Quin tòpic!Sortir dels tòpicsTorna a ser un acte de voluntat i d�equilibri.

Novembre 2000Número 34 segona època

La sang bull per les venes d’un adolescent.Vibra per tot arreu! Es menja el món!«Va! És una temporada, ja li passarà quanes faci gran», diuen el pare i l’àvia..., enuna conversa de sobretaula.L’enyor d’aquesta força il·limitada tambécorre per moltes altres venes. I molts, per-den la mirada en records llunyans de peti-tes lluites estèrils.Sembla que, quan s’hi pensa, hom pot tro-bar-se en una cruïlla convergent i divergentalhora, entre allò que desitja i allò que éspossible.La manera d’intervenir en la transformacióde la societat forma part de l’educació?Pensar com s’hi col·labora o des d’on s’hiintervé és educació, també? Sembla típicd’una edat ser revolucionari, contestatari imanifestar-se en contra de tot el que hi haestablert. A mida que es va creixent en edat,professionalment o personal, el relativisme,en certes coses, és força habitual. I, sensepreveure-ho, es passa de voler transformara una autotransformació per esdevenir indi-vidus sedentaris, immòbils, estancs i l’en-

torn, sovint, deixa de preocupar i es va con-solidant el benestar individual. La cursa peraconseguir més benestar, més riquesa, mésseguretat fa que es produeixi, gairebé sen-se remei, un aïllament de l’exterior. L’edu-cació que volem, no és pas aquesta. Ben elcontrari, volem gent comprome-sa amb l’entorn, gent engrescadai viva, gent transformadora de lasocietat. Entendre que cada petitaintervenció pot ser el gra de sorraque falta per acabar el que fa tempss’està construint és creure en l’al-tre, és confiar en el col·lectiu, éssentir-se part d’un tot. És cert quecadascú, tot sol, pot poc, però lamica de cadascú omple forats im-portants. Comptar amb l’altre ésuna aposta a la senzillesa. Educarpensant en aquest altre és fer obrirels ulls. Ser crític amb l’altre, ésacceptar la crítica. Tot plegat sónles diferents cares d’un mateix po-líedre. Només cal tenir clar cap aon eduquem els ulls i la mirada.

Fundació «EducacióSolidària» ............ 2

Andreu Trilla

Calidoscopi detardor .................. 4

Projectes educatiusque no coneixem! .. 5Antoni TortCtat. escolàpia OussouyeFerran Sans

Josepde Calassanç ......... 9

Ignasi Fernàndez

parlem de:

2

La Fundació«Educació Solidària»Parlem amb Andreu Trilla.

entrevista

Pietat i Lletres podria ser la síntesi i elmissatge de la Fundació Educació Soli-dària?És una bona manera de dir-ho. De fet,l’experiència escolàpia viu indissoluble-ment unides aquestes dues realitats. Enssentim cridats a alimentar la fe i la culturade la gent; però no com dues coses sepa-rades (i, menys encara, oposades!), sinócom a dos ingredients d’una mateixa ple-nitud humana. A Calassanç li agradavenles expressions de globalitat: educar totesles dimensions, de totes les persones, atotes les edats…

La Fundació és un projecte més de l’Es-cola Pia?No sé si, amb això d’un projecte més, volsdir una cosa més, de tantes que n’hi hadins d’una llista ja llarga. No és ben béaixò. Crec que la Fundació, en el fons, res-pon a una mena de substracte de tot allòque ja fem. Quina mena d’educació seriala que es despreocupés de la possibilitatd’educació per a tothom?

Quina relació es pot establir entre la Fun-dació, el SETEM i Servei Solidari?Tot i ser tres institucions solidàries, cadas-cuna té unes especificacions prou concre-tes. La Fundació és dins l’àmbit de lesobres educatives de l’Escola Pia en païsosdel Sud. SETEM treballa en l’educació dinsde la solidaritat Nord-Sud, però no neces-sàriament dins l’àmbit d’obres educatives.D’altra banda, encara que en va ser la crea-

dora i inspiradora,l’Escola Pia no éspas la «propietària»de SETEM, que ésuna associació civil.Servei Solidari miramés aviat la promo-ció del voluntariat.És clar que totestres tenen moltspunts de contacte.

Què és, exacta-ment, la Fundació «Educació Solidà-ria»?Una Fundació és, per damunt de tot, unaidea. Al servei d’aquesta idea es dediquenuns béns i uns esforços, destinats a pro-mocionar-la. Bé, la idea mare d’aquestafundació és ben senzilla: fer real el dret detots els infants i joves a l’educació. És clar,l’abast immens d’aquesta idea se’ns esca-paria de les mans. Per això ens centrem enles obres educatives que els escolapis hanfet néixer en els països del Sud.

Què es farà, des de la Fundació, per com-partir solidàriament un projecte educa-tiu?Informar, donar a conèixer la realitat, ferconèixer els projectes educatius concretsque ja funcionen o que es volen crear, ambles necessitats reals que tenen. També pro-moure l’acostament de persones a aquellarealitat. Quants educadors catalans han po-gut conèixer de prop la realitat dels païsosdel Sud?

Que tothom té dret a l’educació és indis-cutible. Com fugir de la llàstima i passara l’acció?Suposo que ningú no discuteix aquest dret.Però no estic tan segur que això passi d’unaafirmació teòrica. Justament, el que cal éscrear aquesta sensibilitat activa, encara quepossibilista. No aspirem a grandeses; peròsí a accions reals. Perquè aquell dret esde-vingui real, calen coses concretes: esco-les, mestres, sous per pagar-los, llibres,

Andreu Trilla, escolapi, va néixer a Ba-laguer. És mestre, començant a exercira Tàrrega i, després, al seminari de Na-varra. D’aquí passa a l’Hospitalet deLlobregat (Can Serra), on hi està setzeanys. En el Capítol provincial de l’Es-cola Pia de Catalunya de l’any 1991 ésnomenat provincial, càrrec per al qualés reelegit dues vegades. És presidentde la Fundació «Educació Solidària»,creada el 1998.

3

entrevistamaterials... No comprenc gaire bé que algúproclami el dret universal a l’educació i, ala vegada, defugi les maneres concretes defer-lo real.

Una de les finalitats de la Fundació deuser recollir diners, oi?Es poden fer escoles, sense diners? Podenviure, els mestres, sense un sou? Podenaprendre, els alumnes, sense cap mena dematerial pedagògic? Doncs…

Fer aportacions econòmiques, més omenys continuades, és un tipus d’acció?Pel que es veu, no resulta impossible detrobar finançament per engegar projecteseducatius, construir una escola o un cen-tre d’atenció als menors del carrer. El queresulta bastant problemàtic és de trobar fi-nançament per al manteniment posteriord’aquestes obres, especialment per a pa-gar els sous dels que hi treballen. Crec queles aportacions periòdiques, ni que siguinmodestes, hi poden ajudar molt.

Des de la Fundació, demaneu o preteneualgun grau de compromís individual?Em sembla que el que podem fer, des dela Fundació, és alimentar la consciènciasolidària que cadascú ja té. Per això de-manem les dades personals dels qui ensvulguin ajudar, per poder-los mantenir in-formats periòdicament. També contem-plem la possibilitat d’un cert treball vo-luntari en el funcionament de la Funda-ció, de cara a les persones que li puguindedicar un cert temps.

Com compartir aquesta necessitat ambels diferents col·lectius?Crec que els principals destinataris de lesnostres campanyes de sensibilització han

de ser els professors i els antics alumnesja adults. Són les persones que millor po-den entendre el sentit d’un esforç per ofe-rir a tothom allò que ells han tingut:l’educació. Els pares i mares de l’escolapotser estan ara molt condicionats perl’escolaritat dels seus propis fills…

Es podria fer algun paral·lelisme, del’estil “amb 1000 pessetes, vostè pot…”,per fer tocar de peus a terra i imaginarcoses concretes?Evidentment. Sembla estrany per a la nos-tra mentalitat, que unes quantitats, diguem-ne irrisòries, puguin ser tan importants. AlSenegal, una beca escolar per a tot un cursval unes 15.000 pessetes. D’aquesta quan-titat pot dependre que una criatura vagi aescola o no. El lloguer d’una casa per al’acollida de nens del carrer a Mèxic ron-da també les 15.000 pessetes, però men-suals. Què podem fer, nosaltres, ambaquestes quantitats?

Penseu que, al nostre col·lectiu, hi haprou consciència davant d’un projectecom aquest?Si ens referim als nostres mestres, esticben convençut que sí. Ara, el pas de laconsciència «teòrica» al «tocar de peus aterra», potser no sempre es fa… No sé siens adonem del que es podria fer amb unapetita aportació per part de tots. De fet, laFundació voldria trobar moltes personessolidàries, ni que siguin d’un nivell mo-dest. No esperem pas que ens toqui la rifa!Som-hi, doncs? T’hi apuntes?

El nostre compromísha de servir

perquè tots els infantsi joves del món

puguin fer efectiuel seu dret

a l�educació.

4

reflexió Alguns valors actuals:caritat, solidaritat, justíciaEscoltem els nostres cors i actuem.

Calidoscopide tardorMàgia de colors, records i bellesa.

espiell

«La solidaritat és també, i sobretot, sensi-bilitat, tendresa, compassió, refús d’exclu-sions i de sofriments, de marginacions ide violències; és no esperar la tan desitja-da justícia universal per a actuar avui, aquío allà, per mitigar el sofriment humà.Fent avançar els valors que fan que enssentim cada dia més ciutadans, en un móncada cop més petit per a mercats i capi-tals, però de distàncies quasi insalvablesper als nostres germans i els seus drets.Lluitem, doncs, per la justícia, construintsocietats cada cop més solidàries, méscompromeses, en base a persones més sen-sibles al dolor aliè. D’aquesta manera, des

de la caritat individual, amb el compro-mís solidari, farem avançar el compromísde la justícia.»José Maria Mendiluce1

Tiempos de rebeldes pg.47 - Ed. Planeta

1) Ha treballat a l’Alt Comissionat de les Na-cions Unides per a refugiats (ACNUR) a An-gola, Nicaragua, Costa Rica, El Salvador,Guatemala i enviat especial als Balcans onva dirigir la més gran operació humanitàriade la història de l’ONU.Actualment és Eurodiputat pel Partit Socia-lista i vicepresident de la Comissió d’as-sumptes exteriors del parlament Europeu.

Accés: pantà de Vallfornés. A 2,8 quilòmetres per carre-tera i pista des de Cànoves.Horari : Poc més de 2 hores.Referències: Mapa El Montseny, Ed. Alpina.

Diuen els entesos en fotografia, que no hiha millor temps per immortalitzar un pai-satge que la tardor. Ocres, granes i viole-tes tenyeixen els boscos en abstracte, perfer dels camins, sinuoses catifes de fullanatural. Amb la tardor, el novembre, i ambel novembre Tot Sants: mescla de religio-sitat i costumisme, un trinxat de panellets,moniatos i castanyes que acompanyen elrecord d’aquells que ens han deixat.La nostra proposta és un conglomerat enforma de sortida. Es tracta del Castanyergros de Can Cuc, origen de llegendes, fa-des i tresors. Amb un perímetre a la voradels 12 metres, constitueix l’arbre mésgruixut de Catalunya.Per anar-hi heu de desplaçar-vos fins alpantà de Vallfornés. Heu d’arribar a la pre-sa i veureu una pista que surt cap a la dre-

ta. Seguiu-la i us enfilareu muntanyaamunt fent amples llaçades. Després de 35minuts, arribareu a Can Cuc, una bellamasia solitària envoltada de conreus, desd’on surt un pista planera en direcció nord.Trobareu una cruïlla on girareu a la dretaper iniciar un llarg recorregut en direcciónord. Podeu observar a l’esquerra una bo-nica vista del pantà. Sense deixar la pistaprincipal, trobareu una segona cruïlla oncal que gireu a l’esquerra i, lentament,aneu tombant cap a la dreta tot endinsant-vos a la vall. Quan arribareu al fons de lavall, trobareu un torrent que heu de creuar.Tot seguit hi ha una bifurcació, gireu capa l’esquerra i, baixant, arribeu a una sego-na bifurcació. Preneu la de la dreta, creueuun altre torrent i, tot seguit, preneu el pri-mer camí que surt cap a l’esquerra. El Cas-tanyer gros és a 50 metres.Descanseu, ompliu-vos d’aire pur i admi-reu un monument en forma d’arbre queofereix la mare natura.

5

Projectes educatiusque no coneixem!

Inquietud pedagògica, realitats diverses.

educaciósolidària

DES DE LA VICEPROVÍNCIADE LES CALIFORNIESP. Antoni Tort

A la nostra viceprovíncia hi ha moltes rea-litats de caràcter educatiu, que es portenendavant sobretot a la Califòrnia mexica-na, més necessitada d’ajudes i amb méspossibilitats d’oferir-les. Les explicaremtot seguit.Hi ha però, a Mexicali un projecte mésseriós que està en camí i és una Llar pelsnens de carrer i pels jovenets de 10-14 anysque surten del Tribunal de Menors i queno estan en condicions de tornar a casaseva. És un projecte compartit amb les ins-tàncies municipals, en concret el DIF (De-sarrollo Integral de la Família), que és quiha facilitat el terreny i la construcció del’immoble. Es tracta d’una Llar per assis-tir a una quarantena de nois/es en règimd’internat i d’altres en règim extern.Si tot va bé, esperem que el mes d’abrilestarà ja feta l’obra i que hi podrem treba-llar. Ara, però, mentre s’està construint,existeix ja una petita Llar –Hogar «Chin-chachoma», per iniciativa i responsabili-tat de l’Escola Pia, que facilita la prepara-ció del personal i l’adaptació d’un grupinicial per quan arribi el moment d’anar aviure a la Llar DIF.L’escola ha confiat al P. Pep Segalés,acompanyat dels Pares i Juniors de la co-munitat de Mexicali, la posada en marxa ila direcció d’aquest projecte que ja estàen rodatge.S’ha pensat que la Llar estigui recolzadaper un Patronat que hauria de facilitar elsrecursos; però l’experiència ensenya queel qui en té la responsabilitat n’ha de treureles castanyes del foc. S’espera que no si-gui feixuc el cost de l’alimentació; hi hamitjans per trobar-lo a nivells caritatius. Iaixí s’ha començat. En l’època de rodatgeactual ens costa el lloguer de la casa, laprovisió de mobiliari i els sous de les per-sones que hi col·laboren. Més tard, la des-pesa més gran serà, sobretot, els sous, siel que desitgem és que els noiets gaudeixin

`dels serveis que requereix una instituciósemblant.A Mexicali, també ens hem fet càrrec d’u-na Parròquia –Sant Pau Apòstol–, on pràc-ticament està tot per fer. Es tracta d’uns ter-renys pràcticament desèrtics al sud de laciutat on s’hi va instal·lant de la manera méspobre la població immigrant que arriba aMexicali a l’espera de passar als EEUU.Hi ha vuit capelletes entorn dels nuclis depoblació que s’estan creant. Aquí falta tot:instal·lacions, serveis, voluntaris, llibres,escola per a nens impossibilitats d’assistira una escola normal.

A Tijuana, el dia 2 d’octubre s’ha obertuna guarderia en uns locals de la nostraParròquia. La família paga una quantitatsimbòlica –si la pot pagar–. Portar enda-vant el projecte és un repte que hem assu-mit confiant en la Providència.A Tijuana i a Mexicali els nostres juniorsatenen els nens i nenes algunes tardes a lasetmana en la «escuela de tareas», espaidestinat a ajudar-los a fer els deures i aassegurar els continguts tractats a l’escola.A les dues ciutats s’han organitzat tambéColònies d’Estiu, gràcies a grups de jovescatalans vinguts a posta per fer aquest ser-vei, extraordinàriament vàlid per a aquestsnens i nenes que no tenen mitjans.D’altres iniciatives pedagògiques són, perexemple, el Club de Lleons (educació a la

6

educaciósolidària

DES DEL SENEGALComunitat escolàpia - Oussouye

Ens demanen que expliquem una mica lafeina que portem entre mans aquí a Ous-souye al Senegal. Ens presentem: somquatre escolapis catalans, en Paco, en Ma-nel, en Jaume i en Josep Maria. Vivim aOussouye, un poble en medi rural al’extrem sud del país, en una zona ambmolta vegetació, on es conrea l’arròs queés l’aliment bàsic de la població.

A Oussouye hi tenim un col·legi d’en-senyament secundari, el col·legi «JosephFaye». Fem el primer cicle de secundària(més o menys equivalent a l’ESO) a mésde 400 nois i noies del «departament» (uns50 km a la rodona). Els alumnes paguenuna quantitat, que si bé a vosaltres us po-dria semblar petita, per a molts d’ells ésinaccessible, d’altra banda és una quanti-tat que no és suficient per pagar totes les

despeses del col·legi, sobretot els salarisdels 15 professors que hi treballen. Grà-cies a l’ajuda de molts amics, aconseguimque força alumnes puguin estudiar i queel col·legi tiri endavant. Els professors sónoriginaris de la regió.També a Oussouye hi ha un internat («Fo-yer Calassanç») per a 56 nois. La distàn-cia obliga molts alumnes a haver de bus-car un allotjament a Oussouye. Molts hofan en famílies, però nosaltres oferimaquest allotjament, senzill però suficient,a 40 nois. Les escolàpies en tenen un desemblant per a un grup semblant de noies.A l’internat, un de nosaltres s’ocupa delsnois i no hi ha cap altra persona al seu ser-vei; de la cuina i de la neteja se n’encarre-guen ells mateixos i aporten, també, unapetita quantitat de diners que, com podeusuposar, tampoc és suficient per cobrir-hotot. D’aquests 56 nois, n’hi ha una quin-zena que han manifestat la seva intenciód’esdevenir, en un futur, escolapis. Un denosaltres els acompanya per tal que co-mencin a aprofundir en aquesta opció.A uns 9 km. d’Oussouye hi ha Mlomp, unaltre poble. És el nostre segon pol de tre-ball. D’entrada, som els responsables dela parròquia. Un de nosaltres n’és el rec-tor i els altres hi col·laborem. A la parrò-quia, a més de les misses, els sagraments...hi ha els moviments de joves: corals, es-coltes, esplai... A Mlomp tenim la respon-sabilitat, des de fa un any, de l’escola pri-mària parroquial, amb més de 200 nens inenes. Els problemes, semblants als delcol·legi. Per això hem intentat també con-cedir ajudes als alumnes que ho necessi-ten.També a Mlomp, hi ha la Granja-Escola.És una escola de formació agrícola per anois que han acabat generalment el primarii tenen poques possibilitats de continuarestudiant. En tres anys se’ls dóna una for-mació teòrico-pràctica d’agricultura i deramaderia. Cursos pràctics al matí, i teòricsa la tarda, per tal de completar també laseva formació general (francès, geogra-fia...). Hi ha quinze alumnes per curs. Qua-ranta cinc, doncs, en total. Al costatd’aquesta escola hi ha el Centre de Pro-moció Agrícola (C.P.A.). És una institu-ció que intenta recolzar els joves agricul-tors i ramaders del departament. Ajudatambé els antics alumnes de l’escola per-què es puguin instal·lar i iniciar una petita

lectura), la Ludoteca oberta a fills i pares,la biblioteca escolar al servei dels estu-diants i classes d’anglès i d’ordinadorsque s’ofereixen a Tijuana.Independentment d’aquesta activitat des-envolupada a casa, es col·labora a nivelleducatiu i pastoral tant en diverses esco-les que no són nostres a Tijuana i a Mexi-cali, com en les nostres escoles parroquialsde Los Angeles.Tot això exigeix recursos, fruit de la ge-nerositat, perquè les famílies dels nens inenes amb qui treballem, certament, no elstenen. Des d’aquest punt de vista tot s’a-profita, tot s’agraeix.

7

educaciósolidària

explotació agrícola i/o ramadera.Vet aquí, molt en resum, les feines que te-nim encomanades en aquest petit racó demón.Com ja podeu imaginar, i com ja us heminsinuat, per a totes elles necessitem reco-lzament. Sols, no podem fer res. Comptemamb amics que ens ajuden, però com mésen tinguem, més feina podrem fer. Inten-tem que sempre hi hagi una mínima apor-tació d’ells mateixos, però sempre cal com-pletar.Acabem de començar l’any escolar, vosal-tres també. Desitgem que per a vosaltres iper a nosaltres aquest any sigui un anyd’anar endavant. Nosaltres, amb la vostraajuda, ho intentarem.

ESCOLA KALASANSFerran Sans – Senegal

UNA ESCOLA COMUNITÀRIA DE BASE A LA PE-RIFÈRIA DE DAKAR (Senegal)

1. Què és una escola comunitària de base?– Escola adreçada a nois i noies de 9 a 13

anys no escolaritzats, o que han aban-donat aviat l’escola amb un nivell moltbaix. (Al Senegal aquest tipus de nois inoies ja estan exclosos del sistema).

– El cicle d’aprenentatge és de 4 anys (6,a l’escola formal), tenint en comptel’edat avançada dels nois i noies.

– En el programa d’estudis –el de l’esco-la primària formal, però concentrat iadaptat– s’inclouen aprenentatges pràc-tics (agricultura i jardineria; costura, bro-dat i confecció; cria de pollastres o avi-cultura), per permetre, als alumnes, unasortida professional després dels 4 anys.

– Hom utilitza la llengua nacional (wo-lof, a Dakar) com instrument d’aprenen-tatge, per passar després al francès coma segona llengua.

– Al final del cicle, l’escola presenta elsalumnes que ho volen a l’examen d’en-trada a secundària, per donar-los la pos-sibilitat de continuar els estudis formals.

2. El barri de Sam Sam– És un barri espontani de la perifèria de

Dakar, fruit de la immigracio camp-ciu-tat.

– Els carrers són estrets i sorrencs, impe-dint l’entrada del transport públic: taxis,bus, camió de les escombraries...

– Sense canalització o clavegueram, un20% del terreny està ple d’aigües es-tancades durant tot l’any (cosa que haobligat a un centenar de famílies a des-allotjar llurs vivendes).

– L’escola KALASANS s’ha construït enuna zona semipantanosa (era l’únic ter-reny vast disponible en el barri), en unaèpoca de sequera prolongada. Actual-ment, el pati de l’escola està inundat enun 90%.

– Els veïns intenten terraplenar les zonesinundades amb les escombraries. El pro-blema de la falta d’higiene i el de la sa-nitat és un dels més greus del barri.Enel districte (100.000 habitants) noméshi ha un Centre de Salut amb dos met-ges i 3 petits dispensaris públics. Al bar-ri no hi ha dispensari.

– Hi ha una escola pública de 2.000 alum-nes i 2 escoles privades; només el 55%dels nois en edat escolar està escolarit-zat.

3. L’escola KALASANS– Va començar el 1996 amb una classe

de 39 alumnes. Gràcies a la solidaritatinternacional i nacional, cada any haprogressat fins arribar a tenir enguany254 alumnes distribuïts en 8 classes; té,a més, una biblioteca, una sala de cos-tura, un galliner, dos despatxos, una salade mestres, un bloc sanitari i una gransala per a manifestacions culturals.

– L’equip de mestres està format per 8mestres tutors, un director, un coordi-

8

educaciósolidària

El proper número anirà dedicat a«LA CULTURA RELIGIOSA : RELIGIOSITAT I VIVÈNCIA ».

*

nador pedagògic, dos especialistes (enagronomia i avicultura, i en costura ibroderia). El director, el coordinador iun mestre són escolapis.

– La quota dels pares és simbòlica: 5.000francs/any (1.250 ptes.). Representa el8% del total del cost del funcionamentde l’escola. Els pares estan organitzatsen comitè de gestió amb l’objectiu deprendre en mà tots els problemes i pro-jectes de l’escola.

4. Projectes immediats– Trobar una solució estable al problema

del pati inundat. Com que no hi ha unpla d’urbanització adequat per a la zona,hem previst:• la construcció de 3 petites tanques de

totxos per aïllar la part inundada;• dedicar aquesta zona inundada a la

piscicultura (ja hi ha peixos en aques-tes aigües dolces);

• terraplenar amb camions de sorra les3 zones protegides per les tanques, afi d’obtenir un espai per a jocs i unpassatge que comuniqui els dos edi-ficis de l’escola.

– Completar l’equipament de l’aula decostura amb la compra de 23 màquinesde cosir;

– Afegir un nou aprenentatge pràctic: unaaula d’informàtica (l’aula ja hi és; faltael material);

– Reconvertir la sala d’actes en sala decine, per introduir el cinema a l’escolai per obrir-la al barri.

– Adquirir un terreny fora de la ciutat onpoder realitzar un projecte agrícola mésuna granja, com a sortida professionalper a alguns dels nostres alumnes i pera l’autofinançament de l’escola.

5. Com es pot col·laborar amb la nostraescola?– Apadrinant un alumne. El cost total d’un

any escolar és de 14.000 ptes/alumne.– Ajudant els mestres:

• salari anual d’un mestre: 165.000ptes/any

• transport (per als qui vénen des deDakar): 22.500 ptes/any

• manutenció (l’escola paga el dinardels mestres): 22.500 ptes/any/mestre

– Problema del pati inundat:• construcció de les tanques:

2 x 125.000 ptes. (una ja està feta)• un camió de sorra: 12.000 ptes. (es

necessiten centenars de camions)– Completar l’aula de costura: 300.000

ptes.– Equipar la sala d’informàtica: 8.000.000

ptes.– Sala de cinema: 800.000 ptes.– Els projectes de la piscicultura i del ter-

reny agrícola són en estudi.

6. Com fer-nos arribar el vostre ajut?Aquest apartat ja us el deixo a vosaltres,de tota manera, podeu trucar a «FundacióEducació Solidària», Escola Pia de Cata-lunya (tel. 93 441 00 04) i se us informaràadequadament.

9

Josepde Calassanç

La santedat de les opcions quotidianes.

per millorar

Moltes persones podrien pensar, i més enel pontificat actual, que tot aquell que hagiparticipat en la fundació d’algun institutreligiós ha obtingut, per aquest sol fet, unamena de dret adquirit a la beatificació.Però, siguem sincers! La vida dels santsfundadors no acostuma a interessar gairefora d’àmbits molt reduïts. La creaciód’ordes religiosos no figura, em sembla,entre els projectes immediats de gran partde nosaltres i per tant, llur peripècia vitalens apareix llunyana, aliena a les preocu-pacions de la majoria dels homes i donesd’avui.La visió de l’hagiògraf, tanmateix, no ésla de l’historiador, que és lliure d’analitzarla vida dels sants i de les santes prescin-dint de judicis ulteriors. Al capdavall, quèsón els sants sinó personatges històrics,nascuts, crescuts i morts en un espai i untemps concret? I resulta que la visió delshistoriadors, analitzant la vida d’aquestshomes i dones en funció del present quevan haver de viure i no del futur que els vamitificar, ens els fa sovint més atractius.Hi descobrim persones de carn i ossos que,enfrontats a diverses opcions possibles,han de prendre decisions concretes.Vet aquí el cas de sant Josep de Calassanç.Un capellà normal, com tants de la sevaèpoca, que el 1592, vorejant els 35 anys,viatja a Roma per raons encara poc cone-gudes. Un cop allà freqüenta diverses par-ròquies i és així com s’adona de l’exis-tència d’un gran nombre de nens de famí-lies humils, sense recursos per sortir delcercle viciós de la pobresa. Mancats deconeixements d’escriptura i d’aritmètica,no poden entrar a treballar a les botigues,les oficines de banca o les dependènciesde la burocràcia pontifícia. Interpel·lat peraquesta situació, el 1597, Calassanç co-mença a cooperar en les tasques d’unapetita escola parroquial del Trastevere, elbarri més populós de la ciutat.Quan l’escola parroquial desapareix, Ca-lassanç en crea una altra amb un grup devoluntaris. Aquest grup coneix altes ibaixes, gent que abandona o s’engresca per

motius diversos. Els col·laboradors can-vien però és Calassanç qui resta tossuda-ment obsessionat per l’educació d’aquestsnens, buscant l’edifici i els recursos ne-cessaris, vetllant per la millora dels mèto-des d’aprenentatge. Només després delfracàs d’altres projectes, Josep es decideixde presentar al Papa les constitucions d’unnou orde religiós, que Gregori XV aprovael 1622, trenta anys després de l’arribadade Calassanç a Roma.Si les vides dels sants no ens interessen ésperquè, massa sovint, els biògrafs ens pre-senten uns personatges irreals, envoltatsde prodigis premonitoris, que mai novacil·len, com si estiguessin predestinatsa la santedat. Però per Calassanç, la fun-dació de l’Escola Pia no és un pla precon-cebut en un fàcil camí vers la santedat, sinóla conseqüència necessària d’un seguitd’opcions prèvies. En la Roma de la Con-trarreforma, la creació d’un institut de re-ligiosos es revela com l’única forma degarantir la continuïtat d’allò que per a ellés essencial: l’educació dels nois desval-guts, la seva promoció social i humana.Havent constatat la inestabilitat d’altresfórmules, només així pot assegurar el man-teniment d’un grup coherent de mestres id’escoles.Quan el 1632, Tomaso Campanella voldefensar el seu amic Calassanç de certsatacs, no es basa en les seves virtuts per-sonals, sinó en l’efecte de les seves deci-sions: «Al banquet de la saviesa, les Es-coles Pies conviden tothom, sobretot elspobres». Campanella escriu, al meu enten-dre, el millor elogi de Josep de Calassanç,que no és sant per haver estat fundadorsinó que és fundador per haver perseveraten la seva dedicació als infants del carrer.I aquesta tasca, segurament, resultarà méspropera als lectors de «Papers» perquèfundar un orde, no gaires s’ho hauran plan-tejat, però convidar els nois i les noies albanquet de la saviesa, no és allò que in-tentem de fer cada dia?Ignasi Fernández Terricabras

Historiador i professor de secundària

10

Noticiariactualitat

BALAGUERACTES DE CLOENDA DELS 300 ANYS

El diumenge 8 d’octubre es va organitzar elprimer dels tres actes de cloenda dels 300 ani-versaris de l’escola. La jornada va començar a l’antiga escola ambl’acte de benvinguda, on hi va haver una Eu-caristia concelebrada per escolapis que hanestat professors i alumnes de l’escola, realit-zant, després, una visita per l’antic col·legi.Aquest va ser un moment emotiu per molts delsassistents.Posteriorment, a la nova escola es van realit-zar els habituals parlaments i el dinar de ger-manor al polisportiu, on a la tarda van actuarl’Orfeó Balaguerí i l’Esbart Dansaire de SantJoan Despí.

CALELLANOU FORMAT DE LES REUNIONS

AMB ELS PARES

Aquest curs hem iniciat una nova forma de ferparticipar els pares i les mares dels nostresalumnes a les reunions d’inici de curs. A partirde 2n d’ESO, després de l’explicació dels te-mes generals per part del Director Gerent i deles aportacions pedagògiques que fan les coor-dinadores i els tutors i les tutores (que seria elformat clàssic), es convida els pares i maresassistents a participar en una classe. El profes-sorat dels diversos departaments ha preparatuna sèrie de sessions pràctiques –diapositives,experiments amb els microscopis o amb pro-ductes químics, informàtica...- on d’una ma-nera acollidora i propera s’explica a les famí-lies com es fa una classe als seus fills.L’experiència que hem tret ha estat força posi-tiva i els pares han valorat molt bé la reunió.

MATARÓCANTEM CONTRA EL RACISME

Amb motiu de la celebració del Nadal, l’escolaha convocat el segon concurs de cançons entreels seus alumnes d’ESO, Batxillerats i CiclesFormatius.Sota el tema «Nadal: som iguals, som diferents»els participants posaran a prova la seva inspi-ració i aptitud musical, que es podran veurecompensades amb diferents premis a les cate-gories de Cançó Original i Adaptació Musi-cal, els quals es repartirien al llarg de la cele-bració del dia de Nadal a l’escola, el dia 21 dedesembre. Les cançons premiades s’enregis-traran en un CD que es posarà a la venda.Saludem aquesta iniciativa musical en favorde la integració i de passada demanem a lesmuses que durant aquests dies donin un petittomb per Mataró, que tot ajuda.

OLOTAMPA INFORMATIVA

Aquest curs s’ha creat la revista AMPA infor-mativa, que vol ser una eina per arribar als pa-res i mares dels nens de la escola , per infor-mar-los i crear un vincle entre l’associació i laresta de pares. Comptem que la nova iniciati-va aproparà encara més les relacions d’aquestcol·lectiu.

SARRIÀNOVA OFERTA EDUCATIVA

Aquest any l’escola ha endegat uns nous estu-dis, preparatoris per a la prova d’accés a ciclesformatius de grau superior. El grup PPA, queaixí és com es coneix a l’escola, va començara funcionar el 2 d’octubre i té previst finalitzarabans de les proves que es faran durant el mesde maig del 2001. Una trentena d’alumnes hantriat 4 tipus de famílies professionals: admi-nistrativa, electrònica, comercial i informàticai fan un total de 20 hores setmanals en horaride matí. Comptem amb professorat majoritària-ment de batxillerat que desenvolupa les dife-rents matèries que hi ha en el temari de les pro-ves. I, tots plegats, posem, en aquest curs, moltail·lusió, ja que permet el pas del cicle formatiude grau mitjà al de grau superior.

SITGESPREMIS A ALUMNES

En el context de la Nit dels Premis Sitges, ons’atorguen tots els premis convocats a la viladurant l’any, dos antics alumnes de l’escola vanser guardonats amb el premi Josep Carbonell iGener, convocats pel Grup d’Estudis Sitgetans.Guiomar Coll i Josep Soler, alumnes de 2n debatxillerat del curs passat, van rebre la distin-

11

Noticiari breu actualitat

ció per sengles treballs de recerca. La nostrafelicitació. També, entre els premis de la vet-llada, es concedí la Ploma d’Or, màxima dis-tinció cultural municipal, a Ignasi Muntaner,antic professor director de l’escola, en reco-neixement a la seva tasca d’investigació sobretemes locals. D’altra banda, l’alumna de bat-xillerat Carme Muntaner i Alsina ha obtingutel primer premi del concurs local de narracióconvocat per l’entitat Finestra Oberta i dedi-cat a Europa. Enhorabona!

VISITA DE PROFESSORS FINESOS

Un grup d’una vintena de professors de secun-dària de diferents centres docents d’Helsinkivan visitar la nostra escola i s’interessaren perla situació, estructura i funcionament de la se-cundària. Valoraren molt les diferents accionsd’atenció a la diversitat i la comunicació i tre-ball en equip del professorat. Per la seva part,ens explicaren algunes actuacions paral·leles ales escoles gestionades pels respectius orga-nismes municipals.

TERRASSAUNA ALUMNA A LA FIRA DE DISSENY

DE VALÈNCIA

A les classes de Batxillerat Artístic es fan totauna sèrie d’exercicis que estan naturalment lli-gats al món de la plàstica i del disseny.Un prototip de llum, dissenyat per la Clara As-pachs com a treball de classe, ha resultat se-leccionat per l’empresa “Acord Disegno” ambla intenció de comercialitzar-lo. Aquesta em-presa ha desenvolupat el projecte de la nostraalumna i l’ha portat a la “Fira del Disseny deValència 2000”, on participen i exposen elsmillors professionals del moment en aquestàmbit.

ESTAND DE L�ESCOLA A L�EXPO-VALLÈS

L’escola ha participat aquest any a l’onzena edi-ció de la Fira Multisectorial del Vallès que s’harealitzat des del 20 al 22 d’octubre al recintefiral de Terrassa.Prop de mil persones han passat per l’estandde l’escola interessant-se per l’oferta educati-va que el centre ofereix.Aquesta ha estat una experiència molt ben va-lorada perquè ha permès un contacte més di-recte amb amplis sectors de la població.Per aquesta ocasió s’ha preparat material dedifusió especial sobre les diferents etapes i ac-tivitats realitzades per l’escola.

UN RECORD DE COMIAT

Des d’aquí volem expressar el nostre sincer con-dol pel traspàs de tres persones que formavenpart del nostre col·lectiu: l’alumna Jèssica Sán-chez Villegas, de Calella, morta d’un accident;i, per malaltia, el P. Rafael Oller, col·laboradoreficient en els col·legis de Sitges, Calella i, so-bretot a Granollers i a Igualada, i Mª CarmeMasó i Salavedra, professora d’Olot. Tinguem-los presents en la nostra pregària.

INSTITUCIÓVISITA DEL P. GIRÁLDEZ ,

DELEGAT ESCOLAPI D�EDUCACIÓ

Durant uns dies del mes d’octubre ha estat ambnosaltres, realitzant una visita de seguiment, elP. Miguel Giráldez, delegat del P. General perles escoles.La seva apretada agenda ha estat plena d’ac-tivitats, com ara les visites a diferents escoleson es duen a terme experiències pedagògiquesconcretes (simulació d’empreses, cicles forma-tius, aula oberta, projecte mediateca, anima-ció pastoral, casal, CINTRA...) o les trobades isessions de treball amb diferents equips de per-sones (directors gerents de Barcelona-Ciutat,coordinació de projectes i àrees de l’Equip deGestió, comissió pastoral escolar, Congrega-ció Provincial).Una bona ocasió per observar de primera màla tasca que va desplegant a casa nostra l’EscolaPia.

PREMI CECOT

A L�ESCOLA PIA DE CATALUNYA

L’Escola Pia de Catalunya ha rebut de la pa-tronal terrassenca CECOT la medalla d’empresacentenària. Ha estat un reconeixement del’esforç que la nostra Institució ha fet per su-perar les èpoques de crisi i per la capacitatd’adaptació als nous temps i noves tecnologies.El premi es lliurà en el decurs del sopar de laNit de l’Empresari, el passat dia 5 d’octubre,on foren premiats un total de deu empreses,entitats i persones.

REUNIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA

DE LA FEDERACIÓ D�APA(S)

El dia 28 d’octubre s’ha celebrat a Mataró lareunió ordinària corresponent a aquest curs dela Junta Directiva de la Federació d’APA(s) del’Escola Pia de Catalunya. En l’ordre del dias’han debatut les maneres de treballar els ob-jectius programats per al present curs, les qües-tions organitzatives pròpies de la federació, adesplegar durant aquest mateix període i s’hadedicat un temps a la preparació de la trobadaanual d’APA(s) que se celebrarà el proper mésde gener a Vilanova i la Geltrú.

Us anunciem que s’ha reiniciatl’exposició permanent dedicada a lesescoles al local de l’Equip de Gestió.

12

Fundar, refundar,reformular o redefinir?Una nova fundació per a unes noves necessitats.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

és una publicació del

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIAARIAARIAARIAARIAT DE LEST DE LEST DE LEST DE LEST DE LESINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONS

ESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSDE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLA

PIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CATTTTTALUNYALUNYALUNYALUNYALUNYAAAAARonda de Sant Pau, 80 2n

08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04Fax: 93 441 02 87

e-mail: escolapia@epcat.net http://www.epcat.net

Consell de redacció:Oriol Blancher,

Ricard Coma,Xavier Gilabert,Carme Guàrdia,

David Magrí,Eulàlia París.

Col·laboradors:Josep Castillo,Miquel Mateo,Pere Vilaseca.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

papers@epcat.net

agenda

Pot sobtar que després de 35 anys d’esco-lapis al Senegal ara es digui que el futurd’aquesta acció educativa passa per unanova Fundació.Però no oblidem la història. Temps eratemps —tampoc fa tant— els infants por-tàvem segells i paper de plata a l’escolapels negrets —ens deien— de vés a saberon. I això, i un donatiu fàcil pel Domund,ens justificava davant del món i alimenta-va la nostra consciència d’«espanyolets»immersos en els «años de paz» (quina ver-gonya i quina imposició!), en procés deplanes de desarrollo. I no calia preguntarmés; potser només admirar el sistema ca-pitalista liberal (que, en relació al tercermón, després vam aprendre que volia direxplotació i domini). I, si de cas, ja elsaniríem a convertir! Fins que un dia des-cobrírem que això no servia per a res, ... imolts —i a les escoles— ho deixàrem cór-rer (i la consciència potser també la dei-xàrem tranquil·la!).Després, dones i homes que anaren a paï-sos pobres moguts per la fe, però cridatssobretot per a afavorir la dignitat i el pro-grés dels autòctons, ens mostraren una al-tra cara del problema. I, en part, de la so-lució: es posaren al seu costat, disposatsajudar-los i a acompanyar-los en el seuprocés de creixement, tot afavorint els seusrecursos educatius. I avui encara ens aju-den a descobrir als qui vivim a la vellaEuropa que el centre del món ha de can-viar de lloc... i de color! Sembren amor ies guanyen l’admiració de molts, potserno tots resulten ser cristians (sí que hi haforça vocacions religioses), però deuen sermillors com a persones.I, així, ens han ensenyat que la implicacióha de ser vital i d’actituds de fons, en unmón global. I que hom és solidari si fa unaopció de fons, no si s’apunta a les cam-panyes, quan s’ha de quedar bé. I surtenfundacions a dojo per a implicar, per a di-fondre i per a obtenir recursos humans imaterials (ni que sigui només amb diners,si no ens quedem en allò de la caritat malentesa, ja deu ser diferent a allò del paper

de plata, que sols servia per fer pilotes ijugar pel carrer).I tornant a l’Escola Pia, ara que els esco-lapis en actiu són menys i les demandesde fora de Catalunya creixen, aquesta Fun-dació nova potser es presenta com una res-posta actual a la necessitat de reformularel marc de l’acció realitzada sense quecalgui redefinir les finalitats, encara vi-gents. Tanmateix, ens refundarà a nosal-tres?Zum-zum

novembre 20003. CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.8. Formació sobre Caràcter Propi (1a tanda),

de 10 a 1, a l�Espai XXI.Reunió responsables d�extraescolars, de5 a 7.

9. Xerrada d�actualització religiosa, de 4 a2/4 de 6.Reunió responsables del PIRMI, de 2/4de 4 a 6.

13. CEP-2, de 4 a 6.Reunió Consell Institucions, de 7 a 9.

17. Com són els joves avui?, de 10 a 1, a l�Es-pai XXI.CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.

22. Docents de 2n any, tot el dia.23. Reunió responsables FOC, de 2/4 de 4 a 6.25. Trobada festiva Personal d�administració i

secretaria, a Granollers.27. Sant Josep de Calassanç.

Caminada contra el racisme.30. Reunió mediatecaris, de 10 a 1.

Formació administradors, de 10 a 2/4 de 2.

desembre 2000

1. Com són els joves avui?, de 10 a 1, a l�Es-pai XXI.CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.

4. Formació sobre Caràcter Propi (1a tanda),de 10 a 1, a l�Espai XXI.

7. Festiu a totes les escoles.11. CEP-2, de 2/4 de 4 a 6.22. Darrer dia del primer trimestre.25. Nadal.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives esrealitzaran als locals de l�Equip de Gestió.(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.