ARNAU LUCIA OLGA HEREDIA MARC DUQUE

MIREIA BRICHS

3R ESO A

Crònica- Viatge a la Xina Reportatge-Excursió a Can Miret

Entrevista- Imma Roda Notícia- Simular l’imacte d’un

metorit a la lluna

Els alumnes de 1r simulen

l’impacte d’un meteorit a la

Lluna.

Els alumnes de 1r d’ESO realitzen un experiment simulant l’impacte de

meteorits sobre la superfície de la Lluna.

A l’hora de ciències naturals els

alumnes de 1r d’ESO de l’escola

Cervetó han realitzat una pràctica al

laboratori en grups de quatre o cinc

alumnes. Aquesta pràctica forma part

del tema de l’univers.

La professora Carme Colomé ha estat la

responsable de supervisar l’experiment

que consistia en simular l’impacte d’un

meteorit a la Lluna. Aquesta activitat

s’ha realitzat per esbrinar quins cràters

van formar-se en un primer moment i

quins van formar-se més tard.

Per simular les capes de la Lluna

utilitzaven una safata. La primera capa,

la de sota, la simulaven amb sorra molt

fina, la capa intermèdia, amb farina

perquè pesa menys que la sorra i per la

capa superior van utilitzar pols d’argila.

L’experiment consistia en simular les

capes de la Lluna, agafar una bala i

tirar-la verticalment a sobre les capes,

al llançar-lo amb força van aconseguir

que els materials que formaven la

Lluna s’escampessin al voltant, deixant

un forat. Aquest primet forat es diu

Mare Nubium.

Si hi ha un altre meteorit que cau molt

a prop del primer, anomenat Thycho,

fa que els materials entrin dins el

primer forat, fent que es vegi menys

fons i més petit. D’aquesta manera uns

cràters són més profunds que d’altres.

Al finalitzar la part pràctica els alumnes

van haver de dibuixar el resultat de

l’experiment i van haver de treure

conclusions dels resultats obtinguts.

Aquesta va ser la part amb més

dificultat de tot el treball, però ho van

resoldre correctament.

Olga Heredia

Llibre amb l’explicació de la pràctica.

3

Excursió a Can Miret (Llinars)

El passat 11 d’octubre, els alumnes de 3r i 4t d’ESO van anar d’excursió a

Llinars, en concret a Can Miret. Aquesta excursió pretén que els alumnes

d’aquests dos cursos es relacionin.

L’excursió va començar a les 8 del

matí a l’estació de tren del centre de

Granollers, però van perdre el tren i

van haver d’agafar el pròxim tren a

Llinars.

Des d’allà van fer una llarga

caminada, vam passar per un riu,

per sota d’un pont i vam travessar el

bosc, també vam passar pel poble,

fins arribar a Can Miret. Més o

menys a la meitat de camí, van parar

a esmorzar.

A les 12, que és l’hora a la que van

arribar a Can Miret (mes o menys),

Tots els grups van triar la seva taula i

van deixar tot el material allà; les

motxilles, les jaquetes, el menjar i

les neveres.

Can Miret és una masia on hi ha

moltes taules de pedra i moltes

graelles per poder fer carn a la

brasa.

Van tenir una hora de temps lliure,

fins la una del migdia. Després van

parar les taules i van començar a

repartir-se les graelles per grups per

poder coure la mà.

A continuació, el responsable de Can

Miret els hi va donar la llenya i les

graelles i els ajudava a fer el foc.

Els va recomanar que portessin

llenya fina. La Míriam els va donar

una pastilla per què el foc es fes més

ràpid.

Van trigar bastant per obtenir un

bon foc però finalment, ho van

aconseguir. Llavors van començar a

cuinar la carn que havien portat de

Can Miret

Graelles de Can Miret

4

casa. Els alumnes van portar

salsitxes, botifarres, hamburgueses,

pollastres, fins i tot un grup

d’alumnes va portar tres magrets

d'ànec.

Quan van acabar de fer tota la carn,

van anar a la taula i se la van menjar,

acompanyada de patates de bossa,

embotit, olives, i menjars d’aquest

estil.

Llavors els professors els van deixar

una estona de temps lliure. Molta

gent va anar a jugar a futbol al camp

i altres es quedaven a la taula o es

ficaven a la ombra. També hi havia

un parc.

Quan el temps lliure va acabar, els

professors els van cridar a tots a la

seva taula i els van dir que es

separessin segons l’esport que

practicaven. Moltíssima gent va anar

al grup que no feia esport. Llavors, el

mateix però amb el mes del seu

aniversari i es van haver de col·locar

per ordre de gener a desembre, i

finalment, es van agrupar amb les

persones que viuen a un poble o un

altre.

Després de jugar a tots els jocs van

tornar caminant fins a l’estació de

tren, aquest cop no van haver de

caminar tanta estona com al matí.

Quan els alumnes i professors van

arribar al seu destí, la parada del

tren, van haver d’esperar-se una

bona estona a que arrivés.

Feia una calor horrible i tothom es

volia posa a l’ombra.

Seguidament el tren va arribar, i tots

hi van pujar. Com que hi havia tanta

gent ens van fer passar per una

porta en la que no calia posar el

bitllet de tren.

Quan el trajecte es va acabar, que

no va durar gaire estona, cadascú

va marxar a casa seva. Va acabar

l’excursió. Esperem que hagi estat

una sortida entretinguda!

Arnau Lucia

Graelles de Can Miret

5

6

Solucions:

7

Experiència inoblidable a la

Xina

Alumnes de l’escola Cervetó vam viatjar a Beijing, Xina per participar en

un intercanvi cultural.

El dissabte 13 d’octubre VEUS - Cor

Infantil Amics de la Unió va començar

un viatge a la Xina que va finalitzar el

dia 21 d’aquell mateix mes. Alguns dels

alumnes de l’escola vam tenir la sort de

poder participar en aquesta gran

experiència.

El viatge es va realitzar gràcies a que el

departament d’Educació del govern

xinés ens va convidar a participar-hi.

Concerts a Pequín:

Vàrem fer 4 concerts, dos d’ells en

escoles, un altre a l’auditori de la

Universitat de Tsinghua i l’últim, al

recinte de l’Òpera de Pequín, al Centre

Nacional de les Arts Escèniques.

Els dos concerts que vam fer a les

escoles van ser compartits, primer uns

miràvem i els altres cantaven i després

al revés. Llavors, ens ajuntàvem tots i

parlàvem entre nosaltres en anglès i

ens fèiem fotos i cantàvem cançons.

Gràcies a aquests concerts vam

conèixer una mica més la seva cultura i

la seva manera de treballar.

El concert a la Universitat de Tsinghua

va ser el més important. En aquest

concert, que va ser el dia 17 d’octubre

a la tarda vespre, cantàvem nosaltres i

un altre cor xinès que ho va fer abans

nostre. A l’acabar el concert el públic es

van posar a aplaudir dempeus ja que el

nostre concert era amb coreografies

cosa que ells no estan acostumats a fer.

El concert al Museu de les Arts

Escèniques va ser molt curt. Totes les

corals que participaven en el festival hi

eren i estaven repartides de dos en dos

o de tres en tres per tot el museu. I

cada coral cantava només 3 o 4

cançons. Aquest concert et donava

però l’oportunitat de conèixer altres

cors d’altres llocs del món.

Concert a la universitat

Concert compartit en una escola de la Xina

8

A part del concerts que vam fer

nosaltres i els que vàrem fer compartits

amb les escoles, vam anar a veure un

concert a l’auditori del Centre Nacional

de les Arts Escèniques on hi cantaven 2

cors de molt nivell.

Turisme:

A l’estar tants dies a la Xina vam poder

visitar els llocs més turístics. Vam veure

el Temple del Cel, el Palau d’Estiu, la

Ciutat Prohibida, la plaça Tianan men,

la Gran Muralla Xina i altres temples no

tant importants que estaven pel centre

de Pequín.

El lloc que possiblement ens va

impactar més va ser la Gran Muralla,

perquè és enorme. Allà vam cantar 2

cançons, una sardana anomenada La

nostre dansa d’un compositor català i

després l’Ave Maria de Carles Gumi. El

dia que vam anar-hi també va ser el dia

del concert a la Universitat de Tsinghua

i va ser el dia que els periodistes de TV3

que treballen a la Xina ens van venir a

gravar.

El Temple del Cel també ens va

impressionar bastant. Allà també vam

cantar algunes cançons però sense que

ningú ens dirigís, aprofitant el temps

que teníem lliure per visitar-lo, un grup

bastant gran ens vam posar a cantar

espontàniament.

Els dies que vam fer turisme també

vàrem visitar la part més cèntrica de

Pequín. Un dia vam fer un Hutong Tour

per poder veure la vida quotidiana dels

xinesos. En aquest Tour realment ens

vam adonar de les diferències entre la

seva cultura i la seva manera de

treballar i la nostra cultura i la nostra

manera de treballar.

En tots els dies que vam estar allà ens

vam adonar que realment tenen a Mao

Tse-Tung, el president que va imposar

el comunista, com un heroi ja que hi ha

fotos i quadres seus per tot arreu.

El viatge a la Xina va ser una

experiència que ens va ensenyar moltes

coses i en la que vam gaudir molt

cantant i estant amb els nostres amics.

Mireia Brichs

Centre Nacional de les Arts Escèniques

Centre de Pequín

9

10

11

Entrevistem a una de

les cap d’estudis de l’escola

Cervetó

Avui us presento una entrevista realitzada a l’Imma Roda, Cap d’estudis

de secundària.

MARC: Bon dia Imma.

IMMA: Bon dia. Pregunta’m.

M: D’acord. Sabries dir quin any vas

començar a treballar a l’escola? I quants

portes treballant?

I: Jo diria que devia començar farà uns 27

anys, perquè recordo i tinc fotos d’haver

assistit a la celebració dels 25 anys per

tant suposo que devia començar a

treballar un o dos anys abans.

M: Abans de treballar al Cervetó, havies

treballat d’alguna cosa dintre de l’àmbit

estudiantil?

I: No, jo vaig començar aquí al Cervetó

fent una substitució, no teia jornada

complerta de fet, si no recordo

malament, el primer any vaig començar

venint dos dies o tres.

M: Saps en quin any vas arribar a

treballar com a Cap d’estudis al

Cervetó?

I: De l’any no me’n recordo, però va ser

el període de temps que la Conchita

Brecha va estar malalta i va acabar

morint.

M: Podríem dir de quan la Montse Vilà

va ser directora tu vas passar a ser Cap

d’estudis.

I: Exactament.

M: Podries anomenar alguns canvis de

l’escola des de que vas començar a

treballar fins ara?

I: Sí, a banda dels canvis formals a nivell

de l’edifici, de les classes , si fer classes

més grans, a nivell tecnològic hem

incorporat noves maneres de treballar. A

nivell d’escola, jo penso que tenim molt

en compte els grans pilars que l’escola

Cervetó defensa, és a dir, quina és la

cultura del centre tenint en compte tot

això. Jo penso que hem anat adaptant-

nos als canvis, especialment socials i

tecnològics que s’estan donant en el

món i que, evidentment l’escola també

hi forma part. Per tant, és necessari una

adaptació a molts nivells: una adaptació

a què s’ensenya, com s’ensenya, d’una

atenció molt més individual, que és molt

diferent de la que jo vaig començar fent

inicialment.

12

M: Quins mètodes per fer classes han

canviat des que vas arribar?

I: Abans la gran majoria de sessions

lectives eren sessions on el professorat

transmetia més informació i el treball era

més individual, és tenien en compte

continguts més teòrics i conceptuals que

no pas de aplicació de coneixements per

poder desenvolupar aquest esperit crític

que ara tenim molt present. Aquesta era

una concepció de l’ensenyament molt

adequada al moment.

M: D’acord, tu quins mètodes

preferiries fer servir, els que es feien

servir abans per fer classes o ara

incorporant pissarres digitals, un

ordinador per a cada alumne...?

I: Jo penso que el que fèiem abans tenia

aspectes molt positius, el que fem ara

també per tant jo penso que les dues

formes tenen coses bones. El que sí que

és important es que allò que es faci,

estigui molt ben fet. Però és un perill de

la innovació escolar, que s’innovi sense

tenir clar cap a on anar.

M: O sigui innovar sense saber si

funcionarà.

I: Exactament. O pensar que innovar és

fer uns canvis que a vegades només és

queden en canvis formals, però això

donaria molt per parlar.

M: D’acord, si poguessis canviar alguna

cosa del Cervetó, què seria i per què?

I: Jo crec que com a institució no crec ara

com ara haguessin de canviar res perquè

no m’agrades, jo penso que estem i

sempre hem estat en un procés de canvi

i a vegades

desitjaries que aquets processos fossin

més ràpids i fàcils, però això no pot ser

perquè tot ha de tenir el seu temps, com

igual que cuinar un bon plat requereix

temps, doncs fer bons canvis, també

requereix el seu temps.

M: Tu què prefereixes ser Cap d’estudis

o exercir com a professora?

I: Jo crec que professora ja que treballes

d’una forma més directa amb l’alumnat,

perquè m’apassiona treballar amb

alumnes, perquè m’apassiona el que

ensenyo, perquè m’encanta ser tutora i

treballar de forma directa amb els joves.

Però la tasca de Cap d’estudis té una

altra versió que també pot ser

apassionant, però és diferent treballar

amb joves que treballar amb adults.

M: Doncs ja hem acabat, moltes gràcies

Imma.

I: Molt bé, igualment.

Marc Duque

13