen la pigmentació de la

pell i eliminen taques

Resultats: A les 2 o 3 setmanes

Durada: Pot durar diversos anys,

però depèn de l’edat i de les cures

de cada pacient

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

22

ESPECIALISTES EUROPEUS DEBATEN A L’IMO SOBRE UNA NOVA PLATAFORMA QUE APLICA LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL A LA CIRURGIA DE CATARACTA

L’IMO va acollir, els dies 9 i 10 de maig, una reunió profes-

sional a la qual van acudir 150 dels millors especialistes en

cataracta d’Europa, convocats per la companyia de produc-

tes per a la cura ocular, Alcon. L’objectiu de la trobada va

ser debatre sobre la seva nova plataforma Cataract Refrac-

tive Suite, un equip quirúrgic que proposa l’aplicació de la

intel·ligència artificial per a una programació més indivi-

dualitzada i una execució més precisa de la cirurgia de

la cataracta. Alcon va organitzar aquest esdeveniment a

l’IMO per ser un dels centres més avançats d’Europa en ci-

rurgia oftalmològica i un dels pioners en disposar d’aques-

ta nova plataforma.

La reunió, organitzada per Alcon el passat mes de maig, va inclou-re cirurgia de cataracta en directe amb la nova plataforma quirúr-gica, que permet una individualització més gran i més precisió en aquest tipus d’operacions

Cirurgia de la cataracta

La cirurgia de cataracta és una de les intervencions qui-

rúrgiques més comunes, amb pràcticament 22 milions

d’operacions a l’any a tot el món. El nombre d’interven-

cions de cataracta creix ràpidament gràcies als canvis

demogràfics i l’accés cada cop més estès a l’atenció mè-

dica. A més, els estàndards assistencials per a la cirurgia

de cataracta avancen a tot el món, la qual cosa genera

molta més demanda d’equips sofisticats. El procediment

quirúrgic més comú i àmpliament aplicat per eliminar

la cataracta és la facoemulsificació (faco), que consis-

teix a practicar una petita incisió a l’ull, seguida de la

inserció d’una sonda minúscula en què s’utilitza energia

d’ultrasons faco (USP, en les sigles en anglès) per ajudar

a fragmentar i eliminar la cataracta de l’ull. Finalment,

s’implanta una lent intraocular que substitueix la lent

natural de l’ull (cristal·lí).

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

23

Las sis intervencions que

es van dur a terme amb la

Cataract Refractive Suite van ser

seguides des de l’auditori per 150

especialistes i es van oferir en

obert amb el sistema livestream

Més individualització i més precisió

El nou equipament que va centrar la reunió en l’IMO cons-

ta de tres instruments d’alta tecnologia que es fan servir en

la cirurgia de la cataracta –un facoemulsificador, un làser

de femtosegon i un microscopi oftàlmic– que, al mateix

temps, poden connectar-se amb un equip capaç de propo-

sar al cirurgià un pla quirúrgic especial per a cada pacient,

gràcies a la fusió i optimització de dades que realitza a par-

tir de les proves preoperatòries, de les mesures oculars del

pacient, de les de la lent a implantar, etc. Aquest processa-

dor permet una individualització més bona i una precisió

superior de la cirurgia de la cataracta.

Per debatre sobre el funcionament d’aquesta nova

aportació a la facoemulsificació, sis oftalmòlegs encap-

çalats pels doctors Josep Lluís Güell i Daniel Elies, del

Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO,

van mostrar als seus col·legues sis operacions, que es

van poder seguir en directe des de l'auditori de l’Institut,

així com des del Palau de Congressos de París, on se ce-

lebrava el 120 Congrés de la Societat Francesa d’Oftalmo-

logia. D’aquesta manera, els especialistes en cataracta

d’aquell país que no es van poder desplaçar a Barcelona

pel fet que ambdós esdeveniments coincidien, van tenir

l’oportunitat de participar també en el debat. A més, les

cirurgies es van oferir en directe i en obert pel sistema

de lifestream (o fil social), de manera que es va permetre

accedir als quiròfans de l’IMO a qualsevol internauta in-

teressat a conèixer les últimes novetats en el camp.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

24L’escola superior europea i l’Institut mantenen una vinculació estreta i promouen conjuntament l’excel·lència en la formació subespecialitzada d’oftalmòlegs

ALUMNES D’ESASO ES FORMEN EN CATARACTA I CIRURGIA REFRACTIVA A L’IMO

L’IMO va acollir al mes de maig passat el mòdul de Ca-

taracta i Cirurgia Refractiva d’ESASO (European School for

Advanced Studies in Ophthalmology), escola europea d’alta

formació destinada a oferir estudis de postgrau a joves

oftalmòlegs que busquen un perfeccionament en les di-

ferents subespecialitats oftalmològiques.

Com explica el Dr. Giuseppe Guarnaccia, el seu fun-

dador, al costat del Dr. Corcóstegui, i president actual,

“ESASO neix el 2009 com el primer centre en el món

d’aquestes característiques”, amb un model d’ensenya-

ment que combina teoria i pràctica per compartir know

how i fomentar l’intercanvi de coneixements i habilitats

adquirides. Amb aquest objectiu, ESASO estructura el

seu programa en un conjunt de mòduls (cursos d’una

setmana de durada) que pretenen donar cobertura a les

diferents subespecialitats oftalmològiques des de qua-

tre pilars fonamentals: una faculty (professorat) formada

per cirurgians reconeguts en l’àmbit internacional, una

acurada selecció d’alumnes a càrrec d’un comitè d’ex-

perts de diversos països, una aposta per les tecnologies

més avançades i una col·laboració estreta amb institu-

cions oftalmològiques de referència.

Tots aquests aspectes van confluir en el mòdul de Ci-

rurgia Refractiva i Cataracta que va tenir lloc a l’IMO

sota la coordinació del Dr. Josep Lluís Güell, i que va

oferir com a novetat principal la combinació simultània

de Wet Lab i Live Surgery. D’aquesta manera, “els alumnes

van poder aplicar en la cirurgia experimental les tècni-

ques vistes i apreses en les intervencions de cataracta

dutes a terme des dels quiròfans de l’IMO per la Dra.

Isabel Nieto, el Dr. Ramon Medel i el mateix doctor

Güell, les quals van poder seguir en directe”, explica el

Dr. Guarnaccia.

Aquesta experiència va gaudir d’una gran acollida

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

25

entre els alumnes i va ser valorada d’una manera molt

positiva pel director d’ESASO, que destaca que va ser

possible “gràcies a la complicitat de l’IMO, on trobem

la tecnologia, l’estructura i la disposició necessàries

per a introduir aquesta novetat, que esperem poder

tornar a repetir”.

En aquest sentit, un dels principals actius d’ESASO

és la recerca de sinergies que permetin avançar cap a

l’oftalmologia d’excel·lència, i estrènyer vincles entre

especialistes per difondre pràctiques oftalmològiques

òptimes a escala global, també en aquells països emer-

gents o en vies de desenvolupament on no sempre hi ha

oportunitats de rebre formació avançada.

Aquí radica la voluntat d’ESASO de comptar amb do-

cents i estudiants de tot el món, com es va posar de

manifest en el mòdul de Cataracta i Cirurgia Refractiva,

al qual van assistir una vintena d’alumnes procedents

de l’Aràbia Saudita, el Marroc, Algèria, Rússia i Hongria,

entre altres països. Per a Giuseppe Guarnaccia, “la inter-

nacionalitat és un dels grans valors afegits que inten-

tem fomentar des d’ESASO”.

Per a això, aquesta escola amb seu a Lugano (Suïssa),

va obrir al 2010 un altre campus a Singapur, per tal d’es-

tendre la seva tasca al continent asiàtic. A més de l’acti-

vitat en aquests dos emplaçaments, ESASO procura di-

versificar els seus mòduls formatius en diferents països,

com ara Malta, on tradicionalment es porta a terme el

mòdul de Cirurgia Oculoplàstica, coordinat pel Dr. Me-

del; o Turquia, Dubai o, recentment, Barcelona, a l’IMO.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

26

ALUMNES XINESOS RESIDENTS A BARCELONA ACOMIADEN EL CURS ESCOLAR AMB REVISIONS OCULARS I UN VIATGE LÚDIC PER “L’ULL DE L’IMO”, ENTRE ALTRES ACTIVITATS

L’IMO va ser present a la Festa de Final de Curs de

l’Institut de Cultura Xinesa de Barcelona, que va tenir

lloc el passat 28 de juny al CEIP Pere Vila. Al llarg del

dia, un equip d’optometria de l’IMO va efectuar proves

d’agudesa visual als infants que van participar en la

festa, que també van aprendre, mitjançant el joc, el

funcionament de la visió amb el seu pas per un circuit

lúdic que emula un ull gegant i que cada any forma

part de l’oferta del Festival de la Infància de Barcelona.

D’aquesta manera, pares i fills van prendre consciència

de la importància dels controls oftalmològics periòdics

en la infància, seguint així amb la línia de prevenció de

la salut ocular infantil, promoguda especialment des

de la Fundació IMO.

A més de l’activitat de l’IMO, la Festa de Final de Curs

de l’Institut de Cultura Xinesa també va incloure de-

mostracions de cal·ligrafia i pintura xinesa a les aules,

així com un Festival de Talents, que va constar d’una

cinquantena d’actuacions musicals i artístiques i va ser

presidit per la vicecònsul de la Xina a Barcelona, Ou Ji-

anhong.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

27

L’IMO, PRESENT A LA FESTA DEL SOCI DEL REIAL CLUB DE TENNIS BARCELONA

Seguint amb la voluntat de promoure la cura de la salut

ocular entre els aficionats a l’esport, l’IMO va tornar al

Reial Club de Tennis Barcelona (RCTB), on l’any passat

va estar present com a patrocinador del Trofeu Comte

de Godó.

Aquest cop, ho va fer participant en la Festa del Soci

del club, celebrada el 19 de juny, per tal de donar a conèi-

xer entre els més de 450 membres del RCTB que van acu-

dir a l’esdeveniment els serveis oftalmològics l’Institut.

Des del seu ferm compromís amb la visió, l’IMO també

va lliurar als assistents fullets informatius sobre algu-

nes de les patologies oculars més comunes (glaucoma,

cataracta, miopia, presbícia i DMAE, entre altres), així

com de la guia “Visió de joc”, que recull les principals

habilitats visuals i consells que convé tenir en compte

en la pràctica esportiva. En representació de l’IMO, van

acudir a l’acte els doctors Rafael Navarro i Carlos Mateo,

especialistes en retina, i Elena Arrondo, especialista en

glaucoma, que van lliurar una targeta per a una revisió

familiar a la guanyadora del sorteig amb el qual va con-

cloure el sopar.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

28

TRAUMATISMES OCULARS, UNA DE LES PRINCIPALS URGÈNCIES OFTALMOLÒGIQUES

Segons el Dr. Josep Garcia-Arumí, especialista en retina

de l’IMO, “les lesions més freqüents que trobem al Servei

d’Urgències són les provocades per accidents laborals,

com les que tenen lloc quan salta el resquill d’un clau

a l’ull després de donar un cop amb el martell”. També

són habituals els accidents esportius a causa de cops

de pilota, sobretot entre els més joves, o els accidents

domèstics, relacionats amb activitats com el bricolatge.

Pel que fa als accidents de trànsit, “abans es donaven

més lesions per culpa de l’impacte amb els vidres del

cotxe però, avui dia, el que més danys sol produir és l’ex-

plosió del coixí de seguretat a l’altura de la cara”.

Els traumatismes oculars són un dels principals

motius de visita a la consulta d’urgències

oftalmològiques, on és recomanable acudir de

seguida perquè un professional especialitzat

diagnostiqui el grau de severitat de la lesió i

prescrigui el tractament més indicat, evitant

complicacions i, en alguns casos, pèrdua de visió.

L’IMO disposa d’un Servei d’Urgències que ofereix

atenció oftalmològica immediata les 24 hores,

els 365 dies de l’any.

Què cal fer?

Com explica el retinòleg de l’IMO, “el primer que cal va-

lorar en cas de lesió és si es tracta d’un traumatisme

contús, quan un objecte sense arestes agudes incideix

sobre l’ull i el desplaça, produint una ona de xoc sobre el

líquid que aquest conté, o obert, quan un material pun-

xegut perfora el globus ocular i provoca la sortida no

només d’aquest líquid sinó, fins i tot, d’altres estructu-

res, com l’iris o la retina“. En el primer cas, s’ha de tancar

l’ull i anar immediatament a l’oftalmòleg, mentre que

en el segon, de més urgència, cal fer primer un embenat

una mica compressiu per, tot seguit, visitar el metge,

també amb la màxima celeritat.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

29

Material pirotècnic, un risc típicament estival

En aquesta època de l’any, de revetlles i festes estiuen-

ques, també són habituals els traumatismes produïts

per un ús inadequat del material pirotècnic, la majoria

dels quals es podrien evitar adoptant mesures preven-

tives i coneixent com actuar en cas d’accident, com va

recordar la Fundació IMO amb la campanya divulgativa

“A la revetlla, cal tenir ull!”, impulsada el mes de juny

passat, coincidint amb la revetlla de Sant Joan. Entre els

principals consells de la campanya, destaca el de “no fa-

bricar petards casolans i comprar el material pirotècnic

en centres autoritzats, tot posant una atenció especi-

al a infants i adolescents tant pel que fa a l’adquisició

de productes com al maneig posterior”, tal com recor-

da el Dr. Daniel Elies, especialista en còrnia i cirurgia

refractiva de l’IMO. En aquest sentit, és important no

llançar petards en alt, ja que poden explotar a l’alçada

de la cara, ni col·locar-los dins de totxanes, ampolles o

qualsevol altre tipus de contenidor, ja que la metralla

despresa pot danyar les estructures oculars fins i tot a

molts metres de distància.

Per això, mantenir un perímetre prudent de segure-

tat i evitar acostar-se a mirar la metxa per comprovar

l'errada del petard, és una mesura de seguretat bàsica,

així com usar ulleres especials i irrompibles, que po-

den protegir l’ull de lesions severes. Quan aquestes són

purament oculars, “el primer que cal fer és rentar l’ull

amb aigua, de manera suau però provocant un arrosse-

gament de les restes de pólvora, metralla o partícules

incandescents, que, si no s’eliminen, poden continuar

cremant els teixits de la zona i, per tant, provocar que

la ferida deixi cicatriu, s’infecti o, fins i tot, es faci més

profunda“, indica el Dr. Elies. L’especialista de l’IMO tam-

bé aconsella mirar de tancar l’ull i tapar-lo sense apretar

amb una gasa o, quan el dany es produeix en la parpella

o la cella, comprimir la zona impactada per tallar l’he-

morràgia, evitant en qualsevol cas pressionar el globus

ocular.

Pèrdua de visió, dolor, inflamació i envermelliment

A més d’acudir a Urgències en cas de trauma-

tisme ocular, un altre motiu que ha de moure a

visitar l’oftalmòleg sense tardança és si s’experi-

menta una pèrdua brusca de visió, que pot ser

deguda a un despreniment de retina, d’urgència

important en cas que afecti la màcula (la zona

central de la retina) o de menor emergència en

cas de ser crònic, segons determini l’oftalmòleg.

La visió de mosques volants, flaixos i centelleigs

etc. també ha de posar-nos en alerta, ja que sol

ser símptoma d’un despreniment de vitri, que

pot ser precursor d’un despreniment de retina.

Altres patologies que provoquen pèrdua de visió

són l’hemorràgia vítria (molt sovint relacionada

amb la retinopatia diabètica), les oclusions vas-

culars i altres processos retinals. Quan aquesta

pèrdua està relacionada amb un postoperatori,

és imprescindible que el pacient sigui atès sen-

se demora.

Un altre símptoma que ha de provocar l’assis-

tència a Urgències és el dolor. Un dels processos

oculars que sovint causa dolor és el glaucoma

agut (d’angle tancat), que també pot anar acom-

panyat de visió borrosa, ull vermellós i conges-

tiu, així com nàusees i vòmits. Altres motius de

dolor ocular són la introducció d’un cos estrany,

les migranyes o les úlceres.

Per acabar, cal acudir a l’oftalmòleg davant

d'un ull vermellós o inflamat, un símptoma co-

munament associat a infeccions, la més habitu-

al de les quals és la conjuntivitis. Encara que sol

tenir una evolució benigna, es pot complicar si

no és tractada adequadament i, en aquells casos

en què també afecta la còrnia (queratoconjunti-

vitis), el grau de severitat és més gran. Un altre

tipus d’infeccions són les que es produeixen en

el sac lacrimal, molt doloroses en casos aguts,

com també ho és la uveïtis aguda (inflamació

de la membrana que envolta l’interior del globus

ocular).

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

30

EL DR. RAFAEL NAVARRO COORDINA UN CURS ONLINE D’OFTALMOLOGIA PER A ATENCIÓ PRIMÀRIA

El retinòleg de l’IMO Rafael Navarro coordina el curs

online “Oftalmologia per a metges d’Atenció Primària”,

que té per objectiu oferir a aquests professionals els

coneixements bàsics sobre el maneig de les malalties

oftalmològiques més comunes de la retina. D’aquesta

manera, es pretén oferir les eines necessàries per fer una

bona exploració del fons d’ull i, a partir d’aquí, establir

un diagnòstic correcte i determinar la gravetat del qua-

dre clínic per derivar el pacient a l'especialista amb la

urgència oportuna en funció de cada cas.

Els metges d’atenció primària són, tot sovint, el pri-

mer punt de contacte amb el pacient, de manera que

el seu paper és fonamental en la detecció precoç de pa-

tologies, clau per millorar el seu pronòstic. Per això és

important promoure el vincle i intercanvi de coneixe-

ment entre oftalmòlegs i altres professionals relacionats

amb la cura de la salut ocular, mitjançant una formació

actualitzada de gran utilitat per a la praxi professional.

El curs “Oftalmologia per a metges d’Atenció Primà-

ria”, accessible des de la pàgina web www.bayerconecta.

com, està dissenyat seguint una metodologia online per

adaptar-se amb flexibilitat al ritme de treball de cada

alumne, i consta de quatre blocs de contingut diferen-

El curs, impulsat per Bayer, és una

eina útil per a la pràctica diària dels

professionals d’atenció primària

Aborda el procés d’exploració,

diagnòstic i derivació a l’especialista

de les principals patologies de la

retina

ciats. Després de presentar les pautes d’exploració del

fons d’ull de la mà del Dr. Francisco Alcàsser (respon-

sable del Grup de treball d’Oftalmologia de la Societat

Espanyola de Metges d’Atenció Primària), diversos espe-

cialistes en retina aborden les principals patologies re-

tinals des d’un punt de vista clínic, diagnòstic i de trac-

tament. Així, doncs, la Dra. Anniken Burés (IMO) ofereix

les claus sobre la DMAE; el Dr. Rafael Navarro (IMO) i

el Dr. Gabriel Arcos aprofundeixen en les retinopaties

vasculars, com ara la retinopatia diabètica o les oclusi-

ons venoses i arterials de la retina; i el Dr. Carlos Mateo

(IMO), juntament amb la Dra. Andrea Oleñik, entra en

detall en la maculopatia miop.

La finalitat última d’aquest curs, impulsat per Bayer,

és estrènyer els vincles entre els diferents nivells d’aten-

ció al pacient amb problemes visuals, com també pro-

mou la Fundació IMO amb iniciatives com el “Curs per

a l’abordatge integral del pacient diabètic” o el “Curs

per a la valoració del pacient pediàtric i/o estràbic”,

els quals van tenir lloc a l’IMO al novembre de 2013 i

al maig de 2014, respectivament, adreçats a metges

d’atenció primària, òptics optometristes i altres pro-

fessionals sanitaris.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

31

LA

RE

VIS

TA I

MO

32

EL DR. JOSEP GARCIA-ARUMÍ COORDINA EL PRIMER LLIBRE MONOGRÀFIC SOBRE LA TRACCIÓ MACULAR I EL FORAT MACULAR QUE ES PUBLICA A ESPANYA

En el marc del XVIII Congrés de la SERV (Societat Espa-

nyola de Retina i Vitri), que va tenir lloc a Sevilla el pas-

sat mes de març, el Dr. Josep Garcia-Arumí, especialista

en retina de l’IMO i secretari de la SERV, va presentar el

llibre “Diagnòstic i classificació de la tracció vitreoma-

cular i el forat macular”, davant dels més de 500 oftal-

mòlegs que van acudir a la trobada.

Coordinat per l’especialista de l’IMO, el llibre consti-

tueix el primer monogràfic que es publica al nostre país

sobre aquesta patologia, tractant en profunditat la seva

nova classificació, publicada ara fa poc temps per l’Inter-

national Vitreomacular Traction Study Group. D’aquesta ma-

nera, es pretén oferir una guia unificada per als profes-

sionals de la salut ocular, per tal de millorar l’abordatge

de la tracció vitreomacular i el forat macular segons les

troballes recents en aquest camp.

La Dra. Maria Gómez Resa, antiga alumna del Màster

en Retina i Vitri de l’IMO i estreta col·laboradora del Dr.

Garcia-Arumí en el desenvolupament del llibre, així com

en altres projectes de recerca de l’Institut, destaca la

contribució d’aquesta publicació a la pràctica oftalmo-

lògica diària: “La nova classificació de la tracció vitreo-

macular i el forat macular, exposada d’una manera molt

detallada en aquest manual, representa un autèntic

canvi de paradigma. Sobre la base d’una visió actualit-

zada i uniforme del diagnòstic de la malaltia, permetrà

orientar de forma més clara la decisió terapèutica final”.

En aquest sentit, l’oftalmòloga explica que “amb les

noves guies també s’obre la porta a nous tractaments,

que pròximament seran comercialitzats al nostre país” i

afegeix que “la injecció intravítria d’un fàrmac per a de-

terminats casos de tracció vitreomacular o forat macu-

lar aviat serà una realitat, oferint una alternativa a la ci-

rurgia, l’única opció disponible fins al moment”. Segons

Els doctors Borja Corcóstegui i Carlos Mateo i l’antiga alumna de màster de Retina i Vitri, Maria Gómez Resa, també participen en l’obra que introdueix a Espanya la nova classificació de la malaltia

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

33

Es tracta d’una guia unificada

per als professionals de la salut

ocular que pretén contribuir

a millorar el diagnòstic i

tractament d’aquests problemes

retinals, segons les troballes

recents en aquest camp

la Dra. Maria Gómez Resa, “aquests fàrmacs només se-

ran indicats en un perfil de pacients molt concret, per la

qual cosa és important disposar d’una classificació com

aquesta, rigorosa i ben definida”.

Amb el propòsit de donar a conèixer aquesta classifi-

cació entre els professionals, per tal de promoure la seva

difusió i implantació, neix el llibre “Diagnòstic i classi-

ficació de la tracció vitreomacular i el forat macular”.

Amb la coordinació del Dr. Garcia-Arumí i editat amb

la col·laboració d’Alcon, el monogràfic inclou la partici-

pació dels especialistes en retina més prestigiosos del

nostre país. Entre ells, hi ha el director mèdic de l’IMO,

Borja Corcóstegui, que col·labora en el primer capítol

amb la descripció del procés de despreniment posterior

del vitri i de les seves complicacions. També introdueix

la terminologia i classificació de les troballes normals i

anòmales de la interfase vitreomacular, basades en les

imatges proporcionades per la tomografia de coherèn-

cia òptica (OCT).

Per la seva banda, l’especialista en retina de l’IMO, Car-

los Mateo, expert i referent internacional en el maneig

de la patologia associada a l’alta miopia, desenvolupa el

tema de la maculopatia miop traccional. Es tracta d’una

malaltia el coneixement, diagnòstic i tractament de la

qual s’han vist revolucionats gràcies a la ja esmentada

OCT, prova d’imatge especialment important en els con-

trols dels pacients miops.

En casos seleccionats per a aquest col·lectiu, la in-

dentació macular, una tècnica quirúrgica que requereix

una gran especialització, permet obtenir els millors re-

sultats visuals i anatòmics en relació amb altres pro-

cediments, segons els estudis publicats pel Dr. Carlos

Mateo i el seu equip. Actualment, la Dra. Gómez Resa

està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre aquesta

tècnica quirúrgica.

El forat macular, una errada en el procés natural d’envelliment

Amb els anys, l’ull pateix un procés natural d’en-

velliment, en què el vitri (substància gelatinosa

que omple el globus ocular) se separa de la reti-

na, a la qual es mantenia unit fins aleshores. És

el que es coneix per “despreniment posterior del

vitri” i, per si sol, no és motiu d’alarma.

De vegades, però, es produeix una errada en

el desenvolupament d’aquest procés, i una part

del vitri roman adherida a la zona central de la

retina, anomenada “màcula”. Si aquest arriba a

deformar-la, es produeix una tracció vitreoma-

cular, que causa visió borrosa i deformada al

centre del camp visual.

En cas que aquest procés anòmal continuï

evolucionant, pot arribar a provocar el tren-

cament de totes les capes de la retina a nivell

de la fòvea, la zona central de la retina que ens

proporciona la visió nítida i de detall. Aleshores

parlem de “forat macular”, que presenta símp-

tomes similars als de la tracció vitreomacular,

però més greus.

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

34

De la mà de la Dra. Maria Gómez Resa, fem un breu

repàs de la història de la tracció vitreomacular i del fo-

rat macular, comparant la classificació anterior amb

la nova per, d’aquesta manera, comprendre l’avenç

aconseguit amb les guies establertes ara fa poc.

“Fins ara, els criteris usats per classificar aquesta

patologia es basaven en les exploracions realitzades

per Gass en els anys vuitanta mitjançant la llum de

fenedura, únic mètode disponible aleshores per a l’es-

tudi de la interfase vitreoretiniana. Posteriorment,

amb l’arribada de les noves eines de diagnòstic, com

la tomografia de coherència òptica, OCT (que permet

obtenir talls transversals de la retina per analitzar-la

d’una manera detallada), l’interès per l’estudi de les

relacions entre el vitri i la retina s’ha vist augmentat.”

“No obstant això, i malgrat la vigència de la classi-

ficació de Gass per la seva similitud amb les troballes

actuals, s’ha fet un important pas endavant en aquest

camp. La nova classificació ofereix una categorització

senzilla, intuïtiva, fàcil d’interpretar i, sobretot, ob-

jectiva, que permetrà fer servir un llenguatge comú a

tots els especialistes. Aquest es fonamenta exclusiva-

ment en els resultats de l’OCT, i pren com a referència

les mesures de les lesions provocades per la tracció

vitreomacular i el forat macular, així com la seva asso-

ciació amb altres patologies concurrents. D’aquesta

manera, és possible universalitzar el diagnòstic de la

malaltia i, a partir d’aquí, canalitzar amb més precisió

el tractament en funció del pronòstic de cada opció

terapèutica.”

• Por su proximidad a la clínica.• Precios especiales para pacientes y familiares de IMO.• Disfrute y descanse en nuestras Suites de 40 m2

• Desayuno Express, Wifi y Prensa incluído.• Excelente trato personalizado y familiar.

¡Se sentirá como en casa!

Bisbe Sivilla, 708022 BarcelonaTel.: 93 253 15 63info@bonanovasuite.comwww.bonanovasuite.com

BONANOVA SUITE HOTEL*** LA MEJOR OPCIÓN PARA PACIENTES DE IMO

La nova classificació, un canvi de paradigma

IMO | ACTUALITAT

LA

RE

VIS

TA I

MO

35

• Por su proximidad a la clínica.• Precios especiales para pacientes y familiares de IMO.• Disfrute y descanse en nuestras Suites de 40 m2

• Desayuno Express, Wifi y Prensa incluído.• Excelente trato personalizado y familiar.

¡Se sentirá como en casa!

Bisbe Sivilla, 708022 BarcelonaTel.: 93 253 15 63info@bonanovasuite.comwww.bonanovasuite.com

BONANOVA SUITE HOTEL*** LA MEJOR OPCIÓN PARA PACIENTES DE IMO

LA

RE

VIS

TA I

MO

36

Un abans i un després; això és el que representa Opera-

ció Visió per a a tots els pacients que s’acullen al progra-

ma de cirurgia solidària impulsat per la Fundació IMO,

juntament amb l’Institut de Microcirurgia Ocular i Cà-

ritas Catalunya, per donar resposta a les necessitats de

salut i integració de persones amb greus dificultats vi-

suals i sense accés a tractament per motius econòmics.

Encara que no hi ha dos casos iguals, els beneficiaris

d’aquesta iniciativa comparteixen una mateixa experi-

ència de canvi; una millora important en la seva per-

cepció del món i en la seva manera de veure i afrontar

la realitat diària. De la inseguretat a la confiança, de

l’aïllament a l’obertura i de la indiferència a la curiosi-

tat. Gaudir d’una bona visió contribueix a assolir tots

aquests avenços i guanyar autonomia, cosa que és es-

pecialment rellevant en els col·lectius més vulnerables,

com la gent gran, els infants o les persones en situació

de dependència i alt risc d’exclusió social.

Oferir tractament i donar resposta a patologies tan

limitadores com poden ser la DMAE, les cataractes o el

glaucoma, que causen una important pèrdua visual, sig-

nifica donar oportunitats d’autorealització i superació

personal. Així ho hem comprovat de primera mà en els

mesos que fa que el projecte està en marxa, com ens ex-

pliquen els testimonis de pacients i familiars que s’han

acollit al programa Operació Visió.

Ens acostem a l’experiència de Matilde Andreu, una

pacient amb Síndrome de Down a qui el Dr. Daniel Elies

va operar de cataracta en un estadi molt avançat, i de

María Peinador, una nena que, a més de cataracta con-

gènita, també presentava glaucoma infantil i va ser in-

tervinguda per la Dra. Elena Arrondo.

MATILDE ANDREU

La cataracta és la primera causa de ceguesa a escala

mundial. No obstant això, en països desenvolupats com

el nostre, és molt poc freqüent que arribi a provocar una

pèrdua total de visió, ja que es pot detectar d’una ma-

nera precoç mitjançant revisions oculars periòdiques i,

si es considera oportú, tractar-se amb una intervenció

quirúrgica breu, indolora i de recuperació ràpida. Ara

bé, segons el Dr. Daniel Elies, especialista en còrnia i

cirurgia refractiva de l’IMO, "determinades característi-

CIRURGIA SOLIDÀRIA: UN ABANS I UN DESPRÉS, GRÀCIES A OPERACIÓ VISIÓ

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

LA

RE

VIS

TA I

MO

37

ques físiques o genètiques d’alguns pacients provoquen

que la cataracta evolucioni fins a graus severs. És el cas

de Matilde Andreu, una pacient de 50 anys amb Síndro-

me de Down, la qual, a més de queratocon (aprimament

progressiu de la zona central de la còrnia), presentava

una cataracta blanca, és a dir, una opacificació molt

avançada del cristal·lí".

Arran d’això, Matilde només percebia llums i ombres,

la qual cosa comprometia seriosament la seva autono-

mia i desenvolupament en la vida diària. Tal com ex-

pliquen les seves germanes, Dolores i María Luisa An-

dreu, “gairebé no menjava, ja que no podia distingir si el

plat era ple o buit; tampoc no podia beure sola, perquè

“Després de l’operació de cataractes es desenvolupa amb més independència i es mostra més segura i més oberta”

Dolores i María Luisa, germanes de Matilde Andreu

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

no era capaç de veure el got per agafar-lo”. Per a ella,

tasques tan quotidianes i aparentment senzilles com

aquestes, representaven un veritable obstacle i, a causa

de la seva limitació visual, va anar tancant-se en ella

mateixa. Tot i que cada vegada necessitava més ajuda,

el seu caràcter es va tornar esquiu i desconfiat: “tenia

por de caminar i pensava que podia caure, i tampoc no

ens deixava guiar, havíem d’arrossegar-la si volíem que

es mogués”, afegeixen les seves germanes.

A tot això, cal sumar-hi la “dificultat de Matilde per

expressar els seus problemes, ja que només podíem

entendre el que li passava observant els seus gestos”.

A causa d’aquesta barrera de comprensió i de l’escas-

sa col·laboració, a més de la complexitat associada a

una patologia tan avançada com la seva, no va ser un

cas senzill de tractar. No obstant això, la recompensa

d’afrontar el repte va ser enorme, ja que després de pas-

sar pels quiròfans d’Operació Visió i sotmetre’s a una

intervenció de cataracta a mans del Dr. Elies, Matilde va

fer un gran pas endavant en la seva qualitat de vida. Tal

com ens expliquen Dolores i María Luisa, “després de la

cirurgia, va sortir caminant de l’IMO pel seu propi peu,

amb els ulls destapats i observant-ho tot. Des d'alesho-

res, es desenvolupa amb molta més independència i es

mostra més segura, sense oblidar que també està més

oberta a tot el que l’envolta”.

Tot i que la visió és un sentit fonamental per a tot-

hom, en proporcionar el 80 % de la informació que

rebem i condicionar la nostra relació amb l’entorn, re-

sulta especialment important per a les persones amb

Síndrome de Down o altres formes de discapacitat intel-

lectual. Un 5 % d’aquest col·lectiu, davant del 0,2 % de la

resta de població, manifesta problemes visuals severs,

de manera que donar resposta a les seves necessitats

de salut ocular és clau per promoure la seva integració

en la societat, tal com pretén promoure el programa de

cirurgia solidària Operació Visió.

MARÍA PEINADOR

Un altre dels col·lectius amb una vulnerabilitat més

alta és la població en edat infantil, sobretot si tenim en

compte que la visió aconseguida en els primers anys de

vida és fonamental per establir les bases d’una bona sa-

lut ocular en l’etapa adulta. En aquest sentit, tot i que la

LA

RE

VIS

TA I

MO

38cataracta i el glaucoma són dues de les patologies ocu-

lars més comunes entre la gent gran, no són exclusives

de persones en aquesta franja d’edat, ja que ambdues

malalties també poden ser congènites, com en el cas de

María Peinador.

María és una nena que va néixer amb cataracta, la

qual va comprometre seriosament la seva visió en un

període clau: les primeres setmanes de vida. Per això,

va ser sotmesa d’una manera precoç a cirurgia i, encara

que va aconseguir mantenir a ratlla la seva patologia,

l’estiu passat va experimentar una recaiguda impor-

tant, que va derivar en un glaucoma i va fer trontollar

els èxits visuals i de qualitat de vida que María havia

pogut assolir fins aleshores.

Tal com ens explica Virginia, la seva mare, “la limitació

visual ha condicionat en un grau elevat el dia a dia de

María, ja que ha obstaculitzat el procés d’aprenentatge

natural a la seva edat i ha alentit la seva evolució ma-

durativa. Per exemple, li costava caminar i relacionar-se,

tot just jugava i no mostrava la inquietud pròpia dels

infants, ja que se sentia insegura i vulnerable”. María

tenia tot un món per descobrir davant dels seus ulls i

no podia veure'l. La ferma voluntat de trobar una solu-

ció va ser el motiu que va portar a la seva família fins a

Operació Visió.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Amb dos anys i mig,

María està descobrint un

món d’oportunitats que

abans romania ocult per a

ella, gràcies a una cirurgia

de glaucoma

Gràcies a l’acollida d’aquest programa, María va ser

intervinguda de glaucoma per l’especialista Elena Arron-

do, ja que la vàlvula de drenatge que li havien implantat

prèviament a l’ull dret per reduir la pressió intraocular

s’havia obstruït i, per tant, no realitzava la seva funció

correctament. Arran de l’operació de la Dra. Arrondo, es

va aconseguir rebaixar la hipertensió ocular i frenar el

dany al nervi òptic, la pèrdua de fibres nervioses del qual

provoca una disminució irreversible del camp visual.

Amb això, a més de garantir una bona visió, s’ha acon-

seguit fer un pas endavant important en l’autonomia i

creixement de María, que, com ens explica la seva mare

“des de la intervenció, es mou amb molta més llibertat,

és més independent i, fins i tot, està de més bon humor.

Ho notem tant a casa com a l’escola, on es mostra molt

més alegre i oberta: riu, corre, juga i té molta més confi-

ança en si mateixa. L’altre dia, per exemple, va caure i va

començar a plorar, però per a nosaltres va ser una gran

satisfacció veure com es va atrevir a pujar a un lloc al

qual abans ni tan sols hauria pensat a acostar-se”.

Amb la curiositat, la innocència i la vitalitat pròpia

dels infants, María, als seus dos anys i mig, està des-

cobrint aquest món d’oportunitats que abans romania

ocult per a ella i que ara, gràcies a Operació Visió, es

presenta com una gran motivació i un repte ben atrac-

tiu.

LA

RE

VIS

TA I

MO

39

Vilana, 708017 Barcelonat +34 934 340 363f +34 934 188 903vilanahotel.com

41º

24' 1

7.37"

N 2

º 7'

43.

78"

E

Disfruta de una estancia única en unemplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates*Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

LA

RE

VIS

TA I

MO

40

IMO | OFTALMOLOGIA

LENTS DE CONTACTE

LA

RE

VIS

TA I

MO

41

IMO | OFTALMOLOGIA

L’ús de lents de contacte està cada vegada més estès

a casa nostra. Segons un estudi presentat el 2012 a la

Gaceta Business (revista del Consell General de Col·le-

gis d’Òptics-Optometristes), a Espanya hi ha 2,5 milions

d’usuaris de lents de contacte. Aquesta xifra, que equi-

val a un 7,4 % de la població d’entre 12 i 65 anys, no deixa

de créixer, i fa palès que les lents de contacte són una

opció que cada cop trien més usuaris.

Segons Mireia Campos, optometrista de l’IMO, “enca-

ra que la majoria de les vegades s’utilitzen per corregir

defectes refractius, de la mateixa manera que ho faria

una ullera, les lents de contacte també són indicades per

disminuir aberracions o ‘imperfeccions’ oculars, i per re-

duir el dolor o la incomoditat després d’un traumatisme

o d’algunes cirurgies”. En aquest últim cas, parlem de

lents terapèutiques, que actuen d’una manera similar a

un embenat protector: eviten el contacte directe de l’ull

amb la parpella i acceleren el procés de cicatrització.

“Aquest tipus de lents no s’extreuen a la nit, sinó que

són per dur de forma continuada i, per això, presenten

característiques especials: són molt fines i el seu con-

tingut d’aigua varia en funció del pacient”, afegeix l’es-

pecialista en contactologia.

Per tant, hem de tenir en compte que hi ha diferents

tipus de lents i que és fonamental escollir la més ade-

quada, la que s’ajusta més a les necessitats visuals de

cada persona i a les seves motivacions (fer esport, anar

a la feina, ocasions especials…). La clau perquè les lents

de contacte siguin còmodes i pràctiques, sense causar

molèsties, és una bona adaptació i un ús correcte, se-

guint mesures bàsiques de conservació i higiene que

permetin mantenir-les en perfecte estat.

Tipus de lents de contacte

Toves: Són les més conegudes i s’empren per com-

pensar defectes refractius moderats en pacients amb

miopia, hipermetropia i astigmatisme. Tractant-se de

les lents més usades, són també les més còmodes, tant

en la seva conservació com en la seva utilització, ja que

són senzilles de posar, treure i, a més, no solen donar

molèsties en portar-les. La caducitat de la lent de con-

tacte tova (diària, quinzenal, mensual i, fins i tot, anu-

al), dependrà dels requeriments de cada pacient. Com

explica Mireia Campos, “per a les persones que només

porten lents de contacte un parell o tres de dies a la

setmana, són preferibles les diàries; mentre que si el seu

ús és més repetit, tendim a prescriure’ls les mensuals.

Quan les graduacions són elevades, les lents anuals po-

den ser una bona opció per aconseguir molta més co-

moditat visual”.

Semirígides: També anomenades RPG (Rigid Gas Per-

meable), són més petites, més dures i, per tant, menys

flexibles que les lents toves. S’indiquen per a pacients

amb astigmatismes molt alts que no poden ser com-

La clau perquè les lents de contacte resultin còmodes i pràctiques, sense causar molèsties, és una bona adaptació i un ús correcte, seguint mesures bàsiques de conservació i higiene

LA

RE

VIS

TA I

MO

42

pensats amb una lent tova, i en casos d’irregularitats

en la còrnia. Aquestes irregularitats es poden produir

després d’algunes cirurgies o per degeneracions corne-

als com el queratocon, “que en fases mitjanament avan-

çades produeix pèrdua de nitidesa visual arran d’aber-

racions que no es poden corregir amb ulleres”, aclareix

l'optometrista de l’IMO.

En aquests casos, i molt sovint com a complement

d’altres tractaments com els anells intracorneals o el

cross linking, “col·loquem una lent de contacte semirí-

gida, que es tracta d’una superfície llisa i òpticament

perfecta, que substitueix la irregularitat de la còrnia da-

nyada i permet guanyar en qualitat visual”.

Híbrides: Són la barreja dels dos tipus anteriors, ja

que la seva part central correspon a la d’una lentilla

semirígida i la perifèria, a la d’una tova. Es prescriuen

quan no és possible adaptar una lent semirígida perquè

el pacient no la tolera, no se centra bé a l’ull o no arriba

a cobrir alteracions situades a la perifèria de la còrnia.

Esclerals: S’utilitzen en els mateixos casos que una

lent híbrida, en substitució de la lent semirígida quan

aquesta no arriba a les irregularitats perifèriques de la

còrnia o no aconsegueix centrar-s’hi d'una manera cor-

recta. A més, també són aconsellables per a pacients

amb ull sec sever, “patologia que es converteix en un

gran problema en el seu dia a dia per la constant inco-

moditat, vermellor i coïssor ocular que genera”, explica

Mireia Campos.

“Davant d’aquesta situació —afegeix— les lents es-

clerals són especialment indicades perquè, en ser més

rígides i grosses, poden omplir-se de llàgrima artificial,

de manera que creen un reservori que manté l’ull perma-

nentment humit”.

IMO | OFTALMOLOGIA

Infants

Al contrari del que es creu, no hi ha una edat

mínima per usar lents de contacte. Tal com

explica l’optometrista Mireia Campos, “en in-

fants molt petits amb ambliopia o ull gandul,

les lents es fan servir com a alternativa a les

ulleres o al tradicional pegat oclusor, que de

vegades pot produir dermatitis o resultar in-

còmode. Quan això passa, l’infant, sense ser

conscient de la importància de portar el pegat,

opta per treure-se’l. Davant d’aquesta situació,

el que podem fer és prescriure una lent de con-

tacte tova, que tintada amb la pupil·la opaca

o amb una graduació molt elevada, compleixi

la mateixa funció i faci que el cervell ignori la

imatge percebuda per aquest ull”.

A partir dels 11 anys, també pot ser aconsella-

ble l’ús de lents de contacte per corregir errors

refractius moderats, ja que presenta avantat-

ges significatius respecte de les ulleres. Segons

Mireia Campos, “les lents de contacte ajuden a

un desenvolupament correcte del sistema vi-

sual i contribueixen a l’aprenentatge basat en

la percepció, ja que proporcionen la mateixa

mida d’imatge entre els dos ulls, incrementen

el camp visual perifèric i faciliten la rehabilita-

ció visual de nens amb afàcia (sense cristal·lí)”.

LA

RE

VIS

TA I

MO

43

Conservació de les lents

Per la seva experiència en l’àmbit de la contactologia,

Mireia Campos té molt clar que “les lents de contacte

són un mètode segur sempre que se’n faci un bon ús i

un bon manteniment”. L’optometrista de l’IMO ofereix

algunes recomanacions bàsiques:

1. La còrnia necessita respirar i, per això, és important

recordar que les lents han de posar-se, com a mínim,

20 minuts després de llevar-se, i que cal treure-se-les

20 minuts abans d’anar a dormir. Mai no hem d’anar

a dormir amb les lentilles posades, llevat que ens

indiquin el contrari, i s’aconsella no portar-les més de

8 hores diàries (tot i que la mitjana se situa en 9,45

hores/dia).

2. La còrnia ha d’estar constantment humectada per

funcionar d’una manera correcta, la qual cosa reque-

reix utilitzar llàgrima artificial de forma constant

(no només en treure'ns les lents). És preferible que

aquesta llàgrima artificial sigui en monodosi i sense

conservants.

3. La higiene és fonamental. Cal netejar les lents i can-

viar el líquid de l’estoig que les conserva diàriament,

encara que no les usem cada dia. En el cas de les lents

semirígides, híbrides i esclerals també les hem de

fregar bé amb el sabó indicat, perquè no s’acumulin

dipòsits de lípids i proteïnes que provoquin incomo-

ditat i arribin a comprometre la visió.

4. Si tenim l’ull especialment vermell o notem sensació

d’incomoditat o sequedat, molèsties, dolor o visió

borrosa, hem treure’ns la lent de seguida (no portar-la

mai si està esquerdada o trencada) i posar-nos en

contacte amb l’especialista.

A l’estiu

L’estiu és època de sol, platja i piscina, de ma-

nera que els usuaris de lents de contacte han

d’adoptar precaucions especials, recordant que

banyar-se o practicar esports aquàtics amb les

lents de contacte posades pot resultar una font

perillosa d’infeccions i/o úlceres corneals.

L’optometrista Mireia Campos destaca que “és

important que les lents no toquin mai l’aigua ja

que, encara que no ens ho sembli, conté nom-

brosos gèrmens i bacteris. Com a alternativa, hi

ha ulleres de natació que permeten graduar el

vidre per veure-hi còmodament sota l’aigua. Si

no és possible prescindir de l’ús de lents de con-

tacte, es recomana utilitzar les diàries i rebut-

jar-les en sortir de l’aigua. De fet, l’avenç en lents

de contacte va encaminat cada vegada més cap

a aquest tipus, disminuint no sols els riscos que

comprometen la salut ocular, sinó també les

molèsties del manteniment de les lents”.

Finalment, l'optometrista de l’Institut aclareix

que “el fet que les lents de contacte no puguin

tocar l’aigua (ni la saliva), no treu que no hagin

d’estar sempre humides, tant en l’estoig com en

els nostres ulls. Per a això, disposem de la solu-

ció única i de les llàgrimes artificials”.

Álex GutiérrezOcularista

Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 BarcelonaT 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

LA

RE

VIS

TA I

MO

44

IMO | OFTALMOLOGIA

Entrevista a

fundador de l’Institut Veterinari Oftalmològic (IVO)

Dr. Francisco Simó

Des del seu centre dedicat íntegrament

a la prevenció, diagnòstic i tractament

de les afeccions oculars en els animals

de companyia, el Dr. Francisco Simó

ens mostra la seva passió per una de les

especialitats més desconegudes de la

veterinària. Un pioner autèntic que, a

més de dirigir des de fa set anys l’única

clínica d’oftalmologia veterinària a Ca-

talunya, ha estat el primer especialista

de realitzar la cirurgia de la cataracta

per facoemulsificació i d'implantar una

lent intraocular en un gos.

Llicenciat en Medicina Veterinària per la Universitat

de Saragossa, va completar la seva formació amb di-

plomatures de postgrau en oftalmologia a la Univer-

sitat Autònoma de Barcelona i a l’École Vétérinaire de

Tolosa de Llenguadoc. Ha fet residències a la Facultat

de Veterinària d’aquesta ciutat francesa, amb el Dr.

Marc Simon a París i al Servei d’Oftalmologia de Long

Island Veterinary Specialists de Nova York. Ara ens obre

les portes del seu centre a Barcelona per parlar-nos

sobre aquesta especialitat mèdica que exerceix des

de fa més de 20 anys.

Per Pere Romanillos

LA

RE

VIS

TA I

MO

45

IMO | OFTALMOLOGIA

Els gossos hi veuen en blanc i negre. Un mite?

Efectivament, no és cert. Sí que veuen els colors però en

barregen alguns, com el blau i el vermell, a més de no

distingir el verd. I encara que amb prou feines pateixen

miopia o hipermetropia, la seva agudesa visual és pitjor

que la nostra.

Per exemple?

No són capaços de fixar la mirada en un punt concret i

no paren atenció a un objecte quan no es mou. Però a

les fosques hi veuen millor, com nosaltres en una nit de

lluna plena.

Quines patologies oculars són més freqüents en els

gossos?

En general, defectes de les parpelles, entropi (quan el

marge palpebral s’inverteix contra el globus ocular), úlce-

res de còrnia i dèficits del sistema lacrimal, com l’ull sec.

I a totes les races els afecta igual?

El buldog francès i l’anglès, el carlí, el golden i el pastor

són els que pateixen més patologies d’aquest tipus. Tot

i que la presència de determinades races a la consulta

depèn també de les modes. Recordo que anys enrere hi

havia molts huskys siberians amb els seus característics

ulls de diferent color, una heterocromia genètica que

només es dóna de forma tan evident en aquest gos.

Ara es veuen molts golden, com en Blai, el gos a qui

va sotmetre a una intervenció pionera...

Va ser fa un parell d’anys. L’animal presentava un quadre

d’hemorràgies freqüents a l’interior de l’ull i despreni-

ment de la retina. La seva visió no estava seriosament

afectada perquè la compensava amb l’ull sa, encara que

ja de cadell havia patit una intervenció de cataractes.

Finalment, vam optar per fer-li una vitrectomia, que

consisteix a extreure el vitri que omple la cavitat ocular

i recol·locar la retina fixant-la mitjançant làser. Vaig ser

el primer a practicar amb èxit aquesta tècnica a Catalu-

nya i gràcies, en bona part, al suport de l’IMO.

Com va ser aquesta col·laboració?

Volia adaptar la vitrectomia, ja usada en persones, a

l’especialitat veterinària. Vaig posar-me en contacte

amb l’IMO i aquí em van oferir la inestimable oportu-

nitat d’aprendre-hi. Igualment, va ser important l’aju-

da d’especialistes nord-americans i canadencs amb els

quals col·laboro d’una manera habitual per desenvolu-

par i perfeccionar aquesta tècnica en la seva aplicació

a l’ull caní.

I com va ser la recuperació d’en Blai?

Va necessitar entre sis i vuit setmanes de tractament

amb aplicació de col·liri tres o quatre vegades al dia.

En aquests casos és molt important que el propietari

s’impliqui en tot el procés, ja que no és un postoperatori

ràpid. A més, l’animal ha de portar un collaret isabelí

perquè no es toqui els ulls i evitar zones amb excessiva

llum, així com reduir l’exercici físic.

Presenta complicacions, aquesta tècnica?

De vegades pot ser que l’animal no recuperi prou capa-

citat visual perquè s’ha tardat massa a diagnosticar el

problema. En el cas del despreniment de retina, el pro-

pietari no s’adona de la patologia a cop d’ull i pot tardar

a acudir a l’especialista.

“El bulldog, el carlí, el golden i el pastor són les races amb més patologies d’ull”

LA

RE

VIS

TA I

MO

46

IMO | OFTALMOLOGIA

És important el diagnòstic precoç... Però com sap el

propietari si la seva mascota hi veu malament?

En general, l’animal mostra un comportament desconfi-

at i poruc, redueix la seva activitat, ensopega en les vo-

reres o en pujar o baixar esglaons, es mostra maldestre

en els jocs... Encara que en el cas de la cataracta, un dels

primers símptomes evidents és que l’ull canvia d’aspec-

te, i mostra una pupil·la de color blanquinós o blavós.

Són freqüents les cataractes en animals?

Sí, és una patologia molt freqüent. Solen ser heredità-

ries i, en el cas dels gossos, i no tant en els gats, són

molt habituals en edats avançades, amb dèficits visuals

importants cap als 12 o 13 anys.

I quin és el tractament més efectiu?

Requereix una intervenció quirúrgica. Anys enrere es

feia una incisió considerable per extreure la totalitat del

cristal·lí, però a l’IVO vam fer evolucionar aquesta tèc-

nica i vam ser els primers a apostar per la facoemulsifi-

cació. És menys invasiva i a través d’una mínima incisió

de només 3 mm emulsifiquem o desfem el cristal·lí, que

s’aspira per l’orifici obert. Finalment, col·loquem una

lent intraocular a l’ull de l’animal per tal de compensar

les diòptries. En qüestió d’una setmana des de la inter-

venció, l’animal recupera la pràctica totalitat de la visió.

Actualment, és la tècnica d’elecció per a la cirurgia de

la cataracta.

Com podem saber si l’animal ja hi veu bé?

Hi ha diverses proves subjectives a realitzar després de

la intervenció per valorar el bon estat de les estructu-

res oculars. També se sotmet l’animal a una refracto-

metria que, encara que té un lleu marge d’error, ser-

veix a l’especialista per avaluar l’èxit de la intervenció.

Hi ha gaires clíniques especialitzades en oftalmolo-

gia veterinària?

A Catalunya, l’IVO és l’únic centre disponible. Fora d’aquí,

hi ha algun altre centre a Madrid i Sevilla. En general, hi

ha pocs especialistes que es dediquin a això. A la nostra

clínica, la majoria dels pacients són de Barcelona però

també en vénen de la resta de Catalunya, les Balears i,

esporàdicament, de València, Galícia i el País Basc.

Molts no saben que hi ha aquesta especialitat...

La majoria se sorprèn quan el seu veterinari els comenta

que portin la seva mascota a l’oftalmòleg.

I en quin moment decideix dedicar-se a aquesta

professió tan poc comuna?

Va ser al cinquè curs de carrera, durant l’assignatura

d’oftalmologia veterinària, que amb prou feines va durar

dos dies! Però amb aquest temps en vaig tenir prou per

descobrir que allò era el que m’agradava.

I des de llavors, quins casos han estat els més com-

plicats?

Solen ser les cirurgies de retina i les de cataracta en ca-

valls, no tant per la tècnica (que és similar a la del gos o

el gat) sinó pels problemes inflamatoris que solen pre-

sentar-se durant el postoperatori.

LA

RE

VIS

TA I

MO

47

IMO | OFTALMOLOGIA

També opera cavalls?

Habitualment vaig a clíniques especialitzades i centres

equins per realitzar visites i intervencions quirúrgiques

a aquests animals. També tracto problemes oculars en

aus, fures i conills, que acostumen a patir una patologia

coneguda per uveïtis.

I animals exòtics?

Hi ha molts casos de cataractes senils en lloros, per la

seva llarga esperança de vida, que pot arribar als 40 o

50 anys.

Quines diferències hi ha a l’hora d’intervenir qui-

rúrgicament un ull animal o un ull humà?

Les tècniques i l’instrumental utilitzats són pràctica-

ment iguals. Només canvia el tipus de lents intraocu-

lars. És clar que l’ull d’un animal és parcialment diferent

del d’una persona i, a més, hi reacciona d’una manera

diferent.

Parlant de tècniques, quins avenços s’estan pro-

duint en la seva especialitat?

Hi ha avenços considerables en les teràpies làser per al

tractament del glaucoma; millores constants en la cirur-

gia de la cataracta que permeten uns resultats cada ve-

gada més ràpids i reeixits, fins i tot en casos que abans

no tenien solució, avenços en la cirurgia de la retina;

intents de realitzar teràpia genètica en problemes here-

ditaris de degeneració de la retina que ja s’estan acon-

seguint en determinades races, o l’ús d’injeccions subre-

tinianes per a la recuperació de la vista en pacients als

quals fins ara no se’ls podia fer res.

Si un animal s’està quedant cec de manera irrever-

sible, és possible fer-li un trasplantament de còrnia?

No és una tècnica habitual, però es pot fer.

Hi ha bancs de còrnia per a mascotes?

No. Quan es necessita, l’especialista es posa en con-

tacte amb diferents clíniques o hospitals i normal-

ment aviat aconsegueix la donació provinent d’un

animal que s’acaba de morir. En aquest sentit, he de

dir que els propietaris sempre es mostren molt dispo-

sats i no posen cap impediment a consentir la dona-

ció perquè un altre animal pugui salvar la visió.

I si el meu gos és miop?

Pot corregir-se amb la implantació de lents intraoculars,

encara que tampoc és una intervenció habitual. En ge-

neral, en diagnosticar-se aquest tipus de dèficits, el pro-

pietari accepta el problema i no sol·licita una cirurgia de

correcció, cosa comprensible, per altra banda, especial-

ment en aquests moments de crisi.

Entre gossos i gats, quin és millor pacient?

Els gossos, perquè als gats els costa acceptar la medi-

cació: si no la volen, és difícil convèncer-los i defugen

qualsevol intent de ser tractats. Això sí, tots excepte els

perses, que són molt més dòcils en aquest sentit.

L’IVO, un referent en oftalmologia veterinària

Inaugurat fa set anys, l’Institut Veterinari Oftal-

mològic (IVO) és una iniciativa pionera en el camp

de l’oftalmologia veterinària. En les seves instal·la-

cions disposa de tota la infraestructura necessà-

ria per oferir assistència oftalmològica a tot tipus

d’animals de companyia i exòtics.

Entre altres serveis, ofereix tractament mèdic i

quirúrgic de malalties orbitàries, de les parpelles i

vies lacrimals, així com de còrnia, conjuntiva, cris-

tal·lí i glaucoma. També disposa d’una unitat de

làser per al tractament de despreniments de retina

i determinats tumors oculars.

IVO. Sant Elies, 36 B 2ª.

08006 Barcelona. Tel. 932 003 589

www.ivoft.com

LA

RE

VIS

TA I

MO

48 AlguesQUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

49

Però això es menja? Ens preguntem sovint en veu-

re-les, quan la veritat és que fa segles que en men-

gem i, de fet, es calcula que formen part de la dieta

mediterrània des de l’any 600 aC. Fins fa ben poc

temps, el seu consum es limitava a la cuina vegeta-

riana i macrobiòtica però s’ha generalitzat cada ve-

gada més i, de mica en mica, les algues s'han anat

convertint en un producte més del rebost. Encara no

arribem a la xifra dels japonesos, el consum d’algues

dels quals representa fins al 25 % de la seva dieta,

però el seu ús a la cuina ja no se'ns fa estrany.

AlguesLes algues són un aliment ex-

cel·lent per incorporar a una

dieta saludable i equilibrada.

En amanides, sopes, arros-

sos, saltats i fins i tot en les

postres, són un recurs culinari

força interessant i saborós.

Per Pere Romanillos

Les verdures del mar

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

50

Una qüestió de salut

Està clar que les algues són un aliment molt recomana-

ble. Repassem algunes raons importants per incorpo-

rar-les a la dieta diària:

• Són bones per al cor. Hi ha evidències científiques

que proven el seu paper beneficiós en la salut cardi-

ovascular.

• Depuren l’organisme. Gràcies al seu elevat contin-

gut en minerals i oligoelements, produeixen un efec-

te alcalinitzant en la sang i els líquids corporals. Això

contribueix a compensar l’excés d’àcids generats per

l’alimentació i reforça el seu poder depuratiu.

• Faciliten el trànsit intestinal. Les algues aporten

una gran quantitat de mucílag, un tipus de fibra que

protegeix la mucosa gàstrica i estimula el bon funci-

onament de l’intestí gros, de manera que permet una

bona evacuació diària dels residus.

Les algues són un bon aliat si volem seguir una dieta

saludable, ja que aquestes verdures del mar estan con-

siderades com un dels grups d’aliments amb una con-

centració de minerals més alta. Especialment riques en

calci i ferro, també aporten considerables quantitats de

iode, magnesi, cobalt, fòsfor i potassi. Per exemple, uns

100 g d’alga kombu contenen més calci que no pas un

got de llet, i una cullerada d’algues pot proveir diària-

ment l’organisme de tots els minerals i oligoelements

que necessita.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

51

• Ideals per als diabètics. El gust dolç de la majoria de

les algues es deu al seu elevat contingut en mannitol

i fructosa, dos components clau per a les persones

diabètiques, ja que no augmenten el nivell de sucre

en la sang.

• Completen la dieta dels vegetarians. Pel seu elevat

contingut en proteïnes de gran qualitat i vitamina

B12, el seu consum és molt important en l’alimenta-

ció de les persones que no mengen carn, peix ni ous.

• Fortes com el ferro. El seu consum habitual ajuda

a cobrir les necessitats diàries de ferro. Per exemple,

l’espirulina està considerada l’aliment més ric en pro-

teïnes de qualitat: en té entre un 50 % i un 70 %, men-

tre que la carn en conté entre un 18 i 22 %, i la soja,

un 30 %. A més, aquest tipus de proteïnes vegetals

són més fàcils de digerir que les animals, ja que no

són fibroses.

• Disminueixen el colesterol. Les algues no aporten

greixos saturats, motiu pel qual es recomana el seu

consum a l’hora de controlar els índexs de colesterol.

• Eviten l’acidesa d’estómac. Les gomes o mucílags

de les algues retenen sucs gàstrics i actuen com un

antiàcid natural molt efectiu.

• Ajuden a aprimar. Pel seu efecte sadollador i lleuge-

rament laxant, el seu baix contingut en calories i la

seva aportació de iode —que regula el funcionament

de la glàndula tiroide, responsable de cremar els hi-

drats de carboni—, les propietats de les algues són el

complement ideal en les dietes per aprimar-se.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

52

La majoria de les algues es comer-

cialitzen seques i cal hidratar-les a

casa abans de consumir-les. En ge-

neral, podem trobar-les en establi-

ments gurmet o especialitzats en

nutrició, en botigues i seccions de

fruita i verdura o en establiments de

dietètica.

Entre les més habituals destaquen:

Dulse. De textura cruixent i sabor

semblant al dels crustacis, aquesta

petita alga vermellosa és molt ha-

bitual a les costes europees. Es pot

prendre crua o cuita (a la sopa, al

vapor, saltada o fregida). També es

pot servir en amanides, creps i bar-

rejar-la amb pasta.

Espagueti de mar. El seu sabor

recorda el de l’escopinya, tot i que

bullida perd intensitat. És carnosa

i la podem prendre bullida (com a

guarnició en plats de peix, arrossos,

pastes, llegums...), seca, torrada, ar-

rebossada o fregida. Temps d’hidra-

tació: 10 minuts (augmenta fins a 4

vegades el seu pes). Temps de coc-

ció: 15 minuts.

Wakame. Per gaudir del suau sabor

de mar que presenta, és preferible

prendre-la crua (amanida) però tam-

bé es pot fer servir bullida i torrada.

Temps d’hidratació: 10 minuts (aug-

menta fins a 10 vegades el seu pes).

Temps de cocció: 10-15 minuts.

Hiziki. Molt saborosa i perfumada,

combina bé amb tubercles com la

patata, la pastanaga i la remolatxa.

És ideal en sopes, plats a base de lle-

gums, verdures i amanides.

Nori. Aquesta petita alga vermello-

sa es torna negra en assecar-se i,

finalment, pren un to verdós quan

la coem. És de gust molt suau (que

recorda el dels xampinyons secs)

i es pot prendre bullida (com a in-

gredient en sopes, cremes, truites,

croquetes...) o seca i al forn (com a

condiment en sopes i plats a base

de peix i marisc). Molt comuna a

les costes atlàntiques, és una de les

algues més consumides al món, en

gran part, pel seu protagonisme en

el popular sushi. Temps d’hidratació:

5 minuts (augmenta fins a 4 vega-

des el seu pes). Temps de cocció: 5

minuts.

Al mercat

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

53

Enciam de mar. D’un sabor marí in-

tens i lleugerament amarga, es pren

crua (amanida o com a guarnició en

plats de peix o marisc), bullida (com

a ingredient en salses, sopes, cro-

quetes empanades...) o torrada (al

forn o com a condiment en sopes i

plats de peix i marisc). Temps d’hi-

dratació: 5 minuts (augmenta fins a

4 vegades el seu pes). Temps de coc-

ció: 5 minuts.

Agar-agar. No es tracta d’una alga

sinó d’un compost elaborat a còpia

de diverses algues que s’usa en la

cuina com a gelificant d’origen ve-

getal en flams, cremes, salses fredes,

amanides o per espessir sopes i po-

tatges o com a base de gelatines de

fruita.

Arame. Aquesta delicada alga de

color marró fosc aporta un gust dolç

a les menges que acompanya i com-

bina bé amb tota mena de plats a

base de carn, peix o pasta. Temps

d’hidratació: 5-10 minuts (augmenta

fins a 4 vegades el seu pes). Temps

de cocció: 5 minuts.

Kombu. Amb un sabor iodat i lleu-

gerament fumat (recorda el dels

percebes cuits), aquesta alga car-

nosa la podem prendre bullida (com

a guarnició o jaç en plats de carn

o peix) o al forn i triturada (com a

condiment). Temps d’hidratació: 10

minuts (augmenta fins a 4 vegades

el seu pes). Temps de cocció: 10 mi-

nuts.

Consells a l’hora de comprar

En la majoria dels casos, les algues

es comercialitzen seques i envasa-

des. Per assegurar-nos que el pro-

ducte conservi intactes les seves

qualitats organolèptiques és impor-

tant que l’envàs estigui tancat de

manera hermètica. Un cop a casa,

convé llegir amb atenció les instruc-

cions d’ús, ja que l’ús culinari de les

algues varia segons cada espècie.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

54Canelons de nori amb verduretes

Ingredients per a 4 persones: 4 làmines d’alga nori, 150

g de porros, 150 g de pastanaga, 150 g de mongeta ten-

dra, 50 g d’api, 40 ml d’oli. Per a la salsa: 500 ml de llet

semidesnatada, 40 g de farina, 50 g de mantega, 1 rovell

d’ou, 100 g de formatge ratllat (1/2 per a la salsa, 1/2 per

gratinar). Sal, pebre i nou moscada.

Elaboració:

Netegem, pelem i tallem les hortalisses. Les ofeguem

15 minuts en oli a foc lent (amb el recipient tapat). Per

a la salsa, fonem mantega en un cassó i hi afegim fari-

na. Ho ofeguem durant un minut, hi afegim la llet bu-

llent, ho remenem i ho assaonem amb sal, pebre i nou

moscada. Deixem coure la barreja durant 5 minuts.

Retirem la salsa del foc i en barregem una quarta part

amb les verdures. Enrotllem aquesta preparació en les

làmines d’alga formant diversos canelons i incorporem

els rovells a la resta de la salsa. Hi afegim la meitat del

formatge i ho barregem. Posem una mica de salsa al

fons d’una safata i hi posem els canelons d’alga farcits

amb les verdures. Ho cobrim tot amb la resta de la sal-

sa, hi escampem el formatge que resta i ho enfornem

fins que siguin daurats.

A la cuina

El temps de cocció de les algues varia segons cada espè-

cie però, en general, quan s’utilitzen guisades, rostides,

cuites o fregides, es preparen de forma idèntica que les

verdures. Així, doncs, s’han de bullir o coure segons la

consistència que tinguin i la manera com les vulguem

elaborar posteriorment. Pel seu elevat contingut en sals

minerals, és molt recomanable aprofitar-ne l’aigua de

cocció com a fons o brou per a elaborar altres plats.

Una de les claus que convé tenir en compte és el re-

mull de les algues, ja que la majoria es comercialitzen

deshidratades. Per això, abans de cuinar-les, s’han de

submergir en aigua durant més o menys temps en fun-

ció del tipus d’alga. Cal tenir en compte que en remu-

llar-les, les algues augmenten fins a deu vegades el seu

pes i volum, a més de recuperar el seu aspecte natural

(color, brillantor, textura...).

Per tant, convé calcular uns 5/10 grams d’algues se-

ques per persona, ja que al plat es corresponen amb uns

50/100 grams d’algues fresques. En el cas de guisats,

sopes, cremes... podem incorporar les algues seques di-

rectament a l’aigua de l’olla o cassola per hidratar-les

durant la cocció. I si les volem consumir crues (amani-

des) o macerades (en vinagre, vi, suc de llimona...) és

molt necessari que les algues deshidratades es posin en

remull. Si volem que adquireixin una textura i un aspec-

te cruixents, també podem torrar-les al forn o rostir-les

lleugerament en una planxa o paella.

El millor substitut de la sal

Tothom sap que no és saludable abusar de la sal en els

menjars. L’ús alternatiu de les algues per condimentar

els plats pot resultar una alternativa excel·lent. Un cop

triturades poden substituir la sal en preparacions de

tota mena, amb l’avantatge de contenir menys sodi i

més minerals, especialment magnesi, calci i iode.

Un parell d’idees

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

55

Ingredients per a 4 persones: 50 g de kombu en salaó,

280 g de tallarines, 2 rovells i 1 clara d’ou, 100 g de bacó,

100 ml de nata, 100 g de formatge parmesà ratllat, 40 ml

d’oli d’oliva, sal i pebre blanc mòlt.

Elaboració:

Rentem les algues amb força aigua i canviem l’aigua

tres vegades. Les remullem, durant 30 minuts, les po-

sem a coure durant 50 minuts i les escorrem. Enrotllem

les amples tires de l’alga i les tallem en forma d’espague-

Tallarines a la carbonara amb alga kombu

ti. Tallem el bacó a tires fines i les fregim en oli fins que

es daurin. Batem els rovells i la clara fins que augmentin

tres vegades el seu volum. Posem a coure les tallarines

en aigua bullent amb sal fins que estiguin al punt. Ho

escorrem. Saltegem les algues i les tallarines en l’oli i el

bacó, ho remenem tot ben bé, i ho ofeguem i assaonem

amb la sal i el pebre. Hi afegim la nata, ho posem a

coure lleugerament, hi barregem el formatge, hi incor-

porem els rovells i la clara batudes, ho removem una

mica més i ho servim de seguida perquè no es refredin.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA

RE

VIS

TA I

MO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

La vida sin cataratas...y sin astigmatismo.Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.

Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.

Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.

©2014 Novartis Material revisado en marzo de 2014. SG/IOL/IOLGE/AD/140310/ES