RONDALLES EIVISSENQUES.

ESCENA 1. ESCENA DE L TÍTOL DE LA RONDALLA.

MÚSICA EIVISSENCA.(TAMBOR I FLABIOL)

APAREIX SA MAJORA I S’ASSEU, I ES QUEDA DORMIDA.

DOS NENS APAREIXEN A L’ESCENA.

-NENS( A L’HORA):Majora , majora ens contau una rondalla.

-MAJORA: Sí , us ne contaré un parell , però llavors a dormir.D’acord?

-NENS: (A L’HORA).Accord.

-MAJORA. Sense llibres ni dibuixos però vells fulls se giraven invisibles , i ens tenien els ulls encantats d’imatges.

Això vol dir que era, i és, que a baix del pont del riu de Santa Eulària neix una herbeta que brota i desapareix en un instant , amb floretes blanques , que surt a sa primera claror des dies

de Sant Joan i Cap d’any.

Aquesta floreta , té un secret i és que si l’agafes molt ràpid amb ses mans com a sa vista i l' introdueixes a dintre d’una ampolla fosca , no importa grossa o petita , i li estaquem un tap , així com passa el temps anirà augmentant de pes i neixerà de sa floreta un barruguet màgic anomenat també fameliar.

ESCENA 2. TITELLES. ESCENA DEL PONT DE STA.

Majora: Vet aquí (assenyala les titelles) un dos nins eivissencs : Lina i en Joan,que vivien a Sant Josep , per “mor” de sa feina des pare es varen traslladar a viure a Santa Eulària i passejant pel riu es varen trobar una ampolla negra,ben tapada amb un tap de suro.

Tot dos se la varen quedar mirant….

Lina:Mira una ampolla negra , que farà aquí…..

Joan: Sa gent que és molt bruta , veritat que no s’han de tirar fems aquí?

Lina: Llavors pudem jugar a futbol amb ella...

Joan: No a futbol , no!!!!!!

Lina: Jugarem a fer puntería.

Joan:A que podem jugar.( pensant)

MAJORA:Com que no arribaven a triar el joc per jugar amb s’ampolla negra, es tombaren per fer una mig diada.

( Nins titella dormint)i roncant.

El sol començà a pondres , sota el pont I comença a crèixer una flor.

Lina: Mira quina floreta més guapa , sembla que està ballant , corre Joan posa-la a dintre de s’ampolla i ens l’emportarem a ca nostra.

Joan: Ale, ja està! .Lina ,anam cap a casa que sen''s fa molt tard.

…Pel camí els infants van cantant .Sona música de tambor i flaviol.

ESCENA 3 DEL PAISATGE DES VEDRÀ A DALT DEL CIM ESTAVA SA CASA DELS NENS.

Majora: Els infants varen arribar a ca seva , allí era la majora que els esperava a la porta de ca seva.

LINA : Majora , majora mira hem trobat.!!!!

Joan:És una herbeta ,què semblava que ballava quan el sol fèia poca claror.-L''hem agafada i l''hem guardada a dintre d''aquesta ampolla negra que hi havia devora des pont.

MAJORA TITELLA: Deu meu !! Mirau , mirau , s'ampolla es belluga.

MAJORA:.L´!'ampolla negra rodolà i va caure per terra, de prompte va surtir uns llumets... i siiiiii

A que no sabeu que hi havia a dintre de sa botella. Nins de la classe: Un barruguet!!!!!!!!

Lina: Majora titella , majora titella , que hem de fer......

Barruguet: Feina o menjar, feina o menjar...feina o menjar!!!!!!!!

Majora titella:No l''escoltau , que demana el barruguet!!!L'he de dar o feina o menjar .Si no li dau feina o menjar , començarà a cridar i a cridar cada vegada més fort, i ni el vent , ni la pluja ni l'aigua de la mar el faran callar mai.

JOAN: Llavors que li fem??? Li dam feina o li dam de menjar.???

Lina: Dona-'m-li feina , feina , que ens faci neta sa casa.

MAJORA: El barruguet es va posar a correr endreçant tota la casa, corria cap aquí col.locava cap allà, tot sense aturar ni descansar.

Però quan va acabar , va començar de nou......

Barruguet : feina o menjar , feina o menjar ( cada vegada més a fort)

Joan: no se m'ocorr rés ,per fer de feina però si que podriem dar-li qualque cosa de menjar.

MAJORA TITELLA : Si no li dau prou de menjar , es menjar ca nostra fins a les parets.

MAJORA : Els nins li varen dar tot es menjar que varen poder fins que se'ls va acabar el peix...

MAJORA TITELLA:

Que vagi a la mar , que no ens queda més peix i que pesque tot els peix , en voler que torni a ca nostra , que ens faci el sopar i ja li tornarem a dar de menjar...

Barruguet:

Feina o menjar, feina o menjar!!!!!

MAJORA: Va passar el temps i els nens i la majora ja no varen sebre que dar-li al barruguet de feina i menjar , i la veritat que es va convertir en un problema seriós perquè els barruguets , mai en tenen prou, i no paren de bramar fins que es dones una cosa o l'altra.

Majora titella: Nins hem de parlar d'això , com podem aturar aquest barruguet??????

MAJORA:Conta sa llegenda que se li fa un rodolí (una petita poesia) el barruguet atura de cridar i llavor es posa a escoltar.

Majora titella: Joan , Lina vosaltres coneixeu algun rodolí que pugui aturar , aquest barruguet!!!!!

Lina: Jo no en se cap , ni un.

Joan: Llavonces a mi no em mirau , jo tampoc... perquè no, li demanam al públic a veure si ens pot ajudar....???

Lina : Us sabeu algun rodoli??

Nins públic: SSSSSSSSSSSSSSiiiii.

Joan: Ido , digau-lo sense aturar.

PÚBLIC: BARRUGUET , BARRUGUETS VOS QUE SOU TAN POLIDET, US VOLEU ATURAR DE CRIDAR?

MAJORA:El barruguet es va aturar de cop o va començat a escotar molt atentament.Es veia que aquelles paraules rimades , el feien quedar embambat.

Majora titella: I ara que està aturat li direm un petit rodolí perquè es barruguet no s'enfadi i vixca en llibertat.

Barruguet , espavilat per haver treballat pots quedar en llibertat, i aquesta rondalla s'ha acabat, el que no es mentida serà veritat.

MAJORA: I EL BARRUGUET SE'N VA ANAR BEN CONTENT PERQUÈ JA TENIA SA LLIBERTAT , JA QUE NO LI AGRADAVA VIURE TANCAT .

TITELLES : I AQUESTA RONDALLA S'HA ACABAT EL QUE NO ÉS MENTIDA SERÀ VERITAT ,UN APLAUDIMENT GROSS PER QUI LA CONTAT I UN BÉS EN L'AIRE PELS BARRUGUETS QUE VIUEN EN LLIBERTAT.

FÍ