Upload
phungphuc
View
219
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
REALITZACIÓ I INTERPRETACIÓ DE TALLS
GEOLÒGICS
CURS ICE UAB/SPCN 2017-18
1-12-2017.
Joan Picart Boira
ÍNDEX
2
1. Introducció. Definició de tall geològic
2. Informació per a fer un tall geològic
3. Com s’elabora i interpreta un tall geològic
4. Exemples
5. Bibliografia
Treballs pràctics
Què és un tall geològic
3
Els talls geològics són la representació gràfica, en un pla vertical, de lainterpretació de la disposició dels materials en el subsòl.
És una secció del terreny on es representen els diferents tipus de roques, la seva constitució, estructura interna i les relacions geomètriques entre elles.
La informació representada i interpretada als talls geològics hade ser coherent amb la del mapa geològic
Els talls es construeixen mitjançant la projecció en fondària de les dadesobtingudes en superfície, essencialment la posició dels contactes, lesmesures del cabussament de les capes i les relacions entre els diferentsvolums rocosos
1- Introducció. Definició de tall geològic
Exemple de tall geològic
41- Introducció. Definició de tall geològic
Informació necessària per elaborar un tall geològic
5
La construcció d’un tall geològic implica interpretar la disposició de les roques,tant en profunditat com damunt de la superfície topogràfica.
Es necessari disposar d’un mapa geològic ja existent o elaborar-lo.
Per a fer un mapa geològic es realitzen diverses fases de treball de camp, perobtenir les dades de les diferents unitats representades en un sector del territori.
2- Informació per a fer un tall geològic
Obtenció de dades al camp per a elaborar un mapa geològic
6
El geòleg fa una sèrie d’itineraris per reconèixer els diferents tipus de roques i amb una brúixola mesura el cabussament dels estrats, l’esquistositat, les falles etc..
La informació es representa en un mapa topogràfic de treball
2- Informació per a fer un tall geològic
Exemples de tipus de dades obtingudes al camp
7
Successió d’unitats litològiques
Mesures de cabussament de l’estratificació
Zona de plecs
PEm
Identificació de litologies
PEm
2- Informació per a fer un tall geològic
Exemple d’un mapa de treball
8
Mapa de treball
Mapa de treball més elaborat
2- Informació per a fer un tall geològic
Observacions de camp
9
KScm
Qv3
Contacte discordant
2- Informació per a fer un tall geològic
Punts d’observació al mapa geològic
10
Zona urbana
Unitat COgp
Antròpic
Unitat PEp Contacte sedimentari
2- Informació per a fer un tall geològic
Mapa geològic
112- Informació per a fer un tall geològic
Construcció d’un tall geològic
12
A partir de les dades que es troben implícites en una cartografia geològica,podem realitzar un tall geològic per a interpretar la continuïtat i les relacions enfondària entre unitats representades al mapa.
Per a realitzar un tall geològic es segueixen els següents passos:
• Es defineix la traça i orientació del tall.
• S’elabora el perfil topogràfic de la traça.
• Al damunt del perfil se situen els límits entre les diferents unitats cartogràfiques.
• Amb totes aquestes dades projectades s’elabora una interpretació de la disposició enfondària de les unitats geològiques que travessa el tall.
• La interpretació final es pot millorar si es disposa d’informació de subsòl, com poden ser pous d’aigua, sondatges geotècnics, sondatges petroliers, perfils sísmics ...
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Definir el traçat i l’orientació del tall
13
• L’orientació de la traça del
tall I - I’ és SSW-NNE
• Preferentment, la traça de la línia del tall ha de ser
perpendicular a les unitats litològiques i estructures.
I’
I
I’
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Elaborar el perfil topogràfic
14
La construcció del perfil topogràfic del tall es potgenerar manualment, a partir d’un mapa topogràficon estan representades les corbes de nivell, oautomàticament utilitzant el model d’elevacions delterreny (MDT)
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Definir l’escala vertical i horitzontal
153- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Projectar al perfil la informació geològica
16
I’
I
NNE
I I’
SSW NNE
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Signes convencionals
17
Són la representació gràfica delstipus de contactes entre les unitatscartogràfiques representades almapa geològic
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Signes convencionals
183- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Orientació de plans geològics. La de regla de la V
La relació entre l’estructura geològica i la topografia d’una zona ens permet conèixer l’orientació d’estrats, falles, plecs, encavalcaments ...
19
Horitzontals Verticals Cabussament a favor del pendent. La inclinació del pla és major que el pendent
Cabussament en contra del pendent
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Sentit de cabussament i inclinació d’un pla
20
Determinar el sentit decabussament i inclinació d’un pla apartir de la seva traça en un mapatopogràfic
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Situar al perfil els contactes i límits geològics
21
A
B
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Situar al perfil els contactes i límits geològics
22
Qv1
Encavalcament
Qv1
ECgm KCcb2 KCMgc1KCMgc2
SSW NNE
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
ECcg
Estils estructurals més comuns
23
Les zones amb estructurasimple, l’abast de l’extrapolacióde les dades és més ampli ( a ib)
Les zones amb plecs, fallesnormals o encavalcaments,l’abast de l’extrapolació deles dades és menor (c, d, e if)
(a) Planar horitzontal o ambels estrats poc inclinats
(b) Plecs
(c) Falles normals i extensives
(d) Encavalcaments i fallescontractives
(e) Plecs amb clivatgeassociat
(f) Estructures de plegamental substrat paleozoic, alqual es superposensediments amb estructuraplanar. Tot el conjunt estàafectat per fallesextensives
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Tall interpretat
24
B
A
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Tall interpretat
253- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Dades addicionals: sondatges, perfils sísmics …
263- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Elaboració de la història geològica
27
A partir de les dades representades en un tall geològic i també afegint lainformació geològica d’una zona, podem deduir la successió temporal delsesdeveniments, es adir establir la història geològica.
Sedimentació de les unitats 3-2-6-11-4i 8
Fase tectònica amb basculament capal sud de les unitats anteriors.
Emersió i erosió
Sedimentació de les unitatscontinentals 5 i 10
Erosió actual
3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic
Tall geològic compensat
28
• Tall geològic, tall compensat i tall geològicrestituït a l’estat no deformat. Es mostra lasituació i la relació entre els volumsrocosos en diferents moments de la sevahistòria geològica, després i abans d’haverestat deformats
En un tall compensat ha de ser possible dedesfer la deformació per tal d’interpretar comeren disposades les diferents unitatsgeològiques abans de deformar-se. Aqueststipus de talls són retrodeformables.
4- Exemples
Tall geològic amb l’escala vertical exagerada
29
Quaternari
• Generalment, els sediments del quaternari tenen gruixos poc importants.
• En alguns talls geològics per poder-los visualitzar amb claredat s’exagera l’escalavertical.
4- Exemples
Tall geològic amb capes horitzontals
304- Exemples
Tall geològic amb contacte discordant
314- Exemples
Tall geològic amb falla
324- Exemples
Tall geològic amb plecs
334- Exemples
34
Tall geològic amb plecs
4- Exemples
Talls geològics realitzats amb programes d’ordinador
35
Informació de sondatges Bloc diagrama
Bibliografia i enllaços
Geología Práctica. Introducción al reconocimiento de materiales y análisis de mapas.2004. M. Pozo Rodriguez, J. González Yélamos y J. Giner Robles. Pearson EducaciónS.A
Introducción a la cartografía geológica (4º ED). R. Ramón Lluch, L.M. Martínez Torres yA. Apraiz
Método interactivo para la enseñanza de la cartografía geológica. A. Martínez y B.Colldeforns (1998) Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (6.3) 270-278
Interpretation of Geological Structures through Maps. Powell,D. (1992)
http://biogeotesttoni.blogspot.com.es/2015/03/4-eso-tema-12-interpretacion-de-mapas-y.html
http://ocw.innova.uned.es/cartografia/cortes_geologicos/cog_01.htm
365- Bibliografia
37
MOLTES GRÀCIES