RENOU 70 (1)

3Nº 70 SUMARIRenou

AARRTTIICCUULL AAUUTTOORR PPAAGG..

PPOORRTTAADDAA Barranc de la Valltorta 1

PPUUBBLLIICCIITTAATT Publicitat Diputacio CS 2

SSUUMMAARRII Ferrando 3

PPRREESSEENNTTAACCIIOO Ferrando 4

EEDDIITTOORRIIAALL Gonzalo Romero Casaña 5

AACCTTIIVVIITTAATTSS CC..VV.. Ferrando 6 a 8

PPRREEMMIISS FFAADDRRII--CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS,, 22001111 Redaccio 9 a 12

PPAARRAAUULLEESS DD’’AAGGUUSSTTÍÍ GGAALLBBIISS,, PPRREEMMII LLLLEETTRREESS VVAALLEENNCCIIAANNEESS Agusti Galbis Cordova 13/14

PPRREEMMIISS FFAADDRRII--CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS,, 22001111 Redaccio 15 a 17

BBAASSEESS PPRREEMMII OOBBRRAA LLLLIITTEERRAARRIIAA Redaccio 18

TTOOTTSS EELLSS FFAADDRRIINNSS PPRREEMMIIAATTSS Redaccio 19

GGRRAAMMAATTIICCAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Mª. Guinot i Galán 20

LLAA ““GGUUEERRRRAA DDEE LLAA UUNNIIOO”” José Vicente Gómez Bayarri 21/22

CCOONNCCAATTEEDDRRAALL DDEE SSAANNTT NNIICCOOLLAAUU Joan Benet Rodríg. iDDEE BBAARRII.. AALLAACCAANNTT Manzanares 23/24

CCHHIICCOOTTEETT EESSTTUUDDII CCOOMMPPAARRAATTIIUU DDEE LLEESSVVEERRIITTAATTSS IIRRRREEFFUUTTAABBLLEESS DDEE LLOO VVAALLEENNCCIIÀÀ IIDDEE LLEESS MMEENNTTIIRREESS DDEE LLOO CCAATTAALLÀÀ ((II ddee IIII)) Federico Bonillo i Vigo 25 a 27

HHUUMMOORR VVAALLEENNCCIIÀÀ// RREEFFRRAANNSS VVAALLEENNCCIIAANNSS Alberto Guallart/ Carles Ros 28

NNOOTTEESS DD’’EETTNNOOLLOOGGIIAA VVAALLEENNCCIIAANNAA.. GGEELLAATTSS II RREEFFRREESSCCSS ((ii IIIIII)) Agusti Galbis Cordova 29 a 31

EELLLLSS LLII DDIIUUEENN AAIIXXIINNAA Joan Benet Rodríg. i Manzanares 32

FFOORRAA DDEE SSEERRVVIICCII Manuel Casaña Taroncher 33

SSOOBBRREE EELL HHIIMMNNOO Ricardo García Moya 34

TTEEOODDOORR LLLLOORREENNTTEE,, AARRAA QQUUEE FFAA CCEENNTT AANNYYSS((IIII ddee IIIIII)) Oscar Rueda Pitarque 35 a 37

IINNSSTTIITTUUCCIIOONNSS VVIICCEENNTTIINNEESS EENN CCAASSTTEELLLLOO((II ddee IIII)) Albert Cuadrado de la Flor 38 a 40

EELLSS RREEPPRREESSEENNTTAANNTTSS EENN LLEESS CCOORRTTSS FFOORRAALLSSVVAALLEENNCCIIAANNEESS II LLAA PPAARRTTIITTOOCCRRAACCIIAA Nelo Solís Martínez 41/42

PPOOEESSIIAA Joan Benet Rodríg. i Manzanares 43

HHIISSTTOORRIIAA LLLLEENNGGUUAA VVAALLEENNCCIIAANNAA Josep Boronat Gisbert 44

PPIINNTTUURRAA VVAALLEENNCCIIAANNAA//PPAASSSSAATTEEMMPPSS Ferrando/J.L.Cortés Lloréns 45

GGAASSTTRROONNOOMMIIAA//SSOOLLUUCCIIOO AALLSS PPAASSSSAATTEEMMPPSS MJM/ J.L.Cortés Lloréns 46

CCOONNTTRRAAPPOORRTTAADDAA IINNTTEERRIIOORR Publicitat Ajtt. CS 47

CCOONNTTRRAAPPOORRTTAADDAA:: DDEEFFEENNGGAAMM LLOO NNOOSSTTRREE Redaccio 48

4 PRESENTACIO Renou

AAssssoocciiaacciioo CCuullttuurraall ““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS”” CCaarrrreerr dd’’EEnnmmiigg,, 2233,, 99ee,, 2277ªª –– 1122000011 CCaasstteelllloo.. Regne de ValenciaTelefon (contestador) i Fax: 996644 220000 446688.. Apartat Correus: 554455 (12080, Castelló).

RREENNOOUU NNºº 7700JJUULLIIOOLL 22001111

RReevviissttaa ccuullttuurraall ggrraattuuïïttaa..Publicacio quatrimestral.EEDDIITTAA::Associacio Cultural“Cardona Vives” DDiirreeccttoorr::Gonzalo Romero Casaña CCoooorrddiinnaaddoorr::Fernando Masip LorasCCoonnsseellll aasssseessoorr ii mmoonnttaaggee::José Luís CortésRafael FerrandizDomingo GimenoVicent MeneuFernando PuigMiguel SánchezEnrique SanchisDDiisssseennyy//mmaaqquueettaacciioo::Ximo Troncho DissenyIImmpprreessssiioo::“Color Impres”RReeddaacccciioo ii aaddmmiinniissttrraacciioo::Carrer d’Enmig, 23, 9e, 27ª12001 CASTELLOTfn.i Fax: 964 200 468www.cardonavives.comDDeeppoossiitt LLlleeggaall::CS-1-1987NNOOTTEESS:: *Esta revista esta escrita seguint les NNoorrmmeess dd’’EEll PPuuiigg.. *L’Associacio Cultural “Cardona Vives”, no subscriu, necessaria-ment, el contingut dels articulspublicats en RENOU.**RReevviissttaa ppaattrroocciinnaaddaa ppeerr ll’’AAjjuunnttaammeenntt ddee CCaasstteelllloo..

PPOORRTTAADDAA:: BBAARRRRAANNCC DDEE LLAA VVAALLLLTTOORRTTAA.. CCaasstteellllóó.. RReeggnnee ddee VVaalleenncciiaa

El barranc de la Valltorta esta ubicat en Tirig, poble castellonenc de l’Alt Maestrat, entre els seus veïns Catí,Sant Mateu, La Salzadella i Albocasser. Conté 21 abrics de l’art rupestre valencià, on hi ha pintades figureshumanes i animals en un gran naturalisme.

((FFoottooggrraaffiiaa cceeddiiddaa ppeell PPaattrroonnaatt PPrroovviinncciiaall ddee TTuurriissmmee ddee llaa DDiippuuttaacciioo ddee CCaasstteelllloo..))

CCOOMMEENNTTAARRIISS::

¿¿PPEERR QQUUÉÉ EESS IIMMPPOORRTTAANNTT FFEERR--SSEE SSOOCCII DDEE““CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS””??

* Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nos-tre poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums

valencianes, des d’Alacant fins Castello passant per Valencia, com un conjuntde pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de Valencia.* PPeerr nnoommeess 2255,,-- eeuurrooss aa ll’’aannyy ((mmeennoorrss ddee 3300 aannyyss,, 1100,,--¤¤)), pots:· Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actualsocial del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.

· Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la nostra entitat.· Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts delRegne de Valencia.

· Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives (cur-sets cultura, concursos, entrega de premis de C.V.,...).

FFEERR--SSEE SSOOCCII DDEE CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS EESS DDEEFFEENNDDRREEEELLSS VVAALLOORRSS VVAALLEENNCCIIAANNSS DDEE CCAASSTTEELLLLÓÓ

El Barranc de la Valltorta ha segut una referencia de l’art rupestre valen-cià per albergar cantitat d’abrics prehistorics on han deixat testimonicultural, valencians de fa mes de 10.000 anys.

Hui es noticia d’actualitat la recuperacio de “L’Arquer de la Valltorta” que algu sel’emportare fraudulentament a principis del sigle XX i ara el retorne del museude Cervera. Benvingut siga.

No podem obviar la recent entrega de premis Fadri-Cardona-Vives que, en saXIV edicio, va tindre lloc en Castello de la Plana el passat 3 de juny i va consti-tuir, com ya va sent costum, un exit de participacio i d’autentic valencianisme.Lo millor, la calitat humana dels presents i, sobretot, dels premiats als quedonem publica enhorabona. Encontrareu dins d’este numero, ampla informacio.

El curset de Cultura Valenciana, ha continuat atraent a persones pel seu con-tingut i per la bona actuacio dels ponents i del que actuà com director, JuliMoreno. Mes informacio en la en la seccio d’activitats de la C.V.

Diploma Obra Lliteraria Fadrins 2011 Trofeus Fadrins 2011

5EDITORIALRenou

EDITORIAL Gonzalo Romero CasañaPresident de la “A.C. Cardona Vives”

La nostra vullguda i entranyable Cardona Vives,sempre ha treballat i ha fet bandera de saber-separt, d’un territori, d’un poble, en identitat propia,

heretà d’una historia, i d’una cultura nostra, no d’atres,i que devem defendre i conrear, si no volem caure enuna despersonalisació, que avant perseguix un unic fi,fer-mos creure res, per a no ser mai.

Les gents de Castelló, Valéncia i Alacant, deuriemmampendre un camí que un dia ens ficara en el mapaademés de per una serie de tòpics, que a mi particu-larment tampoc em desgraden en la majoria de casos,es més el que se mos tinga per una terra de llum, degenealitats, de terra fertil i en certs moments represen-tant de les millors fes-tes de tot lo mon, perser ademés, la terrad’unes gents que desde la pluralitat i la tole-rància, defengueren iestigueren orgullosesde ser d’este històricRegne, codiciat i anhe-lat, per ensomis impe-rialistes encabotats enconquerir per qualse-vol mig, esta actualComunitat Valenciana,que te sense cap dedubte una cultura, unahistòria, i una Llenguapròpies, i que a solestenen un nom toteselles, la de Valenciana.

Pero esta lluita per lo nostre a la que molts de valen-cians dediquem, tal vegada lo millor de mosatrosmateixa, és molt més que una lluita per continuar sentsimplement lo que sempre hem segut, és una lluita perdefendre la dignitat d’un poble, i per no pedre laLlibertat que ens permitixca treballar per conseguir estefi.

Front ad este desig secular de ser lo que som, per apoder ser, ens trobem en accions d’aquells que nocreuen en la llibertat dels demés, aquells especialistesen impondre pors i camins, als que des de el cor i elsarguments amenacem en descobrir des de la nostraLlibertat que este poble no vol tindre por, que estepoble no vol camins unics, que el complex d’inferioritat,que alguns patixen, no ha format mai part de la nostra

personalitat, i que el deure moral de predicar lo quesom, es molt més que el ensomi de quatre romànticsacostumats a nadar contra corrent, és el demostrar queencara podem ser.

La valenciania, no es patrimoni de ningú, pero el seri sentir-se valencià, si es patrimoni d’aquells que d’uneso d’atres formes ens sentim orgullosos de la nostravalencianitat; i obviament els que neguen la valenciani-tat de la nostra terra i es passen la vida intentant parei-xer-se ad atres cultures, llengües, o històries que nosón la nostra, tenen tot el dret a aixina fer-ho, aixó sídien la veritat de lo que volen fer, i quin fi perseguixen,sense enganys, ni trucs malabars que ens porten a ser

un atra cosa, que nosiga ser valencians, iper supost respetantescrupulosament lanostra llibertat de noclaudicar davant lesseues idees.

El camí sense dubteque ens queda perdavant als que cre-guem en la nostra per-sonalitat valenciana,no és gens fácil, perdesgràcia la falta decomunicació entemosatros, la falta d’en-teniment, i de com-prensió mutua, són els

millors aliats, dels que no creuen en la nostra singu-laritat; no obstant lo dit, si el valencianisme manprenun proyecte bassat en el respecte mutu, en l’accep-tació de idees diferents dins del fi comú, i en un pro-selitisme argumental, pot encara retrovar-se, per amantindre eixa senyera diferent, simbol d’un poble,del que com dia l’insigne castellonenc Gaetà Huguetama i admira ad atres pobles d’Espanya, pero semprecom a germans, no com a subdits.

¡Ixcà! Aixina siga, i des del cel del nostre Regne, EnJosep Maria Guinot, Mariví, Manolo, o Vicent, puguenvore un valencianisme plural per supost, pero unitsense fisures a l’hora de conquerir un futur, que enca-ra tenim ahí gràcies a valencians que com ells, feren dela lluita per lo nostre un dia a dia en la seua vida. ¡VixcaCastelló!, ¡Vixca Valéncia!, ¡Vixca Alacant!, ¡Vixca elRegne de Valéncia!.

D. Gonzalo Romero, president de C.V. Nit entrega premis Fadrins-C.V. 2011.Foto: J. J. Gómez

6 ACTIVITATS Renou

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVESOOrrddee ccrroonnoollooggiicc dd’’aallgguunneess aaccttiivviittaattss

oorrggaanniissaaddeess oo eenn ppaarrttiicciippaacciioo ddee ll’’AAssssoocciiaacciioo CCaarrddoonnaa VViivveess

* 24-02-2011.Interessantissima conferencia a carrecde Fernando Millán Sánchez en els salons de CastaliaIuris, que nos deleità parlant-nos de LA FORJA DE LAIDENTIDAD VALENCIANA.

* 01-03-2011.Visita a Les Corts Valencianes i al palau del“Marques de Dos Aguas” on súbica el Museu Nacional deCerámica i Arts Suntuaries “González Martí”.

* 06-03-2011. Celebracio en El Puig de Santa Mariadel XXX aniversari de l’adhesio a les Normes d’El Puig,

on se va concentrar la major part del valencianisme.“Un instrument per a escriure s’ha convertit en simbolidentitari i referencial”. Son paraules de Juli Morenoque sintetisen el significat d’esta celebracio. Encaraque Accio del Regne de Valencia i la PlataformaNormes d’El Puig no han volgut monopolisar l’acte, sedeu reconeixer que han segut els verdaders impulsorsde lo que alli se va definir com l’enaltiment de LESNORMES DEL CONSENS, sense debats ni divisions.Com digué en el seu moment l’anyorat Manolo Soler“TOTS JUNTS”.

Visita a Les Corts Valencianes Visita al palau del Marques de “Dos Aguas”

Conferencia de Fernando Millán.“LA FORJA DE LA IDENTIDAD VALENCIANA ” Puig de Sta. Mª. Celebracio adhesio a les Normes d’El Puig

[1100] Ibn al-Labbana de Denia compon harges en romanç valencià y dice: “yaqoragoni ke keres bon amar, mio al-furar …”.

Renou

(continua a la pagina següent...)

7ACTIVITATSRenou



* 12-03-2011. Assistencia de membres de la CardonaVives a lácte d´Homenage als Heroes del “9 de març”de 1810, organisat per lássociacio cultural castello-nenca, Gregal, front al Monolit commemoratiu enAlmassora

* 10-04-2011. Excursio a Alcoy. En visita guiada a laLlonja de Sant Jordi, paseig pel barri de la burguesia ivisita a les cases i edificis modernistes mês interesants.Circul industrial, Casa del “Pavo”i alguna cosa mes.

* 27-04-2011. Importantissima conferencia a carrecde Joaquín Serrano Yuste, en els salons de CastaliaIuris, que nos ficà al corrent del “FUTURO DE CAS-TELLÓN”.

* 06/13/19/27-05-2011. Els divendres del passatmes de maig, com ya ve sent tradicional, ha tingut llocel desenroll del present curs de Cultura Valenciana quetots els anys impartix la C.V. baix la direccio de JuliMoreno. Est any hem contat en la colaboracio de

Excursio a Alcoy Conferencia de Joaquín Serrano“FUTURO DE CASTELLÓN”

Ofrena floral d´Homenage als Heroes del “9 de març” de 1810

Curset de Cultura Valenciana.El director,Juli Moreno i un del ponents, Rafael Medina

[1250] “Carta puebla de los moros de Uxo” escrit en romanç valencià, diu: ‘En elnom de Deu piados e misericordios, oracio feta per nostre senyor Dios sobre tots los apos-tols …’.

Renou


(...de la pag. anterior)



Albufera. El Palmar Fotog. Domingo Gimeno

Albufera. El Palmar Fotog. Domingo Gimeno

Visita a La LlonjaFotog. Domingo Gimeno

Visita al Mercat Central de ValenciaFotog. Domingo Gimeno

8 ACTIVITATS Renou


[1404] Jordi de sant Jordi compon el seu poema mes bell, autentica joya de la liri-ca en valencià, “Estramps”.

Renou

Rafael Medina i Ferrandis, Arquitecte i Membre deNumero de l’Institut d’Estudis Valencians, en DanielSala Giner, Catedratic de Geografia i Historia iAcademic de Numero de la RACV i en Francisco RocaTraver, Dr. en Historia i Academic de Numero de laRACV Es natural de Torreblanca i residix en Valenciapero quan pot s’en ve cap a terres castellonenques. Elnivell cultural dels ponents i els continguts de lesseues materias conseguiren un curs digne de repetir.

* 03-06-2011. Celebracio de l’entrega dels premisFadri-Cardona Vives de la que donem ampla informa-cio en pagines interiors.

* 09-06-2011. Visita a La Llonja, Mercat Central il’Albufera. Excursio molt ben dirigida per la guia IsabelRibelles de la que guardem bon recort pel nivell cultu-ral i didactic de les seues explicacions.

FFeerrrraannddoo

Premiats Fadrins-Cardona Vives 2011, junt al president de C. V.

9PREMIS FADRI-CVRenou

RREELLAACCIIOO DDEE PPRREEMMIIAATTSS::

FFAADDRRIINNSS::

Premi “Associacio Cardona Vives” Premi “Prensa Independent”DD.. RRAAFFAAEELL FFEERRRRÁÁNNDDIIZZ LLÓÓPPEEZZ.. DD.. JJOOSSÉÉ LLUUÍÍSS TTOORRRRÓÓ MMIICCÓÓPremi “Vinatea” Premi “Llibertat d’Expressio”MMOOSSSSEENN RRIICCAARRDDOO GGAARRCCÍÍAA CCEERRDDÁÁNN DDªª GGOOTTZZOONNEE MMOORRAA TTEEMMPPRRAANNOO

Premi “Josep Mª Guinot a les Lletres Valencianes”DD.. AAGGUUSSTTÍÍ GGAALLBBIISS CCOORRDDOOVVAA

OOBBRRAA LLLLIITTEERRAARRIIAA::

Premi a la “Millor Obra sobre Tematica Valenciana”. (VII edicio)DD.. FFEEDDEERRIICCOO BBOONNIILLLLOO II VVIIGGOO

EENNTTIITTAATTSS DDOONNAANNTTSS DDEE RREEGGAALLSS PPEERR AALL SSOORRTTEEIIGG SSOOPPAARR PPRREEMMIISS CC..VV.. 22001111::

ENTREGA DE PREMIS “FADRI-CARDONAVIVES” XIV EDICIO. 3 DE JUNY DE 2011

Fotografía: Juanjo Gómez

CCAARRRREEFFUURR EEXXPPRREESSCCOORRSSEETTEERRIIAA FFAABBRREEGGAATTEELLEECCTTRRIICCIITTAATT BBAARRTTOOLLLLFFEERRRREETTEERRÍÍAA GGEERRMMÁÁNNFFUUTTUURR HHOOGGAARRGGAALLEERRIIAA DD’’AARRTT ““AARRTT DDAAMM””JJOOYYEERRIIAA FFOONNTTJJOOYYEERRIIAA LLEEYYJJOOYYEERRIIAA MMOOHHEERRPPAACCOO RROOCCAA.. ““GGRRUUPPOO TTOORRIINNII””

PPAAPPEELLEERRIIAA ““PPIIJJ@@SS””PPAASSTTIICCEERRIIAA ““AALL VVOOSSTTRREE GGUUSSTT””PPAASSTTIICCEERRIIAA ““SSAANNTT VVIICCEENNTT””PPEERRFFUUMMEERRIIAA FFAAYYOOSSPPEERRFFUUMMEERRIIAA JJUULLIIAAPPOORRCCEELLAANNEESS LLLLAADDRRÓÓRREEGGAALLSS PPRRAADDEESSRROOSSEESS,, HHNNOOSS..SSAALLAA EEXXPPOOSSIICCIIOONNSS BBRRAAUULLIIOO SSNNEELLAA.. PPIILLAARR PPUUIIGG

10 PREMIS FADRI-CV Renou



Premi a la “Millor Obra sobre Tematica Valenciana”.D. FEDERICO BONILLO I VIGO

Premi “Associacio Cardona Vives”al SOCID. RAFAEL FERRÁNDIZ LÓPEZ




Premi “Prensa Independent”D. JOSÉ LUÍS TORRÓ MICÓ

Premi “Vinatea” MOSSEN RICARDO GARCÍA CERDÁN




Premi “Llibertat d’Expressio”Dª GOTZONE MORA TEMPRANO.

Premi “Josep Mª Guinot a les Lletres Valencianes”D. AGUSTÍ GALBIS CORDOVA


PARLAMENT DEL GUANYADOR DEL PREMI“FADRI-CARDONA VIVES 2011, EN JOSEPMª GUINOT, A LES LLETRES VALENCIANES”

Agustí Galbis Cordova

¡Bona nit!

En primer lloc vullc agrair a l’Associacio Cardona iVives el haver pensat en mi per a un premi que segurque molta gent es mereix mes. La veritat es que quanem comunicaren la concessio, em costà d’entendreque es premiara una faena que per a mi es una aficioque em supon molt poquet de sacrifici. Per aixo he d’in-sistir en donar les gracies.

Els que heu seguit els treballs que he fet sobre dis-tints aspectes de la personalitat valenciana, sobre lanostra historia, sobre la nostra etnologia, o sobre lanostra llengua valenciana, sabreu que tot ell va orien-tat a demostrar la falsetat de l’historieta que nos hanintentat fer creure, que es resumix en que previamenta la conquista del rei en Jaume, el territori valenciàestava habitat per una raça de moros que parlaven enarap, que foren esclavisats per uns “colons” catalansdels qui descendiriem els valencians.

Tota esta falsa historia s’ha teixit per a intentar llegi-timar una apropiacio indeguda de la nostra llenguavalenciana que ha produit un sigle d’or que uns atresno oloraren ni de llunt. I darrere de la nostra llengua,pretenen apoderar-se de tota la nostra historia i de totala nostra cultura. Recordem que Angel Guimerà digueque “La llengua i l´historia son els botins mes preats al’hora de sometre a un poble”.

Front a eixa historieta de tebeo que s’han inventat,la realitat es troba en la continuïtat, tant de poble comde llengua, entre el poble valencià prejaumi descen-dent dels iberorromans i el poble valencià actual. Elspocs araps i berebers que conquistaren Hispania, estrobaren en un poble cristià que parlava una llenguaque tenia com a base el llati. Alguns d’ells es converti-ren a l’islam durant l’epoca de dominacio musulmana iuns atres continuaren sent cristians fins al mateixmoment de la reconquista protagonisada per Jaume I.Tots ells foren els creadors de l’aljamia valenciana,orige de la nostra llengua valenciana.

Posarém algun eixemple d’esta terra de Castello.Entre 1145 i 1172, els valencians tinguerem un reimuladi descendent de cristians i naixcut en Penyiscola,conegut com a Ibn Mardanis o rei Llop. Sabem que Ibn

Mardanis, el Penyiscoli, parlava en romanç. Durant laseua regencia, existix un document del papa Adrià IV,de l’any 1158, en el qual confirma al bisbe deSaragossa en la possessio de les iglesies dePenyagolosa, Ares del Maestre, Morella i Albalat deCabanes. Es dificil dubtar de que els cristians valen-cians que acodien ad eixes iglesies, parlaven enromanç valencià.

Mort el rei Llop l’any 1172, un germà d’ell que haviasegut governador de Valencia, continuà sent-ho a lesordens dels almohades. Eixe mateix any, el germa delrei Llop, no tingué mes remei que fer-se vassall d’AlfonsII, en acabant d’un atac del rei d’Arago. Com a conse-quencia dels drets adquirits per eixe vassallage, AlfonsII donà a la seu de Tortosa els delmes i primicies delshomens i les dones del territori que dominava el “cas-tell de Fadrell”, actualment conegut com de laMagdalena, que abraçava els termens de Castelló iAlmassora. Per document datat a 28 de novembre del’any 1178 sabem que eixos drets comprenien elsimposts que pagaven cristians, sarrains i judeus d’esteterritori -“sive in xpristianis, sive in sarracenis et judeis”-, lo que vol dir que a 50 anys de la reconquista cristia-na, hi havia cristians entre els habitants dels termensde Castelló i Almassora.

Per a acabar en les cites que caracterisen els meusescrits, recordar lo que escrigue Mª Elvira Mocholí, en


Pel seu contingut i essencia, mos ha paregut adequat demanar al premiat, Agusti Galbis, el permis per a publi-car el seu parlament corresponent a l’entrega del premi FFaaddrrii--CCaarrddoonnaa VViivveess,, 22001111 aa lleess LLlleettrreess VVaalleenncciiaanneess,,JJoosseepp MMªª GGuuiinnoott,, que considerem important i modelic. RReeddaacccciioo


“Aspectos de la devoción mariana en el reino deValencia”, en relacio a l’image de la Mare de Deu delLledó, sense dubte anterior al s.XIII, qui diu que “Lacomunidad mozárabe, que podría haber ocupado elcastillo de Fadrell, habría mantenido un culto, que per-petuaba el carácter sagrado del lugar y al que se incor-poró la leyenda del hallazgo”.

Hem vist per tant, que previament a que Jaume Ireconquistara el territori de Castello, en estes terres,existien tant muladis com cristians. Jaume I es trobà enun poble valencià, part del qual continuava sent cristiài una atra part del qual, havent-se convertit fea poc detemps a l’islam, tornà a abraçar rapidament el cristia-nisme. Tots ells parlaven en romanç valencià, rao per laqual el nostre poble sempre s’ha considerat valencià is’ha sentit orgullos de parlar la llengua valenciana, nomdel que han deixat constancia historica els nostresescritors des de l’any 1335. Els valencians, semprehem tingut autonomia per a fer i desfer en relacio a lanostra llengua, i no hem d’aguantar ingerencies nidependencies de ningu.

Finalment, crec que hem de diferenciar entre lo quees català o propi de calalans i lo que es acatalanatentre valencians. En relacio a lo primer, res que dir,

sempre que alguns catalans no vullguen eixercir d’im-perialistes i es queden quetets en sa casa. Pero consi-dere que sí que hem d’enfrontar-nos a tot allo que olgaa acatalanat entre els valencians. Els acatalanatsactuals son com els afrancesats del XVIII, que es pen-saven que eren el summum de la moda i de la cultura,despreciant al poble pla. Ells son els responsables del’existencia d’un sentiment anticatalà entre els valen-cians.

No hem de tindre por a plantar cara a una certacolla de funcionaris universitaris, que es creuen en eldret d’impondre falsos dogmes com si ensenyaren elcatecisme d’una religio.

Front al sentiment de ser i sentir-se valencians,nomes fan que pegar-se cabotades en una muralla depedra prou mes dura de lo que ells es pensaven i queentre tots anem a fer mes i mes infranquejable. Encaraqueda faena per a fer i la farem, en paciencia i unacanya, sense presa pero sense pausa.

Gracies.Vixca Castello, Vixca Valencia tota i Vixca

la nostra llengua valenciana.

PARLAMENT D’AGUSTÍ GALBIS CORDOVARenou



Premis Fadri-Cardona Vives, 2011. Fadrins 2011, la presentadora I el president


Llectura Acta Premis Fadrins 2010Secretari: Fernando Masip Loras

Presentadora i conductora de l’acte:Salomé Pradas Ten

Llectura Acta Obra LliterariaPresident Jurat: Vicent Meneu Buchón









BBAASSEESS

1.- Els treballs que concursen al Premi hauran déstarescrits en valencià (Normes d’El Puig) o en castellà,si be se priorisarà, a igualtat de condicions, alsescrits en Llengua Valenciana.

2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits enpaper DIN A-4, a dos espais; les pagines estaranunides entre si i numerades. Els eixemplars es pre-sentaran per duplicat.

3.- Seran admesos treballs fins el 15 d’abril de 2012,a les 20 hores i hauran de ser presentats o remititsa la Secretaría de l’Associacio Cardona Vives, Carrerd’Enmig, nº 23, piso 9, porta 27 de Castello de laPlana (C.P.12001). Tel/Fax: 964 20 04 68 (contes-tador) o, millor, a ll’’aappaarrttaatt ddee ccoorrrreeuuss nnºº 554455(12080, Castello).

4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran un lemaque es repetira en léxterior dún sobre tancat, dinsdel qual es fara constar el nom, llinages, D.N.I.,telefon i domicili de l’autor.

5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural “CardonaVives”, constituira un Jurat que s’encarregara deldesenroll del nomenat concurs. En tot cas, la reso-lucio del Jurat, sera inapelable.

6.- El treball premiat no sera tornat, respectant la pro-pietat intelectual de láutor qui, no obstant, cediraels drets dúna primera edicio a l’Associacio CulturalCardona Vives i de la traduccio a Llengua Valenciana

en el cas que estiguera escrit en castellà. Si en eldetermini dún any el treball no fora publicat, láutorpodra editar-lo a les seues expenses, quedant obli-gat a comunicar-ho abans del començ de límpres-sio i, en ser publicat, fer entrega de vint eixemplarsa l’Associacio Cultural Cardona Vives. Els treballs nopremiats, podran ser retirats pels respectius autorsfins el 30 de juliol de 2012.

7.- El Premi en metalic es rebra per part del premiat enl’acte que se celebrara en juny de 2012, a les 21,30hores, en el lloc i data que oportunament se farasaber, junt a la celebracio de l’entrega de PremisFadrí-Cardona Vives 2012.8.- El treball presentat anira obligadament acom-panyat pel soport informatic corresponent (CD, DVD,Disquet, etc)

9.- Els autors que presenten treballs al presentConcurs, acataran les resenyades condicions.

10.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condicionsabans nomenades, la Junta Directiva de l’AssociacioCultural Cardona Vives podra determinar lo que con-sidere oportu.

Castello de la Plana, acort de la J.D. de juliol de 2011.

La Junta Directiva de l’Associacio Cultural “Cardona Vives”.

18 PREMI OBRA LLITERARIA Renou

PREMI DE LÁSSOCIACIO CULTURAL CARDONA VIVES A LAMILLOR OBRA SOBRE TEMATICA VALENCIANA (VIII EDICIO) TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE CULTURA,

HISTORIA, LLENGUA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE VALENCIÀ. TOTS ELS FADRINS DE “CARDONA VIVES”

TOTS ELS FADRINS DE “CARDONA VIVES”

Renou

19Renou TOTS ELS FADRINS

LLLLIIBBEERRTTAATT EEXXPPRREESSSSIIOO JJOOSSEEPP MMªª GGUUIINNOOTT.. LLLLEETTRREESS VVAALLEENNCCIIAANNEESS

CHIMO LANUZA I ORTUÑO JOSEP LLUÏS GARCÍA FERRADAOBDULI JOVANI PUIG JULI MORENO MORENOJUAN GARCÍA SENTANDREU VICENT RAMÓN CALATAYUDAMPARO CABANES PECOURT JOSEP BORONAT GISBERTJOAN LLADRÓ I DOLZ JOSEP VICENT GÓMEZ BAYARRIVICENT GONZÁLEZ LIZONDO COLECTIU VALLDAURA MIQUEL RAMÓN IZQUIERDO LLEOPOLT PEÑARROJA TORREJÓNJOAN BATISTE SANCHO GEA JOSÉ ÁNGELES CASTELLÓJOSÉ Mª ADÁN GARCÍA ANTONI ATIENZA PEÑARROJAWENLEY PALACIOS CARRERAS ANFOS RAMON GARCIARICARDO GARCÍA MOYA MARIVI FERRANDIS OLMOSJULI FILIPPI DOMÍNGUEZ JOSEP CLIMENT BARBERCONSUELO ORDOÑEZ FENOLLAR ANTONI RUIZ NEGRE


Personage d’epocaAutor: A. Guallart

Personage d’epocaAutor: A. Guallart

AANNYY

11999988119999992200000022000011220000222200003322000044220000552200006622000077220000882200009922001100

PPRREEMMIISS ““FFAADDRRII--CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS”” XXIIVV EEDDIICCIIOO.. 33 JJUUNNYY 22001111RREELLAACCIIOO DDEE CCAANNDDIIDDAATTSS

PPRREEMMII AASSSSOOCCIIAACCIIOO CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS”” DD.. RRAAFFAAEELL FFEERRRRÁÁNNDDIIZZ LLÓÓPPEEZZPPRREEMMII ““PPRREENNSSAA IINNDDEEPPEENNDDEENNTT”” DD.. JJOOSSÉÉ LLUUÍÍSS TTOORRRRÓÓ MMIICCÓÓ PPRREEMMII ““VVIINNAATTEEAA”” MMOOSSSSEENN RRIICCAARRDDOO GGAARRCCÍÍAA CCEERRDDÁÁNNPPRREEMMII ““LLLLIIBBEERRTTAATT DD’’EEXXPPRREESSSSIIOO”” DDªª GGOOTTZZOONNEE MMOORRAA TTEEMMPPRRAANNOOPPRREEMMII ““JJOOSSEEPP MMªª GGUUIINNOOTT AA LLEESS DD.. AAGGUUSSTTÍÍ GGAALLBBIISS CCOORRDDOOVVAA

LLLLEETTRREESS VVAALLEENNCCIIAANNEESS””PPRREEMMII ““MMIILLLLOORR OOBBRRAA SSOOBBRREE TTEEMMAATTIICCAA

VVAALLEENNCCIIAANNAA”” VVIIII EEDDIICCIIOO DD.. FFEEDDEERRIICCOO BBOONNIILLLLOO II VVIIGGOO


AANNYY SSOOCCII CCAARRDDOONNAA VVIIVVEESS PPRREENNSSAA IINNDDEEPPEENNDDEENNTT VVIINNAATTEEAA

11999988 JOSEP Mª GUINOT I GALÁN JOSÉ LUÍS TIRADO “JOSETI” Mª CONSUELO REYNA DOMÉNECH11999999 MANUEL GÓMEZ GIMENO VICENTE MIRALLES TRONCHO VICENT MENEU NEBOT22000000 JOAQUÍN PLANELLES BORILLO FRANCISCO PASCUAL MAS FRANCISCO OBRER OBRER22000011 FERRANDO MASIP LORAS JOSÉ PALANQUES ESTELLER DOLORES CORTÉS GOTERRIS 22000022 Mª DOLORES MIRALLES ENRIQUE MANUEL CASAÑA TARONCHER ANTONIO BONET ARZO 22000033 ELISEO FORCADA CAMPOS SONIA MIRALLES SALES FERNANDO ROIG ALFONSO22000044 GONZALO ROMERO CASAÑA JUAN LOZOYA ALBACAR SERGIO GARCÍA FERNÁNDEZ.22000055 ENRIQUE SANCHIS VENTO JESÚS MONTESINOS CERVERA RAFAEL BENAVENT ADRIÁN22000066 VICENT MENEU BUCHÓN PEDRO ASÍN BERNAL JUAN GARCÍA RIPOLLÉS “RIPO”22000077 FERRANDO PUIG VICENT ISABEL SAN SEBASTIÁN VICENT TRAVER CALZADA22000088 CARMEN TORRES CLIMENT KAREN SAFONT VILLARREAL VICENT LLORENS POY22000099 XAVIER GIMENO I ALONSO ENRIC DE DIEGO VILLAGRÁN ALBERT GUALLART RAMOS.22001100 JOSÉ LUÍS CORTÉS LLORÉNS CARMEN TOMÁS CROVETTO JOAQUIM FARNÓS GAUCHÍA

LLENGUA VALENCIANA Renou

EEssttrruuccttuurraa ddee ll’’oorraacciioo.. CCaatteeggoorriieess ggrraammaattiiccaallss

L’oracio simple i composta. Enla gramatica tradicional, ordi-nariament es fea la divisio de

l’oracio en simple i composta, fentgravitar tot el pes sobre el verp iestablint que hi havia tantes ora-cions com verps en modo personal.

Hui en dia, en canvi, se dona mes importancia al con-cepte d’oracio psiquica, que no sempre coincidix en l’o-racio llogica i gramatical.1 L’unitat psiquica consistix encerta unitat de sentit i autonomia, la qual gramaticalmentes reflexa, en el parlar, per certa entonacio, i per escrit,pel punt ortografic. Si aquell contingut psiquic cap dinsd’una oracio, tindrem oracio simple; si passa per damuntde varies oracions gramaticals, tindrem oracio composta.En la practica, l’oracio simple tindra un sol verp, en formapersonal, i la composta, dos o mes, compreses dinsd’una unitat psiquica, que el llenguaje parlat descobrixper la corresponent entonacio.

Elements que constituixen el nucleu “nominal”. Elsubstantiu es la paraula fonamental que representa el

“ser”, en el sentit ample que ans hem apuntat, de sub-jecte de l’oracio, i te a mes, com a funcio sintactica, lade complement.

L’adjectiu te per missio completar el substantiu, cali-ficant-lo o determinant-lo. Sa funcio sintactica es lad’epitet o predicat. Poden funcionar com adjectiusatres paraules del mateix valor, i tambe oracions querealisen la mateixa funcio, com les oracions de relatiu.Substantius i adjectius se denominen “noms”.

Els determinants o complements nominals tenenper missio principal senyalar diverses circumstanciesdel nom, com genero, numero, situacio, pertinencia,etc. i son de tres classes: articuls, demostratius i pos-sessius.

_____

1. Per mes que en general seguim el sistema tradicional, de cal-car l’oracio gramatical sobre l’oracio llogica o jui, i l’analisis del pen-sament o del jui nos porta als elements essencials de l’oracio tra-dicional, de subjecte i predicat, farem algunes concessions alsavanços dels sistemes, parlant d’oracions, estructures, oracionspsiquiques, nucleus i distints punts de vista per a la classificació deles categories gramaticals.

(continuarà en el numero següent...)

APUNTS DE GRAMATICA D. Josep Mª Guinot i GalánVALENCIANA (...continuacio) Academic de numero de la RACV

Fundador de “Cardona Vives”

Renou

20

La “Guerra de la Unio” es va produir durant el reg-nat de Pere II el Cerimonios, com li denominenalguns cronistes cortesans, o el del “Punyalet”,

com era conegut popularment. Dit Sobira fon un politichabil i inteligent administrador. Home de gran cultura,jurisconsult, impulsor del saber i gran entusiasta de laHistoria. Actiu, tenaç i valent. De caracter rigoros ireglamentista, fon un Monarca queprestà gran atencio als acontenyimentsmilitars i politics que es produiren durantel seu regnat en terres valencianes. ElRegne de Valencia va patir dos guerres:la de la Unio i la dels “dos Pedros” i vacelebrar numerosses Corts. Fill d’AlfonsII el Benigne i de la seua primera espo-sa Teresa d’Entença, va ser proclamatrei en Saragossa, l’any 1336, als dessetanys d’edat. En 1337 va contraurematrimoni en la seua primera dona,donya Maria de Navarra, de la qual tin-gue dos filles, Constança i Joana.

El contrafur del Monarca a l’anome-nar lloctinent general a la seua fillaConstança en perjui del seu germa donJaume provocà la dita guerra.

La crisis monarquica va desencade-nar enfrontaments en membres de laseua propia familia i originà la “Guerrade la Unio” que va esclatar en 1347. Elsprimers enfrontaments foren favorablesals partidaris de la Unio, i retingueren alMonarca en el Palau Real de Valencia. Posteriorment,el Rei va poder reorganisar les seues forces i derrotà alsnobles aragonesos en Épila, en 1348, i a la “UnioValenciana” en Mislata, tambe l’any 1348.

La “Guerra de la Unio” de la ciutat i Regne deValencia, segons indicà M. Rodrigo Lizondo, fon unarevolta que tingue caracter constitucionaliste, reivindi-cadora de l’aplicacio del regim foral establit.

L’enfrontament va dividir a la societat valenciana, escla-tant una verdadera guerra civil, en la que s’imposàfinalment les forces del Monarca. Encara que s’ha con-siderat un conflicte nobiliari, semblant a la Guerra de laUnio Aragonesa, la Unio Valenciana fon, mes be, unmoviment ciutada, en notable protagonisme de lescapes urbanes.

La “Guerra de la Unio” va sorgir en uncontext de crisis economica. Els factorsque la van desencadenar foren la politi-ca autoritaria del Monarca que chocavaen el regim pactiste tradicional que regiaen la Corona d’Arago, l’eixercici abusiudel poder, els excessos en l’administra-cio de justicia i les decisions preses almarge dels drets forals i, definitivament,el factor determinant va ser la pretesaalteracio successoria del Rei, al volerimpondre com a hereua al tro a la seuafilla Constança en detriment de l’infantJaume d’Urgell, germa del Cerimonios,que contava en molts partidaris entre lanoblea i la ciutadania d’Arago i el Regnede Valencia.

La capital del Regne de Valenciaprengue la iniciativa convocant als esta-ments eclesiastic, nobiliari i represen-tants de viles reals en 1347, sent pro-clamada “la Unio”, a pesar de l’oposiciode nobles i d’eclesiastics que es mostra-ren reticents.

“La Unio” va atraure adhesions en les viles realsd’Alzira, Morvedre i Castello. No obstant aixo, gran partde la noblea valenciana, ordens militars i les viles deMorella, Borriana, Vilarreal, Alpont o Xativa s’ inclinarendel costat del Monarca en una assamblea convocadapel governador Pedro de Xérica en Vilarreal i es formà

21HISTORIARenou

El rei Pere II “El Cerimonios”


LA “GUERRA DE LA UNIO” José Vicente Gómez BayarriAcademic de numero de la RACV

[1574] Marti de Viciana: “Alabancas de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina,Castellana y Valenciana”

escribe: “Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Senorias [Senadode Valencia], como a padres de la Republica Valenciana, a quien por todo derecho,favorecer y acrecentar la honra de la propia patria pertenece, suplicandoles me per-donen por haber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana

Renou

22 HISTORIA Renou

una “Contraunio”. Els valencians se dividiren en dos blocs oposats. En

la capital del Regne es va produir una adhesio popularals principis de “la Unio” que estava dirigida per bur-guesos i artesans, i per cavallers oposats per motiuspersonals al Monarca. Va ser una de les primeres vega-des que s’uniren un sector de l’element aristocratic i eldemocratic contra el Rei en defensa dels “furs”. En elbando oposat, els partidaris de Pere II el Cerimonioshavien constituït una lliga realista. La reina viuda donyaElionor i els infants de Castella, Ferran i Joan, recolza-ren la insurreccio i es desplaçaren a Valencia per a pro-tegir-la i legitimar-la.

Segons José Hinojosa, la par-ticipacio popular fon massiva,atreta per propostes no exentesde demagogia i que induïen alradicalisme unionista. En elRegne de Valencia les arees queconcentraren mes partidaris de“La Unio” foren: l’Horta deValencia, la Ribera del Xuquer,la Vall d’Albaida, la demarcaciod’Alcoy, l’actual comarca de laSafor i el Maestrat.

“La Unio” va tindre com acapitostos, entre atres, al juristeJoan Sala, al mercader BernatRedón i a l’ilustre cavaller Dalmau Galcerán de Cruilles,i entre les seues reivindicacions estaven l’exigencia dela restauracio del regim pactiste i la creacio d‘institu-cions encarregades del control del poder real.

Sense que s’arribara a un acort sobre estes qües-tions, a la mort de l’infant Jaume, esclatà obertamentla guerra en 1347, i “la Unio Valenciana” va aconse-guir, en principi, exits militars en la Pobla Llarga iBétera, pero finalment el Rei, en l’ajuda de hosts ara-gonesas i valencianes, va prendre la ciutat de Valencia

a finals de 1348, despres de derrotar a la “Unio” en labatalla de Mislata.

L’any següent, el Monarca ordenà una forta repres-sio contra els partidaris de “la Unio Valenciana”, anu-lant el privilegi concedit; i a l’esgarrar-ho en el seupropi punyal es va ferir en la mà; de dita accio li vindria,segons la tradicio, el pseudonim de “Pere, el delPunyalet”.

El Monarca aplicà una severissima justicia. Va eixe-cutar publicament els seus capitostos; a uns els vatallar el cap, atres moriren en la forca, i, inclus, algunsforen abrasats en lliquit fos de la campana de “la Unio”,complint, aixi, certs clamors i els decrets d’un govern

dictatorial. Aixi mateix, inicià una serie

de processos contra els incul-pats, confiscant els seus bens iobligant a pagar a les vilesrebels imposts o carregues fis-cals a canvi d’aconseguir elperdo i la benevolencia real. Laciutat de Valencia va perdretemporalment els drets politics iel govern municipal fon contro-lat pel Monarca durant els tressegüents anys. Les associa-cions gremials pergueren laseua participacio en el govern

municipal fins a 1363, i en les Corts de 1349 se dic-taminà la prohibicio que se reuniren lliurement, fet quetestimoniava la seua participacio en la “Guerra de laUnio”.

Les Corts de Valencia de 1349 derogarien l’obrapolitica de la Unio. Per la seua banda,

Pere el Cerimonios hague de renunciar al seu auto-ritarisme i acatar el regim pactiste o parlamentari.

Valencia, 23 de març del 2011

Escut del Regne de Valencia

LA “GUERRA DE LA UNIO” (...de la pag. anterior)

[1060] Carta d’una parlant de Denia en vulgar romanç dirigida a Almudis.(Encontrada i estudiada por Antonio Ubieto Arteta i Leopoldo Penarroja).

Ibn Sidah, lexicograf, en el prolec de la seua obra “Kitab al Muhassas” (ElCairo, Tom I, pag.14), un diccionari analogic en el que agrupa paraules que se refe-rixen a una mateixa especialitat, demana disculpes per les incorreccions que pugafer al escriure en arap, afirmant: ‘.Com no he deferles- si escric en temps tant allun-tats de quan l’arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en per-

sones que parlen romanc (valencià?)’.

Renou

23COLABORACIORenou

La concatedral de Sant Nicolau de Bari, Patro de laciutat d’Alacant, es troba situada en ple barri anticd’Alacant, en la plaça Abad Penalva.

Fon construïda entre 1616 i 1662 per diversos arqui-tectes que seguiren els plans d’Agusti Bernardi, discipuld’Herrera, el qual li dona un marcat estil herrerià. La con-catedral s’alça sobre els rests d’uns chicotet temple de l’e-poca migeval que a la seua vegada s’alçava sobre unaantiga mesquita.El seu aspecte exterior es d’una gran sobrietat que es

pot calificar com de renaiximent tardà i incipient barroc. Lafrontera principal es d’estil doric i pertany a un antic templedel sigle XV i la lateral es d’estil jonic.Fon elevada a concatedral en 1959, compartint la seu

catedralicia en la Santa Iglesia Catedralde, El Salvador d’Oriola, convertint-se estaseu catedralicia en la diocesis d’Oriola-Alacant.En passar el Concili de Trento, se

seguiren uns nous tipos de construccio,aixina, presenta una planta de creu llatinaen els braços de l’encreuament molt pocdesenrollats, en sis capelles laterals inter-comunicades entre sí i set capelles en l’ab-sit, i una gran capçalera en girola. Cal des-tacar que la planta es duplica en el nivellsuperior, solucio que fon presa en unesatres iglesies de la provincia, com fon enElig.L’iglesia consta ademes, d’una antesa-

cristia, sacristia, sala capitular, un claustrequadrangular d’una altura a soles i dosportes, la Negra i la de la Santa Faç.Ademes, en el seu interior es pot notar l’abundancia dellum natural que entra per la cupula.El claustre i les seues potades, d’estil barroc i realisa-

des per Joan de Villanueva, tambe son d’un temple ante-rior mes chicotet construit en el sigle XV del qual conservaalguns rests. Este claustre està considerat com el mes belldel barroc valencià. Posseix un esplendit jardi en columnesi una important reixeria del sigle XVIII, sent la seua cons-truccio de la mitat del sigle XVII. Les seues portes de fustaestan llaurades en diferents escenes per l’artiste JoanBatiste Borja.Des del claustre s’accedix a la Capella de la Comunio,

realisada per Joan Batiste Borja en el sigle XVIII, a on unesferreries del sigle XVIII son les protagonistes. Esta capellaes la mes important i bella d’estil barroc espanyol i valen-cià, contant en una bellíssima portada.La capella de Sant Nicolau de Bari (1676), en una

image del sant ubicada en el centre de l’absit, el qual estàrecobert de panels de fusta tallades i dorades en estilbarroc i realisades per Joan de Villanueva. Les grades del’altar major estan construides en marbre de Carrara. En

les zones baixa i alta del Presbiteri es troben els altars delsPatrons d’Alacant, Sant Nicolau de Bari i la Verge delRemei.A l’Archiconfraria de la Nostra Senyora del Remei,

Patrona d’Alacant, i establida en la insigne iglesia conca-tedral de Sant Nicolau de Bari, es deu que hui en dia conteesta en un gran camaril de la Patrona, que substitui en sondia al chicotet altar del claustre.Front a la Capella de Sant Nicolau, en el centre del

Presbiteri, es troba el Baldaquí, fet en alabastre, jaspi imarbre alacantí.En la part baixa es troba el bust-reliquiari de l’alacanti-

na Santa Felícitas, del sigle X, i a abdos costats els com-patrons, Sant Roc i Sant Francesc Xavier.

El seu interior es de grans proporcio-nes, en una esvelta cupula, nomenadacupula blau, que alcança els 45 metrosd’altura en estil doric, caracteristica de lesconstruccions mediterranees, baix la quales troba la Capella de la Comunio, i esconfigura en tres trams diferenciats, a on lageometria juga un paper important en laseua distribucio. Estos trams son tres cupsalineats segons l’eix llongitudinal.Als peus d’esta nau, subdividida a la

mateixa vegada en tres trams, es disponenles capelles laterals entre els contraforts.L’interior està subdividit en dos pisossuperposts baix de l’entaulament, sobre elqual arranca la volta de cano seguit.El primer tram ocupa una gran superfí-

cie, i era a on es trobava el Cor fins a l’any1943 en el que fon suprimit, el qual estava

vinculat al Presbiteri per als oficis i la lliturgia. La seuaimplantacio suponia una contradiccio en el desenroll lline-al que sugerix la nau de la basilica.En el tram intermig està l’encreuament, deixant un gran

espai buit, que degut a la supressió de les capellesmenors, queda dilatat cap als laterals formant en transpet.Sobre els arcs torals, per mig de les pechines, i sense lapresencia intermija del tambor, recolza directament lacupula que te quinze metros de diametro, en un bell inte-rior de motius quadrangulars dins de la tradicio que enEspanya hi havia generat l’iglesia del Monasteri del’Escorial.El Presbiteri correspon al tercer tram, la seua planta es

poligonal, puix el seu contorn exterior està dividit en settrams rectes, circumdats a la seua vegada per una seudo-girola, seguint les seues capelles la disposicio de les deltram dels peus, separades per mig de pilastres i cares lli-ses que comprenen tota l’altura, contribuint a unificarvisualment l’espai.

Absit Concatedral de Sant Nicolaude Bari. Alacant


CONCATEDRAL DE SANT Joan Benet Rodríguez NICOLAU DE BARI – ALACANT i Manzanares

24 COLABORACIO Renou

L’orgue es del sigle XVIII i fon construit pel famos fabri-cant d’orguens, Joan Alamany, posseint una caixa plate-resca del sigle XVI, procedent de l’antiga iglésia gotica, elqual està colocat a 10 metros d’altura a l’estil ‘niu’. Unavegada fon construida la nova iglesia, fon reconstruit pelconstructor d’orguens alacantí. Batiste Torres, aprofitantper a ampliar-ho a l’estil barroc, alcançant la caixa l’alturade 16 metros.La cadereta, que es la part de l’orgue mes eixint, fon

construïda en 1694 a l’estil rococo per inutilisacio de l’or-gue major darrere el bombardeig de 1692.Posteriorment actuaren en ell, MatíesSalanova, Fermi Usarralde, José Belter,Agusti i Joaquim Salanova i Miguel Alcarria,qui li dona la seua disposicio actual. En 1931,en un assalt que pati l’iglesia, pergue tots elstubos de metal.El seu interior fon restaurat recentment en

motiu de la celebracio en Alacant de l’exposi-cio, La Llum de les Imagens, sent el seucomes, recuperar i promocionar el patrimoniartistic valencià.En esta concatedral es realisen cicles de

concerts musicals.Obres d’artEn la Capella de la Comunió, hi ha un

retaule en un relleu de l’Anunciacio que estàtallat en marbre en gran perfeccio.En el claustre del sigle XV, destaca un magniic conjunt

escultoric de Jesús i els dos lladres.El Retaule de les Animes, pintat en 1574 i dedicat a les,

Animes del Purgatori, es una pintura a l’oli sobre fusta de,Nicolau Borràs Falcó (Cocentaina, 1530 – Alfauir, 1610),que es pot enquadrar en la primera etapa del pintor, i pos-seix les següents inscripcions:

VENITE BENEDICTI PATRIS MEI P os. SURGITE MORTUI VENITE AD IUDICIUM lE MALEDICTI IN IGNEM

ETERNUM’.HOC SIGNU ERIT IN CELO. TV DOMINI IUD1ADO

VENERIT.

El Crist de la Bona Mort, en fusta policromada enunes dimensions de 280 x 170 cm. de Nicolau de Bussi,sigle XVII, i que es supon tallada a final del sigle XVI oprincipis del sigle XVII.Este crucifix expressa en les extorsiones del cos, els

grans torments i angoixes del martiri, encara que el seurostre es contempla majestuos i dolç.Els dominics d’Alacant en prendre pos-

sessio del convent del carrer Major, expon-gueren en el seu temple l’image delSantissim Crist de la Bona Mort, al quepopularment nomenaren, “El Crist delsFlares del Rosari”. Mentres els dominicspermaneixien en el mencionat convent, elCrist es venera en el seu temple. En 1836es realisa l’exclaustracio, pero permaneix-que en el mateix altar fins a que en 1851,l’Estat ordena derrocar el temple dominic,traslladant-ho llavors a l’iglesia colegial deSant Nicolau a on es guarda en la SalaCapitular.En l’absit està l’image de Sant Nicolau

de Bari, d’estil gotic.Entre la girola i el centre es troba la talla

de la Verge dels Remeis, que es una preciosa tallarenaixentiste guardada per un camaril.En el centre del Presbiteri, es troba el Baldaquí italià

de marbre i jaspi, de 1688.Si els teus passos en alguna ocasio te fan arribar a

terres alacantines, no pots deixar de visitar esta conca-tedral, que encara que per fora l’aspecte sobri de laseua frontera pot ser que passe un tant desapercebutper no ser molt cridaner, per dins es tota una maravellade l’art i de l’estil barroc, encara que posseix tracesd’uns atres estils. Parada obligada en Alacant.

Crist de la Bona Mort.Concatedral S. Nicolau Bari

CONCATEDRAL DE SANT NICOLAU DE BARI – ALACANT (...de la pag. anterior)

Renou

25OPINIORenou

Vejam puix, lo referent a lo nostre:

““LLAA DDOOLLÇÇAAIINNAA II EELL TTAABBAALLEETT””

La Dolçaina, tambe coneguda com“Donsaina-Donçaina, Chirimia oChirimita”. Es un instrument musical,tradicional de la nostra cultura valencia-na. Esta fabricada de fusta (Mangraner,Garrofera, Palsant, etc), es de formaconica i d’uns 30.5 cm. de llargaria.

La Dolçaina esta dividida en lesseguents parts:

El cano conic, te tres zones diferen-ciades nomenades:

Tonellet, que es la part superior on escoloca a presio el tudell en la canya.

Cos o pipa, que es la part central ique te set forats en la part davantera i u en la parttrassera situat aproximadament entre els dos primersdavanters. Te una llargaria aproximada de 18 cm.

Campana, ab un diametro aproximat de 5.5 cm iuna llargaria de 9. Es la part final de l’isntrument il’amplificador natural del mateix. Te un orifici a cadacostat.

Tudell, es un tubo conic de metal en el que essuperposa la canya en lo tonellet.

Canya o Pipa, que esta formada per dos pales decanya simetriques pero independents, unides entre siper fil natural o fil d’aram

La Dolçaina Valenciana no te claus i l’eixecutador,obri o tanca els forats ab els dits per a obtindre el soque vol. Es de la familia de l’oboe, ya que es de doblellengüeta, encara que la canya utilisada es la mesgran, per lo que es necessari major cantitat d’aire pera fer-la vibrar, lo que dificulta la seua eixecucio

El Tabalet, tambe nomenat Tabal, es un instrumentde percussio que sempre acompanya a la dolçaina. La

seua alçaria es de 20 cm i lo seu diametro de 30 cm.S’afina tensant les cordes laterals per mig d’unespeçes de cuiro.

““LLOO CCAANNTT VVAALLEENNCCIIÀÀ DD’’EESSTTIILL””:: (Cant d’estil, lesAlbaes, la Xaquera, la Jota, Seguidilles, Fandangos,Boleros, el Ball de Torrent)

CCaanntt dd’’EEssttiill: Dins de les tradicions musicals delPoble Valencià, tenim una exclusivitat propia de lanostra terra, que trasmesa de generacio en generacio,ha segut i es una autentica reliquia del cant popular,feta art.

Este tipologic i unic tipo de cant i musica valencià,es caracterisitc de l’horta de Valencia i de les Riberesdel Xuquer, aixina com de les comarques limitrofesd’estes, cap al nort i al sur. S’anomena “Cant delValencià o Cant Valencià” dins d’una tradicio oral d’unrepertori de cants d’interpretacio individual, que sefeen i es fan, principalment per gent de l’ambit rural,es dir, pels llauradors valencians i per alguns arte-sants de pobles i ciutats en un context tal, com ron-dalles amoroses, festives, de quintos i de balls publicsi familiars. Este repertori esta constituït, per unabanda, per lo Cant d’Estil pro-piament dit i per atra, per lesAlbaes. El Cant d’Estil oCançons abarca un conjunt decants per a rondalles o ball,acompanyats basicament perinstruments de corda i quemusicalment s’inclouen oadscriuen en les variants“afandangades”, entre les quals el grup dels nome-nats “fandangos del sur” son els mes representatiusi coneguts en terres valencianes (des d’Alacant hasdala Plana de Castello). Tambe estan les Jotes i lesAlbaes.

En l’eixecucio del Cant Valencià d’Estil, es imprescin-

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATSIRREFUTABLES DE LO VALENCIÀ I DE LES MENTIRES DE LO CATALÀ (I de II) Federico Bonillo i Vigo

(continua en pag. següent...)

Reprenent lo que en el nº 67 de la nostra Revista RENOU, ya vaig parlar, es a dir, sobre tradicions tipiquesvalencianes: folclor, danses, balls, musica, festes i jocs, ara continuare en lo referent als instruments tipics valen-cians i danses genuinament valencianes. Tal volta, no fare comparacions en lo català, perque senzillament… ¡Non’hi ha res que comparar! No obstant aixo, vorem, nacosa ferent al ball i/o dansa tipica de catalunya, es a dir,parlare de la Sardana.

26 OPINIO Renou

dible, certa expressivitat i virtuositat vocal de traçalliure i melismatica, nomenada “estil” la qual, trobant-se subjecta a certes peutes sancionades per la tradi-cio, exigix de l’interpret notables aptituts vocals i unacuidada especialisacio, com el Cant Flamenc i la JotaAragonesa parada o d’estil (aixina com en la JotaValenciana)

El Cant Valencià d’Estil, te o ha tingut vigencia a lollarc d’una ampla franja costera de les nostres terres,que inclou numeroses comarques, des de la Plana deCastello al nort, hasda la Marina al sur i part de l’hor-ta d’Alacant, trobant-se entre estos dos extrems, lessegüents comarques: el Camp de Morvedre, el Campde Llíria, part de La Serrania, l’Horta de València,l’Hoya de Buñol, la Canal de Navarrés, les Riberes delXúquer, la Valldigna, la Costera de Ranes, l’Horta deXàtiva, la Vall d’Albaida, l‘Horta de Gandia, elMarquesat de Dénia, les Montanyes d’Alcoy i elComtat de Cocentaina. Es tracta de leszones de regadiu valencianes mes impor-tants i de les montanyes centremeridionalsdel nostre Regne de Valencia, territori quecoincidix basicament en els antics llimitsde la Diocesis Valentina.

Tal demarcacio religiosa d’orige baix-migeval pareix tindre certa importancia enla configuracio historica d’alguns aspectesde la cultura tradicional valenciana.

En un principi eren els cantaors d’estillocals, qui en los seus respectius pobles,ciutats o comarques, interpretaren el cant valencià enles anomenades “guitarraes o cantaes” aixina com enles “Nits d’Albaes” que solien tindre lloc i encara hotenen, be en les vespres de festa per la nit hasda benentrada la matinà, o be en dies senyalats de festivi-tats importants per lo mati, allargant-se en ocasions ames dies, sense atra interrupcio, que breus descansper a menjar i repondre forces.

Dins del Cant Valencià d’Estil, n’hi ha que distinguirentre el propi cant d’estil i les Albaes, encara que elsmateixos interprets, cantes les dos variants. El Cantd’Estil, sempre va acompanyat musicalment per ins-truments de corda tipicament valencians antics, com(l’octavilla i la citra) i els moderns com (la guitarra, labandurria, el guitarró -guitarra mes chicoteta de cinccordes-i llaüt) i les Albaes, que son rondalles noctur-nes en dolçaina, tabalet i a voltes s’acompanya per laguitarra. Les traces mes comuns del cant d’estil sonbasicament les següents:

S’eixecuten a l’aire, segons la terminologia tradi-cional, es a dir, ab ritme lliure, sense ajustar-se al que

seguixen els instruments de corda. Aixina, la lineaondulant de la veu se superposa al ritme constant-ment medit de l’acompanyament instrumental decorda, donant lloc a un efecte de contrast. El cantaorcomença a voluntad, per lo general a mitat o al finalde qualsevol intermig dels instruments musicals quesonen entre copla i copla -encara que no necessaria-ment- i incia les diferents frases musicals de la canço,nomenants “terços”

El Cant Valencià d’Estil, pot ser interpretat de dosmaneres basiques : la popularmet nomenada “cantpla” i que es la mes antiga i primitiva, i l’atra lanomenada “cant requintat” i que es la mes dificil decantar, alçant la veu hasda un registre molt agut,adornant-se en succesives ampliacions en lesmelismes i floreigs en determinats terços de la canço,d’acort ab varies pautes basiques que ensenya latradicio, es a dir, segons l’estil. Com anécdota, n’hi ha

cantaors que volen lluir-se tant, que algudels acompanyants li diuen al cantaor <<no requintes tant eixe terç, retalla>>

El ritme basic de l’acompanyament enlo cant d’estil es ternari i se presenta abdistintes variants, fonamentalment coinci-dents i que a voltes s’encontren distribui-des i a sovint alternen dins d’una mateixaeixecucio.

Precedixen sempre a la veu, unes intro-duccions o intermijos instrumentals devaris compassos, plenament ajustats al

ritme basic que seguixen la guitarra i el guitarró. Essubseguixen u darrere l’atre, sense continuïtat, hasdaque l’eixida o primer treç del cantaor, determina lacessacio dels mateixos.

Caldria en este punt sobre el Cant Valencià d’Estil,nomenar les distintes variants del mateix. Entre lescanços del cant valencià, cada una de les quals sepresenten en variants d’un mateix tipo melodic, ocupaun lloc destacat per la seua major vigencia i desenrollexpressiu, les nomenades com a LL’’uu ii eell ddooss,, ll’’uu ii eellddoottzzee (totalment valencianes) i la nomenada LL’’uu (per-tanyent al grup dels nomenats fandangos del sur)Ademes dels estils ades citats, tots nomenats “valen-cianes de L’u…..” encara s’interperetn atres variantsmolt concrets geograficament, com “les Riberenques”propies de les Riberes del Xuquer.

Ha segut tan ampli les variants del Cant Valenciàd’Estil, que encara desaparguts hui en dia, no fa moltde temps, se cantaven tambe els coneguts: ll’’uu ii mmiigg,,

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES... (...de la pag. anterior)


27OPINIORenou

eell ddooss,, eell ddooss ii qquuiinnzzee,, eell sseett ii ddeenneeuu,, ppeerr llaa ddee ll’’oonn--zzee,, eell ddoottzzee ii uu,, ii eell ppaannyyoo, que estigue molt de modaa mitat del sigle XIX i que de tant en quant , encarase canta en la nomenada “versà” (cant dialogat dedesafiu en l’improvisacio dels versos) i tambe estan“Les Valleres” tipiques de la Vall d’Uxo.

LLeess AAllbbaaeess: Son ronda-lles de musica i coples,que a l’aire lliure de lamatinà (que es l’ortodox)s’eixecuten per a “feste-jar” a una persona, espe-cialment dones i fadrines.Obra mestra d’albaes, esla composta pel composi-tor Salvador Giner i quetitulà “Una Nit d’Albaes”un autentic poema sinfo-nic que tots els valenciansconeguem i admirem.

Estes començen enuna “tornada -estribillo-” musical a carrec de la dol-çaina i en la seua eixecucio intervenen dos cantaors,u que principia i atre que arremata, en acabant seguixuna “coda” dels instruments acompanyants, queenllaça de nou ab l’interpretacio. Dir, que en lesAlbaes, tambe existix una manera “requintà” d’inter-pertar-les.

LLaa XXaaqquueerraa: SegonsVicente Boix, es un ballantiquísim, acompanyatde tabal i dolçaina, ele-gant, somordo, silencios,de poquet moviment i abla circumstancia notablede que la parella que for-mava “El cap de ladançá”, debía d’estar for-mada per una dona casa-da, i no podia parlar niriure’s davant de lo seuacompanyant, ni estavaben vist que les chicones

fadrines posaren sa mirada en el home. Estes festesse solien organisar en la plaça major, davant de l’igle-sia i presidides pel retor i l’alcalde. Tambe, segons elBaro d’Alcahalí, estudiós de la “Xaquera Vella”, mosdiu que: “Es tal la danza de un corte tan sombrío yelegante que en nada difiere de las celebracionespavanas que se celebraban en la corte de Luis XIV yLuis XV en Francia” (sic), per a seguidament, donar-mos una significacio nupcial. En aquella XaqueraVella, era condicio indispensable que figuraren com“Cap de Dança” els novios i com a segon parella “elCompare i la Comare”

La Jota Valenciana: La jota com a tal, es u dels rit-mes mes escampats i populars de les nostres comar-ques valencianes i dels que han arribat hasda elsnostres dies. Lo seu ritme en general es temerari (osiga de tres temps, com la jota aragonesa), i atresmes lent, com es el cas de les jotes valencianes. Elprofessor Climent Barbera mos la definix de lasegüent manera: “L’orige de la jota es molt dubtos ison moltes les hipótesis formulades al respecte. N’hihan coples que la fan derivar de diversos llocs i no fal-ten aquelles que la radiquen en Valencia”. Atresautors estudiosos del tema, als que s’afegix el Barod’Alcahali, mos indiquen que la jota naix en terresvalencianes. La Jota redona, es una variant de l´ú i eldotze. Al ajustar-la al ball, adquirix un ritme molt viu ialegre. Es nomenada aixina per la disposicio de lesparelles en dos rogles, les chiques en el de fora i elschics en el de dins. Te les pasades propies de les dan-ses del poble de Carlet, d’on fon recollida. Atra moda-litat es la Jota de Banyeres (Alacant) on el ball estambe molt alegre. La tradicio era i es, que l’imagede la Verge nomenada “La Pastora”, visite als masoso cases de camp, donat lloc a que els llauradors delsmasos del voltant, visiten el mas a on anirà la Verge,per a oferir-li les seues pregaries a la “Pastora”. Lareunio donava lloc a que l’amo de la casa o mas, ofe-rira als seus convidats un chicotet aperitiu de “vi, tra-mussos i porrats (sigrons torrats)”. D’esta manera l’a-nimacio escomençava a creixer i es ballava esta ale-gre jota.

…/… continuara.

[1500] Roic de Corella en la “segona part del Cartoixa, A honor, laor y gloria dela Trinitat Sanctissima”, llegim ‘traduhida de latina lengua en valenciana prosa ...’.

Renou

CHICOTET ESTUDI COMPARATIU DE LES VERITATS IRREFUTABLES... (...de la pag. anterior)

28 HUMOR VALENCIÀ Renou

Ni corral en portells, ni nuchs en los sarahuells.Ni arroç socarrat, ni guisado que sapia a fumat.Ni tenir gat nyaulador, ni dormir en home roncador.Ni detenìr mòlt la orina, ni sentir olor de la bacìna.Ni que vatja per casa la lloca, ni possarme encosa que à mi nom toca.Ni mentjar sopes sens cullèra, ni porta de apo-sento en polleguèra.Ni agfaytarmeen barbèr modorro, ni dormir enhome petorro.

Ni estar veì del ferrèr, ni renyit en lo barbèr, ni tin-dre per contrari al carnicèr.Ni casa en dos portes, ni bestien cegues ò tortes.Ni escoltar per les portes lo que diuen, ni miraren les cartes lo quescriuen.Ni fiar de paraules de jitana, ni beure, ni mentjarsens tindre gana.Ni anar à buscar monèda, ni portar bolada laseda.

REFRANS VALENCIANS Carlos Ros

Renou

((EEss rreessppeeccttaa ll’’oorrttooggrraaffiiaa oorriiggiinnaall))

Renou

Salomé Pradas TenBUFETE JURIDICO

Especialistas en Derecho de Familia (divorcios, nulidades matrimoniales, herencias), Derecho de la Propiedad (arren-damientos, desahucios, compra-ventas, usufructos, servidumbres), Derecho de Contratos, Derecho de la circulación yseguros (responsabilidad civil, accidentes de tráfico, reclamaciones a aseguradoras…), y Asesoría jurídica de empresas.

C/ Ramón y Cajal nº 21 – 2º 12540 Vila-real Tel. 964 53 00 [email protected] - www.salomepradasabogados.es

¿Eres Deu?

¿Puc preguntar-te algo?

¿Que es per a Vos un millo d’anys?

¿I un millo d’euros?

¿Podries donar-me un centim?

Si

Si

Un segon

Un centim

Espera un segon

Dialec en el mur de les llamentacionsIIlluussttrraacciioo dd’’AAllbbeerrtt GGuuaallllaarrtt

29COLABORACIORenou

[1068] Ali Ben Mugehid (Segon emir de Denia) : ‘Hablo la lengua (romance valen-ciano) de los Rumis (cristianos), entre los que me he educado’. (A. Huici : Historia musul-mana de Valencia y suReino)

Renou

Jaume Fàbrega en “Les postres i els pastissos del’àvia” afirma que “Els valencians son els reis, a lapenínsula ibèrica, pel que fa a l’art de refrescos i

gelats tradicionals, d’una varietat sorprenent”. Elmateix autor, en “El gust d’un poble: els plats mésfamosos…” escriu que “És al País Valencià on han arri-bat fins avui el repertori més extens d’aquesta mena derefrescos: aavveennaatt, oorrxxaattaa dd’’aammeettlllleess tteennddrreess, oorrxxaattaa dd’’aa--rrrròòss i xufles, oorrxxaattaa ddee ccàànneemm, ordiat, aigua civà, orxa-ta de tres fruits (xufles, ametlles, arròs, orxata de blat)”,citant tambe com a valenciana “la lllleett ggeellaaddaa” que diuque es llet “aromatitzada ambcanyella i llimona”.

Si escomencem per la formames senzilla en que els valen-cians nos hem relacionat gastro-nomicament en el fret natural,es curios saber que en algunspobles valencians, encara esconserva la costum de que quanneva, s’arreplega una miquetade neu acabada de caure, i esdona de menjar als chiquets,ben mescladeta en sucre i cane-lla.

Si volem comprovar la varietatde begudes en un passat nomassa lluntà i com a nota curio-sa, escomençarém per la relaciod’uns valencians en el refrescmes conegut del mon: la Coca-Cola. En 1880, esmontà en Ayelo una fabrica de licors artesanals que feauna beguda dita “Nuez de Kola-Coca”. Es diu que potser que fora l’orige de la Coca-Cola americana que nos’embotellà fins a 1894. Lo que segur que es cert, esque en 1953, la multinacional americana adquiri elsdrets sobre el Licor Nuez de Kola-Coca d’Ayelo.

Una miqueta mes arrere, si peguem una miradeta ala revista en valencià “El Mole” nº 9 de l’any 1837, lle-gim: “Con que... no beure ni aaiigguuaa ffoorrtt, ni aigua de cchhii--ccoorriieess... sino una oorrcchhaatteettaa eennttrreevveerraaddaa...”. En el nº 20del mateix any, s’amplien: “...se veu un got dáaiiggüüaadd´́aarrrrooss, ó de la sustansia de la rosquilleta, o de fflloorr ddee

cchhiirriippiiggaa, o de eeiixxaarroopp ddee ccaassccaallll y ffeerriicchhaa refrescats enneu, que en gasta tres arrobes cada dia...”. En el“Coloqui nou en que Tito Bufalampolla y Sento elFormal conten la Maestransa que es feu el 20 deFebrer de este any 11778899 en Valencia…ab motiu dehaver pujat al Trono de Espanya el Senyor Don CarlosQuart”, es deixa constancia de la gran possibilitat detriar: “Tit: Vaix trobàr / aigues de totes maneres / gela-des, lllliimmòò, iimmppeerriiaall / lllleett, oorrjjaattaa, rempujòn / canella, ytriquilitrach…”. En el llibre “Teatro de la salud oExperimentos medicos�” (1726), de Suárez de Ribera

consta la “Consulta que desde laciudad de Valencia hizo al autorDon Francisco Virrey y Mange,graduado por la Universidad dedicha ciudad sobre si sea perni-cioso el beber vvaarriieeddaadd ddee aagguuaasseellaaddaass”. En la consulta conta deValencia que “…y como acà seacostumbra sacar variedad deaguas eladas de ccaanneellaa,, ccllaavveelleess,,ppoonncciill, lliimmoonn &c. viendo estedoctor que yo siempre tomabaoorrcchhaattaa sin variar de otras aguasde las muchas que sacaban,advertido me dixo que tomara decanela o de otra para atemperarla eexxcceessiivvaa ffrriiaallddaadd ddee llaaoorrcchhaattaa…”. Li pregunta si oca-siona “mayor daño beber un vaso

de agua de canela helada, y otro de orchata que si losdos fuesen de orchata”. En la “Resolución que el autordio sobre la consulta antecedente de Valencia tocantea la variedad de aguas eladas” Suarez Ribera resol que“Es mejor usar en el refresco de una bebida sola, seaaagguuaa ddee lliimmoonn, sea de ccaanneellaa, sea oorrcchhaattaa, o de lleecchheennaattuurraall…ya que en este Reyno nnoo ssee ppuueeddee eevviittaarr ttaannmmaall uussoo…”

Si anem mes arrere, es significatiu que des d’unsatres llocs d’Espanya, es demanaren distintes “aygues”per a que foren enviades des de Valencia. Estefania de

NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA.GELATS I REFRESCS. (i III) Agustí Galbis Cordova

Interior d’un pou de neu o nevera natural



Requesens, filla de Lluis de Requesens, que haviasegut Gobernador General de Catalunya, i de la valen-ciana Hipolita Roiç de Liori, es casà en el noble Juan deZúñiga i es traslladà l’any 1535 a la cort de Madrit delrei Carles I. El dia 7 d’abril de 1535 li demanà a samare que residia en Valencia que li fera i li enviara, “oolliiddee ttaarroonnggeerr fet a posta” afegint que “Tanbe mostra SaMagestat tenir gana de aayygguuaa ddee mmuurrttaa i ddee mmoossqquuee--ttaa”, agraint-li “L’aayygguuaa mmeessccllaaddaa i aaiigguuaa nnaaffaa que vos-tra senyoria me feu merce l’anypasat”, contant-li que “jo easajat enguany de fer ssiittrroonnaatt yso n’eixida gran mestra…”.(‘mosqueta’ es gesmil real,‘aygua mesclada’, es aigua enalmesc i ‘aigua nafa’ es aiguaen flor de taronger).

Fins ara, hem vist nomena-des multitut de begudes quees prenien gelades per plaer ocom a “refresc”. Pero el con-cepte antic de “refresc” o“refrescament” consistia enuna renovacio o restitucio d’a-liments. Per aixo, en el“Consolat de Mar” es parla de“lo dia que la nau haja feytavela de llà on haurà armat o rreeffrreessccaatt”. Quan llegim queen Vila-real pagaven l’any 1457, “per lo rreeffffrreessccaammeennttque fon donat e fet als angels que feren ab los entra-meses de la profeso de la festa del Angel Custodi”,podem dubtar sobre si intervenia o no, la neu o el gel.Segurament, sent que el fret favoria l’accio en tempsde calor i era una bona recompensa, el “refresc” passàa relacionar-se en una beguda fresca o gelada.

Tambe es important saber que fins a no fa molt detemps, la medicina “oficial” era com la medicina “natu-ral” o “alternativa” que hui es reivindica, i moltes voltesconsistia en begudes a base de sucs, olis essencials,eixarops, aigues, arrops…Es evident que moltes d’es-tes begudes, igual podrien aprofitar com a aliment,com a medicina o per a preparar-se una beguda refres-cant. Per aixo, moltes de les begudes que podem tro-bar entre les “receptes” dels meges de sigles passats,

podriem considerar-les en l’ac-tualitat com a refrescants. Nodeu deixar-se passar, que potser significatiu que ‘eixarop’ i‘arrop’ siguen paraules quederiven de l’arap.

Vejam algunes begudes delss. XV i XIV valencià. JoanEsteve, en el LiberElegantiarum (1489) nos parlade ‘Aygua de camaroges’, de‘Aygua de alfabega’ o de ‘Ayguade boriatge’. Jaume Roig en “LoSpill”, del ‘Such de plantatge’.En el “Coloqui de dames” esnomena ‘l’aygua de atzabara’.Lluis Alcanyis en “Regimentpreservatiu…”, nos parla de la

‘let de ametles e sucre e un poca de canella...’, de‘such de magranes’, de ‘aygua de gram’, de ‘aygua deverdolagues’, de ‘aygua de camarroges’, o de ‘oli decamamirla’…En la Valencia del XIV, eren medicinals el‘such de regaliçia’ o el ‘such de roses’. Entre els olis netrobavem ‘de murta’, ‘de codonys’, ‘de lliri blau’, ‘de

Part exterior d’un pou de neu o nevera natural

NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS. (i III) (...de la pag. anterior)

Renou


31COLABORACIORenou

amenles amargues’, ‘de ginjols’, ‘de mata’, ‘de mas-tech’…Entre els eixarops hi havien ‘exarop rosat’, ‘deroses fresques’, ‘de sucre’, ‘de falzia’, ‘de fumusterre’,‘açetós’, ‘viollat’, ‘d’endivia’, ‘de miva’…Aigües neteniem ‘de borrages’, ‘de fenoll’, ‘de gavarrera’, ‘deplantatge’, ‘de buglosa’, ‘de lengua bovina’, ‘aygua-ros’, ‘ayguanafa’…Trobavem ‘arrop de mores’, ‘julep’,‘limonada’, la famosa ‘triaga’…(“Pobreza, enfermedady asistencia hospitalaria” de Rubio Vela). Segons el“Speculum al foder”, la ‘let de vaques frescha’ junt en‘canella bona’ es “Medicina provada que multiplica lasperma e ajuda a esforçar e endressar la verga molt efort”. Pere Pasqual, en laBiblia Parva, parla del ‘suchde letugues amargoses’.

Resulta dificil posar endubte que moltes de lesbegudes nomenades es pen-drien segurament ben fres-quetes, gelades en neu o gel,i unicament per plaer. LluisAlcanyis nos parla d’un beura-ge en “mel cuyta, migalima…e una onça de geripi-ga”, i ya hem vist com la giri-piga, formava part de lesbegudes refrescades en neudel sigle XIX.

Si parlem de la “llima” i laseua relacio en lo fresc, es impossible oblidar-se de lallima granissada. Hem vist que els valencians del XVIsabien congelar begudes a partir de la neu, ¿per qué nopensar que sabien fer begudes granissades, sent quees tracta d’un estat fisic entre el liquit i la congelacio?I de llima, “llimonada”, que els catalans diuen “gaso-sa”. Trobem la relacio, en que de la mescla d’un acitcom la llima, en una base com el bicarbonat, es des-prenen purnetes de gas. Dáhi, la “llimonà de pape-rets”, que es prenia no fa massa temps. Es curiosconeixer que el castellà ‘limonada’ podria vindre delvalencià ‘llimonada’, sent que en el “Dictionnaire ety-mologique ou Origines de la langue françoise” (1694),en la veu ‘Limon Limonade’ es llig que “…le mot de

lima est un mot Espagnol qui fignifié petit limon “LLiimmaassddoollcceess ddee VVaalleenncciiaa” C’eft le cri que font à Madrid &dans les autres villes d Espagne les vendeurs delimons…limonade qui eft un mot nouveau dans notreLangue” i sabem que en els texts coetaneus en castellàes gastava ‘limonate’, de forma analoga al ‘ordiate’. Enl’any 1523, Fernández de Sepúlveda, en el llibre“Manipulus medicinarum...”, publicat en Salamancaescriu: “Alia medicina est in viu in Valentia: et aliqua doin stis partibus qquuee ddiicciittuurr lliimmoonnaattaa smeragdrum: valetin spasmo es maxime pueris. IInn VVaalleennttiiaa vvuullggaarriitteerr ddiiccii--ttuurr lliimmoonnaaddaa ddee mmeerraaddggee...”. En un text aljamiat en

llengua valenciana, escrit perun mege musulmà en carac-ters araps trobat en Murod’Alcoy, es parla tant de la“llimonada de maragde” comde la “llimonada de mel”. Eneste text, es curios la cantitatde paraules genuines valen-cianes escrites en caracterscufics com poden ser“romer”, “tomaní”, “herbasa-na”, “murtons”, “fenoll”,“alfabega”, “canella”, “cama-mirla”, “alegria”… (“Textospara el estudio de la terapéu-tica…” de Ana Labarta).Tambe es curios comprovar

que els boticaris de Barcelona intentaven imitar la ‘tria-ca magna’ de Valencia, com es despren del “Llibred’actes del gremi d’apotecaris” (1531-1574), quanreconeixen que no els eixia, “a pesar d’haver estudiat lamanera d’obtenir la triaca magna ‘del gallicu’ tal comse feya a Valencia y altres ciutats del regne…”

Com a conclusio del present articul, podem extraurel’idea de que els gelats i els refrescs formen part de lescaracteristiques etnologiques ancestrals del poblevalencià, que l’individualisen dels atres pobles del seuentorn. No deixem que alguns catalans i acatalanatsnos chafen l’orella i fem que tot el mal que pretenen ferels aprofite lo mateix que bufar en caldo gelat.

Nevera de Castro. Sigle XVIII. Alfondeguilla (Castello)

NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA. GELATS I REFRESCS. (i III) (...de la pag. anterior)

[1468] Joan Roig de Corella: “Parlament en casa de Berenguer Mercader” :‘apunta “ ...la suavitat de les seues elegants paraules (es referix a Joan de Proxita) que,en art..., els vivents tots excel.lia, en celsitud d’alt gentil estil en vulgar de valencianaprosa’.

Renou

32 OPINIO Renou

Per qüestions lliteraries, puix ani a arreplegar unpremi, estigui un dissabte i un dumenge sanceren Bilbao, compartint taula i mantell en perso-

nes de diversos llocs d’Espanya, i per casualitats de lavida, en el sopar del dissabte em toca estar flanque-jat per un chic de Madrit i una dona de Bilbao.

Parlarem de lliteratura, de premis, de maneresd’escriure i cóm no, de lo que cadascu havia escrit, dequé generos cultivavem i en acabant, aplegarem altema de quina llengua utilisavemper a escriure. La dona de Bilbaodigue que escrivia en castellà o eus-kera indistintament, el chic digueque escrivia en castellà, encara querient digue que en Madrit es parlavael ‘Cheli’ que es una especie de sub-llengua o argot que s’utilisa enMadrit. I yo, evidentment, digui queescrivia indistintament en valencià oen castellà.

En dir aixo els dos se me tirarendamunt, verbalment parlant, dientque si el valencià era un dialecte delcatalà, que si el valencià no existia,que si el valencià... ¿Qué era elvalencià? En eixe moment encaraque exteriorment intenti no expres-sar lo que sentia interiorment, ima-gine que la cara parlaria mes que lameua boca i diria lo que estava sentint interiormentencara que no ho diguera expressament. Encara aixi-na comenci a argumentar-los que si el valencià haviasegut... que si el valencià era... que si el valencià peraci i per alla... ficant a la llengua valenciana a on litocava estar, i dient d’ella totes les veritats que elcatalanisme sempre amaga en una habilitat increible.Quan veren que el meu cabreig anava en aument, escallaren els dos i em deixaren parlar i desfogar-me,

pero sense cap intencio d’entendre lo que els estavaexponent i dient. Ara pense que igual ni estavenescoltant-me.

En acabar la meua exaltada i extensa exposicio, elchic digue, “Ells li diuen aixina”, es referia al català,la dona assenti en el cap donant-li la rao i la conver-sacio s’acaba de sobte.

La tasca catalanisadora que durant decades ha feti seguix fent les generalitats deCatalunya i Valencia, ajudades delspartits politics majoritaris i algunaque atra associacio cultural compra-da en generosos diners i llocs relle-vants per als seus directius en elscamps de la politica o la cultura,s’ha clavat ya no a soles entre lespersones de Valencia o Catalunya,sino de gran part d’Espanya i imagi-ne que del mon sancer, puix gentd’Euskadi i Madrit, als quals no elsha d’importar gens la lluita per lallengua en les nostres terres, tenensegons ells pensen, molt clar quel’unica llengua es el català.

Quan tingam representacio politi-ca a tots els nivells en un partitvalencianiste i, mes encara, si aple-guem a tindre representacio politica

en el Govern Central de Madrit, al valencianisme liqueda molt de cami per a fer, i desfer totes les mama-rrachades, mentires i falacies que ha escampat elcatalanisme, no va a ser un cami de roses ni un camique es descamine en quatre dies.

Pero mentres quedem persones com tu i com yo,haurem perdut una batalla, pero no la guerra queencara està per guanyar.

Mapa llingüistic valencià en el Regne deValencia

ELLS LI DIUEN AIXINA Joan Benet Rodríguez i Manzanares

[1521] Joan Bonlabi, catalan de Tarragona, en su traduccion de "Blanquerna"(de Ramon Llull) a la Lengua Valenciana se disculpa por no ser experto en ella, ya quele resulta extranjera: ‘...Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull.Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valen-ciana...’.

Renou

33COLABORACIORenou

“Li comuniquem que este telèfon està fòra deservici.” Açò m’ho han dit moltíssimes vega-des pel mòvil. I ya no sé si és veritat, mala

casualitat o estratègia, la que se porten entre mansalguns que saben que els pots cridar i, per lo tant, tan-quen el mòvil com una forma fàcil d’esquivar-te. Això sise tracta d’algún conegut, perque quan pel inalàmbricse te deuria posar un comerciant –qui deuria normali-sar un conte-, ya pots escomençar a pensar que d’eixamanera s’inícia la forma sotil de donar-te a entendreque ell no te vol pagar.

Esta és la conclusió a la que he pogut aplegar, puixsi yo me queixava de no poder-me fer en un amic, per-que de quan en quan canviava de número de mòvil –puix molts li’ls havien furtat-, atres contertulians decassino me diuen que això no teniagens d’importància (puix pogueraser que la seua muller no estigueradisposta a passar-se el dumenge asoles mentres tu i el teu amic ana-veu per les montanyes volent caçarun cèrvol o un javalí) i sí quanhavies venut la taronja i ya te toca-va cobrar i no hi havia modo de con-tactar en aquell comerciant. Elnúmero d’ell el tenies, pero el con-tacte només era la cançoneta que,cada volta que marcaves te cantava: “Este número estàfòra de servici” I el cas és que, me dia el meu amic, siper una casualitat, te trobaves en eixe comerciant pelcarrer i li dies que no el podies trobar per sa casa nitampoc parlar en ell ni telefònicament, tan recelestial iexaltat te contestava: “Home no voldràs tu que mepasse tot el sant dia parlant per telèfon; llavons, ¿cómtindria que treballar?” I tenia raó. Clar que el seu tre-ball consistia –també hi ha que dir-ho- en anar d’uncamp a un atre per aparaular la taronja, i desprésendur-se-la.

Mentrimentres aixina s’escusava, el llaurador casili agraïa el haver tingut paraula per a no deixar-li-lapenjada en l’arbre com atres ho fan en moltes oca-

sions. Pero, al mateix temps, remugava: “Sí és veri-tat la he venut, m’han deixat el camp net, pero enca-ra fins hui, aixina se troba la meua boljaca: sense ungallet.” Perque ni valia el número que li donaren ni varebre cap diners. Com quan anà al banc a cobrar eltaló i no el pogué cobrar per falta de fondos. I buscaal corredor, que si el trobes te dirà, que “la peladorano paga”, o “que el meu comerciant ha desapare-gut”. I u se queda sense rebre el valor de la venda dela fruta. Per això crec que d’entre les moltes peripè-cies en les que se troba camp i llauradors –pedrega-des, sequees, riuades, plagues…- la pijor no és notindre bona collita, si no, la més difícil: la de cobrar. Iclar com la dòna si compra pollastre té que anar enels diners en la mà; si té que arreglar una rella o un

forcat, els cacaus els té que soltar; sino paga la llum, li tallen la corrent, i sifa lo mateix en el rebut de l’aigua ya nopodrà ni escurar ni llavar-se la cara...estic pensant que ací, a la fi, acaba-rem com en Russia a on diuen que nogogen del socialisme igualitari quesomiaren i sí que patixen un nou capi-talisme en el que viuen be només elsde sempre: els que manen i poc treba-llen o a malsalva roben.

Crec que hauran escoltat, com yo,més d’una volta eixe potrós ”estic fòra de servici”, perolo que vullc és que no els passe com al ya dit conegutmeu, qui calent, m’alertava donant-me debades un con-sell: “Si vens i no cobres, ves i reclama a casa Cayols,que els lladres i roders en Espanya –inclosa Valéncia,Castelló o Alacant- tots tenen perdó.” Aixina que ell i yoalucinem de vore cóm, tan impunement, açò que elsconte ocorre -i massa a sovint- i sense gens de vergon-ya viu de baldraga qui no paga, i a qui ha robat milmillons el solten i qui per no pagar la contribució i elscanalons li poden embargar la casa, l’haca i el carro.

¿En quína vara medixen els que jugen pels jujats?Uns, per metros i, atres, per pams. Segons sigues rico mort de fam.

FORA DE SERVICI Manuel Casaña Taroncher

[1574] Marti de Viciana: “Alabancas de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina,Castellana y Valenciana”

escribe: “Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras Senorias [Senado deValencia], como a padres de la Republica Valenciana, a quien por todo derecho, favore-cer y acrecentar la honra de la propia patria pertenece, suplicandoles me perdonen porhaber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana

Renou

34 OPINIO Renou

En el adhesivo de unos melones de Elche se leía“Frutsempere, S.A.”, enlazando la marca el ape-llido valenciano Sempere y la voz “frut”, no

menos valenciana. Quizá el empresario no supiera queestaba manteniendo vivo un sustantivo que ya consta-ba en los villancicos anteriores a 1707: “Llágrimes quecom a flors son primaveres de fruts” (Bib. Nac. Madrid,V.E./1309, año 1690). Esta variable sustituyó progre-sivamente al arcaísmo “fruit”, recobrando la purezaetimológica del latín fructus (fruto), más lógica que lametafórica derivación de “frui” (usar, gozar).

El hecho de que encontremos “frut” en coloquiosdieciochescos confirma que el pueblo ya había adop-tado la simplificación vocálica. En el “Coloqui nou deuna vella” (hacia el 1770), leemos “abres frutals” y enel semanario político “EI Mole” tratan sobre “els frutsde la política” (año 1840, p. 85). Muchos de estosescritores eran eclesiásticos, como Martí y Gadea, porlo que hallarían más culta esta voz queles recordaba el fructus de la cuartadeclinación de sus años estudiantiles.

Sin coacciones inmersoras, otrasvoces adquirieron singularidad median-te apócopes, epéntesis y cambios deabertura vocálica, surgiendo dorat, parais, jagant,riquea, etc. Documentadas desde hace siglos en todoel Reino, son la única forma viva en la actualidad, aun-que la inmersión promocione los arcaísmos y catala-nismos del IEC (daurat, paradís, gegant, riquesa).Palabras como “jagant” no suponían castellanización,al ser engendradas soberanamente por nuestros ante-pasados. En la fiesta que el Convento del Carmendedicó a Santa Teresa el 28 de octubre de 1621, y enel libro impreso por Felipe Mey en 1622, citan a los“jagants” (p. 222); igual que fray Joseph Abril., en1740, anotaba: “Entendrás q’es un Jagant”(“Coloquio”:, 1740, v.19). EI mismo año, el catedráti-co de la Universidad de Valencia Raimundo JosephRebollida escribía: “Jagants, Ilumenaries, fochs” (“VCenturia”, 1740, p. 169). Eran catedráticos normales,no normalizados por el Institut d’Estudis Catalans.

En Barcelona, en 1804, sí encontramos la formacatalana “gegants” en el Ms. 859 de la Universidad deBarcelona, que trata sobre la restauración del“gegants i gegantesa” de Santa María del Mar. Por elcontrario, el Ms.179 de la Universidad de Valencia,fechado en 1793, trata sobre “Jagants y nanos”. Porlas mismas fechas, el manuscrito “EI enamorat en diade Corpus” decía: “Ni banderoles de nanos, ni de cha-gants” (Bib. S.M. M. 419, f.11 v). EI artiacá deMolvedre, en 1667, recordaba “al ajagant Saul”(BaIlester, J.: Bateig, p. 2). Demostrado que estas

voces no las inventó la RACV, pasaremos al tema.La traducción del Himno Regional a la lengua valen-

ciana no se realizó en 1909, sino en pleno descon-cierto hacia el año 1934, con un Carlos Salvador quetrataba de catalanizar hasta el nombre del Micalet. Deahí que la letra chirríe por la docena de ripios que sefiltraron, y que la tradicional blandura que nos carac-teriza nos ha impedido sustituir por los vocablos delvalenciano vivo. Don Maximilià Thous, pragmáticopracticante, no ocultaba que Cataluña “era un buenmercado” para productos literarios acondicionados.Según su opinión, “producía buenos rendimientos”.

La letra que don Maximilià escribió para el Himnono era sagrada; como demuestra que el mismoSerrano le impusiera la conocida modificación paraque figurara la palabra España. De los catalanismos yarcaísmos que Thous dejó en incómoda herencia,éstos son los que más hieren: “Fruites daurades, para-

disos, gegantines i riquessa”.Traducidos al valenciano moderno serí-an: “Frutes dorades” (aunque todospronunciamos “doraes”), “Paraisos,jagantines y riquea”. No inventamosnada, pues aparte de ser voces vivas

poseen siglos de solera en el idioma valenciano.“Dorat y sobredorat” se documentan en 1650 en elInventario de la Iglesia de Santa María de Castelló, y eldiccionario de Escrig también recogía “dorat”.Respecto a “parais”, Blay Arbuxech (no Blai) en su“Sermó de la Conquista”, de 1666, repetía hasta diezveces el sustantivo en un folio: “Lo parais es Valencia,parais de roses, parais de Iliris... (p. 58). PodríamosIlenar páginas con testimonios semejantes, si hubieraespacio.

EI caos de 1935 era consecuencia lejana de aquelinofensivo, en apariencia, “Aplec montserratí”, de1868. Los valencianos que asistieron no podían in-tuir la soterrada ambición expansionista que alberga-ban los lastimeros sollozos de Milá i Fontanals. Allícomenzaron a titubear ciertos intelectuales valencia-nos ante la supuesta Iluvia de oro que provocaría lacatalanización de sus escritos. Con la añagaza de unretorno al “llemosí”, arcaísmos comunes a los roman-ces hispánicos en el siglo XIII -que habían sido deste-rrados y sustituidos por otros- se incorporan en escri-tos que rezumaban pedantería. Por el contrario, losvocablos que alteraban el nuevo orden catalán -comoparais, riquea, fruts, dorat y jagants- fueron prohibidos.Quizá algún día aparezca un político valenciano que losrecobre, pues lo que es ahora...

Las Provincias 31 de Enero de 1999

SOBRE EL HIMNO Ricardo García Moya

35OPINIORenou

S’ha de destacar també que els principals autorsque en la segona mitat del sigle XIX usaven lallengua valenciana de forma escrita,

continuadors de la secular escola satírica valencianai sempre en gran èxit de públic –com Bernat iBaldoví, Josep Maria Bonilla o Eduart Escalante–,usaven una ortografia totalment castellanisada icarien d’aspiracions estètiques en la creació lliterària(aspectes que Llorente, percert, criticà durant tota savida), i ademés eren d’extrac-ció popular i tendències polí-tiques lliberals, quan no di-rectament republicanes. Estúltim fet devia de provocar, aulls de la classe conservadorade l’época (minoritària numè-ricament, pero que detentavael poder polític i econòmic deforma pràcticament absoluta)una identificació perniciosade l’us normal de la llenguavalenciana ab posicions polí-tiques o socials que horrori-saven a certes “forces vives”del moment.

Forces que, previsiblement, hagueren tallat de raïlqualsevol proyecte de recuperació de la llengua queresultara sospitós de representar un perill per alsseus interessos de classe. Si lo que es pretenia, pertant, era que la llengua valenciana en sí mateixaquedara fòra del debat polític, i que representara unpunt d’encontre entre totes les tendències polítiques,que és tant com dir, de tots els valencians sensedistinció d’ideologies (un objectiu gens desdenyableque, per cert, mai s’ha acabat de conseguir en totesestes atrafegades décades), cobra sentit queLlorente volguera separar la política de la llengua.

En definitiva, que si Llorente desijava que larecuperació llingüística implicara a totes les classessocials valencianes (en especial, a la seua), i nonomés a algunes d’elles, i que anara acompanyadaademés d’un gust estètic i un respecte per la llenguaculta valenciana tradicional del que els escritorssatírics no es preocupaven en absolut, havia d’usarnecessàriament els clichés i les maneres de fer de la

seua pròpia classe, que tanbe coneixia; mes que foracom a pura estratègia que huidiríem de màrketing. Unavisió alternativa de la qüestió,esta que contem, en la quesegurament els investigadorshaurien de continuar profun-disant. Devem recordar queles décades centrals del sigleXIX constituïxen una época enla que el simple fet de parlaren públic en valencià, o d’es-criure poesies en esta matei-xa llengua, o exaltar un cert“provincianismo” (ni tan solsse parlava encara de “regio-nalisme”) que enyorara lesvetustes glòries del Regne de

Valéncia (fea poc trossejat en tres províncies per obrai gràcia de la Villa y Corte madrilenya), era vist permolts com una extravagància, quan no un signe clarde “separatismo” o, generosament, de “ir en contrade los tiempos”.

En eixe marc desfavorable i malcorador, Llorentedegué de cultivar les seues millors arts diplomàtiquesentre els del seu estament social per a que, pereixemple, s’avingueren a recolzar la creació de lasocietat Lo Rat Penat, en 1878. Una iniciativa, esta,

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENTANYS. (II de III) Oscar Rueda i Pitarque

Retrat de Teodor Llorente

[1490] Marti Joan de Galba: “Tirant lo Blanch”, en el colofo diu ‘Aci feneix lo lli-bre del valeros e strenu caualler tirant lo blanch, princep e Cesar del Imperi Grech deconstantinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portuguesa. E apres en vulgarlengua valenciana...’.

Renou


36 OPINIO Renou

naixcuda majorment de l’espenta autodidacta il’idealisme de Constantí Llombart –tan sinceramentvalencianiste, erudit i trencador d’esquemes, comdèbil econòmicament, puix vivia en la pobrea mésextrema–, que constituí un verdader eixemple d’unióde forces entre conservadors com el mateix Llorente,lliberals com Feliu Pizcueta (que es convertiria en elprimer president de l’entitat) iLlombart, republicà federalcom Escalante o Puig Torralba;i recolzats tots ells pel propiajuntament de la ciutat deValéncia . Per tant, ademés depreguntar-se per qué Llorenteno feu més en este sentit desde la seua posició privilegiada,cabria preguntar-se si la classedirigent valenciana del momentli haguera tolerat movimentsmés ambiciosos, o de mésràpida evolució....

Pero és per la seua activitatestrictament lliterària queLlorente serà, segurament,més recordat per a laposteritat: com un autèntic clàssic, al nivell delsmillors autors del nostre Sigle d’Or lliterari. Enparaules de Vicent Simbor, se tracta d’un cas insòlitde mestrage invulnerable a les modes lliteràries: undeu incontestat, com demostraria l’unànim home-nage de tota la societat valenciana cap a l’ocàs de savida, adés comentat. Un reconeiximent delsvalencians, pero també de catalans, mallorquins,provençals i de la crítica espanyola de l’época,encapçalada per Menéndez y Pelayo.

La realitat és que Llorente començà a escriure lesseues primeres poesies en castellà, i pronte esguanyaria ademés una ben mereixcuda fama com atraductor (també al castellà) dels escritors romànticseuropeus, com Goethe, Victor Hugo o Lord Byron.Este fet facilitaria a Llorente contactar de ple en lescorrents estètiques europees del romanticisme

(encara que en cert retart) i, al’hora, potencià la difusiód’eixe moviment lliterari en elnostre país, al traduir lesprincipals obres romàntiqueseuropees al castellà.

El mateix moviment romànticque ya havia impulsat a unsatres autors valencians delmoment (significativament, aVicent Boix) a destaranyinar elsoblidats clàssics valencians i lesllibertats forals perdudes, junt almestrage de Pasqual Pérez iMartínez, Joan Arolas i a lacrucial amistat de Llorente en eltambé poeta Vicent WenceslauQuerol i el bibliotecari Marian

Aguiló (que li descobrí els clàssics valencians,encapçalats per Ausias March, i el posà en contacte enmoviments similars que naixien de forma simultànea enCatalunya o Provença), acabarien de decantar a TeodorLlorente cap a una relativa novetat, i més encara en elseu estament social: escriure poesia no festiva osatírica en llengua valenciana, contra la costumimperant en el moment, que determinava l’us de lallengua castellana de forma exclusiva. D’esta manera

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENT ANYS. II de III (...de la pag. anterior)

Renou

Paseo Buena vista, 31 - Tel.s 964 06 43 56 - 654 41 45 7412100 GRAO - CASTELLÓN

DEL GRAO DE CASTELLÓN

Vicente y Juani


Capçal semanari Lo Rat Penat, dirigit per Teodor Llorente

s’uniria a contades i aïllades excepcions imme-diatament anteriors (Peyrolon, Villaroya, etc.) quedemostraven que la llengua valenciana no estava mortaper a la cultura, pero no sustentava encara unmoviment lliterari organisat i en la deguda continuïtat.

Les primeres poesies de Llorente en llenguavalenciana foren publicades en 1857 en el diari ElConciliador. A partir d’aquell moment, produí poesiaen valencià de forma constant durant tota sa vida,que es publicà en dos reculls de poemes titulatsLlibret de versos (1885)i Nou llibret de versos(1902), en poemes tanconeguts com La ba-rraca, Vora el barrancdels Algadins, A laSenyera o Ma filla Irenei molts atres que serienpremiats de forma re-petida en diferents cer-tàmens lliteraris.

És de destacar quepocs anys més tart del’estrena de Llorente enel nostre idioma, en1859, s’organisarien elsprimers Jocs Florals enla ciutat de Valéncia, aimage i semblança dels antics Jocs Florals delstrobadors provençals, i en els que Llorente participàactivament. Uns mesos més tart s’organisaren tambéels primers Jocs Florals en Barcelona; perosignificativament, mentres la societat catalanarecolzà en fervor patriòtic estos certàmens des delprimer moment (ya que continuaren celebrant-se deforma anual i ininterrompuda) casualment no vaocórrer lo mateix en el cas valencià. Per desgràcia, nila majoria dels lliterats valencians, ni la societat engeneral s’enrecordà massa de l’event una voltaconclòs, i oblidada l’eufòria inicial, els Jocs Floralsvalencians no tornarien a celebrar-se... fins vint anys

despuix, organisats per la recent inaugurada societatLo Rat Penat.

En eix estat de coses, Llorente (com Llombart itants atres renaixentistes valencians) aplegarien asentir-se, en aquells anys foscs, molt més apreciatspels propis catalans –que els convidaven als seuscertàmens a major glòria de la llengua lliterària“llemosina” comuna– que pels seus paisansvalencians , que llevat d’excepcions els ignoravenmés que atra cosa...

Ad este respecte,diuen alguns –ya sabeuquins– en el seu habi-tual reduccionisme ideo-lògic, que una de lespoques coses “positi-ves” de Llorente era laseua postura a favor de“la unitat de la llengua”.Seria menester tambématisar esta questió.Llorente, com tots elsrenaixentistes “de guant”,que apostaven per recu-perar l’ortografia valen-ciana tradicional, erapartidari, efectivament,d’un estil determinat de

llengua lliterària , que rebia el nom de “llemosí”, endifús recort d’aquella originària llengua d’oc, glorióstronc comú del que les seues filles Valéncia,Catalunya, Mallorca i Provença eren hereues; comtambé dels oblidats clàssics valencians del nostreSigle d’Or. (escriuria Llorente en 1876: ¡Fills de lanoble terra que mai del cor s’allunya! / ¡Trobadors deMallorca! ¡Cantors de Catalunya! / ¡Felibres deProvença! ¡Companys, amics, germans! / Valéncia avostre encontre tota joyosa avança...)

TEODOR LLORENTE, ARA QUE FA CENT ANYS. II de III (...de la pag. anterior)

Sagell conmemoratiu 140 aniversari eixida periodic “Las Provincias”, fundat per Teodoro Llorente

[1468] Joan Roig de Corella: “Parlament en casa de Berenguer Mercader” :‘apunta “ ...la suavitat de les seues elegants paraules (es referix a Joan de Proxita) que,en art..., els vivents tots excel.lia, en celsitud d’alt gentil estil en vulgar de valencianaprosa’.

Renou

37OPINIORenou

(continuarà en nº. següent...)


La presencia de Sant Vicent Ferrer en Castello esremonta als primers temps de la seua trayectoriavital; des dels seus viages de formacio a Barcelona

i Lleida, a on en llati deprenia la Teologia, i en els qualsdevia de passar forçosament per la ciutat; fins als seusviages a Europa, en la seua madurea com a eclesiastic,tant les continues crides a la cortd’Avinyo, com en les seues missionsevangelisadores per tot el Regne.

Tambe la seua presencia es nota-ble poc despres de la seua canonisa-cio, en la fundacio en 1579 de l’igle-sia de la parroquia de Sant VicentFerrer, sent aixina un dels monumentsreligiosos mes antics de Castello.

LL’’iigglleessiiaa ddee SSaanntt VViicceenntt FFeerrrreerr

L’orige de l’iglesia està en la propiaOrde de Sant Domenec, a qui haviapertanygut Sant Vicent, la qual teníauna important presencia en tot elRegne de Valencia; esta orde decidialçar un convent fora de les murallesde Castello, en plena horta, en lesproximitats del Moli del Roder i delCami de la Mar, previa llicencia delprelat de Tortosa, ya que en aquelltemps el territori pertanyia a la provin-cia eclesiastica de Tortosa.Primitivament se nomenà Convent deSant Tomas, l’iglesia del qual es hui lade Sant Vicent.

Actualment se pot vore de l’antic Convent, a bandade l’iglesia, tambe el claustre, que queda en el pati cen-tral del nou Conservatori de Musica.

El convent se construï en uns terrenys cedits pel doc-tor en Dret Jaume Miralles, el qual impongue que elconvent es dedicara a l’advocacio de Sant Tomasd’Aquino, dominic italia que, junt en Santa Ana i a Sant

Lleonart, presidia l’altar major de l’iglesia.

En 1593 el convent obtingue el titul de priorat. Lesedificacions que el formaven degueren de ser chicotetesi d’escas relleu artistic, puix la comunitat estava com-posta de sis religiosos. Aço ve confirmat per un informesobre l’estat del convent en 1613 que apunta que les

obres de l’iglesia, el claustre i unquarto “s’estan fent i se tenen dificul-tats per a “ seguir avant “per l’escas-sea de mijos de la comunitat”. En1616 quedà en les memories parro-quials que se demanà ajuda alConsell castellonenc “... de doscen-tes lliures per a portar avant les obresdel dit convent”, i que inclus en 1634seguien les obres. No se coneix quanvaren acabar, encara que es pot intuirque degueren d’acabar abans de1648, perque en eixe any el mestreen obres Joan Ibáñez començà laconstruccio del claustre adjunt, elqual s’acabà en 1659. D’esta mane-ra, les obres de millora del conjuntcomprengueren tot el sigle XVII, inclo-ent l’ampliacio dels edificis, dotaciod’obres, el claustre de Joan Ibáñez i latorre.

Esta llenta construccio explica lesdiscordancies en les molures quecomponen el trados dels arcs d’accesen les capelles laterals, els diferentstipos de voltes usades en el cobri-ment de l’edifici i la decoracio de lescapelles.

Finalisada l’iglesia, comença la decoracio d’altars,retaules i pintures. En 1651 l’escultor Antoni Lopez vafer el retaule de la capella de Sant Vicent Ferrer, i pocdespres de 1654 se faria l’esgrafiat que encara es veuen algunes capelles, seguint les pautes del mestre JoanIbáñez, a qui tambe es deu la chicoteta estancia, possi-ble antiga sacristia, en els peus del temple. Despres,

Altar major. Iglesia Sant Vicent Ferrer.Castello

INSTITUCIONS VICENTINES Albert Cuadrado de la FlorEN CASTELLO. (I de II)

[1300] Donis Guinot, i la seua obra mes important, "Obra figurativa ab rims esta-ramps en lahor del Rey", feta en romanç valencià.

Renou


Jeroni Jacint Espinosa va fer les pintures de l’altar de lacapella de Sant Domenec. Cap a 1690 començaren lesobres de la capella del Rosari.

En esta epoca el Convent de Sant Tomas tambe eraconegut com a el Convent del Rosari, ya que esta igle-sia estava adscrita la coflaria del Rosari, que es dedica-va a promoure la devocio del Rosari per mig d’uns actesque es celebraven els dissabtes i els diumenges primersde cada mes i de les festes titulars, una el mes d’octu-bre i una atra el mes de maig.

La primera festa havia segut estesa pels papesGregori XIII, Clement X i Clement XI, fins a que finalment,Pio X la fixa el 7 d’octubre.

La segona festa era manco oficial,pero mes popular i propia de Castello,se celebrava el primer dumenge demaig. Era una festa sacra de fecunditatdedicada a la Mare de Deu Maria; acialguns intuïxen els origens de lesactuals festes del Lledo i el Dumengede la Rosa.

El sigle XIX significa la decadencia ila fi del convent. A causa de la Guerracontra els Francesos, en 1811, lacomunitat hague de deixar el convent,que va ser convertit en pedrera per lestropes estrangeres, per a construir lesdiverses obres que mamprenguerendurant el siti de la ciutat.

Despres del final de la Guerra l’estatdel convent era llastimos. Segons testi-monis contemporaneus, a “este con-vent no li quedaren sino les columnesdel claustre i algunes parets ruïnoses.L’iglesia tingue diversos destins, en elsquals va ser destruït el paviment, l’or-gue i alguns altars“.

Al tornar els flares en 1814 hagueren de fer una seriede reformes per a reparar les destrosses.

Pero este no sería l’ultim colp rebut, ya que un canviradical en la situacio del Convent se produi mes tart coma conseqüencia de la llegislacio desamortisadora deMendizábal en els anys 1835 i següents.

En un Decret de 25 de juliol de 1835 (Gaseta deMadrit de 29 de juliol) se resolgue que “els monasterisi convents de religiosos que no tinguen 12 individus pro-fessos (…) queden per descontat suprimits”, al que s’a-fegia que els seus “bens, rendes i efectes de qualsevolclasse” s’aplicaran “a l’extincio del deute public”. UnDecret de 11 d’octubre de 1835 (Gaseta de Madrit de

14 d’octubre) estenia l’anterior orde a tots els monas-teris monacals.

Per tant, ara estos bens passaven a ser propietat dela nacio, per mig del Decret de 19 de febrer de 1836(Gaseta de Madrit de 21 de febrer) es declaren envenda “tots els bens arrels de qualsevol classe quehagueren pertanygut a les comunitats i corporacionsreligioses extinguides i uns atres que hagen segut adju-dicats a la nacio per qualsevol titul o motiu, i tambe totsels que d’ara en avant ho foren des de l’acte de la seuaadjudicacio”.

Estes disposicions se reforcen pel Decret de 9 demarç de 1836 (Gaseta de Madrit del10 de març), en que es tornava adeclarar que “queden suprimits tots elsmonasteris, convents, coleges, con-gregacions, i la resta de cases decomunitat o d’institut religios debarons, incloses els de clercs regulars iels de les quatre ordens militars” (arti-cul 1). El Decret de 9 de març de 1836tornava a establir que “tots els bensarrels, mobles i movils i accions detotes les cases de comunitats dels dossexes (…) s’aplicaran a la Real Caixad’amortisacio per a l’extincio del deutepublic” (articul 20); tambe es preveïaque “els ordinaris podran, en l’aprova-cio del Govern, dedicar a parroquies lesiglesies dels convents suprimits quesiguen necessaries” (articul 22).L’articul 24 del Decret de 9 de març de1836 establi tambe que “podran desti-nar-se a establiments d’utilitat publicaels convents suprimits que se creen”.

El Decret de 9 de març de 1836 seconverti en la Llei de 29 de juliol de

1837 (Gaseta de Madrit de 4 d’agost). L’articul 1 decla-ra que “queden extinguits en la peninsula, illes i pos-sessions espanyoles en África, tots els monasteris, con-vents, coleges, congregacions i la resta de cases religio-ses dels dos sexes”. L’articul 24 d’esta Llei tornava arepetir que “El Govern podra destinar per a establimentd’utilitat publica els convents suprimits que es conside-ren d’utilitat”. Igualment, l’articul 22 de la Llei preveïaque “els ordinaris podran, en l’aprovacio del Govern,dedicar a parroquies les iglesies dels convents suprimitsque siguen necessaries”.

La Llei de 2 de setembre de 1841 (Gaseta de Madritde 5 de setembre), per si encara existia dubte, tornava

INSTITUCIONS VICENTINES EN CASTELLO. (I de II) (...de la pag. anterior)

Sant Vicent predicant. Oli d’AlonsoCano

39COLABORACIORenou


a declarar que “totes les propietats del Clero secular enqualsevol classe de drets i accions que consistixquen,de qualsevol orige i numero que siguen, i en qualsevolaplicacio o desti que hagen segut donades, compradeso adquirides, son bens nacionals” (articul 1), declaranten venda totes estes finques (articul 3).

Aixina, el Convent dominic queda suprimit i passa apropietat de l’Estat, en principi per a la seua venda.Inclus aixina, en este cas es va fer us de l’articul 24 delDecret de 9 de març de 1836 i de laLlei de 29 de juliol de 1837, pels quals,en conte de ser demolit i venut, es des-tinava a establiment d’utilitat publica.

Per Decret de 26 de juliol de 1842(Gaseta de Madrit de 27 de juliol) esregula en mes detall el procedimentque s’ha de seguir. El Decret autorisavaa la Junta de Venda de Bens Nacionalsper a que resolguera sobre estes solici-tuts. Segons l’articul 4 del Decret lesconcessions serien destinades a “hos-pitals, hospicis, escoles d’instrucciocostejades per fondo comuns o del’Estat, quarters de milicia nacional,presons, parroquies, cases consisto-rials o unes atres analogues”. El Decretestablia una data per a que elsAjuntaments pogueren efectuar lessolicituts, passada la qual “es procedira activament a lavista en publica subasta (…) de tots aquells conventsque no s’hagueren demanat o concedit” (articul 6).

En aplicacio d’esta ultima normativa, la Junta deVenda de Bens Nacionals concedi a l’Ajuntament deCastello el convent dels dominics per al seu us com aCasa de Beneficencia. Poc despres, per Real Orde de 2

de setembre de 1859, l’edifici es convertit en CasaProvincial de Beneficencia, assumint la seua gestio laDiputacio Provincial.

No obstant, l’utilisacio com a Casa Provincial deBeneficencia per la Diputacio no supongue que la propie-tat passara a ser de titularitat d’esta entitat. En realitat, estractava d’una concessio per a eixe fi d’utilitat publica.

La Diputacio Provincial de Castello va ser propietariaindiscutible de l’antic convent quanl’any 1934, durant la II Republica, s’a-prova la Llei de 18 de juny de 1934(Gaseta de Madrit de 19 de juny), l’ar-ticul unic de la qual diu lo següent: “Secedix per l’Estat a l’Exma. DiputacioProvincial de Castello, a titul de deba-des , a perpetuïtat i en plena propietat,la totalitat de l’edifici nomenat Conventdels Dominics, de Castello, en el quedes d’antic es troba instalada la CasaProvincial de Beneficencia. La cessiose fa a fins de Beneficencia”. es obvique la Llei de 18 de juny de 1934 par-tia de la base que, fins ad eixa data, lapropietat del convent la tenía l’estat,no la Diputacio ni l’Ajuntament deCastello.

Des de que el convent, en la sego-na mitat del sigle XIX, es destinava a Casa aBeneficencia, entra en un periodo d’abando que deter-mina la dispersio del seu ric patrimoni i el deterioramentd’alguna de les seues dependencies, sobre tot l’iglesia,per a la qual se construi, a finals del XIX, una nova fron-tera, obra de Manuel Montesinos Arlandis.

(…continuara en el numero següent)

INSTITUCIONS VICENTINES EN CASTELLO. (I de II) (...de la pag. anterior)

Claustre Iglesia de Sant Vicent Ferrer en Castello


Renou

C/ Juan Pablo II, 33 - 12003 CastellóTel.964 280302-637568604e-mail:[email protected]

www.celebritylledo.com

Celebrity LledóRestaurant ~ Salons per a convits

“Fem inoblidables els seus grans moments”

Reserves Tel. 964280302-637568604

C/ Juan Pablo II, 33 • 12003 CASTELLÓ

41OPINIORenou

El sistema de representació política en la societatvalenciana de l’época foral era el de la represen-tació estamental, estant constituïdes les Corts

forals valencianes per tres braços:

El braç real o de les ciutats de realenc, compost pelsrepresentants (‘procuradors’ o ‘síndics’, que eren fre-qüentment tècnics en dret o notaris, designats pels‘jurats’ i ‘consell’ de cada municipi; la seua condició derepresentants era comprovada pels ‘habilitadors’) deles poblacions que tenien vot en Corts. No sempre seconvocaven a les mateixes i inclús el canvi de real asenyorial en el caràcter de la ciutat o vila, era prou pera no vore’s convocada. Fon el braç que major protago-nisme tingué ans de la “Guerra de l’Unió” de la ciutat iRegne de Valéncia. Conflicte quetingué un destacat component ciu-tadà partidari del règim foral pac-tiste i que s’opongué a les preten-sions autoritaries de Pere II elCerimoniós o del Punyalet; pero,com a conseqüència del triumfodel poder senyorial, este braç realacabà cedint a la pressió dels atresbraços.

El braç militar o nobiliari, formatpels rics hòmens, cavallers i gene-rosos —en els que s’incloïentambé als donzells—.

El braç eclesiàstic, format perpersones d’autoritat moral i prestigi que, en ocasions,també són senyors temporals de vassalls als que repre-senten.

A diferència de l’idea de Rousseau del mandatrepresentatiu que permet als representants emetre laseua pròpia voluntat, en l’época foral estos tenien unmandat imperatiu, lligat a l’orgue que els designava.Per eixemple, en el cas del braç real, se requestava ladelliberació prèvia del municipi ans de que el seu repre-sentant eixercira el dret al vot, com nos diu estasegüent cita del Manual de Consell de 1364:

“...E jassia que plen poder fos estat otorgat e donatals damunt dits sindichs e procuradors per los damuntdits justicies, jurats e consell segons que en lo dit sin-dicat largament es contengut, e empero que per losdits jurats e consell fo provehit e ordenat, request emanat als dits sindichs, qquueenn nneenngguunnaa mmaanneerraa nnoo aattoorr--ggaasssseenn aall sseennyyoorr RReeyy nneenngguunnaa ccoossaa sseennss eexxpprreess ccoonnsseellllddee llaa CCiiuuttaatt...”

El braç eclesiàstic i el real adoptaven els seus acortsper majoria, i el militar o nobiliari en algun moment hofeu per unanimitat.

El rei fea la ‘proposició’ de corts, dirigint-se a tots elsbraços i senyalant l’objecte de les mateixes, en tér-mens genèrics. En acabant, en sales separades, cadabraç debatia en la seua assamblea els ‘furs’ i el servicique anava a entregar al rei. Els tres braços i el monar-ca se posaven d’acort per mig dels ‘tractadors’, que sedesignaven en l’inici de les reunions per a dur les nego-ciacions. També se nomenaven als ‘embaixadors’, queeren el mig de transmissió entre els tractadors i el rei;i als ‘síndics de greuges’, per als agravis o ‘greuges’ quen’hi hagueren en el rei i els seus oficials (les ‘pragmà-

tiques sancions’ o ‘privilegis’ quepromulgava el rei podien contradirla llegislació que emetia les Corts).Quan aplegaven als acorts i se reso-lien els ‘greuges’, se proclamavenels ‘furs’ (normes jurídiques con-sentides pel rei i els tres braços deles Corts, i, per tant, obligatòriesper a tots, no poden ser revocadesper una de les parts) o els ‘actes decort’ (lleis consentides pel rei i u odos dels braços, les quals obligavennomés als braços que les havienfetes) aprovats en la sessió conjun-ta de tancament de les corts enassistència del monarca o ‘soli’

real. Per a distribuir i recaptar els diners necessarisacordats per a prestar el servici econòmic o militarrequestat pel rei, naix la comissió permanent que, ele-gida per les Corts, constituirà la Diputació General delRegne; organisme facendístic, que estava situat en loque hui se nomena Palau de la Generalitat. L’us delterme ‘generalitat’ en l’época foral se referia als arbitrisimposts (és curiós el terme donat a u dels impostscreat en 1340: ‘almoina’) i no al recaptador dels matei-xos.

La majoria de les Corts Valencianes se celebraren enel Cap i Casal (els llocs triat eren la Sèu o el conventde Sant Doménec). No obstant, també hi haguerensessions en unes atres ciutats del regne, com ara:Morella, Sant Mateu, Castelló, Vilarreal, Sogorp,Sagunt i Oriola.

De tot açò cal dir que els mencionats braços només

ELS REPRESENTANTS EN LES CORTS FORALSVALENCIANES I LA PARTITOCRÀCIA. Nelo Solís

Palau de la Generalitat


representaven a uns grups concrets de la societat (lesoligarquies dels municipis, la noblea i l’iglésia), pero l’i-dea essencial de l’assunt és molt aplicable a l’actuali-tat, com ara vaig a explicar. El ser humà aïlladament nopot eixercir els seus drets, puix ha de fer-ho per migd’associacions (família, municipi, sindicats, cambres decomerç, associacions empresarials, coleges professio-nals, entitats culturals, artístiques, d’ensenyança…). Ésdir, l’esperit dels ‘Furs valencians’ és l’idea de la ‘sobi-rania social’, la del respecte, reconeiximent i coordina-ció de les diferents associacions d’una societat concre-ta. Estos tenien en conte:

L’estructura natural de la societat valenciana.

L’idea del ‘pactiste jurídic’. L’idea del pacte concret,en un moment i lloc concrets, i entre persones concre-tes. Pacte o contracte que implicava una série d’obli-gacions recíproques irrevo-cables entre els que el feen(rei i regne en aquellaépoca), a no ser que abdósparts consentiren la seuarevocació.

L’idea de la llimitació del’actuació política.

L’integració social, i l’in-tegració en comunitatssuperiors sense menycaptede la sobirania.

El partit polític, que espodria definir com un conjunt de persones que s’unixenper a conquistar el Poder, se convertix en una peçafonamental de l’Estat demócrata lliberal a partir delsegle XIX. Segons Mosca i Pareto, no n’hi ha més formade govern que l’oligarquia; tant la monarquia com lademocràcia pures són impossibles. Les masses nopoden funcionar sense un grup moderador que lesoriente i organice, puix per sí mateix no tenen expres-sió política. La nomenada ‘voluntat general’ és una ilu-sió, perque no és ni autònoma ni unitària. Lo que exis-tix en la societat és una pluralitat de voluntats condi-cionades. Tampoc la voluntat majoritaria és la voluntatpopular. Els partits polítics tendixen a l’estructura oli-gàrquica, i són únicament màquines electorals per agarantisar a determinats grups de pressió la seua cons-tant presència en les posicions de poder; no sent repre-sentatius de la realitat social. La teoria del mandat: unmanant —l’electorat— per lliure voluntat delega irrevo-cablement el seu poder polític en el mandatari durantun temps concret, és totalment fictícia. No n’hi ha unmanant, sino molts, i esta pluralitat no coincidix en lesseues preferències respecte a la persona del mandata-

ri. L’elector no és lliure de tindre un mandatari; este sel’impon coercitivament. No és cert que la totalitat del’electorat és el titular de la sobirania, puix si aixina foracada diputat tindria la quota de sobirania corresponental número dels seus vots, produint-se, en eixe cas, losegüent: l’anulació de quotes de sobirania dels vots deles candidatures no triumfants; i cada parlamentari tin-dria un valor diferent. Suponent que el conjunt de dipu-tats haguera rebut totes les quotes de sobirania, resul-taria que el parlament és el sobirà, i no el poble orga-nisat baix la forma d’Estat. Si no se delega el poderpolític sino més be s’otorga una representació per auna actuació pública, nos trobaríem davant del mandatimperatiu; en este cas el parlament perdria tot el seusentit democràtic lliberal, pero no la validea des de laperspectiva foral.

La teoria de la represen-tació, recolzada en la sobi-rania nacional, en la volun-tat popular i en la delegacióo mandat representatiu, ésun mit.

Un règim polític ideal,valit per a tots els pobles,no existix. Els partits políticsno són la condició essencialde la democràcia, ni l’ab-sència d’ells supon la dicta-dura. La democràcia corpo-rativa (que fon el model deles Corts forals valencianes)

és factible sense partits de masses, o en uns partits lli-mitats a una funció ya elitista, ya complementaria. Larepresentació corporativa és més eficaç que l’inorgàni-ca o de partits, perque representa millor els interessossocials, respecta la sobirania social i, ademés, carix detotes les característiques negatives de la partitocràcia.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

ORTS TIMONER, J.M. (2000), “Miquel Adlert i el regio-nalisme tradicionaliste”, en V.R. CALATAYUD et al.,Miquel Adlert. Vida i Obra. Ciutat de Valéncia:L’Oronella, 123-158.

ROMEU ALFARO, S. (1989), Las Cortes Valencianas.Ciutat de Valéncia: Ed. Corts Valencianes,Presidència.

FERNÁNDEZ DE LA MORA, G. (1977), La partitocracia.Madrit: Instituto de Estudios Políticos.

ELS REPRESENTANTS EN LES CORTS FORALS VALENCIANES... (...de la pag. anterior)

Convent de Sant Domenec

42 OPINIO Renou

TTrraannssccrriitt aall vvaalleenncciiàà mmooddeerrnn ppeerr JJooaann BBeenneett RRooddrriigguueezz ii MMaannzzaannaarreess

JJOOAANNOOTT MMAARRTTOORREELLLL

Joanot Martorell, es un dels mes insignes novelistesvalencians de tots els temps naixcut en Gandia. Fon uncavaller apassionat i lluitador de vida agitada, plena de

quefers cavallerescs i d’armes, aplegant a ser un bonconeixedor dels usos i costums de cavalleria, lo qual sabéaprofitar i plasmar en la seua l’inoblidable i impressionantnovela, Tirant lo Blanch, obra capital de les LletresValencianes i el llibre més llegit de l’Edat Mija en Europa, i

que ademés, deuria ser llectura obligatoria en tots els coleges.El present poema, “La lletra que sta primera”, està contingut en el citat Tirant lo Blanch, novela que

acabà Joan Martí de Galba, quan morí Joanot Martorell, i parla de l’amor entre Tirant i Carmesina ficant-hocom eixemple de bon amor i espill a on poder-se mirar tots els enamorats.He de destacar que Joanot Martorell no escrigué massa poesia en la seua carrera com esctitor.

JJooaann BBeenneett RRooddrríígguueezz ii MMaannzznnaarreess

VVaalleenncciiàà aannttiicc

La lletra que sta primera

en lo nom d’esta pintura

es la clau ab que ventura

tancada te la carrera.

Malaja amor qui la·m feu abellir,

si no li fas de mes dolors sentir.

Enamorats, mirau la be,

que en lo restant millor no y se.

Enamorats, feu li honor,

puix de totes es la millor.

Lo cavaller que ’n armes fon lo fenix

y la que fon de totes la plus bella

morts son aci, en esta chica tomba,

dels quals lo mon resona viva fama:

Tirant lo Blanch y l’alta Carmesina.

VVaalleenncciiàà mmooddeerrnn

La lletra que està primeraes el nom d’esta pinturaes la clau que per venturatancada te la carrera.

Nefast amor que me la feu abellir,si no li fas dels meus dolors sentir.

Enamorats, mireu-la be,que en lo restant millor yo no se.

Enamorats, feu-li honor,puix de totes es la millor.

El cavaller que en armes fon el fenixi la que fon de totes la mes bellamorts estan aci, en esta chicoteta tomba,dels quals el mon resona en gran fama:Tirant lo Blanch i l’alta Carmesina.

(Sense accentuació)

Joan Benet Rodríguez i Manzanares

JOANOT MARTORELLLa lletra que sta primera

43POESIARenou

44 LLENGUA VALENCIANA Renou

Ros seguix fidelment a Escolano al dividir lapeninsula Iberica en tres grups llingüistics,excepte en una cosa que resulta transcendental

en l’assunt que nos ocupa. Segons Escolano son: llen-gua vasca, llengua castellana incloent en ella la portu-guesa, i llengua llemosina. SegonsCarles Ros es desvia en este puntd’Escolano calificant al tercer grup de“valencià”, no de llemosí. Es importanteste canvi de denominacio per a conei-xer el pensar de Carles Ros en estamateria.

Pero encara hi ha mes. Explica elmotiu: “perque en este nom es en el queposaren ma nostres passats en perfec-cionar-la, en el que ha mereixcut tantes honres i gran-dees... i en el que ha segut tan lloada de molts escrip-tors; pero no en el de catalana... I aixi es molt just s’a-nomene el tercer ram de les llengües principalsd’Espanya, el de la valenciana”.

Lluis Galiana (1740-1771), trentaun anys

nomes de vida, pero plena d’activitat en treballs eru-dits, de formacio mes solida que Carles Ros, seguixdesignant a la nostra llengua com a “valenciana”. Uneixemple: recollint modismes, refranys i metaforespopulars de l’epoca, parla de “traure a la vergonya les

grosseres expressions i les vulgaritatsindignes de la Llengua Valenciana”, aixi-na, en majuscules.A este proposit, podem recordar una

referencia d’Azorin, que té la seua impor-tancia per vindre de qui ve: “El valencia-no tiene su medida y su sabor; la conci-sión del valenciano se ve cuando secompara, texto con texto, con otro idio-ma; el sabor se gusta cuando se lee la

Rondalla de Rondalles de Fray Luis Galiana”.S.G. en son escrit, volgue, arterament, fer vore

que Galiana i Ros havien segut partidaris de que lallengua que es parla en el Regne de Valencia es elcatala. Pero resulta que es tot lo contrari. I ell devia desaber-ho. Pero s’ho callà, ho silencià... arterament.

HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA. Josep Boronat Gisbert(DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”) (...continuació)

Renou

(Continuarà en el numero següent...)

AARRTT RRUUPPEESSTTRREE EENN LLAA VVAALLLLTTOORRTTAA.. TTIIRRIIGG..((CCAASSTTEELLLLOO.. RREEGGNNEE DDEE VVAALLEENNCCIIAA))

En La Valltorta es poden contemplar les pintures rupestres que constituixenles preocupacions religioses i les formes de vida d’uns homens que vancomençar a pintar a les parets dels seus abrics fa uns set mil anys.

Aci es coneixen 21 abrics d’art rupestre valencià, on hi ha pintades figureshumanes i animals en gran naturalisme. Entre les figures humanes destaquen pelseu numero les masculines, armades en arcs i fleches, tensant els arcs o dispa-rant.

Els animals més representats son cervols, cabres salvages i javalins, que enocasions apareixen ferits per fleches clavades al ventre, al coll o a l’esquena. Espoden identificar, tambe, alguns eixemplars de bous, cavalls, gossos o llops iinsectes.

Contemplant-les es poden imaginar aspectes de la vida d’unes societats quevan viure en la Prehistoria.

EENNRREEDDRRAALLLLEENNGGÜÜEESS

Ordena les lletres d’estesparaules per a trobar toponimsde pobles del Regne deValencia.

MESUDA _ _ _ _ _ _

BOYALARA _ _ _ _ _ _ _ _

LANCAS _ _ _ _ _ _

COFAMON _ _ _ _ _ _ _

JENOSA _ _ _ _ _ _

RAGUEITAR _ _ _ _ _ _ _ _ _

LLINAVABO _ _ _ _ _ _ _ _ _

AACCRROOSSTTIICCUtilisant la primera lletra de la paraula corres-ponent a la definicio donada, se podra llegir elnom i llinage de l’escritor en llengua valen-ciana del siglo XIV autor de “Lo stil de laGobernacio” en 1368.

DEFINICIONS1. Herba que s’utilisa per a fer salses (salsa

verda).2. Cuiro cosit per a contindre liquits.3. Cavar en l’aixada.4. Part alta coberta de la plaça de bous.5. Terreny on abunda l’algeps.6. Instrument per a rallar pa, formage etc.7. Malaltia dels tarongers i de les oliveres.8. Lloc de sacrificis.9. Orgue de la vista.

45PINTURA VALENCIANA/PASSATEMPSRenou

PASSATEMPS ENCREUATRenou

PASSATEMPS ENREDRALLENGÜES/ACROSTICRenou

HORISONTALS1. En plural i en diminutiu, aguila jove. 2. La boca de les aus. Igualen en el raser. 3. Al reves, deixe sense testiculs a unanimal. Atun descolocat. 4. Profeta hebreu del sigle IX a. de C., alreves. Pata sense principis. 5. Doble rapit. Estil artistic tipic de la pri-mera mitat del sigle XVIII. 6. Cada una de les cavitats superiors delcor. La mitat d’un diametro. 7. L’insecticida no te tricloro. Els doscatets del triangul. Segona nota musical. 8. Mediras a ull l’extensio d’un camp. 9. Al reves, indignacio, furia. Ultimavocal. Tercera vocal. Poste telegrafic. 10. L’aro. Simbol quimic de l’amperi.Accio de captar.

VERTICALS1. Accio d’abeurar. La redona.2. A la Mare de Deu dels Desamparats lifalta una E.3. Lucas no trobe el cap. Radi. Altar a ons’oferixen sacrificis.4. Tercera vocal. Utensili de cera i mechaper a fer llum. Interjeccio de dolor.5. La dels dos catets. Al reves, plantad’horta comestible. Cinquanta en nume-ro roma. Amperi.6. Al reves, segon nota musical. Monedaanterior a l’Euro. Al reves, on l’esquenapert el sou nom.7. Li falta poc per a ser tassa. La de laPlana. Primera del abecedari.8. Rama que se planta per a que se fajaarbre. Descanse en pau.9. Forma familiar de Vicent. Deu egipci.Poste telegrafic.10. Despullada. Li lleva valor.

José Luís Cortés Lloréns

Ferrando

Escena de caça de cervols.Pintura mural de la Cova dels Cavalls

en el Barranc de la Valltorta

PINTURA VALENCIANA

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou

[1346] Archiu Regne de Mallorca. Proces criminal f. 178-276 trobem : ‘una dona nadi-va d’Oriola parlava valencianesch’.

SOLUCIO A

L’ENREDRALLENGÜES

AADDEEMMUUSS

AALLBBOORRAAYYAA

CCAANNAALLSS

MMOONNCCOOFFAA

SSOONNEEJJAA

TTRRAAIIGGUUEERRAA

VVAALLLLIIBBOONNAA

SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC

Renou

46 RenouGASTRONOMIA VALENCIANA

El procesdel vi esco-mença d’unamanera natu-ral i exponta-nea es a dir:suc de raïm(mosto) i pre-sencia demicroorganis-mes, i que s’encontren en la pell del raïm. Aixina hasegut durant mols anys sense mes intervencio que lanaturalea.

Posteriorment atres apartats necesiten la ma del’home: trasllat de la verema a la bodega, tractamentmecanic del raïm i tractament del mosto abans de lafermentacio.

Despres vindran l’etapa prefermentaria, fermanta-cio alcoholica, fermantacio maleolactica, trascolades,classificacio i criança.

En posteriors Renous tractarem d’explicar, d’unaforma senzilla, cada una d’elles.

Per a sispersones:

IInnggrreeddiieennttss..6 ous durs3 carchofes2 cebes grans100 gr pernilpicadet1 got de lletFarina Sal

EEllaabboorraacciióó..Se frig el pernil i li se tira damunt la llet i la farina per

a fer una “bechamel”.A banda, se frigen a poc de foc, les cebes a tires pri-

mes i les carchofes llaminades.En una font per a gratinar, se cobrix el fondo en la ceba

i les carchofes. Se polsegen en formage rallat, colocant-se damunt els ous durs a rodanches. Per damunt, lasalsa “bechamel”, formage rallat i gotejat de mantecaderretida. Ficar al forn a gratinar.

BON PROFIT

Mª Josefa MasipLA CUINAVALENCIANA

OOUUSS ““DDUULLCCIINNEEAA””

José Luís CortésLA BODEGA VALENCIANA

Documents

RENOU 70 (1)