Proposta de millora de la fiscalitat forestal - Assemblea General delConsorci – Eines de tall i manteniment de la desbrossadora – Taulade preus de la fusta – Defoliador dels pollancres i salzes - Aclaridade millora en pi marítim – Entrevista a Juan Porras, cap de l’àrea deServeis del CPF.

Proposta de millora de la fiscalitat forestal - Assemblea General delConsorci – Eines de tall i manteniment de la desbrossadora – Taulade preus de la fusta – Defoliador dels pollancres i salzes - Aclaridade millora en pi marítim – Entrevista a Juan Porras, cap de l’àrea deServeis del CPF.

juny 2013

116

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Juny de 2013núm. 116

Publicació trimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Roser Mundet i Juliol

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Miquel Massaneda, Josep M. de Ribot i

Xavier Alfaras.

COL·LABORADORS:Marc Serra, David Merino, Josep M. Riba,

Diego Almenar i Manel Martínez.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 27 de juny de 2013

.......................................

Foto de portada:Josep Mª Tusell

3 sumari

Juny de 2013catalunyaforestal

Amb el suport de:

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

opinió

article de fons

Editorial4

5

activitat

10

12

14

15

El Consorci celebra la seva Assemblea General reivindicant la millora de la fiscalitatper inversions en gestió forestal

XXX Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera

Productors forestals i indústria s’uneixen per impulsar l’aprofitament i la valoritzaciódel suro català

El president del Consorci participa a la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament per parlarsobre les possibilitats de creació d’ocupació del sector forestal

Proposta de millora de la fiscalitat per a la dinamització del sector forestal

maquinària

16 Eines de tall i manteniment de la desbrossadora

biomassa

18

20

Potencialitats de la biomassa forestal primària (BFP). Hotels, spas, balnearis i piscinescobertes

Experiències en biomassa

ciència i tècnica

21

23

25

28

30

Taula de preus de la fusta

Fitxes de plagues i malures: Defoliador dels pollancres i salzes

Gestió forestal. Aclarida de millora en una plantació de pi marítim a la comarca de La Selva

Meteorologia. L’escalfament global està provocant canvis en l’escalfament dels territoris

Publicacions, webs i agenda

entrevista

31 Juan Porras

serveis

34 Directori de serveis

om davant una situació ben complexa sobre la que tothom, des de plantejaments ben diferents,coincideix en la necessitat de canvis en profunditat. Canvis en el sentit ampli de la paraula: canvid'actituds, de valors i també a nivell de sectors productius, que provocaran una transformació. Tam-

bé en el camp forestal.Avancem cap a un escenari nou, on valors a l'alça com la sostenibilitat i els avenços i millores tecnològiques

en indústries com la forestal o sectors com el de la bioenergia, guanyen valor i obren un ventall d'oportunitats.Les possibilitats del nostre sector es fan evidents només tenint en compte que estem parlant de més del 50%del nostre territori. Un territori que, com una gran fàbrica, ens forneix d'energia, matèries primeres i un grannombre de serveis fonamentals per una societat que té en la bio-economia, una de les seves prioritats. El nos-tre sector, segurament està en les seves hores més baixes, però a la vegada, la gestió responsable dels recursosforestals, la seva mobilització i el seu aprofitament, és un dels grans reptes que tenim com a societat.

Reptes i prioritats que vàrem presentar el darrer 15 de maig a la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parla-ment de Catalunya, en un debat per a l’activació de la gestió forestal i el mercat laboral.

Insistim, en primer lloc, en una reivindicació històrica i ara més vigent que mai: la necessitat de recuperarl’economia en l’àmbit forestal. Si tallant un arbre no hi guanyem un cèntim, per moltes facilitats administrati-ves i plans de política forestal que fem, el bosc no se’n sortirà. En temps de bonança econòmica hem estatincapaços de reactivar la cadena de valor bosc – indústria i en el futur, inclús amb els escenaris més optimistes,sols una activitat econòmica rendible podrà salvar els nostres boscos. Els silvicultors treballarem les nostres fin-ques per preservar el patrimoni, per tradició i per il·lusió; però també amb l'objectiu legítim d'obtenir un rendi-ment, encara que aquest sigui a molt llarg termini. Per aquest motiu demanem treballar de la mà de l’admi-nistració en un seguit de mesures que tindran un retorn a curt, mig i llarg termini.

Per no tancar-nos oportunitats en un horitzó no molt llunyà, és fonamental treballar en aspectes norma-tius, d’estandardització i normalització de productes i en campanyes de comunicació i promoció orientades aincrementar la demanda de productes fusters i no fusters dels nostres boscos. Això s’ha d’acompanyar amb unsuport a la indústria orientada a la creació de productes de major qualitat a Catalunya.

A mig termini, cal recolzar un procés d’estructuració i concentració del sector productor que ja hacomençat a caminar a través d'associacions, cooperatives i de projectes conjunts entre silvicultors i indústria.El compromís del Departament d'Agricultura per a la simplificació d’instruments administratius i l’impuls ainstal·lacions de cogeneració a partir de biomassa forestal, són temes pendents i que no s’haurien de demorar.

Els silvicultors catalans cridem l’atenció a una sèrie d’accions que destaquem per la seva urgència, enaquests moments tan desfavorables, i en les que s'hauria de posar el màxim èmfasis:

· La revisió i millora de les mesures forestals dins el nou PDR (2014 – 2020). En un escenari on la Generalitatcontinuarà amb uns pressupostos migrats i molt condicionats per les prioritats en aspectes socials i de benes-tar, aprofitar al màxim els recursos de la UE pel cofinançament de les inversions en gestió forestal és capital.· L’impuls al mercat tèrmic alimentat amb bioenergia forestal. El creixement d’aquest sector és ja una realitatque s’ha posat de manifest tant a la darrera fira de la biomassa de Vic com amb la proliferaciód’instal·lacions públiques i privades. Tot i així, les restriccions al finançament, el suport a les empreses de sub-ministrament energètic i contrastar la pressió i inèrcia de lobbys com el del gas, són aspectes a treballar.· La introducció d’un incentiu fiscal a nivell d’IRPF i d’Impost de Societats per establir una deducció del 30%sobre la quota de l’import de les inversions en treballs de millora contemplats en un instrument de gestióforestal sostenible. Aquesta és una mesura que lliga amb els avenços introduïts a nivell normatiu perimpulsar un creixement més sostenible, i que portaria a doblar l’activitat i l’ocupació. Això, sense costar niun euro al conjunt d’administracions. És legítim per altra banda, que es compensi per aquesta via als pro-pietaris que ofereixen importants serveis ambientals amb els seus boscos.

Finalment, un recordatori i un prec per un territori, com l’Alt Empordà i d’altres, que han patit els efectesdevastadors del foc. Demanem un Pla de Recuperació de les Zones Afectades que tingui com a objectiu prin-cipal recuperar uns boscos que tardaran molts anys a refer-se i evitar que es repeteixi una catàstrofe com lade l'any passat. Coneixem el foc i també sabem com fer-li front. Des de les administracions competents, calimpulsar la inversió per la recuperació del potencial forestal d'una comarca referent per la producció de suro.Alhora, cal facilitar les rompudes per recuperar un paisatge on els camps, zones de pastura i deveses, ens aju-daran a evitar desastres futurs i a preservar un dels signes d'identitat d'aquesta comarca.

4 editorial

juny de 2013catalunyaforestal

Rossend Castelló

President del Consorci Forestalde Catalunya

S

5 article de fons

Juny de 2013catalunyaforestal

Joan Rovira i Ciuró

Enginyer de Forests iSecretari General delConsorci

l Catalunya Forestal 114 (novembre2012), ja us avançàvem l’inici d’untreball per incorporar un incentiu

fiscal del 30% a les inversions forestals, unaproposta que ha anat madurant i agafantforma i que actualment estem treballanttant a nivell de Govern de la Generalitat através del Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natu-ral; com a nivell Estatal a través de la Con-federació d’Organitzacions de Silvicultorsd’Espanya (COSE) i amb contactes tant alMinisteri d’Agricultura, com al Congrés.

La importància de la proposta rau en elfet que, tal i com veureu en aquest article,una mesura d’aquest tipus no solamentportarà a incrementar de forma moltimportant el nombre de llocs de treball vin-culats a treballs de gestió i millora forestal,sinó que tindria també un resultat econò-mic positiu per a l’administració. Un resul-tat al que, tot i que no s’analitza en detallen aquest article, també caldria sumar l’im-pacte potencial tant a nivell social, comeconòmic i ambiental, de les mesures orien-tades a incentivar la inversió i la dinamitza-ció de la gestió responsable del bosc.

Antecedents i justificacióCom a punt de partida, cal tenir ben pre-sent que el bosc representa prop del 40%de la superfície de Catalunya i el 25% de lade l’Estat Espanyol. Quan parlem de bosc iparlem de l’activitat forestal, estem parlanttambé de territori, de paisatge i d’un siste-ma molt i molt complex que té un paperclau en el desenvolupament i millora de laqualitat de vida tant a casa nostra, com alconjunt del planeta.

A la vegada, es tracta d’un actiu que tot isent majoritàriament de propietat privada(prop del 80% a Catalunya i del 60% a l’Es-tat Espanyol), els seus beneficis transcen-deixen al seu titular i reverteixen majorità-riament al conjunt de la societat, mentre elscostos de manteniment recauen sobre lapropietat.

Actualment i especialment als països delNord del Mediterrani com el nostre, ja hi hauna consciència clara tant per part del sec-tor públic com per part del privat, sobre lanecessitat d’invertir en gestió forestal sos-tenible per evitar la degradació d’un terri-tori que s’està abandonant. De les dadesdels inventaris forestals, constatem que esgestiona i s’aprofita una part ínfima delbosc (menys del 20%). A la vegada, el bosccreix tant en superfície com en quantitat debiomassa acumulada. El resultat de tot ple-gat és prou conegut i té com a cara mésdramàtica i visible, els grans incendis queafecten de forma recurrent els nostres bos-cos i destrueixen una mitja de 500.000hectàrees forestals cada any als països delsud d’Europa.

Per altre costat i pel que fa a la disminu-ció i esllanguiment de l’activitat forestal, hiha una coincidència clara sobre l’origen delproblema. És ben visible i evident que unescenari advers caracteritzat per la globalit-zació, la generalització dels combustiblesfòssils, unes condicions naturals i climatolò-giques poc favorables, l’absència d’unainversió pública suficient i una manca derecolzament i suport a inversions producti-ves; ha portat a una greu pèrdua de mer-cats i d’oportunitats. En resum, una caigudade la competitivitat que posa a la ratlla de

A

article de fons 6Juny de 2013catalunyaforestal

la marginalitat al conjunt de la cadenaforestal a casa nostra. Davant d’això i sensecap tipus d’incentiu o recolzament, no ésraonable ni previsible que els propietaris –silvicultors (ni públics ni privats), duguin aterme unes inversions que, tot i necessàries,en moltes ocasions i en el millor dels casos,tindran un retorn en un termini no inferior a20 anys.

Una consciència ambiental creixent i unsector públic a la baixa, fan veure lanecessitat de noves eines per facilitar lainversió públic - privadaDurant els últims 15-20 anys, la sensibilitatsocial vers el sector forestal ha canviat. Tot ique encara queda molt camí per recórrer, eltòpic que mostra l’explotació del bosc comquelcom que pot posar en perill la seva con-servació i millora, es va substituint poc a pocper una visió més madura, on s’assumeix lanecessitat d’una gestió i d’un aprofitamentsostenible i responsable com a fórmula lògi-ca per garantir-ne la seva conservació imillora.

En gran mesura, és gracies a això que ladinamització de la gestió forestal sostenible ila seva viabilitat econòmica constitueix avuien dia un dels objectius primers i inspiradorsde la política forestal a casa nostra. Ambl’objectiu últim de garantir les múltiples fun-cions i beneficis del bosc, aquesta és una fitaque es recull tant a les directrius europees,com a la proposta de nou Pla General dePolítica Forestal que actualment està a puntde sortir a exposició pública.

Per altre costat, cal veure que tant a nivellde sector forestal com en molts altres sec-tors, després de molts anys d’un creixementaccelerat basat en una espiral de consum,facilitats pel finançament i un malbarata-ment generalitzat de recursos, ens trobemdavant un escenari de canvi. Un cop de timóon l’aprofitament dels recursos propis i l’a-posta per sectors capaços de contribuir a unnou model de creixement econòmic fona-mentat en el coneixement, la sostenibilitat iel compromís ètic i social amb el desenvolu-pament del territori, tindran un impuls reno-vat. En el cas que ocupa i considerant lesdificultats tant per la inversió pública comper la privada ja mencionades, per avançar

en aquest nou camí cal introduir canvis enprofunditat i aquí la fiscalitat “verda” tindràun paper molt important.

La millora de la fiscalitat vinculada a l’activi-tat forestal ja fa un gran avenç en els anys 90.En aquest període s’estableix ja un ampli con-junt de mesures basades en exempcions, boni-ficacions i altres, que han suposat un gran pasendavant sempre que l’explotació disposi d’unPla Tècnic o d’un Pla Simple de Gestió vigent.

La incorporació de referències als incentiusfiscals en la legislació forestal és més recent.Recollint el principi de solidaritat col·lectivacontemplat en la mateixa Constitució, la Llei43/2003, bàsica de boscos, en el seu article65 preveu de forma clara el deure de lesadministracions públiques de regular elsmecanismes i condicions per incentivar lesexternalitats dels boscos. La Llei de boscostambé inclou la Gestió Forestal Sostenibleentre els objectius d’interès general quequeden a l’empara de la Llei 49/2002, delrègim fiscal de les entitats sense afany delucre i d’incentius fiscals al mecenatge. Estracta doncs, d’un marc legal que, tot i distarmolt del que segurament seria necessari, jas’ha desenvolupat i concretat en normesposteriors i tant importants com:

· El Reial Decret 4/2004, que aprova el textrefós de l’impost de societats i que en seuarticle 39 preveu deduccions per inversionsmedi ambientals.

· La Llei 35/2006, de 28 de novembre del’IRPF i de la reforma parcial dels impostosde societats, de la renda de no residents i delpatrimoni.

· La Llei 16/2008, de mesures fiscals ifinanceres, que en el seu article 34è preveuuna deducció a la quota de l’IRPF per dona-cions a determinades entitats en benefici delmedi ambient, la conservació de la natura ila custòdia del territori.

Com a resultat recent dels incentius per faci-litar la inversió privada, citar solament l’a-cord del mes de març d’enguany perquè enla campanya de RENDA 2012 hom puguiacollir-se a desgravacions fiscals per lesaportacions realitzades al projecte “El Árboles Vida”. Una iniciativa de la Fundación

Española de la Madera que té per objectiudifondre la cultura de l’arbre mitjançant la

7 article de fons

Juny de 2013catalunyaforestal

plantació de 10 milions d’arbres al territoriespanyol.

Arribat a aquest punt, val a dir que no deixade sorprendre que aquest tipus d’iniciatives novagin més enllà de la plantació d’arbres i s’ha-gin d’articular a través d’un sense fi de funda-cions i associacions de tot tipus, quan és prouevident que a una gran part del territori lesnecessitats són unes altres i que tenim en sil-vicultors i pagesos els principals actors i aliatsper a la conservació.

Una proposta per a la creació de llocs detreball i riquesa en el territori ruralPartint bàsicament dels elements exposatsfins ara, el plantejament de la proposta quedefensem des del Consorci Forestal deCatalunya - COSE passa per compensar a lapersona o empresa que realitzi una inversióen treballs vinculats a prevenció d’incendisi a conservació o millora forestal, a travésd’una bonificació fiscal del 30% a aplicardirectament a la quota de l’IRPF o de l’Im-post de Societats.

Lògicament i en coherència amb elsprincipis, directrius i instruments vincu-lats al foment de la gestió sostenible delbosc, tant el tipus de treballs com les con-dicions tècniques dels mateixos, s’hauriende definir prèviament i recol l ir en elscorresponents instruments de gestióforestal (Plans tècnics , plans s imples oprojectes d’ordenació).

Pel que fa a l’anàlisi cost – benefici de lamesura, partint d’un plantejament moltsimple en el que s’analitzen les dades d’o-cupació i inversions de la mateixa adminis-tració, es valora l’impacte dinamitzador dela bonificació tenint en compte únicamentl’impacte de la mateixa sobre l’atur i sobreels impostos al treball (IRPF i cotitzacionssocials dels operaris forestals). Així es con-clou com, en conjunt, el resultat econòmicper les diferents Administracions Públiquesés positiu. Per ser més rigorosos, tambés’hauria d’incloure a l ’anàlisi l ’activitateconòmica induïda (llocs de treball indi-rectes i impacte sobre el conjunt de lacadena forestal) , els impostos sobre lamateixa i un anàlisi cost – benefici mésampli vinculat a millores importants enaspectes com la prevenció d’incendis i la

millora de les funcions ambientals i socialsde les masses. Un treball que s’escapa al’objectiu d’aquest article i sobre el quecaldria aprofundir.

Per calcular l’impacte sobre l’ocupació,s’han agafat els costos mitjos d’un operariforestal a partir d’enquestes a empreses isocis del Consorci. D’aquí, s’ha obtingutuna mitja del cost empresa per treballadorsinscrits al règim general i la mitja del costdels treballadors donats d’alta al RègimEspecial de Treballadors Autònoms (RETA).

Amb això i les Dades de l’Observatori del’Empresa i Ocupació de la Generalitat deCatalunya sobre l ’evolució del nombred’actius per tipologia de contracte, podemestablir el cost mig del treballador forestalen 21.400,00 €.

Els costos per treballador i una estimacióde les retencions corresponents segons lacàrrega fiscal corresponent al 2012, ensdóna la contribució a la hisenda pública através de les cotitzacions a la seguretatsocial i la retenció en concepte de renta(IRPF). Partint de bibliografia, s’ha agafatcom a base un cost de 937,7 € en concep-te de prestació per desocupació.

Cost mig segons enquesta a empreses del sector:Salari Seguretat

socialTotal Coef.

ponderacióRègim

General16.951,57 € 5.612,28 € 22.563,85 € 70%

RETA 15.600,00 €€ 3.048,0 € 18.648,00 € 30%

IRPF SS Total

Valors absoluts per treballador/a

Règim General 1.700,63 € 6.684,52 € 8.385,15 €

RETA 1.872,00 € 3.048,00 € 4.920,00 €

Valors ponderats segons dades Observatori EO

Règim General 1.186,63 € 4.664,21 € 5.850,84 €

RETA 565,79 € 921,22 € 1.487,01 €TOTAL 1.752,42 €€ 5.585,43 € 7.337,85 €

Pel que fa a la inversió, partim de la informa-ció de comunicacions de treballs facilitadapel Centre de la Propietat Forestal (CPF) icorresponent al període 2004 – 2012. Lesdades s’han ponderat aplicant un coeficientdel 80% resultant dels seguiments de camprealitzats pel mateix CPF. Del conjunt d’ac-tuacions, s’han agafat solament els treballsque no reverteixen en un aprofitament i queencaixen en alguna d’aquestes categories:treballs recuperació del potencial forestal,conservació i millora de boscos.

A més i per la seva importància, també s’hanconsiderat els treballs d’arranjament i cons-trucció de vials necessaris per la gestió.

Pel que fa als costos unitaris dels treballs iamb l’objectiu de disposar d’uns valors mitjosconsensuats i contrastats, s’han agafat com areferència tant els costos unitaris establertsper les bases de l’Ordre d’ajuts al bosc, comels costos recollits en les tarifes de la Diputa-ció de Barcelona (2013). Els segons han apor-tat informació addicional interessant doncsel nivell de concreció i detall és més gran.Finalment i pel que fa als costos laboralsassociats a cada tipologia de feina, hem reco-rregut altre cop a l’enquesta a socis i empre-ses del sector. D’aquí i per experiència pròpia,s’ha establert un pes mig del 80% dels costos

laborals sobre el cost total per les tasquespoc mecanitzades (treballs de millora, fores-tacions, etc.), i del 20% per feines mecanitza-des com l’arranjament i la construcció devials. Amb això, arribem a la taula quesegueix i que, juntament amb el cost unitarid’un treballador forestal, ens permet deter-minar els llocs de treball directament vincu-lats als treballs abans descrits. Concretament,742 UTH o, el que és el mateix, llocs de tre-ball equivalents a l’any.

Finalment i per analitzar l’impacte potencial dela proposta respecte la situació actual, s’observaque considerant la mitja d’ajuts a la gestióforestal sostenible (període 2001 – 2011) el per-centatge de cobertura (Inversió tota/inversiópública) és del 48%. O sigui, aproximadamentper cada euro que posa l’administració a finquesplanificades, el propietari en posa un més. D’a-quí, si partim de la hipòtesi que la mesura pro-posada doblaria el volum d’activitat i que elvolum d’inversió pública es recuperarà mante-nint el nivell d’anys anteriors, veiem com lasuma d’inversió pública i l’import que corres-pondria a la bonificació fiscal proposada (12 M€) arribaria als 22 M €. Una quantitat que, valo-rant la disponibilitat a la inversió per part delsbeneficiaris, veiem s’assembla molt a la deman-da d’ajuts al bosc dels darrers anys i que aproxi-madament suposaria mantenir el mateix esforçeconòmic pel que fa al cofinançament dels tre-balls. Una fita que considerem molt realista con-siderant el dinamisme i capacitat de reacció delsector.

article de fons

Juny de 2013catalunyaforestal

8

Actuació ha/any

Tallada de vegetació afectada per incendiTallada de vegetació afectada per nevadesTallada de vegetació per bufarutTallada de vegetació per pedregadaTallada de vegetació per sequeraTallada sanitària

252,014.362,28

816,811,30

64,702.018,58

Total Actuacions sanitàries 7.515,68Aforestació per plantacióReforestació per plantacióReposició fallides

14,71129,5853,25

Total Forestacions 197,54Eliminació de restesEstassada a banda i banda de vialsMantaniment de línies de defensaPodes baixes

2.846,0311,1812,96

2.282,27

Total Prevenció Incendis 5.152,44EspelagrinatgeRatllat suroRegeneració de suredaTractament fitosanitari

1.357,90274,11543,28

1.340,03

Total Treballs de millora en sureda 3.515,32Aclarida de milloraAclarida de plançonedaEstassadesPodes altesPodes de formacióSelecció de tanysTallada selectiva

1.940,30294,71

5.538,0154,1978,98

2.133,156.356,34

Total Treballs de millora 16.395,67

Unitats Inversió (€)

ha/any km/any Mitja Costos laborals

Actuacionssanitàries

7.516 921,22 5.791.747 4.633.398

Forestacions 198 215.042 172.034

Prevenciód'incendis

5.152 1.160.197 928.158

Treballs demillora

16.396 10.756.977 8.605.582

Treballs demillora ensuredes

3.515 1.630.113 1.304.090

Arranjamentde vials per laGFS

899 765.909 153.182

Construcccióde vials per laGFS

112 370.695 74.139

TOTAL 20.690.681 15.870.582

A la taula que segueix es mostra tant el detall de l’anàlisi com l’impacte sobre la creació de nousllocs de treball de la mesura.

Finalment, com a principals conclusions iresultats de l’estudi de la proposta caldestacar:

L’impacte de la proposta a la creació dellocs de treball. Una bonificació del 30%suposaria una inversió addicional de 12M€o el que és el mateix, prop de 700 nous llocsde treball.

La disponibilitat d’una estructura, instru-ments i mecanismes que facilitarien tantl’aplicació de la mesura com el seguiment iel control de la mateixa. Actualment, laimportància de la superfície privada ordena-da (30%), la simplificació dels instruments degestió que preveiem que vegi la llum en breui l’estructura sobre el territori de l’adminis-tració forestal, no tan sols facilita sinó quesimplifica l’adopció d’una mesura que seriamolt més àgil que el sistema d’ajuts actual.

La simplificació de la gestió adminis-trativa derivada del comentat en el puntanterior.

L’impacte indirecte sobre el conjunt delsector. La inversió en treballs de millora ésla base d’una gestió sostenible orientada a la millora de la capacitat productiva del sector. A l’hora, el poder internalitzar unincentiu a la realització d’aquest tipusd’activitats reduiria el marge de l’incertesai volatilitat del sistema actual d’ajuts i ésquelcom que donaria una predictivitat icomportaria una millora clara i molt subs-tancial que tindria un benefici difícil dequantificar a nivell d’empresa: inversions,facilitats per la contractació, etc.

El caràcter de compensació a un serveiambiental i social. La internalització delsbéns i serveis del bosc és quelcom llarga-ment debatut, reconegut i acceptat. Tot iaixí, la complexitat de la seva valoració i ladificultat pràctica a l’hora d’establir unmecanisme de compensació han fet que,fins a la data, poc s’hagi avançat en aquestcamí. Sens dubte, una proposta com ladescrita en aquest article seria un gran pasendavant també en aquest camp.

article de fons9Juny de 2013catalunyaforestal

Actual PrevistInversió mitja anual en treballs de milloraBonificació fiscal

20.690.680,71 €0%

40.000.000,00 €30%

Cost bonificació fiscal 0,00 € 12.000.000,00 €€

Inversió pública mitja (darrers 10 anys, inclou recuperació boscosrere desastres naturals)Percentatge cobertura ajuts públicsCostos laborals/inversió total, en %Total costos laboralsCost mig peò forestalLlocs de treball actuals

9.880.183,89 €

48%76,7%

15.870.582,16 €21.380,34 €

742

9.880.183,89 €

25%76,6%

30.640.000,00 €21.380,34 €

742

Estimació llocs treball s/impacte estimat incentius 691

Contribució mitja a l'herari públicCost mensual atur

7.337,85 €937,70 €

7.337,85 €937,70 €

CONTRIBUCIÓ HISENDA I SEG SOCIAL PER EFECTE VARIACIÓ LLOCSTREBALLESTALVI/COST ANUAL PER PRESTACIONS D'ATURTOTAL INGRESSOS GENERATS PER LA BONIFICACIÓ FISCAL

5.446.872,18 €

5.446.872,18 €

10.515.818,64 €

7.773.095,25 €18.288.913,89 €

ESTALVI MIG 5.446.872,18 € 6.288.913,89 €

10activitat

Juny de 2013catalunyaforestal

l dia 8 de juny es va celebrar a l’Ajun-tament de Boadella d’Empordà, muni-cipi de l’Alt Empordà afectat pels

incendis del passat estiu, l’Assemblea Generaldel Consorci Forestal de Catalunya. La troba-da, que va reunir més d’un centenar de per-sones, entre propietaris forestals, silvicultors irepresentants del sector forestal, va servir perreinvindicar el paper del bosc en la dinamit-zació econòmica dels territoris i remarcar laimportància d'una gestió sostenible delsrecursos forestals, la seva mobilització i el seuaprofitament.

Durant l’Assemblea, el president del Con-sorci, Rossend Castelló, va presentar la pro-posta d'introducció d'un incentiu fiscal anivell d'IRPF i d'Impost de Societats per esta-blir una deducció del 30% sobre la quota del'import de les inversions en treballs de millo-ra dels boscos de finques amb Pla Tècnicvigent. Seguidament també va exposar ambdetall el funcionament de la recent creadaempresa QUALITY SUBER que té com a objec-tiu principal l'aprofitament i valorització delsuro català. Aquesta empresa, constituïda per

Serveis Forestals (cooperativa vinculada alConsorci Forestal de Catalunya), l’Associació depropietaris forestals del Montnegre-Corredor iel Grup Corcho del País, SA, es presenta comuna oportunitat d’incorporar els productors enel procés de preparació i valorització del pro-ducte i fer front a la importació d’una granquantitat de matèria primera (suro).

Enguany, el Consorci va lliurar la insígnia desoci Honorífic a Mariano Rojo Sanz, tècnicespecialista en sanitat forestal del DAAM, perla seva trajectòria i significació en tot el vincu-lat a la millora de la sanitat forestal i el seurecolzament al sector productor. Josep M.Vives, responsable del Servei de Sanitat Vege-tal de Catalunya del 1979 al 2007 i soci delCFC, va ser la persona encarregada de presen-tar i resumir la seva trajectòria professional. Enla seva intervenció, Mariano Rojo va destacar

E

D’esquerra a dreta: Joan Rovira, secretari general, Ros-send Castelló, president, Ramon Bosch, vicepresident, iJosep M. Tusell, responsable tècnic del CFC, durant l’actede l’Assemblea

Assistents a l’Assemblea

activitat11Juny de 2013catalunyaforestal

la bona entesa que sempre ha tingut amb el sector privat iva agraïr al Consorci la seva predisposició a col·laborar.

L’acte, que va estar presidit per Josep M. Pelegrí, conse-ller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MediNatural, va finalitzar amb la lectura de la Declaració deBoadella a través de la qual es va cridar l'atenció a unasèrie d'accions que destaquen per la seva urgència, comsón, a banda de la proposta de bonificació del 30% de lesinversions en gestió forestal: la revisió i millora de lesmesures forestals dins el nou Pla de DesenvolupamentRural (2014-2020); i l'impuls al mercat tèrmic alimentatamb bioenergia forestal. La Declaració es recull, de formaíntegra, a l’editorial d’aquesta mateixa revista.

Alhora també es va reclamar el Pla de Recuperació deles Zones Afectades pels incendis de l’Alt Empordà ambl’objectiu principal de recuperar uns boscos que tarda-ran molts anys a refer-se i evitar que es repeteixi unacatàstrofe com la de l'any passat.

Per la seva banda, el conseller, durant l'acte de cloen-da, va agafar el compromís d'estudiar la proposta demillora de la fiscalitat forestal i va assenyalar el paperdel bosc en l'estratègia pel 2020 sobre la necessitat d'u-na economia basada en un creixement sostenible i basaten el coneixement i la innovació. També va destacar laimportància d'una col·laboració pública-privada peldesenvolupament de sectors estratègics, com és elforestal.

D’esquerra a dreta: Mariano Rojo, tècnic especialista en sanitat forestaldel DAAM, Frederic Minobis, alcalde de Boadella d’Empordà, Josep M.Pelegrí, conseller del DAAM, Rossend Castelló, president del CFC, i JosepM. Vives, soci del CFC i responsable durant 28 anys del Servei de SanitatVegetal, durant l’acte de cloenda.

Intervenció de Josep M. Pelegrí, conseller del DAAM

Lliurament de la insígnia de soci honorífic a Mariano Rojo

activitat 12Juny de 2013catalunyaforestal

La XXX edició de les Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garoleraorganitzades pel Consorci Forestal de Catalunya s’han desenvo-lupat durant el segon trimestre del 2013 i concretament del 12d’abril al 31 de maig. Amb el format habitual – formació pràcticaamb un total de 60 hores en 8 dies, compaginant teoria i pràcti-ca durant la visita a explotacions forestals i experiències prèvia-ment seleccionades i d’arreu de Catalunya – les jornades es defi-neixen, any rere any, com un punt de referència en la formació,extensió, divulgació i transferència de les millors tècniques degestió forestal en l’àmbit català.

Tot i el format independent de cada jornada, la mitjana departicipació per jornada ha estat de 38 persones, amb unaassistència total acumulada de poc més de 300 persones en tot elconjunt. El perfil dels beneficiaris majoritàriament ha estat el depropietaris, gestors i tècnics forestals, ja sigui d’empreses privadeso de l’administració, tot i que també hi han participat algunsestudiants universitaris d’enginyeria forestal i estudiants d’escolesde formació forestal.

Tres de les jornades han despertat un fort interès, fet que s’hatraduït en una participació de més de 40 persones en cada unad’elles (per sobre la mitjana de participació).

La jornada titulada “Rouredes de roure martinenc: l’oportuni-tat de començar de zero després d’un incendi forestal” desenvo-lupada a la comarca d’Osona, on es va visitar la zona devastadaper l’incendi de Taradell i, en concret, es va visitar una explotacióforestal on s’han realitzat aclarides en diferents edats de la massaregenerada després de l’incendi. En aquesta jornada hi van parti-cipar 50 persones.

La jornada sobre “La populicultura a Lleida: gestió per produc-ció de fusta de qualitat i conreus energètics. Visita a plantes devalorització” que es va desenvolupar a Mollerussa, comarca del’Urgell. Durant la jornada es van visitar dues explotacions ambplantacions de pollancres, una amb l’objectiu de producció defusta de qualitat i l’altra amb l’objectiu de producció de biomas-sa. A la mateixa jornada es van visitar dues plantes de valoritza-ció d’aquesta biomassa: la planta de l’empresa NUFRI, a Molle-russa mateix, i la planta Termosolar de les Borges Blanques. Enaquesta jornada, que va durar tot el dia (mati i tarda), hi van par-ticipar 40 persones.

La jornada sobre la “Integració del règim i tipus d’incendis en lagestió de les suredes a l’Alt Empordà”. Hi van participar 52 perso-nes que van poder debatre quin model de gestió presenta millorsaptituds davant el pas d’un incendi com el que va succeir a l’AltEmpordà el juliol de 2012.

A més de les temàtiques d’aquestes jornades, els altres temesobjectiu desenvolupats en el conjunt de les jornades han estat elsmodels de gestió i itineraris tècnics per a la producció de fusta dequalitat en nogueres, l’aprofitament i valorització dels productesforestals tot presentant experiències concretes en finques priva-des, la gestió forestal per a valoritzar les pastures en zones d’am-bient mediterrani, les tallades per faixes en masses de pi roig i pinegre, i finalment, i en ocasió de la trentena edició de les Jorna-des, es va fer una jornada de cloenda d’homenatge als impul-sors/fundadors de les mateixes: Emili Garolera, Miquel Massane-da, Josep M. de Ribot i Eloy González, a la finca d’El Vilar, unafinca visitada en moltes ocasions durant aquests trenta anys.

Per facilitar i ampliar la difusió de les mateixes des de fa deuanys, el contingut tècnic de les mateixes es recull i s’edita en elllibre de les Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera, amb lacol·laboració dels experts que participen en les ponències de cadasessió. Des de l’anterior edició, el llibre s’edita en format digital(targeta USB) i es pot descarregar directament a la pàgina webdel Consorci Forestal de Catalunya. En ocasió de la XXX edició, enel document d’aquest any s’hi han recollit tots els llibres publicatsen les darreres onze edicions. D’aquesta manera els coneixe-ments i les informacions tècniques que s’aporten en cada jorna-da estan fàcilment disponibles per a tots els assistents i moltaaltra gent interessada en la publicació.

XXX Jornades Tècniques SilvícolesEmili Garolera

Visita a rouredes regenerades després d’un incendi forestal

Assistents a la jornada sobre populicultura a Lleida

Visita a les suredes afectades per l’incendi de l’Empordà

El 15 d’abril el Consorci es va reunir amb els Mossos d’Esqua-dra, en el marc de trobades periòdiques, per fer el seguimentdels programes de seguretat en el món rural. En aquesta oca-sió, es va parlar específicament de les possibilitats d’ús delDNI electrònic per a la protecció de la maquinària forestal itambé de la problemàtica respecte la organització de cursesamb vehicles de motor en finques privades.

activitat13juny de 2013catalunyaforestal

El Consorci es reuneix amb el conseller d’Interior, Ramon Espadalé

Seguiment dels programes de seguretat en el món rural

El president de la Confederació Europea de Propietaris Forestals es reuneix amb COSE

El Consorci participa a la taula rodona sobre biomassa celebrada a Tremp

El 21 de març, Rossend Castelló i Joan Rovira, president i secretarigeneral del Consorci, respectivament, van reunir-se amb el Conse-ller d’Interior, Sr. Ramon Espadalé, per parlar i valorar mesures dedinamització de l’activitat forestal amb l’objectiu de prevenirincendis catastròfics. Durant la reunió es va exposar la importànciadel creixement del mercat de la bioenergia, les bones perspectivesa futur d’aquest segment i el gran potencial de l’estella i el pèl·let

forestal en aquest mercat. El president i el secretari general del CFCvan parlar de la necessitat de millorar la coordinació entre els dife-rents departaments de Govern per impulsar la demanda en unmoment on les restriccions al finançament són una barrera claraper nombroses empreses i centres públics. A la vegada, també vandemanar un Pla d’acció que analitzi i reculli mesures per facilitarl’assoliment dels objectius previstos al Pla de l’Energia català.

El 16 d’abril, Hubert Shorlemer, president de la Confede-ració Europea de Propietaris Forestals (CEPF), es va reuniramb la Junta de Govern de COSE per proposar un debatamb membres de la Comissió i del Parlament Europeusobre la problemàtica de la gestió forestal sostenible enboscos mediterranis. Joan Rovira, secretari general delCFC, vicepresident de COSE i membre del consell dedirecció del CEPF, va recolzar la idea i va traslladar lesinquietuds dels silvicultors catalans. A partir d’ara es tre-ballarà conjuntament amb ARCMED i la resta d’organit-zacions de silvicultors de l’arc mediterrani per dur a ter-me aquesta iniciativa la propera tardor.

Joan Rovira, secretari general del CFC, va participar, enrepresentació dels silvicultors catalans i de la resta de l’EstatEspanyol, a l’Assemblea General de la Confederació Europeade Propietaris Forestals que va tenir lloc a Luzerna (Suïssa)

el 25 d’abril. Durant l’assemblea es va informar de la incor-poració de Croàcia a la confederació, ampliant així l’orga-nització que aglutina a la família de propietaris forestals –silvicultors de la UE.

Assemblea General de la Confederació Europea de Propietaris Forestals

El 20 d’abril l’ajuntament de Tremp va acollir la taula rodo-na “La Biomassa, una oportunitat per descobrir”, organit-zada per la Federació del PSC de les Comarques de Lleida,Pirineu i Aran, la Unitat d’Aran, UGT i CCOO. En represen-tació del Consorci, Joan Rovira va parlar sobre la potencia-

litat i transcendència de la biomassa pels boscos catalans,fent èmfasi en les oportunitats creixents de la biomassaper a usos tèrmics. Aquest acte pretenia ser el “tret de sor-tida” per a la creació d’una plataforma de debats i refle-xions sobre la muntanya per a la defensa del Pirineu.

activitat 14Juny de 2013catalunyaforestal

Durant la primera quinzena de juny s’ha posat en marxa per segonany consecutiu l’experiència de captura massiva del corc del suromitjançant la instal·lació de les trampes. A la revista CatalunyaForestal núm. 114 (novembre 2012) ja es descriu la plaga i els seusdanys així com els resultats de la campanya de captura massiva del’any 2012. Des del Consorci Forestal de Catalunya (CFC) hem insis-tit i demanat la realització de l’experiència per part dels propietarisde suredes per col·laborar i avançar en la millora dels mètodes decaptura, alhora que anem disminuint la població de corcs i per tantels nivells de danys a les suredes.

Per tant, altra volta amb la col·laboració de la Direcció General deMedi Natural i Biodiversitat (DGMNiB), s’han distribuït més de 1.000trampes entre els propietaris que les han sol·licitat i han satisfet els 3euros per trampa en concepte de distribució. El cost de la trampaqueda assumit per la DGMNiB (valorats en 12 euros per trampa),mentre que el propietari assumeix l’important cost d’instal·lació imanteniment (valorats entre 25 i 35 euros per trampa).

Enguany, el CFC amb el suport de la Diputació de Barcelona faràel seguiment de més de 400 trampes entre els propietaris que hohan demanat (veure criteris de selecció al Catalunya Forestal 114),les quals es distribueixen de la següent manera:

El seguiment que es faràdes del CFC consistirà en:

1r) Als 45 dies després de lainstal·lació de les trampes(principis de juliol):

· Fer recompte del nom-bre de Coraebus undatusatrapats a cadascuna de lestrampes

· Prendre les següentsdades d’interès: Insolació dela trampa, exposició (N, S, Eo W), any de pela del suro, qualitat d’estació, composició específica(homogènia o heterogènia), alçada del matoll i fracció de cabudacoberta del matoll.

· Prendre les coordenades dels punts de col·locació de lestrampes (GPS)

· Renovar els difusors de les trampes · Netejar les trampes perquè no hi quedin fulles o molts insectes

atrapats i tornar a posar cola, per garantir el correcte funcionamentde la trampa.2on) Als 45 dies després d’haver renovat el difusor (a partir del 30d’agost):

· Fer recompte del nombre de Coraebus undatus atrapats acadascuna de les trampes

· Retirar les trampes i els difusors del bosc.

Punt de sortida de la prova pilot de captura massiva per al control del corc del suro(Coraebus undatus)

Zona surera Comarca Núm. de trampesGavarres-Ardenya Baix Empordà

Gironès90

Selva La Selva 190Montnegre Selva-Vallès Oriental 135

TOTAL 415

El 9 de maig, representants de Serveis Forestals, cooperativa vin-culada al Consorci Forestal de Catalunya, de l’Associació de pro-pietaris forestals del Montnegre-Corredor i del Grup Corcho delPaís, SA, van constituir l’empresa QUALITY SUBER, SL., la primerainiciativa en l’àmbit de col·laboració propietat forestal – indústria.

Els principals objectius de la nova empresa, que ja està treba-llant en la campanya de la pela d’enguany, són:

· Impulsar l’aprofitament i consum de suro català.· Sumar sinèrgies entre productors i indústria per fer front a

reptes comuns: problemes sanitaris, concentració de l’oferta,valorització del subproducte, etc.

· Avançar cap a una integració vertical per millorar aspectesimportants com són el finançament de la compra de matèries pri-meres (suro en cru) i la implicació dels productors en la preparaciói comercialització d’un producte de més valor afegit.

QUALITY SUBER es presenta com un projecte obert a tot el sec-tor surer i com una oportunitat d’incorporar els productors en elprocés de preparació i valorització del producte i fer front a laimportació d’una gran quantitat de matèria primera.

Cal tenir present que el suro produït als nostres boscos és un pro-ducte reconegut per la seva alta qualitat al procedir de boscosmés densos i de muntanya. Aquest fet comporta l’obtenció d’unsuro més dens i amb unes característiques tecnològiques especial-ment valorades pel tapat de vins tranquils, un mercat de majorvalor afegit i que, al igual que la resta del sector del tapament,està experimentant un creixement important.

Productors forestals i indústria s’uneixen per impulsar l’aprofitament i la valo-rització del suro català

Taula 1. Distribució final de les trampes en les quals es farà el seguiment

Tasques de revisió i manteniment de lestrampes desenvolupades l’any 2012.

activitat15Juny de 2013catalunyaforestal

EDUbosc, la nova plataforma educativa forestal

Rossend Castelló, va presentar les propostes del CFC per impulsarun sector econòmic amb un gran potencial de creació de llocs detreball en zones rurals, a la Comissió d’Empresa i Ocupació delParlament del passat 15 de maig. Concretament, va defensar labonificació del 30% de les inversions en gestió forestal sosteniblei l’impuls al mercat de la biomassa forestal com a mesures a curttermini per doblar l’ocupació al sector.

El president del Consorci participa a la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament perparlar sobre les possibilitats de creació d’ocupació del sector forestal

La jornada, organitzada per l’Ajuntament de Sant Celoni, el Cer-cle Econòmic i Social del Baix Montseny, l’ICTA-UAB i el CADS, vatenir lloc el dia 1 de juny a Sant Celoni amb l’objectiu d’aproparles diferents percepcions del bosc mitjançant la posada en comú

i convidar a la reflexió sobre la necessitat de transferir a la socie-tat el coneixement i valors ambientals dels boscos i de les sevesfuncions. La jornada incloïa una taula rodona en la que hi vaparticipar el president del Consorci, Rossend Castelló.

Des del passat mes de maig ja està activa la plataformaeducativa forestal Edubosc, desenvolupada per la Funda-ció Boscos i amb el suport de la Fundació Catalunya-LaPedrera, dins el marc del projecte 'Estimo el bosc' orientata divulgar i donar a conèixer la realitat forestal a les esco-les i al públic en general.

Edubosc és un espai de trobada entre les diferents enti-tats dedicades a la formació vinculada a la gestió delsrecursos naturals i els usuaris. A banda de donar a conèi-xer la realitat dels boscos de Catalunya i els beneficis de lagestió forestal, EDUbosc es presenta com un espai dereferència per a la divulgació i formació d’aspectes rela-cionats amb la biodiversitat, el patrimoni natural i els ser-veis ambientals dels ecosistemes, la gestió dels espaisnaturals, la sensibilit-zació en matèria d’e-nergies renovables, aixícom d’aspectes rela-cionats amb l’aigua i elcanvi climàtic.

Dins aquesta plata-forma educativa s'hitroba la secció derecursos educatiusamb l'objectiu de reco-llir tot aquell material(editat per diferentsentitats, associacions,...) que estigui orientata la divulgació i conei-xement del bosc i laseva gestió i que vagiadreçat tant a escolars,

universitaris com el conjunt de tota la societat. Aquestsrecursos educatius estan ordenats per diferents categoriesi es poden localitzar a través de filtres.

Apropem del bosc a l'escola és també una altra secció dela plataforma que conté una guia per a l'alumnat i unaper a l'educador/a amb dotze activitats per a la sensibilit-zació forestal dirigides principalment a l’alumnat d’entre 8i 10 anys.

Poden participar de la plataforma i formar part de laXarxa d'entitats i educadors totes aquelles persones oentitats que disposin de material educatiu propi i quecompleixi els criteris especificats al web.

L’enllaç de la Plataforma EDUbosc és http://www.funda-cioboscos.org/projectes/edubosc/info.

El Consorci participa a la jornada de Divulgació, ciència i món rural

Font: Canal Parlamentde Catalunya

16maquinària

Juny de 2013catalunyaforestal

Eines de tall i

stem en plena primavera, època en laque una màquina com la desbrossadoraes converteix en imprescindible per

mantenir els marges, boscos i paisatges en lesmillors condicions possibles.

Molt sovint, a l’usuari particular li resulta com-plicat escollir el model més adequat, així com triarl’eina de tall més adient per optimitzar al màximla feina que vol realitzar. D’aquests temes se’n vaparlar a l’anterior número de la revista.

Les desbrossadores solen ser eines que es passenmolt temps aturades, sense funcionar, ja que a latemporada d’hivern la vegetació disminueix elcreixement i el particular normalment espera benentrat el març per començar la neteja. Això faque es trobi amb determinats problemes, provo-cats per la falta d’ús habitual de la màquina.

En aquest article intentarem aprofundir en lesdiferents eines de tall (discos i capçals de niló), aixícom del manteniment per tenir la desbrossadorasempre a punt.

Disc triturador: Aquest és elmés utilitzat i venut. Ade-quat per mala herba i den-sa, com per exemple elsesbarzers. Ens permet tallar

i, a la mateixa vegada, triturar amb un bon resul-tat final. S’aconsella muntar-lo en models supe-riors als 35cc de potència, ja que al ser una solapala, l’impacte amb les pedres o branques moltgruixudes pot perjudicar seriosament als elementsde transmissió de la desbrossadora; per això diemque han de ser màquines una mica potents. Solentenir un diàmetre de 300 mm, tot i que en elsúltims temps, els fabricants ja n’han dissenyatamb diàmetres de 200 i 250 mm, per així podermuntar-los a màquines més petites i satisfer les

necessitats d’usuaris amb pocterreny a netejar.

Disc triangle o de tres puntes(tot i que també n’hi ha dequatre o més puntes): Ade-

quat per a herba alta i densa, tot i que el resultatfinal és diferent del disc descrit anteriorment, jaque aquest té un tall més similar al d’una daia.Sovint es fa servir per aprofitar l’herba per ali-mentar al bestiar. També es pot utilitzar per tallaralgun rebrot de cert gruix, sempre i quan estiguimuntat a la desbrossadora adequada. Es podentrobar amb diàmetres de 200, 250 i 300 mm, peraixí poder muntar-los a desbrossadores de cilin-drades a partir de 25 cm.

Disc d’aclarir: Tal com indicael seu nom, s’utilitza per ferl’última aclarida del bosc. Uncop hem netejat els esbar-zers amb el disc triturador,ens permet tallar amb gran

facilitat brucs de certs diàmetres. El dentat éssimilar al d’una motoserra, i per això requereix unmanteniment d’esmolat que s’ha de fer sovint ,degut a que treballa molt a prop del terra. Tambépodem trobar aquest tipus de disc amb puntes dewidia, material que fa augmentar la durada deldisc, però per contra, disminueix el rendiment i lavelocitat de treball. Un disc d’aclarir bàsic benesmolat sempre talla millor que els de puntes dewidia. El disc d’aclarir no és dels més venuts, jaque la feina d’aclarir es sol guardar per fer-la ambmotoserres de pes reduït.

Disc 80 dents: Es pot utilit-zar per fer aclariment debrucs, però la demanda queté és per fer la selecció decanyes, ja que el seu tall ésmolt net i no l’esquinça.

Trimmy (capçal niló): No esconsidera un disc de tall. S’uti-litza per l’herba tendra, tot i quesi la seva alçada és massa eleva-da, ens podem trobar que se’nsemboliqui. De totes maneres, si

Marc Serra Taberner

Tallers Agrícola Tordera, SL

E

maquinària17Juny de 2013catalunyaforestal

anem fent un manteniment, és l’accessori ideal. No ens hemde preocupar si hi ha pedres o qualsevol altre objecte, ja que elniló ens permet acostar-nos-hi. També podem utilitzar-lo perfer les vores del jardí, on no arriba el tallagespa, així com pernetejar els marges d’herba o bé per extensions grans de prat.Té una alta velocitat de treball. N’hi ha de diferents tipus, peròels més utilitzats actualment són els anomenats SEMI-AUTOMÀTICS, els quals treuen el fil donant un impacte a terrai accelerant lleugerament el motor de la desbrossadora. Elscapçals porten un rodet a dins, on s’hi enrotlla el niló i nor-malment n’hi caben 5 m. De fil, en podem trobar de diversosgruixos i tipus, i dependrà de la potència de la màquina quen’utilitzem un o altre; els més habituals són els de 2’4 mm, 2’7mm i 3 mm, tot i que també n’hi ha fins a 4 mm; n’hi ha deperfil rodó, trenat, quadrat, hexagonal, altres amb reforç inte-rior i fins i tot se’n fabriquen de biodegradables, que permetque els trossos que cauen a terra, es desintegrin en gran part, iaixí evitem contaminar.

Un altre aspecte important a destacar al que sovint no se li dónala importància que mereix, és el protector que es munta a la partinferior de la desbrossadora que va collat a la canya o al colze dela màquina. Moltes vegades, hi ha la “mala costum” de desmun-tar-lo perquè es considera un destorb per la neteja en els marges.Tenen la funció d’evitar impactes a l’usuari i actualment enpodem trobar de molt pràctics que ens permeten treballar enmarges o boscos densos sens cap mena d’inconvenient. Pel que fa al manteniment de la desbrossadora, destaquem tresaspectes importants a tenir en compte:

· Greixatge del colze reductor· Neteja del filtre de l’aire· Preparació de la màquina per al període que estarà en inactivitat.

El greixatge del colze reductor (on va muntat el disc de tall oel capçal de fil), tot i que el fabricant n’aconsella la revisiócada 15 hores de funcionament, la nostra experiència ens hapermès comprovar que el consum és més elevat en màquinesque treballen moltes hores continuades, i que depenent del

tipus de greix, aquest agafa més temperatura i es consumeixamb més freqüència; Així mateix el particular que utilitza ladesbrossadora eventualment, podrà comprovar que el consumde greix és pràcticament inexistent.

El segon punt del manteniment és la neteja del filtre de l’ai-re, que s’ha de fer en qualsevol motor de dos o quatre temps.Si fem servir l’eina en èpoques de vegetació seca, l’haurem decomprovar diàriament. Hi ha varis tipus de filtres, de pelfa, depaper, d’espuma .. i cadascun d’ells té el seu sistema de neteja,que haurem d’esbrinar atenent a les instruccions del serveioficial, o llegint el manual de l’usuari.

La nostra experiència ens demostra que l’avaria més fre-qüent de les desbrossadores, i d’altres eines de motors d’explo-sió, és l’embossament del sistema de carburació degut a ladegradació de la benzina, conseqüència del període d’inactivi-tat de la màquina. Els serveis post-venda de les principals mar-ques comercials, aconsellen a l’usuari que, un cop acabada latemporada d’ús de la màquina, buidi el dipòsit de combustiblei engegui el motor fins a exhaurir la resta de benzina que hagipogut quedar en el circuit de carburació i tuberia. Actualment,els principals fabricants de motors distribueixen productesespecials per estabilitzar la benzina i evitar la degradació.També hi ha marques que comercialitzen benzines “especials”,tractades per evitar que contaminin al medi ambient i per evi-tar que perdin les propietats fins que hagin transcorregut doso tres anys del seu ús.

En definitiva i com a conclusió, val la pena seguir els consellsbàsics i deixar-nos assessorar pel professional, que ens guiaràen l’elecció més adequada per a cada cas.

18biomassa

Juny de 2013catalunyaforestal

n gran consumidor d’energia tèrmica perfer aigua calenta sanitària a diverses tempe-ratures, segons les seves necessitats especifi-

ques, és el sector hoteler i el sector de les piscinescobertes. Combinant ambdós usos, trobem els centresd’spa o wellness, balnearis o llocs similars que necessi-ten un subministrament constant d’aigua calenta avaries temperatures. Cal escalfar grans masses d’ai-gua, durant molt de temps. Ja hem sentit que produiraquesta aigua calenta amb combustibles fòssilscomença a ser inviable econòmicament, donada l’es-calada de preus dels combustibles derivats del petroli.Encara és més car fer-la amb electricitat, amb el costper kW tèrmic més elevat del mercat, 14,55 c€/kWh,segons Bioenergy international, i lluny del méseconòmic, gas natural (5,92 c€/kWh), també segonsla mateixa font, l’IDAE i el seu informe de preusenergètics d’abril d’enguany. En aquest sentit, la bio-massa demostra ser molt més competitiva en costosde combustible: el pellet està a 3,38 c€/kWh a granel il’estella a 1,39 c€/kWh. Adjuntem alguns gràfics sobreaquest estalvi per il·lustrar aquesta dada eninstal·lacions fetes per nosaltres. Però la biomassaaplicada a fer aquesta aigua calenta té algunes pecu-liaritats que descriurem breument per saber pros icontres de la biomassa aplicada a aquests sectors. Laprimera és que la inversió serà més forta, ja que lescalderes de biomassa són més cares que les que cre-men combustibles fòssils. En aquest sentit, cal veureels quadres d’amortització per comprovar quan esrecupera aquesta forta inversió. Però no passa així enels costos d’instal·lació hidràulica. Els circuits hidràulicsvinculats a una instal·lació de biomassa són els propisde qualsevol sistema de calefacció i producció d’aiguacalenta sanitària amb calderes de combustibles fòssilsconvencionals. Tot i així, hi ha petits matisos que caltenir en consideració.

Les calderes de biomassa regulen la seva potènciaen funció de la seva pròpia temperatura i la necessitatde demanda. Així, si no tenen demanda s’aturen, cosaque deriva en una baixada de rendiments a causa delrègim estacionari d’aturada i encesa.

Una bona opció, especialment en èpoques de l’anyon la demanda de calor sigui baixa (per exemple,quan només hi ha consum d’ACS), o quan la deman-da és intermitent i de poca durada, és dotar el circuitde calefacció d’un dipòsit inercial amb dues sondesde temperatura, una a la part alta i una a la part bai-xa. La caldera mantindrà la seva aportació fins que el

dipòsit estigui totalment calent, és a dir, quan la son-da de la part baixa arribi a les lectures de temperaturaa què es vol arribar. La caldera no tornarà a fer apor-tacions al dipòsit fins que la sonda de la part alta noarribi als rangs de temperatura mínima de consignad’acumulació.

D’aquesta manera s’allarguen els cicles de treball dela caldera, s’eviten engegades i aturades i es millorasignificativament el rendiment del sistema.

Encara es poden millorar més els rendiments si eldipòsit d’inèrcia està dotat de sistemes que facilitinl’estratificació interna, ja que permeten tenir aiguacalenta a la part alta, que és la zona que serveix cabala la impulsió del circuit, i tenir temperatures sensible-ment inferiors a la part baixa del dipòsit, sense neces-sitar que la caldera entri en funcionament.

La principal diferència en els circuits tancats ambgeneradors de biomassa és la necessitat de controlarla inèrcia que es genera, que esdevé quan la demandaes talla i encara queda combustible cremant a la cal-dera que ens obliga, per una part, a desviar aquestcalor als dipòsits d’inèrcia, ja esmentats abans. Tambécal considerar que un tall en el subministrament elèc-tric provocarà l’aturada de tots els mecanismes actiusde la caldera i del circuit hidràulic. El que sí que esmantindrà és el tiratge natural de la caldera i, pertant, la combustió i l’aportació de calor, tot i que mésbaixa que funcionant en règim nominal. Aquestesparticularitats, segons s’explica en els apartatssegüents, es pal·lien mitjançant dos sistemes: vas d’ex-pansió obert i circuits de refrigeració d’emergència.

El sistema de refrigeració d’emergència consisteixbàsicament en un serpentí banyat per l’aigua del bes-canviador de la caldera mateixa, pel qual, quan calrefrigeració d’emergència, es fa passar aigua de laxarxa i s’envia al desguàs, extraient calor per evitar unsobreescalfament. El flux de circulació de l’aigua derefrigeració es controla amb una vàlvula termostàticamecànica, que té el seu sensor en una beina dins lacaldera. Quan la temperatura passa de la de consigna(95-100ºC), la vàlvula deixa passar aigua fins que elsistema es refreda. Perquè el circuit funcioni correcta-ment, cal tenir aigua de refrigeració en el cas de talla-da del subministrament elèctric, ja que en aquestescircumstàncies també augmenta el risc de sobreescal-faments a la caldera.

El vas d’expansió és el sistema que es fa servir per aevitar sobrepressions i, mentre no falti fluid, també ésel més segur. El volum del vas d’expansió haurà de ser

Potencialitats de la biomassa forestal primària (BFP)Hotels, spas, balnearis i piscines cobertes

U

David Merino i Parcet

Director comercial,tècnic Combustiblesbiomàssics Atria Bioenergia SL

biomassa19Juny de 2013catalunyaforestal

proporcional a la quantitat d’energia inercial que la caldera puguigenerar. El vas s’ha d’instal·lar de manera que, si vessa, l’aigua (ovapor) es pugui evacuar sense crear problemes. També cal que elvas tingui tapa, ben fixada, per a evitar l’entrada de brutícia. En lainstal·lació del vas d’expansió, les alçades relatives també s’han devigilar. La diferència d’alçada entre el vas d’expansió i la part alta dela caldera indicarà la pressió a la qual es troba aquesta i, per tant, latemperatura a la qual s’iniciarà la creació de vapor (a més pressió,cal més temperatura per al canvi de fase de l’aigua). Una cota dereferència mínima aconsellable és de tres metres.

Un altra factor a considerar és l’espai requerit pel combustible.Ha resultat clar que el més econòmic és l’estella, però alhora tambéés el menys dens i el més difícil de transportar, requerint un plante-jament de disseny molt acurat en obra nova, o estudiant molt béles possibles ubicacions en una reforma. En aquest sentit, peralguns clients serà possible el canvi i per altres s’haurà d’optar perestudiar més combustibles, com el pellet, més compacte i més fàcilde transportar. Es inevitable, doncs, visitar cada candidat i, si l’estu-di d’amortització surt similar als exemples que exposem, veure compodem fer el canvi cap a la biomassa, amb quines màquines i quincombustible és el més adequat i proper. La nostra aposta és percalderes austríaques d’alta qualitat, gran fiabilitat, robustesa i baixmanteniment. En els nostres quatre anys d’experiència podem dirque, en les 117 instal·lacions fetes fins avui, no hi ha hagut cap casigual a un altre, només han compartit, al final del procés, un estalvi,una tranquil·litat i una solvència tècnica molt importants. La bio-massa no és futur, és un present imprescindible per aquest país.

Cost acum/any 0 1 2 3 4 5

Propà 11.000 56.031 103.764 154.361 207.994 264.845Gasoil 11.000 64.210 120.612 180.398 243.771 310.947Estella 111.000 122.065 133.462 145.201 157.292 169.746Pellet 111.000 139.151 168.147 198.012 228.773 260.458

Cost acum/any 0 1 2 3 4 5

Propà 7.500 43.941 82.568 123.512 166.914 219.919Gasoil 7.500 50.764 96.624 145.235 196.764 251.384Estella 73.000 79.795 86.795 94.004 101.429 109.077Pellet 73.000 96.359 120.419 145.201 170.726 197.017

Taula i gràfic 1. Instal·lació d’una caldera de 200 kW en un hotel balneari a Tenerife

Taula i gràfic 2. Instal·lació d’una caldera de 350 kW en un hotel de Fuerteventura

Tot el que cal

saber en el món

de la biomassa

ATRIA BIOENERGIA S.L.Dr. Santiago Geli, 23

Arbúcies - 17401 (Girona)Tel. 639 139 507 / atria@atriabioenergia.com

www.atriabioenergia.com

Hotel Compostela Beach de Tenerife

Hotel Jandia de Fuerteventura

Centre Poliesportiu Campos de Mallorca

taula de preus21juny de 2013catalunyaforestal

Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (06/04/2013) i de Girona (19/04/2013)

Tots els preus corresponen a

la Llotja de Vic, excepte pel

cas del Suro on s’indiquen

preus de la Llotja de Girona.

* Venta exclusiva a través

de Serveis Forestals.

Els preus s’entenen sobre

indústria, excepte el

pollancre (sobre camió) i

algun producte d’acàcia (a

carregador).

Nota: Segons la Llotja de

Vic, el pi douglas, el pi pin-

yer, el pi marítim, el pi

insignis, el pi roig, el pi

negre, el pi blanc (bord), la

pinassa i el pi variat de

més de 30 cm de diàmetre

sense nusos destinats a

xapa poden tenir un preu

superior.

75,00 / 87,00 75,00 / 87,00

51,00 / 55,0051,00 / 55,00

50,00*

60,00 / 65,00*

50,00*

50,00

48,00 60,00

78,00 / 120,00

60,00 / 66,00

89,00 / 100,00

45,00 / 51,0045,00 / 51,00

39,00 / 42,00 39,00 / 42,00

47,00 / 53,00

38,00 / 39,00

42,00 / 48,00

44,00 / 48,00

47,00 / 53,00

38,00 / 39,00

42,00 / 48,00

44,00 / 48,00

35,00 35,00

46,00 / 51,0046,00 / 51,00

51,00 / 66,0051,00 / 66,00

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

Fulla petita de 23 a més cm

Faig

Pi llata

De 20 a més cm i 5-6 m llarga-da (a carregador)

de més de 14 cm

de més de 30 cm

59,00 / 65,00

36,00 / 39,00

42,00 / 48,00

46,00 / 51,00

57,00 / 78,00 57,00 / 78,00

46,00 / 51,00

36,00 / 39,00

60,00 / 66,00

59,00 / 65,00

78,00 / 120,00

60,00 / 66,00

48,00 / 54,00

48,00 / 54,00

60,00 / 65,00*

48,00 / 54,00

57,00 / 81,00

72,00 / 84,00 72,00 / 84,00

57,00 / 81,00

48,00 / 54,00

89,00 / 100,00

de 18 a més cm (abans 14)

22taula de preus

Juny de 2013catalunyaforestal

Producte Cotització anterior Variació Preus actualitzats

LLENYA

Alzina 60,00 / 66,00 = 60,00 / 66,00 t

Alzina (zona Bages) 63,00 / 69,00 = 63,00 / 69,00 t

Alzina (zona Vallès) 60,00 / 66,00 = 60,00 / 66,00 t

Roure 45,00 = 45,00 t

Roure (zona Bages) 45,00 = 45,00 t

Roure (zona Vallès) 45,00 = 45,00 t

Faig 39,00 / 42,00 = 39,00 / 42,00 t

Faig (zona Vallès) 39,00 / 42,00 = 39,00 / 42,00 t

Suro pelut 30,00 / 36,00 = 30,00 / 36,00 t

PALS DE CONÍFERES 65,00 / 69,00 = 65,00 / 69,00 t

SURO (Llotja de Girona)

Suro trituració verd (rebuig) 400,00 = 400,00 t

Suro taponable 1800,00 = 1800,00 t

FUSTES TRITURACIÓ

Coníferes (general) 25,00 = 25,00 t

Coníferes (St. Gaudens) 32,95 / 39,50 = 32,95 / 39,50 t

Castanyer (general) 23,00 = 23,00 t

Castanyer (St. Gaudens) 35,45 / 38,50 = 35,45 / 38,50

Faig (general) 23,00 = 23,00 t

Faig (St. Gaudens) 42,85 / 45,90 = 42,85 / 45,90 t

Eucalipto (general) 23,00 = 23,00 t

Eucalipto (St. Gaudens) 42,85/45,90 = 42,85/45,90 t

Plàtan (general) 23,00 = 23,00 t

Plàtan (St. Gaudens) 39,45/42,50 = 39,45/42,50 t

Altres frondoses (general) 23,00 = 23,00 t

Altres planifolis (St. Gaudens) 39,45/42,50 = 39,45 / 42,50 t

La necessitat d’una indústria forestal catalana forta i potent és un fet cada vegada més evi-dent, sobretot si ens fixem en el fet que a la Taula de preus de la fusta de Vic no hi haviacap representant de la mateixa, i malauradament aquest fet ja comença a ser un habitual deles darreres convocatòries. Pel que fa al suro, tampoc la situació és gaire millor: la presènciad’una sola indústria, fet que plasma la situació real en què només hi ha un comprador desuro a bosc tampoc no soluciona el problema. En conclusió, tant per la fusta com pel suro,la situació fa témer un progressiu abandonament dels boscos per la impossibilitat de podergestionar sense la generosa voluntat d’invertir infinites quanties a fons perdut. Tot i aquestpanorama realment desencisador, el sector productiu forestal manté les ganes de gestionar itreballar pel manteniment dels boscos i s’aferra a l’esperança que, tal i com sembla quemarquen els mercats internacionals, si aquesta parada de l’economia canvia la seva tendèn-cia i comença a haver-hi més moviment, el preu de la fusta podria incrementar sensible-ment. Per defensar el bosc de l’abandonament cal treballar en altres formes i vies de comer-cialització del producte així com buscar nous mercats i noves aplicacions pels productesforestals. Aquest fet ja es va posar sobre la taula a Vic amb la proposta de treballar la fustade plàtan per donar sortida a les importants produccions que avui ja són aprofitables i queactualment no troben mercat.

Aclarida de millora en una

plantació de pi marítima la comarca de La Selva

SITUACIÓ INICIAL La finca, d’unes 200 ha, està situada entre elmunicipi de Santa Coloma de Farners, lacarretera de Santa Coloma a Anglès i l’EixTransversal C-25. El relleu és suau (pendentsmenors del 30 %) i la precipitació anual ésabundant (850 mm) i ben repartida al llargde l’any. Les espècies forestals estan moltbarrejades, tot i que a grans trets es pot divi-dir en formacions de coníferes dominades pelpi marítim a les muntanyes i formacions defrondoses dominades pel roure martinenc alssots més frescals. La finca presenta moltbona densitat de pistes (250 metres/ha). Tra-dicionalment s’ha fet una gestió del pi marí-tim en què s’anaven tallant peus i obrintforats a la massa on s’establia el regenerat depi marítim. Aquesta pràctica és poc recoma-nable en aquesta espècie ja que el regeneratnatural té una fortíssima tendència a créixertort.

L’actuació que ens ocupa és una aclaridade millora a una unitat d’actuació que varesultar afectada, fa més de 20 anys, per unincendi procedent de l’abocador municipal.Després de l’incendi, l’any 1990, es va refo-restar la zona amb pi marítim de bona pro-cedència.

La unitat ocupa un total de 10 ha situadesen unes cotes entre els 175 i 210 metres,amb orientació predominat SW i presènciad'orientació NE. La massa està formada quasiexclusivament per pi marítim amb algun peumolt escàs de roure o alzina surera. Es vaplantar amb una densitat inicial d’aproxima-dament 1.300 peus/ha, densitat que avuiconsideraríem clarament excessiva. Actual-ment es planta a una densitat molt menorper consideracions econòmiques, ja que s’es-talvien tant costos de plantació com costosd’aclarides posteriors.

Aquesta unitat no s’havia aclarit mai, raóper la qual els arbres ja havien establertcompetència entre ells. L'aclarida va arribar,per dir-ho ras i curt, una mica tard des delpunt de vista silvícola, però no tant des del

punt de vista econòmic, ja que el tempstranscorregut ha permès treure una bonaquantitat de fusta de cert valor econòmic i(relativament) poca fusta per paper, que nodóna cap rendiment sinó que representa unadespesa per al propietari.

L’estrat arbustiu estava molt controlat jaque en aquesta finca es fa explotació delbruc amb destí tanques de jardineria. En elsotabosc es poden trobar altres espècies coml'aladern o les estepes, tot i que domina deforma clara el bruc.

OBJECTIUSA llarg termini es vol produir fusta recta i sensenusos. En aquesta aclarida es volia afavorir alsmillors pins eliminant la forta competènciaexercida pels veïns més propers, però sensedesestabilitzar la massa. Donat que la massa jatenia cap a 20 anys, no s'havia aclarit mai i ladensitat era molt alta, s'imposava una aclaridaprudent.

Els criteris per determinar com s’havia de ferl’aclarida es donen a continuació. Només és cla-rament preponderant el primer (criteri fitosani-tari), i amb la resta de factors es fa una valora-ció conjunta sobre el terreny a l’hora de decidirquin peu es deixa i quin es talla.

- l’estat fitosanitari: els arbres afectats permalalties són automàticament eliminats.

gestió forestal25Juny de 2013catalunyaforestal

Estat de la pineda de pi marítim abans de fer l’aclarida

Diego Almenar

Enginyer de ForestsCooperativa ServeisForestals

26gestió forestal

Juny de 2013catalunyaforestal

- la posició sociològica: es trien els millors peus domi-nants i s’eliminen, en la gran majoria de casos, els peusdominats. Només és plantejable saltar-se aquesta norma sis’observa que eliminant un peu dominat s’obre una claria-na massa gran. Això vol dir que ens podem trobar amb lasituació d’haver de triar entre dos pins de 20 cm de diàme-tre, separats per un metre de distància, i amb semblantpotencial productiu, mentre que en altres zones s’han dedeixar peus de 10 cm de diàmetre perquè no hi ha capaltra opció. Sempre s’ha d’optar per un per promocionar elseu creixement.

- l’aspecte del canó: en general es trien peus rectes i ambpoques branques inferiors i s’eliminen els peus torts, bifur-cats i branquelluts. Aquest criteri, però, és flexible, ja que laindústria de destinació d’aquesta fusta permet que el canósigui lleugerament tort. A més, si no hi ha cap altra alter-nativa, es poden deixar pins amb defectes del canó sempreque aquests apareguin per sobre dels 10 metres d’alçada(per exemple pins que en els primers metres són rectes peròque als 10 metres presenten dobles guies).

- la capçada: es busquen pins amb capçada equilibrada.Això vol dir que el volum de la capçada ha de ser propor-cional a la mida del pi, eliminant tant els peus amb capça-da exageradament desenvolupada (atès que solen ser pinsd’escassa qualitat de fusta i que prenen l’espai a altres pinsde futur), com els peus amb molt poca capçada (atès quetenen menys capacitat de fotosíntesis i, per tant, menyspotencial productiu. Aquests probablement patiran si se’lsallibera de cop la competència i, a més, seran sensibles aventades i nevades).

- el diàmetre: davant de dos peus propers i d’aspectesemblant es prefereix deixar els peus de major diàmetre.No obstant, aquest no és un criteri estricte ja que en mol-tes ocasions s’ha tallat un peu de diàmetre 20 o 25 quepresentava un canó tort, una capçada massa desenvolupa-da o era branquellut, i s’han deixat peus de diàmetre 15,rectes, amb poca branca, equilibrats i amb un gran poten-cial de creixement.

EXECUCIÓ DELS TREBALLSPrèviament a l’inici dels treballs, es va marcar una petitasuperfície d’aproximadament una hectàrea per deixar clarals talladors els criteris de selecció de peus. Aquests vanexecutar perfectament els treballs amb els criteris esta-blerts pels gestors, ja que es tractava d’una colla ambampla experiència i formació teòrica i pràctica en l’execu-ció de treballs forestals. En aquest cas no es van marcarespecíficament els límits de l’actuació, ja que és l’únicazona de la finca amb una plantació de marítim de 20 anysd’edat i es distingia clarament de les zones veïnes.

No va ser necessari fer una estassada prèvia de la unitatatès que a la finca es fa aprofitament anual de bruc per

jardineria i es talla sovint el sotabosc. En el moment de l’a-clarida aquest només tenia un recobriment del 30-50 % iuna alçada de fins a 1 metre. Aquest factor ha estat deter-minant per tenir un resultat econòmic positiu en l’aclarida.La densitat de vials també era suficient, encara que es vanrepassar els camins existents per fer-los transitables pelcamió que havia de carregar la fusta. Només va ser neces-sari fer algun ròssec addicional per treure la fusta de leszones més inaccessibles.

Els treballs van ser executats per una colla de 3 operaris,cadascun d’ells dotat d’una motoserra. La mecànica delstreballadors consistia en primer lloc en avançar en la talla-da de peus i a continuació dedicar-se a treure la fusta finsa carregador mitjançant un tractor amb cabrestany, feina ala que es dedicaven dos treballadors mentre l’altre conti-nuava tallant pins. D’aquesta manera, en una setmana s’a-vançava molta superfície i a la següent molt poca ja que elstreballadors s’havien dedicat bàsicament a treure la fustadel bosc. De mitjana es feien, aproximadament, unes 1,25ha/setmana i en total van estar uns dos mesos per fer total’aclarida. Els dies de pluja no treballaven, cosa que vasuposar entre una i dues setmanes. El carregador a on s’a-pilava la fusta era de fàcil accés pel camió amb grapa quedesprés anava a carregar la fusta. Cada setmana es feia untransport de fusta i a vegades més.

VALORACIÓ ECONÒMICAEn total van ser necessaris uns 40 dies, entre gener i febrer,la qual cosa va suposar uns 120 jornals atès que la colla erade 3 treballadors. Aquí es compta la tallada, desbrancat,trossejat i arrossegament a carregador. A més s’ha d’afegirla direcció i seguiment d’obra mitjançant visites setmanals,que va suposar unes 15 hores de feina de tècnic.

La fusta procedent de l’aclarida va tenir dos destins: peruna banda els troncs de diàmetre entre 12 i 18 cm (llata) esvan tallar a mida de 5-6 metres i es van destinar a serra,mentre que els peus de diàmetre inventariable però menorde 12 cm, o els pins de diàmetre superior mal conformats,es van tallar a uns 2 metres de llarg i es van destinar apaper. La indústria tolera una lleugera curvatura quan vaper serra i qualsevol tipus de fusta amb destí paper. De lafusta per serra es va treure un petit rendiment econòmicpel propietari però de la fusta per paper no. Es van fer uns28 viatges de camió pel primer tipus de fusta, el que vasuposar unes 620 tones, mentre que del segon tipus de fus-ta van sortir unes 250 tones. Per tant, el rendiment va serde 62 t/ha de la fusta per serra i 25 t/ha de fusta per paper.

En quant al balanç econòmic, ens vam trobar amb ungran inconvenient compensat en part per un avantatge.Per una banda no es comptava amb cap ajut per part del’administració, però, per l’altra, el fet de ser innecessàrial’estassada de matoll va evitar una gran despesa.

En resum, el balanç total de l’actuació varesultar positiu, com es detalla a la taulaadjunta.

Un cop realitzats els treballs s’ha obtingutuna massa jove de pi marítim formada perpeus rectes i amb poques branques, sanejada,sense dobles guies i amb gran potencial decreixement. Tal com es pot veure a lasegüent taula, predominen per poc els peusde diàmetre 15, tot i que hi ha una quantitatgairebé igual de peus de diàmetre 20 i a cer-ta distància queden els peus de diàmetre 10.

La densitat resultant ha quedat al voltantdels 800 peus/ha amb una àrea basimètri-ca resultant d’uns 16 m2/ha. La densitatestà una mica per sobre delque seria desitjable per l’edatde la massa, però s’ha de teniren compte que es partia d’unadensitat molt alta i havienpassat molt anys amb altadensitat, el que recomanavauna aclarida prudent. No obs-tant això s’espera que els peusque han quedat donin en lapropera aclarida fusta de certaqualitat.

gestió forestal27Juny de 2013catalunyaforestal

Actuació Valoració Despeses Ingressos

Aclarida de millora 120 jornals x 120 €/jornal 14.000,00 € -

Arranjament de camins 2 km x 700 €/km 1.400,00 € -

Transport a serradora fusta de llata 620 t fusta x 9 €/t 5.580,00 € -

Transport a indústria fusta de paper 250 t fusta x 9 €/t 2.700,00 € -

Direcció i seguiment d’obra 15 hores x 32 €/hora 480,00 € -

Fusta de llata de pi marítim 620 t fusta x 40 €/t a serradora - 24.800,00 €

Fusta per paper de pi marítim 250 t fusta x 25 €/t a serradora - 6.250,00 € €

TOTAL 24.160,00 €€ 31.050,00 €

Taula 2. Distribució real de pi marítim des-prés de l’aclarida

CD Núm. peus10 19015 34020 270

TOTAL 800

Estat de la pineda des-prés de l’aclarida

Pila de fusta per paper (a primer pla) i pila de fusta per llata (més al fons) a l’espera de ser carregada.

A VICREU CREIEM QUE LA SEGURETAT ÉS CLAU EN EL TREBALL D’UN

FORESTAL, PER AIXÒ T’OFERIM TOTS ELS COMPLEMENTS NECESSARIS

LA ROBA I ACCESSORIS DE PROTECCIÓ STIHL ENS PROPORCIONEN SEGURETAT

I COMODITAT PER PODER TREBALLAR AMB LA MÀXIMA TRANQUIL·LITAT

SEGURETAT I COMODITATFORESTAL

PAE D’OSONA · MAS DE LA MORA 12F · 08500 VIC · TELF 93 889 33 52· FACEBOOK.COM/VICREU · VICREU.NET

Taula 1. Valoració econòmica de les actuacions realitzades

28meteorologia

Juny de 2013catalunyaforestal

"Les latituds altes del Nord estan sent méstemperades, el gel de l'oceà Àrtic i la duradade la coberta de neu està disminuint, l'esta-ció de creixement de les plantes està allar-gant-se", resumeix Ranga Myneni, científicde la Universitat de Boston i un dels autorsde la investigació, que es publica a la revistaNature Climate Change. "A l'Àrtic i a les àre-es boreals, estan canviant les característi-ques de les estacions, el que condueix agrans pertorbacions per les plantes i per alsecosistemes relacionats amb elles".

Els científics, liderats per Liang Xu (Uni-versitat de Boston), han estudiat la relacióentre els canvis en la temperatura i el crei-xement de la vegetació des de 45 graus delatitud Nord fins a l'Àrtic. El territori cadavegada més verd s'aprecia a terra per l'aug-ment dels arbustos de certa altura i delsarbres en vastes regions de tot l'Àrtic cir-

cunpolar, sent un procés més acusat aEuràsia que a Amèrica del Nord. Del territo-ri septentrional amb vegetació (26 milionsde quilòmetres quadrats), entre el 34% i el41% mostra augment del creixement de lesplantes, mentre que disminueix entre el 3%i 5%, i no s'aprecien canvis en els darrers30 anys entre el 51% i el 62% del territori.

Els científics atribueixen el procés a l'a-nomenat efecte hivernacle amplificat: "L'e-fecte hivernacle comença per l'augment deles concentracions en l'atmosfera delsgasos que atrapen la calor, com el vapord'aigua, el diòxid de carboni i el metà, pro-vocant l'escalfament de la superfície de laTerra i de l'aire a baixa altura". "L'escalfa-ment provoca una reducció de l'extensiódel mar congelat i de la coberta de neu enels territoris que envolten l'oceà Àrtic, demanera que augmenta l'energia solarabsorbida per aquesta superfície que ja noés reflectant. Això dispara un cicle dereforçament positiu entre l'escalfament i lapèrdua de gel marí i neu, amplificant aixíl'efecte hivernacle de base". I pot amplifi-car més encara en el futur a mesura que elsòl es descongeli al Nord i emeti quantitatspotencialment significatives de diòxid decarboni i metà.

Els investigadors han analitzat l'efecteamb models de canvi climàtic i conclouenque l'augment de les temperatures pot sig-nificar, a l'Àrtic i a les regions boreals, undesplaçament de 20 graus de latitud cap alNord a finals d'aquest segle, en comparació

L’escalfament global

dels territoris

Manel Martínez

Enginyer TècnicForestal

La vegetació d’extensos territoris boreals i de l'Àrtic s'ha estès en els últims 30 anys cap alNord, entre 400 i 700 km. És l'efecte del canvi climàtic: les temperatures de la superfícieterrestre pugen, l'estació de creixement de les plantes és més llarga i la vegetació s'estén capa terrenys en els quals abans no podia proliferar. Un equip internacional ha fet el seguimentd'aquest procés, des de 1982 fins a 2011, amb l'ajuda de dades preses des de satèl·lit, i mos-tra com les plantes han conquerit amb un creixement vigorós extensos terrenys, més de noumilions de quilòmetres quadrats (aproximadament l'extensió d’Estats Units).

Mapa d’increment de vegetació (verd i blau), de reduc-ció (taronja i vermell) i sense canvis (groc) en els últims30 anys a l'Àrtic i a les regions boreals. Font: NASAGODDARD SPACE FLIGHT CENTER Visualization STUDIO.

meteorologia29juny de 2013catalunyaforestal

amb el període 1951-1980. Però cal tenir encompte altres fenòmens que potser freninl'actual trajectòria d'increment de les plan-tes: sequeres, incendis forestals i malaltiespoden alentir el seu desenvolupament. Amés, puntualitzen, en el seu creixement nonomés influeix la temperatura sinó també lallum i l'aigua. S'ha detectat més creixementals territoris boreals entre 1982 i 1992, queentre 1992 i 2011, a causa de les limitacionsd'aigua en el segon període de l'estudi. "Lesdades de satèl·lit permeten identificar àreesen la zona boreal que són més temperades imés seques, mentre que altres són més tem-perades, però més humides, i només en lessegones s'aprecia major creixement de lavegetació".

Tots aquests canvis en el territori i elsecosistemes afectaran les poblacions que hiviuen pel seu impacte, per exemple, en elsubministrament de fusta o aliments tradi-cionals.

"La vida de molts organismes a la Terra estàíntimament lligada als canvis estacionals detemperatura i disponibilitat d'aliment, i totl'aliment de la terra procedeix, en primer lloc,de les plantes". "Penseu en les migracions deles aus a l'Àrtic a l'estiu i la hibernació delsóssos a l'hivern: qualsevol alteració estacionalsignificativa de la temperatura i la vegetació,probablement tindrà un impacte en la vida nonomés al Nord sinó en altres llocs de formaque encara desconeixem".

Els boscos provoquen les pluges, i no alrevésEls resultats d'un estudi realitzat per investi-gadors del CIFOR reforcen l'anomenada"teoria de la bomba biòtica', que assenyalaque els boscos tenen un paper determinanten les pluges, en generar vents atmosfèricsque funcionen com una bomba, estenent lahumitat dels continents. De confirmar-seaquesta hipòtesi, els científics afirmen queés urgent reforestar (referint-se a zonesafectades per la desforestació, com el sudd’Amèrica, Àfrica i zones concretes de l’Àsia)i cuidar els boscos perquè el planeta no esconverteixi en un desert. Per contra, la pèr-dua significativa de boscos podria transfor-mar regions tropicals exuberants en paisat-ges àrids.

La disminució de l'àrea de gel marí a l'Àrticdurant la tardor relacionada amb canvis enla circulació atmosfèrica a l'hemisferi norddurant l’hivern

Els principals centres de recerca atmosfèricadel món analitzen en aquests moments siaquest hivern de nevades i pluges anormal-ment grans, tant a Amèrica del Nord com aEuropa, és el resultat de que la superfíciegelada de l'oceà Àrtic es reduís a límits histò-rics durant la tardor -un 18% menys de gelque en l'anterior mínim de 2007-.Gran part de la península afronta el comença-ment de primavera més humit des que hi haregistres; alhora al Pirineu occidental i a lamajoria dels països europeus han tingut capesde neu inusualment extenses durant aquestprincipi d’any, fets "anòmals" que un impor-tant nombre de científics relacionen amb unaltre rècord: el de desglaç Àrtic arribat a latardor passada.

El mapa mostra les temperatures relati-ves o anomalies comparades amb unamitjana a tot el món per a març de 2013.Tons vermells indiquen temperatures finsa 11 ° Fahrenheit més càlides que la mit-jana de 1981-2010 i tons blaus indiquentemperatures més fredes fins a 11 ° Fah-renheit que la mitjana.

Font: NOAA National Climatic Data Center

Edita: RETECORK

Any: 2012

72 pàgines

A través d’aquesta publicació, elaborada gràcies al pro-jecte desenvolupat amb la col·laboració de la FundaciónBiodiversidad, RETECORK ens convida a profunditzar enels paisatges de l’alzina sureda, Quercus suber.

El llibre il·lustra amb grans fotografies la varietat de lasureda en tota la seva diversitat, des de les deveses delsud fins a les selves relictes de l’orient peninsular. S’apre-cien formacions fortament humanitzades, boscos pocexplotats, suredes sotmeses al rigor del clima mediterranii muntanyes amb marcada influència atlàntica.

Paisatge Surer MediterraniDivers

El Grup de Desenvolupament Rural (GDR) de ‘Los Alcorno-cales’ (amb seu a Cadis) ha incorporat al seu web una seccióespecífica sobre la campanya ‘Naturalment Suro’, promogu-da pel propi GDR i finançada amb càrrec a la Iniciativa Lea-der-Feader, per la Unió Europea i la Conselleria d’Agricultu-ra, Pesca i Medi Ambient de la Junta d’Andalusia, que esdesenvolupa amb la finalitat de divulgar la importància dela producció surera en el territori.

Tots els materials disponibles al web es presenten en for-mats descarregables, facilitant que tots aquells que vulguinaprofundir en el coneixement de les característiques natu-rals i econòmiques del suro puguin accedir a aquest tipus dedades d’una forma senzilla i gratuïta. Entre tots els materialsdisponibles s’inclouen mapes temàtics, infografies i repor-tatges, així com la versió digital de la ‘Guia divulgativa sobreel producte surer en ‘Los Alcornocables’’, editada pel GDR.

Web sobre la campanya‘Naturalment suro’

http://www.gdralcornocales.org

EXPOBIOENERGIA 2013. Fira Tecnològica deBioenergiaDel 22 al 24 d’octubre de 2013. Valladolid.Organitza: Avebiom i CeseforMés informació a www.expobioenergia.com.

8è Congrés Europeu de Pedagogia ForestalDel 22 al 24 d’octubre de 2013. Bilbao.Organitza: UNECE/FAO Team of specialists in ForestCommunication.Més informació a:www.forestpedagogics.eu/index.php/annual-congress

30publicacions, webs i agenda

Juny de 2013catalunyaforestal

Edita: PEFC España

Any: 2012

79 pàgines

DL: M-37879-2012

El llibre, que té com a filconductor el suro, fa unarecorregut des del seu ús ini-cial com a matèria primera,fins l’actualitat del sectorsurer, i fa un repàs de les pro-pietats i les aplicacions delsuro, sent el tapament de vins l’ús més clàssic i el mésimportant des d’un punt de vista econòmic. De formaparal·lela es posa èmfasi en els múltiples béns i serveisque genera la sureda, com la regulació climàtica, lafixació de CO2, la protecció de sòls, el sanejament del’aigua, els valors culturals, el desenvolupament delmedi rural i el valor paisatgístic, que fan de la sureda idel suro un producte natural i renovable, entre d’altrespropietats que destaca l’estudi.

Estudio de las necesidades parala diversificación economica delcorcho en los mercados

Porras

e n t r e v i s t a

Juan

A banda del càrrec que ocupa al CPF,quina és la seva trajectòria en el campde la fiscalitat i el sector forestal?- Funcionari de l’Agència Estatal d’Admi-nistració Tributària (AEAT) 1994-2001,actualment en excedència.- Advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocatsde Barcelona, en l’exercici lliure de l’advo-cacia des del 1999.- Membre de l’Oficina tècnica de PEFCCatalunya (Assessor jurídic), des de l’any2004. PEFC (Programa pel reconeixementde sistemes de certificació forestal) és unsistema de certificació forestal reconegutinternacionalment.- Membre de l’Oficina tècnica de l’ENS-CAT (Entitat sol·licitant catalana de la cer-tificació forestal PEFC) des de l’any 2003.- Consultor en matèria de cadenes decustòdia del sistema de certificació fores-tal PEFC.- Des de l’any 2007 col·laboro amb laUniversitat de Barcelona com a professordel Curs de Post Grau de Direcció i GestióAmbiental. Aspectes jurídics i empresa-rials.- Ponent en el Congrés Forestal de Cata-lunya del 2007 i en les Jornadas Interna-

cionales de Fiscalidad y Financiación de

Montes, en ambdues amb la ponència:“La necesidad de nuevas fórmulas socie-

tarias forestales”.Publicacions:- Generalitat de Catalunya: “La fiscalitat

dels Boscos a Catalunya”. 2003- Autor de diversos articles en revistes del’àmbit forestal i econòmic-empresarial:Intangibles, Management & empresa, Sil-vicultura, el Fisco.- Autor de fitxes tècniques en matèria defiscalitat forestal.

Per la seva experiència en el sector icom a Cap de l’àrea de serveis del Cen-tre de la Propietat Forestal, com valoral’impacte de les mesures ja assolides entemes de fiscalitat per a la dinamitzacióde l’activitat forestal?El Centre de la Propietat Forestal (CPF) ésl’organisme competent per aprovar elsInstruments d’Ordenació Forestal (IOF) enfinques privades forestals a Catalunya.Des d’aquesta posició podem afirmar queun dels trets fonamentals que ha servitcom a incentiu a la planificació i ordena-ció de finques a Catalunya, han estat lesbonificacions fiscals i més concretamentel benefici del 95% d’exempció, en l’im-post de successions, en relació a la valora-ció de les finques forestals amb un IOFaprovat, que es va incloure amb la Llei25/1998, així com l’exempció en l’IRPF

Cap de l’Àrea de Serveis del Centrede la Propietat Forestal

“.... la inversió en el bosc, sens dubte, ha de tenir un plus enversd’altres tipus d’inversions perquè, d’una banda el bosc ofereix unaescassa rendibilitat al productor/a i, de l’altra, per la gran quanti-tat d’externalitats positives i serveis ambientals que presta al con-junt de la societat”

Juan Porras va entrar aformar part de l’equipprofessional del Centre dela Propietat Forestal(CPF), com a advocat,l’any 2001, per passar aocupar, l’any 2004, el llocde Responsable de la Uni-tat Jurídica i Administra-tiva. Des del 2012 ocupael càrrec de Cap de l’Àreade Serveis del CPF.

entrevista 32Juny de 2013

catalunyaforestal

establert actualment a la disposició addicional quarta de la Lleide l’IRPF, que estableix l’exempció de l’impost per a les subven-cions o ajuts en favor de finques forestals amb IOF aprovat.

Així, si observem l’evolució de la planificació forestal a Cata-lunya, es pot apreciar que s’ha passat de pràcticament una plani-ficació inexistent al 1998, fins a les 430.000 ha ordenades quecomptem a l’actualitat. Es pot afirmar que aquesta evolució posi-tiva en la gestió activa dels boscos, ha estat gràcies a l’aplicaciód’una política econòmica que ha tingut en consideració la fiscali-tat com a una eina indispensable per incentivar i reactivar el sec-tor forestal. En aquest sentit cal ressaltar que al voltant del 70%dels instruments d’ordenació aprovats a Catalunya tenen el seuorigen en algun dels beneficis fiscals lligats a l’ordenació forestal ique s’han instaurant al llarg de les dues últimes dècades.

Què es pot millorar?Tal i com he assenyalat, i des del meu punt de vista, en les últimesdues dècades, la fiscalitat s’ha convertit en un pilar de la políticaeconòmica forestal, però cal dir que aquesta conversió s’ha pro-duït per una via indirecta i molt dispersa. Es en aquest sentit ontrobo a faltar un posicionament clar per part de les Administra-cions en defensa del sector, establint mesures normatives i deregulació de base; per exemple, crec que amb la Llei de Monts43/2003, actualment vigent, ja es va deixar passar una granoportunitat per marcar unes bases fiscals d’incentius adreçades auna gestió forestal sensibilitzada amb la realitat social del sector.Sembla incongruent que havent-hi un capítol dedicat a incen-tius econòmics, en la pròpia Llei de Monts, aquest no s’utilitzi perreconèixer i impulsar una fiscalitat encaminada a incentivar lagestió forestal sostenible.

Tanmateix, cal recordar que les Comunitats Autònomes, dinsdel seu àmbit competencial, poden establir mesures fiscals incen-tivadores. Per tant, tenint en consideració l’exposat i aprofitantl’inici de modificació de l’actual Llei de Monts que s’està duent aterme, proposaria la contemplació dels incentius fiscals. Aquestfet quedaria justificat o motivat en el sentit que si la Llei traslladaal/la propietari/ària la responsabilitat tècnica i material sobre elbosc, sense perjudici de les competències administratives de lesComunitats Autònomes, i el/la responsabilitza també de la gestióforestal sostenible, és paradoxal que la norma no contempli lavessant econòmica i fiscal de la gestió forestal, promovent iincentivant fiscalment les actuacions forestals del/lapropietari/ària, ja que, amb criteris econòmics i de rendibilitatseria difícil aconseguir la finalitat perseguida per la Llei, de ges-tionar de manera sostenible les propietats, únicament amb sub-vencions i crèdits específics, que entenem són de gran ajuda,però no és una mesura suficient per incentivar i promoure activi-tats de gestió forestal i reactivar el sector forestal. En definitivas’hauria d’utilitzar la fiscalitat com a una eina de base i no con-juntural.

Com valora la proposta del Consorci Forestal de Catalunya debonificació de les inversions en gestió i treballs de millora

forestal? Quin paper pot tenir el CPF en el desenvolupamentde la mateixa?Crec que és una actuació que ja hauria d’haver estat contempla-da directament per part de l’Administració tributària, atès que noés més que reconèixer el que ja s’està fent, d’acord amb l’article68.2 de la Llei de l’IRPF, per qualsevol activitat empresarial, end’altres àmbits, inclús alguns molt relacionats. Però prenent enconsideració que el bosc és un actiu ambiental de primer ordre ique la baixa rendibilitat de l’activitat forestal ens porta a dur aterme el que ja indica l’article 45 de la CE, preservar el mediambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.Per tant, la inversió en el bosc, sens dubte, ha de tenir un plusenvers d’altres tipus perquè d’una banda ofereix una escassa ren-dibilitat al productor/a (propietari/propietària) i de l’altra per lagran quantitat d’externalitats positives i serveis ambientals quepresta al conjunt de la societat. Per tant, s’ha de buscar un equili-bri entre societat (beneficiària de serveis ambientals i externali-tats positives) i propietaris/àries a qui la pròpia regulació elsimposa una sèrie d’obligacions per l’únic fet de ser titulars deterrenys forestals. És bàsicament aquest últim aspecte el que had’ajudar a recolzar la idea d’establir que el percentatge de deduc-ció ha de ser del 30 %, ja que, essent d’altra manera, pot ser lainversió no es realitzaria.

En aquest sentit, el CPF ha de jugar un paper imprescindiblecom a garant de les inversions realitzades i del contingut infor-matiu d’aquestes, en compliment de la seva funció d’organismecompetent en matèria de boscos privats a Catalunya. En lamateixa línea, l’article 39.1 de la Llei de l’impost sobre societatsassenyala que ha de ser l’Administració competent en matèriamediambiental la que ha de certificar la convalidació de la inver-sió i per tant, hauria de ser el CPF l’organisme certificador de lesinversions.

Al marge dels avanços en el camp forestal, molts actors veuenen la millora de la fiscalitat, especialment la vinculada a lamillora de l’aprofitament dels recursos naturals, una oportuni-tat important per donar un impuls a models de desenvolupa-ment econòmic més sostenibles. Quins elements creu queencara s’han de millorar en el camp forestal i la fiscalitat ques’hi aplica?

La nova noció d’economia verda (G-20; Rio més 20) apunta

33catalunyaforestalJuny de 2013

entrevista

cap a un concepte més ampli de desenvolupament sostenible delque fins ara es contemplava. És en aquesta redefinició on els bos-cos estan agafant més força de la que tenien, de manera que lapròpia FAO ens diu que el bosc podria ser un eix vertebrador i decreació d’empreses, de llocs de treball, d’innovació tecnològicaposant en valor energies renovables com la biomassa forestal. Ésen aquest sentit que les polítiques públiques han d’estar encami-nades a l’estimulació per a la creació de nous mercats de béns iserveis vinculats amb el medi ambient.

Penso que l’estratègia a seguir passa per la potenciació de nousmodels o fórmules d’empresa adequats a les especificitats delsector forestal (torns de maduresa enormement llargs, models depropietat plurals, necessitat d’associacionisme o d’agrupacions,...),i això comporta un anàlisi dels diferents escenaris de política fis-cal i econòmica amb l’objectiu d’estimular elcreixement econòmic, assegurant el manteni-ment de la funció social del bosc, amb criterisde sostenibilitat, però d’una altra intentar posaren marxa eines econòmiques i fiscals eficacesque reconeguin als titulars de les finques fores-tals l’esforç realitzat.

No podem oblidar i així es reconeix en el senydel propi G-20 que els boscos poden incremen-tar en el propi sector fins a un 20 % dels llocsde treball en el món.

Considerant la importància de la gestióforestal en sectors tant diferents vinculatsen temes com l’aigua, el CO2, la conserva-ció de la biodiversitat ; els avenços en laseva valoració, creu que l’empresa i altresactors privats poden tenir un paper relle-vant en el pagament d’aquest serveisambientals? Com es podrien vehicularaquests pagaments?L’article 41 de la Llei Forestal Catalana va crearel Fons forestal de Catalunya, per ser gestionatdesconcentradament per l’Administració fores-

tal, i posteriorment la Llei del Centre de la Propietat Forestalva establir entre les diferents funcions del Centre la d’admi-nistrar el Fons Forestal de boscos privats de Catalunya. Aixípodríem dir que d’acord amb això, i a la vista de la Llei49/2002 d’incentius fiscals al mecenatge, res impedeix que elFons Forestal pugui ésser una entitat beneficiària d’aquestsincentius, de manera que totes aquelles empreses que tin-guin fixada una responsabilitat social empresarial compro-mesa amb el medi ambient i concretament amb els boscospuguin realitzar donatius, que tindrien una reversió directasobre territori, mitjançant, per exemple, convocatòries d’a-juts a la gestió forestal sostenible per iniciativa del propi CPF.D’aquesta manera es podria apreciar la reversió directa del’import d’aquests donatius sobre els boscos, fins i tot espodrien realitzar verificacions pragmàtiques. D’igual formales persones particulars que volguessin realitzar donatius enfavor de la gestió forestal sostenible ho podrien canalitzarvia el fons forestal i igualment podrien comprovar i visualit-zar el resultat final de la inversió dels seus donatius. Aixòcomportaria que empreses tindrien dret a deduir un 35 % dela quota íntegra de l’impost de societats i els particulars un25 % de la quota íntegra en l’IRPF.

Sabem que cada vegada més la societat està més compro-mesa amb el medi natural i, amb la idea exposada, simple-ment estaríem introduint una eina de fàcil visualització id’una gran eficàcia pràctica, per poder dur a terme les inver-sions en prevenció d’incendis i gestió forestal sostenible, qued’altra manera no s’arribarien a realitzar.

C. Ramon Martí, 49. 08510 Roda de Ter.Tel. 93 854 11 69 - Fax. 93 850 04 78e-mail: girbau@girbauconsulting.com

- Plans de gestió forestal.- Direcció tècnica forestal.- Legalització de fonts i pous.- Termenals, cadastre i registre.- Projectes agroindustrials.- Calderes de biomassa.- Venda de finques.

25 anys d'experiència.

GIRBAUOficina tècnica agrícola i forestal

www.girbauconsulting.com

Dr. Xavier Campillo Besses Geògraf col· legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses

tel. 650 372 399 periciacaminera@gmail.com www.periciacaminera.com

El nou directori, que s’iniciarà enproperes revistes, inclourà un llis-tat amb les empreses de referènciadel sector (empreses de treballsforestals, indústries, enginyeries,gabinets tècnics, empreses de ven-ta de maquinària, viveristes, entred’altres).

Mòduls a color de 55 x 30 mm

Tarifes (edició trimestral): Socis: 76€/any No socis: 95€/any

Anuncia’t al Directori d’empresesdel Catalunya Forestal!

Posa’t en contacte amb el Consorci Forestal de Catalunya

972 84 27 08