PUIG D’ES QUERS - Weeblycursguiespncc2014.weebly.com/uploads/2/5/4/5/... · Fax 93 280 29 94 A l’Albera oriental es tracta de gruixudes sèries sedimentàries d’edat incerta

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 156 PUIG D’ES QUERS

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL És una zona litològicament simple doncs està formada per sèries monòtones del Paleozoic inferior formades per pissarres i quarsites. La sèrie de Mas Patiràs, anomenada segons un topònim situat a la zona n’és la més representativa. La peculiaritat de les sèries d’aquest sector del massís de l’Albera és l’abundància d’intercalacions de roques subvolcàniques i volcàniques. Aquest fet indica que la sedimentació en aquest sector va estar fortament condicionada durant l’inici del Paleozoic, per una activitat magmàtica molt important. En el decurs de l’orogènia herciniana, les sèries foren plegades sota una tectònica polifàsica i afectades per un metamorfisme de grau molt baix. Aquest episodi ha quedat enregistrat en forma d’abundants estructures menors de deformació com són plecs i foliacions associades. Una etapa tectònica lligada a la fracturació, possibilità la formació dels grans filons de quars que caracteritzen aquest sector. Aquests filons sovint van associats a formació de mineralitzacions, que en algun indret arribaren a ser explotades. La presència de sèries paleozoiques amb una forta empremta magmàtica i la posterior formació de jaciments minerals associats a la fracturació i formació de filons de quars són les característiques geològiques més destacables de la zona.

Vista aèria del cim del Puig d’es Quers amb el filó de quars, origen del topònim.

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Puig d’es Quers i Mas Patiràs



2. Mines del Barranc de Corbera i de la riera de Molinars COMARCA: Alt Empordà MUNICIPI(S): Sant Miquel de Colera

DADES FISIOGRÀFIQUES Geozona situada a la part sud-oriental del massís de l’Albera. Comprèn el Puig d’es Quers, també anomenat Puig Desquers, cim culminant de la Serra de la Balmeta i el seus contraforts nord-orientals fins a la riera de Molinars. Es tracta d’una sèrie de relleu mitjenc amb una orografia condicionada per dues direccions estructurals, la NNO-SSE, com a la pròpia Serra de la Balmeta, i la OSO-ENE, com a la vall de la riera de Garvet. El terreny actualment és erm en la seva major extensió, amb àmplies zones subjectes a repoblació forestal, d’èxit limitat atesa la vulnerabilitat de la zona als incendis forestals.

CONDICIONS D’ACCÉS Hi ha un important teixit de pistes forestals per les quals es pot accedir fins al cim del Puig d’es Quers. Tanmateix, el mal estat de conservació de la majoria d’aquestes pistes recomana en molts trams l’ús d’un vehicle tot terreny. A les pistes de la zona s’hi pot accedir des de Colera, tant per la riera de Molinars com la de Garvet, i també des de Vilamaniscle (per Mas Guanter) o Llançà (per Sant Silvestre), essent possible la comunicació entre els diferents accessos.



ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Es tracta majoritàriament de sòl erm amb àmplies zones de repoblació forestal. També s’hi practica l’ús ramader, trobant-se l’activitat agrícola limitada a alguns cultius de dimensions reduïdes situats als fons de les valls. L’activitat extractiva de les mines és abandonada des de fa uns cent anys. Es tracta de sòl no urbanitzable, que en una petita proporció (aprox. un 25%) queda inclòs en el PEIN. Tanmateix, tota la zona esta exclosa de l’àmbit de protecció del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Geozona situada a la part sud-oriental del Massís de l’Albera. Aquest massís, juntament amb el de Cap de Creus, conformen els dos massissos més orientals de la Zona Axial del Pirineu. La Zona Axial està formada per materials del Paleozoic, estructurats durant l’orogènia herciniana i posteriorment denudats i convertits en un sòcol sobre el que es sedimentaren les seqüències sedimentàries mesozoiques i terciàries. L’aixecament del Pirineu posà al descobert aquest substrat o sòcol Paleozoic que és de natura litològica canviant d’un indret a l’altre.



A l’Albera oriental es tracta de gruixudes sèries sedimentàries d’edat incerta (sèries Cambro-ordovicianes anomenades Sèries de Mas Patiràs, Transicional i Fosca), entre les quals hi destaquen l’abundància de roques magmàtiques (intrusives i extrusives) leucocràtiques. Una xarxa de filons de quars lligats als esdeveniments tectònics conformen l’altre característica destacable de la zona.

PARAULES CLAU Arcosa Calcopirita Cambro-Ordovicià Crenulació Falla Filó Filó de quars Foliació Galeria Grauvaca Gres Hidrotermalisme Intrusió Mineralització

Paleozoic Pirita Pissarra Plec Porfiroide Quarsita Riolita Ritmita Roca subvolcànica Roca volcànica Siderita Tectònica herciniana Zona Axial

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS





INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Es tracta d’una zona litològicament simple, constituïda per sèries monòtones del Paleozoic inferior formades per pissarres i quarsites. La sèrie de Mas Patiràs, anomenada segons un topònim situat a la zona n’és la més representativa. La peculiaritat de les sèries d’aquest sector del massís de l’Albera és l’abundància d’intercalacions de roques subvolcàniques i volcàniques. Aquest fet indica que la sedimentació en aquest sector va estar fortament condicionada durant l’inici del Paleozoic, per una activitat magmàtica molt important. En el decurs de l’orogènia herciniana, les sèries foren plegades sota una tectònica polifàsica i afectades per un metamorfisme de grau molt baix. Aquest episodi ha quedat enregistrat en forma d’abundants estructures menors de deformació com són plecs i foliacions associades. Una etapa tectònica lligada a la fracturació, possibilità la formació dels grans filons de quars que caracteritzen aquest sector. Aquests filons sovint van associats a formació de mineralitzacions, que en algun indret arribaren a ser explotades. La presència de sèries paleozoiques amb una forta empremta magmàtica i la posterior formació de jaciments minerals associats a la fracturació i formació de filons de quars són els valors geològics més destacables de la zona. Interès turístic:1 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 2 Interès científic: 2,5

ANÀLISI COMPARATIVA Si bé els massissos del Cap de Creus i l’Albera estan formats ambdós per els materials del sòcol Paleozoic, des del punt de vista litològic hi ha algunes diferències significatives. S’ha interpretat que les sèries presents a la part oriental de l’Albera es situen estratigràficament per damunt de les que afloren al Cap de Creus. A més, en aquesta part de l’Albera el metamorfisme és en general d’intensitat més baixa, raó per la que els esquistos no hi són presents en aquesta geozona. Sí que en ambdós massissos trobem una xarxa de filons de quars; tanmateix els filons porten a l’Albera mineralitzacions d’interès mentre que a Cap de Creus són estèrils.



La presència de filons de quars mineralitzats és un tret bastant comú i estudiat a la geologia que s’ocupa dels jaciments minerals. Es troben a Galícia, també a Alemanya (Bayrische Pfahl), al Marroc (Anti-Atlas) o a Broken Hills (Austràlia) on estan lligats als jaciment d’or.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS A la perifèria de la zona es troben les ermites romàniques de Sant Miquel de Colera, de Sant Silvestre i l’ermita de Sant Martí de Vallmala. Aquesta darrera queda situada en el punt més oriental de la Geozona. També a la perifèria, però a poca distància es troba el castell de Molinars que es tracta d’una masia fortificada del S. XIII, en runes. Mas Patiràs és una altre masia en runes amb una posició estratègica en quant a la panoràmica cap a llevant. Al cim del Puig d’es Quers hi ha un petit dolmen construït utilitzant els poc adequats blocs de quars filonià.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La geozona està constituïda essencialment per seqüències azoiques del Cambro-ordovicia. En el sector oriental del Massís de l’Albera s’han distingit tres sèries: la Sèrie fosca, formada per lutites fosques a vegades ampelítiques. Aquestes sèrie fora de la Geozona aflora bé a la badia de Port Bou. Possiblement és l’equivalent de la Sèrie de Montjoi a Cap de Creus. Una sèrie més gruixuda formada per ritmites greso-pelítiques clares amb abundants quarsites i fins i tot microconglomerats s’ha anomenat Sèrie de Mas Patiràs. Entre ambdues sèries es situa una sèrie de caràcter transicional on els gresos clars alternen amb les lutites fosques. No és clara la posició original d’aquestes sèries, encara que és clar que la transicional es situa entre ambdues altres. Per l’autor d’aquesta fitxa la Sèrie de Mas Patiràs es situaria pel damunt de les altres. Especialment a la sèrie transicional es localitzen els abundants cossos de roques porfíriques leucocràtiques. El caràcter sub-volcànic i volcànic d’aquestes intercalacions indica que la sedimentació es desenvolupà sota la influència d’una important activitat magmàtica. L’orogènesi herciniana és la responsable de la complexitat estructural de la zona on la disposició original de les seqüències sedimentàries és difícil de deduir. Aquest episodi suposà la superposició de fases de plegament que alhora són responsables de les abundants estructures menors de deformació (un dels



subjectes d’interès a la geozona). La tectònica fou també la responsable de l’emplaçament de l’eixam de filons de quars.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Els registres geològics de més interès a la zona comporten quatre vessants: És una localitat tipus per les seqüències Cambro-ordovicianes del Pirineu oriental. És una de les àrees on les manifestacions volcàniques i sub-volcàniques d’edat Paleozoica inferior són més abundants. Hi ha un bon registre tectònic en forma d’estructures menors. Hi ha abundants mineralitzacions de sulfurs lligades a la tectònica i un hidrotermalisme associat a l’emplaçament de filons de quars que, si bé no té rellevància econòmica, sí és un valuós exemple per la comprensió d’aquesta mena de processos de formació de jaciments minerals.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Es tracta d’una zona relativament mal coneguda des del punt de vista geològic, sobretot si es compara amb el veí massís del Cap de Creus. Tanmateix, és en aquesta geozona on s’ha establert una tipologia de les seqüències Cambro-Ordovicianes d’aquest sector del Pirineu, i és també aquí on es podrien estudiar el processos mineralogenètics associats a un sistema filonià hidrotermal.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ITGE 1994. Memoria explicativa del mapa geológico de España a escala 1:50000, Hoja de Port Bou (221). IGTE. Mata, J. M. 1981. Els minerals de Catalunya, Univ. de Barcelona. Navidad, M. i Carreras, J. 1995. Pre-Hercynian magmatism in the Eastern Pyrenees (Cap de Creus and Albera Massifs) and its geodynamical setting. Geol. en Mijnbouw 74, 65-77.



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA



Els filons de quars abunden a la part oriental del massís de l’Albera. Es tracta de filons produïts per fenòmens hidrotermals. Ocasionalment, aquest sistema filonià està acompanyat de mineralitzacions, algunes de les quals foren explotades en el passat. A la foto es mostra el filó de quars que baixa per la vessant oriental del Puig d’es Quers, prop de les mines de mas Patiràs o de Canaletes.

Vista aèria de l’extrem SE del massís de l’Albera (vessant SE del Puig d’es Quers). Es tracta d’un típic relleu modelat sobre substrat pissarrós. En la foto (del 2001) es manifesten els efectes dels incendis de l’estiu del 2000.



Detall d’un filó de quars que mostra una estructura bretxoid on les parts fosques són fragments de l’encaixant pissarrós englobat. El filó és situat a la vessant oriental del Puig d’es Quers, prop del Mas Patiràs.

Plecs en les pissarres. La sèrie de Mas Patiràs (Cambro-Ordovicià) és una alternança rítmica en la que s’intercalen bancs de gresos quarsítics. La foto presa a Mas Patiràs mostra la típica sèrie rítmica afectada per plecs menors.



Els relleus de la part oriental del massís de l’Albera (Serra de la Balmeta) estan condicionats per un substrat pissarrós-esquistós on, ocasionalment, hi destaquen els filons de pòrfir (pre-hercinians) i de quars. A la fotografia s’aprecien tres estats de la transformació paisatgística: a la part superior s’aprecia la topografia original; per sota, la correcció de pendents mitjançant feixes de paret seca efectuada en èpoques de conreu de la vinya; i a la part baixa i a la dreta, l’aterrassament generat amb objectiu de la repoblació forestal. Aquesta pràctica és la menys adequada per a la geoconservació, doncs els afloraments queden ocults en el procés de moviment de terres.



Les runes del Mas Patiràs, construït sobre afloraments de pissarres que contenen abundants estructures tectòniques de plegament. Al fons s’aprecien els efectes antròpics en l’alteració del paisatge. D’una banda, els aterrassaments generats amb l’objectiu de la repoblació forestal. Per l’altre banda, la traça, amb fort impacte erosiu, produïda pel rodament de vehicles tot terreny de dues i quatre rodes.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Només una petita part de la zona es troba inclosa en el PEIN. Tanmateix, les mines i les rodalies de mas Patiràs, on es troben les millors estructures, hi són exclosos. Caldria incloure al menys la vessant oriental del Puig d’es Quers i del Llop sota algun règim de protecció. Així mateix caldria fer extensiva la protecció a alguna de les mines. Algun rètol informatiu seria d’utilitat.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Es tracta d’un espai despoblat on no s’han detectat amenaces immediates sobre el patrimoni geològic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Es tracta d’un espai en el que caldria potenciar el seu ús com a recurs didàctic i turístic. Malgrat en que cap dels seus valors patrimonials destaca com a



excepcional, sí es dona una conjunció d’elements de natura diversa (històrico-culturals, biòtics i geològics) de prou interès. Des de la perspectiva geològica, no cal arbitrar restriccions dràstiques en el mostreig, però sí que és recomanable, en la situació actual, restringir l’accés a les antigues explotacions si no hi ha un condicionament previ.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS La geozona no té actualment un grau d’interès suficient per ser inclosa en catalogacions d’àmbit supranacional.

AUTORIA DE LA FITXA Jordi Carreras Planells Unitat de Geotectònica Departament de Geologia Facultat de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra Font d’informació addicional: informe inèdit de Cirés, J.J. i Parés J.M. sobre les mineralitzacions del sector de Sant Miquel de Colera.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 PUIG D’ES QUERS I MAS PATIRÀS

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Al puig d’es Quers i a la seva vessant oriental conflueixen tots els elements geològics d’interès a la zona. A Mas Patiràs, situat al collet entre l’esmentat Puig i el Puig del Llop, hi ha la localitat tipus de la Sèrie del mateix nom. És una sèrie rítmica ben estratificada amb abundància de nivells de quarsita. Al barranc que mena directament del Puig per la vessant oriental es troben les mines de mas Patiràs o de Canaletes. Es tracta de una mina en galeria en la que s’explotava pirita, calcopirita i siderita en un filó de poc més d’un metre de gruixària i uns 500m de longitud. La mineralització estava situada en un filó d’uns 5 m de gruixària format per material triturat per efecte d’una falla possiblement associada amb l’emplaçament del filó de quars. També en aquesta localitat, i prop de la mina, afloren roques porfíriques que possiblement siguin la font de les mineralitzacions. A les rodalies de Mas Patiràs, concretament a la pista que seguint la corba de nivell flanqueja el Puig d’es Quers, abunden les estructures menors d’origen tectònic. Aquesta confluència d’aspectes interessants en un espai relativament reduït justifica l’interès que a nivell d’ensenyament avançat o a nivell científic té la zona. Unes explicacions a nivell de divulgació insistint especialment en el tema miner podrien fer atractiu aquest geòtop com a recurs cultural.



Vista aèria, en direcció NW, dels filons de quars del Puig d’es Quers.

GRÀFIC D’ACCESSOS




Vista aèria del Puig d’es Quers i la seva vessant oriental on es poden reconèixer els filons de quars. La mina de Mas Patiràs o de la Canaleta es troba situada en el filó que hi ha per sota la pista. En primer terme també es poden reconèixer altres filons de quars pertanyents al mateix sistema. La foto mostra els efectes de l’incendi de l’estiu del 2000.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Atesa la concentració de punts d’interès, la col·locació d’algun pannell explicatiu seria recomanable. Tant Mas Patiràs (a l’interior del geòtop) com el castell de Molinars (fora, però a poca distància de la geozona) serien dos punts estratègicament situats per, en cas de recuperar-se les edificacions, situar-hi un punt d’informació. El cim del Puig és un magnífic mirador de la regió i també és un indret adient per oferir informació al visitant. L’estat de les pistes no facilita l’accés al geòtop i per tant dificulta el seu ús com a recurs.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Al marge de la conveniència d’habilitar informació, el condicionament de l’accés a les rodalies de les mines seria necessari per al seu ús com a recurs didàctic.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 MINES DEL BARRANC DE CORBERA I DE LA RIERA DE

MOLINARS

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA A les valls dels barrancs de la Canaleta i de la riera de Molinars, abunden els pòrfirs leucocràtics en forma de petites intrusions a les sèries cambro-ordovicianes que en aquest sector són de tipus transicional entre la sèrie de mas Patiràs i les pissarres fosques de la Sèrie del mateix nom. També en aquest sector es desenvolupen alguns filons de quars lligats a la tectònica, com és el cas de les Roques Blanques a l’extrem oriental del geòtop. Les Mines de Corbera, també en galeria, estan situades en roques porfíriques àcides (riques en sílice). Aquestes mines explotaren filons d’un metre de gruix en una longitud d’uns 50 m. La mineralització estava constituïda per calcopirita. Una de les mines Corbera, la situada barranc amunt es troba actualment completament inundada. De la mina situada prop del fons de la vall de la riera de Molinars, anomenada Mina de Mas Buxó, o d’en Badullès i també de la Solana de Molinars, s’extreia pirita. En aquest cas també el mineral es trobava associat a un filó de quars i s’explotava en galeria en una longitud de prop de 200m.





RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Del conjunt de punts d’interès geològic, els que corresponen a mines abandonades solen ser els més complexos i costosos de reconvertir en recursos d’interès cultural. En aquest geòtop es concentren tres mines en galeria que porten en estat d’abandonament quasi un centenar d’anys. Caldria un estudi aprofundit de l’estat de les mines i del seu entorn per estimar les possibilitats de recuperació i reconversió de l’espai.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els propis d’explotacions mineres en estat d’abandonament.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Al marge de la conveniència d’habilitar informació, el condicionament de l’accés a les rodalies de les mines seria necessari per al seu ús com a recurs didàctic.



GEOZONA 159 GNEIS DE PORT DE LA SELVA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL És la localitat tipus de la formació del Gneis del Port. Aquest gneis paleozoic presenta peculiaritats en relació a la seva gènesi, mineralogia i textura. El Gneis del Port forma una intercalació derivada d’un cos intrusiu igni (pòrfir granític) associat al magmatisme pre-Hercinià. Les magnífiques condicions d’aflorament que es donen en aquesta geozona permeten reconèixer les característiques pròpies d’aquesta roca metamòrfica, així com llurs relacions amb els esquistos encaixants. Tant el gneis com els esquistos constitueixen magnífics registres de l’evolució metamòrfica i tectònica soferta. Els afloraments són un recurs didàctic de gran utilitat i mostren tant les variacions de la configuració geològica que s’observa a través del cos de gneisos com als esquistos encaixants.

Vista aèria de la muntanya de la Carbonera i la Punta de la Creu, situades entre la cala Tamariua i el nucli del Port de la Selva. Les pedreres corresponen a antigues explotacions del gneis del Port com a pedra de construcció.

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Vessant occidental de la Carbonera 2. Punta de la Creu i costa oriental de Cala Tamariua 3. Els Llaures i pedreres

COMARCA: Alt Empordà MUNICIPI(S): El Por de la Selva



DADES FISIOGRÀFIQUES Zona costanera, incloent les vessants septentrionals del turons de la Carbonera (118 m) i dels Llaures (184 m), així com el tram final del Rec de la Tamariua i la cala amb el mateix nom formada a la seva desembocadura. El tram litoral queda definit per una alternança de puntes (de la Creu, de cala Cativa i Cap Mitjà) que tanquen les cales Tamariua i Cativa. El torrent principal és el de Cala Tamariua que en el seu tram final forma un marcat colze.

CONDICIONS D’ACCÉS De fàcil accés per la carretera que des del Port mena sobre Cala Tamariua i pel camí de ronda que baixa fins l’esmentada cala i que continua vorejant la costa en direcció nord-est. A les pedreres abandonades situades en la vall de la riera de la Tamariua s’hi pot accedir remuntant pel fons de la vall (seguint corriols més o menys perduts). Als Llaures s’hi arriba de forma més planera des d’un trencall que deixa a l’esquerra la pista de Mas Puignau, a Puig Gros. Actualment és perillós acostar-se als fronts de les pedreres degut a la inestabilitat d’aquestes.



ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la construcció. La franja litoral es correspon a la ZMT i és on es concentra l’activitat de lleure relacionada amb el mar. La vessant nord de la Carbonera correspon a sòl Urbà. Molt variable, tot i la petita extensió de la geozona. Al marge de la ZMT, les vessants septentrionals i occidentals de la Carbonera són considerades sòl urbà. La resta es troba inclosa en el Parc Natural de Cap de Creus, de manera que el que queda al nord de la carena dels Llaures té la categoria intermitja de protecció (Paratge Natural d’Interès Nacional de Cap Gros - Cap de Creus).


SITUACIÓ GEOLÒGICA Els terrenys aflorants més antics a Catalunya es localitzen en l’anomenat sòcol Paleozoic. Aquest constitueix el substrat (producte de l’arrasament de la serralada Herciniana) i que en una gran extensió va ser cobert per roques sedimentàries mesozoiques i terciàries. En la configuració geològica actual de Catalunya, el sòcol Paleozoic aflora fonamentalment al Pirineu (Zona Axial) i també a la meitat septentrional de les Serralades Costaneres Catalanes. En el sòcol Paleozoic no tots els materials són de la mateixa edat, ja que s’hi troben des de materials del Paleozoic superior fins a materials possiblement precambrians. El Cap de Creus és un dels massissos on afloren roques de les més antigues del sòcol, i entre aquestes hi trobem una intercalació de roques ígnies d’edat desconeguda que durant l’Hercinià es transformaren en gneisos. Correspon aquesta localitat, per tant, a un dels espais on afloren roques antigues i que enregistren una evolució dels materials fins que assoliren nivells de l’escorça mitja i posteriorment foren aixecats fins a la superfície.

PARAULES CLAU Blastoporfíric Clorita Crenulació Diàclasi Esquist Explotació a cel obert Foliació

Gneis Interfèrencia de plecs Lineació Metapòrfir Moscovita Ortogneis Pedrera



Pegmatita Plec Pòrfir

Turmalina Zona Axial







TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona, la qual representa la localitat tipus del gneis del Port de la Selva, presenta tota una sèrie de peculiaritats en relació a la gènesi del gneis, a les seves característiques petrològiques i estructurals (estructures de deformació) i a les relacions amb l’encaixant esquistós. Aquestes característiques són ben visibles gràcies a les magnífiques condicions d’aflorament que es donen i que permeten desxifrar l’evolució tectònica i metamòrfica de la zona. Per tant, aquests afloraments constitueixen un recurs didàctic de gran utilitat per a la comprensió dels processos endògens. Interès turístic: 2 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3,5 Interès científic: 3,5

ANÀLISI COMPARATIVA Si bé les roques esquistoses sovintegen a Catalunya, els gneissos són més rars ja que, essent abundants al Pirineu, aquests afloren majoritàriament a l’Estat Francès. A Catalunya el massissos de gneis més importants se situen a la vall de Núria i a les Guilleries, mentre que a la resta de materials Paleozoics els gneissos només formen petits cossos. El Gneis del Port presenta alguna analogia petrològica amb els de les Guilleries i també amb l’anomenat Gneis profund del Canigó. Els gneissos solen ser roques abundants en els terrenys antics que responen a antigues serralades de plegament erosionades i que han posat al descobert roques procedents de l’escorça mitja i inferior. A la Península Ibèrica abunden al Massís Hercinià (Zona Centre-Ibèrica), també al Massís Central Francés i a Bretanya. Són roques molt abundants en els cratons Precambrians dels cinc continents.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Geozona situada a cavall del Parc Natural de Cap de Creus. Inclou, per tant, elements biòtics i històrico-culturals propis del parc. Al patrimoni natural propi de la zona litoral s’hi afegeixen les restes d’una arquitectura rural tradicional (les



feixes amb paret seca) que humanitza el paisatge de la localitat dels Llaures i també les escarpades pendents que cauen sobre les cales Fornells i Cativa. Hi ha un antic forn de calç d’estructura circular a Cala Fornells i un eixugador a Cala Cativa.


DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Zona situada al litoral nord-oest de la península del Cap de Creus, el qual forma el massís més oriental de la Zona Axial del Pirineu. Com a gran part de la península, en aquest indret afloren esquistos derivats de seqüències sedimentàries paleozoiques (i possiblement pre-cambrianes). Entre els esquistos aflora, a l’extrem occidental de la geozona, la intercalació d’ortogneissos del Port. Els esquistos i gneissos conformen un magnífic registre geològic que informa sobre la sedimentació i el magmatisme pre-hercinians, així com sobre la tectònica, el metamorfisme i el magmatisme hercinians. Els gneissos del Port presenten un caràcter foliat a les vores del contacte amb els esquistos i són massissos a la part central. Aquest fet ha possibilitat l’extracció de blocs de roca relativament massissa on la separació dels blocs es produeix aprofitant un diaclasat. Aquest diaclasat sovint és tapissat per una pàtina de clorita, fet que explica el color verdós superficial que prenen els blocs de gneis.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Els processos d’origen endogen són els més ben enregistrats en aquestes roques. Roques sedimentàries que contenien una intercalació d’origen igni sofriren una sèrie de transformacions al ser sotmeses a processos tectònics, metamòrfics i magmàtics quan es trobaven a l’interior de l’escorça. Així, la deformació induí la formació de successives foliacions i plecs, els processos metamòrfics modificaren la mineralogia i el creixement de nous minerals va transformar les roques originàriament sedimentàries i ígnies en metamòrfiques. Una petita evidència del magmatisme hercinià queda enregistrada per la presència a cala Tamariua de filons de pegmatites. El conjunt de transformacions generà un registre geològic complex amb intervenció de múltiples processos. Un exemple de l’activitat antigament duta a terme d’explotació de roques industrials queda palesa a les pedreres. Aquestes localitats conformen un recurs didàctic habitual en la docència de la geologia. Els afloraments del Port de la Selva també solen ser visitats per especialistes estrangers com a localitat



complement de les més emblemàtiques a Cap de Creus (Roses, Far de Cap de Creus, Punta dels Farallons i Cala Prona).

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Es tracta de la localitat tipus del Gneis del Port. El significat d’aquesta formació es coneix des dels anys 70. Amb posterioritat s’ha pogut conèixer de forma més acurada les característiques petrològiques d’aquestes roques. Tanmateix, els gneissos del Port apareixen referits a la literatura geològica molt abans (1947), quan van ser erròniament interpretats com a migmatites.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Carreras, J. & Ramírez, J. 1984. The geological significance of the Port de la Selva Gneisses (Eastern Pyrenees, Spain). Newsletter I.G.C.P.-5 6, 27-31 Denaeyer, M. E. 1947. Les embrechites de la Sierra de Rosas. C. r. Société géologique de France, 155-156 Ramírez, J. 1983. Els gneiss de Port de la Selva: Significació petrològica i relacions amb l'encaixant. Tesi llicenciatura inèdita, Univ. Barcelona Ramírez, J. 1983. Zonació metamòrfica de les roques metapelítiques i metapsamítiques del litoral nord del Cap de Creus (Port de la Selva - Cala Taballera). Inst. Inv. Geol. 36, 7-24.






Vista aèria de la costa de Port de la Selva entre la Punta de la Creu i Cala Fornells.



El gneis del Port és una peculiar roca metamòrfica derivada d’un pòrfir pre-Hercinià. La roca conté components texturals de la roca original (el caràcter porfidics manifest per la presència de cristalls de feldespat que, pel seu tamany, destaquen sobre la resta de components) i de la transformació metamòrfica (foliació).

Foto aèria de la costa esquistosa al NE de Cala Cativa.



Vista aèria de la Cala Tamariua, excavada en els esquistos.


INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL La part oriental de la zona es troba protegida sota les regulacions del Parc Natural del Cap de Creus. Tanmateix, cal adequar les intervencions d’ordenació a les especificitats que la conservació del Patrimoni Geològic requereix. El patrimoni geològic situat a la part occidental de la geozona, exclosa del règim de protecció del Parc i que se situa en una zona de pressió urbanística, no disposa de cap instrument de protecció. Caldria planificar el futur desenvolupament d’aquest sector i especialment de les pedreres i la zona d’influència amb una perspectiva geoproteccionista. Els afloraments d’interès geològic situats a la franja de la ZMT es troben ben preservats, tant els situats en zones no intervingudes com els situats en zones condicionades, com al Pas.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Si bé, en general, no cal establir restriccions sobre el mostreig en blocs caiguts, atesa la facilitat de mostrejar el gneis en totes les pedreres, si caldria advertir de no utilitzar el martell, excepte autoritzacions específiques, en els afloraments dels



geòtops del Vessant occidental de la Carbonera i el de Punta de la Creu i Costa oriental de Cala Tamariua.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Com a part del Geoparc de Cap de Creus, hauria de formar part dels llistats d’espais d’interès geològic d’àmbit estatal i internacional.

AUTORIA DE LA FITXA Jordi Carreras Planells Unitat de Geotectònica Departament de Geologia Facultat de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra Webs d'interès: http://www.ddgi.es/porselva/text/cat/serv3 (Ajuntament del Port de la Selva - Itineraris geològics)



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 VESSANT OCCIDENTAL DE LA CARBONERA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA En aquesta localitat se situen els afloraments més emblemàtics de la Geozona, doncs a més d’existir els afloraments de més qualitat i accessibilitat, la direcció N-S de la costa dissecta perpendicularment les estructures, de manera que s’obté una bona secció de la làmina de gneis i de les estructures associades. Els aspectes més remarcables que es poden observar a la localitat són: L’estructura i petrologia dels gneissos amb una variació gradual de la perifèria, on apareixen clarament foliats, a la part central (pedreres), on es presenten massius, poc foliats i abundantment diaclasats i on es poden reconèixer les estructures relictes del pòrfir originari. Les dues generacions de plecs que afecten als gneissos i als esquists encaixants (situats entre la punta de la Creu i Cala Tamariua), amb magnífics exemples d’interferències de plecs com la clàssica situada sobre la carretera poc abans de les pedreres. En aquest mateix sentit són molt interessants i didàctics els afloraments situats al contacte N dels gneissos i especialment els situats prop del final de la carretera i zona de pàrquing. Text GEOLOGIA de la taula Geotops vinculats.

El gneis del Port és una peculiar roca, tant per el seu origen com per les estructures de deformació. A la foto s’aprecia una estructura d’interferència de plecs generada en una vena de quars en el sí del gneis. Aquesta excepcional estructura es troba en un aflorament molt vulnerable atesa la seva situació prop de la carretera que des del nucli urbà va cap a la punta de la Creu i prop de les pedreres.




El gneis del Port deriva del metamorfisme i deformació d’una antiga roca porfidica. El caràcter foliat és producte del metamorfisme. Les heterogeneïtats texturals, on s’aprecia una banda més clara i de tamany de gra més groller que destaca sobre les parts més grises, corresponen a heterogeneïtats del pòrfir original on existien enclavaments de textura granitica inclosos en una matriu porfídica.



Foto aèria de les pedreres del Port, excavades en els gneisos, que contenen abundants afloraments d’interès geològic. Tanmateix, la seva situació prop del nucli urbà determina que hagin quedat excloses de l’àmbit de protecció que suposa el Parc Natural del Cap de Creus. La seva restauració s’hauria de dur a terme amb una perspectiva que comporti alhora la seguretat, atesa la inestabilitat d’alguns dels fronts de la pedrera, i la preservació del patrimoni geològic.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL De tota la geozona, aquest geòtop és, amb diferència, un dels afloraments més emblemàtics i representatius. Això està condicionat per ser la zona amb més fàcil accés i on, a més de les pedreres, es pot practicar una secció N-S. Tanmateix, la proximitat al casc urbà i el creixement urbanístic fa que correspongui a la localitat més amenaçada com a recurs de Patrimoni Geològic. La necessària restauració de les pedreres (que ara comporten un cert risc) s’hauria de fer respectant en al màxim l’accés als afloraments creats per les excavacions. Tots els afloraments situats al costat marítim del vial que va a Cala Tamariua haurien de ser preservats i, de la mateixa manera, també alguns de singulars situats al costat de muntanya. També serien de gran utilitat un panells explicatius situats sobre la cala del Pas.



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els dos riscos que afecten aquest geòtop són: una inadequada restauració de les pedreres i les construccions al costat muntanyenc del vial que mena a cala Tamariua, en cas que no respectessin els afloraments situats al talús de la carretera.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Es pot realitzar un ús com a recurs didàctic de nivell mig i superior on pot autoritzar-se el mostreig de blocs caiguts (especialment a les pedreres), però caldria fer menció explícita de la restricció de l’ús del martell en alguns afloraments.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 PUNTA DE LA CREU I COSTA ORIENTAL DE CALA TAMARIUA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest Geòtop, conjuntament amb el de la Carbonera, configuren l’itinerari geològic clàssic dels gneissos del Port i complementen la secció, doncs aquí poden observar-se en detall les característiques petrològiques i estructurals dels esquists que formen el flanc septentrional dels gneisos. En aquesta localitat es manifesten els primers filons de pegmatites (que són molt abundants a Cap Gros), mostrant la seva mineralogia (incloent-hi abundant moscovita i turmalina) i les disposicions en forma de dics plegats que evidencien el sintectonisme (amb formes de plegament) que va acompanyar al magmatisme que donà lloc a les pegmatites.

La costa a les rodalies de Cala Tamariua mostra una gran riquesa d’estructures tectòniques d’interès didàctic. En aquest indret comencen a manifestar-se els filons de pegmatites. Algunes d’elles, com la de la fotografia a Cala Tamariua, mostren estructures de plegament sintectònic, és a dir, deformacions que es produïren durant l’emplaçament del filó.




Els esquistos de Cala Tamariua constitueixen un recurs didàctic de primer ordre. Són especialment adients per mostrar i interpretar la superposició d’estructures tectòniques. A la foto s’aprecien plecs hectomètrics que afecten la foliació dels esquistos (localitat entre la Punta de la Creu i cala Tamariua).



Un altre exemple d’estructures tectòniques menors que són un excepcional recurs didàctic. La foto mostra un plec que afecta a la foliació dels esquistos, així com a una alineació continguda en pla de foliació. Aquest exemple de registre estructural és el que permet la deducció de l’evolució estructural del Cap de Creus en particular i de l’Hercinià en general. És, però, una localitat amb un elevat grau de vulnerabilitat, situada entre la punta de la Creu i cala Tamariua.



Un altre exemple de filó de pegmatita emplaçat sintectònicament prop del pàrquing de cala Tamariua.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL De tota la geozona, aquest geòtop és, amb diferència, un dels afloraments més emblemàtics i representatius. Això està condicionat per ser la zona amb més fàcil accés i on, a més de les pedreres, es pot practicar una secció N-S. Tanmateix, la proximitat al casc urbà i el creixement urbanístic fa que correspongui a la localitat més amenaçada com a recurs de Patrimoni Geològic. La necessària restauració de les pedreres (que ara comporten un cert risc) s’hauria de fer respectant en al màxim l’accés als afloraments creats per les excavacions. Tots els afloraments situats al costat marítim del vial que va a Cala Tamariua haurien de ser preservats i, de la mateixa manera, també alguns de singulars situats al costat de muntanya. També serien de gran utilitat un pannells explicatius situats sobre la cala del Pas.



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els dos riscos que afecten aquest geòtop són: una inadequada restauració de les pedreres i les construccions al costat muntanyenc del vial que mena a cala Tamariua, en cas que no respectessin els afloraments situats al talús de la carretera.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Es pot realitzar un ús com a recurs didàctic de nivell mig i superior on pot autoritzar-se el mostreig de blocs caiguts (especialment a les pedreres), però caldria fer menció explícita de la restricció de l’ús del martell en alguns afloraments.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 ELS LLAURES I PEDRERES

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA En aquest geòtop es reprodueixen les roques i estructures que s’observen en els geòtops anteriors, si bé és un recurs geològic poc utilitzat atesa la dificultat d’accés i la impossibilitat de fer un recorregut transversal a les estructures. Les pedreres es troben en un millor estat de preservació, així com els fronts de pedrera. Com a element geològic afegit a la zona dels Llaures aflora la peculiar associació de litologies variades anomenada complex de San Baldiri. Aquesta està formada per esquists negres i localment llentions de composició litològica variable, com quarsites, marbres (sovint utilitzats per a la elaboració de calç), amfibolites i roques calcosilicatades. Una peculiaritat d’aquestes roques és que solen donar sòls més fèrtils, raó que explica que la gran majoria dels petits conreus i masos existents entre el Port i Cadaqués es localitzin sobre aquests materials. Per raons d’estructura geològica aquests materials afloren exclusivament a les parts altes dels relleus, donant lloc als turons aplanats de la zona dels Llaures.

Vista aèria dels Llaures i les pedreres de gneis.




Vista aèria dels Llaures. S’aprecia que és una zona antigament conreada on els terrenys de cultiu aprofiten els materials del complexa de Sant Baldiri, entre els que s’inclouen els esquistos ampelítics, més aptes per a la generació de sòls. Contrasta la zona relativament plana dels Llaures amb els abruptes relleus associats als gneisos i als esquistos infrajacents.

Registre en el paisatge de pràctiques agrícoles i extractives actualment abandonades. A l’esquerra de la pedrera de gneis es reconeixen feixes de l’antic i dificultós conreu de vinyes en paratges escarpats i amb sòls escassament desenvolupats.




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Les pròpies de la Geozona referides a la part inclosa sota el règim de protecció del Parc.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’amenaça més directa podria derivar-se d’una restauració inadequada de les pedreres.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Els propis de la geozona.



GEOZONA 160 ROQUES DE CAP DE CREUS (RABASSERS – PUNTA DELS FARALLONS)

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta zona inclou magnífics exemples d’estructures de deformació dúctil, roques metamòrfiques i granítiques, així com un paisatge rocallós d’extraordinària bellesa i valor geomorfològic. Destaquen en qualitat, quantitat i en extensió dels afloraments els exemples de (i) zones de cisalla, uns dels millors exemples del mon, (ii) estructures de plegament, (iii) roques metamòrfiques, migmatites i granitoides, (iv) relacions metamorfisme-plutonisme-deformació i (v) formes d’erosió (modelat eòlic i litoral). Es tracta d'afloraments molt recomanables des del punt de vista científic i didàctic, una gran majoria dels quals són clau per a la recerca en geologia estructural, petrologia ígnia i metamòrfica i en general per a l'estudi de processos endògens. Per l'excepcionalitat dels afloraments presents, s'ha convertit en una zona clàssica a nivell europeu d'excursions geològiques amb estudiants i de recerca. Des del 1998 aquesta geozona forma part de la Reserva Natural Integral i Paratge Natural del Parc Natural del Cap de Creus.

Imatge de detall de la zona de cisalla de cala Prona, magnífic exemple de zona de cisalla dúctil afectant a roques foliades.

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Quarsites de Rabassers de Dalt 2. Ginebrer 3. Camí de Cala Serena 4. Zones de cisalla de Cala Prona i el Llimac



5. Punta dels Farallons i Volt Andrau 6. Cala Sardina

COMARCA: Cala Sardina MUNICIPI(S): El Port de la Selva,

Cadaqués

DADES FISIOGRÀFIQUES La zona se situa al NE de la península del Cap de Creus. Avarca un domini paisatgístic rocallós de gran bellesa, tant en la seva part interior com costanera. El domini litoral pertany al mar d’Amunt i es caracteritza per una costa feréstega i escarpada per la tramuntana, amb nombrosos entrants i sortints. Destaca a l'oest la costa del Golfet, amb les cales de s'Arenassa, Serena i Prona. A l'est hi ha la Punta dels Tres Frares, Canal Guillosa i cala Galladera. Hi ha refugis de pescadors a cala Prona i Galladera. El domini interior presenta un relleu amb poques elevacions, però força escarpat, amb desnivells, molts ressalts rocallosos i petits turons i careners (entre uns 140 i 50 metres d’alçada) que van guanyant alçada a mida que ens allunyem de la costa, amb el puig Alt (237 m) al sud-oest, just fora de la geozona. Aquests promontoris rocallosos es troben separats per una xarxa de petites valls i barrancs, recs, canals i corredors que segueixen el traçat d'estructures geològiques. La part més meridional de la geozona és menys feréstega, amb prats que en el seu temps van facilitar les activitats rurals, amb l'establiment dels masos de Rabassers de Baix (en bon estat de conservació, propietat del ClubMed) i Rabassers de Dalt (abandonat i en ruïnes). Avui en dia encara hi ha pastoreig als voltants d'aquests masos. Constitueix un espai natural amb un grau de preservació relativament elevat. La carretera de Rabassers a la Birba és el principal eix viari que travessa la zona. Hi ha també diversos corriols que menen cap a les principals cales.

CONDICIONS D’ACCÉS El Mas Rabassers de Baix és accessible en vehicle des de Cadaqués seguint la carretera al Far del Cap de Creus i prenent un trencant a l'esquerra al cap d'uns 3 quilòmetres. El camí que segueix cap a Rabassers de Dalt i el mas de la Birba (GR-11) sol ésser obert al trànsit rodat (4x4 recomanable) a excepció d'èpoques amb risc d'incendi en què roman tancat. Passat el trencant de la Birba, i sota el Rocal dels Marroquins, el camí que segueix cap a la costa nord s'estreny i cal seguir a peu. Més endavant se'n separen dos corriols, el que es dirigeix cap a Volt



Andrau i cala Galladera, i el camí de cala Serena. Donada la gran bellesa paisatgística es recomana, però, l'accés a peu des de Rabassers de Baix.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Zones de Reserva Natural Integral i Paratge Natural del Parc Natural del Cap de Creus. Usos turístics i serveis (ClubMed) al mas Rabassers de Baix. Pastoreig als voltants dels masos de Rabassers. Sòl privat no urbanitzable ZMT (Zona Marítimo-Terrestre) Zona de Reserva Natural Integral del Parc Natural del Cap de Creus. Zona de Paratge Natural del Parc Natural del Cap de Creus. Espai enterament catalogat al PEIN


SITUACIÓ GEOLÒGICA Aquesta geozona se situa al NE de la península de Cap de Creus, la qual representa l'acabament oriental de la Zona Axial del Pirineu. La Zona Axial està conformada per materials d'edat Paleozoica transformats durant l'Orogènia



Herciniana que va originar la Serralada del mateix nom, desmantellada a la fi del Paleozoic. Sobre aquest substrat erosionat es varen sedimentar seqüències de roques mesozoiques i/o terciàries. Tot aquest conjunt (sòcol i cobertora) es va veure posteriorment involucrat en la formació de la Serralada pirinenca. La Zona Axial que respon a l'eix orogràfic dels Pirineus perd gradualment alçada cap a l'E, fins endinsar-se al mar formant la península de Cap de Creus, constituïda en la seva quasi totalitat per roques metamòrfiques i ígnies de l'escorça mitja. Aquesta geozona se situa en un domini de roques metamòrfiques de grau mig i alt afectades pels plegaments i cisallaments hercinians i intrusions de granitoides.

PARAULES CLAU paraules clau Alvèol Anatèxia Andalusita Aplita Bandat tectònic Biotita Boudin Cala Cambro-Ordovicià Clivatge de crenulació Cordierita Costa rocosa Crenulació extensional Dic Dinamometamorfisme Erosió alveolar Esquist Estructura S-C Estructura S-C' Fàbrica magmàtica Falla menor Faralló Filó Foliació

Foliació milonítica Fractura Granat Granit Granitoid Granodiorita Hercinià Intrusió Leucogranit Lineació Metagrauvaca Metamorfisme Metapelita Mica Migmatita Milonita Milonita Mineralitzacions de silicats Modelat eòlic Modelat litoral Moscovita Paleozoic Pegmatita Penya-segat Pirineus



Plec Plec ptigmàtic Porfiroblast Quars-diorita Quarsita Roca calcosilicatada Sillimanita Taffone

Tectònica Tectònica herciniana Tectònica polifàsica Tonalita Turmalina Zona Axial Zona de cisalla magmàtica







TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en què engloba alguns dels millors exemples d'Europa i del món d’estructures de deformació dúctil, en especial zones de cisalla. Són també de gran rellevància a Catalunya i Europa els afloraments de roques metamòrfiques, migmatites i granitoides, així com el paisatge rocallós, d’extraordinària bellesa i valor geomorfològic. Destaquen en qualitat, quantitat i en extensió dels afloraments els exemples de (i) zones de cisalla que afecten roques metamòrfiques foliades, granitoides i pegmatites, (ii) plecs (iii) roques metamòrfiques i magmàtiques (iv) relacions metamorfisme-plutonisme-deformació i (v) formes d’erosió. En primer lloc, doncs, representa un registre de primer ordre a nivell internacional dels processos que tingueren lloc en dominis relativament profunds a l’escorça terrestre durant l’orogènia herciniana (plegament, cisallament, metamorfisme i magmatisme). L’abundància, continuïtat i qualitat dels afloraments ofereixen al geòleg una oportunitat única per interpretar els diferents processos de transformació endògena. Per altra banda, també es considera excepcional el seu valor com a paisatge eminentment geològic, pels aspectes geomorfològics que s’hi poden observar i per la pròpia bellesa i personalitat dels seus paratges. El valor patrimonial d’aquesta geozona respon en primer lloc al caràcter de registre de processos geològics endògens (deformació, metamorfisme i magmatisme) i que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les estructures aflorants. La singularitat d'aquests afloraments fa que es pugui qualificar com de màxim interès a nivell d'ensenyament superior i científic, tractant-se sense cap mena de dubte d’un valor patrimonial d’interès científic internacional. Per altra banda, aquesta geozona també constitueix un exemple únic a nivell internacional de paisatge geològic d’extremada bellesa i valor geomorfològic, com mostra l’abundància de formes d’erosió, conseqüència de l’acció erosiva del mar i del vent. Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 5 Interès científic: 5



ANÀLISI COMPARATIVA PER PROXIMITAT GEOGRÀFICA. Constitueix, juntament amb la geozona Cap de Creus - Culip part del cinturó metamòrfic i tectònic del nord del Cap de Creus, englobant-ne els afloraments més interessants. Aquesta geozona presenta analogies amb altres afloraments de roques metamòrfiques de grau mig i alt i granitoides del Pirineu. A la vessant espanyola del Pirineu els afloraments en els Massissos de l’Albera i del Roc de Frausa. Tanmateix, aquests afloraments pirinencs que presenten certes analogies geològiques amb aquesta geozona es troben majoritàriament a la vessant francesa del Pirineu (per exemple dels massissos de l’Albera i del Roc de Frausa com a més propers), i el seu valor és inferior en quant a qualitat i quantitat d’afloraments. Per tant, aquesta geozona, com a part de la zona metamòrfica de més alt grau del massís del cap de Creus, presenta uns valors patrimonials únics en tot el territori català. PER ANALOGIA GEOLÒGICA. Aquesta geozona, en quant a la varietat i qualitat d’estructures de deformació dúctil i relacions d’aquestes amb processos metamòrfics i magmàtics, no té cap equivalent en tota l’Europa Central i Meridional. Això queda ben demostrat pel fet que és una de les àrees més visitades per investigadors i estudiants universitaris d’arreu d’Europa. Per la seva privilegiada situació geogràfica es pot considerar com un dels indrets del món on es pot accedir amb més facilitat a un registre quasi complet d’estructures de deformació dúctil i seqüències de roques metamòrfiques.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS En aquesta geozona els valors geològics i geològico-paisatgístics coincideixen amb altres valors patrimonials de tipus biòtic i històrico-cultural. Entre el patrimoni biològic destaquen per la seva major importància els ecosistemes marins litorals, així com en flora l’existència d’espècies vegetals endèmiques a la zona. Dins el que es pot considerar patrimoni rural i etnològic destaquen els refugis de pescadors de les cales Prona i Galladera, i els masos de Rabassers i alguns corrals i feixes de paret seca al sector interior més meridional. No podem deixar de banda que aquests paisatges han inspirat a tota una sèrie d’artistes, pintors i escriptors l’obra dels quals forma part del patrimoni cultural d’aquesta zona.




DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Aquesta geozona se situa al NE de la península de Cap de Creus, la qual representa l'acabament oriental de la Zona Axial del Pirineu. La Zona Axial està conformada per materials d'edat Paleozoica involucrats en l'Orogènia Herciniana que va originar la Serralada del mateix nom, desmantellada a la fi del Paleozoic. L'aixecament de la Serralada pirinenca i l'erosió han contribuït a què aquests materials estructurats en profunditat ara aflorin en superfície. Aquests materials paleozoics tenen natura diversa al llarg de la Zona Axial, predominant les roques d'origen sedimentari sotmeses a un metamorfisme d'intensitat variable i roques ígnies pre-mesozoiques. Ocupa l’extrem nord-oriental de la península del Cap de Creus. Està formada essencialment per esquists (metapelites i metagrauvaques) que en direcció N són cada cop més cristal·lins, és a dir, de més alt grau metamòrfic. Així, podem observar una successió des d’esquists amb cordierita i andalusita a Rabassers, a esquists amb sillimanita (per exemple al camí de cala Serena) i migmatites (esquists que després de fondre parcialment, tornen a cristal·litzar formant llentions de granit) a la zona més Septentrional. Aquesta geozona representa, doncs, un indret ideal per l’observació de roques metamòrfiques i la interpretació dels processos metamòrfics. La fusió parcial dels esquists és deguda a la calor addicional aportat per la intrusió de petits cossos de tonalites, quars-diorites i quars-gabres a la zona de la Punta dels Farallons i Volt Andrau. Hi ha dues zones on aflora una barreja de roques magmàtiques i migmatites i que corresponen als dominis més profunds, també anomenats complexos migmatítics. Aquestes se situen a l'est de cala Serena i a la Punta dels Farallons i Volt Andrau. A la zona també hi són presents altres litologies afectades pel metamorfisme i la deformació herciniana. Entre aquestes destaquen les quarsites de Rabassers. Aquest conjunt litològic es troba àmpliament intruït per filons de pegmatites que presenten una gran varietat mineralògica i són d’interès per l’estudi de processos petrogenètics. En aquest sector es concentra una gran varietat mineralògica i de roques metamòrfiques. Però sobre tot, aquesta geozona destaca per la diversitat, qualitat i condicions idònies d’aflorament (en molts casos els afloraments són quasi continus al llarg de 200 o 300 m) d’una gama molt diversa d’estructures de deformació dúctil que afecten en diferent grau als diferents tipus de roques



(esquists, quarsites, amfibolites i pegmatites). Hi són representats exemples únics a nivell mundial de foliacions, crenulacions, plecs i en especial zones de cisalla. A través del seu estudi es pot reconstruir de forma bastant acurada la història tectònica de la regió. Les bones condicions d’aflorament permeten l’anàlisi detallat d’aquestes estructures i dels canvis en la seva distribució geomètrica a l’espai, així com l’estudi de les relacions entre la deformació i el metamorfisme, i entre la deformació i la intrusió de dics de pegmatita (els afloraments de cala Prona i del complex migmatític de la Punta dels Farallons en són un exemple). Destaquen els excepcionals afloraments de zones de cisalla al llarg del camí de cala Serena, a cala Prona i a cala Sardina. L'acció erosiva del mar i la tramuntana es manifesta amb la màxima intensitat. L'abrasió sobre un substrat acusadament estructurat per plecs i zones de cisalles (falles dúctils) determina el caràcter de la costa que, a més, presenta diversos illots i farallons. La morfologia interior, així mateix condicionada per la natura litològica i estructural del substrat, forma un sistema de relleus separats per recs i petites valls. És un fet diferenciador el control que exerceixen tant les estructures tectòniques (principalment zones de cisalla) com la diferent natura dels materials (esquists, quarsites, pegmatites) en la direcció i grau de meteorització i erosió preferents. Així, la majoria de recs i petites valls segueixen una d'orientació predominant NW-SE, corresponent a la direcció de les zones de cisalla. Per altra banda, com a formes d’erosió destaquen els alvèols desenvolupats en els esquists i sobretot els taffoni i petites coves a les pegmatites. Pels efectes de l’erosió els cossos de pegmatita poden prendre formes realment curioses que contribueixen amb unes pinzellades de misteri en el paisatge. Alguns d’aquests cossos pegmatítics han estat batejats pels pobladors locals o pels navegants (ex: el Llimac, els Falcons, Roca de la Finestra) i són considerats figures emblemàtiques del paisatge.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Es centra principalment en els camps de la petrologia endògena (roques metamòrfiques i ígnies, processos metamòrfics i ignis) i especialment de la Geologia Estructural (estructures de deformació dúctil: plecs i zones de cisalla). Associats al metamorfisme i magmatisme, hi ha processos mineralogenètics rellevants com són les complexes mineralitzacions a les pegmatites i als quarsos de segregació metamòrfica. En general representa un magnífic registre de



l’evolució geològica de dominis profunds de l’escorça amb intervenció de múltiples processos endògens. En quant a processos exògens el més rellevant són les formes d’erosió (a vegades curioses i espectaculars) resultants de l’acció continuada del vent i l’aigua sobre un substrat cristal·lí (principalment esquists i pegmatites). En relació a aquest aspecte, és un fet diferenciador el control que exerceixen tant les estructures tectòniques (zones de cisalla) com la diferent natura dels materials (esquists, quarsites, pegmatites) en la direcció i grau de meteorització i erosió preferents. De la interacció entre la constitució geològica i l’acció erosiva de l’aigua i del vent en resulta un paisatge singular de primer ordre.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Aquests afloraments, conjuntament amb els de la resta del litoral septentrional de la Península de Cap de Creus i els afloraments de Roses, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del món, es va fer manifest que es tractava dels afloraments més excepcionals a escala mundial. A partir d'aquest instant s'han produït diverses publicacions que prenen exemples d'aquesta geozona. En base a afloraments compresos en aquesta geozona s’ha aprofundit en la investigació en el camp de l’evolució estructural, cinemàtica i de les relacions entre la deformació, el metamorfisme i l’emplaçament de granitoids. Tant a nivell d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats espanyoles i europees s'inclou la visita a aquestes localitats. Això ha condicionat que actualment es considera aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural i del metamorfisme.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Alfonso, M. P., Corbella, M. & Melgarejo, J. C. 1995. Nb-Ta-minerals from Cap de Creus pegmatite field, eastern Pyrenees: distribution and geochemical trends. Mineralogy and Petrology 55, 53-69. Alfonso, M. P. 1995. Aproximación a la petrogénesis de las pegmatitas del Cap de Creus. Tesi doctoral, Univ. Barcelona.



Bossière, G., Carreras, J. & Druguet, E. 1995. Mylonites from Cap de Creus shear zones. In: EUG 8 7. Abstract supplement No. 1 en Terra Nova. Blackwell Scientific Publications. Oxford., Strasbourg, France. Bossière, G., Carreras, J. & Druguet, E. 1996. Structural and petrological evolution of the Cala Serena shear zone (Cap de Creus, East Pyrenees). Università degli Studi di Milano 107. Carreras, J. 1973. Petrología y análisis estructural de las rocas metamórficas de la zona del cabo de Creus (prov. de Gerona). Unpublished Tesis Doctoral thesis, Univ. Barcelona. Carreras, J. 1974. Petrología y análisis estructural de las rocas metamórficas de la zona del cabo de Creus (prov. de Gerona). Secret. Publ. Univ. de Barcelona, 11. Carreras, J. 1974. Progressive mylonitization in quartzitic and quartz-feldspathic rocks in the shear belts of the Cabo de Creus (E-Pyrenees, Spain). Unpublished M.Sc. Thesis thesis, Imperial College, University of London,. Carreras, J. 1975. Las deformaciones tardi-hercínicas en el litoral septentrional de la península del Cap de Creus (prov. Gerona, España): la génesis de las bandas miloníticas. Acta geológica Hispánica 10(3), 109-115. Carreras, J. 1979. Guide to the Cap de Creus mylonite zones. In: Int. Conf. on Shear Zones in Rocks. Univ. Barcelona, Barcelona, 17. Carreras, J. 1989. Zonas de cizalla y milonitas en el Cap de Creus. In: I Reunion Comisión de tectónica, S.G.E., Univ. Aut. Barcelona. Carreras, J. 1997. Shear zones in foliated rocks: geometry and kinematics. Chapman and Hall, London. Carreras, J. & Capellà, I. 1994. Tectonic levels in the Palaeozoic basement of the Pyrenees: a review and a new interpretation. Journal of Structural Geology 16(11), 1509-1524.



Carreras, J. & Casas, J. M. 1987. On folding and shear zone development: a mesoscale structural study on yhe transition between two different tectonic styles. Tectonophysics 135, 87-98. Carreras, J., Casas, J. M. & Losantos, M. 1997. Banding and foliation in mylonites. In: Fault-related rocks - A photographic Atlas (edited by Snoke, A. W.). Carreras, J., Casas, J. M. & Losantos, M. 1997. Some mesoscopic aspects of mylonitic shear zones. In: Fault-related rocks - A photographic Atlas (edited by Snoke, A. W.). Carreras, J., Casas, J. M., Losantos, M. & White, S. H. 1997. Progressive development of a quartz mylonite. In: Fault-related rocks - A photographic Atlas (edited by Snoke, A. W.). Carreras, J. & Druguet, E. 1994. El papel de las zonas de cizalla en la configuración estructural del complejo migmatítico del sector septentrional de la península del Cap de Creus (Girona). Revista de la Sociedad Geológica de España 7(1-2), 21-29. Carreras, J. & Druguet, E. 1995. El Cap de Creus: aspectes geològics. En: La península del Cap de Creus i la Serra de Verdera. Institut d'Estudis Empordanesos., Monografies Empordanesas 2, 19-25. Carreras, J., Estrada, A. & White, S. 1977. The effects of folding on the c-axis fabrics of a quartz-mylonite. Tectonophysics 39, 3-24. Carreras, J. & Druguet, E. 1997. Algunas claves para la protección del patrimonio geológico de Cap de Creus. II Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico. Sociedad Geológica de España. Instituto de Estudios Riojanos. Zubía 15, 45-53. Carreras, J. & Druguet, E. 1997. Patrimonio geológico en zonas antropizadas: ejemplos de la Costa Brava. In Pallí & Carreras (Eds.): III Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico. Sociedad Geológica de España. Universitat



de Girona, 19-23. Carreras, J. & García Celma, A. 1982. Quartz c-axis fabric variation at the margins of a shear zone developed in schists from Cap de Creus (Spain). Acta geológica Hispánica 17(3), 137-149. Carreras, J., Orta, J. M. & San Miguel, A. 1975. El área pegmatítica del litoral N. de la península del cabo de Creus y su contexto metamórfico y estructural. Revista del Instituto de Investigaciones Geológicas Diputación Provincial de Barcelona 30, 11-34. Carreras, J. & Santanach, P. 1973. Micropliegues y movimiento en los cizallamientos profundos del cabo de Creus (prov. Gerona). Estudios geológicos 29, 439-450. Corbella, M. 1990. Estudi metal.logenétic del camp pegmatitic del Cap de Creus. Tesis Lic. Univ. Barcelona,. Unpublished Tesis lic. 317 pp thesis, Univ. Barcelona. Denaeyer, M.E. 1953. Érosion alvéolaire et "taffoni" du Cap de Creus (Province de Gerona, Pyrénées orientales catalanes) et autres lieux. Bulletin de la Societé Belge de Géologie, de Paléontologie et d'Hidrologie (Bruxelles), Tome LXII(2-3). Denaeyer, M. G. & San Miguel, A. 1954. La tectonique et les migmatites du Cap de Creus (Pyrenees Orientales Catalanes). C.r. Acad. Sci. Paris 238, 918-920. Druguet, E. 1992. Petrologia del complex migmatític de l'àrea de la Punta dels Farallons (Cap de Creus). Unpublished Tesi de Llicenciatura thesis, Universitat de Barcelona. Druguet, E. 1997. The structure of the NE Cap de Creus peninsula. Relationships with metamorphism and magmatism. Unpublished Unpubl.Thesis thesis, Univ. Autònoma de Barcelona. Druguet, E., Enrique, P. & Galán, G. 1995. Tipología de los granitoides y las rocas asociadas del complejo migmatítico de la Punta dels Farallons (Cap de Creus, Pirineo Oriental). Geogaceta 18, 199-202.



Druguet, E. & Hutton, D. H. W. 1998. Syntectonic anatexis and magmatism in a mid-crustal transpressional shear zone: an example from the Hercynian rocks of the eastern Pyrenees. Journal of Structural Geology 20, 905-916. Enrique, P. 1995. Una nueva interpretación sobre las relaciones entre el emplazamiento de granitoides y el metamorfismo regional hercinianos en el Pirineo oriental. Geogaceta 18, 203-206. García, A. 1982. Domainal and fabric heterogeneities in the Cap de Creus Quartz mylonites. Journal of Structural Geology 4, 443 - 456. García, A. 1983. C- axis and shape fabrics in quartz mylonites of Cap de Creus (Spain); their properties and development. Unpublished Ph. D. thesis thesis, Institute of Earth Sciences, University of Utrecht. Història Natural dels Països Catalans, vol. I: Geologia I. Enciclopèdia Catalana. 1986. Hudleston, P. J. & Lan, L. 1993. Information from fold shapes. Journal of Structural Geology 15(3-5), 253-264. Miquel, L. i Bofill, L. 1987. Mapa del Cap de Creus. Cadaqués i la costa del Mar d'Amunt i la del Mar d'Avall des de Cap Gros a Norfeu. Navidad, M. & Carreras, J. 1995. Pre-Hercynian magmatism in the Eastern Pyrenees (Cap de Creus and Albera Massifs) and its geodynamical setting. Geol. en Mijnbouw 74, 65-77. Orta, J. M. 1973. Estudio petrológico y estructural del área pegmatítica del litoral septentrional de la península del cabo de Creus entre Cala Taballera y Cala Portaló. Unpublished Tèsi de llicenciatura thesis, Univ. Barcelona. Pau, B. 1995. Anàlisi de lantànids mitjançant ICP-AES. Aplicació a l'estudi de les terres rares de les roques ígnies i metamòrfiques del Cap de Creus. Unpublished Tesi Llicenc. thesis, Univ. Barcelona.



Pla, J. 1978. La Costa Brava. Editorial Destino. Plujà, A. 1996. Estudi del Cap de Creus. La costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic. Edició de l'autor. Plujà, A. 2000. El Cap de Creus. 60 itineraris de Portbou a Roses. Edició de l'autor. Reche, J. & Martínez, F. J. 1996. GPT: an Excel spreadsheet for thermobarometric calculations in metapelitic rocks. Computers & Geosciences 22, 775-784. White, S., Burrows, S. E., Carreras, J., Shaw, N. & Humphreys, J. 1980. On mylonites in ductile shear zones. Journal of Structural Geology 2(1-2), 175-187.








Plecs i crenulacions afectant als esquists pelítics i grauvàquics prop del mas Rabassers de Baix.

Els esquists poden ésser afectats per diverses fases de plegament, com a la fotografia, on s'observen plecs replegats. En canvi, les pegmatites són posteriors als primers plecs, tallant-los, i intrueixen durant el segon plegament, com aquesta vena plegada, al sud de Volt Andrau.



Espectacular zona de cisalla amb desenvolupament d'un bandat milonític d'esquists, granitoides i pegmatites. Racó d'en Sapés, just a l'est de la punta dels Farallons. Es tracta d'un aflorament molt il·lustratiu i didàctic, per la quantitat i qualitat de litologies i estructures presents.

Vista aèria de la zona de cala Serena i cala Prona, al Golfet, espai de gran bellesa paisatgística on conflueixen valors geològics i geomorfològics de primer ordre.



Aflorament espectacular de roques magmàtiques al complex migmatític, prop de Volt Andrau. Les relacions intrusives entre els diferents tipus de roques permeten establir la seqüència d'esdeveniments magmàtics.

Les pegmatites, més resistents a l'erosió que els esquists, solen formar resalts en el paisatge. Poden formar grans filons, com el de la fotografia (entre els masos de Rabassers de Baix i de Dalt) amb importants mineralitzacions. Sovint, les excursions amb els estudiants de geologia inclouen una parada en aquests afloraments.



Tonalita molt rica en granat, al sud de la Punta dels Farallons.

Vista aèria de Canal Guillosa i la Punta dels Tres Frares, a l'extrem nordoriental de la geozona, indret d'un paisatge geològic imponent, d'un fort contrast de colors i formes protagonitzat pels esquists, els dics de pegmatita i el mar.



Exemple d'espectacular zona de cisalla amb desenvolupament d'un bandat milonític d'esquists, granitoides i pegmatites. Racó d'en Sapés, just a l'est de la punta dels Farallons.

MAPA D’ITINERARIS




INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona forma part de la Reserva Natural Integral i Paratge Natural del Parc Natural del Cap de Creus (Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del Cap de Creus, DOGC 2611,01-04-98). Tot i existir la figura del Parc Natural, tret de les restriccions d'accés a grups nombrosos i de mostreig, encara no existeix una regulació específica per la salvaguarda dels elements geològics. La preservació dels valors geològics i paisatgístics d’aquesta geozona necessita l'actuació directa per la neteja i rehabilitació dels punts degradats però reversibles, així com informació i educació sobre els valors del parc als seus usuaris i establiment i seguiment d’unes normes estrictes d’ús de l’espai. Per tal de reduir l’impacte negatiu que crea la forta pressió de visitants al Parc, es considera una necessitat urgent la creació d’una xarxa de camins i corriols que sigui respectuosa amb el patrimoni geològic. A poder ser, al llarg d’aquesta xarxa s’haurien de distribuir plafons informatius sobre els valors geològics presents i la forma de preservar-los, així com proposar itineraris o recorreguts geològics.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Impactes ambientals negatius de caràcter antròpic (principalment derivats de l’activitat turística) existents en aquesta zona són considerables. Aquesta degradació és especialment palesa al llarg de tota la franja litoral i als voltants dels camins de més fàcil accés. Per altra banda cal destacar el fort impacte negatiu en el patrimoni geològic generat anteriorment a la declaració del Parc per part d’alguns individuals i col·lectius, col·leccionistes de minerals i roques que s’autoanomenen naturalistes amateurs i professionals de la compravenda de minerals. Les seves accions han consistit en l’espoli de minerals de les pegmatites i de blocs d’esquists. També representa una amenaça per la salvaguarda del patrimoni geològic qualsevol actuació per part dels administradors i personal del Parc que no sigui respectuosa amb aquests valors geològics. Aquest darrer punt es podria evitar mitjançant una bona comunicació entre els coneixedors de la geologia i l’equip gestor del Parc.



RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Restricció total de l'ús del martell i d’aparells de perforació. Només s’hauria de permetre el mostreig amb finalitat científica, però condicionat a un permís i amb l’aprovació prèvia de l’indret i forma de mostreig. Aquestes regulacions són les actualment vigents segons la llei de protecció del Parc Natural del Cap de Creus.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta geozona per la seva qualitat pot i deu accedir als llistats de llocs d'interès geològic (Geosites) tant els que recullen indrets de rellevància estatal com de rellevància europea o internacional.

ALTRES CONSIDERACIONS Aquesta Geozona mereix ser inclosa en un gran espai d'interès geològic que constituiria el Geoparc del Cap de Creus.

AUTORIA DE LA FITXA Elena Druguet Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona) tel: +34-935811163; +34-935812620 e-mail: [email protected] Jordi Carreras Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona) tel: +34-935812284 e-mail: [email protected] Web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.es/mediamb/pn/espais/cfitx38.htm Web d'Espais Naturals de la Diputació de Girona: http://www.ddgi.es/espais/capcreus.htm#pp Web amb itineraris turístics de l'Ajuntament de El Port de la Selva: http://www.ddgi.es/porselva/text/cat/serv3.htm



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 QUARSITES DE RABASSERS DE DALT

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Geòtop d'especial interès per les seves formacions litològiques i estructures tectòniques. Es tracta de la localitat on millor afloren les quarsites de la sèrie cambro-ordoviciana de Cadaqués - Cap de Creus, anomenades quarsites de Rabassers, doncs és al mas de Rabassers de Dalt on es troben millor desenvolupades. Són roques metamòrfiques d'aspecte molt peculiar que formen nivells decimètrics a mètrics dins la sèrie monòtona de metapelites i metagrauvaques. Per aquest motiu constitueixen un dels pocs nivells guia a la sèrie de Cadaqués - Cap de Creus, que ha permès aproximadament de seguir les traces de l'estratificació i de les estructures al NE de la península del Cap de Creus. Les quarsites de Rabassers són llistades, amb fines bandes alternants de colors blanc i negre, amb predomini de les tonalitats fosques. La seva composició és de quars en més del 90% i els colors foscos deriven d'impureses, predominantment de matèria carbonosa. Als nivells més carbonosos és comú trobar-hi porfiroblastos de granat. Els protòlits dels quals han derivat aquestes roques metamòrfiques són probablement roques sedimentàries detrítiques, gresos molt quarsítics. Degut a la seva gran duresa, les quarsites de Rabassers formen petits ressalts a la topografia, de manera que és possible resseguir amb més o menys continuïtat els diferents bancs o nivells subverticals de quarsites al llarg d'uns 500 metres a banda i banda del mas de Rabassers de Dalt. La forma cartogràfica que en resulta és sorprenent i correspon a una forma d'interferència de plecs (tipus bolet). Internament, els bancs de quarsita també presenten estructures menors espectaculars que corroboren el caràcter polifàsic de la deformació. Entre aquestes estructures destaquen plecs, boudins i sistemes conjugats de petites fractures. Com a valors addicionals de la geozona, hi ha una important zona de cisalla al nord-est de les quarsites, la qual inclou bons afloraments d'esquists i pegmatites milonítiques.



La quarsita de Rabassers: una formació litològica única i peculiar del Cap de Creus.







Estructures menors (plecs, fractures extensionals) espectaculars i característiques de la quarsita de Rabassers.

Imatge aèria dels voltants del mas Rabassers de Dalt. Les quarsites de Rabassers sobresurten a l'esquerra del mas i entremig dels prats.




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop es troba en relatiu bon estat de conservació. L'abandonament del mas, però no de les activitats de pastoreig, ha contribuït a un cert grau de degradació de l'entorn. L'ús de l'espai com a valor patrimonial milloraria amb la col·locació de rètols informatius a l'alçada del mas. I com no, la restauració i condicionament del mas com a centre d'informació geològica del parc seria de gran interès i utilitat, donada la seva idònia ubicació entre les quarsites i com a punt de partida d'itineraris geològics.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L'abandonament del Mas Rabassers de Dalt i l'estat ruïnós en què aquest es troba.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest geòtop és d'interès didàctic a nivell mig i superior, científic i, encara que en grau menor, turístic, si s'acompanya dels valors patrimonials culturals (arquitectura rural).



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 GINEBRER

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Es tracta d’un geòtop d'especial rellevància en el camp de la petrologia endògena. S'hi observen diverses varietats de roques metamòrfiques: esquists de grau mig amb cordierita i andalusita, quarsites i roques calcosilicatades. Destaca en particular pels bons afloraments de roques calcosilicatades (roques derivades de sediments rics en carbonat) amb cristalls centimètrics d'amfíbol. Per altra banda, les pegmatites presenten mineralitzacions de gran interès, amb diverses varietats de fosfats.

Vista aèria de la zona del Ginebrer, on s'hi troben alguns dels millors exemples de roques calcosilicatades, així com importants mineralitzacions a les pegmatites.








IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Aquest aflorament corre un cert risc de destrucció per part dels col·leccionistes i comerciants de minerals. A part de la vigilància normal del Parc, potser seria útil un rètol recordatori de les restriccions de mostreig.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 CAMÍ DE CALA SERENA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop reuneix elements geològics (roques metamòrfiques i estructures) i geomorfològics de primer ordre. Sense cap mena de dubta, però, el valor primordial el constitueix les zones de cisalla, catalogables entre les millors del món per la quantitat i qualitat dels afloraments. Una xarxa anastomòtica de zones de cisalla afecta als esquistos d'alt grau metamòrfic, a les pegmatites i a les migmatites i granitoides del complex migmatític de l'est de cala Serena. Les zones de cisalla afloren àmpliament, de manera que és fàcil observar la seva geometria sigmoidal en tres dimensions. El camí que segueix pel vessant oriental del barranc de cala Serena transcorre en la direcció d'una important zona de cisalla (d'entre 25 i 70 metres d'amplada), oferint un seguit d'afloraments de roques milonítiques i estructures menors associades: foliacions i lineacions milonítiques, plecs, crenulacions i boudins. A més, les zones de transició entre els dominis no milonítics i milonítics s'observen amb total claredat. Constitueixen afloraments clàssics a nivell europeu per a la observació de zones de cisalla i roques milonítiques, i hi ha diverses publicacions nacionals i internacionals basades en aquestes estructures. L'acció erosiva del mar i la tramuntana, que aquí bufa amb violència, ha afaiçonat aquest espai rocallós. El resultat és un paisatge geològic d'extremada bellesa. Destaca la formació d'alvèols als esquistos i de taffoni a les pegmatites, com la Roca de la Finestra, taffone en un gran bloc caigut de pegmatita sobre el mateix camí de cala Serena. El control litològic i estructural sobre el relleu és important. Així, les pegmatites, més resistents a l'erosió, poden formar petits promontoris, mentre que s'han obert canals erosius paral·lelament a les zones de cisalla. El barranc de cala Serena constitueix un exemple d'erosió controlada estructuralment, doncs segueix una d'aquestes zones de cisalla. El relleu és força abrupte, amb vessants irregulars, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos en els que s'observa clarament la disposició subvertical dels dics de pegmatita i els esquistos d'alt grau metamòrfic.



Cala Serena i l'Illa de Portitxol: paisatge dominat pel mar, els esquistos i les pegmatites.





L'estirament irregular d'una pegmatita a l'interior d'una zona de cisalla ha donat lloc a aquesta estructura coneguda com a "pinch-and-swell". Exemples tan bons com aquest n'hi ha pocs arreu del món.



Espectacular bandat milonític resultant de la intensa deformació dels esquistos, venes de quars i pegmatites al llarg de la zona de cisalla de cala Serena.

Plecs en un filó de pegmatita desenvolupats a l'interior d'una zona de cisalla, també anomenats plecs intramilonítics. La seva asimetria aporta informació sobre el sentit de moviment de les zones de cisalla




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop es troba en bon estat de conservació. El camí de cala Serena s'ha convertit en un recorregut clàssic d'excursions geològiques nacionals i europees. Cada any, nombrosos geòlegs i estudiants de geologia visiten aquest indret. Tot i que la majoria solen ser respectuosos amb els afloraments, convindria col·locar un rètol recordatori de les restriccions de mostreig, acompanyat d'explicacions sobre els valors geològics a nivell divulgatiu, dirigit al públic en general.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest geòtop és de gran interès didàctic a nivell mig i superior, i científic. El mostreig ha de ser restringit només a finalitats científiques i en indrets prèviament aprovats pels gestors del Parc.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 4 ZONES DE CISALLA DE CALA PRONA I EL LLIMAC

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA En el context d'un paisatge geològic extraordinari com són els racons de cala Prona, afloren unes zones de cisalla de dimensions decamètriques a hectomètriques de característiques ingualables: les zones de cisalla de cala Prona i del Llimac, santuaris per les ciències geològiques que mereixen una especial protecció. La primera d'elles, la zona de cisalla de cala Prona, aflora de forma espectacular al llarg d'una secció d'uns 25 m de llarg per 5 m d'alçada. S'observa amb claredat una banda discreta d'intensa deformació. Fora de la banda, els esquists no milonítics es disposen formant un angle molt elevat i inclouen magnífiques estructures de plegament prèvies a les cisalles. Prop de la zona de cisalla, la foliació als esquists dibuixa una curvatura fins disposar-se paral·lelament a la zona de cisalla, on l'estirament sofert en condicions retrògrades és de tal magnitud que totes les estructures prèvies, així com les paragènesis minerals pròpies dels esquists d'alt grau, desapareixen a l'interior de la banda. L'asimetria que presenta aquesta geometria sigmoidal permet reconèixer el sentit de moviment dextre de la zona de cisalla. A uns 150 metres en direcció nord i arran de mar, apareix una altra zona de cisalla espectacular, la del Llimac. Un filó de pegmatita forma un sortint al mar que recorda la forma d'aquest gastròpode. Aquí, la banda milonítica es troba més desenvolupada i involucra esquists, quarsos i pegmatites. És un registre espectacular de la complexitat estructural a l'interior de les zones de cisalla, amb exemples únics de plecs intramilonítics, entre els quals destaquen els plecs del tipus anomenat sheath fold o plecs en beina, característics de zones de cisalla complexes i descrits per primer cop en aquesta localitat.



Zona de cisalla de cala Prona.





Delicat exemple de plec en beina o "sheath fold".



Magnífics exemples de plecs intramilonítics en beina a la zona de cisalla del Llimac.

Plecs als esquistos d'alt grau metamòrfic, previs al desenvolupament de les zones de cisalla. Els exemples d'aquests plecs també són nombrosos a cala Prona.




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop es troba enmig d'una zona freqüentada per pescadors i barques de lleure per via marítima. Per via terrestre, bàsicament hi arriben geòlegs a través del camí de cala Serena, doncs constitueix una parada obligatòria en els recorreguts geològics pel Cap de Creus. Els afloraments són delicats, i especialment fràgils són els plecs en beina del Llimac. L'estat actual de conservació és bo però degut a l'elevada freqüentació i alta fragilitat dels afloraments, aquests es troben en constant perill de destrucció.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Zona freqüentada per pescadors, turistes i també per molts geòlegs. Els afloraments són delicats, especialment fràgils són els plecs en beina del Llimac. L'estat actual de conservació és prou bo però degut a l'elevada freqüentació i fragilitat dels afloraments, aquests es troben en constant perill de destrucció. A més, recentment, amb la creació del Parc, s'hi ha introduït ramats de xais a pasturar, sense tenir en compte el perill que això representa per la integritat dels afloraments geològics.




FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 5 PUNTA DELS FARALLONS I VOLT ANDRAU

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA En el marc d'un paisatge geològic extraordinari com són els costaners entre la Punta dels Farallons, Volt Andrau i Els Falcons, s'hi troben els millors afloraments de Catalunya de roques migmatítiques. Constitueix un aflorament pràcticament continu d'esquists parcialment fosos o anatèctics, anomenats migmatites. Aquests es troben intruïts per petits cossos de quarsgabres, quarsdiorites i tota una seqüència de granitoides fins als filons de pegmatita. El conjunt, anomenat complex migmatític, representa un exemple únic a Catalunya, i entre els millors d'Europa, de dominis corticals profunds amb associació de processos de metamorfisme, anatèxia, magmatisme i tectònica. La mineralogia dels diferents tipus litològics presents és complexa i variada, destacant unes fàcies de granitoides i migmatites amb elevada concentració de granat, així com la turmalina a les pegmatites. Els granitoides i migmatites són sintectònics i presenten estructures de deformació espectaculars (plecs, boudins, fàbriques magmàtiques). Finalment, hi ha bandes d'intensa deformació (zones de cisalla) en condicions retrògrades. Entre les més espectaculars hi ha la del Racó d'en Sapés, catalogable com a santuari geològic. L'acció erosiva del mar i la tramuntana, que aquí bufa amb violència, ha afaiçonat aquest espai rocallós. El resultat és un paisatge geològic d'extremada bellesa, d'un fort contrast de formes i colors. Destaca la formació d'alvèols als esquists i de taffoni a les pegmatites. Aquestes cavitats alveolars s'engrandeixen i poden arribar a constituir coves. El control litològic i estructural sobre el relleu és important. Les pegmatites, més resistents a l'erosió, poden formar petits illots a la costa o promontoris a l'interior. Al rec d'en Sapés hi ha un impressionant caos rocallós format per l'acumulació de blocs caiguts de pegmatita. Aquest rec, excavat en milonites, constitueix un exemple d'erosió per abrasió controlada estructuralment, doncs segueix una zona de cisalla.



A la Punta dels Farallons, extrem oriental del Golfet., els esquistos i pegmatites configuren un paisatge d'un contrast extraordinari de formes i colors.




La costa de Volt Andrau, Punta dels Farallons i les cales Prona i Serena al fons.



Migmatites de Volt Andrau, exemples únics a Catalunya de roques anatèctiques

Pegmatita amb plecs intramilonítics a la zona de cisalla del Rec d'en Sapés. Aquest exemple va ser utilitzat per Hudleston i Lan al 1993 en una publicació científica sobre la informació aportada pels plecs en geologia estructural.




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop es troba en una zona freqüentada per pescadors i barques de lleure per via marítima. Per via terrestre, bàsicament hi arriben geòlegs a través del camí de cala Serena, doncs constitueix una parada obligatòria en els recorreguts geològics pel Cap de Creus. Els afloraments són delicats, especialment fràgils són les mineralitzacions a les pegmatites i granitoides. L'estat actual de conservació és bo però degut a l'elevada freqüentació i fragilitat dels afloraments, aquests es troben en constant perill de destrucció.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Zona freqüentada per pescadors, turistes i també per molts geòlegs. L'estat actual de conservació és prou bo però recentment, amb la creació del Parc, s'hi ha introduït ramats de xais a pasturar, sense tenir en compte el perill que això representa per la integritat dels afloraments geològics.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Zona freqüentada per pescadors, turistes i també per molts geòlegs. L'estat actual de conservació és prou bo però recentment, amb la creació del Parc, s'hi ha introduït ramats de xais a pasturar, sense tenir en compte el perill que això representa per la integritat dels afloraments geològics.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 6 CALA SARDINA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA. El tret més destacable d'aquest geòtop és el fet que es tracta de la localitat on per primer cop als anys 70 es van descriure les estructures anomenades shear bands. Es tracta d'estructures menors, crenulacions desenvolupades en els esquistos milonítics que hi ha al llarg de la zona de cisalla de cala Sardina. Actualment aquestes estructures són reconegudes a altres zones de cisalla d'arreu del món com a eines importants per deduir els moviments tectònics associats a les zones de cisalla. Un altre element a destacar és que en aquest geòtop aflora àmpliament un dic de composició quarsgabroica que representa la roca magmàtica més bàsica dels voltants del complex migmatític. Aquest dic, de la mateixa manera que els granitoides de la punta dels Farallons - Volt Andrau, s'emplaçà sintectònicament, fet que es pot deduir a través de les seves relacions estructurals amb l'encaixant esquistós, i per la geometria plegada que presenta.

La zona de cisalla de cala Sardina, paral·lelament a la qual s'hi ha excavat un canal erosiu.







Estructures descrites als anys 70 als esquistos milonítics de cala Sardina, amb el nom de "shear bands". Actualment aquestes estructures són reconegudes a altres zones de cisalla d'arreu del món i són eines importants per deduir els moviments tectònics associats a les zones de cisalla.

Paisatge rocallós dominat pel contrast de formes i colors entre els dics blancs de pegmatita i els esquistos foscos. Sud de la cala de Sa Caixa.



Dic bàsic (quarsgabre) de cala Sardina.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL L'estat actual de conservació d'aquests afloraments és prou bo.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L'estat actual de conservació és prou bo però recentment, amb la creació del Parc, s'hi ha introduït ramats de xais a pasturar, sense tenir en compte el perill que això representa per la integritat dels afloraments geològics.




GEÒTOP 161 LES SORRES DE LES CAVORQUES AL PORT DE LA SELVA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Els dipòsits sorrencs de les Cavorques van ser descrits per Llopis Lladó el 1946, qui els interpretà com a formacions marines (platges). Una interpretació similar fou feta per Carreras (1973). Estudis recents indiquen que es tracta d’un conjunt de dipòsits d’origen eòlic que conforma l’únic exemple de dunes escalants fòssils (climbing dunes), amb un grau de cimentació baix, que hi ha al nostre país. La seva conservació presenta, entre d’altres, un elevat interès didàctic en la branca de la sedimentologia.

Les sorres de les Cavorques són dipòsits quaternaris que ocupen el fons de la vall de la riera de Romanyac.

COMARCA: Alt Empordà MUNICIPI(S): El Port de la Selva

DADES FISIOGRÀFIQUES Aquest geòtop es troba situat a la part oest de la península del Cap de Creus, a la riera de Rubies (o de Romanyà) que desemboca a la badia del Port de la Selva en direcció Nord. Els afloraments preservats de l’erosió i de l’explotació es troben tot seguint la carretera GI-613 (que va del coll de la Perafita a Port de la Selva) entre els quilòmetres 6 i 3, i a cotes d’entre 30 i 100 metres aproximadament.



CONDICIONS D’ACCÉS Donat que tots els afloraments es troben resseguint la carretera local GI-613 que va del Port de la Selva al coll de Perafita, l’accessibilitat als mateixos és fàcil, així com la seva localització.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL La totalitat de la geozona es troba dins del Parc Natural del Cap de Creus, en zona de vial (GI-613). Activitats extractives de les sorres (actualment aturades).




SITUACIÓ GEOLÒGICA El conjunt del Cap de Creus és constituït pels materials del sòcol paleozoic de l’extremitat oriental del Pirineu (Zona Axial), afectats per la tectònica, metamorfisme i magmatisme hercinians. Els materials del sòcol solament es veuen recoberts esporàdicament per alguns dipòsits quaternaris en el fons de les valls i rarament en alguna vessant, com en el cas d’aquest geòtop.

PARAULES CLAU Dipòsit d'origen col·luvio-al·luvial Dipòsit d'origen eòlic Dipòsit de vessant Duna Duna escaladora Eolianita

Laminació encreuada Quaternari Sorra Sorra eòlica Transport litoral Ventifacte







TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El conjunt de dipòsits d’origen eòlic que conformen la geozona és l’únic exemple de dunes escalants fòssils (climbing dunes), amb un grau de cimentació baix, que hi ha al nostre país. La seva conservació, presenta, entre d’altres, un elevat interès didàctic en la branca de la sedimentologia. Interès turístic: 1 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 4

ANÀLISI COMPARATIVA Les eolianites del Port de a Selva són les úniques dunes escaladores fòssils del país. La resta de formacions dunars d’aquest tipus són subactuals o actuals i no es poden considerar eolianites ja que no estan cimentades. Altres exemples de sistemes dunars actuals i subactuals, els trobem als dipòsits eòlics de Sobrestany – Montgrí i a la platja de Pals - Massis de Begur, o el camp de dunes del Fangar (geozona del Delta de l’Ebre). Dels tres conjunts referenciats el del Port de la Selva és l’únic amb possibilitat de ser estudiat directament a l’aflorament, degut al seu grau de cimentació, mentre que el de Begur i el del Montgrí solament poden ser observats en superfície, o en les explotacions de les sorreres. El sistemes de Pals – Begur, ha estat objecte de varies publicacions, i consta com un del pocs exemples a nivell mundial d’aquest tipus de dunes. En major motiu, les dunes escaladores del Port de la Selva, haurien de ser tingudes en compte alhora de fer un inventari global, o de la seva protecció.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS El geòtop del Port de la Selva es troba dins del Parc Natural del Cap de Creus, amb totes les seves particularitats geològiques, biòtiques i històrico-culturals.




DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) En els afloraments referenciats (principals afloraments), tots ells situats al marge est de la riera, s’hi troben materials d’origen diferent: un substrat metamòrfic (esquistos) al que es sobreimposen uns dipòsits col·luvio-al·luvials i d’altres típicament de tipus eòlic, visibles solament en alguns punts concrets on s’han preservat. Els dipòsits d’origen col·luvio-al·luvial es caracteritzen en general per presentar bases erosives molt marcades i morfologies sovint canaliformes. Afecten tant a sorres d’origen eòlic remobilitzades com a fragments del substrat. Normalment es pot observar una grano-classificació positiva (mida de gra més grollera a la base que va passant a més fina cap a sostre del set), indicador d’una disminució de la capacitat de transport del flux de l’avinguda o esdeveniment. Els dipòsit d’origen eòlic es caracteritzen per estar formats exclusivament per sorres molt ben classificades, de mida de gra mig a gruixut i composició dominada pels elements silicis. No es estrany trobar-hi restes bioclàstiques d’organismes marins, el que ens indica el seu origen per remobilització dels dipòsits litorals procedents del NO (Rosselló) a favor de la Tramuntana Els dipòsits eòlics que formen el geòtop, són de formació subrecent, tot i que no s’han datat amb mètodes de datació absoluta fins al moment. La seva estructura i disposició mostra que la seva formació es deu a dos processos repetitius: el transport ascendent de les sorres empeses per la tramuntana (amb capacitat tractiva sobrada), i el de retraballament per l’escorrentia superficial i processos de vessants, que donen lloc a una disposició en sets de laminació encreuada d’alt angle, truncats per d’altres amb material heteromètric i estructura acanalada.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC L’interès o aspectes més sobresortints dels jaciments del Port de la Selva són, per una banda, el seu valor com a testimoni d’uns processos de dinàmica sedimentària molt particular, que es varen produir en unes condicions morfoclimàtiques molt concretes en el darrer període finiglaciar i transgressiu. Sense aquests afloraments, no podríem interpretar per exemple, com es varen



formar les sorrerres del vessant sud (Can Berta), o hauríem de creure que corresponen a antigues terrasses marines, com s’havia interpretat antigament (Garriga Pujol, J., 1949). D’altra banda, l’interès sedimentològic com a exemple únic al nostre país de dunes escaladores relictes i cimentades, intercalades amb materials d’origen col·luvio – al·luvial. Des del punt de vista genètic, el seu origen és degut al transport, a favor de la tramuntana, de sorres litorals en un moment en que el nivell marí es trobava per sota de l’actual, ja que en les condicions actual això no és possible. El nivell mínim en que es pot produir aquest transport és de l’ordre del 40 m de fondària, que correspondria a un període superior als 8.000 anys BP (edat Boereal – Preboreal). A diferència del que s’ha descrit en el estudi del jaciment de sorres de Begur (Cros i Serra, 1993), on l’alimentació de les sorres s’ha produït en una situació de nivell alt del mar, és a dir, d’edat actual/subactual.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Aloïsi, J.C; Monaco, A. 1978. The holocene transgression in the golfe du Lion southwestern France: paleogeographic and paleobotanical evolution. Géogr. Phys. Quat. Vol XXXII, nº2, pp. 145-162. Aloïsi, J.C; Monaco, A et al. 1975. Évolution paléogéographique du plateau continental languedocien dans le cadre du golfe du Lion. Analyse compareé des données sismiques, sédimentologiques et radiométriques concernant le quaternaire récent. Géogr. Phys.et Géol. Din. (2). Vol XVII, fasc.1, pp. 13-22. Carreras, J. 1973. Petrología y análisis estructural de las rocas metamórficas de la zona del cabo de Creus (prov. De Gerona). Tèsi Doctoral inèdita, Univ. Barcelona. Carreras, J.; Druguet, E. 1995. El Cap de Creus: aspectes geològics. A: La península del Cap de Creus i la serra de Verdera. Institut d'Estudis Empordanesos, Monografies Empordanesas 2, 19-25.



Cros, Ll. Serra, J. 1993. A complex dune system in Baix Empordà (Cataloni, Spain). Geological Society, Special Publication nº 72: The dynamics and Enviromental Context of Aeolian Sedimentari Systems. Pp. 191-199. Garriga Pujol, J. 1949. La terraza litoral de 140 m. del Cap de Creus (Gerona). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. Vol XLVII, pp. 495-514, Madrid. Got. H. 1973. Etude de correlation tectonique-sedimentation au cours de l’histoire quaternarie du precontinent Pyreneo-Catalan. These U.D.P. Llopis Lladó, N., 1946. Los movimientos corticales intracuaternarios del NE de España. Estudios Geológicos, 3: 181-236, Madrid.




Els materials d’aquests afloraments es van formar en episodis de transport-sedimentació de tipus diferent, que s’intercalen entre si i que donen lloc a estratificacions i laminacions encreuades de baix i alt angle.



Les sorres de les Cavorques foren explotades per a l’extracció d’àrids. Actualment, si bé l’explotació ha cessat, encara es manifesta en el paisatge l’impacte de les explotacions.

La facilitat erosiva de les sorres poc consolidades determina la presència de petites cavitats. S’ha assenyalat que alguna d’aquestes coves tenen un interès antropològic, circumstància que determina que es tracti d’un indret on coincideixen els valors geològics i els històrico-culturals.



Mostra del contacte entre el sòcol esquistós paleozoic i les formacions basals dels dipòsits sorrencs.


IMPACTES NEGATIUS I AMENACES La situació en que es troben els afloraments de eolianites de la Riera del Port de la Selva o de Rubies, no mereix preocupació ja que es troben dins del Parc Natural. No obstant, caldria prendre algun tipus de mesura per a preservar-les de futures intervencions urbanístiques o d’explotació, tot delimitant les àrees amb detall.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS En quant al tipus d’ús, primordialment hauria de ser de tipus didàctic i científic, delimitant les zones d’accés, o marcant itineraris d’obligat seguiment per tal d’evitar la seva fàcil degradació (fragilitat de les eolianites poc cimentades).

AUTORIA DE LA FITXA Jordi Serra Raventós i Isabel Vila Planavila Grup de Geologia Marina Facultat de Geologia Universitat de Barcelona



Jeovah de Andrade Meireles Un. Fed. Do Cearà, Brasil Jordi Carreras i Elena Druguet Dept. de Geologia Universitat Autònoma de Barcelona



GEÒTOP 161 LES SORRES DE LES CAVORQUES AL PORT DE LA SELVA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Els dipòsits sorrencs de les Cavorques van ser descrits per Llopis Lladó el 1946, qui els interpretà com a formacions marines (platges). Una interpretació similar fou feta per Carreras (1973). Estudis recents indiquen que es tracta d’un conjunt de dipòsits d’origen eòlic que conforma l’únic exemple de dunes escalants fòssils (climbing dunes), amb un grau de cimentació baix, que hi ha al nostre país. La seva conservació presenta, entre d’altres, un elevat interès didàctic en la branca de la sedimentologia.

Les sorres de les Cavorques són dipòsits quaternaris que ocupen el fons de la vall de la riera de Romanyac.

COMARCA: Alt Empordà MUNICIPI(S): El Port de la Selva

DADES FISIOGRÀFIQUES Aquest geòtop es troba situat a la part oest de la península del Cap de Creus, a la riera de Rubies (o de Romanyà) que desemboca a la badia del Port de la Selva en direcció Nord. Els afloraments preservats de l’erosió i de l’explotació es troben tot seguint la carretera GI-613 (que va del coll de la Perafita a Port de la Selva) entre els quilòmetres 6 i 3, i a cotes d’entre 30 i 100 metres aproximadament.



CONDICIONS D’ACCÉS Donat que tots els afloraments es troben resseguint la carretera local GI-613 que va del Port de la Selva al coll de Perafita, l’accessibilitat als mateixos és fàcil, així com la seva localització.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL La totalitat de la geozona es troba dins del Parc Natural del Cap de Creus, en zona de vial (GI-613). Activitats extractives de les sorres (actualment aturades).




SITUACIÓ GEOLÒGICA El conjunt del Cap de Creus és constituït pels materials del sòcol paleozoic de l’extremitat oriental del Pirineu (Zona Axial), afectats per la tectònica, metamorfisme i magmatisme hercinians. Els materials del sòcol solament es veuen recoberts esporàdicament per alguns dipòsits quaternaris en el fons de les valls i rarament en alguna vessant, com en el cas d’aquest geòtop.

PARAULES CLAU Dipòsit d'origen col·luvio-al·luvial Dipòsit d'origen eòlic Dipòsit de vessant Duna Duna escaladora Eolianita

Laminació encreuada Quaternari Sorra Sorra eòlica Transport litoral Ventifacte







TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El conjunt de dipòsits d’origen eòlic que conformen la geozona és l’únic exemple de dunes escalants fòssils (climbing dunes), amb un grau de cimentació baix, que hi ha al nostre país. La seva conservació, presenta, entre d’altres, un elevat interès didàctic en la branca de la sedimentologia. Interès turístic: 1 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 4

ANÀLISI COMPARATIVA Les eolianites del Port de a Selva són les úniques dunes escaladores fòssils del país. La resta de formacions dunars d’aquest tipus són subactuals o actuals i no es poden considerar eolianites ja que no estan cimentades. Altres exemples de sistemes dunars actuals i subactuals, els trobem als dipòsits eòlics de Sobrestany – Montgrí i a la platja de Pals - Massis de Begur, o el camp de dunes del Fangar (geozona del Delta de l’Ebre). Dels tres conjunts referenciats el del Port de la Selva és l’únic amb possibilitat de ser estudiat directament a l’aflorament, degut al seu grau de cimentació, mentre que el de Begur i el del Montgrí solament poden ser observats en superfície, o en les explotacions de les sorreres. El sistemes de Pals – Begur, ha estat objecte de varies publicacions, i consta com un del pocs exemples a nivell mundial d’aquest tipus de dunes. En major motiu, les dunes escaladores del Port de la Selva, haurien de ser tingudes en compte alhora de fer un inventari global, o de la seva protecció.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS El geòtop del Port de la Selva es troba dins del Parc Natural del Cap de Creus, amb totes les seves particularitats geològiques, biòtiques i històrico-culturals.




DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) En els afloraments referenciats (principals afloraments), tots ells situats al marge est de la riera, s’hi troben materials d’origen diferent: un substrat metamòrfic (esquistos) al que es sobreimposen uns dipòsits col·luvio-al·luvials i d’altres típicament de tipus eòlic, visibles solament en alguns punts concrets on s’han preservat. Els dipòsits d’origen col·luvio-al·luvial es caracteritzen en general per presentar bases erosives molt marcades i morfologies sovint canaliformes. Afecten tant a sorres d’origen eòlic remobilitzades com a fragments del substrat. Normalment es pot observar una grano-classificació positiva (mida de gra més grollera a la base que va passant a més fina cap a sostre del set), indicador d’una disminució de la capacitat de transport del flux de l’avinguda o esdeveniment. Els dipòsit d’origen eòlic es caracteritzen per estar formats exclusivament per sorres molt ben classificades, de mida de gra mig a gruixut i composició dominada pels elements silicis. No es estrany trobar-hi restes bioclàstiques d’organismes marins, el que ens indica el seu origen per remobilització dels dipòsits litorals procedents del NO (Rosselló) a favor de la Tramuntana Els dipòsits eòlics que formen el geòtop, són de formació subrecent, tot i que no s’han datat amb mètodes de datació absoluta fins al moment. La seva estructura i disposició mostra que la seva formació es deu a dos processos repetitius: el transport ascendent de les sorres empeses per la tramuntana (amb capacitat tractiva sobrada), i el de retraballament per l’escorrentia superficial i processos de vessants, que donen lloc a una disposició en sets de laminació encreuada d’alt angle, truncats per d’altres amb material heteromètric i estructura acanalada.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC L’interès o aspectes més sobresortints dels jaciments del Port de la Selva són, per una banda, el seu valor com a testimoni d’uns processos de dinàmica sedimentària molt particular, que es varen produir en unes condicions morfoclimàtiques molt concretes en el darrer període finiglaciar i transgressiu. Sense aquests afloraments, no podríem interpretar per exemple, com es varen



formar les sorrerres del vessant sud (Can Berta), o hauríem de creure que corresponen a antigues terrasses marines, com s’havia interpretat antigament (Garriga Pujol, J., 1949). D’altra banda, l’interès sedimentològic com a exemple únic al nostre país de dunes escaladores relictes i cimentades, intercalades amb materials d’origen col·luvio – al·luvial. Des del punt de vista genètic, el seu origen és degut al transport, a favor de la tramuntana, de sorres litorals en un moment en que el nivell marí es trobava per sota de l’actual, ja que en les condicions actual això no és possible. El nivell mínim en que es pot produir aquest transport és de l’ordre del 40 m de fondària, que correspondria a un període superior als 8.000 anys BP (edat Boereal – Preboreal). A diferència del que s’ha descrit en el estudi del jaciment de sorres de Begur (Cros i Serra, 1993), on l’alimentació de les sorres s’ha produït en una situació de nivell alt del mar, és a dir, d’edat actual/subactual.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Aloïsi, J.C; Monaco, A. 1978. The holocene transgression in the golfe du Lion southwestern France: paleogeographic and paleobotanical evolution. Géogr. Phys. Quat. Vol XXXII, nº2, pp. 145-162. Aloïsi, J.C; Monaco, A et al. 1975. Évolution paléogéographique du plateau continental languedocien dans le cadre du golfe du Lion. Analyse compareé des données sismiques, sédimentologiques et radiométriques concernant le quaternaire récent. Géogr. Phys.et Géol. Din. (2). Vol XVII, fasc.1, pp. 13-22. Carreras, J. 1973. Petrología y análisis estructural de las rocas metamórficas de la zona del cabo de Creus (prov. De Gerona). Tèsi Doctoral inèdita, Univ. Barcelona. Carreras, J.; Druguet, E. 1995. El Cap de Creus: aspectes geològics. A: La península del Cap de Creus i la serra de Verdera. Institut d'Estudis Empordanesos, Monografies Empordanesas 2, 19-25.



Cros, Ll. Serra, J. 1993. A complex dune system in Baix Empordà (Cataloni, Spain). Geological Society, Special Publication nº 72: The dynamics and Enviromental Context of Aeolian Sedimentari Systems. Pp. 191-199. Garriga Pujol, J. 1949. La terraza litoral de 140 m. del Cap de Creus (Gerona). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. Vol XLVII, pp. 495-514, Madrid. Got. H. 1973. Etude de correlation tectonique-sedimentation au cours de l’histoire quaternarie du precontinent Pyreneo-Catalan. These U.D.P. Llopis Lladó, N., 1946. Los movimientos corticales intracuaternarios del NE de España. Estudios Geológicos, 3: 181-236, Madrid.




Els materials d’aquests afloraments es van formar en episodis de transport-sedimentació de tipus diferent, que s’intercalen entre si i que donen lloc a estratificacions i laminacions encreuades de baix i alt angle.



Les sorres de les Cavorques foren explotades per a l’extracció d’àrids. Actualment, si bé l’explotació ha cessat, encara es manifesta en el paisatge l’impacte de les explotacions.

La facilitat erosiva de les sorres poc consolidades determina la presència de petites cavitats. S’ha assenyalat que alguna d’aquestes coves tenen un interès antropològic, circumstància que determina que es tracti d’un indret on coincideixen els valors geològics i els històrico-culturals.



Mostra del contacte entre el sòcol esquistós paleozoic i les formacions basals dels dipòsits sorrencs.


IMPACTES NEGATIUS I AMENACES La situació en que es troben els afloraments de eolianites de la Riera del Port de la Selva o de Rubies, no mereix preocupació ja que es troben dins del Parc Natural. No obstant, caldria prendre algun tipus de mesura per a preservar-les de futures intervencions urbanístiques o d’explotació, tot delimitant les àrees amb detall.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS En quant al tipus d’ús, primordialment hauria de ser de tipus didàctic i científic, delimitant les zones d’accés, o marcant itineraris d’obligat seguiment per tal d’evitar la seva fàcil degradació (fragilitat de les eolianites poc cimentades).

AUTORIA DE LA FITXA Jordi Serra Raventós i Isabel Vila Planavila Grup de Geologia Marina Facultat de Geologia Universitat de Barcelona



Jeovah de Andrade Meireles Un. Fed. Do Cearà, Brasil Jordi Carreras i Elena Druguet Dept. de Geologia Universitat Autònoma de Barcelona

Documents

PUIG D’ES QUERS - Weeblycursguiespncc2014.weebly.com/uploads/2/5/4/5/... · Fax 93 280 29 94 A l’Albera oriental es tracta de gruixudes sèries sedimentàries d’edat incerta