Rois de Corella BROMERA

8/13/2019 Rois de Corella BROMERA

http://slidepdf.com/reader/full/rois-de-corella-bromera 1/13

JoanRoísde Corella forma part de a mitja dotzenad'es-

criptorsvalencians,abdals, mblemitics, per tant de referén-ciaobligada, uanesparlade a producció iteriria del segle v;és a d ir , la de Jord i de SantJord i , Ausi ls March, JoanotMartorell ,JaumeRoig sor sabel eVil lena.Centúria ambéconeguda om el Segle 'Or de les LletresValencianes, nCorellaés,cronológicament, l seudarrer granauror.

Ben mirat, pot ser que després 'Ausi)s March, i senseoblidarJordi de SantJordi, Corellasiga atenent el dominideis ecursos e a lengua elsseus lantejamentsnnovadors:com ara 'an)l isipsicológica elspersonatgesel recurs ' inse-

rir elements utobiogr)fics n I 'obra iteriria- un delspoeresmés mportantsde a nostra iteratura ardomedieval , sensecap de dubte, un delsgransprosistes 'aqueix període.

A la Valéncia el lamíger,mossénCorella,cavaller, eó-leg,docent,sermonador, hereud'un patrimoni discret,gau-deix d'un^ gran consideració n els cercles ocials, olítics i,sobretot, cultesde a ciutat del Túria. Els coetanisdel mateixram el considerenun excel'lentautor que té, a mésa més,unpúblic lector addicte sobretot femení- com reconeix aumeGassullen I'obra El somni de oan Joan quan escriu:

"-Digau, senyora:i vós que sou gran oradorai gran egista,que al'legau ant lo Psalmistaí lo Tirant,(perquéesta io estemaltercant,digau-nos, comlo déu d'Amor ha nom de nom?-Diga-us-ho ella,que del senyor mossénCorella

llig los més diestotes es seues oesies."



També JoanEscriv), i BernatFenollar, que caPrtane,a

el grup d.. p.o..t..td'extracció burgesa, orm-at Per <canon-

ges,norans l rurrsresr,,i dedicaran loances.lEscriváquali-

i i . r . i les composicionscore l lane5 'oelegants oesies"

Fenollar, .t .r t. de les demandes ue li adrega ; i¡)¡ "E l

crédit gran que dei subti l entendre vós posseiu"'o,o refe-r int-se

"l, ,.,r . obra religiosa: ,un altre SantPau - ne so u

vós monsenyor...>. Joan Verdanxa,notari amb vel' leitats

poétiques,en la QüestiósobreVeure,Grat, Enteniment y

Voluitot, escri.rr i , refer int-sea Corella, "Virgi l i vivint -

d 'aquestaprenguera".2AltraÁent,peró, ormar) part delcenacleiterari d'escrip-

tors aristócrates ue es reuneixal palaude BerenguerMerca-

der, en el carrerde cavallers,per recrear-se n converses ru-

dites o literlries; i quan té només 26 anysentaula un debat

sobrecasuística"-oror" ambCarlesde Viana,model delprín-

cep humanista.El seuprestigiser) ran conegurque depassa')mbit de a

ciutat valentina, .l -"t.ix rei Ferran II escriur) al batle de l

Regnede Valénciaperqué i envie a traduccióque I'escriptor

val"enci) a fet d,li V¡ta Cbristi,del qual ésautor el cartoix)

Ludolf de Saxónia.Tanmateix,conrra a seuamemória de rellevanthome de

lletres de la seuaobra esconiuminen, al llarg de molts anys'

tota una sériede circumstlnciessocioculturalsadversesr ue

1. Fuster, loan. Poetas,noriscos capelhnes,Editorial ciencia Nueva,

S.L., Madrid, 1969,pig. 77 .

2. Miquei i planas, r-onr Obres eJoan Roicde Corella,Barcelona,1913,

pig. xxxx i xr.3. Els estudiosos e la história socialde la l lenguaciten com a factors

adversosa l'ús i conreu literari de I'idioma: el matrimoni delsReis católics,

lre implicar) la unió inst itucional de la Corona d'Aragó i Castella, el

,'.1.g"-.rr, de la primera a un paper subaltern; el prestigi del castelli com

"llJrrgr" de c.rlru.a; la claudicació l ingüíst ica de la classedominant, i

I'anihi'Íament del sector intel.lecrual-en bona pan d'origen convers' com

ara Lluís Vives- per part de la Inquisició castellana.De més a més, Joan

Fuster en la seua obr^Llibrrt i problimes del Renaixementt589), pigs. 79; '

pl"rrt.¡" la hipótesi que corella hagueraesrar ambé víctima del Sant ofici,

seguramentper la seuaobra profana.

I O

faran que esdevingaun nom quasi oblidata durant els seglesxvl, xvII, xvIII i bona part del xIX, que la seua eubicacióenla históriade a iteratura catalana 'haja et molt gradualme nt.Finsal punt queencara 'any 1,973,en'estudi rel iminarqu e

Jordi Carbonell escriucom a prólegdel'Obra Profanade Roís

de Corella (volum r),publicada Valéncia, quest onstara ue,tot i els reballselaborats er Ramon Miquel i Planas,Martí deRiquer i Joan Fuster,sCorella és,entre els nostresescriptorsmedievals, .el menys conegut i el menys estudiatdels cl)ssicsde la literatura catalana".

/ \1. NOTICIA BIOGRAFICA

El nostreautor descendia 'un llinatgenobiliariprocedentde a vila de Corella, dos membresdel qual integravenel con-tingent navarrésde les hostsde Jaume en la conquestadelregne eValéncia.Desd'aleshores,lsCorellade aclasse oble,que es cognomenarienPerisde Corella i Roís de Corella,gaudiran de cert prestigi, poder i operativitat, i fins i to tprotagonisme,en eismedispolíticsde a monarquiacatalano-aragonesa;om ara,entre elssegles rII xv hi haur) membresdelsCorella,del l inatgenobil iar i,exercinrc)rrecser)rquicsde considerable mportlncia o que desplegaran n rol bas-tant actiu en la din)mica de es luitespolít iquesd'alpshores;

hi ha un Joan Roísde Corella al segle rv que parricipaen aGuerrade a Unió, i I 'executaran er rebel,6 un altreque enel segle v ser) governadordel Regnede Valéncia,si més no,en els anys 1452-1453 1472.I també són Corella els comtes

4. L'únic rastrede la inf luéncia irerir ia corellanaen aurorsposreriors,només a trobem en I 'obra pia de Joan BaptistaAnyes (1430-1553).

5. Estudis que, untamenr amb el de Carbonell, seran onamentalspe ral coneixement de Corella, i dels qualsaquesr reball és deutor.

6. "E donam la senténciaen aital manera que quarre d'aquells,qui erenBenerosos, oren escapgats, o és, En

JoanRoig de Corella e En Pong Des-

Soler e en Ramon Escorna e En Jacmede Romaní, e lo adalill qui fou presen la torre de Pugol", Crónica de Pereel Cerimoniós, cap. v, 59.



de Cocentaina, ncara ue no de a brancade 'escriptor.Altra-

ment, semblaqueun tri Miqr-r.loto Miquel Corella,de Valén-

cia, ou I'homicida,o hi va estarmolt involucrat,en 'assassinat

del duc de Gandia,Joan Bor ia , f i l l pr imogéni t de l papa

Alexandre VI.7

Tanmateix, ambécaldir que enel darrerquarrdel segle vhi ha moltsconversos mb el mateixcognom i entreellsalgun

homónim de 'escriptor-, conversos ospitosos avantdel ri -

bunal del Santofici, i que fins i tot IsabelMartines de vera,

fi l la d,un noble de cocentaina,amb qui JoanRoísde corella

tindr) dos ills, ambéerade nissagaueva.8 mésamés,encara

que possiblementa dadanomés inga un valor indicatiu, a

població navarresa e Corella,de la qual ja hem dit que eren

áriginaris els seusavantpassats,enia una comunitat hebraica

significativa.e

JoanRoísde Corellava

n)ixerel 28 desetembre e 1435,

segurament Gandia, nel sid'una amíliade a petitanoblesa-emparentada llunyament amb elscomtesde Cocentaina- i

relacionada mb duesnissaguesmb grans mplicacions iterl-

r ies:elsMarc, desde I'any 1'396, elsMonpalau.lcDe fet' el

poera Ausi)s Marc i Ausi)s Roís de corella, pare del nosrre

autor,erencoslns rims.lrCorella era fill d'Aldonga, de la qual no coneixem més

dades, de mossénAusi)s de corella, que ser)un dels estimonis

7. Vegeu LosBorgiade L. Coll ison-Morley,quea a p\g' 62 diu: "Hay qu e

,ro.". q.r. ,rtilizaba siempreespañoleses refereix a CésarBorja o Borgia i als

seus omicidis ndirecteil .N" sabemos i don Michelotto o Micheletto: do n

Miguel Corella, de Valencia,estaba su servicio en I 'assassinatel duc de

Gandia],porque fue no¡oriamenteel iefe de susverdugos"'g. Vóntuia, Jordi: Inquisició espanyola cultur¿ renaixentista al País

Valenci), Eliseu Climent Editor, Série"la unitat ' , núm 38, Valéncia,1978,

p ig . 110 .9. Natarra, guía n aPa,Cajade Ahorros de Navarra,Estella,1986.pig' 38ó'

10.Joan de Monpalau era el destinatari de es lerresde batalla a ultranga

escritesper Joanot Manorell amb la finalimt de batre's amb aquest ins a la

mort, i així venjar I'ofensaqueel dit Monpalau li havia et a Damiata' germana

de l'autor delTirant, per incompliment de paraula donada de matrimoni.

11. Chiner Gimeno, Jaume J.: Ausüs March i la Valinci¿ dcl sqle xv (1400-

145g),consellde culrura, GeneralitatValenciana,Valéncia,1997, igs. 521-552.

I Z

del contractematr imonialentreAusi)s March i JoanaEscor-na,la segonamuller del poeta de Lliri entrecards.

Pel que sabem ins ara, sesuposa ue la vida de Corellatranscorredurant la seuanfantesa adolescéncia a ciutat dela Safor, que després iur), desde l'épocad'estudiantdeTeologia,al cap casal el regne.Concretamenr oneixem adadadel seudarrerdomicil i , al carrerd'En Montblanc,en laparróquiade SantMartí, que després 'anomenariaarrerdemossénCorella,encara ue teniacambrao cel ' la, n els seusdarrers nysde vida,al convenrde SantFrancesc. arbonellvaaventurar a possibi l i tat 'una estada Sicíl ial2 nrreels anys1458-1,459;questa, eró, no s'ha vist confirmada en estudisposteriors; més encara,ell mateix I'ha descartada osterior-ment.rr Per tant, podem considerarque la maduresa e l'es-cr iptor esprodueixen asegonameitatdelsegle v i a a ciutatde Valéncia.

En la segonameitatdel segle v, la ciutatdelTúria ésun ade esprincipalsurbs d'Europa,perquédurantaquesta enrú-r ia es donen ota una sériede circumst)ncies istór iques uefaran del regnede Valénciael principalprotagonista olít ic,económic social elspaisos ue ntegren a Coronad'Aragó.Aquestes ircumstincies ambé es raduiran en una vessantcultural, abonada er un actiu comergque far) de Valéncia avia d'entradaa a península e es nnovacionsde caireartístico literari que riomfen a t) lia. Peróno solament ntraran dees,peces rtístiques traduccions e extos l)ssics humanistes,

sinó tambéartistes, en alguns asos,mesrres e gram)ticaode poesia ue indran unagran nflulncia en elsmediso inst)n-ciesculturalsde a ciutat.

Aleshores, aléncia éunapoblaciód'uns 70.000 abitantsi una vida culturalprópia, Qu€ or i no tenir gransmecenes sanimadaper una conxorxa restringida e gentprincipal: cava-llers,metges, otaris religiosos,.loshomesd'estatr', mésde

12. Carbonell, Jordi: "Sobre la correspondénciaiter)ria enrre Roís deCorella iel príncep de Viana", EstudisRománics (1955-56), igs. 122-139.

13. Carbonell, Jordi: Esrudi preliminar a Obra Profanade Joan Roís deCorella, Albatros Edicions,Valéncia,1973,pág. 19.

r3



burgesosmb un denominadorcomú: el fet de sersensibles lscorrents humanísticso protorenaixentistes. quest sectorminoritari i culte dedicael seu emps de lleure, entre altrescoses, activitatscultes:discussions rudites, ertimens itera-ris, debatsepistolars obreqüestionsmorals, a lecturacom aplaer de I'esperit;encaraque,en el terreny de a difusió i I'in-tercanvid'idees, uposemque 'lmbit seriadiscret, estringit,gairebémunicipal, perqué se circumscriviageneralmentaValéncia.

Les dades mb quécomptem sobre a vida de I'escriptorsónbastantescadusseresencara uedenmoltes ncógnites erresoldre.

El primer documenten qué iguraCorellaésuna anotacióde persones e l'any t446 -entre les quals ambé es roba elpare,la mare elsgermans:Manuel i Lluís- que han sufragatI'edificaciódel monestir de a Santíssima rinitat deValéncia,

on després rofessar) a seuagermanaAldonceta.En aquestarelació, oan igura davantdelsgermans, etall queva fer con-jecturar a Martí de Riquer queseriaell,Joan Roís de Corella,el mésgran dels mascles, sa dir, el primogénit.

L'any 1450mor el pare,quedeixacom a hereuuniversal

JoanRoís de Corella,encaramenor d'edat, a que nomésú t0anys.El fet de fer-lo hereu universalera una altra dadaquehaviacorroborat la hipótesiqueel nostreescriptorseriael majordelsgermans, onjecturaqueno s'adiumassa mb el fet queel lescollira a carrera eclesi)stica, erqué en aquells emps els

primogénits de es amíliesnoblesesdedicaven a guerrao ala diplom)cia, no a 'Esglési a. ipótesi de primogenituraque,d'altra banda,qüestionaChiner,laperquéno sempre ' hi feienhereusuniversals lsprimogénits, n'hi ha un casben próxim,el deJoanotMartorell, queser)nomenathereuuniversalentreels seusgermans, ense er-neel primogénit.

Tampoc no tenim massa ades obreels seus nys de ove-

nesa, i de la seua ormació, solament 'exigua eferéncia ue ell

14.Vegeu "Aportació a a biografia deJoan Roís de Corella: n oves dades

sobreel seu naixement mort, , Caplletra, úm. 15,Valéncia,1993,pigs. 56 -5 8 .

r4

mateixensdóna en la segona esposta el debatepistolaramb elpríncepCarlesde Viana, quan ensdiu: ..Criat en elsbragosde asacra eologia".Aquestdebatevidencia na certaprecocitat iter)-ria,rsperqué mplica que nomésamb uns 26 anys a té un bonprestigicom a escriptor,atésque entaula a correspondénciaite-r)ria-moralamb Carlesd'Aragó,príncepdeViana,adés l'ludida.

La relacióentre elsdospersonatgesauriaestat acilitada,probablement,pel fet que aquest ríncep ambéva ser duc deGandia des de l'any 1439 ins a la seuamort en el 1461, aíxícom que el parede Corella pertanyía aIa petita noblesagan-diana, que possiblement 'escriptor nasquéa la ciutat ducal.Encaraque també hi ha una altra possibilitat : que el nostreautor contactaraamb Carlesde Viana mitiangant Guil lemRamon de Vila-rasa, alencii i cambrer del príncept6 i des-présconfident de a Inquisició castellarx-, queesdevindr)undelscontertuliansdel cenacleamiliarlt d'escriptors oblesque

es reuneix al palau de BerenguerMercader,l8 Valéncia, ontambé assisteixRoís de Corella.

El debatepistolar é precedents en clarsen a poesia ro-badoresca,oncretament n elsgéneres nomenatspartimentjoc partit, uns jocsd'enginy on el trobador -en aquestcaselpríncepde Viana- plantejaal seuadversari el nostreautor-un problemaambdues olucions ossiblesaquestescompro-met a defensarel punt contrari que expose 'oponent.

La propos ta que el príncepde Viana f.ará, Corella, en laseua rimera epístola, s a següent:"Si un hombre eallaaa en

un barcho, en medio de un río, passando os damas, e que la

15.Precocitatque no m'estaré e compararamb a deJordi de Sant ordi,un altre dels nostres granspoetes d'aquell segle,que va morir, possiblement,a I'edat de 26 anys.

16.Ventura, opuscit . pig. 132.17. Vegeu Maní de Riquer, opuscit., volum III, nota 45, p)g. 315.18.BerenguerMercader que doni peu a una de es peces orellanes e

caricter mitológic: Parlarnent o col.lacióque s'esdenaencn casa e BerenguerMercader- és un aristócrata culte que va ser governador de Valéncia diversesvegades, ambrer i ambaixador d'Alfons el Magninim a Idlia i que va actuarcom a comprador d'obres anístiques per a aquell rei, i entre elles un quadre

de Van Eyck, que es considera el primer quadre d'escolaflamenca que vaentrar a I t l l ia.

r5



necessidate orgasse char a una enel agua;de asqualesdarnasfuesse na mucboamaday él non dellaamado,e a otra quea élamasse él no a ella,¿aquál destas aría la vida?,.teper la seuapart, la resposta e corella partir) de a posturaque cal salvarla dona amada, ncara ue aquesta o I'estime plantejamentque ens etrotrau a I'amor udrí delscavallers rabs o, en una

dimensiómésmística e 'amorpur, a I 'enunciat e BernatdeClaraval:Amo quia amo,amout arnem.zo

En aquest ntercanvi de correspondénciaiter)ria cadas-cun d'ellsescriur) tres cartes,Qu€ orgosament an de ser an-ter iorsal23 de setembre e 146r,dataen quémor el príncep.

D'altra banda, ambés'hapogut deduir,a partir de dadesdocumentals liter)ries, que aquesrs nysde oventut, en quécorella escriu a part més nteressanr e 'obra iter)ria, tambésónunsanysdevida amorosa astantagitada.Martí de Riquerha comptabilitzatquarre elacions moroses , millor dit, dones

e.stimades,erquésembla uealgunad'ellesno li va correspon-dre. Aquestes ón: sabelMarrinesde vera, filla d'un ..'orll.,que habita a cocentaina:DídacMartines de vera; lesenigml-tiques olant lJrleda,a qui li adregar) uesbelles artes 'aáo.,i caldesa,protagonista autorade l'enganydel qual el l serlvíctima,que i inspirarl elspoemesmésdespietatsl .r.ry.r,r.segurament, ambéhi haguéuna quarrasenyora.n l, vida decorella, que el féu escriure exros amorosos: a viuda devallterra, Lionor de Flors.A aquesta amadedicar) aHistóriade SantaMagdalena, ues'iniciaamb el senhal.,Flord'hones-

tedat " .21Una altra dataque renim és a del 25 de margde 1464, n

qué corella participaen unes ustespoétiques n llaor de laMare de Déu, amb una composicióde rims estrampsque el la.drega la verge Maria. En aquellmateix any, el ¡ó ¿e maigde 1'464,esrasllada Torrent per tal de er ,,d')rbitre amigabll

19. Citat per R. Miquel i Planas, ptrscit., p)g. u.20. Esrime perqué esrime,esrimeper est imar.21. El mareix senyal igura en la bella composició plant d'amo,",qu e

comengaamb uMos ulls, tancatsperquéaltra no míre [...],; encaraque en

aquesr as apareixa I ' inici de la tornada,al quarrer inal, en el vers i¿ a. lpoema: nFlor d'honestedar, star)en la bandera [. . , )".

ú

composidor>entre Andreu Figuerola el cunyat de I'escrip-tor, Lluís Figuerola, asat n segonesocesamb Dalfina Roísde Corella.

A partir de dos documents,un del 20 de novembre de1468, n qué apareix om a caaaller, I 'altrede '1de margde147a, n qué se'l nomenamarmessor elsbéns

deJoanRoca-fort, j on figura com a oreverend magníficMossénJoan decorella, cavallere mesrreen sancra eologiarr,Martí de Riq.rere'stableixue 'escriptor ebriael títol de eóleg ntreaquesresduesdates,cosaque no implica, forgosamert qrr. .r,igrr.r,ordenatsacerdor, ot i que és una possibilitatbetrplrrrslble.

.El 24 de uliol de 1475mor la marede corelia, la qual,igualmentque havia et el seuespós, l nomenahereuuniver-sa l .

Altrament, el Manual de Consells e la ciutat recull unadada obreuna alt¡avessant rofessional,a de docent, a qu ehi f igura I'ordre de pagamenr corella, datada l 21, e no-vembrede 1482, ueesxifra en "milsolidos,en rres erces, ertempsde hun any>, er fer classesn a Sala el consell de Lciutarde Valéncia, lassesniciades ldiade Tots Sants ,aquellmateixany,que 'escrivá enificaambel extde:o[...]per algunsbons respecres, principalment per la lectura q.r. i" deli sa-gratsFvangelis la Salade la presenr iutat [...]".r ,. El 4 de juliol de 1489,mossén orella publicauna indul-

géncia oncedida el papa nnocenci III pei bastir 'altard'ar-gentde a Seude Valéncia,amb moriu de a qual ar) un sermó.

L'any t490 i traduit per corella, es publica er psalteri avenécia, eguramenrer evitar-seroblemes mb a nquisiciócastellana.

un any abans emorir I 'escriptor el24de margde 1496,-i com a hem dit abans-, el rei Ferran I escriudesde Tortosaestant.al atlegeneral el regnede valéncia,Diego de Torres,perqué i envie a traducciódel cartuxano' "[...] po, torro oo,encLrgamos mandamosque luegomerquedes na dellas e lafagedesigar a punto, e nos a emiiedrr, qu, mucboseraiciónos

22. Arxiu Municipal de Valéncia,Manual de Consells, /43,LXVv, segonsopuscit. JosepAlmiñana, p)g. 400.

LXViv i

r7



faredes,r,23ue Corella havia traduit i editat en I'any precedent,el 1495.

JoanRoísde Corella morir) el 6 d'octubrede 1497,als62anysd'edat.L'herevauniversaldelsseus éns i entre ells700exemplarc s "lo Quart ilo Primer del Cartoixá"- ser) a seuagermanaDalfina Roís de Corella.

Quatre diesdesprés e 'óbit, en acabar 'inventariar elsbéns els deutesdel difunt, Dalfina fa donació de I'herénciacompletadei germ), ..ambplenavoluntat i espont)nia liber-tat>,a IsabelMartines de Vera, mare de dos fills tinguts ambell, i també reconegutsper aquest: oan i Estefania.En undocument del 1501,aquest ill, Joan Roís de Corella, figuracom a cavaller -omiles beati acobi de la Spata,-,za el 1502obtindr) dels uratsde Valéncia ermísper a estampar o Passisque havia escrit el s eu pare.

Aquestes ades obre 'amistangadasabelMartinesde

Vera, i la seuadescendéncia,el fet que no es casara mbella. ot i reconéixerels i l ls molt abansde morir -el no mi cognomsdel fill constenen un documentd'agostdel1,494-,avala a hipótesid'una relaci ó méso menys larga, la seuacondició sacerdotal, onfirmaque inguévedat 'accés l ma-tr imoni. Tot i aixó,Martí de Riquer també planteja a pos-sibi l i tat que aquests os il ls foren fruit d'una relaciód'amorde joventut, quan Corella era estudiantde Teologia; per-quésemblaqueen el documentadés itat, el d'agostde I494,

Joan Roís de Corella, f i l l de I 'escriptor, enia més de vint

anys.

2. ESTIL

Joan Roís de Corella ésel darrer representat , segura-ment el mésexcels, el que radicionalment sconeixcom la

23. Riquer, Maní de: Opus cit., pig. 257.

24. Cavaller de SantJaume de I'Espasa.Vegeu Martí de Riquer, opuscit.,p)gs. 258-59.

I 8

ulencianaprosa a horesd'araunadenominació olémica-,2s,r,1uell stil llatinitzant, complex,elegant,afiligranat sump-tuós, que té com a punt de partida a CancelleriaReial del)cre III, com a punt d'arribada l'autor de la Tragédiadeoaldesa, com a referentso models, es obresdels l latins(- iceró,Ovidi i Horaci, dels tal iansDante,Petrarca també

Iloccaccio.É, ,m estil que ambé apareixaleshores n altres iteratu-

reseuropees, om arala castellana, n escriptors om JuandeMena,el marqués e Santillana, nrique deVillena Rodríguezde Padrón, eu€ segonsCurt J. Vittlin, serienels equivalentsrrls ostres utorsde a "valenciana rosa"26queen alguns asosesdevindrl com una menade pre)mbul del procésevolutiu, ofaseobl igada,de les l lengüesen e l seu decursenvers agramatifzació.Procésque s'estroncar)en la llengua catalanadurant el períodede a DecadénciaseglesvI-xIX),denomina-

ció tambéqüestionada2telshistoriadors e a lengua, queencerta manera és ustapel que fa ala produc ció liter)ria, peróno pel que fa a l'ús oficial de la llengua.

Tota aqueixaadmiració pel món cllssic, de la qual hempar la t abans,menar) a f.erque els escr ip torsd 'a leshoresintroduisquen als extos romang nombrosos neologismesla-tins -els referents ultes- i que s'imite la sintaxi latina: 'hi-pérbaton o alteracióde I'ordre gramaticaldels mots; l'ús delgerundipleonlstic; elzterbonfondo -ubicació delverb al inaldel període-; l 'ús de I 'adjectiuanteposat l substantiu;el s

incisos; a tendénciaa distribuir elsperíodesen frases imétri-queso contraposades,stablintparal'lelismes ntre elles trac-tant de er rimar els inals de escl)usules, tcétera; sa dir, tot

25.Vegeu 'art icled'Antoni Ferrando:"Sobreuna etiquetahistorigrif icade a l i teratura catalana:a valencianaprosa'opublicat a a revistaCaplletra,núm. 15,Tardor de 1993, ágs.11-30, la Históriade a LlenguaCatalana2.El segle v deJ. M. Nadal / M. Prats,Edicions62, Barcelona,1996, ágs. 72 -512.

26. Vittlin, Curt J.: Opus cit.,nota 15, p)g. 361.27.Yegeu el t reball de Rossich,A.: "Renaixement,Manierisme Barroc"

dins de les Actes del Vuité Col'loqui Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes, ol. u, Abadia de Montserrat, 1989,p\gs. 149-179.

r9



un seguitde recursosestilísticsper tal de crear una llengua

romang tan rica com la llatina.Corella escriur) a seua rosa , la seua oesia, mb aquei-

xa voluntat de magnificéncia, 'ampul'lositat, ot i fent-lamésretórica,emf)tica,fins i tot declamatória, ant com li ho per-met el geni de a llengua,peró sempresenseransgredir,sense

vorejar,el límit del ridícul.D'altra banda, ambé cal parlar de I'an)l isi psicológica

delsseuspersonatges;e I'aportaciód'elements utobiogr)-fics al text: de I 'an)l isi del sentiment elacionatamb la rea-l i tat que envolta aquests ersonatges,om apareixa la Tra'gédia de Caldesa a la História deJason Medea,que sónrecursos mb precedentsenla Fiammettade Boccaccio una

obra que va influir molt en els autorsd'aleshores-, en laqual algunsestudiosos, om ara Jordi Carbonell,han vistI'origen de a novel' lamoderna; tambéde 'or igende a seua

concepció e a creació iter)ria-encara queaixóconcerniscaindirectament 'esti l- com a catarsi.Perqué,per a Corella,la creació iter)r ia és una mena de mitj) per a combatre esfrustracions ersonals, om ell mateixensexplicitaen un delstextos narratius més coneguts,el de la Tragédiade Caldesa,quan diu: "Acceptant a ploma, que sovint greusmals des-cansa ...],', que és ot un plantejament,a'uant a lettre, de lateoria freudianade la l i teratura.

3. OBRA

La seua roducció iter)r ia éscondicionadaer a cr isidel'esperit cavalleresc,e la qual Corella és un clar exponent;per lesseues xperiéncies moroses, eneralment issortades,i per a seua ondiciód'home mmersen ')mbit rel igiós.Per-qué com ja hem dit abansera eóleg molt probablementes-tavaconsagrat n sacris, sa dir, sacerdot.

L'obra corellanaés un fruit de cap de rama en la nos tra

cultura, Ia rama d'un cimal-el

de la llengua culta- que alseglesegüent ser) esporgat, eduit i minorttzat per pautes

zo

históriquesde cairepolític, religiós sociald'aleshores. lgu-nesd'elles enen un origen més distant en el temps són decairepolític, com ara 'entronització de a CasadelsTrast)maraen a Corona d'Aragó i la progressiva efecció, polaritzaci6,de a classe obililria de a confederació atalano-aragonesaapals nteressos e Castella, d'altressón molt méspróximes aCorella, ontempor)nies e 'autor de caire el igiós, om ser)la nstauraciódel Tribunal cas tellldel SantOfici en esnosrresterres, er Ferran I el Católic.Finalment, ambécal esse yar,desde la vessant ocial, a difusió puixangaqueva adquirintla llenguacastellana.

L'obra corellanaser) escritaal llarg d'aproximadamentquarantaanys (1458 1497): 'inicia amb la Tragédia e Caldesa,quan Corella en té vint-i-vuit i ésencara n estudiantde Teo-logia, i acabaamb el segon libre d'El Cartoixá. En aquestaproducció iter)ria podem fixar, segonsMartí de Riquer, una

menade meridil cronológicen 'any L47t,quesepara osgranseixos em)tics:el prof) i el religiós.Tot i queatenentel criteritemitic i seguint ambé a classificació e Martí deRiquer, po -dem dividir-la de forma mésconcretaen quatre apartats: brareligiosa,de circumst)ncies,mitológica amorosa.

a) Obra religiosa

L'obra religiosa s a part mésextensa esdelpunt de vista

de a producció, peró resultamenys nteressant ue a profanao la de circumst)nciesdesdel punt de vista de a história de aliteratura, perqué no aporta res,o ben poc d'original, al seugénere; ot i que entre esseues oesiesmarianes, 'Oració a laSacratíssima ergeMaria tenint son ill, DéuJbesús, n la alda,daaallatde a Creu,mésconeguda erl'Oració, estigaconside-rada com una de les millors poesies, edicades la Mare deDéu, en la nostra lengua.

El ventall d'obra religiosacorellanaabasta res históriesde personatges íblics,dues raduccions, lspoemesmarians

un tercer poema dedicat a raonar i justificar la immaculadaconcepcióde Maria, mare de Jesucrist.



Aquestes istóriesbíbliquescorellanes enencom a basede a reescripturaiter)ria elsevangelis pócrifs, es radicionspopulars d'aleshores la conegudíssimabra de Iacobo deYarazzeo de a Vorlgine, la Legenda urea,unamenade recullhagiogr)fic delssantsmésprestigiosos e I'Edat Mitjana, quetindria una gran nf luénciaen la literat ura pia i, sobretot, alllarg de molts segles, n la iconografia eligiosa.

Entre les obres de Co rella de tema bíblic, que serienámpliament divulgades, 'hi ha una referenta un personat geclau de l'Antic Testament, itulada: História deJosef, dueshagiogr)fiques:La aida de a gloriosasdntaAnna i la Históriade a gloriosa antaMagdalena; e totes res,excel.leixen er laseuaprosa esdedicades Josep Magdalena.

La primera obra religiosa, esdel punt de vista cronoló-gic, és a História de a gloriosa antaAnna, mare de la VergeMaria, atésque la seuadatacióest) al voltant de 1468,quan

Corella encaraésestudiantde Teologia, ot i q ue a seuapu-blicacióes ar) el 1+8S. questapegaésun rext decompromísque dedicaa Na Mo npalauade Castellví Iolant de Monpalaude fadrina-, casada mb Lluís de Castellví un delscontertu-liansde Corella en a casa e BerenguerMercader),matrimonibenconegut er 'escriptor, l qual, gualment ueSantaAnnai SantJoaquim, es an grans no tenen descendéncia.

Les dues estants ón la História deJosef, scritaa partirdel text bíblic delGénesl, de data ncerraquant a a seuacrea-ció, i l a História de a gloriosa antaMagdalena, ue podem datar

entre t482 t t492, i que Corella dedicarl a Lionor de Flors,viuda de Vallterra, un delsseusamors.D'aquestaobra JordiCarbonell2s ir) que"[...] és 'exponentmésperfecte e a prosade Roís de Corella".

Lesdues raduccionsque arl Corella de tem)tica religiosaseranel Cartoixá i la seuaversió del Psalterl.La prim era,el Car-toix), ésuna de esnombrosesVita Cbristi que apareixeran n lahistória de la Cristiandat,escritapel carroix) Ludolf de Saxóniaen el segle lv, i la segona, lPsalteri,elssalmsdel rei Salomó.

zz

Roísde Corella raduiria el Cartoix) alllargde crncanys,ja queeraun text considerablemil cinc-centes )ginesen foli-i seriaun granéxit de venda.Fins al punt que,de Lo Quart de lCartoixá,darrera artde 'obraquees apublicarprimer -el 16de febrer de 1495-, perqué narravaels fets referentsa la Pas-sió, se'n feren duesedicionsen el mateix any; les altresparts

espublicarenposteriorment.L'altra gran raduccióde tem)tica religiosade Corella és

el Psalterio Llibre delsSalms, raduit a partir del text llatí dela Vulgat¿ de sant Jeroni, que el nostre escriptor hagué depublicara Venécia, l 1490, er emor a esdisposicionsue aInquisició castellana avia dictat a la Corona d'Aragó sobretextosbíblicsescrits n romang;disposicions ue enienco ma precedent,del perill que suposaven,'infaust casde a cremad'exemplars e a Bíbliavalenciana, ditada 'any 1478 atribui-da a f.raBonifaci Ferrer.

b) Obra de circumstáncies

Són pecesiter)ries en prosa en vers de diversa ndoleque,en alguns asos, orellava escriure er compromís.Aquestgrup és ormat per duesapologies obre a dona,algunsepitafisi uns quants textos sobre debatspoétics. Entre les primerestenim eI Triunfo de esdones, l text de la qual ensha arribatíntegre, Honestedat lesdones, ue esconservaragmentlria-

ment. Totes duessón obresdel mateix tarann): en elleses auna apologia el sexe emeníen contrade a misogínia mpe-rant.

En un segongrup d'aquestapartatpodem reunir lespecesrelacionades mb personatgesinats.La primeraésun breu exten prosa titulat Sepulturade Mossén rancí Aguilar, de to id'intenció panegírica. la resta a formen epitafisen endeca-síl'labs, n dedicataPerotdePena-roja,mort al setge e M)lagai soterrata 'esglésiae SantMartí, epitafi que ou picat el 1936.També conté un llarg epitafi burlesc,mésque burlesc nfamant,

que Corella va dedicara mossénBernatdel Bosch,cremat persodomita.

1 )/-)



En un rercer aparrat indríem els debatspoétics,am b

demandes respostei, algunes oblessensemassa elleu ni

interés,desdel Punt de vista iterari.

c) Obra Anlorosa

L'amor. i el ventall d'avatars mb qué aquesta feccióo

inclinacióprofunda mplicaelsamants, aestatal largdelssegles

un dels emes ...,.r.t,, en otes es iteratures 'arreudel món,

<Amore uemuoae l sole I'altrestelle,, om escriur)Dante.

La possessióe apersona stimada,a consecució 'aquest

desig, lsentrebancs,a nfidelitat, 'encontre,el desficio desas-

,orrá. queprodueix apassió morosa, l comiat, 'engany,etc.

,ón .sp..tes d'un mateix tema que molts Poeteso narradors

han tractaten lesseues bres.

Els textos de la novel.lade I'escriptorgrecLongos deLesbos,Amors pastorals eDafnis cloe, del segle tt ac.; les

peces arratives el aponésAriwara No Narihira recollides n

1 , 1r,monogatarl, sciires l segle x;LesMetamorfosis'Ovidi,

al segle ; .i.rr*"ites d'Omar Kayyam, o lescomposicions e

Safo,Kalrafis elspoemes evicent AndrésEstellés, er citar-

ne algunde mésproxim en 'espai en el remps, nsparlen.del

sentiáent quemotiva I'atractiud'una Persona obreuna altra

o de la passióque naix en I'enamorato entre elsenamorats.

En I'obra de mossénRoísde corella, capaller rlestreen

sacraTeologia, eró tambéhome emeller, 'amor és ambéundelsseus pi...ttt.t. Tanmateix, ot i que en algunes ecesmi -

tológiques l temacentralés a relacióamorosa' n aquest Par-

trt.r-o-é, parlaremd'aquelles omposicions e Corellaen qué,

tot i referint-sea aquestsentiment,hi ha un tret ben singular:

l'aportaciód'elements utobiogr)fics, una insólitaPersPecti-va, perqué ens parlad'un amor burlat, trait.-

Emprant rermesde la concepció robadoresca e l'amor-als qualsqualsevolpoetade lenguacatalana 'aleshores o

podia ésse.

"li¿-,

Corella passa e I'estadide drutz al de gilós:

iel rol d'amant, eI drutz, unit amb vinclesamorososde fide-litat amb la seuaparella,al paperde gilós,d'espósenganyat,

24

cosaque, en cert a manera,el desc ategoritza, om a home isobretot com a poeta.

Joan Fuster,en una digressió ocosa,anomenaCorella elcornut més nsigne de la literatura catalana,2ea que el futurcavaller mestreen SacraTeologia a de I'engany amorós,dela dissort sentimental esdevinguda, sembla,quan era estu-

diant-, de a seua eurast¿nia,"¡¡¿¡|tia liter)ria excel'lent, o-sariadir que el mil lor Corella",perquécom diu I'assagistaeSueca: les neurasténies,en administrades, empre an donatun bon resultat. a poesia ír icaper exemple".ro

Tanmateix, crec que aquesta essant morosaha fet d'elluna figura, mésque tr)gica, tragicómica una mica patética;una referéncia nutjosa er a unsestudiosos ue,generalment,hanviscut mmergitsen una deologia ominant arcida e antsflocs i actitudsmasclistes. e fet només podem trobar unpersonatgeiterari de ficció, peró no hist óric, un amant trait,

I 'Ote l ' lo de Shakespeare,ue la l i teratura accepte enseculpabilitzar-lo massa tolere el seuprotagonisme tot i queen aquestcasel personatge star) ustificatper la catarsiqueimplica ot drama-. Perqué 'adulterio la cogúcia com I'ano-menavenels contemporanisde Corella- ésentre altrescoses,i sobretot, un passar segono tercer pla, i els perdedorssóndifíci lment defensables. n cas ben significatiuseria el deMenelau, ei d'Esparta, marit d'Helena.

Tornant a a em)tica amorosa n 'obra corellana, entra-da en la seuapersona que per a Joan Fuster és 'úní ca part

salvable e I'autor-,rl cal dir que aquestaé duesvessants:apoesia la prosa, ot i queavegades orella nsereixen a prosaestrofes versos.

En aquestgénereamorós,hi ha dues actituds: 'amantsuplicant I 'amant enganyat.Al voltant de la primera acti-tud escriurl un dels millors poemesde a literatura catalana,

29. VegeuJoanFuster: ObresCompletes,"LecturadeJoanRoísde Corella",vol. r, p)g. 309.

30. Veure Joan Fuster, Sagitari,pig. 102.31.

"Qe¡¡i¡uo pensantque a prosa, no cal dir-ho. Els versos, ull insistir-hi, tenen I'admiració garantida".Joan Fuster: Obra Completa, ol. r, pig 289.

z5



una composició excepcional,de gran finesaz a baladade a

garsa di I'esmerla, també,en aqueixsentit de súplica,d'al-

moina amorosa, scriur)La mort per amor,Requesta'amor

i dos composicíonsesparse.s.partir de I'actitud de I'amant

enganyat, rr i tat, ofés, 'obra més original de corella és a

nairació Tragédiade Caldesa. més més, aonant un cas for-

tunaf2 queamb una dama i esdeztencelspoemesDesengany,Sotmissióatriorosa,A Caldesa, a sepultura,Cor cruel t Debat

amb Caldesa.

d) Obra mitológica

Per als protorenaixentistesalencians amb totes le s

matisacionsque vulguen fer-se-, I'antiguitat grecollatina,el

món delscl)ssics, o ésunacosa uecalconéixerPeruna pruija

d'erudicció,sinóperquéel consideren n ideal,un model ambquépretenen eviscolar a seua ocietat, Posant-lo lsde 'Edat

Mitjana que encaramperen.Per ant,senten els extosgreco-

llatins una granveneració, ins al Punt queesconta 'anécdota

que Alfons V, e/Magnánirn, a signarun tractatde pau a canvi

d'un manuscrit de lesobresde Titus Livi.

En I'obra mitológicade Corella,en aqueixa eescriptura

de tramesamoroses nimadesPer Personatgeslegendaris, n

aqueixa mmersió en el món hel'lénic,el nostreautor desplega

a consciéncia, n un actede luiment, de capacitat 'estil, ots

elsrecursos iteraris cultes,artificiosos elegants ue té al seuabast, nvuit peces arrativesno massa xtenses: irra, Narciso

e Tebe,História de Biblis, Telamó e [Jlixes,Plant de la reina

Hécuba, asoneMedea, eánder Hero, Lo joí de Paris í el Par-

Iament en casade BerenguerMercader.Les obrespredilectes ereferéncia el nostreautor seran es

Herodies-lletresd'enamorades-, raduidaper Guillem Nicolau,

rector deMaella,versel 1390,esMetamorfosisuna obra mestra

quecompta,enüe esseues irnrts, el et deserunamenademanual

z6

32.Et aquest asvol dir ' fortuit '

) -7

mitológic- tradurdaper FrancescAlegre i impresaa Barcelonael1394, otesduesdel poeta latí Publi ovidi Nasó,conegurperovidi, itambé la Históriesroianes,deGuido dellecolonne, quehavia raduit a la nostra lenguaJaumeConesaeI 1367.

4. LEANDRE I HERO

Aquesta legenda,que figur^va^les Herodles ,Octavi iqueva reescriure l poeta gram)ticgrecMuseu al segle dc,no eracompletamentdesconegudaer ai públic ector valenci)del seglexv -el qual suposemque devia ser molt migrat-perquéa més de reescriure-laJoan Roís de Corella, .-té .r ,va fer una altra traducció,' amb el títol d'Hero i Le)nder,unmetgevalenci) convers, atedrltic a I'Estudi Generalentre els

anys 1474-75 1484-85, e nom Perepintor,ia que es refugila_a cort papal d'Alexandre vI fugint de la Inquisició ."ri.-l lana.

Corella va fer la seuaversióabansdel 1496,data en quéel notari Narcís Gual va copiar el manusc rtJardinetd'or)ts,on figura, entre altres,aquesta eganarrativa, com també laHistória deJosef.

Posteriorment,ser) el remaqueutilitzaran algunsescrip-tors castellans, ntre els quals citarem Garcilaso de la vega(1501?-1536)ue i dedica Leandre l seu onetnúm. XXXIs

i també aurors renaixentistes nglesos, om ara christopherMarlowe (1564-1593),n el poemanarrariuLeander nd Hero,publicatel 1583, sir John Donne,quecomponun bell dístictitulat Hero and Leander,queno m'estaréde reportar acíper

33. Ventura, Jordi: Opus cit., pág. 123.34. A I'Arxiu del Patriarcade valéncia es roba el protocol de Francesc

Pintor - núm. 1556,18 madii, 1481,esmenrar er ¡osep Rlmia ana, pus cit.,p)g' a00. Amb aquesrFrancescPintor . . torr¿rr-coiel la fari uns quanrsdocuments norarials, porser aquesrFrancescpintor era famil iar dei perePintor merge.

35. Garcilas : obras, colección clásicos castellanos. Edició, introducciói notesde Tomás Navarro Tomás,Ed. Espasa alpe, Madrid, 1973, \g.232.



la seuabrevetat bellesa,untament amb la versió que en va

fer PereBessó a uns anys:36

Both robbedof air, ue both lie in oneground,Both uhom one ire had burnt, one a)aterdroutned.

Al segle tx, serl una história molt admiradapels escrip-tors del Romanticisme. Una de les figures paradigm)tiquesd'aquestcorrent, Lord Byron, escriur) TheBrideofAbydos_La

nóvia d'Abidos- el 1813. escontaque,per al deverif icar apossibi l i tatreal d'aquestahistór ia, Lord Byron va creuar,nadant, 'estretdel Dardanels l 'antic Hel' lespont- com faLeandreen la narració.

D'altra banda,a Catalunya ambé ser) traduida aquestaobra a a nostra lengua, nvers,per PauBertran Bros 1888),perJosepMaria Pell icer Pagés1894) per Ambrosi Carrion,

i en prosaper Lluís Segal) Catali . i 'Fins al segle tx, aquesta eganarrativade Corella va cir-cu lar manuscr i ta , untament amb les al tresde producciócorellanadel mateix enor. Va ser mpresaper primera vegadapel Sr. Bulbena a Barcelon el 1897,després e publicar unapart d'un delsmanuscritson es robavaelJardinetd'Orals, abansesmentat.Posteriorment,a Castelló de la Plana, SalvadorGuinot, després 'haver editat elParlamentencasa eBerenguerMercader Ia Tragédiade Caldesa l l92t,la publicaria l'anysegüent. el mateix any, a la ciutat del Túria, s'imp rimeixen

en el mateixexemplarLo JardídeArnor tla História deLeánderi Hero,amb peud'impremtadeLa CorrespondenciaeValencia-en la col'lecció"La Rosella"- en rústica petit format, i ambuna portada modernista.

Quant a les va loracions, ord i Carbonel l , a I 'estudiesmentat,ls eleccionae 'obra profanad'aquest utor trespeces

36. Donne, lohn Epigrames,La Forest d'Arana. Edició bilingüe acirrecde Pere Bessó,Mislata, 1984,pig. 6 ("Ambdós, privats d'aire, agueu unts enla mateixa erra. Un mateix oc ushaviacremat,una mateixaaiguaus separi.").

37.Vegeua a Gran EnciclopédiaCatalana, olum 15, 'entrada'Museu'.38. Carbonell, Jordi: Opus cit., pig. 29.

28

narratives ue ell considera onamentals, nrre esquals iguracitada a primera. Aquestes ón lesseues araules, ue corro-borem plenament:"[...] en un conjunt d'obresde tema mito-lógico autobiogr)fic,peró totesde marcada radició humanis-ta, Roísde Corella assoleix l punt m )xim de a seuaquaiitatcom a narrador ala História de Leánder Hero,la Tragédia e

Caldesa la História deJason Medea,.D'altra banda,Martí deRiquer també para esmenten aquesta arració quan estudiaI'obra del cavaller mestre n SacraTeologia, e a qual dir) queés "[...1una de lespecesmitológiquesmés reeixides e JoanRoísde Corella".re

Altrament, aquestanarració també té dos valors afegitsmésdesdel punt de vista de la cronologia de I 'autor ia.Pe runa banda,el fet que Corella hajauti l i tzat com a fórmulasintacticoestilística'ús del gerundipleon)sticto n aquesra ar-raci6 en Lo Joí de Parisenspermet datar aquesr ecursabans

de 1486, 'any en qué van ser copiadesal manuscrítJardinetd'Orats; per I'altra, el fet que en aquesta arració Martí deRiquer comeng)a enrreveure na sériede coincidéncies,labo-radesa partír de 'obra de Corella,que apareixen n Tirant loBlanc.Coincidénciesue,difíci lment, odematr ibuiraJoanotMartorell per una simpleqüesrió e cronologia: uan I 'autordel Tirant va morir (1460)moltesde esobresde Corella, queteniaaleshores5 anys,no esraven scrires,eró sí que ho es -tavenel 1490, uanesva publicar 'obra de Martorell .Sembla,per tant, que a la novel- la, lgú que no era Martorell , hi va

posar a m) en la redacció lt ima.Recentmenr,osepGuia,*raprofundint en aquesr amp,ha establert l voltant d'unes 5o.,concordancesraseológiquesi temitiques>>,n algunscasos en paleses, ntre les obres decorella/Martorell . I a partir d'el les a plantejat na polémicahipótesi sobre 'autoria del Tirant, novel.laque, segonsGuia,

39. Riquer, Martí de: Opuscit., pig. 310.40. L'últim estadide la fórmula del gerundi, desprésd'haver passatel 1r

estadi:el gerundi separar el verb; el 2n el gerundi s'acosra l verb piecedinrJo.

41. Guia i Marín, Josep:De Martorell a Corella, oCol.lecció RecercaPensaments,,núm. 2, Editorial Afers, Catarroja - Barcelona,1996.

29



hauria estatreelaborada, n gran Part, Per Corella, cosaque

Albert Hauf ja havia qüestionatanteriorment'42Leandre Hero ésuna narraciómitológica en Prosa,amb

algunspoemetesntercalats scrits nversosestramPs. a seua

trama és a tr)gica históriad'amor de dos ovesenamorats ue

esconeixenen una festa;ellaviu a Sestos eli a Abidos, ciutats

ubicadesa una i altra part de I'Hel' lespont - l 'estret delsDardanels- i separades er un braE de mar,4rcanal d'aigua

marinaqueLeandre reuacada it, nadantesforgadament' erreunir-seamb a seua stimadaHero. Finsque una nit, la mar,

gelosa, fegael jove amant.Després,es aigües, complint la

din)mica de a ragédia, rrosseguenl cosdeLeandrea a plat-ja, i Hero, en veure el cad)ver,se suicidaamb el punyal que

ell encaraduu en la corretja del cinyell.

Narració que reprodueix 'esquema e morir per amor de

concepció robadoresca, n a seua ariant demorir per a dama,

un deis eferents el qual seria a llegenda eTristany i Isolda.De fet, Leandre Hero segueix es mateixesPautes:amor aPas-

sionatentre un home i una dona;obstacles er a a seuaunió;

separació ue exacerba l desig,situació ímit que duu I'ena-

^ot"t a la mort i que, en conseqüéncia, omPorta també la

mort de la dama.La Históriade Leandre Hero ésuna de les millors Peces

de tem)tica amorosade l'obra corellana,perqué, ot i el seu

estilartitzat, retóric, pompós, peró elegant,és una de lesmés

lgils desdel punt de vista narratiu.Corella hi empra recursos

de I'expressiópoética que li donen ai text un encísespecial,una mena de batec natural, fresc, panteista,QU€ l' lustra

psicológicamentels personatges,a seuaapassionadaelació

amorosa el seu inal tr)gic, i que eixeix,en algunsPassatges'la trama i I'ordit d'un estil que enamora.

42.Hauf. Valls, Alben: .Tirant lo Blanc: algunesqüestionsque planteja

la connexió corelliana,, en Actesdel Nové Col'loqui Intemacional de Llengua

i Lircratura Catakna (Alacant/Elx, 9-14de setembre e 1991), igs' 69-116.

BibliorecaAbad Oliba núm. 125.Publicacionsde I 'Abadia de Montserrat.43. Encara que la narració corellana es presenta com dues illes.

Jo

\s. HTSTORIA DE JOSEP

Al segle v, on I'originalitat temltica no era cap mpera-tiu categóric,Corellaésun autor que,com tantsaltres, eescriuhistóries dificants,moralitzadores, partir d'arguments tex-tos a coneguts,de temltica m itológica o pia.

En el casde a História de osep,,unae esseues arracionsmésextenses, l relat de referéncia s roba en el Génesi, mbuna ubicació cronoldgicaal voltant de 1700aC, quan Egipteest)sotael poderdelshicsos.EncaraquehistóricamentsemblaqueJosep a serun heroi quevisquéun poc abans elrei David(1000 C),era ingut com el parede dos ribus de a Palestinacentral (la d'Efraim i la de Manassés) que va entrar així enI'esquema eneológicdels ills del patriarca acob.

Altramenq la História de osE ser) un dels dos últimstextos que es publicarande Corella; 'altre s er) el Cartoix),aa

que s'editaran nrreel 1500 el 1518, que seranels darrersindicisque tenim de a seuaobra fins al seu edescobrimenr lsegle tx .

La história de Josepha estatun delsepisodisbíblicsmésconeguts popularsdesde I'Edat Mitjana fins alsnostresdies,per tota una sériede connotacionsdram)tiques,meravellosesi morals molt aprofitablesdesdel punt de vista de I'ensenya-ment religiós.De tal maneraqueaquesrelat,original del Génesi(articles37-50) amb una versióen l'Alcor) (suraxrr), ha ins-pirat o servit de em)tica en poemes, ovel.les, rames; n qua-

dresdels pintors més reconeguts Van de

'lleiden,

Gozzoli,Andrea del Sarto, Pontormo, Guercino, Ribera,Yelázquez,Rembrando elsprerafaelistes el xrx, etc.);en mosaics, aixosrelleus, igures escultures; en a música,óperes, ecesmusi-cals fins i tot sarsueles.

En literatura, segons l diccionari iterari Bompiani, jaapareixen uns poemes érsicsitulats YusufiZaliha,delsqualsno coneixem a datade creació,peró que, ógicamenr,deuen

44. Nadal, JosepM. ,/ Prats,Modest: História de a llenguacatakna. 2. Elsegle v,

"Col' leccióEstudis Documents,, 34,

Edicions 62,Barcelona,1996,pig. 479.

3r



procedir de a tradició alcor)nica.Al món occidental a prime-ra const)nciaéseI Poema eYusuf, scriten lenguaalgemiadaper un m orisc aragonés, en quaderna ia, alssegles IV o xv ,i l'última -si enshem de referir a autorsde certaconsisténcialiter)ria- la del segle x i de 'escriptor alemanyThomas Mann,que entre els anys 1933 1943publicari una tetralogia amb

aquesta em)tica, tituladaJosep nd seineBruder.La creació del relat corelli História de Josep ambé cal

datar-la bans el 1486, erqué ambé igura alJardinet 'Orats.És el mésextens .r .,r , .r . i i .rr ., i segneixes íniesnarrativesmarcades elGénesi,ot i que hi haaportacions riginals,comelspoemes elsmonólegs, mb alguns ecursos rocedents ela l i teraturahebraica lrab. A més, ampoc no s'escapa laintencionalitatmoral, a I'ensenyamenteligiós,que planejasobre ota I 'obra de Corella.No hem d'oblidar que el nostreautor era teóleg que els seus ermonseren amosos.

Des d'aqueixpunt devista, a HistóriadeJosepambé eramolt aprofitable, a queserl el pretextapropiatperquéCorellaensparledels alorsde 'amor paternal, el i l ial,del raternal,de I'adulteri, de I'enveja,de la crueltat,de la seducció,de lacastedat, dels designis,a vegadesnescrutables, e la Provi-dénciaDivina.

Tanmateix,de tota la narrativa eligiosa orellana a His-tória deJosep suna de especesmésbelles, gils arredonides.

6. LA NOSTRA VERSIó

Atés el públic lector, majorit)riament escolar,a qui vaadregada questa ol'lecció, també el seucarlcter divulgatiu,hem volgut oferir -en aquest écentenaride a mort de I'au-tor (L497-t997)- dues mostres represenratives els dos granscorrentsen quéva discórrer a prosanarrativacorellana:el profli el religiós.El primer represenrar er Leandre Hero el segonper História deJosep.

D'altra banda,oferim al ector Leandre Hero en dues er -sionscompletes, a corellana I'actualitzada; osaque no hem

f a1 z -

pogut fer, malauradament, mb la História deJosep, e a qualnomés donem versió actualítzada ompleta i un tas t de la ver-sió corellana els primers dotzecapítolsd'un tot al de trenta-vuit-, perqué a seuaextensiódepassavals ímits del formathabitualde la col ' lecció n apareixaquest libre.

Lesversionscorellanes genuines stan ranscrites par-

tir del facsímil del códex Maiansi)as de l'apreciable eferentdels extos establerts er Miquel i Planas,a6mb elshabitualscriteris de modernització de grafies,accentuació puntuaciótot i tenint presentque no volíem fer una edició crítica,sinóde divulgació.Tanmateix,ensagradaria ue el lector abordaraaquesta n primer l loc, perqué és en ella on estl presentelvertaderCorella.

Pel que fa a esduesversionsactualitzades,'una comple-ta i I'altra parcial que disposem ambé de sengles lossaris-cal dir que es hem reelaborades mb el mirament, el respecte

i I 'habil i tat dels nostres ecursos sti l ístics, alhora, amb lavoluntat d'intentar resoldre esdificultat s de comprensióquepoguerenpresentar-se un lector poc avesat a prosaaritzadadel segle v, a qui va adregada, eneralment, a col'lecció.

Tambévolem fer constar l nostre inceragraiment JosepBataller,per lesseues orreccions, nombrosossuggeriments,que enshan estatde gran utilitat en esversionsactualitzades.

45. Vegeu el facsímil del códex de la Biblioteca Maiansianaal volum Id' Obres dosvolums) de JoanRoig de Corella, amb una presentacióde mossén

JosepAlbiñana Vallés. Ed. Del Cénia al Segura,Valéncia,1984.

46. Roig de Corella: Obres,Publicades mb una ntroducció de R. Miqueli Planas,Barcelona,1913.

a a) )