134
lESPiLL La revista de l’Institut Núm. 9 I E S L L U Í S V I V E S VALÈNCIA 2010-2011 Aquarel·la : Amelia Soler. 1r Batx. P

Revista espill 2010 11 v1 red[1]

Embed Size (px)

DESCRIPTION

luis vives

Citation preview

Page 1: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

l’ESPiLL La revista de l’Institut

Núm. 9

I E S L L U Í S V I V E S VALÈNCIA

2010-2011

Aqua

rel·l

a: A

mel

ia S

oler

. 1r B

atx.

P

Page 2: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

2

Index Presentació .............................................................................................................................................. 4

2.1.Premis Literaris ....................................................................................................................................................... 5 La petita però gran història de Mark .................................................................................................................................... 5 Pere Moreno Martínez 2n Batx. A. ......................................................................................................................................... 8 EL TRAMVIA DE LES 7 PARADES ........................................................................................................................................... 8 Cómodas rarezas. ....................................................................................................................................................................... 11 Guía para no perderse en el arcoíris. ................................................................................................................................. 11 Las cartas que nunca escribió ............................................................................................................................................... 13 SIMON Y ROCKY: UNA HISTORIA DE AMISTAD ............................................................................................................ 16 Porqué mi madre y yo jamás nos entenderemos .......................................................................................................... 19 “ODISSEA” D’HOMER: ............................................................................................................................................................... 21 Viajes ............................................................................................................................................................................................... 24 Belén Martí Pérez 2n ESO B. .................................................................................................................................................. 25 LA CHISPA DE LA AMISTAD .................................................................................................................................................. 25 VERSOS DE PAZ… ....................................................................................................................................................................... 27 Melancolía ..................................................................................................................................................................................... 28

2.2. II CONCURS de PINTURA RÀPIDA ................................................................................................................... 34 Vida a l’Institut .................................................................................................................................... 37

FÚTBOL SALA INFANTIL - LLUIS VIVES 2010/2011 ............................................................................................... 38 8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA ............................................................................................................................................... 39 CONFERENCIA SOBRE LA INFLUENCIA DE LAS CÉLULAS MADRE EN LA CURACIÓN DE ENFERMEDADES AUTOINMUNES ...................................................................................................................................... 40 MEDIACIÓ. Rosa Sanchís i Carles Caurin .......................................................................................................................... 45 ACTIVITATS FIRA MEDIEVAL .............................................................................................................................................. 47 14 de març .................................................................................................................................................................................... 50

Viatjes, visites i extraescolars ........................................................................................................ 54 VIATGE A BARCELONA. ........................................................................................................................................................... 55 Visita al parque tecnológico de Paterna ........................................................................................................................... 57 Excursión al I.A.T.A .................................................................................................................................................................... 58 EIXIDA A L'EXPOSICIÓ D'ENRIC VALOR .......................................................................................................................... 59 VIATGE A LA NEU ...................................................................................................................................................................... 60 Viatge a Berlin, curs 2010-2011 .......................................................................................................................................... 61 Viatje a Londres .......................................................................................................................................................................... 63

CINEMA, EXPOSICIONS I CULTURA ........................................................................................................................ 65 Cisne negro ................................................................................................................................................................................... 65 Cine en el IES Luis Vives .......................................................................................................................................................... 67 Evacuación del museo de prehistoria. ............................................................................................................................... 67 Eixida a Edificis Gòtics: ............................................................................................................................................................ 69 Passejant per València Gòtica .............................................................................................................................................. 70

Els racons de les llengües ................................................................................................................ 71 Die Deutche Ecke.......................................................................................................................................................... 72 Le Coin du cinéma français ....................................................................................................................................... 78 The English Corner ...................................................................................................................................................... 81

Exit Through the Gift Shop ................................................................................................................ 81

Treballs plastics i tecnològics ........................................................................................................ 87

Page 3: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

3

Còmics ............................................................................................................................................................................... 87 CÒMIC: PROMETEO .............................................................................................................................. 88

CÒMIC: La Llegenda de Perseu ........................................................................................................ 92 EXPERIMENTA. TREBALLS PREMIATS 2011................................................................................................................... 97 EXPERIMENTA. Per Alba Grau 4t ESO A .......................................................................................................................... 97

MEDIAMBIENT .................................................................................................................................. 100 Què puc fer per frenar el canvi climàtic? ........................................................................................................................ 102 ACTIVITAT MEDIAMBIENTAL ........................................................................................................................................... 105 Dia SENSE COTXES. Cap a una mobilitat sostenible .................................................................................................. 106 Hivernacle sostenible i autosuficient ............................................................................................................................... 107

PASSATEMPS ...................................................................................................................................... 113 EL PLANETA X31 ..................................................................................................................................................................... 113

GRADUACIÓ 2011 ............................................................................................................................. 123

ORLA 4t ESO ...................................................................................................................................... 132

Acomiadaments ................................................................................................................................ 133

Page 4: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

4

Presentació

Hola! Ací teniu de nou la revista del Vives, que com el seu nom indica, pretén ser “L’Espill” de la vida del nostre Institut durant aquest curs 2010-11. L’Equip Directiu de Carmina Valiente ja porta tres cursos coordinant aquesta apassionant tasca de fer que tot funcione el millor posible i que el Vives siga un Institut viu, creatiu, compromés amb les llengües, les ciències i les arts. Enguany ha estat un curs especialmente ric i dinàmic, ple d’activitats i de creativitat, com podreu comprovar si repasseu i fullegeu la revista. Mireu, per exemple, la secció de premis: poesia, narrativa, assaig, filosofia, matemàtiques, pintura, tecnología… I llegiu les obres dels nostres estudiants premiades el curs passat. Als racons de les llengües tenim mostres de l’alemany, francés i anglés: intercanvis, cinema i activitats diverses. Seguiu practicant el multilingüisme, és una

de les marques del nostre centre. També podeu gaudir dels còmics i de les cròniques dels viatges, així com de ressenyes i reportatges gràfics sobre la nostra falla d’enguany, sobre el dia sense cotxes, sobre la semana de la dansa, la música i el teatre, més poemes i relats, presentacions, encreuats, cinema, fotografia, l’acte de graduació de 2n Bat… I el comiat a aquests alumnes i als profes que es jubilen. En fi, una revista plena de vida feta per la gent del Vives. Per molts anys!

L’Equip Directiu

Maria Dimitrova. 1r ESO A. Primer Premi 1r Cicle. Detall de l’aquarel·la

Page 5: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

5

2. Premis

Prosa

2.1.Premis Literaris

1r Premi 1r nivell valencià (1r, 2n i 3r d’ESO) Narrativa Pau Olmo Ciges, de 2n d’ESO A.

La petita però gran història de Mark

quella nit el pare em va alçar del llit estrepitosament, i em va dir:

- Mark , ja venen, cuida de la teua germana i no t’atures, agafa el camí de les muntanyes , allà dalt, hi ha un refugi. He preparat una motxilla amb menjar i provisions per un mes, quan s’acabe el menjar, aneu al poble més pròxim, allí compreu-ne més. A i sobretot, la documentació, a partir d’aquest moment , quan et pregunten els soldats, el teu nom és Joseph, i li ensenyes aquest paper, i quan li

ho pregunten a la teua germana Martha , ella li ha de dir que s’anomena Erika, que no se t’oblide. Això és molt important. No et preocupes per nosaltres, estarem bé. –

Quan el pare em va dir tot açò, estava confós, vaig despertar i vaig vestir la meua germana, i vaig anar a veure els meus pares. La mare era en un mar de llàgrimes, em va besar el front, i em va dir que cuidara de la Martha, el meu pare em va donar una enèrgica abraçada, després va treure de la butxaca una petita pistola la qual contenia sis bales, jo em vaig espantar.

La meua mare no parava de plorar desconsoladament, ja amb un peu fora de la casa vaig preguntar als meus pares:

- No veniu vosaltres ? – - No – em van contestar.

Aleshores unes quantes llàgrimes pesades, brollaren lentament, per les meues galtes. I els vaig preguntar:

- Quan ens tornarem a veure ? – - Algun dia... – va contestar mon pare amb la veu trencada.

A

Page 6: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

6

De sobte algú va entrar per la porta principal, jo i la meua germana ens vam amagar baix del gran finestra que donava al pati, vaig dir a la meua germana que no mirara, jo silenciosament vaig treure el cap per veure el que passava.

El que va passar és el següent:

Quatre soldats armats van entrar a la meua casa i van dir:

- Terry Langer ? – va dir un dels soldats. - Sí , soc jo – va dir el meu pare. - Helen Fwibelzaer ? – va preguntar un altre. - Sí, soc jo – va contestar ma mare.

Aleshores quatre soldats van agafar els meus pares, els van nugar les mans, els van posar la cara contra la paret, i allà davant dels meus nassos els van afusellar, i van desaparèixer.

Després de contemplar el que serien els meus futurs malsons, vaig fugir el més ràpidament que vaig poder.

Durant el camí la Martha no parava de preguntar-me:

- On són els pares ?- I jo sense més remei li contestava:

- No ho sé Martha, sols sé que no els tornarem a veure més – Després d’aquest tràgic incident vam passar dos mesos amagats al refugi, jo anava al poble, i amb els diners que el pare anteriorment ens havia donat., comprava menjar, fins que els bens es van acabar.

Aleshores no em va quedar més remei que posar-me a treballar, primer vaig treballar en una petita oficina de correus i després a un bar, després de la jornada laboral, havia de pujar al refugi, per estar amb la meua germana.

Fins que una nit va haver un gran escorcoll al poble, els nazis van arribar fins les muntanyes. Nosaltres estàvem dormint, quan passos apropar-se., vaig suposar que eren nazis. Vaig dir a la meua germana que s’amagara , i jo mentrestant vaig carregar la petita pistola. Efectivament, dos nazis van entrar per escorcollar el refugi, jo amagat darrere una paret, vaig tancar els ulls, i vaig tractar de no fer soroll, al cap d’uns deu segons vaig eixir del meu cau i vaig disparar dos trets , un va encertar un dels soldats i l’altre sols el va ferir. Immediatament vaig agafar la meua germana i ens vam anar. Vam estar fugint durant dues setmanes, fins que un dia, ens van agafar:

- Alto! – va dir el soldat. - Porteu documentació -. - Sí – li vaig contestar amb timidesa - A veure -.

Ens van registrar la documentació i van dir:

- Joseph –

Page 7: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

7

- Sí soc jo senyor - vaig dir. - Erika?-

Ningú va dir res, la meua germana ni es va immutar , aleshores aquell soldat es va acostar i li va dir:

- Com et dius bonica? – - Martha – va dir ella

Aleshores el soldat va riure i es va girar cap a mi , i em va dir:

- Et pensaves que amb aquesta documentació falsa passaries a Alemanya-

- No és falsa! – vaig intentar dir jo. Aleshores es va girar cap a la meua germana;

- Com s’anomena el teu germà? – - Mark –

Em van agafar pels braços i em van subjectar, aleshores el capità va dir:

- Ella és massa xicoteta per anar a un camp d’extermini! - Aleshores li va pegar dos tirs al coll i ella va caure morta.

Entre crits i gemecs em van embarcar a un tren on hi havia molta gent. Quan el tren es va parar vam arribar a un lloc anomenat “Treblinka”.

Allà ens van distribuir en barracons, jo era al 3c-8, treballàvem durant 15 hores diàries, després els nazis agafaven a una o a dues persones del barracó, i els pegaven fins que aquests queien morts, però el pitjor no era que ens pegaren pallisses, el pitjor era que ho feien per diversió. Fins que un dia es va acabar tot això un nazis van cridar, com qui crida un ramat d’ovelles moribundes: Els de la 3c-8 a les dutxes! –

Allà ens van fer que ens despullarem, quan estàvem tots despullats, algú va apagar les llums, i allà vam caure tots com mosques. Aleshores vaig pensar en la Martha i ens els pares, i en totes les famílies destruïdes, aleshores em vaig dir a mi mateix:

- Perquè? – Però ja ningú m’escoltava, ni jo mateix.

Page 8: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

8

1r Premi VALENCIÀ (4t ESO i Batxillerat) Narrativa

Pere Moreno Martínez 2n Batx. A.

EL TRAMVIA DE LES 7 PARADES

Un forçut, una anciana cambrera, un jove forner. Són les set del matí, dilluns. Un forçut, una cambrera d’avançada edat i un forner que encara no ha vist dihuit primaveres entren en el tercer vagó del tramvia que creua tota la ciutat. Com que al cap de deu minuts ja s’avorreixen considerablement, cadascú inicia una activitat: el forçut comença a fer flexions a terra, el forner fulleja un diari gratuït i l’anciana mira el paisatge per la finestra. Quan la dona d’una butxaca extrau una caixa de cartró i de la caixa una magdalena el jove no pot evitar el somriure, li confessa que ell és el forner que ha produït eixa magdalena. Comencen una cordial conversa, el forner diu que el seu somni és que arribe el dia en que tinga prou diners com per a poder establir la seua pròpia pastisseria. I per aquest motiu s’ha pujat al transport, vol demanar un crèdit, i amb eixos diners i un poc més d’esforç serà propietari del seu somni. A la pregunta que li fa ell sobre el seu destí immediat la cambrera contesta que tan sols vol donar una volta per tota la ciutat dins del tramvia. Escoltant això el forçut es riu de manera ofensiva i premeditadament audible. -Acabe d’escoltar les majors tonteries de la meua vida. Donar un una volta sense anar enlloc, per Déu i els apòstols. I tu, xiquet, mai

obriràs la pastisseria.- Diu el forçut. En aquest moment el tramvia s’atura: Primera parada. El forner nerviós per la anterior conversa decideix tomar la via ràpida i anar-se però quan s’apropa troba que el botó d’obertura no funciona. -Què no empraràs la força per eixir, idiota?- Torna el forçut a la càrrega mentre s’incorpora del terra i s’asseu a una banqueta. Nerviós el jove no sap que fer i el tramvia arranca de nou. La muller prefereix evitar confrontacions i desvia la conversa. -On vas? Si es pot saber- Diu quasi sense llevar la mirada del veloç paisatge. -Jo sí que sé on vaig i a més arribaré al meu destí. M’aturaré en la cinquena parada ni en la quarta ni en la sisena...-Contesta el forçut només per enutjar, encara més, al jove. CHHHII!!! El forçut calla, la dona deixa de mirar per la finestra, el forner mira cap al sostre, tots s’espanten. -Què cony ha sigut això?- Diu el forner, ara no tan valent. -No tinc ni idea.- Confessa ella- Però mai he escoltat cap cosa igual. El forner resta en silenci. CHHHII!!! De nou. -Una cosa és segura, ve de damunt.

Page 9: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

9

-No sóc biòleg però m’atreviria a dir que eixe so prové d’algun animal. Potser s’ha enganxat la pota. O què sé jo...- Diu dubitatiu el jove. En aquest moment el tramvia s’atura: Segona parada. Aquesta és la teua?- Li pregunta al jove retòricament ella. Confirma amb el cap. Està a mig pas de la porta, CHHHII!!! Un indefinit i obscur rostre xoca contra el cristall de la porta. El xic cau de cul, crida. “Això” pareix estar rient-se, dents afilades, orelles puntegudes, dos forats per nas. -S’ha anat?- Pregunta el forçut. -Crec que ha tornat dalt- Contesta la vella cambrera.- El més important és no perdre els nervis, encara pots baixar en la pròxima li diu al jove per a que es calme. Es mouen de nou. Com si cap cosa haguera ocorregut la dona posa els seus ulls en l’exterior, gaudeix del canvi de llums de la ciutat. Les ombres de sol es converteixen en ombres de fanal. En aquest moment el tramvia s’atura: Tercera parada. -Ara sí que sí- el jove agafa aire mentre s’alça encarat cap a la porta. Està a un quart de peu, prem el botó, la porta no s’obri. -Amb força, amb força- ella li anima. Prem el botó, la porta no s’obri. -Ajuda-li, a què esperes- Ara li recomana al forçut que li tire una mà al jove.- Vinga, sense tu no ho aconseguirà. -Sols cal que s’esforce. Jo no tinc per què moure un dit. Prem el botó, la porta no s’obri. -Separa les portes, vinga.- De nou ella li encoratja. Cau plorant al terra. -No puc, no puc.- S’oculta el rostre amb les seus tremoloses mans. La vella s’acosta a donar-li consol mentre el tramvia reprèn el seu trajecte. Li acaricia el cap com faria una mare.

-Per què no has fet força, estimat?-Li pregunta amb cura. -Pel monstre, no m’he atrevit pel monstre. Silenci. -Però, resulta que ara no hi havia cap monstre- Diu el forçut de manera lenta, convençut d’allò que diu i com ho diu. Tots resten en silenci, el forçut fa flexions, la dona mira com la ciutat dorm a poc a poc, el forner mira el sostre. En aquest moment el tramvia s’atura: Quarta parada. -Ei, covard, serà aquesta la bona, eixiràs o seràs un sopar per a un rat penat de dos metres? -No li mostres cap interés, estimat. Tu ets l’únic que decidirà si vols eixir o no. Cap pressió, cap reprimenda vàlida que no siga la teua. D’acord? -Ehh, ja... ja eixiré en altra parada. No tinc perquè sortir en aquesta, no?- Diu nerviós. -Com vulgues- Diu ella sent conscient de que deuria haver baixat, que deuria haver intentat complir el seu objectiu. El tramvia es mou. -Ara veuràs el què és un home. Mai has escoltat això de que el valents troben motius i els covards excuses?- L’insulta més que li diu el forçut. -Saps respirar sense parlar?- Contesta ella enutjada. A meitat camí cap a la cinquena parada escolten la vella cançó: CHHHII!!! Es miren, miren el sostre. I amb la ma tapant la seua boca el forner assenyala una de les finestres on colgat cap avall. CHHHII!!! Cinc minuts de tensió, de incertesa, de no poder mirar ni deixar de mirar.

Page 10: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

10

Potser ja avorrit, “Això” es marxa. -Si la mort té cara segur que dona menys por que eixa.- Diu la dona. Els tres ho saben, falta poc per a que el gos demostre que a més de lladrar sap mossegar, és a dir ara comprovaran si la força del forçut fuig per la boca. Si baixarà sense por pel monstre. En aquest moment el tramvia s’atura: Cinquena parada. Sense cap prolegomen el forçut s’alça i va cap a la porta. Prem el botó, com que no s’obri separa manualment les portes. S’obrin, es gira. -Idiota- Diu amb tota l’ànima. Ix sense cap problema, sense cap por, sense cap monstre. Les portes es tanquen i el tramvia es mou. El primer que pensa el forner és que encara que sap que el seu banc tanca per la vesprada deuria haver intentat sortir, deuria haver intentat arribar al banc, als diners, a la nova pastisseria. Aquestos pensaments l’ofeguen en una sensació d’impoténcia i pena per sí mateix. -Tens fam?- Pregunta amb un somriure ella. Afirma amb el cap. La dona obri la butxaca, trau la caixa, trau una magdalena. Una magdalena feta per ell, els dos riuen, es mengen cadascú una. Parlen de les seues famílies, del seu menjar favorit, de l’ultima vergada que van plorar de tant riure, de la seua pel·lícula preferida, la cançó que més vegades havien escoltat i del que per a ells i només per a ells significava. En aquest moment el tramvia s’atura: Sisena parada. Tan immersos estaven en la conversa que cap dels dos es van adonar. O potser a cap dels dos els va importar, potser no es varen adonar que la porta estava oberta o potser els donava igual. El tramvia es va posar en moviment per última vegada. La matinada pintava de blanc i negre els carrers. Sense donar-se compte el forner, mentre parlaven, havia començat a mirar per la finestra. Veia coses que

mai havia vist, que mai havia pogut veure o mai havia volgut veure. Van esclatar a riure, (Ara deurien de canviar eixa resposta) tant que van plorar. En aquest moment el tramvia s’atura: Sèptima parada. L’última parada. -Vols l’última magdalena- Li ofereix ella junt a un somriure. -Sí- Diu ell responent el somriure. Agafa la magdalena i la divideix en dos parts iguals, es queda una, l’altra la torna a la vella cambrera. -No ha estat mal- Diu ella mentre les seues dents entren en contacte amb la magdalena. -Gens mal- Diu ell prenent-se l’últim mos. S’alcen, ixen junts. No passen ni tres segons quan ja entren nous passatgers. El sol es mostra amb timidesa,el tren es posa en marxa de nou...

Page 11: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

11

1r Premi CASTELLÀ(1r, 2n i 3r ESO) PROSA Julia Iranzo Gómez 3r ESO A.Premi al conjunt d’obres presentades de les quals:

Cómodas rarezas. Tu cara es rara desmaquillada, porque sabe a sudor de nube.

Las amapolas son raras si son amarillas porque parecen naturaleza tintada.

La cama es rara cuando está deshecha, porque parece un desnudo descuidado.

La boca es rara cerrada porque dice cosas imposibles de pronunciar.

Los coches son raros si están parados, porque parecen elefantes dormidos.

Un teléfono es raro sonando, porque es todo intriga al ring.

La oscuridad es rara casi siempre, porque puede chuparnos la sangre.

Un edificio es raro de noche, porque nunca deja de abrirse la puerta a la calle.

Las caricias son raras si son en la espalda, porque es sentir al camello siendo el desierto.

Una garganta es rara al aire, porque es una puerta al infierno venida a menos.

Los besos son raros si son en el cuello porque son sellos que llevan a otra parte…

Tal vez a una cama deshecha; con un elefante desmaquillado que espera paciente dejar de ser un desierto para abandonarse en cualquier parte.

Siempre lejos de las bocas cerradas y cerca de los teléfonos con cosas que decir.

El elefante soñó ésta noche con gargantas de jirafas y amapolas descosidas y solo quiere un beso en el cuello para despertar del todo.

Pero ahora al elefante de la cama deshecha le acarician la espalda. Ni siquiera oye como la oscuridad abre y cierra la puerta a la calle.

“Cómodas rarezas”.

Las rarezas son raras si son cómodas, pero en éste mundo cómodo, las rarezas incómodas parecen más raras todavía.

Guía para no perderse en el arcoíris.

Page 12: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

12

Rojo, amarillo, verde, azul, naranja, violeta y el que quieras tú.

El rojo es política, es cansancio en un sofoco, es el color de las emociones, de la vergüenza cuando nos sonrojamos, también de la tristeza, pues las lágrimas caen al suelo por toboganes colorados.

Cuando somos muy muy felices, nos brota el color rojo de la comisura de los labios y cuando estamos enfadados, la ira se acumula en las sienes como pigmentos enrojecidos.

El amarillo es verano, el sol. Un ligero reflejo en el agua, una falda muy corta y un tulipán.

El amarillo es el color de las blancas sonrisas de niña.

El verde es un insulto. Pues no habríamos de imitar al brócoli. Y menos aún podemos hacer frente a toda la gama de un bosque, de un solo árbol.

“Verde que te quiero verde”, hablemos de él pero no intentemos buscar en pintura la grandeza casual del verde.

El azul es inmensidad, el infinito de un mar y la infinidad de un trozo de cielo. El azul es respeto. Es un color para hundirse, para empequeñecerse y desaparecer en él, escabullirse en unos ojos color del cielo o salir huyendo el agua del eterno mar azul marino.

Éste color me gusta especialmente, porque me parece la libertad. El azul reduce un concepto tan intangible como la libertad en abrir los brazos y no topar con nada. “Tan azul, como el mar”.

El naranja es el color de las cosas ricas, de lo pesado. De lo dulce pero salado. El naranja es mi crepitar constante, como el fuego. Igual quema el fuego que el naranja, que atraviesa más que una espada.

Igual que se cuela el sofoco bajo la camisa en los días de bochorno naranja. Así es el naranja; un día de bochorno con una pizca de brisa.

EL violeta es el color de mi infancia, un color que con tan poca sal es dulce. El violeta es como una cruel felicidad truncada.

Yo, personalmente, me quedo con el blanco, para poder escribir algo sobre él. Para dormirme dejando la mente nívea. Para pintarlo de azul, de amarillo, de rojo, de naranja, de verde, de violeta…

Sí, me quedo con el blanco.

Page 13: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

13

Áccesit (Castellà) Prosa Mamen García García de 3r’ESO A.

Las cartas que nunca escribió -Bip,bip!. El despertador salió volando y fue a parar a la pared, aterrizando con un golpe sordo en el suelo. Poco a poco fui despertándome, pero cuando quise levantarme un rayo de luz se coló por mi ventana y me cegó durante unos instantes, con un rápido movimiento cerré la cortina. Colgado del armario descansaba el bonito calendario azul. Era abril y el día 5 estaba señalado con un circulo rojo. Mi cumpleaños. Seguro que la carta de Víctor estaría ya en el buzón. Cogí la ropa del armario y me vestí deprisa. Pasé al baño y me lavé la cara, luego me peiné y bajé a desayunar. Antes de entrar en la cocina ya sabía de lo que estaban hablando mis padres, todos los años la misma conversación y todos los años seguían sin convencerme. Entré en la cocina y me senté en la mesa, mis padres ya estaban callados y listos. -buenos días-dije -buenos días

Me miraban fijamente, pero yo me negaba a mirarles, no me hacía falta verles la cara para saber que estaban pensando. Mi padre depositó la carta de Víctor sobre la mesa. Yo la cogí, esta era verde con el mensaje de color más oscuro. La guardé en mi mochila. -¿Y bien?-preguntó mi padre -es bonita-contesté-como todas las demás -todos los años igual -yo no tengo la culpa papá -podrías decirle que pare-contestó mi madre en tono seco -no puedo, ese es el problema-le dije, mordaz-me da igual lo que me digáis, ya lo sabéis Me acabé la tostada que tenia en la mano y me dirigí a la puerta de la casa. -¿vas a ir a la comisaria hoy?-preguntó mi padre, rindiéndose

-si-contesté. Luego salí por la puerta y me fui a la parada. Una vez allí intenté serenarme, ya había pasado todo, otros años había sido peor. Como aquel en el que querían encerrarme en la habitación. Este año habían decidido dejarme en paz, eso era lo mejor, ya que siempre encontraba la manera de escaparme e ir a la comisaría. Miré en mi mochila y comprobé aliviada que tenia las aspirinas. Hacia mucho tiempo que tenia unos dolores de cabeza horribles. Llegó el autobús y me subí a el. Divisé enseguida a mi amigo Pablo, que me hizo una seña para que me sentara con el. -feliz cumpleaños!-grito cuando llegué al asiento -shhh-le dije, ya que varias personas se habían girado a mirar -mira lo que te he comprado-dijo y me entregó una pequeña bolsa. Al abrirla cayó en mi mano una pulsera plateada que tenía grabada su nombre -vaya me encanta, gracias!-le dije y le di un abrazo. Me puse la pulsera, era plata de verdad. -¿cuando te ha costado?-pregunté -eso no importa-me dijo, y dejé de insistir, era muy bonita. -¿como lo llevas?-preguntó amablemente Yo me limité a mirarle. -¿cuando ha llegado la carta?-dijo -esta mañana, la ha recogido mi padre

Page 14: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

14

-¿como se lo han tomado este año? -bueno, me han dejado salir al menos. -eso es un paso-dijo y me sonrió Yo le devolví la sonrisa. Pablo era el único que sabía lo de mi hermano y gracias a los años de amistad solo le hacía falta una sonrisa para animarme. Antes de la desaparición sonreía más a menudo pero ahora era difícil hacerme sonreír. De camino al instituto estuvimos hablando de cosas sin importancia, sabía que Pablo lo hacía para que yo me distrajera y la verdad se lo agradecía mucho. Cuando la noticia de que mi hermano había desparecido se difundió por el instituto, la gente que me veía me miraba con compasión. Sabía que todos ellos pensaban que mi hermano estaba muerto, pero mi cerebro se negaba a creerlo. Desde hacía unos cuantos años habían dejado de hacerlo, pero todavía seguían pensándolo. La mañana continuó tranquila, Pablo me dijo que me acompañaría a la comisaría, yo acepté encantada. Cuando acabaron las clases nos fuimos directos. Entre temblando en el coche, cuando Pablo se dio cuenta me dijo -tranquila, ya hemos pasado por esto -lo se-y no pare de repetírmelo durante todo el trayecto. Siempre me ponía nerviosa cuando llegaba este momento. La comisaría estaba carca del instituto y llegamos pronto, a pesar de eso el Comisario Castilla estaba esperándome en la puerta. -hola-lo saludé y le dí un cálido abrazo -hola-dijo el. Saludó también a Pablo y nos llevó hasta su despacho. El Comisario Castilla había sido quien había dirigido la investigación de mi hermano y ahora que ya nadie llevaba el caso, el seguía informándome todos los años de las novedades, ya que el había seguido investigando. -¿y bien?-intenté preguntar, aunque se me cortó la voz al final -Tranquila-empezó el-todavía no hemos encontrado ningún cuerpo Sentí como se me iba deshaciendo el nudo del estomago y como iba recuperando la voz. -pero, hemos encontrado un gorro de lana que podría ser de tu hermano -¿puedo verlo? Castilla negó con la cabeza -pero te puedo decir como era, rojo y verde Mire a Pablo para que hablara por mi -Era de su hermano -lo suponía-dijo el comisario-supongo que es todo por este año -gracias-le dije y volví a darle otro abrazo -¿ha llegado puntual la carta esta vez?-preguntó -puntual, como siempre-intenté sonreír Luego Pablo y yo nos montamos en el coche y nos fuimos. Había una cosa buena y una cosa mala. No había cuerpo, eso indicaba que mi hermano podía estar vivo, pero habían encontrado el gorro que yo le regalé en las Navidades pasadas y del que nunca se separaba, eso indicaba que podría estar herido. Saqué las aspirinas de mi bolso y me tomé una. Estaba harta y cansada, había pasado tanto tiempo que a veces me preguntaba si valía la pena seguir investigando. Pablo me llevó a casa y como mis padres todavía estaban en el hospital le pedí que se quedara con migo. -gracias-le dije -pensaba quedarme contigo de todas forma Fui corriendo a donde estaba el y le dí un abrazo enorme, provocando que el vaso de agua que llevaba se lo tirara encima. El respondió a mi abrazo mojándome, como venganza -Pero mírame! Me has empapado! Los dos nos reímos a carcajadas, que era lo que yo más necesitaba y Pablo siempre sabía darme. Jamás me olvidaba de mi hermano, pero necesitaba más momentos como ese. Nos fuimos a mi habitación y saqué la carta de cumpleaños para ponerla con las otras. La abrí para leer el mensaje que siempre ponía, pero dentro, la carta estaba en blanco. Debí de poner cara rara porque Pablo y acercó y me preguntó

Page 15: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

15

-¿que pasa? -la verdad...no lo se-dije, examinando la carta-no hay texto Pablo cogió la carta y la miró atentamente, luego se rindió y dijo -supongo que se le habrá olvidado Fui corriendo hasta mi habitación para sacar la caja donde guardaba todas las cartas. Cuando las tuve volví al salón. Entre Pablo y yo las sacamos y las miramos, todas tenían texto menos las de los últimos tres años. -no creo que lleve tres años olvidándose de poner el texto Pablo no dijo nada, se quedó mirando las cartas -¿como no he podido darme cuenta de esto?-le dije Pablo se quedó en silencio un momento, luego me miró y dijo: -la primera semana de la desaparición de tu hermano, estabas totalmente pendiente a cualquier cosa que tuviera que ver con el-contestó-conforme pasaron los años dejaste de interesarte. Tan solo ibas a la comisaria, preguntabas, y te ibas. Estaba asombrada, eso era exactamente lo yo había echo. No había querido darme cuenta, pero Pablo si lo había echo y además tenía razón -yo...lo siento Pablo se acercó a mi y me abrazó -no es tu culpa, tontita-dijo-cualquiera hubiera echo lo mismo Nos quedamos en silencio un rato, cuando de pronto dije -¿entonces, las ultimas cartas no eran de mi hermano? Pablo me miró sin saber que decir. Yo me levanté de un salto. Estaba muy nerviosa y aunque intentaba pensar con claridad, la cabeza me daba vueltas. Pablo me tranquilizó y decidimos que lo mejor seria llamar al comisario Castilla para que nos ayudara. Fui hasta el teléfono y marqué su número, que ya me sabía de memoria. El contestó al segundo timbrazo -esta bien, voy para allá -dese prisa Salió de casa tan rápido como pudo y se cayó al intentar entrar con un solo movimiento en el coche. La llamada le había sorprendido. El comisario pensaba que ella tardaría más en darse cuenta. Bueno, supongo que es hora de que le diga la verdad-pensó. Había empezado ha enviarle las cartas hacía tres años ya, cuando habían encontrado el cuerpo de su hermano en un lago, lo habían ahogado. Estaba desesperado, no había pruebas...no había nada. Quería con todas mi fuerzas encontrar al culpable, pero no lo había echo y lo único que se le había ocurrido fue enviarle las cartas. Castilla se preguntaba como lo habría descubierto, había tenido cuidado. Aunque sabía que este día llegaría. Conducía deprisa por la carretera, era un día lluvioso y las constantes gotas se agolpaban en su parabrisas, impidiéndole la visión. Intentaba limpiarlas pero no servía de nada. Fueron esas gotas las que no le dejaron ver el coche que se había parado delante suyo. Lo siguiente que se oyó fue el estruendo de dos coches chocando. Solo hubo una cosa buena en ese accidente, jamás llegarían las malas noticias. FIN

Page 16: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

16

1r Premi CASTELLÀ(4t d’ESO i Batxillerats) PROSA

Pedro Moreno Martínez 2n Batx.

SIMON Y ROCKY: UNA HISTORIA DE AMISTAD SIMON: Miraba sin ver nada a través de un enorme ventanal, aún sin cortinas, rodeado por cuatro enormes paredes blancas. Camisa elegante de manga corta, corbata azul con rayas negras. Una bocanada de humo se elevaba por encima de su cabeza hasta difuminarse, calada a calada intentaba ordenar sus ideas. Tras de sí, en el reflejo veía las cajas de cartón que guardaban algunos del los objetos de su(s) antigua(s) vivienda(s): Dos lámparas, un ordenador, una cubertería nueva… Debía darse prisa con la llamada que no estaba realizando, abajo le esperaban su mujer y sus cuñados para ir a comer a un restaurante. De fondo escuchaba una taladradora canción pop, venía del apartamento de su nuevo vecino, un adolescente que escuchaba esta canción mientras pensaba en su novia, iba a acabar: casado con una estudiante de economía.

Su sombra se proyectaba, solitaria, en el suelo.

(Entregaría todo su dinero por volver a encontrarse con aquella chica con la que chocó por primera vez en la puerta de la biblioteca. Tan despeinada, su piel clara, su chándal rojo a juego con sus mejillas sonrosadas, aquellos folios con apuntes bailando por el suelo. Se preguntó si quedaba algo de todo aquello en su esposa. Se vio a sí mismo pidiendo un asqueroso plato de comida con nombre apetitoso, luego vio a su mujer haciendo lo mismo, y a su cuñado y a su cuñada. Tampoco pudo evitar verse levantándose de la silla para hacer un brindis, coger el plato de sopa y abocarlo por completo sobre el engominado pelo de su cuñado, tirarle la copa de vino a su cuñada, y después lanzar cual niño jugando los espaguetis al nuevo vestido de su mujer. Para coronar tal espectáculo, subirse a la mesa, bailar claqué, utilizar como tambores las cabezas de sus familiares y de baquetas el mango de los cubiertos. Le parecía una locura hacerlo pero no imaginarlo. Le hubiera contado todo esto a alguien, pero nadie le hubiese querido hacer caso, nadie le hubiese intentado dar la razón, aunque sólo fuese un poco.)

Dio otra calada.

ROCKY: Oía como sus propios jadeos rebotaban en las cuatro paredes. El sudor le hacía cosquillas mientras bajaba por sus axilas. Camisa de tirantes amarillenta, vaqueros. La única bombilla de su casa parpadeaba imitando a un viejo fotomatón. Golpeaba enérgicamente al colchón que colocado de píe le proporcionaba una aplicación lúdica. Primero derecho y luego izquierdo, primero izquierdo y luego derecho. El colchón, ya fuese en vertical o en horizontal, era el trono del palacio de treinta y cinco metros. De fondo escuchaba “What a wonderful world” de Louis Armstrong, vendría seguramente del piso de arriba, de un adolescente que

Page 17: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

17

quería ser trompetista e iba a acabar siendo: cajero en una hamburguesería, acomodador en un cine, vendedor de ropa…

Su sombra se proyectaba, solitaria, en la pared.

(De la noche a la mañana ella se esfumó de la ciudad como una bolsa de plástico un día de viento, sin previo aviso. Una semana antes, él había perdido su empleo y había tenido que ir a llorar a casa de sus padres para pedir limosna. Ahora la única imagen (congruente) que le venía a la cabeza era una de su propia infancia, él caminando con su abuela. Su abuela, la primera persona de la historia que en lugar de pararse por la calle para ver escaparates lo hacía para mirar portales de viviendas. Su abuela= su padre + su madre. Todavía seguía sin saber cómo reaccionar cuando aquella mañana al abrir el armario de las medicinas encontró que algo faltaba. Él jamás se ocupaba del inventario doméstico pero no tardó en percatarse de la ausencia. No estaba el test de embarazo que siempre tenían guardado por si acaso. Estuvo durante tres cuartos de hora mirando el móvil debatiéndose si llamarla o no, no sabía qué hacer. Entonces puso de píe la cama.)

Quiso gritar pero prefirió golpear el apestoso colchón. Estaba cansado de dar puñetazos, pero no tan cansado como para dejar de hacerlo.

Bar California: Una vez el camarero del Bar California escuchó que a partir de las dos de la madrugada sólo entraban chusma e indeseables o personas interesantes y únicas. En los días más monótonos jugaba a dividir a los clientes en esas dos categorías.

Y le costaba realmente hacerlo con el joven, con pinta de recién licenciado que estaba en la parte izquierda de la barra, junto a la gramola que dejó de funcionar en el 2001. El hecho de que no hubiera pronunciado ni una sola vocal en toda la noche le hacía sospechar que era alguien reservado, sumergido en un asunto tremendamente importante. Un, aparentemente, serio y formal ejecutivo que llevaba tres copas y dos cervezas en la noche más fría del año.

Con el sujeto del extremo derecho no le costó tanto, era la viva imagen del gladiador del siglo veintiuno. Debía de ser muy rudo y violento, no le había dirigido la palabra a nadie. Ya llevaba siete cervezas, y mucho le intrigaba saber si de verdad disponía de efectivo para pagarle. Sucio y desarreglado venía sin abrigo en la noche más fría del año.

La radio, las veinticuatro horas en funcionamiento, por las noches se convertía en un túnel del tiempo a las más conocidas y mejores canciones del pasado. Sonaron: “The end” de los Doors, “Imagine” de John Lennon… A nadie le apetecía escuchar nada nuevo cuando la noche iba siendo comida por otro día.

Durante el paso de las horas un borracho confundió el suelo con una cama, una mujer embarazada entró a llamar por teléfono a una ambulancia,

Page 18: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

18

y dos hombres que no se conocían de nada cruzaron sus miradas, solamente un segundo, desde lugares opuestos de la barra.

Simon tomó dos cervezas más y se fue, Rocky se quedó un rato más.

Page 19: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

19

Accesit CASTELLÀ(4t d’ESO i Batxillerats) PROSA

Luis Trullenque. 2n Batxillerat B.

Porqué mi madre y yo jamás nos entenderemos Por fin he dado con una respuesta que logra satisfacer esta eterna cuestión. Después de indagar

durante meses en busca de una fórmula que explicase este incómodo problema comunicativo, topé

con la graciosa solución cuando vi que el origen de nuestro problema reside en el hecho de que mi

madre es diseñadora gráfica y yo músico. No os dejéis engañar por la aparente simpleza de mi

conclusión, pues como veréis a continuación, influye directamente en nuestra visión de la realidad, y

por tanto, en nuestro comportamiento.

Si hay algo que envidio de mi madre es sus certezas estéticas, siempre sabe con seguridad e

inmediatez si un cuadro, una fotografía o un edificio le gusta o le disgusta. Además, está convencida de

que todo el mundo posee ese gran don, y no comprende que yo, su hijo, en raras ocasiones tenga la

menor idea de si me gusta o no lo que veo. A falta de criterio propio, trato de imitar el suyo a la hora de

comprar ropa o de elaborar toda clase de trabajos académicos como portadas de trabajos o

presentaciones de diapositivas. No lo hago porque así me parezca más bonito, sino porque en mi

visión del mundo su juicio discriminatorio es la objetividad misma. A menudo, cuando la falta de

referencias me impide tomar decisiones por imitación, me veo obligado a consultarle a ella o a tomar

el riesgo de cometer un error que más tarde me reprochará – ¡Pero hijo! ¡cómo te compras esas

zapatillas tan, tan, taaaaan feas?- .

Ahora bien, si la obra de arte no es visual, sinó auditiva, siempre sé si lo que oigo me anima, me

duerme, me deja indiferente, o me produce úlceras estomacales. Mi madre, sin embargo, cuando oye

música suele sufrir siempre la cuarta reacción, independiente-mente de la música de que se trate. Ella,

a diferencia de mí, no sabe apreciar las complejas tramas armónicas en la composición de la obra, ni

Page 20: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

20

las complicadas florituras en su ejecución, ni las verdaderas filigranas en su grabación y

posteriormente en su edición. Mientras yo le explico el análisis completo de una canción, ella se limita

a sonreír y asentir, como la enfermera de un manicomio que cuida a sus loquitos. Me desespera.

He aquí dos mentes de distinta naturaleza que jamás podrán comprenderse la una a la otra. Una,

dedicada a las artes plásticas y gráficas, el objeto de su estudio y su hábitat natural se halla en el

espacio y en la distribución de formas dentro de éste. Otra, amante del arte musical, cuya única

magnitud es el tiempo y cuyo único fundamento es la división que se hace de éste, se desentiende del

espacio en su abstracción mental.

Puede parecer algo banal, y de hecho no tendría ninguna trascendencia de no ser porque ambos

vivimos en el mismo lugar y en el mismo tiempo. Mientras que mi madre valora el cómo estén

distribuidas las cosas en casa, siendo el orden su eterna máxima, yo tiendo a restringir el tiempo

dedicado a mantener ese orden por la sencilla razón de que el desorden me incomóda menos que el

tiempo perdido en ordenar. (Un sordo y un ciego lo tienen mal para convivir cuando el único medio

que tienen para comunicarse es a base de palos.)

Fin.

Page 21: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

21

Premi VALENCIÀ(4t d’ESO i Batxillerat) Assaig

Anna Albiol Sànchez de 2n de Batxillerat. A “ODISSEA” d’HOMER

“ODISSEA” D’HOMER: ’ “Odissea” és una obra molt més que

complexa que la “Ilíada”, l’altra obra coneguda i

destacada del poeta grec Homer. Mentre que la

segona està siutada en un escenari fix i l’argument es

redueix als fets esdevinguts durant la guerra de Troia,

l’escenari de l’“Odissea” és canviant. Les situacions i la

varietat d’històries són amplíssimes.

També cal destacar que mentre que a la “Ilíada” els caràcters dels personatges es mouen dins d’un

marc reduït, a l’ “Odissea”, la pluralitat i la complexitat psicològica és major. Aquest fet concedeix a

l’obra un caràcter real, humà i proper que la fa semblar molt més actual. Tracta a més, temes que ens

preocupen també en la vida contemporània.

En aquest fragment es parla de la mort donant una visió molt més semblant a la que tenim actualment

que la que podem trobar per exemple a la Bíblie, molt més mística i antiquada.

L’Hades se’ns presenta com un escenari amb una pluralitat de personatges amplíssima: hi van els

joves heroïs com Aquil·leu, les dones com la mare d’Odisseu o els qui han mort ridículament com

Elpènor; tothom sense excepció. Ací es pot vore la mort presentada com un element igualador.

A més es planteja també la por a la mort quan Odisseu, el més valent dels heroïs, arriba a l’Hades i

s’espanta amb el panorama desolador.

L

Page 22: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

22

També és interessant observar la visió realista i pragmàtica que té Homer de la mort quan expressa

que és més difícil pels vius que pels morts i que després de deixar el regne dels vius, l’únic que deixen

els qui l’abandonen és una

ànima semblant al record dels que

hi resten.

Finalment, també desmenteix

amb els discurs d’Aquil·leu

l’ideal de l’heroisme i enuncia que

la vida és sempre millor que la

mort, idea completament

contrària a la que podriem trobar a la Bíblia.

En quant a la caracterització dels persoantges és també una obra complexa. En aquest episodi queden

reforçats valors característics d’Odisseu com poden ser la valentia i la curiositat mostrades en la

gosadia de baixar a l’Hades, la humanitat en entristir-se amb la retrobada amb qui ha estimat o el

valor de la seua paraula.

A més a més, tots els personatges que apareixen o dels qui es parla, experimenten sentiments fàcils de

reconéixer arrel de les seues vivències. Així, quan parla Tirèsias reconeix que la base de les accions

humanes és l’interés quan diu “qualsevol que deixis acostar-se a la sang et dirà la veritat. A qui ho

impedeixes, de seguida es farà enrere.”

Per altra banda, la mare d’Odisseu és la mostra de la pena i l’enyor, Agamèmnon, la ràbia i les ganes de

venjança que deriven de la traïció; el mateix Odisseu, la llàstima per tots els qui han format part d’ell i

ja no hi són. Tots els personatges es presenten per tant com persones reals, amb sentiments que tots

nosaltres som capaços de reconéixer com a propis.

Page 23: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

23

Un altre dels aspectes a destacar és la varietat de recursos literaris utilitzats per Homer en aquest

obra. Per començar, les seues descripcions evoquen un escenari obscur, amagat entre les ombres,

creant-nos així una imatge tenebrosa de l’Hades. Això ho aconsegeuix amb l’ús d’expressions com

“mar negrosa”, “proa blavosa”, “sang fosca” o “mar cendrosa”.

És destacable també la repetició d’expressions com “paraules alades” o “mar cendrosa” que aporten,

juntament amb l’ús dels diàlegs, un dinamisme, una facilitat de lectura i una fluidesa discursiva

important a l’obra.

Una altra característica a destacar són els contrastos. En aquest fragment la comparació més

destacable, que ajuda a recordar l’estructura argumental anterior, és la que es fa entre la fidel i

emocionalment destrossada Penèlope i Clitemnestra, l’adúltera, assassina i traïdora esposa

d’Agamèmnon.

El recurs, però, més avançat és la metàfora. L’exemple més clar durant la visita d’Odisseu a l’Hades és

la profecia que fa Tirèsias sobre el viatge del protagonista: el paral·lelisme s’estableix entre aquest i la

vida, que és un camí que iniciem amb un objectiu i durant el qual se’ns presenten entrebancs que

serem capaços de véncer si ens ho proposem. Quan per fi som capaços d’aconseguir allò que desitgem

és possible que no siga com esperàvem però això no ens ha de desanimar i hem de seguir sempre

fixant-nos nous objectius. Malgrat això, tard o d’hora, la mort ens

sorprendrà.

Així, podem vore clarament com aquesta obra

d’Homer va més enllà de ser un recull d’aventura

per convertir-se en una bella metàfora de la vida

humana.

Page 24: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

24

1r Premi CASTELLÀ(1r i 2n ESO) POESIA

Poesia

Clara Díez Valls. 2n Batxillerat A.

Viajes Hoy llegué al fin a casa

muy cansada, mas feliz. He acabado ya mis rutas,

mi viaje termina aquí. Pero te traje mil cosas

que en mis viajes recogí.

El tacto de los robles, dos grabados de marfil,

cuatro rosas, dos gardenias, las primeras lluvias de abril.

Las moras más dulces del valle, el sol de agosto ensu cenit.

El brillo de los ojos de la niña más feliz

que pude encontrar en la India, me dio un beso para ti.

Te lo traigo bien guardado en caja de fino marfil.

Ni siquiera el mismo tiempo

fue un reto para mí. De Babilonia te traje el aroma del jazmín;

de los bosques del norte el rastro del serafín.

Siete peces de colores de los mares de coral.

Las luces que me prestó una aurora boreal.

De Túnez, unas babuchas de Venecia, un cristal.

Tras tanto viaje sin rumbo me he empezado a cansar

mas eso no significa que me haya de quedar.

Tengo ya mis botas puestas,

Page 25: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

25

mi bordón me esperará.

Accesit CASTELLÀ(1r i 2n ESO) POESIA

Belén Martí Pérez 2n ESO B.

LA CHISPA DE LA AMISTAD

Ese anochecer en su cabeza

inspiraba algo;

los párpados se juntaban,

los pájaros andaban

y la luna pintaba el cielo.

Las estrellas, pequeñas farolas,

y los intermitentes destellos de los aviones

hacían del sol pura envidia lóbrega.

Caminaba por la playa,

llena de éxito,

sus fríos pies acariciaban el agua;

estaba al borde del abismo

mientras entre las rocas se balanceaba.

Amaneció y de repente era una simple niña

en un día otoñal,

pues pasea bajo una lluvia de hojas amarilla

sin paraguas ni sombrilla.

En una cárcel se encuentra,

los troncos se juntan y,

al otro lado de esos barrotes,

radia la inocente felicidad de unos jóvenes.

La gente ríe, canta, vive…

Page 26: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

26

mientras que ella allí atrapada,

sin puertas para escapar.

Prisionera estará todos sus días,

aunque puede ser que alguien la saque.

-1-

Ese aliento para resurgir brillará en ella,

quizá para siempre

o tal vez se apague.

Sin embargo, de momento sigue encarcelada,

con mucho en que pensar.

Mas no quiere encontrar la salida,

sino la razón de su vida,

el porqué de su latir

y la esperanza que la hace seguir.

Los días pasan,

los barrotes se oxidan y dejan entrar chispas.

Muchas, sólo fueron luciérnagas que desaparecieron

pero una iluminó su corazón.

Había hallado la llave para salir:

una chispa que se convirtió en inapagable hoguera

que la condujo por una carretera,

hasta llegar al sino de su esfuerzo,

una amiga verdadera.

Page 27: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

27

1r Premi CASTELLÀ(4t ESO i Batxillerats) POESIA Carlos Cuello Ramón 2n Batxillerat C.

VERSOS DE PAZ…

Que el suave pero sonoro susurro de la paz suene lindo y estridente, con toda su solemnidad Sople fuerte y resuene, melifluo trombón celestial, caiga en lluvia y truene; contágienos de fraternidad. Quebremos toda frontera, mera línea de iniquidad. Y al alba, cual mar rizado, ondeemos nuestra bandera, ¡Oh bandera de humanidad! Pintada de rojo sangre, sangre de vida, de amor, y de un blanco que es alarde de armonía y de rigor; el más sublime, el más grande, que nos exima del dolor que una serpiente sibilante con su vileza nos sirvió Vivamos esta utopía aunque sólo en verso sea como la mayor alegría de esta vida injusta y ciega. ¡Que el suave pero sonoro susurro de la paz suene lindo y estridente con toda su solemnidad!

Page 28: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

28

Accessit CASTELLÀ(4t ESO i Batxillerats) POESIA Ana Villaescusa Pérez 1r Batxillerat E

Melancolía

Tras el espejo roto de los sueños, La imaginación perezosa bosteza. Busca un deseo que nunca ha pedido; Utopía que no espera quien la entienda. Es un niño que, triste y dormido, Reza al mar una ilusión. Aventura de naufragios y perdidos; Dentro de una botella, gime al Sol. Llora a la Luna con un llanto sordo; En el horizonte ve del mar la raíz. Añorante mira el Velero del Corazón Roto, Y melancólico olvida el día en que fue feliz. Luego suplica al Firmamento, Que le deje contemplar las estrellas. Las nubes viudas visten de luto el Cielo; Oscura y fría la noche, su belleza muestra. Mientras el imponente roble espera, El niño a la Luna ya le llora sólo un poco. No conoce de la Noche su naturaleza; Cree que, en medio de ese abismo, se encuentra

[solo.

Page 29: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

29

Premis assaig filosòfic Vicente Zandalinas Sarabia. La identidad

ENSAYO FILOSÓFICO:

La identidad podría compararse como un segundo nombre. Es aquello que vincula a las personas con la

sociedad en la que estas se desarrollan, crecen y evolucionan. Pero no simplemente con la sociedad

referida en término general, sino con el mundo íntegro y a todo el conjunto de elementos, ya sean

materiales o no, que este engloba como: gentes, culturas, religiones, lugares, costumbres y tradiciones,

formas de actuar, de entender la vida, de pensar y reflexionar, de sentir, o de afrontar el futuro.

LA IDENTIDAD

No es sencillo delimitar un concepto tan abstracto y al mismo tiempo tan inmenso, y que como muchos

otros, fue puesto en juicio por los más grandes

filósofos y pensadores de la antigüedad hasta la

actualidad. Sin embargo, comenzando por lo

sencillo se puede decir que la identidad se

asemeja a la “conexión” que las personas

establecen, desde el primer momento de

conciencia, entre ellas mismas, entre otras, entre

las cosas que han “atravesado” sus vidas

(experiencias personales), entre las diferentes épocas y periodos, tanto del pasado como del presente y el

futuro, entre los lugares en los cuales han estado presentes y en todos aquellos que imaginan, y una

innumerable cantidad de elementos a los que estamos “conectados” por fuera y por dentro, sin embargo

resultan inapreciables frente a otros.

¿Por qué surge esa “conexión” cuando aún no se es consciente del verdadero significado de la vida?

Quizás por la necesidad de sentirse realmente vivo, de percibir que la existencia es algo más en el mundo

que el hecho de estar, de poder interaccionar con él indirectamente. Sea cual sea el motivo, lo evidente es

que todas las personas tienen esa conexión, independientemente del desarrollo que sufran sus vidas,

aunque lo que realmente varíe sea el grado de vinculación por la esencia de la persona.

Page 30: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

30

Ahora bien, ¿cuál es la respuesta, a la pregunta sobre la identidad, que la gente puede proporcionar?, o

mejor formulado, ¿en qué se basan las personas para r esponder cuando se les menciona la identidad?

¿Son conscientes de los elementos a los que están “conectados”?

Lo esencial en este apartado es distinguir a los tipos de personas según su tipo de vida y la evolución que

durante esta han ido experimentando.

Primero se encuentran aquellos cuya identidad vinculan a su lugar de nacimiento, es decir, su mente ha

establecido como pilar principal, entorno al que girará lo demás, ese lugar. Este tipo de personas son

fácilmente identificables, puesto que a pesar de haber podido sentir unión con otros lugares del mundo,

junto con todos los elementos citados al previamente, han preferido no variar en su mente a lo que ya

están acostumbrados y a aquello que les es común. No por ello son menos relevantes, sino que son

diferentes frente a otros desarrollos de vida. Tampoco esto quiere decir que sean personas estándar,

puesto que no hay ningún límite establecido por el que estas no puedan experimentar nuevos enlaces,

siempre tendrán momentos en la vida en los cuales podrán decidir si cambiar o no de identidad y todo lo

que gira entorno a ella.

En segundo lugar se encuentran las personas caracterizadas por no tener un lugar fijo en su vida, ser

nómadas, lo cual supone que su identidad no es tan evidente como la de los que están vinculados a su

lugar de origen. Estos han experimentado, constantemente, en una multitud de lugares, se han mezclado

con una enorme cantidad de agentes vinculantes, y no han seguido un patrón debido a que están

sometidos a un permanente cambio de forma de vida, y es por ello que, en estas personas, la identidad

debe seguir en continuo cambio. No se resta importancia su lugar de origen, pero estas personas se han

acostumbrado a actuar de manera distinta en todos los aspectos que les envuelven y su identidad no

reside exclusivamente en su origen, sino en todo su alrededor. Hay que destacar que estas pueden tener

su identidad basada en su origen, pero sería un hecho no muy lógico por los cambios que han ido

sufriendo. Sin embargo, estas personas no pueden dar una “imagen” clara de su identidad porque de lo

contrario, anularían todos los rasgos que han ido adquiriendo en el transcurso de su existencia, de su

experimentación y del desarrollo al que se han sometido.

Page 31: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

31

Pero esto no es todo, ya que hay un tercer tipo de personas cuya mente no les permite identificarse. Sus

voluntarias rupturas c on los enlaces adquiridos en el transcurso del desarrollo, es lo que les impide tomar

una decisión respecto a cuál es ese vínculo que les une a otros, a todo aquello a lo que se han sometido y

experimentado, allá donde han estado y realizado su vida por muy breves periodos que hayan ocupado en

su vida. En este tipo de personas sería muy costoso determinar la identidad con la que están “conectados”,

puesto que no hay muestras de elementos a los que se aferren de entre todos los que han ido

introduciendo durante la evolución de sus vida, para poder establecer su vínculo dentro de la innumerable

cantidad existente en sus interiores.

Esta propuesta sirve como ejemplo de que por muy iguales que parezca que sean las personas, en su

interior las cosas son completamente diferentes en cuanto a lo que las une con los demás, las conexiones

que establecen con los elementos que han almacenado, aquellos que pasan por sus vidas, de entre los

cuales algunos habrán muerto, otros permanecerán hasta su final y algunos de ellos, incluso, se irán

transformando. No obstante, es normal esta evidencia ya que los humanos se caracterizan por la

diversidad en sus formas de ser y de comportarse, así como también de pensar, afrontar los problemas,

convertir las cosas a su manera de establecer relaciones con todo lo que les rodea y aplicando sus medios

con tal de lograr los variados objetivos que cada uno, individual o colectivamente, se plantee.

Page 32: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

32

Si tuviese que contestar a la pregunta anteriormente planteada, personalmente no tendría clara mi

respuesta. Me sentiría identificado con esas personas que viven alejadas de su lugar de origen durante un

largo periodo de tiempo, no solo en un lugar sino en varios, y que no se han criado allí donde han nacido

sino en todos los lugares por los que han ido pasando. Esto supone un pequeño problema, y es que al

cambiar de vida y de lugar, los vínculos establecidos con las demás cosas y personas no

desaparecen, pero se transforman de tal manera que su significado

no es el mismo que tubo la primera vez, a pesar de que no se le

resta importancia en ningún momento, de lo contrario estaría

renunciando a parte de la vida en la que me he desarrollado. Estos

nuevos vínculos, creados con la sucesión de cambios son los que se

van suplantando a los que ya estaban creados, y el resultado es que

a parte de una conexión entre todos esos lugares hay conexiones

entre ellas mismas. Por ello, a la hora de sentirme identificado no

puedo dar una respuesta clara por la multitud de vínculos que he

creado, incluso, que se han creado inconscientemente en mí, que he cambiado

y que actualmente establezco inconscientemente con mí alrededor. Eso sí, quiero matizar que mi lugar de

origen forma gran parte en mí a pesar de haber transcurrido menor parte de mi vida. Es aquí donde hay un

factor decisivo que delimita la respuesta, los sentimientos. Parece irrelevante, pero es la causa por la que

las personas se guían con el objetivo de poder establecer orden en la infinidad de experiencias que han

pasado por sus vidas. En cuanto a sentimientos, estos me dan una clara

facilidad para encontrar la respuesta, y esa respuesta es que desde siempre

me he sentido más vinculado con mis orígenes, a pesar de tenerlos casi

olvidados, sé que mi identidad pertenece al lugar donde todo comenzó para

mí.

Con esto quiero dejar claro que no es una tarea fácil saber qué es lo que realmente vincula a las personas

con el resto del mundo, ni tampoco identificarse en él, pero hay que guiarse por el interior para poder

responder sobre temas extremadamente amplios y complejos como la identidad. Es por esto que los

Page 33: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

33

sentimientos son fundamentales en nuestra vida, forman gran parte de nuestro interior y gracias a ellos

podemos determinar aspectos cruciales que de ninguna otra manera sería posible.

Trabajo realizado por Vicente Zandalinas Sarabia.

Page 34: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

34

2.2. II CONCURS de PINTURA RÀPIDA

Cent quaranta-nou participants van concòrrer

al 2n concurs de pintura rápida de l’IES Lluís Vives.

Page 35: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

35

Guanyadors del II Concurs de Pintura Ràpida

BATXILLERAT 1r PREMI COMPARTIT

AMELIA SOLER. 1r BATX. P

MIRIAM SARTÍ. 1r BATX. P

MARTA NAVARRO 2n J ACCESITS Batxillerat:

VICENTE PUIG 2n E FELIPE ARMAND 1r P

MÍA OBERLANDER 1r B

Page 36: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

36

YAIZA MASCARÓS FERNÁNDEZ ACCESITS ESO:

JUAN RIPOLL PENÉLOPE FRANCO

CUMBA SAN

Primer Cicle ESO

1r PREMI: MARIA DIMITROVA 1r ESO A

Segon Cicle ESO

1r PREMI: BELÉN MARTÍ PÉREZ

Page 37: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

37

Vida a l’Institut

Page 38: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

38

FÚTBOL SALA INFANTIL - LLUIS VIVES 2010/2011 Este curso 2010-2011 en las actividades extraescolares del instituto, y en concreto, en la de Fútbol Sala se ha continuado un proyecto que lleva ya 3 años y que nos ha dejado muchas alegrías y muchos buenos momentos y que seguro que lo seguirá haciendo. Este año el equipo Infantil ha sido el protagonista en deportes del instituto. Un equipo prácticamente formado por jugadores nuevos de 1º de E.S.O. y 2º de E.S.O. que ha conseguido formar un grupo muy unido y que gracias a ello han podido disfrutar de una temporada excelente. Como resultado del trabajo en los entrenamientos y la ilusión y ganas que han puesto todos han dejado al instituto Lluís Vives como segundo clasificado en la Liga escolar de Valencia. Después del éxito en liga el equipo se clasificó para la liga provincial a la que sólo accedían los mejores de cada liga. En fase de grupos acabó en segunda posición, cosa que nadie esperaba debido al gran nivel de dificultad que supone una liga provincial y sabiendo que era el primer año de competición del equipo y muchos de nuestros deportistas eran infantiles de primer año. No consiguieron clasificarse para semifinales por muy poco (ya que sólo se clasificaban los primeros de cada grupo), pero todos quedaron muy satisfechos del esfuerzo y del nivel que demostraron en la fase de grupos. Ha sido un año muy completo en el que los alumnos, haciendo deporte, han aprendido, han disfrutado mucho y han hecho muy buenas amistades.

De izquierda a derecha y de arriba abajo: Lola, Borja, Alex, Jorge, Carlos, Juan (entrenador), Zaka, Mario, Adri, Raúl, Fer. Ernesto y Ruifeng no pudieron estar ese día con nosotros.

Juan Guillenea Pujalte

Page 39: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

39

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA

Exposició al claustre de l’insitut de treballs de l’alumnat de Batxillerat de la modalitat Arts Plàstiques..

Exposició de fotografia a la biblioteca.RETRAT UNIVERSAL DE LA DONA. Amnistia Internacional

Page 40: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

40

CONFERENCIA SOBRE LA INFLUENCIA DE LAS CÉLULAS MADRE EN LA CURACIÓN DE ENFERMEDADES AUTOINMUNES

Lugar : IES Lluís Vives

Fecha: 2 de diciembre de 201o

Blai Signes, ingeniero informático, estudiante de medicina de último año y ex-paciente de Aplasia Medular trasplantado realizo la conferencia de forma magistral y con gran éxito de preguntas. Blai es un chico joven, al que le encanta el deporte, sobretodo la bicicleta, y al que un día le diagnosticaron una terrible enfermedad: aplasia medular. Siempre ha comentado que a lo largo de este periodo de tiempo ha conocido a verdaderos héroes, a verdaderas personas que son un ejemplo a seguir para él. Estuvo ingresado durante los dos años que sufrió la enfermedad varios meses en la Planta de Hematología del Hospital La Fe de Valencia. "Estar ingresado mucho tiempo o ir cada semana al Hospital de Día, te sirve para darte cuenta de una cosa: se necesita mucha, muchísima sangre. Esta sangre que necesitamos a diario muchos enfermos no nace de las montañas como lo hacen los ríos, no sale de los grifos, esta sangre, la da altruistamente gente anónima. Gracias a esta gente yo ahora mismo estoy vivo y puedo estar escribiendo este relato. La gente se arrodilla y alaba a Villa o Ronaldinho cuando hacen un gol y hacen horas de cola para pedirles un autógrafo. Lo que deberíamos hacer es alabar y arrodillarnos ante esta otra gente que generosamente nos salva la vida a millares y miles de personas. Los donantes de sangre y de médula sí que son para mí unos héroes!!!!", comenta Blai.

Blai cuenta que necesitaba un trasplante de médula ósea y no tenía ningún familiar compatible: Explica el proceso de la enfermedad y cómo desde la Fundación Josep Carreras iniciaron una búsqueda a nivel mundial y le encontraron una unidad de sangre de cordón umbilical de una donante americana. Le hicieron el trasplante hace 4 años y actualmente está... en plena forma.

Ha estado llevando a cabo una preparación ciclista para afrontar con las mejores garantías posibles, el Campeonato de España de Trasplantados que se disputó en Aranda del Duero este último fin de semana de mayo. Esta preparación también le sirvió de base para el Campeonato de Europa de Trasplantados que tendrá lugar del 8 al 15 de agosto en la ciudad de Dublín (Irlanda).

"Esta temporada he tenido que empezar a entrenar bastante tarde ya que se me diagnosticó hipertiroidismo el pasado noviembre y hasta este mes de marzo pasado, no he podido subirme encima de una bicicleta. Al problema de la tiroides debo sumarle la "muy grave necrosis ósea" que sufro en el fémur (sobretodo en la parte de la cadera) y en la rodilla derecha debido a los efectos secundarios del tratamiento tan agresivo al que tuve que someterme cuando estaba enfermo (corticoides, quimioterapia y un largo etcétera de medicamentos). Es una lesión ya incurable y que merma considerablemente mi capacidad física para entrenar y para competir. Pero harán falta muchos más contratiempos para que deje de subirme encima de una bicicleta, ya que el ciclismo fue una de las motivaciones para seguir luchando mientras estaba enfermo", nos cuenta Blai con mucha valentía.

Page 41: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

41

Comenta muy orgulloso que los pacientes y la gente que hoy en día está enferma son prioritarios para él, y por eso siempre intenta hacer lo posible por ellos.

Blai ha recibido el Premio Ciutat de Carlet por su compromiso en la promoción de la donación de médula ósea.

Blai Signes junto a la alcaldesa de Carlet, Mª Ángeles Crespo Martínez, y el Prof. Santiago Grisolía, recogiendo el premio.

Blai, sosteniendo su premio

Page 42: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

42

RESUMEN TÉCNICO DE LA CONFERENCIA

La aplasia medular (o AM) consiste en la desaparición de las células madre de la médula ósea encargadas de la producción de todas las células de la sangre.

Como consecuencia de esta falta de producción medular en la sangre se produce un déficit, más o menos intenso, de hematíes (o glóbulos rojos, encargados de transportar oxígeno a los tejidos), de leucocitos (o glóbulos blancos, encargados de la defensa contra las infecciones) y de plaquetas (encargadas de evitar las hemorragias). De forma característica la aplasia medular afecta a estos tres tipos celulares derivados de la célula madre, si bien cada uno de ellos puede verse afectado con distinta intensidad.

Aunque en la mayor parte de los casos (70%) no es posible identificar la causa de la aplasia, en ocasiones se puede relacionar su inicio con la ingesta de algún fármaco, el contacto con agentes químicos, pesticidas, benceno, pinturas o radiaciones ionizantes o haber padecido determinadas infecciones virales (siendo las hepatitis las más frecuentes). La forma congénita de la enfermedad, denominada Anemia de Fanconi, es atribuible a una alteración cromosómica que produce, además de la insuficiencia medular, otras anomalías congénitas.

La incidencia de la aplasia medular oscila entre 2 y 6 nuevos casos por millón de habitantes y año, pero existe una amplia variabilidad geográfica y en algunos países la incidencia es mucho más elevada.

Principales síntomas

Los síntomas dependerán de la intensidad del déficit de los diferentes tipos de células de la sangre. El déficit de hematíes (anemia) puede manifestarse con cansancio, debilidad, palidez, sensación de mareo, palpitaciones y dolor de cabeza, si bien, por lo general, la anemia suele ser bien tolerada ya que se instaura de forma lenta y progresiva. Como consecuencia del déficit en leucocitos pueden producirse úlceras orales e infecciones de repetición. El déficit en plaquetas puede producir hematomas tras mínimos traumatismos, sangrado de encías, nariz o conjuntivas, así como hemorragias más graves en cualquier otro lugar.

Estudio

El diagnóstico de sospecha se establece al realizarse un análisis de sangre para estudiar alguna de las manifestaciones clínicas anteriormente mencionadas. El diagnóstico definitivo no podrá establecerse hasta haber estudiado la médula ósea, obteniendo una muestra mediante una punción del esternón o de la cadera. Además será preciso extraer un pequeño cilindro del hueso de la cadera (biopsia medular) para estudiar la arquitectura de la médula. Estas dos pruebas permiten diferenciar entre la aplasia medular y otras causas de disminución global de los tres tipos de células de la sangre. Según la intensidad de la afección medular se suele hablar de aplasia medular menos grave, grave y muy grave.

Tratamiento

En los casos en los que se haya identificado la aplasia medular, el principal tratamiento consiste en suprimir el agente causante. En los pacientes sintomáticos, el tratamiento inicial deberá basarse en una serie de medidas de soporte que tienen por objetivo mejorar dichas manifestaciones. La primera medida suele consistir en realizar una transfusión de glóbulos rojos para mejorar las manifestaciones derivadas de la anemia. Si existe sangrado como consecuencia de la falta de plaquetas deberá, asimismo, llevarse a cabo una

Page 43: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

43

transfusión de plaquetas. Si existe fiebre, o una infección, será necesario administrar antibióticos y, en caso de no existir, deberán extremarse las medidas de asepsia para evitar contraerla.

Los pacientes con una aplasia no grave pueden estar prácticamente asintomáticos y no precisar estas medidas de apoyo. En ellos es posible que el empleo de estimuladores de la médula ósea como los andrógenos (hormonas masculinas) pueda corregir la aplasia. De todas formas, los andrógenos no siempre son efectivos, deben administrarse durante períodos prolongados, comportan notables efectos secundarios y raramente resuelven un caso de aplasia medular grave. Los pacientes con una aplasia menos grave deben ser tratados con un agente inmuno depresor denominado ciclosporina A al que en ocasiones se asocian globulina antitimocítica (más conocida como ATG), factores estimulantes de la hematopoyesis (como el G-CSF) y corticoides. Con este tratamiento se resolverá el cuadro en el 50-60% de los pacientes, si bien en un tercio de los casos la aplasia puede reaparecer al cabo de un tiempo siendo necesario administrar un nuevo ciclo del mencionado tratamiento.

El tratamiento de elección de las aplasias medulares graves y muy graves en pacientes jóvenes (de menos de 20-30 años) es el trasplante de médula ósea en el supuesto de que dispongan de un hermano histocompatible. Con esta medida se alcanza la curación de hasta el 80% de los pacientes.

En los enfermos de mayor edad, o en aquellos que no dispongan de donante compatible, el tratamiento se basará en la administración de globulina antitimocítica (ATG) a la que suele asociarse la ciclosporina A. Estos fármacos resuelven la aplasia en el 50-70% de los casos, si bien no son infrecuentes las recaídas y las respuestas parciales. En estas ocasiones deberá efectuarse un segundo ciclo de tratamiento o un trasplante de médula ósea en caso de existir donante compatible.

Page 44: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

44

Conferència de SANTOS GUERRA

Conferèmc

Page 45: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

45

MEDIACIÓ. Rosa Sanchís i Carles Caurin

“Tanqueu els ulls [només una miqueta, perquè no podreu seguir llegint] i imagineu que esteu caminant per una vorera molt llarga. Al final del carrer, arribeu a una vella casa abandonada i no podeu evitar entrar-hi. La porta s’obri,

grinyolant, i recorreu amb la mirada l’interior d’una habitació fosca i buida. De sobte, una estranya sensació comença a envair-vos. El vostre cos tremola i noteu que us aneu fent cada vegada més xicotets. A poc a poc, deixeu de veure el

carrer perquè la finestra queda molt alta i continueu minvant fins al punt que el sostre sembla el d’una catedral, de tan lluny com queda. Quan abaixeu la vista, noteu que esteu canviant de forma: el nas se us allarga i el cos s’ompli de pèl.

Sense saber com, esteu de quatre potes i aleshores compreneu, amb horror, que us heu transformat en un ratolí.

Amb el nou estat, mireu l’habitació. Us heu arraconat en un extrem de l’habitació i veieu moure’s la porta lleugerament. Ha entrat un gat que mira al seu voltant molt lentament, amb indiferència. De sobte us veu, el seu cos es tensa i es dirigeix cap a vosaltres. Sentiu els batecs del vostre cor, us costa respirar i noteu la fredor de la paret amb la qual us voleu fondre, sense aconseguir-ho. Mireu el gat i ell us mira a vosaltres, mentre avança, amenaçadorament...

Què sentiu? En aquest precís instant, quines alternatives teniu? Què decidiu fer?

Just en el moment en què el gat es disposa a llançar-se sobre vosaltres, el seu cos i el vostre comencen a tremolar. Sentiu que us transformeu novament, però aquesta vegada creixeu. El gat sembla fer-se més i més xicotet i canvia de forma fins a convertir-se en un ratolí. Us mireu les potes i veieu, amb satisfacció, que ara vosaltres sou un gat.

Com us sentiu ara que sou més grans i ja no esteu acorralats? Què us sembla el ratolí? Sabeu què sent? Què decidiu fer amb ell?

Abans de poder fer-li res, comença de nou la metamorfosi i a poc a poc aneu recuperant la forma humana. El ratolí també torna a ser un gat i passa pel vostre costat fregant mimosament la cua en la vostra cama. Eixiu de la casa, obriu els ulls i deixeu que el solet us escalfe la cara una estona.”

Sentir-se ratolí, o sentir-se gat, és només una de les moltes formes de violència que podem experimentar o provocar. Però n’hi ha d’altres, motivades per l’enveja, per la intolerància, pel desconeixement o la por al que és diferent, per models de masculinitat o feminitat caducs...

L’objectiu de la mediació escolar és previndre aquestes violències que, com no podia ser d’altra manera, també es reprodueixen a l’escola, i aprendre a resoldre els conflictes de manera constructiva. Acompanyats i acompanyades de la sàvia guia de Carlos Caurín, un grup de joves de l’IES Lluís Vives i un parell de professores han estat formant-se al llarg del curs per tal d’adquirir les estratègies i les habilitats necessàries per a exercir la funció de mediadores i mediadors escolars. Contes com el de més amunt, cançons, acudits,

Page 46: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

46

històries reals i pel·lícules, ens han acompanyat en la formació obrint-nos la porteta del cor més eficaçment que un discurs teòric.

No direm res nou si afirmem que la violència és un model inhumà de comportament, insolidari, injust i negador de l’altr@ com a legítim i igual. La mediació escolar sorgeix als USA a finals dels 60 i a poc a poc ha anat estenent-se a casa nostra, convivint amb altres maneres d’acostar-se al conflicte. Per a una part de la comunitat educativa, la conflictivitat és culpa d’un grup d’alumnes que cal controlar amb mesures disciplinàries. La introducció de programes de mediació i de resolució de conflictes aporta nous recursos, tant a l’alumnat com al professorat, per a previndre la violència.

Però la vertadera meta, si el que volem és formar persones democràtiques, pacífiques i compromeses amb el món, és aconseguir que a l’escola hi haja una vertadera cultura de pau i, per a això, és imprescindible la implicació de la comunitat educativa mitjançant la pràctica de la no violència activa i el conreu de la pau. El treball cooperatiu, la participació democràtica, l’expressió positiva dels sentiments i dels desitjos o l’aula pacífica, sense jerarquies ni violències, són excel·lents maneres de posar-nos en el camí per a ser autèntiques peacebuilding o persones constructores de pau, una ciutadania crítica capaç d’exercir una democràcia de veritat.

I mentre aquesta cultura de pau es va coent, nosaltres anem mediant perquè, com diu Carlos, mediar és creure en el diàleg: és dialogar amb el mateix diable i a les portes de l’infern, si fa falta.

Rosa Sanchis i Carlos Caurin

Page 47: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

47

ACTIVITATS FIRA MEDIEVAL TORNEU D’ESCACS

ESTANDS DELS NOSTRES ALUMNES

Page 48: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

48

Expectacle dansa

Page 49: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

49

Se trata de un festival no profesional que nuestro Instituto, y gracias al éxito del año pasado, celebra por 2º año consecutivo. Con ella se pretende sacar a la luz el trabajo y grandísimo esfuerzo que realizan los alumnos de Secundaria, especialmente cuando compaginan los estudios del Instituto con los de Conservatorios u otros centros que complementan su formación. Desde el Instituto, conscientes de ello, trabajamos estrechamente con Conservatorios (especialmente con el Conservatorio Profesional de Danza) y otras Escuelas para realizar una coordinación que les permita optimizar su tiempo y compaginar ambos estudios. Al mismo tiempo, como pioneros en la implantación del Bachillerato de artes Escénicas Música y Danza en Valencia, y gracias a las magníficas instalaciones recientemente renovadas del centro, pretendemos abrir las puertas a toda la sociedad valenciana para que desde aquí, el Instituto más emblemático de la ciudad de Valencia, pueda ver la luz todo este

trabajo realizado por ellos y sus profesores, en este curso, a punto ya de finalizar. Carmina Valiente

FotosS

Page 50: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

50

14 de març

Fotos José María Azkárraga

Page 51: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

51

Page 52: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

52

Page 53: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

53

Page 54: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

54

Viatjes, visites i extraescolars

Page 55: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

55

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa

Taller sobre l’energia al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa

VIATGE A BARCELONA.

Per Alba Grau, 4t ESO A

El passat dia 18 de febrer, els alumnes de 4t d’ESO que cursem l’assignatura de tecnologia, vam anar dos dies de viatge a Barcelona.

Va ser un viatge cansat, però vam aprofitar al màxim aquests dos dies.

El primer dia, després de unes llargues hores de tren i de matinar molt, vam anar a Terrassa.

Allí visitàrem l’antiga fàbrica tèxtil de Terrassa, de la qual coneguérem el funcionament (mitjançant una màquina de vapor), les condicions dels treballadors, les diverses màquines i procediments amb què es fabricaven els teixits i vam gaudir d’unes visites guiades per tot el museu.

Gràcies a la grandària de la fàbrica, ara podem trobar moltes exposicions interessants sobre altres aspectes tecnològics i físics, com l’electricitat, l’energia, les centrals de producció d’energia elèctrica, l’avanç tecnològic en vehicles i molts més avanços tecnològics.

En gran part de les exposicions tenim la possibilitat d’experimentar i provar màquines, cosa que fa la visita més entretinguda.

Per la vesprada, després d’anar a l’alberg en Barcelona, vam tindre unes hores lliures per a visitar la ciutat i sopar.

Després d’un esgotador però divertit dia, vam poder descansar molt bé en l’alberg, que estava en molt bones condicions.

Al dia següent vam anar de bon matí al Cosmocaixa de Barcelona.

En aquest museu no teníem cap visita guiada, però vam poder veure’l tot pel nostre compte i més tard tinguérem una classe sobre la llum i una sessió en el planetari.

Page 56: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

56

El Cosmocaixa és un museu de la ciència molt interessant, que mostra coses com: un bosc inundat impressionant amb animals curiosos a l’interior, un pèndol enorme que va tombant barres de ferro cada minut (pèndol de Foucoult), màquines que ens mostren diferents ones... i el “toca-toca” que ja és un clàssic a aquest museu.

En la classe sobre la llum ens van explicar d’una manera molt senzilla què és la llum i les característiques d’aquesta, preguntes molt bàsiques però difícils de respondre.

Finalment el planetari fou interessant a la vegada que bonic; va ser un final perfecte per a la visita a aquest museu.

En la segona i última vesprada en aquesta preciosa i moderna ciutat, vam tornar a visitar-la pel nostre compte, tenint així la possibilitat de veure el que nosaltres volíem.

Aquest viatge va ser, en resum, perfecte, ja que en sols dos dies vam aprendre molt però també vam tindre temps per divertir-nos i veure la ciutat.

Alba Grau, 4t A

Al Passeig de Gràcia, davant de La Pedrera (Casa Milà)

A l’alberg abans d’anar al Cosmocaixa

Page 57: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

57

Visita al parque tecnológico de Paterna

per Santiago Peláez de 2n Batx D

El pasado 30 de noviembre los alumnos de tecnología industrial de 1º de bachillerato (cuyo profesor es Julio Olmo) visitaron los institutos “AIDIMA” y AIMPLAS” situados en el parque tecnológico de Paterna. Ambos institutos se dedican a proporcionar ayuda a las empresas relacionadas con el sector industrial mediante proyectos I+D+I, análisis del mercado y otras actividades.

En primer lugar los alumnos visitaron AIDIMA, un instituto especializado en el tratamiento de la madera, y observaron un proceso de ensayos y pruebas de calidad sobre muebles (estas pruebas son obligadas para que un producto pueda entrar en el mercado). En AIMPLAS se concienciaron de lo presente que está el plástico en la vida cotidiana y se informaron sobre otros proyectos del instituto, como por ejemplo, ensayos con productos expuestos a simulaciones climáticas, resistencia ante todo tipo de esfuerzos, etc. Estas fueron las actividades más interesantes, pero hubo muchas más a lo largo de toda la tarde.

¿Quién podría imaginarse un ingeniero industrial o un asistente técnico que no haya visto con sus propios ojos procesos industriales reales en su etapa estudiantil? Estar en contacto con la realidad que representa la teoría estudiada es indispensable para el estudiante actual, sobretodo en el ámbito científico. Además de su utilidad, esta visita rompe con la dinámica habitual de las clases, ¡ha sido una clase de tecnología especial! Todos han disfrutado mucho de la visita y confiamos en que pueda repetirse.

Santiago Peláez Noguera (alumno de 1º Bachillerato, grupo D)

Page 58: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

58

Excursión al I.A.T.A

El pasado 22 de octubre, los grupos de biología de 2º de bachillerato realizamos una salida al I.A.T.A, acompañados por la profesora Encarna García, donde nos enseñaron como la biotecnología puede ser aplicada en la industria de la alimentación. Primero hicimos un interesante experimento en el que teníamos que clasificar adjetivos que indicaban características de la comida. Más tarde nos mostraron las instalaciones, incluyendo un impresionante laboratorio de pruebas donde vimos distintas formas de conservar aquellos alimentos que antes no se podía, como los fresones o kiwis. Fue increíble ver como al deshidratar estos alimentos para su conserva mantenían la forma pero no pesaban apenas. También nos llamó la atención un envoltorio para envasar al vacío que era biodegradable e incluso comestible y que había sido fabricado a partir de maíz. Finalmente fuimos a otro laboratorio donde pudimos observar levaduras al microscopio y cultivos en placas de petri. En conclusión resultó una actividad bastante entretenida que nos mostró una de las muchas salidas que ofrece la rama biosanitaria.

Page 59: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

59

EIXIDA A L'EXPOSICIÓ D'ENRIC VALOR

El 17 de desembre tots els grups de 2n.ESO van anar a una “visita guiada de l'exposició: Enric Valor. El valor de les paraules a la Universitat de valència, al carrer de la Nau”. L’alumnat de 2n A ens fa alguns comentaris de l’eixida.

La eixida em va semblar molt interessant, ja que vam aprendre moltes coses d’un personatge molt important per a la nostra llengua que ja havíem treballat a classe. A més, l’exposició estava molt ben feta i el guia explicava les coses molt clarament. El vídeo,

també va ser molt interessant. Hem aprés més coses sobre la vida d’Enric Valor, el seu origen, com va començar a escriure i els seus mèrits professionals. També vam saber més coses sobre les seues rondalles i les seues obres. Vam tindre l’oportunitat d’ampliar la informació que havíem aprés en classe. Ha sigut molt interessant perquè l'home ens ha fet de la visita un agradable recordament ha Enric Valor i em vist la seua màquina d'escriure, el seu barret i la taula i això a mi m'agrada molt.

TERESA

Maria Zuriaga

Ha sigut molt interessant perquè l'home que feia de guía, ens ha fet de la visita un agradable recordatori d’Enric Valor i hem vist la seua màquina d'escriure, el seu barret i la taula i això a mi m'agrada molt.

He aprés moltes coses per exemple que va nèixer a Castalla en l'any 1911. I també ens han portat a una sala on ens han posat un video on s'explicava la vida d'Enric Valor i hi havia gent parlant molt bé d'ell.

Page 60: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

60

VIATGE A LA NEU Del 6 al 11 de febrer va ser el viatge a la neu del lES Lluís Vives i l'lES Benlliure, ens vam hostejar en un hotel al centre de la ciutat d'Andorra la Vella, anàvem tots els dies en autobús a l’estació Soldeu-EI Tarter. El primer dia, només arribar, varem anar a arreplegar el nostre material a la tenda de les pistes, i varem provar-nos una muntonada de coses fins que varem donar amb el material idoni. Fèiem dues hores de classes pel matí i després teníem fins a les 17:00 tot el dia lliure, excepte a les 14:00 que havíem de anar a dinar, al restaurant de les pistes.

En esquí n'hi havia cinc grups que estaven dividits per nivells, y uns altres tants en snow. La neu, en general, no estava en perfecte estat, però era bona per esquiar o fer snow.

Per les vesprades, quan tornàvem de la neu, sortíem per Andorra la Vella, alguns dies a fer compres i altres a gaudir del fred menjant-nos unes creïlles fregides, altres dies, pujàvem a la piscina de l’hotel i ens donàvem un agradable bany.

Per les nits a les 24:00 hi havia silenci absolut, normalment les nits eren tranqui-les i romaníem tots a l’hotel, a l’habitació veient la televisió o las corredors buscant wifi per a connectar-nos a les xarxes socials, a excepció de la nit que alguns van anar a Caldea o altra nit que hi va haver una discoteca a prop de l’hotel.

En resum, aquests són els viatges que mereixen la pena pels bons records que deixen.

Alumnes 3er A

Page 61: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

61

Viatge a Berlin, curs 2010-2011

El passat dia 8 d’abril, els alumnes que estudiem alemany dels cursos 3er i 4t de l’ESO, 1er i 2on de batxiller vam anar 4 dies a Berlin, la capital alemanya.

Aquest viatge fou una gran experiència per a tots, ja que en sols quatre dies ens vam divertir com mai, milloràrem les amistats i ens vam enfonsar plenament en la cultura alemanya, la llengua i sobretot, l’entranyable extravagància berlinesa.

En aquests quatre dies teníem un programa molt complet, que ens va permetre, gràcies als professors que ens guiaven, veure la ciutat de la manera més completa possible en tan poc temps.

Visitàrem museus com: el Pergamonmuseum; la Alte Nationalgalerie; la Neue Nationalgalerie; el Jüdisches Museum, en el qual vam comptar amb una fabulosa visita guiada; i el Deutsches Historisches Museum.

Page 62: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

62

A més, vam veure monuments, esglèsies i zones turístiques importants com: Unter den Linden; el barri de Kreuzberg, on es trobava el nostre hotel; Museumsinsel; Kurfürstendamm; la catedral “Berliner Dom”; Alexanderplatz; la Kaiser Wilhelms-Gedächtniskirche; el Tiergarten; el Reichstag; les catedrals “französischer und deutscher Dom"; el Charlie-Checkpoint...

I encara tinguérem temps d’anar a l’opera, que fou una experiència inoblidable; fer un passeig en vaixell pel riu Spree i visitar un poc la ciutat pel nostre compte.

Per acabar, l’hotel era perfecte, estava en molt bones condicions, el menjar era boníssim i vam estar realment còmodes.

En resum, aquest viatge va ser meravellós en tots els sentits, i m’agradaria, com segurament a tots, repetir-lo.

Page 63: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

63

Viatje a Londres

Page 64: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

64

iatje a

Page 65: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

65

CINEMA, EXPOSICIONS I CULTURA

Cisne negro

per Dina Pedro 2n Batx. C

Hace casi dos meses fui a ver la película por la que la actriz Natalie Portman ha ganado recientemente un Oscar a la mejor actriz, “Cisne negro”. Unas amigas y yo, llevábamos tiempo queriendo ir a verla, primero porque algunos de los actores del filme, entre ellos la propia Natalie Portman o Vicent Cassel, nos encantan, y también porque todo el mundo hablaba de lo buena que era la película y de que sería un pecado no ir a verla. Lo cierto es que a pesar de eso, yo tenía mis dudas acerca de si la película me iba a gustar o no, porque mis conocimientos sobre el mundo de la danza son más bien limitados, y éste era el tema central de la película. Sin embargo, al salir del cine y comentar la película con mis amigas, me di cuenta de que el estudio psicológico, la obsesión por el éxito y la inexorable autodestrucción que ello conlleva, pueden ser rasgos característicos, no sólo del mundo de ballet, sino de cualquier persona que tiene un sueño, y es capaz hasta de sacrificar su vida por conseguirlo. Porque su vida, si no consigue alcanzar esa meta, no tiene ningún sentido.

La película se centra en la historia de Nina, una joven bailarina de ballet cuyo sueño es triunfar en la danza. Es hija de una bailarina retirada y frustrada, que tuvo que abandonar su sueño de triunfar en el ballet cuando se quedó embarazada, por lo que de algún modo Nina se siente también presionada a alcanzar el éxito que su madre jamás pudo conseguir.

Cuando el director artístico de la compañía decide abrir la nueva temporada con “El lago de los cisnes”, Nina ve la oportunidad de cumplir su sueño, y se esfuerza al máximo por conseguir el papel protagonista. El director artístico requiere a una bailarina que pueda interpretar tanto el cisne blanco, que representa la pureza e inocencia, como el cisne negro, que refleja la astucia y la sensualidad. Nina encaja perfectamente en el primer papel, pero en un principio, es incapaz de mostrar la pasión y la soltura que requiere interpretar el cisne negro. A

Page 66: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

66

partir de ese momento, pondrá todos sus esfuerzos en bordar el papel, pero pagará un precio muy caro para conseguirlo.

A lo largo de la película vemos que el mundo de Nina gira en torno a la danza, a su afán por ser la bailarina perfecta. No tiene amigos, ni vida privada más allá del ballet, situación que se agrava aún más, cuando se obsesiona por encarnar al cisne negro. Su lado oscuro comienza a tomar el control de su vida, a medida que su salud física y mental rozan límites muy extremos. La anorexia, la manía persecutoria, las alucinaciones o las autolesiones son sólo algunos de los trastornos que sufre la protagonista.

Su afán por el éxito la está abocando a la autodestrucción pero ella no parece darse cuenta de ello. Desoye los consejos de su madre de que se tome las cosas con más calma, y se vuelve cada vez más agresiva con ella, y con todos los que la rodean. Tiene que conseguir el éxito a cualquier precio.

Finalmente, de la misma forma que en el ballet Nina representa la lucha entre el cisne blanco y el cisne negro por conseguir el amor del príncipe, vemos en su vida una lucha entre su lado bueno y su lado oscuro, en la que, al igual que en “El lago de los cisnes”, el triunfo del cisne negro, conlleva la trágica muerte del cisne blanco.

En conclusión, la película en su conjunto me ha parecido realmente impresionante, pues refleja, no sólo que la obsesión por la perfección únicamente puede conducir a la autodestrucción, sino que también consigue impactar al público con ciertas escenas, más propias de un filme de terror psicológico, en las que la música, el escenario, las vívidas escenas que se representan y la magnífica interpretación de los actores, mantienen al público en vilo hasta los créditos del final.

Dina Pedro, 2º Bachillerato C

Page 67: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

67

Cine en el IES Luis Vives

Con motivo del aniversario de la proclamación de la República Española, dia 11 de Abril de 2011 tuvo lugar en el Salón de Actos del Instituto Luis Vives la proyección de la película Las Colonias Escolares 1936-1939 dirigida por Cristina Escrivá. La cinta era de especial interés para nuestro centro, porque uno de los puntos de reunión de los niños evacuados de Madrid al principio de la Guerra Civil, fue el IES Luis Vives. En la película se ve cómo algunos testigos de aquella época pasean por el campo de deportes y recuerdan el día en que llegaron a Valencia y que les reunieron aquí. Tras la proyección, tuvo lugar una mesa redonda en la que la propia Cristina Escrivá y uno de los niños de la guerra charlaron con nuestros alumnos de 2º de la ESO a quien iba dirigida la actividad.

Evacuación del museo de prehistoria.

El pasado 14 de abril, fuimos a visitar el museo de prehistoria.

Salimos del instituto, el museo estaba muy cerca del colegio Cervantes.

Nos acompañó nuestra profesora Marta y los alumnos de prácticas.

Todos teníamos ganas de ver a “Ochi”, que es el cuerpo congelado de un Neandertal, y justo cuando nos dirigíamos a verlo, sonó una alarma, así que tuvimos que salir muy deprisa del museo. Después nos dijeron que se trataba de un simulacro, total, que al final tuvimos que regresar al instituto, pero antes Marta pasó lista para comprobar que nadie faltaba.

Ya en el instituto, Marta nos dijo que nos compensaría por habernos portado tan bien. Nos dijo que volveríamos para visitar a Ochi; nos gustó la idea y esperamos que esa salida sea lo antes posible.

Ana Sánchez. 1º C.

Page 68: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

68

EL MUSEO DE LA PREHISTORIA

En el museo grande, vimos casi todas las cosas que hay en la prehistoria menos el metal que no lo pudimos ver porque sonó la alarma que era la alarma del museo. La alarma era muy ruidosa y no era como la del instituto Luis Vives. Cuando sonó la alarma bajamos con orden y despacio sin correr para que pudiéramos bajar más rápido. La profesora de historia, Marta López, que era ella la que organizó la salida del museo de la Prehistoria, tenía una lista de nuestros nombres y cuando bajamos, antes de salir del museo, empezó a nombrarnos para estar segura de que todos hubiéramos salido del museo.

Fátima. 1ºD.

Page 69: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

69

Eixida a Edificis Gòtics:

La meua classe de 2n abans de pasqües, vam anar d'excursió a veure edificis d'estíl gòtic, tot va començar perquè com vam donar en una tema del llibre el gòtic a la nostra tutora Marta se li va ocorrer que ja que l'estavem donant doncs anar a veure les característiques.

L'eixida va començar a les nou del matí, ens va acompanyar la mare d'una companya nostra, d'Elisa, què és Arquitecte i com tenia contactes doncs ens van ensenyar coses que la gent no veu normalment.

Primer vam anar a la Llotja, ahi vam tenir molta sort perquè no hi havia molta gent i ens baixaren a un soterrani on s'havien rodat diverses pel·lícules. Després vam anar a la Catedral, aquesta sols la vam veure per fora, vam caminar un poc i arribarem a San Joan de l'Hospital, ens van ensenyar on estava la Mesquita i el Cementeri, després ens van baixar a un soterrani xicotet on es trobava l'espina de l'àntic circ Romà. Per finalitzar sols quedava Les Torres de Serrans i les de Quart, les vam veure un poc falts de temps, però l'eixida va merèixer la pena.

Maria Zuriaga Monsalve 2n ESO A

Page 70: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

70

Passejant per València Gòtica El dia déneu d’abril de dos mil onze, vam eixir a veure els monuments gòtics de la ciutat.

L’eixida ens va ocupar tot el matí.

La nostra tutora, Marta, va organitzar aquesta eixida perquè li semblava interessant, ja que a classe estavem donant l’època i l’estil gòtic. Per tant, abans de l’eixida, havíem de treballar. La classe es va organitzar per grups de tres persones, i a cada grup se li va assignar un monument gòtic amb el que treballaria en profunditat, i alhora de visitar-lo, el descriviria.

Vam visitar en total set edificis: La Llotja dels Mercaders, l’esglèsia de Santa Catalina i la de Sant Joan de l’hospital, la porta dels Apòstols de la catedral, el Palau de les Corts i les Torres de Quart i de Serrans.

A més a més, vam poder veure parts d’alguns edificis que la majòria de les persones no poden veure per distints motius, ja que comptaven amb la col·laboració de l’inspectora de patrimoni de València, mare d’una companya nostra.

Lucía Luis Mateo, 2nA, IES Lluís Vives

Page 71: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

71

Els racons de les llengües

Page 72: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

72

Die Deutche Ecke

ntrega de Premios en la Facultad de Filología, Traducción y

Comunicación de la Universidad de Valencia. El pasado mes de mayo

tuvo lugar la entregra de los premios a los mejores micropoemas del

concurso "Digues el que sents en 200 caràcters en llengua alemanya" y

a las mejores fotos del certamen "Una imatge, un idioma". Los

galardonados fueron los alumnos de alemán de 4º de la ESO de nuestro

centro. Los poemas y las fotos se reproducen en estas páginas de

nuestra revista.

¡Enhorabuena a todos!

E

Page 73: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

73

Die Deutschen denken immer an alles

(Foto: Sergio Lecuona Fornes 4t ESO A)

DU BIST FREI DU BIST IN BERLIN

Page 74: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

74

Gedichte zu vier Händen

Alumnat de 4t de l’ESO Poemes en alemany del IES Lluís Vives

Das Dschungelgedicht

In das Ausland möchte ich fahren. Alle Länder schnell besuchen, Schöne Reisen on-line buchen, Und Gedanken aufbewahren. Wildes Leben will ich kennen. Meine Freunde Affen nennen, In dem Dschungel Liebe finden: Unsere Liebe fest verbinden.

Joan Ripoll 4t A

Das ist nicht mein Bier

Ich möchte nach Deutschland fliegen Und auf einer Wiese liegen. Die Städte will ich sehen Und dort durch Strassen gehen. Ich möchte deutsche Delikatessen, vor allem Bretzel und Bier. Ich will keine vergessen: Wahrscheinlich schmeckt es mir.

Alba Grau 4t A

Deutschlandreise

Nach Deutschland möchte ich reisen, Möcht‘ alles besuchen und umkreisen, Möchte Deutsche kennen lernen Träumen unter deutschen Sternen. Danach komme ich zurück, Besuche dich, und warum nicht? Ich freue mich: Und teile mein grenzenloses Glück.

Angela Denore 4t B

Meine Tiger-Känguruh-Katze

Ich habe eine Katze gekauft mit kleinen roten Ohren und blauen großen Pfoten. Das hätte ich nie geblaubt. Sie brüllt wie ein Tiger und spring wie ein Känguruh: schlauer ist sie als du. und isst Garnelen lieber

JOSEP BELDA ROSELLÓ

Page 75: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

75

Ich esse Zitronen, Gelbes Glück

Zucker und Melonen. So gelb wie die Sonne So gold wie das Glück. Ich möchte hier wohnen, zu dir wieder kommen, dein Leben auch schonen: Gib mir bitte ein Stück! Verrückt

GLOBALES WAHNSINN

Der Welt verrückt ist Warum? Ich weiB es nicht. Die Reichen beuten die Armen aus Sie möchten mehr Geld Fukushima und Haití haben Probleme Wir müssen ihnen helfen Mubarak, Ben Ali und Gafafi fallen Endlich kommt die Freiheit Der Welt ist vwerrückt WeiBt du das nicht? Jugendliche trinken und rauchen? Erwachsene kritisieren und klagen. Essen, fernsehen und faulenzen Das ist, was wir jetzt machen. Wo ist das Glück? Die Menschen haben kein Stück Wir haben alles verloren: Versucht bitte, das Glück zu finden. Warum? Weil du und die Welt verrückt seid.

Helena Hernàndez i Èvole

Page 76: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

76

Ich will nach Berlin fahren: Berlin, Berlin, Berlin

Die Reise ist nicht so lange. Dort treffe ich meine Freunde, und wir weinen vor Freude. Wir können dort zum Tiergarten gehen, um Löwen, Elefanten und Affen zu sehen. Wir können viel Spaβ haben, morgens, mittags und abends. Merlina Ayelén Moreno

Ich will auf eine Party gehen, Outfits

Habe aber keine Zeit. Keine Panik ist geplant, alles liegt auf meiner Hand. Den roten Rock möchte ich haben. Die schwarzen Stiefel will ich tragen. Den bunten Schal finde ich nicht: Das ist das Ende des Gedichts. Mamen García García

Rosa und grün trage ich, So bin ich

aber schwarz überhaupt nicht. Eine kurze Hose habe ich an, sie fühlt sich aber kalt an. Ich kann einen Hut tragen, und Sätze auf Deutsch sagen.

Wie ein Schmetterling sehe ich aus, und der Himmel ist mein Haus.

Sehr lustig bin ich immer,

und kitschig ist mein Zimmer.

Claudia Benito Medina

Page 77: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

77

Tee und Liebe

Etwas sagen möchte ich dir Es ist wichtig für mich Dass du immer bist bei mir Und ich immer liebe dich Komm‘ wir gehen ins Café Und wir essen auch ein Eis Möchtest du vielleicht ‘nen Tee? Und wir trinken ihn am Gleis .

Rita Lloves Sierra.

Das beste Essen von Berlin

(Foto: Alba Grau Moreso 4º A) DEUTSCHEN SIND SEHR VERNÜNFTIG

Christoph Ringelkamp Alumnat de pràctiques

Oscar Sánchez Beatriz Tomás

Professorat:

Ela Fernández-Palacios

Page 78: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

78

ENSEMBLE, C’EST TOUT

Le 9 décembre 2010, nous avons assisté, dans le cadre de la programmation cinématographique de l’Institut Français de Valence, à la projection, en version originale, du film “Ensemble, c’est tout”, du réalisateur français Claude Berri.

Adapté du roman d’Anna Gavalda, best-seller paru en 2004 et vendu à plus de 500 000 exemplaires, ce film, tourné en 2007, conte la rencontre entre les destins croisés de quatre personnages.

Camille, incarnée par Audrey Tautou - qu’avait révélée Le Fabuleux destin d’Amélie Poulain de Jean-Pierre Jeunet - est une frêle jeune fille anorexique, passionnée de dessin, qui s’est éloignée de sa famille et gagne sa vie en faisant la nuit le ménage dans des bureaux.

Philibert, que joue Laurent Stocker, comédien de théâtre de la Comédie Française, est un jeune aristocrate, extrêmement timide et émotif, qui vit en solitaire dans un grand appartement que possède

sa famille.

Franck, dont le rôle est tenu par Guillaume Canet, autre jeune acteur apparu déjà dans plusieurs films et également réalisateur, est un cuisinier viril et bourru, mais d’une tendresse infinie pour sa grand-mère qu’il adore.

Paulette, interprétée par Françoise Bertin, grande vieille dame du cinéma français, est la grand-mère de Franck, fragile et drôle, maintenant incapable de vivre seule.

Après des essais difficiles de cohabitation, ces quatre personnages vont finir par s’apprivoiser, se connaître, s’aimer et vivre sous le même toit. Leurs doutes, leurs chagrins, c'est ensemble qu’ils vont apprendre à les adoucir, pour avancer et réaliser leurs rêves. Ils vont se découvrir et comprendre qu’ensemble, on est plus fort.

Après le film a eu lieu un débat animé par Marie-Christine Crespo, qui avait présenté le film avant la projection ainsi que le roman d’Anna Gavalda qui l’a inspiré, ce qui nous a donné envie de le lire et d’ajouter quelques unités au demi-million de lecteurs qui l’ont déjà apprécié.

Marta Fontcuberta Coll, 2º Bach. F

David Chaqués Senón, 2º Bach. J

Page 79: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

79

LE COIN DU CINÉMA FRANÇAIS LE COUPERET

Le 26 mai 2011, nous avons assisté, dans le cadre de la programmation cinématographique de l’Institut Français de Valence, à la projection, en version originale, du film “Le Couperet”, du réalisateur français d’origine grecque Costa-Gavras., bien connu pour ses films politiquement engagés tels que Z (sur la dictature des colonels grecs), L’Aveu (sur le totalitarisme stalinien), État de siège

(sur les excès des États-Unis en Amérique latine), Missing (sur les crimes de Pinochet au Chili), Music Box (sur la recherche des bourreaux nazis) ou Amen (sur la passivité du pape Pie XII devant l’extermination des juifs).

Adapté d’un roman de l’Américain Donald Westlake et transposé dans le nord de la France, près de la frontière belge, le scénario de ce film, tourné en 2004, est centré sur le personnage principal qui est incarné par José Garcia, acteur français d’ascendance espagnole.

Ce personnage, Bruno Davert, est un cadre supérieur, marié et père de deux enfants, passionné par son travail d’ingénieur spécialisé dans l’industrie du papier, mais qui a été licencié, pour cause de délocalisation, par l’usine où il travaillait depuis quinze ans.

Brusquement, ce paisible père de famille au train de vie confortable se retrouve au chômage, humilié par des entretiens d’embauche aussi nombreux qu’inutiles et menacé dans son équilibre personnel et familial.

La solution qu’il choisit est radicale : il s’arrange pour obtenir les dossiers des éventuels candidats à l’emploi qui l’intéresse, et il les élimine l’un après l’autre, par une série de meurtres prémédités couronnée par celui de Raymond Machefer (rôle tenu par le comédien belge Olivier Gourmet), qui occupe cet emploi.

Ce thriller capte l’attention du spectateur par un suspense habilement entretenu et un humour très noir, et le fait réfléchir sur les problèmes que posent le chômage, la crise économique et la violence que cette crise génère dans un monde dominé par la loi du marché et où la concurrence peut tuer.

Page 80: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

80

ARCADIA ( « Le Couperet » )

El 26 de Mayo de 2011, asistimos, dentro de la programación cinematográfica del Instituto Francés de Valencia, a la proyección, en versión original, de la película « Arcadia » (Le Couperet), del director francés de origen griego Costa-Gavras, conocido por sus películas políticamente comprometidas, tales como Z (sobre la dictadura de los coroneles griegos), La Confesión (L’Aveu, sobre el totalitarismo estalinista), Estado de Sitio (État de Siège, sobre los abusos de los Estados Unidos en América latina), Desaparecido (Missing, sobre los crímenes de Pinochet en Chile), Music Box (sobre la búsqueda de verdugos nazis) o Amen (sobre la pasividad del Papa Pío XII frente a la exterminio de los judíos).

Adaptado de una novela del americano Donald Westlake y transportado al norte de Francia, cerca de la frontera belga, el guión de esta película, rodada en 2004, está centrado en el personaje principal, encarnado por José Garcia, actor francés de origen español.

El personaje, Bruno Davert, es un alto ejecutivo, casado y padre de dos hijos, apasionado por su trabajo de ingeniero especializado en la industria del papel, pero que ha sido despedido, a causa de una reubicación, de la fábrica donde trabajó durante quince años.

De repente, este tranquilo padre de familia con un cómodo nivel de vida se encuentra en el paro, humillado por entrevistas de trabajo tan numerosas como inútiles y su equilibrio personal y familiar se ve amenazado.

La solución que toma es radical: se las arregla para obtener los currículums de los posibles candidatos para el trabajo que le interesa, y los elimina uno tras otro, con una serie de asesinatos premeditados, teniendo como final a Raymond Machefer, quien ocupa ese puesto.

Este thriller llama la atención del espectador por un suspense hábilmente entretenido y un humor negro, y le hace reflexionar sobre los problemas que plantea el paro, la crisis económica y la violencia que ésta genera en un mundo dominado por la ley de mercado y donde la competencia puede matar.

Alumnos Optativa Francés 1º Bachillerato vespertino-nocturno.

Page 81: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

81

Exit Through the Gift Shop The English Corner

Written by Diego March (1º P Bachillerato)

Everyone has heard (or seen) at least once the name or the art of “Banksy”, the British street-artist. Banksy started his career between 1992 and 1994. Since then, his fame has grown all over the world. And the most amazing thing is that he has never lost his privacy, until today, no one, except his crew, knows who Banksy is.

Banksy has made much controversy, not only for his street-art, but also for his acts. Many street-artists criticised his behaviour, selling his works and paintings in auction houses or exposing his art in some galleries; so some expressions began to appear saying: “Banksy is a sell-out”. Banksy, who’s known for not answering this kind of attacks, acts for the first time; and he’s done it in a really huge way : he answered with a full-length movie/documentary.

“Exit Through the Gift Shop”

The film is about street art (mainly in UK, Europe and USA), the main character is Thierry

Guetta, a clothing sales man who dedicated his life to filming street-artists. Thierry goes deeply into the graffiti underworld until one day he meets Banksy. From then on, Thierry starts a really affective relationship with the famous street-artist. After some years, Thierry had recorded like 10.000 hours of videos of artists from all around Europe and USA. So, he decided to make a film, and so he did. The first project directed and edited by Thierry was a bit… Hard (It was “Like a hyperactive child with the remote control of a TV with thousands channels” as the same Banksy said).

So, Banksy decided to re-get up the project and start again. At the same time he said to Thierry to start to try his art, to make some posters and see how he could develop his creativity. Everything said , they separated for a time, Thierry came back to Los Angeles, and Banksy to London. Thierry started to make posters with a self-photo under the name of “Mr.Brainwash”.

With time, Thierry set up his art and eventually sold his fashion shop to buy a Designing-Studio and hire a team of artists and designers to work with him. The little suggestion Banksy had given him had become a life-project, and it got bigger.

Finally, Mr.Brainwash earned some fame in LA and the rest of The States, and then decided to do the ultimate show. Thierry decided to buy an old studio of the CBS and he built the biggest and most gorgeous street-art show ever seen. Mr.Brainwash was a total success. But, di he act correctly? Could his art be called street-art?

That is a decision the spectator must make. That is all about the film Banksy and Thierry made. And what Banksy tries to say is that art,

street-art, or whatever, looses all its meaning when it starts to be part of the popular culture, like his art, as Mr.Brainwash (In his case he was forced to be the example), like Warhol, as many other artists became…

Page 82: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

82

“If you want to get rid of the meaning of something, turn it into a pop icon.”

Banksy

Mark Twain Con motivo del centenario de Mark Twain, Carmen Manuel, profesora del Departamento de Filología Inglesa y Alemana de la Universidad de Valencia , pronunció una conferencia el día 11 de noviembre de 2010 en el Salón de Actos del IES Luis Vives dirigida a los alumnos de 4º de la ESO y 1º de Bachillerato. La alumna Elia Cervera de 4º B hace un resumen de la misma.

Mark Twain was an American author and humorist, who died one hundred years ago.

Page 83: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

83

Thanks to the centenary celebration, we had a talk about this great author, where we learned a little bit more about himself:

He's real name is Samuel Langhorne Clemens but he got this penname during his working years on Mississippi riverboats. In the rivers, two fathoms (a fathom is a maritime unit of depth; about 1.8 m) are a safe depth for boats. The depth was measured with a thin rope of a

determinate size.

The river boatman's cry was "mark twain" meaning:

"according to the mark, the depth is two fathoms". And twain is an archaic noun for "two". That means: the water is 3.6 m deep, so it's safe to pass.

His most famous novels are Adventures of Huckleberry Finn (1885) and The Adventures of Tom Sawyer(1876).

Huckleberry Finn is told in first person by Huckleberry "Huck" Finn, a friend of Tom Sawyer and narrator of two other Twain novels (Tom Sawyer Abroad and Tom Sawyer Detective). The book is noted for its colorful description of people and places along the Mississippi River and the satirizing of a Southern society that had disappeared about twenty years before it was published. It gives a sharp look at prejudices, particularly racism.

The Adventures of Tom Sawyer talks about a young boy growing up in a small town along the Mississippi River. The story is set in the town of "St Petersburg" (inspired by Hannibal, , where Mark Twain grew up). The characters and the adventures were also life-inspired.

Missouri

Now, we're able to download classis from the Internet for free; so if you haven't read Mark Twain's wonderful novels, it's time to make a dash for them

Alma Porta Lledó 1ºbatA

THE KING’S SPEECH

Starring by Colin Firth, Helena Bonham Carter –Tim Burton’s wife- and Geoffrey Rush –who you might know because of Shakespeare in love-. You’ll find in The king’s speech a comedy with parts of drama and historical facts, like the early of the II World War. Colin Firth plays as King George VI, who has a big problem: he’s stammer and it wouldn’t be such a big problem if he hadn’t to speak almost every day in front of thousands of people. To solve the problem, he asks

for help to an eccentric speech therapist that’ll give the king back his confidence.

Page 84: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

84

The Phoenix Film Critics Society named The king’s speech the best film of 2010 and its star, Colin Firth, Best Actor, and Rolling Stone called it “one of the best movies of the year”. Finally Colin Firth won the Oscar. Anyway I recommend you to see the picture, because it’s very well made; and we can notice too that Colin Firth has a face that looks like if he had come from 1940’s.

The movie “The king’s speech” takes place during World War II and is about Prince Albert who can’t help stammering when he talks. He unwillingly becomes King after his father passes away and his older brother declines the responsibility, so he becomes King George VI. He seeks help to try and cure his stammering, but after many failed attempts with different kinds of doctors, his wife meets Lionel Logue, an Australian speech therapist who isn’t a licensed doctor, but he has a lot of experience helping war victims in Australia. With many unusual, but effective techniques, Logue starts making progress with King George or “Bertie” as he calls him. England soon declares war with Germany, because of the situation of World War II. Bertie is given a three-page speech to read over the radio, and using Lionel’s techniques he completes the speech with success.

In my opinion, this movie has a great cast who could play their part very well. It is a good film with well acted comedic, serious and suspenseful scenes.

JOSE ANDRES ESPEJO OLTRA. 1 BACHILLER-D

The King’s Speech

The king’s speech talks about the story of King George VI of United Kingdom and his problem, he’s

stammerer. After a lot of treatments, his wife finds an Australian speech therapist, Lionel Logue, who is

living in London and uses radical treatments. Finally, the Prince Albert gets to talk without stammer with

the help of Lionel. After this, they become friends for the rest of their lives.

Page 85: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

85

In my opinion, I think it is a good film, because it is different from others. This film talks about something

real, the problem which had King George to talk. In general, I like the movie because it is interesting and it

has funny situations, especially in the sessions with the speech therapist Lionel Logue. I think that the actor

who perfomes Prince Albert, Colin Firth, was well characterized, because for me, his character is the most

difficult to do, because of he is stammerer and he has to do as if he had that problem. And in my opinion, I

think that the movie is ideally set in time.

Finally I think somehow King George was stammerer, makes that the people felt that the King was

someone close to them.

Sara Rodríguez Muñoz

1ºD Bachiller

Page 86: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

86

Cuenca.

Carla Renovell.. 1r BATX. P

On the trip to Cuenca, we went to visit the Museum of Spanish Abstract Art, the Fundación Antonio Saura along with other exhibits and the University of Fine Arts in Cuenca. The Museum of Spanish Abstract Art was very interesting because he has a collection of 127 paintings and sculptures by Spanish artists of the 50 and 60, they fashioned a vigorous abstract language, liberating and very characteristic of committed painting in the fifties and sixties. Fundación Antonio Saura, was the other institution we visited, it could see a selection of works of artist initiatives and other contemporary plastic. We also visited the University of Fine Arts in Cuenca, it was very exciting as we can be very useful to guide us in our future. It also helps to know what lies and talk to the teachers in your area, what it is, and so on.

Page 87: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

87

Treballs plastics i tecnològics

Còmics

Els guanyadors rebent els premis

XII CERTAMEN

COMPITALIA modalitat

FÍDIES

1r Felipe Armand 2n Diego March 3r Miriam Santí

Page 88: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

88

CÒMIC: PROMETEO

Autor: Felipe Armand-1rBAT P

Primer PREMI

Page 89: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

89

Page 90: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

90

Page 91: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

91

Page 92: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

92

CÒMIC: La Llegenda de Perseu

Autor: Diego March-1rBAT P

SEGON PREMI

Page 93: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

93

Page 94: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

94

Page 95: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

La fallaFALLA 2011

Process d’elaboració de la falla.

Page 96: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

96

Page 97: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

97

EXPERIMENTA. TREBALLS PREMIATS 2011

CATEGORIA D’APLICACIONS TECNOLÒGIQUES.

ESTUDIANTS D’E.S.O.

MENCIÓ D’HONOR

TÍTOL AUTORS TUTORS CENTRE I CURS

HIVERNACLE SOSTENIBLE I AUTOSIFICIENT

Adriá Álvarez

Alba Grau

Ana Paniagua

Julio Olmo Lluis Piqueras

IES Lluis Vives (Valencia) 4t ESO

ESTUDIANTS DE BATXILLERAT / CICLES FORMATIUS

MENCIÓ D’HONOR

TÍTOL AUTORS TUTOR CENTRE I CURS

SI PUJA, HA DE BAIXAR

Adriá Castelló

María Pitarch

Francisco Alacreu

Ignacio Arnal

Julio Olmo IES Luis Vives 2 on Batxillerat

EXPERIMENTA. Per Alba Grau 4t ESO A El passat dia 3 d’abril, tres grups d’alumnes de tecnologia de la ESO i batxillerat del nostre institut es van presentar al concurs de projectes de física i tecnologia “Experimenta”.

Aquest concurs, celebrat en el Botànic, va tindre molts visitants que acudien interessats pels curiosos projectes que presentaven alumnes de molts instituts, inclòs el nostre.

Page 98: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

98

Aquest any el nostre institut va presentar uns projectes dignes d’un nivell alt de tecnologia i molt interessants.

Els alumnes de 4tA (Adrià Álvarez, Ana Paniagua i Alba Grau) presentaren un projecte anomenat: “Hivernacle sostenible i autosuficient”.

Aquest projecte està controlat mitjançant dos circuits electrònics am sensors de temperatura i d’humitat, alimentat per energies renovables i compta amb un sistema de ventilació i de regadiu automàtic.

Aquest projecte atragué molt al públic i els alumnes els van explicar el seu funcionament amb molt de detall.

Finalment van guanyar la menció d’honor en la categoria de tecnologia en la ESO.

De 2n curs de batxillerat, es van presentar: Adrià Castelló, Maria Pitarch, Nacho Arnau i Paco Alacreu, amb una barrera i un muntacàrregues elèctrics automatitzats mitjançant un microcontrolador programable, així com un muntacàrregues pneumàtic i dues plataformes elevadores pneumàtiques.

Van mostrar al públic la programació en “Picaxe” dels dos primers, el control elèctric d’una de les plataformes i el pneumàtic de l’altra.

Els visitants podien interactuar amb els projectes dirigint els controls.

Van rebre la menció d’honor del batxillerat en la categoria de tecnologia.

Page 99: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

99

El tercer grup que es presentava estava format pels alumnes de 2on de batxillerat: Víctor Grau, Jaume Torres, David Argüelles i Fernando Herrero.

Presentaven una cadena de muntatge, amb la qual mostraven el funcionament d’un procés industrial real a petita escala.

Usant diversos tipus de sensors, un autòmat programable i una programació realitzada en el llenguatge de programació de Siemens anomenat Logo, han aconseguit que el funcionament d’aquest projecte siga completament automàtic.

Malgrat el nivell del projecte i l’esforç que els alumnes van dedicar, el premi va acabar sent per a un altre projecte d’un altre institut (secat de taronges).

Aquest concurs ha aportat experiència, coneixements i sobre tot una experiència única per als alumnes. A més, dos del tres grups participants van obtindre un premi, en cadascuna de les categories del concurs (projectes de ESO i de Batxillerat) per la qual cosa hem d’estar orgullosos.

Alba Grau Moreso (4t A)

Page 100: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

100

MEDIAMBIENT

PROJECTE MEDIAMBIENTAL

IES LLUÍS VIVES

Page 101: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

101

DECÀLEG MEDIAMBIENTAL

Conscients del procés de deteriorament que pateix el medi ambient i de la necessitat d’un canvi radical d'actituds per a evitar-lo,

ENS COMPROMETEM A:

1 Respectar el material i les instal·lacions del centre per afavorir el seu manteniment i conservació.

2 Contribuir a mantindre nets tots els espais de l’institut, no embrutant

i col·laborant amb el personal de neteja. 3 Estalviar energia, fent un ús raonable de la calefacció y aprofitar el

llum natural evitant l’ús innecessari d’electricitat. 4 Estalviar aigua fent un ús responsable de les fonts y banys. 5 Reduir el consum de paper, minimitzant les comunicacions impreses

i reutilitzant-lo quan siga possible. 6 Evitar el consum de materials i productes contaminants, tòxics o no

biodegradables. 7 Utilitzar el transport públic i la bicicleta en substitució del cotxe i la

motocicleta. 8 Evitar els sorolls molestos (crits, arrossegament de mobles, mitjans

audiovisuals amb volum elevat) per a aconseguir un ambient de treball adequat.

9 Reciclar totes les deixalles utilitzant els contenidors específics i

consumir paper reciclat no clorat. 10 Estendre i difondre els compromisos anteriors en tots els àmbits

de la societat: a casa, al carrer, els amics, els companys...

Page 102: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

102

Concurs de redacció`. organitzat per la

delegació de " Energies

renovables i canvi climàtic de

l'Ajuntament de València".

La guanyadora del 3r premi de la primera categoría del concurs Teresa Peláez 2n ESO A

Què puc fer per frenar el canvi climàtic? Per Teresa Peláez, 2n ESO A

Estimats humans: Fa temps que intente escriure-us, però mai tinc temps, ja que he estat intentant que l’equilibri de la Terra torne a la normalitat desprès de la destrossa que esteu fent, però ja m’he rendit, heu guanyat, sou més poderosos que jo i per això ara, en el límit entre la vida i la mort, us escric esta carta perquè no tireu a perdre la poca natura que encara hi ha al planeta i cuideu del que queda de la Terra tan bé com jo ho he fet des de els principis dels temps. En aquets últims temps us he estat observant i m’heu paregut una espècie molt curiosa, us creieu superior a qualsevol altra, penseu que sou els senyors de la Terra i que tot el que hi ha en ella us pertany, vaig intentar fer-vos-ho entendre, però sou durs de mollera, vaig abandonar ja fa temps i hem vaig limitar a mirar amb resignació com matàveu poc a poc la meua obra i els meus fills. Al principi, quan vau aparèixer com a espècie vaig pensar que faríeu de la Terra un món millor i que la respectaríeu com qualsevol altra espècie, però hem vaig equivocar i quan hem vaig voler donar compte ja era massa tard, l’havíeu transformat al vostre gust. Pot ser, que per a vosaltres siga difícil de comprendre, però imagineu que el dolor que sent una mare quan maten al seu fill es pròxim al que jo sent. M’agradaria donar a entendre que, encara que m’heu destrossat per dins, no vaig voler que s’estingireu, supose que perquè confiava en que poguéreu canviar, que poguéreu reflexionar i adonar-vos del mal que estàveu fent, tant a mi

Page 103: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

103

com a la Terra, però no ho vau fer. Ara que ja sou oficialment els amos de la Terra vos voldria donar uns consells per cuidar-la, ja que amor no se’l podeu donar. Primer, dir-vos que no li senta bé que li tallen els pulmons, arbres, crec que els dieu. Heu de cuidar-los molt, ja que la seua desaparició també us afectaria a vosaltres perquè el CO2, segons tinc entès, no el podeu respirar. Tampoc heu de contaminar les seues llàgrimes, que gràcies a això, el que vosaltres anomeneu aigua, podeu sobreviure, i els meus primers fills viuen allí. No sé que es el que li injecteu a la pell, però això la fa posar malalta i molts dels seus pulmons no poden créixer. També demanar-vos que no li extragueu tanta sang, les venes se li estan quedant seques i jo no hi puc fer res, hauríeu de trobar altre mitjà per fer funcionar els vostres vehicles per que el fum que tiren cada dia embruta més la seva ànima, que al principi dels temps era neta i transparent. Tot això li ha fet que li augmente la febre i ningun antibiòtic en tot el món se la pot fer baixar, i jo mire resignada com, a poc a poc, igual que a mi, la vida se li va de les mans. He estat observant que en la vostra societat hi ha gent més poderosa que altra, pense que no sols la gent més poderosa ha de intentar cuidar a la Terra i per això també vull donar-vos un consell perquè tots els humans hi contribuïu: he vist que utilitzeu els arbres per fer un suport per a escriure i també he vist com el malbarateu, per això crec que podríeu tindre un poc més de cura i utilitzar-lo al màxim i reciclar-lo; quan teniu calor teniu uns aparells que tiren aire, o quan esteu a fosques premeu un botó i ix un raig de llum, l’únic que sé és que tot això fa que la Terra cada dia es posa més dèbil i cada vegada li queden menys recursos, així que, per favor, estalvieu-los perquè no són infinits. Sé que teniu suficient cor com per a cuidar un poc de la Terra. Si cuideu dels vostres fills, per què no cuidar dels meus?

Salutacions,

La mare naturalesa

P.D: Gràcies per la vostra atenció, sé que no deuria, però encara confie en vosaltres i, per damunt, de tot no feu més mal del que heu fet, tant a mi, com a vosaltres.

Page 104: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

104

El tauler VERD de l’Institut. Un espai de comunicació de notícies mediambientals per a la reflexió.

Page 105: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

105

ACTIVITAT MEDIAMBIENTAL

Aprén a classificar els residus.

Page 106: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

106

Dia SENSE COTXES. Cap a una mobilitat sostenible

EXPOSICIÓ I PROVA DE VEHICLES ELÉCTRICS I HIBRIDS A L’INSTITUT. .RESPETUOSOS AMB EL MEDIAMBIENT

Page 107: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

107

Hivernacle sostenible i autosuficient

Page 108: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

108

Page 109: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

109

Page 110: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

Construcció d’Arbres de nadals amb materials recuperats.

Page 111: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

111

Cartells

Page 112: Revista espill 2010 11 v1 red[1]
Page 113: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

113

PASSATEMPS Alumnat FLEXI 2n ESO C i D

Sopa de Lletres

: Núria, Celia, Alba, Josselyn, Raul, Dani, Miguel, Alex, Antanas, Lucas

Troba a la quadricula els noms de 13 animals. Pots buscar en horitzontal, d’esquerra adreta i de dreta a Esquerra, en vertical de dalt a baix i de baix a dalt

Solució: GOS, SERP, GAT, ELEFANT, ABELLA, OVELLA, BOU, HIPOPOTAM, CAVALL, RATOLÍ, LLEÓ, FORMIGA

S S O L A C F A L G O L U G A R S E L E F A N T T U A S H L D E O E R E F V U T T U O T I U O S A Q F P L A O B R E N E P C U O R N Y E R L U O S I S S O I E A P C H E R L O U S L A A P L L E A P M A D T L R E V Q T O E L D P A I U R L A O V C O J T O A N M O R E E N O E J O P O A N E C H U R U U E B L T A S D H E C O R O A U E A L L A A B U R R E A E R U T R O L I N L L E O S N O S P V R A T O L I P T R I U N F

Endevinalles 1) Vaig sempre de viatge, sense maleta ni bastó; de vegades semble un formatge i altres una tallada de meló. 2) Sempre quietes, sempre quietes; dormint de dia i, de nit desperetetes. 3) Cent dames per un cami i no fan pols ni remolí. Solucions: 1) La lluna 2) Les estreles 3) Les formigues

ORDENA: Mira aquests retalls de foto i ordena’ls per enganxar-los correctament. 1 2 3 4

A

B

C

EL PLANETA X31

En el planeta X341 hi ha només dos tipus de bitlets. Al contrari del que Puga semblar a primera vista, el sistema monetari d’X31 no és tan dolent ja que sols hi ha 12 preus enters que no es poden pagar exactament (es paga més i es rep a canvi). Si 18 és un d’eixos preus que no es pot pagar exactament, troba el valor de cada tipus de bitllet.

Page 114: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

114

No es pot pagar 18. Alesmores els divisors de 18 tampoc:

1, 2, 3, 6, 9, 18

Els bitllets han de ser, lògicament nombres petits. Tenim:

4, 5, 7, 8, 10

8 i 10 es poden formar amb 4 i 5. Aixa sols queden:

4, 5, 7

4 + 5 = 9. Aquest és un divisor de 18. Així, els bitllets no poden ser 4 i 5.

7 x 2 + 4 = 18. 4 i 7 tampoc poden ser els bitllets.

De manera que els bitllets han de ser 5 i 7.

Els 12 nombres enters que no es poden pagar són:

1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11, 13, 16, 18, 23

Page 115: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

115

Altres activitats

Page 116: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

116

La xaranga

Page 117: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

117

Page 118: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

118

Page 119: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

119

Page 120: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

120

Page 121: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

121

Page 122: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

122

El Vives reivindica

Page 123: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

123

GRADUACIÓ 2011

Page 124: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

124

Page 125: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

125

Page 126: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

126

Page 127: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

127

Page 128: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

128

Page 129: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

129

Page 130: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

130

Page 131: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

131

Page 132: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

132

ORLA 4t ESO

Page 133: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

IES Lluís Vives València

l’ESPiLL la revista de l’Institut

2010-2011

133

Ángels Valera Antonio Mayor Cristóbal Aguilar José V. Gómez Bayarri Juan Carlos Pacheco Julia Ibáñez MªDolores Martínez María Vicente Milagros Gil Piedad Villena

Silvia Ferri

Acomiadaments

A la promoció de 2n de batxillerat 2011, amb el més sincer desig de que la vida baja molt bé en el nou camí que començaran a recorrer. Esperem guardeu un bon record d’aquest, el que sempre será el vostre Institut.

I al nostre professorat del que sempre guardarem un bon record, per la seua incansable labor amb l’alumnat.

Page 134: Revista espill 2010 11 v1 red[1]

Curs 2010 - 2011

I E S L L U Í S V I V E S VALÈNCIA

L’ESPiLL

La revista de l’Institut

Tém

pera

: Mir

iam

Mar

tí. 1

r Bat

x.