Revista Explora Núm 14

CCCC....PPPP.... Es Vedrà Es Vedrà Es Vedrà Es Vedrà Sant AgustíSant AgustíSant AgustíSant Agustí

Curs 2007 Curs 2007 Curs 2007 Curs 2007----2008 2008 2008 2008

Explora Nº 14Explora Nº 14Explora Nº 14Explora Nº 14

CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 14.

2n i 3r trimestre curs 2007-2008 2

ÍndexÍndexÍndexÍndex

Pàgina • A tota la comunitat. 3 • Les marietes. Experimentam amb llenties. 4 • Les papallones. Tallers de pintura amb plantes. 6 • Les formigues. Feim un conte. 8 • Els centpeus. Herbari. 10 • Les aranyes. Herbari. 12 • 1r EP. Tipus de plantes. 14 • 2n EP. Parts d’una planta. 18 • 3r EP. Els alls. 20 • 4t EP. La lletuga. 22 • 5è EP. Receptes amb ingredients de l’hort. 24 • 6è EP. Els arbres fruiters. 26 • ORIENTACIONS (Equip de suport):

Quant hauria d’ajudar al meu fill amb les tasques escolars? 28 • Els cossos geomètrics de tercer. 29 • Nosaltres les lletugues. 30 • Educació Física. Els jocs populars. 32 • The plants. The plants life cycle. 34 • My experiment. This is the way I change the flower colour. 35 • EL RACÓ DE LES TIC. Consideracions a l’hora de comprar un

ordinador. 36 • El nostre hort. 37



A tota la comunitat educativa,A tota la comunitat educativa,A tota la comunitat educativa,A tota la comunitat educativa, Aquesta edició de la revista de la nostra escola EXPLORA Nº 14 està dedicada al nostre HORT ESCOLAR. Aquest és un projecte molt interessant i profitós per a tots, el qual hem estat desenvolupant al llarg del curs escolar. Mica en mica anem veient els seus “fruits” i esperam que tots els pugueu continuar veient els propers cursos. Tal i com diu el refrany “El que sembrem, recollirem” Com a novetat aquest curs està la publicació d’aquesta revista, que ha estat possible gràcies a la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació del professorat de la Conselleria d’Educació i Cultura. Des de la direcció del centre volem agrair especialment la implicació dels mestres i la col·laboració dels pares. Sense ells aquestos projectes no es podrien dur endavant. Bones vacances i fins aviat!



Les marietes 3 anys

EXPERIMENTAM AMB LLENTIES

Ens fa falta: � Un pot � Llenties � Aigua � Cotó � Sol � Molta atenció i estima.

Vàrem començar agafant un poc de cotó i xopant-lo amb aigua; col·loquem damunt unes llenties i les emboliquem amb el cotó i les posem al pot a un lloc que li doni el sol. Tots els dies vàrem mirar les llenties, fixant-nos que no li faltés aigua i solet. Poc a poc observàrem que la planta creixia, li sortien les arrels, la tija i les fulles.



PINTAM LES PARTS D’ UNA PLANTA

Ñ Ens hem trobat aquest dibuix a la classe, són tres flors i hem decidit que volem pintar-les amb ceres toves. Ens agraden molt aquestes pintures!!!

º Mireu com ens ha quedat!!! Vos agrada? Fixat hem posat les seves parts: FLOR

� FULLA TIJA ARELLS

Mireu que bonic està quedant!!!!!!

Estic pintant la flor!!!

Jo pinto la fulla!!



LES PAPALLONES

4 ANYS A Taller de pintura amb plantes

Aprofitant que en el segon trimestre hem treballat el tema de les plantes, la classe de les papallones feim un taller de pintura.



La producció final

Pintaré aquesta fulla de color blau!

Què bé m’està sortint!!! Qué divertit!



Les formigues 4 anys b feim un conte La classe de les formigues te molta curiositat per saber com creix una planta així que hem decidit fer un conte per explicar-lo i desprès sembrar a la nostra classe una planta per veure tot el procés. Una vegada finalitzat els nens han fet per grups una recollida de tot el que hem treballat i això és el resultat



.



5 anys A La classe dels centpeus hem estudiat els arbres i arbusts típics eivissencs. Els nens han portat diferents plantes a classe i hem fet un herbari. Aquestes en són algunes:









DIFERENTS TIPUS DE PLANTES Els alumnes de primer hem recollit informació sobre les plantes, segons la seva tija podem trobar molts tipus de plantes, herbes, arbusts, arbres....

- Les plantes segons la tija:



- Diferents tipus d’arbres :



- En aquest encreuat busca 6 noms de flors

X Y R O S A N Z D

M A R G A R I D A

O F V L I U P W E

C L A V E L L I B

D G I R A S O L U

T U L I P A P C H

J K M T L L I R I



- Relaciona aquestes plantes segons la tija

TIJA RÍGIDA

TIJA FLEXIBLE





Alumnes de 2nAlumnes de 2nAlumnes de 2nAlumnes de 2n



ELS ALLS Nosaltres, els alumnes de tercer, hem estat estudiant l’all.

Ara vos explicarem una mica la història de l’all! Nom comú: ALL Nom en castellà: AJO Nom en anglès: GARLIC Nom científic: ALLIUM SATIVUM Família: LILIÀCIES LLLL’all és una hortalissa que es fa dins la terra en forma de bulb o cabeça. La planta

quan és tendra és comestible. La cabeça està formada per un conjunt de grans d’all o grills, semblants als grills d’una mandarina,

envoltats per una pell que es rebutja perquè no té cap valor. Aquestes unitats, els grills, són precisament les que necessitam per sembrar els alls. .La cabeça està envoltada d’un conjunt de capes fines de color blanc. .És de la família de les Liliàcies a la qual, des de sempre, se li han atribuït propietats medicinals. És considerada com a diürètica,

depurativa, antisèptica i estimulant de la gana. A la gastronomia, sol utilitzar-se com a condiment i com a aromatitzant.

ANAM A SEMBRAR ELS ALLS! Amb el dit feim un forat a la terra, no molt profund. 1. Sembram l’all amb la punteta per amunt.

2. Tapam el forat amb la terra. 3. En acabar, regam una miqueta els alls. Al mes de gener es poden sembrar els alls i una setmaneta més tard comencen a créixer, surten les primeres puntetes verdes. Ara haurem d’esperar fins al mes de juny per recollir els alls i fer un bon “forc” d’alls!



L’EXPERIMENT DE L’ALL MATERIAL NECESSARI: Un all; una ampolla de plàstic d’un litre, buida i si pot ser transparent. Llevar l’etiqueta!; una bossa de plàstic transparent, per exemple, les bosses petites de la fruiteria; Aigua; Cinta d’aferrar; Tisores; Un cútex per tallar l’ampolla amb l’ajuda d’una persona adulta.

Per què serveix tot aquest material? Ara ho descobrirem! PASSAM A L’ACCIÓ! 1. Agafam una cabeça d’all. 2. Llevam la pell a la cabeça i treim els grills d’all. 3. En triam un, ben polit i adequat per al forat de l’ampolla. 4. Agafar l’ampolla i tallar (mirar el dibuixet). 5. Agafam un cantonet de la bossa i tallam un tros petit,

com un triangle. A la punteta feim un forat petit, que capi el culet de l’all. Alerta que no surti l’all, si no caurà a l’aigua i l’all es podria podrir!

6. Quan tenim l’ampolla tallada, donar-li la volta a la part del tap i ficar-la dins.

7. Posam l’all dins la part de dalt de l’ampolla, on hi ha el tap. 8. Entre dos persones, una aguanta la garrafa amb aigua i l’altra la part de baix de

l’ampolla tallada. 9. Posam aigua fins que toqui la part de baix de l’all, el culet d’all. Ara toca OBSERVAR amb molta atenció l’all com canvia! Podeu fer un diari i anar apuntant tot el que li passa. Vos sentireu com uns científics!



La lletuga La lletuga La lletuga La lletuga (alumnes de 4t)(alumnes de 4t)(alumnes de 4t)(alumnes de 4t)

És una hortalissa d’origen mediterrani que es coneix des de l’antiguitat. El seu nom botànic, Lactuca sativa, fa referència al fet que la seva saba recorda la llet. Els grecs i els romans ja la cultivaven i la valoraven per les seves propietats sedants i inductores del somni, per això la solien ingerir al final de les menjades.

Descripció i varietatsDescripció i varietatsDescripció i varietatsDescripció i varietats

És una planta herbàcia que pertany a la família de les Compostes i de la qual menjam les fulles. Hi ha varietats que tenen una tija central de color blanc d’on surten les fulles, i n’hi ha d’altres que totes les fulles surten de la base. El seu color pot ser verd clar, verd obscur o vermellós i la textura va des de dura i cruixent fins a blana i suau, segons la varietat. Es distingeixen els següents tipus:

Lletuga romana: la més popular a Balears. És grossa i de forma allargada. Les fulles són llargues, ertes, clarament dividides en dues parts per un eix blanc i gruixut. És cruixent, sucosa i de sabor fort. A Eivissa aquesta varietat és la més apreciada i el seu cultiu és el més important d’entre les hortalisses. La varietat de lletuga romana que es cultiva a Eivissa és allargada i amb molta resistència a espigar.

Lletuga de cabdell: de cap fort i atapeït, les fulles exteriors són un poc arrissades i un poc verdes i les interiors són blanques tirant a groguenques. Una de les més conegudes és l’iceberg. És cruixent i té tant de sabor com la romana i ofereix bona resistència al transport. Lletuga arrissada: també coneguda com a «lletuga francesa»: arrodonida i poc compacta, fulles verdes i arrissades i part central de color clar, sabor i textura suau. No resisteix bé el transport i es mustia ràpidament. La més coneguda és la trocadero, de grandària mitjana, fulles onades i textura suau.



La sembra es fa en un viver i es trasplanta un mes després. La lletuga necessita aigua abundant per tal que creixi de pressa i sigui tendre (si passa secada pot resultar amarg). Pot anar-li bé una mica d’ombra a l’estiu. Necessita molta mà d’obra per treure males herbes, adobar, lligar les fulles i collir.

Composició i aportacions nutritivesComposició i aportacions nutritivesComposició i aportacions nutritivesComposició i aportacions nutritives

El valor calòric de la lletuga és molt baix ja que conté molta aigua (95 g) L’aportació de sucres solubles i lípids és insignificant. No obstant la quantitat de proteïnes és considerable, tenint en compte la gran quantitat d’aigua que l’aliment conté. La contribució en fibra és moderada. Aporta també provitamina A, és bastant rica en vitamines B1 i B2 i sobre tot en folats i en vitamina C. Quan als minerals, destaca l’aportació de potassi i de ferro i presenta quantitats significatives de calci, fòsfor i magnesi. La lletuga és apropiada per a trastorns funcionals dels sistema nerviós (estrès, ansietat, nerviosisme...); per als diabètics, ja que és un dels aliments més pobres en glúcids; per als que pateixen obesitat, degut la sensació de sacietat que proporciona aportant poques calories, i té un suau efecte laxant per la fibra que conté.

ConsumConsumConsumConsum

La millor manera de consumir-la és crua, en ensalada, ja que d’aquesta forma manté les propietats nutritives intactes. Hi ha que netejar-la bé per eliminar restes de terra, de pesticides i de pugó. Encara que les fulles exteriors són les més riques en vitamines, també són les que reben la major part dels insecticides, per això es recomana rebutjar-les i només consumir les centrals que són, a més, les més saboroses. Es mantenen dins la gelera fins a 10 dies.

Producció a les BalearsProducció a les BalearsProducció a les BalearsProducció a les Balears

El cultiu ocupa una extensió propera a les 575 ha, en predomini de la romana, encara que des 1995 el cultiu d’altres varietats ha augmentat progressivament. La producció mitjana en el període 1996-2001 s’ha situat en torn a les 18.000 tones. És destacable l’elevada producció que es fa a l’illa d’Eivissa, on és una de les hortalisses més significatives.



RECEPTES AMB INGREDIENTS DE L’HORT CLASSE DE 5è

Verdures saltejades, estil asiàtic (Chop suey) Ingredients:

- ceba - all - pebrera vermella - col - bròcoli - pastanaga - pèsols - sal i pebre - 2 culleradetes de salsa de soja.

Preparació: Primer hem de pelar i rentar totes les verdures. Després retallar en forma de rectangle les verdures, encalentir l’oli i posar l’all. Quan veiem que l’all està un poc daurat posar la ceba i seguidament totes les verdures. Quan està mig fet posem les 2 culleradetes de soja, i ja està llest per servir. Angèlica Guiang

Truita de pèsols Ingredients:

- pèsols - 8 ous - un paquet de pernil salat. - sal - pebre

Preparació: Primer es baten els vuit ous. Després es sofregeixen els pèsols en la paella amb el pernil. Quan ja està tot es junta i fem la truita. Marina Marí

Coca de trampó Ingredients:

- dos pebres verds - dos pebres vermells - dues tomàtigues - dues cebes - un got d’aigua - un got d’oli - mig quilo de farina - un sobre de llevat - una miqueta de sal

Preparació: Per començar es posa dins un bol l’aigua, l’oli, la farina, el llevat i la sal. Es comença a remenar fins que queda una massa que no s’aferri a ses mans. Una vegada feta, es deixa reposar uns quinze minuts, mentre tallem la verdura a trossets petits i la trempem amb oli i sal. Estenem la massa a una palangana que abans haurem untat d’oli. Fiquem sa pasta dins es forn uns deu minuts, la treim i li posam el trampó per damunt i l’enfornam fins que la pasta estigui feta.

Sopa de verdures Ingredients:

- 200 gr. de mongetes verdes. - 200 gr. de faves. - 3 naps. - 2 patates. - 4 cors de carxofes. - 200 gr. de pèsols. - 4 pastanagues. - 2 porros. - sal - oli - pebre

Preparació: S’ha de fer net i tallar tota la verdura, menys els pèsols i les faves. Posem dos litres d’aigua a bullir amb un poc d’oli d’oliva i sal. Afegim les verdures i les deixem a foc lent durant dues hores. Quan ja estan les verdures es pot afegir un poc de formatge per damunt. Marina Yeste





Sembram arbres! Alumnes de 6è

A l'escola, hem estat pensant quins beneficis podria tenir el fet de tenir un hort, i vàrem descobrir que podem treure molt de profit d'un hort: els arbres i les plantes, ens proporcionen més oxigen, i per tant ens ajuden a respirar; l'escola farà més bona vista, contribueix a un paisatge més polit, i al ser ecològic no contaminam. També aprendrem més coses sobre com cuidar la natura i l'agricultura; i a menjar sa. Veient tots aquestos profits, vàrem decidir fer-ne un. PER SEMBRAR ELS ABRES:

Vàrem triar la part de tramuntana de l'hort, perquè així ens taparà millor el vent. En primer lloc, vàrem fer els forats. Eren uns forats grossos i sobre tot fondos, perquè així la terra queda més afluixada, i li serà més fàcil fer les arrels noves. Seguidament, s'hi posa compost, de manera que quedi una mescla amb la terra. Després, hi posam l'arbre dins, el tapam una mica i el regam. Quan tingui l'aigua necessària, el tapam amb terra i el xafem perquè no quedi aire dins el forat que li faria mal a les arrels fins a podrir-les. Nosaltres, a l'escola, hem sembrat cinc arbres fruiters

a la vorera de l'hort: una prunera, una perera, un cirerer, una nectarina i un albercoquer. Estan col·locats en filera i separats per tres metres de distància. El nostre professor, ens ha ensenyat que al estar separats a

aquesta distància, quan creixin, la copa ocuparà molt d'espai i, per tant, els haurem de podar, en forma de ventall, perquè ens tapin més el vent. Al costat d'aqueixos arbres, n'hem sembrat uns altres: una xirimoia, un mandarí (clemenules) i, un taronger (lane late).



ELS ARBRES DE L’ESCOLA

Prunera / ciruelo Prunus domestica Descripció: Fa 7 metres d’alçada i el seu tronc és d’escorça bruna i blavosa. Suporta els sòls massa humits i les temperatures extremes. Usos: És conreada per la seva fruita: la pruna. També s’utilitza per empeltar-hi ametllers, presseguers,...

Fruit: Fruita: Pruna/ciruela

Taronger / naranjo Citrus sinensis Descripció: Fa uns 10 metres d’alçada i és de copa gran. És perenne. No suporta les temperatures extremes ni l’excés d’humitat, tot i que és un arbre de regadiu. Usos: Es cultiva pel seu fruit. Fruit: Taronja/naranja

Perera / peral Pyrus communis Descripció: Fa uns 15 metres d’alçada i les seves fulles són d’entre 2 i 12 cm. de llarg. Usos: Es conrea pel seu fruit Fruit: Pera/pera

Cirerer / cerezo Prunus avium Descripció: És un arbre baix, amb una escorça grisosa, que aguanta bé les gelades i la sequera. Usos: Es conrea pel seu fruit. Fruit: Cirera/cereza

Nectarina / nectarina Prunus persica Descripció: És un arbre de fulla caduca que necessita molta aigua. És molt sensible a la sequera. Usos: Es conrea pel seu fruit Fruit: Nectarina/nectarina (és una variant del presseguer/melocotón)

Albercoquer / albaricoquero Prunus armeniaca Descripció: És un arbre que fa 7 metres d’altura. És caducifoli. Necessita un clima temperat i mediterrani Usos: És conreat pel seu fruit. Fruit: Albercoc/albaricoque

Xirimoier / chirimoyero Annona cherimola Descripció: És un arbre molt petit de fulla caduca o semicaduca que fa 7 metres d’alt. Usos: És cultivat pel seu fruit Fruit: Xirimoia/chirimoya

Mandariner / mandarino Citrus reticulata Descripció: És un arbre que fa uns 3 metres d’alçada. És semblant però menor que el taronger. Usos: Es conrea pel seu fruit Fruit: Mandarina /mandarina



EQUIP DE SUPORT. ORIENTACIONS PER PARES I MARES.

Quant hauria d'ajudar al meu fill amb les tasques escolars? Per John E. Beaulieu y Alex Granzin (www.pta.org).

Molts pares tenen dificultat al decidir en quina mesura han de brindar ajuda als seus fills amb els deures. És fàcil concentrar-se en la meta que només es faci la tasca, deixant de costat metes a llarg termini com desenvolupar hàbits d'estudi independent. En general, és responsabilitat dels seus fills saber quins són les seves tasques i quan s’han de lliurar, així com tenir tots els materials que necessiten per a completar les tasques, fer-les amb mínima o gens d'ajuda, i retornar-les a temps. Sovint els pares solen caure en el parany d’assumir més responsabilitats de les que deuen pels deures escolars dels seus fills. És un aspecte natural de la seva preocupació pel progrés del seu fill en l'escola. Després de tot, vostè desitja que el seu fill triomfi, i accepta que la seva funció és ajudar que això succeeixi. Però recordi que la seva funció és donar suport, no conduir. Si contínuament intervé perquè els seus fills realitzin els deures escolars que els desafien, la seva preocupació pot acabar sabotejant els seus triomfs a llarg termini. Aquestes lluites per a comprendre conceptes acadèmics solen ser una part vital del procés d'aprenentatge. Quan els seus fills comencen a portar tasques a casa, és molt important i raonable donar-los l'ànim necessari. Podria necessitar seure prop mentre els nens fan els deures perquè valoren la seva presència i suport. Podrien necessitar la seva ajuda amb certes parts de la tasca, o fins i tot, de la seva participació (menjo escoltar-los mentre llegeixen en veu alta o practiquen el lletreig de paraules). Però recordi que els deures són per als seus fills, no per a vostè. Està bé respondre les preguntes del seu fill? Per descomptat. Fins i tot està bé ajudar-los a resoldre un o dos problemes o explicar-los un sol punt que el nen no comprèn bé. Però no ha de permetre convertir-se en un ajudant de deures, mantinguis estrictament en la seva funció de conseller. • Busqui el positiu i eviti les crítiques. La frustració dels seus fills només augmentarà si quan tenen un moment difícil, vostè continua assenyalant els seus defectes. Una declaració del tipus "Hauries de ser capaç de fer això tot sol a hores d'ara" podria convertir ràpidament una sessió de deures escolars en una zona de guerra. • Suggereixi que els seus fills marquin el problema o tasca per a debatre-la amb el mestre i continuïn amb la següent tasca. Aprendre a demanar ajuda quan està confós o no entén és una habilitat important. • Revisar els deures està bé, però deixi-ho aquí. Revisar els deures del seu fill és una manera senzilla de demostrar que està interessat a saber com marxen les coses. Preocupi’s de que el treball estigui complet, no de que estigui correcte.



ELS COSSOS GEOMÈTRICS DE TERCER La classe de tercer hem estat estudiant els cossos geomètrics.

Cossos geomètrics

PRISMES

PIRÀMIDES

CILINDRES

CONS

ESFERES Amb ajuda d’uns escuradents i una mica de plastilina hem pogut construir molts de prismes i les piràmides com a Egipte.

Sabeu que per tot arreu podem trobar cilindres, cons i esferes? El rotllo de paper de cuina és un cilindre, en Ciro utilitza

cons a E.F. i el globus terraqui de la classe és una esfera. Dibuixau als quadrats en blanc objectes del nostre voltant que siguin cilindres, cons i esferes, és

MOLT DIVERTIT!

Aprofitant la posada en marxa del nostre hort ecològic escolar, els i les alumnes de 3r hem estudiat moltes coses sobre



Nosaltres les lletugues

Per tal d’entendre una mica millor les lletugues, els alumnes de 4t hem intentat imaginar com és la seva vida i, per una estoneta, ens hem sentit com lletugues i aquí teniu la nostra vida.

La història d’una lletuga

hola, soc una lletuga i estic a la panxa d’un nen. Ara vos contaré com he arribat a la panxa del nen. Una dona em va sembrar al camp i, com que cada dia em regava, vaig començar a germinar. Al cap d’uns dies vaig traure unes fulletes i un arrel molt petitet. Les meves fulles i l’arrel van començar a créixer fins arribar a ser una lletuga grossa de fulles sucoses. A l’hort vaig fer moltes amigues lletugues fins i tot tomàquets, pastanagues, bledes... Però un dia em van agafar, amb altres amigues, i ens van tallar per fer una ensalada. Vaig estar molt trista de perdre totes les altres meves amigues, però vaig recordar tot el temps que varem estar juntes. la veritat, amb tot aquest procés m’ho he passat molt bé i no tinc que preocupar-me perquè les meves amigues i jo ens veurem al desguàs. I així és la meva història de trobar-me a la panxa d’un nen.

Joan Yébenes(4t)

La lletuga Paula

Jo soc una lletuga anomenada Paula. Cada dia ve un nen que me lleva unes quantes herbes i em dona aigua. Tinc unes fulles grosses i de color verd. Començaré per quan soc una llavor molt petita. Primer fan un clot per sembrar-me dins terra. Després, em reguen una miqueta per poder créixer una mica cada dia, me lleven herbes, me mimen.... Quan ja soc gran, me lleven de la terra i em posen dins una capsa per dur-me al mercat. Quan la gent em compra em posen dins la gelera fins que em volem menjar, llavors me renten i tallen, em posen a un plat amb oli i sal, algunes vegades em posen vinagre.

Paula Costa (4t)

Diari d’una lletuga

Avui m’han plantat a l’hort d’en Joan, al costat de les pastanagues. M’han regat i les meves fulles estaven molt contentes, ens feia falta. Aquest matí m’han collit per dur-me al mercat i m’ha comprat una dona que m’ha dut a ca seva per fer una ensalada. A la cuina he vist tomàquets i pastanagues. Ens han trossejat i ens han ficat a un bol. Estava boniiiissima !

Ivan Torres (4t)



La vida de la lletuga Cristina. Hola, em dic Cristina. Vaig néixer a un plantell, al costat d’altres llavors de lletugues que el meu amo va regar durant setmanes, fins que ja érem més grossetes i ens va trasplantar a l’hort. Un dia, el meu amo en Pere, va anar a la tenda a comprar una lletuga però va pensar que, perquè havia d’anar a la tenda si ja tenia una lletuga ben polida i grossa a casa. Al mig dia, quan me va agafar per preparar el dinar ,jo vaig pensar

- Oh, no! em menjarà sencera! Aleshores, vaig donar un bot de l’olla abans que em tallés en trossos. En Pere es va quedar sorprès quan va veure que em movia amb tanta energia. Més tard em va dur a la tenda per vendre’m, perquè mai havia vist una cosa així i volia guanyar molt. Un dia, va venir una família que me va dur a ca seva i des de aquell dia soc la lletuga més feliç del món vivint a un hort amb altres hortalisses.

Gisela Ribas (4t)

La lletuga afortunada

Hola, em present, soc una lletuga. La meva història és molt especial perquè unes gotes d’aigua em van salvar de morir de set. El meu amo em va sembrar a un hort al que hi havia moltes classes d’hortalisses i repartia el poquet d’aigua que tenia entre totes nosaltres. Me cuidava molt perquè era petita i delicada. Un dia de juliol, que feia molta calor, no ens va donar aigua, com cada dia. Les meves fulles estaven tristes i musties, estava morint-me, quan, de sobte, va aparèixer un núvol gran i de color negre que va descarregar molta aigua damunt nosaltres. Va estar ploguent uns dies, els quals ens van venir molt bé perquè em van fer grossa i forta. Ara estic a un mercat pagès esperant que em comprin per fer una bona amanida.

Paula Hüttnner (4t)



ALGUNES FOTOS DELS JOCS. ES MARRO FENT UN CIRQUIT DE XAPES

LA CORDA LES XAPES

LA XINGA LA PÍDOLA



ALGUNES FOTOS DELS JOCS. ES MARRO FENT UN CIRQUIT DE XAPES

LA CORDA LES XAPES

LA XINGA LA PÍDOLA



THE PLANTS.

THE PLANT LIFE CYCLE

WHAT PARTS OF THE PLANTS DO WE EAT?

ROOTS SEEDS LEAVES FRUITS FLOWERS STEMS

carrot peas lettuce tomato broccoli asparagus



My experiment This is the way I change the flower colour. This experience it was made by the students of second course. You need: a glass with water, red or black ink , one flower: carnations 1st: 3rd

Put some water in a glass. Put carnation inside the glass. 2nd 4th

Put red ink in the glass You have to wait few days for seeing the result. Now the water is red.



EL RACÓ DE LES TIC Consideracions a l’hora de comprar un ordinador?

1. Ús del PC: l’ús que volguem donar al PC ens ajudarà a determinar les

característiques bàsiques dels components. El cas més bàsic sol ser un terminal de feina per a casa o per a l’oficina on els programes més habituals son paquets ofimàtics i navegadors web. En aquest supòsit serviria l’ordinador més bàsic del mercat per a un rendiment adequat i, a més a més, al millor preu possible. Si el nostre ordinador ha de ser per a jocs multimedia o programes de disseny gràfic necessitarà de millors prestacions: un processador més ràpid, més quantitat de memòria RAM i, sobretot, una millor targeta gràfica. Finalment si necessitam un ordinador servidor, on podem treballar connectats simultàniament diferents usuaris, haurem de maximitzar la memòria RAM i la velocitat de processador i de xarxa.

2. No compreu la darrera tecnologia. Comprar el darrer del darrer del mercat pot portar-nos maldecaps: preus desorbitats, component poc provats que poden fallar en qualsevol moment i, també en molt de casos, incompatibilitats en altres components de l’ordinador o perifèrics.

3. El preu.

El nostre pressupost ens limita les característiques de la compra. Els preus es mantenen invariables els darrers anys. El que canvia són les prestacions dels components. Un ordinador que ara es considera de gamma alta i en pagam 1000€, al cap de nou mesos es considerarà gamma baixa i en pagarem 600€ i en un poc més de temps ja deixaran de vendre’l, perquè n’hi haurà un amb característiques molt superiors pel mateix preu.

4. Elecció del components.

La placa base o mare és el lloc on estan connectats la resta de components interns de l’ordinador. El processador s’encarrega d’executar les instruccions i processar les dades necessàries. La memòria emmagatzema temporalment les dades mentre estam treballant. El disc dur permet emmagatzemar les dades de manera no temporal, així doncs, són accessibles posteriorment, encara que es desconnecti l’ordinador. La targeta gràfica permet visualitzar en un monitor tota la informació amb la qual es treballa. Els ventiladors que refrigeren el processador, la placa base, la caixa, la font d’alimentació i a vegades el disc dur. Són un component primordial i hem de comprar sempre el millor que trobem per a evitar problemes a mig i llarg termini. Aquests elements són els bàsics per al funcionament del PC, encara que també se’n troben d’altres com els lectors i gravadores de disquets, CD’s o DVD; el mòdem o la targeta de so.

5. On comprar.

Podem comprar a la nostra tenda d’informàtica de confiança. D’aquesta manera potser que paguem un poc més però tendrem sempre un tracte personalitzat quant a les nostres incidències. Tot i això sempre hem d’assegurar-nos que tenguin una garantia donada pel fabricant i un servei tècnic.



Preparant la terra

Ja estan les parades montades

Sembrant …



Quina amanida més bona… Bon profit!



A Amell, Anabel, Andrés, Andy, Carolina, Daniel, Dani, Emilio, Iván, Jan, Jaume, Jenni, Jordi, Kiko, Laura, Manuel, Marc, Marga, Paola, Patricia, Pau, Rocío, Sergi, Stephanie, Susana i Xicu: GRÀCIES PELS BONS MOMENTS QUE ENS HEU FET PASSAR. De tant en quant, recordeu-nos i saludeu-nos, encara que sigui des de les finestres de l’institut.



Documents

Revista Explora Núm 14