EIN

A /

9/

CU

LTU

RA

EC

OLÒ

GIC

AR

EVIS

TA G

RAT

UÏT

A P

RIM

AVER

A 0

9

2

3

TERRITORI

SALVEM LA VALLETA D’AGRES

ROGER CREMADES RODEJAés autor del llibre “Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani”, i manté un blog de temàtica mediambiental a:http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

La valleta d’Agres és un espai meravellós de l’interior alacantí. Genuïnes terres de secà fetes de mosaics agroforestals. En arribar a aquests paisatges anteriors al boom urbanístic se’ns obrirà una porta al paradís, si més no paisatgístic. Aquest entorn és molt conegut arreu del País Valencià per ser l’accés a l’ombria de la serra de Mariola, al seu Parc Natural i les seues caves. Quin futur espera els habitants d’aquesta sots-comarca si l’autovia que projecta el govern valencià va endavant?

Aquesta autovia pot suposar la fi de les expectati-ves generades al voltant d’un model sostenible de desenvolupament rural, i l’aparició d’un altre tipus d’expectatives... Més bé especulatives, que d’altra banda són un fre als processos de desenvolupa-ment rural.

El desenvolupament en el que creuen als despatxos de Camps està basat en l’acessibilitat dels espais a través d’infraestructures insoste-nibles. Aquest model evidentment fa malbé els valors simbòlics que fan especials els territoris rurals: el seu paisatge, el seu patrimoni natural, la seua tranquil·litat, tot allò que estimen les persones que visiten la valleta d’Agres. Tot allò que poden perdre els habitants de la valleta. Tot el valor afegit de l’entorn rural.

L’accessibilitat que podria provocar la nova autovia faria que els visitants no necessitaren pernoctar

a la zona. La rapidesa en el desplaçament resta potencialitat a l’aprofitament econòmic que poden suposar les visites a l’ombria de la Mariola, amb tots els seus valors patrimonials i mediambientals. El soroll dels cotxes passant, la malifeta en aquest paisatge, l’atracció de moviments especulatius que va lligada a l’aparició d’autovies... Tot això no és poca cosa, tenint en compte el que la gent ve a buscar aquí. A més, amb una millora de les infra-estructures actuals n’hi ha prou per donar viabilitat a projectes econòmics, no cal una autovia per justificar aquestes opcions, com tampoc cal un canó per matar mosquits.

És evident que aquesta autovia és innecessària. Per sentit comú podem entendre que per uns minuts i uns quilòmetres de més per anar de Muro a Villena no calia plantejar aquest projecte, que hipoteca el futur de pobles rics en patrimoni que, ben gestionat, pot garantir el seu futur.

És el moment de vertebrar la societat, de catalogar i divulgar tots i cadascun dels valors simbòlics, patrimonials i mediambientals d’aquesta subcomarca. És el moment de caminar endavant amb totes les energies.

4

REVISTA EINA

CRÈDITSNº9. Març 2009. 7.000 ejemplars

En aquest número han colabororat: Ana Martínez, Angelika Fritz, Eva Pastor, Eva Terol, Fred Adam, Javier La Casta, Rafa

Martínez, Roger Cremades,Toni Lodeiro, Jardí Botànic de la Universitat de València i Transnational Temps. Fotografia: Elisa

Caballer, Charles Hayes, Franz John & Sasha Brossmann, José Fco. Català, Julien Harneis, Matías Coleff, Mo Riza (portada),

Nate Koechley, Raúl Ortiz i Salva Matíes. Infografia: Javier La Casta. Il·lustracions: Javier La Casta, Luis Demano i Oriol

Martí. Coordinació: Salva Matíes. Diseny gràfic i maquetació: Nectar Estudio. Logotip Eina: Javier La Casta.

Impresió: Gràfiques Litolema. Agenda: AGENDA@REVISTAEINA.NET Publicitat: INFO@REVISTAEINA.NET

Agraïments: Antonio Marín, Dani Matoses, Iván López, Johanna Tonini, Laura Lanuza, Marina López, Miracles Delgado,

Rosa Ulpiano, Vicent Martí, i la resta de persones que han fet posible l’edició d’aquesta novena experiència.

Dipòsit Legal: V-1913-2007. ISSN: 1887-9357

Reconeiximent-NoComercial-CompartirIgual 3.0

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/deed.ca

(excepte fotografia página 30: © Franz John (VG Bild-Kunst, Bonn). Franz John: Tuning tables.

An Untitled composition for Tectonic Spaces, 2003-2009)

Revista Eina, encara que la compartisca, no es fa responsable de les opinions dels seus colaboradors.

Revista Eina: Av. Baró de Càrcer, 48 - 7K. 46001 València.

E-MAIL: INFO@REVISTAEINA.NET WEBSITE: WWW.REVISTAEINA.NET

Subscripció 12€

VOLEM ARRIBAR A TOTS ELS LLOCS

Subscripció Gratuïtasi vius en una població amb menys de 2.000 habitants

Envia’ns les teues dades asubscripcio@revistaeina.netTel.: 96 323 82 11

4 revistes i moltes sorpreses.

Cyclus Print 90 g/m2 Paper reciclat certificat 100% de fibres post-cosum, lliure de gas clor.

Llaurador Vicent Martí Alimentació Calendari Fruita i Verdura Kamut Flora Autòctona Arboç Restaurant La Mandrágora Criança Doules Com moure’t Ús de combustible Aigua Deixem-la córrer Terra Agricultura contra la sequera

Vent Xarxa Hartmann Foc Biomassa Consumir Menys Viure Millor Comunicació Simiomobile Art Ecomedia Cine Cenizas del Cielo Llibres Resenyes Agenda Calendari Llunar i Menstrual

6

7

16

14

18

20

22 36

24

23

26

25

28

30

SUMARI

PRIMAVERA

32

34

5

“Una societat sostenible és aquella capaç de satisfer les seues necessitats sense disminuir les oportuni-tats de generació futures. Este és el gran desafiament del nostre temps: crear comunitats sostenibles, és a dir, entorn socials i culturals en els que pugem satisfer les nostres necessitats i aspiracions sense comprometre el futur de les generació que han de seguir-nos.”Fritjof Capra

PER CADA NÚMERO PLANTEM UN ARBRE Junts farem un bosc

LLAURADOR

VICENT MARTÍ

Vicent és un dels agricultors ecològics més coneguts i llorejats. Treballa abans de moltes albes 2 hec-tàrees de terra carregada d’història. Creant vida al seu voltant. En un entorn molt pròxim al mar, rodejat de gegants de formigó, i serpentejat per carreteres d’asfalt i de ferro. Ell, sense por, fa ús del patrimoni viu que és l’horta valenciana sense cap abús. En la seua alqueria es reunixen totes les setmanes més de 100 persones que disfruten de l’aroma, textura i sabor de les verdures acabades de tallar de les seues caixetes.

7

ALIMENTACIÓ

Ab Ma Ju FRUITA AIGUA (g) VITAMINES MINERALS

VERDURES

X X X Poma 85,56 C, E K, Mg

X X X Pera 85,24 A, B, C i D K, Cu, Mg, I

X X Bresquilla 86,15 Grup B K, Mg, I

X X Taronja 87,29 C, ß caroté, B9 K, Mg, Ca

X X X Llima 90,65 C K

X X X Pruna 86,94 ß caroté, E K

X X Albercoc 88,09 ß caroté K, Mg, Ca

X X X Nispro 88,11 ß caroté, B1 K, Mg, Ca

X X X All Tendres 68,55 B1, B3, B6 K, P, Mg, Zn, I

X Meló 92,68 ß caroté, B3, B6 K, Mn, Fe

X X Cogombre 96,18 C, ß caroté, B9 K, P, Mg

X X Espàrrec 93,74 C, ß caroté, B9, E K, Na, P, Mg

X X Carxofa 92,54 E, B1, B3 Ca, Fe, P, Na, K

X X Pésols 75,11 B1, B3, B9 Fe, Zn, K, Ca

X X Carabasseta 93,51 C, B9 K, Mg

X X X Enciams 94,23 ß caroté, C, E, B9 K, Mg, Ca

X X X Creïlles 80,90 B6, C K

X X Card 94,59 B3, C Ca, Fe

X Col-i-flor 91,22 C, B9 K, Mg

X X Espinacs 92,20 ß caroté, C, E, B6 K, Mg, Ca

CALENDARI

X X X Maduixes 91,15 C, E, Folats K, Mg, Ca

X X X Carlotes 92,20 ß caroteno, C, E, B9 K, Fe, Ca, I, P

X X X Cirera 83,71 C, ß caroté K, Mg, Ca

X X Nap 89,90 C, B9 K, I, P

(K): Potassi (P): Fòsfor (Mg): Magnesi (Zn): Zinc (I): Iode (Na): Sodi (Ca): Calci (Mn): ManganésFenòmens metereològics adversos en un moment inoportú poden endarrerir o acabar amb les collites.

X X Fabes 11,74 C, ß caroté, P, E, K Ca, P

8

ALIMENTACIÓ

FRUITES I VERDURES NESPROEriobotrya japonica

El nesprer és originari de sudest de la Xina i tradi-conalment conreat al Japó. Sovint era utilitzat com arbre ornamental en patis i jardins.

Es va adaptar molt bé al clima mediterrani, desta-cant a la comarca de la Marina Baixa on per la seua qualitat es cultiven amb la denominació d’origen Callosa d`En Sarrià.

La seua polpa groga i el seu sabor agredolç anuncia el començament de la primavera.

CONSERVACIÓ: 6ºC si està madur.

MADUIXAFragaria L.

La maduixera té una vida mitja de 4-5 anys, però quan és cultivada per extreure’n rendiment només és útil durant dos anys, després es torna febla.

La recol·lecció es realitza evitant les hores més caloroses del dia per a que es conservin millor i mai s’emmagatzemen o transporten en grans recipients per evitar l’aplanament.

Els natius americans picaven maduixes que mescla-ven amb farina de dacsa i enfornaven la massa per a fer pa de maduixes.

CONSERVACIÓ: 4-6ºC mai amuntonades.

COGOMBRECucumis sativus

Es coneix des de fa més de 3.000 anys.

Encara que es pensa que és oriünd del peu de l’Himàlaia i domesticat a l’Índia, el seu cultiu s’ha estès tant que és difícil determinar la seva procedència.

Habitualment es recol·lecta encara verd i es consumeix cru, cuinat o elaborat com adobat.

CONSERVACIÓ: 4-6ºC Fins a 5 dies.

9

10

ANGELIKA FRITZ,Cuinera macrobiótica i educadoraangelika.frtz@gmail.com

Història. Així com l’espelta és l’avantpassat del blat tou, el Kamut és l’avantpassat del blat dur. Fa més de 4000 anys es plantava en les zones fèrtils de l’antic Egipte. L’anomenaven l’ànima de la terra. Després d’un llarg temps en l’oblit va ser redesco-bert i està trobant un important lloc en la nostra alimentació gràcies al seu alt valor nutritiu.

Propietats. El gra que és el doble de gran que el blat normal posseïx entre el 20 a 40% més de proteïna, té majors quantitats d’aminoàcids, vitami-na E i vitamines del grup B, i també més minerals que el blat comú, té un alt contingut de seleni. És un aliment molt bo per a protegir la nostra salut cardiovascular. Pel seu alt contingut en nutrients és indicat per a esportistes i xiquets. El sabor del blat Kamut és molt agradable, suau i lleugera-ment dolç, és fàcil de digerir. Esta varietat de blat mai ha sigut alterat o manipulat genèticament, pro-bablement per això és més tolerat per persones amb al·lèrgies al blat, en qualsevol cas han de consultar primer el seu metge.

Productes. El Kamut ja es pot trobar en el mercat en moltes formes, és ideal per a un desdejuni energètic, ja que pel seu sabor dolç no necessita pràcticament que s’afija sucre. Hi ha en gra, musli, galletes, waffles, pastissos, pans, farina i pasta.

Sabor. Abans de cuinar el gra convé remullar-lo

almenys un parell d’hores. Es poden fer riques ensalades, ja que el gra queda solt i sencer, també es pot fer germinat de Kamut.

ReceptaKAMUT AMB LLENTILLES

Ingredients(per a 4 persones)2 gots de kamut1 got de llentilles verdes4 porrosAlga kombu7 a 8 gots de caldo de verdures.

PreparacióEs posen el Kamut i les llentilles 2 hores abans a remulla. Es tallen els porros a rodanxes fines tant la part blanca com la part verda del porro. Se salteja amb un poc d’oli de sèsam i un poc de sal uns 5 minuts, s’agreguen uns 10 centímetres de kombu i el Kamut amb les llentilles, es remou uns 5 minuts més abans d’afegir el caldo. Es cuina uns 50 min.

ALIMENTACIÓ

KAMUT

11

12

ALIMENTACIÓ

ELABORATS

(1) Arròs semi integral (Calasparra),(2) Caldo vegetal (Soria Natural),(3) Pol·len (El Granero Integral)(4) Melmelada de 4 fruites (Pure Natur),(5) Galetes d’espelta (Eco-Salim),(6) Espirals integrals (Biogra), (7) Magdalenes amb espelta i ametla (Forn Ca Manel),(8) Iogurt de soja amb xocolata (Sojade), (9) Púding de soja amb platan (Biosoy).

(1) (2) (3)

(4)

(7)

(5)

(8)

(6)

(9)

Selecció realitzada per Herboristeria Russafa.

13

ECOGUIA

TENDES

LA LLAVORETAAsociación de Productos Ecológicos C/ Orihuela,14 MorvedreTel.: 96 347 01 49

COSNATURAHerbolari i MasatgeC/ Platero Suarez, 16 MorvedreTel.: 963668130www.cosnatura.net

NATURALBiomercatC/ Ángel Guimerá, 16 ArrancapinsTel.: 96 384 34 41 www.biomercado.org

RUSSAFAHerboristería y parafarmaciaC/ Russafa, 34RussafaTel.: 96 373 42 58russafa@russafa.com

PUNTO KIEcotiendaMercado de Jerusalén Paradas 44-46La RoquetaTel.: 618 25 93 66www.kipuntoecotienda.com

LA MORHADAAlimentación BiológicaMercado Central Paradas 225 y 227El MercatTel.: 96 382 91 34

HERBOLARIO J. NAVARROC/ Arzobispo Mayoral, 20 C/ San Vicente, 63Sant FransescTel.: 96 352 28 51www.terraverda.com

ARRELS Associació de productes ecológicsC/ Homo del Hospital, 5El Pilar Tel.: 96 391 57 74

VITALHerboristeríaC/ Domingo Gómez, 4TorrefielTel.: 96 366 16 29

ANIS VERDECentro de dietética y nutrición C/ Torrente, 4Vara de QuartTel.: 96 357 51 98visacb@hotmail.com

ECORGANICEcomercatAvda. Blasco Ibáñez, 66MestallaTel.: 96 389 20 03www.ecorganicweb.com

L´ALTERNATIVA Botiga ecològicaC/ Poeta Altet, 11 BenimacletTel.: 96 369 23 67www.botigalternativa.cat

AZAHARHerboristería y DietéticaC/ San Juan Bosco, 48OrriolsTel.: 96 365 36 86

Azahar

MIEL DE CAÑAHerboristería Dietética C/ Carteros, 4 bajoLa RaiosaTel.: 96 378 15 28

SALVIAHerboristeríaAvda Valladolid,27Camí de VeraTel.: 96 362 73 11espedyustesalvia@hotmail.com

AIGUA CLARA Cooperativa EcològicaC/ Ramón y Cajal, 91AlbericTel.: 96 244 24 93www.aiguaclara.org

14

FLORA AUTÒCTONA

ARBOÇ

Descripció: Arbust de las família de les Ericàcies, amb fulles enteres, lluentes, de marge dentat i color verd clar. Les flors, blanques o rosades for-men ramells a l’extrem de les branques, i després de fecundades produeixen els arboços o cireres d’arboç. Aquestos fruits, esfèrics i grocs, tarden un any en madurar, tornant-se vermells i coincidint amb les flors de l’any següent.La floració és a la tardor.

Ecologia: Creixen als boscos perennifolis, als matolls elevats i, fins i tot, a les escarpes roco-ses. Prefereix els sòls descarbonatats dels climes mediterranis, i els espais humits i ombrejats. Encara que poden formar petits boscos, solen aparèixer com individus aïllats.

Història: La paraula unedo ve de la unió dels mots llatins edo que significa menjar, i unus que vol dir un. La traducció vindria a ser “menjar no-més un”, donat que els fruits tarden en fructificar, els sucres fermenten, passen a alcohol i tenen fama d’emborratxar.

Propietats: Tant les fulles com els fruits poden utilitzar-se terapèuticament. Les primeres, per a les infeccions urinàries i com antidiarreiques, i els fruits també comparteixen les propietats astrin-gents pel seu elevat contingut en tanins.

Curiositats: Les papallones de l’arboç (Charaxe jasius) deuen el nom a la predilecció de les seues erugues pels fruits de l’arbust que tractem. El terme, també s’ha utilitzat a la toponímia, és el cas del poble de Tarragona l’Arboç del Penedés. Pel que fa al menjar, dels fruits podem obtenir melmelades, confitures i licors, per les propietats alcohòliques que ja hem esmentat. Per últim, tradi-cionalment els pastors grecs tallaven branques de l’arbocer i fabricaven les anomenades flautes d’Atena. GABINET DE CULTURA I COMUNICACIÓJardí Botànic de la Universitat de València

Nom comú: Arbocer, alborçó, arbocera i cirerer d´arboçNom científic: Arbutus unedo L.

15

16

La Mandrágora. La màgia d’este lloc s’amaga en el color de les seues taules, d’eixa paret o eixa xicoteta escala. En el breu grinyol de la seua porta. En un primer plat que sorprén, un segon que alimenta i un postre que desitjaríem fóra infinit. Veiem La Mandrágora en blanc, negre i roig. Com el pa acabat de fer. Els sorolls del foc. Les conversacions entre perols i olles. La seua música agita la fam i la participació ciutadana en el repartiment de forquetes, culleres i ganivets. En el cor de València batega un lloc diferent per a tots els gustos.

RESTAURANT

LA MANDRÁGORA

17

LOLA TE LLEVA AL HUERTO Comida vegetariana macrobióticapara llevar a casaC/ Vicente Zaragozá, 21BenimacletTel.: 96 193 99 93

LES MADUIXESRestaurant VegetariàC/ Daoiz i Velarde, 4L’AmistatTel.: 96 369 45 96

LA TASTAOLLETES Cuina VegetarianaC/ Salvador Giner, 6El CarmeTel.: 96 392 18 62

LA LLUNARestaurante VegetarianoC/ San Ramón, 23 El CarmeTel.: 96 392 21 46

LA MANDRÁGORACuina VeganaC/ Mare Vella, 15El CarmeTel.: 665 23 09 53noeconge@hotmail.com

MIOBIOComida natural para llevarAv. Taronjers, s/n. Edif. Galileo GalileiUniversitat Politècnica de ValènciaTel.: 96 338 79 98info@miobio.es

ECOGUIA

RESTAURANTS

“Mira el gra de pebre, i la grandària de l’esternut”

MÑT T

18

CRIANÇA

DOULES

Al pensar en la paraula Doula, és inevitable pensar en amor, respecte, cuidat i protecció. Elles fan que l’embaràs, el part i la criança respectuosa siguen més possibles.

En primer lloc són mares, per la qual cosa posseïxen l’experiència, i junt amb una formació adequada, les capacita per a ajudar les futures mamàs en eixe bonic procés en què estan immerses. El seu suport continu passa des de l’emocional al físic, aportant cada una alguna cosa de si mateixa: tècniques de relaxació, massatge infantil, exercicis amb birthball, sent també grans expertes en lactància.

Eixe suport incondicional es produïx tant en l’embaràs, part, puerperi, lactància o en algun d’ells. No es deixa de costat el pare, la presència del qual és imprescindible i comptant al seu torn amb comares i metges en el moment del part, ja que no tenen eixa preparació clínica. Posseïxen el seu propi codi ètic i estan organitzades a nivell mundial.

La paraula doula prové del grec i significa esclava, en el sentit d’una dona que servix una altra dona. Esta labor en l’actualitat pràcticament descone-guda, abans era realitzada per les mares, iaies o veïnes. Però a causa del ritme actual de vida i les necessitats laborals, hi ha desparegut eixe vincle cap a la dona embarassada i el respecte a tan important procés. Les doules pretenen recuperar eixa feminitat i eixe temps oblidat, per a poder sentir el que s’està vivint, de la manera més sana i natural possible.

Per tant, són dones que reconeixen el seu poder i ajuden a les mares a què el reconeguen i confien en elles mateixes. El treball de les doules en la pràctica reduïx les cesàries, l’ús d’epidural i oxitocina artificial, els analgèsics i l’ús de fòrceps. Millorant la lactància i el vincle pares-bebé.

“El valor d’una doula radica en allò que és, més que no pas en el que sap o en el que fa.” Michel Odent.

ANA MARTÍNEZ Educadora infantil

RECICLAJES

FORMACIÓN CONTÍNUA

AURICULOTERAPIA (básica) 14 horaFecha: 25 y 26 de abrilImporte: 165¤ (incluye apuntes, palpador, semillas, bolitas, aparatología, y diploma)

Profesorado: D. Julio Ortiz -Titulado Superior Universitario-

KINESIOTAPE 14 horasFecha: 21 y 22 de marzoImporte: 165¤ (incluye apuntes, vendas japonesas y españolas, aparatología, y diploma)

Profesorado: Dra. Paloma Cavanillas –Especialista Medicina Ortopédica Manual–

Dña. Alicia –Monitora y Osteópata–

Dña. Pilar –Monitora y Osteópata–

NUEVA FORMA DE CONOCER, LOCALIZAR, YTRATAR LOS PUNTOS GATILLO MIOFASCIALEScon Medicina Manual y AcupunturaFecha: 30 y 31 de mayoImporte: 150¤Profesorado: Dr. J. L. Portillo y D. Vicente Laparra

DISECCIÓN (sobre cadáver) 12 horasFecha: 6 y 7 de junioImporte: 160¤ (incluye diploma)

Proferorado: Cátedra de Anatomía de la Universitat de València

VENDAJES FUNCIONALES Y KINESIOTAPE 14 horasFecha: 11 y 12 de julioImporte: 165¤ (incluye toda clase de vendajes, utensilios clínicos, y diploma)

Profesorado: D. Toni Bové –Fisioterapeuta Barcelona CF baloncesto–

ESCUELA SINTAGMA · INFORMACIÓN Y MATRÍCULAC/ Padre R ico , 8 ,10 , 11 . 46008. VALENCIATel.96 3 85 94 44 · correo@escuelasintagma.com

20

COM MOURE’T

L’ÚS DE COMBUSTIBLE

21

2915 0,004 284,610 50 10:00

300 0,196 5,104 125 4:00

175 0,179 5,645 910 0:33

50 2,126 0,470 95 5:15

5 8,928 0,113 95 5:15

4 11,479 0,087 95 5:15

4 19,557 0,052 95 5:15

1 23,808 0,470 95 5:15

1 387,731 0,002 25 20

1 89,705 0,012 5 100

Capacitat Km/Litre Litre/Km Velocitat Temps 500 km

Creuers

Tren

Avió

Autocar

Cotxe 4x4

Cotxe

Cotxe híbrid

Motocicleta

Bicicleta

Caminar

22

AIGUA

DEIXEM-LA CÓRRER

22 de Març Dia Mundial de l’Aigua. L’accés a l’aigua és un dret humà indispensable. Quan una dona africana camina sis quilòmetres per a aconseguir aigua no ha de preguntar-se si el que buscarà és un bé social i cultural o un producte bàsic de caràcter econòmic. Ella camina i so-breviu. A Àfrica, Afganistan, Índia i en altres llocs d’Àsia i Amèrica Llatina, cada dia centenars de milions de dones i xiquets que viuen en comunitats amb escassetat d’aigua són els responsables de trobar una font segura sense importar la distància que hagen de recórrer per a abastir-se.

Diu Gro Harlem Brundtland, política i una de les autores d’un famós informe on va nàixer el terme “desenvolupament sostenible” que: “l’escassetat de l’aigua, la contaminació i la sobreexplotació de les fonts d’aigües subterrànies són problemes ur-gents en molts països i regions; molts opinen que dit problema és inclús més crític que l’amenaça del canvi climàtic”. Desgraciadament, tot està relacionat.

Massa grisa, massa blava. 6.000 persones pobres moren cada dia, en tot el món, a causa de la falta d’un subministrament adequat d’aigua potable. Ja no basta amb bones intencions. Si

fa pocs mesos la d’aritmètica elemental recorria internet advertint que érem matemàticament rics: 700.000 milions de dòlars del pla d’encobrisca als bancs en EUA dividit entre 6.700 milions habitants és igual a 104 milions de dòlars per habitant. Sense la necessitat de tants diners, ni tan sols de tecnologia avançada, la pobresa, la fam, la mortalitat infantil i inclús la desigualtat de gènere poden reduir-se disposant d’aigua potable i instal·lacions de sanejament. Un aixeta i un excusat salven vides si deixen de ser ciència-ficció per a milions de persones en el món, i per a un xicotet grup de multinacionals amb presència en centenars de països, amb centenars de milers de treballadors, amb milers de milions de beneficis, encapçalades per Suez Ondeo i Vivendi Universal, ames del 70% del mercat del subministrament mundial d’aigua. Mentres l’Àfrica subsahariana fins a final de segle tindrà fins a un 20% menys d’aigua disponible i 70 dels rius més importants del món poden desaparéixer a causa del canvi climàtic i l’excés de consum. Caldria tindre molt en compte les senzilles i demolidores paraules de Vandana Shiva: “Quan l’aigua s’esgota, no hi ha res que puga substituir-la”.

REDACCIÓ EINA

TERRA

AGRICULTURA CONTRA LA SEQUERA

23

El canvi climàtic, la gestió de l’aigua i de les zones amb arbres i l’economia en el camp són quatre dels majors problemes mediambientals del nostre país. L’arrel de tots ells, assegura Richard Wade, director de l’Institut de Permacultura Montsant i patró de la Fundación +árboles, està en el sòl, en la terra. I en ella es troba també la solució, que no és altra que “desenvolupar un sòl fèrtil i biològicament actiu, capaç de retindre agua allí on cau i capaç de segrestar grans quantitats de CO2 atmosfèric”.

Aprendre a dissenyar i gestionar intel·ligentment el paisatge agrícola, amb la finalitat d’aprofitar al màxim els recursos hídrics i fer que el sòl recu-pere la seua fondària i fertilitat, és precisament l’objectiu del Disseny Keyline: “Continuarem tenint la mateixa aigua que abans, però la diferencia és que ara l’aigua es queda per a que la gastem, en lloc de deixar-la escapar. Ara tindrem més plantes

i per tant més arrels. I si tot això ho gestionem bé podem anar creant sòl, segrestant CO2, enriquint el paisatge, estabilitzant el clima i incrementant la rendibilitat de l’autèntica agricultura”.

Aquest sistema original, amb una important concepció holística, va ser desenvolupat en els anys 50 en Austràlia per P.A Yeomans, com a resposta a la creixent desertificació i erosió que va observar en el paisatge australià i que ell va relacionar amb l’agricultura . El Disseny Keyline o de Línia Clau és aplicable tant a zones rurals com urbanes. Combina la captació i conservació de l’aigua amb tècniques de regeneració de la terra. Es capaç de restaurar sòls molt degradats i de blindar-los als efectes de la sequera i considera beneficiós l’ús d’animals de pastura en aquest procés. Si afegim la intel·ligent integració d’arbres tenim un sistema capaç de satisfer les necessitats econòmiques dels llauradors i ramaders, les exigències ecològiques dels nostres temps i jugar un paper important en el segrest del CO2.

L’australià Darren Doherty i Richard Wade dirigiran junts un curs que tindrà lloc a Alcaraz (Albacete). Doherty es un dels dissenyadors professionals amb més experiència al món, amb més de 1.100 finques dissenyades en els quatre continents. Ha treballat amb Bill Mollison i David Holmgren, els pares de la permacultura, i actualment és el major especialista i el principal promotor del Disseny Keyline.

EVA TEROLcomunicacion@masarboles.org

24-26 Abril. Curs de Permacultura per una Agricultura Regenerativa. Fertilitat i Aigua en el disseny Keyline.Pots consultar el programa a: www.masarboles.org

24

VENT

XARXA HARTMANN

El planeta es comporta com un gran imant. El doctor Ernst Hartmann va descobrir esta xarxa, mesurant la variació de la resistència elèctrica del cos humà en llocs diferents. La Xarxa Hartmann és un sistema de línies a escala planetària que des del sòl poden aconseguir una altura d’uns 2 km. La seua intensitat és variable, repetint-se entre 2 i 2,5 metres quadrats, l’amplària de cada línia és d’uns 20 cm. Les zones a tindre en compte són les interseccions i la confluència de dos línies o amb corrents tel·lúrics (venes d’aigua, falles geològiques, anomalies geomagnètiques o un terreny permeable). Com ens explica Raúl de la Rosa, en l’article “La elección del lugar y los ciclos de la vida”:

“Les radiacions procedents de la interacció cos-micoterrestre es veuen frenades per la presència en el subsòl de corrents d’aigua o de fractures geològiques on, entre altres fenòmens, es produïxen variacions del camp magnètic terrestre, major ionització positiva o es localitza una major condensació de gas radó, que poden provocar

símptomes i trastorns de consideració al reduir l’eficàcia del sistema immunològic. Per això, és convenient ubicar els edificis o almenys els llocs on es passa la major part del temps: llits, llocs de treball o estudi, etc, en zones geofísicament estables i, per tant, no agressives per a la salut”.

Des de l’antiguitat fins a la mitjanit. Monu-ments megalítics, piràmides, temples i catedrals estan construïts en llocs propicis de forta activitat tel·lúrica i alta concentració energètica. Tota esta energia podria provindre d’un efecte dinamo dipolar i toroïdal produït per la rotació del planeta i la generació de forts camps resultat de la fricció i resistència entre l’escorça i el nucli terrestre. El sistema nerviós del planeta, entre les 2 i les 4 del matí, s’intensifica, a causa de les descàrregues de les radiacions solars i còsmiques del dia.

“La terra està recoberta per una xarxa global d’ones fixes que pareixen ser produïdes per una radiació terrestre que prové de l’interior del planeta i que s’ordena en forma de retícula al travessar les capes de l’escorça terrestre”

REDACCIÓ EINAMés informació: www.gea-es.org

25

FOCBIOMASSA

RAFA MARTÍNEZ

En la contínua recerca de fonts d’energia substitutives dels derivats del petroli, l’aprofitament energètic de la biomassa apareix com una gran alternativa. De sobte pareix que tots els nostres problemes energètics van a resoldre’s amb la uti-lització de la biomassa com a combustible, ja siga de forma directa, ja siga en forma de biodièsel o bioetanol, principalment.

Caldria començar per reconéixer que l’única energia verdaderament verda és aquella que no necessita ser produïda. És per això que el primer objectiu energètic hauria de ser la minimització del consum i l’optimització energètica en tots els as-pectes de les nostres existències. Al mateix temps que s’hauria de perseguir eixe objectiu hauria que avaluar fins que punt les solucions que poden pa-réixer beneficioses des del punt de vista ambiental, ho són realment i preguntar-se si la seua utilització és la millor possible en l’àmbit mediambiental, sense oblidar que els paràmetres mediambientals van molt més enllà de les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Potser la biomassa forestal exercisca una major funció ambiental com a adob orgànic a les nostres muntanyes que com a combustible energètic. Potser la producció de biocombustibles a gran es-cala és una forma més d’agricultura industrialitzada

i mecànica que atempta contra els interessos dels xicotets productors i agricultors i que incita al mo-nocultiu. Quan es parla de busca de noves fonts d’energia, es parla també de noves formes i usos en la manera de produir l’energia. Si els països del mal anomenat Tercer Món van a convertir-se en agricultors exportadors de matèries primeres perquè els països industrialitzats les consumis-quen com entrada energètica, si l’única diferència entre petroli i bioetanol és la quantitat de CO2 que emeten a l’atmosfera, i no la classe de món i visió que representen, llavors, este plantejament com a societat no ens val.

Estes i altres qüestions haurien de ser profunda i críticament debatudes i analitzades abans de dissenyar i implementar polítiques públiques que, encara que amb bones intencions, no deixen de ser pegats més o menys (in)útils davant del complex desafiament de l’abastiment energètic. Eixe debat no pareix que haja sigut abordat abans de prendre algunes decisions, amb la qual cosa es repetixen una vegada més eixes formes normal-ment tan poc democràtiques a què el Primer Món Civilitzat ens té acostumats

Una visió no molt idealitzada.

26

CONSUMIR MENYS

VIURE MILLOR

Consum responsable. El poder de les (persones) consumidores... i els seus límits. Conéixer els impactes socials i ambientals de “els hàbits nos-tres de cada dia” (el nostre treball, com vestim, mengem, ens movem... ) ens ajuda a donar-nos que, a més de votar quan hi ha eleccions o acudir a manifestacions, podem, moltes vegades al dia, opinar potenciant (i finançant) unes maneres de fer, persones, empreses... i rebutjant altres.

Però ens trobem amb dificultats. No sempre és fàcil tindre bona informació, allò que s’ha produït prop o de manera ecològica sol ser més car, sentim la incomprensió de família i amics. És habitual sentir-nos frustrades. De què servix que vaja amb tren si tarde quatre vegades més si tot el món agafa l’avió, que encara damunt és més barat? Com afrontar el sentiment d’impotència que sovint ens genera “viure a contracorrent?

El plaer com a motor. Viure millor amb menys. Alguns missatges ens inciten a viure el consum responsable des de la culpa (per col·laborar amb

l’explotació en el Sud-est Asiàtic o la guerra d’Iraq) o la por (per estar alimentant-nos amb aliments transgènics, o pel canvi climàtic que vindrà). Altres propostes, per a mi molt més seductores (“allibera’t del consumisme”, “va per nosaltres”, “viure millor amb menys”...), ens proposen centrar la nostra atenció en què, en general, els canvis són portes obertes a més gaudi i salut. I és que és més fàcil que siga sostenible i durador un procés d’alliberament que un llistat de “deures”.He decidit que no necessite canviar de cotxe ni la tele de plasma, així podré intentar això d’agafar mitja jornada o demanar un any d’excedència, o almenys passar de les hores extres; des que vaig descobrir eixa botiga de productes ecològics sé el gusts de les tomaques “de veritat”; en bus tarde 15 minuts més que amb cotxe però feia anys que no trobava tant de temps per a llegir...

Per un consum conscient i transformador. “Conscient” perquè “responsabilitat”, sent un con-cepte valuós, ens ressona a vegades a “culpa” i a una crida externa (fes-te responsable!), i “prendre consciència” l’associem més a “lliure elecció”.

“Transformador” posa l’èmfasi a reconéixer els límits al nostre abast com a consumidores, i en la necessitat canvis culturals, legals i polítics a gran escala: foment de la xicoteta empresa i el comerç local, de la producció ecològica i els envasos re-tornables, de la vivenda pública en lloguer a preus raonables...; i prohibició o forts gravàmens a les pràctiques més insostenibles i insolidàries.

TONI LODEIRO, autor del llibre Consumir menos, vivir mejor (Txalaparta, 2008).

Un món de possibilitats pràctiques:Revista Opcions (www.opcions.org)Fundació Terra (www.terra.org)Consumir Menos, Vivir Mejor (www.nodo50.org/consumirmenosvivirmejor)

Per un consum més conscient, plaent i transformador.

27

28

COMUNICACIÓ

SIMIOMOBILE

Pareix inqüestionable a hores d’ara que, més que abordar els problemes ecològics com a fenò-mens localitzats, és necessari promoure un canvi global en la nostra manera de viure i relacionar-los amb els altres components de la biosfera. Este canvi implica una redefinició de les pràctiques socials i igualment de les formes d’organització i relació amb la tecnologia i els mitjans.

El potencial paper de l’art en esta empresa -la de la conscienciació sobre la necessitat de canvi global i la del canvi en si- seria, nos es pot pensar, la de fer patents les fractures del sistema en el seu conjunt, en un intent per desvirtuar pràctiques i relacions consolidades per la tradició, que han de ser revisades. En este sentit, convindria reflexionar sobre el grau d’implicació de les pràctiques artístiques contemporànies en tant que portaveu social.

El col·lectiu artístic internacional Transna-tional Temps (Andy Deck, Fred Adam, Verónica Perales) treballa des de començaments d’este segon mil·lenni en el camp de la confluència d’Art/Ecologia/Tecnologia, plantejant des d’una perspec-tiva “ecoactivista” un canvi possible a través de propostes que inclouen la participació social i en

el cas que ens ocupa ara, també la implicació me-diambiental de grans empreses El seu últim pro-jecte, Digital Jungle Simiomobile, en col·laboració amb l’organització Projecto Gran Simio, és una invitació a les companyies de telecomunicació, a liderar verdaderes iniciatives de compromís amb la preservació de la biodiversitat. El col·lectiu brinda la concepció d’un sistema basat per un cos-tat en la certesa que els productes que adquirixen els usuaris utilitzen coltà reciclat, i per un altre en la idea d’apadrinar , a través del mòbil adquirit, a una espècie de grans simis. La relació entre grans simis i telefonia mòbil es fa més pertinent del que podem entreveure a primera vista; els conflictes en la República Democràtica del Congo -que estan provocant la mort dels últims goril·les de muntanya-, són deguts en gran part als interessos pel control de les mines de coltà, el mineral més cotitzat per a l’elaboració de components de telefonia i alta tecnologia.

www.simiomobile.com

Telefonia verda amb digital jungle simiomobile

29

30

Del 10 de febrer fins al 26 de abril la Sala Parpalló de València presenta una mostra que ha reunit díhuit obres de vídeo, fotografia, escultures robòtiques, instal·lacions interactives i projectes de net.art amb l’objectiu d’aprofundir en els reptes mediambientals. Díhuit «posicions diferents de plantejar-nos la nostra relació amb el medi ambient, que tracten el reciclatge, es qüestionen les maneres de producció i de distribució dels ali-ments, ens invita a reflexionar sobre el tema dels transgènics», en paraules de Karin Ohlenschläger, comissaria d’Ecomedia.

Les catàstrofes mediambientals com els tsunamis, la síndrome dels boscos moribunds, la mortaldat de peixos, el canibalisme entre les foques, el calfament climàtic global, l’escassetat d’aigua, així com la contaminació de l’aire i la terra deixen ben clar que les catàstrofes naturals no són simplement «naturals». Són el resultat d’unes formes de vida altament civilitzades que es basen en l’explotació i que destruïxen uns ecosistemes ben adaptats. La idea de l’ecologia entesa com un sistema de comunicació, ha guanyat, per tant, influència i importància.

L’exposició examina el paper de l’art i els nous mitjans en les zones frontereres entre la ciència,

ECOMEDIA

la tecnologia i l’activisme mediambiental. Una invitació a acostar-nos a les consideracions fonamentals relatives a ecosistemes, sostenibilitat o fonts d’energies renovables.

Alguns dels projectes exposats en «Ecomèdia» giren al voltant de la cartografia de dades i la seua presentació audiovisual sortejant els mètodes tradicionals de registres científics i tecnològics, per a generar nous models de percepció i inte-racció. Altres se n’ocupen de les fonts d’energies renovables o apunten a la contaminació de la terra a gran escala o a les microesferes de les cèl·lules vives. Una important secció està dedicada a l’observació de l’estat actual de la producció i distribució dels aliments. Tal com mostren els projectes, la globalització d’estos processos requerix un elevat consum d’energia i constituïx un balafiament insostenible, igual que la nostra errò-nia orientació dels recursos, en alguns dels casos. La documentació i l’anàlisi fonamental de l’estat actual es juxtaposen a visions del futur i solucions pràctiques. Junt amb projectes interdisciplinaris, interactius i participatius que integren el públic en la seua realització.

Quina funció li correspon a l’art en la construcció d’un futur més sostenible?

ART

www.salaparpallo.es

31

LA PRIMAVERA MÉS NATURAL descobrix-la amb nosaltres

www.biomercado.org · 96 384 34 41

32

CENIZAS DEL CIELOCINE

Una pel·lícula basada en fets tan reals com la vida mateixa. Un escriptor de guies turístiques escocés arriba accidentalment a Vall Negrón en terres asturianes, un lloc on els seus habitants viuen quasi pegats a una Central Tèrmica. Allí co-neix Federico, un home de camp que porta lluitant contra la contaminació de la Tèrmica durant molt de temps i que creu que el Compromís de Kyoto acabarà tancant-la. En este microcosmos tan especial es desenvolupa el fil argumental d’este metratge on les esperances i contradiccions dels seus personatges sempre giren, en algun sentit, al voltant de la imponent Tèrmica.

“No és una pel·lícula ecologista, és una pel·lícula de temàtica mediambiental. Tracta de l’amor a La Terra davant de la incapacitat que tenim de véncer al progrés” comenta el seu director, Jose Antonio Quirós (Pídele cuentas al Rey, 2000), que va desestimar fer una pel·lícula reivindicativa: “el que és denúncia i realitat. Ací he tractat de convertir-ho en emocions, humor i exageració”. Cenizas

del Cielo va ser estrenada al novembre passat i ha rebut, entre altres, un premi en el Festival Internacional de Cine de Tokyo, la qual cosa crida l’atenció i demostra la universalitat del missatge d’esta pel·lícula de marcat caràcter local. A l’abril podrem llogar el DVD i al maig eixirà a la venda.

Algú podrà véncer al progrés? “És una pel·lícula plena de contradiccions. En la que no hi ha una única veritat. I on hi ha xicotets triomfs i xicotets fracassos”. La crítica, en general, lloa el bon treball de l’elenc d’actors i actrius: Celso Bugallo, Gary Piquer, Clara Segura, entre altres. I troba a faltar la contundència crítica d’altres obres de Quirós. Qüestió de gustos. Humanitat i coherència no li falten. Cenizas del Cielo està recomanada per organitzacions ecologistes com Greenpeace i Ecologistes en Acció. A més de rebre el suport de la UNESCO. I pretén la difícil labor d’entretindre i fer pensar.

www.cenizasdelcielo.com

33

ECOGUIA

MISCEL·LÀNEA

BIOCEArquitectura Diseño EcologíaC/ Lliria 14 baix esqEl CarmeTel.: 96 392 49 92www.bioce.org

LA PITERAComercio Responsable y objetos con almaPlaça Vannes, 8La RoquetaTel.: 96 394 38 63

KINERGI Feng-Shui, Geobiología y RadiestesiaC/ Ramón y Cajal, 19-BajoMelianaTel.: 657 832 347contacta@kinergi.es

SINTAGMAEscuela de Terapias NaturalesC/ Padre Rico, 8, 10, 11.La PetxinaTel.: 96 385 94 44www.escuelasintagma.com

STUDIO199Taller experiencial de arteEugenia Viñes, 199 baixCabanyal-CanyamelarTel.: 96 372 90 55www.studio199.com

SOCYRImpermeabilizaciones Garantía 20 añosPol. Ind. Enchilabar del rullo, P17Vilamarxant - ValènciaTel.: 96 271 24 23socyr@socyr.com

KINDERMUSIK CLASSESMúsica i moviment en anglésProba 1 classe gratis!València · L’Eliana · La CanyadaTel.: 619 571 518 www.kindermusikwithvanesa.com

DHARANI Terapias naturales holísticasAv Baleares, 73 bajoLa Creu del GrauTel.: 96 330 26 99Movil: 648 257 000

ECOLIDERRegeneración Consumibles Impresorasc/ Alzira, 4 bajoArrancapinsTel./Fax: 96 382 41 35ecolider.turia@gmail.com

LA MASÍATienda Ecológica, terapias, cursosC/ Alboraya, nº 50, bajo dcha.TrinitatTel.: 96 338 76 58www.lamasia.info admin@lamasia.info

REFLEXIONSReflexología y Flores de BachC/ Río Tajo, 1La Malva-rosaTel.: 96 335 25 15reflexions_barbara@hotmail.com

MAEBA REIKIReiki, Metamórfico y QuiromasajeMarxalenesTel.: 619 566 048maebareiki@hotmail.com

ESTUDIO CLÍNICO SERRANORoxana González SalaPsicóloga y PsicoterapeutaC/ Serpis, 36, 34ªCiutat JardíTel.: 620 859 891

EL LLOC ON TROBARÀS ALTRES TIPUS DE PROPOSTES

REVISTAEINA.NET/ECOMAPA

34

LLIBRESRESSENYES

(1) (2) (3) (4)

(1) IVAN ILLICHSelecció de textos d’un dels llibres clàssics d’Ivan Illich, Energia i equitat, i un recull d’articles i con-ferències. L’originalitat radical dels plantejaments d’Illich ens guia per territoris insospitats, en un viatge estimulant a la tornada del qual la nostra experiència del món s’haurà fet més rica i diversa.Selecció de PIGEM, Jordi. Ivan Illich. Textos escollits. Col.lecció: Gaia / Pensament global, territorio i medi am-bient. 1ª edició. València: Tres i Quatre, 2008. 144pp. 10 €. ISBN: 978-84-7502-822-4. www.tresiquatre.com

(2) LA REVOLUCIÓ DE LES MARESL’últim llibre de Laura Gutman ès un manifest per a una revolució femenina i nutrient. Tan enriquidor com el menjar que canviarà el món, ens farà entendre el gran valor social de la maternitat. Un llibre per a fer-nos pensar, i molt.GUTMAN, Laura. La Revolución de las Madres. El desafio de nutrir a nuestros hijos. 1™ edició. Barcelona: Rba Libros, 2009. 256 pp. 16 €. ISBN: 978-84-9867-426-2. www.rbalibros.com

(3) MACROURBANISMELes seues pàgines volen esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià. Ens endinsa en processos irreversibles ara com la urbanització de la costa, la proliferació de pedreres i el soterrament de marjals.CREMADES, Roger. Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. 2ª edició: Oliva. Editorial Riu Blanc, 2008. 174pp. 10 €. ISBN: 978-84-612-0872-2. riublanc@gmail.com

(4) XICOTETS ACTES ORGÀNICSSomies de cultivar les teues pròpies hortalisses, preparar melmelada amb fruites acabades de recol·lectar o bé enfornar pa? No tens temps, espai o ganes? Este és un llibre pràctic replet de consells per a canviar a un estil de vida sostenible.GOLDSMITH, Sheherazade. Pequeños Gestos para una Vida Orgánica. 1ª edició: Barcelona: Blume, 2009. 224 pp. 24,90 €. ISBN: 978-84-8076-802-3 www.blume.net

35

ECOGUIA

LLIBRERIES / ONG

LIBRERÍA PRIMADOAvda. Primado Reig, 102Jaume RoigTel.: 96 361 60 64libreriaprimado@ono.com

ADSUD-LAS SEGOVIASCooperación con el SurC/ Puerto Rico, 28 - 2RussafaTel.: 96 380 64 82www.acsud.org

SAHIRILibreria AsociativaC/ Danzas, 5 El MercatTel.: 96 392 48 72edicioneslaburbuja@yahoo.es

AGRÓ - ACCIÓ ECOLOGISTAC/ Portal de la Valldigna,15El CarmeTel.: 96 391 78 64lhorta@accioecologista-agro.orgwww.accioecologista-agro.org

JARITC/ Buenos Aires, 10Russafajarit@jarit.orgwww.jarit.org

SETEM COMUNIDAD VALENCIANA C/ Pintor Domingo, 3 – 2ª El Pilar Tel.: 96 315 35 05 setemcv@setem.orgwww.setemcv.org

SO DE PAUC/ Carnicers, 8El PilarTel.: 96 391 76 94sodepaupvjust@pangea.org

CERAICentro de Estudios RuralesC/ del Justicia 1, entlo. 8La XereaTel.: 96 352 18 78www.cerai.es

VALENCIA EN BICIC/ Portal de la Valldigna,15 bajoEl CarmeTel.: 96 391 78 64www.valenciaenbici.net

SOCIEDAD VEGETARIANANaturista de Valencia C/ Guillem de Castro, 53La RoquetaTel.: 96 351 97 97www.sevenava.org

LLIBRERIA BERNAT FENOLLAR Agricultura i medi ambientC / Bernat Fenollar, 10La Vega BaixaTel.: 96 360 88 57www.llibreriabernat.com

Exposició-Taller “ Sent el Magrib”. Beneficència, 2008.

36

AGENDA

ABRIL

1 22

2 23

3 24

4 25

5 26

6 27

7 28

8 29

9 30

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

TOTA LA NOSTRA AGENDA DE CULTURA ECOLÒGICA A LA NOSTRA WEBwww.revistaeina.net

NOVA PLENACREIXENT MINVANT

DESCENDENTASCENDENT

37

AGENDA

MAIG

1 22

2 23

3 24

4 25

5 26

6 27

7 28

8 29

9 30

10 31

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

PER AMPLIAR L’INFORMACIÓ DEL CALENDARI LLUNAR www.lunario.es

38

1 22

2 23

3 24

4 25

5 26

6 27

7 28

8 29

9 30

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

AGENDA

JUNY

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CALENDARI MENSTRUAL, SENYALA ELSPUNTS ROJOS DURANT EL TEU CICLE www.vivalamenstruacion.com

39