Revista del Centre Cultural de ColldejouAny V. Número 17. Juliol 2003.

SUMARI

Sum

ari

2

CRÈDITS

DireccióMagda Guerrero

Consell de redaccióJoan Gaya

Joan LlorensLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

Composició i edicióLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

PortadaGisela Gómez Sierra

ImprimeixImpremta Comercial

Lo Collet atén:C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou

Tfn.: 977 83 82 96(Magda Guerrero)

Internet Miquel Fontanals

http://www.karpin.com/locolletE-mail

locollet@karpin.comAmb la col·laboració:

Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya

Excm. Consell Comarcal delBaix Camp«la Caixa»

Lo Collet no comparteix necessàriament les opinionspublicades, les quals són responsabilitat única dels seus autors.

D.L.: T-523/99

EditorialGala de Sant Joan

OpinióAdolescents treballant durant les vacances

Els parlars

LiteraturaCarta

Poesia

ActualitatCrònica

A vegades sortim als diarisEleccions municipals 2003

Mapa de la Serra de LlaberiaAra fa vint anys, construcció de la piscina

Ho sabies?Més records del temps de guerra

Què és un xat?

El racó de la canallaConcurs de dibuix i pintura

Plantes i espèciesLa Farigola

Ep. 3

Ap. 4p.20

Ap. 5p. 5

Op. 6p. 8p. 10p. 11p. 22

Lp. 5p. 12

Dp. 16

Dp. 21

Edi

tori

al

3

La gala de Sant Joan

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els di

lluns r

oman

drà t

anca

t

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE CALAFELL

El dia de Sant Joan és la Festa Nacional dels PaïsosCatalans. La seva nit és

màgica del solstici d’estiu, la nitdel foc a tots els països de parlacatalana. Amb la flama del Canigós’encenen les fogueres arreu. AColldejou, una foguerada es diugala. Les gales, doncs, alcen lesflames al cel d’estiu en aquesta nitmés curta i més màgica. La músi-ca dels coets i dels petards acom-panya la dansa del foc. No és unanit per dormir, sinó per aplegar-nostots: primer al voltant de la gala,després al voltant de la taula i, méstard, al ball de la revetlla.

Com a poble mediterrani quesom, sortim als carrers i a les pla-ces a fer festa amb qualsevol ex-cusa: festes sorolloses, engresca-dores, molt animades.

Com hem dit suara, per SantJoan és la Festa Nacional delsPPCC; no ho oblidem. Des de Sal-ses a Guardamar i des de Fraga aMaó, s’estenen les terres on esparla el català. Per això el foc deSant Joan baixa del Canigó, lamítica muntanya de la Catalunya

Nord, a l’Estat francès; d’aquellCanigó que va cantar de manerasublim mossèn Cinto Verdaguer.

Potser caldria fer una lliçó degeografia i d’història i explicar béquè són els PPCC, la nostra grannació, perquè tothom la conegui i,coneixent-la, l’estimi.

La llengua que es parla a laCatalunya Nord, la que es parla ala Franja de Ponent, la que es par-la a les Illes, la que es parla al PaísValencià, és la mateixa que parlemal Principat de Catalunya: el cata-

là.És un únic idioma, malgrat els

intents oficials d’esquarterar-lo.És la nostra llengua. A nosaltresens toca aprofundir en el seu es-tudi i, sobretot, parlar-la semprei a tot arreu.

Moltes persones catalanes te-nen el greu defecte de dirigir-sed’entrada en castellà a qualsevolestrany, per si no les entenen.També moltes persones contestenimmediatament en castellà quanalgú se’ls dirigeix en aquest idi-oma, malgrat faci anys que vis-qui aquí i que entengui perfecta-ment la nostra parla. per culpad’aquesta persones, l’ús socialdel català va retrocedint. Ellespensen que aquesta conducta ésde retrocedint. Elles pensen queaquesta conducta és de bona edu-cació, però van equivocades; lespersones ben educades parlensempre amb la seva llengua ma-terna i només es passen al caste-llà quan, realment, el seu interlo-cutor no les entén.

El català està en perill. Sal-vem-lo.

Opi

nió

4

Adolescents treballant durantles vacances

Molts estudiant aprofi-ten l’estiu per gua-nyar diners i pagar-se

les seves despeses, però els pa-res tenen un dubte: és bo que elsadolescents treballin?

Per una part, el treball impli-ca disciplina i responsabilitat. Nosón tres mesos d’inactivitat i oci,sinó un temps de treball més omenys dur.

El nostre fill ha d’estar segurque vol fer-ho. Si és així, el mi-llor és que el pare i la mare, lidonin suport. Ell ha pres una de-cisió i serà molt difícil fer-lo can-viar d’idea.

Treballar també suposa uncanvi positiu en l’ambient del’adolescent, perquè coneixeràgent nova i es relacionarà. A mésa més, aprendrà a rebre ordresd’una persona que, en principi, ésun estrany. El treball també l’aju-darà a valorar com pot arribar aser dur seguir una jornada labo-

ral i l’esforç que suposa per partdel treballador. També és possibleque aprengui a racionar millor elsdiners que vagi guanyant de micaen mica en la nova feina.

Valors i educació.Potser el treball s’allargui i

s’hagi de compaginar amb els es-tudis, llavors, l’adolescent per unaqüestió lògica de temps i cansa-ment, és possible que dediquimenys hores als llibres, a les amis-tats i a la família. Aquest és un fac-tor que els pares han de tenir molten compte: si deixa els estudis,serà molt difícil que els reprengui.

Per aquesta raó tan important,si tot i així vol continuar endavantamb la feina, no ens quedarà mésremei que recolzar-lo. En la majo-ria d’ocasions aquestes decisionssón difícils i provoquen conflictesa casa. Un enfrontament obert noens portarà enlloc, així que el mi-llor és parlar-ne i meditar-ho con-

juntament.

A tenir en compte.Els nois i noies han de saber que

els treballs d’estiu no requereixenuna preparació especialitzada i queper això acostumen a ser monòtonsi avorrits.

És recomanable que els jovesno treballin en locals nocturns. Al’estiu aquestes ofertes són abun-dants però no sempre recomana-bles.

Els pares han d’aconsellar alseu fill en qüestions de treball desde les seves pròpies vivències. Elsjoves rarament tindran prou expe-riència per sortir-se’n en la novafeina.

Els pares han de compartir ambels fills temes laborals i també de-manar-los opinió com a treballa-dors. Això els donarà seguretat enel lloc de treball.

Ferran Lara i Guerrero

FLORS

Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

5

Lite

ratu

ra i

ho s

abie

s?

Vull completar l’article dela Maria Casadó“Brígida”, de LO COLLET

número 16, d’abril d’enguany, par-lant de les persones de Colldejouque van morir durant la repressiófranquista.

L’any 1939 van matar el Jaume

Estimat Colldejou,No saps com t’arribo a enyo-

rar, només fa tres anys que et vaigdeixar, però sembla que en facideu, et semblarà il·lògic però ésreal, ja que Cambrils és molt dife-rent a tu, no sé si és a causa de lagent o dels teus preciosos paisat-ges, només sé que hi ha algunacosa que et fa molt especial. Lagent que no et coneix no em podràentendre mai, però al contrarid’aquesta gent els que et coneixensabran i opinaran igual que jo que,a pesar de la teva rutina, és aques-ta la que importa, començant pelsdies de cada dia, pujant el teu car-rer nou carregada de llibres, al ve-nir del col·legi fins als caps desetmana al retrobar-me amb elsamics d’altres pobles.

I jo que he tingut el meravellóshonor de viure els millors anys dela meva vida amb tu sé que hi hahagut moments dolents però tot iaixí fins els més dolents al finals’han convertit en bons. Quan ar-ribaven les festes i l’estiu la tevarutina es trencava, però tots sabemque en un poble petit sempre hi ha

les típiques “manies” i encara queno són obligatòries de complir, sónboniques de realitzar i són mo-ments molt especials.

Per això m’agradaria dir-te, es-timat Colldejou, que t’agraeixoamb tot el meu cor, tots aquestsmoments i m’agradaria dir-te a tui a tots els teus habitants (que sónels que més haurien de reflexio-nar sobre això), és que no canviïsmai i que no et perdis com moltsdels teus companys.

I a la joventut dir-los que permolt que la seva època ja hagi pas-sat hi haurà nous nens per jugarpels teus carrers i muntanyes i peraixò demano a tots els que com joel seu temps ja ha quedat enrere ique ells també s’han divertit ambtu, que animin els més petits a te-nir la infància que tots nosaltresvam tenir.

AtentamentSandra Garcia RofesCambrils, 29-04-03

PD; “Les èpoques passaran i lagent seguirà creixent però els re-cords no s’oblidaran mai.”

Mai acceptada seràs!Per molt dolça que siguis,Per molt ràpida que llisquis,Omega seràs de totes les esperan-ces.

Orgullosa del que fas,T’importa poc trencar el que tren-ques,I separar el que separes,Omega de les més grans contro-vèrsies.

Rònega de sentiments,Obtures rajos que blancs irradi-enEixugues cabals d’aigua que bai-xa,Omega de les boniques melodi-es.

Tornes i tornes per buscar-nos,Sense atendre ni precs ni súpli-ques.Maleïda sigues al retrobar-nos,Omega imposada de totes les vi-des.

Isaac Blanch i Martí

“Federico”, a Lleida.El mateix any, a Tarragona, van

matar l’Ignasi “Fèlix”.El pare de la Maria Rofes “Ros-

set”, el van matar a Tarragona eldia 9 d’agost del 1939.

El Joan “Ganxet” va morir a lapresó de Tarragona a conseqüèn-

cia de les pallisses i maltracta-ments.

L’Enric “Ferrer” va ser assas-sinat per la guàrdia civil el dia 13d’agost de 1946, quan el duiendetingut, a les basses de laFamada, a Mont-roig.

Salvador Ferré i Salsench

Carta Poesia

Més records del temps de guerra

6

Act

ualit

at El dia 20 de març de2003 va començar laguerra de l’Iraq, mal-

grat les protestes irades de mili-ons de persones de tot el planeta.La barbàrie i el salvatgisme vantenir més poder que la bona vo-luntat de la gent que volem la pau.Aquesta guerra ja s’ha acabat (di-uen) però les conseqüències en-cara cuegen... i n’hi ha per estona.

Pel que fa a Colldejou, la vidaanava seguint el seu ritme. Aquí,sí; en pau.

El dia 6 d’abril els joves vanfer la favada i ens han cedit lesfotos com a testimoni.

El dia 12 d’abril va tenir llocal nostre poble una Trobada deConfirmació de joves de l’Arxi-prestat. Era dissabte, Els carrersi places de Colldejou es van om-plir de rialles de la gent jove quees va reunir aquí. Del poble hi ha-via una bona representació: laCristina, la Maria “Cantó”, l’Al-ba, la Maria “Maset” i l’Arantxa.Van fer una gimcana, escoltar tes-timonis, catequesi, oració, dinari una animada festa de cant i ballque semblava que haguéssim ar-ribat a la festa major.

CrònicaDel 20 de març al 30 de juny de 2003

El dia de Pasqua, el 20 d’abril,vam celebrar Sant Jordi. El Cen-tre Cultural va muntar la parada ala Plaça, on la gent va poder com-prar llibres i roses o endur-se LoCollet número 16, el primer d’en-guany.

També es va fer el Concurs deDibuix i Pintura, com altes anys;tothom qui hi participa té premi.El jurat tria els millors de cada ca-tegoria, només com a cosa hono-rífica. Van ser:

Categoria A (fins als 6 anys) –Gisela Gómez Sierra.

Categoria B (De 7 a 10 anys) –Laura Rofes Masdeu.

Categoria C (D’11 a 14 anys) –Marina Platero Rofes.

Categoria D (a partir de 15ansy) – No es va presentar cap tre-ball.

El dia 26 d’abril vam tenir elprimer ral·li d’enguany pel les nos-tres carreteres: era el Ral·li Ciutatde Tarragona, Costa Daurada.

I arriba el mes de maig, curulld’activitats. És que no parem!

El dia 4 de maig la CollaGegantera i els Grallers van pre-parar una paella popular, que varesultar deliciosa. Va fer un diaestival.

L’endemà, 5 de maig, invitatsper la Cooperativa de Guissona,l’Associació de Dones ens va por-tar d’excursió a Guissona. El viat-ge i el dinar (que vam compartiramb gent de Montbrió) van ser gra-tuïts.

Organitzat per l’Associació deDones, el dia 3 de maig va comen-çar el curset sobre Quiromassatge,Fitoteràpia i Hidroteràpia, a càrrecde Damià Vidal. Va durar 8 horesrepartides en quatres dissabtes.

El dia 10 de maig la Parròquiava organitzar els actes per recap-tar donatius per a Mans Unides:una conferència, la Missa i el so-

7

Act

ualit

at

par popular que, com sempre, vatenir molt èxit de públic.

L’endemà, 11 de maig, hi vahaver la Tirada Intercomarcal deBitlles, amb la participació de dis-set pobles de diferents comarques.Primer, un bon esmorzar per aga-far forces i, després, a jugar a bit-lles al camp de futbol. Ho va en-gegar, com sempre, el Centre Cul-tural.

El dia 17 de maig es va cele-brar la festa de Sant Isidre, orga-nitzada per l’Ajuntament i, apro-fitant la diada, l’Homenatge a laVellesa a càrrec de l’Associació deDones. Enguany hi havia festagrossa perquè dos matrimonis ce-lebraven les seves noces d’or: sónl’Enric Rofes i la Montserrat Mes-tres i el Llorenç Rofes i la RositaEscoda. Els actes van ser: la Mis-

sa dedicada a sant Isidre i la Pro-cessó que, a causa d’un petit inci-dent de trànsit, va haver de canvi-ar de ruta i, per tant, es va beneirel terme des del Collet delBonamic. En acabat, l’aperitiu i eldinar. El mossèn amb la seva gui-tarra ens va animar, (i molt) haventdinat. Finalment vam acabar d’ani-mar-nos amb la música folk delgrup “Titus Quartet Band”. A lamitja part l’Ajuntament va invitara tothom a menjar coca i beure viranci.

I arribem al mes de juny.El dia 7 l’Associació de Dones

ens va portar d’excursió a laFontcalda, on vam tenir moltacompanyia: més de cent personesde Prat de Compte hi feien romi-atge i, per això, vam tenir Missa i,en acabat, sardanes i jotes a la pla-ça de l’ermita. Hi vam trobar mos-sèn Jordi Centelles que va dinaramb nosaltres. A la tarda vam vi-sitar Gandesa.

I acabem el dia 23 de juny i lanit de Sant Joan. La gala, els coetsi petards, el sopar i la revetlla per

poder ballar fins a la matinada ientrar a l’estiu com cal. Tot això,de la mà del Centre Cultural.

Al poble hi ha novetats: l’ADFja està fent el seu magatzem to-cant a l’era del Racó i, més avallde la pista, ja s’està construintl’hotel de turisme rural.

Ah! i les velles i destrossadespapereres han estat substituïdesper unes altres de noves, boniquesi pràctiques; esperem que siguinutilitzades i que durin.

Hem de lamentar dues defun-cions: la de la Dolores RobertJuncosa que ens va deixar el dia9 d’abril (q.a.c.s.) i la de la SaraRofes Querol (la persona mésvelleta del poble). En canvi hemde donar l’enhorabona al Jordi ia la Maria Montserrat pel naixe-ment del seu fill Joel Sierra Mes-tre, que va venir al món el dia 4de juny. Així és que ara el Joel ésel més petit del poble, no sola-ment pel Registre Civil, sinó per-què ell i la seva família viuenaquí, enhorabona!

La redacció

Act

ualit

at

8

‘‘la Caixa’’CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

A vegades sortim als diaris

Vam sortir a El Punt, eldiumenge 6 d’abril d’enguany. Aquest diari pro-

clama que és “independent, cata-là, comarcal i democràtic”; Déun’hi do!

De la pàgina 47 a la 51, al’apartat “Apunts” i sota el títol:“La gent i els pobles de les nos-tres comarques”, es parla deColldejou. El text i les fotografi-es porten la signatura de MariaJosé Ramos, una dona jove queva venir a informar-se al poble.M’havia citat per telèfon perquèli parlés de les activitats del Cen-tre Cultural i de l’Associació deDones i ens vam reunir a la Bi-blioteca. Després vam fer unabona passejada pel poble i fins itot vam anar a la pista i a veurel’inici de les obres de l’hotel. Vamparlar molt. Em va estranyar queni gravava la conversa, ni ambprou feines prenia notes escrites.Vaig pensar: o aquesta dona téuna memòria prodigiosa, o noposarà res del que li explico, oho posarà malament.

I, com em temia, va posar uns

quants disbarats.Trobem-los:A la pàgina 47 hi ha tres foto-

grafies. El peu de foto diu:“Colldejou, amb la mola (sic) al’horitzó (...)” En cap de les fotosno hi surt la Mola! A la mateixapàgina parla de l’església de SantRafel.

A la pàgina 49 diu, textualment:“El Casal del poble és un local queinclou diferents entitats i serveis.Entre aquests hi ha el Centre Cul-tural, l’Associació de Dones, labiblioteca o la llar d’avis. Desd’aquí s’organitzen la majoria depropostes culturals per aColldejou.”

Com podem veure, una confu-sió total entre la Llar Social i elCasal i, per més inri, un embolicentre entitats i locals.

Més avall, hi torna: “La majo-ria d’aquestes entitats tenen la sevaseu al Casal, mentre esperen unesinstal·lacions noves que en un fu-tur els podria cedir l’Ajuntament”(Què s’empatolla?)

I encara més: “En una de lessales d’aquest casal hi ha una pe-

tita biblioteca (...) A més el Casaltambé disposa d’una sala en quès’hi porten a terme conferències iles exposicions”

També més: “L’Associació deDones, mol activa, també te la seual Casal (...)”

Parlant dels gegants anomenael Fumat i la Fumada “a més decapgrossos” (?!)

Després diu: També hi ha lacolla de diables (...) (D’on ho hatret?)

En aquesta pàgina 49 hi ha sisfotos i al peu, hi torna: “El Casalinclou diferents entitats (...)”

Arribem a la pàgina 51 on, par-lant de la botiga diu: “ Està situa-da als baixos del Centre Cultural(...)” (Au, embolica, noia!)

És una llàstima perquè el repor-tatge estava prou bé. Hi ha: unamica d’història, el projecte de l’ho-tel de turisme rural, una petita en-trevista a l’alcalde Rofes, activi-tats, jornades culturals, festes, ge-gants, bitlles, Lo Collet, la carbo-nera, els formatges del Marcel, labotiga i el pastisser. També hi hal’explicació de com s’arriba a

9

Act

ualit

at

AUTO ESCOLA

COLOMETel. 977 83 70 02Tel. 977 81 08 71

MONT-ROIGMIAMI PLATJA

Colldejou, il·-lustrada ambmapes.

Moltes foto-grafies il·lustrenels textos: vistageneral, dos as-pectes parcials,les obres del’hotel, l’alcaldeEngelbert Ro-fes, la Bibliote-ca, Lo Collet, elsgegants, una ti-rada de bitlles,els qui van anara la neu, el Car-naval, la carbo-nera, tres instan-tànies de la for-matgeria, la cal-çotada, la MariaMontserrat a labotiga i la vendade pa a la Plaça.

M ’ a g r a d aque Colldejousurti als diarisperò m’agrada-ria molt que, al-guna vegada, hisortís sense erra-des. M’agradaria que la gent fes laseva feina ben feta, els qui fan di-

aris també, cadascú, la seva feina;però ben feta, com Déu mana. És

demanar massa?Magda Guerrero

10

Act

ualit

at

El dia 25 de maig d’enguanyvam anar a votar per elegir elsregidors del nostre Ajuntament.

Per primera vegada desprésd’una colla d’anys l’alcaldeEngelbert Rofes no es presenta-va com a candidat, ni tampoc capdels quatres regidors que, ambell, formaven el Consistori.

Es van presentar cinc llistes:- La Marta Callau pel Partit

Popular.- El Marcel Salsench, el Joan

Llorens, l’Enric Muntané i elJordi Sierra per Esquerra Repu-blicana de Catalunya.

- El Ramón J. Tarzan pel Par-tit Socialista de Catalunya.

- El Lluís Vida, la NoemíRofes, el Xavier Ferré i elConrado Rofes per Convergènciai Unió.

- La Ramona per Independentsper Colldejou.

A Colldejou hi ha un cens de167 electors, 144 dels quals vananar a votar, la qual cosa signifi-ca una participació del 86,22% (jala voldrien a molts llocs una par-

ticipació tant elevada!)La mesa va estar constituïda

pel Llorenç Rofes, president il’Enric Mestre i la Isabel Rofes

com a vocals.A l’hora de l’escrutini, la sala

d’actes es va omplir. Hi havia si-lenci, però un ambient distés.

Dels 144 vots n’hi va haver unen blanc i quatres de nuls.D’aquests, dels nuls, n’hi havia unque era tota una declaració de prin-cipis i un acte de protesta eloqüent:hi figuraven anagrames contra laguerra, el PHN, etc. El vam foto-grafiar perquè en quedés testimo-

ni.Els resultats van ser els se-

güents:Marta, 9 vots; Marcel, 99; Joan,

81; Enric, 56; Jordi, 91; Tarzan, 3;Vidal, 47; Noemí, 40; Xavier, 57;Conrado, 43 i Ramona, 1.

Per tant, els cinc regidors ele-gits van ser:

Marcel Salsench, Jordi Sierra,Joan Llorens, Xavier Ferré i EnricMuntané.

Felicitem els guanyadors pelseu triomf i esperem que sàpiguenser dignes de la confiança que elpoble hi ha depositat. Desitgemque facin molt per Colldejou... qued’això es tracta.

També volem acomiadarl’Engelbert Rofes agraint-li la tas-ca que ha fet, tan fructífera, durantels anys que ha estat alcalde. Agra-ïm, també, la seva feina als regi-dors que ara pleguen: la NuriLlorens, l’Ismael Gibert, el LluísLlorens i el Marcel Salsench.

Allò important és Colldejou.Els qui estan a Ca la Vila estan alservei del poble. Tots nosaltreshem de col·laborar en el que cal-gui per tal que, tots plegats, acon-seguim que Colldejou sigui cadavegada més modern, més bell, méspròsper, més ric i, sobretot, mésunit.

Magda Guerrero.

Eleccions municipals 2003

11

Act

ualit

at

Mapa de la Serra de Llaberia

L’excursionisme, que va néixer com a contrapunt de laindustrialització, a

Catalunya va experimentar unatransformació a l’identificar-se rà-pidament amb el sentiment cata-lanista. Certament, per aquells pri-mers excursionistes, anar a la mun-tanya no tan sols era anar a fer unesport a l’aire lliure, un retorn a lanatura, sinó que era tota una redes-coberta la pròpia pàtria, una neces-sària reafirmació de la identitatcatalana.

Avui per avui i malgrat queaquest valors hagin canviat, el nos-tre territori segueix esquitxat perbells indrets i paratges que ensapropen a la dura i “romàntica”vida dels nostres avantpassats,llocs que enriqueixen el nostre ex-cursionisme. Però de vegades, perun caminant normal, descobrir-losés complicat car cal trobar algú queconegui el terreny i estigui dispo-sat a mostrar-li el camí, o trobarun llibre que expliqui el quecerquem...o senzillament trobar unmapa on s’hi reflecteixi.

Bé... per la meva part us puc dir

que el mapa el trobareu nou de trin-ca!

És un mapa ric amb topònims,elaborat gràcies a la participacióde més d’una cinquantena de per-sones, pastors, caçadors i excursi-onistes, tots ells grans coneixedorsdel terreny. Aquí a Colldejou hihan participat d’una manera direc-ta en Marcel Salsench Escoda, enBaldiri Rofes, en Xavier Ferrer ien Francesc Gimeno, així com enMàrius Rofes, Marcel SalsenchRofes, Josep Rofes i Enric Rofes,que ho han fet d’una manera méspuntual.

La complexitat d’aquest mapaha estat tal que han calgut tres anysde treball de camp i l’ajut incon-dicional de molts bons amics, aixícom la paciència de l’Editorial Pi-olet. Ara, gràcies a l’esforç de totsplegats, el mapa està a punt de sor-tir a la venda, això sí, la data depresentació a Pratdip encara és al’aire, si bé crec que serà algun diaentre sant Josep i la Setmana San-ta.

Us preguntareu: i, què hi tro-barem en el mapa?

Doncs bé, pel que fa a les ter-res de Colldejou hi trobarem lacova del Lladre, on diuen ques’amagava en Carrasclet; la Tau-la dels Tres Batlles, on assegutscadascú en el seu terme, és reu-nien els batlles de Colldejou,Marçà i Capçanes; el curiósavenc de l’Antiu, amb diferentspisos a diferents nivells; el fornde calç de l’Escoda, quasi perestrenar; o els pujadors de laMola tant per la vessant de mig-jorn com els de la vessant nord,així com moltes altres cites, queanireu descobrint amb la mesuraque l’aneu consultant.

Personalment i amb nom detot el grup de treball, espero queaquesta àmplia participació decol·laboradors hagi fet del mapa“SERRA DE LLABERIA” unaeina de màxima utilitat per totsels amants d’aquestes muntanyes.

A més a més, estem preparantuna pàgina web on mantenir-nosinter-relacionats:

mapallaberia.cjb.net

Pere Iglesias

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12

L’HOSPITALET DE L’INFANT

AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC - 641C/ Montsià, 1 • Tel. 977 82 37 27 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

12

Ho

sabi

es?

Què és un xat?

A veure, intentaré explicaramb paraules planeres elsignificat d’aquesta pa-

raula.Un xat, és un lloc on la gent

entra per parlar, per comunicar-se. Com en totes les coses, s’hifa diferent ús d’aquest mitjà. Hiha infinitats de canals, on tothompot accedir-hi , amb temàtica bendiversa. Nosaltres ens centraremen un canal en concret, el canalde més_de_30-c d’IRC-Hispano.

Després de fer una mini en-questa a un centenar de personesdel canal esmentat, hem arribat auna conclusió. La gent té una ne-cessitat imperiosa de comunicar-se. En un xat, hi ha gent de totamena i poc a poc, a mesura quevas coneixent els usuaris, ten’adones que és un lloc on espoden crear vincles d’amistat. Unxat, t’ofereix la possibilitat deconèixer gent, que d’altra mane-ra, potser no tindries l’oportuni-tat de fer-ho, tant per distànciageogràfica com per cercle labo-ral.

L’enquesta constava de 5 pre-

guntes:1. Professió.2. Estat civil.3. Relacions amb els altres usuaris.4. Per què es xateja?5. Temps que feia que xatejava icom va conèixer el canal.

M’ho han dit el 67%Provant el 33%

Las primeres dos preguntes vanser ben diverses, per cert, em vacridar l’atenció dos estats civils“nous” separat/divorciat i ajuntat.No sé com es deuen contemplaroficialment, però la gent ho te for-ça assumit.

43% solter/a27% casat/da24% separat/da6% divorciat/da

Les dues segones van ser pràc-ticament unitàries, definides deforma diferent però amb el mateixsignificat. Es xateja de forma lú-dica, per curiositat, per ganes deconèixer gent nova, per establirrelacions... al cap i a la fi, per pas-sar l’estona. Una resposta ens vafer gràcia especialment, “xatejar,és com anar al bar, xerres, rius, dis-cuteixes...” la vam trobar personal-ment molt encertada, era una bonamanera de definir-ho de formasimple i senzilla.

En quan a la cinquena pregun-ta et podries trobar de tot, gentmolt veterana amb 6 anys de xat i“novatillos”. Tots havien trobat elcanal de dues maneres: o per ca-sualitat, o perquè un conegut elsho havia dit.

L’horari d’entrada al xat tambéestà ben definit. Hi ha 3 tipus d’ho-raris:

1. Xateros de matins, la gentque entra des del lloc de treball,per treure una estoneta el cap, sa-ludar la gent i tornar a la feina.

2. Xateros de tarda, els de tari-

Ctra. de Reus, km. 843340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)

Telèfons.977 814 009977 826 359

Faxos977 826 110977 814 043

- TUBS PVC I PE- ACCESSORIS PER

CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

13

Ho

sabi

es?

fa plana, entren a partir de les6 a passar l’estona.

3. Xateros de nit, el 85%són gent que està sola i cercauna mica de companyia.

Ja sabem que dintred’aquí, sempre hi poden ha-ver excepcions, però la tòni-ca general la podríem definiraixí.

Un paper important dintred’un canal el tenen els opera-dors (@) que porten aquestsímbol davant del seu nick.Ells, ajuden als usuaris ambels problemes tècnics que elspuguin sorgir, i santa pacièn-cia que tenen, (ho dic per mi,què informàticament sóc ne-gada) i també controlen quees compleixin les normes decada canal, com són el respecte, latolerància i altres valors imprescin-dibles en qualsevol lloc.

A vegades hem llegit o sentitcoses poc favorables sobre el xatque ens han animat a fer aquestescrit. I repetim, aquí tothom aca-ba trobant el que cerca, i l’ús quese’n fa es ben personal. Precisa-ment per això, volem animar lagent que no ho conegui, que té unaaltra possibilitat de relació.

En aquest canal disposem d’una

web força interessant, on es podentrobar iniciatives molt maques iopinions força diverses.www.jotapunto.com, aquí la teniuper si la voleu consultar. Està pre-vista l’apertura d’una emissora deràdio amb temàtica general.

Abans d’acabar, voldríem do-nar les gràcies a tots els usuaris delcanal que han col·laborat amb lesseves respostes i el seu temps a ferpossible aquest escrit. Milmuakssss! Per tots vosaltres!!!!!

I per finalitzar, només quatreparaules: no feu sempre cas delque diuen i jutgeu per vosaltresmateixos. Tot just estrenat el se-gle XXI, les relacions entre lespersones van canviant, i no enspodem tancar mai als avençosque ens ofereix la tecnologia.Continueu xatejant, o comenceude nou i veureu com aquesta pan-talla que teniu davant, és una fi-nestra oberta al món.

Judith Robert

El r

acó

de la

can

alla

141314

Raval de Jesús, 48 • Tel. 977 31 00 78 • REUS

El Faraó Trilobit 2

Tot va començar a l’estiu de2003 a Mataró. L’Anna,era d’estatura normal pels

dotze anys que tenia. Pel que faal seu físic, era rossa amb els ullsblaus. En Martí era el seu germàpetit que tenia set anys i no eragaire alt. Tenia el cabell castanyclar i els ulls blaus, i la cara ro-dona i les galtes grosses. Era unnen molt imaginatiu i molt diver-tit.

L’Anna i el seu germà Martí,estaven molt contents perquèaquell estiu anirien a Egipte ambel seu avi doncs el seu avi era ar-queòleg.

Quan van arribar a Egipte elsesperaven uns amics del seu avique eren arqueòlegs i havien des-cobert unes tombes on es pensa-ven que hi havia enterrat el faraóTrilobit 2 que havia regnat aEgipte 2000 anys abans que Crist.Es van dirigir tots cap allí i es vaninstal·lar en unes tendes de bedu-ïns on hi passarien tots els dies.L’endemà al matí van anar tots aexcavar a les tombes i quina vaser la sorpresa quan van desco-

brir una llosa de pedra, van comen-çar a treure arena i la llosa va ce-dir. Després van entrar a dintre ivan trobar un passadís i al final unasala amb el sarcòfag de Trilobit 2.Llavors també van veure un muntde pintures a la paret, coses perso-nals i un munt de joies de granvalor.

Hi havia uns arqueòlegs Nord-americans que també excavavenunes altres tombes prop d’allà isempre estaven tafanejant.

Durant la nit l’Anna i el Martívan sentir uns sorolls fora de latenda, i pensant-se que era unaguineu, van sortir sense fer sorolli van veure duesombres humanes,en la foscor, quetransportaven unamòmia. L’Anna ial Martí es vanespantar moltperò van decidirseguir-los senseque els veiessin, ial cap d’una bonaestona van arribara una mena de

poble mig ensorrat a l’arena, quesemblava que fes molts anys queno hi visqués ningú i van veurebocabadats com els dos homesamagaven la mòmia en una cova.

Mig morts de por es van posara dormir.

L’endemà al matí, el seu avi iels altres arqueòlegs van tornar capa la tomba i es van quedar esgarri-fats veient que la mòmia no hi era.Llavors l’Anna i en Martí van ex-plicar al seu avi tot el que havienvist a la nit, i el seu avi ho va co-mençar a entendre tot.

Més tard l’Anna i el Martí vanelaborar un pla i li van dir al seu

15

El r

acó

de la

can

alla

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

avi que no patís que ells ja en trau-rien l’entrellat.

A l’hora de dormir els dos nensvan sortir a poc a poc de les ten-des vestits amb unes túniques fos-ques per passar desapercebuts, i esvan dirigir al poble abandonat. Al’arribar, ja van veure uns quantshomes que traginaven coses i lesamagaven. L’endemà ho van ex-plicar tot i el seu avi va decidir tru-car a la policia.

La policia va venir de seguida.Va començar a investigar. Els nens,els van guiar al poble abandonat, iallà van trobar la mòmia i moltsobjectes de valor.

Finalment, van detenir els lla-dres i van esbrinar que formavenpart de l’altre grup d’arqueòlegsNord-americans i que en realitateren un grup de mafiosos que for-maven part d’una xarxa de trafi-

Reparació totes les marques:••••• SABA ••••• PANASONIC ••••• GRUNDIG••••• SOLAC TELECOM ••••• SHARP••••• AKAI ••••• TECHNICS ••••• SANYO

SERVEI TÈCNIC TV ••••• VIDEO ••••• HI-FIINSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS

cants de mòmies.En Martí i l’Anna estaven molt

contents i van sortir per la televi-sió de tot el món i un programaespecial anomenat “A la recerca

del Trilobit 2”.La mòmia la van guardar per

sempre al museu arqueològic delCaire.

Ariadna Rofes Rofes

Dib

uix

16

Concurs de dibuix i pinturaCategoria A (fins els 6 anys)

Oriol Gómez (2 anys)

Angela Rofes (3 anys)Martí Mestre (4 anys)

Maria Ratés (4 anys)

Dib

uix

17

Electrònica SEVITEL, s.a.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’ANTENES COL·LECTIVES I INDIVIDUALSPORTERS ELECTRÒNICS I SONORITZACIONS

CIRCUITS TANCATS DE TV I SEGURETATMEGAFONIA I TELEDISTRIBUCIONSANTENES DE TELECOMUNICACIONS

Carrer de Scala Dei, 14 • Tel. 977 75 01 22 • REUS

POLLOS A L’AST

MAG-DA

C/ VALÈNCIA, 58 SALOU Tel. 977 38 59 09

Irene Platero (4 anys)

Gisela Gómez (5 anys)

Guanyadors:Categoria A (fins als 6 anys)

Gisela Gómez Sierra.Categoria B (De 7 a 10 anys)

Laura Rofes Masdeu.Categoria C (D’11 a 14 anys)

Marina Platero Rofes.

Dib

uix

18

SEGUR-MON, S.L. REG. DGS. 2460 27-10-94

SISTEMES DE SEGURETAT

• Alarmes • Control d’accessos

• Circuit tancatde televisió

• Detecció d’incendis• Extintors

Avda. de Reus, 28 baixos ••••• Tel. 977 837950 • • • • • Fax 977 838344 ••••• 43300 MONT-ROIG

Categoria B (de 7 a 10 anys)

Nil Barrera (7 anys)

Anna Platero (8 anys)

Laura Rofes (10 anys)

Dib

uix

19

Categoria C (d’11 a 14 anys)

Pol Altimira (11 anys) Ariadna Rofes (11 anys)

Marina Platero (12 anys)

Opi

nió

20

RESTAURANTE

LA ISLAPEIX I MARISC

DEL MEDITERRANI

San Pedro, 5 • Tel. 964 45 23 58 • 12500 VINARÒSTanquem els dilluns

Els parlarsHeu pensat mai com parlala gent dels pobles veïns delnostre: Mont-roig, Pratdip,

Vilanova d’Escornalbou, Torre deFontaubella, Argentera, ...,?Cada poble té la seva manera deparlar. Uns tanquen la boca perxafar la “a”, d’altres fan anar mésla “e”; uns parlen més fosc, n’hiha que fan cantarella. I així po-dríem trobar força diferències.

Però, tot i així, a ningú se liacut dir que parla un idioma di-ferent. Tots sabem quina llenguaparlem, tots sabem que tenimmoltes diferències de pronuncia-ció i tots sabem què ens volen im-posar aquells que troben tantesdiferències, tantes, que per no te-nir-ne renuncien a la seva parla iho fan només en castellà.

De fet jo només volia parlarde la forma pròpia de Colldejou.Hi ha qui pensa que és grossera,d’altres diuen que fem anar moltla “e” (pare, mare, amb so de etancada). Potser sí que ho femperò això és normal ja que enstrobem en una zona de transicióentre Baix Camp, Priorat i Ribe-

ra d’Ebre.Si ens hi fixem bé veurem que

si la “e” és a final de paraula ladiem tancada però la fem neutra siés al començament. Amb parau-les com pare, Pere, oncle, cotxe,totes les “e” tenen el so tancat; encanvi escala, escombra, teulada, elso de la “e” és de vocal neutra.

Les altres vocals les acostumema pronunciar amb el so propi delcatalà oriental.

Però el tret més característic ésla terminació de la primera perso-na del singular d’algunes formes

verbals que fa canviar “o” per“uc”. Així diem: cantuc, pujuc, ....Sembla ser que no som els únicsque parlem així ja que en altrescomarques del Nord també hi haaquest fenomen.

També som diferents en algu-nes paraules que no són conegu-des fora del nostre entorn. Citarénomés mots com bossarrera,funedo (o refunedo), pervalicar,os pedrer, colitxos. Fins i tot algu-na d’aquestes formes no surten nien el diccionari Alcover Moll. Se-ria interessant fer-ne un recull ipublicar-lo.

I, qui parla millor?Hem de tenir en compte que

una llengua és la suma de totes lesseves varietats dialectals i queaquestes són molt variades. Aixípodem dir que TOTHOM parla béi hem de fer esforços per conser-var la nostra parla i no caure en latrampa d’aquells que dividint no-més busquen que es parli la seva,que no és la nostra.

Joan Llorens, joglarjllorens1@pie.xtec.es

¿

Pla

ntes

i es

pèci

es

21

Especialitat en fuets, farcitsi plats precuinats.

Distribució de pernil ibèric,xoriço i xoriç.

Tel. 977 83 82 57Av. Catalunya, 24

Tel. 977 83 70 18C/ Josep M. Gran, 14

Mont-roig del Camp

La FarigolaNom vulgar: FarigolaNom científic: Thymus

vulgaris L.Família. LabiadesHàbitat: Al marge de camins

secs i matolls.Característiques :Mata perenne aromàtica de la

família de les labiades de fins 30cm d’ alçada. Tiges llenyoses i gri-senques. Fulles lanceolades o ova-des, enteres, peciolades, amb elsrevers cobertes de pèls blancs iamb els marges doblats cap a dins.Flors rosades o blanques, amb lacorol·la de llavi superior escotat iel inferior dividit en tres lòbuls.Calze vermellós i velludat.

Components actius:· Àcids: Àcid oleic, palmític,

nicotínic i linoleic. ( planta) Àcidascòrbic (fulles)

· Olis essencials: timol, anetoli borneol ( fulles), carvacrol icineol (tota la planta)

· Aminoàcids: cistina, valina,glicina, isoleucina (planta)

· Metalls i minerals: alumini,calci, cobalt i magnesi ( fulles);ferro (planta)

Recol·lecció i conservació:Les fulles i summitats florífe-

res hauran de recollir-se a la pri-mavera. S’ hauran d’ assecar al’ombra i guardar en un recipientde vidre ben tancat.

Propietats:Relaxant i somnífer suau: En

situacions de cansament o pesgeneral es pot aplicar un bany re-laxant, afegint a l’ aigua de la ba-nyera una infusió gran de flors defarigola. (Aquí hi influeix moltl’aminoàcid lisina, que resulta im-prescindible en l’organisme per aque el jovent tingui un creixementadequat i la falta del qual pot pro-vocar altres símptomes, com sen-sació de cansament). Una infusiómolt lleugera, amb una culleradapetita pot ajudar a agafar el son.

Aromatitzant en la cuina: En la

cuina es pot utilitzar per donarmés sabor als plats, amb un toctípic que, a més a més, augmentales propietats medicinals delsàpats. S’ ha emprat també per aro-matitzar els formatges i fins i tots’ ha menjat els brots tendres. Lapresència de la niacina afavoreixla circulació de la sang, redueixel nivell de colesterol i evita elsímptoma d’indigestió, moltesvegades associat amb la faltad’aquest element en l’organisme.

Repel·lent de mosquits: Lapresència d’ alcohols i olis essen-cials ( especialment el carvacrol,que s’ utilitza en la indústria comdesinfectant i fungicida) la con-verteixen, juntament amb l’ alfà-brega en un bon repel·lent demosquits, per la qual cosa es potemprar com a planta conreada ode jardí, posant-la a prop de lesfinestres perquè aquests insectesno s’apropin a les vivendes.

Per a més informació podeuconsultar:http://www.botanical-online.com/medicinalstimocatala.htm

La Redacció

Act

ualit

at

22

Ara fa vint anys,construcció de la piscina

C/ 11 de Setembre, 20 • Tel. 977 82 41 17 • VANDELLÒS

FORN DE PA

Lluís i PepiTradició Artesana

Quan arriba Sant Joan i lacanalla ja ha començatles vacances, any rere any,

s’obre la piscina i la gent hi va a pren-dre el sol, banyar-se o a passar l’esto-na. És una activitat que consideremnormal, de tota la vida, Però no sem-pre ha estat així. De fet només fa vintanys que tenim piscina. Abans haví-em d’anar a banyar-nos a les basses oa la mar.

El dia 15 de maig de 1983 es va ferla inauguració oficial de la Piscina.

Com ha passat amb altres obresd’envergadura, la Piscina es va feramb el que diríem un acte de rebeque-ria col·lectiva. Ja feia anys que volí-em tenir una piscina com passava enaltres pobles veïns. Però una vegadatriat el lloc i aconseguit el terreny, l’ad-ministració ens va dir que com que notenia les mides normatives no veurí-em ni un duro. Llavors és quan va sor-tir la reacció de tot el poble que va

23

Act

ualit

at

Projectes integrals amb serveide decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany• Paviments i revestiments• Electrodomèstics i complements• Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona)

decidir fer-la tots sols, sense cap ajut ofici-al. Gairebé tothom hi va col·laborar, d’unamanera o d’una altra i així al cap d’un anyes va poder acabar.

Als primers anys la Piscina era dels socisque l’havíem fet i que cada any en pagàvemel manteniment, però aviat vam veure queaixí arribaria un moment que no seria viable

poder-la mantenir. Aleshores es va acordar quepassés a titularitat municipal i fos l’Ajuntamentl’encarregat de la seva conservació i del man-teniment.

Aquesta és una breu ressenya d’aquesta efe-mèride que potser a algú li havia passat per alt.En un proper article voldríem explicar més co-ses sobre com es va construir i la gran col·-laboració que hi hagué per fer-ho possible.

Animem a tothom que tingui fotos, que re-cordi anècdotes, etc. a posar-se en contacte ambel signant d’aquest article o amb qualsevolmembre de l’equip de redacció de Lo Collet.

Joan Llorens, Joglarjllorens1@pie.xtec.es

Revista del Centre Cultural de ColldejouAny V. Número 17. Juliol 2003.

Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana,tapes variades, esmorzars i plats

combinats.Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i matóamb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU