Revista de L’Estany

ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY (MOIANÈS)

Distribució Regals Maria Àngels

Edita

Escola de l’Estany

Coordinació Ana Mª Cuesta

Redacció

Escola: Aina Casas, Judit Esparó,

Raul Martín, Jessica Palomo, Volodymyr Seredyuc

Ricard Giramé i Laura de Castellet

Enmaquetació J. Giménez Cristina Arrieta

Ajudants d’imatge Aina Casas i Jessica Palomo

Envieu el vostre article a:

Plaça Monestir, 4. a8037981@xtec.cat

Martí Farràs i Judit Esparó

Revista de

N O E M L L E N C I S D E S P R É S D E L L E G I R - M E , P A S S A ' M !

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 ———— ESCOLA ESCOLA ESCOLA ESCOLA IIII POBLEPOBLEPOBLEPOBLE DEDEDEDE L’ESTANY L’ESTANY L’ESTANY L’ESTANY Preu: 0,90 Preu: 0,90 Preu: 0,90 Preu: 0,90 €€€€

Número 9 JUNY 2009

El monestir 22Són notícia 33 Medi ambient 44 Va d’escola 88 L’Estany 1111 Poesia 1616 Pensaments 1717 El casal 1818 Ser o no ser 1919 PassatempsPassatempsPassatempsPassatemps 2020 Biblioteca 2222 Entrevista 2323

Contingut

Telèfons d’interès

Ajuntament 93 8303000 Assist. social 93 8303030 Biblioteca 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040

Consorci 93 8301418 Escola 93 8303066 Farmàcia 93 8303031 Metge 93 8303030 RESTAURANTS

Bar Monestir 93 8303188 Celler Valeri 93 8303169 Hostal Grau 93 8303051

BOTIGUES

Cal Bou 93 8303233 Cal Xaconet 93 8303149 M. Àngels 93 8303176 Residència avis Pressaguer 93 8303076

S’acaba al curs i la Judit marxa del cole cap a l’IES. Durant tots els cursos, hem estat molt contents amb la Judit Esparó, és una bona companya i una

molt bona amiga. Fem un comiat, junt amb la maina- da al cinema, amb cançons balls, un concert de flauta, i el comiat a la Judit. També fem una exhibició de patinatge i un dinar.

Ha estat un any fantàstic i entre tots ens ho hem

passat pipa i hem après moltes coses. La classe dels cabirols hem estat molt bé amb la Judit, esperem que l’any que ve sigui igual o millor! i amb molta alegria, i que en ella també li vagi molt bé. Que passeu un bon estiu! �

Carrers arranjats

Comiat a la Judit i del curs Aina Casas Aina Casas Aina Casas Aina Casas ----3r3r3r3r----

Aniversari gegants Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó

El 20 de maig ha fet dos anys que vam batejar els nostres magnífics gegants: l’Arnau i la Maria Estany. Això va ser a la Plaça del Monestir apadrinats per en Toll i la Toixonera. Va ser molt divertit i molt maco. Felicitats gegants!�

Carrer Felip Graugés Carrer El Serrat

Carrer Padrós Carrer de l’Escola

Número 9

2

E l monestir de l’Estany és un joia del romànic construït el segle

XII. Avui l’edifici té diferents usos, entre ells la nostra escola, la llar d’in-fants, la biblioteca i l’ajuntament. Té un claustre amb 72 capitells esculpits amb temes religiosos i no religiosos; el museu amb tombes de diferents èpoques, estris, imatges i llibres del segle XII i l’església. L’entrada de l'església estava marcada amb una roseta gòtica i per la porta d’accés amb un marc de mig punt, el típic del romànic.

La nau de l'església és amplia i aus-tera, quatre arcs durats reforcen la volta del canó, l’arc oval té els dos pilars apuntats a la paret que són units mitjançant un arc de mig punt.

La seva funció és suportar el pes de la volta de canó - element arquitec-tònic important en el romànic- consisteix en fer una coberta arque-jada d’un espai debut a la dificultat de tenir-la, els constructors s’ajuda-ven d’arcs que repartien el pes del sostre. Els pilars de la nau no tenen capitells però si impostes, dues tenen dos relleus: un amb formes vegetals i l’altre d’espina de peix.

La planta arquitectònica del romànic és la creu llatina que es diu així perquè és la d’una creu amb una nau central que es troba amb un brac transversal, el transsepte; el punt central on es troben les dues naus es diu creuer. �

El monestir de l’Estany Aina Casas, Judit Esparó i Jessica Palomo Aina Casas, Judit Esparó i Jessica Palomo Aina Casas, Judit Esparó i Jessica Palomo Aina Casas, Judit Esparó i Jessica Palomo

Boscos, treballs i boires I Isabel FonollIsabel FonollIsabel FonollIsabel Fonoll

A l bosc s’hi pot sobreviure, si algun dia us hi trobeu. Podeu

menjar mores i groselles; bolets, si és temporada i teniu foc; caçar ocells conills, senglars...és clar que els ani-mals no es deixen i cal ser molt hàbil. També hi han aglans (són amargants, però si no queda més remei...), cora-lets, cireres de pastor, maduixes sil-vestres, màstecs i carlines. Les car-lines o carolines tenen una base que sembla coco molt bona. Teniu que pelar tot el voltant de fulla verda. Amb ganivet o navalla seguir pelant

la corona que envolta “el sol”. Si poseu el ganivet sota la pelussa i feu palanca, el sol saltarà i veureu el disc de coco. Es talla i es menja. Molta gent ha treballat al bosc i en-cara l’explota. Els llenyataires tallen els arbres amb destrals i serres. Els bujoners o buixoners pelen i tallen els troncs, a mides curtes. Els serra-dors els laminen per a la construcció, per fer bigues o vaixells. Uns altres agrupen la llenya per mida i utilitat. Les bosquetes de fusta fina per

cremar, es lliguen amb tortellatge. La necessiten forners, ceramistes i famílies, a la llar de foc. Abans a penes hi havia cordill al mercat i els boscaters es tenien que espavilar. El tortellatge es la pell d’una planta; quan es tendra i jove resulta llarga i resistent. La pelen i en fan tires,com un cordill. Un cop tallada i preparada, la fusta es porta fins a la vora del bosc ja que els llenyataires estan al mig de la muntanya. Son els traginers, part de l’equip de treballadors. Continua a la pàgina 12...

23

juny 2009

23232323

per Raul Guillénper Raul Guillénper Raul Guillénper Raul Guillén El còmic El còmic El còmic El còmic

L’ENTREVISTA

La Maria Àngels Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó ---- fotos Aina fotos Aina fotos Aina fotos Aina Entrevistem a la Maria Àngels perquè és una persona important al poble i que fa molt pel poble no ens en donem compte A la seva botiga podem trobar de tot, és com un centre comercial en petit.

Quant temps fa tens la botiga? Fa quinze anys.

És difícil tenir una botiga en un poble com l’ Estany? No és difícil.

Com t’ arriben els productes? Per transport diari i jo també vaig a buscar les comandes a

magatzems.

Quants productes vends? Molts i variats.

Què es vend mes? Premsa i llaminadures i tot en general.

Qui compra més, la gent del poble o els turistes? Una mica tots.

La gent paga bé? Si, molt.

Pagues molts impostos? Els que toquen.

Perquè no tens una dependenta? Perquè no dona per tant.

És cansat obrir dissabtes i diumenges? Es dur...

A la botiga deus assabentar- te de moltes coses. No, perquè no tinc temps d’ entretenir-me.

Si estàs malalta com ho fas amb la botiga? Ja tinc els meus familiars.

T’ han robat alguna vegada? Han intentat però robar- me no.

Com compagines la feina a la botiga i la de fer de cartera? Al matí la de cartera i a la tarda la de la botiga.

Trigues molt a repartir les cartes? Si, el temps necessari.

On vas a buscar el correu? A Moià, a l’ oficina tècnica.

Es perden cartes? No.

Quants Km. Fas cada dia per repartir el correu? Depèn de la quantitat, però en faig amb cotxe i caminant.

T’ agrada fer de cartera? Si.

Tens alguna anècdota? Moltes, l’alegria quan dones una felicitació.

Fer de cartera i tenint la botiga deus conèixer molt bé a la gent del poble. Deu n’hi do.

Què creus que falta a l’ Estany? Pot ser més serveis.

El que mes t’ agrada de l’ Estany? Tot en general.

I el que menys? El mal temps.�

DONCS A L’OLLA!!!!

��

DEVUELVEM

E LA V

IDA Q

UE ME

LAS Q

UITAO

� Q

UE ME LA

S QUIT

AO

COM NO PARI DE CANTAR EL POSARÉ A L’OLLA...

Records Maria Àngels L’Estany

Distribuïdora de:

Número 9

22

Com podeu veure a les il·lustracions, cada llibre porta un teixell al final del llom. Té un número que identifica la matèria de que tracta el llibre. Hi ha dues seccions: adult i infantil, a cada secció hi trobem totes les matèries, però a la secció infantil tenen una “I” davant, per exemple: ● Apartat 59: “Animals” té el mateix número, ● 641 “Cuina” - A la secció infantil I641 ● 796 Esports - A la secció infantil I796 i així totes les matèries.ll

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

De forma amena i senzilla el web www.diba.es/chilias/ explica aquesta classificació que és universal per a totes les biblioteques.�

Biblioteca Dolors Mas Dolors Mas Dolors Mas Dolors Mas �encarrega de la biblioteca

SECCIONS A LA BIBLIOTECA

PICANYOL

Us posem llibres que hem llegit d’en Picanyol perquè són divertits, ens fan pensar i són molt interessants. És un di-buixant català de Moià, famós a tot el món que explica històries amb dibuixos. També usa les paraules en alguns dels seus llibres. Hi ha per xics i grans.

● Històries d’una pensió. Editorial Barcanova. És un llibre biogràfic, en Picanyol explica les seves vi- vències de noi. És molt amè. Recórre fets i llocs de Moià.

● La família Moixó. Edicions còmic Molins. Tracta d’una família a la que li passen un munt d’aventures. Té gràcia i és força divertit. (Judit)

● Els viatges de la Noemí. Ediciones B: Aventures i enteniments divertits per aprendre d’un altre personatge del Picanyol. Us el recomano. (Raul)

● Viatge amb trineu. Editorial Piriné. Parla d’un bruixot, l’Ot, que se’n va de viatge amb trineu amb una noia i els hi passen aventures. (Oriol)

● La marxa: Editorial Pirené 1989.

Parla de que l’Ot el bruixot es va de viatge amb la bruixeta. M’agrada i a més fa gràcia. (Esteban) s● El gripau saberut. Editorial Sigma: Hi ha 6 llibres, cada llibre té jocs d’atenció i de pensar: laberints, dife-rències, etc. És molt divertit. (Jessica) ● Cavall Fort. Ot El bruixot. És un cò-mic que té a cada número una histò-ria de l’Ot, feta pel Picanyol. (Sergi) podeu aprendre molt i dertir-vos. ● Ot el bruixot Editorial Piriné. És molt divertit, m’agrada, té molts historietes. Us agradarà. (Rubén).�

Llibres recomanats Classe de primària Classe de primària Classe de primària Classe de primària

ANIMACIÓ A LA LECTURA

3

juny 2009

Entre d’altres avantatges es fa servir en ordinadors, mòbils, GPS, míssils video-jocs i d’altres, Per aconseguir-lo però fan treballar per una misèria de sous a uns nens petits que tindrien d’anar a l’escola; en comptes d’això els obliguen a entrar a les mines per

força a on moltes vegades i queden colgats i ni els poden treure. Per això penso que a vegades no apre-ciem les comoditats que tenim i que per tenir-les altres persones (princi-palment nens) els han costat sang suor, llàgrimes i fins hi tot la vida

Són noticia Aina Casas Gombau Aina Casas Gombau Aina Casas Gombau Aina Casas Gombau

ISABEL CASAS NAVARRETE A més de mestra i exregidora, la Isabel Casas és una estudiosa del medi ambient. Ara ens presenta el tercer llibre en que ha participat Ocells del Moianès.�

PISCINA MUNICIPAL La piscina obrirà del 20 de juny d’11 del matí a les 7 de la tarda.� INAUGURACIÓ CARRERS El conseller de Governació, Jordi Ausàs, inaugurava el 31 de maig

els 5 carrers urbanitzats i arranjats: el Serrat, el de Sant Isidre, el del Padró, el de l’Escola i el carrer del Poeta Graugés.�

CAL�LIGRAFIA MEDIEVAL AL MONESTIR Al maig, organitzar per l’Alber-gueria de Vic, es va fer un curs de cal·ligrafia medieval al claustre del monestir a càrrec de Keith Adams, especialista de renom a tota Europa. Van assistir estudiants i professors d’art i de disseny.�

GERARD QUINTANA A L’ ESTANY Ens informa el regidor de cultura, que està previst que per la festa

major, al setembre, hi hagi l’actuació d’en Gerard Quintana i també de Luis Aguilé.�

3

El regidor de Cultura, en Joan Purtí de l’ajuntament ens informa de les activitats dutes a terme últimament i de les que es faran properament. TDT S’està acabant d’instal·lar la tdt (televisió digital i terrestre) al repetidor de l’Estany i estarà a ple funcionament. Es poden veure 33 canals per aquesta via, tot i que també de moment la podreu conti-nuar veient amb el sistema antic, segurament amb alguna interfe-rència més però no està previst fins d’aquí uns mesos desconnectar-la. Quan estigui en funcionament, l’ajuntament avisarà tothom i convocarà una reunió informativa per acabar-ho d’explicar. Requisits necessaris per poder sintonitzar la tdt un cop funcioni: ● Un aparell tdt per a cada TV, ja sigui incorporat a la mateixa televisió o a part. ● Sintonitzar els canals tdt. ● Si no podeu veure tots els canals perfectament, haureu d’avisar al

vostre tècnic d’antenes perquè en-cari o modifiqui la vostra antena.�

INTERNET Fa uns mesos Telefònica va incorporar el servei Trio (telèfon, internet adsl i televisió) a l’Estany, al fer-ho van deixar sense telèfon i connexió a internet a vària gent, va ser un tema puntual que va quedar resol en uns dies. Ara mateix pràcticament tothom pot accedir des de casa seva a internet adsl fins a 6 Mb. Pot haver-hi algun cas puntual, com algú que estigui molt allunyat del nucli urbà i com a conseqüència de la centraleta de telefònica, i que no rebi bona bon

senyal o no li acabi de funcionar. En aquest casos existeixen altre sistemes perquè es pugui accedir-hi sense problemes, en tots l’ajuntament està disposició de tothom per estudiar cada cas i trobar la millor solució. A més des de fa varis mesos estan a disposició de tothom 3 ordina-dors amb connexió a internet a la biblioteca. També hi ha el servei wifi dins de la mateixa biblioteca i vint-i-quatre hores al dia els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any a la plaça del Monestir.�

ESCOLA NOVA Tenim la llicència d’obres conce-dida i estem esperant que s’aprovi el projecte executiu. L’ajuntament s’entrevista aquest dies amb la Directora de Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departa-ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya per tal d’accelerar la construcció de l’escola.�

ACTIVITATS CULTURALS S’estan preparant més activitats per aquest any, moltes adreçades a la quitxalla; la revetlla de Sant Joan amb xocolatada i jocs de pista, re-bre la flama del Canigó a Magadins, desprès del foc està previst un sopar popular i ball; el 19 de juliol una sortida a Tossa de Mar

Activitats a l’Estany Transcrit per Aina Casas Transcrit per Aina Casas Transcrit per Aina Casas Transcrit per Aina Casas

Número 9

4

El bosc i en Xic Raúl Guillen Raúl Guillen Raúl Guillen Raúl Guillen

MEDI AMBIENT

A quest mes hem tornat a anar amb l’alcalde, en Xic, a la

Carrera. Ens ha explicat que hi ha camps conreats i plantes silvestres al bosc. Hem vist ordi i falç tot un camp amb la mateixa planta i al bosc hem vist aquestes plantes silvestres i barrejades amb altres plantes i alguna rosella, però no gaires perquè als camps els hi posen insecticides. També al rec hi ha moltes plantes barrejades i moltes perquè hi ha humitat. Hi ha l’arbre saüquer que té fulles i flors que són medicinals i que per això la gent plantava un a cada casa. Al bosc hem vist arbustos com l’es-barzer, el roquerol de roca, la cape-rulla que s’usava per fer cordills. En aquest bosc, com a d’altres del poble hi ha roures i alzines, avellaners i també hi ha algun pi. Hem mirat i agafat alguna mostra de fulles per posar-la en el nostre herbari.

També hem sentit ocells, però no sabem quins eren. També hem vist

teranyines i aranyes, formigues, car-gols, papallones i cucs. A més hem après a mesurar l’alçada d’un arbre amb un llapis, et poses una mica lluny però no molt, de l’arbre i es posa el llapis davant els ulls per a calcular la mida. Va ser molt interessant.�

4

Comprem i en llencen moltes coses. Abans de llençar res, si pensem que altres usos li podem donar ens sor-prenem. A la classe imaginem coses que podem fer amb una mateixa deixalla, a vegades fem joguines y

avui fem coses artístiques. Hem fet

escultures amb capses de cartró, primer fem un projecte i desprès enganxem i pintem. També amb les llaunes, els hi hem posat pasta de pasper i les hem pintades. Si agafem pedres i les pintem, també es poden fer escultures. �

.

Art amb capses i pots REUTIITZAR PER FER ART

Dibuix: M

artí F

arrà

s, 1

r

21

juny 2009

10 Diferències per Rubén Kenney

PASSATEMPS

Mots encreuats Fruits dels bosc Raul Guillen Raul Guillen Raul Guillen Raul Guillen ----5è5è5è5è----

1. Fruita de l’esbarzer. És la llavor del pi. 2. El dóna l’arbust aranyó, és de color lila. 3. Fruit de l’ametller. 4. Fruits vermells i normalment, van de dos en dos. 55. Fruita seca del avellaner. 86. És de color groc, és molt aspre, fa molt bona olor i es fa servir per perfumar els armaris. 77. Fruit molt buscat a la tardor. 8. Fruit del roure. Fruit de la figuera. 99. És vermella i està molt bona amb nata o iogurt. 10. Surt d'un arbust espinós, es rodó, es de color ver- mell i van de tres en tres. 11. Es pot fer licor, i també s'anomena gerd. 12. Fruit del groseller vermell.

Endevinalles Oriol Tort Oriol Tort Oriol Tort Oriol Tort ––––1r1r1r1r----

1.1.1.1. Me’n compro un pam, me’n menjo un pam i en llenço un pam. 2222 En un arbre hi ha dotze branques, a cada branca hi ha quatre nius i a cada niu hi ha trenta ocells, què és? 3 3 3 3 Transparenta però es veu, amb les mans no la podràs agafar perquè tard o d’hora s’escolarà. 4 4 4 4 Són dues pilotes enganxades que no es poden veure. 5 5 5 5 Per fora duc vestit verd, i per dintre vaig vermella, amb botons que llenceu els qui em mengeu.�

Endevinalles 1. Raïm 2. Calendari 3. Aigua 4. Els ulls 5. Síndria.

Mots encreuats 1. Mora. Pinyó 2. Aranyó 3. Ametlla 4. Cireres 5. Avellana 6. Codony 7. Castanya 8. Aglà .Figa 9. Maduixa 10.Espinalb 11. Gerdó 12.Grosella 12.

Game in english 1. S T R A W B E R R Y

2. M E L O N

3. P I N E 4. C H E R R Y

Trencat la closca 1. El número 5 2.

3. Jocs matemàtics 1. 2. Estan mig buides. 3. Una recicla i l’altre no. 4. 200 l. 5. 10 llapis Sodoku

Solucions als passatemps

21212121

Game of english Esteban i Rubén Kenney Esteban i Rubén Kenney Esteban i Rubén Kenney Esteban i Rubén Kenney

1111 This fruit is red, it has little dots and people like it with whipping cream: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

2 2 2 2 This fruit is big, it is white inside and green outside: _ _ _ _ _

3333 This fruit is big, it is yellow inside and it grows in the palms trees: _ _ _ _

4 4 4 4 This fruit is little and red ant it has a pit inside: _ _ _ _ _ _

7 2 1 9 4 8 5 6 3

9 4 3 7 5 6 1 8 2

6 5 8 3 1 2 9 7 4

1 7 6 2 3 4 8 9 5

5 9 4 6 8 7 2 3 1

3 8 2 5 9 1 6 4 7

2 6 9 4 7 5 3 1 8

8 3 7 1 2 9 4 5 6

4 1 5 8 6 3 7 2 9

1 M O R A P I N Y O

2 A R A N Y O

3 A M E T L L A

4 C I R E R E S

5 A V E L L A N A

6 C O D O N Y

7 C A S T A N Y A

8 A G L A F I G A

9 M A D U I X A

10 E S P I N A L B

11 G E R D O

12 G R O S E L L A

Número 9

20

Sudoku Aina CasasAina CasasAina CasasAina Casas Heu de posar un nombre diferent a cada casella de forma que hi siguin tots els nombres de l’1 al 9, sense repetir

cap en cada línia horitzontal ni vertical. Si en voleu fer més www.xtec.cat/escola/tastam

Problemes matemàtics Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó

1.1.1.1. Un senyor cau a un pou de 30 m de profunditat. Tot i fer grans esforços puja 3 m cada dia, però a la nit cau 2 m. Quants dies trigarà a sortir del pou? 2.2.2.2. La Marta té una ampolla d’aigua amb 14 l, però la Sara en té dues com les seves i nomé en té 7 l. Com s’explica? 3. 3. 3. 3. Una noia fa 30 kg de deixalles i una altra 50 kg. La de 30 kg contamina molt més que l’altre. Perquè? 4. 4. 4. 4. Si la Maria gasta 20 l de benzina cada dia, quant gastaran a casa seva si hi ha 10 cotxes? 5. 5. 5. 5. La mestra dona a la Maria 12 llapis: 1 se li,gasta, 2 els perd i 4 els regala. Quants llapis li queden?�

1.1.1.1. Movent només dos sols pots obtenir un número del dau. 2. 2. 2. 2. Amb dues línies rectes, divi-deix la lluna en 6 parts. 3.3.3.3. Col·loca 14 escuradents en aquesta posició:

Movent-ne dos pots obtenir les paraules: SOL, POT, i NOI.

4.4.4.4. La fada màgica ha sortit a passejar amb el gos però en un moment donat s’ha despistat i el gos corre darrere una papallona. Ajuda-li a trobar el camí correcte. Com va la closca?¿?�

Trencat la closca Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó

7 2 1 9 4 8 5 6 3

9 4 3 7 5 6 1 8 2

6 5 8 3 1 2 9 7 4

1 7 6 2 3 4 8 9 5

5 9 4 6 8 7 2 3 1

3 8 2 5 9 1 6 4 7

2 6 9 4 7 5 3 1 8

8 3 7 1 2 9 4 5 6

4 1 5 8 6 3 7 2 9

El sudoku ajuda a desenvolupar el pensament lateral i matemàtic

PASSATEMPS

Vols riure? Sergi Purtí Sergi Purtí Sergi Purtí Sergi Purtí ––––2n2n2n2n----

1. 1. 1. 1. - Papa, porta’m al cine! - Una altra vegada? - Sí, però avui entrem eh? 2.2.2.2. Una mosca li diu a una altra: - Em passa el dia volant! 3. 3. 3. 3. - Per què mai entres a la cuina?. - Perquè hi ha un rètol que diu SAL. 4. 4. 4. 4. Van dos... i cau el del mig. 5. 5. 5. 5. Jo abans era indecís, ara no estic tant segur. 6.6.6.6.- Et resulta fàcil prendre decisions? - Si i no. �

5

juny 2009

Gràcies a la Rosa, la mare de l’Aina, hem aprofitat les herbes remeieres per fer una bossa d’olor, posant tros-sos de plantes aromàtiques en una bossa. Cal que les cuidem i aprofitem i s’han de collir al matí perquè les plantes respiren a la nit i es netegen.

ALCOHOL DE ROMANÍ Hem fet loció de romaní que és bona pels problemes respiratoris i pels cops. Es fa així: Posem trossets de fulles de romaní en un pot amb esperit de vi (alcohol).

Es deixa macerar 30 dies a l’hivern i 15 a l’estiu. S’aplica amb fregues. Hi ha medecines com l’oli de cop, de flor de pericó, que s’han de posar a

sol i serena perquè hi hagi canvi de temperatura. Serveix pels cops i el dolor.�

Herbes remeieres Oriol tortOriol tortOriol tortOriol tort i Rúben Kenney i Rúben Kenney i Rúben Kenney i Rúben Kenney

L’equilibri a través de les plantes Costa, Costa, Costa, Costa, transcrit per Raul Guillén

En Costa ens torna a visitar perquè

aprenguem molt sobre les plantes i les seves propietats per a la salut. Aquest mes ens explica aquestes:

SAPONARIA Saponaria oficinalis. Jabonera. Família Caryophyllaceae. Pot arribar al metre i mig d’alçada i de la tija li surten tres nervis a les fulles que tenen forma d’oval. S’usa en infusió com a depurativa i anti-reumàtica. També es pot fer sabó si se li deixa tota la nit en aigua.

PONIOL Mentha pulegium. Planta d’uns quaranta cm. És mentolada i de color

verd grisós amb flor blanca. S’usa

en infusió com digestiva i per la tos. També és insecticida si es frega el pel d’un animal no li vindran puces, garrapates, etc.

RUCA Eruca sativa. Jaramago. És una hortalissa perquè també es cultiva a l’hort. Té un gust amargant i s’usa en amanida o cuita. Té vitamina C i és diürètica i digestiva

BERBENA Verbena of ficinalis. Verbena. De la família Verbenaceae. Hi ha molts tipus. La revetlla, verbena ve de que la nit de Sant Joan molta gent la passava al bosc per collir herbes i prendre infusions. S’usa per l’insomni, la tos, digestiva astringent, pel reumatisme, per la tos; és també antiinflamatòria.�

MEDI AMBIENT

5

Cura del planeta

Jessica Palomo Esparó Jessica Palomo Esparó Jessica Palomo Esparó Jessica Palomo Esparó

C ontinuem amb idees per pensar que podem fer tothom

cada dia per tenir cura del planeta, segons el llibre editat per Linx:

● LA ROBA La majoria de la roba que portem comporta moltes vegades proble-mes pel medi ambient en el cultiu i el tractament de les matèries primeres; i per als treballadors.

● L’ÀPAT MÉS IMPORTANT Abans de seure a esmorzar, pensem en la incidència que tenen els ous, la carn i el suc de taronja en el medi ambient i en els animals de granja. Es fan servir 22 gots d’aigua en la producció d’un sol got de suc de taronja brasiler.

● EL TELÈFON MÒBIL El preu que ens costa trucar un amic és més del que pensem. Els telèfons mòbils contenen una varietat de substàncies molt tòxi-ques que s’han vinculat als càncers i altres malalties. L’any 2007, les vendes mundials de telèfons mòbils van superar els 1.000 milions.

● EL COTXE Dels viatges curts en cotxe són molt perjudicials per a l’entorn. Els motor consumeix més combus-tible en els primers quilòmetres. Anar a classe en autobús escolar transporta la mateixa quantitat de gent que 14 cotxes plens i ocupa set vegades menys d’espai a la carretera.�

Saponària Saponària Saponària Saponària Poniol Ruca Berbena

Nom: Alcohol de romaní

Composició: alcohol i rom

Capacitat: 200 ml

Data fabricació: 21/05/09

Ús: problemes respiratoris

Fabricat per:

Escola l’Estany

Tel: 938303066

Adreça: Plaça Monestir,�4

Població: Estany 08148

Número 9

6

Arbres a l’Estany Jessica Palomo i Judit Esparó Jessica Palomo i Judit Esparó Jessica Palomo i Judit Esparó Jessica Palomo i Judit Esparó

MEDI AMBIENT

Hem après amb l’alcalde, en Xic, com es diuen els arbres del nostre poble i posem alguns en el plànol.�

Plàtan Roure Magnoli Saüquer Pollancre Prunera

Morera Alzina Desmai Teix Grèvol Codonyer

19

juny 2009

Informàtica

Aquest curs també fem informàtica al casal amb l’Ana Maria Cuesta. Escrivim textos i també fem servir internet per escriure correus, enviar arxius, per buscar en el Geogle i ens ho passem molt bé.�

19191919

Els animals pateixen quan no els tractem bé. Si els tenim és per cuidar-los i mai els hi abandonem. La Nuca és el meu gos, ens comuniquem ella m’adora i jo també l’estimo, però una no demana res a l’altra. Sols ens acceptem tal com som. A ella no l’importa que vagi despentinada ni que tingui algun quilo de més, però sap quan estic trista, enfadada i també quan estic alegre, ella respon sempre a “ cada situació” de manera diferent. La Nuca com és normal no parla, però sap escoltar; no riu però demostra quan esta contenta; no demana però sap fer-se entendre. Quan veus un ésser viu que només et dóna amor, encara que sigui perruno, no entenc doncs com les persones els poden abandonar i maltractar-los, si ells no ho farien mai. A totes bandes: amor amb amor es paga, però sempre espe-rem que siguin els altres els primers de donar-te’l i això no sempre és així.�

Curs de sardanes Esteban Kenney FernándezEsteban Kenney FernándezEsteban Kenney FernándezEsteban Kenney Fernández

LA DANSA MÉS BELLA A L’ESTANY 93 830 31 82 93 830 30 99

La Nuca Lourdes PeraireLourdes PeraireLourdes PeraireLourdes Peraire

EL CASAL

Plantar un arbre Margarida, Carme i FinaMargarida, Carme i FinaMargarida, Carme i FinaMargarida, Carme i Fina HEM PLANTAT UN ARBRE A LA VIDA Som tres amigues que hem plan-tat un arbre, encara que de vega-des pensem que pot ser no gau-direm gaire del seu fruit, doncs la mateixa vida dóna tantes

voltes..., però el cas és que ens agrada tot i de manera especial la natura. El costum del diumen-ge és donar un vol pel bosc i aquesta setmana quan varem anar vam quedar sorpreses al trobar les orquídies ben florides - nosal-tres de petites en dèiem senyore-tes i sabatetes de la Mare de Déu, tot l’indret donava una imatge tant bonica que vam quedar envadali-des. Tot era color i olor.�

Ser o no ser Transcrit per Esteban Kenney Transcrit per Esteban Kenney Transcrit per Esteban Kenney Transcrit per Esteban Kenney La Carme Vilaró ens envia un escrit curtet però que ens ha fet pensar molt i gràcies a això hem pensat que quan algú fa alguna cosa malament no es pot ferir a la persona, sinó parlar de les accions que fa.

C ada vegada que diem ETS o SÓC (Ets un desastre o Sóc un

ruc), ens referim a la identitat pròpia o a la de l’altre, i tot el que té a veure amb els ser, amb la identitat, sona més categòric i agressiu i el seu poder d’inmo-bilització és gran. En canvi, si substituïm el verb ser per estar o fer, circumscrivim les nostres observacions a la conducta i en un moment puntual en el temps, i d’aquesta manera la identitat de la persona roman intacta i el respecte també.

● En lloc de Sóc un ruc �Estic babau avui o he fet una rucada.

● En lloc de Ets un desastre � Estàs talòs aquest matí o has fet malament.

APUNTA’T!

Dibuix: Esteban Kenney,2n

Dibuix: Martí Farràs, 1r

Número 9

18

A l’Estany no tenim transport públic per anar als pobles o a les ciutats més pròximes. Això no és just.

E ls diaris diuen que fan més gran l’aeroport de Barcelona

per poder anar a llocs allunyats del país en una o dues hores; que també

a Manresa hi posaran un aeroport... I

no podem anar en autobús de l’Estany a Vic (14 km) o a Manresa (32 km). Necessitem anar a Moià

perquè aquí no tenim serveis i només ho podem fer dos cops al dia

i perdent bastants hores. Per anar a

Barcelona hem d’emprar tot el dia. Qui se’n cuida dels nostres drets? Paguem impostos perquè altres tinguin serveis?�

Transport a l’Estany CSG CSG CSG CSG -Transcrit per Sergi Purtí

La gent gran es mou Núria EsparóNúria EsparóNúria EsparóNúria Esparó

EL CASAL

Aquí tenim algunes de les activitats que fa la gent gran del nostre poble i que són moltes.

A l'Estany tot i ser un poble petit s'ha de reconèixer que es

fan forces activitats, us n'anomenaré algunes.

La gent gran, sobretot les dones (homes n'hi ha pocs) es poden

apuntar a fer gimnàstica dos dies a la setmana, poden fer ioga, iniciar-se en la informàtica, aprendre català, participar en un taller per treballar la memòria, aprendre a cuinar bones receptes (s'ha fet un curset de dos dies de cuina), etc. Ara se'n prepara un per aprendre a ballar sardanes, i un altre de balls de saló. També si voleu podeu anar els

dissabtes i els diumenges a jugar a cartes al “casal de la gent gran”. A part d'això l’associació de la gent gran, tot sovint organitza alguna excursió i algun berenar-sopar molt agradables.

D'altres activitats que es fan al nostre poble són les competicions d'escacs, i fins i tot, podeu anar a cantar a la missa dels diumenges. Des de la regidoria de cultura de l'ajuntament i amb la col·laboració de l'A.C.R., s'organitzen moltes activitats com: ball el dia de Pasqua, visita al circuit de Montmeló, teatre a Barcelona a veure “El joc dels idiotes” de Joan Pera (molt divertida), un concert del Sergio Dalma a Manresa, pel·lícules per la quitxalla al local del cine, pantalla gegant pel partit Madrid – Barça (i

per si no “ho haveu vist” varen quedar 2 a 6, “ lleno i animació total”)... Per acabar, us recomanaria que quan s'organitza alguna activitat ens hi hauríem d'apuntar més gent, per compensar l'esforç que fan els organitzadors. Ja que hi tenen molta feina, encara que no ho sembli. I si no hi ha gent et quedes molt desabut. (ho sé per experiència!!).�

Ingredientsngredientsngredientsngredients 4 albergínies 1 ceba tendre petita 1 tomàquet mitjà fort i madur Un bon raig d’oli d’oliva Unes gotes de vinagre

LA RECEPTA Paté d’albergínia Montserrat PrunaMontserrat PrunaMontserrat PrunaMontserrat Pruna

Preparació:Preparació:Preparació:Preparació: S’escaliven les albergínies i es pelen. Seguidament les posem dins un recipient junt amb la resta d’ingredients i ho trossejarem tot amb la batedora. Ho reservarem a la nevera una estona. Servir com entrant. Que cadascú, tot fent el pica - pica, s’unti les torradetes amb el paté.�

Dibuix: E

steb

an K

enne

y,2n

Dibuix: Judit Esparó

7

juny 2009

La terra de l’hort estava molt dura i en Joan Casas ha passat el motocultor per poder conrear l’hort més fàcil. Hem plantat més maduixeres, menta, julivert, farigola i també herbes remeieres que ens ha portat el Costa: la ruda, poliol i saponària. Hem posat també diferents coses, com paper, alumini, plàstic per veure com recicla la natura.�

.

Fitxa d’alguns arbres de l’Estany Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó ---- 6è 6è 6è 6è ----

H i ha moltes espècies d’arbres, que creixen en un lloc segons

el clima i el terreny i tenen carac-terístiques diferents. Fem fitxes cien-tífiques per saber com és cada un. PLÀTAN

Nom científic: Platanus hybrida Família: Platanaceae - Ordre: Proteales Propietats i usos: Fusta dura, fibro-sa, que recorda la del faig, bona per ebenisteria en admetre un poliment fi, decoració, carreteria, jugueteria, per fer travesses de tren, rems, llu-mins, etc. Bon combustible, s'utilitza sovint com a llenya. En la zona de la Selva l'ús principal és la fabricació d'agulles de roba i d'escuradents.

CODONYER Nom científic: Cydonia oblonga Família: Rosaseae. Ordre: Rosales Alçada: d'1,5 a 6 m d'alçària. Aplicacions: Ric en vitamina C. és astringent i va molt bé pel restrenyi-ment. En compota per combatre la

gastritis. Bullint les seves llavors en aigua fins a aconseguir una gelatina, va bé per la pell, pel mal d’angines i inflamació dels ulls.

SAÜC, SAÜQUER Nom científic: Sambucus nigra Família: Adoxàcies. Arbust que pot arribar a fer l’ alçada d’ un arbre amb tija llenyosa i fulla oval. Propietats i usos: Va bé pel dolor, constipats, grip, mareig, mal de cap, diarrea, els còlics, per desinfectar ferides, com insecticida, i sobretot per els ulls és un col·liri excel·lent. Les flors en infusions, per adobs, per fer begudes i licors (és un dels compo-nents de la Ratafia), arrebossades com bunyols. Amb el fruit se’n fan salses.�

MEDI AMBIENT

7

Ocells del Moianès Aina Casas Aina Casas Aina Casas Aina Casas

U n grup de persones: Mont-serrat Clapers, Isabel Casas,

Ma. Àngels Balldedou, Anna Ma. Marquès, Pilar Espuña i Pilar Clapers han fet el llibre Ocells del Moianès, editat per Raima Edicions.

Aquest llibre té fitxes d’espècies de més de cent ocells dels Moianès,

itineraris i quadern de camp. Ens mostren un ric patrimoni de la nos-tra comarca, alguns d’ells en perill de conservació, gaudim d’ells i cuidem-los. Us el recomano.�

L’hort Esteban Kenney i Toni Torquemada Esteban Kenney i Toni Torquemada Esteban Kenney i Toni Torquemada Esteban Kenney i Toni Torquemada

Número 9

8

Les normes Transcrit per Toni Torquemda i Sergi PurtíTranscrit per Toni Torquemda i Sergi PurtíTranscrit per Toni Torquemda i Sergi PurtíTranscrit per Toni Torquemda i Sergi Purtí

Hem anat a l’escola de Collsuspina a veure al dibuixant Picanyol. Hem fet jocs de l’Ot el Bruixot i l’hem fet moltes preguntes. Hem après moltes coses com ara que els seus dibuixos són a molts països del món i també que per dibuixar còmics els personatges sempre han de tenir un caràcter, una manera de vestir i expressar a la cara com és cada un. Ens ha dit que li agradava molt que nosaltres en sabíem

VIsita d’en Picanyol Raúl GuillénRaúl GuillénRaúl GuillénRaúl Guillén

Els de 1r. i 2n. hem anat a la muntanya de Montserrat, com que estudiem els transports hem viatjat amb autocar, hem pujat en el cremallera que va per vies i en l’aeri, primer fa una mica de por però és molt divertit. �

Visita a Montserrat Sergi Purtí Sergi Purtí Sergi Purtí Sergi Purtí ----2n2n2n2n----

VA D’ESCOLA

Perquè tot funcioni bé en un grup de persones ha d’haver-hi unes normes, i perquè puguem aprendre molt també. A la classe hem fet entre tots les normes i intentem complir-les: ● Gaudim de l’escola i tenim

cura. ● A la classe compartim temps, emocions, sabers, materials i espai. ● Tots tenim drets... i deures. ● Respectem els altres i ens respectaran. ● Respectem els llocs, llibres, mobiliari, ... ● Respectem la natura: plantes, aigua, energia... ● Escoltem quan ens expliquen. ● Demanem ajuda quan ho necessitem.

●Aixequem la mà i esperem. ● Abans de qualsevol tasca, pensem: Què tinc que fer?; Com ho faré?... ● Preparem el que necessitem. ● Ens ajudem. ● Tenim cura del material ● Si estem neguitosos preocupats: Respirem profundament, stop, comptem fins a 10. ● Resolem els problemes parlant ● Controlem el to de veu. ● Ens concentrem per treballar. ● Ens esforcem més en allò que més ens costa. ● Valorem les tasques ben fetes, ben presentades. ● Som amables: saludem, agraïm, ens excusem... ● Responem quan algú ens demana. ● En acabar, endrecem sempre.�

Els de cicle superior hem visitat el Parlament de Catalunya, que és el lloc on es fan les lleis del nostre país. Hem estat a la sala on treballen els parla-mentaris i on voten les lleis. Hem fet activitats amb el guia, alguna com els partits que hi ha al Parlament, i les reformes que es van ver a l’edifici que havia estat un arsenal militar abans de ser parlament i saber els diferents presidents que ha hagut a Catalunya.�

Visita al Parlament Cicle superiorCicle superiorCicle superiorCicle superior

Dibuix: M

artí F

arrà

s, 1

r

17

juny 2009

17171717

ELS ELS ELS ELS

Esta fábula nos habla de que a veces no hacemos las cosas porque pensamos que estamos atados, porque creemos que no podemos. Si cortamos las ata-duras imaginarias seremos capaces de hacer todo lo que queramos.

Un rey recibió como obsequio dos pichones de halcón y los entregó al maestro de cetrería para que los entrenara. Pasados unos meses, el instructor le comunicó que uno de los halcones estaba perfectamente educado, pero que no sabía qué le sucedía al otro: no se había movi-do de la rama desde el día de su llegada a palacio, e incluso había

que llevarle el alimento hasta allí. El rey mandó a llamar a curanderos y sanadores de todo tipo, pero na-die pudo hacer volar al ave. Encar-gó entonces la misión a miembros

de la corte, pero nada sucedió; por la ventana de su habitación el mo-narca veía que el pájaro continua-ba inmóvil. Publicó por fin un bando entre sus súbditos solicitan-do ayuda, y a la mañana siguiente vio al halcón volar ágilmente por los jardines. - Traedme al autor de ese milagro -dijo. Enseguida le presentaron a un campesino.

- ¿Tú hiciste volar al halcón? ¿Cómo lo lograste? ¿Eres mago, acaso? Entre feliz e intimidado, el hom-brecito explicó: - No fue difícil, Alteza: sólo corté la rama. El pájaro se dio cuenta de que tenía alas y se lanzó a volar.�

Pensaments Rubén Kenney Rubén Kenney Rubén Kenney Rubén Kenney ----2n 2n 2n 2n ----

● A casa de l’amic necessitat, ves-hi! Quan un amic et necessita ves ràpid. ● Abans de burlar-te d’algun

pensa com ets tu. No riguis ni insultis a ningú, tots tenim coses a millorar o per arreglar. ● Allò que està ben après mai es

perd: Tot lo que s’aprèn ben après no s’oblida mai.

● Als porcs més lletjos, les millors glans. Si volem aconseguir bons productes (com la carn del porc), hem de posar-hi les millors coses. ● A cavall corredor, corda curta. Si volem que algú no se’ns escapi o que no hi vagi a llocs dolents, hem de tenir-ho a prop. ● A l’hora de suar l’aigua gelada no beuràs: Vigilar les coses extre- mes perquè ens poden fer mal.�

per Es Oriol Tort

per Es Oriol Tort

per Es Oriol Tort

per Es Oriol Tort

El c

òmic

El

còm

ic

El c

òmic

El

còm

ic

Faula

Los dos halcones Introducció classe Cabirols Introducció classe Cabirols Introducció classe Cabirols Introducció classe Cabirols - transcrit per Esteban Kenney

ON ETS ÀVIA? ÀVIA ON

ETS ?

ERA Al CASAL

El Parlament de Catalunya. Judit E

Torneig escacs Dissabte 11 de juliol torneig de partides ràpides. Premis en espècie si berenar-sopar. Tel 03 830 30 84- 636 585 236. Apunteu-vos!

Dibuix: Esteban Kenney,

Número 9

16

Respir de poesia Sebastià RobíSebastià RobíSebastià RobíSebastià Robí Aquest poema que ens ha permet conèixer a Martí Pol, un poeta català, que ens mostra la bellesa i la música dels mots a la poesia. Miquel Martí i Pol Com a lector, la poesia és també una oportunitat per gaudir de la bellesa i la música dels mots. Qui pugui llegir l'obra de Miquel Martí i Pol disposarà d’estones molt suggestives per descobrir l’origen i l'afermament d'una trajectòria poètica d'una coherència provada. No és d’estranyar, doncs, que la seva obra més d'una vegada sembli vorejar --fins a inscriure-s'hi explícitament-- una orientació autobiogràfica; és més, aquest tret pot entendre's com la conseqüència del desig d'autoconeixement i de fidelitat amb ell mateix. Els poetes parlen al nostre jo profund i antic..�

La Luna Classe Cabirols Classe Cabirols Classe Cabirols Classe Cabirols ((((Clase de los corzosClase de los corzosClase de los corzosClase de los corzos)))) Después de leer la poesia “Aparece” nos hemos inventado otra sobre la luna.

La luna hace sombras que te pueden asustar las estrellas brillan sobre el bosque se reflejan en el arroyo del Estany y su brillo nos hace soñar. Su luz nos alegra en la noche caen estrellas por tu corazón tus ojos brillan como la luz del dia mi sombra cae detrás de mi y con tu sombra mirando la luna irá del bosque al mar. Refleja la luna en el lago la luna llena sobre el pantano pasa y la gente toca las castañuelas.�

El mestre J.L. Rodríguez ens envia aquest poema............ Claro de luna en el campo de avena ya madurada y que anima los tejados del caserío y sus tapias.

La luz de esta luna llena por mis hombros se derrama y, en el camino, mi sombra común proyecta y me alarga, creando también más sombras, formas ambiguas y vagas, en las copas de los álamos negros, que también se alargan.

En su apariencia, esta luna resulta ajena y extraña a la vida de los hombres, con su luz al sol robada; pero ejerce sobre mí hechizo falaz de falsas señales en el pantano donde vivo, y veo llamas que caminan por los aires en columna imaginada.

Luna que riela y me sigue Atemorizando mi alma.�

Aparece J. L. Rodríguez LaraJ. L. Rodríguez LaraJ. L. Rodríguez LaraJ. L. Rodríguez Lara

Quasi autoretrat

Mira'm davant aquest full de paper confegint mots, convocant amb esforç presències obscures. No el regust d'uns anys esdolceïts, sinó el licor d'ara mateix que bec a petits glops avarament i amargament. Tindràs la imatge certa d'aquest jo novell desposseït de tot, senyor de tot, que no projecta l'ombra cap enlloc i es sobreviu en tot, desmesurat. Mira'm inscrit damunt aquest paper i solc a solc pots dibuixar-me el gest. Tot és concret, i nu, i elemental. No tinguis por de penetrar el secret d'aquest tendríssim jo que tens als dits. Confon-te amb mi com jo em confonc amb tu.

A PALABRAS NECIAS OIDOS SORDOS Este refrán sabiduría popular, se puede aplicar cuando alguien nos dice algo impertinente o insultos, no escucharle.�

El refrán

Dibuix: Martí Farràs

9

juny 2009

Posar les flors de pericó en un pot amb oli d’oliva fins que ocupi la meitat de l’oli. Deixar reposar quaranta dies a sol i serena en un mateix lloc que li doni la llum del dia i la nit sense canviar de lloc. Quan hagin passat els quaranta dies, es pot fer servir per les ferides, pels cops...�

L’oli de cop Raul Guillem Raul Guillem Raul Guillem Raul Guillem

F em la revista per saber escoltar i expressar-nos i per usar l’ordina-

dor i internet, per investigar i a fer fotos. A més com que la gent també ens envia articles aprenem coses del poble i de la seva història. També ens ajuda molt i molt a perdre la vergonya. És un Projecte de cada trimestre i la fem així: Primer fem una maqueta amb tots els articles que volem fer. Aleshores diem: Aquest article qui el vol fer…?, llavors, qui el vol fer, s’ho marca a la seva maqueta. Un cop decidit qui fa cada cosa, doncs busquem la infor-mació i en un full escrivim el text i el dibuix. Quan ja s’ha fet ho corre-gim amb els companys i es passa a

ordinador en un text de Word. Després de corregir-lo, copiem l’article en el Publisher amb tot el programa de la revista. Els articles que ens envien la gent del poble els llegim, fem resums, i un treball a classe. Un cop aquí, posem les fotos, escanegem o el que calgui, ho portem a la impremta a imprimir. Per fi la pleguem i la repartim. �

Miró vist pels més xics Miró vist pels més xics Miró vist pels més xics Miró vist pels més xics

Murals fets pels pàrvuls que han treballat el pintor Joan Miró

Com fem la revista Raul Guillén Martín Raul Guillén Martín Raul Guillén Martín Raul Guillén Martín

VA D’ESCOLA

Visites a l’escola Classe cabirolsClasse cabirolsClasse cabirolsClasse cabirols

A la nostra escola ens visiten moltes persones, sobre tot de les universi-tats, d’altres escoles i també algun ministre com fa dos anys quan van venir de l’EOI i de la UE. Venen a veure com treballem per fer-ho desprès a les seves escoles. UNIVERSITAT AUTÒNOMA Aquest any ens han vingut a veure de la universitat Autònoma perquè estan fent una investigació sobre les comunitats d’aprenentatge, que és que ens fan classes o tallers gent del poble. JORNADES ESCOLA RURAL Hem vingut molts mestres i estu-diants de diferents universitats per veure com treballem a l’escola.�

9999

Ingredients

8 pomes 1 llimona tallada a rodanxes 8 peres Suc d’una llimona

La recepta Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó ---- 6è 6è 6è 6è ---- CoctelCoctelCoctelCoctel

Pelar peres i pomes i liquar-les i s’’ hi afegeix el suc de la llimona. Servir-lo en un got amb la boca gebrada amb llimona i sucre i una rodanxa de llimona. Que hi vagi de gust!�

Ingredients

Oli d’oliva Flors de pericó (la meitat d’oli)

Número 9

10

Salut: pulsacions Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó

Cada cop que el nostre cor batega per impulsar la sang i fer funcionar tot el nostre cos és una pulsació. El cos fa 70 batecs per minut normalment, quan correm o ens esforcem batega més ràpid. Per això fem exercicis de respiració i exercicis de relaxació. Ens hem mirat les nostres pulsacions abans de començar una activitat, desprès de córrer i al relaxar-nos.�

L’èxit de l’escola finlandesa Ana Maria Cuesta Ana Maria Cuesta Ana Maria Cuesta Ana Maria Cuesta � directora de l’escola

La festa de Sant Jordi és molt maca a l’Estany perquè anem a regalar una rosa als avis del poble a casa seva i a la residència d’avis, els hi posem una targeta amb un poema i un dibuix. Les mares han venut roses i llibres a la plaça. Ens hem inventat un conte, també hem recitat un poema cadascú i hem fet una rosa i un auca de la llegenda de Sant Jordi. A la tarda hem sortit pel poble amb el drac, hem anat a la Mainada i a la Residència d’avis i els avis ens han donat una rosa que s’enganxa a la roba.�

Roses pels avis Aina Casas Aina Casas Aina Casas Aina Casas

VA D’ESCOLA

A la trobada mensual amb les famílies, aquest més de juny hem parlat de l’èxit de l’escola a Finlàndia. Aquest país obté els millors resultats escolars i és per això que varem voler saber d’ell per veure si podem incorporar quelcom que estigui al nostre abast. Us fem un resum molt breu. El sistema educatiu finlandès és gratuït i públic (només el 5% són escoles privades). Està descentralitzat i és cada escola amb la zona qui marca els programes i gestiona els pressupostos i el personal. Els infants estan fins als 6 anys al parvulari i comencen l’educació bàsica als 7 anys. Les aules

tenen molt recursos i potencien molt l'ús de les noves tecnologies. Cada dia fan una assignatura Les assignatures que fan són: Música, Expressió Corporal, Manualitats i pintura, Llengua i Matemàtica; a més tenen uns temes transversals que marca l’estat, semblant al que aquí denominem “educació en valors”A les aules regna un molt bon clima de treball i usen metodolog ie s de re cerca , i d’exposició oral.

A escola hi van el matí, a la tarda fan jocs. Els deures, els fan cada dia a casa, cosa que tenen molt ben acceptada els alumnes. Les hores anuals d’escola són 300 menys que les que fem a Catalunya.

Claus de l’èxit de l’escola a Finlàndia són a més de l’organització de l’escola: el prestigi de la professió de mestre, la disposició favorable dels escolars i el fet de que tota la societat educa. La lectura (base per altres aprenentatges) és potenciada des de les famílies, així com els valors de respecte, responsabilitat, autonomia, la qual cosa facilita molt la tasca de l’escola. De tot plegat varem treure algunes conclusions i al setembre posarem alguna en marxa com per exemple treballar alguns hàbits i algun valor conjuntament durant una o dues setmanes l’escola i les famílies.�

0

50

100

150

200

1 2 3 4 5 6 7

abans de fer exercici

acabat l'exercici

relaxat

Pulsacions per minut

15

juny 2009

15151515

La matança del porc

Cal ara obrir el porc pel mig i prosseguir a extreure’n la tripada, havent lligat prèviament la bonica. Es comença per cargolar l’intestí gros a sobre i extreure la bufeta i vigilant de no embrutar la carn, seguint pels ronyons i el fetge (amb el fel que cal separar i llençar), el cor, la melsa, la llengua i la perdiu (nom amb que es coneixen els pulmons). Amb un drap convé anar eixugant la sang que queda entre la tripada i les costelles i que no ha sortit en dessagnar el porc. Posteriorment es treu el conjunt de la tripada per tal que les dones puguin fer la mocada, operació consistent en netejar els budells que serviran després per fer-ne després els bulls i les llonganisses i també en netejar l’estómac. Aquí convé dir que cada

vegada s’opta més per comprar els budells i aprofitar menys els del porc ja que la feina és laboriosa i molt pudenta i, si no es vigila, els budells es rebenten fàcilment. Manca encara arrencar el sagí, cosa que es fa amb una estirada ràpida, i el porc ja es pot partir ben bé per la meitat i portar-lo cap a la taula de desfer. Començant per la lleva dels lloms, les llonzes i el costellam, es segueix per treure la cansalada (sepa-rant la virada de la del coll i la de l’esquena) i desfer els pernils a tros-sos de carn petits per tal que es vagin refredant, tenint en compte d’anar separant la carn més magre (que servirà per fer llonganisses) de la més

grassa (per fer botifarres). Aquest és el procés més llarg i laboriós de la matança, i cal fer-lo prestant atenció de desfer la carn seguint les seves vires naturals, que en conformen el conjunt de peces. Una vegada sepa-rada tota la carn de tots els ossos, s’han de trossejar els ossos i trinxar la carn. D’ossos bàsicament n’hi ha de quatre menes: els d’espinada, les costelles, els de les cuixes i les es-patlles, els peus i el cabrit (són les puntes amb tendrums de les costelles que es fan servir per fer l’arròs del diumenge). Antigament la carn es trossejava amb una màquina manual i resultava una feina molt costosa que requeria d’un porró ple no gaire lluny. Actualment s’utilitza una mà-quina elèctrica que en fa més via, tot i que quan li sembla també s’encalla.

Trinxada la carn de les llonganisses, botifarres, carn cuita i bulls, ja es pot anar per fer les pasterades. Es solen afegir uns 16 grams de sal per quilo de carn i uns 3 o 4 grams de pebre, segons lo picants que es vulguin. Són les pasterades de la llonganissa les que cal fer amb més insistència ja que la carn ha de quedar ben lligada i pastada perquè es guardi bé, procurant que vagi voltant dins de la pastera durant una bona estona a força de mans i braços. Hi ha qui trinxa la carn amb més grassa i hi ha qui afegeix el taitaiet a la carn, que no és altra cosa que el greix en forma de daus quadrats que s’han fet prèviament a partir de la cansalada. Cal dir que la llonganissa típica

catalana és aquesta darrera. Abans es deixava reposar la carn fins al dia següent per fer llavors les llonganisses, però avui dia es fa tot el mateix dia. Fets tots els embotits, s’han de coure els bulls a la perola, on al matí ja s’hi havia posat la carn cuita (cap del porc, ronyons, trossos de cansalada...) que ara servirà per fer les botifarres de carn cuita. Convé tenir en compte que els bulls s’han de punxar abans de posar-los a la perola ja que sinó es rebenten. Mentre es van embotint les llonga- nisses, ja s’han posat a coure els greixons (o llardons), els quals resulten un aperitiu de mitja tarda fabulós. Per coure els greixons s’ha de posar una mica d’aigua a l’olla, si no s’enganxen, i convé remenar-los sovint però procurant de no

ensumar-los gaire ja que coten. Així mateix, tot el greix del porc s’ha fos en una perola i ja es pot colar per tal d’obtenir-ne el llard, tot i que cada dia s’utilitza menys (abans es feia servir per confitar i per amanir la vianda). És costum d’utilitzar aquí la bufeta per omplir-la de llard, però prèviament cal haver-la inflat per fer-la grossa. Finalment, ja només queda penjar les llonganisses al rebost, estendre les bufes (que s’hauran d’anar girant durant els primers dies) i esperar que el temps acompanyi. Quan les llonganisses es comencin a florir, s’han d’anar fregant perquè quedin ben bones i no agafin mal gust. �

L’ESTANY

Es tallen costelles, cansalada... Es renten els budells per les botifarres. Es trosseja la carn.

Es couen els bulls i es prepara el taiet. Es pica la carn i s’omplen els budells. Ja tenim botifarres, bulls, llonganissa.

Dibuix: Oriol Tort

Dibuix: Toni Torquemada

Número 9

14

La matança del porc Jordi Codina Cutrina Jordi Codina Cutrina Jordi Codina Cutrina Jordi Codina Cutrina � Enginyer i Ambientòleg

L ’hivern ja s’ha acabat i, amb ell, el temps de matar el porc. La

matança es fa a l’hivern, sobretot durant els mesos de gener i febrer, tot i que es pot allargar fins al mes de març. El motiu és ben clar: és a l’hivern quan les condicions de temperatura i humitat, si hi ha sort, permeten que les llonganisses es

guardin,tot i que a vegades encara es fan malbé. La matança del porc és un art, molt viu encara en determinades comar-ques, el qual es celebra de forma més o menys clandestina ja que amb totes les normatives actuals de sanitat resultaria impossible “legalitzar” la matança a l’estil tradicional.

Tot seguit faré un petit resum de les diferents fases de la matança segons la meva pròpia experiència personal, per bé que cada casa és un món i enlloc es fa tot de la mateixa forma. El primer pas consisteix en

engreixar un bon porc i això requereix un temps força superior a l’habitual a les granges intensives, que no va gaire lluny dels tres o quatre mesos. Un porc casolà, si és com déu mana, necessita un any per ser gras. I per descomptat, res de pinso sinó blat, ordi, tubercles i teca bona, però hem de tenir en compte que un porc s’ho menja tot i, per tant, cal evitar donar-li qualsevol cosa dolenta ja que també se la menjaria. Una vegada el porc és

gras i jau content dins de la cort amb un bon jaç de palla, ja pot començar la matança. Cal treure el porc de la cort tot lligant-lo amb una corda per una de les dues potes del darrera ja que si no es podria escapar en fer-lo sortir. Aquesta operació de vegades és difícil ja que el porc tira cosses, ronca i, si un no està al cas, el pot arribar a mossegar. Lligat el porc i ja fora de la cort, s’ha de matar, però hi ha diferents mètodes. Un d’ells és

clavar-li un cop de massa al cap per estabornir-lo i, acte seguit, degollar-lo ajagut al banc amb el cap al final per poder-ne recollir la sang que després servirà per fer les bufes (altrament dites bulls o bisbes). Més antigament el porc no s’estabor-

nia sinó que una bona colla d’homes s’hi posaven al damunt per aguantar-lo amb la canalla tradicionalment

aguantant la cua,i llavors era degollat. Un altre mètode un xic més violent consisteix en penjar-lo de cap per avall de la pala del tractor amb l’ajuda d’una cadena en una de les potes del darrera i degollar-lo amb una ganivetada certera, sempre enfocant cap a la cua i mirant de no tocar la tràquea per tal que el porc no mori ofegat, sinó dessagnat. Una vegada el porc dessagnat i la sang necessària recollida en una galleda acoblada amb un pal llarg per evitar els esquitxos de la sang durant els últims moments de l’animal, ja es pot anar per socarrar-lo. Actualment

es fa amb un soplet gros que funciona amb gas butà però antigament es feia amb foc d’argelagues, un combustible molt potent. Cal vigi-lar de no cremar la cansalada al so-carrar sinó únicament rostir el pèl i embutllofar la pell un sol cop per-què es pugui anar pelant, emprant rascadors fets amb xapes de cervesa clavades al revés en un tros de fusta o bé una pala d’escurar o una daga. Primer es treu el pèl més gros i, finalment, s’afaita amb l’ús d’aigua corrent i un ganivet esmolat. Ara que el porc ja és ben net i pelat, se li poden treure les potes, les quals s’hauran d’escaldar per poder-ne extreure els unglots. No és fàcil endevinar el punt exacte on cal

tallar les potes, el qual ha de coincidir amb un dels junts si un no

vol acabar esmat intentant treure’ls tot trencant-los. Acte seguit s’ajau el porc de panxa a terra i s’obre seguint la columna vertebral, tallant les costelles per banda amb l’ajuda d’una destral i uns ganxos de ferro per fer lloc. Aquesta operació requereix de dues persones. Al mateix temps, es talla el cap del porc, quedant-ne la meitat encara sobre el banc (la part de sota de les barres, tallades a mitja galta). Una vegada la columna vertebral és treta i el cap tallat, cal fregar un tros de cap amb l’altre i, amb l’ajuda d’aigua abundant, es netegen les restes de sang que hi pugui haver.

L’ESTANY

ELS ELS ELS ELS

Un cop mort es dessagna. Es socarrimen els pels i es neteja. Es penja per tallar-lo.

Dibuix: Rubén Kenney

Tot un any amb bona teca per menjar. Lligat de potes se’l treu de la cort. Se li dóna un cop per estabornir-lo

Dibuix: Toni Torquemada

11

juny 2009

Cada divendres anem molt contents a Castellcir a fer classe junts amb els nens i nenes de l’escola la Popa. CICLE INICIAL Hem fet jocs i exercicis amb l’Albert i ens ho passem molt bé. És molt divertit perquè hi ha molts nenes i nenes i tenen un gimnàs molt gran i la Quintana.

CICLE MITJÀ Les nostres mestres són l’Eia i la Susanna. Hem après moltes coses i a dibuixar com els p i tors . Es tem mol t contentes perquè tenim molts amics, gracies a les classes dels Follets i a la dels.Bolets.

CICLE SUPERIOR Anem amb el Txema i en Marc, gràcies a ells i a les classes de les Aanyes i les Palmeres. Hem après moltes coses,

com ara a fer escultures, a dibuixar bé un edifici, a pintar ressaltant els colors, a inventar-nos un conte amb fotografies que hem pel poble. I fent tot això ens ho passem molt bé i hem fet

Còmic per Judit EsparóCòmic per Judit EsparóCòmic per Judit EsparóCòmic per Judit Esparó La patacada de les mosquetes La patacada de les mosquetes La patacada de les mosquetes La patacada de les mosquetes

Classes compartides Amb l’escola La Popa de CastellcirAmb l’escola La Popa de CastellcirAmb l’escola La Popa de CastellcirAmb l’escola La Popa de Castellcir

VA D’ESCOLA

La prehistòria Martí Farràs Martí Farràs Martí Farràs Martí Farràs ––––1r1r1r1r----

La prehistòria és el període més llarg de l’ésser humà. És abans d’inventar l’escriptura. Els prehistòrics vivien en co-ves a la muntanya, tenien el crani diferent i esmolaven les pedres per fer eines. Per caçar ho tenien de fer en grup i per pescar ho podien fer sols.

VISITA COVES DEL TOLL Hem anat a les Coves del Toll on vivien, és molt alta i té un riu a dintre. Hem vist com feien el foc i ens hem pintat amb carbó i terra i hem tirat amb arc. També hem vist el bosc i el riu on pescaven els

11111111

´

LíNIA DEL

TEMPS

Des

de 400.000 �� ��

3.500 a

nys a

C.

1.100 a C al 4

00

rom

ans

P

R

E H

I

S T

Ò

R

I

A

400 a 1.500

Edat m

itjana

1.500 a

2000

Número 9

12

L’ESTANY

... Ve de la pàgina 2 En els seus carros carreguen la fusta fins a la carretera més propera. Allà esperen els grans empresaris forestals: paguen, carreguen els materials i els venen als mercats de les grans capitals o segons clients. Al bosc també hi havia els carboners, que feien carbó. Aquest és un ofici difícil de llarg aprenentatge. Un cop seleccionada i tallada la fusta s’apila com una muntanya. Ha de ser de manera determinada, que no s’ensorri i deixant una xemeneia al mig. Recobrir tot de fang. Es cala foc des de dalt, per la xemeneia. Cremarà durant 12 dies, a poc a poc. Quan el carbó està en un punt, es tapa per dalt i s’obren forats a la cobertura de fang ; cal seguir coent amb oxigen per reducció. Finalment s’apaga el foc per acabar de coure amb calor residual. Es molt precís i cal no passar-se de temperatura: si és massa alta, es crema la llenya sense fer carbó; si massa baixa no arriba a l’objectiu. I encara poden passar més coses, és un ofici admirable.

A l’Estany, al Montseny i a molts llocs, els treballs del bosc només es feien a l’ hivern. Quan no estaven ocupats en llaurar i altres treballs de la terra. O si tenien bestiar per treure a pasturar. A l’ hivern el bestiar era a l’estable, la terra no donava feina i estaven “vacants”. Altre ofici del bosc son els peguers o

resiners. La brea, pega o resina es un producte molt apreciat. Es fa servir per impermeabilitzar la fusta de vaixells. Els víkings en venien i l’anomenaven l’or del bosc. Un cop seleccionades arrels de castanyer, boix o fustes apropiades, se la fa suar en un forn que crema durant quasi bé 40 dies. Llavors desprèn un líquid viscós, la brea. S’ha de decantar, fil-trar i coure-la de nou a baixa tempe-ratura... finalment es posa en botes. Es tan car, que els bidons s’omplen al ras i es segellen perquè no perdin ni gota. Els víkings torturaven els empleats que feien trampes o no tenien disciplina amb aquest producte. Rajolins vessats aquí i allà suposaven molts diners perduts.

Altre grup de treballadors son els remeiers, normalment dones.

Recullen herbes del bosc per curar i apaivagar malalties. Soles o barreja-des, les herbes eren els remeis de l’època. Romaní, avet, farigola, digital, muguet, belladona...el bosc proporciona herbes de salut i coneixements. Medicaments del passat que han donat lloc als medicaments actuals. Les trementinaires eren dones que sortien carregades d’herbes medici-nals i feien rutes, venent-les mig d’amagat. Hi ha una dita que diu “Vas m é s c a r r e g a d a q u e u n a trementinaire”. Feien olor de trementina, producte químic que necessitaven per a alguns xarops.

L’oli d’avet, pels constipats, l’oli de saüquer, el d’herba de cop i altres es feien aquí, a l’Estany, per exemple. Eren dones perseguides per la Inqui-sició, com a bruixes i per les autoritats de moltes èpoques. Avui dia el conei-xement de la farmàcia popular d’herbes es una ciència, l’etnobotànica.

Quan era petita els boscos de l’Estany em semblaven meravellosos. Eren molt densos i tenien una llum especial. Per primavera es sentia la puput, ocell simpàtic com el que més, amb el seu pu-put! juganer. Al capvespre, boires denses i misterioses cobrien tot, lla-vors al poble, la gent tancava portes i finestres, com si fos un malastruc. Al matí sortia un raig de sol que traves-sava la boira: el bosc es veia com un quadre amb perfils d’arbres, com vi-dres translúcids, i la misteriosa boira pujava amunt, lentament, com un fum viu. I és que els boscos són un mon diferent. Fets de silenci, del no res, del vent que passa entre els arbres i d’una llum escenari de misteris. L’aventura d’estar en un altre món.�

Boscos, treballs i boires II Isabel FonollIsabel FonollIsabel FonollIsabel Fonoll

per Jessica Palomo

per Jessica Palomo

per Jessica Palomo

per Jessica Palomo

El c

òmic

El

còm

ic

El c

òmic

El

còm

ic Els bons bolets i la nena Els bons bolets i la nena Els bons bolets i la nena Els bons bolets i la nena

13

juny 2009

Amb aquest article hem sabut d’un ofici que nosaltres no hem conegut, i que no sempre ha hagut carreteres i autopistes com les d’ara. Moltes vegades quan anem per la carretera, trobem brigades d’homes que arreglen les voravies, tapen forats, pinten ratlles…és a dir en fan el manteniment. Aquesta tasca es fa des de molt antic, tot just els camins de terra eren l’eix que unia pobles i d’aquesta tasca en tenia cura el peó caminer. Ell tenia uns trams de via assignats, si s’esqueia que la feina era gran aleshores s’ajudaven amb dels trams veïns. Netejar les vores per tal que l´ aigua de la pluja marxés millor, arreglar els peraltes dels revolts per tal que els animals que tiraven els carros planegessin més bé i sense tant d´ esforç, més endavant ja començaren a asfaltar les vies principals.

Sempre hi havia treball a fer, si eren colla tothom hi deia la seva, sobretot quan passava alguna noia camí de casa seva, a buscar herba pels conills o portar àpats al camp cosa que feia que es tornés vermella i marxés corrent. D’entre moltes anècdotes que sorgien, una vegada un peó va trobar una serp hi la va ficar dins la carmanyola, la va portar a casa seva donant-la a la seva dona, ella al veure-la va tenir un esglai tant gran que xisclant corria amunt i avall del carrer. Com podem veure els peons tenien fama de ser un xic trapelles. Així com conèixer els sons d’ocells i animalons també plantes, flors i fruits. Uns cent anys enrere, el peó tenia dret a casa, aquí l`anomenaven la Casilla, era de planta baixa ran mateix de la carretera, molt a proa del trencall de sant Feliuet, ara però ja està aterrada. Avui les vies de comunicació han canviat molt per això fet d’una manera

o altra diem cada cosa al seu temps, el cas és que estiguin en condicions i ben arranjades.�

HISTÒRIA Peons caminers Maria Estany EsparóMaria Estany EsparóMaria Estany EsparóMaria Estany Esparó

L’ESTANY

13131313

TRADICIONS Caramelles Mònica SentiesMònica SentiesMònica SentiesMònica Senties

E ls Caramellaires Sortits de l'Ou vam sortir el diumenge de

Pasqua a les 10h del matí a ballar i a cantar pels carrers i les places del poble. Aquest any el temps no ens va acompanyar gaire i per això el recorregut que vam fer va ser més curt que d'altres anys. Vam poder cantar i ballar al carrer Verdaguer, a la Plaça Major, al carrer Rodós, al

Passeig del Prat i finalment al carrer Ceramista Roig, tot això ho vam fer una mica molls per la pluja, tot aixoplugant-nos sota dels paraigües.

Després vam anar a cantar i a ballar pels avis de la Residència Pressegué i vam acabar el nostre recorregut esmorzant al local de cine. Un cop acabada la missa, la gent va venir al local del cine i allà vam poder exhibir els balls i les cançons que

havíem après. Els nens i les nenes van ballar Un nou Cant i el Ball de Cascavells, després s'hi van afegir les mares a ballar el Rogle i el Patatuf. Les mares també van ballar el Ball de cintes i el Ball de Panderetes. Les cantaires de l'Estany, un any més, ens van oferir dues caramelles i finalment tots junts vam acabar la diada cantant la cançó La Pasqua Florida.

La colla de Caramellaires Sortits de l'Ou, cada any va creixent més, i per això donem les gràcies a la col·laboració de les famílies per poder anar celebrant la Pasqua tots junts i continuar mantenint la tradició de les caramelles.�

Dibuix: Oriol Tort, 1r

Xerrada 26 juny El divendres 26, a les 19,30h, hi haurà una xerrada al cine sobre la recollida selectiva i sobre la deixalleria mòbil.�