Resum unitat 3

3. Els recursos de la naturaRecursos de la natura: Elements que s’utilitzen per

satisfer les necessitats materials de la societat.

Estudiarem l’aigua, els recursos energètics fòssils i els recursos minerals.

Aigua: escassa a Catalunya i a Espanya.

Combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural.

Energies alternatives: necessari desenvolupament per evitar la dependència energètica.

3. Els recursos de la natura

Reserves de petroli al món

Consum de petroli per càpita al món


3. Els recursos de la natura1. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS

2. ELS RECURSOS ENERGÈTICS

3. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES

4. ELS RECURSOS MINERS

5. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA


1.1. Les conques hidrogràfiques

1.2. Els recursos hídrics

1.3. Les demandes d’aigua- L’aigua per a ús agrícola i ramader

- L’aigua per a ús urbà i industrial 1.4. Les polítiques hídriques

- La política de transvasaments- La dessalinització de l’aigua del mar- La recuperació dels aqüífers- Els plans de sanejament dels rius

3. Els recursos de la natura2. ELS RECURSOS ENERGÈTICS

2.1. Espanya, un país amb dèficit de recursos energètics

2.2. L’aigua com a recurs energètic

2.3. El carbó

2.4. El petroli i el gas natural

3. Els recursos de la natura3. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES

RENOVABLES ALTERNATIVES

3.1. L’energia nuclear

3.2. Les noves fonts d’energia renovables

L’energia solar

L’energia eòlica

L’energia de biomassa

L’energia geotèrmica

3. Els recursos de la natura4. ELS RECURSOS MINERS

4.1. L’explotació de recursos miners

- Mineria metàl·lica

- Mineria no metàl·lica

- Roques industrials

3. Els recursos de la natura5. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I

MINERALS A CATALUNYA

5.1. La demanda d’aigua a Catalunya

5.2. Els recursos energètics i minerals







Excepte a les zones de clima oceànic i a alguns indrets de muntanya, l’aigua és escassa a Espanya.


Conca hidrogràfica: Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.

Rius d’Espanya: excepte els rius del nord, el règim fluvial és irregular, amb estiatges intensos.

Vessants: Cantàbric i gallec, atlàntic i mediterrani.



Els recursos hídrics són gestionats per les confederacions hidrogràfiques.

Recursos hídrics: 43340 hm3

Demanda total: 37029 hm3

Excedents a les confederacions del Nord, del Duero, del Tajo i de l’Ebre, deficitaris a les del Guadalquivir i del Segura i a les del Sud i Balear




- L’aigua per a ús urbà i industrial - El 80% de l’aigua disponible és demanada per a ús

agrícola- Terres conreades irrigades: 14% del total. Producció:

el 50% del total.- Problemes: contaminació de l’aigua per adobs

químics, pesticides i purins.- A les zones amb dèficit (llevant) hi ha explotació de

cabals subterranis. els usos de l'aigua

http://www.postersaigua.cat/DOC/P02_CAT.html



1. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS


- L’aigua per a ús urbà i industrial Problemes: contaminació de les aigües per abocaments urbans i

industrials. Solució: depuradores i reutilització.Zones del litoral mediterrani: increment de consum

d’aigua a l’estiu, precisament quan n’hi ha menys.


els usos de l'aigua





Usos de l'aigua

%

Agricultura 80

Indústria 12

Consum públic 8

usos de l'aigua en %

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

sectors

Consum públic

Indústria

Agricultura

els usos de l'aigua





- L’aigua per a ús urbà i industrial 1.4. Les polítiques hídriques

- La política de transvasaments- La dessalinització de l’aigua del mar- La recuperació dels aqüífers- Els plans de sanejament dels rius


1.4. Les polítiques hídriques- La política de transvasaments

Passar aigua d’un territori a un altre, mitjançant la construcció de les infraestructures necessàries.

L’abastiment de grans ciutats depèn de minitransvasaments.

Generen un fort rebuig de les poblacions on hi ha l’aigua a transvasar.

PDE


1.4. Les polítiques hídriques- La política de transvasaments- La dessalinització de l’aigua del mar- La recuperació dels aqüífers- Els plans de sanejament dels rius


1.4. Les polítiques hídriques- La dessalinització de l’aigua del mar

Plantes dessalinitzadores a: Illes CanàriesAlmeriaAndalusiaCatalunya agència catalana de l'aigua

wiki/Dessalinitzacióvideo dessaladora Prat

- La recuperació dels aqüífers- Plans de sanejament dels rius









Energia primària 2007

Producció en Ktep %

Consum en Ktep %

Autoabastiment

Carbó 6.118 19,51% 19.958 13,45% 30,65%

Petroli 135 0,43% 71.786 48,36% 0,19%

Gas natural 15 0,05% 31.601 21,29% 0,05%

Nuclear 14.353 45,78% 14.353 9,67% 100,00%

Hidràulica 2.289 7,30% 2.289 1,54% 100,00%

Resta 8.441 26,92% 8.441 5,69% 100,00%

Total 31.351 100,00% 148.428 100,00% 21,12%



ENERGIA PRIMÀRIA A ESPANYA2007

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

Carbó

Petro

li

Gas

natu

ral

Nuclear

Hidrà

ulica

Resta

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

EQ

UIV

ALE

NT

S D

E P

ET

RO

LIProducció en Ktep

Consum en Ktep



Energia primària a Espanya 2007

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

Total

Producció en Ktep

Consum en Ktep

3. Els recursos de la natura2.1. Espanya, un país amb dèficit de recursos

energètics

ANY 2007

19,51% 13,45%

0,43%

48,36%

0,05%

21,29%

45,78%

9,67%

7,30%

1,54%26,92%

5,69%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

producció i consum d'energia

Resta

Hidràulica

Nuclear

Gas natural

Petroli

Carbó




2.3. El carbó




La quantitat que es genera és important, però no es pot ampliar molt més. Respecte al total representa només un 7,30%.

Avantatges:

Energia neta. No produeix residus ni contaminants.

Un cop produïda l’energia, l’aigua es retorna al riu.



Inconvenients:

Greu impacte ambiental de les centrals hidroelèctriques, amb efectes negatius en la flora i la fauna. Exemple: els salmons no poden salvar els obstacles quan volen remuntar els rius.

Pobles que queden enfonsats sota les aigües dels embassaments.

Les centrals usen l’aigua a l’hivern i no deixen reserves per al regadiu de l’estiu.




2.3. El carbó



2.3. El carbó Article de Ramon Folch sobre el carbó

EVOLUCIÓ DEL MERCAT DEL CARBÓ A ESPANYA

ANYS NOMBRE D'EMPRESES MILIONS DE TONES NOMBRE DE TREBALLADORS

1990 234 19,32 45.212

2005 28 12,1 8.284




2.3. El carbó



2.4. El petroli

Fins a la crisi de 1973 va ser el motor del creixement, amb preus estables.

L’augment del preu va afectar a totes les economies

Espanya en produeix molt poc i l’ha d’importar. Actualment de Rússia, Mèxic i l’Aràbia Saudita. A Espanya hi ha nou refineries. La companyia més important és Repsol.


2.4. El gas natural

Cada vegada més important a Espanya. És importat d’Algèria, mitjançant una xarxa de gasoductes.

Reserves a: Osca, plataformes dels golfs de Biscaia i de Cadis.

Empresa més important a Espanya: Gas Natural.





L’energia solar

L’energia eòlica






Energia alliberada pel procés de fissió nuclear. Ús d’urani enriquit.

Gran poder calorífic. Gran rebuig social pel perill de fuites radioactives, pel problema dels residus altament radioactius durant milers d’anys.





L’energia solar

L’energia eòlica



3. Els recursos de la natura3.2. Les noves fonts d’energia renovables

L’energia solar

A Espanya grans possibilitats per la situació i les hores de sol. Encara hi ha poques instal·lacions:

Almeria, Huelva i Tenerife.

Font energètica neta i inexhaurible.

Plataforma solar de Tabernas, Almeria

La Planta Solar Termoeléctrica de Iberdrola en Puertollano


L’energia eòlica

Espanya és el segon país productor mundial.

infoeolica.com


S’obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica.

Institut Català de l'Energia

biomasaforestal.org

3. Els recursos de la naturaL’energia geotèrmica

Utilitza la calor interna de la Terra.

Institut Català de l'Energia

3. Els recursos de la natura4. ELS RECURSOS MINERS





3. Els recursos de la natura4.1. L’explotació de recursos miners

Espanya ha deixat de ser un país important en recursos miners. S’ha reduït l’ocupació minjantçant la reconversió laboral a províncies de tradició minera: Astúries, Huelva i Terol.

Seguint la política de la Unió Europea es vol incrementar la productivitat, millorar el medi ambient i fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic.



Els minerals metàl·lics es troben en àrees del sòcol hercinià. Usades per a la indústria de base.

S’han tancat explotacions importants: de ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén i de coure i pirita a Riotinto.



PRODUCCIÓ DE MINERALS METÀL·LICS

1995 2000 2005

Minerals milers de tones

Ferro 966 49

Pirita 403 94

Coure 23 24 2

Plom 30 51

Zinc 172 202

Estany 2 1

Mercuri 1501

Or 4 1,8 4

Plata 124 40 0,004



PRODUCCIÓ MINERALS METÀL·LICS

0200400600800

1000120014001600

1995 2000 2005

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

Ferro

Pirita

Coure

Plom

Zinc

Estany

Mercuri

Or

Plata



Es troben en formacions paleozoiques i en conques terciàries.

Alta producció de sal. Primera productora: Cantàbria

Sal marina al litoral mediterrani i regió subatlàntica.

Sal potàssica: serveix de fertilitzant arícola i en la indústria química. Extensa conca potàssica des de Catalunya a Navarra.


PRODUCCIÓ DE MINERALS NO METÀL·LICS

1995 2000 2005

Minerals milers de tones

Potasses 1396 646 645

Sulfat sòdic 813 833 -

Espat fluor metal·lúrgic 114 5 6

Magnesita calcinada 195 221 237

Caolí rentat 113 123 156

Argiles 36 45 55

Feldspats 379 478 650

Sal (inclou la sal marina) 3685 4630 4399





PRODUCCIÓ MINERALS NO METÀL·LICS

0

1000

2000

3000

4000

5000

1995 2000 2005

MIL

ER

S D

E T

ON

ES

Potasses

Sulfat sòdic

Espat fluor metal·lúrgic

Magnesita calcinada

Caolí rentat

Argiles

Feldspats

Sal (inclou la sal marina)



Extracció de roques per a la indústria química i la construcció.

Granits: a Galícia

Marbres: Almeria i Badajoz








Catalunya té una demanda d’aigua per a l’agricultura i ramaderia en un percentatge més baix que a la resta d’Espanya, degut a les demandes de la indústria, hostaleria i consum urbà, encara que cal distingir entre la conca de l’Ebre i les conques internes.

A les conques internes hi ha dèficit.




CATALUNYA CONQUES DE

L'EBRE CONQUES

INTERNES

% %

SUPERFÍCIE (KM2) 31.930 15.330 48% 16.600 52%

MUNICIPIS 946 312 33% 634 67%

POBLACIÓ(MILIONS) 7,1 0,57 8% 6,53 92%

RECURS(HM3/ANY) 6.166

DEMANDES(HM3/ANY) 3.100 1.900 61% 1.200 39%

URBANA 5% 64%

AGRÍCOLA 95% 36%








Pocs recursos miners i energètics.

Sector energètic: Mines de lignit per a centrals tèrmiques(Fígols)

Centrals nuclears: Ascó I, Ascó II i Vandellós II

Energia hidroelèctrica: Salts d’aigua d’embassaments de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i el Ter; i a l’Ebre al seu pas pels ports de Beseit.



5.2. Els recursos energètics i mineralsPRODUCCIÓ D'ENERGIA A CATALUNYA

ENERGIES ANY 2006 ANY 2007 % VARIACIÓ

EN MILERS DE TEP

LIGNIT 82,4 65,4 -20,63%

ENERGIA NUCLEAR 5.929,8 5.280,3 -10,95%

HIDROELÈCTRICA 302,9 307,6 1,55%

EÒLICA 26,9 42,8 59,11%

BIOMASSA 323,8 341,7 5,53%

ENERGIA SOLAR TÈRMICA 11,3 19,3 70,80%

FONT: IDESCATIDESCAT




Minerals no metàl·lics: Es mantenen explotacions de potassa a Sallent

Roques industrials: Importància en l’extracció d’àrids naturals, roca calcària i argiles.

Documents

Resum unitat 3