28
56

REVISTA TOTS JUNTS nº 111

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista del CEPA JOAN MIR I MIR DE MAÓ

Citation preview

Page 1: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

56

Page 2: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

2

Sumari 

I els holandesos? ............................................. 4 - 5 Poema ............................................................. 6 ¡Qué romántico! ............................................. 7 Entrevista a John ............................................ 8 - 9 Una volta per Lô ............................................. 10 - 12 Dites populars ................................................. 13 Guided visit to Fort Malborough ................... 14 - 15 Arcadi Oliveres i el canvi climàtic ................ 16 - 17 Enquesta hàbits saludables .......................... 18 - 19 Entrevista Bel ................................................... 20 - 23 La salut en joc ................................................. 24 - 25 Torre d’en Gaumés ........................................ 26 Sopar accés UIB .............................................. 27 Matemàtica, salut...i fotografia .................... 28 - 31 Tallers d’Ensenyaments Inicials ...................... 32 - 35 Narrativa .......................................................... 36 - 45 Quadrat màgic ............................................... 46 - 49 Àlbum ............................................................... 50 - 55

Idò, com va de carregada sa revista!

55

COORDINACIÓ AMB CEPA CIUTADELLA

Àlbum 

Page 3: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

54

Àlbum 

Exposició “La cara amarga del sucre”. Alumnes de 3r ESPA B i Comissió de Salut.

Día del Consum Responsable

3

ESCOLA NOVA PER QUAN? Ja fa més de… ja he perdut el compte. Sé que fa més de 20 anys que el tema del nou centre per adults està damunt la taula dels polítics. Què fan? Sols promeses en el moment de les eleccions, encara que tots creuen en l´Educació d´Adults (està clar) i diuen que fem una gran tasca, que tractem l´abandonament del nois i que aconseguim que tornin al sistema educatiu, que contribuïm a que la nostra societat sigui més culta... Però durant aquest anys no hem aconseguit més que unes teulades i unes finestres noves als antics quarters de Santiago. I ara què? El nou govern vol estudiar què fer ara,(més temps perdut) i si el projecte inclou també l´Escola Oficial d´Idiomes... encara ho veim més lluny. Jo des d’aquí vull fer una reflexió: Com és que fins ara no s´ha fet la nostra Escola? No creïs que és degut a que mai hi ha doblers pels alumnes adults? Actualment està pressupostat el futur centre educatiu en 5 milions d´euros, però pot quedar només en una promesa o en una altra decepció.

Alejandra Marín Riera Directora de l´Escola d´Adults de Llevant

Editorial 

Page 4: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

4

Com tothom sap, Menorca va ser una colònia Britànica, en tres diferents etapes i durant quasi vuitanta anys, en el segle XVIII. Als britànics se’ls atribueix les modernitats que van aparèixer a l’Illa en aquesta època, i és veritat que van dur el primer rellotge mecànic, la primera impremta, nous arbres fruiters, noves plantes per conrear, i sobre tot, un nou concepte del comerç i de les relacions econòmiques. Però tal vegada els hi atribuïm més coses que les que realment van aportar. Una de les més populars és el “gin”. La gent pensa que l‘aparició d’aquesta beguda és deguda a la presència dels britànics, però curiosament en el segle XVIII no hi ha constància en els documents de que a Menorca es fabriqués gin. Es produïa molt de vi, també aiguardent , però gin, res de res. Mentre que l’estada Britànica és molt coneguda, la presencia Holandesa durant la primera meitat del segle XIX és pràcticament desconeguda. Durant els anys que van des de 1823 fins prop de 1850, el port de Maó va ser el lloc on els vaixells holandesos, que comerciaven en el Mediterrani, es proveïen d’aliments i aigua, així com també era un lloc de descans per a les tripulacions.

I els holandesos? 

53

Àlbum 

Page 5: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

52

Àlbum 

5

I els holandesos?   

(Menorca.info)

Al port es trobaven mariners holandesos, francesos, americans i espanyols , s’organitzaven combats entre els “bullys” dels vaixells i corrien apostes. Segurament així va començar el “joc maonès”, aquesta tècnica de lluita que s’assembla molt a les arts marcials orientals i que els holandesos, els grans navegants que arribaven fins al Japó, també crec que tenen alguna cosa a veure. És durant aquests anys on apareix per primera vegada en els documents la fabricació del gin. Per tant, els holandesos, que apreciaven molt aquesta beguda, podrien ser els autèntics introductors en la producció del gin menorquí. A més, segons els experts, la tècnica de destil·lació que s’empra a Menorca és molt semblant a la que fan a Holanda. Bé, la fama la tenen els britànics, però... i els holandesos què?.

Joan Pons

Page 6: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

6

Poema 

PARA MI HIJA ROSA

Una noche de tormenta desperté atormentado

soñé que no vivía. Pero al despertar la vi a mi lado,

la vi que me cuidaba y yo estaba desolado

por no poder estar a su lado. Pero, Rosa mía, yo a ti te digo:

algún día tu padre estará a tu lado, estaremos todos juntos

sin distancia y nunca amargados porque este Amor que me ha dado Dios

por siempre el padre me ha dicho tu libertad ha sido aprobada.

Amén

Nino Alumne de Pre-ESPA

51

Àlbum   

Page 7: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

50

Àlbum FESTA DE SANT JORDI

7

He aquí la prueba fehaciente de que Carmen, la cigarrera de Sevilla, y lord Byron siguen entre noso-tros. Como se puede apreciar en las fotografías que acompañan a este texto, ambos están tan vivitos y coleando como sus respectivos mitos, y se han dig-nado a visitar la clase de 4º P para contarnos la his-toria de su vida, trágica en ambos casos. Sin duda, fue todo un lujo poder contar con ellos, qué ilusión… ¡Pensad que Carmen incluso se dejó grabar por nosotros! (Si queréis ver el vídeo, lo hallaréis en el canal YouTube de nuestra profe de Castellano, Ana Go-mila Domènech, que no cabía en sí de gozo por haber conocido personalmente a semejantes “monstruos” de la Literatura).

Alumnos de 4º ESPA P, Castellano

  ¡Qué romántico! 

Page 8: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

8

Entrevista a John  ELS ALUMNES DE 3r D’ESPA ENTREVISTEN L’AUXILIAR DE CONVERSA JOHN ROLASSON What’s your name? My name is John How old are you? I’m 26 years old. Where are you from? I’m from the United States. Where do you live? I’m now living in Maó. Are you married? No, I’m not married but I’m engaged. What’s your girlfriend’s name? My girlfriend’s name is Sarah. Is she from Spain? No, she’s from the United States. Do you like working here? Yes, because I like meeting new people. Does Sarah work in this school? No, she works in Mare de Déu del Carme. What do you do in your free time? In my free time I like to play the guitar, I like to write music and practice sports. How old is Sarah? She is 25 years old. What’s your favourite sport? I like Brazilian Jiu-jitsu. How long have you been playing the guitar? I’ve been playing the guitar since I was 14 years old.

49

Penses que les 9 caselles del quadrat són igual d’importants? O potser alguna casella apareix a més sumes que les altres?

3.- Què penses que passaria si aquesta casella es-pecial estigués ocupada per un número molt alt? ... o molt baix?

4.- Penses que els nombre alts (7,8,9) poden coinci-dir a una mateixa fila, a una mateixa columna o a una mateixa diagonal? Perquè? I els nombres petits?

Segur que ja hauràs arribat a alguna de les solu-cions... però el problema dóna lloc a reptes més interessants:

Has trobat una solució però, quantes solucions penses que n’hi ha?

Series ara capaç fer una altre quadrat màgic amb els números 14, 6, 7, 11, 9, 8, 12, 10 i 13?

Finalment,... series capaç de dissenyar tu un qua-drat màgic?... pots escollir els números, però que NO siguin consecutius...

Pep Domínguez Departament Científic Tecnològic

Quadrat màgic  

Page 9: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

48

Quadrat màgic  

Ja pots començar a fer les teves provatures... quan et cansis... podries començar a pensar...

A partir d’ara trobaràs unes pistes que et poden ajudar a resoldre el quadrat. No les consultis si no ho trobes necessari, dóna’t una mica de confiança... segur que ho treus!

Algunes preguntes que et poden ajudar:

1.- Totes les files haurien de sumar la mateixa quantitat, però... Quina penses que ha de ser aquesta quantitat?

2.- Recordes aquell joc al que jugaves quan eres petit amb xoc al carrer... tres en ratlla?

9

Entrevista a John  Do you read books? Sometimes What’s your favourite book? The Things They Carried. Why do you always wear black? I’ve never thought about it. How long have you been living here? Since September. Is it your first time in Spain? No, I visited Valencia and Madrid in 2013. Do you like doing housework? No, but I live in a small apartment and it gets dirty very quickly. What do yo think about Spanish gastronomy? I like it a lot. What is your favourite Spanish food? Paella but the best thing I had is a “bocadillo de jamón ibérico”. What do you like from Menorca? I like all of it! The beaches are very beautiful, the landscape is also very beautiful and the people are nice and helpful. What is your favourite place in Menorca? I really like Maó. Cala Galdana, Macarella and Macarelleta are also very beautiful. My favourite beaches so far! What’s your favourite band? Wilco is probably my favourite band.

Page 10: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

10

Una volta per Lô  Alaior és la tercera població més important de l’illa, tant per la seva població (9.000 habitants) com també per la seva important indústria de sabates i de producció de llet i formatges. El nostre poble té un nucli antic molt ben conservat, que us recomanem visitar. Quan arribam a Lo podem pujar pel carrer des Ramal, és el més cèntric i comercial. La gent quan sortia a passejar o comprar, sempre hi anava, perquè és on trobam més botigues: de roba, com la de Can Dinero, amb un mostrador de roba de dona que sempre crida l'atenció per moderna i polida, i també quan posen els vestits de primera comunió. També hi trobam botigues de sabates, d’esports, una gelateria, un supermercat que es diu sa cooperativa, la carnisseria de Can Miquel, un bar, una perruqueria, electrodomèstics, òptica, una agencia de viatges... hi ha de tot.

Sempre per amunt trobarem un pont antic amb unes escales qui travessen i continuen al carrer de Sant Diego Vell i arribarem a la plaça de la Constitució, nucli del poble i on es celebren totes les festes, tant de l’estiu com de l’hivern.

Des de la plaça podem seguir diversos itineraris:

47

I és que des de sempre s’han atribuït als quadrats màgics significats diversos, des de talismans per atreure la sort o fer fora les malediccions fins a sig-nificats d’allò més esotèric.

Però, al cap i a la fi, els que ens interessa és la ciència i la matemàtica:

Us volem proposar aquest petit repte… col·locau els números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 en la taula se-güent, de manera que cada fila, cada columna i cadascuna de les dues diagonals sumin la mateixa quantitat.

Quadrat màgic  

Page 11: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

46

Quadrat màgic   A la passada diada de Sant Jordi, formant part de les proves de la gimcana que va preparar el CEPA, el departament científic tecnològic va proposar als alumnes (i professors…) un petit repte: la resolució d’uns quadrats màgics.

Què és un quadrat màgic? És una taula, normalment de tres files i tres columnes, o de quatre files i quatre columnes, o de... en les quals s’han de col·locar uns números donats, en una disposició tal que els elements de cada fila, els elements de cada columna i els elements de cada diagonal sumin la mateixa quantitat. Els quadrats màgics han estat objecte d’estudi des de fa milers d’anys, coneguts i utilitzats per moltes civilitzacions, Xina , Grècia,...Alguns quadrats màgics apareixen a obres d’art... al gravat Melancolia I, del pintor renaixentista alemany Albrecht Dürer, apareix un d’aquest quadrats, al igual que a una de les façanes del temple de la Sagrada Família, dissenyat per Antoni Gaudí…

Es tracta d’un quadrat d’ordre 4. Pots comprovar que totes les files), al igual que totes les columnes i les dues diagonals. sumen la mateixa quantitat (33)... l’edat a la que Jesucrist fou crucificat...

11

Pujant pel carrer Menor arribam a l'Església de Santa Eulàlia, restaurada de l’any 2005 al 2008, va quedar molt polida. Davall l'església hi trobam un refugi antiaeri , que era del temps de la guerra ci-vil. Per amunt pel carrer de l’Àngel, té una costa on dalt trobam una casa amb dos capitells, que era una antiga església anglicana, des temps dels anglesos, i a baix un mirador que té unes vistes pre-cioses.

Anant cap es Coll d’en Palmer hi ha l’església de Gràcia, l’escola d’adults, una antiga casa senyori-al, que va ser una casa per gent gran que no tenia qui els cuidés, i l’edifici de cas Corbo, que ha tin-gut diverses funcions.

Una volta per Lô 

Page 12: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

12

Una volta per Lô  Baixant de la plaça cap es carrer de Maó hi trobam el convent de Sant Diego, amb el seu antic claustre conegut com es pati de sa Lluna, en reformes des de fa anys. Girant per la porta mitgera, es troba el 1r carrer que es va fer a Alaior, el carrer des “Regalu.” Si des de la plaça partim cap es Carrer Major, hi trobarem l’Ajuntament i un poquet més amunt hi ha un edifici que en temps antic era un palau on vivia la família Salord. Avui és la universitat, amb l’entrada des del carrer Santa Rita i a la part baixa hi trobam la biblioteca pública, on sempre hi ha gent. I així acaba aquesta volta que us recomanam fer per es nostre estimat poble.

45

Recientemente Penguin Random House ha publi-cado el libro El jardín de las delicias, una entreteni-dísima miscelánea que su autora, nuestra profeso-ra Ana Gomila Domènech, define como “un deli-cioso jardín de narraciones y artículos periodísticos con la curiosidad intelectual y el amor por la cultura como abono común”. A lo que añade que “Leer no está bien visto en nuestro país, es como formar parte de una secta. Leer es de frikis canijos y granujientos con gafas de culo de vaso. La gente que mola no tiene tiempo para leer…. Si alguna vez os habéis sentido tan marcianos como yo misma por vuestros gustos y aficiones, ¡este libro es para vosotros, pedantes sin remisión!”.

Si queréis divertiros con la presentación del libro que tuvo lugar en la librería Espai 14 de Maó, os in-vitamos a visitar el siguiente enlace: http://anagomila.blogspot.com.es/2016/04/presentacion-de-el-jardin-de-las_24.html

Narrativa  

Page 13: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

44

Narrativa  IMPÒSIT: FALSA INCULPACIÓ (En memòria de s’escriptor menorquí Àngel Ruiz i Pablo. Inspirat en es darrers anys de sa seva vida) (...) Tots sabien que es final s’atracava. Bensenes, dins aquell estudi, ningú esperava que fos tan sobtat. Excepte ell. No va voler tancar ets ulls, ni un instant, per poder observar a tots es presents i disfrutar d’unes persones, a ses quals sentia com sa vertadera raó de sa seva existència. En es seus darrers moments de vida, entre s’enyorança per s’illa que tant estimava i sa tristor per aquells que el van senyalar amb es dit i abandonar davant sa justícia, desitjà, qualque dia, poder trobar-se amb tots ells i perdonar-los davant de Déu nostro senyor (...) Començava es darrer viatge des qual no hi havia retorn. Paradoxalment, com l’amo en Xec –un des seus personatges literaris– quan sortia amb es vapor d’aquell port que tant el meravellava, recordà amb certa nostàlgia es moment d’embarcar cap a Barcelona, després de sortir de sa presó; eren es darrers instants en aquella terra que mai més tornaria a trepitjar.

Extracte de l’obra guanyadora de la 2a edició dels Premis Joan Benejam, escrita pel nostre alumne Daniel Sintes Pons.

13

Arrel d’haver llegit a la classe un llibre d’anècdotes i altres històries d’en Pere Melis, hem decidit escollir algu-nes dites i expressions del temps passat, que molta gent jove desconeix i que, per tant, amb el pas del temps es poden arribar a perdre. Tracta de relacionar les dites amb el seu significat: 1. “Ets com s’ase d’en Mora qui de tot s’enamora” 2. “Caseta mia per pobre que sia” 3. “Anar amb ses ales baixes” 4. “Explicar fil per randa” 5. “Agafar un sacardiu” 6. “Sortir de l’enfango” 7. “Ésser més llarg que la pàssia” 8. “Treure brua” a. Quan una persona xerra i ho explica tot ben aclarit. b. Quan una pel·lícula, un concert, un espectacle...

se’ns fa massa llarg. c. Quan a una persona li agafa una nerviada o enra-

biada. d. Es diu quan una persona està decaiguda. e. Quan a una persona tot li agrada i ho vol tenir. f. Es diu a una persona que va molt abrigada o quan

fa molta calor. g. Quan tornam a ca nostra després d’un viatge, o

quan t’has comprat una casa. h. Quan una persona aconsegueix sortir d’un gran pro-

blema o també de la pobres.

Alumnes de Consolidació d’Alaior

Dites populars 

Page 14: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

14

Guided visit to...    On 7th of April a group of English students went on a school outing to the Fort Marlborough. There, Sabi, a young guide, was waiting for us. First, she told us about Minorcan history during the 18th century: British, French and Spanish dominations.

Then, she explained to us all the things about the spectacular fort. It was built by the British between 1720-1726 by Sir John Churchill, duke of Marlborough, ancestor of Winston Churchill, Prime Minister of the United Kingdom.

Fort Marlborough is carved into the rock. It is a small heptagonal fort. From the upper part, you can see breathtaking views of the harbour.

43

derrama parte del agua, que desciende a un ritmo musical y constante hasta un pequeño saliente en forma de pico que permite beber el transparente y maravilloso líquido que nos ofrece la tierra para sa-ciar la sed.

A mí, en particular, me gusta tumbarme encima de un enorme y majestuoso roble difícilmente torci-do que preside esta estampa y cerrar los ojos para abandonarme al sonido de las aves y del correr del agua, mientras el sol y las hojas juegan con sus destellos en mi cara. Y respiro río, y respiro piedra, y respiro musgo y agua, y respiro naturaleza, y respiro vida…

María José Navarro Montero 4º ESPA P

  Narrativa  

Page 15: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

42

Narrativa   Pero aquí no acaba nuestro viaje: a mano derecha del prado, medio oculto e invisible si no lo conoces, aparece un caminito empinado que nos hace acelerar el paso hasta llegar abajo. Una vez allí, la visión es de una belleza y hermosura que te dejan sin aliento. Describir con palabras lo que los ojos contemplan se torna una tarea imposible e injusta para tanto esplendor. Una enorme roca hueca de más de siete metros de altura, deja caer por su parte central el agua del río proveniente de las aún nevadas montañas en una no muy grande, pero sí exuberante, cascada que choca con las redondeadas piedras.

El agua forma un pequeño estanque a sus pies en el que bañarse sólo es posible en pleno verano si no quieres ponerte de color morado por su fría temperatura. El salto de agua puede bordearse siguiendo el dibujo del embalse hasta adentrarse en la roca y quedar así, detrás de la cascada. Allí el aire se hace más frío y húmedo por las miles de gotitas que se desprenden de la cortina de agua que parece caer del cielo y que crea una fina llovizna que te humedece el cuerpo y la cara. En el centro de esta estancia, la enorme roca sigue unida por una columna de la misma piedra, entrelazando el techo con el suelo, y por donde, a través del abigarrado musgo que la cubre, se

15

Seventy-five soldiers lived in the Fort. They ate beans and dried meat. They also drank wine, and sometimes water ;)

The British also built Stuart Tower and St. Philip's Castle. In 1782 the Fort was partially destroyed by the Spanish and had to be rebuilt.

During the 50's and 60's of the 20th century the ga-llery was used to cultivate mushrooms.

The visit was educational using special effects with uniformed soldiers and everyday's situations.

English for Travelling Group

Fort Malborough 

Page 16: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

16

Arcadi Oliveres  Dimecres 25 de novembre dins el programa Salut Jove, els alumnes de 4t d’ESPA de Maó i Alaior, van visitar el Consell Insular. Quina va ser la seva sorpresa quan en obrir les portes de la sala de premsa es van trobar amb la roda que els periodistes feien a Arcadi Oliveres perquè al capvespre inaugurava el cicle “Diàlegs amb la Biosfera”. El conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Javier Ares, els va convidar a passar i Arcadi Oliveres va aprofitar per fer una petita xerrada exclusiva sobre la necessitat de conscienciació del canvi climàtic, tot un luxe.

L’economista i reconegut activista de Justícia i Pau va assegurar que un dels principals problemes que afecta a la societat actual és el creixement desmesurat que provoca l’esgotament dels recursos naturals i la destrossa del planeta. Va recordar que Espanya és el país que manco compleix amb el Protocol de Kioto, acord internacional que té com objectiu la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle que causen l’escalfament global. En aquest sentit, Oliveres va comentar que Espanya estava fent “trampa” al comprar la quota d’emissió de gasos adjudicada a Burkina Faso.

Recordà que les reserves de petroli només con -

41

La destartalada carretera se va desdibujando hasta convertirse en un camino de tierra y piedras que tenemos que recorrer a pie, abandonando así los últimos vestigios de civilización que nos pudie-ran quedar.

El tosco camino nos adentra en un frondoso bos-que de robles, encinas y pinos que tiñen de cam-biantes colores la ladera de la montaña a gusto de la estación del año. Los altísimos árboles alar-gan sus poderosas ramas hacia el sol y, ayudadas por la leve brisa fresca que nos indica que es pri-mavera, hacen tintinear sus hojas en un divertido juego de destellos y sombras hipnotizante y difícil de no mirar.

Un poco más allá, la naturaleza nos recuerda su abundancia regalándonos unos espinosos zarzales cargados de las más dulces y sabrosas moras que yo pueda recordar. El camino cada vez se torna más estrecho y abrupto, como intentando cerrar-nos el paso y guardar para sí la belleza que se oculta unos pasos más adelante. De repente, des-pués de una difícil revuelta, todo se despeja. Los árboles se distancian, los matorrales se dispersan y aparece una llanura vestida con un espeso manto verde salpicado de miles de florecillas silvestres de infinidad de colores que hace dilatar las pupilas.

  Narrativa  

Page 17: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

40

Narrativa  HAY LUGARES Y LUGARES Existen lugares de gran belleza y hermosura. Unos permanecen en nuestra retina por un breve instante, otros lo hacen un poco más de tiempo. Pero existen páramos que, no únicamente por su belleza, retenemos en lo más profundo del alma y permanecen allí prisioneros por toda la eternidad.

El añorado paisaje de mis ojos y de mi alma se llama Font del Bisbe.

Una serpenteante carretera a medio asfaltar te arranca de la gris y lisa carretera como quien abruptamente deja la realidad para abandonarse a un dulce sueño de paisajes idílicos de desbordante hermosura.

17

templen l’aprofitament d’aquest combustible per uns 40-50 anys i per una altra banda mostrà la seva oposició a la celebració de fires de l’automòbil. No es poden fabricar més vehicles perquè no hi haurà prou combustible per a que funcionin. Ara es co-mença a emprar el blat d’indi i això ha provocat l’encariment del producte i que milers de persones es quedin sense poder menjar, ja que el cereal era la base de la seva dieta i ara no el poden com-prar.

També es va referir a les conseqüències del canvi climàtic com l’augment del nivell del mar, proble-ma que podria incidir de manera preocupant en les illes, de fet ja està passant en les Illes Maldives. Va ser una xerrada molt interessant, els alumnes la van escoltar amb molta atenció i se’n van anar pensant amb el que podien fer per millorar la situa-ció del nostre planeta.

i el canvi climàtic 

Page 18: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

18

Enquesta  Els alumnes d’ESPA del CEPA Joan Mir i Mir van presentar el resultat del buidatge de l’enquesta d’hàbits saludables que forma part del projecte de la Comissió de Salut del centre.

Dia 14 d’abril els alumnes d’ESPA, Joaquín Ballester, Rosa Sánchez i Jack Hoey, van presentar a l’aula 6 del CEPA JOAN MIR I MIR els resultats de l’enquesta que s’havia realitzat al centre i que pretenia informar sobre la pràctica d’esports, l’ús de les noves tecnologies, el consum de tabac i d’alcohol i els hàbits alimentaris entre l’alumnat.

Tot plegat s’emmarca dins una sèrie d’activitats entre les quals es trobava l’enquesta de salut al centre sobre el nostre estil de vida, la presentació del buidatge i un concurs de fotografia “hàbits saludables”. A més, està previst la xerrada “Com afecten les addiccions al nostre cos” i diferents activitats a les programacions d’algunes assignatures.

La Comissió de Salut del centre té l’objectiu de facilitar que la comunitat educativa adopti estils de vida saludables. També es pretén afavorir el

39

UNA HISTÒRIA ESGARRIFOSA

Tots els ninots em perseguien, eren fets de porce-llana, amb un somriure a la cara i els ulls clavats en mi. Volia anar-me’n d’aquell lloc esgarrifós, una casa molt antiga i gran, però no trobava la porta de sortida. Totes les portes em duien allà mateix.

Els ninots encara em seguien. Quan els mirava, estaven quiets, paralitzats, però en el moment que em movia del lloc, els tornava a tenir al darrere mi-rant-me fixament. Llavors, vaig agafar un tros de llenya que hi havia per allà tirat i els vaig copejar fins deixar-los fets trossos: ja no hi havia ninots, eren pols al terra.

A la fi vaig trobar la porta de sortida i vaig anar-me’n corrents cap a casa. Feta pols i encara es-pantada, em vaig ficar dins la banyera per relaxar-me. Vaig sentir la porta del carrer que s’obria i en-trava qualcú, segurament els meus pares.

Quan vaig sortir de la banyera, em vaig dirigir al menjador per saludar-los. Allà no hi havia ningú de carn i ossos. Els ninots estaven allà, asseguts al sofà, mirant-me.

Esther Gómez Pons 4t ESPA P

  Narrativa  

Page 19: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

38

Narrativa   Al costat d’ell, més marroquins, amb el capó d’un cotxe obert. Clarament vèiem una avaria. La temperatura era bastant elevada, feien cara de calor, a ple sol i amb les seves túniques.

Un d’ells ens va preguntar si podíem portar-lo al poble següent. Al final, com ens venia de camí, vam dir que sí.

Tot el camí ens va fer com de guia, ens explicava coses molt interessants. Quan vam arribar al seu poble, ens va convidar a casa seva a fer un te. Mentre conversàvem, va sortir el tema de visitar el desert i va resultar que ell organitzava viatges per anar-hi, així que res, al final ens en va vendre un.

Quan vam arribar allà, vam coincidir amb una altra parella d’espanyols i, parlant amb ells, vam descobrir que havien arribat allà d’igual manera. El mateix home, el mateix vehicle... És la seva estratègia per captar clients.

Soraya Félix Company 4t ESPA P

19

desenvolupament personal a partir de l’adquisició de competències en habilitats per a la vida, com ara l’autoconeixement, el pensament crític i crea-tiu, la presa de decisions i d’altres com a elements protectors de conductes no saludables.

Hàbits saludables  

Page 20: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

20

Entrevista a na Bel   Na Bel és biòloga i té un m à s t e r d e n u t r i c i ó personalitzada. Ha fet feina a un equip d’investigació que estudiava com la nutrició de les rates afectava la descendència. Ara treballa al CEPA Joan Mir i Mir i és la coordinadora de la Comissió de centre educatiu promotor de la salut que promouen la Conselleria de Salut i la Conselleria d’Educació del Govern Balear. En què consisteix el projecte de la Comissió de Salut sobre l’alimentació i altres hàbits? El centre al principi de curs es va adherir a aquesta comissió i som professors de diferents departaments que allò que feim és organitzar activitats que puguin promoure una millor salut. La finalitat que té aquesta comissió és intentar donar eines o donar coneixement del que està passant contant tot allò que estigui relacionat amb la salut.

Qui forma l’equip de la Comissió de Salut del centre? Ara mateix som cinc professors. Som en Joan Pere, de català, la Maria Navarro d’anglès, la Mònica Domínguez de naturals, en Pep Domínguez de matemàtiques i jo, que som de Naturals. Som d’un gran grapat d’àrees diferents i així podem fer entre nosaltres.

37

La niña se perdió en el barco. Sus padres la es-taban buscando, la madre gritando y llorando y el padre buscándola y preguntando a la gente si habían visto a la niña que mostraba en la foto. To-dos le decían que no. Al final la encontraron ju-gando con una niña en la piscina. Poco después el barco llegó a su destino.

Entonces bajaron del barco y se fueron a casa de su familia. Cuando llegaron la casa fue una alegría muy grande porque hacía mucho tiempo que no se veían. Fue muy emocionante. Después hicieron una fiesta para celebrar su llegada.

Naoual El Ouastani

VIATGE A MARROC

L’any passat vaig viatjar a Marroc. Va ser un viat-ge molt divertit i ple de vivències per a mi. La gent d’allà fa el que pot per guanyar-se els doblers per poder sobreviure. He de dir que amb molt d’en-giny, ja que te prenen el pèl i ni te n’adones.

Anàvem un dia amb el cotxe que havíem llogat i, de cop i volta, vam veure un senyor marroquí en-mig de la carretera fent amb la mà el gest que paréssim, com demanant ajuda.

Narrativa 

Page 21: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

36

Narrativa  

HISTORIA DE UNA FAMILIA (Historia sobre una familia que viaja de Menorca a Marruecos, en verano)

Era una niña de cinco años, guapa, pequeña y simpática, tenía el pelo de color negro y largo; sus ojos, de color marrón; la nariz y la boca, pequeñas. Se paseaba con un vestido de colores y zapatos de color rosa y llevaba una muñeca en la mano.

El padre, de 35 años, era alto y tenía la voz aguda. Su pelo era corto de color castaño; sus ojos eran negros; la nariz, grande; la boca, pequeña; y tenía la cara redonda. Iba vestido con un pantalón corto y una camiseta negra; llevaba una maleta de color negro.

La madre de 30 años, era de estatura mediana. Su pelo era corto, rizado y rubio; la cara, redonda; sus ojos, de color verde; la nariz y la boca, pequeñas. Llevaba un vestido largo, tacones y un bolso en la mano.

21

Quin paper tenen els alumnes en aquest projecte? El principal, perquè el problema és que ells siguin els protagonistes i ells sàpiguen allò que tenen, les necessi-tats que tenen i a les que nosaltres podem ajudar. Amb aquest objectiu es van preparar unes enquestes per sa-ber com menjàvem o quins hàbits teníem a la vida quo-tidiana. Vàrem fer aquestes enquestes amb els alumnes que els professors varen posar en comú. Després, vàrem passar-les als alumnes, que es van encarregar del bui-datge. És a dir, els alumnes de diferents cursos i de dife-rents assignatures, doncs, varen recollir aquest resultats i es va fer una presentació que es va exposar al centre. Però els principals protagonistes són els alumnes ja que tot ho van fer ells. Nosaltres només vàrem ajudar-los. Sabem que el centre ha fet una enquesta sobre els hàbits saludables, què t’ha sorprès? Quina importància tenen el estudis que s’han fet sobre alimentació, con-sum de tabac i l’ús de les noves tecnologies? Allò que més m’ha sorprès és com els joves, la gent més joveneta, menys de 25 anys, mengen el que el seu pare o mare els donen. És més, que els fan el dinar o el berenar i s’ho mengen. Això és una de les primeres co-ses que m’ha cridat l’atenció. L’altra cosa que m’ha cridat l’atenció i que a la vegada em preocupa un poc és el consum de tabac perquè penso que la gent més jove no hauria de fumar tant. És preocupant perquè estan fent malbé la seva salut i de l’alcohol jo penso que beure segons quin tipus d’alcohol pot ser bo. Per exemple, si beus una copa de vi mentre dines o sopes,

Entrevista a na Bel  

Page 22: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

22

Entrevista a na Bel  o surts al migdia i beus una cervesa no és dolent. Allò que sí és dolent és que beguis whisky o vodka, begudes més fortes ja que podrien derivar en una addicció a poc a poc. Quant a les noves tecnologies, qui no té un mòbil ? Tothom en té. Ens fem addictes a això. Si tenim WhatsApp quedam pendents si algú ens envia un missatge i això es com una addicció. Amb el Facebook i altres xarxes socials passa el mateix. Vulguis o no és un problema tot i que també és veritat que les noves tecnologies poden ser útils per mantenir el contacte amb amics i famílies. Diguem que hi ha coses bones i dolentes i m’ha sorprès molt això, ja que la gran majoria d’alumnes tenien com a mínim un mòbil i poden tenir connexió a Internet. La gran majoria coneixien que era, el whatssap o el facebook i ho utilitzen encara que alguns diuen que poden viure sense això. Jo crec que és mentida. A vagades és molt fàcil dir que podem viure sense aquestes coses, però ens equivocam.

35

Taller Ets el què menges? Tu què hi dius? Na Trinitat Gilbert, autora del llibre “A la taula i al llit, el primer crit”, ens va explicar com seguir una dieta saludable i equilibrada. A més, vàrem poder gaudir d’un taller de formatjades amb aliments ecològics.

Tallers d’E. Inicials  

Page 23: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

34

Tallers d’E. Inicials  Taller de primers auxilis El mes de febrer un tècnic de la UCI mòbil, en Pedro Marqués Torrent, va venir al centre per fer una xerrada i demostració de les tècniques principals que podem emprar dins l’àmbit dels primers auxilis. Va ser un taller molt interessant i profitós.

Taller sobre la promoció de l’activitat física per a la salut El mes de març, vàrem tenir la oportunitat d’assistir a la xerrada de na Virginia Dorado Sintes, llicenciada en Ciències de l’activitat física i l’esport, que ens va explicar quins hàbits d’activitat física podem dur a terme, sense cost, per a qualsevol persona i edat, per aconseguir gaudir d’una bona salut.

23

Com s’enfronten els alumnes del centre a l’alcohol i el tabac? Sobre el consum de tabac ja he dit que em preocupa que la gent fumi tant encara que sàpiguen que és do-lent. Tothom ho sap. Hi ha algú que hi estigui a favor? Jo tampoc som fumadora. Tothom sap que és dolent i tot i així encara fumen .

Es treballa en algun altre tipus de projecte a part del que hem comentat? Realment la comissió té dos objectius. Un són els hà-bits saludables i l’altra eren les conductes addictives. Ens interessa apropar els alumnes a aquest tema per-què és molt fàcil, per exemple, estar a casa teva tran-quil·lament; mirar la tele i veure propagandes de bingos o de qualsevol cosa que ens inciten a consumir alguna cosa que, al final, ens pot conduir a una addicció.

Saniha Akther, Naoual El Ouastani i

Antonia María Fernández

Entrevista a na Bel  

Page 24: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

24

La salut en joc  Els resultats de l’enquesta realitzada al centre demostra que hi ha uns quants hàbits que s’haurien de tenir en compte i canviar per millorar la nostra vida al més aviat possible. En primer lloc, hem vist que la gent entrevistada major de 45 anys i els menors de 25 anys són els que més llegums mengen. Amb açò hem arribat a la conclusió que quan els joves viuen a casa dels pares, deuen ser obligats a menjar llegums. Per contra, quan s’independitzen i han de fer el menjar, ja cuinen d’una altra manera i no en mengen, contràriament al que haurien de fer. Per tant, no hem d’oblidar seguir menjant aquests aliments que són tan importants per la nostra salut.

Gran diferència de consum entre edats. Els més joves i els més grans mengen més llegums

que els altres.

33

Taller: el voluntariat és cosa de tothom. Coneix Cà-ritas El mes de gener, una voluntària de l’entitat Càri-tas, na Maria Antonia Llambias, ens va donar a conèixer tota la feina que duu a terme l’entitat. Actualment, Càritas és una entitat molt important a nivell social, ja que ofereix un gran ajut a les per-sones més afectades per la crisi econòmica. L’alcohol, una droga? També el mes de gener, una treballadora del de-partament de drogodependències de la Conselle-ria de Salut va insistir en que dins la nostra societat no es considera l’alcohol com una droga. Quan parlem de drogues es tendeix a pensar amb por-ros, cocaïna, etc. quan realment l’alcohol, al igual que el tabac, és també una droga.

Tallers d’E. Inicials  

Page 25: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

32

Tallers d’E. Inicials   El departament d’Ensenyaments Inicials va programar un seguit de tallers per ser duts a terme durant tot el curs. Taller sobre l’exploració de la mama El mes d’octubre, membres de l’associació contra el càncer de mama ens varen explicar les pautes a seguir per realitzar-nos una autoexploració mamària, així com també pacients que han viscut un procés oncològic ens varen explicar la seva experiència. Taller sobre habilitats intel·lectuals per a una vida sana El mes de desembre, la psicòloga Vanessa Gomila ens va fer una petita conferència sobre la importància de, tenir i posar en pràctica, certes habilitats intel·lectuals per gaudir d’una vida psíquica saludable.

Taller de Nadal El darrer dia abans de les vacances de Nadal vàrem fer un taller amb motius nadalencs. Consistia en fer un arbre amb revistes (es doblegaven els fulls de tal manera que donava lloc a un arbre) després el decoraven. La idea era fer un treball nadalenc sense necessitat de comprar material, tot ho vam reciclar.

25

D’una altra banda, hi ha dades referents al con-sum de tabac i alcohol força preocupants. Com tothom sap, minven la nostra salut i és per açò que hauríem de fer bondat i baixar les estadístiques que van sortir a l’enquesta. Hem de pensar en to-tes les malalties i morts que provoquen aquestes substàncies. Els exemples més destacables són el càncer de pulmó i de fetge.

Tot plegat, hauríem de replantejar-nos si volen arribar a ser grans amb plenitud de facultats i amb un cos sa. En definitiva, menjar bé i no consumir aquestes substàncies et farà millorar i gaudir d’una vida més feliç i saludable.

A.S i J.B.

La salut en joc 

Page 26: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

26

Torre d’en Gaumés  Aquest quadrimestre els alumnes de 2n d’ESPA hem visitat el Poblat Talaiòtic de Torre d’en Gaumés (Alaior-Son Bou).

És el més extens de Menorca i un dels més grans de les Balears. Està situat dalt d’un turó. Va perdurar des de l’època talaiòtica fins a l’època romana, encara que també s’hi han trobat alguns restes de l’època medieval, arribant a viure-hi 900 persones. Dins el Santuari hi ha la gran Taula central.

És un privilegi pensar que els nostres avantpassats feien la seva vida dins aquest recinte que hem visitat.

Marga Enrich, professora de Socials

31

Sal al rectángulo, Joaquín Ballester y Rosa Salas Representant fraccions Aida Mercadal 2/8 (25%) - 6/8, Eric Tendero

... i Fotografia 

Page 27: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

30

Matemàtica, Salut 

Simetria, Fenando Mullarach Natalia Carreras

27

SOPAR-CELEBRACIÓ DE LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT Els nostres alumnes del curs d’accés a la UIB per a majors de 25 anys han obtingut unes qualificacions no només excel·lents, sinó que els permeten abas-tar el seu somni: anar a la Universitat! Per tant, ho varen celebrar - juntament amb alguns professors - anant a sopar a un conegut restaurant del port de Maó. La vetllada va ser molt alegra i agradable, tal com corresponia a l’ocasió. Molta sort, al·lots! Ens sentim orgullosos de tots vosaltres.

Sopar Accés UIB 

Page 28: REVISTA TOTS JUNTS nº 111

28

Matemàtica, Salut  Al mes de febrer, des del departament científic tecnològic es va convocar el primer concurs de fotografia matemàtica i hàbits

saludables, obert a tota la comunitat educativa. La intenció... descobrir la matemàtica que tenim al nostre entorn i reflexionar sobre les pràctiques que podem fer per tenir una vida més sana. Bona resposta per part dels alumnes amb una vintena de participants. Aquí us deixam una mostra d’algunes de les imatges que vàrem rebre. Gràcies a tots i totes per les vostres aportacions.

Vitamina esférica, Besllum matemàtic, Silvia Montero Mº José Navarro

29

Matemagymca, Un prisma en ruta, Wellington Cardoso Guedi Fiol

Cactus fractus, Eric Tendero

... i Fotografia