Rosell jiménez f_2

Procés de ComparacióTipografia i Arquitectura Gràfica

ROSELL JIMÉNEZ, Ferran D1

Grau en Disseny

Índex:

Alimentació 3 Cosmètics 8 Diari Imprès 14 Manual Ortogràfic 17 Llibre de text 20 Revista 25 Carpeta de la Universitat de Barcelona 27 Conclusions 30 Bibliografia 31

03

Alimentació

04

ALIMENTACIÓ: Cereals

TÍTOL: Família: Fantasia Tipus: Agent Orange Cos: ~ 70 Interlineat: / Kerning: NOTA IMPORTANT Deformacions: -Altura d’hasta: 128% -Kerning: ~ -40 TEXT: Família: Fantasia Tipus: Agent Orange Cos: 25 Interlineat: / Justificació: A la dreta Amplada de caixa: 73 mm NOTA IMPORTANT Deformacions: De més petit a més gran, d’esquerra a dreta

CHOCAPIC

CHOCAPIC CDeformacions

Autentico sabor a chocolate

~~

Amplada de Caixa: 73mm

05

ALIMENTACIÓ: Galetes

Família: Pal sec Tipus: Agent Orange Cos: 4 aprox Interlineat: / Justificació: / Amplada de caixa: /

Família: Pal sec Tipus: Agent Orange Cos: 5 aprox Interlineat: / Justificació: / Amplada de caixa: /

06

ALIMENTACIÓ: Pals per “picar” entre hores

Família: Pal sec Cos: 7 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 42 mm

07

ALIMENTACIÓ: Xiclet

Família: Pal sec Cos: 3 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 34 mm

08

Cosmètics

09

COSMÈTICS: Crema de pell

Família: Pal sec, però Majúscula Cos: 5 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 74 mm Interlineat menor

Família: Pal sec Cos: 7 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 49 mm Interlineat major

Tratamiento

10

COSMÈTICS: Gomina

Família: Pal sec Cos: 7 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 39 mm

11

HIGIÈNE: Desodorant

Família: Pal sec Cos: 5 Justificació: Al centre Amplada de caixa: 39 mm

12

COSMÈTICS: Dentífric 1

Família: Pal sec Cos: 5 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 47 mm

13

COSMÈTICS: Dentífric 1

Família: Pal sec Cos: 5 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 54 mm Deformació vertical (Altura d’hasta fins a 125%) Kerning: -60

14

Diari Imprès

15

DIARI IMPRÈS: Portada

Família: Romana Cos: 9 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 43 mm

Amplada de caixa: 43 mm

Família: Romana Cos: 15 Justificació: A l’esquerra i bandera dreta Amplada de caixa: 85 mm

Família: Romana Cos: 35 Justificació: A l’esquerra i bandera dreta Amplada de caixa: 80 mm

16

DIARI IMPRÈS: Cos

Família: Romana Cos: 10 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 40 mm

Port aventura estu



17

Manual Ortotipogràfic

18

Llibre de Text - Ortotipografia, Portada

Cos: 32

Cos: 35

Cos: 27

19

Llibre de Text - Ortotipografia, Text

Família: Romana Cos: 8 (Cursiva) Amplada de caixa: 102 mm

Família: Romana Cos: 10 Justificació: Justificat esquerra amb bandera Amplada de caixa: 120 mm

Els títols específics de.

20

Llibre de text

21

Llibre de Text - Infantil (1) , Portada

Família: Romana Cos: 62 Amplada de caixa: 110 mm

22

Llibre de Text - Infantil (1) , Text

Família: Cal·ligràfica Cos: 29 Amplada de caixa: 155 mm

23

Família: Romana Cos: 8 (Cursiva) Amplada de caixa: 86 mm

Daniel Goleman

24

Llibre de Text - Adults (Novel·la, A5), Text

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil,

Una de les primeres idees

que tracta és la idea de

què és el bon disseny, és

a dir, com hauria de ser

el disseny per definició;

l’ideal. Aquesta idea,

tractada per molts dels

interlocutors, remet a


que tracta és la idea de

què és el bon disseny, és

a dir, com hauria de ser

el disseny per definició;

l’ideal. Aquesta idea,

tractada per molts dels

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, dis-

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, dis-cret, durador (que per-duri en el temps) i que,

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, dis-cret, durador (que per-duri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possi-ble, és a dir: una fracció

Una de les primeres

idees que tracta és la

idea de què és el bon

disseny, és a dir, com

Una de les primeres




Una de les primeres



Una de les primeres




Una de les primeres




hauria de ser el disseny

Una de les primeres




hauria de ser el disseny

per definició; l’ideal.

10 pt 12 pt 14 pt 30 pt24 pt18 pt

36 pt 42 pt 48 pt 54 pt 60 pt 66 pt

Rodó · Interliniat mida 12 pt · JustificatTimes - Romana

25

Revista

26

Revista, Musical (Portada + Interior)Família: Fantasia (Títol HAMMER) Cos: 200Amplada de caixa: 155 mm

Família: Fantasia (Títol HAMMER) Cos: 10


27

Carpeta de la Universitat de Barcelona

28

Carpeta: Universitat de Barcelona

Família: Romana Amplada de caixa: 123 mm

Cos: 67/68

29

Medicina - Prospecte 1

Família: Romana Amplada de caixa: 136 mmCos: 9

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb tot l’anterior. Es tracta també de saber què és important en allò que es dissen-

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb tot l’anterior. Es tracta també de saber què és important en allò que es dissen-ya, per saber què és essencial i què no, per evitar qualsevol

Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb tot l’anterior. Es tracta també de saber què és important en allò que es dissen-ya, per saber què és essencial i què no, per evitar qualsevol detall que distregui la nostra atenció.

Una de les primeres idees que

tracta és la idea de què és el

bon disseny, és a dir, com hauria

de ser el disseny per definició;

l’ideal. Aquesta idea, tractada


que tracta és la idea de què

és el bon disseny, és a dir,

com hauria de ser el disseny






per molts dels interlocutors,






per molts dels interlocutors,

remet a quelcom que com-


que tracta és la idea de què

és el bon disseny, és a dir,

com hauria de ser el disseny

per definició; l’ideal. Aquesta

idea, tractada per molts dels

interlocutors, remet a quelcom

que compleixi amb les següents

8 pt 9 pt 10 pt 14 pt12 pt

24 pt 30 pt 36 pt 42 pt 48 pt

30

Conclusions:

Com diu al manual d’ortotipografia, ben sabut és que no hi ha cap regla d’or, però havent fet el treball a PDF veien les diferents formes de composició i havent fet la comparació per veure quins cossos i quins amples de caixa es fan servir, crec que ara mateix l’única veritat segueix essent que no hi ha veritats absolutes però sí algunes positives consideracions: - Les lletres de fantasia que acaben essent gairebé “el logo” com en el text d’Aliments (Chocapic, infantil sobretot), s’acaben deformant, modificant l’amplitud d’hasta i, fins i tot, la d’altura d’x i l’amplitud dels caràcters en sí. - L’ etiquetatge de menjar sempre sol anar a Pal sec. - Allò que interessa per sobre d’allò que no interessa que es llegeixi es fa amb un interlineat més gran en detriment d’allò que volem que passi desaparcebut gairebé com una taca pel lector, que es fa amb un interlineat molt més petit (lletra petita). Gairebé estaríem parlant d’interlineats iguals o menors al cos de la lletra. - La lectura informativa i/o de poca durada, a nivell publicitari, on el lector no s’ha d’entretenir, a pal sec. - L’ideal seria encaixar a 2:3 i partir a 3:4 per tornar a 2:3 i així acabar tornant a 3:4 per tenir harmonia. - Tots els interlineats negatius on es toquin els elements que surten de l’altura d’x per dalt amb els que baixen de la línia superior, no aporten llegibilitat i per tant no són recomanables. - A partir d’aquí ja depenent de què es vulgui tipificar deixarem un interlineat o un altre. És relatiu al suport, condicions, etc. - No hi ha consens històric sobre quants caràcters com a mínim ha de contenir una línia. Per exemple, J. Müller-Brockmann diu que el llarg de la línia ha de tenir una mitjana de 10 paraules i no menys de 7 en qualsevol de les mesures de caixa. En canvi, per Emil Ruder, de 50 a 60 lletres per línia ja està bé. També per Robert Bringhurst l’ideal de caràcters per línia són 66. I també existeixen fòrmules per calcular l’ideal de caràcters per línia. Com per exemple: Quantitat òptima de caràcters per línia = (llargada de caràcters de l’alfabet; 26) x 1,75 i, a partir daquí, sobtenen totes les altres composicions.

31

Bibliografia:

Pujol, J. M. i Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona. Columna, 1995.

Webgafia:

www.oert.org/tipografía-y-proporciones/ Aquí hi he trobat el que altres autors pensen sobre les dimensions de caixes, les fòrmules per com tractar caràcters per línia i caixa, etc.

Documents

Rosell jiménez f_2