Nú

m. 3

13 -

Feb

rer

2011. 2

eu

ros

� SANT ANTONI, de quan es poble de Son Servera es converteix en una gran famíliaMés de 40 fotos de Sant Antoni 2011 a l’interior

� L'Associació Balear d’Esclerosi Múltiple, premi d’investigació Metge Joan Lliteres 2011

� El futbolista Zarra a Cala Millor, any 1970

Des del restaurant Sa Punta vos comunicam que tenim tancat fins al marçGràcies a tots els nostres amicsi clients per la vostra confiança

foto: Martin Frances-Grafiques Cala Millor

Publicitat

2

50è aniversari1961-2011

Moltes gràcies a tots els nostres clients i amics!

C/ Joan Servera Camps, 4 · Tel . 971 585 773 ·

(foto antiga)

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

� SANT ANTONI, de quanes poble de Son Serveraes converteix enuna gran família

No som gaire de posar fotos a la pàginareservada per a l’editorial, però si la fotogra-fia ho paga, bé val treure-la.

I de festes, n’acabam ben tips, exceptede Sant Antoni, perquè tal vegada la sevamàgia també resideix en la seva brevetat.

Això la fa més intensa, també perquè téun al·licient del tot estrany en els temps quevivim, i és que el sant pobre no amolla elmac; el seu estendard segueix essent (apesar del que ha plogut) el valor de laMallorca rural que dóna gràcies a l’any pas-sat i espera poder donar-ne a l’any que sem-pre ençata les festes més iconoclastes detotes: una festa immutable, de soca grossa,immutable al pas del temps i que, per mésdifícil i meravellós de l’atàvic de l’assumpte,mescla a la perfecció i d’una forma senzilla(com ha d’ésser) les celebracions cristianes ipaganes.

Quan el que ara escriu era nin ballavavestit de dimonió, com moltíssims nins i ninesque el primer capvespre de Sant Antonientràvem a la sala de l’església i d’un bagulagafàvem uns vestits de l’Obreria i sortíem ala plaça per rebre les ordres d’en Penyafort(descansi en pau), i així esperàvem que enCotà dugués el tractor engalanat amb murtrai fullotes de palmera.

Idò en aquells temps, tampoc no gairellunyans, quan es ballaven els foguerons el

dematí del dia del sant, no hi havia més de 20persones comptant el dimoni, dimonions,banda de música i obrers. Record com naBàrbara Cuinera, quan ballaven el fogueró desa Punteta ens venia a veure ballar i ens deia:“els nins heu de sortir al carrer a veure pas-sar els dimonis i a ballar els foguerons, per-què, si no, aquesta festa tant nostra la per-drem del tot”.

De ben segur que na Bàrbara deu riureara en llegir aquestes línies.

Idò... Com una festa tant dels pagesos, bucòli-

ca, antiga, cristiana- pagana i de veneraciópobre, però sincera, com la del sant anacore-ta pot ésser la passió de tot un poble a diad’avui?

Pereix mentida, però és així, és un exem-ple bo que no tot està tan perdut per a tots.Les societats també evolucionen, encara quefaci colló dir-ho a dia d’avui, i això és el mésimportant d’aquesta petita festa que no estàen venda. El capvespre de les joies, la nit delsfoguerons, el capvespre del corb i les beneï-des... tant fa el nom, els llinatges, la situaciósocial, econòmica, els pensaments polítics,les creences o els problemes i llocs de proce-dència de la gent del poble, tots som unapetita família que per Sant Antoni ens veimmés grossos i més units, més feliços, mésforts, i feim gala del nostre poble com a canostra.

La foto dels polítics ni feta a posta. Capcaricaturista ni dibuixant ho hagués brodattant com aquesta imatge real.

Passat Sant Antoni espera un any durpolíticament; la carrera cap a les eleccions ésel comentari del poble aquests dies i molta

gent assenyala un partit polític com a guan-yador de les pròximes eleccions. Això sí, laciutadania es demana molt pels pactes, tot unmisteri bo de resoldre si matemàticament esmira quina llista té més possibilitats de treu-re més vots. No vull ésser cafre, però a diad’avui de tots és sabut que la ciutadania noestà gaire contenta amb la classe política engeneral, així que és fàcil preveure-hi unabaixa participació. Ja que n’hi ha que van benplens de politicis. I és que el gran handicapque té la classe politica vers els ciutadans,salvant la pesta bubònica de la corrupció, ésque els problemes econòmics els estampagant la gent de poble que mai no ha mane-jat un puta duro d’aquests que ara diuen elspolítics que “no n’hi ha”.

Bé, idò tornant a la foto on sant Paupareix simbolitzar el poble i el pa que sosté lavoluntat dels ciutadans, bé podríem pensarun diàleg, ja que aquest CM7 313 ve sense latira còmica.

Amb un poc d’imaginació santantonieraaquest acudit fotogràfic podria dir així:

“El Batle que pareix estirar una cordadiria:

-Mirau, mirau, com estir del pa!A això que en Miquel del PP li respondria:- Toni, en dur-lo fins aquí el mos partirem,

ara que en Barrientos no mira!” �

Manuel Ismael Serrano Servera

revista@calamillor7.com

3

foto: Martin Frances-Grafiques Cala Millor

Actualitat

4

� Presentació de Wifi Baleares

El saló d’actes de l’edifici de serveis centrals de “Sa Nostra” aco-llí el passat dilluns, 24 de gener, la presentació de l’operador de tele-comunicacions Wifi Baleares, acte que comptà amb la presència, entred’altres, de la consellera de Comerç, Indústria i Energia del Governbalear, Francesca Vives; del senador per Balears, Xavier Ramis;d’Antoni Servera, batle l’Ajuntament de Capdepera; de Pepl Álvarez,regidor de l’Àrea Especial de Comptes, Hisenda i Comerç del’Ajuntament de Son Servera; i del president de l’Associaciód’Enginyers de Telecomunicació de les Illes Balears.

La presentació començà amb un muntatge audiovisual que va ser-vir per informar els presents dels llocs on actualment hi ha més pro-blemes per accedir a Internet, sobretot situats al medi rural.

Seguidament, varen intervenir Francisco Alcalde, director tècnic, iPedro Rafael Blanes, enginyer de Wifi Baleares, respectivament, queexplicaren amb detalls com una empresa de telecomunicacions nas-cuda a Mallorca i dirigida per mallorquins s'ha situat a l'avantguardade les noves tecnologies, aprofitant les oportunitats de mercat i l'enor-me potencial de demanda que té l'accés d'Internet. Alcalde i Blanesassenyalaren que Wifi Baleares pren la iniciativa com a operador detelecomunicacions i converteix la dificultat en oportunitats, a més de

proporcionar accés a Internet i telefonia a zones difícils, sense oblidarles zones urbanes, ja que actualment Wifi Baleares és l’empresa enca-rregada de dotar l’Iberostar Estadi de tecnologia Wifi i les seves ofici-nes de xarxa telefònica, per posar-ne alguns exemples.

Els responsables de Wifi Baleares indicaren que “disposam d’unaxarxa sense fils pròpia, formada per un conjunt d'emissors receptorssituats en llocs estratègics de la nostra geografia, que permeten pro-porcionar servei d'accés a Internet de banda ampla d'alta velocitat deforma eficient a pràcticament la totalitat de l’illa de Mallorca. Aquestaxarxa està directament connectada a diversos punts de fibra òptica,per la qual cosa proporcionam amplitud de banda a tots els nostresclients”.

Durant el seu parlament, la consellera de Comerç, Indústria iEnergia del Govern balear, Francesca Vives, mostrà la seva satisfacciópel fet de comptar a les nostres illes amb una empresa d’aquestescaracterístiques, i que sigui un projecte 100 % mallorquí. BernatBalaguer, president de l’Associació d’Enginyers de Telecomunicació deles illes Balears, també destacà les aportacions que fa i faran en unfutur proper Wifi Baleares.�

D’esquerra a dreta: Pep Álvarez, regidor de l'Área Especial de Comptes, Hisenda, i Comerç de l’Ajuntament de Son Servera; Francisco Alcalde, director tècnic de Wifi Baleares; Pedro Rafael Blanes enginyer de telecomunicació Wifi Baleares;

i Antoni Servera, Batle de l’ ajuntament de Son Servera

PROGRAMA DE ATENCIÓN DENTAL INFANTILY EDUCACIÓN PARA SALUD BUCODENTAL

LLAMA Y PREGUNTA

Cami de Son Moro Vell, 2 - local 7

Tel. 971 58 77 88 - Fax 971 58 75 05

www.denthos.com - zulema@denthos.com

SI TU HIJO/A TIENE ENTRE 6 y 11 AÑOS,

REVISION DENTAL GRATUITA SUBVENCIONADA

POR EL IB-SALUT A TRAVES DEL PROGRAMA PADI

LLAMANOS E INFORMATE!!!!!!!!!

L'Ajuntament de Son Servera celebrarà dia 1 de febrer la tradicio-nal festivitat de Sant Ignasi amb diversos actes que commemoren ladata en què es va aixecar el cordó sanitari el 1821, amb motiu de l’e-pidèmia de la pesta que va assolar el municipi serverí.

Els actes començaran a les 11.00 h amb una missa solemne al’església de Sant Joan. Mitja hora més tard, a les 11.30 h, es durà aterme l’ofrena floral a l’escultura del Pastoret a la plaça de Sant Joan,en reconeixement als desapareguts per la pesta. A les 12.00 h hihaurà una actuació musical a càrrec de Pep Alba i Tomeu Matamalasal teatre, per donar pas seguidament a l’acte institucional, en què elbatle de Son Servera, Antoni Servera, la regidora de Cultura, MargaSerrano, i el regidor de Sanitat, Pep Mas, a més del director generald’Avaluació i Acreditació de la Conselleria de Sanitat, Joan LloveraCànaves, lliuraran el premi Metge Joan Lliteres a l'Associació Baleard’Esclerosi Múltiple.

Durant el mateix acte institucional, també es farà entrega delpremi de poesia i gloses de Sant Ignasi 2011, adreçat als alumnes del’IES Puig de sa Font de Son Servera.

Els actes institucionals amb motiu dels esdeveniments de principisde segle XIX i que van marcar la història de Son Servera es fan anyrere any, després d’una promesa del poble serverí per recordar i trans-metre de generació en generació aquests fets.

Les conseqüències de la pesta van ser devastadores. Abans, a Sonservera vivien 1.808 habitants i hi van morir 1.040 persones. Un copallunyada l’epidèmia, només van quedar 768 residents, els quals vanhaver de reconstruir socialment el poble de Son Servera. A finals delmes d’agost de 1820 semblava que tot estava controlat i ja no hi vahaver més morts. El 1821 es va aixecar el cordó sanitari.

La llegenda diu que un vaixell procedent de Tànger va atracar a lacosta serverina per enterrar a l’arena, cobert per una capa, un dels tri-pulants que va morir en estranyes circumstàncies. La maledicció es vaesdevenir, presumiblement, quan un pagès va veure la capa i se la vaposar per cobrir-se del fred.�

5

1 de febrer FESTIVITAT DE SANT IGNASI Sant Ignasi

� L'Associació Balear d’Esclerosi Múltiple, premi d’investigació Metge Joan Lliteres 2011

1 Instalaciones eléctricas en general2 Pequeñas reparaciones3 Calefacción eléctrica de bajo consumo4 Reformas en general5 Mantenimiento de comunidades y locales6 Contadores definitivos y contadores de obra7 Venta de material eléctrico8 Presupuesto sin compromiso

Olivera, 15 - CALA MILLOR

Tel./Fax: 971 58 59 78 - Urgencias: 629 67 65 85

6

Actualitat

� II Firó de la Flor d'Ametlera Son Servera

El proper dia 6 de febrer, ses Cases de Ca s’Hereu acolliran el IIFiró de la Flor d’Ametler de Son Servera.

Des de l’Oficina de Turisme de Son Servera ens han comunicatque hi preveuen l’assistència d’unes 150 persones hostatjades ahotels de Palma i de Calvià que la visitaran gràcies al pont establertentre Turisme de Son Servera i diferents promotors turístics. Atesa lacontinuïtat d’aquesta fira, que es fiança com una fita més del calenda-

ri serverí dins el mes de febrer, la redacció d’aquesta revista s’ha posaten contacte amb la regidora de Turisme, Carme Nebot(Independents),per demanar-li la seva opinió sobre aquest nova recep-ta turística que duu camí de fiançar-se com una promoció turística queimplica els productors agrícoles, les petites empreses i el turisme; totaixò en els difícils mesos d’hivern. Una fita que pareix difícil però quedes de la Regidoria de Turisme li han donat llustre, continuïtat i, el quesembla més difícil, efectivitat; i és que ja només el fet que venguin uncentenar de turistes de defora la nostra zona ja és un gran èxit per alnostre municipi que viu exclusivament del turisme. Segons la regidora

Carme Nebot: “El motiu que argumentàrem per posar en marxa lafira va ésser el de recalcar la bellesa de la nostra illa en aquesta èpocade l'any i la seva importància com a atractiu turístic. No oblidem quela primera promoció que es va fer de Mallorca va ésser la dels viatgesde noces i la flor d’ametler. Rescatàrem també la història d’aquellareina mora que estava tota lànguida perquè havia deixat de veure lesnevades muntanyes de l’Atles i moria de pena, i que reviscolà a la con-templació dels ametlers florits. D’aquesta manera el seu marit li oferiala visió de la neu sobre els arbres un cop a l’any.

Xerram també en aquesta fira de la importància de conservar elscultius tradicionals, de la falta que fa la identitat pròpia de la flora illen-ca per distingir el nostre paisatge i la riquesa pròpia de Mallorca comun fet que afegeix valor a la nostra oferta turística, de com és el pai-satge d’important per als nostres visitants també. Hi haurà tota menade productes relacionats amb l'ametler: artesania, cosmètica, gastro-nomia... Vos hi esperam i desitjam que passeu un bon dia amb nosal-tres”..� CM7

Dia 31 de desembre festa de l’estendard, un grapat de personesde distintes nacionalitats, continents, races i credos, varem tenir lasort de viure una celebració molt diferent, Mallorca com a estendard,Mallorca com a terra de acollida, Mallorca com a terra d’oportunitats,Mallorca com a terra de pau i convivència, sense vencedors ni vençuts

Al voltant de l’illa dibuixada al terra, varem donar gràcies pel quela terra ens dona a tots, i cada un va fer una petició i aquí teniu unrecull del que espontàniament va sortir.

Señor, te damos gracias por permitirnos compartir este maravillo-so mundo que has creado, con todos nuestros hermanos. Danos fuer-zas para que nos podamos ayudar unos a otros. Gracias madre natu-raleza por todo lo que nos ofreces. Vive y deja vivir, Amen. Paz en elmundo, sitio para todos. A dios que es gloria y honor y lo alaba todo,por todo lo que nos has ofrecido en el 2010. Doy gracias por no aban-donarnos nunca. Doy gracias en el nombre poderoso de su hijoJesucristo, su bondad amorosa, la buena salud y toda su protección ypaz que nos ha dado a cada uno de nosotros y en todo el mundo yespecialmente a este país España. No podemos mover montañas parareformar el mundo, pero cada uno de nosotros tiene bastante fuerzapara mover algunas piedras. Quiero agradecer a la vida el encontrar-me de nuevo en mi tierra, con mi familia, mis viejos amigos y los nue-vos que se encuentran hoy aquí. Gracias a dios por todo lo que me hadado durante el 2010, rezo para que el 2011 se tan bueno para todos,que reine la paz, que se acabe la crisis económica y social, y quepodamos encontrar trabajo. Señor padre, gracias por todos tus frutosque nos has dado y hemos llenado nuestras necesidades. Danos salud

y muchas bendiciones. Gracias Señor por tu presencia en cada una delas fincas cosechadas, gracias por tu seguridad. Por vivir el ahora aconsciencia. Gracias por darme fuerzas y poder levantarme cadamañana, y seguir queriendo y comprendiendo un poco más cada día.Agradecemos a Dios el privilegio que nos ha dado, de poder residir enesta tierra, y poder colaborar de alguna forma en que sus frutos nosayuden a todos a conseguir una vida mejor y más digna. Gracias Diospor tu protección y te pedimos ayuda para que el año nuevo sea másprospero. Señor gracias por la oportunidad de estar juntos y compar-tir nuestra fe en esta tierra de esperanza que nos acoge.

Agradezco poder compartir unos ideales y una tierra, con estegrupo de gente diversa, y con nuestro proyecto de futuro

God we thanks you for everything in our life. We pray that god willhelp us and bless Mallorca and España, and this new year well bebless to us. AMEN. Gracias, por esta nueva tierra, por darnos una vidabuena a los extranjeros, que hemos perdido nuestra tierra de naci-miento. Para que seamos dignos de la herencia que hemos recibido denuestros padres, cuidemos y respetemos esta tierra, para que nospueda dar frutos a nosotros y a las generaciones venideras. Roguemosa Dios. Por estar en el campo, en plena naturaleza… y con mis ami-gos. Gracias a dios por la protección que nos has dado durante todoel año, y pido más trabajo y salud para el próximo año. En el nombrede Jesús, agradezco a Dios la oportunidad de poder vivir hasta fin deaño, y que el nuevo año tengamos trabajo y salud. Gracias a dios portodo lo que está haciendo en nuestras vidas .AMEN.�

Carrossa, a 31 de desembre de 2010

Dignitat i Feina

� Mallorca com estendard

7

Publicitat

PP Son Servera

8

� Otra oportunidad perdida

Esta es la sensación que uno puede sentir al ver como definitiva-mente el equipo de gobierno aprobó el presupuesto municipal para el2011. Oportunidad para reducir el excesivo gasto y despilfarro de unAyuntamiento que esta hasta las cejas de deudas y de facturas pen-dientes de pagar a sus proveedores, y el equipo de gobierno erre queerre, en sus trece, sin corregir un milímetro el pésimo enfoque econó-mico de esta legislatura, excusándose en la mala situación económi-ca. No debe ser así, los responsables de aportar soluciones no se pue-

den conformar con dejar pasar el tiempo (cobrando una suculentanómina cada mes) y no afrontar la situación, aplicando soluciones tansencillas como recortar el gasto, que este no suponga más dinero delque se ingresa. Seguro que esto es lo que hace cualquier familia condos dedos de frente.

Un sencillo ejemplo: con los ingresos que cada año realmentepodemos contar, los ingresos fijos del Ayuntamiento, los correspon-dientes a Contribuciones, urbana, rústica, Impuesto de Vehículos,

Actividades Económicas y Plusvalías, suimporte total al cierre del año 2009 fue de5.823.912,80 euros, (cierto que será algosuperior en el 2011 ya que año a año lacontribución no deja de subir como pode-mos comprobar todos), pues solamente lapartida destinada a personal necesita5.859.877,27 euros, ¿Cómo podemosatender el resto de gastos? ¿De donde sesacara dinero para pagar el contrato delimpieza que son unos 800.000,00 eurosal año? ¿Y el contrato de mantenimientodel cementerio municipal, otros105.000,00? ¿Y el déficit que representael bus urbano que son 200.000,00?

Cada año se gastan 1.500.000,00euros más de lo que se ingresa, a estasalturas de legislatura ya andamos sobre los4,5 millones de desfase, facturas pendien-tes de pago en el Ayuntamiento, la incine-ración de basuras esta pendiente de pagodesde Enero de 2009, su importe es de1.500.784,90 euros y faltan las facturasdesde Septiembre a Diciembre 2010, quepor las toneladas que se vienen producien-do ascenderán a unos 300.000,00 eurosmás. Para colmo de toda esta situación enel presupuesto de 2011 ni siquiera hancontemplado la partida correspondientepara atender ese gasto, una situación deirresponsabilidad por parte del equipo degobierno en general, del regidor deHacienda en particular y del Alcalde comomáximo representante del consistorio.

Estamos seguros de que las cosaspueden hacerse de otra forma y repito, otraoportunidad perdida de reconducir ladesastrosa situación económica a la queeste equipo de gobierno ha llevado alAyuntamiento de Son Servera.�

PP Son Servera

“la incineración de basuras esta pendiente de pago desde Enero de 2009, su importe es de 1.500.784,90 € y faltan las facturas desde Septiembre a Diciembre 2010,que por las toneladas que se vienen produciendo ascenderán a unos 300.000,00 € más. Para colmo de toda esta situación en el presupuesto de 2011 ni siquiera han contemplado la partida correspondiente para atender ese gasto, una situación de irresponsabilidad

por parte del equipo de gobierno en general

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

PARA CONSULTAS, OFICINA: AVD. DES BON TEMPS, 8 · CALA MILLORAlmacen cerrado al público

Actualitat

9

� FAM DE TERRA I LA MAR VERDAPetites histories de Son Servera i Bones Aires.

El passat 20 de gener es va dur a terme al Teatre La Unió de SonServera la conferència “Petites històries de Son Servera i Bones Aires”,a càrrec d’Antònia Morey, historiadora i professora de la Universitat deles Illes Balears; Aina Jofre, doctora de geografia humana i professorade la Universitat de la Plata; i Biel Capó, de TV Mallorca.

Recentment Biel Capó va viatjar a Argentina, més concretament aGoyena, per copsar de primera mà i enregistrar per a TV de Mallorcal’agermanament entre Son Servera i aquesta localitat, ja que moltsdels seus habitants varen ser serverins i ara molts en són descen-dents.

La historiadora ANTÒNIA MOREY ens situà al Son Servera de finals del segle XIX i principis del XX

per recordar que “aleshores els mallorquins, i concretament els serve-rins, tenien fama de molt treballadors i eren famosos per ser bonssegadors de cereals. Però a Son Servera molts habitants no tenienterres per conrear i només hi havia petites feines a jornals molt min-sos, per la qual cosa molts començaren a plantejar-se de partir cap ales Amèriques, en concret a Argentina, en recerca d’un futur millor.Una vegada presa la decisió, en els diaris apareixien anuncis de bitlletsper embarcar-se en el vaixell de vapor que els duria a un món millor;un viatge, però, que durava tres llargs mesos, només amb l’acompan-yament dia rere dia de la immensitat de la mar”. Per explicar-nosaquestes eixides massives, ens mostraren una il·lustració d’un mapade Mallorca en què hi havia escrita la següent frase: “Els seus habi-tants s’han traslladat a l’altre món.” I és que el cicle de l’emigraciós’havia iniciat a tota marxa.

Els emigrants serverins, a més de la seva gana de terra, tambétenien un esperit aventurer força encès. Els qui se’n varen anar erenmajoritàriament camperols.

La historiadora Antònia Morey també féu menció d’una nota apa-reguda en un llibre sobre mestre Fornaris en què, no amb certa triste-sa, el mestre reconeixia, en referència a les famílies amb nins que emi-graven a Argentina, que”se’n van els millors!”.

“La intenció era emigrar per un temps determinat i poder tornar aSon Servera relativament aviat i poder comprar mitja o una quartera-da de terra, però la realitat fou una altra i molts ja no varen tornar. Aixíque pràcticament tots, a Son Servera, tenim un parent a Bones Aires.

Una altra anècdota del viatge a ultramar és que quan el vaixell devapor arribava al port de Bones Aires, els emigrants s’allotjaven qua-tre o cinc dies a l’Hotel de los Emigrantes, on hi havia grans menjadorsper a homes, dones i nins, i grups de lliteres on dormir, i des d’allà esdirigien als llocs de feina, normalment agrícola, establerts. És a dir, tresmesos viatjant amb vaixell de vapor, quatre dies a l’hotel, viatge ambtren fins a la seva destinació... i a treballar. Als emigrants se’ls entre-gava el Manual del Estancionero, que amb molt afany de superació lle-

gien per treballar en el nou cicle agrícola en la immensitat de la planaargentina. Al principi els treballadors es traslladaven a cavall, per laqual cosa molts varen haver d’aprendre a cavalcar, i amb el pas deltemps va arribar el primer camió, i més tard el primer cotxe.”

A continuació de l’exposició d’Antònia Morey, Biel Capó va mostrara la gran pantalla moltes fotos que recollí del viatge, com ara elscamps de la plana, amb centenars de sacs de cereals; famílies serve-rines com la d’en Busco; el padrí d’Antònia Morey, en Toni Jan; unafoto del passaport que es va fer la seva tia Damiana, encara amb elrebosillo mallorquí, mostrant l’obligatori certificat de bona conducta;una altra foto de la mateixa tia, anys després, deixant constància d’unanotable evolució; les fotos d’en Biel i en Bartolo Gili; tots els camps deGoyena amb els molins; la plaça Son Servera de Goyena; cases típi-ques; madò Bunita i en Biel Boto; fotos d’amor truncades per la sepa-ració, perquè si els motius econòmics tenien força els sentimentals entenien més; La serverina Ana María Servera, que va arribar a llicenciar-se a la universitat; etc.

Els més emocionant, però, era quan els emigrants tornaven a SonServera; era el dolç i esperant retorn a la terra estimada.

D’altra banda, Aina Jofre, doctora en geografia humana, exposà que “l’emigració és un tema molt profund del qual es

poden extreure moltes conclusions. Per poder demostrar com es vaproduir aquest moviment migratori des de Mallorca a Argentina, caldistingir Bones Aires de províncies on es trobaven les grans zonescerealístiques. Existeixen dues guies que ens orienten del nombre depersones que van emigrar; en cada guia hi ha registrats quatre milhomes, i no es registraven ni les dones ni els nins. I a part d’aquestesguies també vàrem poder comprovar que coincidien espais de l’illaamb àmbits a Argentina, on estaven radicats els emigrants. Aquestesguies estaven separades per zones i a la zona A es menciona SonServera, des d'on varen sortir una gran quantitat de persones que esdedicaven a la collita de cereals. Alguns d’ells realitzaven aquestatasca de forma ocasional (de temporada) i tornaven a l’illa; Moltes deles treballadores dormien al ras, a cel obert. Una vegada Recollit elcereal, el transportaven fins al port de Bahia Blanca, on amb vaixell eratransportat rumb a Europa.

La immensitat de la plana argentina era com UN MAR VERD…immens. Als emigrants, els agradava residir uns prop dels altres. Elque pagaven als treballadors per un dia de collita era l’equivalent delque guanyaven en un mes a Son Servera, la qual cosa els permetiacrear una aportació de capital.

Amb el pas dels anys, anaren apropant-se als pobles on llogaveno compraven parcel·les per dedicar-se a la fructicultura i horticultura,ja que estaven ansiosos de tenir la seva pròpia terra, tenien GANA DETERRA, i és de destacar la introducció de la carxofa per part dels ser-

Fotos de Maria Migliaccio

Actualitat

10

verins. Uns altres, en canvi, tornaren a Son Servera i compraren mitjao una quarterada. Els serverins emigrats, a mesura que anaven estal-viant diners, es varen apropar als pobles i concretament a GOYENA, unpoble rural on hi havia 4 o 5 cases; allí els serverins varen seguir com-prant parcel·les i construint la seva pròpia casa, fins a tal punt que enl’actualitat, el 98 % dels seus habitants són d’origen serverí i mai noobliden les seves arrels, que transmeten de generació en generació.De tal manera que en l’actualitat ballen jotes i boleros perquè els emi-grants que varen sortir de Son Servera cap a Argentina no varen per-dre la força de la seva cultura ni de les seves arrels d’origen. Els emi-grants que venien a treballar a la temporada de collita i després torna-ven a Mallorca, i així successivament, eren anomenats emigrants ore-netes.

Amb el pas dels anys, quan els de Son Servera arribaven a l’hoteldel Emigrante, sabien ja que havien d’anar a Goyena a treballar, en laimmensitat de la plana argentina. A poc a poc s’anaven apropant alspobles intentant adquirir la seva pròpia terra i apropant-se també a lesciutats com ara Saavedra o Bahía Blanca, on podien realitzar un altretipus de treball. Concretament a Bahía Blanca es varen agrupar mallor-quins procedents d’Inca, al barri de Boldo, els quals anaven a la CasaBalear de Bahía Grande, la qual cosa els va permetre mantenir enca-

ra més els seus costums i poder transmetre amb més força la culturabalear. El meu padrí va arribar a Argentina des d’Alcúdia l’any 1909,molt jove, perquè també tenia d’altres raons migratòries, com perexemple per evitar el servei militar i evitar així anar a la guerra de Cubao del Marroc. Entre ells parlaven mallorquí, feien matances, mantenienels seus costums, els seus balls i es construïen les seves pròpies xim-bombes. També feien molins d’aigua. Jo mateixa, que ja vaig néixer aArgentina, quan per primera vegada vaig venir a Mallorca, en veuretants molins em recordaren els d’Argentina, on hi havia els germansBonnín que es dedicaven a instal·lar molins. Cal recordar i deixar clarque l’emigrant no és un número, sinó que és una persona que en emi-grar es trasllada amb els seus costums i tracta de transmetre’ls. Peròno varen formar guetos, perquè es varen integrar aviat, això sí, inten-tant de mantenir la seva cultura i els seus costums. Els mallorquinsvaren portar també les seves pròpies eines de treball i fins i tot se’lspermetia portar una escopeta.”

BIEL CAPO, delegat de TV MallorcaCom a delegat de TVM, en Biel Capó va viatjar recentment a

Goyena, juntament amb n’Aina -que segons ell va sempre amb lacàmera a sobre- i n’Elena, amb la intenció realitzar un reportatge queprevisiblement s’emetrà a TVM el mes de febrer, amb una durada de

30 minuts a l’espai Cròniques.En Biel va tornar a Son Servera encan-

tat del seu viatge. Entre les coses que mésimpressió li causaren, cal destacar laimmensitat de la plana argentina, on tansol hi havia uns pocs arbres i alguns petitsmolins. En arribar a Goyena en Biel es vafotografiar al costat del cartell que diu“Son Servera”, que dóna el nom a la plaçade Goyena.

En arribar-hi volien visitar naMargalida Tous, però curiosament varesultar que n’hi havia 3 amb aquest nom.I a la tercera visita, com va ser la sorpresad’en Biel quan un home va sortir a rebre’lamb aquestes paraules: “vatua el mónmallorquins, que heu fet de tard!”.

”Allà beuen mate, però mengensobrassada, molt bona per cert, i tambéfan panades, cocarrois, coques de trempó,ensaïmades... i el mallorquí que xerrenentre ells és un mallorquí ben serverí.”

Varen visitar la Casa Balear de BahíaBlanca, on en Guillem Oliver, el seu presi-dent, els va atendre molt bé. La CasaBalear té una escola de ball mallorquí, iells mateixos es confeccionen els vestits.

En Biel també ens va ensenyar fotos,una de les quals era de la CerveceriaModelo a Ciudad de Plata, que va fundar afinals del segle XIX el mallorquí Bauzà, ique des de sempre ha estat i segueix sentun punt de trobada per als mallorquinsque treballaven a la ciutat com a ebenis-tes, fusters, constructors…

Però a en Biel, allò que el va impactarmés fou l’esperit de serverinitat i demallorquinitat tan arrelat que tenen, cosaque aquí mateix molt cops no valoram. Aixíés, fins que no hem de partir no ens ado-nam de la sort que tenim de viure a laterra estimada...� Bel Metge

Sant Antoni 2011

II Gran Concurs de Bisbes i Llonganises

11

� Sant Antoni 2011Segons el batle, Antoni Servera, “Sant Antoni és la festa més popu-

lar i cridanera de Son Servera”, i Salvador Servera de l’Obreria lesdescriu com “unes festes carregades de tradició, participació i il·lusió”.

I així és si atenem la gran participació de tot el poble de SonServera, Cala Millor i Cala Bona, i la tirada que hi demostren tots elsciutadans. Els passats dies 14 i 15 de gener va tenir lloc a la plaça deSant Joan el ja tradicional firó santantonier, molt concorregut i animat,amb diverses activitats com ara la Rondalla d’en Bufarell, el segongran concurs de bisbes i llonganisses, el pal ensabonat, l’animació dela Batucada Bloc’n’Bombo, dels Xeremiers des Puig de Sa Font, o l’es-pectacle Dimoniarrus vs. Antonimus, amb el gran final del Correfoc.

Fins que el diumenge 16 gairebé tot el poble assistí a l'inici de lanit màgica, primer a les Completes i després als foguerons, quan elDimoni Gros i el batle varen encendre el primer fogueró del’Ajuntament. Molts carrers del poble varen encendre el seu fogueró enuna nit de bauxa i d’alegria, que demostren l’esperit de poble d’aques-ta festa. La missa solemne en honor de Sant Antoni va deixar clar unany més la devoció pel sant, i el capvespre era l’hora de la nostra“Davallada del corb”, gairebé única a Mallorca, i de les tradicionalsBeneïdes, molt concorregudes, com sempre. Mentre que el dissabtesegüent, dia 22, es varen celebrar les beneïdes i els foguerons de CalaMillor i Cala Bona. El fred gairebé de neu no va aigualí la festa i tambéforen molt participades. Podem bé dir que les Festes de Sant Antoniforen, una vegada més, tot un èxit, i que l’Obreria, el Dimoni Gros i totsels santantoniers n’estam d’enhorabona.� CM7

� Concurs Bisbes

En Sebastià Massanet fou el guanyador del concurs de bisbes i llen-gonisses, amb un bisbe de 14 kg, amb la qual cosa s’endugué

a ca seva dues porcelletes negres per engreixar.

N’Amador aconseguí el segon premi i una porcelleta cap a cases!

Na Maria Antonia Servera obtingué l’ original premi de consolació:un sac de farina d’ordi

en Pep Leno guanyà el tercer, que consistia en una parella de gallines ponedores.

va començar a sonar el primer ball. El segon, el va ballar amb elDimoni Gros de ‘Artà, que va venir expressament a la festa. En TomeuVoreta, que durant molts anys va ser sant Antoni i sant Pau, va mani-festar que Sant Antoni des de sempre ha estat una festa molt alegre.Diversos membres de l’Obreria varen fer declaracions a les televisionsIB3 i TV Mallorca.

El Dimoni Gros, que no es va llevar la careta en cap moment, vadir “Visca Sant Antoni de Son Servera”

Les festes han començat, ara cal visitar el firo santantonier, parti-cipar en el concurs de bisbes i llonganisses, en el pal ensabonat, anara Completes, als foguerons, a la missa solemne i a les Beneïdes..�CM7 Molts d’anys i visca Sant Antoni!

Actualitat

12

SocietatFoguerons Son Servera

foto: Sandra Barrientos

13

fotos: Mark Mark G. Schlüter· marksfotos@gmail.com

SocietatFoguerons Cala Millor

14

SocietatBeneïdes Sant Antoni 2011

� Premis dels foguerons 2011Atorgats per Gestoria A. Bauzà Vives:

1r Margalida Morey, devora caseta del SYP2n Miquel Fornés, carrer Creus número 30

� Premis Beneïdes 2011Carrosses grosses:

1r Ajuntament de Son Servera i trofeu Joieries Katia: Els matancers de Sant Antoni

2n “la Caixa” i trofeu: Molts de galls i poques gallines3r Melchor Mascaró i trofeu:

Matances4t Ajuntament i trofeu:

Escoleta s’Arc de Sant Martí

5è desert

Carrosses petites:1r Ajuntament i trofeu de Joieries Katia:

Triar bessó2n Ajuntament i trofeu:

Llaurar i sembrarPremi especial de Mundoklon PC també per la seva

originalitat 3r Ajuntament i trofeu a

Les brodadores

· Animals de companyia donat per “Sa Nostra” Caixa de Balears:

Conjunt de tres galgos blancs

· Muntures donat per “Sa Nostra” Caixa de Balears:

Rafel del Bar es MolíPremi especial de Ford Son Servera a la millor estirada per animals

a en Randa

L’Obreria de Sant Antoni de Son Servera vol demanar disculpes alspremiats amb el primer premi en la categoria de carrosses grosses peldescuit comès, ja que el sobre que els corresponia no va ser el correcte ise’ls va entregar el de la categoria de petites, alhora que el primer premide les carrosses petites rebien el de les carrosses grosses.

Indiscutiblement l’errada no té disculpes, però si demanem un poc decomprensió, són coses del directe! �

Visca Sant Antoni de Son Servera i per molts d’anys!

15

SocietatBeneïdes Sant Antoni 2011

Fotos: Martin Frances - Gràfiques Cala Millor

16

Fotos: Martin Frances - Gràfiques Cala Millor

ActualitatBeneïdes Sant Antoni 2011

17

ActualitatBeneïdes Sant Antoni 2011

Fotos: Martin Frances - Gràfiques Cala Millor

18

En Tomeu Sureda Femenines, de SantLlorenç, a meitat del segle XX va comprar unsolar (o trast) a Cala Millor situat just al costatdel primer hotel de Cala Millor, l’Hotel Eureka,per tal de poder emmagatzemar alga de la plat-ja, que venia a recollir amb el seu carro perpoder millorar les seves terres de cultiu; d’a-questa manera li resultava més còmode i alhorafeia una inversió.�En Tomeu Sureda tenia tresfills: en Joan, en Sebastià i na Bel SuredaPlanisi. Na Bel estava casada amb en ToniCaldentey, i en un moment donat de les sevesvides, l’any 1961, varen decidir construir un bar,al qual posaren de nom ‘Sureda’, pel seu cog-nom, i a base de molt esforç aconseguiren cons-truir-hi a sobre una pensió. En Sebastià Quart ien Toni Caldentey en feren els fonaments, i adalt de la terrassa de l’edifici tenien els dipòsitsd’aigua salada de la mar i d’aigua dolça.�Varenformar tots una pinya de feina i d’il·lusió; volienprosperar i tant que ho varen aconseguir. Lapensió es va construir en dues etapes, fins aculminar en quatre pisos, que posteriorment esvaren ampliar a la part posterior, i més tard lapensió va passar a ser hostal.

Amb el pas del temps, l’Hostal Sureda passàa ser propietat de n’Antoni Caldentey, de la sevaesposa i filles.�N’Antoni Caldentey i la seva esposa, na Bel Sureda,varen formar una bona família amb 4 filles: na Catalina, na Margarita,na Bel i na Bàrbara. Per desgràcia, l’esposa d’en Toni, na Bel, va moririnesperadament als 36 anys d’edat, i les seves filles, juntament ambel seu pare, varen saber reorganitzar-se de tal manera que varen viuresempre a casa del seu padrí i del seu oncle Joan, i na Catalina, la fillamajor, es convertí en la mare de tots ells, tots l’estimaren com unasegona mamà, una dona amb gran capacitat de treball, bona mare,gran cuinera i amb un immens cor. ��Des de fa anys, no sé amb exac-titud quants, l’Hostal Sureda va tancar les seves portes per dedicar-senomés a l’explotació del bar.��Amb motiu de la celebració, aquestmateix any, del seu 50è aniversari, anem a apropar-nos una mica alsseus inicis, per commemorar així, d’alguna manera, aquest esdeveni-ment, amb la inestimable ajuda d’en Toni Caldentey per recordar partd’aquesta història, on tota una família n’ha format part.��El ja míticCafè Sureda és tot un clàssic a Cala Millor. Aquest any ha realitzat unaimportant renovació perquè tot resulti més pràctic i espaiós sense per-dre el seu estil propi.�Un estil senzill que evoca el cafè de finals delsegle passat, disposant de totes les tècniques i avanços de l’actuali-tat. El Cafè Sureda ha estat i és el punt de trobada de moltes perso-nes, tant dels qui treballen a prop, residents i turistes. És també unfocus de tertúlia, on al voltant de les seves taules uns i altres discutei-xen de la informació social. esportiva, cultural i política...�

Durant l’estiu, la terrassa del Sureda és també focus de reunions,on un bon pa amb oli sempre ve de gust; els capvespres són més tran-quils i conviden a quedar-se temps. ��

“Jo no record gaire cosa d’aquell temps, només que no estava maiaturat, i quan passat l’estiu tancàvem anava a fer feina a la trencado-ra d’ametles que teníem a Sant Llorenç. Ara ja no en queden, de tren-cadores.”

Així ens xerra en Toni Caldentey, un encantador home de 81 anysque segueix sense saber estar aturat, tan sol l'edat i l’inexorable pasdel temps poden amb ell.��

“En aquells temps encara no hi havia el passeig marítim, i tots elsautobusos i cotxes passaven per aquí. Teníem l'Hotel Eureka i l’HotelUniversal, i enfront del bar, a l’altra part del carrer, hi havia les ofici-nes d’Ultramar Express (TUI), una joieria del germà d’en Pistoleta itambé la seva casa, el supermercat d’en Gunter, l’espòs de n’Amàlia,la barberia d’en Jaume de Sant Llorenç, el mini golf de madò Bàrbarai la seva casa, l’hamburgueseria d’en Miquel Jordà…”��D’aquestamanera tan minuciosa ens explica en Toni Caldentey la vida quotidia-na d’aquell temps, tot recordant els seus veïnats, com Karin,Ivonne,Jürgen i en Toni d’Ultramar, que manejaven un gran movimentde guies, xofers, clients...; l’estimat Jeroni, l’encarregat dels autocarsBatle, que també tenia oficina al primer pis, damunt d'UltramarExpress...

L’amo Antoni amb clients i cambrers. Hi veim en Toni des Jamaica

En l’actualitat, l’amo Antoni Caldentey amb les seves filles Bàrbara i Bel, juntament amb el seu gendre, en Miquel Espases,i na Maria Pinos, una bona clienta i campiona del parxís

El doctor Rafael Servera, vestit deblanc, i al fons el municipal

Agustí de sa Canal

�� 1.961 · 2011 50è aniversari del Cafè Sureda.��

50è aniversari del Cafè Sureda Entrevista

Durant els anys que van tenir l’hostal obert, hi havia doble activi-tat, alemanys i anglesos; més alemanys que anglesos, i servien elsclients a la francesa.

En preguntar-li si havia viatjat alguna vegada a Alemanya ensconta:�

“Vatua el món!, sis vegades vaig anar a Alemanya, però no em vaagradar gaire. Xerrava una mica d’alemany i record encara moltsclients repetidors de cada any, com els Helmut, Klaus, Harry… Alsclients els agradava molt la sangria, i jo hi brindava amb un tassonetpetit, i ells amb un bon tassó ben gros. No tancàvem fins que tothomhavia fuit.”

�I qui no recorda aquella barra petita que donava a l’exterior de laterrassa del Sureda? Molts dels clients quan cridaven per telèfon (nohi havia mòbils), escrivien el número a la columna de la petita barra debar.��“No record tots els clients, sé que hi venien els municipals(n’Agustí de sa Canal, en Joan Cuiner…) i els guàrdies civils, i tots elstaxistes; els cafès costaven 4 pessetes i les begudes a 1 duro (5 ptes.);també ens visitava el metge Xinet, el Dr. Rafel Servera, que durant totl’estiu anava vestit de blanc; o el pediatra Dr. Pedro Suau; el Sr. MiquelSerra, del PP; en Biel Pacienci; en Biel Frontera… tants! I a tots elsestic agraït. Ben igual que a totes les persones que han treballat ambnosaltres, com madò Magdalena, Francisca Floret, en Martí Quart, enToni des Jamaica, n’Àngel (cunyat de Castelar), en Joan Rosselló deSon Carrió, cuiner… M’agradaria anomenar-los a tots, però de vega-des la memòria ja no m’arriba, però a tots els que han treballat ambnosaltres els apreciam molt.”��

Però potser el capítol més bell de la seva vida són els seus néts:en Toni, en Colau, en Joan, na Rosa, n’Elisabet, en Jordi, na Júlia in’Andreu.

“A tots els meus néts, quan neixen, els obri una llibreta al bancamb un parell de doblers, i en el seu aniversari els faig un bon regal,fins als 20 anys, perquè pens que a partir d’aquesta edat ja s’han d’a-rreglar per si mateixos. Fa poc, en Jordi en va complir 21 i n’Elisabet,24. Això de ser padrí em va molt bé!”

�En Toni Caldentey segueix explicant que la premissa per a qui téun bar és ‘veure, mirar i callar’. També m’explica que quan era joveanava amb bicicleta, amb el seu company Calistro, fins a Palma, on vafer el servei militar durant 16 mesos. El seu primer cotxe va ser un doscavalls i el següent també un altre dos cavalls; després es va comprarun R5. Però allò que té com una veritable joia és una moto OSA ambmatrícula 8154, que cada estiu engega; una moto amb molts nuvis…

Ara la seva vida transcorre amb tranquil·litat, entre el camp a saGrua o a s’Hort de sa Cova, i regala a les seves filles tomàtigues deramellet ben escollides; i ara que és el temps una bona col, com la queva regalar al seu amic Toni Pistola. Patates, cebes, verdures … que famolts anys conreava amb més productivitat i les portava a l’hostal percondimentar el menjar.��

“També tenc gallines i 100 faisans; m’agrada treure el tractor iencara conduesc el cotxe fins a Sant Llorenç. Estic bé i m’agrada elque faig.”��

Abans d’acomiadar-nos li deman permís per fer-li una foto i emdiu: “una sí, dues no”; i d’aquesta manera puc, a través de la foto igran part del seu testimoniatge, donar-vos a conèixer i recordar el fun-dador de l'Hostal Bar Sureda de Cala Millor, al costat de les seves filles,na Bel, na Bàrbara, el seu gendre Miquel Espases i na Maria Pins, unaassídua client i bona jugadora de parxís.��En l’actualitat, el bar Suredaés a punt d’obrir de nou les seves portes, després d’una reformaimportant; i ara són la seva filla Bel, el seu home Miquel i la seva fillaElisabet els qui gestionen el funcionament del local . Una clienta, naMagdalena Pinos, en evocar els inicis del Cafè Sureda, va dir:

“Els inicis no ho sé bé, però la continuïtat del Sureda és molt bonai per molts d’anys”.��

Enhorabona a tots els clients del Sureda, enhorabona a tots elsque han tengut a veure amb la seva història.�

Bel ServeraFotos cedides per Miquel Espases i la seva dona Bel.

19

D’esquerra a dreta: en Sebastià de Sa Granja, en Pere Boira i l’amo Antoni

Una agradable partida de cartes a la terrassa amb n’Amàlia

De quan l’amo Antoni servia sangria als clients

La terrassa del Sureda amb el petit taulell.Recolzat a la paret, en Miquel Bosco.

50è aniversari del Cafè Sureda Entrevista

Opinió

20

Cada vegada més, com a éssers abocats al consumisme que som,ens sorprenem cercant especials, alhora que en un raconet oblidat delnostre cervell pensam en aquella bossa fantàstica que lluïa amb tantagalanteria l’executiva agressiva i glamourosa de la sèrie de nit pas-sada. I sabeu que en el moment en què es connecten ambdues ideesdonam pas a la glocalitat?

Una campanya no tan recent de la Conselleria d’Agricultura ensconvida a consumir producte local, i una persona avesada a menjar lestomàtigues de l’hort de son pare, com som jo, es demana per què hemde menester que se’ns ofereixin adhesius amb un menet per convèn-cer-nos de dur endavant un consum responsable; i és clar, la respos-ta llueix com una sortida de sol de la costa de Son Jordi en un dia deprimavera : perquè tot i sabent que el que tenim més a prop és méssaborós, encara ens deixam enlluernar per cants de sirenes d’enfora icomençam a menjar pels ulls.

Cada vegada que algú em posa com a excusa de no comprar aCala Millor perquè no hi ha prou botigues, o que les que hi ha no l’a-caben de satisfer, normalment li deman on s’ha comprat les sabates,o la jaqueta, o el rellotge. Ja us podeu imaginar el que la gent sol con-testar, i la resposta no sol ésser a Son Servera o a Cala Millor, ni tansols a Manacor : tot ho hem de comprar a més de 50 km per ésser bo.

Idò jo he canviat la idea, jo vull viure dins la glocalitat, perquè,sense ànims de fer gens de propaganda, a Leroy Merlin un lavabo potésser més econòmic, però si tenc un problema segur que serà en RafelMartí qui em donarà una mà; i sí, al mateix magatzem venen portes,però és que a Can Ferrerico ja feren les de la meva padrina i les demumare, i la meva la faran com jo la vulgui.

Hem de voler aprendre del que fan a fora, els hem de voler mos-trar com feim nosaltres les coses, i entre l’enginy dels d’enfora i delsde prop segur que farem coses bones i guapes que ens satisfaran d’a-llò més. Però deixem-nos estar de betlems de cartó pedra com FestivalParc quan podem visitar ses Cases de Ca s’Hereu en un dia de festa iveure com preparen el gató a Can Ceba, o com és de bona l’ametla dela comarca de Llevant que ven la Cooperativa d’Artà o en Matgí.

Si teniu comprera, comprau aquí, o no vos queixeu si la properavegada que vulgueu espècies de matances en lloc de comprar-les aCan Marcos heu de pegar un bot a la Via Sindicat.�

� Viure glocalVictoria Sancho

21

La nostra llengua

Servei d’assessorament Lingüístic. Teatre La Unió. C7 del Tren, 3.Tel. 971568519. A/e www.sonservera.cat Visita el nostre portal!

El Ple de l’Ajuntament de Son Servera aprova per unanimitatla Proposta de suport a favor de la Llei de normalització lingüís-tica de les Illes Balears i el Decret 92/1997 de mínims d’ús delcatalà a l’ensenyament, presentada conjuntament perIndependents i Els Verds-Esquerra

En la darrera sessió plenària de l’Ajuntament de Son Servera, totes les forces polítiques que el conformen,equip de govern i oposició, aprovaren unànimement aquesta proposta, amb la qual l’Ajuntament s’adhereix alcorrent dels ajuntaments que han defensat públicament i oficialment la vigència de la Llei de normalització lin-güística i del Decret de mínims a l’ensenyament, com ara Pollença, Capdepera, Inca, sa Pobla o Manacor.

Aquesta aprovació simbòlica suposa que l’Ajuntament garanteix la política lingüística que du endavant d’a-cord amb el Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Son Servera i que es manté al margede possibles contradiccions o atacs a la llengua i cultura pròpies. De fet, l’Ajuntament serverí mai no ha posattraves a l’aplicació del català com a llengua pròpia i preceptiva de la corporació i, per extensió, del municipi ser-verí, tal com ho demostra, per exemple, a més de comptar amb el Reglament, la creació de la Regidoria deNormalització Lingüística.

Com a municipi caracteritzat per una diversitat lingüística molt àmplia dels seus habitants, aquesta diversi-tat ha d’esdevenir en riquesa sociocultural i integradora, i mai no com a perjudici vers la llengua pròpia. El conei-xement de llengües és riquesa personal i cultural, però mai no s’ha de crear conflicte lingüístic entre unes ialtres. Així, la política lingüística de l’Ajuntament preveu garantir el dret de tots els serverins a parlar la seva llen-gua, català o castellà, però assegurant que ningú no pugui ser discriminat per raó de l’idioma, i molt menys sis’usa la llengua pròpia, el català. Un bilingüisme real i equilibrat no provocaria aquests conflictes.

Amb tot, amb aquesta proposta de suport, l’Ajuntament insta les institucions públiques de les Illes Balearsa promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia i agarantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostrasocietat, a més de constatar la funció de la Llei de normalització lingüística que, des del consens polític i la cohe-sió social, ha compatibilitzat la cooficialitat del català i el castellà amb la protecció i la promoció de la llenguacatalana com a llengua pròpia de les Balears.!

Quant a les primeres actuacions en matèria de nor-malització lingüística d’aquest 2011, cal destacar lessegüents:

- Àmbit de mitjans de comunicació: mantenimentde les subscripcions al Diari Balears per tal que laBiblioteca Municipal de Cala Millor pugui oferir alsusuaris un diari de les illes en llengua pròpia; i a larevista El Temps, un setmanari d’informació, d’opinió,de cultura i llengua, de reivindicació... en llengua cata-lana distribuït arreu dels Països Catalans, també perconsultar a les biblioteques i al Teatre La Unió.

- Àmbit de suport a la llengua i cultura pròpies:adquisició de discs del recull Vox Insularum, del can-tautor Joan Manel, sobre textos musicats de poetesbalears, per distribuir entre alumnes de cursos decatalà, alumnes de l’IES, etc.

- Àmbit de dinamització lingüística: sol·licitud perparticipar en la convocatòria d’acolliment lingüístic icultural als municipis. El Consell de Mallorca té laintenció de posar en marxa actuacions adreçades a lapoblació d’incorporació recent i a la població d’acollidaamb l’objectiu de proporcionar una acollida lingüísticai cultural i fomentar la cohesió social. I per tal de par-ticipar-hi, l’Ajuntament ha presentat el seu projectebasat en la realitat sociolingüística del municipi.

- Àmbit d’administració: manteniment lingüístic dela pàgina web i revisió de perfils lingüístics de la corpo-ració (ús del català en comunicacions orals i escrites,panells informatius, actualització del llibre d’estil,etc.).

· Actuacions 2011 ·

22

Entrevista

Parece una persona tranquilla y puede serque lo sea. Trabaja mucho como la mayoría de losserverines.

MIGUEL ESPASES COLLANTES49 años, casado con Isabel, dos hijos Elisabet

y Jordi. Parece mucho más joven pero esta esuna característica que se encuentra muchasveces entre los serverines y si se pregunta cual esel secreto ríen y sacuden la cabeza.

Como la mayoría de los chicos de su tiempoha empezado a trabajar en los meses de agosto yseptiembre con 15 en el hotel Osiris, actualmen-te Sabina. Después de los 20 años le tocó hacerel servicio militar y estuvo 16 meses destinado enun barco. Al terminar de la mili estuvo trabajandodos veranos en un restaurante alemán de CalaMillor y después abrió un negocio de cristalería.Ahora el y su mujer tienen dos bares uno en Cala Millor y otro en CalaBona, los bar Sureda.

Pero desde siempre Miguel ha tenido una gran pasión para loscaballos y como pude, a los 20 años, se compró uno. Desde entoncesiempre participa a todas las manifestaciones donde hay caballosdesde la llegada de los Reyes a Sant Antonio, desde San Juan a lasfiestas del turista.

A causa del trabajo, pero también para no dejar su caballo, Miguelha viajado poco. Solo algunas veces con su familia y por breves perio-dos. Pero desde tiempo el y sus dos amigos Miguel Bosco y ToniAlcántara pensaban de hacer algo de especial: ir hasta Finisterre (elfinal de la tierra o de la carretera construida de los romanos) con loscaballos.

Era un sueño El coste... Entre Mallorca y la península hay el mary los barcos para tres personas, tres caballos y dos coches con remol-que tenía que ser muy caro... Al revés, como siempre pasa cuando lascosas tienen que ir bien, encontraron quien le buscó precios muy eco-nómicos y desde aquí parte la aventura.

El 18 de noviembre los tres excitadísimos amigos están en elbarco dirigido a Valencia de donde irán con el coche hasta Sevilla ydesde entonce todo a caballo a través de media España.

Miguel monta Hidalgo, de cuatro años y todavía no completamen-te domado. Seguro que no le falta el coraje.

- Hacer un viaje como este es fantástico – comenta Miguel – por-que se puede mirar todo lo que se encuentra desde arriba del caballo,libremente y sin cansarte como pasa a los que van a pié o con la bici-cleta. –

Porque no se tiene que olvidar que nuestros héroes están andan-do por la vía de Plata que es recurrida de los peregrinos que van a

Santiago de Compostela llegando de lejanos países con los mediosque tienen y muchas veces a pie.

Y cuando se encuentran son todos peregrinos que van en lamisma dirección.

- Con el caballo se pueden hacer carreteras difíciles, vadear losríos, ir por la montaña.

Es más fácil que con el coche, hay menos tensión y se vive en lanaturaleza.

En ningún momento estuve cansado. Había tantas cosas quemirar…montañas, llanuras, países pequeños con casas abandonadas,grandes monumentos en las ciudades y ruinas de las ciudades de losantiguos romanos…

Lo que más me ha impresionado es como se puede vivir casi denada…de tres a diez euros para dormir una noche, los caballos quese comían la hierba y no necesitaban de nada más también si nosotroslos cuidábamos muchísimo.

En estos pequeños hoteles donde se paga poco o nada se puedeestar solo por una noche, justo el descanso de los peregrinos. Perohay. Nada parece difícil, todas las personas son amables y no ponendificultades. Una vez que estábamos hablando con otras personas unoha comentado: “tenemos todos una cosa en común. Los ojos queríen.” –

Y cuando ha vuelto Miguel tenia la mirada como llena de espacioy de encanto. Aun ahora cuando habla de su experiencia tiene los ojosque brillan y no dejaría de contar y mostrar fotos.

¿Es por el viaje particular o también un poco por la Ruta de Plata?Sea lo que sea ha encontrado y trasladado en su país una riqueza

cultural que le hace honor si puede trasmitirla a los serverines. Y yaesta pensando si se puede construir una ruta de turismo ecuestre enMallorca.�

� Galería serverina 36 Entrevista a Miquel Espases Collantes

Maria Migliaccio

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLES PRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

limpiezasgil@hotmail.com

La ONU reconoce lo que ellos llaman derechos, como el derecho ala vida, a la educación, a la sanidad, a una vida digna, a la informaciónobjetiva, a la autodeterminación de los pueblos y un largo etcétera,pero cuando llega la hora de hacer que se apliquen no se muevenadie, la vida no es compatible con la pena de muerte, la educaciónno es mas que una parodia cuando el analfabetismo está a la ordendel día en muchos países, la sanidad brilla por su ausencia en lo quellaman “el tercer mundo” lo de la vida digna es una broma de malgusto que nos gastan los que manejan el dinero (ahora lo llaman mer-cados cuando son los capitalistas de toda la vida), la información lamanipulan como en el caso de Wikileaks entre otros, la autodetermi-nación de los pueblos no existe, Saharauis, Kurdos, Vascos y algunosmas que no ven cumplido ese derecho, esto y cosas como el “derechode veto” nos demuestran que la ONU está dominada por los podero-sos y no es mas que un chiste malo.

Si no se llega a un acuerdo sobre la jubilación y las pensiones nonos va a quedar otro remedio que una nueva huelga general, retrasar

la edad de jubilación debería de ser voluntaria, claro que en una eco-nomía de mercado hay que contar con la voluntad de los patronos, yestos no están por la labor, o es que alguien puede creer que van acontratar a nadie que tenga mas de sesenta y cinco años?, la expe-riencia nos dice que no,

Me dicen que el importe de lo presupuestado, en este hayunta-miento, se ha duplicado y que no es precisamente por culpa de la cri-sis, si esto es cierto convendría que los responsables del desfase die-ran explicaciones, claras y concisas, a la ciudadanía que les dio suconfianza, esto suele ocurrir cuando los responsables políticos no tie-nen la valentía de exigir que se cumpla lo pactado cuando se da unaconcesión para realizar una obra pública, claro que el dinero del con-tribuyente a ellos no les cuesta ganarlo, tenemos un hayuntamiento dela señorita Pepis, claro que ya queda poco para el mas que posiblecambio de concejales, lo jodido del caso es que si unos son malos losotros son peores. Y los ciudadanos estamos tan desprotegidos conunos como con los otros.�

23

Opinió

�� RojeriasRojo

Si voleu col·laborar amb el Projecte Solidari SON SERVERA-BANJUL,

podeu fer les vostres aportacions al compte corrent següent:

"la Caixa" 2100-0067-13-0200213984

Cala Millor 7 Redacció i Publicitat660 99 15 28 · 609 48 65 09

www.calamillor7.com

24

� Xerrim Xerram Gener 2010MERDES DE CA...... BARRIENTOS..... INTERNET.......UGT I L´ACOMIADAMENT DE SET TREBALLADORS.... TARIFES AIGUA POTABLE.....CENTRE DE SALUT....

RONDA DE CIRCUMVAL.LACIÓ....PLAQUES INAUGURACIONS...EXCURSIÓ A CABRERA... MAGDALENA XEIXA..... BONYS PINS CARRETERA CALA MILLOR...DON PEDROPOU.......PÀGINA FACEBOOK... FOTOS ANTIGUES FUTBOL SERVERÍ

Sebastià Vives “Perleta”

….Ha estat molt comentada la foto publicada a un diari provincialsobre les merdes que un ca de Cala Millor va amollant sobre les ace-res de Cala Millor...L'ex batle Barrientos pareix que va ser l'autor, deles fotos, de les merdes un canet d'una senyora que està identificadaperò no denunciada. La notícia també va ser comentada a la xarxad'internet. Aquí teniu un dels comentaris que si han penjat:

“Pero este señor, ¿no tiene un cargo en el equipo de gobiernomunicipal? ¿No cobra “justamente” un sueldo para ello? No disponeél de margen de actuación política y administrativa suficiente para quelas ordenanzas se cumplan? (entre otras medidas, se podría garanti-zar que siempre haya bolsas a disposición, y más puntos con bolsas)¿No es el concejal de policia tambien del PSOE? ¿No desacredita coneste tipo de actuación circense o callejera las ordenanzas, la labor dela policia local, y al equipo municipal de gobierno mismo? ( o lo hahecho adrede: la Concejalía de Medio Ambiente està en manos de otropartido...) ¿Se le paga un sueldo para hacer bobadas? Vergüenza...

...També per la premsa provincial la gent s'ha pogut assabentarque el sindicat UGT denunciarà a la Sala per l'acomiadament de setempleats per part de l'empresa Melchor Mascaró,ja que ha perdut laconcessió del servei de neteja i jardineria en benefici de Coexa...Quees denuncii a l'empresa que els ha acomiadat ho entenc, però denun-ciar a l'Ajuntament....qui ho pot entendre???...

….Malgrat es digui que Aigües de Son Sard, concesionària del'Aigua Potable gaudeix d'un tracte de favor per part de l'actual equipde Govern Municipal, i principalment del Batle ,el Consistori va deses-timar la revisió de les tarifes de l'aigua potable...Ara el que manca ésque aquesta empresa cumplesqui amb tot l'establert al contracte deconcessió i començar a canviar els 1000 metres de tuberies anuals aque es varen comprometre. Mentre no comencin a canviar tubs conti-nuarà aquest tracte de favor...I que s'espavilin, si a les properes elec-cions guanyàs el Partit Popular la concessió canviaria de mans,segur....I perdrian molts de milions....

….Diuen que abans de la Setmana Santa,que enguany ve molttard, es produiran les inauguracions de dues infraestructures, el Centrede Salut i la Ronda de Circumval.lació...Ja n'hi ha que fan apostes aveure quina serà la primera en ser inaugurada...Però també hi haapostes sobre el texte que es podrà llegir a les plaques d'inaugura-ció...Hi apareixerà el nom d'en Toni Monjo o no ???.........

Des d'aquí propós un text alternatiu: “Inaugurat o Inaugurada pelbatle Antoni Servera, en

representació del poble serverí”...A l'anterior revista que va sortir per Sant Antoni vos vaig parlar

d'un aparetet que vaig comprar per passar diapositives o negatius afotos digitals. Avui he decidit presentar-vos una foto en blanc i negrefeta a l'Illa de Cabrera...I molt més antiga que les de les Beneïdes del1976...L'altre dia em parlava amb na Magdalena “Xeixa” actual regi-dora del Partit Popular,ja que una de les persones que hi surten ésl'amo en Joan “Serol”, pare de na Magdalena....També crec que hi hael rector de la parròquia local, el carrioner Rafel Umbert, l'escolàmajor,l'amo en Biel Ferrerico, tres monges, na Maria Guidona, sa mevadona i dos joves que no he conegut...

...Els Bonys que hi ha a la carretera de Cala Millor,causats pelspins, han estat senyalitzats.....Hi estaràn per a sempre, o algun dia esdecidiran a eliminar-los o esperaran a que hi hagi alguna desgràciairreparable???....

...A l'anterior revista també vareu rebre informació sobre les nocesd'Or de don Pedro Pou....Diuen que don Pedro va quedar tan satisfet

que al 2012 tornarà a fer un altre vegada festa,que els regals que va rebre li varen agradarmolt...Ja n'hi ha un que ha pensat regalar-li uncapell per substituir la gorra blanca que solutilitzar per protegir-se el cap del raigs de sol...

...Per finalitzar, vos volia parlar d'una pàgi-na de FACEBOOK que fa uns dies he confeccio-nat: Sebastià Vives Perleta....El primer fitxer defotografies que hi he penjat ha tingut bastantèxit.: FOTOS ANTIGUES FUTBOL SON SERVE-RA....

N'he trobades moltes d'etiquetades.Elcuriós és que moltes de les persones que hisurten no tenen correu electrònic i han estatetiquetades amb els noms de fills o fillesseves....Esper parlar-vos el proper mes d'altresarxius que hi pens penjar......Fins el proper mesde Febrer si no hi ha res de nou...�

D'Excursio a l'Illa de Cabrera

25

Publicitat

MORLA MASCAROFRASE NUEVA MUY DESTACADA

Horario: de 7:00h. a 13:00h. y de 14:00h. a 18:00h.

Consultenuestrasofertas!

Venem pienso per

a cans i moixos

Compost i terra.

26

Enologia

� Aguiat de faraona i oca a Can Pistoleta

Me gustaría comenzar esta crónica con una frase “Año nuevo,vinos nuevos”. Así es. Y por suerte o por desgracia., según se mire, nosiempre mejores. Como cada año por estas fechas el más prolíferoescritor y periodista de habla hispana en lo que a vinos españoles serefiere, Don José Peñin, lanza al mercado un manual o guía quemuchos de los que sentimos curiosidad por el mundo de los vinos lahemos bautizado como la “Biblia de los vinos”. Un manual que recogela catalogación y asimismo la puntuación obtenida según un estrictocriterio basado en la relación calidad-precio de casi la totalidad de lasañadas que durante este año 2011 se comercializaran. Contiene ade-más notas de cata de cada uno de ellos, varietales con los que cadacaldo se realiza y todo tipo de información necesaria y referente acualquier vino catado. Sin más preámbulo os voy a resumir brevemen-te los vinos que mas han destacados, en cuya comercialización noconfío nadie, excepto yo. Don José Peñin cataloga los vinos con lasiguiente puntuación y siempre por segmentos:

Desde 95 a 100. Vino excepcional (sobresale entre los de su tipo). Entre 90 y 94. Vino Excelente (con menor relieve y claridad de

matices que el anterior). Desde 80 hasta 89. Vino muy bueno (conunas características específicas e inherentes). Existen otros segmen-tos pero esos no son nada relevantes y cualquier vino que obtengapuntuaciones algo mas bajas que 80 puntos no pasan de ser “vinos

correctos” (sin defectos y sin virtudes). Chan, tatachan. El Podio Tinto. Los mejores vinos son (entre otros):98 PUNTOS PEÑIN Castillo de Ygay 2001 D.Origen Rioja. Aquilón

2007 D.Origen Campo de Borja. Dominio de Atauta “Valdegatiles”2008 D.Origen Ribera del Duero. 96 PUNTOS PEÑIN Dalmau 2007 deMarques de Murrieta D.Origen Rioja. Dalmau 2005 de Marques deMurrieta D.Origen Rioja. Malpuesto 2008 de Artevino D.Origen Rioja.El Nido 2007 D.Origen Jumilla. 95 PUNTOS PEÑIN Cenit 2007 Tierradel Vino de Zamora. Clío 2007 D.Origen Jumilla. 4 Kilos 2008 VTMallorca (Obra del celebre Francesc Grimalt, primer mallorquín enconseguir semejante calificación).

Invito a todo aquel que aprecie el vino y su calidad tome estanueva edición de La Guía Peñin de los Vinos de España 2011 en con-sideración y como referente a la hora de catalogar cualquier vino. Lohacemos la totalidad de sumilleres en España a la hora de realizarcualquier cambio o modificación en nuestras cartas de vino. Lo que elaño pasado fue memorable quizás este año no pase de mediocre yviceversa e insisto siempre que el mejor vino de España será El QueMás Os Guste a Ustedes. Mi labor como maitre-sumiller es recomen-dar y mostraros siempre lo mejor que tiene este ingente universo.Disfrutad de las nuevas añadas. A vuestra Salud. �

Israel Ruíz

� Nueva edición de la Guia Peñin de los Vinos de España 2011

DIES DE CLASSE:DILLUNS I DIMECRES

HORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYS

DE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS: DIMECRES

DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARO MESTRE

ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 6º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 9755

C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

Recentment, el CM7 rebé la invitació d’en Pep Ros, el reconegut i estimatcompositor musical, per a un esmorzar a Can Pistoleta, on vàrem podersaludar i compartir taula amb en Xisco Soler, delegat de Codorniu a l’illa;n’Angello Carotti, un altre puntal de la casa Codorniu; n’Aurelio Ucendo, eltot de Sa Punta; en Carlos del Café del Sol; n’Andreu Barceló, un gegantdel treball, entre altres cellerers i el mateix Pistoleta, que des de fa ja moltsanys ha apostat, al costat de la seva dona Maribel, per la fórmula delbufet... i clar que els funciona, perquè la seva clientela així ho aprova diaa dia. Però per una vegada, va servir a la francesa i ens delectà amb unarròs mallorquí caldós fet amb les millors carns d'au. A continuació, vàrempoder degustar uns excel·lents escaldums de faraona, oca i gall, molt bencondimentat i per recomanar cent per cent.En Pep Ros ens va oferir d'aperitiu un palo fet per ell mateix, del seu propiceller, que tenia més de 20 anys; i Codorniu va servir Vinya Pomal 2007.Ja havia finalitzat la temporada estiuenca i les converses voltaven sobreaquest tema, així com de l'homenatge a en Pep Ros que li varen organit-zar n’Aurelio i en Carlos; els restauradors i cellerers varen parlar dels seustemes i una vegada més un bon esmorzar va servir per reforçar relacionsi d'una forma distesa crear una tertúlia entre amics. �

Aguiat de faraona i oca

Mira per on, cansat de consultar diccionaris, a la fi em vaig assa-bentar que s’escrivia amb h. Helicòpter: nau aèria que se sosté en l’ai-re per mitjà d’un o més motors, d’eixos gairebé verticals, que girenmoguts per motors de combustió. El més relatiu d’aquest artefacte ésque diuen que l’inventà un pagès de Llucmajor, tal vegada un descen-dent d’uns dels foners balears que amb la seva fona feien volarpedres.

Deixem fer, per uns moments, aquests aparells voladors i parlemd’un altre mitjà de locomoció que en aquests moments s’està recons-truint per dins el nostre terme municipal. En tot moviment de tal enver-gadura, quasi sempre hi sol haver uns afectats que són els qui paguenels plats romputs. Som conscient que en temps enrere, per respectaruna olivera, una casa, una partió o un petit marge es feia voltar uncamí o una carretera. Això, ja ha passat a la història. Totes les vies delocomoció han de ser ràpides, es van construint trens d’alta velocitat,vies de circumval·lació voltant els pobles. Un avió per minut, sobrevo-lant el cementeri de Sineu com si volguessin despertar els morts.

Santiago Rossinyol, que a baix del porxo d’aquella taverna deValldemossa, Can Mario, s’entretenia veient passar la gent que mai nopassava, avui quedaria estorat. Avui la gent passa, ho fa tan aviat quesembla que corren, per llavors quedar aturats. Les xifres de l’atur sónalarmants.

Tota aquesta evolució és imparable; moltes vegades, i m’atrevei-xo a dir quasi sempre, és a costa d’uns indefensos que sembla que notenen ni veu ni vot. Els estan xapant finques, els aturen uns camins peron tota la seva vida i la dels seus pares, per no anar més enrere, sem-pre havien passat.

Mai de mai el tren no hauria de ser un motiu per dividir un poble,ja que la seva finalitat és per unir pobles. Aquells tapiats de reixa quees van col·locant pels costats de les seves vies ens fa recordar aquellscamps d’empresonats de la Segona Guerra Mundial.

Un petit cartell d’atenció al tren, pas sense guarda, col·locats a unscamins i camades ens feia respectar uns als altres i no passava res.Qui no diu que aquell camp de futbol de na Monja, on l’eufòria, els critsd’una població animant el seu equip, un bon dia no torni a ser realitat.No enterrem per a sempre un passat, aprofitem l’única zona quepodria ser urbanitzable. Deixem aquell poble antic amb aquells carrersestrets, perquè no els necessitaven més amples i s’aturaven abansd’arribar al puig.

“Per anar a na Monja teniu una alternativa: la de poder-hi anaramb helicòpter”, em digué un cap de les obres del tren, dins un des-patx del nostre Ajuntament. En aquell moment em vaig sentir humiliat,una humiliació dins ca teva, si veritablement és la casa de tots. No séel valor que pugui tenir la h d’helicòpter, però crec, no dubt, que perpoc que en tengui sempre en tendrà un poc més que aquella perso-nalitat del tren.

El que no s’explica, d’aquest tren tram que està circulant per dinsciutats, que comparteix carrers i avingudes amb els vianants i, enaltres determinats casos, genera tants de problemes, és haver derecórrer a l’helicòpter per esquivar la via. Que Déu ens trobi confes-sats, i si l’evolució, el progrés no pot conviure amb la natura en pau ien harmonia, val la pena pensar-ho. Un present, no pot enterrar unpassat..�

Opinió

27

� Les traves del Tren TramPere Sart

“Si guanyam les eleccions vos construirem un pont” -digué un polític acalorat a un míting d’un poble.”

I un li respongué: -“Si no tenemos río.”-“També vos farem un riu”..”

28

� GRANS AVENTURES A MALLORCAper Maria Migliaccio i Antoni Puig Palerm

Opinió

Moltes vegades viatjam molt lluny cercant aventuresque després podem explicar als amics, que ens mirenamb ulls incrèduls. Però alhora ens oblidam del quetenim a prop. Tanta sort que en Pep Platel, un mallorquíque estima l’aventura i la seva terra, ha decidit per mitjàde la seva feina exactament això: que no oblidem el nos-tre paratge de Mallorca i les possibilitats d’aventura queté el seu paisatge.

- Què has trobat aquesta vegada Pep? “Has sentit aparlar del barranc de sa Fosca o del gorg Blau?”

- “Naturalment. Diuen que és un lloc fantàstic.”- “I ho és. La primera vegada que va ser recorregut

fou el 1965. Jo he tengut la fortuna de conèixer, ara, el2011, els que el varen recórrer integralment el 1969:Federico Garcia, Jorge Xibillé, Miguel Gil i Kico Ripoll, i

vaig poder gaudir dels relats i anècdotesexplicats pels propis protagonistes, i sentirl’immens entusiasme que transmetenencara avui, 46 anys després, com sem-pre passa amb els que fan coses que pera molts són impensables. Els materialsque utilitzaven llavors per realitzar tal odis-sea i les condicions que es vivien durant eldescens són senzillament consideradescom a impossibles a dia d’avui.

Actualment existeixen materials fabri-cats específicament per afrontar aquesttipus de reptes, que garanteixen el 100 %d’èxit a excepció de circumstànciesexcepcionals. Personalment vaig viure latransició entre el final d’equips casolanspersonalitzats i l’entrada de materialscomercials amb prestacions garantides. Amés de poder comptar amb formació pro-fessional a l'Escola Espanyola d’AltaMuntanya de Benasque, la qual cosa ésmolt diferent a la forma en què s’afronta-ven aquests reptes. I poder contrastar-hoamb els protagonistes és molt enriquidor.”

- I no podem conèixer aquests pio-ners?

- “Sí. Hem decidit realitzar una xerra-da col·loqui entre els protagonistes i tot elpúblic desitjós de gaudir dels relats d’unaexperiència excepcional, i participar de lesvivències d’autèntics aventurers. Ens tro-barem el dia 12 de febrer a les 20 h a lesEscoles Velles de Son Servera. Serà unatrobada oberta a tots els que vulguinescoltar i parlar d’aventura o d’experièn-cies diverses.”.�

29

Societat

30

Sa pàgina des Pinaró Esports

� Sa pàgina des PinaróL’espai per a les notícies esportives: futbol, bàsquet, voleibol, tennis, etc.

PISTA D’AVENTURESDurant els dies 2, 3 i 4 de gener, el

poliesportiu de Son Servera acollí la tradicio-nal pista d’aventures que s’instal·la ambmotiu de les festes de Nadal, on els nins inines s’ho varen passar súper bé en les diver-ses activitats que s’hi podien fer, com aratirolina, escalada, castells inflables, camp deminitennis, camp de futbol 2x2, camp deminibàsquet 2x2 , futbolins, taula de ping-pong, taller de maquillatge... Durant aquests3 dies hi va haver molta assistència de paresi nins.

EQUIPS FEDERATS BÀSQUETI FUTBOL SALA

Durant les festes de Nadal la competicióde bàsquet i de futbol sala s’aturà, però el 15de gener es reprengué de nou.

ESCOLETES ESPORTIVESLes diades esportives també es paralitza-

ren durant el període nadalenc, i es reprenenel dissabte 29 de gener amb una diada debàsquet al poliesportiu serverí i una altra defutbol al poliesportiu de Capdepera.

Gener 2011

BÀSQUETDesprés de l’aturada Nadalenca la com-

petició de bàsquet ja s’ha tornat a iniciar. Elcap de setmana passat, els equips que varenjugar al poliesportiu serverí guanyaren tots elspartits; no així, però, l’equip sènior, que sortíderrotat de la visita a Sóller.

Els resultats foren els següents:

PREMINISAE SERVERINA 40BÀSQUET DE LA CREU 20

INFANTILSAE SERVERINA 58BÀSQUET PLA MARRATXÍ 42

CADETSAE SERVERINA 52ALCÚDIA 34

FUTBOL SALA FEMENÍPel que fa al futbol sala femení, l’equip

serverí va visitar el líder Ciutadella i perdé per3 gols a 0. El proper partit a disputar serà eldiumenge dia 30 de gener al poliesportiu deSon Servera contra l’altre equip menorquí, laUD MAHON, a les 12.30 h.

ESCOLETAS ESPORTIVESDissabte passat, dia 22 de gener, s’inicià

una altra vegada, després de les vacances deNadal, la competició de l’escoleta de futbol. Alnostre poliesportiu varen jugar els nins de 6anys en un triangular on varen participar 2equips de Son Servera i l’Alcúdia. A més, aPorto Cristo varen participar, també, 3 equipsde Son Servera juntament amb 2 de PortoCristo, de 5 i 7 anys. El proper dissabte tocala diada per als nins de bàsquet i les nines devòlei.

Els nins jugaran al nostre poliesportiuamb un equip d’iniciació, de les 10 a les 13h. Les nines jugaran a Artà amb un equipinfantil i una altre de cadet. .� CM7

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-

Tel. y Fax: 971 81 71 6507550 Son Servera - Móvil 646 207 298

email: electricaluengo@gmail.com

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA

Tels. 971 56 78 49 - 669 21 44 44

¡NO QUEMESTU SALUD!

DEJA DE FUMAREN UNA HORA

HORARIO:De lunes a viernesde 9:30 a 13:00 hs.de 16:30 a 19:00 hs.

www.toplaserinvestment.com

31

Publicitat

TOTAL FUNCIONS 2010: 57TOTAL FUNCIONS DE TEATRE: 24TOTAL FUNCIONS DE CINEMA: 12TOTAL FUNCIONS DE MÚSICA: 15TOTAL FUNCIONS ACTES: 6TOTAL FUNCIONS CONTRACTADES 2010: 27TOTAL FUNCIONS DE TEATRE:15TOTAL FUNCIONS DE CINEMA: 5TOTAL FUNCIONS DE MÚSICA: 7TOTAL FUNCIONS DINAMITZACIÓ LOCAL 2010: 30FUNCIONS CINE ESCOLAR: 7FUNCIONS TEATRE ESCOLES: 7FUNCIONS MOSTRA DE TEATRE ESCOLAR: 2FUNCIONS ESCOLA DE MÚSICA I ALTRES MÚSICA: 8FUNCIONS ACTES: 6

TOTAL ESPECTADORS 2010: 10.536 PRESSUPOST DESPESES:¹ 88.248,64 €TOTAL PARTIDA PRESSUPOSTÀRIA 2010: 121.000 €PRESSUPOST INGRESSOS:² 8.574 €¹ Quant al pressupost de despeses, cal preveure despeses,

d’una banda, en concepte de contractació d’espectacles, lloguerd’equipament tècnic de so i d’il·luminació, i recursos tècnics ihumans; i, de l’altra, conceptes d’edició de programació, publi-citat i actes de protocol. ² Quant als ingressos, cal tenir encompte que del total de funcions (57), 30 han estat de caràcterlocal i, per tant, gratuïtes, sense taquilla, per la qual cosa noméss’han ingressat conceptes de 27 espectacles, d’aquí la variaciótranscendent entre pressupost de despeses i d’ingressos. Tottenint present, també, que les activitats derivades de la dinamit-zació local tenen un alt cost per a la infraestructura del teatre,ja que s’han de preveure les despeses d’equipament tècnic,publicitat, etc.

Amb tot, s’ha de tenir clar que el teatre és una contribuciócultural al poble, i mai no una infraestructura per extreure’n ren-diment econòmic

COMPARACIÓ DADES 2009

TOTAL FUNCIONS 2009: 78TOTAL FUNCIONS CONTRACTADES: 41TOTAL FUNCIONS DINAMITZACIÓ LOCAL: 37TOTAL ESPECTADORS: 11.521TOTAL DESPESES: 120.867,60 €TOTAL INGRESSOS: 14.412 €

RESUMSi comparam les dades 09/10, de tot d’una es pot observar

l’esforç de contenció econòmica i la política d’estalvi durant l’e-xercici 2010 respecte al 2009, amb un estalvi, d’un any per l’al-tre, de 32.618,96 €, tot atenent la manca de liquiditat a causa dela crisi econòmica. De 78 funcions el 2009, hem passat a 57 el2010, com a causa i efecte d’aquesta política de contenció. Ambtot, els actes sorgits de la dinamització local gairebé es mante-nen amb les mateixes xifres, la qual cosa situa el teatre en laposició que li pertoca: un espai del poble i per al poble, perquèles diverses manifestacions culturals puguin tenir el seu espaiescènic, tot barrejat amb una programació més o menys establede teatre, música i cinema.

Quant a tant per cent d’espectadors, la mitjana s’ha incre-mentat respecte el 2009, cosa que demostra la bona línia i l’a-vanç progressiu, any rere any, de La Unió. La mitjana d’ocupa-ció de la sala el 2010 ha estat del 75 %, respecte el 60 % del2009, afegint, a més, la reducció d’espectacles, amb la qualcosa encara atorga més valor a les dades de 2010.

MEMÒRIA EN XIFRES 2010

32

Esports

� El Renshinkan, guardonatper ser el club de Balearsamb més practicants de Judo

� El Renshinkan triomfa entotes les categorias delCampionat de Balears per cinturons

El Renshinkan està novament d’enhorabona, ja que la FederacióBalear de Judo li ha atorgat un important premi: ser reconegut com elclub amb més practicants de les nostres Illes. Aquest premi va serrecollit pel seu president, Pep Mascaró, en la gala anual i lliurament depremis de la FBJ del 2010, celebrada a Sineu la setmana passada.�

El Renshinkan va lluir-se el passat 29 de gener, a Sineu, en la tro-bada federativa.

El campionat que hi havia en joc era el Trofeu Illes Balears homo-logat com a campionat de Balears per cinturons. 6 categories en joc,de les quals el Renshinkan guanyà en cinc, a més d’aconseguir unaplata i dos bronzes. En cinturó groc/taronja i verd -73 kg, Àlex Vivesvencé a la final per ippon al representant del Mallorca Nord Judo. Encinturó verd i blau + 73 kg, Jaume Maymó en fou el brillant vencedor,ja que guanyà 3 combats per ippon i només en perdé un. Disputà elsistema de lligues creuades i en quedà subcampió en el seu grup:vencé la semifinal i en la final guanyà amb un uchi mata.

José Sebastián Morales quedà subcampió en aquest grup: guan-yà 3 combats i en perdé 2. Estiven Benguechea quedà campió del seugrup després de guanyar tres combats, però perdé la semifinal.Obtingué la medalla de bronze. En les categories regnes, de marrons inegres -73 kg, Antoni Castañeda disputà 5 combats també en lliguescreuades, i perdé un combat i en vencé 4. Guanyà la final al represen-tant de Pollença, Jaume Simó, per un potent te guruma a un segon peral final del combat.

En la categoria de més de 73 kg, Jordi Juan Nicolau vencé tots elscombats amb la seva tècnica especial de shime waza. En l’open feme-ní, categoria lleugera -57 kg, Neus Pou guanyà tot els seus combats ien la final vencé a la representant de Sineu per un impecable ocuriashi harai. En aquesta categoria Cristina Ortega guanyà la medalla debronze..�

33

Zarra a Cala MillorMemoria Historica

� El futbolista Zarra a Cala Millor, any 1970Aquesta foto, realitzada el 8 d'agost de l'any 1970, correspon a

l'equip de futbol de l'Hotel Bahia del Este, i totes les persones que laintegren són part important de la història del turisme a Cala Millor. Estàfeta a l'ampli terreny que hi havia enfront de l'Hotel Bahia del Este, ones va disputar durant diversos anys una lliga de futbol estiuenca entreels hotels que per aquell temps hi havia a Cala Millor, on cada establi-ment hoteler tenia el seu propi equip.

Aquesta idea, la va engegar el Sr. Joan Llinàs, que a més de ser elvisionari d'una expansió turística, era una gran institució: veterinari deprofessió, va ésser també durant anys el president del Col·legi deVeterinaris de Balears, i era veterinari titular de Manacor, encara queel que realment va marcar la seva trajectòria per al nostre municipi vaésser la visió (i així va actuar en conseqüència) que Cala Millor podiaser una zona turística molt pròspera. Pot ser que begués de la font del’estimat Pellonga, que ja tenia funcionant el seu mític Hotel Eureka.Sigui com sigui, Joan Llinàs ha estat el motor ideològic i pràctic delturisme a Cala Millor, i que va tenir molts seguidors.

El Sr. Joan Llinàs, amic del cèlebre futbolista Zarra, va convidar-lojuntament amb la seva família a Cala Millor, i li va agradar tant la zonaque a partir d'aquí ja hi venia cada estiu a passar un mes de vacan-ces.

De tots és conegut que Zarra va marcar un històric gol davantAnglaterra a l'estadi de Maracaná durant la celebració del mundial deBrasil l'any 1950, narrat pel locutor radiofònic Matías Prats. Va ser 6vegades màxim golejador de la lliga i va marcar 20 gols amb laSelecció Espanyola.

La idea de promocionar el futbol per part de Zarra i de Joan Llinàsa Cala Millor va fer que cada hotel tengués el seu propi equip i jugas-sin en aquest ampli i gran solar. Pràcticament tots els clubs de futbolde les illes venien a Cala Millor per visitar Telmo Zarra. Va ser unaèpoca daurada de Cala Millor. Es podria parlar, i amb justícia, decadascuna de les persones que integren aquesta foto, com ara el Sr.Thomás Cañellas, també veterinari i reconegut director de l'Hotel Bahiadel Este; o del Sr. Joan Font, que treballava a l'Ajuntament de SantLlorenç i era comptable de l'Hotel Castell, pare del metge Toni Font; odel Sr. Rafel Ferrer, periodista, cronista de Cala Millor i director delPerlas i Cuevas; o del Sr. Tomeu Caldentey, també veterinari (de fetl'Hotel Bahia del Este també era conegut com “l’hotel dels veterinaris”perquè eren molts els veterinaris que hi tenien accions); o de l’estimatTomeu Sanet, perquè el seu bar “Can Sanet” (també ”Can Jan”, “CanXoroi”), amb els seus clients de Son Servera (fusters, ferrers, paletes,lampistes…), es va convertir en un important focus de participació enla construcció dels primers, o del primer hotel que va promoure JoanLlinàs; així com el fotògraf José Luis de Porto Cristo, que a través deles seves fotos va deixar imatges que com aquesta poden avui expli-car una mica la història de la nostra zona turística; tampoc no podemoblidar l’estimat Toni Peñafort, l'organitzador de les més famoses fes-tes; i homes que com n’Amador i en Bernat varen deixar bona mostrade persones treballadores i col·laboradores amb la zona.�

Bel Servera

(foto facilitada per na Rosario Collantes i en Miquel Espases)

D'esquerra a dreta i de peu: Tomeu Caldentey, Rafel Ferrer, Bernat Poll, Tomeu Sanet, Amador Xesc, Joan Llinàs, Thomás Cañellas. Asseguts d'esquerra a dreta: Antoni Peñafort, Telmo Zarra, Joan Font, José Luis.

34

RestauranteEl Cruce

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382

Bodas, bautizos y comidas de grupo

Cala Millor 7 Redacció

i Publicitat

660 99 15 28

609 48 65 09

www.calamillor7.com

Al Cel se n’ha anatma germana, ma cosina, una amiga,

per a alguns quasi una mare;així era na Maria.

La seva absència ha deixatun buit a les nostres vides.

Bàlsam ha estat per al meu cori conhort per a la meva ànima,

recordar un bell poemaque a vegades em llegia,i ara segur que del Cela tots noltros ens envia.

---No ploris si m’estimes.

Si coneguessis el do de Déu i el que és el Cel!Si poguessis escoltar el cant del àngels i veure’m al mig d’ells.

Si poguessis veure passar davant els teus ullsel horitzons, els camps i els nous camins que traspàs!

Si per un instant poguessis contemplar com jola bellesa davant la qual empal·lideixen les altres belleses!

Idò...!Tu m’has vist, tu m’has estimat en el país de les ombres

i no et resignes a veure’m i estimar-meen el país de les immutables realitats?

Creu-me.Quan la mort vengui a rompre els lligamscom ha romput els que m’encadenaven;

quan arribi el dia que Déu ha senyat i coneix,i la teva ànima vengui a aquest Cel on és ara la meva,

aquest dia tornaràs a veure’m,sentiràs que t’estim com et vaig estimari trobaràs el meu cor ple de tendreses.

Tornaràs a veure’m,en transfiguració, en èxtasi, feliç!,

no esperant la mort, sinó avançant amb tu,i et duré de la mà per nous camins de Llum... i de Vida....

Eixuga les teves llàgrimes i no ploris si m’estimes!Sant Agustí

Toni López

10 de gener de 2011

Glossa Obituari

Toni López

�� Al Cel se n’ha anatma germana, macosina, una amiga,

� Na Maria Sansona, una persona estimada.

Com un estel pintat d’alegria se n’ha anat al Cel naMaria Sansona, tal com sempre havia estat: sense molestar ningú,

molt agradable, molt riallera i devota de l'Església.Als 18 anys es va integrar al cor parroquial per la seva bona veu i,

a més, se sabia totes les cançons religioses antigues i participava enles activitats de la parròquia fent classes de doctrina (com es deia enaquell temps) i més tard de catequesis (com es diu ara), i per si matei-xa visitava les persones que estaven malaltes per interessar-se per laseva salut. En ocasions, les visitava acompanyada per la seva amigaMargalida Bosqueta.

Durant molts anys va ser, al costat de n’Antònia de s’Hotel, cape-llera de Sant Antoni: adornaven el sant per la seva onomàstica i hofeien aprofitant les nostres plantes naturals com la murta, joncs... perdeixar la capella sempre arreglada.

Na Maria era una bona persona, intel·ligent i amant de la música.Potser son pare, mestre Lluís de sa Música, li va inculcar aquest gust,perquè a ca seva la música formava part emocional de l'ambient; defet, el seu germà Bartolo també és músic.

A més, amb exquisidesa i amb unes mans prodigioses, alhora queamb paciència, na Maria brodava molt bé a màquina i feia uns jerseisper a infants molt valorats a Son Servera.

Era devota de sant Agustí, com ho mostra la glosa que li dedica elnostre amic Toni López.

Na Maria Sansona és una persona a la qual molts hauríem desemblar-nos per ser una mica millors. Ella, descansa en pau. Déu, queestà amb ella, ha rebut en el Cel una de les seves millors alumnes.�

Bel Metge Foto cedida per Toni López

Menú diario caseoCocina mallorquina

Paella y cochinilos para llevar

35

Publicitat